N'Alí gener 1989 (29)

DE LA COMARCA DE PO.NENT

LA Any IV

l

nยบ 29

Gener

1 ~l89

~~~ ;iยง~

'โ ข.

Apt. 79 07150

ANDRATX

,:\ REST AUAANTE

CARRETERA ~lATO OE ANOAAITX

Tll.. l7 lO 11

TALLER

RAVMA

SERVICIO

OFICIAL

CITRO~N

C/ VIA ROMA, 5 ANDRAITX Tel.. 673253

AliCIA QUIROGA OE SOLERA

CAFETERIA NIRO

-

MODA JOVEN

Árot'"• 7 • Tol. 67 21 67

SNACK- BAR ANDIAITX

(luíjote 1AlJT08 MORAGtim 1 RENT A CAR Cf . Bsp8il8, 7 Tolf. 67 20 09

PTQ. ANORAITX

{UIILLORCAJ

CAMP DE .MAR • MALLORCA

3

lA REVISTA DE LA COHAACA .DE PONENT

Apartat de correus 79.

07150 ANDRATX Editen: Coordinadora Parroquial de Joves d'Andratx Centre Cultural de S'Arracó Director: i Sansó

EDITORIAL

Joan Perelló

Redactor en Cap: Gaspar Pujo! i Flexas REDACCIÓ

Diuen que quan un poble fa quan

sap

fer

festa

és

més

poble,

festa,

recobra

la seva identitat, recrea la seva idiosincra-

Joana Alemany i M1r, Antoni Ensenyat· i Ferré, B1el Ensenyat i Pujo!, Francesc Femenias i Calafat, Pere Flexas 1 Flexas, Marqal1da FerrA i Ensenyat, Gabriel Jofre i Mir, Miquel Tur i Ensenat, Maria Magdalena Pons, Miquel Amengual i Saurina.~ GERENT Vicenc Flexas 1 Alemany FOTOS Michel'S, Tosafu.

Impress:Ló: Impremta BRINS Ciutat D.L. P.M . 295/1986

cia, perqué la festa obri les persones, les humanitza, confronta espontenietats remou i referma els lliqams més primaris i més humans. va dir ver que el mes de gener, a Andratx i també als seus contorns, ha estat un mes de festes . I de festes que han anat a més.

I

Per alxó, des de la nostra petita col. laboracíó informa ti va ens alegram i volem donar la nostra més sentida enhorabona a tots els que aquest mes han fet festa amb el poble i ~er al poble.

N'AL1

------------notícies------------------4

ELS REIS

i

El mes de gener és mes de festes primer de tot vénen els Reís,

que per cert enguany vingueren muntats

a

cavall

i

ben

acompanyats.

mol tes carrosses, el i tres de petits,

dimoni - gros

Antoni un hermós final de coloms.

En

ben acompanyat i amb 1 'amollada

~ant

Miquel Vich anava tot content.

Més de trenta bisties de carreg?: cavalls, muls i ases, formaven la comitiva, que s'obria amb les "Majorettes" al só de la Banda de cornetes i tambors i tancava el grup de ball de C. Mir, i en mig els Reís i un policromat estol de patges. Aquest any fou molt lluYda.

Seria oportú sugerir, per a millorar, que no hi participas-

I com que el vespre no tingueren temps de repartir tots els obsequis,

a la "Trabada de Dimonis" que tingué lloc a Alcúdia. Un al tre

al

any sera.

mateix

dia

dels

tornaren sortir i

de

Reis

al

mati

forma

discreta

visitaren algunes persones que no havien pogut sortir a rebre-los el dia abans.

Enhorabona a tots els qui enguany prepararen la Cavalcada i el "Betlem vivent". I que l'any que ve sigui millar ... ¡

SANT ANTONI

de es

Di a 14 comencaren les festes Sant Antoni Abat.

La torrada feu a la placa Espafia perque

a Son Mas hi ha enrajolat nou. Fou molt concorreguda - i acompanya el bon temps i el bon ambient.

I dia 15 la Festa: Missa solemne amb Ball de l'Oferta a carreg del grup "Aires d'Andratx" i a continuació les BeneYdes" Molta concurrencia (Hom deia que era el día que es veia més gent pel mig del poble),

sin

aquells

"BeneYdes"

que

de

Sant

confonen

les

Antoni

amb

la "Rua"?

Degut de dates andritxols

la coincidencia enguany els dimonis no pogueren assistir a

A S'ARRACÓ

la es

A S'Arracó s'ha qontinuat tradició de la torrada que celebra de fa una vintena

d' anys

i

que organi tza el centre

Cultural al pati de "Ca ses Monges", el dissabte 14, on la gent hi acudi massivament. igualment que l'endema particiapren de gust a la encara que va: sols carrosses

desfilada de carro~ses, no de forma tan massihi hagué set o vuit participants.

Malgrat

aixó la qualitat de l'ornament dels tractors millora de cada any. Hi . hagué mol ta gent vestida a l'ampla i bisties i animals casolans a beneir.

La gent s'ha queixat del refredament

de

la

(continua pag.17)

festa,

cul-

5

i

els

fou a

discursos

servit Can

un

Toneta

corresponents,

suculent per

a

berena~

tots

els

convidats. es

aquesta a terme

Amb duia

inauguració un · projecte

d 1 ha es tona, de quan la Parróquia· cedi

1 edifici 1

a

a canvi d obres a la 1

l'Ajuntament Rectori~.

L 1 edifici ha quedat destinat en la planta baixa a Ambulatori, amb els corresponents servicis de metges, i en un futur próxim s 1 espera

donar

fundió

a

les

altres dues plantes. La construcció, segons projecte de l 1 arquitecte B. Nadal, ha estat costejada al 50% per la Conselleria de Sanitat i l 1 Ajuntament.

Esperam

El 14 de gener també tingué lloc a Andratx un altre aconteixaper ment: 1 1 edifici, conegut a

Riera,

fou

inaugurat

com

Nou Ambulatori.

A

1 1 acte

President

hi

del

assistiren Govern

el

Balear,

el Conseller de Sanitat, el Director d 1 INSALUD, entre altres personal i tats, els

1 Ajuntament 1

distints

en

representants

ple, de

la vida social del poble, i molts veinats qu.e se sumaren a 1 1 acte.

Després

de

la

desitjam

que

amb

el nou Ambulatori millori el servici assistencial al poble.

INAUGURACIÓ DE CAN RIERA

Can

i

benedicció

INAUGURACIÓ DEL NOU TEATRE Sembla Municipal

que el Nou. Teatre sera inaugurat el

proper mes de febrer. Una al tra bona obra de 1 qual esperam poder donar informació en próxims . números.

També procurarem tenir-los informats de les activitats que alla es programin.

6 ----------SES

Aquest

que

mes

NOSTRES

encara

els

PERDIUS AMB COL

cacadors aprofiten de poder sortir, hi

tenen

cabuda

de perdiu, de

els

reclamistes

art de caca que gaudeix

certa

parróquia a la nostra entranyable estampa centrada, amb les seves bosses o paneres que

contenen

les

gabies

plegades

COSES----------

Heu decomptar perdiu per cap.

Primer alls,

sal

i ben escures

les

quena,

carregats

i

que han de

a

trabar el

com

fer

a

traginers

prou passes per

lloc idoni on plantar

la barraca.

comencar el ritu preví

llarg, abans de poder disfrutar de la "bregél." · dels animals i que els hi dóna tant o més gust que el

cobrar

dóna

la

també

peca

tema

que

i

per

a

els

hi

llargues

xerrades sobre el tema; encara que de fa uns quants anys enea. · degut a

la manca i

al repartiment

desigual de les pluges, que

soleo

entren

anomenar

amb

les perdius

"el

normalitat.

hem de dir que no n hi 1

per

la

qual

cosa

els

camp' 1

no

les

les

ben

fulles

més menudes

tallau-

mesc.lau-les

i

amb talledetes de 11om o de cuixot.

Sofrcq i u-ho

amb

mol t

de

afeqLu-hi

espícies, jullivert i tomatiga.

Ompliu

.les

farciment,

moraduix,

perdius

les

fu lles

sa'Lm,

amb

aquest

més

grosses

reservadas serveixen per a embolícar

els

aucellons

que

es

posen

composLs dins una greixonera.

Afegint-hi brou -que pode u haver

fet

perdius-, i vi.

Si

amb

espicies.

trobau

sera massa

els

emperó fort,

co lls

de

les

alls esclafats

que

el

suprimi u el

gust brou

i al seu lloc afegiu-hi simplement aigua. No oblideu emperó els alls espícies i vi.

aficionats

a

casa,

e si qualcú vos ne regala qualcuna, vet aqui una recepta de:

col,

ha gaire.

zats a anar-hi. reclamista

i

també

I

no acaben d assaborir-ho del tot bé els pocs dies que estan autorit-

teniu

d'una

tendres.

1

Si

netejau-les

i pebre negre unes quan-

tes hores.

Escaldau agafau

amb llurs fundes 1 l escopeta a 1 1 es-

tot

posau-lcs en adob amb una llimona,

amb Pls polls ben composts a dintre tapats i amb

de

LO COC DE

AlCiB/1~11

~ U.flHli(J" ~lfiiii'JE U

lVII ~FIIH~T !)

i[ JI r

Q

4ui

'"'U,\ {¡¡ JocA

tL6 S'fll'(i!t J>118l.iCMfN 1111 ~IU&o'

VE E Vlf\E 'AS'$¡-~ l;, Cli..US .,E L/í.

TJ~Itf ,

'·

·~

,.·.

(

( '\

.\ t

·~ 1

t 1 1

1

:; •. J

LA

NOSTRA

HISTORIA

ELECTRODOMESTICOS REPARACION

Y

VENTA

DE: TELEVISORES

{ja!Jtie! (!Ju¡ol. O.iauefó Pvtrlo de A..,Jroil•

ANDRAITX

Malla• Fl . . al, 3 • Tel. 67 16 41 ·

RESTAURANTE PIZZERIA LA PIAZZEl"'A

PANADERIA • PASTELEliA CAFETEllA • HELADElll

Especialidad en PIZZAS PASTAS y CARNES AVDA. MATEO BOSCH, 11

PTO. ANDRAITX -TEL. 67 21 00

CONCESIONARIO OFICIAL

TALLERES [lllltw

VENTAS

l. l111111ny, 1

Aragón, 2 Tel. e1 :N ee

Te l. e110 78

07150 A N D R A 1 T X

TEL. 171104

9 SANT

ANTONI - - - - - - - - - - - - - - -

No esta gaire clar quina re lació pugui ten ir Sant Antoni de Viana per

amb los

els

animals

casolans,

quals

tothom

procura va

la seva advocació, sobretot antigament,

quan

l'economia

camperola

girava

D'aqui

donar-li

"Sant

a

Antoni

domestica

.

entorn

dels

el

d'ells.

malnom

Ases",

i

de ho

trobam reflectit al canvoner popular

mallorquí,

com

ho

demostren invocació la tenen per a Sant Antoni de Padua, él del juny), empero a Sant Antoniet, a Ciutat,

les gloses següents: Sant Antoni gloriós guardau-nos sa porcelleta,

el 17 de gener, hi havia fadrines

i quan la tendrem grosseta,

no fa massa estona que hi anaven

la mos menjarem tots dos.

a suplicar-li per la dita intercessió.

I

vet

aqui

una

altra

mostra d'aixó glosada:

Sant Antoni gloriós, guardau-nos sa somereta, i si mos fa una ruqueta,

Sant Antoni gloriós, que mos dureu un Ignaci?

una pesseta per a Vos.

Oh Mare de Déu de gracia¡ jo vindria a veure-vos.

Sant Antoni és un bon Sant, quité un dobler l'hi dóna,

Sant Antoni de gener,

perqué mos guard s'animal,

anomenat de Viana,

tan si és de pél com de ploma.

enviau-me un jovenet que venva de bona gana.

En el cel hi ha sa Lluna

que tenga bestiar seu;

Sant Antoni, guardau-nos,

jo vos promet, Sant Antoni,

que no caiguem de sa mula.

cada any dur-vos un anyell.

També conegut a

llocs,

hi a

indrets, per

Maldament que sia jove

i estels de tots els colors,

ha

un

l'illa, que

trobár fora

el

caire com , a

Sant

enamorat, de

és (a-

Mallorca,

no

tan

altres invocat al tres aquesta

MF E

10

Rl Betlem

que

Els Reis

trobaron cls Reís

él

Andratx

11

Els Reis al Port

Sant

Anton~

beneru-nos

12 ELS

NOSTRES

LLINATGES - - - - - - - - - - - - - -

FORTUNY Un en

la

llinatge Historia

encara que, del

Reí

prou del

important dor

nostre

poble, Andreu

després de la Conquista amb

Jaume,

Fortuny

no

de un

Menorca.

Fortuny, berganti

Un en i

germa

seu,

1.571, dos

rendi

vaixells

figuri de pesca una fragata mora,

devora

entre els noms dels primers pobl.a- la Dragonera i, com a bon mariner dors cristians d 'Andratx. que era, traba 1 a mort, anys més tard, llui tant contra els moros El seu significat no és conegut, a les ribes d'Andratx. ja que pertany als noms que representen el nom patern o matern.

A finals del segle XVIII la Fortuny és d'origen llat! o prefamilia Fortuny apareix emparentada roma, no pertanynent al santoral amb el Marqués de la Romana, gran cristia. Ve del cognom llati FORTUI el Marqués de la d'Espanya.

NIUS. Romana hereda la possessió de comencaments

del

El seu escut d' armes és: casat amb Magdalena Mora, abquiri coques negres, posades dues, en l. 467, 1' al caria de Beni-Orella i una, damunt camp d'argent. ( avui Son Fortuny) que era de J oan

cinc dues

La comenca de la

seva

A

.

pres~ncla

Andratx Son

a

quan Fortuny de Ruescas, noble familia aragonesa,

de Sastrana i Joan

Pag~s.

En Jordi Fortuny i capi ta d 'Andratx, durant de

l. 55.3,

quan

la

nostra

vila.

els

Mora fou la guerra

moros

Lluita

atacaren

valentment

aixi com també el seu fill, Fortuny,

Antoni

que també fou capita d'An-

dratx a la mort de son pare. Aquest Antoni més tard fou nomenat governa-

Fortuny

a

XIX.

13

CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ 1 ESPORTS

ELS MALLORQUINS I EL "QUINTO CENTENARIO".

UNA REFLEXIÓ SOBRE LA HISTORIA QUE SEMPRE ENS HAN ENSENYAT

La

História,

entesa

com

a

disciplina,

ha estat ben sovint una eina al servei dels grups dominants que ha servi t per manipular i enganar la gent. A vegades la fal.lacia ha assolit graus de barroería inimá.ginables.

"La história diu ... ", ens diuen, i a continuació a mollen qualsevol barrabassada.

1 nosaltres, pobres al.lotets innocents o adults enganats, ens ho creim, sense pensar que la História mai no diu res. Són les persones les que la fan parlar i sovint les menys indicades. Quan sentim a dir a qualc6: "la história diu aixó", hauri.em de demanar-li: "peró no és vosté qui ho diu?". I seguidament: "Quins són els coneixaments que té per fer tal afirmació?" /\1 cap i a la fi veuriem com res del que ha di t és cert ni la seva preparació li permet fer afirmacions sobre el tema.

com a própia, quan de fet ens ha estat imposada. El cas de la conquesta d 1 América n 1 és un bon exemple.

A mesura que ens atracam al fatidic 92 -"el ano de Espana"11 onada d 1espanyol isme ferotge va en augment a fi de fer-nos creure que aixó d América és una cosa 1

nostra. Com sia que els mallorquins ni els altres catalans no tenim res a veure amb la descoberta del nou món, llavors ens presenten alguns fets purament circumstancials i anecdótics com a prava de que alló d América forma part del nostre passat i, per tant, de la nostra 1

consciéncia histórica. Ens podriem estendre molt sobre aquest tema, amb nombrases exemples, peró per a no allargar-nos en excés ens referirem només als dos aspectes possiblement més coneguts per tothom: el pretés origen mallorqui d en Colón i les aventures missioneres del pare Juniper Serra.

Sobre la primera qUestió cal dir que a hores d 1 ara encara estam lluny de poder confirmar la validesa d alguna de les moltes hipótesis que parlen d un Colón mallorqui -i que fan que siguin molts els 1

Aquest preambul,

que he procu-

rat reduir al maxim, m ha semblat necessari per poder donar a entendre all~ que tot seguit exposaré.

Deia al principi que en nom 1

de la História moltes vegades ens han enganat. En el cas dels PaYsos Catalans aquesta manipulació de la real i tat s ha fet; sobre 1 1 tot, amb 1 objectiu d amagar la.

1

nostra identitat nacional i t ar-nos-en

una

altra

presen-

-1 espanyola1

1

1

candidats illencs a ser "en Cristófol Colom"-. Objectivament parlant la tesi d un Cristófor Colombo genovés és la que fins avui accepta 1

14

la

gent

a

la

que

es

dedica Amb

historia.

aquesta

no

important

és

Lampoc

-fora

de pugui

seriosament tot,

peró,

cap

qüestió

la

carrega

que emocional tenir per il algunes personesni que hagi afectat gens ni mica l'esdevenir dels mallorquins: tant si era d'aqui, com d'Italia, com d 'un al tre indret (al segle passat, durant

el

Romanticisme,

fins

i

tot els russos arribaren a manifestar que en Colón havia nascut al seu pais) 1 'única cosa certa és

que

fou

un

agosarat

el continent ameri-

cord

la seva beatificació, s'lla desorbitat per complet. Els seus apologistes el mostren com un missioner exemplar; algun detractor, en canvi, 1 'acusa de ser més o menys responsable de Ni ngú, empero,

qualque atrocitat. ha fet cap estudi

amb

els

interessos

dels

qui

zen el seu comen;, és a dir, els c astellans, fins que en foren capacos. del

Tot

queda

di t

missioner de

sens

Petra a

menyspreu qui

evi-

dentment fugien totes aquestes

del seu raciocini coses, com també se' ns escapen avui tan tes i tantes a nosaltres, vlctimes que ens enrevolta.

Com

es

veu,

ben

del

poca

tenim els mallorquins amb

sistema

relació América,

fora de les migracions del segle passat i primera meitat d'aquest, que és una qüestió totalment diferent. De fet, fins a les darreries a

Pel que fa al pare Serra, eltema últimament, amb motiu de

América.

controlen el continent i monopolit-

del

ca.

a

De bell nou ens trobam que aixó es fa d' a-

mariner

al servei d'una altra nació, Castella, en nom de la qual, sota la seva bandera, va descobr ir, per equivocació i sense arribarha a saber mai,

transplantat

segle XVIII l 'any

la

en

1. 778,

Jlibertat

(concretament

de

que

es

comerc

fins

decreté\ amb

les

terres americanes) estava prohibit que els mallorquins anassin al nou continent, ni com a colons ni com a mercaders. El motiu és que l'empresa fou monopolitzada des d'un principi per Castella i les al tres nacions en restaren al marge, inclús les que es trobaven

seriós sobre la seva figura, emmar-

sota

cant-la dins un context historie.

Aixo és, veure tot el que hi havia

tant, seria convenient que davant la calabruixada d'espanyolisme-

la

monarquía

espanyola.

darrera les ca~panyes de conversi 6 empreses al I I i que dit molt breument no era més que 1' interés de la inunarq~ia borbónica per

a tot aixó del "Quinto és cosa de castel lans

integrar

i

xvf

' polittcament,

económica-

americanista alguns

que

que

ens

comencássim

nosaltres,

els

ve

Per

damunt,

pensar

que

Centenario~

espanyols mallorquins,

ment i socialmert els indis ameri-

no tenim cap motiu per a participar-

cans nls mecanitmes del món europeu

hi.

1\

no

ser

que

ho

vulguem

fer

15

per del

denunciar -com a ciutadans món- un dels genocidis més

espantosos que recorda la humanitat, com ja va fer al segle XVI el pare Bartolomé de las Casas: el que varen cometre els castellans-espanyols amb els indis americans.

que

Quan sera s'escriu i

que la Hi:stória s'ensenya posara

l'émfasi que li correspon a aques t aspecte?.

Mentrestant ho haurem de fer -en la mesura que puguemaquells que rebutjam la Historia oficial d 'Espanya, tal com 1 ~. presenten els historiadors oficials d'Espanya. Al cel sien aviat.

BIEL ENSENYAT I PUJOL

Ho haviem de publicar el mes passat perO ens arriba quan ja els originals eren en maquines.

Encara que en retard la publicam ara.

que i

simbolit~a

si

tot~

la PAU

la rlcsitjau

. facem-ne nostrn senyera.

En les testes de Narlal que tamb' ho son d'nmor

-PLA~A

DE WEYLER.2-PRAL

T.ELEFÓN

12 68 63

07U01 PALMA

Pere-Gil, g/()sad(}f

dzu/iil:

/ .

d~·tf/Y"C /I'?J ·

preguem per un mon millar i

p~r

la Paü Universal.

16

D'UN

ALTRE

TEMPS

M~S

UNA GLOSA ESCRITA FA

El

dijous,

9

de

va venir a

l. 946,

maig

de

governador

Mallorca,

Sr.

José

civil

propia

de

per

l'estil

d'aquest hi ció

en

haver

p~tica

de

tipus.

ocorre va

De fet,

una

em

les

Com

sempre

aquests

casos

anécdota

mogué

una glosa:

a

da

amb

facil

brlllant,

i

poble

la

la

sim-

no

elles

admi.ració cap a

tan

la

al

anar

a

la

l'havien

escrit

veure

el

es

podien

seva

el

franquisme:

anar Sr.

Moll,

anys

que

en

a

ten ir

aquest

tenia tenia

aquesta ideals.

no calien

i

en

devuit edat

Aixi

no era

ideals ...

Ara, dones, que no hi ha censura, a

coneixer

malgrat sigui

tata ...

S'altre dia de pagés es

governador,

tot es poble amb clamor el va rebre molt cortés

aquesta

glosa,

amb més de quaranta-

dos anys de retard.

impremta

venir

havia

fou,

a

que

que no es podia publicar.

va

abans

vaig quants

"An-

censurada

Mesas

un

que

de

dissabte

setmanari

deixava

fos

tal

a veure l'amo Antoni i em digué que

que

Ca

un

dratx''. Pero no va sortir.

Vaig

i

"ideals".

digué

La glosa, escrita en ca tala, següent

pie

em

perqué

em

distinguit

el

caixó.

contestar-li

donaré sortir

censura

paraula

e m demana

personatge.

de

al

censor,

dones

s'aturaven

la

aquell

oratoria

dues

manifestar entre

havia

tot

no era la primera vega-

senzillament,

escriure'n

seva

que

escri t

mentre el governador

predicava del

tates

que em va cridar !'aten-

i

bastat,

cia politica.

Fou una visita protocol. la-

sol

havia

no contingués la més minima referen-

Manue 1 Par-

do Suárez.

ria,

DE QUARANTA ANYS

La circunstancia de parlar del governador i de fer-ho en la llengua

Andratx 1 'a-

leshores

------------------------

17

Visita s'Ajuntament, dones aixi era el seu deure, i

també pogué veure

com es troba el nostre ambient.

Conversa des .d'un balcó, dient cose,s mol t bones.

Ai! Hi havia dues dones embobades d'il.lusió.

"Mira quin home més fi".

"No em distreguis, per favor".

- "T'agrada aquest bon senyor?"

- Mirem abans si és fadri".

JAUME ENSENYAT I JUAN

(ve de la pag. 4 pant-ho a que

es

la manca de propaganda que hi hagué,

durien

a

terme el

i

proper diumenge per no

que va fer pensar fer-les

coincidir

amb les d'Andratx.

Hom pensa que també es podría arbitrar una solució perqué les c arrosses de S' Arracó després es desplacassin a Andratx i participar a

la désfilada d' alla,

i

per por de no fer

poguessin

tard,

no ho

feren.

I r epetim que fou una llastima car eren molt hermose s totes

----------------depo:rts-----------------18

- EL DESMADRE ESTA SERVIDO

de

Cuando allá por el mes julio se realizó la Asamblea

para

decidir

quien

tomaba

las

riendas del club y una vez consumada y elegida la actual directiva, di mi opinión que , vista la directriz que pensaba imprimirse

para

misma

era

el

club

que

local,

visto

lo

la duro

que iba a resultar la competición con

la

plantilla

con

que

se

antoja fácil~ pero no seré yo quien los diga, porque no me gusta hacer lefta del voy

a

árbol

decir

puedo están

en

la

caso

que

diciéndome

la

categoría

perder, se podía pero nunca renunciar ...

Tuve dudas mis en cuanto a ver si me habría y pasado en mis deducciones

mente

no

creo

veía

que

en

fichajes

la

fe

nuevos

no

cueste.

y ambición de

directivos

les

los

hacia

ver

las

c osas de más color de rosa. querer Sin f a rol, el tiempo

hecharme un me ha dado

l n razón.

La categoría se va a perder, se perderá la ilusión, la

gente

se

va

a

desengaftar,

s i no lo ha hecho ya. Resumiendo, q ue se habrá perdido un afto y l as cosas no serán ya tan fácil e s como lo hubieran sido en l o s momentos de euforia .

Buscar

culpables

me

Además,

todos.

Lo

El · primer

arreglara

gran

caso: no se hay que

Aquí

contrario, al

frente

reforzar la puede gastar buscar donde

llegamos

al

caso de la pescadilla que se muerde la cola.

Tenemos un juvenil que cuenta con buenos jugadores, de ahí se podría coger a algunos, pero se topa con la ridícula presión que están haciendo los responsables de este equipo,

sobre sí dimitirán

si se les quita a algún jugador, Por haber vívido tal presión puedo decir que ésta arranca desde hace muchos at'\os y siempre ha sucedido asi, en

se

que

solucionarlo.

En caso Borrás debe continuar de la plantilla.

lo

prisma

porque

cosa a no ser que haya discrepancias entre la plantilla y el entrenador.

Si asi es, está la dirccti va para

que quizás por ser yo pesimista otro

de

la plantí lla.

Segundo plan tí lla. Sí

bajo

tintero,

no

En un caso similar al actual C.D.Andratx sólo caben dos soluciones: cambiar de entrenador o reforzar

en otra mds baja. Con mis palabras los gritos llegaron al ci e lo. Se me tildó de cobarde,

que

del

la

empezar

el

cosas

que

que nadie se atreve a decirlas.

ciar

y

en

pero si

seria ridículo no decirlas.

que lo mejor era renuncategoría

algunas

dejar

contaba, a

caído,

precisamente que

el

propio

desde

el

Borrás

tiempo

llevaba a los juveniles. Pero hay que menta-

19

lizu.r a la gente a ocurrir, que lo

esto no que cuenta

y

va es

el un

Andratx, los equipos base son del primer equipo apéndice

y

que

que ya ya

todos

sobresalga

deben el

luchar

primer

para

equipo,

que de esto deriva el que siempre se escucha

r~sto,

y

se

oye los resultados por la radio y se lee en la prensa lo que hace

el Andratx refiriéndose al primer equipo; de los bases sólo se preocupan los nostálgicos.

Miremos el futuro y luchemos que éste no sea penumbroso.

para

Busquemos

soluciones

ya

que

de

seguir por estos derroteros seremos el hazmerreír de la isla, deportivamente hablando.

JOFRE

CARPINTERIA

H.

Ceruanles

Muebles y ·Decoración

ttaec Perol, 37 fol. 67 27 os

TISCHLBREI CARPBNTRY MBNUISSERIB

PHote ..eA.,,.,.,,.

(Mtrii-•J

~

[f!IPI¡ t./f.

SUVK:I() OFICIAL

SERVICIO Y VENTAS

67 J6' J l

g/{,/f.,,,.

67 11 6l PTO. ANDRAITX

Francisco Cañellas Mascaró

eJ'ie(JiauJanle g,f(üa?nat ¡•otl tf·,.,,¡,,,¡.r.

Cf. Esparh, -l Tel~fono

Carretero Puerto, 55 Tel~lo110

672389

TODO PARA LA CASA, S. A. C/. Galicia, 27 • Teléfonos 67 13 03 · 67 28 13

07150

A N ORA 1T X

mate1•iales eonst.rueeión

SERVICIO RENT A CAR Puerto de Andrait•

RECORD S

D'AHIR

Torre Gran de lo Vilo

A.ndrottx 1

Aqui tenim una vella fotografia de la Torre Gran de la vila, amb el portal fora al costat, vists des de l'actual cnrrer Pere A.

Pujol.

Es trobaven a l'antic carrer de So n'Alemany i ara carrer de Sar1t Pere i constituren un dels testimonis mĂŠs antics que ens havien deixat els nostres avantpassats. Foren enderrocats a principi de segle, victimes de la moda demolidora de monuments histories d'aquells dnys,

la

mateixa que va fer tomar les murades de Ciutat i que ara, en nom del "progrĂŠs'', destrueix dia a dia les nostres costes i voldria fer tapar Sa Riera. (Document grafic d'Impremta Calafell)