LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT Any IV
nยบ
30
F'cbrer
Apt . 79 07150
19Hq
ANDRATX
RESTAURANTE
CARRETE~ A. PUERTO CE ANOAAIU
TEl... 17 JO 11
TALLER
RAVMA
SERVICIO
OFICIAL
CITRO~N
C/ VIA ROMA, 5 ANDRAITX Tel. 673253
AliCIA QU,.OGA DE SOlfiA
CAFETERIA NIAO
-
MODA IOVEN
......'"· 7 • Tel. 67 21 67
SNACK- BAR ANDRAITX
tluíjote 1AUTOS MORAGUE9 1 RENT A CAR e¡. e.,,"~"· 7 Tolf. 67 20 09
PTO. IINOR41TX
/ M/IC.LORCIIJ
CAMP DE MAR - MALLORCA
3
LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT
Apartat de correus 79. 07150 ANDRATX Editen: Coordinadora Parroquial de Joves d'Andratx Centre Cultural de S'Arracó Director: i Sansó
EDITORIAL
Joan Perelló
Redactor en Cap: Gaspar Pujol i Flexas REDACCIÓ Joana Alemany i Mir, Antoni Ensenyat· i Ferra, Biel Ensenyat i Pujol, Francesc Femenias i Calafat, Pere Flexas i Flexas, Margalida Ferra i Ensenyat, Gabriel Jofre i Mir, Miquel Tur i Ensenat, Maria Magdalena Pons, Miquel Amengual i Saurina.~ GERENT Vicenc Flexas i Alemany
Aqui ple
de
tenim un mes. noves.
Es un
problemes
turc",
Impressi.-6: Impremta BRINS Ciutat D.L. P.M . 295/1986
i
si
d'inclemencies hem
i
variades.
antany
no
d' un
mes de febrer.
temps
sinó
Inauguetc.
pi tjor que
podem
parlar
més
aviat
primaveral
aquest
climatológiques,
d.isfrutat
i
la Construcció,
"febrer curt,
bé
curt peró
Celebracions i
de
deia abans
ho ha esta t
per a nos al tres
a l'hora de redactar aquest número. Variades han
fet
habituals. FOTOS Michel'S, Tosafu.
di verses
mirau : Rua, Quaresma, racions.
el febrer.
i
que
diverses
haguéssim
Peró,
com
informacions de
deixar
altres,
sia del vostro bon grat. N'ALÍ
que
seccions
esperam
que
-----n
4 e-_, t :'í I FESTA DE GERMANOR
e es------------------------i
Un aconteixament molL important
ha
nostro
estat
aquest
poble
la
mes
en
celebració
concessió
la
Metge
Ga spar
D.
de
han fet els andritxols.
Joaquín
Costa.
d'agrair
A la
Una
bona
premiar
preseénc i u Andratx.
de
a mb "Des
Pujo]". la
Les
inauguració
ubicat
al
local
compta
es
del
"~'lor
D. Gaspar Pujo!, Metge,
i
di ns
matei x amb
El
no u
a
lJ.
AGARA.
més
vetlada
la
confer~ncia
l'entrega .Z.\ndral.x
cal
destacar
de Baltasar Porcel,
dels
Premis
dcls
flB,
LiLeraris,
qu.1ls
donñrem
relació en el número de desemhre, i
la
concessió
de
les
"Flors
B.
Por ce l
d 'ametler". conferencia
La
sabé dona la
la
el
Cuba
i
peninsulars d'en
Jaume
home
seu
de
tcmps,
l'obra i amb
la
"Sa labor
els
trobat
les
massi va
Luristes,
Roca,
Premis
l'obr.·
adelantat qua l
vinguda de
d<
lliure-pensador
teatre, del
les
emigracion~
vinguda i
la
valorar
seus, entre
de 1a
ha
poble
sabent
dels
vicissituds
i
que
identitat Lreball
conjugant
d'Andratx,
pobre
seva
a
impronta,
história
petit
de
al
anaL i tz<-1
des
moros", que
l'Ajuntament literaris
i
Mestre
d 'Or
a
D.
(póstuma),
a
i a D. Barto-
d'Ametler
d'Argent
a
tcatre,
carrer .
foren
meu Esteva , Cuiner.
de 350 seients, que aquest dia resultaren insuficient..s. la
Bonet,
d 'Ametler
forma
passa
nou
d'Ametler"
concedidas així:
"Flor
co ntinuació
De
"Flors
Josep
labor
d'Ametler"
la feina que pel poble
ñbnns
Gaspar
D.
"Flors
sap apreciar
ll de febrer.
Els actes comencaren inauguració del carrer
les
el
la I Festa de Germanor. que tirlgué lloc el dissabte,
de
la
\
\
Miquel
V_ích
i
a
1 'Agrupació
5
LA TRAP./\, PARC NATURAL
EJ Balear), de
GOB (Grup Ornitológic 1 'l\ssociació d'Agéncies
Vlatges
d'Andratx a
una
(AVII3A) han
i
fet
tasca
i
un
acord
el
d'amiJJorament
habilitació que
sigui
del
cami
proteccló
tar en pau mereix el nostre aplaudiment.
febrer, primer 12 de de Quaresma, tingué lloc
a Campos
la
IV Trabada de Confra-
pobles,
de Confraries fou present hi
per
a
fer
una excursió per aquella comarca.
NOTÍCIES DE
S'ARRACÓ
Aquest noticia ha
mes
de
febrer
la
estat e 1 Carnaval. la gent s 'ho prengué
A S' Arracó seriosament i en tres di es, l'espai que va del dimecres al diumenge, endiumenjaren mai
més
lada
Di a diumenge
16
aprofi taren
ben
dita
la
paraula-
una Rua, contractant una orquestra que anima per llarg la desfi-
TROI3AUA DE CONFRARIES
ren
que
de
dels espais naturals que encara ens queden pcr a poder-los disfru-
ries se Setmana Santa.
xols
un bon grup d 'andri t-
per
només per a excursionlstes a peu. Tot
suma
1 · Ajuntament
la Trapa: restauració de les edificacions, neteja de les canali tzad'aigUes, protecció cions dels miradors
s 'hi
Hi partici-
endemés Ci uta t.
de
les
Andratx
6 persones interessades per a dur a terme dignament la nostra Setmana Santa. amb
TROBADA DE BANDES Ha tingut lloc també aque st mes de febrer, dia 19 , la primera Cornetes Bandes de de trabada i tambors juvenils de Mallorca. Es feu a f'lanacor. La Banda de cornetes i tambors de la Parroquia d'Andratx tampoc hi falta. Endemés
i
per
els
després
carrers
una
del
bona
poble
estona
a
la placa, fj ns a hores !largues d'anar a dinar, i és que les més de vuitnnta fresses que surtiren no a na ven d'amollar la
bulla
armaven gues
i,
apart
rotlles,
amb
la
de
trens
ballar, i
tarin-
menudalla que
hi
havia, menudalla que el dimarts, darrer di a de Carnestoltes, tornaren qaudir fort de l'ambent c arnaval e r quan l'APA de l'Escola organitza pot
dir
una que
Rueta just
que
fos
no
es
infantil,
car hi particjparen desfressants'hi tates les mares dels al.lots i qualque pare f ins i tot que s ' hi
suma ,
apart
d'una
vistosa
6
i
desfressada
torna
animar
1
a
l hora
fort
d 'un
1
d ensaimades freses
orquestrina cosa
tallades
els
al. lots
LES MESTRESSES DE CASA Les mestresses de casa segue-
fins
refriger i
pe ti t
amb
quP.
la
que
i
redemés
i
j
xen
organi tzant
tot
els
de
sobre
setmana.
encara
que creim que els dissabtes arribaran a csser curts,
gent assaborircn bé.
hi
tantes
concentrant-
activitats.
Tal
volta
serien més dlagrair entre setmana,
CURSET ESPORTIU
quan 1
caps
coses,
l ambent
és
1
més
sosegat.
L Associació fer
vera
corpore
de Pares vol di ta 'Mens sana in
la
De
1
sano"
i
ha
organitzat
tot
i
tates maneres S 1 aqraeix pensam que la xerrada que
per als njns de 1 escola un curset
es dura
de natació i
n. carrec d 'una metgesa
1
a
Calvi<L
lents
gimnasia psicomotriu
nprofi tant
instalacions
nostre
municipi
oesplacen
el
les
excel.-
També
menuts
han
18
de
febrer
Homeópata
esportives del
velnat.
on
s hi 1
per princj pi
CENTRE CULTURAL 1
organi tzat,
col.laboració
terme el
sera forc:;:a interessant.
una vegada a la setmana. la
a
dlun
amb
de
esportista
té
D altra banda l'agrupació teatre del Centre Cultural adelantats
els
assaigs
d una 1
de tota la vida.
En Pere Flexas,
pec:;:a
que
terme
curset
convidada a representar al recent-
el treba-
ment inaugurat Teatre de Sa Teule-
ara
duu
a
un
d'entrenador esportiu i Llar li
gust la
de
els
nostros
serveix com a
del a
amb
que
gimnasia
practica,
passa.
setmana
al. lots
i
apart
dos
imparteix
pre-esportiva.
basics,
com
hi
estan
pares és
al. lotets
més,
molt
sá i
forc:;:a car
són
el
l'esport.
al. lotetes i
a
ednts
aquestes un
que
estat
pensen
fer-
ho devers mitjant mes de marc:;:.
LA RUA A ANDRA'fX A Andratx no hi hagué Rua, tan sois les escales organitzaren Ruetes el divendres i el dimarts,
enqrescats
important
harmónic,
i
i
ha
Apart
basket. el volei i el futbol. Els
1
d Andratx,
que
ciasses
com~ncen amb coneixements inicials 1
teatre,
pies
de fer psicomotricitat els al.lots d esports
ra
de
els
creixement
cosa que afavoreix
pero
un
bon
grup
s'animaren
a
anar a la Rua de Ciutat. Hi anaren amb exit.
"autocar" ... El
Diari
de
tingueren Mallorca
els
posava entre els grups que havien demostrat imaginació.
7 NO'f'ÍCIES DEL PORT - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
LA TORRE DE DEfENSA DE SI\ !'-10LA AFECTADA POH F.L "BOOM" I>E LA CONSTHUCCION
Los
alrededores fortificación
rruida están
objeto,
siendo meses,
unos
de
pretenden
dar
al
militar desde
traste
LA
TORRE
FUE
LEVANTADA
EN
EL
hace
SIGLO XVI
que
obras
unas
de
~e-
la
con
la
PARA SUST 1 TUIR A OTRA
DEL XIV EN Mí\L ESTADO
primitiva configuración del entorno.
que
contaré
en
breve
con
dos enormes chalets de una superficie cadn de
de uno,
los
810
metros
según
nos
nlbañiles
cuadrados
explicó
encargados
uno de
llevar a cabo el proyecto. La
Torre
fue
fue
otra
que,
deribada
en
el
por
construida
siglo
XIV,
encontrarse
en mal estado. La
tos
que
militar, de 1.949, plado
en
componen ~rotegida
la por
arquitectura un
Decreto
vigente todavia y contemla
Ley
del
Patrimonio
Gui llerrno Rosselló Bordoy. Director del C"Jusno de Mallorca e Inspector del Patrimonio, asegura 8.5 .
a finales del siglo XVI o princiXVIJ, en sustitución pi os del de
Mola está, como el resto de monumen-
que
el
tema
de
la
construcción
en Sa Mola no ha pasado, como tantas otras edificaciones de este U po, por la Comisión del Patrjmonio.
antigua
Torre
de
Sa
MlCHEL'S
EL MONUMENTO SE ENCUENTRA, COMO LA MAYORT/\ EN MAL ESTADO DE CONSERVACTON
8 SES
NC)STRES
COSES--------
temps
PANADES DE MUSSOLA
massa apreciat pels nostres avant-
Per la pasta: Una xícara d'oli
La
Quaresma
no
passats, tal com les segUents gloses:
era
ho
demostren
"
Si cada dia fos festa, i Nadal de mes en mes,
de sa1m " d'aigua
"
· Un vermell d'ou La farina fluixa que prengui
i Pasqua cada setmana
Una ametleta premsada.
i Sa Corema mai vengués
Pastou
la
de
!levadura
pasta,
en
tenir-
A sa xuia dau-li empena ara que hi ha llibertat,
la ben !ligada feis tants de traeos
llavors entra Sa Corema
com
i es porc ha d'estar tancat.
mateixos traeos
panades
vulgueu,
deixant
en
més
Dau-1 i s
forma de bolla
Ara vénen set setmanes
hi
dits
totes de menjar llegum
mans,
per Pasqua hi ha un costum
i
que qui té xot fa panades.
que qucdin igual per tot.
els
anau
grossos
de
vol tan t
aplanant-lis
i
petit. aficantles
les
les
els
dues
bolles
parets
fins
Procurau
que no sien mossa gruixudes. Oeixau
les reposar una mica mentre assaonau:
Ara vénen set setmanes tates set de dejunar i set que ja n'hem passades tates de riure i folgar.
3/ 4
de
mussola
amb
sal,
l l imana
i prebe negre. 3 o 4 grells tallats petit.
Aprofitau quaresmer
per
a
aquest fer
unes
temps PANADES
DE MUSSOLA. Al Port n~arriba molts de di es fresca i no massa cara. Gaudiu l'avantatge d'esser prop d 'un port de mar! No tenim molt de costum d'anar-hi a comprarhi peix i l'espectacle de les barques amb tan viu i frese carregament bé val el viatge. LO COC DE S'ARRACÓ
1
manadet
de
jullivert
també
talJ.at menudó.
3 alls ben capolats. Tallau en trocets la mussola, mesclau-ho
amb
la
demés
afegint-hi
un
poc
més
verdura, de
sal,
prebe negre i un rajet d'oli d'oliva, ompliu les pandes, tapant a continuació amb les tapes, feislis
unes
posau-les nau-les.
puntes damunt
ben
airases
llaunes
i
i
enfor-
• 9
RACONS DE DÉU ¿COM ESSER CRISTIA EN TEMPS D'INCLEMENCIA
Manuel Bauca ?
Inclemencia no vol dir soJs
menjar.
marginació. Ni pobresa. Ni la situa-
beguda ,
ció d'esqueix provocada pels múlti-
que
ples
projecte
conf 1 i ctes
sofrim . les
Ni
que
sofriment,
arnbigüotats
veritat
produ'im
que
de
el
derivat la
qui
o· que de
vida.
sofreix
És
sens e
motiu pot pensar que ha estat abandonat que
de al
Déu.
manco
Pot Déu
pensar
s'ha
també
reclós
en
No és aquesta la vertadera inclernéncia. El qui sofreix, pot a
Déu.
protesta.
El
qui
mostra
sofreix
encara
i
interés
per la vida i per la capacitat d' estimar. El qui sofreix te sempre el
recurs
en
la
en
l'amor,
i
el
d'assernblar-se
seva dolor.
tensió
de
rnalgrat
a
permanéixer
els
desenganys
No és en el
sofriment
expressar
l'alcanc
d'aquesta nova inclemencia ha sorgit un vocabulari novell: ra-body,
begudes i
"vagabundeo com de de d.ins
a
relacions valors. J. a
yuppi.
economía
centre
socials.
Tot
cultu-
menjar "leight".
incierto".
principal
aixó
productor poli teisme
vol
dir
que
vi da moderna es donen dues
tendéncies
basiques:
Primera.
que
la tensió genere! i tzada del s esforcos
se
dirigeix
a
lloc
de
per
lluitnr
col.lectiu social .
Ens
un
dissol t
s'h a
t robam
en
una segona revoluc ió individual i s ta Ens
trobam
be nestar
que
l'ensopirne n t
d el
tranqu i l . litzan t
s'h a
convertit en la vertadera i ncleme ncia
que
La un
qUestiona
conseguir
una
vida "estética": millar casa, millar
Quaresma
cami.
Ens
És
seriosamen t
mostra
aprendre
és
també la
reconversió.
crit.
una
es
una
És
aventura.
necessitat
És
on
un
d'una
escala
traben
els
per
racons
de Déu. L'home en
que
en
la
gracia
i
la desgracia s' atreveix a con-
fiar en l'amor de Déu, i que accepta esser acceptat. L'home que ha rebut la !liberta t
Per
Segona .
1 'actor
Jesús
Més bé la dificultat de ser cristia es traba en la inclemenblnna.
millar dos-litres.
en
on s'hi traba la incleménc1a dura.
cia
millar
la capacitat de ser cristia.
un silenci indiferent.
clamar
piscina,
millar
nova.
i
és
capac
de
superar
1 'autoa'illament. L'home és
de
conscient
coratge
no
cor
inquiet,
també
esta
a
que
que
el
se u
l'altura
del
seu saber. A aquest la
tasca
de Déu: ria.
ll u ita
d'idols. aixi. sense
home se trabar
1i
presenta
els
racons
preocupació social.
treball.
1sme.
un
de
assisténcia contra
L'home
que
cap
a
la
al
pro-
tota
casta
vol
viure
no alcancara mai ambigOetats, peró
moviment
prega-
la vida generera maduresa.
encara que en un estat fragmentari.
10
EL
TEATRE
MUNlCIPAL
D'ANDRATX
El teatre nou, que s' inaugura amb la celebració de de Germanor, ha estat noticia durant aquest mes de febrer. Per a poder mU lor
j
la 1 Festa
nformar d' ell i de la seva funció hem ti ngut
una xerrada amb en Jaume Bosch i Bover, regidor de Cultura.
El
teatre
ens diu en Jaume- i
és
municipal-
com a
tal esta
al qual Andratx s'hi acolli. i gracies a l'esforc de l'Ajuntament
obert a tothom. Tendrem un Reglament
s'ha
d'ús
no
el sia
i
tata
vulgui
persona
usar
ho
o
grup
podra
per obres de teatre,
cies,
concerts,
etc.
di es, · h i haura una per als de la Tercera
que
demanar, confen::n-
Ara. aquests con fe rEme i a Edat i una
altre acte per l'escola Ramón Llull.
pogut
esta
vestir:
de que, ed i fieL a 1 tre
temps.
de
acabar Conveni que
es
sempre dóna alegria
projecte. un per a reforma feu
a
nivell
Graci es de
al
teatres,
nacional
i
terme.
Diriem
posarem
hi
part
del
que
poble,
Encara
que
més i
falta focus,
un
contents
l'acollida
ha
piano
sobre
tot
tingut
per
que
es
demostrar
a
la
Festa
l'assisténcia
de
Germanor. - Projectes immediats? L'Ajuntament, juntament
ja havia estat teatre I
qcabat.
Estam
Estava en projecte des en 1.979, es compra l'antic que
a
més mi tjans acústics de mitja coa.
amb - Estau contents de l'obra?
dur
amb
AGARA,
de
Teatre.
grups
de
Galilea, 8
grups.
orgünltza en
Muro,
Ja
qual
del
ll
Mostra actuaran
Sóller,
S'Arracó. .. Seró.
una
Capdella, en de
total marc
al
11
29 d'abr1l. És d'esperar públic correspongui. -
Que
més
que
el
pots dir-nos
del
teatre? - Volem que estigui al servíci de tot el poble. Endemés, hi haura uns anexes; Bar, Local Social per a l'Associació de la Tercera Edat i el Club d'Escacs (Ajedrez). Pero
cal
dir
que
el
Aixó ens conta el regidor de Cultura. Com podem veure és una obra que el poble necessitava, i esperam i desi tj am que aquest correspongui amb i assistencia.
la seva acollida
N'ALÍ
teatre
és lo primer. Lo demés són anexes.
CARPINTERIA
H.
Ceruanles
Mueblas y ·Decoración
TISCHLBRBI CARPBNTRY MENUISSBRIB
Cf. Espat1a, 4 67 11 61
Tel~fono
PTO. ANDRAITX
[§¡m¡
SUVICIO OFICIAl
Fro.nclsco Cnñello.s Mascaró SERVICIO Y VENTAS
jiOt/ ,/·_,.,¡,,,¡~
Gl2',1/.....
t.l/
61 J6' J 1
Canelero Puerto, 55 Tol~lono 6713 89
SERVICIO RENT A CAR Puerto do Androlt•
12
L'aulocar que anรก a la Rua de Ciutat
I aquest castell visitaren ...
13
"â&#x20AC;˘
lmatges de la I Festa de Germanor
NDRRTX --88
14
Pr~ELVJIS
D'ANDRATX
VTLA
passat 11 de febrer s'entregaren els Premis Literaris 1.':1
un poc la clarlciR quedarem agradablement
que
históric,
Premi
rl
aqui
di R
i
BalLasar
anys,
fn
que
es
pot
plural
ja
5 els
de
és
Porcel la
primera
parlar que
premis
de
vegada
any
estat
en
eren
un exit
forcn els 8 han esta t
37
presenta ts
ja
Premis
aquest han
i
partici pació:
treba [J. s
creat
i
els autors premiats.
Ara que ja han estat cntregats
ons
vos
més
ha
parescut
extensament
guardonats,
bé
parlar-
d' alguns
pensant
dels
continuar
- o -
Parlnm amb Miquel Ferragut Pujol que ha conseguit amb el treball titulat EL LA
DE
el
Premi
Jaurne
Roca
"ex aequo"
amb un al tre
ball
d'Kn
Jofrc,
tre-
V~INTJCINCO
AÑOS DEL C.F. ANDRATX . D'En que a
t.~
Miquel
vos
ne
prop de 27 anys,
va
direm n(~
i xer
Franca de pares ar-raconers, que fa una quinzena d'anys resi-
dei x va
entre
a el
nol tros.
Ciutnt
per
seu tcmps
del
sinó
que,
els
Entre
setmana
seus estudis
lliure el disfruta
a S'Arracó.
treball
S0U
sobre al
el
noltros era
cementeri
demanar-li
que
que
el d' invcstiqació arraconer ens
ne
i
donas
quan
era
ens
exactament
tractava
partint
l 'escrit,
d 'un
eplsodi
la fundació del cementeon
esta
de
la
si.tuat
seva,
"inauguració"
que
avui
d iguem-ne,
fou
d'una
en
amb
nina
el
jove.
d'aqui en surt el seu r·elat imaginari. També li comentam -per que 1 'ha presentaL en casLelld? I ens respon:
-Per manca de domini
del
idioma.
nostre
aixó at
el
de
frena
i
narrativa.
feu
que
no
vol ta
no
el
Una
altra
el
f ou
Tal
pnsenta cosa
presentas ·~ra
que
al
de
ni-lrra ti va
f>reu:
Lim
sois té una trentena de pagi-
n0s. Tot ha
i
amb
deri.vat
cap
aixó a
conversa
la
caire~
altres
i la reducci6 de N'ALÍ l'ha convidat que
a que ens escrigui sempre vulgui. Per la quu.J cosa re bu t uni'l pe tita estirada
hem
d 'orelle:; ell
quan
pensa
manca
de
p1~nsa
que
ens
ha
dit
que
que
N'ALÍ adoleix de relats ficticis i que hi
com
ell
que
que
no
tenen
ha
mo l. ta
escriu
més
en
gen t
prosa
l'oportunitat
i de
publicar o donar a conéixer llurs contes.
Pensavem
no
que
soterrament
CEMENTERIO
PALOMERA Hiel
aixó
que
amb altres els próxims números:
sorpresas
comenL~
88 l dels qunl don~rem relar.ió qunn foren conccdits cls mes cie desembre. Si bé oques t pr·crnis són una continuació del AndraLx
1.988
Entonam
per
les
ens
pugui
el
"mea
culpa"
responsabilitats
que
suposar
que
volem matisar que hem dit sempre que
encnra
ALl, ho ha caigut N'
1.5
bé,
esta
obert
a
tothom,
que desitjam de grat tenir nous col . -
El treball comenca amn dades i relació de preveres
laboradors que animin la revista.
han passat per la Parroquia aquests
Ens acomiadam d 1 ell, donantli 1 enhorabona per el prem i desitjant-li que no sja el i 1
anys, deis preveres fills del poble, estad1st i ques, economic
darrer que guanyi .
moviment
de
Parla l 'any ,
- o -
les que
la
de de
huma
di ta
les
parróquia.
festes
les
i
de
to t
extraordinaries ,
obres,
música,
al tres
esdeveniments
excursions . . . que
hi
i
ha
hagut al llarg d'aquests anys. També recull una petitA miscel . lania de coses curioses que ha
Na té
nyRt
Ma:::-galida Ferra En se36 anys i de fa onze
anys
enea vi u a
que
ella
S' Arracó.
nasqués
considera
a
Encara
Ciutat
es
d 1 arrel
arraconera
car tota lH seva familia és d 1 aqul i
pel
hl.
gust
qúe
passa
de
viure-
Ella és coneguda pels nostros
l.ectors, el
escriu
seudónim
N 1 AL1
a
LO
COC
o amb les seves
sota
S 1 ARRACÓ
DE
inicials
i
també
informa de les noticies arracone-
trobat,
i
trabar
i
que
1i
cercar-la
informació als
-apart
diaris
com són
del
malta
Butlletí
la Parróquia-
la nostra centrada,
i
ANDRATX,
la
claque tal volta ens poc als que escrivim medis 1
N AL1,
de com
PARIS-
quAl
ha fet valorar més la
humils
aqradat
LA VOZ AHRACONENSE.
BALEARES li
de
ha
abans
i Arxius del Bisbat i
com
res.
pensa
importandefuig un a aquests
comunicació, a
cosa
referéncia
tals per
el día de dema. El funció
de
sorgl. en seu treball LXXV celebrar-se el
aniversari
de
1
S Arracó, fou i
El
aquest que
petit
La
Parróquia
Sant
Crist,
passat
any
ella
pensava
treball
per
que 1.988,
fer-ne a
de
un
publicar-
ha damunt N ALí precisament. Ja
es
trobn
la
convocatoria
dratx, per a
el
amb
tasca molt
poder
arreplegadora de
dels
material, Premis
acabar-ha
presentar-he. . .
i
An-
d ' hora
les
tres
coses la decidiren a fer-ho aiximateix.
del
n 1 esta
Marqalida
premi
i
pensa
que
valida
que
hi
altres
convocatóries
a
divulgatius
podría
contenta
hi
molt
d 1 aquest
ha
gent
presentartreballs
ti pus,
car
a Ja nostra comarca no n'anam massa sobrats d 1 ells.
1
A
Na
16
A
LA
MEMORIA
D'EN
JAUME
ROCA
La inauguració, el passat 11 de febrer, del nou teatre hn suposat entre altres la recuperació d'un local que fou ha estona teatre popular, on es feren moltes representacions,
i ha servit també per a recor-
dar el seu pro: motor i propietari, En Jaume Roca. Jaume Roca i per
Baucé,
Mestre Jaume des Gerrer,
la historia d 'Andratx perque fou
ha estat arraconat
lliure-pensador i
anticlerical.
N'ALÍ ha cregut convenient refrescarl~eva memoria i, demanant, demanant ens hem trobat amb 1 'amo Antoni Cavas,
"Burbaia",
qui ens ha parlat
d'ell.
Roca? - Podem parlar d'ell coma qerrer,
Ha estat una llélstima que ara en motiu de la inauguració del nou teatre no s'hagi preparat la re-
com
presentació de qualcuna d'elles.
-
L 'amo Antoni,
n
llome
qui
de
fou En Jaume
teaLre
i
com
a
lliurP-pensador.
-
- Com a gerrer, primer? Era un bon <1rtesa i artista. Podem destacar els acaballs de i xemeneta. que en feu molts encara en queden alguns al poble, imitant d' un foren i
la
Ara
Riego. de
en
forma
carabi ner lo
dues
tamany
natural.
que
foren
aquestes obres,
es representa-
ren a Andratx? En vida seva si, i els primers anys després de la seva mort, peró després, com tot lo d'En Jaume Roca foren arraconades.
figura
la
genernl
del
millor
figures
es U queren a
fins
o
I
que
feu
de xeremiers, Eren
destrui"des
ara
d'cll
com
a
Jliure-
pensador? En
Jaume
Roca
fou i
un home ajudava
teatre
feia bé a necessitats,
tothom sobre
tot
durant
seu
Deixava
doblers
de
defora del
Parlem
test
ofici.
usur·a.
el Movimcnt.
dor
i
als
bo, als del
sense
Ara bé, ern un lliure-pemsaun
critic
acerrim
de
les
- l com a home de teatre? - Ell no fou actor, peró si promoreprescntacions dn molLes tor
autoritats civils del seu temps.
de
que feu al cementeri, él que deien "dels protestants", el dia deis
comedies
feren
al
i
sarsueles
seu
teatre.
que I
es
autor
també de comedies com "Na Margalida des Cap de Llebeig", "Es sereno des
barrí",
poble",
"Es
"Sa
revolució
Pan-caritat
de
Foren
Morts,
on
i
famosos
hi
hav i a
dos
rnligioses sermons
en terra ts
tres
d'un
11 iure-pensadors com e.l l. El segon el pronunci~ l'any 1.909, un any
Sant
abans de la seva mort.
Elm", "Sa nora i sa sogra", etc.
17 Vet aquí uns trocos que record:
"Va per segona vegada, germans nostros, que venim
i respectant el Gran Nom i s'opini6 de tothom,
per a demostrar que tenim
a onsevulla és ca-vostra.
s'amistat nostra sagrada.
Sa mostra del món demostra que és veritat lo que he dit
S'honra vostra esta marcáda dins s'idea des progrés
que el m6n n'esta ple i seguit de religions diferentes
i sou voltros es primers
i a totes les veig contentes
que vos tenen a s'entrada.
amb ses seves cerimónies.
Sense voler vos han dada glória eterna, se pot dir,
Tots tenen sants i dimonis i tots resen cada dia,
perqué no ve ningú aquí
i tots duen sa manía
que tot-d'una no record
que lo seu és lo millor,
sa vostra vida i mort
per aixó feis-nos el favor
tan estranya per alguns.
de ser en sos Drets Civils, autoritats¡, més humils.
Sou els reis de los difunts perqué vos han coronat.
Respectau el nostro dret: rodau aixó de paret ...
Aquí teniu llibertat, que es vostro desig ja ho era.
i no fareu més ofensa
Sense paret ni barrera,
a tres germans tan honrats,
vos tenen aquests senyors,
tant com tots voltros plegats,
peró es lliure-pensadors
sempre i de tota manera:
no s'entenen de misteris i desprecien les miséries
Oh Joan Ferrer i Servera¡
des fanatics ignorants ...
veci d'Andratx i doctor. els teus amics, si senyor¡ vénen aquí per a honrar
Separau-los, vos avis, des tirano que voldra
sa memoria que vas deixar, coma lliure-pensador ...
es vostros fills afrontar d'una manera o de s'altra, que no és deshonra ni és falta qui no es vulgui confessar. Sa llibertat Déu la da a tota persona nada. Sa consciencia és sagrada. Creis-me, germans, que és segur que no fent mal a ningú
Fins aquí l'amo Antoni perqué més
en
lo que ens conta Cavas. Si serveix
Jaume
conegut
pel
millor per a tots. N'ALÍ
Roca
sia
poble
un
poc
d'Andratx
18
---------.E~~~.I~·~~-~~·~l~~~··~~~)F.>~~~CJ~-------------------------------------------
punt.o de entrar· nn el último tercio de este tAóricamen-
cambiado.
tP.
ejemplo Galicii'l, muchns · de sus comnr-
fl
"I nv i Arno".
después
y
de
haber observado su comportamiento en
esas
as1
dos
como
podemos que
conducta escaso
ambiente han rey.
a
nuestra
con
certeza.
de
las
ha
que
y
dias
en
visto privados En
dóc .i L.
sido
1 Luvias.
de pocos
que
nos
del
astro
si
Hlgún
contrapartida
son
más
encuentran
absoluta
en
los
se
rasadb.
primaveral
sido
hemos
cas
pi'lrtes.
afirmar
su
leve.
del
olvidemos
Comuili.dades
otono
terceras
el
las
No
sequia.
de
una
Por
a
pero
que
dudas
verano
de
que
en
somos
cons-
turismo.
meses se
ve
mucho
y
fenómeno atmosférico ha destacado
me
por su constancia y con preferen-
justos o Lal vez escasos los referi-
durante
cia
eJ
otono
ha
sido
el viento. vamos
No
al
hablar
de
a
descubrir
un
tema
de
dos niveles. lluvias.
actualidad. por anormal desenvol-
ca.
nuestra Luristica mismos
comenta-
rios que se realizan. Sin embargo
"ese
beneficia como es
.1 os
referenciJ
mfis a
cientifica
llama ti vos
una que
hace
investigación determina
que
en
etc .
a 1 rededor
de
Ju;m
de
este
famoso
la
capa
pJaneLn.. solns y
de
causa
4 \!.
"agujero"
ozono
de
en
nuestro
originado por los nreola proliferrtción indus-
trial de algunas ciudades.
llicho
fenómeno donde con más influencia ha
repercutido
templadas.
es
en
ubicación
las de
zonas
nuestro
país.
Jo
por
con
o
nadn
una rnma ya en declive agricultura. si bien los
pozos.
Seguramente
Snn
los parte
en
cuentan con un c:audal
importante.
calidad
otra
atmosférico''
de
Pedro esos
nori.as
ñcuífero por
San
estarán sino
secos casi. Pero tampoco uno ha rle ser pesimista y se tiene que tener esperanza de
que
la
durante
primavera
este
mes.
puedan
y
los
llegar
las
lluvias tan anheladas para abastecer .las
neces í dades
ciendo
especial
de
todos.
hincapió
pero
ha-
en
que
esns no produzcan males ni desperfecSin
motivo. la
n.
la
La
contar
estos momentos
nuestro planeta ha sufrido un aumento notarial de temperatura. unos
podemos
cambio
de
Por
problemas.
uno
de
diferencia
Comunidad.
tos.
y
de no contar con nuevas
se
poco
vimiento y son muchos los escriinvestigaciones
resulten
La repercusión en nuestra comar-
nada tanta
nos
sin
y
Los
población que
no
Comunidnd
durante
de
atane
aun
incrementada.
temer
una
niveles
nuestra
nuestra
grndualmente hace
lo
de por
en
acuiferas
potencia
luqar
lluviosas. inmersas
preocupantes.
es
una
Comunidad los
reservas
cientes
que
duda
alguna.
por·
a Lqím
desde
hace
unos
a~os
climatología
de
F.sp~nñ
ha
tos a nadie. (continúa pág. 20 )
19
GANDBI
I
-
una preparación
"¿Qué es ...
LA
JORNADA
PER
LA
PAU
de los Carnavales?" "No, por la Paz,
es
una
manifestación
con motivo del
aniv~rsa
rio de la muerte de Gandhi". "Ah¡ o su hijo?" Dues de
lluny
Era
persones ho
i
la
feien
Hi
. pel
Humans,
havien la
30
de
de
i
i
cartells
encap<;alats
netes
i
per
de la
Tambors
de
gener.
mi 1 al. lots
de diferentes escales que, cartas
Pau,
Cristia
dia més
v ist
comentari.
per
Grup
el
participaren
Indira ...
aquest
manifestació
organi tzada Drets
Gandhi ...
amb pan-
mil
colors
Banda de
d'Andratx,
Cor-
Capa<; de treure els anglesós de la Índia i conseguir la Independencia.
Capa<; de no menjar,
durant
llargs
dies,
hagués
llassin,
molts
que
ho veren, com aquelles dues persones, no
sabessin
que
hi
té
qui que
és
En
veure
Gandhi
amb
la
ni Pau?
I aixó que fa uns anys molts pogueren veure la meravellosa pel.licula que es feu sobre la seva vida.
for<;a
que
no violenta. I
govern
de
la
capa<;: d 'exigir
Índia
que
pagas
el deute de 550 mil ions de rúpies que tenia al Pakistan, naria
fins
que es
i que deju-
pagas
li arribas la mort,
o
a
ell
fou assessinat
el 30 de gener de 1.948 per aquells que volien solucionar els problemes amb
la
venjan<;a
les
armes
i
no
i
la
for<;a
podien
de
aceptar
les seves propostes de pau i perdó.
per aixó volem aprofitar l'avinen-
Memoria a Gandhi, utópic de la Pau i la No-Violéncia, profe-
nat a
la Índia,
encara que és ciutada del món,
perqué era
Gandhi,
Maha tma i
altra
la seva bondat ila seva paciéncia
al que
sense
anaren
de la Mar, a Ciutat. possible
hi
un musulma o un hindú que es bara-
des de la pla<;a Espaf\a fins al Pare
És
mentre
tesa pera dir unes coses d'ell. Dir més dels
que
selecte més
del
ha
estat
nostre
selectes
de
l'esperit
segle la
ta i
un
Historia.
Un politic sant o un sant que íntervengué
en
i del món.
la
política del
del
treball
capacitat
de
manual
sacrifici,
i
de
la
agosarat
defensor dels débils i
jutge exi-
gent
Memoria
dels
poderosos.
Gandhi, constructor ~e la Pau.
seu pais N'ALÍ
a
_ 20_ _ _ _ _ L L I B R E S
QUE
SERIA
.BO
LLEGIR----
PONS. Margalida LES AUS Edicions 62, col.lecció "Els lljbres de l'escorpi" Barcelona, 1.988
53 pags.
Na
Margalida
Pons
és
una
al.lota que enguany acaba la carrera de
Filología
només
es
Catalana
dedica
Literatura
-amb
a
i
que
l'estudi
nombrosos
no
de
la
articles
publicats a revistes especialitzades i
de
divulgació-
sinó
que
també
crear
Literatura. el
testimoni
D'aix~
primer
se u
n'és
llibre
següent encara
quan
escrit
i
els
tenia
no
Pos ter iorment
va
Salvador
publicat
1.985,
de
Espriu
premi
del
guanyar
el
la
quali tat
es
ve u
La
rec.:ull
de
llum.
Aixi,
d 'un
per exemple,
(viene de la pág.¡s De no ser así
mesura
que
són
poemes
variada,
on
abunden
mar,
al
curts,
un
aquest,
l l ibret
lector
i
i
millors
l'hora en cata la.
de li.ciós,
i
encanteri
que si tua
per
a
poetes actual
mallorquins que
escriuen
BIEL ENSENYAT I PUJOL
lector.
poco nos
podemos
mentalizar
para
poner en
práctica el ahorro acuífero, con el. consiguiente máximo aprovechamiento de esa esencial materia prima. ASPA
al
l 'autora entre
el sonet inicial
poco
les
definitiva,
detallista
d'encis
de
natura,
la
en
premi
Es
el
que
És ple
que ara acaba
moment
a
cosa
la mitología.
anys.
tracta d' un poemes, vint-i-quatre
primer
l 'obra,
de
majaría
plens de sensibilitat que impregnen des
bellesa.
i
els animals i
de
la
harmonía
confirmada
tematica
obra que comentam, veure
que tota
Ell tot sol ja serveix per calibrar
els
de
de
ordre,
ció,
Ciutat de Palma de 1.987 amb aquesta i
"Felic aquell lluny ... ", és
una meravella per la se va construc-
l'any
l'autora
vint
mirar
referencias
de poesía, Sis bronzes grisos d'alguanyador
11 ibre,
anam endinsant-nos al seu interior.
fa allo que sens dubte és més difícil:
del sap
Donamla maals. ajuntaihents,
construtm Mallorca plegats. El Conscll Insular de Mallorca du a terme en col.laboració arnb cls municipis petits de l'illa. un ambiciós programa de realitzacions que és el resultat d 'una estreta cooperació en matCria tecnica, jurídica i econOmica i en una cimplia plataforma d'accions en els camps més importants de l'activitat ciutadana diária . El Consell Insular de Mallorca ofere ix als diversos rnunicipis unr. ajuda inestimable en materia d'assistCncia social
als ciutadans, de fornent de la Cliltura popular, de dotacions d'infrastructura esportiva als pobles, de potcnciació de les activitats econórniques i socials, de creació de llocs de feina, de construcció de carrete res. de protecció del rnedi arnbient i de tot quant s'ha de menester perquc els petits municipis de la nostra illa puguin disposar d'uncs dotacions d'infrastructura adequades a les seves nccessitats .
Per nosaltres, els més.....petits són els tnes grans .
•
CONS[LL INS!J!-_/\1! 1>[ MALLOIK/\
22 - - - - - - - - - - - - - - d e pc>r t.:::.s - - - - - - - - - - - - - - - - - - • FUTBOL: EXAMEN ANTE EL INICIO DEL SPRINT FINAL Esta dentro una de
vez no voy a ahondar situación que habríamos
repetir, como
ahora.
se
ha
hecho hasta cal i-
En esta crónica voy a
a poco el esplritu se fue diluyendo y el equipo a mitad de temporada ya
estaba
en
una
situación
que
se me antoja la peor para un equipo:
brar el momento y las posibilidades
sin esperanzas de ascenso y salvado
do
los
de
el
seno
lo
que
cuatro del
equipos
final.
ya
que
f·orman ·
Andraitx,
C.D.
podriamos
que
denominar estamos
a
ante
Se
nos
últimamente,
Sa Plana; fuera, tampoco recoger mucho y asi nos
vamos vamos
un descenso que se me antoja
pero
el
Aqui,
borrón
unos
pues
poco
dimes
se
ha
y,
según
hecho
ido
o
un
lla
y
Al equipo
que
de
segunda
realidad.
directivos. llegado a
más
discu-
inicia.l,
hemos
situación, evitar.
podríamos
juvenil perla". se
las
haciendo caso
puede
cuidó
a
buscar
Era
el
en
sus
nos En
en
vano
que
de
él
no
ha
dado
el
se
ha
y
muchos
planteamiento
Una de
inicio
de
a
la
hay
futuro.
que éste
no
ha
cumplido
lo
esperaba.
Creo
que
disgustos
interior
ha
han
sido
Y
sido
el adecuado. Los que
han
alevines aleqrado
cía
poco
unos
final
trabajo
Su
tadas
pero
e
cara a un
alentador.
sido
al
favor
su
campaña el cotarro.
esperanzas,
Tras
devolvieron
inicios y en quien se tenían deposim~s
equipo
espejismo.
vuelta
decir que, es
un
derrotas
la
"la
nada.
fue
irreversible
equipo
denominarle
evitar
rumbo;
haciendo
llegado a la que sólo un milagro
sí
inicios malos, pareció que cambiaba
primera
actual
y
descompensada.
la
pensamiento
de
que infantiles, hn.y Para decir que eran los que con menos posibilidades partian: poca planti-
la situación
tirse en seriedad y,
dado
sólo va a vegetar en la competición.
o di retes, cuentan
ha
ya que a partir de ahora el mismo
Por
soluciones no han a
pilra
casi
no
y conjunto para el año que viene,
serie
esto:
ha
equipo
lo mucho que se esperaba del m.i smo.
se
se
que
No puede hablarse de fracaso,
el
qué
de
tas.
como insalvalbe. Un puede preguntary
antes
avecina
de los equipos que tienen que venir
hacia
pesar de lo mucho que se ha discu-
todas las posibilidades eran remo-
un calendario de aupa con la vi.s.i La a a
a
Gutiérrez pasara al primer equipo,
solo de la ende-
conjunto.
descenso;
breves
y a hechos me remito, el Andrai tx no gana un partido desde el 23 de Octubre. casi cuatro meses. del
de
tido
Lo dicho: sobre el equipo de Preferente está casi todo dicho,
blez
peligro
"rush"
meses del fin de la temporada.
Ello habla por sí
todo
lo
que
podia
los
la actual en Uno, que conosuceder,
no
se
23
ha visto sorprendido por la act~al campafia y, al fin, tras muchos años de trabajo, los esfuerzos de su entrenador, Mateo Mayans, se han visto colmados. La última palabra no esté dicha. Este equipo puede conseguir els ascenso. Soy contrario, pero la gesta ahí
ré. Hay buenos mimbre~ y, cara al futuro, puede salir ahi alguna estrella para el fútbol andri txol. La semilla esté ahi; ahora el fruto debe germinar.
JOFRE
e~ta-
RESTAURANTE PIZZEniA LA PIAZZE'TA Especialidad en PIZZAS PASTAS y CARNES PTO. ANDRAITX- TEL. 67 27 OO .
A.-o11ldo ,Moleo loecfl, ~ • hl. _ -·-·-···"-·-·
'""'' rlt A.,tltoil•
PANADEIIA • PASIELUIA
ELECTRODOMBSTICOS REPARACION
CAFETUIA • HfLADUIA
Y VENTA
DE: TELEVISORES
Cja/Jtiel (}Ju¡ol. :03atte!d ANORAITX
Motlet Floaet, 3 • Tel. 67 16 41 '
AVDA. MATEO BOSCH, t1
CONCESIONARIO OFICIAL TALLERES
VENTAS
latllw l . AltM••r.l . Tel. 1171078
Tel. 11139 ee
Aragón, 2
07150
A N D R A 1T X
TEL 111114
RECORD S
D'AHIR
Aquest mes ha estat lo Rua. Aqui vos presentarn una de l'any 1.933 a Andratx. Qualcd s'en recorda?
tato de
la Rua
Abaix és el teatre. el que s'ha inaugurat. CJar que Ja foto és d'abans de la inauguraci6, inclús d'abans que es pens~s tornar a refer.
J
!