N'Alí setembre 1986 (6)

LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT ~----------------------------------~~~~~

setembre ·1986

i-o; ~h~.m -=

-tots

~ ~ -- ----~~~--:_·_____ _

------ .. --·-·--. . ¡---·------- -----------·~

~-: ::::-=-._

d~-

\ ·. ·-~ .- --._

"'~~ e c'J:~)<',-., ~

.

·

- - ... ----····--··-

,_

___.,

r----------------¡

i

_J___ I

.- . ·.j

_____

________ ---- ..

L__. -· i

·t .

('\

-

. . .- .....

. )' /,-} -

._:~"'

.\

.

' .i)

1 ----- -·-- -

- ·--

, ·e, )'

\ ,¡'.

.

t :

··-:. --

:~

···-::-~-:···· -~-

..

- - - - - - - - - - - - - -·-·--·------ - - - - - - - - _ _ _ ;

2

HOR.ART r)F: Dr . Bes la rd . 1 , 7., 1 O, 1 J • 1 2, 1 ~). 1 (), /'O, ) 1 .

D r· . Do m i n g u e z . J . 4 , 5 , 8 . ') , 1 J , l 11 , ) 1] . ) ' ) , ) (¡ :?.Y, 30 .

Dr. López. h , '/ , 1'/, 18, J<J , 7.7., ;r), ) '! . )il.

,

Dr. Her n at l~c sta rd Avda. Joan Car-les 1. 1 Tl. 67100] Andratx

ANDR/\TX D1 SSABTES: 1 9 1J 1 UfVIENGES 9, 1 l, 1 9 CAMP DE MAR DIUMENGES: 10

Dr.

C/

Joaquln Do minguez Esp·=t nya , 9, 1 ª

TJ. 671252 Port d'Andratx

SA COMA: 12 DI UfVlENGES:

Dr. Jesús Ló p ez Viejo Ca mí Sa n t C¡=¡r- lcs, 1 Tl. 673066 Port d ' Andr a ti<

12 S'ARRACÓ

DLSS ABTES: DlUfVIENGES:

18

11,

18

SAN T ELM D'AndraLx C/ Aleman y Tl. 672161 A partir de

DJSS ABTES: 17 PORT D'ANDRATX l es

10 .

OISSABTES: 19 DlUME NGES: 11,19 .

Del Port Pósit de Pescadors C/ Tsaac Peral Tl. 672022 /\ p éH ' L ir· d e 1es <J

* * * * * * * * * * T)F.JV\C:>GR A F

De S' Ar-racó C/ MoL i ns, 4 Dr· . Ueslart d i l l tm s, dimcc: r-c ;s i di\/c ndres ,'1 pélr~ LLr · de les 9.

Dr . Do m i ngLW/'. . de d i L J uns éJ di vcnd r ns ¡=¡part i r rlc l~s 12. .~ .T.S.

r Prac Licant)

¡,. C i nés Ca mpoy 1'1. 6 '/ 1 /()ij

COI"lAt< E: D <1 . H e q i n a S <1 s t n-!

TI. 1)?576'1

J A 10 Lic . Bennassar lO a 17 Lics , Mandilego-Alemany 17 o 24 Lic. Bennassar 711 <'1 J 1 l. i es Mand i lego-Al eman y

* * * *' * * * * * *

T /-\.

A c.:; o s T

Ní\IXEMENTS Matias Bonet Sénchez Luis-Alber·t o Bermúdez Cas tilJa

DEFUNCIONS 1\ntonio Ju a n Al e many .Juan Muño z Candelas l•'ra n cisca Puj o ! AJe many José Ce1 ñ ellas Rip o l l

* * * *

* * * * * *

CONCE RT L.Í RI C Oja 1 1 a les 19, 30 a l'Esglés i. a parroquial de Sa nt ;-¡ f"\aria d 'Andratx actuar.l ó de: FRANCISCO BOSCH

MARIA JOSE MARTORELL ANDRES BENNASSAR BONET

* * * * * * *

* * *

'

3

-

-

~--------------------.

lA nCVI HA O( lA (Ot-IAn(A 0 { PON(Nl

Ap. Cor r e u s '19 Andratx Editen: Coordinador Parr o q.u ial de ,Joves d'Andrat x Centre Cultu ral de S'Arracó Directo r : Sant i ago Cortes i Forte z a Redactor Gas par i Flexa s

"

en

Ca p: Pujo 1

REDACC I Ó Bier?

Ens e ny at i PGjol, Marga l ida Ferra i Ens e nyat , Gabriel J of r e i ; Mi r, ~1 ar i a José Cl ar i Roca Pedro Fl e x as i Flexas , Marg a l i da Sastre i Pa r pa l , Bartomeu Bosc h i Pal...;er·, Ca t · a 111 , _ : iJ I 1n AJ.emany 1\ i cr·d, Bernat Hestnrrl i Nad a .1 , .J Oi l n n Alemany i Mi e.

EQUI P

n~C N J C

Isabel Ense nyat Ens e n yat, IVJaria F . Pujol i Mulet , Isabel Ale ma n y i Moya . i

GEREN T Vicenc i Aleman y.

Impresi6 : propis.

D. L. P.M.

Flexas TaJ. l e rs 295/ 1 986

EDITORIAL Setembre és per excel. léncia el mes tornada a les escoles. Després del parentesi estiuenc les aules s 'obrin de bell nou per a comencar un al tre curs, un curs que com tots s'emprén ple de bons proposits per part de professors i alumnes, pero sense qUe, c om sempre, faltin greus problemes i deficiéncies. Tres són les qüestions que ara mateix al nostre poble ens criden !'atenció.

En primer lloc la tendencia a l'augment del fracas escolar, no sempre atribu1ble a l'alumne. Els obsolets plans d'estudis, la poca motivació i capacitat de certa part del professorat, la manca d'estimuls vers els e studiants ( ¿quan es deixaran de costat les t í piques "empollades" com a eina única per aprovar?) o l'absénsia d'unes condicions familiars idonies són alguns dels motius que expliquen bona part dels fracasos.

A c on t inuació s'ha d'esmentar la l e nt i tud a mb que a v a nca a les escal e s el procés de nor ma l i t za ció d e l a nostra llengua. ~s ve r que a questa no és una tasca facil ( i a Andratx sens dubte més difícil que a molts a ltres indrets), pero en el cas de l'escola i prec is a ment pel seu caracter formatiu, el pro cés s'hauria d ' accelerar molt més pu i x sen se una plena nor malització lingüístic a a les a ules no s'acons~guira mai una c omp leta normal itza c i ó l ingüística al carrer .

Fi n a lme nt no podem oblidar que a . la nostr a zona de ponent seg.uim sense tenir un centre de B.U.P. ( ni tampoc hi ha esperancesimme d i ate s que la cosa canvii ), f e t que motiva un é xode diari d ' estudiants de batx il l er cap a Ciutat amb els consegüents problemes de despeses, perdua de temps, desarrela ment , etc. Pensem que ja és ben hora que aquells que poden donar alguna solució a l'assumpte es comencin a moure una mica.

N'ALÍ

4

A

L ' O L.. IVERA

Olivera centenaria que vius dins un món milenari ple de gent sanguinaria que mata per beure sang.

Homes que neixen del fang, fang que neix de la terra terra que ens dóna la vida, Vida que preséncia el món, camina i camina sap cap a on. morts i quantes vides!

Quantes promeses i plors! han encobert les teves branques, si poguessis recordar-los perque tu ets vida esvellida, Vellesa, font de saber, Saber que il.lumina la vida vida de qualsevol esser.

(Maria Mé hivern/81)

,-

(

US

CONVID

A

LA

LECTURA

Maria Magdalena l?ermeteu-me que us faci ara una peti ta recomenació encare que pot esse arribi un poc tard queja l'estiu ha acabat i molts hagin tornat a la feina i a l'estudi, i el temps d'oci s'hagi reduit a menys de la meitat.

Pero ben segur trobareu mitja horeta o quasi bé vos sobri i bastin cinc minuts ja que una vegada hagiu llegit la primera plana tot d'una trobareu temps per acabar devorant imatge per imatge, lletra per lletra, paraula per paraula, tates les planes del llibre del que us parl. És un llibre d'una delicada bellesa,d'una dolcor inmensa, amb unes fotografíes plenes d' amor a la vida, a la natura i a la llibertat.

Les recomenacions van dirigides a tates les persones amb un m1nim de sensibilitat que pot esser ja l'hageu llegit.

Pero a qui de veritat convit és als joves que com Juan Salvador Gaviota o Pedro Pablo Gaviota comencen a volar i senten dins el Ls el desitg de coneixer. Dins aquests llibre hi trobareu un c ant a la llibertat, a 1 'amor. a la inteligéncia i sobre toL a la confianca e n un mateix .

Vagi per endavant: "Hay una razón para vivir!. podremos alzarnos sobre nuestra ignorancia, pod remos descubrirnos como criaturas de perfección, inteligencia y habilidad. ¡Podremos ser libres! ¡Podremos aprender a volar!

(Richard Bach. Juan Salvador Gaviota)

S

<1

AU'l:'OR I

UN ECL.ES I

e

As·r

P\.LV\ _t_._: N · 1 · s

o

T QU FS

1 •· 1 •

s

A

ANr>RA'TX

I·; e ~ J • 1 ·:

Entre les pagines corTesponents al primer lli.bre de matcimonis de la parroquia d'/\ndratx (1), que abasta els anys 15'/01640, es troba escrita en una fulla una breu ressenya d'un plet que tingué lJoc u la nostr·¡:1 vila el 1604 entre els jurats i el prevere Cristófol fVIonser-rat. beneficiat de l'Esglesia.

El motiu de la disputa fou la maJ altia de l'esmentat prevere que l'allunya· del poble i l'impossJ.bilita el dir missa durant tres mesos, davant la qual cosa els jurats (una mena de reqidors d'avui) feren venir un aJ.tre capella per a cubrir la mom entania vacant pretenent que les seves despeses fossin satisfetes pel menc ionat Cristofol Monserrat Aquest, logicament. es nega a fer-ho. Ambdues parts basaven llurs postures en les disposicions del benefici. que segons ens diu J.B . Ensenyat s'havia creatpocs anys abans, el 1591 (2). afirmant els jurats l'obligatorietat del benefi.ciat de cel~brar les sagrades cerimonies i defensant-se aquest amb una clausula on es deia que ho havia de fer sernpre i quan n o es Lr·ob/ls impedit. que és el sentit de l'expresió !Latina ''dum con ( mode) de celebrare po ter i t •l. que veureu e n eL Lex L. \<' i t hl J rnen L J. assumpte es va reso Ldre d favor del prevere MonserraL car la justicia eclesióstica considera que la seva absencia era justificada i e1s jurnts havi.en act uaL per JJur cornpLc. !\ e o n t: i n u a e i ó t-, r· n n s e r · i v i m í n teg rarnen L eJ documcn l. que com es pot vcure e nc¡n·;¡ qu e escri.t en cataJ.a de fa qudsl quatre-cents a nys presenca una lectura ben assequible. /\qucsl és el text:

x v

CIVIf_.S

l

C~OLVJEN-

A

L _r_

<Fl r¡,

\\ 1

~J';¡ \¡, \

\'

.

,-J-'f~'.\ Pf-~>'::::;y· .

·"

•.

. \rt..l

¡.· iO~ \l . 1 1 :r •1\, ¡ 1,

; 1•, ¡; 1

'

"'

~ ·, .

tres mesas y los dits jurats havien fet venir así en Andraig un capella per a dir missa Pretenian dits jurats que jo pagas les des pesas del di t Cnpe ll A atés que lo binifi ci me obligave a dir rnissa; fonch respost per a rni, dit Monserrat que és ver que ten (e) a dir missa com ho manav e lo acte de binifici pero que lo acte deia que dum co n (mode) de celebrare poterit y aixi que estant jo rnaJ.alt no poria celebrar. y fonch respost per lo senyor Ardiacha que jo no tenia obligatió de fer-na dir y fonc h fet (a) la dita provisi6 en favor mi a y de mos advenidós J.o matex di a y any ut supra".

1

1

"Fas me mori a jo Christófol Monserrat. prevere y bini ficiat e n la isglésia parroquial de Andraig com a 11 de octubre 1604 te nqu i altrccasio ab los jurats de la dita vila sobre que ha v ia estat malaJt en la CiuL<-1L

TA~rs

NOTES

J l. i qall es troba deposi taL 1 !-\ r· x i u Di o e es a d e Ma J J o r-e~ a ( /\.D.M.) essent la seva signaturd lél la seqüent: A.D.M.,l-?M1. s/f.

(2) J.B.E NSENYAT Y PUJOL:HistoriLl de la Baronia de los Senores obispos de Barcelona en Mallorca. voJ. IJ. Palma 1920, p0gs . (J~> 68. ( 1 ) El

d

1

BIEL ENSENYAT I PUJOL

6

not::::.ícies Ses

fes tes

Coma.,

S a _

restes

e.:><:itoses Amb not.or i éx i t ti ngu ere n lloc les festes de Sa Coma. unes fes tes que fa mol ts d anys es perderen i ara s han tor n a t recuperar.

Fins i tot el se u petit recinta (la placeta) es va veure desbordata per la qüantitat de gent que hi assisti, cosa que fa pensar. si hi ha continuitaL. co rn desit_jarn. en la necessitat de trabar un lloc més ampl i.

Anims i e ndavant!

1

1

* * * * * * * * * * A S'/\RRACÓ Petit

b a l a_n . c

restes Ja hem passat ses festes. i per dir ver, molts de dies de festes; som un poble rnol t ~fester perque amb vuit di es, creim que ja no és pot demanar res més. Pensam que la Comissió estira molt b é els dobler.s de la subvenció assignada per L 'A_junta ment i les ajudes volunL<'lries de cases comerci als i alg un s particular.s.

Enguany s'ha tornat e n ceLar· 1a l:r- a d i e i ó p (~ r d u d <l _j <1 f (, ¡ ; 1 uns quanl s anys, d'<~rnbuL;H · , i poguerern ve u re que (' 1 pr· i rnc~ r· vespre la gen t va disfrutar molt arnb aquest joc i amb el so incansable de.ls xirim _i ers.

El segon vespre tinguérern la vetlada de balls mal lorquins amb algunes agrupacions de la comarca que arre pl e garen molta gent i molt d'éxit.

El tercer· vespre hi hagu é una "Ver·bena '' on també la gent jove hi va disfrutar mol t .

I el dissabte al vespre hi hagué un sopar que des de fa uns quants anys enc;;a S ha com institucionali tzat i on la gent hi disfruta fort d' estar plegats i. del rnenjar· que hem de dir que fou francament bo.

El di um e ng e no ni hagué res al vespre e rnperó el dia fo u ben complet amb el XIX Tornei g Oficial de Pe ta n ca j un marató que va fer ve ni r molts de Pfl-. ··ticioant_s ), eso~ctador·s 1

on e ls nostres atletes qu edaren en e ls prüners llocs. F.ls ac t.os diurns d'aquests djes foren molt concorreguts i n'hi hagué il gust de tothom. per ventur -a una de les coses que e nc ara es manté amb for<;;a és el correr ci nt es amb les bicicletes.

I enfile m els dies de la Mare de Déu, on torna haverhi una verbena que, malgrat Ja pluja, fou molt entretenguda.

El diumenge al vespre l'actuació de Agara amb "Mol ta feina i pocs doblers" on es posa de manifest la gran afició al teatre del nostre poble.

I e l darrer d ia es clog ué a mb ba 11, rnig de bot rnig d'aferrat. amb la banda de música d 'Espor les quan dcnba L 'Ofici que hem de di r qu e tant el de la Mare de DétJ d<~ 1 a Trapa com el de San t Aqus tí la n ostra Esglésin Parroquial fou insuficient per tanta gent com h i as si s tí. en cada e as fore n vuit preveres els qui co ncelebraren, com també hem de fer notar que a la processó de la Mare de Déu una gentada co rn fa mo lts d 'anys que no s 'hi veia.

Pensam, tornam dir, que sol mol ts de dies per a un poblet petit com el no stre perque a iiJCres llocs rnés grans no en f<H1 tan L~ s. e mp ero la gen t s · ho mere Lx prou perque també hj pdr·ticira ,! ssistinL ois actes.

I'<Jrnbt) cn~ j nt que 1 'or·g éHl L L:t.<Jc ié) ii c <h-rec del Ce ntre Cu l tur·aJ és vaLida i que s' h i ve u 1 ~ veteranía de organitzar-les des de ja fa uns quants anys.

Fins 1 'any que · ve . si Deu ho vo 1 !

* * * * * * * * * * Cen. t.r-e

e S

-u_

.l t -:. -u. r a. l

' A :r:-::ra.c 6

A comenc;;aments cl'octubr e ti.ndra Lloc 1 'Assamblea anual de! Centre Cultural de S'Arracó on c:s re t ra comptes deL balan<;; econórni c i social de tot J 'exerc i e i. També el primer di umenge d'octubre s'iniciara la lliga de pet;:mca on hi mjlita l'equip arraconer del Ce ntr e Cultur al.

7

-----no t í e i es -------------------------S'Arracé:>

A

P<-::.:l.pere

ha

j.n

H<)rn

r-c~s

' ' S ' E s t:.r:·-e ·t

Deiern a un núrnP-ro passa t de N'Alí que a la placa de S'Arracó hi havia manca de papercres i just abans de festes vérern que la brigada de l'Ajuntarnent n' ha instal. lades dues a sa placa i dues rnés a 1a pl aco leta de devora la carretera en front d 'on s ' at ura 1 'autob\Js; i no volern deixar de consig na r-ho arnb agrairnent.

Tarnbé hem de demanar a la gent urbani tat i bona voluntat per fer- n e ús d 'elles. De les al tres d e mandes de 1 'escri t: Plantar els arbres que s'han mort i cercar un espai perque els al.lots s'hi puguin esbravar les ganes de jugar, hem de dir que no volem deixar de pensar que qualsevol día arribaran.

La primera passa es,. .t a donada, veurem les altres. '

* * * * * * * * * *

l

7Yl i

l

o ::r .-a.

ca.rrer-

e Y'l

''La.

E:-~ S

Torre''

Heu vist sa millora que ha fet s'Ajuntament en es carrer "La Torre"?

L'ha e rnpedregat i ool. locat un pi ló a s 'entrada per evitar sa circulació. Obres com aquestes són ses que necesita Andratx!

* * * * * * * * * * El Can

d. i R i

spensa~-

i.

l

'Orgl.--le

-

<' l r ·

''

S' Estret, la carretera que uneix S'Arracó i el Port fa un servei mol t bo als habi tants del s dits llocs i és molt freqüentada per mul ti tut de camions i turismes que s'estalvien quilómetres i ajuda a descongestionar la d'Andratx al Port la qua l cosa n'es ben nec essari.

Peró té la pega del trispol ple de sotracs i la seva estretor que podría solucionar-se f ent ..1 es voreres netes i donant-li una capa asfaltica. Sabem que aixó n'es competencia del Consell Insular i pensam que tal vegad a hi hagi algún responsable del Consell que llegesqui N'AL 1 i posi fila l'agulla.

* * * * * * * * * * Reco l

~L

ida.

de

S'Ajuntament d'Andratx ha or-gan i tza t. bai x es conse 1 1 de I NSALUD, i segons mos dí ven se nse consultar amb cap sanitari d'es poble, un servei de recollida de sang, que tindra lloc es dimars i dijous de cada setmana. És una gran millora sanitaria que evitara que els mal al ts haguin de viatjar a Ciutat.

S'únic problema és que nom és se podran fer ses estraccions urgents . i un maxim de de u per día.

LVIa.s sa.

* * * * * * * * * * na. 1.--l.g Lt.ra e .i . 6

le> y

* * * * * * * * * *

e ::r:-a.

Qu~ passa amb e l dispensari de Can Riera ?

El més passat ja pareixia cosa feLél .

Sabern de bones fonts que tot lo principal per duu endavan t ses obres ja esta fet, Qui hi posa traves ·) Es que s'Ajuntament espera que ho faci es próxim consistori?

No estaría bé ja que aquest ha fet tot lo difícil .

I

rn :i. ]

el e

r e s L a u r::-a t ::.

El día 27 de seternbre s'inaugurará l'orgue restaurat de S'Arracó del que ja vos parlarem.

En propera edició donar e m compta de l'acte de inauguraci6.

reno"Ll.s

Una cosa de $a que tots es andri. txols es tan queixosos és des renou de ses motos, que sobretot hem hagut de sofrir aq uests dies passats de calor, per haver de dormir amb sos vidres oberts.

Va sortir fa temps en un medí de premsa que s 'Aj un tament havia comprat un aparat que midava s'intensitat des renou.

Hern de pensar que o bé no el tenen o no el volen e mprar. Tots agrairíem a s'Ajuntament i a sa Pol icia munic ipaJ en particular, que intentas que es rnotoristes deixasin dormü· de ni t, i. de d ia xerrar sen se: haver d'aixecar sa veu duranL es dia.

* * * * * * * * * *

8

DEIXAR-SE "ALTERAR" O MIRAR ALS AL TRES AMB MISERICORDIA Aquest és el criteri psíquic cristia més indiscutibl_e i menys sotmes a errors; és el més assequible per a tots els qui no saben ni teologia, ni espiritualitat, ni psicologia, i potser ni saben res de Jesús.

Quan veu~n -algú en necessitat, se'l miren amb misericordia. La paraula "misericordia" no té gaire bona prernsa en el nostre llenguatge, perque l'ús paternali sta l'ha tenyida de connotacions insultants. Pero la utilitzo perque els entesos consideren que es tracta d'una paraula molt rica en significat i difícilment substitui"ble. fl.aure ll recor~ que en hebreu misericordia ve de 1' arrel de la paraul a. útér, i 1 apl i cat a Déu, indica que té entranyes de dona, és a dir, que Déu cova i protegeix la vida. que davant del que afecta la vida, a Déu se li 'commouen les entranyes. ·Six recorda que la matei xa arre! és uti 1i tzada al relat de Lluc per indicar el tipus de

Bartomeu Bennassar res posta que el samarita té envers el entranyés). les (se commouen li fer i t Chour aqui traduei x dient que el proi'sme és el qui "ha matriciat" el feri t, és a di r 1 el qui li ha fet d'úter, el misericor diós.

El

misericordiós,

dones,

és

aquel!

que

té respostes uterines; entranyables, enver s el necessitat; ser misericordiós és haver arriba t a commoure's com d'esma davant qua lsevol desgracia, una mica com l'úter rnate rn respon_ per sistema quan un fi 11 perilla.

Es el criteri de discerniment més imme diat , més fiable, menyi enganyós, més cristi a; és el criteri de qui, més enlla de discursos, consideracions, reflexions, pi ans i "poi íti ques", ajuda, . comparteix, c.ova vida.

Criteri absolutament basic per a Mat. 25: aquella gent'· no sap gran cosa, no sap a qui ajuda, no fa g rans analisis, no mira etiquetes, pero ajuda realment. '

Dei xar-se ."alterar", trasbalsa/, afectar , commoure en profunditat per 1' altre és un tret fonamental per a la qualitat .del discerni ment i vivencia cristiana. L' altre m'altera. L'altre m'afecta. L'altre em "fa un altre", misericordiós. La fraternitat immediata i directa ~s un fet ben signifi catiu a l'evangeli.

L' atenció als necessitats de tot ordre exigeix eficacia. No hi ha cap dubte. lnsisti ré en aquest aspecte importantíssi m en una altra ocasió. Avui la insistencia es posara sobre 1' atenció "amb misericordia". Element clau per a la definició del "bon samarita". Vegem-ho amb paraules de R.M. Nogués. Posa el "mirar els al tres amb misericordia" com un deis criteris basics del discerni ment crist i a.

Precisament deixar-se alterar ·,· aixo és 1 ob rir -se a relaeions fóndament amaro ses és la base de la sanitat més fiable i segurament el fonament . més sol id per a l'edificació del món deis valors. Evangeli , sa nitat ment al filosofia deis valors, tenen en aquest punt una significativa i fonamental coincidencia. Oeixar-se alterar , mirar als altres amb misericordia, primer element personal per a 1' acció caritativa i social.

Un criteri ben ciar per a tot "samari t a'11 .

9

"Bon arbre és el garrover que fa garroves tot l'any quan li cullen ses d'enguany ja té ses de 1' any que ve''.

S' anyada d' ametl. les no ha estat gaira grossa, i tampoc pareix que els garrovers haguin fet molta feina.Segons en Tomeu Figuereta, que d' a] xó en sap prou ferm,els nrbres han aprofitat les pluges d'enguany per fer branca perque duien un grapat d'anys sense alc;ar 1 'ull.

L' any que vé rebentaran i sera blau es fester.

"Acabat el mes d'agost ja es hora de veremar, llavors el raYm es podrira i no fara gens de most" Aquesta activitat fins ara ha estat un poc de fora poble, pero si tot va bé l'any vinent hi haura vi andritxol de debo i fet "a lo grande",segÚint el sistema . que uti 1 i tzen e·ls americans a California.

Les instal.lacions que estan fent a la finca en questió son per treurer-se el capell i les vinyes sembradas son tan hermoses que donen goig, els ceps són nombrosos.

Ja vos anirem contant.

***** ¿Recordau l'interés que té N'ALÍ per les gloses de per aqui? Dones aqui en teniu dues amb la seva petita historia: Devers l'any 1890 hi havia a Andratx una parella d'enamorats, en Francesc des Serralet i na Magdalena Toneta, que es barallaren i ell se posa a festej ar-ne una al tre.

Un dia, els antics enamorats se toparen pel carrer i na Magdalena, com qui no res, resa amb veu alta: "En Francesc des Serralet festeja a can Barceló Bon Jesús desencantauló i que torn a can Tonet" El Bon Jesús l'escolta, en Serralet la senti i tot plegat ajuda a la tornada.

Tot anava molt bé, pero l'homo arriba a estar cremat perque quan passava per devant ca s'atlota desdenyada aquesta sortia i li feia tota casta de befes, i no li quedava més remei que passar-hi cada dia si volia anar a festejar

na Magdalena que, a les hores, vivia a Son Gravat, més amunt de Sa Coma. Aixo dura bastant de temps, fins que na Toneta va fer un altre glosa perqué en Francesc l'empras coma resposta: ''Si surts defora i em veus callet i de mi no't riguis que a sa cara tens més pigues que en el mon no hi ha formigues o que un ego no té pels, m'estim més contar es estels que dins ca teva ses bigues.

Tu piques com ses ortigues quan xerres i no t'en tems jo no se com no ho comprens, m'estranya que tan torpe sigues".

L'efecte fou inmediat, i el rebombori s'acaba de cop.No hi ha dubta que na Magdalena era una dona de recursos.Ella i en Francesc foren els meus besavis.

*****

Coca. d e p a t a t a .

Aquest mes ha col.laborat amb sa seva recepta, Mado Antonia Mas, més coneguda per n 'Antonia Dominga.

Es que la coneixen saben la bona cuinera que és i que en tot lo que fa hi posa el seu gran cor.

Com que som molts es que mos agrada mullar mullar dins es cafe amb llet i aixo és propi des temps qu~ ve més que de s 'es ti u, hem pensat que sa coca de patata que ella fa era una bona idea per aportar a N'ALÍ.

Ingredients: 5 ensaYmades crues 1 tassó de llet 5 ous 300 _grs. de patata bullida (millor patata vella) ~ Kg. de sucre Yz Kg. de farina .

Ho pastau ~ot i,segons la cuinera, millor fer-la a les 9 del vespre per _ enfornar-la l'endema demati a les 8.

En s 'es ti u basten tres hores abans d'enfornar-la.

També quedare u bé si 1 'en sucrau per damunt i la treis aixi a es convidats.

Es proxim mes esperam ses vostres receptes.

*****

Esperam que ens envieu tambe les vostres gloses.

Enviau ho tot a N'ALÍ, Apd 79 Andratx.

10

AÑORANZA

DE

lV_i T

TNFANCTA

ARRACONENSE

Cada vez que vuel_vo por estos lugares y me paseo por estos montes, voy recreando mi alma de poeta y de pintor voy recogiendo en mi retina estos colores para plasmarlos en mis telas y papeles y respirar estos perfumes olor a pino, a flores silvestres y ese aire de mar mar que veo a lo lejos veo detrés de la Trapa la isla Dragonera con sus faros fieles guardianes de la costa mallorquina disimulada entre cortina nebulosa y ahí abajo a mis pies este pequeño pueblo protegido de montañas con sus molinos abandonados, y sus casas esparcidas y derruidas, pequeño pueblo que no me vió nacer, pero sí mi paso por él, cuando tenía once años, y catorce, y muchos más.

Viene a mi mente de soñador mis travesuras de niño los enfados que cogia mi abuela conmigo y mis primos hermanos los juegos infantiles por el riachuelo hoy seco casi todo el año, recuerdo cada rinc6n,cada montaña, las pequeñas fuentes escondidas.

Sa font del base, es jeret, donde todo el mundo iba a por agua o a beber por puro placer recuerdo cada rincón, de este pequeño y hermoso pueblo, en él me inspiré los mejores dibujos de personas hoy por desgracia desaparecidas ya Viejas casas llenas de recuerdos escondidas entre maleza y arbustos salvajes que nacieron al paso del tiempo me gustaba oir tocar la campana de la vieja iglesia, y ver su pequeño cementerio, donde reposan tantas generaciones, y el viejo ciprés fiel guardián del sueño eterno.

Hoy vuelve a mí, tantos recuerdos, de familiares y amigos la Casa de Can Jumoya casa de mis abuelos y padres de Can Brillo, de Can Monjo del Café Can Vert,de Can Prim,de Can Nou Can Juan Gran, donde mis hijas dieron sus primeros pasos y de otros tantos nombres que siguen hoy perdurando en la pequeña y grande historia de S'Arracó porque S'Arracó ha tenido su historia sus gentes que se esparcieron y dieron a conocer a su pueblo (p a ssa a l a paq .1 3)

o

- - - - - - C~ 1...1

T

21 Ll -

:--:; <">. 1 ·u

( ) t 1

'-. / C> ::--:;

t.~ ·:

1 • :::---;

t ·'C)

Aqu est mes en q ue L<Jnl:-; d 'al. lots ~o m crwcn s ·e s<'<> 1<~ . han estat. basLAnLs es piln ~s que han demana t que s ·a r-t. i e 1e: fes referencia a un prob 1e mn ni rnolt menys oblidéJL sinó LoL lo co~trarj, ca da d i a més frc(iiient. Es el te ma dels pojs. ( Aprofitam unn vegR d a mé s per j nstar-vo s a cscr·i lH' C ;1 N'ALÍ fent r· eferR n cia eJs Lcmc~s que vos interessin).

H j ha tres v<.H ' i e t~. a Ls de p oi s: "Pediculus capi Lis'', es mes freqtients d'es que xerr ·a rcm; "Pediculus vestimenLorum'' es que duen es vagabunds i ca usA ses epidémies de t i f us (no sa tifoidea a sa que mal anomenam ''tifus"), i es "Phthirius Pubis'' o gadelles, que ja sabeu ~om s'agafa i a on. Cada una d'aqu es te~ famílies té predilecció pér un territori i és poc freqtient que emigrin d' el l.

Afecta principalment a sA gent amb cabells llargs i bruts. pero també a sa gen t. sobr<> tot a nins. que se r.. cntn es cap sovi.nt.

Voreu que es 111n se grata es cap conti nudm enL o se queixa de picor en es c<lp.

Si succeiex aixó, mi.rau -1 1 s es cabells sobreLoL < ~s de dev(Jr·.1 ses orelles t~s des e! ot t 'l 1 per si Ló uns Ptml.<~ts bl.ln c·s molt mal s d e desterror·. Dr- <~ss <'r a ixí probab 1e me n L ser-<Jn 1 1<' rn ns o l l émenes (en e as te J 1f1 1 i end n ~ s J que son es ous d e poi. qu E:: :.; <: diferencien de sa caspa pcr·qlH ' aquesta se despren a rnb rae j 1 i t ; ¡ L. És rno 1 L i rnportan 1::., i es p ~-~ r ('S no ho t::.enen e n compt::.e, qu e s i es nin o ni na té poi..:; se qu< ~ d i a c a seva r i ns que no e n duqu 1 cap.

Per J levar-Jos s' h<l de ~ compraJ a sa farmaci ¡; una 1('\'J() i un xarnpú per- poJ s.

S;:¡ ! o,· í <·, s 'ha de posar dues vf.!gades CilOd di a duran t do L ze d r es i es XillliP(J l'emplearé du es vegAdes oor·

t-:.

---------------Jo""'-

r s set rnana fins que no po is e n es co l. legi.

•• E l

S

1"1.

t.ér~.~rl

i rl S

hi

hagj

C{'Ll.~

pois

rl.C>

esc ola''

Per llevar ses llémenes h e u de banyar es cap amb un tass ó d'aigua calenta arnb una cull eradA i mitja sopera de vinagre 1 1 avors se pen t i nar a es cabe l l s a mb una pinta especial de puntes mo l t es pesse s.

Ses pintes se rentaran a rn b Es vesti.L s a igua molt calenta. j robes de 11 i t se rentaran amb aigua ben calenta i se plan XRran amb una planxa a vapor.

En cas de dubte, acudiu A es vostre metge.

•• E:s

ho::ra..

d~

vac~t...lr~.ar-se

c o n. t::ra..

~s.

g::rip''.

Vull recordar-vos q,u e tots es qu i vos volgueu vacunar d es c¡ r· ip o costip? t , a final de se Lc mbr e o a pri.ncipis d'oc t ub r~ ~s el moment de vacunar-vos. ¡Aquest hiver.

fora moc!!!

¡Preparau-vos per aquest hivern:

* * * * * * * * * * S A

N<:_)

SALUT JUGlJEU

ÉS AMB

¡.... ; l , L.A

* * * * * * * * * *

12 - . . - - - -e n t r e 'V' i s t. gL.l.illem FARER

<:: 1 --------------------------

ma_r :rc..--;,ig

D .E L

POR'T'

J_)

' /.J...l'JJ..)R.A'rX

Gui llem fVlarroig, tren ta dos anys dedicats a faros, feina que estima i valor a ja que hi dedica vintiquatre hores cada dia. La dj latada vida profesional dóna com a fruit una llarqa experiencja acumulada en els diferents destins on h a ~xerci t d(~ Técnic en senyals marí times i terrestres.

Molt amablemenL, es deixa entr·evis tar, dins l'ambient es manifestA l'esperit ~col l idnr que les persones acostumades a viure lluny de r~meis i saben tenir.

-Perqué va ingresar a faros?

-Vaig ingresar a faros per necessitats de la vida.

Mon par e era militar i jo ta mbé sequiR la carrera .

Vaig estar entr·e els militars onze a nys. /\l s vintiset anys estava destinat a la base d 'hidr os dE-d Por· L de Pollenca, al l á voig decidir ingresar a faros .Íi-1 que i~ 1 S empl~os que rn 'ofe r· ic;n no •.: I t~ n adequa ts.

Per el Ce t d ' es L;-~r· de jefe de sa bateria vaig pudt: r· metereológic de la nit, estat estudiar i prepar ar- me per Al del vent. concurs-oposició.

Em donaren En els fars on erem un parell dos mesas de permis per fer de companys feiem torns fins els corresponents examens i a mitjanit i de mitjanit fins les practiques.

Les practiques Q la sortida del sol. consistien en estar, durant La resta del temps el dedicamolt poc temps, a tres faros vem a les aficions: llegir, diferents: un elétric, un de pescar en fer bon temps . gas i un de petrol i. Vaig fer CeJebrávem el diumenge quan les practiques a n' e .L faro de venia bé. Sempre hi havia una Formentor, el d e l Port d'/\ndraLx exc usa per reunir-nos amb els i el de Porto Pí a la presó c ompanys. La nostra organi tzació de St. Carles. r~ra sco:qo n s e l temps.

-A qui ns fars hél es La L des L i nd L'.> -Chm s'abastia el far?

-A Cala Figuera, a S' l ¡la rk -Quan est~ve m a Sa Dragonera l Aire (¡vlaó-¡vlenorciJ) dur<Jn L f~n Llorenc Cristina amb sa barc a quasi mig any, a Cap d e Cavalleens duia el menjar dos pies ria (Menorca) devers cinc anys. per setmana . A vegades per alguna Després ja poguerem tornar a causa, ja fos el mal temps o Mallorca a n'el far de Ses Saliqualque al tre contratemps ·podiem nes, i ja definitivament varem quedar sense lo més necessari passar a n'el Port diAndratx a pesar que 1~ volúntat del on varem viure cinc anys a la patró sempre feia el que podia Dragonera. per venir.

-¿Com era el tipus de vida en També sempre hi havia algún els faros sobretot quan estaven pescador que estava dispost molt allunyats? a fer un trasllat en cas necessa-Ens feiern a la idea de qu e ri, sobre to.t si es ~racta'.'a estavem alluny i que: c_; ns hdvicm d' una malaltia. d adaptar él l (~s nos L. n -!s c ond i (~ i Teniem,també, una emisora que ons. pod iem comunicar-nos amb Palma a Concretament la vida d pl hores d oficina. farer era aixi: aixecar-se , -Com s'integraven en el medi? apagar el far, berenar, tornar -Fent-mos a la idea de que estavem pujar a n el far per deixara un lloc tot sols, a vegades amb lo apunt, les peces hav1en d'es altres companys, sovint aillats tar ben netes per un bon funcioi que haviem d'adaptar-nos a les nament, confeccjonar el pnr · Lc c ircunstancies.

1

1

1

1

13 -Quin carácter es necessita p er vi -E ls fars de Sa Dragonera son de la ure amb aquestes condicions? mateixa época?

-Es necessita un carácter un po c -E l far de Na Popí és del temps de especial. Com he dit abans s 'h a de N'Isabel II i va estar encés fins tenir conciéncia de que s ' está a-- l'any 1910. Els altres fars, el de lluny.Tenir també previsions per Llebetx i el de Tramontana son posles provisions. Es coneixien técni teriors. Quan es va fer la carreteques de primers auxili s . raq ue uneix els dos fars s'utilit-Qué li agradava més de la vida e n zaren materials de l'illa. El muniel far? cipi d'Andratx hi contribuí aportan t -El que més m'agradava era, es clar tot s 'oli que s'havia de mester per que condicionada a les circunstán - manten ir els obrers que hi feien fe cies, la tranquilitat i l'organit ina . zació de la feina on jo era el que -Ha millorat les condicions de vida la dirigia i la feia. També m'agrª als fars? davael pode r -me dedicar a les fei- -E n quant a serveis les condicions nes manuals. han empitjorat. Actualment quasi no -Quin és l'ori gen dels fars? hi ha material ni eines.

-Molt antigament la missió dels fars Les vivendes no estan equipades era completament diferenta a la d'a- com abans. A faros el parament de ra. El far servia per avisar a terra la cas a era total. de que venien embarcacions.

En q uant a condicions laborals Els fars actuals son del temps de l'horari és de vintiquatre hores. la reina Isabel II (s.XI X) . Cada far -Pod ria contar qualque anécdota? ha de ser difer ent dels altres per -Quan estavem a Cap de Cavalleria indLcar als mariners on es trob en . a s'any de sa neu (febrer del 56) De nit el t emp s de l es senya l s é s varem quedar incomunicats durant qui marca les diferéncies; de di a 10 dies. Aviat les provissions ens es coneixen per els colors i confi- varen esser més escasses. Fins el guració de la torre. cap de quatre dies així com pogue-Com son els fars d'aque sta zona? rem arribarem al predi de Sta Tere-Hi ha quatre fars. E1s dos fars de s a a cercar una mica de menjar.ASa Dragonera funcionen amb acetile- quells dies vaig passar molta pena no,duen "Capillos" que es van canv_i per la meva dona que es trobava en ant. A. s'illa Mitjana estan carregª avan~at estat. Peró grácies a Déu des per energia solar. A la Mola és e n várem sortir. Aquells dies for en eletrónic, fun cio n a amb cédula foto molt llargs¡ elétrica. El que hi ha e n e l Club La conversa deriva cap a altres de Vela funciona amb bateria qu an questions també relacionades amb la llum s'en va. fars . A l'exterior comen~a a pl oure El sistema de la "deca" son on amb for~a . Ar r iba la despedida. Un des eletromagnétiques que els baraltre vegada es manifes ta l'amabi cos detecten i saben a qui n lloc es litat del e ntrevistat . Agraesc le s troben. En el sistema de gonios e l seves paraules que demost ren un a morse emiteix unes ll etres que ind_i pe r sona litat enriquida per l es exquen quin faro hi ha aprop. periéncies.

ARGUTA. (Ve de la plana 10)

por lo s cuatro puntos cardinales Volvieron para quedar para siempre Yo teng o esta s uerte de ll evarte conmigo llevart e por donde voy te ten go en mi corazón en mi art e y poesia Gracias San Agus tín Gracias Virgen María Madre de Dios, Gracias Virgen de la Trapa.

A vosotr os debo mis recuerdos d e infan c ia y juventud Gracias pu e blo de S ' Arracó .

JOSE SIMO

14

omo decía mi compafiero de Xiu Xi u, en el pasado número, algo go~ do se está preparando en el seno del C.B . Andratx; por ello asisti mos el pasado 19 de agosto a la primera sesión de entrenamiento y pudimos comprobar que quieren de jar mejor sabor de boca al afici o nado y que para ello se estan pre parando mejor que el año anterior La plantilla parece esta r bas tante bi e n compensada en cuanto d los aspectos juventud-veterania y técnica-fuerza, aunque les fal ta acoplamiento. Pudim os observar en la plantilla tres caras nuevas; los hermanos Juan y Miguel Cavas y Paco Valdés este último procedente del C . B.Hispania.

Otra cosa que nos llamó la atención fue que este año los entrenamientos son más f uertes pa recen más fuertes y completos qu e el pasado año. Guillermo Cavas e s el responsable directo de la mar cha del equipo y a él acudimos p ª ra que nos informe sobre este in1 cio de temporada.

-¿A que se aspira este año?

- Este año log1camente hay que me jorar la campaña realizada el afio anterior, hay más veterania en la plantilla y logicamente esto tiene que contar a la hora de los re sultados.

-¿Con que plantilla contais?

-El equipo cuenta con diez jugadQ res que son los siguientes: Gabriel Riera, Paco Valdés, Felix Oliver, Javier González, Juan Ce vas, Miguel Cavas, Xisco Femenia s Biel Tomás, Honorato Serra no y Gui llermo Cavas.

-Este año parece que apretais má s en la preparación fisica de lo que lo haciai s e l a ño pasado ¿Por qué?

-Porque el afio pasado dábamos má s importancia a la part e técnica ya que el equipo tenia una gran fal ta de experiencia.

-El seg uidor comentaba que empe zasteis muy bien la temporada pe ro luego afloja steis e n e l play off ¿q ue hay que decir a el lo?

-Si en parte es verdad, e l año pa sado la liga empezó muy tarde por las elecciones en la feder ación y por tanto, también t rminó ta rde , por lo que muchos de n ue st ros ju gadores ya se habían incorporado a su trabajo en la hosteleria. dificultando los entrenamientos y en no pocos casos hasta la parti -

BASKET A

N PRA TX (.)

• ci pación en los partidos . Esperemos que esta temporada podamos c o ntar con todos l o s jugadores h a st a el ter mino de l a misma .

-Por cierto¿cómo están los lesionados?

-Este es un tema escabroso pués tam bién en ello tenemos mala suerte. Biel Tomás tiene rotura fibrilar en el tobillo y hasta a mediados de la seg unda vuelta no podremos contar con él. Felix Oliver ha tenido una lesión de tobillo pero está ya cas i recuperado del todo. es de esperar qu e pronto podamos contar con él.

Javier González en un accidente la bora l se lesionó un ojo y tuvo que pasar por el quirófano, de moment o desconocemos el alcance de su lesilln por Último tenemos a Xisco Femenia s que estuvo también lesion a do pero que ya podemos contar totalmente ccn él.

-¿C Ómo ha sido esta pretemporada?

- Hemos disputado 4 partidos, dos d e ellos con el Casino-Patronato de se qunda división nacional y los hemo~ perd idos pero hemos jugado bastant e bié n causando una buena impresión Hemos ganado el torneo Avante derrotando al C.B.Santa· Maria y venc jendo en la final al C.B . Hispania Es un buena pretemporada . Es·toy satisfecho de ella.

-A lgo más , amigo Guillermo .

-S i, pedir a la afición que nos apQ y e jornada tras jornada para q ue jurr tos podamos dejar el pabellón depo~ livo de nuestro pueblo a gran altura .

Que la suerte os acompafie y que podais contar los partidos disputa dos por v ictorias .

BASKET

1

•

-de

P

EL

o::r t. e s

-----------------------------1:.5:. .

C- D- ANDRATT'X CABEZA

1.

, • 1

••

••

DE

Va rueda el balón. la temp<n-i:lda ya está iniciada y a ftJer de ser sinceros hay qtJe dP.c ir que nuestro equipo ha e mp ezndo con buen pie y s us pr :irner·os pasos nio pueden s(~r rn f1s ac:cr-L<ldos, va el equipo entre los equipos mejor clasi ricados y con un buen bagaje de qo 1 ( ~ s a favor, algo muy i rnpor tnnLe ya que a la postre los goles son la salsa de] futboJ. Creo que se h a ~tado acertado con los fichajes realidos,ernpezando con La renovac1on de buenos jugadores corno Castedo, -su septima temporada en Sa PlanaI nar ejos, Sanpedro y Palou. que for mab an parte del esqueleto del equ j po, se reno v ó a los jugadores locales: CasLt-dJ -el más veterano-. Rodr i guP.z.

Garcia Salinas, Mesquida,Alemany, etc.

Pero co rno se a mbi cionnba el ascenso se tenían que fi c har a buenos jugad ores y asi vi.n icnm Diaz, Toledo y Fiol que se han integrado plenamente en el e quipo y su concurso es del todo posi tivo,otros co mo seguí y vic tor no han tenido tanta suerte y todavía no han d a do la medida de sus posib ilidad es. Dos juve ni les se han integrado a 1 e quip o: Jover,buen port ero que ha demostrado su clase c uando ha sido alineado y Garcia Jiménez qu e ha pasado a ser titular· y cuenta con el beneplácito de todos.

Todo este co ngl o merado de jugadores ha contado co n un director que conoce la medida de sus posibilidades, creo que a Cobo no hay que enseAarle nada en cuan to a preparación física de sus jugadores que están en excelente esta do físico.

Si el año pasado parec ia un tanto d es pistado a l a h orn rle plantear los partido, este <Jñ o parece haber aprendido nunqw: hay que decir que J e Cal L1 "1 qn de valenti<J pero a J;:¡ LHq.¡ puede resuJtar temerario y suicida .

La afición est;J contcnL<J con los resultados co nseg ui dos: Vi.ctorias sobre el Ca de- Pegut T <l , el Margarite n se,Cu!L ur al y Rspor les y derrota mín i ma frc n U ~ al Al c úd i a. cqu i po que tnmb i ó n aspira al ascenso. Vecemos qu i c ~ n lo co nsiqu e.

EN

LOS

PUESTOS

DE

CLASIFICACION El

f

"U.

FLl.tbol

·t. b C> l

del

ba:se :f"U. t"Ll.r< ~

Una de las cosa que con más interés han tomado hoy dia los direc tivos de futbol y de otros deportes es la for mación de jugadores para que el día de mañana puedan alistarse en los pri meros equipos del club. Much os son los que comienzan y poc os los que llegan.Buscar los moti vos nos llevaría mucho tiempo y quizás no acertáramos. En Andratx una ca usa es el trabajo.

Al no haber una indústria que pueda dar e mpleo a nuestros jóvenes éstos tienen que ir fuera a buscar trabajo en la hostelería y est o les dificulta a la hora de los entre nos y se cansan.

A pesar de esto en Andratx tene mos la cosa encaminada ya que te n e mos, alevines, juveniles , e infantiles.

Mateo Mayans es el responsabl e de los alevines, en donde se inicia n los chi qu il los en la práctica del futbol.

Nuevo entrenador estrenan los infantiles, Gregario Moreno será el encargado de pul i ur a estas f uturas promesas. Este ano están en el equ ipo los qu e hac e dos te mporada h icieron ca mpeones en alevi nes esto debe co ntar a la hora del trabajo.

Donde má s debil es el conjunto quizá s sea en los juvenil es. de aquel gran equipo que h ace dos años consiguiera el ascens o a la 1ª División 'quedan ya pocos componentes, se han incorporad o nuevos jugadores que no h an dado el res ultado . apetecido y se perdió la ·categoría, aunqu e alg unos jugadores han pasad o al primer equipo, este es el caso de Jover,Garcia Jimén e z y Gutierrez. Miguel Moreno '' Zoco'' te nd rá que trabajar duro,teniend o e n cuanta que muchas circunstancias de los c hi cos le irán en co ntra y un a de ellas es el tra bajo de cada c h ico que ha i mp edido que hasta el momen to no se haya podido contar con todo e .l equipo. Demos un margen de co nfianza a jugadores y entrenadores y ani mémosles para que los resultados sea n buenos.JOFR E

HUMOR-HUMOR-HUMOR-HUMOR-HUMOR-HUMOR-HUMOR-HUMOR-HUMOR-HUMOR-HUMOR-H

LO QUE PE NSE N EN COMENCAR EL CURS ELS ...

Estudiant excessiu (Empollón): Ara estudiaré de gust, no me bastaran vint hores diaries.

Vago: Basta estudiar la darrera setmana i amb un poc de sort ...

El mal estudiant: I pen sar que pasqua enguany cau tan , enfora ...

S'al.lot llest: Hauria de canvi ar d'escola, aquí ja no me poden ens enyar res nou.

Ses nines de 2 ° de BUP : Enguany novio segur, que si no ...

Una nina fea: No hi haura cap nin un poc curt de vista .

Els al.lots de 1 ° de BUP: Ben seg ur que a sa nostra sala hi han vingut r· •) • ses nin es mes beneites del poble.

J''~ Ses nines de l 0 de BUP : Asa nostra sa la hi ha tots els infants beneit s•• de s'es co la.

"El pelo tillero": A mi no m'agrada fer s a pilota, pero si un s'asseu davant arrlber primer a collir les coses que li cauen al profesor.

El timid: Mira qu e haver de parlar davant ses nines.

El presumi~: Enguany enll uar naré a tates ses nines.

Un que sernpre suspen: Ja veuras com enguany el mestre em tornara agafar mania.

Un pesimista: I tot aixó perqu e després no hi hagi feina.

Un que no més té bons propósits: No, enguany estudiaré.

El~ pares: Gratuitat,gratuitat, peró de cada any hem d'amollar més doblers.

Professors i alumnes: Ja hi tornam, ja hi tornam a ser ...

UNA BONA CONFESSIO Un al.lot se confes ava amb un capella d'Arta i es confés li demanava qu e tens costu m de robar?

Un dia a n'e s

m~u

se nyor

de dos "puros"que tenia a damunt s'escrivania li vaig robar es mill ar.

No hi tornis,

no fas cosa que Déu

per prende lo qu e no és teu tan jov e te castig as Re sa ras a Sant Miquel un rosari a p oc a poc perqué t e faci bon lloc per quan vagis al cel .

Aquell Al .lot se n se ca p apuro va dir tot tan animós que vol que n'hi resi dos? i

l'hi prendé s'a ltre puro .

ROMUH-R OMU H- ROMUH-ROMUH-ROMUI!-ROMUH-ROMUH -ROMUH-ROMUH-R OMUH-ROMUH-R