..
/
LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT Any II
n°14
juny - juliol
·"'
f
Apd. 79
Andratx
------------·----- -- --------- -- -- - - - - - - -
•'
2
- - - - - - - n o t. í e i
PASSA:REN
es-------------------------
LES
ELECCIONS Dia 10 de juny també tinguerem eleccions . Eleccio ns on no hi falta res. Des de amenaces de mort, a insults, a i mpugnació de vots, tirada de pamflets, presidents d e mesa despistats, etc. Llastima que sigui tan difíci l que entri la democracia . Pero anem als resultats. El Partido Socialista Obrero Español va treure quatre regidors; Unió Mallorquina en tregué tres; Alianza popular-Partido Liberal tres regidors; Candidatura Independen t Municipi d'Andratx, dos regidors;Agrupació d'Electors Independents de S'Arracó, un regidor. Per tant el consistori que haura de regir l'Ajuntament d'Andratx durant aquesta legislatura esta compost per el s membres si g;tren ts: Matias Terrades Marqués Jaime Bosch Bover José Mª Coll Monasterio José Gallardo Palacios Jai me Enseñat Juan Alberto A. Andonegui Bauza Juan Moragues Vil a Onofre Pujol Porcel Ju~n Carmelo Massot Salva Margarita Moll Miquel Matias Tomás Enseñat Guillermo Covas Calafell Mateo Alemany Bover A les eleccions que es feren a l'hora de co nstitui r el nou Ajuntament queda elegit Batle el cap de llista del PSOE : Matias Terrades Marqu(~s, qu i hn · norncnn t primer tinenL batlc <.1 M<-l Lias Tomás Enseñat i segon tinent batle a Mateo Alemany Bover.
EL
DIRECTOR
VINC IAL CAC IÓ N VISITÓ CUELAS
DE
en genera l un estado muy deploracon paredes agrietadas e i n fi nidad de manchas de humedad y con muchas goteras en días de ll uvia que afectan especialmente a la biblioteca, hall,diferentes aulas y dependencias. Los importantes desperfectos e n palabras de todos son preocupantes y necesitan de una rápida y eficaz solución en estos próximos meses para que cuando los escolares inicien el nuevo curso en setiembre, sus aulas estén total mente remozadas y pintadas. El c olegio que viene funcionan- . do desde hace diez años está todavía pendiente de aceptación. ~le
SOR
JOANA
F OU
HOMENATJADA
PORCEL
PRO-
El. dia 6 de juny a la parroquia de Génova fou homenatjada la religiosa carmelita Sor Joana Porcel Alemany de Can Font. Per un llarg espai de temps aquesta monja ha servit "amb senzillesa i entrega" son paraules d'un dels oradors, a aquella barriada que en torn de 1 'altar de la parroquia li volgué retre un homenatge que consistí en una mi ssa, uns par laments i l'entrega d'uns obsequis. La parroquia de Santa Maria d'Andra tx també hi fou present amb l a persona del Rector qui concelebra la M'issa i una representació de joves de ·l a Coordinadora Parroquial que en nom de la Parroquia ' entrega un obsequi a Sor Joana, qui aprofita per fer renovació de la seva entrega a 1 scr·ve1. de Déu i dels germans. A una de les dependéncies de la parroquia es serví un refresc a tots els assistents. , Molts d'anys Sor Joana. -
EDU-
FE STA
CIENCIA LAS ES-
En la visita que giró a Andratx para fir mar el convenio de cooperación con el Ayuntamiento, el Director Provincial del MEC, Sr. Crespí,visitó e] Colegio Nacional Mixto de Andra tx donde fue recibido por la Directora del Centro, Dª Maria Calafell, que le mo stró con detenimi e nto ,las instql_p._c:;iones que P.I.~es~nt-an
'e
PA~ESA
Prest podrem donar . informació ~~leb'i-ar~I a F~s~a Pagesa que es n ratx probablement dins l'octubre. Ja es compte a mb el patrocini del Consell Insular i la comissió organitzadora ja esta treballant a les tates. Esperam que, com l'any passat, sera un éxit. 1
[VJAL A
CA<;:;A
Els ca<;;:adors es queixen mol t. S ' Ha obert la veda pero no hi ha ca<;;:a i la poca que hi ha, conills, e stan malalts.
-~
.
Ap. Corr e u s Andratx L~d
',' q
i t:c n :
Coord i nadc>r · Par-r oJovc ~:;
quia.l rll': d 'Andra t.x
Centre
Cu l LtH"il
EDITORIAL
1
de S ' ArTacc·)
Director: Santi. nc;o Cortes
F'c>r· t~ c ?. d
i
lk· dac Lo r·
c .q >:
t:n
Caspur i FJex<.ls
F·u j n 1
er··"RFDAC'ClÓ . ,Ense n ya t
R1 i Pi1jol,
f\'\c~rqa li. dn
Ferra
Ensenya t.,
i.
Ga b rj ,c~ J
~
Jusé
e l a r.
PP- dr o
fo'L e xas, da Sastr·e Barto rn eu i
i
.Jo rn·:
:'1 d
;~~ i I· ,
F'al.mer...
i
it
I·' J c x ; ¡ s f" \a r.- g¿:¡ 1 i i P LJ r· p il 1 , !}os e h Cii t.;¡ 1 i n <1
Al.<~rna n y
l<i~. ~ r · .J.
!les
B <~ rna L 1
l.
}-(oc a
1
N;Hl.l 1 '
L <l
rd
. ) O i l rl i 1
A t e man y i
,'Vj
ir· .
·¡sabe 1
r-: n ~; c n y ,¡
\
i En senyal, ¡v¡é.ll. id F. Pujo l /"\u 1 r: t. ,
1 s a be 1 i r•luya.
A l t; rn A n 'r'
Gt:R ENT
Vice n<;: i
I mpresió : propis. D. L . P . ¡v¡ .
•
f'
J
C! XiJ S
Tal
J( ~ r·s
AU~ m a n y .
/. <) j : 1 9 il6
La di ta popular di u que a 1 'estiu c uc a viu,· i és que tothom va més a 11om:- e o tal. vega da, tots feim més el cap viu. Enguany tenim un temps molt desbaratat: fa ca l or pero també tenim uns dies en que apareig la n uvol.ada i sembla que vol venir l'hivern. L.' esti u és temps de festes populars, al terme .les comen<;:am amb les de Sant Per e . Per desgraci a ja no tenen la for~a que t e nien abans , tal volta sera per que cada d i a és festa. Haurem de cercar la pedra filosofal que ens ajudi a recobrar les feste~ po~ulars. que verament siguin populars 1 que facin que els nostres joves no fugin de la festa. ~a no ens privam de res:gamberrisme, robatoris, renous a la nit ... i ara per acabar de fer els deu reials justs, violacions. ~s ben hora de que tons ens responsabi l i tzem i d!emanem a les autori tats que ens donin aquesta seguritat que com a ciutada n t s tenim dret. Tots tenim unes obUgacío ns que hem de cumplir, pero ·t:ambé tenim uns drets que ens han de respetar. J a tenim nou consistori, després d 'unes eleccj.ons mol t disputades ha quedat configurat el nou ajuntament que regira el destins del nostre terme durant: el próxims anys. Desj_tjarn de bon cor <fue tots treballin pel bé de tots i que l'encert els acompany. tota
N'ALÍ
4
DO 00
•
CONSELL INSULAR
D~E~~~~~~
- - - - - - A n d::r a t :x. ...J
u
l'\J
an.ys------------5
E a
5 0
y·
[) E
1937
Arnb a ques L <-lpl c e de noticies aparegudes al set manari "Andra i. t x" tot j ust fa ara cinquanta anys comen<;i'lre m una nova secc1o sobre aspectes de LJ v id él del poblc de 1 '<) poc u , recollits a l'entranyable publicac ~ió local que dirigía don Antoni Calafell, "1 'amo An ton i de s 1 Impremta". Com veurem la maj or part d elles fan referencia a . la guerra civil que aleshores, el juny de 1937, i des de feia quas i un any ensangonava les terres de l 1 estat espanyol. Abans, peró, cal manifestar el nostre agra1ment a la familia Calafell, propietaria de l 1 única col.lecció compl eta del setmanari, que amb la seva amabilitat de sempre s'ha brindat a permetrer-nos la consulta mensual dels exemplars corresponents. El que farem sera agafar els quatre números de cada mes que sortiren del setmanari i extr~ure alló que trobam més sign i ficati u. Per cert que el preu de c ada e xe mplar ales hores era de 15 centims, a mb una quota d e suscripció trimestral de 1 1 50 pes s e tes .. 1
..
DIUMENGE, 6 DE JUNY (nº 876) La noticia de la s e tman a fo u la·• ..-< caiguda, el d i lluns Jl de maig, al Campas . d un a v ió q ue havia bombardetjat la Ci u tat , després d'esser tocat per dos caces illencs.Dels tres tripulants UQ queda totalment carboni tzat i els ' altres dos resultaren ferits i foren· atesos al poble l avió es tractava d 'un "Po tez" que es descrit com "un grande y modernísi mo avión de bombardeo, cuyo valor se calcula en dos o tres centenares de miles de pesetas" i del qual segons es diu, "aperlas queda nada aprovechable". 1
1
,
•
so-patrióticas" impartí t per l'advocat i c apella D.Josep Font i Arbós. També es recull la noticia de que la pesseta "nacional" es cotitza a l'estranger molt per sobre la pesseta "roja". DIUMENGE, 20 DE JUNY (nº 878)
Després d'una plana dedicada a repr9duir part d 1 unes declarac i ons fetes per Franco a un diari frances, on deia coses tan cur.ioses com "Somos nacionalistas ' '~spañole.s" o ''Moscú quiere arrastraros (als francesos)a la guer~a, el setmanari dóna Altres noti cies de la guerr a noticia de la col .l ecta feta que se'n fa ressó el s e tmanar i per l 'homenatge a l'aviació, són: La mort del Gen e ra l r"lo l a. una manifestació a Ciut at e n que fou la segtient: honor de les victimes d'un c uiras Andratx 252 1 3 0 ptes. Port 63 1 15 " sa·t alemany (el "Deutsch la nd S'Arracó 26 1 50 " i un vaixell ita1ia ( el "Bar i e tta") atacats e n aigues de les Balears 3 41'95 11 Total per l aviació republ icana i la prohibició de tocar els hi mn es A la darrera,"" plana amb carac i marxes "nacionals" a ls C".afes , te r d urgencia, és d~na la notibars i llosc d 1 esplai públi c . c ia de l a caiguda de Bilbao , Una noti cia social és ~l fet amb aquestes paraules: "Ayer de que el s germans Joan i J aum e por la tarde, en el momenio Capó, al umnes del Sern inar L h a n de cerrar la presente edición acabat el curs corresponent amb se reci bió en este pueblo la la nota d 1 Excel .len t. grata noticia de que nuestras gloriosas tropas habian entrado DIUMENGE, 13 DE JUNY (nº 877) La primera plana es dedica e n Bil bao. ¡Viva España! y siema e n al tir la figura del General pre ¡Viva España! ¡Viva el GeneraMola i també es f a ressó d'un lisi mo ! y ¡Viva el General Mola!" Al tres noticies del poble homenatge que es prepara a l 'Avía són: e l comenyament de les vacanció Legionaria. estiva ls a l escola "por D'altra banda durant l a se tmana ces ha tengut lloc al Sa l ó Pa r ro q uia l no contar todavía con adecuados para los niños, en un cicle de confere ncies " rel iqi o -· refugi. os:; 1 ')
1
1
1
6
el caso de bombardeos por los aviones "rojos'' y tambjén en atencj_ón a la tempera tura ya reinante"; el nomenarnenL d' un nou carter, D.Maties Alemany "Sampol ina" ,· y el con 1e n<;arnen t , ~el divendres 25, a l'Esglési_a Parroquial de les Solemnes Quaranta Hores amb sermons a cura del reverend D.Jeroni Pons. vicari de Sóller. DIUMENGE, 27 DE JUNY (nº 879) Les dues primeres pagines informen de la reacció del poble al coneixer la notíci a de la caiguda de Bilbao. La gent es congrega a la pla<;a d'Espanya, des d'on tingué lloc una improvisada ·manifestació juveni l "a cuyo frente ondeaba una enorme bandera roja y gualda con un retrato del General Franco y rótulos alusivos". A la nit torné a haver-hi una altra manifestació mult"ftudinaria, que "puso de manifiesto el contento con que nuestra villa celebraba la victoria alcanzada". La comí ti va anava enc~p<;alada pel Comandant Militar Sr. Llobera. el batle. el jutge municipal ·i els caps de batalló
i oficials, i va recórrer els carrers d'Alemanya, Pla<;a d'Espanya, 19 de Juliol, avinguda del Gc ner·al Franco, carrer de Cerda, pla<;a Pou i carrer General Riera fins a l'Ajuntament, on pronunc1a un parlament el C~mandant Llobera.
Altres noticies són: la mala anyada d'oliva, quasi nhl.la, els nous billets de 5 i 10 ptes, la col.lecta pels pobres organitzada per la comiss1o femenina de "Falange Espafíola Tradicionalista y de las Jons", les bones notes de fi de curs dels joves · estudiants de batxiller Miquel Moragues Colomar i el ' seu germa Vicen<;. Cristófol Serra Simó,Gabriel Alemany Bauza i Bernat Planas Barceló, així com dues multes imposades a sengles veYns del poble,una de 15 ptes i l'altra de 7 ptes per no complir les disposicions sobre llums interiors de les cases dictades per la Junta Pasiva Antiaérea i per transitar amb una bicicleta sense placa respectivament. BIEL ENSENYAT I PUJOL
- - - - - - - n.o t í c. i e s
CONVENTO PERA C T C> N
vo TRE
TO
DE:
coo-
E: I:> LJ e: l-\. ·~r · [ -
CUL.'l~U- RAL.
El'\1
EL AVUNTAMIEN Y EL M_E_C_
Definitivamente fue firmado el convenio de cooperació n Educat ivo-Cultural entre el Ministerio de Educación y Ciencia y el Ayuntamiento andritxol. Signaron el mismo el Alcalde de Andratx D.Baltasar Pujol y el Director Provincial D.Andreu Crespí, al acto asistieron igualmente Da. Ana Kay regidora d e cultura, D.Marcos Flexas de la comisión de Gobernación; y D. Andreu Ferrer coordinador del Programa de Educación Compensatoria así como Da. Carmen Pons coordinadora de E.P.A. La firma de este co nven io supone un i mportant e i mpul so al aspecto cultural del mun icipio, con un elevado índice de analfabetismo y escasa actividad c ul t ur al.
Es te convenio pone en marcha un progi~ma de E4ucación Compensatoria destinado a recuperar a aquellos chicos de entre 14 a 16 años' que por diversas circunstancias no han conseguido adaptarse al ambiente escolar contando de esta forma con una preparación comple!Jlentaria para que puedan obtener el Graduado Escolar y una mejor adaptación a la vida profesional· de ..la soc i edad. ~ Proxi rnamente el Municipio con tará con un programa de EducaClan Permanente de adultos con el que tendrán la posibilidad . de adquirir una preparación adecuada a sus necesidades y de esta forma acceder al ti tul o de Graduado Escolar . Los programas de Alfabetizacl on. de Educación Compensatoria y de E.P.A. comenzaron experi"mentalmente a funcionar hace varios mE-~ ses y están siendo impartidas en sus diferentes áreas por las maestras Maria Pons y Ma.MagdaLe na Pons con gran pa~ticipación. GASPAR ROSSELLO
7
TORRE DE CALA -E·N BASSET TORRE DE LA RABASSADA. Desde San Telmo por unos caminos de tie rra , se puede llegar hasta unos 2 Km . de la to(re en coc he . El resto del trayecto hay que hacerlo a pi e.
•
DESCRIPCION : Si·tuada a unos 80 m. sobr.e el mar. \
Es una torre cilíndrica, responde a la tí polo· . gía de torre de señales, con una cámara principal y una terraza. Actualmente se accede a la planta principal por una puerta falsa, la verdadera está converti da en ventana. Entrando a la derecha es.tá la subida a la planta superior .. } ,
SITU-ACION LEGAL-ESTADO ACTUAL: Fig'ura en eii.P .C .E. co n el N° 1.1/0 11 /R1 . . Está situada en terrenos de propiedad partlculár.
.
· Su estado de sol1dez es bue~o , pero ha su frido unas reform as . La co nse rvaci ón seria ca li ficable de 83. ITrNERARIO:
En la terraza había un tinglado que cubría parte de la s,~perficie, actualmente ~stá modificado con uná.falsa tabiquería. El parapeto en la parte de tierra adentro era más-alto y con aspilleras, hacia el m a~ era a barbeta. La torre fue construida para vigilar el estrecho con la Dragone~a. y realmente el emplazamiento no puede ser mejor. ·
. . En 1938-39 se hacen unas obras en lá torre, al reutilizarla como punto de obser-Vac.ión. •Se construye el garitón de la terraza, el a.lgibe y el acce so actual. Existe u na construc..ción auxi 1iá'r adosada a la torre de la misíña época. A pesar de las modificaciones efectuadas la torre es restaurable . ~
FICHA HISTORICA:
•
Según Ribas de Pina la torre fue construida en 1583 . Benito Verger la visitó el1 de Julio de 1597. No había escalera, únicamente una maroma de " carritx " . Encontró como guardas a Pedro Gofra de 45 años y a su hijo de 20. El armamento consistía en una pieza de artillería -de 12 quintales, con su cu reña y atacador, en buen estado; dos mosquetes , uno de muralla y otro de puerta con
8 aparejos y dos arcabuces tambi én con sus apa rejos . L é! III UII IC I<'JII tl c l III O III C ili U u ra : lJO CC lriJréi S
de pólvo ra , di ez balas d e la pieza, 16 balas de los mosquetes y d iez para los arcabuces. La torre necesitaba 50 libra s de pó lvora , se is <..l e p iorno y u na esca lera para pod er su bir . En 1696 eran guardas M atias Fl exes y Mar cos Flexes. Tienen una pieza de hierro de a 4 libra s de bala, una espingarda y un mosquete ' •. .
• :
. ·. ¡;
•
. ·~1~. ~• •
!'
rre, per avis de diferents embarcacions, los tirs infrascrits, fins lo día d'avui, que contam e/8 de dece mbre 1709. Primo, als 26 julio/ 1708, a circa mitja nit, descobriren un fanal a la mar, i tirá una canana da per avis de les altres torres. Més, als 27 dit, a la matinada, arribaren da van tia dita ,torre do s galeres, donant fondo, i per tardi:Jn (:a en donar !lengua los tiraren altre canonaoa ,A :1.6 ilgost ~·.708, (ira.rf;r.l · dos canonades a una na u qui da va· ca <;a a una sagetia i se tingué de retira r davant la torre de S 'Evangélica .
•
Als 7 de septembre 1708, tiraren canonada per a vis de la Armada que venia per anar a Menorca. Als 28 de juny 1708, titaren una canonada a una fragata que passava per el freu, de la qragonera i no volia dar /lengua, que era una fragata c orsaria . Als 27 agost 1l 09 tiraren una canonada a una barca catalana que desembarcá homens per fe r !len ya i per ten ir arda de no deixar desembarcar ningú, se li tirá el tir i sen torná.
Voy a transcribir aqu i un document o r ccoqr do por Mascaró Pararius en su Corpus de ·¡ opo nimia, procedent e del Arch tvo Históri co <..le M allorca, en donde se da cuenta <..le la s di s t11 rtas ac ciones mantenid as por los to rreros, para IIH)¡or comprender la m'i s ión de lo s hombre s y las l o rres .
" Con M a tía s Fle xes, alies " Ma tin ada', to rrer de la totre dita la Raba ssada, ha denu ncia! haver tirats quatre tirs ambla pessa de la dita fa · rre, en les ocasions infra,scrites. Primo, als 31 d'octubre 1712, tirá tres tirs amb la pes sa a una sagetia que havia donat fondo davant .d ita torre i no vo/gué donar /lengua per m o !tes vegades que los cridá, i a farsa de tirar-lo s sen anaren, judi· cam eren contraris . ltem , als 5 agost (de) lo corren! any 1713 tirá un tir de pe ssa per avis de le s sis galeres trance· ses que vingu eren a Mall orca que tot son dits. qua tre tirs de pessa . De tot lo qua! don la present fe, avu1 a Andratx, als 14 d 'agost 1713. Rafe / Juan , escrivá universal de la villa d 'Andratx. Atesta, certifica i fa s fe, ¡o, d 'a baix firmat , qualment Maciá Flexes, torrer de la torre de la Rabassada, ha denuncia r haver tirat en la sua to-
•
Les quals son set canonades que en dites dia des que ha denunciades haver tirades per d ites causes, de lo qua/ don la present. Fet ut supra . Rafe/ Juan, escrivá de la vi/a d 'Andratx.
En la relación de 17e59 figura· si'tuada en el predio " Sa Palomera" propiedad de Jaume Terrades . tiene un cañón de 4 libras de bala. No hace f ueqos (de señales) . En 1794 neces it a reparació n la compuerta ele; salid;:¡ a la terraza superior, treinta varas de soga para la esca l ~ra de esparto, y hacer una crs tem;:; o ll evar va ri as tinajas , pués hay qu e Ira r el ag ua desde muy le jos . La torre está en buen es tado. En 1825 tiene un cañón de a 12 y otro de a 8, .rrnl1ns <10 hterro.
F '~JUri'l en los mapas de V1ce nte Mut de 1683 y ele Despuig de 1784.
9
L
DE
'ASSOCIACIC.::>
P l~ ELVlSA
:B.., O RANA
DE
lVll-\.L I _.ORCA
(197 8
/ 87) de le s distintes publicacions Aquest és el titul del l lib re de Premsa Forana. Jeroni Alberti que fou presentat a Manac or presidí l'acte de presentació dia 13 de maj_g i que ha estat i a profitá per donar les grácies coordinat per Rafel Ferrer Massaa tates les publicacions per net i Josep Cortes. la tasca que en favor de . la culEl !libre está dividit en tura van fent dia a dia, renové dues parts. A la primera es la seva voluntat de donar fa un resum del que han 0s L<l t: suport a tates les iniciativas aquests nou anys de Premsa Foran a, e n be de les publicacions i dels amb els distints sistemes de pobles. govern, presidencias, public a ciMn.Joan Baucá en la presentació · ons i esdeveniments més importan ts . do ná e l seu parer sobre el paper Acaba amb un mapa e xpl icat iu que té avui la Premsa Forana de la difusió que tenen a que s tes a din s Mallorca. El seu parlament publicacions arreu de l'il l a. fou mo lt aplaudit. La segona conté informa ció Reproduim les ·planes que estan sobre les 57 revistes que fin s de didades a la nostra revista, ara han format part de l'Assoc i aque no són la única referencia ció -43 d'elles en actiu i 14 ja que, donat que el nostre Dideixades de publicar-, incloen t rector fou fundador i primer una."portada, les dades més relepresident, se fan mol tes alusions varits etc. a la seva tasca. És un bon llibre acudiren un A Manacor hi _.._ :-&' .::.:::'.::.::~ :::~::~O!~~.S ~' ~.!_.! . COl.lBDOI"éiOOI"S nomore ae oon
•
•
LA REVISTA DE LA CÜMARCA DE PONENT 1
JO!'\?
Any I
o•J
1986
Nom: N'ALI Editen Ñ'Alí la Coordinadora Pa· · Població:Andratx-S'Arracó rroquial de Jol)(!s d'Andratx i eL "'·: Qrup edUor: Coordinadora . Parro- Certtre Cultural de S'Arracó, i la ''-. quial de Joves _d'Andratx. Centre . sevc.:wea d'informació compren a ~Cul~rr:I_deS'Arrpxó . e,_ • --'~ .. ·mfts d'A!1drdtx i S'Arracó, Port ·.,Periodteitatmensual :... ·.· \ ..;_, .__ ,•.. d:Andratx. Sant Elm i Camp d e / Uengua:majoritó.riamenten _c atala ·~_ Mar. ; •. ' ; · Tiratge 250 exemplars ..,,.., •, · Impress ió:jotocopia SECCJONS'HABITUALS Fonnal: 31'50x·,~J '50 Nombre d e pagirie.s: 16 Ses coses nostres; Notes d e cultu Da la de j undació: 23 d'abril rapoP\Uar. 1986 Humor; Poesiafestiva de M allorca. Adrer;:a: A por tal de c~rreus 79 Entrevistes. noticiarL esports. ele. Te lejon:6 11 404(671222 Director: San tiago Cortes Forteza Gercnt: V icen eF1e.xas.('.lemany
de
......._·· al mes d'Abrilde 1986surt el primer número d e N 'ALJ. Andrat.x • feia temps que no d isposava d'una publiwció prop ia d'infonnacib locaL Lota vegada que •ParísBaleares•. qtte compla 33 anys, . · goucleL-.: cl'tm.o.llre tipus d e difu.s,.. sin. i el ·Boletín Jrifonnalivo Munici· pal· es dedica des d el primer nú· mero a temes més esp ecifics que els d ·infonnació general. YA1i surl a L'ombra pa17oquial. sow la direcció de Santiago Cortes Forteza--:un delsjundadors de !'As· TER ME MUNICIPAL sociació de Premsa Forana· i un equip de redacció integral per Biel Ensenyat. Margalida FerrO.., Ca· briel Jojre. Ma ria J . Ciar. Pere F1e· xas. Margalida Sastre. Bartomeu Bosch. Catal ina Alemany, Bemat Beslard, Joana Alemany i' Gas par PqjoL que és r edactor en cap. En certa manera. la revista ve a ser una continuació d'aquell selmanari 'fll< ' In (mní l in Cn lq(ell mantingué al llorn dc-- lwtls cl'anus ·•AnclraiL\..,_ 1 clug1 te el batee de l poble al la on gairebé hi hagués un andritxol. QtLWl
•
t./:)/ _/
-28-
-29-
10
DECALEG DEL CATALANOPARLANT PEL PROFESSOR DR. TILBERT D. STEGMANN, DL L'INSTITUT FU R ROMANISCHE SPRACHEN UND LITERATUREN DER J.W . GOl: llll UNIVlRSII A 1. rRANKFURT A M MAIN . ALEMANYA FEDERAL.
6
DcATALA OR IEN TAL - ·. CA TALA OCCIDENTAL.'·'"''""·'''"~~""'
./
r
Oeixau de corregir qui no vulgui ser corregir, pero donau l'exemp/e de dema nar a persones o a entitats autoritzades quines expressions incorrectas cal substi· tu ir. Ajudem-nos els uns als altres a miln· ten ir un cata/abo i viu.
lli\ 11Ct LON/\
7 Respectau les diferencies region;¡/s del cata/a. Parlau amb catalans, va/encians, rossellonesos, etc. i coneixeu e/s accents i mots diferents que tenim tots. Aquesta és la riquesa del cata/a, com de tates les 1/engües cu/tes.
8 Feis-vos subscriptor de diaris i revistes en cata/8. 1 que siguin en la nostra /lengua les /ectures que faceu , els expectacles a que assistiu, els programes de radio que escoltau i la televisió que mirau, etc. Facem alió que havia estat prohibir du rant tants d'anys.
o ·"
9
3 Q¡r~qiu · vos en catrllil ..1 t u thorn; al car;tN', pt•r tei!Hon. ,,¡ t re/u//, f•tc. Si vos ente· nen , continuau parlnnt·los en cata/a, en· cara que respongum P.n un altre idio m a.
1
4
Par/au la vosrra /lengua sempre que pugueu, especialment amb la familia i els amics i coneguts. Feis-vos el propóslt de parlar en cata/á als qui sabeu que vos P.n· tenen, encara que fíns ara els hágíu parla/ en castel/á.
Als coneguts vostres que encara no comprenen bé P./ cata/J, anímau-los a provar dP. comprende '/. pa,lau-hi a poca poc í explicau ·los df' tanr en tant a/gunes pa r;¡ ufPs. 1
1
2
15
Sigueu respecruós amb rothom que parla una altra /lengua. pero ex igiu que e ls altres siguin respectuosos amb la vostra.
1 Si veiS l
di!IU <111"' '
talá a¡ Jdau-/n rdV
1
¡•sfur~·a
d parlar en caot:musrrau-li que va/o-
t!l .9.,U cr)fnJ)O,..t.-unr-'nt
Preneu la decisió d'escriure tates les cartes i notes en cata/a. A partir d'avui posau selnpre el vostre nom en cata/a. Omp/iu·hi e/s ta/ons. Feis canviar e/s vostres papers impresos, els rtJtols, etc. Seria ben trist que per estalviar despeses deixassim de donar testimoni de coherencia lingü(stica.
10 Exigiu de tothom,, fins i ·tot de les insti· rucions mes rutinarias, qae ~os escrigu in en cata/a. Feis-ho amablement. No .yuJ.. gueu perdr¡:. el temps i•nirvis 1/uitant contra els enemics dec/arats de la /lengua del pa(s. Deixau -/os de banda. Tata persona que defensa la seva propia /lengua sense agredir ningú, té el dret al seu costa r.
t:S UN TEXT D!VULGAT PER! .A COMISSIÓ TERRITORIAL DE LES ILLES BALEARS DEL 11 CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA 1 OBRA CULTURAL BALEAR. Apartat 619. Palma.
GOIGS
a
..
A
SANTA
De mol t antlc es can ten unes cancóns que anomenam goigs per que els primers que es coneixen son els set goigs a l a Mare de Déu. A Andratx es cantaven uns goigs a Sant Bartomeu (hi hagué uns anys en que l'Església parroqu ial estava dedicada a Sant Bartomeu) i uns al tres a la Mare de Dé u de J ' Errn i t:a d e So N'Orlandis. A S'Arracó n'hi ha un s que son bastant a nttcs dedicats al Sant Cris ·t i acomodats és canten també per a la Mare d e Dé u de la Trapa. Pe ro l a titula r la Parróqui él pr :i.n c i.pal de Ler·mc Sa n ta :'vla r· i el d'Andra t x no en tenia de goi gs i per aixó el Rector cerca una persona que e ns donas una bona lletre que, juntament a mb una bo.tla música , pogués esser cantada i lloanca de •Santa ¡víaria en a la vegada fora el nostre himne. L ' e ncert corona la nostra tasca ja que ben prest Mn. Pe re J.LlaCanonge de brés i Martorell, la S~u de Mallorca i Director del Cen.tre d ' Estud ls Teológics
o
GOIGS A SANTA MARIA
D'ANDRATX
LV'IAR I A
de la tingué nostra Diócesi e nl.lestida una lletre que resumía per una part la historia, el q ue significa la Mare de Dé u per el poble i la súplica d'aquest poble a la que és Mare i Regina . Per la música ningú millor e s podia trobar que el P. Antoni frare Martorell i Miralles, fr·a nci scá d e la tercera orde, que fou prefecte de música de la Dióce si de Roma, que hi posa popular. una músj_ca de caire i no gens mala de cantar. Han estat bellament editats di.ns la c ol.lecció "La Sibil.la" que dir·igeig 1 ' erudi t don Francese Salleras l Juan. El dibuix que . e ncapcala el goig és de don Nicolau Casellas i Flaquer. La nota histórica ha estat escrita pel Rector Mn.Santiago Cortés. Per !'estrena el dia de Sant Pere un coro format per persones de la parroquia els canta mentre el s feels a na ven a venerar la hi stórica imatge que en motiu de l'Any MariA ha estat col. locada a un costat del presbiteri.
_,.---...,
QUE ES VENERA A LA PARROQUIA D'AQUESTA VILA, A MALLORCA
w_; ' V;C.~ :. t' _ 1
,.,,,,,..,,,"'""''·····,:·•.
t dd~ h•nll''' ,·1 , .... t.-¡;111 .... ,¡..
•"'"'''
,,.,.¡,,,.,¡
""' l e~ lue~ tic 1:~ ll11r •tm· vctfau 1.h: tclllpS enrcra ; ¡,...,
\'":" ·,1;~1
¡:clu>~l:~
:ut>b
lill~ vo~>tt·c:s
el rcdol.
nwlo umur, ,\,mi,, .\horw
tlclt
lo(,.,""
(l.,u,•¡:iu nu/11 1111dri1.tol wu/J "'""r, Sf1 11/a Maria .
o
M,,.,. •'·"1'"'' 1'"111,
t l'-''1"0:''1upl.oul.'ol,ooto'll tt ............ . ¡.:.· •"1"' . ...... ..
•k lO'"',,.,,._, 1 d.-"" ....... . ..;., , ,,,,. Andr.th , .., •··" '""'"'
,..,¡,,r,.,¡,-,,, ..,,-l,lul ,.,.,,,.~.,,
,.,,.¡., """'" ' "/
/llltl• " ' " ' " · ' " " ' "
u ......
·
¡¡,,,t,·ltn><¡hol..tlt,·ol·nl.tull"
/'miCJ:III emltt 1mdritxol
""' '"·"!""·' "' " .. ,....
""''' " '"'" · ..... ..,,,, M11ri11.
,;o,t,l lllloo ·l.-•""'""' ·1·,,,-,,,,lt.lt, 1'-'1"'·' •·••• .•• ,,.¡ "'" ~ ''·"' 1,, ''•' .• '1'" '" ' 1"~'" '1 .t .•••• ' ,,,¡
'''"''l!"''''"'"'""'''l'·d ,,,.,¡,,, ...... _.,,,,,,,,\J .• ,... ,
.,,~,,,, ..
1 '·•
IJ •,•r'"'' •-•
l',,ut,ol.ll.o / ,,11'1'·1• \l .o
1 .1~t<'ll
•\h
M11 ria.
que faccm al ió que eU vol.
d;1h t.o •·1l:o l11l,o m•u ,., ,Jtllh l.IUcl CJ>CVOIC!Ill , .ol;o~-, oh' murena ol.-1<'10~. 111 .-1 \'1" 11\: c.\101
Ouan clare¡i d darrer dla. donau lleu¡er embato l:
,¡,. ¡~
proterlu cad4 a nd r~f.1 ol amb amor, Sa,.la Maria.
mttlrilro/
" "''' "'"""· Snu /11 M11ria
R/
.
Sa"'"
Pro ¡,riu c11da a"dritx4J • umb 11 m or, S1111f11 Ma ri11.
t hll'llllc~n .
n11/tt
t:lldll Dndrl t JCOI
amor,
donau.nos el !rult mlllor d'una fe 'oe.n arrclada. Mo1trau Jes\11: Mare pla:
ttll~'
¡•,,,,-..:.,,
Prot• ri~
"'"b
Dc.ndu la nosln anyada, la ¡ arri p 1 d conró;
1(,.,,,1 •~'·"'1-!'' *'· l ;oluluu
'··.
•
·.~
v," 1' ~'""''"" le~ c~>H'dlc• tld LrcaJur umnipu tt:nt , o¡ue ~·:u> lll a::o i t~ pre,enl .¡,.,,un,.¡ <k mcr.:avcllcl. ''"' oc hust ti'Eucn ri ~tia 1.111e 111f:onH•rcu divl Sol .
Andrat•. vil~ mariucn, vos o frcna el te:u timó: de ve ntad. i de I'D&t'Or salvau qul en vót upua, estrella del m.r que ¡ula l'eml¡ ,..nt.llun y del brcuol.
D 'dl:t hn Hlll>Cu l d e n~• .
-'hl\11·" :'<o/., .. t,,,(,,,,-t t,"
l'l·ilt,II I. M
,.,,.,,,,.,.1,,,,,,..,,
¡,OI de l11 ,a mcda t
l)éu tl\l) lrl'
1' o\tl'lunJ Mu rm rl'll i Mora llu. T
O~
1 Fl;u¡tt<:l ,
... ,¡..tAn) Man!t
'·1
1'•'1'"
- r JI), ¡ J
~!1
·
J . 1· · - ~ .... ... w~,s ... . l ..
·¡,
)>1~•.-'~ H.
.J.• ~ ••• ~:,~:-...
J
,J
PIJ_ _..I~~~
r'\a
••·
..... - - - -
12
DECALOGO DEL CASTELLANOPARLANTE QUE VIVE EN BALEARES POR EL PROFESOR DR . TILBERT D. STEGMANN DEL INSTITUT FUR ROMANISCHE SPRACHEN UNO LITERATUREN DER J.W. GOETHE- UNI VERS ITAT. FRANKFURT AM MAIN. ALEMANIA F~DERAL.
O
los idiomas románicos
O
Otras lenguas
1 Interésate por la lengua del pais que te ha acogido; sólo el conocimiento de la lengua catalana te permitirá sentirte plenamer:>te "en tu casa", en Baleares.
2 Lucha contra la injusticia fomentada durar¡te la dictadura. Toda represión de una lengua o cultura es un acto de barbarie.
3 Haz respetar tanto la lengua catalana como la castellana y respétalas tú mismo . Las dos lenguas son igualmente dignas. Ambas evolucionaron cada una de por si de la lengua latina (como también el italiano v el francés , por ejemplo).
4 No tengas miedo de comprender v aprender el catalán; es mucho más f(Jc il de lo que piensas. Basta que al principio pidas a todos los que lo saben que re hablen lentamente en catalán v que te expliquen de cuando en cuando una palabra que no entiendes. Bastan unas horas de conversación atenta para que te acostumbres a comprender el catalán.
Cómprate diarios y revistas en catalán. Verás que es muy fácil leerlo. Si algo no lo comprendes bien, dile a un mallorqu(n que te lo explique. Verás como se alegra de hacerlo. Te alabará tu interés. Ponte a oir los programas de radio en ca talán v la s emisiones catala nas de televisión.
6 Comienza In más pronto posible a pronunciar los saludos v las frases de cada dia en catalán. 'Si tienes miedo de qJe re corri¡,m, r!delánra re preguntándoles la pronunciación co rrecta. Ya los habrás ganado a codos. Cuando se haga más dificil la r·nnvNsilc ión, salta tranquilamente .11 casr.'l/ano. Cuando te hayan vuelto los ánim()s_ haz arra esfuerzo en Clltalán, sin miedo. Ahiestán los catalanaparlantes para ayudarte.
...
'b
8 Vigila que tus hijos aprendan catalán -tanto en la calle v con amigos como en las escuelas-. Te maravillarás como hablarán pronto un catalán perfecto. Mu· chos pueblos en el mundo saben hablar con facilidad dos, tres o cuatro lenguas. Todos te!lemos la inteligencia para hacerlo. Lo que importa es la voluntad.
9
7
Matricúlate en un curso de catalán ·-para que vayas mejorando v corrigiendo lo que va has aprendido-. Sí no hay curso de catalán, exígl! a tu ayuntamiento que lo ponga en marcha.
Aprovecha la oporrunidad que te brinda el vivir en Id S Baleares para aprender tu segunda lengua. El catalán será tu llave para aprender con mucha más facilidad
10
y con mucho rnás P.x /Co una lengua ex-
tranjera que si lo hicieras directamente y sin pasar p or el catalán. Si algu na vez has empezado con arra lengua v no te ha salido bien , el aprP.ndizaje del catalán te abrirá un nuevo catnino .
J
Ten en cuenta siempre: el dominio del catalán te hará verdaftpro ciudadano de las Baleares. Además te habrá llevado a comprender cómo entrar en contacto con otras lenguas europeas y a sentirte más ciudadano de Europa.
ES UN TEXTO DIVULGADO POR LA "COMISSIÓ TERRITORIAL DE LES ILLES BALEARS DEL 11 CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA" Y "OBRA CULTURAL BALEAR". Apartado 619. Palma.
•
13
.. ' En el passeig del Born eJ s dies 12 al 21 de maig es Vd celebra la 1TI Mo st ra de CuinA IVIallorqui.na a ! ;~¡ qtw hi fo¡·(~rn c onv ida ts . Hj i.l n a r-e; m l·o r·<'rn atesos amb tota casta d'aLen ~io n s. e Aquesta Mostr a ha p¡·es und volada certamen\. irnpor-~ <lnL la gent n1 acudeix e n mdss a i els restaura nts procuren s uperar-se d'any en any. El relacions públiques de la" Mostra, En Pep Sans, ens r~bé i ens mostra'tots els Stants amb les distintes especialitats que aquel! dia s'oferian al públic. També tinguerem oportunitat de saludar a Mestre Tomeu Esteva ,que en tot momen t es va desviure per nosal tr·es . Dos foren els restaurants que representaren la c uin a del ter~e andritxo l : per una par t el restaurant ., El Coche" que prepara un Calamar amb ceba i el Restaurant del "Club de Vela" que dona Pi lo te s de Baca lJ é'l . S'ha de dir que aqu estes especlalitats feren les delícies del públic assistent. Per tots els qui no poqu cn~u anar a la Mostra vos oferim tot una serie de receptes perqu é les faseu a ca-vostra. Comencarem amb ses dues receptes de ls do s restaurants nostres abans es rnentats. Posam el nom del resta ura n t baix el de la recepta per si voleu anar a tastar-la e n la seva "salsa" .
CALAMARS AMB CEBA
. •
(El Coche) INGREDIENTS: (per a 5 persones) 1 Kg. calarnars 1 Kg. ceba tallada petita 5 grans d'all picats 1 c ullarada juliver t picat Y¿ dl. d'oli ~ tass6 vi. bl a nc CONDJMENTS: Sal p ebre
2 fulles llorer 2 c ullarades petites
de
pebre
v~-n· m ell
f< l .1\iJORA.CI 0:
Netetjar el calamar i tallarJo en rodatges de 2 cm. de gruixa . Co l. l ocar una pella al foc amb l'oli . Condimentar els calamars i posar-los dins 1 'ol i. Deixarlos ofegar fins que comencin a daurar-se. Afegir-hi 1 'alL i remoure-ho. A continuació la ceba tallada petita abans, fins que sigui ben tendre i transparent. Posa r-hi el vi deixant-lo reduYr a un terc. Afegir-hi el pebre vermell i e l jul i vert. Sal a gust. Servlu ~ho dins cassola de fang. PILOTES DE BACALLA (Club de Vela) '
INGRE DIENTS: (Per a 4 persones) ?. 00 gc. bacalla gros i carnós re mullat durant 24 hores,canviant l 'aigua un parell de vegades. 2~ dl. d'oli 1 ou 3 grans d'all picat 1 bocí de pa blanc remullat en llet i espremut 1 ceba picada 2 t omaquets pelati picats 100 gr. farina 1 tassó mitja de vi blanc 1 cullarada julivert CONDIMENTS: Sal pebre blanc una fulla llorer ELABORACIÓ: B lanque j ar el bacalla i una fulla de llorer, un parell de mtnuts. Es deixa refredar dins Ja mateixa aigua. Es treu. es !] ('Va la pel l i les espines. f' i c <u ·-ho tot ben fi. fins conver!. i r··-hn en puré. Afeg .i r-hi el
14
•
pa r~mullat, un poc de julivert, un parell de grans d'all. un poc de ceba, d esprés l'ou i mesclar-ho tot. Fer les pilotes i e n farinar les bé. Fregir-les dins oli fins daurar-l es lleugerament. escorrer-les i guardar-les. Picar dins el mor ter. la resta de ceba, 3 grans d'all i una llesca de pa freg i da. Af e gir el tomaquet, fer una pasta i aclarir-la amb el vi. Posar 1 dl.d'oli dins una cassola de fang, i deixar-lo encalentir. després afegir-hi el que tenim dins el mort er i deixarlo ofegar. Posar 4 dl. d 'aigua o brou de peix,i tapar la cassola. Afegir-hi les pi lotes i deixar-ho coure a poc o foc fins acabar de coure. Posar-hi sal si és necessari, ja que el bacalla en té. .=.f::::.D.::::E.:::..U.:::.S. . .::::.S.::::E.:::..C.:::.S---=..:A--=L.o.::A---=.r1::..: . :A::.. :R.I=.: . .:N.: : E: . .:R: . .:A
,· 'F=-·
(Restaurant Ciro's) INGREDIENTS: (Per a 4 persones) ;.1 rap de 1 kg. 4 cigales mitjan es. 1 sípia (4 00 gr) 12 musc les ~ ceba 1 pebre vermell mi tja: 1 tomaquet gros 400 gr. fideus 1 dl. d'oli d'oliva BROU: cap de rap 1 fulla de llorer l'2 ceba 1 porro 1 pastanaga 1 gra d 'al l 1 b r otet d'api 2 brotets julivert 2 cullarades vi blanc MODE DE PREPARAR EL BROU: Dins una olla de 3 l. d ' aigua aproximadament es posa a bullir: tates les deixalles del rap, el porro (tallat en rondaxes), la fulla de llorer. la cebA (tallada a bocins ), un qr·n d'illl. el vi blanc, un brotet d'api i el jul i vert. Quan comen ca a bullir, s' esc umegen, es deixa bullir 20 min., s'enretiren i es calen. PREPARACIÓ DEL SOFR EGlT : Fer net el peix i la sipia, després fer netes les cigaJes, es fan bocins i es posa sal i pebre. S'obrin els mus cles al vapor.A una caldera o paelJe-
ra s'encalenteix l 1 oli;es fregeixen les cigales, sipia i rap i s ' enretiren. Dins l 'oli que queda es fr~geix: rn itja ceba tallada petita, el pebre vermell també tallat petit, un gra d 1 all picat i en darrer lloc el tomaquet picat. Una vegada fet el sofregi t s 1 hi posa el brou i quan comenca a bullir s 'hi afegeixen els fideus i el peix, es condimenta i es decora amb els muscles i les cigales. I en darrer lloc es posa al . forn fi ns a acabar la cocció.
,..
.
GRANADA D 1 ALBERGÍNIA I ANFÓS (Res taurant Trébol-Casino) INGREDIENTS: ( Per a 4 persones) 500 gr. d 1 alberginies 250 gr. filets d 1 anfós 400 gr. tomaquets 150 gr. cebes 8 ous 2 dl. nata una tassa petita d 1 oli un poc de pa ratllat ELABORACI Ó: Les a lbergínies s ' unten d 1 ol i i es rosteixen al forn. Els Lomaquets es pelen. La ceba es pica a boc i ns i es posa dins una cassóla amb oli, s'afegeixen els tomaquets fets bocins i · les albergínies ja pelades. Es deixa<:,durant 5 min. i després es passa ~er la ~aquina de picar la carn (pel disc gros). Es posa a bullir la nata, es me~cla a mb els ous, la picada i els fi lets d 1 anfós, sal i pebre. .. Després es posen dins un ' motile untat amb olí i ~pa ratllat. Es posa al bany Maria dihs es forn fi ns que estigui . ben ~ullit. Se serve ix amb salsa de tomaqu~t, ta n tebia com fred~. Com· veis tots. aquests pJats són apropiats per aquest temps d' estiu i són per quedar . amb les vostres amistats. bé 'l'oLs clls els hem tret de la Til Mostra de Cuina Mallorquina. Que si no la coneixeu vos recomanam que l'any que ve hi anigueu, vos agradarA. Si ja hi heu anat no vos d ei m res perque segur que hl tornareu. És interessant regar aquest menjar amb un vinet bo, que no vol dir que hagi de ser car, a Mallorca tenim vi molt bo j bé de preu . En parlarem.
..,
.•
•
1
15 - - -- - . __. d e pe:>:-e ·t:. s - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - O'TT< T\
\.7 E/":
S l •:
I ~· /\. S /\.1~
Otra temporada mós se perd i 4 el tren d e l ascenso e n unA 1 i q¡=¡ en la que paree Íél que e 1 Andra Lx llevaba
•
•
li1
rn ;¡yo r· LJ
de
tlúmor ·os
para conseguir el a n siado premio, pero por fas o nefas y r e partiendo la culpa entre Lodos se perdió la oportunidad y otro ano más el aficionado sufre el gran desengano. En justicia hay que decir que la directiva ha pue sto e n todo momento un empeno grande en conseguir el ascenso, s e formó un fl plantilla idónea para ello, no se ha escatimado nada a l a hora de pagar primas e n par ti dos d e compromisos. Tampoco se ha ec had o atrás ultimame ntc e n e J contenc i oso co n la feder ·ación. Pero.encambio, han sucedi do cosas en el seno de la plantilla que no han sabido cortar en su momento, de ahi las desavenencias que ha reinado en ella, ha habido discusion·es, algunos jugadores no se han dirigido la palabra en mucho tiempo y esto ha creado un raro ambiete en el equipo.Tampoco ha actuado con dureza en algunas ocasiones en que el equipo ha rayado el ridiculo. El entrenador también ha tenido su parte de culpa pués la plantilla · no ha estado a : 1a altura, físicamente, deseada. Muchas segundas partes han desfondado totalmente a los jugadores . Clar·o que tampoco los jugadores han estado totalmente a sus órdenes ya que a veces los jugadores han tirado cada uno por su lado. Tampoco ha sa~ido ma nte ne r el orde n en ) a planti ll <-1 c r e <lnd ose ''en pi llitas" que han divid i do a la plantilla. Muchos de los jugadores no han estado a la altura del coste d e su fichaje. Casos concretos los tenemos en Diaz-Toledo o Morales, para hablar de los nuevos, o de los más conocidos Sampedro o Castedo, que si bién en alguna oca sión han tenido alg una que otra genialidad que han levantado el ánimo de la afición, pero han sido muy irregulares. Claro que hay que destacar la e ntrega de Inarejos y la buena impresió n que ha causado Fiol. En cuanto a l a afic ión hay que decir que en algunas ocasiones no h a estado al l ado del eq uip o, ya sabemos qu e tenemos un a a f ición fria y mu y co rh) cedorfl de
ASCENSO
EL_,
lo que tiene entre ma nos, pero no bas ta con criti car y no ti ene s i cmp r·e que criticar, el c l ulJ ns <-1lqo de todos y hay que estar a l a s verdes y a las maduras. Es verdad que cada dia son menos los socios por lo que seria de desear que en la proxima temporada el número de éstos subiera hasta una altura aceptable y con el apoyo de todos el equipo consiguiera el deseado ascenso. JOFRE
XIU Raul Coba nos deja, creemos qu e ha c ump lido una etapa y s i bién no ha conseguido el éxi to, creo que es necesario reconocer su labor, le ha faltado m ad~rez y el saber llevar a una plantilla que le ha creado muchos problemas. Su destino será el C.D.Soledad.
*******
La bomba sonó: Hde rebot" el C.D.Andratx sube a tercera división. Era deseado el ascenso, pero cuanto hemos dicho anteriormente es válido. El ascenso no puede borrar los errores de la temporada pasada ya que si se .· asciende a tercera no tiene que ser para hacer el ridíc ulo. La solera y el prestigJo de ~ nuestro club hacen que todos 'tengamos· que poner algo de nuestra parte para que nueva tra y ec tor~a de esta nueva singladura sea todo un éxito. N ' AL:Í
SALUDA
E :F'USIVAZVlENT
DEL
L
'AS-
TERCERA
A
CE NS
·'
'
C_D_ANDRAT0-
,..
******* La
cena
del
C.D.Andratx fue aunque habrá que corregir algunos fallo.s que pasaremos por alto por ser la primera. Si la afición responde de esta manera no tiene que haber problemas. Creemos que la afición tiene que crecer en número y en aliento y entre t odos vamos a hacer posible esta permanencia en la divisiÓ{l que en verdad nos merecemos. Ante el inicio del trabajo vamós a darnos un voto de confianza Lodos y a trabajar en serio. un exito de participación,
• •
-----------h -L lmo::r------------------------
• •
Una vegada a una re uni ó parlaven de París i dels molts atr·nc tius que té aquell a ciutat. -Oh! París, digué en Tomeu prenguent part ac tiva e n Si.l co nvcr·sa, París és una gran població! Aquells hermosos "boulevE\fts"' . .. Aquells edificis!... ALJ ó 6s grandiós!. -Vosté hi h a estat, li pregun ta molt interassada sa senyora de la casa . -Jo, no senyora, va res pondre en Tomeu, pero tenc un amic que té moltes ganes de anarhi. En el portal d'una esglés i a hi hav la un pobre homc asseg u t. amb la · ma e x tesa demannnt llimosne, amb un retal que deia; MuL -Dequé sou mut, germa?, li va pregunta una senyora . -De naixement, contesta tot sol ~ Ji~it aquell home. -Que vol dir?, i vo~ parlau! -Ah ( pero no par 1 més que just lo estricta ment necessari. Dos aventurers parlaven de les eixid~s, unes fetes i altres inventades. -Jo, di u el primer, he suportat 90 graus de temperatura . . -Homef aixo no és possible. -No ho ha de ser! 30 graus per tres dies. Un periodista, que no h avia lograt mai cobrar e ls seus treballs, estava malal t de mo l ta gravetat i deia a un amic seu que li feia companyia: -Estic in articulo mortis. I afegia: -Un artícle més que tampoc me pagaran. Dos ganduls es tra b en i parl en de la seva vida; -Jo, diu un d'ells, m'aixec mol t dematí per estar més temps sense fer res. -I jo, respon s 'al tre , no m' hen vaig mai a jeure per no haverme d'ocupar en dormir. Un senyor torna de fer un viatge i parla amb un amic seu -Vaig tenir una habitació mas ella de x i nxes, tota la nit vaig haver de cacar animalons. L'amic, que era d e la soci etat protectora d'animals con testa:
pobres animalets quina nit més horTor·osa que deven haver passat. r'e i mol t mal entranyat, nació gran i poderosa, es costum de fer cada din 11 imosna a una pobre dona vella. Aquesta li agra1a cada " dia a mb aquestes paraules; -Déu li conserv la vida molts . d'anys! Tan tes vegades 1i repetía sempre lo mateix que un dia el rei li digué: -Córn é s que sempre hem deis el mateix. La dona el mira de fit a íiL i Ji digué: - Ay, se nyoret! jo ja li diria, pcr·ó te nc por que si li die rne casti gui. -Paraula de Rei, parlau i no teng ueu por. -Ido bé, el vostro senyoravi era molt dolent i tothom desitjave que es morís perque entras a reinar el vostro pare. Vengué un dia que mort aquel! puja aJ trono l'autor dels vostros dies i fou molt dolent, molt més encare que el vostre padri! .. i tothom desitjave també que es morí s, amb sa confianca de que a les hores pujariu vos i seriu més bo que ell ... I tot aixo fou així: morí el vostre pare i vos puJ areu al trono .. . i se nyore·t ... sou molt dolent .. . mo lt més encare que el vostre pare! . .. Per aixo, en vista de tants de desenganys, és que vos desig mo lts d' anys de vida... no .fos cosa que vos morisseu i pujas el vostre fill i encara fos rnés dolent que vos. lln
d'una tenia
Parla nt del probleme de s'atnr -o des "paro" corii divén algurisun amic diu a s'altre: -Jo ho arret glaria aviat. -I com? -D'una manera molt senzilla, a rnb una bona constitució que només tingués dos articles: 1.- Tots els espanyols seran e mpleats de s'Estat. 2.- Els "gastos" que ocasion~ l'article l. els satisfaran les nacions estrangeres. Si algú no ha rigut abastament . que mi r isa cara dels que se presentaven a ses eleccions i no ha sortit, ri ura bé.
..
• '·'
,
•