N'Alí octubre 1986 (7)

LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT

f

•

Any 1 n ° 7

octubr e

1086

1

1

..

1 1 '

1

-1

.. --:;--·'--

~ --

-=-=-·

'~·-

/

--==·"> -----.

PREMIS

''

E3AL'TZ-\Sl~

1<

PORCEL"

seq ur a.

2º la ¡vlallorca

premi, profunda''

''Andrai tx: de .1\nt:. oni

Pope] l.

R euni t el jurat. qua.lificador format per Valentí. Puig , Baltasar · Porcel, Ana Kay, Santiago Cortes i presidit pel Sr.BatJe Baltasar PujoL dona el sigüent veredict:e per el Premi "Bal tasar Pocel" 1986: Modalitat JuvenLL "La pesca des Bou al Port d 'Andratx'' de Francesca Suau Alemany Antoni Vera i Alemany.

Modali ta t Senior : Premi exaequo a "El pescador de Andratx" deManuel Mandianes Castro "Viatge a través de li-1 1 i tf~ri3t.ur- d d'And ratx cap a Cuba. U.iS0-19'10" de Rosa Mª Calafat i Viln .

Prem j de Per i od j s mc: 1 , r· r - ~ ~rn i "Andra tx, pu<:;t-·, 1 o a 1Y1 i i"1i 1f-'• 1 por la e miqraci 6n" de-~

Propera ment s'anunciara data d•entrega dels premis. lVJC>VIMEN'T

La

DEMOGRA-

•

F'IC NAIXEMENTS Setembre l\1a r·ia Teresa Vich Mercadal Ai na l ~ nseñat Frau Si mó Pérez Ginard José Manuel Alvarez Pérez David Antonio González López M~rta S~nchez Moreno }~osrlr1 o Mnrtí nez l<am í rez

,•

'

* * * * *

DEl-'UNCIONS :-:( ' t .crn b re~ M~siana

O liver Porsell .J ur:1n Ougo Martínez Antonia Maria López López l"lax Pal Fraefel Francisco Ballesteros Cá novas D /~

'ANDl~ATX

I..... L l..JC

A

•

L .. Lu·c

A

PEU

La darrera setman a de novembre es fari~ la segona a na da a Lluc a peu des d'Andratx que organitza la Coordi nadora Parroquial de ..J ovp.s d'Andratx i aquesta vegadn arnb la col. la borac ió de 1 Cons(~ J 1 ln:-;uJar.. de ¡vlal lorca.

•

:. ,: ."~. l_ l_n qnl l ¡ ~lf,.

FL_np .~

( Fr-AGr1ErH)

Per

tot¿¡

e n es

n ecr'ssitnt

camp hi

ha

remci .

Plantes pes nostre se rvci trobarum en

~

Al~ -~llf~

N'hi

~·~

tamb6

~·

i

CONSLLL INSULAr\ DE !VIALLORCA , H

asa&

1'

1 1)1/(./•(

J(

,,,r ~~ ,·,; 11:.

11iY&J&Ui&24J&bt.Yt+&iMJ!'3i&&ii&M&.2Ui&iid&

ha

ca ntitat .

pes no s tre a .Iiment

per ses ma l a ltie s

pcr testes

flors

tenim a

i

nuvi es b~ s tament .

3

lA

n(Vt',rA U l tA (0nA.II ( A {J/

I'(JNI IoJI

Ap. Cor-re us Andratx Editen: Coordinador Parroquial de Joves d'Andratx Centre Cultural de S'Arracó

'1 ' ) 1 •

Director: Santiago , cortés i Forteza 1

Redactor Gas par i Flexas

..

•

en

Cap: Pujol

REDACCIÓ Biel-. _,..

Ensenya t i P~jo), Margalida Ferra i Ensenyat, Gabriel Jofre i Mir, !'1aria José Clar i Roca Pedro Fl e xas i Flexas, Margal ida Sastre i Parpal, Bartomeu Bosch i Palmer· ; Catalin a Alemany i Ri er~.

Bernat Bestard i Nada L J oann Alemany i Mi r-.

EQUI P

T}~C N J C

Isabel Ensenya t i Ensenyat. /VJaria F.Pujol i Mulet .

Isabel Alemany i f1oya.

C; I O: I~ I ·: NT

Vicen<; i Al e manv .

Impres1 ó: prop is.

D.L.P .M.

Flex,Js Tal Je r·s

295 ; 1986

E:d i

t:.o:r i

a.l

.L a P<1rt.icipació d"una nombrosa representa ció de la n ostra comarca d'Andratx a la caval cada rl e La Beata -més d e dues-cen tes per sone s '.testid es de pagés- posa de relleu, una vegada mé s que , malgrat sigui inconscientrne n t, es sen t i dentificada amb els nos tres vn lors i no pas amb els imposats de fora.

El ressorgiment d'antigues festes i tradicio n s popul a rs,. perdudes feia molt de temps, aixi com l'aferta ment d'altres que semblaven a pun t. d · e svaj r -se fa pensar que a més del se u ca [·a e t..er fo lklóric, re l igiós o de simple es plai h i ha quelcom més: la voluntat d' un pobl e de no renunciar a la seva personalitat, a l a seva incnosi n c rasia, a la seva naci ó, baldamenl a quest darrer encara resti confús per a molta g e nt . És, pero, alentador que festes i tradlc ions com la Beata -o l a pu jada a [.,luc a peu des del Güell, d'Inca o d'An d ratx. o el nostre Pa amb caritat de San t El m- mob ilitzi n a molts de mi lers de mallorquins mentres q ue altres, com la de la "His panidad'' (o de la ''raza" com per més vergonya la salen a nomenar) passin gairebé desaperc ebud es com a reflex de la indiferencia d e la no slra ge n t vers tot alló ·que a més d'ésser - nos al i é n o pot ésser motiu de cap men a d · orgu 1 : nxc;e pte per als conqueridors i ooresors r~st rlla no- espa nyols.

N'ALÍ

4 z o o

r~ e:> :s

i. s

e

-----------------------------I

)

LA

BRUC~ ELOSIS

Amb aquest cornenLarj inLcntarem iniciar una serie d e dicada a ses malalti es dels animals que poden ser transmeses a les persones. Aquests tipus d'enfermetats són anomenades zoonosis La Brucelosis és una enfermetat infecciosa produida per una bacteria, que pot afectar il tots els mamífers i se caracterilza per febre, aborts i dolors articulars.

També és coneguda com a Febres de Malta, j a que fou P.n a ques t a illa on s'estudia J' e nf c rmet o L produida per el consum de l l et de cabra.

Esta espergida pe r tot el món.

Els nos tres animal s domes t t e s a.nima.ls dola poden patir. Porcs, ovelles, vaques i cabres l a mos pod e n rnés t::. i c.{" e n.s poden transmetre .

CEls darrers més facilment) p o .r ·ta.:rla.

B:r-Ll.ceDesgraciadamen ·t a 1 a nos tr ·~~ vil~ s'han donat caSos per consum ] _ OS i S de llet fresca de c abra.

Hi altres, moltes,maneres de contagi, La. B:r-l...l.celosis és per exemple: per manipular segons parts contamina ts, per contaminaLl.na.. enfe:r-meta.t ClO d' aigues a partl r de fems. orins d'animals malats e Le. j _ n:f'ecciosa.

El microbi sol entrar per via digestiva o a Lravés de i envia nt les mostr es a un laboratori . Un al tre sistema de llui ta petites ferides i per via sanguii co ntrol és la vacunac1o dels nea, produint febre i s ·escampa a n i mals.

Existeix un tipus de per tot 1' organi sme a mb una vacuna que pr0tegira durant especial predilecció per les tota la seva vida, que se dona articulac ions, e Ls gang 1 is, a una edad primerenca (a les els te sti cu ls i sobre tot per vedelles dels 5 als 8 mesos, les placentes si és una fe mella a les anyelles dels 3 als 6 prenyada (provocant en aquest mesos).

D'aquesta manera,suposan t cas l 'abort). la vida económica d'una ovell a L'animal malalt és una font en uns 8 anys, si vacunas i m d'eliminació de " Brucella" dins 8 n nys seg ui ts '' totes" les anyesa lle·t, dins s 'orí. dins e s lles de Mallorca com també·tot es semen.

Ara aqui 1 'organisme les altres especies i no deixant esta creant unes defenses qu e e n t.. rar cap ani mal ·del cbntinent , el protegeix cada v e gada m~ s podriem garantir que hauriem i podra par ir normalment, pet ó erradicat l'enfermetat de sa se converteix en un po rtador · de l'enfermetat i un elimin a do[· nostra illa. (És clar que aixó é s una utopía). de microbis que fara que la Hen d · afegir que aquesta brucelos is ~erduri indefinidament Jluita se fa organitzada per dins d'una guarda. la Conselleria d'Agricultura Ara bé, ¿ Cóm pod e m nolLr·os Pesca del Govern Balear, ja saber si els nostre s anima l s fa un parell d' anys , i tant son portadors de "Br·ucP.ll a'' 1es extraccio ns de sang com si efectivament he m obs e rvat Le s vacunacio ns d ' anyel ls, c :~ 1 J! ·i­ qualque aborL saben t que 1 ¡¡ d es i. vedelles són tota t rn 0 nt gran capacitat de immuni t za ci6 qratuLtes i les vacunes obl i 'J Jtó(sobre tot en les c ,"\bre s) po t enmascarar el pro bl e mé\ ')_ Pr o u r· i e :s . senzill: fent una e xtrac c j ó GABRIEL PUIGSE RVER de sang de cada un d els a nimaJ s

•

5 NAc~

roNAJ . 1

S / V\l::.:

M :é~s

CXLJE;

zvJA I

"¡vlé s l l un y , heu d · a n ar mé s l l uny d e l s ;, ,~ b n.o;s r·¡• i q u t.s qu e a r a us e rnpre sonen (

rn ós

1 1 un y

• •

de

•

1

1 ' . 1v u i

LLU [S Ll .ACH,

q ue a ra u s e n ca d e na". fragment d' '' ITACA".

l.Jn dels fets s o c ials rnés si gr, jficatius que han tengut l loc aquests darrers rnesos a Mall o r c a (encara que els mi t j ants de comunicac1o centralistes que ha que han claudicat i després tenim a l' illa ben bé s 'han rl e fer-se passar per més patri o cuidat de no donar-1 i qu as j t e s que ningú ara fan el j oc gens de publ "ici t a t ) ha es t a t als s e us capitosts de Madrid . la celabració del " IJ Semin ar i Pe ro l a majoria de mallorquin s d'informació i es tudi'' qu e soL,¡ 1 'organitzac i ó del grup Bl a nqu~c~ t· ­ que e ncara tenen enterbolide s na i amb el tí t o i "Ma l J orcd: .Les i.dees no són sino víctimes arrels historiques, rea l i t a t del mol t temps de desinformaci ó o d ' una mala formació frui L i utopía" es ce l e bra a l s a nt.uar i de la manipulació del nostre de Lluc entre e J. 2 5 i el 2 8 passat i la tergiversació de del passat seternbre.

Si hom l a r e alitat actual. sospesa el n a cional is me d'a cor d am1) els resultats d e l es darr e r es Qué fer davant aixo?.

Pen s e 'l leccions ben 'a v ia L es c.:w que n o més h i ha un camí, ll a r g i potser feixuc pero apassiona t en el desanim pe r o si e ns atu ra m a contemplar la llavor qu e po c i e nqrescador: fer nacionalisrne a a poc va brotant al no st.re po b le ni v ell social i cultura l, hi ha motius per d se n tjr-se a rüvel l d e po b l e, per t.al d'ana r esperan<;a t. Ce n t e j nqu a n ta persoc r·e an t poc a poc una consciennes inscri tes, de Lotes 1 es c La n a cional que ens permet i per ventura no tan a lgun dia, edats pero amb ampl e ma jor i a l.Luny a corn sembla, ésser social de gent jove (Le s du es t e rc er- e s parts tenien de 17 a /.:3 a ny s), i politicarnent la majoria, com a més dels qu e hi assis t ir en a vui ja ho son els nostres cornpa ocasionalrnent ( i. quants no h ·i nys de Catalunya i els correligi o pogueren anar pe r raons d e f e i.na naris d 'Euskadi'. Cree que aquest.l o d'altres?) demostr e n qu e de é s també la idea de Blanquern r1 quan des d'urv.1 perspectiva ''din n cada ve qada s ó n rn t'~s i C! S pe r--so n cs c :s jo v f~Sl qu e (i, so br·e \.o L, rni c am<-~ n L pr · ogn~ s sis ta" e s d 8f in e scvd Ld e n LiL<JL ix c orn ''un grup d ' e studj_ .i f o rrna t e n e n c lar a la nacion a l. ció. ob er t a t ots e ls rnallorquin s, Es e n eo r· a t. j a d o r ve u n_~ r·o m <' spec i al rne nt als joves. qlH ' malgra t to Ls e l s cs f o r·(:os q ue esti guin i nte r e s s at s a c on é ix e r . s ' han f e t i. es i il n p ~ r· d n e u l-r- <1 va l o r a r pro moure l a identi t.at l i tzar-nos com <J n a e i ó c o n t i n u;-1 ndc .lo na l de1 nos t re· · pobl e " . viva i puix a nl-. ld í" J;__ltn d n <' J C:~onn­ f\ qu es ts j ov es s ón . ( som ) e J~ lista. És cia r qu e e ncora r cst..a qu e h a n d e po{ tar el ti rn ó de 1 mol ta feina p e r fe r ~ec qu e són vai x el l que e ns dugu i c ap H. molts, massa, eis que es rno st r e n por t de l nostre alliberamen L. indiferents quan no h ost i Js fent c orn a que 11 s pass a t g e r·c..: enver s el fet na e i o na l. :~ · h i qu e va n emprendre 1a l ! a r- g ha que ja no canviaran perque travessia d'Itaca i als qu i la menjada de cerve ll ha e st.a L Lluís Llach canta tan bé aqu e l J ~ grossa (quina famada qu e se:;rnpr n v e rsos que diuen: han tengut els irnper i alisL es espanyols~ ) , f i ns i t ot n'h L " Bo n vi a tqe pe r a t s gu e rr· e rs qu e a l Sf-;u ~Joble só n fi d e l s '' .

1111

BTE f , EN S ENY AT PU J OL

..w..----

s a

ACTE

n.o s

DE

t ::r a

h .:i. s t:::. o r- i _ a - - - - - - - - - - - - - - - - -

FUNDACIO :f_)EL

RC)SEJ-~

l"Jia lO de maiq de l'<my 1620 ''En nom de nos tro Señor Déu Jesuchrist y de la. sua [V1are Sanctissima,amén.

Sia a Lots cosa manifesta que yo fray Jacinto Ga 11 ur. preven=~ re l i q i ós de la sagrada religi6 de predicadors, lector en sacra theologia, tenint ple poder per les coses debaix scrites del mol t Rt. Pare fray Juan del Valle. vicari general y provincial de d1La arde de predicadors en la provincia de Aragó ... Saben t y entenen L la gran devoció dels vesins y habi tadors de la present vi la de Andraig de que se funda confraria de Nostra Señora Sanctissima del Roser en la parrochial Iglési a de dita vila y que pera d'assó se tingué consell en la sala de djta Universitat en qué fonch conclús y determLnat per los hon6rables jurats y consellers se procuras fundar dita sancta confraria per execuc1o del qua 1 consell a insténcia de molt s hab i tadors y vi. si ns de Andra i q lo molt Rt.se~or Pere Juan Morro. prevere rector de dita parrochial, juntament ab los honorables jurats,mitgensant lletres. dernanaren y supplicaren al dit molt Rt.Pare Provinsial de predicadors fos servit donar llicéncia a algun pare de dita arde per fundar dita sancta co nfrarin en dita Iglésia en la capella per a di ta devoció dedicada ab las gracias, perrogati vas y privilegis concedits per los Summos Pontif].ces A Los dit:.s confrares de dtta sancta co n fraria E lo dit molt Rt.Pare Provinc ·i.aJ, vista d]ta peti ció y demanda,concedí y dona la l.l icéncia de sobre chalendada y que di ta confraria se hajd de f und ar del modo y conforme los capitols continguts en dita carta y debaix scrits .

Pér co jo dit fray Jacinto Gallur usant de la dita potestat y auctoritat a mi donada y atribuida, personalment: constilul't en la dita Iglésia parrochial de Andraig, elegesch y tunda dita sancta confraria en Ja capella a nostra Señora dedicada y consti tu'ida a la part squerra quant se entre en dita lglésia

DE L)

LA

CONFRARIA

'AN.DRAT'X

de Andraig ab las capi tu1acions següents, les quals aixi los honorables jurats en nom de tots los habi ta dors de di ta vila com encare lo Rt.comú de rreve res prometen y juren observa r y fer obser var: Primo que tots los anys . ti ngan obligació cie portar al llibre ahont stan scrits los confrares de dita confraria an el Pare Prior o principal preside nt del convent més prop de nos tra sagrada relig ió per a que los admeta y veja los que de nou han entrat. Secundo que tots los sermons que se hauran de pr e dicar a compte de dita confraria los haja de encomenar y predicar frares de nostra sagrada religió perqué com a més interessats procuren lo augment y devosió de tant sancta confraria.

Tertio que si per temps venidors en dita vila de Andraig o en son districta y terme se fundés algun convent de nostra sagrada religió se haja de trans fe rir y translladar an al dit en tots los amoluments, béns y interessos temporals. Quarto que han de regonéxer y regonegan a nos y a nostros succesors per los verdaders fundadors y governat dita confraria conforme statuts de la que stá fundada en el convent de nostra orde de Sancta Maria de la f'1inerva de Roma, la qual e mp ero fundació y erecc1o fas jo dit fray Hiacinto Gallur com stá dit de sobre ab los dits pact es y co ndicions y no de altre maner a y aixi bé fas nominaci6 de persona que . resta e n mon lloch en djta \,j_la de Andraig y rector de dita confrar·ia del dit Rt .Sr.Pere Juan Morro, rector de d.i ta vi la qui ara és y per temps seré, donant1i e n coatjutor lo ve nerable mossén Gabriel Sureda, prevere y beneficiat en dita Iglésia y sos success ors, donant en ;::¡que.lls la mat c xa potestat y auctoritat que circa lo sobre dit JO tinch, l a qual confraria se rvant-se e! itas cap Ltulacions eL non alias , aprova . ratifica y confirme .

.

7

E aqui presents nosaltres Gabriel Javera, March Barceló, Pere Ansenyat, jurats lo present any de dita vila y e n nom de aquella, y nosaltres Pere Joan Morro prevere y rector, Gabri el Sureda, prevere y benefici at també presents y lo Rt. Comú de dita Iglésia de And ra ig representant de grat y de certa sciencia acceptam la di ta sancta confraria de Nostra Señora Sanctissima del Roser ab lo modo, forma y capitulacions de sobre expressades y contingudes Y prometem cada hu de nosaltres in solidum conservar y aug mentar tates aquelles coses que a no s y a cada un de nosaltres sera possible fent gracias an el dit pare provincial y en son nom a V.paternitat Pare lector Gallur de tant sancta obre y benefici supplicant sia tot a ponor y gloria de nostro Señor Déu Jesuchrist de·la sua Sanc tissima mare la Verge Maria del Roser. Data en la vila de Andraig als X del mes de maig mil sisc~nts y vint. A les quals cose s foren testimonis specialiter et expresse cridats los honorables Ramon Alemany y Guillem Pujol y moltes altres persones de ·dita vila de Andraig y jo Raphel Juan scriva de la prediLa vila qui en nom y veu del discret mossén Pere Planes notari he rebut la present acte ut supra".

UN

TESTAMENT

DEL

SEGLE . X I I I A les histories i monogra fies locals que he anat publicant, sempre he ponderat la importancia que tenen els testaments de] segle XIII perqué gracies a l 'obra piadosa assignada pels testadors ara podem saber algunes noticies referents a l es primeres esglésies, convents de frares i monges i hospitals de 1 'illa, ja que d'altra manera, la documentació és escassa.

Dia 9 d'agost de l'any 1 267 la dona Do lea muller de Gui ll e m Poquet d'Andratx disposava el seu testament davan t el notari Jaume Marina. Nomenava marm essors Bernat Basset, Domingo Ba sset i Miquel Donat.

Es reservavA per la seva anima i se pultu ra 300 sous reial de Valencia. ~§fiHH\~er.fSS&éls errttar.rrEHPa deens a ftt

Domingo de Ciutat i els deixava 20 sous pels drets funeraris i d'altra banda 30 sous a la seva "taula ''.

Assignava 5 sous al clergue d'Andratx i altres tants a l'obra de l'església. Als frares menors de Ciutat lo sous; als frares de Penitencia 5 sous; a les monges de Santa Clara 5 sous; a les monges de Santa Margalida 5 sous; a cada hospital i a la casa dels captius 12 diners.

A la seva germana Maria muller de Miquel Donat 100 sous.

A cada marmessor 10 sous. De la resta vol que celebrin misses per la seva anima i la dels se us pares a coneixenca de fra Arnau de Castellvi.

Els altres béns mobles i immobles els deixa als seus fills a parts iguals i d'aquesta manera són hereus.

Foren testimonis: fra Ramon d 'Olzeda prior dels predicadors, Ramon Llull, Jaume Ripoll,Guillem Barber, Pere Llorenc, Bernat Grau, Arnau Coll. (Arxiu Historie Nacional, secció Clero, carpeta 86 no 10)

SA

DRAGONERA

~ les nombrosissimes noticies ja publicades sobre Sa Dragonera, hi hem d'afegir aquestes trobades darrerament: Dia 20 d'agost de 1567 el lloctinent general del Regne de Mallorca escrivia al capita d'Andratx, el magnific senyor Jordi Fortuny i al batle de la vi la dient: "Per quant som informat que alguos homens d'aqui , sens ordre nostre, se passen a la Dragonera, di~mYzVOS per co y manam en pena de ce lliures al fisch real ~ appl~cadores que de aqui avant no permatau que algú entra en dita Dragonera sots pena de C lliures y al tres penes a nostre arbitre reservades ... y si algú entrera en dita Dragonera lo'ns remetreu pres".

El capi ta i batle d 'Andratx contestaren dient que "de continenthavem feta fer una crida per la present vila conforme als manaments de Vostra Il.lustre Se nyoria". (Arxiu Regne de Mallorca LC 341 f.53) Día 10 d'octubre de 1580 e ls batles d'Andratx i altres viles marítimes pe la part de la muntanya reblen una altra

8

bon e s guardes redoblant aquelles y posar bones sentinel.les Y fer tot lo demés que convindra fe r per dit negoci perqué ab la a juda del Senyor y vostra bona diligen cia pugau esser preser vats de tots perills". ( ARM LC 348 f.300)

carta: "Per quan t som s ta ts avisats per una satjati a vi ngud a de Alger que allí en Al ger s i a quatre galeres molt b e n armad es per aixir y venir a estes nos tres marsy assenyaladament per e nd errocar la torra de l a Dragonera y les a l tres torres se fan.

Per tant vos diem e tc. que visLes les presents fassau fer molt T.

....J A

RAMO N ROSSELLO VAQUER

F ' l-\.

5 O

Al número 731 de la re v i.sta "Lluc" corresponent als mesos de juliol-agost aparagué la publicació d'un mani fe st sor tiL a llum al juny del 3 6 i signat per quasi tota la intelectual itat mallorquina d'aleshores. entre els quals fig urave n alguns verns d el nostre pobl e .

Aixo j untament al co n tingut de l'escri t e ns ha mo gu t a la redacció del presen t article. un cont i ngu t p le d' actu alitat, és una '' af irmac ió d'una uni tat de sang , de lle ngu a i de cultura, afirmnció de fidelitat a la patria natural que és, per damunt de tota política, la terra on és parlada la mateixa lléngua nostra" sense oblidar en cap moment la . rica particularitat de l nostre parlar i dels nostres costums, marcats pels aconteixements poli tics i el fenomen de la insularitat.

Mostrant així una adhesió al sent .i.m e n t Nac]onal de Pa1sos Catala ns.

En resumides co n tes a quests és el missatge que tra smetia la intelectuali tat mallorquina a Catalunya en respo sta al manifest de semblants carecterístiques que ens havi en adreca a la primavera del mat eix any els estaments politics i culturals del Principat.

Entre els signants mallorquins hi trobam Josep Ense nyat.., Bernat Juan i Bernat. Jofre,

F >O BLE

LL.ENGLJA

QLJ~

!"!ARIA MAGDALENA BIEL ENSENYAT I PU~Oh

* * * * * * * GU ARDA CL.AV

LA

T'l"

AN .YS

corn abans hem dit fills de la nostra vi la. Les circunstancies qu e seguiren a la publicació del manifest no varen esser afavoridores dels proposits e]. 1 s 'esmentaven, la que en qual cosa féu que les acti tuds glo bals de la societat i particulars dels firmants prenguessen cami ns forca dife ¡onts.

Aixi .Jose r, Ensenyat col.labora activament amb el nou regim, éssent procurador en Corts.

Contraria pos tura mantingué Bernat Jofre qui fidel als seus principis, s'exi lia.

Postura intermitja fo u alimentada per Bernat Juan qui es va desentendre i no es manifesta més sobre la qüestió.

De la mateixa manera que ho feren els nostres paisans els camins empresas pels al tres si gnants foren també diversos, inclús es redacta un contramanifest que aparegué a diferents periodics de les Illes, (El Dia, Ultima Hora ) amb data Pal~a 17 de setembre de 1936, escr1 t ja e n castella j_ amb un caire pro u distint, C "Lluc", octubre del 86 n o 733)

É;

F.::: L ..

o

SEVA

LA LA

DE

SEVA

LLJ HF.: RTA·r

*

*

MAI

* NO

*

*

*

SERE:M

*

* SI

NOSA LTRES

* NC."")

*

*

*

*

*

::LNTENTAM

MATEIXOS

*

*

SB~R

•

-----------r~CJ -~ ~L ~

9

i

~:~-----------------------------------------------------INAUGURAT

S

•

• Al~RACÓ

Ja fa uns quants anys a S'Arracó es venia peix que eJs nostres pescadors pujaven de Sa n t F: Lm frese que botava i el duien a l 'antiga pla<;a de! mercaL del nostr e poble. Amb els anys els pescadors s ' a nar en morj n t· o j ub ilant, -només en queda un, avui en dia i desitjam que per molts d'anys- la placa es va tancar, se va ana degradant i a la fi es va toma i 1 'assump te del peix va quedar en que un a vegada a la setmana venien a vendre peix a S'Arracó un o dos peixeters o peixeteres de fora i la gent en sentir el corn pel seu barri sortLen a comprar el peix jusc davant el seu mat eix portal. Fa devecs uns cinc a n ys, les dutoritats sanitari a s creg uer en que els ,... cotxes que menaven els pe1xaters no eren el lloc més adeqUat per a la venda dels seus productes i es va fer una reforma a la vella bugaderia de l'edifi ci de Ca Ses Monges, al cantó que dóna a la placa i es va habilit a una sala enrajolada fins al sótil i una sortida d'aigua. com . a peixeteria.

Durant el temps que s'hi va treballar a la reforma ja es va prohibir vendre el pejx pels carn~r · s la gen t ho prengué ;_:¡ mb calma i mesura esperant confi~ts l'acAbatall de la fe ina.

Les obres s'acabaren, empero la peixet.éH' i.<1 mai s'ha aprofitat com a tal.

I avui en dia qui vol men jar peix ha d'anar a comprar-ne a A.ndratx i aixó no esta a l'abast de tothom; la gent no és que en vulgui un servei diari ernperó diguem-ne que almanco una volta a la setmana, serJa ben rebuda la vinguda de qua lcú a vendre'n. I mos dE~manam t o ts a ve ure pe rq ue no se fa serv i ¡ · la peixeter ia? La dieta de l a gent major del nostre pob ] (') seria mol t mé s rica V<Iriada i parlarn precisament de la gent major que tal volta és la que té més dificultats per a desplacar-se a la vila.

Podem dir en fí que és una aspj_t·aclo ben generalitzada de tot S'Arracó .

e:;: uF~

L'OR-

RESTAU"RAT

DE

::--:; ' ARRACÓ

Una

a ssisténcia

extraordinaria

-i altre vegada S'A.rracó dernostra

que repon prou bé quan es tracta d'actes culturals- va acompanyar la inauguració de l'Orgue restaurat de S' Arracó que tengué lloc d ia 27 de setembre. El programa que executa en Jan Jonjepier d 'acord amb les carecterístiques de 1 'instrument acabat de refor-o mar, va esser ben de l'agrat de tothom; la interpretació del mestre hol. landés fou excel. le nt i la gent li agrai forca.

Hi erem presents ademés es restaurador Jon Veldkamp que hagué J'atropellar fort juntament a mb Walter Maier per tal de te n ir -lo a punt aquest di a.

Els arraconers n'estan molt contents de tots tres i de tenir l 'orgue en condicions.

Esperem tenir el gust de deleitar~nos sovint amb els seus sons.

NOVES

CABINES

TEL.EFONIQUES SANT

A

ELM

En el pass a t mes de setembre ha estat instal.lades a Sant Elm unes noves ·cabines telefóniques a Sant Elm, concretament una a la placa de Na Caragola i un al tre que sera insta l. lada a Sa Punta Blanca.

També hi posaran bancs per la gent que hagi de fer coa.

Certament una · millora que tots els veinats agrairan aquesta mi llora que ha estat gestionada per l'Associació de Vejnats.

UNA

PROTECCIÓ

LA voravia que voreja la mar de la denominada "Cova d' en F'uster i la baixada al mollet, per la part de ponent, és un perill evident ja que no hi ha cap protecció. Seria de desitjar que se cerqui una manera d 'evitar el per.i 11 i no cercar sol.lucions quan s'han produit un mals que s'hagueren pogut evitar.

10 -r1o t í e ELS

i

es------------------------------

TORRENrrs CORO

No fa gaires dies hem pogut veure per TV i amb mol tes fotografíes a diaris i revistes ~ls desastres ocasionats per 1 'a i qu <-J de pluja a tot arreu de l a MediterrAnia espanyola; a Mallorca ja hi va arribar molt debilitada lo que en deien "gota freda'l empero així i tot hi hagué qualque petita inundació . A la nostra contrada la pluja aquesta vegada ha caiguda bé i dolcament i em podem donar grAcies a Déu, perque no hi ha cap torrent del nostre terme que estigui en condicions de suportar un arruixat d'una mica d'envergadura.

Recordem que les darreres vegades que plagué prou forL, ja td deve rs quinze anys eJ s desastres que causA, i és que les nostres torrenteres pateix e n de que poca gent h i perd temps err fer-les netes i els pocs que ho fan als ' seus bocins no aclareixen massa perque la brutorada que en cas de ploure fort duria !'envestida tanmateix f~ria tala als seus traeos.

I en tot i aixo, ¿no es podria fer una normativa municipal que obligAs a fer net o dugu és envant la iniciativa i fer pagar des~rés als propietaris que en son veinats d els torrents, o acollir-se per vent ur a. si n hi ha , a aj ud es del i"IOPl.' o de la Comun i tat: Au tonoma segons sia competencia? o b<'~ infor.. m<n · als propietaris d e les passes que S han de fer per arribar a una solució. ~s hora de posar remeis 1 no esperar ''te nir J ' al mut pe! cap" com solem dir correntment.

1

1

NOVA

JUNTA

RECTIVA

AL

1

S'ARRACÓ

Un grup de gent jove, sota la direcció de Robert Walter Meier, estan preparant un coro per actuar a les properes festes de Nadal a la parroquia de S'Arracó.

ASSAMBLEA

o

SANT

A

ELM

El propassat dia 26 de setembre l'Associació de Veinats d e Sant Elm celebra Assamblea Ge neral OrdinAria,hi concorregue ren 15 socis a més de la Junt a Directi va, lo que demostra el poc interés que cap a l'Associa ció senten el propietaris,veins i comerciants de dita zona.

EL

CAMI

CASTELL

DE SERA

SON AS-

FALTAT

Dins el presupost de 1987 del Consell Insular de Mallorca , ha estat previst l'asfalta t i acondicionament del cam1 rura l denominat de Son ca·stell, de la vol ta de Ca Na Putxa -Hor t de Can Cas te 11- f ins al carrer Porve nir. Apl.audim aquest encer t del nostre representant municip al ja que aquesta millora permetra que molts de veinats del barri II i de les foranes tenguin un accés sens haver de atravessar tot el poble.

UNES

T...JT·-

NO

F->C)R'I'

FER-SE

L Associació de vcinats del vota la seva Port d Andra tx nova Junta Directiva que quedé constituida de la siguent forma: President: Roger Van Roy, Vicepr·e·· sidents:Ana Kay y Joaquín Dominguez; Secretaria: Neus AngJes; Tresorer: Miquel Alemany; Vocals: Jordi Bascones; Antoni Calafat; Rosa Maria Calafat;Antoni Garcia; Sebastic3 Karig; Ri'lmon Luque; Jo¡:¡n Moragues;Jordi Muntaner:AnLoni Pereira; Joan Paree ll ; B<'lr·bara Weil .

1

A

PARROQUIAL

OBRES

ARRIBEN

QU E

A

Arriba Tots Sants i les polémiques i promeses obres del cementeri de S Arracó no arriben a c omencar com tampoc sabem r·es de les j a massa cornentades i planificades obres del nou dispensari de S'Arracó i tamb é D'Andratx.

Esperam, desitjam i confiam que unes i al tre s no s'estorbaran gaire en comenca r.

Hem de pensar que cada dia que passa encareix molt més el cost ja de per si alt de les mateixes.

1

o

11

CAMPOS

J.\ N

e; 1~ S 'T R A L E~ S*

Entre árbol y árbol, entre ejido y ejido ., se alza el pueblo.

El pueblo es pequeño, es recogido, es solazado y bullente.

Sus pequeñas calles como li nea s de hilo en una madeja entrelazada, surcan precisas el corazón del valle. El verdor del pasto en primavera se confunde con los árboles que poco a poco ganan profundidad en la mon t ana. Las hayas,pinos,abedules Y abetos cubren los pináculos de los ejidos, llenando de hojas inmortales las sombras permanentes del pueblo. Son los ríos, los pequeños y cursados rios los que llegan a tocar al pequeño pueblo, y qui e ne s le dan vida.

Aquella peque ña cas entre los árboles, parece co mo si quisiese aproximarse a la alegria de los habitantes en verano.

Nadie queda triste. Los habitantes de este pueblo son parvos, de tez obscura y de facciones afables como si todos hubiesen salido de una e ncell a . Los reducidos adoquines de las calles, que las cruzan de parte a parte e n toda su extensión recuerdan las vidas de los hombres, tan inherentes pero destrabadas por la existencia.

Las menudas casas encaladas parecen combatir simultáneamente por ese palmo de terreno ganado al mar por el hombre en la última primavera. Y los tejados, frondosos, parecen luchar entre si para no estorbar se unos a otros y proteger su patrimonio. Son los estribos pingües en detalles los que dan a ¡ ~ese pueblo, a cualquier pueblo de nuestro origen, su carácter especial. Incluso en e l decrépito edificio que anteriormente era el Banco, habían abandonado las cigüeñas los despojos de sus nidos, inundando el a mb ie n te d e una especial uterinidad.

Las sombras desec hada s por las estel as de los aviones que vadeaban el cielo. has ta aqw-., lla li nea de hierro, que servía de comunicac1on con lugares ab yacentes, habían doblegado en su empeño, y estaba total me n te recubierta de esteperoles, verdugos, aulagas, alboradas, guirnaldas, jaras negras,limoneras, blancas y tantas y tAntas flo recillas y arbustos que encontraron cobijo e ntre los forjados hierros de la vía férrea.

Incluso los medrados d el lugar, ven con buenos ojos aquel vetusto molino que perman ece e n e l altozano del río. Aquellas imperecederas tardes d e estío, e n el que los ' más galopines de la aldea se encaramaban a aquel c hopo insigne en el que encontraban lugar de recn~o./\qu e L viejo rnoU_no,qu e principio de tantos jueqos h<1bí a sido y que ma nantial d e semillas erA en un tiempo,ahora perrnanecja calla do,tránsito y harto inhabilitado.

El ayuntamiento,donde tantas y tantas sesiones,con el reparto de aguas de por medio, se habia congregado, ahora no era más que un rec ur so para que los añosos concejales habl,asen de espigar o de aqu el h ijo que te n ia n en Alemania y que bonseguia franquearse camino.

Era sin embargo la ig l esia, románica ella,la q~e presagiaba vida en el villorreo. Sus a ncestrales campanas copvocaban a la comunidad que acudía sin recelo al cónclave semanal.

Las pasadas cosechas de trigo, arroz, vid y aquella fecunda ganadería de otros tiempos, con la alegría en las moradas tras el duro día d e trabajo hacía n pen sar que eran las gentes las que daban vida al último recurs o del pueblo.Eran los ejidos espigados y verdes y los estri bos pródigos en detalles los que incitaban a esperar tiempos más venideros y más fecundos para la pequeña aldea.

La tranquilidad, la paz .i nterna d e los habitantes no s e (Pasa a la página siguiente)

•

2

(Viene de la página anterior) puede obtener con las disipaciones ciudadanas por mucha bienandanza que produzcan y asi discurrian los aldeanos, que incluso habian desguarecido una pequeña fábrica, que habian enplazado los ciudadanos en su provecho. Quizá sea cierto "que el agua pasada no mueve molino" pero profeso y doy por cierto, que a pesar de que los tiempos pasados, siempre nos parecen mejores, debernos luchar por volver a tornar a esos campos, que eran nuestro hogar y se han convertido en un fosal.

JOSÉ ANTONIO CASADO LLAMAS *Este trabajo fue premiado en de Palma el curso 1984-1985.

SOBRE

LA

el

Colegio

La

Salle

l?AU

IJe vegades la pau no és més qu e por: por de t u, por dP mi, por dels homes que no volem la nit.

De vegades la pau no és més que por.

De vegades la pau fa gust~e mort Dels morts per sempre, dels que són només silenci.

De vegades la pau fa gust de mort.

De vegades la pau és com un desert sense veus ni arbres, com un buit immens on moren eJs hornes, De vegad e s la pau es un dosert.

De veqadcs J~ pau no é s més que aixó: una huida paraula per a no dir res.

De vegades la pau De vegades la pau tanca les baques i lliga les mans, només et deixa les carnes per fugir.

De vegades la pau.

De fa de fa

vegades la pau molt més mal; vegades la pau mo 1 t més rna 1 .

De veg ades la pau.

HAIMON

.. o

-ses

rlost::r:-es

13 e os es------------------

REIVlE_: I S

CASOLANS

Avegades tenim qualque cosa que ens fa mal i no sabem c orn arreglar-ha.

Una d'aquestes coses és un uxol. Nol tros se ns que n i el metge, ni 1 'apo tecar i ni el capella, s'enterin vos donarem uns remeis que esperam aniran bé: Quan un té un uxol ha de resar tres vegades seguides aclucant els ulls aques ta oraci ó: ''Desfeta ¿Qui t'ha feta?

Mal te fongues com la rosa en el roser En nom de Santa Llucia, aquesta desfeta no hi sia; en nom de la Santissima Trinitat que aquest mal sia curat.

Si de cas aquesta oració no anés bé, és la que diven a Espor les, di riem la que di. ven a Arta, que és més !larga i aixo és com les medeci nes que {tes més cares s~n les més bones.

"Desfe't tu,qui ets feta de carn i de sang; aixi et fonguesses com la sal en l'aigo 'i la neu al sol.

Blanca desfeta, aixi et fonguesses en nom de Déu.

Santissim Nom de Jesús, que aques t mal no cresca pus; Santissima Trinitat. que aquest mal sia pn~sL curat; Santa Lluc .i a , que aquest mal faca sa sev~ via.

Si en tot i aixo s'uxol no s'en va, feis un caramull de pedres i passara al primer que tomi el caramull. Si no el tomas ningú o aixo també fallas a nau a veure el metge pero no li contassiu mai aixó que heu fet ja que aquest uxol vos quedaría marcat per sempre a s'ull.

Nol tros sabem que hi ha gent que té remeis casolans si les mos deis els podem anar publicant a N' ALÍ en nom vostre, que no vos interesa que surti el vostre nom? no vos preocupeu ningú sabrá quí mos ho ha di t. Tant mos ho podeu dir per escrit com de paraula i noltros prendem nota per la seva publicació.

C~OCA

D

' ANOUS

Aquest mes Na Joana Mª.Puj o l Alemany mos ha dui t aquesta recepte d'una coca que creim que ha de ser molt bona.

Si vos animau a fer-la vet aqui la manera: INGREDIENTES: Bizcocho .

4 huevos 2 botes harina de fuerza 1 bote de azucar 1 bote de nata asturiana 1 paquete de flan Royal 1 paquete de levadura Royal Crema de nueces 150 g. de nueces 150 g. mantequilla 1 bote de azucar 3 cucharadas soperas de leche Modo de hacer el bizcocho: Se mezclan las yemas con ei azucar luego la nata y el paque te de flan Royal todo se me zcl a bién mezclado; se montan las claras a punto de nieve, se mezcla bién y por último s e aftade la harina mezclada co n la levadura Royal, cuando el bizcocho está cocido, será cuand o el palillo sale limpio -h ay que ir con cuidado porque el punto de cocción es muy importante- se saca del horno y se v a pinchando con un palillo pard que la crema pueda ir filtrándo s0 en el bizcocho. Se pone la crema por encima y se pone al gr.i J : unos minutos pero con cui.dad o porque pronto se quema.

Modo de hacer la crema: En un cazo se pone la mantequ illa . para que se derrita a fueg o lento, se le añade el azuc ar , las nueces troce·a das 'Pequeñitas y tres cucharadas de leche euan d o está todo bién aerretido SP pone sobre el bizcocho y a l gri 11.

La medida que empleo para la harina y el azucar es e l mismo bote de nata La Asturiana.

Buen provecho.

Si vos surt bona i mos vol e u convidar ja ho direu.

Ah! u~ consell: procurau que no s e:· vos cremi ja que hem sabut d'un u senyora que feu la coca d e! mes passat pero se va crema.

14

- - - - - - - dep or- t

s ---------------------------X

I

u

.N o todo fueron pérdidas en el partido frente al Santa Ponca y si no que s e lo pregunten al tesorero del club, el c ual daba saltos de contento al lle v ar a cabo el recuento de lo recaudado en taquilla, hacia muchos años que no se había hecho un a recaudación tan sonada. Lo dicho a grandes males buenos remedios.

* * * * *

Verdaderamente a la mayoría de nuestros jugadores habrá que poner les un bozal y es que a protestar nadie les gana y todo ello en perjuicio del propio club. Mientras no se demuestre lo contrario a 1 árbitro no hay que hacerle ninguna observación, ya que a base de tarjetazo é ste siempre lleva las de ganar.

Habría que ver lo que l leva P¡Cfgado el club por este c o ncept.o.

* * *'* *

Que diferencia de los primeros partidos a los actuales, antes h'abia alegria y goleadas, ahora ya simplemente ni se gan~ se rá que los equipos que vinieron al principio no daban la talla.

Ahora el quid de la cuestión es ' saber si el verdadero e quipo es el de antes o e 1 d 8 ah o r·a.

Si quereis mandarnos vuestr a s respuestas entre l a s acertadas sortearemos un chupa-chup.

* * * * *

Tampoco los árbiLros nos ayudan lo más mínimo, más bién lo contrario.

Ellos arbitran según su concepto y creencia pero curiosamente siempre van en contra del C.D.Andratx.

Si esto no se ·arregla habrá que creer en alguna manía persecutoria hacia nuestros colores.

* * * * * En el organigrama de l os juveniles ha habido camb i os , pero ni por esas,se sigu e pe rdi e ndo. Mucho trabajo l e va a c ostar· Juan Forteza enderezar la a actual marcha. Creemos,no obstante, que Juani to es el único que 1o puede arreg 1ar, pero repetimos que mucho trabajo le va a costar y es que el mal actual del equipo es el c omportamiento discolo de algunos jugadores, que prefieren otras c osas seria.ganenEffil:terfu4bel s er p~tea:!l-at~

X

I

u

a jugar al futbol y por ell o seria menester que se plantearan la situación de jugar con gana s o por el contrario dar p aso a otros, que si bién no so n tan buenos, al menos jugarí an con gusto.

•

* * * * * Ciertamente el calendario no ha sido muy propicio para nuestro equipo ya que desd e el principio hemos tenido t.odo s los equipos grandes. Ahora viene n los equipos mas asequibles , as1 y todo habra que dar el callo si no queremos ver a nuestro equipo abocado a lo irreme diable.

* *

l

***

El equipo infantil es el único que actualmente cuenta con positivos, que sea por much o tiempo, esta plantilla tien e mucho porvenir a no ser qu e en la edad del cambio, la edad juvenil, no se desbaraten y cambien para mal, esta es la exoperiencia que tenemos de estos últimos años.

* * * * *

Donde no hay mas cera que la que arde es en la plantill a de l o s ülevines, mucho trabaj o l e va a costar a Mateo Mayan s el conservar · la categoría y e s que al suprimirse el equipo benjamín que creara Albereto Andonegui les ha hecho much o daño a los n1nos ya que llegan a la edad alevín con pocos conocimientos y esto se nota.

•

* * *'* *

En algunas tertulias;;e comenta que para Raul Cobo s los días están 00ntados,no queremos ser agoreros, pero o cambi a la mentalidad de ésto o s i n o pronto ya vemos las tribun as l l e nas de pañuelos pidi e nd o su relevo.

* * * * * A pesar de d la buena marc h<1 deprincipio de temporada, tampoco van muy bién los baloncestista s .

Dos derrotas continuas e imprevistas han dado al traste c o n. la creencia de que este añ ~ se iba a barrer de calle, parec í~ que no se tenia en cuenta a l y deseamos c ontrario. Esperamos una pronta reacción.

'

- - --dE"3l=> < r· t EL,

·'J

,t

C

s ---------------------

. L) _ A l"-J D R 7-\ 1 . i . ><

l"l i el más pes i.mj sLcl de 1us aficionados hub :i.era creido q iiC' tras los buenos comie n zos dn nuestro equipo en los albore s de la campana. ibn.n a caer drstro zadas sus iJusiones co n solo die z partidos de c ampeon <-1 to. pero así hn. si do y resu i t;~1 quA tcA.s el primer cuarto de id competi e ión ya tene rnos al equip o en Los 1uqa res med Li-lnos dt · : d clasj ficació n. C1Ja ndo todo l'd t" ia creer que este año sr,:· ha r e.;· · do el me.i or equ i IX) c ~ n rnuc:hos '(,Ds y hay que dar·re que L~'l dirb tV d ha trabajad o con i rn pcooos eslu<·r·zos para c:o ns egui r tan b uen plantel de jugdc!on~s.

Pero los resultados e··> 1 (H~ ahí: dos puntos c~n los \J l 1 : mcls cinco parLidos que t1ubLm PcH· si solos cie lo mal que c~stá funcionando eL equipo y de ' lo pésimo que se están desarro U.mdo los a con tec im.i. en tos en e 1 e; tJb. Es hora de busc ar sol uc i tmt-:s hay que frenar es La mula r;1c t1a ya que la afición, que vibró en los comienzos de la c:omp f'tL Clon. ahora ya est<'i desanjmad<J y esto evidentemenLe va a pP-r j udlcar la marcha del club, si no manda, tarnbi én. al tras Le. i os ilusiones de esos esforz~dos directivos.

Si esto sucedi e r·a. no sabemos como se 11 eq, lt" i A a solucionar.

Seria cosa fácil buscar un culpable Yél que en e) dc~por · Lc es fác .Ll. s1ernpre suele c, Hjr en e 1 e ntr e nador . aunque poresta vez parece que la teor ía no va desenca mi nada ya que Ra.ul Cobo esta temporada no 8stá dando la medida de un encrenndor para obtar a los puestos rc1 l tos de la clasificación.

El dilO pasado con un eq1..lipo med La no realizó una buena campañ.l y parecía que era el entrenddor óptimo para llevar a la a e t ua L plantilla a rea11zar un buén papel en la competición y qtJ i :.r.:'Js a conseguir co tus <-W1P l i <'HYH ~ rl L8 deseadas por todos los afie j .;. o(ldos. c1ho ra nos en co nLr' arno 2'; ·1'1 • ;, si b Lén es un buén preP <H· :,,r f1sico. le fa nt an id(;a~~ ,, .. : hora de pLantearJos p o r·t J • >~-; así como e n las t.Jct.icas d ···m-

c:A :E

El'\J

j_

·p I C:ADO

pl'-0-)éH'. l\ pr i nc: ·¡ pi os ele t:empor;:Jdd todos estabarnos satisfechos con .la actual plantilla pues parecía que podian satisfacer las aspirac iones del club que eran las máximas. pero parece que a Cobolas cos as no 1e van b i én. parece corno si le equipo le viniera grande. le falta moral de campeón, le falta agresividad y monta su táctica en todo momento basada en la contención cosa que hace más fáci.L el juego del contrar-io y ya se sale con el partido medio perdido. Es preciso que se salga ,;.-¡ ganar. con ganas. con ilusión. con empuje.

Buscar el empate desde el priricipio no es si no co nseguir la derrota y en e] mejor de los casos pecder un punto. Somos de los que creernos que es mejor conseguir un empate habiendo luchado por la victoria que llegar al final del partid o co n el empate inibial.

A estas alturas nos tememos que será difícil enmendar la papeleta pero n o hay ~ue desanima rse e intentarl~ todo. es verdad que el equipo está tocado y bast ~n­ te falto de moral por ello es necesario que una vez más aunamos esfuerzos afición, directiva . jugadores y entrenador.

Si es preciso leer le la ca rtilLa al crd~re nador se Je lee animándole a que cámbie su modo d'3 ver las ~osas y que satisfaga las ilusiones, las esperanzas y la confian za puestas en él al principio de temporada.

JOFRE

"'

'

--------h l.-l rn o r - - - - - - - -- - - - - -- - - - - - - - - - - - - - - - - - - ' <..::" f . ..

S/\.

~

E:scoltau rtmb devoci (.l ate n ció vos co ntar é es se1 · m ~ de sa beuta. i i

Té casera qui l a mata e s demati. ns, i no agrada a n es f~drins una miquet a Ella du sa cara net A i va enl.testida peró és lletja fora mi dA per tot es cos . · Cara i larga i cap qr,)s i mo 1 t morrud.'.J, és peluda i mosLéilxudd i du pels uis 11 ega n yes a ca ramu l ! s.

So ls no és capa<; un horn o a mb un tir~s decantar-l es.

Tot aixó no vol dir res; casera té~ No~ obstant un dia e m dig u é: -Mestre Rafel si voleu guanyar el cel. m'heu de casar, perque j o no puc estar així un dia' Jo voldria esser nuv i il avui mn.tei x .

Senyor . d · nna co:-;il t-)rn que i x d e Jesucrtsl:, i

{~s

pe~·que

rn;:¡ i

n ·

h< ~

v

¡ :~

L

cap de~ f r·.:1d í que se vulqél d t : o s l . l l .l 1111 a rnb i n Le r·és. ¿De quin modo S ha de ier per casarmé?I jo per consola r-le. die: -Lo millar comanalt an el Senyor qui t ha creada, mans juntes. ajconoi<'ldd. demana-le-hi.

Vet aqu:í es rn illor cu n :-,n; que et. puc ciona1 . Se n va anar· davclnt 1 'n 1 Ld t.. apesarada, trista i desconso J;:¡J¿¡: - ¿Quins co mptes fcis ?

Jo rn' arra n caré es cabeis si no e rn casau.

Sants i sa nt es. dava]lHu de l paradís; acudiu. que n'és prec1 s, a davant Déu.

Oigau-me quin és e~..; meu , que no estaré contenta r·ins que ~.; .1bn" ell a on jc;u .

Perque res L r·ob qUt ~ rllt~~, l n :11 corn es c3Sd r·. 1

1

1

1s

r·~

T\

·r 1\

1\quest co mbat va durar quatre setrnanes , passetjan t sa mal a cara i es nas brut.

Un ta n sols no n'hi ha hagut qui l j_ hagi di t: -Jo vull esser ton marit; me vui casar.r está rnés mal sofrida, tot lo dia renya i crida, perque no té ni ngú que l ;i v u lga bé.

1 sempre diu co rn lla d ' urr i bar a s' estiu .'.>Pnse govern!

-Jo e m pens que aquest hivern fr1 rP. bncó i me morir é d'amor corn una vaca.

Oh , quina cosa ta n f l aca que és una don a . com té s'instrument que sona i S ha d'estar asseguda i esperar so n ha l lador.

A]xó me turmenta a jo; ¿_ per qué no ve?

Ha catorze anys que J. 'esper i és cndebades, per més que faca cu Lades i malaveig . .

Van encollats p'es passelg, vn n eJ ls a mb el l.s, i s6n com a ca n s n a n ells; 1 ladre n d e nfora. f< n acostar -m h :i d e vor a, corre nts se'n van.

Jo no sé per qué me fan aq u es ts mals fets!

No és que les trobi fere sts, n] e l se barr e ig, antes be jo mala veig acostar -m' hi , peró no eJse puc j uny 1 r, t < Jn esqui u s són. /\ mb Lo t.s e Ls e nq i nys de 1 rn ón he treba j a t , e mperó no h e lograt e L meu desig.

1 ara ja nlestic enmig de la veiura, ja esté fet, ja no hi ha c ura ni esperan<;a, i el des i g que mai d esca ns a: rn'he de rostir!El se nd e rn ~ demati, a dins la ca mbra , ;> 1 or·a qu i p 1 or<:1 la ba mb a 1

1

1

o

p 1 nr·a r·fl f i ns que :::;0 n vu 1 q;:¡ de i xar.

* * * * * * *

-

.