Contes a moltes mans by Biblioteca Municipal de Constantí

Contes a moltes mans Noves aventures a ConstantĂ Curs 2014-2015

Edita:

Amb el suport de:

Primera edició: abril 2016 Tiratge:500 exemplars Textos i il·lustracions: CEIP Mossèn Ramon Bergadà CEIP Centcelles © dels textos: els seus autors © de les il·lustracions: els seus autors © d'aquesta edició: Ajuntament de Constantí Carrer Major, 27 – 43120 Constantí Tel. 977 520521 – fax 977 521221 ajuntament@constanti.cat Col·lecció: Contes a moltes mans, 3 Coordinació Biblioteca Municipal de Constantí Maquetació: Josep Estivill Coberta: Mercè Boronat Riera Impressió: Arts Gràfiques Octavi SA Dipòsit Legal: T 569-2016

A tots els alumnes i mestres de les escoles Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà que gràcies al seu treball i esforç ens han tornat a meravellar amb noves històries. Al Josep i a la Mercè pel seu suport en el disseny i la maquetació, per ajudar-nos a fer-ho possible.

1. El viatge ....................................................... 12 2. Una volta al món màgica ..........................

3. La llegenda del parc de les Forques .........

Ajuntament de Constantí Aquest llibre de contes a moltes mans és una feliç iniciativa de la Biblioteca Municipal i dels centres escolars de Constantí, que arriba a la seva tercera edició. Són contes escrits i dibuixats a moltes mans, les dels nens de les escoles Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà, però també a moltes mirades i a moltes sensibilitats. Per això trobareu estils i creativitats ben diferents que faran del llibre una caixa de sorpreses i de diversions. Novament, els contes prenen com a element d’inici, els fets i els espais de Constantí i novament acaben obrint-se a tot el món, perquè és amb l’arrelament en el fet local que una persona després se sent a gust a tot arreu. Us desitgem una bona lectura d’aquests contes a moltes mans amb la segona part de les noves aventures a Constantí.

Escola Mossèn Ramon Bergadà Una vegada més, ens plau presentar-vos els contes escrits i il·lustrats pels nostres alumnes. Ens sentim orgullosos i agraïts per la feina feta tant per infants com per mestres, així com per la implicació activa de la Biblioteca Municipal i de l’Ajuntament de Constantí, sense la qual aquest projecte seria inviable. Teniu a les vostres mans un exemplar únic, un recull d’històries meravelloses, de viatges i aventures que sorgeixen de la imaginació dels més petits. Són ells i elles, els nostres estimats i estimades alumnes, els que ens regalen un trosset de les seves il·lusions i desigs més especials. Trobeu un moment i un espai per llegir i gaudir d’aquest regal ja que, vosaltres, els lectors, sou el motiu pel qual els nens i nenes de Constantí s’endinsen en el fantàstic món de l’escriptura de contes. Deixeu que la màgia de la puresa de les seves paraules us empleni els cors.

Escola Centcelles Un cop més les escoles de Constantí i la Biblioteca Pública hem format equip per tal de portar endavant el projecte dels contes col·laboratius. Ens tornem a trobar amb la rateta Teca, la formiga Mirmiga i el nostre Cuctantí per a viure noves aventures. El que llegireu a continuació va més enllà de ser tres històries contades i il·lustrades. És el fruit de

l’enginy, la il·lusió i la col·laboració i que s’han sumat a la constància i dedicació sorgides de manera natural. El treball en equip no sempre és tasca fàcil, per això, la coordinació entre les dues escoles i la biblioteca és un pilar cabdal. Aprenem sent escriptors, il·lustradors, inclús personatges. Gaudim no només de la feina feta, sinó del procés en el seu conjunt, des de les primeres idees fins a l´últim moment, que és veure editats els contes. La nostra tasca conclou allà on comença la vostra, així que esperem que tingueu sensacions semblants a les nostres a mida que aneu llegint les històries. Serà llavors quan estarem encara més orgullosos d’aquest llibre que teniu entre mans.

La llegenda del Parc de les Forques Iniciat a l'escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 6è; Tutor/a: Gabi Regaña Mohamed Ali, Gerard, Jordi, Ruben Emanuel, Daniel, Soufiane, Didina, Marta, Miguel de A., Javier, Silvia, Miguel G., Paula G., Gisela, Josué Emanuel, Laura, Sandra, Atenea, Sara, Eric,Alba, Aida, Germán, Aitor, Paula T. Acabat a l'escola Mossèn Ramon Bergadà, (conte amb dos finals) Primer final, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 6èA; Tutor/a: Lluís Torrents Izan, David, Ismael, Adrià, Sílvia, María, Youssef, Loubna, Javier, M. Carmen, Lucía, Remedios, Jorge, Ayoub, Alejandro, Alfonso, Manuel, María Andrea, Dragos Dorel, Nehad i Hasna. Segon final, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 6èB; Tutor/a: Josep Piñol Javier A., Ikram, Asmae, Sol, Natalia, Javier C.,Diego, Elena, Ana, Rocío Denise, Ilham, Alexandra, Simón, Alan Gabriel, Racha, Yeray, Ezequiel, José Manuel, Melania, Mourad, Kevin i Hayat.

Una volta al món màgica Iniciat a l'escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4rtB; Tutor/a: Erica Sebastià Milouda, Youssef, Mohamed, Andrei Maricel, Meriem, Juan, Sara, Yassin, Aaron, Estela, Eric, Júlia, Nalaya, Agustín i Saïd. Acabat a l'escola Mossèn Ramon Bergadà, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4rtB; Tutor/a: Magda Bosch Anna, Edgar, Luis, Santiago Angel, Yassin, Inés, Arón, María Victoria, Davinia, Carla, Alejandro, Fatin, Mohammed, José Alfonso, Anas, Judith, Isaac, Ariel Nicolás, Eric, Cristian i María.

El viatge Iniciat a l'escola Mossèn Ramon Bergadà, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4rtA; Tutor/a: Jesús Jiménez. Daniel, Marc, María, Bahe Youssouf, Izan, Joel, Evelyn, Natanael, Andrea, Fernando, Aitor, Gemma, Eva, Meritxell, Lautaro, Judith, Gemma, Cindy i Omar. Acabat a l'escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4rtA; Tutor/a: Toni Fernàndez Fatima Zahra, Najoua, Anina, Carlos, Houda, Bernardo, Alban, Ruben G., Maria, Andrea, Dorian, Hamza, Angela, Rabab i Ruben S.

Un dia assolellat, els tres amics estaven molt contents. I tenien un bon motiu. La Teca era una rateta molt presumida perĂ˛ tambĂŠ molt valenta. El CuctantĂ, un cuquet molt amable i juganer. La Mirmiga, una formigueta molt treballadora i vergonyosa. Aquest any havien tingut molta sort. Havien comprat un nĂşmero de loteria, els havia tocat un bon premi i ho volien celebrar.

Havien d’agafar l’avió de les 10:00 i ja tenien les maletes fetes. Era la primera vegada que viatjaven en avió. Estaven molt emocionats i una mica nerviosos, sobretot la Mirmiga que estava morta de por. Es marejava al cotxe amb els seus pares i l’avió segur que seria pitjor. L’avió era petit i no semblava massa segur. Un cop a dintre, els nostres amics van seure i de seguida es van posar els cinturons. A meitat del trajecte, quan bevien uns refrescs, van sentir uns sorolls estranys que venien dels motors. El viatge no començava bé. Què és això? –Va dir la Mirmiga tota espantada. Segur que no és res –La va tranquil·litzar el Cuctantí. Vaig a veure què passa, deia la Teca, tota decidida. I va anar a la cabina del pilot. Un dels motors estava fallant, però els altres funcionaven bé i ja faltava poc per arribar a París.

Un cop a l‘aeroport van agafar un taxi per anar a l’hotel. Però, sorpresa! –No queden habitacions lliures, - va dir l’encarregat de l’hotel. – Està tot complet. El viatge no anava bé. – Si agafem l’autobús 53 podem anar a casa dels meus cosins. -Va dir la Teca. Sort que la Teca hi tenia família. Ja dintre de l’autobús, van trobar a faltar les maletes. Amb les presses, se les havien descuidat a la recepció de l’hotel. El viatge ja no podia anar pitjor. O sí? S’havien confós d’autobús i van arribar al barri dels pintors. Un barri que no coneixien i que estava molt lluny de la casa dels cosins de la Teca. S’havien perdut, no tenien on passar la nit i a més a més els diners s’havien quedat dintre de les maletes. Semblava que tota la sort que havien tingut havia marxat de cop. 15

Van començar a tombar pel barri dels pintors i cada vegada estaven més perduts... fins que, una dona molt amable, va veure la cara de perduts i preocupats que tenien i els hi va preguntar: us puc ajudar? Tots alhora van contestar, siiii! Van explicar a la dona tot el que estava passant. La dona, molt amable, els va oferir casa seva per a sopar i passar la nit i, a l’endemà, anirien a buscar la casa dels cosins de la Teca. A l’endemà, van sortir tots decidits a buscar la casa dels cosins. Després de buscar i rebuscar durant hores, van trobar la casa. Pica que pica a la porta i ningú l’obria. Els cosins havien canviat de casa. Un altre cop tornaven a estar perduts. Una decepció més durant aquest viatge que semblava que estigués maleït. 16

Van tornar a l’hotel a recollir les maletes i els dinerets. Aquesta vegada si que hi havia habitacions disponibles per a descansar. Demà serà un altre dia...-van pensar tots. L’endemà, farts de buscar i rebuscar van decidir començar a gaudir del viatge i van visitar els monuments més importants de París: la Torre Eiffel, museu del Louvre, els camps Elisis i Disneyland... Mentre feien la visita, es van trobar amb una cosina de la Teca, que es va unir al grup i van acabar de gaudir junts del tour cultural. El viatge que havia començat com un desastre, s’estava convertint en una aventura inoblidable. S’ho estaven passant d’allò més bé. 19

La cosina treballava a la biblioteca de París i com que sabia que la Teca, la Mirmiga i el Cuctantí es dedicaven a contar contes i històries per Constantí, els hi va oferir venir a explicar un conte als nens i nenes de la biblioteca de París. Els hi va semblar una gran idea. A la biblioteca hi havia una gran expectació i estava plena de nens i nenes. Durant més de dues hores van estar explicant contes i els nens i nenes van gaudir molt. Tal va ser l’èxit, que un cop a l’any tornarien a aquella biblioteca a explicar contes i històries. Aquest va ser el viatge de la Teca, la Mirmiga i el Cuctantí: companys i amics. I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure. 20

Tot va començar un dissabte al matí a l’escola Centcelles. El Cuctantí estava molt avorrit perquè estava sol, tot sol. Com cada dia, va mirar el seu correu electrònic a veure si hi havia algun missatge. I vet aquí, que va tenir una gran sorpresa. Hi havia un missatge per a participar en una cursa, però aquesta cursa no era una cursa qualsevol, era una cursa que consistia en donar la volta al món. Si, ho heu sentit bé! Ràpidament el Cuctantí no s’ho va pensar dues vegades i va anar a buscar a la Rateta Teca per explicar-li. Quan va arribar a la biblioteca de l’escola Ramon Bergadà, la Rateta Teca estava acompanyada de la Formiga Mirmiga. El Cuctantí, va arribar molt emocionat i va dir: - He rebut un missatge per a participar en una cursa, que consisteix a donar la volta al món buscant fragments d’una pedra màgica. Els equips poden estar formats amb un màxim de tres animals i el premi consisteix en un desig per a cada animal. La rateta Teca i la Formiga Mirmiga van acceptar sense pensar-s’ho dues vegades, estaven molt emocionades. I elles, que són molt somiatruites, només feien que pensar en quin desig escollirien. El Cuctantí els hi va dir: - Però només hi ha un problema! La cursa començarà demà i no tenim res preparat. Tots es van quedar bocabadats però es van posar en marxa. Ràpidament cada animaló va marxar a la seva biblioteca a preparar el seu equipatge. El Cuctantí va ser molt llest, va fer la maleta ràpidament i es va posar a buscar per internet l’itinerari més curt, per tal d’arribar més aviat que els altres equips. Després d’estar un parell d’hores mirant i mirant, finalment el va imprimir. Si tot anava bé podrien donar la volta al món amb 15 dies. Això si, haurien de passar per llocs perillosos i gairebé no tindrien temps per visitar. 23

A les set del mati la rateta Teca i la Mirmiga van anar a buscar al Cuctantí, que encara estava al seu despatx secret de la biblioteca. I li van dir: - Cuctantí, Cuctantí, dona’t pressa! 24

Seguidament, van marxar cap a l’aeroport per anar a Paris. Els tres amics estaven molt contents, ja que seria la primera vegada que viatjarien en avió. Quan van ser allí, van veure a moltes altres mascotes, i van pensar que segurament anirien a la mateixa cursa que ells. 25

Quan van arribar es van sorprendre molt de veure una cua tan llarga. Es van esperar una estona i per megàfon els van avisar per posar-se a la línia de sortida. Quan tots estaven a la línia, els van recordar les normes del concurs i els hi van donar un tríptic amb els diferents llocs on havien d’anar. Es consideraria l’equip guanyador el que aportés més fragments de pedra màgica. Van donar l’avís de sortida i les tres mascotes van agafar l’itinerari del Cuctantí. Estaven molt il·lusionats per començar, ja que visitarien llocs amb molta història com ara la Gran Muralla Xinesa, la ciutat de Petra (Jordània), el Crist Redemptor (Brasil), el Taj Mahal (Índia) i el Machu Picchu (Perú) entre d’altres. 26

La primera parada va ser a Egipte per reunir-se amb tots els participants i descansar una nit en un hotel que era una còpia de la piràmide de Keops. Feia tanta calor que tot just van poder dormir. A més la rateta Teca, que era molt tossuda, dissimuladament va fer caure la tassa de cafè que estava prenent i va demanar al cambrer si podia prendre’n un trosset.

L'endemà al matí un cop esmorzats van volar rumb a l'Orient Mitjà. Uns camells els van portar a Petra, allí van entrar al temple excavat a la roca però una petita sacsada va fer que es tanqués la porta. En veure que no hi havia sortida el Cuctantí es va arrossegar per terra i va entrar en una sala on va trobar un bocí de roca brillant que es va posar a la butxaca. De seguida es va obrir la porta principal i van poder sortir. Van tardar mig dia a arribar a l’hotel. Ara sí, per fi podien refrescar-se tranquils a la piscina amb la resta de participants arribats de tot arreu. De camí cap a l’Índia van tenir un munt d' entrebancs. La formiga Mirmiga es marejava sovint, la rateta Teca no parava de tremolar degut a un virus que va encomanar-li un viatger. Un cop dalt del tren el Cuctantí sols tenia feina a fer d'infermer. - Uf això no s'acaba! I si jo també em poso malalt? Auxili! I així van arribar per fi a l’Índia. - Oh! Quina meravella! I tot el mausoleu està fet de marbre? Doncs jo en vull un trosset. Va exclamar la rateta Teca. I van passar hores visitant aquella meravella.

A la Xina amb prou feines van arribar a la muralla, però un cop allí s'hi van passar hores i hores doncs és tan llarga que sembla que no s'acaba mai. Van caminar una bona estona. De sobte la rateta Teca va rodolar per terra. Tota esgarrifada va cridar: - Veniu, veniu, mireu que he trobat. No era cap tros de muralla, encara que ho semblava. Era un altre boci de pedra màgica.

Ara toca desplaçar-se cap a Amèrica del Sud. Primer a visitar el Machu Picchu i després El Crist Redemptor. Al Machu Picchu un guia local els va ajudar a arribar no sense prendre's unes infusions per no marejar-se doncs la ciutat antiga està dalt de tot d'una muntanya, tan alta que sembla que es pot tocar el cel. De pedres moltes, de màgiques cap. -Que hi farem!,-Va dir tot resignat el Cuctantí. Un cop a Brasil van llogar una avioneta i van sobrevolar el Crist Redemptor. Es van llençar amb paracaigudes i tots els visitants que s'esperaven a les escales es van enfadar molt, per tant van haver de fer la cua com tothom. Es va fer fosc i tot, però els va anar prou bé perquè a la foscor brillava més que mai un petit fragment de pedra màgica que van agafar de seguida. I per fi amb aquesta troballa van completar les peces del concurs! L'itinerari havia donat bon resultat, la formiga Mirmiga i la rateta Teca el van felicitar. A més havia triat molt bé la manera com desplaçar-se per tal de guanyar la cursa. Ara només faltava saber si tenien els fragments correctes de pedra màgica. I així va ser! Van guanyar i van obtenir els tres desitjos que van compartir totes tres mascotes. Van comprar noves col·leccions de llibres, una bici per cadascú i van viatjar una mica més. I conte contat, conte acabat!

Jo et dic, jo t'explico la llegenda d'un poblet petitó, això era i no era una llegenda verdadera. Era primavera, un dia marcat pel sol, i el parc del turó mostrava el seu millor aspecte. Situat en una petita muntanya a les afores de Constantí, guarnia el poble com si fos l'estrella d'un arbre de Nadal. Les flors boniques, brillaven i ballaven amb el càntic dels ocellets envaint l'esplanada. Els arbres alts i florits donaven tranquil·litat al lloc i els seus fruits de colors vius i intensos com el foc de l’infern es gronxaven amb les olors del matí i la gent deia que eren els fruits del dimoni. Els nois i les noies de Constantí estimaven el parc més que qualsevol cosa, però un dia al sortir de l’escola un nen del Ramon Bergadà i un nen del Centcelles van quedar per berenar en aquell parc. Portaven de tot: magdalenes, sucs, entrepà, llaunes de refrescs… Els nens es van posar a berenar i en acabar van començar a jugar a tot tipus de jocs de pilota : futbol, mata conills, bàsquet… Ja es feia fosc, estaven molt cansats i com ja era tard, van decidir marxar.

Fins aquí tot bé, si no fos perquè van deixar el parc fet pols, les deixalles del seu berenar pel terra, les escombraries bolcades pels partits de bàsquet, branques trencades i pel terra degut als jocs de pilota, en definitiva, aquell lloc va deixar de ser un espai bonic i agradable per convertir-se en un ambient espantós i brut, s’havia desmaquillat. De sobte va aparèixer una criatura com per art de màgia, amb banyes, d’un color vermellós, amb un trident que remarcava el seu poder, era el dimoni guardià del parc. En veure la malifeta que algú havia fet, es va enfurismar tant que es va convertir en un ésser gegant, treia foc per la boca i fum per les orelles, els seus ulls li sortien de l’òrbita i reflectien la ràbia del foc de l’infern. Després de veure la situació penosa en que es trobava el parc, sense pensar-s’ho dos cops, va decidir castigar al poble si els culpables no apareixien.

I des dâ&#x20AC;&#x2122;aquell dia els habitants de ConstantĂ van ser castigats amb una sequera inacabable; els camins es clivellaven, els arbres i fruits es podrien, la gent es barallava pel menjar, les plantes deixaven de florir, el terra sec com el desert, els animals fugien o morien per la manca d'aigua, en definitiva semblava la fi del poble. 36

Aquest conte conté dos finals: 1r final

Passades les primeres setmanes de misèria, sequera i fam, la gent estava atemorida pensant que mai més tornaria a gaudir d’un bon menjar. El dimoni va obligar els habitants de Constantí a construir una fortalesa. 37

Dins, hi havia aigua corrent, menjar boníssim, moltes plantes, un sol agradable, molts animals, un jaccuzi, … era com un paradís. A canvi del treball, els donava molles de pa i gots d’aigua bruta. 38

Els nens que havien embrutat el parc de les Forques estaven tristos perquè veien que els seus pares, amics i veïns estaven treballant per molt poc, patien i que tot era culpa seva. Aleshores van confessar el que havien fet als seus pares. No li van dir al dimoni perquè tenien por. Els pares dels dos culpables van reunir la resta del poble i van explicar el que havia passat. Van votar com resoldre el problema. L’opció més triada va ser amagar aquesta informació al dimoni per por. Els nens d’amagat van escoltar tota la votació i van decidir que no volien que tot el poble patís per culpa seva, la millor opció seria confessar-se directament al dimoni. Van anar cap a la seva fortalesa i de camí es van trobar tota mena de brutícia: boles de paper d’alumini, llaunes de refrescs, ampolles de plàstics, cartrons de llet i sucs, bosses de patates fregides, restes de menjar... Aquest munt de deixalles l’havia provocat la falta de camions de brossa. Els nens, veient tot l’espectacle, van decidir recollir tota la brutícia, ja que l’última vegada que no ho van fer el dimoni es va enfadar i va castigar el poble. El dimoni va sortir al balcó de la seva fortalesa a observar els danys que havia provocat al poble la seva ira i els seus càstigs. Es va fixar en els dos nens i va veure com estaven recollint la brutícia.

Un cop recollida tota la brossa, van creuar el parc de les Forques i van pujar el turonet per arribar a la fortalesa del dimoni. Una vegada a dalt es van girar i es van adonar de tot el que havia provocat la seva mala acció. Es van sentir molt malament, tristos i culpables. Els dos nens van trucar el timbre de la porta i va sonar una melodia esgarrifosa. Al cap d’uns segons una veu greu i profunda va preguntar: Qui hi ha? Qui s’atreveix a molestar el gran Dimoni? Van aparèixer dos soldats i van guiar-los fins a l’interior de la fortalesa, on es trobava el dimoni sentat al jacuzzi. Els dos nens van quedar al·lucinats i bocabadats en veure l’interior del castell. Hi havia fonts de xocolata, una nevera immensa plena de fruita i verdura, un televisor de 60”, estàtues fetes de xurros per sucar a la font de xocolata, nois i noies que servien i netejaven la immensa fortalesa,... Recuperats de la sorpresa es van dirigir al dimoni i, tremolant, van confessar saber qui eren els culpables de l’origen de tota la desgràcia. Van fer prometre al dimoni que si li explicaven el seu secret, ell no els faria cap mal ni a ells ni al poble, és més, els alliberaria de totes les plagues i de l’esclavitud i no tornaria mai més. A canvi, podria fer el que volgués amb els culpables. El dimoni va acceptar el pacte i van firmar un contracte amb sang. Els nens quedaven protegits, van pensar, a través d’aquest pacte. Els nens van entregar un sobre tancat amb lacre al dimoni. Sense obrir el sobre va preguntar: Heu estat vosaltres, oi? Els nens ho van admetre, però volien saber com ho havia esbrinat. Ell els explicà que els havia vist recollint les escombraries de camí cap a la fortalesa. També havia pogut llegir els seus pensaments de culpabilitat mentre esperaven davant la porta. Per aquest motiu va accedir a firmar el contracte. Dit això, va marxar, emportant-se les plagues i maleficis. Constantí tornava a ser un poble verd, net i polit. La fortalesa la va deixar i va convertir-se en un lloc de reunió per a tots els habitants de Constantí. Els anys han passat, aquesta llegenda s’ha oblidat i per això els parcs tornen a estar bruts. Fins que un dia torni a aparèixer el dimoni del parc de les Forques. 40

2n final Un dia els habitants de Constantí van decidir reunir-se a la plaça de l’Església per buscar una solució al problema. Primerament, els nens responsables van demanar perdó i van sortir voluntaris per resoldre la situació. El batlle va agafar la paraula i va recordar la història d’un pescador valent i molt savi que els podria ajudar. Entre tots van preparar-se i dit i fet, els tres van anar al port de Tarragona a buscar-lo. A l’arribar al Serrallo, barri marítim de Tarragona, van trobar el pescador que els va aconsellar que pugessin al seu vaixell i anessin mar endins, mentre els explicava històries fantàstiques. Al cap de dues hores de navegació l’aigua del mar va començar a fer un remolí i va aparèixer una gota gegant que es va posar davant del vaixell impedint el pas. Els navegants van quedar-se de pedra, per una part tenien por i per l’altra eren conscients que els podria ajudar. La gota d’aigua els va preguntar: - Què feu aquí ? L’alcalde li va explicar allò que havia passat a Constantí i els dos nens li van suplicar ajut. - Jo, anomenada Forca, filla de l’aigua us ben dic que us ajudaré, però amb les meves germanes les Forques ! - va dir la gota gegant. - Quedem demà a la tarda al parc que nosaltres vam deixar brut per poder parlar amb el dimoni.- van dir els dos nens de Constantí. - D’acord, allí estarem les meves germanes i jo! 43

A l’endemà, a l’hora acordada les filles de l’aigua van arribar al parc. - Hola, qui sou? - va exclamar el Dimoni. - Som les Forques, filles de l’aigua - van dir a continuació. - Per què heu vingut? - va preguntar amb un to desafiant el Dimoni. - Nosaltres netejarem el parc - van contestar amablement. - Estic d’acord, jejeje - va dir burlant-se d’elles el Dimoni. - Però… ho farem a canvi d’un desig. Et volem demanar que al final de tot, ens abracem tots com a símbol de pau i felicitat - van dir les filles de l’aigua pensant en el parany que havien preparat. - Això ho faré encantat!!!! - va afegir rialler el Dimoni. 44

Les Forques van rentar el parc a gran velocitat. Al complir l’acordat, el dimoni i les filles de l’aigua es van donar una forta abraçada. Al Dimoni se li va apagar el foc que lluïa. Les gotes d’aigua van deixar el Dimoni sense escalfor i va sortir escuat cap a l’infern. Les forques, a causa del calor del foc es van vaporitzar, van pujar cap al cel formant uns núvols negres que al cap d’una estona van originar una forta pluja. La sequera va acabar i va fer que Constantí recuperés el seu esplendor. Les flors, els fruits i els animals van tornar i la gent del poble va recuperar el somriure. Finalment, si és veritat un sac de blat i si és mentida un sac de farina, el parc d’aquell turonet va quedar per sempre més amb el nom del Parc de les Forques. 45

Aquest volum recull els contes escrits i il·lustrats de forma conjunta pels nens i nenes de les escoles Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà durant el curs 2014-15. Les diferents històries transcorren en diferents escenaris de Constantí, i els protagonistes d'aquests nous contes són les mascotes de les biblioteques escolars, la Teca i el Cuctantí, i la mascota de la Biblioteca Municipal, la Mirmiga.