contes-2018_contes 22/03/2018 9:27 Pรกgina 1
contes-2018_contes 22/03/2018 9:27 Pรกgina 2
contes-2018_contes 22/03/2018 9:27 PĂĄgina 3
Contes a moltes mans Noves aventures a ConstantĂ 2017-2018
contes-2018_contes 22/03/2018 9:27 Página 4
Edita:
Amb el suport de:
Primera edició: abril 2018 Tiratge: 750 exemplars Textos i il·lustracions: Escola Mossèn Ramon Bergadà i Escola Centcelles Música: Escola Municipal de Música de Constantí Rafael Gibert Recasens © dels textos: els seus autors © de les il·lustracions: els seus autors © de la música: els seus autors © d'aquesta edició: Ajuntament de Constantí Carrer Major, 27 – 43120 Constantí Tel. 977 520521 – fax 977 521221 ajuntament@constanti.cat Col·lecció: Contes a moltes mans, 5 Coordinació Biblioteca Municipal de Constantí Maquetació: Josep Estivill Correcció: Samuel Montes i M.Trinitat Bofarull Coberta: Mercè Boronat Impressió: Arts Gràfiques Octavi SA Dipòsit Legal: T 313-2018
contes-2018_contes 22/03/2018 9:27 Página 5
A tots els alumnes i mestres de les escoles Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà que gràcies al seu treball i esforç ens han tornat a meravellar amb noves històries. A tots els alumnes i mestres de l'Escola Municipal de Música de Constantí Rafael Gibert Recasens per posar la música a aquestes fantàstiques històries. Al Josep, la Trini, el Samuel i la Mercè pel seu suport en la maquetació, la correcció i el disseny. Per ajudar-nos a fer-ho un altre cop possible!
contes-2018_contes 22/03/2018 9:27 Pรกgina 6
contes-2018_contes 22/03/2018 9:27 Página 7
1. La Laira i l’entrenador misteriós .................. 13 2. Atrapats a la biblioteca de Constantí ........... 27 3. CD amb les cançons dels contes .................. 43
contes-2018_contes 22/03/2018 9:27 Página 8
Óscar Sánchez Ibarra Alcalde de Constantí
Dolors Fortuny Golorons Regidora d'Ensenyament i Cultura
Us heu aturat mai a pensar per què els contes tradicionals s’han convertit en clàssics i han sobreviscut generacions i generacions? Segurament no serà per un sol motiu sinó que n’hi deu haver diversos. Em decanto pel poder sanador que aporten i ofereixen. Parlen a la imaginació dels nens i de les nenes directament sobre les seves pors, els mals comportaments i els traumes; en els contes, el bé venç sobre el mal i això fa que els infants sentin una seguretat reconfortant que els dóna força, basant-se en metàfores i amb un llenguatge simbòlic. És gratificant la gran tasca que realitzen l’escola Centcelles, l’escola Mossèn Ramon Bergadà i l'Escola de Música Rafael Gibert i Recasens, amb l’acompanyament de la Biblioteca Pública, en l’elaboració d’aquests contes col·laboratius: exerciten la imaginació, la creativitat i el treball col·lectiu, rescatant els tresors interiors de cada participant i aconseguint que formin part d’un conjunt. Desitjo que aquests contes es converteixin, amb el temps, en clàssics i arribin a formar part del llegat de la humanitat. Perquè, com diu l’escriptora Susan Perrow, «un simple conte pot canviar la nostra actitud davant la vida».
Un any més estem amb vosaltres per presentarvos el llibre dels contes a moltes mans. Nosaltres afegiríem també... a moltes mirades, perquè un munt de nens i nenes del poble han imaginat històries divertides i aventures trepidants. Pensant des de Constantí, en clau local, però projectant la imaginació cap a qualsevol lloc del món. Qui podria posar límits a la imaginació infantil? Nosaltres no ho farem pas, sinó tot el contrari, perquè des de l’Ajuntament hem volgut recollir en un llibre el seu talent desbordant. Enguany afegim una nova peça a aquest projecte que l'enriqueix encara més i li dóna el valor de ser més col·la-boratiu: l'aportació musical que fan els joves talents de l'Escola Municipal de Música Rafael Gibert i Recasens. Gaudiu, per tant, amb tota la seva creativitat.
Escola Mossèn Ramon Bergadà Relats amb gust a somni i a innocència… Històries amb tacte de misteri… Aventures amb aroma a superació, esforç i amistat… Entre la realitat i la ficció, aquests contes ens tornen a captivar amb el seu esclat de sentiments i ens fan retrobar amb l’infant que portem dins. No ens cansarem mai de llegir-los. Són el motor i la raó de ser d’aquest projecte que, des de fa molt
8
contes-2018_contes 22/03/2018 9:27 Página 9
de temps, motiva i enamora a tota la comunitat educativa però que, en especial, està pensat per i pels alumnes. Perquè elles i ells són els grans protagonistes d’això que anomenem ensenyar i perquè la nostra voluntat és la de continuar forjant el seu desenvolupament integral.
Josep Boada Director de l’Escola Municipal de Música “Rafel Gibert Recasens” El repte de crear a partir d'un full en blanc és emocionant i, a la vegada, arriscat. Els contes creats, any rere any, pels alumnes de les dues escoles de primària de Constantí i, les obres musicals que, per segon any consecutiu, han creat alguns dels alumnes de la nostra Escola de Música, són una mostra de què, si ens ho proposem, som capaços de superar, gairebé, tots els reptes que se'ns plantegen. Aquest projecte, però, és molt més que un projecte pedagògic o una eina de conscienciació del valor de l'esforç; un projecte en el qual, les creacions es fan realitat a partir de la col·laboració, on cada petita aportació, és imprescindible per aconseguir el resultat final, és un projecte que pretén, sobretot, formar millors persones. Potser, en un futur, algun d'aquests nens i nenes, es convertirà en un gran escriptor o compositor rellevant, però, sigui com sigui, el projecte haurà estat un èxit si, en aquest futur, hi són presents aquestes millors persones.
«Digues i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc». Benjamin Franklin
Escola Centcelles És un privilegi tornar a col·laborar un cop més amb el Bergadà i la Biblioteca de Constantí en aquest projecte tan enriquidor. Tenim l’oportunitat de crear aquestes històries i ara ens enorgulleix compartir-les amb tots vosaltres. Hi hem posat tota la il·lusió; esperem de bon grat que aquests relats i il·lustracions us agradin tant com a nosaltres elaborar-les. Un dels aspectes preferits pels nostres alumnes és el poder compartir un espai entre les dues escoles i gaudir de la creació conjunta. La coordinació del projecte amb la biblioteca ens brinda aquesta oportunitat, que a més, s’amplia amb la col·laboració de les peces musicals creades pels alumnes de l’Escola de música i el suport de l’Ajuntament. Ara que teniu el llibre a les vostres mans es tanca el cercle i també vosaltres en formeu part. Esperem poder retrobar-nos l’any que ve!
9
contes-2018_contes 22/03/2018 9:27 Página 10
La Laira i l’entrenador misteriós Iniciat a l'Escola Mossèn Ramon Bergadà, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4t.A. Tutores: Conchi Girona i Sandra Morales. Altres mestres implicades: Meritxell Vives i M. Trinitat Bofarull. Alumnes: Araceli Agudo Algar, Eric Algar Luna, Salma Amyn, Elysa Alexia Erika Bengin, Pietro Borges Nogueira, Ilias Bouincha, Feliu Coll Fuentes, Houssine El Bourkhissi, Solaiman El Taouil, Ayman Hassani, Adam Khayani, María del Carmen Labrador Bautista, Martina León Granado, Soukaina Mazza, Adrià Mesas Corbella, Aron Moreno Cortés, Izan Reina Álvarez, Arnau Reyes Pato, Yanira Samino Gibert, Luis Santiago Heredia i Paula Valero Rodríguez. Acabat a l'Escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4t.A. Tutora: Raquel Picazo Altres mestres implicats: Núria Grau i Samuel Montes. Alumnes: Alexis Ardila Picas, Abdeallah Belyazid, Hamza Bensabeh Tlouh, Samira Bouchafrati, Ikhlass Chenni, Halmanca Covaciu, Tatiana Fernández Camacho, Basilio Gabarri Gabarri, Mohamed Yaser Haman, Abdellatif Labed, Nisrin Lamouassat, Izan Manuel Martí Fernández, Jana Oyon Huertas, Vidal Pinel León i Alexandru Flori Rostas Covaciu. Música a càrrec dels alumnes de l'Escola Municipal de Música Rafael Gibert Recasens. Mestres implicats: el professorat de l'Escola de Música. Alumnes: "De camí al cim" creació i interpretació de David Martín i Andreu Balada. "Els grans jocs del Mediterrani" creació i interpretació de Guillem Garcia. "La competició" creació i interpretació d'Arnau Alfocea i David Navarro.
10
contes-2018_contes 22/03/2018 9:27 Página 11
Atrapats a la biblioteca de Constantí Iniciat a l'Escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4t.B. Tutora: Maijo Juncosa. Altres mestres implicats: Núria Grau i Samuel Montes. Alumnes: Adnan Addaoui, Eric Arjona Cubells, Maria Belando González, Juan Luis Campos Calatrava, Salma Chait, Basma Chkhaim, Yosra El Mansouri, Abdenour Ezzaim, Donya Khatiri, Samara Mendoza Calvo, Juan Antonio Ortega Carmona, Mohamed Oukhouya Alí, Marcos Plaza Prados i Abdelouahid Saroud. Acabat a l'Escola Mossèn Ramon Bergadà, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4t.B. Tutora: Liduvina Giralt. Altres mestres implicades: Meritxell Vives i M. Trinitat Bofarull. Alumnes: Mohamed Amdlous, Adrià Anglès Mora, Yassin Boutoub, Sinai Fernández Larralde, José Miguel Fuentes Marín, Elena Gil Nieto, Daniel González López, Adel Hmimou, Manal Iallachen, Naoufal Ibouda, Júlia Jiménez Recio, Sara Laftah, Iker Luque Cabrero, Lucía Martínez Andrés, Carla Martínez Sánchez, Gabriel Miguel Ramírez, Alexandra Pavón Ramos, Sonia Pisa Pisa, Joan Manel Roca Barrera, Martín A. Romero-Quinteros Arias, Saul Serrano Sánchez i Doae Zarouali. Música a càrrec dels alumnes de l'Escola Municipal de Música Rafael Gibert Recasens. Mestres implicats: el professorat de l'Escola de Música. Alumnes: "Un vermell misteriós" creació i interpretació de Marina Gibert. "En la foscor" creació i interpretació de Paula Plana.
11
contes-2018_contes 22/03/2018 9:27 Pรกgina 12
contes-2018_contes 22/03/2018 9:27 Página 13
LA LAIRA I L’ENTRENADOR MISTERIÓS
contes-2018_contes 22/03/2018 9:27 Página 14
Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà... Tot va començar un calorós divendres 29 de juliol quan la Laira va viatjar a Constantí. La Laira és una atleta d’halterofília procedent d’Itàlia. Té 21 anys i viu en una gran ciutat de la Costa Amalfitana. Estudia per a ser mestra d’Educació Física i viu amb la seva família i el seu gos dàlmata, en «Heavy». La Laira té el cabell llarg de color castany claret i porta serrell. La seva cara és quadrada i els seus ulls són de color blau cel. Pesa 57kg i competeix en la tercera categoria femenina. Sempre va vestida amb roba esportiva. Li encanta sortir a córrer amb el seu gos per la platja i anar al gimnàs a fer aixecament de pesos. Aquella tarda va volar fins a l’aeroport de Reus i mentre recollia l’equipatge va rebre una trucada del seu entrenador, en Pietro, que li deia que no havia pogut arribar perquè tenia el DNI cadu-
cat. La Laira es va sentir trista i molt decebuda perquè sense el seu entrenador no podria competir als Jocs Olímpics del Mediterrani 2018. Va penjar el telèfon i es va posar a plorar. De sobte, se li va apropar una ratolineta que feia de voluntària en l’organització d’aquests Jocs. En veure-la tan afectada li va preguntar: — Què et passa? — És que, és que, és que... ja no puc participar als Jocs... el meu, el meu, el meu entrenador no ha pogut venir.-va dir la Laira entre plors. La ratolineta Teca li va contestar: — No et preocupis! Jo et puc ajudar! Tinc dos amics que entrenen a moltes atletes i que estaran encantats d’ajudarte!
14
contes-2018_contes 22/03/2018 9:27 Pรกgina 15
contes-2018_contes 22/03/2018 9:27 Página 16
I així va ser com la Teca, el Cuctantí i la Mirmiga van ser els entrenadors oficials de la noia. El Cuctantí i la Mirmiga eren els encarregats de la part més física (córrer, aixecament de diferents pesos, natació, practicar rugbi...) i la Teca li controlava l’alimentació, li feia massatges i sessions de relaxació. Quedaven cinc dies perquè comencés la competició i la Laira va haver d’entrenar molt dur. Cada dia practicava entre 5 i 8 hores per tots els racons de Constantí: a la plaça de les Escoles Velles, al jardí de Centcelles, al pati de la muralla, sobre la gespa de la piscina… I en el seu temps lliure la portaven a descansar a la platja, visitaven la ciutat de Tarragona i sopaven en una pizzeria molt famosa del poble.
16
contes-2018_contes 22/03/2018 9:27 Pรกgina 17
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Página 18
El gran dia va arribar. La Laira estava molt emocionada i nerviosa. Quan els quatre amics van arribar al pavelló es van trobar una terrible sorpresa. En Pietro no només havia pogut agafar un avió sinó que ja estava al fons de la sala entrenant a una altra atleta: la seva gran rival! Sense adonarse’n la ràbia es va apoderar de la Laira, els ulls se li van enfosquir, la cara se li va posar vermella com un tomàquet i els seus músculs es van contraure tant que semblava que s’anés a inflar com un globus i que la roba li anés a explotar. Sort que la Teca, en veure-la tant afectada, li va donar un got d’aigua i amb exercicis de respiració la va calmar. No valia la pena enfadar-se. La Laira havia entrenat molt i estava preparada per competir i potser guanyar.
18
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Pรกgina 19
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Página 20
Aleshores la Tatiana, l’atleta d’en Pietro, es va acostar a la Laira. La Laira es va ficar una mica nerviosa pel fet d’haver estat entrenant amb el seu entrenador sense haver-li dit res. No la volia veure ni en pintura! La Tatiana va anar a fer-li una abraçada, ja que li va fer molta alegria retrobar-sela, però la Laira, nerviosa, la va frenar i li va preguntar: — Quan portes amb l’entrenador? Tatiana li va respondre: – Una setmana, perquè el meu entrenador està malalt i va venir el seu substitut, un tal Pietro, d’Itàlia. Ella li contestà que s’havia estat preparant des de feia més d’un any amb el Pietro i que la va enganyar quan va arribar a Constantí i la va veure amb un altre atleta. La Tatiana no s’ho podia creure. Es va ficar les mans a la boca tot exclamant:
— Ohhhhh! Però què dius! De seguida es va disculpar i li va demanar perdó, explicant-li que ella desconeixia aquesta informació. Les dues van estar parlant sobre el tema una bona estona fins que els va interrompre una campana: «diiiiiing, dooooong!». — «Estimats i estimades atletes, en 10 minuts començarà la competició d’halterofília masculina. Que es preparin les atletes femenines que en acabar començareu vosaltres. Molta sort a tots els participants». «Diiiiiing, dooooong», va sonar la campaneta un altre cop. — Bona sort, Tatiana - va desitjar la Laira. — Igualment, Laira - va contestar la Tatiana.
20
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Pรกgina 21
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Página 22
Mentre la Tatiana estava escalfant, el Pietro va desaparèixer per uns moments. No estava motivant a la seva atleta, sinó que estava canviant les peces del pes que s’havia d’aixecar per unes altres que pesessin menys, així la Tatiana podria guanyar la competició. El cuc Tantí va veure que el Pietro no estava amb la seva alumna. Així que va donar una ullada i... va enxampar al Pietro fent trampes! Ràpidament va avisar a l’organització i li van comunicar al Pietro que quedava apartat de la competició. La rateta Teca va informar a la Tatiana del succeït. El cuc Tantí, amb ajuda de la seva amiga Mirmiga, van tornar a ficar les peces al seu lloc perquè la competició fos legal. El cuc Tantí va ser el seu nou entrenador. –«No et preocupis Tatiana, jo t’ajudaré. Ara concentra’t que comencem». – Li va dir el cuc Tantí a la Tatiana. «Diiiiiing, dooooong!» - La competició
femenina comença en 3 minuts. Estigueu a la vostra posició. «Diiiiiing, dooooong!». La Laira no va superar el primer aixecament. Encara estava recordant tot el que havia passat. La Tatiana en canvi el va superar sense cap esforç . Arribà el segon aixecament i la Tatiana, en pujar la peça, va veure que una queia a terra. El jurat aixecà la targeta vermella i va dir: -No s’hi val aquest aixecament. — Sort que no s’ha fet mal - comentà l’organitzadora Teca. La Tatiana escoltà veus que li deien: — Vinga, que no passa res, la següent l’aixecaràs segur! Tu pots! Al segon aixecament, la Laira no va tenir cap tipus de problema i, amb els ànims del públic, la va aixecar.
22
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Pรกgina 23
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Página 24
Va arribar la segona fase d’aixecaments. La Tatiana estava al segon moviment d’aixecament i s’estava marejant una mica de tot l’esforç que havia fet i de tots els sentiments acumulats. Afortunadament, els ànims i els aplaudiments del públic van fer que es motivés. Es va concentrar i va poder aconseguir aixecar els 100 kg . — Bé, molt bé Tatianaaa!! (cridà tot el pavelló). El públic, amb la participació dels entrenadors i la Tatiana, va començar a picar de mans tots plegats seguint un ritme i exclamant: — Eh! Eh! Eh! Eh! La Laira va agafar tota l’energia de la gent per tal de superar aquells 100 kg i... finalment ho aconsegueix! Va arribar el moment de repartir els trofeus: — En primera posició: Catalina Franch, de França. — En segona posició, empatades, tenim a la Tatiana Gómez de Menorca i Laira
Truc, d’Itàlia. — Ueeeee! Ueeeeeee! molt bé noies!, criden mentre piquen de mans els entrenadors. — En tercera posició: Manolita Picazo, d’Osca. En saber que havien quedat les dues en aquella posició, es van posar molt contentes i alegres. Van pensar en entrenar juntes d’ara endavant i fer un grup per a competir. Van pensar que encara que la vida et doni cops, has d’animar-te i dir-te a tu mateix que pots, que amb esforç i dedicació pots fer tot allò que et proposis, sempre que ho desitgis i lluitis pel que vols. Conte contat, els alumnes del Centcelles l’han acabat.
24
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Pรกgina 25
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Pรกgina 26
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Pรกgina 27
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Página 28
Hi havia una vegada una formiga que es deia Mirmiga, que vivia a la biblioteca de Constantí. També hi havia una rateta que es deia Teca i vivia a l’escola Mossèn Ramon Bergadà. La formiga i la rateta eren molt amigues d’en Cuc Tantí, un cuc que vivia a l’escola Centcelles. Els tres eren tan amics, que cada tarda solien quedar per donar un tomb per Constantí. Aquella tarda, després d’escola, els tres amics van quedar com sempre. Abans havien estat parlant per telèfon. La Mirmiga els havia explicat, molt emocionada, que havia estat llegint un conte genial sobre la Vil·la Romana de Centcelles, i que l’havia agafat en préstec de la biblioteca per a que aquella tarda ells també el poguessin veure i llegir. Va sonar el timbre de les cinc i els tres es van dirigir cap al parc, on havien quedat. El primer en arribar va ser en Cuc Tantí que va seure en un banc a esperar. La Rateta Teca no va trigar gaire en arribar i va seure al costat. Molt contents van començar a parlar quan van veure de lluny a la formiga Mirmiga arribar. Els dos es van mirar amb els ulls ben grossos i van exclamar: — Està de color vermell! Què li deu haver passat?
28
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Pรกgina 29
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Página 30
Quan la formiga Mirmiga va estar al seu costat, els dos li van preguntar alhora: — Què et passa, Mirmiga? Per què estàs de color vermell? — De color vermell? – Va preguntar la formiga Mirmiga, mirant-se a ella mateixa... — Ah! És veritat! Estic de color vermell! – Va dir adonant-se de que havia canviat el seu color gris per un llampant color vermell. Els tres van començar a parlar a la vegada, molt espantats, intentant trobar una explicació al canvi de color de la Mirmiga. — Però et fa mal? tens febre Mirmiga? – preguntà la Rateta Teca. — No, no, ni me n’havia adonat que havia canviat de color. – Respon trista la formiga Mirmiga. — Ja ho sé! - Diu en Cuc Tantí – Anem a la biblioteca a buscar informació sobre aquesta rara malaltia. Com hi ha tants llibres, segur que trobem alguna explicació.
30
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Pรกgina 31
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Página 32
Els tres van estar d’acord i van córrer cap a la biblioteca. Allí es van passar hores i hores buscant informació en mil llibres. Després d’una bona estona, de sobte, les llums es van apagar. La biblioteca havia tancat, i no s’havien adonat que ells encara eren dins.
32
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Pรกgina 33
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Página 34
— Oh, no! Espero que això no signifiqui el que penso que significa!- va exclamar la rateta Teca corrents cap a la porta d'entrada de la Biblioteca. Però les portes seguien tancades perquè ja ho diu la llei de Murphy: «... allò que pot sortir malament, sortirà malament». — No! No! No!- no parava de repetir el Cuctantí, entre sanglot i sanglot; doncs, era una mica poruc. Cal dir, però, que a ningú li agrada quedar-se tancat a les fosques en una casa que no és la seva i amb un amic, vés a saber per a quina raó, de color vermell resplandent.
34
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Pรกgina 35
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Página 36
La Mirmiga no deia res, va anar cap els interruptors però… no es van encendre els llums. La Montse, la Vanesa, l'Alba, el Manel i la Mari sovint treuen els ploms quan marxen perquè estan cansats de totes les coses estranyes que passen a la Biblioteca per les nits: mobles fora de lloc, llibres per tot arreu, ordinadors engegats… (no ho digueu a ningú: els llibres són una mica entremaliats i aprofiten quan estan sols per fer malifetes! Xist!). Però la Teca que sempre va molt ben preparada, va treure de la seva motxilla una llanterna enorme (no volgueu saber què més hi porta perquè sembla la bossa de mà de la Mary Poppins). Entre la lot i la vermellor resplandent de la Mirmiga, hi havia prou il·luminació per poder seguir rebuscant per totes les prestatgeries de la Biblioteca. Aleshores, el Cuctantí i la Teca es van mirar i... es van posar a riure com a boges perquè se'n van adonar que a l'abraçar-se espantades per haver-se quedat a les fosques, se'ls hi havia contagiat el color vermell de la Mirmiga. — Oh! Mira! Ara semblem tres grosses maduixes! - van dir les tres alhora. 36
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Pรกgina 37
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Página 38
Com cada dia a les 11 del matí, la senyoreta Nazaret i la senyoreta M. Antònia van entrar a la biblioteca de l'escola Mn. Ramon Bergadà per organitzar el Bibliopati i es van trobar a la rateta Teca ajaguda a la catifa. Pensant que es feia l'adormida i amb ganes de jugar, la senyoreta Nazaret se li va acostar sense fer soroll i li va bufar al clatell. — Oh! Ha tornat la llum! Però... això no és la Biblioteca Mumumumunicipal. Això és… i tu,… i tu… ets… sou... - deia la rateta Teca, molt nerviosa i entrebancant-se amb les paraules. — Oh! Però si ja no estic de color vermell (mirant-se el cos). — Però què dius? No entenc res!- va dir la senyoreta Nazaret. — És que jo… era de color… i el Cuctantí… i la... Mirmiga… - seguia dient la rateta Teca. — Ja et vaig dir ahir que no mengessis
tantes cireres! Un quilo i mig! Valga'm Déu Senyor! Amb el mal de panxa que tenies, has tingut un malson. Vinga que arribaran els nens i nenes de 4t per a fer el Bibliopati.- digué la senyoreta M. Antònia. Ara sí que la Teca tornava a estar de color vermell! Però de la vergonya que tenia per ser tan golafre. — Bon dia!- varen dir la Maria, l'Ignasi i el Martí. —Bon dia!- digueren juntes les senyoretes M. Antònia i Nazaret i la Teca. — Oh! Tens una taca vermella molt resplandent al front. - digué la Maria. — Com? - digué la Teca. I va pensar que potser tot... al cap i a la fi... no havia estat un somni. Continuarà (O no! Ja veurem!)
38
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Pรกgina 39
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Pรกgina 40
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Página 41
Moltes gràcies per regalar-nos aquestes meravelloses històries. El Cuctantí, la Teca i la Mirmiga
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Página 42
Com a novetat d’aquest curs, aquest llibre inclou la narració en àudio dels contes. Els narradors són els propis creadors d’aquestes magnífiques històries. A més, els alumnes de l’Escola Municipal de Música Rafael Gibert Recasens han posat música al conte creant i interpretant peces musicals inspirades en les històries. CD La Laira i l'entrenador misteriós 1. La Laira i l'entrenador misteriós. (Àudio del conte) 2. De camí al cim. 3. Els grans jocs del Mediterrani. 4. La competició.
Atrapats a la biblioteca 1. Atrapats a la biblioteca. (Àudio del conte) 2. Un vermell misteriós. 3. En la foscor.
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Pรกgina 43
contes-2018_contes 22/03/2018 9:28 Página 44
Aquest volum recull els contes escrits i il·lustrats de forma conjunta pels nens i nenes de les escoles Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà durant el curs 2017-2018. Les històries transcorren en diferents escenaris de Constantí, i els protagonistes d'aquests nous contes són les mascotes de les biblioteques escolars, la Teca i el Cuctantí, i la mascota de la Biblioteca Municipal, la Mirmiga. La música que acompanya el conte està composada i interpretada pels alumnes de l'Escola Municipal de Música Rafael Gibert Recasens.