N'Alí abril 1989 (32)

LA REVISTA DE LA COMARCA DE po-NENT Any IV

nยบ 32

Abril

(,

1989

,J

NJ\Ll

. A REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT

ANTONI

CALAF'ELL

1887- 1987

LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT

TERCER

ANIVERSARI '

โ ข Apt. 79 07150

ANDRATX

,:\ AEST AURANTE

CAARETE"A ~(f'ITO OE ANORAIT X

TU. 1730 11

TODO PARA LA CASA, S. A. C/. Galicia, 27 • Teléfonos 67 13 03 • 67 28 13 07150 ANDRAITX

- - ---

matei•iales eonst.rueeión

CAFETERIA TAPAS VARIADAS f1oac

Pvorto ,., A,.d,altx IMallorco)

Perol, 37

Tol. 67 27

SNACK- BAR

os

«luíjote 1AlJTOS MOR.AGUm 1 RENT A CAR e¡ . 8op8n8, 'l Tolf. 6'120 09

PrQ. ANDR41Tl1

fiiALWRC:AJ

CAMP DE .MAR · MALLORCA

J

lA REVISTA DE LA COMARCA .l>E PONENT

EDITORIAL

Apartat de correus 79.

07150 ANDRATX Editen: Coordinadora Parroquial de Joves d'Andratx Centre Cultural de S'Arrac6 Director: i Sans6

Joan Perell6

Redactor en Cap: Gaspar Pujo! i Flexas

és

Tres anys temps més

fer un balanc.

Quan sortirem al carrer per primera vegada no mancaren entre la gent els dubtes i l'escepticisme sobre l a viabilitat del nostre projecte.

I

no,

certament,

sense motiu,

perqué tots

sabem que per dissort al nostre poble qualsevol acti vi tat

REDACCIÓ

de vida de qualsevol entitat que suficient per a poder-ne

de

durar ga ire.

caire

una

A aixó

mica

cultural

cal ia afegir-hi

no

Ja

sol

nostra

ferma voluntat de fer una revista majoritariaJoana Alemany i Mir, Antoni Ensenyat· i Ferré, Biel Ensenyat i Pujo!, ·Francesc Femenias i Calafat, Pere Flexas i Flexas, Margalida Ferré i Ensenyat, Gabriel Jofre i Mir, Miquel Tur i Ensenat, Maria Magdalena Pons, Miquel Amengual i Saurina~ GERENT Vicenc Flexas i Alemany FOTOS Michel'S, Tosafu.

Impresstó: Imprttmta BRlNS Ciutat D.L. P.M.

295/1986

ment escrita en catala,

cosa que,

per increr-

ble que paresqui, encara provoca qualque recel, sobretot,

cal dir-ho,

lano-parlants. cacies

entre els mateixos cata-

Tampoc

entorn a

qué

no hi

mancaren

les

suspi-

havia darrera

-si

ho

voleu més clar, al servei de quin partit politic

es tavem-.

que

tots

aquests

dubtes

els

seus

errors

i

tengut-

N'ALÍ

Al

cap

de

anys

pensam

s 'hauran esva 1 t:

encerts

continua,

tres

i

-que ho

fa

de

tot

en

i amb plena independencia.

I aixó ho farem durant molts d'anys.

N'ALÍ

amb hem

catala

4

CABRERA

LLIURE------------

(Editorial de la Premsa Forana)

Fa ja uns anys diversos grups i organitzacions de caire ecologista varen dur a terme una campanya de sensibilització de 1 'opi nió pública i, al mateix temps, una batalla legal a fins i efectes d'aconseguir que Sa Dragonera no fos urbanitzada.

La incomprensió i el desinterés de l'Administració i el desinterés general versus la defensa del nostre patrimoni mediambiental foren vencuts per la tenacitat dels qui tenien la raó del seu costat. La raó legal se 1 ls denaria també amb el temps. Avui, patrimoni del Consell Insular de Mallorca, o, la mateixa cosa, patrimoni de Lots els mallorquins, Sa Dragonora resta per a sempre lliure de la possibilitat de ser alterada i destrurda per l 1 ~mbici6 i en profit d'uns pocs. l altre extrem de l'illa, un petit arxipiélag, Cabrera, estñ en aquests moments pendent d' importants decisions pol í tiques que hauran de determinar el seu futur; unes decisions que no pareixen f~cils, donat que s'estan debatent distints graus de protecció i no es pot tenir encara la certesa que les decisions que es prendran res u l ti n les més adequades j convenients.

Encaru que la historia de Cabrera és molt diferent a la de Sa Dragonera. l\

1

Afectada per a fins militars l illa ha romas vigilada i protegida per un petit destacament que, és ben cert, no ha alterat substancialment el medi ambient.

Per contra ha hagut de suportar unes maniobres militars que fa temps són fortament rebutjades.

Així i tot no ha planejat sobre 1 i lla el fantasma .. de la urbani tzació i resta practicament intacta essent 1 1 úl ti m reducte d' aquesta natura que ens queda.

1

1

Com s'ha de fer per a protegir Cabrera en el futur?

1

Aquest n és el gran debat.

El Govern de Madrid pretén que Cabrera quedi en mans de 1 1 Exerci t, continuant unes maniobres militars encara que renunclant a 1 'us del foc real.

En aquest sentit esta arrossegant a un ximple PSOE, en · contra d'anteriors posicionaments, i a un feble Govern Autónom que, a canvi de no se sap molt bé quina casta de contrapartides, pareix disposat a donar el seu placet als desitjos d'un distant i poc sensible poder central.

Al marge d 'aquestes intencions hi ha una Proposició de Llei Organica al Congrés dels Diputats, aprovada per unanimitat pel Parlament de Balears, que pretén que Cabrera sigui en el futur Pare Nacional Marítimo-terrestre i Reserva Integral, el més al t grau de protecció que es pot aconseguir per una area natural sota control l administració de l'Estat.

Peró aquest assumpte fins i tot abans de ser debatut pareix que no arribara a bon terme.

Restaría encara una tercera possibilitat, com és declarar Cabrera Pare Natural per la Comunitat Autónoma, encara que no pareix que 1 S empri aquesta vía legislativa.

El Parlament de Balears és sobira i competent per a prendre decisions que afecten la integritat del seu territori i el Parlament nacional hauria de respectar-les escrupulosament. Seria de desitjar per tant, ara que encara som a temps d 1 evitar un atropell a la sobirania popular de les illes, que l'acció política dels partits amb representació parlament~ria a Balears i a Madrid foren conseqUents amb el seus propis actes i del Parlament de 1 Estat emanara la desitjable declaració de Pare Nacional per a Cabrera.

1\l tres decisions foren un frau i a la vegada un desbarat imperdonable.

1

Cabrera, com abans Sa Dragonera, s'ha de veure lliure per a sempre de la degradació i la destrucció.

r1 o e es------------------5

i

tí

TERCER ANIVERSARI Una

noticia

per

a

nosaltres

important és que aquest mes s'acom pleixen

els

tres

anys

des

de

que N'AI.Í surt.

Dia 23 d'abril de l. 986 sortí el número 1. Amb número aquest arri bam al 32.

Aquest número, sinó pel seu contiQ gut., és extraordinari pel se u siqnificat. tres se

anys

amb

el

Tres de

anys

cercar

poble

i

de

feina,

comunicar-

comunicar

al

poble

lo que es considera impor-

tant,

tres

i

anys

recepció:

de

testimoniatge 1

Andratx,

S Arracó

i també el Port.

La Revista ha passat per diversas etnpes: una primera qmulticopiada", després l'impremta Offset.

Hi

ha

hagut

hi

ha

hagut

des

del

canvi

no

altres eritre

Endemés

han

han tots

que

deixat anat i fem la

Revista.

de

la

que

cada

mes,

i

amb a~siduitat i constancia ha organitzat el grup "Lluc a peu", que aquesta temporada han recorregut a peu tots els cims i pujols del

nostre

n hi ha

entorn,

hagut

1

una,

aquest

organi tzada

"Sa Nostra" el dia 7,

mes per

que tingué i una concurrencia, i

una massiva altra organitzada per la Parroquia pel dia 23 i que a l'hora de redactar

aquesta

crónica s' estA

prepa-

rant i que pareix que també tendra bona concurrencia.

FESTES DE SANT PERE

director,

col.laboradors

principi

de ser-hi. han vingut,

de

EXCURSIONS hnura d'abril mes Aquest estat un mes d'excursions a . Andratx.

Encara

que

mes de juny,

no

sien

fins

ja són noticia perque

ja se'n parla i sobre tot, ta

és

la

pel

noticia,

i aques-

perque

enguany

l'Ajuntament ha cridat a col.laborar en la preparació i

realització

de les mateixes a totes les entitats culturals i

PRESENTACIÓ D'UN LLIBRE Coro

el

30

ja diguerem el mes passat d'aquest

mes,i

durant

un

deportivas del poble. i per ,1 o que sabem j a

De moment són deset les entitats que han res post. És d' esperar que enguany les Festes de Sant Pere siguin

sopar al Restaurant Coll d'es Pi, organitzat per la Pena Bar

millors i sobre tot més participa-

CA'L TIO, Lendra lloc la presenta-

des.

ció Mir del

del

Ll ibre de Gabriel Jofre "25 anos de la historia C.D. Andratx". Desitjam que

sigui un exit la festa i la , difusió del llibre.

Volem en la

unes

dir

festes

qualitat

atraccions sien fetes poble.

que

pel

important

populars,

dels

que

lo

es

més

espectacles rnontin,

poble

i

que o

és

que

per

al

6 1

-

NOTÍCIES DE S ARRACÓ - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

LLUITA CONTRA EL CANCER

brir les necessitats que de vega-

Com ja haviem adelantat el mes passat, la Junta de 1 Associaci6

des tenen els vi si tants que acam-

de

per

1

ln

Lluita

contra

el

CAncer

de

pen

S 1 Arrac6 celebrA el darrer 8 d 1 abril

i

una

fer

on

torrada 1

S

a

i

1

d un

gent

de

d animaci6 cions que

fora

nins

i

nines

bevent

de

dret

el

1

que

1

20 30

no

1

S

mesos

amb

que,

Ja

posta

Rosa

i

la

El

les gent

la roadeta encara

com

a

que

i

aixi

sembla més

i

ganes de posar

i

aixó ha succe'it amb el

Dames

de

Municipal

1

S Arracó, li

ha

que fet

que

feneria

les coses

a

punt

Pou d' En

la

Brigada

la

rentada

de cara ben necessaria i ara esperen que de

s'acabi la

volta

bomba en

la i

tasca aixi

amb

es

funcionament

Ca

fet

la

Na

feina

de

Pasqua

es

tradicional Pancari tat

tencia

de

que

tanta

no

mol ta com

gent,

encara

1 any

passat.

1

Enguany la Missa fou concelebrada a

les

pels

11

1

d Andratx

i

nous

capellans

S'Arracó

i

el

Rd.

de

acompanyats

1'1úsica

aixi

per

la

d'Esporles

Banda ja

-que

havia fet un cercaviles una horeta abans-

es

jotes

hallaren

fins

a

boleros i qui

migdia

i

no

volgué hallar disfruta del panorama

o

de 1 reencontre

d any

assisteixen hi

any.

amb

1

manca

el

e 1s

qu i any .

en qlosat

Es

va

hoLar

que

ja

no

daval.lan

de els

a

peu

com abans, en canvi els andritxols són més,

i

de

També

cami.

la

manca

gent massa

jove la

aixó

que és es

notcl

1

d activitats que

no

el

1i

petanca

a

doble faltar

per deu

a

la

agradar que

-encara

el torneig estava molt concorregut

1

l adob

posi i

hauria

Di 11 uns

arraconers

tengui

de

a la Torre de Sant Elm amb l'assi!

cada temps

Pou

ment,

xifra

POU D'EN DAMES bon

al

celebra el

Enguany

gent

S

podrien

EL PANCARITAT

hi

la

1

es

completa.

refresquen fort.

el

marxa

extensius

és durant el dia, els vespres encara

Amb

en

L'embelliment

Joan Ensenat de S'Arracó. Seguida-

la

primavera

foranes.

causa,

vegada i

la

cercar aigua

ptes., la

constrenyi

comen~at

hi:lgem

a

Tal

ma :i or que te m e 1 fred

es

vetlada

bona

arribá

anterior.

hores

d'aquests

La

tan

i

obsequis

170.000

per

que,

també

objectiu,

d unes

serviran 1 'any

dret; quants

seu

actua-

menjant

d 'anar a

les

poble

majors

assistents.

recaudació encilra

en

uns

els

acomplí

els

seguiren

sortejaren entre

del

han

i

actua-

diverses

distraent

mentrestant

d esplai

per unes

interpretaren

cions,

gaudiren

1

d hores

servida

de

que

1

parell

1

de

Weyler,

pla~a

hi arreplegaren molts d 1 arraco-

ners

que

la

i

al tra cu-

-

ni

a que

la

els

jocs que tengueren lloc

platja

1

l horabaixa,

s'entretenguin

a

la

l

fa se va

7

manera,

és a dir,

donant gas a

de

i

la gent que vol

fum

renou a

les motos que condueixen gaudir del

que omplen

i

día asseguts,

xerrant o

mirant gent passar.

SES

NOSTRES

COSES

A Andratx i a Calvia,

A Andratx paumes i estores, a Sóller covos, paners,

ses arengades són fresques.

Molt m'agraden ses ventresques

i a Valldemossa, senyores molta pompa i pocs doblers.

per jo poder-ne me njar.

Dues gloses que mos parlen d'Andratx. I ara vet aqui una altra parla d 'una verdura mol t tradicional i estimada pels p a gesos i

que

que n'era la base dels menjars a les possessions i a moltes cases paqeses: En vint dies vaig menjar seixanta vegades faves.

Es demati de trempades, es migdia de cuinades, i es vespre de recaufades, aixó era per mudar.

Nol tros

no

volem que

pegueu una panxada

tan

feresta

de

faves,

corn l i passil al de la glosa, que per lo que podem col. legir, en va queda tip, empero, ara que n'és el temps, aprofitau d'espassar-vos les ganes amb aquesta antiga recepta de GREIXERA,

que les combina amb

carn.

GREIXERA la

~compondras

tayades

dins

una

carn

graxonera.

compondrás

a

de

seba mol ta,

porch y

d'espicies

sastres u

feta

tota

fruyte~

Hey casta

tota casta corrents,

sobretot faves y ciurons tenres, pesols, moraduix, aubercochs verts y

cireres

verdes,

y

composta

hey

posaras tap.

Heu

aygo

freda

desaras

que

no

coure

ab

la poch

foch y si tens forn calent l'hey posaras el

such

perqué y

s'acab

també

d'axugar

perquP.

color. Cuyt hey posaras LO COC DE S'ARRACÓ

prenga

canyella~

8 L

• p;H.L"ll TA

f:s

DE

nol ici.a

SON

aquests

OHLANDIS

di es

perqué

TVE

n' ha

donat

un

dins el programa "Ermites i Santuaris". que fa els dimarts a hores.

j

reportatge les 13'30

per·que quan s'acosta el mes de maig hi ha tradició de pujar-

hi. Endcm6s es prepara un festa a!la dalt pel pr·imer diumenge de maiq. i\quí

Lcrliu

uns

versos

que

li

dedica

el

nostro

D.

MassiA

Flexas,

i

folocópies de lo que es feu l'any 1.935: O Reina del Sant Rosari, l'lare nostra provident, Des d'aquest lloc solitari Mirau-nos sempre clement.

RESTAURANTE PIZZERIA LA PIAZZE'TA Especialidad en PIZZAS PASTAS y CARNES PTO. ANDRAITX -

TEL. 67 27 00

A.~rt11ldo .Maleo lo•m, .C • Tel. _ -·-·--.... - ....

,.utrlo dt Attdroil•

PANADEIIA • PASlELEIIA

ELECTRODOMBSTICOS REPARACION

UFETUIA • HUAOEIIA

Y VENTA

DE,. TELEVISORES

Cja/Jtie{ (Pu¡ol :O.fatcet'ó Motlo1 Fluo1, 3 • Tel. 67 16 41 ·

ANORAITX

AVDA. MATEO BOSCtf, t1

CONCESIONARIO OFICIAL TALLERES

VENTAS Aragón, 2

lJIItlw f. lltlliOJ, 1 ·

Tel. 87 30 ee

Tel. 8710 78

07150 A N D R A 1 T X

TEL 111114

fitan

:r.;romian.e~al ~.'IRo~eret" . (Pniu de Son Orlandis)

f.esH

· n El 'din111enge ¡i~op-vinent, 7 de jmioi de 1935, ab moti u de 1~ sortidw_de · 1' esglesiH parroqniHI y p!.lj~da de 1' antiqnisirmi figura ,de la ¡\\¡\RE. DE :DEU DELS SALTIRIS al' ermitá que, per .son difinitiu estatje, s'es :féta en HQliCI.J lloch·l~ll deli!ÓS y r~opér de l!l 'vil a, se celebrarán dCles .molt solemnts.~segom aqueix ·orclc: A les den y mitja: pfici de tres, ab .serrnó .a carrech .de Mossen jeroni Pons, Vicari de Sóller. A les cual re y mili~ SALVe y partida de la M3re de Den, acomptl· · nyHda tlel :clero; poble y banJa de.nnisica;· ca.lllallts·c·. pel cam!, ~!~l~,yar,\ ~eWo.Wi y goigs ·a No~tr,a: ~~nv,ora;' Arribats alla d~lt,· bendició dd .'1011 OrHiori, pOS;lda de la santa fignra ' :~eii' ei' sen lloch, Vésp\·es s~le111n~s; seri.i1,6',¡0,E':5A:\1¡\,NS;~ .Mari á San!is'siniil, ,u u ball_er .tegionHI_yop•liHr y_ ·r~t.ori.1. 1a la vil a·. . ·.. ; . . . , " -.

Se convida ;i'tuthóm a pendre p!lrt en tal aconte-. x'muennelli(;iós.![)'i)ods: divenres y dissapte, ·dé' veua·, da, !l Jes 11011 )' lllilja, hi)l<illrá enSil)'S <l ¡¡¡· plaSSa . d~· · 1' esgl~·sii•; ~sperHnt lJiie se1 <in Jllplts els..: qui compllrexerá;~; . . .'

Dalt el pliÍ(!' de So'n Odandis, coronal de la torre d' un 1i10li ja desennat, L·a Vcrge d'cl rosari sobernna hH escu!lit de son trono la p<!~nH. La Verge Sant~ ·aprécia :les altmes, de 1~ sev.a excelssitüd belles figures: Hllla els penyals besals deis ·primers r~igs d'el sol, refrescats p'rl~ nlens n.1~s f11.is del oratjol, ·f:lnbolcallats a l'iliverll perle nen. pt•r;¡, enlllenlellitls de verdor que tot l'any dura.

P;1gem In an HQilell ¡i11ig tot coroual de la torrt :,ruil n1nli 1" desarma!: perqne alia e'-hi .ie estrltge Nostra Mare ·i p_er. aixó es CH·nostra ja'desJ· are.

, A termita aném engúaizy .b.cbmpanyant .nostm Mare l,)f<r ~or;o.a.rhi ·deslziarP

Sr cs. aspre i f<\tigó.sa;la pujada es.més boua .i sabor.osa 1' arrit.i.ada.

a qel{r~ {a ~~ua ca_re

bellá · rosa de tot · fany

'~W$

,_A. M. D.G.

V '' ~."'

Aixó era 1 'any 1.935. Enguany si Déu vol hi tornarem:

D l ULVlENC:;E,

7

DE

MAIG

DE

1_989

A les 9 del mati: Pujada al Puig A les 11: Celebració de la Missa a l'Ermita A continuació: Balls i festa Dinar de fraternitat

Tots hi estau convidats La Mare de Déu i Son Orlandis ens esperen

PARROQUIA SANTA MARIA D'ANDRATX

A

L

1

ER

1T A

DE

o Diumenge 7 de Maig de 1989 A les 9'00 h. : Sortida de la placa de I'Església.

A les 11'00

h~

: Missa a I'Ermita.

A continuació: Jocs i Balls.

IV

1-

lnformació i venda de ticl<ets per la Paella: Rectoria (Tel. 67 14 04), Casa Enseñat, Farma.. ·

cia Mandilego i Papelería Enseñat.

A

,

•

1

l

o

1

lO

Inter-Nirvis, grup d'una gran activitat deportiva

11

Pasqua: Process贸 de l'Encontre

1?.

- P E R S O N A T G E.S

DE

LA

NOS'T'RA

HISTORIA-

Aprofitant l'avinentesa que ens donava la publicació d'aquest nómero extra (tercer aniversari) i el fet d'haver trobat entre papers d'arxiu aquestes fulles que veren la llum als anys 40 i que sortiren al setmanari Andraitx, les insertam aquí perque ajudin a conéixer un poc al Pare Pascual, un dels personatges importants de la nostra historia. Les fulles que insertam ens parlen d'ell; pera remarcar la seva relevancia només cal dir que se'l considera el "lulista" més important del seu temps,

i

Ramón Llull es considerat el

de nostra raca" mallorquina.

{Relación abreviaDa ae la viaa oe ffray f/Jntonío !JlaímtinOo 9'ascllal --=,..,..,.,.._ NilciJ ea la villa de Amlraitx 1'1

2 ,¡e" septic:;lbre u~

ú

mis y murlo) el

En. Id Re~l y tn Palma comenzrl E'l Pt~re rascual a tener !am:~ poi

s.u ingenio extraon.linario y su amo. ue iebr~ro Je 1791 a tos 83 aiios •á jn inve;tiga~ióll y al cs.tndio. fa posada· de PHI ;n1a que que,tó". bien justificada, yn m:~ \le la Orden d~l Cister. que con sU3 vastos conocimitnlos Sus padres Francisco y Catoli ganó, después de oposiciones rea · na, no te!lian recursos y pensaban !izadas para el caso, la cMedr~ de dedicarle al trabajo de la tierra; Filosofía Luliana en la Universidad pero el Rector de la P11rroquia que de Mallo1ca y después ganó la de tuvo ocasióu de apreciar el precoz Teología que ern.cl mayor gaiMdón talento de Aulonio H<~imundo Pas· 11 ·que cnlonces podl<t aspirar un cual le c:>ste~ los primeros e;tudio,; Profesor. Explicó su c:\ledra más y le envió a Palma para que se de uicase a tas Letr~s. A los 17 arlos ·de 50 nñns sin !Hilar a ctttse un so lo dia, salvo cuando se ausentab<t ganó una beca en el Colegio de la de ,\1\atlorcn.

Sapiei1cia, llegan.uo a ser nombra· En .Mi.gunria, el cé'ebre cate do Recl.or del 111ismo. A los 23 tlrAtico alemán Salzinger fundó la anos ingresó Cll la o~dcn del Cister.

U!liversa'm::•l: e. ·\oOnoc·da J:scuel~ Hay que desmentir q11e el P11· Lulista. Muj jo,·e;, nu:1, y rajo In dre Pascual fuese protcgidu por el ¡J¡, ~cción de Saizi:1gtr, el l'a¡lre bolic11rio del pueblo, porque en su p;,scual estudió el Arte Luliano. ~~~ tiempo no había en Andraitx boliCil· permH nencia en . diCha ciudad a:c rio. Si'dedicado n.h1s l.elras in~re· mano ·dió ópi1nos fruto s. Lo de · só en Religiñn , no debe e~ :raii~rse Jmte;,trnn las cé:ebrcs cVimliri<~e ya que ro<l:t\'Ía en el siglo XVIIi.rll!· l.ulianal'> escritas en latín. In len rign era sinónimo de ilustrado. pue; gua culta de la épo(a, en ru<~tra que a excepción de la carrera uc grandes tomos,public:-tdos en ht riu Lt;yes, pocos seglares se declicabt111 d<~d f.ancesa de i\vit)ón, lo que si a los estudios, en la mayor parte delermina el caracter cn.s m· ·polila de las tierras espaiiolas. del Pdre. Pa~cu . li, sobre ,., de•ru brimiento de fu aguja n-u• ira, y el Una vez en el MOIIliStrrio tle la origen de! sistt:tn~ n·prruic~nu, lo· REAL de .Palnm, el Ahad le comí·. do ello rc:acionadu con las ob• as sion•í para que escribiPse tntH bre· ve hi>ioria uel Monasleri", ea lat:n, de i.ull.

En 1750, CIJijliUO tenia 42 aitos.

J.a que cJ :IIinnad., en castellano pnr fné a Mudrid para acudir ante S. el pro}io autor; dcspues tle tr11du M. el Rey. El motivo crn pma que rhlo n e;te idfom,, la anterior fué se dirimiera el asunto del culto y .segu.ida por o!rus reiigiosos h:1~ · doctrina de Ramón Lutl que ataca: 111 1835.

,;e eun:l en la CH~~

"fill majar

13

. t\bad y.su f11mn di.\ lug<tr a que J;¡ ban los tomisl¡¡s represcnl~tdo:; por Congregaci-'·n 'de. Arag•in }· Nan~ · Vi'lrios domitiicos que tambien re· rra le nombrase dos veces Definí · presentaban Cátedn:1 en la miSIIJa Universidad. dór y Secretario Generály en 17G8 La Corte quedó admirada del .. fue elegido de nuevo ¡\ bad. ·t<~lento y preClara inleligéncia de Antes de cumplir: pud, lo~ Pilscu>~l y · e!lo le v11li"' que fuero niios, era Ab;,d dé In Hc<~l con ca · nomhr~do acnd~miro de la !-listo tegoria de Obi~po,- Definitlor M la ría . no sin presentnr antes uri:1 di· OrdcR de r\ragoln y :'-lavarra, .mi.:-m seriación sobre la enseñanza públi· bro de 1:• Real Academia lle la !-lis · ca en Mallorca, .dalos sobre su lite· · !orla . Profesor dt: ·¡ eologia de la ratur.a, planos de .Baleares, induso Universidad de Mallorca e incan:;a tle . Cabrera. Regresó triunfante de ble escritor en obras literarias, es· su ardua· comisión, pues ¡¡demás pecialmen:e sobre cosas lulian:~s . de sus triunfos personales, logro\ el Y dicen los biógrafos que no des· cuidó ninguna de sus obligaciones, apnciguainiento de la Universid<>d, incluso incluso a los netos de coro aun privando de su e;\! edra a :tos del Monasterio. Escribió m.~s de 30 dominicos y el Rey Fernando VI, obras, la mayor parle lulistas y so de tan buena · memoria, le no111br··, bre el célebre BerrÍ~~rdo de Clararal socio de mérito de la Real Socie · Su caracter era severo, rigido. dad c¡\migos del Pais•, hnrd>rda y se hacia re::petar y aun temer de por el primer Borb ·. JI ,. siempre todos. Rehui11 el trato mund;nro; pe pretliler.tn de sus sucesores. ro co11 ser tan amante del retiro no Pero el exi!o _pri·ncipal, ~aCildO lograba sino que lo busc<t~e11 con de su esl11ncifl en 1~ ;Corte. rstñ en la mayor solicitud quienes necesila · ::rrs rel<1rinnes cor1 el inrnort¡rl jercí · ban. buen consejo. Entre los risi · nirno feij<io, ¡;uyo 'nombre corr in 11111tes no faltnba11 los andritxole~. en toda Europa · de boca en boca.· que no. dudaDall en pedir consej~ a Se conocieron person11lmente. Tu su pais<~no , sabedore · de que Ita Yieron vnr ÍilS conferencias por biaba con iranquezn; con talemo y unos juicios que Feijoo hRbia err.ri· sin eufemi:;mos, y ~e acon"ejabr: n t!tlo sobre la doctrinll luliana en aut~d riesgo de afrontar sus grares 1n1>1 de sus •Cartas rrutlilll~> que udmoniciones. El Padre Pnscual. er<~n leidas en todo el occitle111e pJr. otrn parte, no tlejó de ri~itar europ••o. Antes de Conocer a Fei· su puebl.o nati\'O y fué impulsor in· joo ya• ·le había reiut::~do en su ~-uperable del culto al Be<tlo Ramón cExámen de IH cri~i s •. Pero las que defendi•i t!el antihrlismo. c•'n,·er~>rcionrs éon Feijoo dieron El cadá\·er del egregio Andrit· el resul:ado de." que este rectific¡:se xol fu~ entenado bajo las ·grad:-ts y en unfl de Sil~ <C'lrlas erudi:as> del HIIM mayor de la iglesia de su hiciese U)l e;rc~ntlido elogio de M•>n;~sterio; en cuya losa el huma· nue;tro paisano. nista Antonio Llodrá escribió en la Al a:io si~uieat~ del nombra· tín elocuente epitafio que resun1e nrir;:nto real, los morojes creyendo el tlllento, la obra y la. tarea pre· c¡ue reunía las cu:Jiid:tdes de un clara de ta \"ida del Patlre An!onio Raimuu(o PascuaL . · ver.ladero Prdado, lo eligieron

:o

El

Pare Pascual

d'Andratx dedicat a

i

a la

t~

un carrer dedicat dins el nostre poble

Ja placa de seva memoria,

l'Església hi

monument que abans estava abaix de

la costa. Fou constru1t l'any 1.952.

La inscripció del monument diu així:

A FRAY ANTONIO RAIMUNDO PASCUAL 1708-1791

ha un monunment; també

14 -EL

LATIDO

DE

LA

CALLE

CONTROLES DE ALCOHOLEMIA todos

el

conductor

Este artículo viene motivado, porque en es te último mes se han

"borrachín" y evitar el rechazo social hacia

llevado

la

Local

a

cabo,

por

de l\ndra tx,

la

varios

Policía controles

disciplina

policía

que

deuncie

hace

a

un

que

un

conductor

preventivos de alcoholemia; control es que han levantado polémica

de un coche por ir, como se dice por la calle, "cargado".

dentro

Se pretende con ello, ya no sancionar, sino concienciar a cualquier conductor de un vehí-

de

nuestra

población

y

han

sido tema de muchas tertulias. y

Se ha oído de todo, a favor en contra, pero los que más han

dejado

oir

su

voz

han

sido

los

que criticaban este tipo de acción por parte de la policía,

e

incluso

pedían una justificación ''denigrante" que supone

ante que

lo te

paren y te hagan soplar en un "aparati to".

Desgraciadamente, dias

en

nuestras

encontrado

hace

calles,

justificación

controles,

pocos

culo para que de alcohol

estos

con lamentables acciden-

cuando sabe que tiene

que conducir o, en último término, se abstenga de conducir en tal estado,

demostrando

así

su

gran

sentido de la reponsabilidad y el beneficioso ejemp] o de su conducta que evita una infracción grave o un accidente.

hemos

a

limite la cantidad

tema con

Para

saber

nos

pusimos

la

policía

más en

local,

sobre

el

contacto que

nos

tes que, como los que se producen en todas las carreteras españolas, el culpable es el "cubata sabatino"

facilitó toda clase de facilidades pues está muy preocupada con el aumento de consumo de alcohol

o

por

El

la

"cerveza

principio

tráfico

con

de

el

la

constituye,

amiguete".

seguridad en

del

difinitiva,

parte

de

los

conductores.

Se nos facilitó la normativa vigente y los derechos y deberes

el móvil fundamental de la intervención policial, y sin 6lvidar los

del conductor, en todo lo referen-

aspectos represivos de inevitable consideración (multas, etc.) se incide muy especialmente en opera-

aquí lo que creí más importante: - Podrán ser sometidos a la prueba de detección de alcohol todos los usuarios de la via pública

ciones

de

carácter

preventivo,

los famosos controles.

En estos controles

se

da

te

a

la

alcoholemia.

Resumimos

implicados

en un accidente,

conductor

que

muestre

todo

síntomas

mayor. rel13vancia a la formación de actitudes y se trata de crear

de

un clima propicio para que al menos

ridad dentro de un control preven-

se

tome

tivo.

de

seguridad

conciencia que

del

problema

constituye

para

embriaguez

o

todo

aquel

que

se lo requiera un agente de auto-

Las pruebas obligatorias

serán

15

medjante

aparatos

de

superior

detección

alcohólica de aire aspirado oficial-

comentiendo

Por

- El resultado es positivo si indica gramos

de

un

DELITO,

se

está

con

todo

lo que ello conlleva.

mente autorizados.

0'8

permitido

al

alcohol

en

Sangre

por mil centímetros cúbicos.

tanto,

mentalizémonos,

seamos responsables y no olvidemos aquello de:

"SI BEBES NO CONDUZCAS"

- Que si se da positivo en la primera tiene derecho a una segunda, diez minutos,

y a

Hata

pasados

una contrastación

LA

comprobarse

VEU

DE

que

el

grado

próxima.

Les

espero

en el

mediante una extracción de sangre.

De

la

LATIDO DE LA CALLE es

L'ESCOLA

Contam aquest mes amb una nova col.laboració, que .ens ve de l'Escola Nacional,

col.legi "Es Vinyet".

Col.laboració que esperam que conti-

nui. Aqui tenim una poesia d'una alumna d'octau: MI DESEO Si pudiéramos los seres humanos tan sólo un momento recapacitar y dejar de lado el orgullo, la envidia, el poder y todo lo demás.

Seria tan hermoso volver a empezar.

Hacer de este mundo un mundo de hermanos donde todos juntos vivamos en paz, donde ya no existan ni guerras, ni hambre y reine entre todos la felicidad.

Nunca más Malvinas, Corea o Vietnam.

Esta es mi esperanza, este es mi deseo ya se acerca el dia en que los ninos del mundo lo conseguirán

LAURA MENENDEZ

16

-LA

VEU

L ESCOLA---------------'

DE

VlATGE A GALlCIA Eren

les

6' 30

del

dissabte,

els

alumnes

col.legi

de

i

8º

mar<;:,

d'E.G.B.

Vinyet''

i

del

visitarem la casa-museu de na RosaHa de Castro.

del

vlatge

Erem 4 profe-

alumnes.

Una

vegada

Dinarem i

La catedral és grandiosa i molts estils arquitectónics.

de

Tornarem

a

sopar,

hallar

a

l'hotel

a Santiago de Compostela un autocar

de

ens esperava per a dur-nos a San-

altres

xenxo (Pontevedra), a l'hotel.

viatge d'estudis.

Arribérem prest i haguérem d'anar · a donar una volta per la platja de Sanxenxo, perque a l'hotel

ens

molts

esperaven

més

arreplegavem

musclos

que

tard.

Alla

copinyes

estaven

i

aferrats

a

les roques.

Quan arribarem a l'hotel puja-

la matinada. grups

A Vigo menjaren vora

un

arribarem

on i

hi

va

caure.

Les

rialles i el divertiment comenoaven.

Era

la

introducci6

perfecta

d'un

viatge divertit.

la

ca

tard, tornarem a l'hot:el i soparem.

visitarem

hagué

Llavors

monestir,

Santa

de

Vigo

alguns

os tres.

d'un

poblat

a

que

di nárem Marta

visitarem celta.

1 'hoteL

de

les

Després

soparem

i

El dimarts visitarem una fabride conserves, aquest dia ea

llaunaven

tonyina.

anarem

Pontevedra

un

Llavors dinárem i anarem a Toja i El Grave, després, ja

anaven

anarem a hallar com cada vespre.

piscina. Jugant, . jugant, una alumna patinar

també

n' hi

Tecla,

jardins;

va

que

arri baven

on

santa

als

la

Cada di a

tantes

a

i

ha

les

La Guardia anarem

maletes

hi

a

de

Quan arri barem a

les

també

després

Oya, on hi havia cavalls salvatges.

restes

haixarem

i

fins

El di lluns La Guardia.

rem a les habitacions per a deixar després

visitarem

el museu i la catedral per dintre.

d'Andratx,

!'aventura 50

matinada

de

d'estudis a Galicia. ssors

la

onze

"Es

comenoávem

de

a

museu

cabina

de

on

hi

A

1 'horabaixa on

visitarem

ppguérem

commandament

destructor espanyol,

i

veure

del

la

primer

que es con-

serva al museu.

Com que hi havia una sala de festes, tots baixArem i comenoárem a hallar fins les tantes i seguidament a

dormir,

pero

n'hi

havia

que

no es dormien i només feien bulla.

i del

dia mati.

ens Una

a visitar Valenoa do Minho (Portugal), una antiga ciutat que es divideix en dues parts:

El dia segUent anarem a Padron a Santiago de Compostela, com

cada

El dimecres atravessarem la frontera d'Espanya-Portuqal, per

cridaren

a

les

8

vegada

a

Padrón

enrevol tada de murades

una antiga i

una al tra

moderna que esta fora de la murada.

Alla tots hi comprarem els regals.

17

r El grup d 8º d'E.G.B. 1

d'excursió a Galicia 1

1

El

dijous

ens

aixec~rem

per

Ja

a nnar al Nord de Ga 1 i e i a, a 1 a visitar: La plac;::a Corunya, per el Museu de la de l'1aría Pita i Ciencia, on hi ha el planetari.

Aqu:í ens varen explicar tot sobre estrelles. e.ls horóscops i les llavíem d 'anar a la torre d'Hércules peró llavors per problemes de temps

viatge. a la

i

de

tornndél

rl Europa.

1

dinar.

Alla 1 '

les

fet

per

a

cosa

a

fer

tots

cercar

1 1 horreo"

el

més

un

un

control,

vélrem

creure;

El dissabte, al tra vegada a La dues

partirem

torn~rem

Toja

cap

a

b~rem

a

una les

1

i arri-

a Palma devers les vuit.

Els

far

i

l aeroport

de Santiago (La Bacolla),

vérern

el

puj~ssim

digueren que

habitacions

qua 1

durant

una altra mentida de les seves.

El divendres tnmbé ens aixec~rem prest per a anar a Fin isterre, varem

Ens

boligraf

no hi poguérem anar.

on

n 1 havien

ens

alumnes

de

8º

1

d E .G .B.

gran 1

Una vegada fórem a 1 hotel

els professors ens feren una broma.

NOTA.- Pera les properes Festes de Sant Pere es prepara una Exposició de fotografíes antigues, Tots els que hi vulguin prendre-hi part poden fer

ard bar

les

fotografíes

Hevista o al Bar Ca'l Tio.

que

tenguin.

bé a

la redacció d 1 aquesta

----------------depo:rt:s---------------H.l

FUTBOL: RESURGIR TARDIO Por

sólo

seis

dias

no

se

Creo que y Puerto

superar a Son Sardina Pollenca no es tarea

es tab 1e e i ó e1 record de e i neo meses sin que el equipo andri txol

ardua,

consiguj era

desde

veo

el 25 de octubre al 19 de marzo, muchas jornadas tuvieron que suce-

que

derse para que la afición volviera

ya habria que hacer muchas cabalas

a

con

ver

Creo

un

una

victoria,

triunfo

que

el

de

sus colores.

tiempo

transcurrido

es largo y no creo vuelva a repetirse

nunca

més,

pero

ahi

pero

si más di f.fci .1 lo dar poder alcance al Petra

e.l

está a

a cinco

cuatro puntos

jornadas del

un

calendario

y

sólo

final.

Aqui

muy

parecido

y con casi las mismas posibilidades para cada equipo.

queda Ahora bien,

el dato. censo

está

para mi

cantado

el des-

desde

hace

presente di a Estaba el de la victoria frente al Arté, mucho antes de que pl partido

mucho y soy un ferviente defensor.

comenzara, y al ver a los jugadores

dratx

que realizaban e1 precalentamiento, me dije a mi mismo que aquel equipo

y

que estaba sobre el dar

mucho

de

si, 1 uego

terreno podia . presumir s1n querer ae tiempo me el

Con

las

actuales

ymaneras

de

estructuras

pensar el

C.

D.

An-

tiene que empezar de abajo

manteniéndose

seria

una

en

la

categoria

compostura,

no

una

solución. Claro que al aficionado en el momento actual sólo busca

sabelotodo, dio la razón. Perb una cosa empieza

la

victoria

de

que

a notarse y es que casi con el mismo esquema de equipo, él mismo

por satisfecho, pero la estructura que se piensa dar al equipo empie-

ha dado un gran cambio.

za

Se empató

frente al Porto-Cristo en un partido que siempre debió ser victoria

uno

en

piensa

Llucmajor, a

ver

si

con

lo

al

fin

van

a

más

lleguen

abajo

y

esperanza se

por

daria

ahi

se

que

ca

se

en

Sa

veo diflci 1 y mucho Lo más todavia cuando hoy no se sabe equipos

éstas

la

No puedo terminar esta crónisin hablar del fenómeno que

habré dado con el don de lo imposible y esto seria que al final se evitase el descenso.

cuantos

con

tiene que empezar.

y ahora se ha logrado un impensable triunfo

de

y

descender.

y es acude

Plana

no

ha

de la mucha cada domingo

partidos, que

se

lo

en que

atrae

la

unos se ve

materializado afición a ver

que los

momentos en en el campo

atención,

pero

el

Andra tx es un club vivo y tiene tras si a una afición joven que

19

empieza a darse cita dominicalmente en Sa Plana, Y con esta tras el equipo, no debe asustarnos

se mantiene y tras momentos difiles ya vendran tiempos mejores.

ni el porvenir ni el como se afrontaré el futuro.

La llama

JOFRE

•

CARPINTEmA

H.

EI~EUTllO

Ceruanles

NA.UTIUA

Mueblas y Decoración Frauu·IN«"ft }tiQJnno

1~1 .-,-. h, lll

lEPAIICIOI Y llliTENlliiEITO Dl YAnl

TISCHLBRBI CARPBNTRY MENUISSBRIB

Cf. Espath, 4

Tel~fono 67 11 6l PTO. ANDRAITX

~ ~..!t. ....

-+------------

[§-¡m

e!ftealauJ anle Gifüa112at jl•tl J·,.,.,t,.,;/z

CLUB DE VELA PTO. ANDRAITX TELS. 67 28 12 - 67 28 01 MALLORCA

M/ 61 J6' J l

SERVICIO OfiCIAl 1

Francisco Cañellas Mascaró SUVICIO Y VfNT AS

Correlera Puerto, 55

Tolllono 67 23 89

SUVICIO RENT A CAt Puerto de Androll•

RECORD S

D'AHIR

Mestre Onofre Alemany "S'Escultor" modela el bust del Pare Pascual. Abaix el monument quan estHva a 1 'Hbeurador. Any 1.952