N'Alí febrer 1989 (30)

LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT Any IV

nยบ

30

F'cbrer

Apt . 79 07150

19Hq

ANDRATX

RESTAURANTE

CARRETE~ A. PUERTO CE ANOAAIU

TEl... 17 JO 11

TALLER

RAVMA

SERVICIO

OFICIAL

CITRO~N

C/ VIA ROMA, 5 ANDRAITX Tel. 673253

AliCIA QU,.OGA DE SOlfiA

CAFETERIA NIAO

-

MODA IOVEN

......'"· 7 • Tel. 67 21 67

SNACK- BAR ANDRAITX

tluíjote 1AUTOS MORAGUE9 1 RENT A CAR e¡. e.,,"~"· 7 Tolf. 67 20 09

PTO. IINOR41TX

/ M/IC.LORCIIJ

CAMP DE MAR - MALLORCA

3

LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT

Apartat de correus 79.

07150 ANDRATX Editen: Coordinadora Parroquial de Joves d'Andratx Centre Cultural de S'Arracó Director: i Sansó

EDITORIAL

Joan Perelló

Redactor en Cap: Gaspar Pujol i Flexas REDACCIÓ Joana Alemany i Mir, Antoni Ensenyat· i Ferra, Biel Ensenyat i Pujol, Francesc Femenias i Calafat, Pere Flexas i Flexas, Margalida Ferra i Ensenyat, Gabriel Jofre i Mir, Miquel Tur i Ensenat, Maria Magdalena Pons, Miquel Amengual i Saurina.~ GERENT Vicenc Flexas i Alemany

Aqui ple

de

tenim un mes. noves.

Es un

problemes

turc",

Impressi.-6: Impremta BRINS Ciutat D.L. P.M . 295/1986

i

si

d'inclemencies hem

i

variades.

antany

no

d' un

mes de febrer.

temps

sinó

Inauguetc.

pi tjor que

podem

parlar

més

aviat

primaveral

aquest

climatológiques,

d.isfrutat

i

la Construcció,

"febrer curt,

bé

curt peró

Celebracions i

de

deia abans

ho ha esta t

per a nos al tres

a l'hora de redactar aquest número.

Variades han

fet

habituals.

FOTOS Michel'S, Tosafu.

di verses

mirau : Rua, Quaresma, racions.

el febrer.

i

que

diverses

haguéssim

Peró,

com

informacions de

deixar

altres,

sia del vostro bon grat.

N'ALÍ

que

seccions

esperam

que

-----n

4 e-_, t :'í I FESTA DE GERMANOR

e es------------------------i

Un aconteixament molL important

ha

nostro

estat

aquest

poble

la

mes

en

celebració

concessió

la

Metge

Ga spar

D.

de

han fet els andritxols.

Joaquín

Costa.

d'agrair

A la

Una

bona

premiar

preseénc i u Andratx.

de

a mb "Des

Pujo]". la

Les

inauguració

ubicat

al

local

compta

es

del

"~'lor

D. Gaspar Pujo!, Metge,

i

di ns

matei x amb

El

no u

a

lJ.

AGARA.

més

vetlada

la

confer~ncia

l'entrega .Z.\ndral.x

cal

destacar

de Baltasar Porcel,

dels

Premis

dcls

flB,

LiLeraris,

qu.1ls

donñrem

relació en el número de desemhre, i

la

concessió

de

les

"Flors

B.

Por ce l

d 'ametler". conferencia

La

sabé dona la

la

el

Cuba

i

peninsulars d'en

Jaume

home

seu

de

tcmps,

l'obra i amb

la

"Sa labor

els

trobat

les

massi va

Luristes,

Roca,

Premis

l'obr.·

adelantat qua l

vinguda de

d<

lliure-pensador

teatre, del

les

emigracion~

vinguda i

la

valorar

seus, entre

de 1a

ha

poble

sabent

dels

vicissituds

i

que

identitat Lreball

conjugant

d'Andratx,

pobre

seva

a

impronta,

história

petit

de

al

anaL i tz<-1

des

moros", que

l'Ajuntament literaris

i

Mestre

d 'Or

a

D.

(póstuma),

a

i a D. Barto-

d'Ametler

d'Argent

a

tcatre,

carrer .

foren

meu Esteva , Cuiner.

de 350 seients, que aquest dia resultaren insuficient..s. la

Bonet,

d 'Ametler

forma

passa

nou

d'Ametler"

concedidas així:

"Flor

co ntinuació

De

"Flors

Josep

labor

d'Ametler"

la feina que pel poble

ñbnns

Gaspar

D.

"Flors

sap apreciar

ll de febrer.

Els actes comencaren inauguració del carrer

les

el

la I Festa de Germanor. que tirlgué lloc el dissabte,

de

la

\

\

Miquel

V_ích

i

a

1 'Agrupació

5

LA TRAP./\, PARC NATURAL

EJ Balear), de

GOB (Grup Ornitológic 1 'l\ssociació d'Agéncies

Vlatges

d'Andratx a

una

(AVII3A) han

i

fet

tasca

i

un

acord

el

d'amiJJorament

habilitació que

sigui

del

cami

proteccló

tar en pau mereix el nostre aplaudiment.

febrer, primer 12 de de Quaresma, tingué lloc

a Campos

la

IV Trabada de Confra-

pobles,

de Confraries fou present hi

per

a

fer

una excursió per aquella comarca.

NOTÍCIES DE

S'ARRACÓ

Aquest noticia ha

mes

de

febrer

la

estat e 1 Carnaval. la gent s 'ho prengué

A S' Arracó seriosament i en tres di es, l'espai que va del dimecres al diumenge, endiumenjaren mai

més

lada

Di a diumenge

16

aprofi taren

ben

dita

la

paraula-

una Rua, contractant una orquestra que anima per llarg la desfi-

TROI3AUA DE CONFRARIES

ren

que

de

dels espais naturals que encara ens queden pcr a poder-los disfru-

ries se Setmana Santa.

xols

un bon grup d 'andri t-

per

només per a excursionlstes a peu.

Tot

suma

1 · Ajuntament

la Trapa: restauració de les edificacions, neteja de les canali tzad'aigUes, protecció cions dels miradors

s 'hi

Hi partici-

endemés Ci uta t.

de

les

Andratx

6 persones interessades per a dur a terme dignament la nostra Setmana Santa. amb

TROBADA DE BANDES Ha tingut lloc també aque st mes de febrer, dia 19 , la primera Cornetes Bandes de de trabada i tambors juvenils de Mallorca.

Es feu a f'lanacor.

La Banda de cornetes i tambors de la Parroquia d'Andratx tampoc hi falta. Endemés

i

per

els

després

carrers

una

del

bona

poble

estona

a

la placa, fj ns a hores !largues d'anar a dinar, i és que les més de vuitnnta fresses que surtiren no a na ven d'amollar la

bulla

armaven gues

i,

apart

rotlles,

amb

la

de

trens

ballar, i

tarin-

menudalla que

hi

havia, menudalla que el dimarts, darrer di a de Carnestoltes, tornaren qaudir fort de l'ambent c arnaval e r quan l'APA de l'Escola organitza pot

dir

una que

Rueta just

que

fos

no

es

infantil,

car hi particjparen desfressants'hi tates les mares dels al.lots i qualque pare f ins i tot que s ' hi

suma ,

apart

d'una

vistosa

6

i

desfressada

torna

animar

1

a

l hora

fort

d 'un

1

d ensaimades freses

orquestrina cosa

tallades

els

al. lots

LES MESTRESSES DE CASA Les mestresses de casa segue-

fins

refriger i

pe ti t

amb

quP.

la

que

i

redemés

i

j

xen

organi tzant

tot

els

de

sobre

setmana.

encara

que creim que els dissabtes arribaran a csser curts,

gent assaborircn bé.

hi

tantes

concentrant-

activitats.

Tal

volta

serien més dlagrair entre setmana,

CURSET ESPORTIU

quan 1

caps

coses,

l ambent

és

1

més

sosegat.

L Associació fer

vera

corpore

de Pares vol di ta 'Mens sana in

la

De

1

sano"

i

ha

organitzat

tot

i

tates maneres S 1 aqraeix pensam que la xerrada que

per als njns de 1 escola un curset

es dura

de natació i

n. carrec d 'una metgesa

1

a

Calvi<L

lents

gimnasia psicomotriu

nprofi tant

instalacions

nostre

municipi

oesplacen

el

les

excel.-

També

menuts

han

18

de

febrer

Homeópata

esportives del

velnat.

on

s hi 1

per princj pi

CENTRE CULTURAL 1

organi tzat,

col.laboració

terme el

sera forc:;:a interessant.

una vegada a la setmana. la

a

dlun

amb

de

esportista

té

D altra banda l'agrupació teatre del Centre Cultural adelantats

els

assaigs

d una 1

de tota la vida.

En Pere Flexas,

pec:;:a

que

terme

curset

convidada a representar al recent-

el treba-

ment inaugurat Teatre de Sa Teule-

ara

duu

a

un

d'entrenador esportiu i Llar li

gust la

de

els

nostros

serveix com a

del a

amb

que

gimnasia

practica,

passa.

setmana

al. lots

i

apart

dos

imparteix

pre-esportiva.

basics,

com

hi

estan

pares és

al. lotets

més,

molt

sá i

forc:;:a car

són

el

l'esport.

al. lotetes i

a

ednts

aquestes un

que

estat

pensen

fer-

ho devers mitjant mes de marc:;:.

LA RUA A ANDRA'fX A Andratx no hi hagué Rua, tan sois les escales organitzaren Ruetes el divendres i el dimarts,

enqrescats

important

harmónic,

i

i

ha

Apart

basket. el volei i el futbol.

Els

1

d Andratx,

que

ciasses

com~ncen amb coneixements inicials 1

teatre,

pies

de fer psicomotricitat els al.lots d esports

ra

de

els

creixement

cosa que afavoreix

pero

un

bon

grup

s'animaren

a

anar a la Rua de Ciutat. Hi anaren amb exit.

"autocar" ...

El

Diari

de

tingueren Mallorca

els

posava entre els grups que havien demostrat imaginació.

7 NO'f'ÍCIES DEL PORT - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

LA TORRE DE DEfENSA DE SI\ !'-10LA AFECTADA POH F.L "BOOM" I>E LA CONSTHUCCION

Los

alrededores fortificación

rruida están

objeto,

siendo meses,

unos

de

pretenden

dar

al

militar desde

traste

LA

TORRE

FUE

LEVANTADA

EN

EL

hace

SIGLO XVI

que

obras

unas

de

~e-

la

con

la

PARA SUST 1 TUIR A OTRA

DEL XIV EN Mí\L ESTADO

primitiva configuración del entorno.

que

contaré

en

breve

con

dos enormes chalets de una superficie cadn de

de uno,

los

810

metros

según

nos

nlbañiles

cuadrados

explicó

encargados

uno de

llevar a cabo el proyecto.

La

Torre

fue

fue

otra

que,

deribada

en

el

por

construida

siglo

XIV,

encontrarse

en mal estado.

La

tos

que

militar, de 1.949, plado

en

componen ~rotegida

la por

arquitectura un

Decreto

vigente todavia y contemla

Ley

del

Patrimonio

Gui llerrno Rosselló Bordoy.

Director del C"Jusno de Mallorca e Inspector del Patrimonio, asegura 8.5 .

a finales del siglo XVI o princiXVIJ, en sustitución pi os del de

Mola está, como el resto de monumen-

que

el

tema

de

la

construcción

en Sa Mola no ha pasado, como tantas otras edificaciones de este U po, por la Comisión del Patrjmonio.

antigua

Torre

de

Sa

MlCHEL'S

EL MONUMENTO SE ENCUENTRA, COMO LA MAYORT/\ EN MAL ESTADO DE CONSERVACTON

8 SES

NC)STRES

COSES--------

temps

PANADES DE MUSSOLA

massa apreciat pels nostres avant-

Per la pasta: Una xícara d'oli

La

Quaresma

no

passats, tal com les segUents gloses:

era

ho

demostren

"

Si cada dia fos festa, i Nadal de mes en mes,

de sa1m " d'aigua

"

· Un vermell d'ou La farina fluixa que prengui

i Pasqua cada setmana

Una ametleta premsada.

i Sa Corema mai vengués

Pastou

la

de

!levadura

pasta,

en

tenir-

A sa xuia dau-li empena ara que hi ha llibertat,

la ben !ligada feis tants de traeos

llavors entra Sa Corema

com

i es porc ha d'estar tancat.

mateixos traeos

panades

vulgueu,

deixant

en

més

Dau-1 i s

forma de bolla

Ara vénen set setmanes

hi

dits

totes de menjar llegum

mans,

per Pasqua hi ha un costum

i

que qui té xot fa panades.

que qucdin igual per tot.

els

anau

grossos

de

vol tan t

aplanant-lis

i

petit. aficantles

les

les

els

dues

bolles

parets

fins

Procurau

que no sien mossa gruixudes. Oeixau

les reposar una mica mentre assaonau:

Ara vénen set setmanes tates set de dejunar i set que ja n'hem passades tates de riure i folgar.

3/ 4

de

mussola

amb

sal,

l l imana

i prebe negre.

3 o 4 grells tallats petit.

Aprofitau quaresmer

per

a

aquest fer

unes

temps PANADES

DE MUSSOLA. Al Port n~arriba molts de di es fresca i no massa cara.

Gaudiu l'avantatge d'esser prop d 'un port de mar! No tenim molt de costum d'anar-hi a comprarhi peix i l'espectacle de les barques amb tan viu i frese carregament bé val el viatge.

LO COC DE S'ARRACÓ

1

manadet

de

jullivert

també

talJ.at menudó.

3 alls ben capolats.

Tallau en trocets la mussola, mesclau-ho

amb

la

demés

afegint-hi

un

poc

més

verdura, de

sal,

prebe negre i un rajet d'oli d'oliva, ompliu les pandes, tapant a continuació amb les tapes, feislis

unes

posau-les nau-les.

puntes damunt

ben

airases

llaunes

i

i

enfor-

• 9

RACONS DE DÉU ¿COM ESSER CRISTIA EN TEMPS D'INCLEMENCIA

Manuel Bauca ?

Inclemencia no vol dir soJs

menjar.

marginació. Ni pobresa. Ni la situa-

beguda ,

ció d'esqueix provocada pels múlti-

que

ples

projecte

conf 1 i ctes

sofrim . les

Ni

que

sofriment,

arnbigüotats

veritat

produ'im

que

de

el

derivat la

qui

o· que de

vida.

sofreix

És

sens e

motiu pot pensar que ha estat abandonat que

de al

Déu.

manco

Pot Déu

pensar

s'ha

també

reclós

en

No és aquesta la vertadera inclernéncia.

El qui sofreix, pot a

Déu.

protesta.

El

qui

mostra

sofreix

encara

i

interés

per la vida i per la capacitat d' estimar. El qui sofreix te sempre el

recurs

en

la

en

l'amor,

i

el

d'assernblar-se

seva dolor.

tensió

de

rnalgrat

a

permanéixer

els

desenganys

No és en el

sofriment

expressar

l'alcanc

d'aquesta nova inclemencia ha sorgit un vocabulari novell: ra-body,

begudes i

"vagabundeo com de de d.ins

a

relacions valors.

J. a

yuppi.

economía

centre

socials.

Tot

cultu-

menjar "leight".

incierto".

principal

aixó

productor poli teisme

vol

dir

que

vi da moderna es donen dues

tendéncies

basiques:

Primera.

que

la tensió genere! i tzada del s esforcos

se

dirigeix

a

lloc

de

per

lluitnr

col.lectiu social .

Ens

un

dissol t

s'h a

t robam

en

una segona revoluc ió individual i s ta Ens

trobam

be nestar

que

l'ensopirne n t

d el

tranqu i l . litzan t

s'h a

convertit en la vertadera i ncleme ncia

que

La un

qUestiona

conseguir

una

vida "estética": millar casa, millar

Quaresma

cami.

Ens

És

seriosamen t

mostra

aprendre

és

també la

reconversió.

crit.

una

es

una

És

aventura.

necessitat

És

on

un

d'una

escala

traben

els

per

racons

de Déu.

L'home en

que

en

la

gracia

i

la desgracia s' atreveix a con-

fiar en l'amor de Déu, i que accepta esser acceptat.

L'home que ha rebut la !liberta t

Per

Segona .

1 'actor

Jesús

Més bé la dificultat de ser cristia es traba en la inclemenblnna.

millar dos-litres.

en

on s'hi traba la incleménc1a dura.

cia

millar

la capacitat de ser cristia.

un silenci indiferent.

clamar

piscina,

millar

nova.

i

és

capac

de

superar

1 'autoa'illament.

L'home és

de

conscient

coratge

no

cor

inquiet,

també

esta

a

que

que

el

se u

l'altura

del

seu saber.

A aquest la

tasca

de Déu: ria.

ll u ita

d'idols. aixi. sense

home se trabar

1i

presenta

els

racons

preocupació social.

treball.

1sme.

un

de

assisténcia contra

L'home

que

cap

a

la

al

pro-

tota

casta

vol

viure

no alcancara mai ambigOetats, peró

moviment

prega-

la vida generera maduresa.

encara que en un estat fragmentari.

10

EL

TEATRE

MUNlCIPAL

D'ANDRATX

El teatre nou, que s' inaugura amb la celebració de de Germanor, ha estat noticia durant aquest mes de febrer.

Per a poder mU lor

j

la 1 Festa

nformar d' ell i de la seva funció hem ti ngut

una xerrada amb en Jaume Bosch i Bover, regidor de Cultura.

El

teatre

ens diu en Jaume- i

és

municipal-

com a

tal esta

al qual Andratx s'hi acolli. i gracies a l'esforc de l'Ajuntament

obert a tothom. Tendrem un Reglament

s'ha

d'ús

no

el sia

i

tata

vulgui

persona

usar

ho

o

grup

podra

per obres de teatre,

cies,

concerts,

etc.

di es, · h i haura una per als de la Tercera

que

demanar, confen::n-

Ara. aquests con fe rEme i a Edat i una

altre acte per l'escola Ramón Llull.

pogut

esta

vestir:

de que, ed i fieL a 1 tre

temps.

de

acabar Conveni que

es

sempre dóna alegria

projecte. un per a reforma feu

a

nivell

Graci es de

al

teatres,

nacional

i

terme.

Diriem

posarem

hi

part

del

que

poble,

Encara

que

més i

falta focus,

un

contents

l'acollida

ha

piano

sobre

tot

tingut

per

que

es

demostrar

a

la

Festa

l'assisténcia

de

Germanor.

- Projectes immediats?

L'Ajuntament, juntament

ja havia estat teatre I

qcabat.

Estam

Estava en projecte des en 1.979, es compra l'antic que

a

més mi tjans acústics de mitja coa.

amb - Estau contents de l'obra?

dur

amb

AGARA,

de

Teatre.

grups

de

Galilea, 8

grups.

orgünltza en

Muro,

Ja

qual

del

ll

Mostra actuaran

Sóller,

S'Arracó. ..

Seró.

una

Capdella, en de

total marc

al

11

29 d'abr1l. És d'esperar públic correspongui.

-

Que

més

que

el

pots dir-nos

del

teatre?

- Volem que estigui al servíci de tot el poble. Endemés, hi haura uns anexes; Bar, Local Social per a l'Associació de la Tercera Edat i el Club d'Escacs (Ajedrez).

Pero

cal

dir

que

el

Aixó ens conta el regidor de Cultura. Com podem veure és una obra que el poble necessitava, i esperam i desi tj am que aquest correspongui amb i assistencia.

la seva acollida

N'ALÍ

teatre

és lo primer. Lo demés són anexes.

CARPINTERIA

H.

Ceruanles

Mueblas y ·Decoración

TISCHLBRBI CARPBNTRY MENUISSBRIB

Cf. Espat1a, 4 67 11 61

Tel~fono

PTO. ANDRAITX

[§¡m¡

SUVICIO OFICIAl

Fro.nclsco Cnñello.s Mascaró SERVICIO Y VENTAS

jiOt/ ,/·_,.,¡,,,¡~

Gl2',1/.....

t.l/

61 J6' J 1

Canelero Puerto, 55 Tol~lono 6713 89

SERVICIO RENT A CAR Puerto do Androlt•

12

L'aulocar que anรก a la Rua de Ciutat

I aquest castell visitaren ...

13

"â&#x20AC;˘

lmatges de la I Festa de Germanor

NDRRTX --88

14

Pr~ELVJIS

D'ANDRATX

VTLA

passat 11 de febrer s'entregaren els Premis Literaris 1.':1

un poc la clarlciR quedarem agradablement

que

históric,

Premi

rl

aqui

di R

i

BalLasar

anys,

fn

que

es

pot

plural

ja

5 els

de

és

Porcel la

primera

parlar que

premis

de

vegada

any

estat

en

eren

un exit

forcn els 8 han esta t

37

presenta ts

ja

Premis

aquest han

i

partici pació:

treba [J. s

creat

i

els autors premiats.

Ara que ja han estat cntregats

ons

vos

més

ha

parescut

extensament

guardonats,

bé

parlar-

d' alguns

pensant

dels

continuar

- o -

Parlnm amb Miquel Ferragut Pujol que ha conseguit amb el treball titulat EL LA

DE

el

Premi

Jaurne

Roca

"ex aequo"

amb un al tre

ball

d'Kn

Jofrc,

tre-

V~INTJCINCO

AÑOS DEL C.F. ANDRATX .

D'En que a

t.~

Miquel

vos

ne

prop de 27 anys,

va

direm n(~

i xer

Franca de pares ar-raconers, que fa una quinzena d'anys resi-

dei x va

entre

a el

nol tros.

Ciutnt

per

seu tcmps

del

sinó

que,

els

Entre

setmana

seus estudis

lliure el disfruta

a S'Arracó.

treball

S0U

sobre al

el

noltros era

cementeri

demanar-li

que

que

el d' invcstiqació arraconer ens

ne

i

donas

quan

era

ens

exactament

tractava

partint

l 'escrit,

d 'un

eplsodi

la fundació del cementeon

esta

de

la

si.tuat

seva,

"inauguració"

que

avui

d iguem-ne,

fou

d'una

en

amb

nina

el

jove.

d'aqui en surt el seu r·elat imaginari.

També li comentam -per que 1 'ha presentaL en casLelld?

I ens respon:

-Per manca de domini

del

idioma.

nostre

aixó at

el

de

frena

i

narrativa.

feu

que

no

vol ta

no

el

Una

altra

el

f ou

Tal

pnsenta cosa

presentas ·~ra

que

al

de

ni-lrra ti va

f>reu:

Lim

sois té una trentena de pagi-

n0s.

Tot ha

i

amb

deri.vat

cap

aixó a

conversa

la

caire~

altres

i la reducci6 de N'ALÍ l'ha convidat que

a que ens escrigui sempre vulgui.

Per la quu.J cosa re bu t uni'l pe tita estirada

hem

d 'orelle:; ell

quan

pensa

manca

de

p1~nsa

que

ens

ha

dit

que

que

N'ALÍ adoleix de relats ficticis i que hi

com

ell

que

que

no

tenen

ha

mo l. ta

escriu

més

en

gen t

prosa

l'oportunitat

i de

publicar o donar a conéixer llurs contes.

Pensavem

no

que

soterrament

CEMENTERIO

PALOMERA Hiel

aixó

que

amb altres els próxims números:

sorpresas

comenL~

88 l dels qunl don~rem relar.ió qunn foren conccdits cls mes cie desembre.

Si bé oques t pr·crnis són una continuació del AndraLx

1.988

Entonam

per

les

ens

pugui

el

"mea

culpa"

responsabilitats

que

suposar

que

volem matisar que hem dit sempre que

encnra

ALl, ho ha caigut N'

1.5

bé,

esta

obert

a

tothom,

que desitjam de grat tenir nous col . -

El treball comenca amn dades i relació de preveres

laboradors que animin la revista.

han passat per la Parroquia aquests

Ens acomiadam d 1 ell, donantli 1 enhorabona per el prem i desitjant-li que no sja el i 1

anys, deis preveres fills del poble, estad1st i ques, economic

darrer que guanyi .

moviment

de

Parla l 'any ,

- o -

les que

la

de de

huma

di ta

les

parróquia.

festes

les

i

de

to t

extraordinaries ,

obres,

música,

al tres

esdeveniments

excursions . . . que

hi

i

ha

hagut al llarg d'aquests anys.

També recull una petitA miscel . lania de coses curioses que ha

Na té

nyRt

Ma:::-galida Ferra En se36 anys i de fa onze

anys

enea vi u a

que

ella

S' Arracó.

nasqués

considera

a

Encara

Ciutat

es

d 1 arrel

arraconera

car tota lH seva familia és d 1 aqul i

pel

hl.

gust

qúe

passa

de

viure-

Ella és coneguda pels nostros

l.ectors, el

escriu

seudónim

N 1 AL1

a

LO

COC

o amb les seves

sota

S 1 ARRACÓ

DE

inicials

i

també

informa de les noticies arracone-

trobat,

i

trabar

i

que

1i

cercar-la

informació als

-apart

diaris

com són

del

malta

Butlletí

la Parróquia-

la nostra centrada,

i

ANDRATX,

la

claque tal volta ens poc als que escrivim medis 1

N AL1,

de com

PARIS-

quAl

ha fet valorar més la

humils

aqradat

LA VOZ AHRACONENSE.

BALEARES li

de

ha

abans

i Arxius del Bisbat i

com

res.

pensa

importandefuig un a aquests

comunicació, a

cosa

referéncia

tals per

el día de dema.

El funció

de

sorgl. en seu treball LXXV celebrar-se el

aniversari

de

1

S Arracó, fou i

El

aquest que

petit

La

Parróquia

Sant

Crist,

passat

any

ella

pensava

treball

per

que 1.988,

fer-ne a

de

un

publicar-

ha damunt N ALí precisament.

Ja

es

trobn

la

convocatoria

dratx, per a

el

amb

tasca molt

poder

arreplegadora de

dels

material, Premis

acabar-ha

presentar-he. . .

i

An-

d ' hora

les

tres

coses la decidiren a fer-ho aiximateix.

del

n 1 esta

Marqalida

premi

i

pensa

que

valida

que

hi

altres

convocatóries

a

divulgatius

podría

contenta

hi

molt

d 1 aquest

ha

gent

presentartreballs

ti pus,

car

a Ja nostra comarca no n'anam massa sobrats d 1 ells.

1

A

Na

16

A

LA

MEMORIA

D'EN

JAUME

ROCA

La inauguració, el passat 11 de febrer, del nou teatre hn suposat entre altres la recuperació d'un local que fou ha estona teatre popular, on es feren moltes representacions,

i ha servit també per a recor-

dar el seu pro: motor i propietari, En Jaume Roca.

Jaume Roca i per

Baucé,

Mestre Jaume des Gerrer,

la historia d 'Andratx perque fou

ha estat arraconat

lliure-pensador i

anticlerical.

N'ALÍ ha cregut convenient refrescarl~eva memoria i, demanant, demanant ens hem trobat amb 1 'amo Antoni Cavas,

"Burbaia",

qui ens ha parlat

d'ell.

Roca?

- Podem parlar d'ell coma qerrer,

Ha estat una llélstima que ara en motiu de la inauguració del nou teatre no s'hagi preparat la re-

com

presentació de qualcuna d'elles.

-

L 'amo Antoni,

n

llome

qui

de

fou En Jaume

teaLre

i

com

a

lliurP-pensador.

-

- Com a gerrer, primer?

Era un bon <1rtesa i artista.

Podem destacar els acaballs de i xemeneta. que en feu molts encara en queden alguns al poble, imitant d' un foren i

la

Ara

Riego. de

en

forma

carabi ner lo

dues

tamany

natural.

que

foren

aquestes obres,

es representa-

ren a Andratx?

En vida seva si, i els primers anys després de la seva mort, peró després, com tot lo d'En Jaume Roca foren arraconades.

figura

la

genernl

del

millor

figures

es U queren a

fins

o

I

que

feu

de xeremiers, Eren

destrui"des

ara

d'cll

com

a

Jliure-

pensador?

En

Jaume

Roca

fou i

un home ajudava

teatre

feia bé a necessitats,

tothom sobre

tot

durant

seu

Deixava

doblers

de

defora del

Parlem

test

ofici.

usur·a.

el Movimcnt.

dor

i

als

bo, als del

sense

Ara bé, ern un lliure-pemsaun

critic

acerrim

de

les

- l com a home de teatre?

- Ell no fou actor, peró si promoreprescntacions dn molLes tor

autoritats civils del seu temps.

de

que feu al cementeri, él que deien "dels protestants", el dia deis

comedies

feren

al

i

sarsueles

seu

teatre.

que I

es

autor

també de comedies com "Na Margalida des Cap de Llebeig", "Es sereno des

barrí",

poble",

"Es

"Sa

revolució

Pan-caritat

de

Foren

Morts,

on

i

famosos

hi

hav i a

dos

rnligioses sermons

en terra ts

tres

d'un

11 iure-pensadors com e.l l. El segon el pronunci~ l'any 1.909, un any

Sant

abans de la seva mort.

Elm", "Sa nora i sa sogra", etc.

17 Vet aquí uns trocos que record:

"Va per segona vegada, germans nostros, que venim

i respectant el Gran Nom i s'opini6 de tothom,

per a demostrar que tenim

a onsevulla és ca-vostra.

s'amistat nostra sagrada.

Sa mostra del món demostra que és veritat lo que he dit

S'honra vostra esta marcáda dins s'idea des progrés

que el m6n n'esta ple i seguit de religions diferentes

i sou voltros es primers

i a totes les veig contentes

que vos tenen a s'entrada.

amb ses seves cerimónies.

Sense voler vos han dada glória eterna, se pot dir,

Tots tenen sants i dimonis i tots resen cada dia,

perqué no ve ningú aquí

i tots duen sa manía

que tot-d'una no record

que lo seu és lo millor,

sa vostra vida i mort

per aixó feis-nos el favor

tan estranya per alguns.

de ser en sos Drets Civils, autoritats¡, més humils.

Sou els reis de los difunts perqué vos han coronat.

Respectau el nostro dret: rodau aixó de paret ...

Aquí teniu llibertat, que es vostro desig ja ho era.

i no fareu més ofensa

Sense paret ni barrera,

a tres germans tan honrats,

vos tenen aquests senyors,

tant com tots voltros plegats,

peró es lliure-pensadors

sempre i de tota manera:

no s'entenen de misteris i desprecien les miséries

Oh Joan Ferrer i Servera¡

des fanatics ignorants ...

veci d'Andratx i doctor. els teus amics, si senyor¡ vénen aquí per a honrar

Separau-los, vos avis, des tirano que voldra

sa memoria que vas deixar, coma lliure-pensador ...

es vostros fills afrontar d'una manera o de s'altra, que no és deshonra ni és falta qui no es vulgui confessar.

Sa llibertat Déu la da a tota persona nada.

Sa consciencia és sagrada.

Creis-me, germans, que és segur que no fent mal a ningú

Fins aquí l'amo Antoni perqué més

en

lo que ens conta Cavas.

Si serveix

Jaume

conegut

pel

millor per a tots.

N'ALÍ

Roca

sia

poble

un

poc

d'Andratx

18

---------.E~~~.I~·~~-~~·~l~~~··~~~)F.>~~~CJ~-------------------------------------------

punt.o de entrar· nn el último tercio de este tAóricamen-

cambiado.

tP.

ejemplo Galicii'l, muchns · de sus comnr-

fl

"I nv i Arno".

después

y

de

haber observado su comportamiento en

esas

as1

dos

como

podemos que

conducta escaso

ambiente han rey.

a

nuestra

con

certeza.

de

las

ha

que

y

dias

en

visto privados En

dóc .i L.

sido

1 Luvias.

de pocos

que

nos

del

astro

si

Hlgún

contrapartida

son

más

encuentran

absoluta

en

los

se

rasadb.

primaveral

sido

hemos

cas

pi'lrtes.

afirmar

su

leve.

del

olvidemos

Comuili.dades

otono

terceras

el

las

No

sequia.

de

una

Por

a

pero

que

dudas

verano

de

que

en

somos

cons-

turismo.

meses se

ve

mucho

y

fenómeno atmosférico ha destacado

me

por su constancia y con preferen-

justos o Lal vez escasos los referi-

durante

cia

eJ

otono

ha

sido

el viento. vamos

No

al

hablar

de

a

descubrir

un

tema

de

dos niveles. lluvias.

actualidad. por anormal desenvol-

ca.

nuestra Luristica mismos

comenta-

rios que se realizan. Sin embargo

"ese

beneficia como es

.1 os

referenciJ

mfis a

cientifica

llama ti vos

una que

hace

investigación determina

que

en

etc .

a 1 rededor

de

Ju;m

de

este

famoso

la

capa

pJaneLn.. solns y

de

causa

4 \!.

"agujero"

ozono

de

en

nuestro

originado por los nreola proliferrtción indus-

trial de algunas ciudades.

llicho

fenómeno donde con más influencia ha

repercutido

templadas.

es

en

ubicación

las de

zonas

nuestro

país.

Jo

por

con

o

nadn

una rnma ya en declive agricultura. si bien los

pozos.

Seguramente

Snn

los parte

en

cuentan con un c:audal

importante.

calidad

otra

atmosférico''

de

Pedro esos

nori.as

ñcuífero por

San

estarán sino

secos casi.

Pero tampoco uno ha rle ser pesimista y se tiene que tener esperanza de

que

la

durante

primavera

este

mes.

puedan

y

los

llegar

las

lluvias tan anheladas para abastecer .las

neces í dades

ciendo

especial

de

todos.

hincapió

pero

ha-

en

que

esns no produzcan males ni desperfecSin

motivo. la

n.

la

La

contar

estos momentos

nuestro planeta ha sufrido un aumento notarial de temperatura. unos

podemos

cambio

de

Por

problemas.

uno

de

diferencia

Comunidad.

tos.

y

de no contar con nuevas

se

poco

vimiento y son muchos los escriinvestigaciones

resulten

La repercusión en nuestra comar-

nada tanta

nos

sin

y

Los

población que

no

Comunidnd

durante

de

atane

aun

incrementada.

temer

una

niveles

nuestra

nuestra

grndualmente hace

lo

de por

en

acuiferas

potencia

luqar

lluviosas. inmersas

preocupantes.

es

una

Comunidad los

reservas

cientes

que

duda

alguna.

por·

a Lqím

desde

hace

unos

a~os

climatología

de

F.sp~nñ

ha

tos a nadie. (continúa pág. 20 )

19

GANDBI

I

-

una preparación

"¿Qué es ...

LA

JORNADA

PER

LA

PAU

de los Carnavales?"

"No, por la Paz,

es

una

manifestación

con motivo del

aniv~rsa­

rio de la muerte de Gandhi".

"Ah¡ o su hijo?"

Dues de

lluny

Era

persones ho

i

la

feien

Hi

. pel

Humans,

havien la

30

de

de

i

i

cartells

encap<;alats

netes

i

per

de la

Tambors

de

gener.

mi 1 al. lots

de diferentes escales que, cartas

Pau,

Cristia

dia més

v ist

comentari.

per

Grup

el

participaren

Indira ...

aquest

manifestació

organi tzada Drets

Gandhi ...

amb pan-

mil

colors

Banda de

d'Andratx,

Cor-

Capa<; de treure els anglesós de la Índia i conseguir la Independencia.

Capa<; de no menjar,

durant

llargs

dies,

hagués

llassin,

molts

que

ho veren, com aquelles dues persones, no

sabessin

que

hi

té

qui que

és

En

veure

Gandhi

amb

la

ni Pau?

I aixó que fa uns anys molts pogueren veure la meravellosa pel.licula que es feu sobre la seva vida.

for<;a

que

no violenta.

I

govern

de

la

capa<;: d 'exigir

Índia

que

pagas

el deute de 550 mil ions de rúpies que tenia al Pakistan, naria

fins

que es

i que deju-

pagas

li arribas la mort,

o

a

ell

fou assessinat

el 30 de gener de 1.948 per aquells que volien solucionar els problemes amb

la

venjan<;a

les

armes

i

no

i

la

for<;a

podien

de

aceptar

les seves propostes de pau i perdó.

per aixó volem aprofitar l'avinen-

Memoria a Gandhi, utópic de la Pau i la No-Violéncia, profe-

nat a

la Índia,

encara que és ciutada del món,

perqué era

Gandhi,

Maha tma i

altra

la seva bondat ila seva paciéncia

al que

sense

anaren

de la Mar, a Ciutat. possible

hi

un musulma o un hindú que es bara-

des de la pla<;a Espaf\a fins al Pare

És

mentre

tesa pera dir unes coses d'ell.

Dir més dels

que

selecte més

del

ha

estat

nostre

selectes

de

l'esperit

segle la

ta i

un

Historia.

Un politic sant o un sant que íntervengué

en

i del món.

la

política del

del

treball

capacitat

de

manual

sacrifici,

i

de

la

agosarat

defensor dels débils i

jutge exi-

gent

Memoria

dels

poderosos.

Gandhi, constructor ~e la Pau.

seu pais N'ALÍ

a

_ 20_ _ _ _ _ L L I B R E S

QUE

SERIA

.BO

LLEGIR----

PONS. Margalida LES AUS Edicions 62, col.lecció "Els lljbres de l'escorpi" Barcelona, 1.988

53 pags.

Na

Margalida

Pons

és

una

al.lota que enguany acaba la carrera de

Filología

només

es

Catalana

dedica

Literatura

-amb

a

i

que

l'estudi

nombrosos

no

de

la

articles

publicats a revistes especialitzades i

de

divulgació-

sinó

que

també

crear

Literatura. el

testimoni

D'aix~

primer

se u

n'és

llibre

següent encara

quan

escrit

i

els

tenia

no

Pos ter iorment

va

Salvador

publicat

1.985,

de

Espriu

premi

del

guanyar

el

la

quali tat

es

ve u

La

rec.:ull

de

llum.

Aixi,

d 'un

per exemple,

(viene de la pág.¡s De no ser así

mesura

que

són

poemes

variada,

on

abunden

mar,

al

curts,

un

aquest,

l l ibret

lector

i

i

millors

l'hora en cata la.

de li.ciós,

i

encanteri

que si tua

per

a

poetes actual

mallorquins que

escriuen

BIEL ENSENYAT I PUJOL

lector.

poco nos

podemos

mentalizar

para

poner en

práctica el ahorro acuífero, con el. consiguiente máximo aprovechamiento de esa esencial materia prima.

ASPA

al

l 'autora entre

el sonet inicial

poco

les

definitiva,

detallista

d'encis

de

natura,

la

en

premi

Es

el

que

És ple

que ara acaba

moment

a

cosa

la mitología.

anys.

tracta d' un poemes, vint-i-quatre

primer

l 'obra,

de

majaría

plens de sensibilitat que impregnen des

bellesa.

i

els animals i

de

la

harmonía

confirmada

tematica

obra que comentam, veure

que tota

Ell tot sol ja serveix per calibrar

els

de

de

ordre,

ció,

Ciutat de Palma de 1.987 amb aquesta i

"Felic aquell lluny ... ", és

una meravella per la se va construc-

l'any

l'autora

vint

mirar

referencias

de poesía, Sis bronzes grisos d'alguanyador

11 ibre,

anam endinsant-nos al seu interior.

fa allo que sens dubte és més difícil:

del sap

Donamla maals. ajuntaihents,

construtm Mallorca plegats.

El Conscll Insular de Mallorca du a terme en col.laboració arnb cls municipis petits de l'illa. un ambiciós programa de realitzacions que és el resultat d 'una estreta cooperació en matCria tecnica, jurídica i econOmica i en una cimplia plataforma d'accions en els camps més importants de l'activitat ciutadana diária .

El Consell Insular de Mallorca ofere ix als diversos rnunicipis unr. ajuda inestimable en materia d'assistCncia social

als ciutadans, de fornent de la Cliltura popular, de dotacions d'infrastructura esportiva als pobles, de potcnciació de les activitats econórniques i socials, de creació de llocs de feina, de construcció de carrete res. de protecció del rnedi arnbient i de tot quant s'ha de menester perquc els petits municipis de la nostra illa puguin disposar d'uncs dotacions d'infrastructura adequades a les seves nccessitats .

Per nosaltres, els més.....petits són els tnes grans .

•

CONS[LL INS!J!-_/\1! 1>[ MALLOIK/\

22 - - - - - - - - - - - - - - d e pc>r t.:::.s - - - - - - - - - - - - - - - - - - • FUTBOL: EXAMEN ANTE EL INICIO DEL SPRINT FINAL Esta dentro una de

vez no voy a ahondar situación que habríamos

repetir, como

ahora.

se

ha

hecho hasta cal i-

En esta crónica voy a

a poco el esplritu se fue diluyendo y el equipo a mitad de temporada ya

estaba

en

una

situación

que

se me antoja la peor para un equipo:

brar el momento y las posibilidades

sin esperanzas de ascenso y salvado

do

los

de

el

seno

lo

que

cuatro del

equipos

final.

ya

que

f·orman ·

Andraitx,

C.D.

podriamos

que

denominar estamos

a

ante

Se

nos

últimamente,

Sa Plana; fuera, tampoco recoger mucho y asi nos

vamos vamos

un descenso que se me antoja

pero

el

Aqui,

borrón

unos

pues

poco

dimes

se

ha

y,

según

hecho

ido

o

un

lla

y

Al equipo

que

de

segunda

realidad.

directivos. llegado a

más

discu-

inicia.l,

hemos

situación, evitar.

podríamos

juvenil perla". se

las

haciendo caso

puede

cuidó

a

buscar

Era

el

en

sus

nos En

en

vano

que

de

él

no

ha

dado

el

se

ha

y

muchos

planteamiento

Una de

inicio

de

a

la

hay

futuro.

que éste

no

ha

cumplido

lo

esperaba.

Creo

que

disgustos

interior

ha

han

sido

Y

sido

el adecuado.

Los que

han

alevines aleqrado

cía

poco

unos

final

trabajo

Su

tadas

pero

e

cara a un

alentador.

sido

al

favor

su

campaña el cotarro.

esperanzas,

Tras

devolvieron

inicios y en quien se tenían deposim~s

equipo

espejismo.

vuelta

decir que, es

un

derrotas

la

"la

nada.

fue

irreversible

equipo

denominarle

evitar

rumbo;

haciendo

llegado a la que sólo un milagro

sí

inicios malos, pareció que cambiaba

primera

actual

y

descompensada.

la

pensamiento

de

que infantiles, hn.y Para decir que eran los que con menos posibilidades partian: poca planti-

la situación

tirse en seriedad y,

dado

sólo va a vegetar en la competición.

o di retes, cuentan

ha

ya que a partir de ahora el mismo

Por

soluciones no han a

pilra

casi

no

y conjunto para el año que viene,

serie

esto:

ha

equipo

lo mucho que se esperaba del m.i smo.

se

se

que

No puede hablarse de fracaso,

el

qué

de

tas.

como insalvalbe. Un puede preguntary

antes

avecina

de los equipos que tienen que venir

hacia

pesar de lo mucho que se ha discu-

todas las posibilidades eran remo-

un calendario de aupa con la vi.s.i La a a

a

Gutiérrez pasara al primer equipo,

solo de la ende-

conjunto.

descenso;

breves

y a hechos me remito, el Andrai tx no gana un partido desde el 23 de Octubre. casi cuatro meses. del

de

tido

Lo dicho: sobre el equipo de Preferente está casi todo dicho,

blez

peligro

"rush"

meses del fin de la temporada.

Ello habla por sí

todo

lo

que

podia

los

la actual en Uno, que conosuceder,

no

se

23

ha visto sorprendido por la act~al campafia y, al fin, tras muchos años de trabajo, los esfuerzos de su entrenador, Mateo Mayans, se han visto colmados. La última palabra no esté dicha. Este equipo puede conseguir els ascenso. Soy contrario, pero la gesta ahí

ré. Hay buenos mimbre~ y, cara al futuro, puede salir ahi alguna estrella para el fútbol andri txol.

La semilla esté ahi; ahora el fruto debe germinar.

JOFRE

e~ta-

RESTAURANTE PIZZEniA LA PIAZZE'TA Especialidad en PIZZAS PASTAS y CARNES PTO. ANDRAITX- TEL. 67 27 OO .

A.-o11ldo ,Moleo loecfl, ~ • hl. _ -·-·-···"-·-·

'""'' rlt A.,tltoil•

PANADEIIA • PASIELUIA

ELECTRODOMBSTICOS REPARACION

CAFETUIA • HfLADUIA

Y VENTA

DE: TELEVISORES

Cja/Jtiel (}Ju¡ol. :03atte!d ANORAITX

Motlet Floaet, 3 • Tel. 67 16 41 '

AVDA. MATEO BOSCH, t1

CONCESIONARIO OFICIAL TALLERES

VENTAS

latllw l . AltM••r.l .

Tel. 1171078

Tel. 11139 ee

Aragón, 2

07150

A N D R A 1T X

TEL 111114

RECORD S

D'AHIR

Aquest mes ha estat lo Rua. Aqui vos presentarn una de l'any 1.933 a Andratx. Qualcd s'en recorda?

tato de

la Rua

Abaix és el teatre. el que s'ha inaugurat. CJar que Ja foto és d'abans de la inauguraci6, inclús d'abans que es pens~s tornar a refer.

J

!