DE LA COMARCA DE PO.NENT
LA Any IV
l
nยบ 29
Gener
1 ~l89
~~~ ;iยง~
'โ ข.
Apt. 79 07150
ANDRATX
,:\ REST AUAANTE
CARRETERA ~lATO OE ANOAAITX
Tll.. l7 lO 11
TALLER
RAVMA
SERVICIO
OFICIAL
CITRO~N
C/ VIA ROMA, 5 ANDRAITX Tel.. 673253
AliCIA QUIROGA OE SOLERA
CAFETERIA NIRO
-
MODA JOVEN
Árot'"• 7 • Tol. 67 21 67
SNACK- BAR ANDIAITX
(luíjote 1AlJT08 MORAGtim 1 RENT A CAR Cf . Bsp8il8, 7 Tolf. 67 20 09
PTQ. ANORAITX
{UIILLORCAJ
CAMP DE .MAR • MALLORCA
3
lA REVISTA DE LA COHAACA .DE PONENT
Apartat de correus 79. 07150 ANDRATX Editen: Coordinadora Parroquial de Joves d'Andratx Centre Cultural de S'Arracó Director: i Sansó
EDITORIAL
Joan Perelló
Redactor en Cap: Gaspar Pujo! i Flexas REDACCIÓ
Diuen que quan un poble fa quan
sap
fer
festa
és
més
poble,
festa,
recobra
la seva identitat, recrea la seva idiosincra-
Joana Alemany i M1r, Antoni Ensenyat· i Ferré, B1el Ensenyat i Pujo!, Francesc Femenias i Calafat, Pere Flexas 1 Flexas, Marqal1da FerrA i Ensenyat, Gabriel Jofre i Mir, Miquel Tur i Ensenat, Maria Magdalena Pons, Miquel Amengual i Saurina.~ GERENT Vicenc Flexas 1 Alemany FOTOS Michel'S, Tosafu.
Impress:Ló: Impremta BRINS Ciutat D.L. P.M . 295/1986
cia, perqué la festa obri les persones, les humanitza, confronta espontenietats remou i referma els lliqams més primaris i més humans. va dir ver que el mes de gener, a Andratx i també als seus contorns, ha estat un mes de festes . I de festes que han anat a més. I
Per alxó, des de la nostra petita col. laboracíó informa ti va ens alegram i volem donar la nostra més sentida enhorabona a tots els que aquest mes han fet festa amb el poble i ~er al poble. N'AL1
------------notícies------------------4
ELS REIS
i
El mes de gener és mes de festes primer de tot vénen els Reís,
que per cert enguany vingueren muntats
a
cavall
i
ben
acompanyats.
mol tes carrosses, el i tres de petits,
dimoni - gros
Antoni un hermós final de coloms. En
ben acompanyat i amb 1 'amollada
~ant
Miquel Vich anava tot content.
Més de trenta bisties de carreg?: cavalls, muls i ases, formaven la comitiva, que s'obria amb les "Majorettes" al só de la Banda de cornetes i tambors i tancava el grup de ball de C. Mir, i en mig els Reís i un policromat estol de patges. Aquest any fou molt lluYda.
Seria oportú sugerir, per a millorar, que no hi participas-
I com que el vespre no tingueren temps de repartir tots els obsequis,
a la "Trabada de Dimonis" que tingué lloc a Alcúdia. Un al tre
al
any sera.
mateix
dia
dels
tornaren sortir i
de
Reis
al
mati
forma
discreta
visitaren algunes persones que no havien pogut sortir a rebre-los el dia abans. Enhorabona a tots els qui enguany prepararen la Cavalcada i el "Betlem vivent". I que l'any que ve sigui millar ... ¡
SANT ANTONI
de es
Di a 14 comencaren les festes Sant Antoni Abat. La torrada feu a la placa Espafia perque
a Son Mas hi ha enrajolat nou. Fou molt concorreguda - i acompanya el bon temps i el bon ambient. I dia 15 la Festa: Missa solemne amb Ball de l'Oferta a carreg del grup "Aires d'Andratx" i a continuació les BeneYdes" Molta concurrencia (Hom deia que era el día que es veia més gent pel mig del poble),
sin
aquells
"BeneYdes"
que
de
Sant
confonen
les
Antoni
amb
la "Rua"? Degut de dates andritxols
la coincidencia enguany els dimonis no pogueren assistir a
A S'ARRACÓ
la es
A S'Arracó s'ha qontinuat tradició de la torrada que celebra de fa una vintena
d' anys
i
que organi tza el centre
Cultural al pati de "Ca ses Monges", el dissabte 14, on la gent hi acudi massivament. igualment que l'endema particiapren de gust a la encara que va: sols carrosses
desfilada de carro~ses, no de forma tan massihi hagué set o vuit participants. Malgrat
aixó la qualitat de l'ornament dels tractors millora de cada any. Hi . hagué mol ta gent vestida a l'ampla i bisties i animals casolans a beneir. La gent s'ha queixat del refredament
de
la
(continua pag.17)
festa,
cul-
5
i
els
fou a
discursos
servit Can
un
Toneta
corresponents,
suculent per
a
berena~
tots
els
convidats. es
aquesta a terme
Amb duia
inauguració un · projecte
d 1 ha es tona, de quan la Parróquia· cedi
1 edifici 1
a
a canvi d obres a la 1
l'Ajuntament Rectori~.
L 1 edifici ha quedat destinat en la planta baixa a Ambulatori, amb els corresponents servicis de metges, i en un futur próxim s 1 espera
donar
fundió
a
les
altres dues plantes. La construcció, segons projecte de l 1 arquitecte B. Nadal, ha estat costejada al 50% per la Conselleria de Sanitat i l 1 Ajuntament. Esperam
El 14 de gener també tingué lloc a Andratx un altre aconteixaper ment: 1 1 edifici, conegut a
Riera,
fou
inaugurat
com
Nou Ambulatori. A
1 1 acte
President
hi
del
assistiren Govern
el
Balear,
el Conseller de Sanitat, el Director d 1 INSALUD, entre altres personal i tats, els
1 Ajuntament 1
distints
en
representants
ple, de
la vida social del poble, i molts veinats qu.e se sumaren a 1 1 acte. Després
de
la
desitjam
que
amb
el nou Ambulatori millori el servici assistencial al poble.
INAUGURACIÓ DE CAN RIERA
Can
i
benedicció
INAUGURACIÓ DEL NOU TEATRE Sembla Municipal
que el Nou. Teatre sera inaugurat el
proper mes de febrer. Una al tra bona obra de 1 qual esperam poder donar informació en próxims . números. També procurarem tenir-los informats de les activitats que alla es programin.
6 ----------SES
Aquest
que
mes
NOSTRES
encara
els
PERDIUS AMB COL
cacadors aprofiten de poder sortir, hi
tenen
cabuda
de perdiu, de
els
reclamistes
art de caca que gaudeix
certa
parróquia a la nostra entranyable estampa centrada, amb les seves bosses o paneres que
contenen
les
gabies
plegades
COSES----------
Heu decomptar perdiu per cap. Primer alls,
sal
i ben escures
les
quena,
carregats
i
que han de
a
trabar el
com
fer
a
traginers
prou passes per
lloc idoni on plantar
la barraca.
comencar el ritu preví
llarg, abans de poder disfrutar de la "bregél." · dels animals i que els hi dóna tant o més gust que el
cobrar
dóna
la
també
peca
tema
que
i
per
a
els
hi
llargues
xerrades sobre el tema; encara que de fa uns quants anys enea. · degut a
la manca i
al repartiment
desigual de les pluges, que
soleo
entren
anomenar
amb
les perdius
"el
normalitat.
hem de dir que no n hi 1
per
la
qual
cosa
els
camp' 1
no
les
les
ben
fulles
més menudes
tallau-
mesc.lau-les
i
amb talledetes de 11om o de cuixot. Sofrcq i u-ho
amb
mol t
de
afeqLu-hi
espícies, jullivert i tomatiga. Ompliu
.les
farciment,
moraduix,
perdius
les
fu lles
sa'Lm,
amb
aquest
més
grosses
reservadas serveixen per a embolícar
els
aucellons
que
es
posen
composLs dins una greixonera. Afegint-hi brou -que pode u haver
fet
perdius-, i vi. Si
amb
espicies.
trobau
sera massa
els
emperó fort,
co lls
de
les
alls esclafats
que
el
suprimi u el
gust brou
i al seu lloc afegiu-hi simplement aigua. No oblideu emperó els alls espícies i vi.
aficionats
a
casa,
e si qualcú vos ne regala qualcuna, vet aqui una recepta de:
col,
ha gaire.
zats a anar-hi. reclamista
i
també
I
no acaben d assaborir-ho del tot bé els pocs dies que estan autorit-
teniu
d'una
tendres.
1
Si
netejau-les
i pebre negre unes quan-
tes hores. Escaldau agafau
amb llurs fundes 1 l escopeta a 1 1 es-
tot
posau-lcs en adob amb una llimona,
amb Pls polls ben composts a dintre tapats i amb
de
LO COC DE
AlCiB/1~11
~ U.flHli(J" ~lfiiii'JE U
lVII ~FIIH~T !)
i[ JI r
Q
4ui
'"'U,\ {¡¡ JocA
tL6 S'fll'(i!t J>118l.iCMfN 1111 ~IU&o'
VE E Vlf\E 'AS'$¡-~ l;, Cli..US .,E L/í.
TJ~Itf ,
'·
·~
,.·.
(
( '\
.\ t
·~ 1
t 1 1
1
:; •. J
LA
NOSTRA
HISTORIA
ELECTRODOMESTICOS REPARACION
Y
VENTA
DE: TELEVISORES
{ja!Jtie! (!Ju¡ol. O.iauefó Pvtrlo de A..,Jroil•
ANDRAITX
Malla• Fl . . al, 3 • Tel. 67 16 41 ·
RESTAURANTE PIZZERIA LA PIAZZEl"'A
PANADERIA • PASTELEliA CAFETEllA • HELADElll
Especialidad en PIZZAS PASTAS y CARNES AVDA. MATEO BOSCH, 11
PTO. ANDRAITX -TEL. 67 21 00
CONCESIONARIO OFICIAL
TALLERES [lllltw
VENTAS
l. l111111ny, 1
Aragón, 2 Tel. e1 :N ee
Te l. e110 78
07150 A N D R A 1 T X
TEL. 171104
9 SANT
ANTONI - - - - - - - - - - - - - - -
No esta gaire clar quina re lació pugui ten ir Sant Antoni de Viana per
amb los
els
animals
casolans,
quals
tothom
procura va
la seva advocació, sobretot antigament,
quan
l'economia
camperola
girava
D'aqui
donar-li
"Sant
a
Antoni
domestica
.
entorn
dels
el
d'ells.
malnom
Ases",
i
de ho
trobam reflectit al canvoner popular
mallorquí,
com
ho
demostren invocació la tenen per a Sant Antoni de Padua, él del juny), empero a Sant Antoniet, a Ciutat,
les gloses següents: Sant Antoni gloriós guardau-nos sa porcelleta,
el 17 de gener, hi havia fadrines
i quan la tendrem grosseta,
no fa massa estona que hi anaven
la mos menjarem tots dos.
a suplicar-li per la dita intercessió.
I
vet
aqui
una
altra
mostra d'aixó glosada:
Sant Antoni gloriós, guardau-nos sa somereta, i si mos fa una ruqueta,
Sant Antoni gloriós, que mos dureu un Ignaci?
una pesseta per a Vos.
Oh Mare de Déu de gracia¡ jo vindria a veure-vos.
Sant Antoni és un bon Sant, quité un dobler l'hi dóna,
Sant Antoni de gener,
perqué mos guard s'animal,
anomenat de Viana,
tan si és de pél com de ploma.
enviau-me un jovenet que venva de bona gana.
En el cel hi ha sa Lluna
que tenga bestiar seu;
Sant Antoni, guardau-nos,
jo vos promet, Sant Antoni,
que no caiguem de sa mula.
cada any dur-vos un anyell.
També conegut a
llocs,
hi a
indrets, per
Maldament que sia jove
i estels de tots els colors,
ha
un
l'illa, que
trobár fora
el
caire com , a
Sant
enamorat, de
és (a-
Mallorca,
no
tan
altres invocat al tres aquesta
MF E
10
Rl Betlem
que
Els Reis
trobaron cls Reís
él
Andratx
11
Els Reis al Port
Sant
Anton~
beneru-nos
12 ELS
NOSTRES
LLINATGES - - - - - - - - - - - - - -
FORTUNY Un en
la
llinatge Historia
encara que, del
Reí
prou del
important dor
nostre
poble, Andreu
després de la Conquista amb
Jaume,
Fortuny
no
de un
Menorca. Fortuny, berganti
Un en i
germa
seu,
1.571, dos
rendi
vaixells
figuri de pesca una fragata mora,
devora
entre els noms dels primers pobl.a- la Dragonera i, com a bon mariner dors cristians d 'Andratx. que era, traba 1 a mort, anys més tard, llui tant contra els moros El seu significat no és conegut, a les ribes d'Andratx. ja que pertany als noms que representen el nom patern o matern. A finals del segle XVIII la Fortuny és d'origen llat! o prefamilia Fortuny apareix emparentada roma, no pertanynent al santoral amb el Marqués de la Romana, gran cristia. Ve del cognom llati FORTUI el Marqués de la d'Espanya. NIUS. Romana hereda la possessió de comencaments
del
El seu escut d' armes és: casat amb Magdalena Mora, abquiri coques negres, posades dues, en l. 467, 1' al caria de Beni-Orella i una, damunt camp d'argent. ( avui Son Fortuny) que era de J oan
cinc dues
La comenca de la
seva
A
.
pres~ncla
Andratx Son
a
quan Fortuny de Ruescas, noble familia aragonesa,
de Sastrana i Joan
Pag~s.
En Jordi Fortuny i capi ta d 'Andratx, durant de
l. 55.3,
quan
la
nostra
vila.
els
Mora fou la guerra
moros
Lluita
atacaren
valentment
aixi com també el seu fill, Fortuny,
Antoni
que també fou capita d'An-
dratx a la mort de son pare. Aquest Antoni més tard fou nomenat governa-
Fortuny
a
XIX.
13
CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ 1 ESPORTS
ELS MALLORQUINS I EL "QUINTO CENTENARIO". UNA REFLEXIÓ SOBRE LA HISTORIA QUE SEMPRE ENS HAN ENSENYAT
La
História,
entesa
com
a
disciplina,
ha estat ben sovint una eina al servei dels grups dominants que ha servi t per manipular i enganar la gent. A vegades la fal.lacia ha assolit graus de barroería inimá.ginables. "La história diu ... ", ens diuen, i a continuació a mollen qualsevol barrabassada. 1 nosaltres, pobres al.lotets innocents o adults enganats, ens ho creim, sense pensar que la História mai no diu res. Són les persones les que la fan parlar i sovint les menys indicades. Quan sentim a dir a qualc6: "la história diu aixó", hauri.em de demanar-li: "peró no és vosté qui ho diu?". I seguidament: "Quins són els coneixaments que té per fer tal afirmació?" /\1 cap i a la fi veuriem com res del que ha di t és cert ni la seva preparació li permet fer afirmacions sobre el tema.
com a própia, quan de fet ens ha estat imposada. El cas de la conquesta d 1 América n 1 és un bon exemple. A mesura que ens atracam al fatidic 92 -"el ano de Espana"11 onada d 1espanyol isme ferotge va en augment a fi de fer-nos creure que aixó d América és una cosa 1
nostra. Com sia que els mallorquins ni els altres catalans no tenim res a veure amb la descoberta del nou món, llavors ens presenten alguns fets purament circumstancials i anecdótics com a prava de que alló d América forma part del nostre passat i, per tant, de la nostra 1
consciéncia histórica. Ens podriem estendre molt sobre aquest tema, amb nombrases exemples, peró per a no allargar-nos en excés ens referirem només als dos aspectes possiblement més coneguts per tothom: el pretés origen mallorqui d en Colón i les aventures missioneres del pare Juniper Serra. Sobre la primera qUestió cal dir que a hores d 1 ara encara estam lluny de poder confirmar la validesa d alguna de les moltes hipótesis que parlen d un Colón mallorqui -i que fan que siguin molts els 1
Aquest preambul,
que he procu-
rat reduir al maxim, m ha semblat necessari per poder donar a entendre all~ que tot seguit exposaré. Deia al principi que en nom 1
de la História moltes vegades ens han enganat. En el cas dels PaYsos Catalans aquesta manipulació de la real i tat s ha fet; sobre 1 1 tot, amb 1 objectiu d amagar la. 1
nostra identitat nacional i t ar-nos-en
una
altra
presen-
-1 espanyola1
1
1
candidats illencs a ser "en Cristófol Colom"-. Objectivament parlant la tesi d un Cristófor Colombo genovés és la que fins avui accepta 1
14
la
gent
a
la
que
es
dedica Amb
historia.
aquesta
no
important
és
Lampoc
-fora
de pugui
seriosament tot,
peró,
cap
qüestió
la
carrega
que emocional tenir per il algunes personesni que hagi afectat gens ni mica l'esdevenir dels mallorquins: tant si era d'aqui, com d'Italia, com d 'un al tre indret (al segle passat, durant
el
Romanticisme,
fins
i
tot els russos arribaren a manifestar que en Colón havia nascut al seu pais) 1 'única cosa certa és
que
fou
un
agosarat
el continent ameri-
cord
la seva beatificació, s'lla desorbitat per complet. Els seus apologistes el mostren com un missioner exemplar; algun detractor, en canvi, 1 'acusa de ser més o menys responsable de Ni ngú, empero,
qualque atrocitat. ha fet cap estudi
amb
els
interessos
dels
qui
zen el seu comen;, és a dir, els c astellans, fins que en foren capacos. del
Tot
queda
di t
missioner de
sens
Petra a
menyspreu qui
evi-
dentment fugien totes aquestes
del seu raciocini coses, com també se' ns escapen avui tan tes i tantes a nosaltres, vlctimes que ens enrevolta. Com
es
veu,
ben
del
poca
tenim els mallorquins amb
sistema
relació América,
fora de les migracions del segle passat i primera meitat d'aquest, que és una qüestió totalment diferent. De fet, fins a les darreries a
Pel que fa al pare Serra, eltema últimament, amb motiu de
América.
controlen el continent i monopolit-
del
ca.
a
De bell nou ens trobam que aixó es fa d' a-
mariner
al servei d'una altra nació, Castella, en nom de la qual, sota la seva bandera, va descobr ir, per equivocació i sense arribarha a saber mai,
transplantat
segle XVIII l 'any
la
en
1. 778,
Jlibertat
(concretament
de
que
es
comerc
fins
decreté\ amb
les
terres americanes) estava prohibit que els mallorquins anassin al nou continent, ni com a colons ni com a mercaders. El motiu és que l'empresa fou monopolitzada des d'un principi per Castella i les al tres nacions en restaren al marge, inclús les que es trobaven
seriós sobre la seva figura, emmar-
sota
cant-la dins un context historie. Aixo és, veure tot el que hi havia
tant, seria convenient que davant la calabruixada d'espanyolisme-
la
monarquía
espanyola.
darrera les ca~panyes de conversi 6 empreses al I I i que dit molt breument no era més que 1' interés de la inunarq~ia borbónica per
a tot aixó del "Quinto és cosa de castel lans
integrar
i
xvf
' polittcament,
económica-
americanista alguns
que
que
ens
comencássim
nosaltres,
els
ve
Per
damunt,
pensar
que
Centenario~
espanyols mallorquins,
ment i socialmert els indis ameri-
no tenim cap motiu per a participar-
cans nls mecanitmes del món europeu
hi.
1\
no
ser
que
ho
vulguem
fer
15
per del
denunciar -com a ciutadans món- un dels genocidis més
espantosos que recorda la humanitat, com ja va fer al segle XVI el pare Bartolomé de las Casas: el que varen cometre els castellans-espanyols amb els indis americans.
que
Quan sera s'escriu i
que la Hi:stória s'ensenya posara
l'émfasi que li correspon a aques t aspecte?. Mentrestant ho haurem de fer -en la mesura que puguemaquells que rebutjam la Historia oficial d 'Espanya, tal com 1 ~. presenten els historiadors oficials d'Espanya. Al cel sien aviat.
BIEL ENSENYAT I PUJOL
Ho haviem de publicar el mes passat perO ens arriba quan ja els originals eren en maquines. Encara que en retard la publicam ara.
que i
simbolit~a
si
tot~
la PAU
la rlcsitjau
. facem-ne nostrn senyera. En les testes de Narlal que tamb' ho son d'nmor
-PLA~A
DE WEYLER.2-PRAL
T.ELEFÓN
12 68 63
07U01 PALMA
Pere-Gil, g/()sad(}f
dzu/iil:
/ .
d~·tf/Y"C /I'?J ·
preguem per un mon millar i
p~r
la Paü Universal.
16
D'UN
ALTRE
TEMPS
M~S
UNA GLOSA ESCRITA FA
El
dijous,
9
de
va venir a
l. 946,
maig
de
governador
Mallorca,
Sr.
José
civil
propia
de
per
l'estil
d'aquest hi ció
en
haver
p~tica
de
tipus.
ocorre va
De fet,
una
em
les
Com
sempre
aquests
casos
anécdota
mogué
una glosa:
a
da
amb
facil
brlllant,
i
poble
la
la
sim-
no
elles
admi.ració cap a
tan
la
al
anar
a
la
l'havien
escrit
veure
el
es
podien
seva
el
franquisme:
anar Sr.
Moll,
anys
que
en
a
ten ir
aquest
tenia tenia
aquesta ideals.
no calien
i
en
devuit edat
Aixi
no era
ideals ...
Ara, dones, que no hi ha censura, a
coneixer
malgrat sigui
tata ...
S'altre dia de pagés es
governador,
tot es poble amb clamor el va rebre molt cortés
aquesta
glosa,
amb més de quaranta-
dos anys de retard.
impremta
venir
havia
fou,
a
que
que no es podia publicar.
va
abans
vaig quants
"An-
censurada
Mesas
un
que
de
dissabte
setmanari
deixava
fos
tal
a veure l'amo Antoni i em digué que
que
Ca
un
dratx''. Pero no va sortir. Vaig
i
"ideals".
digué
La glosa, escrita en ca tala, següent
pie
em
perqué
em
distinguit
el
caixó.
contestar-li
donaré sortir
censura
paraula
e m demana
personatge.
de
al
censor,
dones
s'aturaven
la
aquell
oratoria
dues
manifestar entre
havia
tot
no era la primera vega-
senzillament,
escriure'n
seva
que
escri t
mentre el governador
predicava del
tates
que em va cridar !'aten-
i
bastat,
cia politica.
Fou una visita protocol. la-
sol
havia
no contingués la més minima referen-
Manue 1 Par-
do Suárez.
ria,
DE QUARANTA ANYS
La circunstancia de parlar del governador i de fer-ho en la llengua
Andratx 1 'a-
leshores
------------------------
17
Visita s'Ajuntament, dones aixi era el seu deure, i
també pogué veure
com es troba el nostre ambient. Conversa des .d'un balcó, dient cose,s mol t bones. Ai! Hi havia dues dones embobades d'il.lusió. "Mira quin home més fi". "No em distreguis, per favor". - "T'agrada aquest bon senyor?" - Mirem abans si és fadri". JAUME ENSENYAT I JUAN
(ve de la pag. 4 pant-ho a que
es
la manca de propaganda que hi hagué,
durien
a
terme el
i
proper diumenge per no
que va fer pensar fer-les
coincidir
amb les d'Andratx. Hom pensa que també es podría arbitrar una solució perqué les c arrosses de S' Arracó després es desplacassin a Andratx i participar a
la désfilada d' alla,
i
per por de no fer
poguessin
tard,
no ho
feren. I r epetim que fou una llastima car eren molt hermose s totes
----------------depo:rts-----------------18
- EL DESMADRE ESTA SERVIDO
de
Cuando allá por el mes julio se realizó la Asamblea
para
decidir
quien
tomaba
las
riendas del club y una vez consumada y elegida la actual directiva, di mi opinión que , vista la directriz que pensaba imprimirse
para
misma
era
el
club
que
local,
visto
lo
la duro
que iba a resultar la competición con
la
plantilla
con
que
se
antoja fácil~ pero no seré yo quien los diga, porque no me gusta hacer lefta del voy
a
árbol
decir
puedo están
en
la
caso
que
diciéndome
la
categoría
perder, se podía pero nunca renunciar ... Tuve dudas mis en cuanto a ver si me habría y pasado en mis deducciones
mente
no
creo
veía
que
en
fichajes
la
fe
nuevos
no
cueste.
y ambición de
directivos
les
los
hacia
ver
las
c osas de más color de rosa. querer Sin f a rol, el tiempo
hecharme un me ha dado
l n razón. La categoría se va a perder, se perderá la ilusión, la
gente
se
va
a
desengaftar,
s i no lo ha hecho ya. Resumiendo, q ue se habrá perdido un afto y l as cosas no serán ya tan fácil e s como lo hubieran sido en l o s momentos de euforia . Buscar
culpables
me
Además,
todos.
Lo
El · primer
arreglara
gran
caso: no se hay que
Aquí
contrario, al
frente
reforzar la puede gastar buscar donde
llegamos
al
caso de la pescadilla que se muerde la cola. Tenemos un juvenil que cuenta con buenos jugadores, de ahí se podría coger a algunos, pero se topa con la ridícula presión que están haciendo los responsables de este equipo,
sobre sí dimitirán
si se les quita a algún jugador, Por haber vívido tal presión puedo decir que ésta arranca desde hace muchos at'\os y siempre ha sucedido asi, en
se
que
solucionarlo. En caso Borrás debe continuar de la plantilla.
lo
prisma
porque
cosa a no ser que haya discrepancias entre la plantilla y el entrenador. Si asi es, está la dirccti va para
que quizás por ser yo pesimista otro
de
la plantí lla.
Segundo plan tí lla. Sí
bajo
tintero,
no
En un caso similar al actual C.D.Andratx sólo caben dos soluciones: cambiar de entrenador o reforzar
en otra mds baja. Con mis palabras los gritos llegaron al ci e lo. Se me tildó de cobarde,
que
del
la
empezar
el
cosas
que
que nadie se atreve a decirlas.
ciar
y
en
pero si
seria ridículo no decirlas.
que lo mejor era renuncategoría
algunas
dejar
contaba, a
caído,
precisamente que
el
propio
desde
el
Borrás
tiempo
llevaba a los juveniles. Pero hay que menta-
19
lizu.r a la gente a ocurrir, que lo
esto no que cuenta
y
va es
el un
Andratx, los equipos base son del primer equipo apéndice
y
que
que ya ya
todos
sobresalga
deben el
luchar
primer
para
equipo,
que de esto deriva el que siempre se escucha
r~sto,
y
se
oye los resultados por la radio y se lee en la prensa lo que hace
el Andratx refiriéndose al primer equipo; de los bases sólo se preocupan los nostálgicos. Miremos el futuro y luchemos que éste no sea penumbroso.
para
Busquemos
soluciones
ya
que
de
seguir por estos derroteros seremos el hazmerreír de la isla, deportivamente hablando. JOFRE
CARPINTERIA
H.
Ceruanles
Muebles y ·Decoración
ttaec Perol, 37 fol. 67 27 os
TISCHLBREI CARPBNTRY MBNUISSERIB
PHote ..eA.,,.,.,,. (Mtrii-•J
~
[f!IPI¡ t./f.
SUVK:I() OFICIAL
SERVICIO Y VENTAS
67 J6' J l
g/{,/f.,,,.
67 11 6l PTO. ANDRAITX
Francisco Cañellas Mascaró
eJ'ie(JiauJanle g,f(üa?nat ¡•otl tf·,.,,¡,,,¡.r.
Cf. Esparh, -l Tel~fono
Carretero Puerto, 55 Tel~lo110
672389
TODO PARA LA CASA, S. A. C/. Galicia, 27 • Teléfonos 67 13 03 · 67 28 13
07150
A N ORA 1T X
mate1•iales eonst.rueeión
SERVICIO RENT A CAR Puerto de Andrait•
RECORD S
D'AHIR
Torre Gran de lo Vilo
A.ndrottx 1
Aqui tenim una vella fotografia de la Torre Gran de la vila, amb el portal fora al costat, vists des de l'actual cnrrer Pere A.
Pujol.
Es trobaven a l'antic carrer de So n'Alemany i ara carrer de Sar1t Pere i constituren un dels testimonis mĂŠs antics que ens havien deixat els nostres avantpassats. Foren enderrocats a principi de segle, victimes de la moda demolidora de monuments histories d'aquells dnys,
la
mateixa que va fer tomar les murades de Ciutat i que ara, en nom del "progrĂŠs'', destrueix dia a dia les nostres costes i voldria fer tapar Sa Riera. (Document grafic d'Impremta Calafell)