LA REVISTA DE LA COMARCA DE po-NENT Any IV
nยบ 32
Abril
(,
1989
,J
NJ\Ll
. A REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT
ANTONI
CALAF'ELL
1887- 1987
LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT
TERCER
ANIVERSARI '
โ ข Apt. 79 07150
ANDRATX
,:\ AEST AURANTE
CAARETE"A ~(f'ITO OE ANORAIT X
TU. 1730 11
TODO PARA LA CASA, S. A. C/. Galicia, 27 • Teléfonos 67 13 03 • 67 28 13 07150 ANDRAITX
- - ---
matei•iales eonst.rueeión
CAFETERIA TAPAS VARIADAS f1oac
Pvorto ,., A,.d,altx IMallorco)
Perol, 37
Tol. 67 27
SNACK- BAR
os
«luíjote 1AlJTOS MOR.AGUm 1 RENT A CAR e¡ . 8op8n8, 'l Tolf. 6'120 09
PrQ. ANDR41Tl1
fiiALWRC:AJ
CAMP DE .MAR · MALLORCA
J
lA REVISTA DE LA COMARCA .l>E PONENT
EDITORIAL
Apartat de correus 79. 07150 ANDRATX Editen: Coordinadora Parroquial de Joves d'Andratx Centre Cultural de S'Arrac6 Director: i Sans6
Joan Perell6
Redactor en Cap: Gaspar Pujo! i Flexas
és
Tres anys temps més
fer un balanc. Quan sortirem al carrer per primera vegada no mancaren entre la gent els dubtes i l'escepticisme sobre l a viabilitat del nostre projecte.
I
no,
certament,
sense motiu,
perqué tots
sabem que per dissort al nostre poble qualsevol acti vi tat
REDACCIÓ
de vida de qualsevol entitat que suficient per a poder-ne
de
durar ga ire.
caire
una
A aixó
mica
cultural
cal ia afegir-hi
no
Ja
sol
nostra
ferma voluntat de fer una revista majoritariaJoana Alemany i Mir, Antoni Ensenyat· i Ferré, Biel Ensenyat i Pujo!, ·Francesc Femenias i Calafat, Pere Flexas i Flexas, Margalida Ferré i Ensenyat, Gabriel Jofre i Mir, Miquel Tur i Ensenat, Maria Magdalena Pons, Miquel Amengual i Saurina~ GERENT Vicenc Flexas i Alemany FOTOS Michel'S, Tosafu.
Impresstó: Imprttmta BRlNS Ciutat D.L. P.M.
295/1986
ment escrita en catala,
cosa que,
per increr-
ble que paresqui, encara provoca qualque recel, sobretot,
cal dir-ho,
lano-parlants. cacies
entre els mateixos cata-
Tampoc
entorn a
qué
no hi
mancaren
les
suspi-
havia darrera
-si
ho
voleu més clar, al servei de quin partit politic
es tavem-.
que
tots
aquests
dubtes
els
seus
errors
i
tengut-
N'ALÍ
Al
cap
de
anys
pensam
s 'hauran esva 1 t:
encerts
continua,
tres
i
-que ho
fa
de
tot
en
i amb plena independencia.
I aixó ho farem durant molts d'anys.
N'ALÍ
amb hem
catala
4
CABRERA
LLIURE------------
(Editorial de la Premsa Forana)
Fa ja uns anys diversos grups i organitzacions de caire ecologista varen dur a terme una campanya de sensibilització de 1 'opi nió pública i, al mateix temps, una batalla legal a fins i efectes d'aconseguir que Sa Dragonera no fos urbanitzada. La incomprensió i el desinterés de l'Administració i el desinterés general versus la defensa del nostre patrimoni mediambiental foren vencuts per la tenacitat dels qui tenien la raó del seu costat. La raó legal se 1 ls denaria també amb el temps. Avui, patrimoni del Consell Insular de Mallorca, o, la mateixa cosa, patrimoni de Lots els mallorquins, Sa Dragonora resta per a sempre lliure de la possibilitat de ser alterada i destrurda per l 1 ~mbici6 i en profit d'uns pocs. l altre extrem de l'illa, un petit arxipiélag, Cabrera, estñ en aquests moments pendent d' importants decisions pol í tiques que hauran de determinar el seu futur; unes decisions que no pareixen f~cils, donat que s'estan debatent distints graus de protecció i no es pot tenir encara la certesa que les decisions que es prendran res u l ti n les més adequades j convenients. Encaru que la historia de Cabrera és molt diferent a la de Sa Dragonera. l\
1
Afectada per a fins militars l illa ha romas vigilada i protegida per un petit destacament que, és ben cert, no ha alterat substancialment el medi ambient. Per contra ha hagut de suportar unes maniobres militars que fa temps són fortament rebutjades. Així i tot no ha planejat sobre 1 i lla el fantasma .. de la urbani tzació i resta practicament intacta essent 1 1 úl ti m reducte d' aquesta natura que ens queda. 1
1
Com s'ha de fer per a protegir Cabrera en el futur?
1
Aquest n és el gran debat. El Govern de Madrid pretén que Cabrera quedi en mans de 1 1 Exerci t, continuant unes maniobres militars encara que renunclant a 1 'us del foc real. En aquest sentit esta arrossegant a un ximple PSOE, en · contra d'anteriors posicionaments, i a un feble Govern Autónom que, a canvi de no se sap molt bé quina casta de contrapartides, pareix disposat a donar el seu placet als desitjos d'un distant i poc sensible poder central. Al marge d 'aquestes intencions hi ha una Proposició de Llei Organica al Congrés dels Diputats, aprovada per unanimitat pel Parlament de Balears, que pretén que Cabrera sigui en el futur Pare Nacional Marítimo-terrestre i Reserva Integral, el més al t grau de protecció que es pot aconseguir per una area natural sota control l administració de l'Estat. Peró aquest assumpte fins i tot abans de ser debatut pareix que no arribara a bon terme. Restaría encara una tercera possibilitat, com és declarar Cabrera Pare Natural per la Comunitat Autónoma, encara que no pareix que 1 S empri aquesta vía legislativa. El Parlament de Balears és sobira i competent per a prendre decisions que afecten la integritat del seu territori i el Parlament nacional hauria de respectar-les escrupulosament. Seria de desitjar per tant, ara que encara som a temps d 1 evitar un atropell a la sobirania popular de les illes, que l'acció política dels partits amb representació parlament~ria a Balears i a Madrid foren conseqUents amb el seus propis actes i del Parlament de 1 Estat emanara la desitjable declaració de Pare Nacional per a Cabrera. 1\l tres decisions foren un frau i a la vegada un desbarat imperdonable. 1
Cabrera, com abans Sa Dragonera, s'ha de veure lliure per a sempre de la degradació i la destrucció.
r1 o e es------------------5
i
tí
TERCER ANIVERSARI Una
noticia
per
a
nosaltres
important és que aquest mes s'acom pleixen
els
tres
anys
des
de
que N'AI.Í surt. Dia 23 d'abril de l. 986 sortí el número 1. Amb número aquest arri bam al 32. Aquest número, sinó pel seu contiQ gut., és extraordinari pel se u siqnificat. tres se
anys
amb
el
Tres de
anys
cercar
poble
i
de
feina,
comunicar-
comunicar
al
poble
lo que es considera impor-
tant,
tres
i
anys
recepció:
de
testimoniatge 1
Andratx,
S Arracó
i també el Port. La Revista ha passat per diversas etnpes: una primera qmulticopiada", després l'impremta Offset. Hi
ha
hagut
hi
ha
hagut
des
del
canvi
no
altres eritre
Endemés
han
han tots
que
deixat anat i fem la
Revista.
de
la
que
cada
mes,
i
amb a~siduitat i constancia ha organitzat el grup "Lluc a peu", que aquesta temporada han recorregut a peu tots els cims i pujols del
nostre
n hi ha
entorn,
hagut
1
una,
aquest
organi tzada
"Sa Nostra" el dia 7,
mes per
que tingué i una concurrencia, i
una massiva altra organitzada per la Parroquia pel dia 23 i que a l'hora de redactar
aquesta
crónica s' estA
prepa-
rant i que pareix que també tendra bona concurrencia. FESTES DE SANT PERE
director,
col.laboradors
principi
de ser-hi. han vingut,
de
EXCURSIONS hnura d'abril mes Aquest estat un mes d'excursions a . Andratx.
Encara
que
mes de juny,
no
sien
fins
ja són noticia perque
ja se'n parla i sobre tot, ta
és
la
pel
noticia,
i aques-
perque
enguany
l'Ajuntament ha cridat a col.laborar en la preparació i
realització
de les mateixes a totes les entitats culturals i
PRESENTACIÓ D'UN LLIBRE Coro
el
30
ja diguerem el mes passat d'aquest
mes,i
durant
un
deportivas del poble. i per ,1 o que sabem j a
De moment són deset les entitats que han res post. És d' esperar que enguany les Festes de Sant Pere siguin
sopar al Restaurant Coll d'es Pi, organitzat per la Pena Bar
millors i sobre tot més participa-
CA'L TIO, Lendra lloc la presenta-
des.
ció Mir del
del
Ll ibre de Gabriel Jofre "25 anos de la historia C.D. Andratx". Desitjam que
sigui un exit la festa i la , difusió del llibre.
Volem en la
unes
dir
festes
qualitat
atraccions sien fetes poble.
que
pel
important
populars,
dels
que
lo
es
més
espectacles rnontin,
poble
i
que o
és
que
per
al
6 1
-
NOTÍCIES DE S ARRACÓ - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
LLUITA CONTRA EL CANCER
brir les necessitats que de vega-
Com ja haviem adelantat el mes passat, la Junta de 1 Associaci6
des tenen els vi si tants que acam-
de
per
1
ln
Lluita
contra
el
CAncer
de
pen
S 1 Arrac6 celebrA el darrer 8 d 1 abril
i
una
fer
on
torrada 1
S
a
i
1
d un
gent
de
d animaci6 cions que
fora
nins
i
nines
bevent
de
dret
el
1
que
1
20 30
no
1
S
mesos
amb
que,
Ja
posta
Rosa
i
la
El
les gent
la roadeta encara
com
a
que
i
aixi
sembla més
i
ganes de posar
i
aixó ha succe'it amb el
Dames
de
Municipal
1
S Arracó, li
ha
que fet
que
feneria
les coses
a
punt
Pou d' En
la
Brigada
la
rentada
de cara ben necessaria i ara esperen que de
s'acabi la
volta
bomba en
la i
tasca aixi
amb
es
funcionament
Ca
fet
la
Na
feina
de
Pasqua
es
tradicional Pancari tat
tencia
de
que
tanta
no
mol ta com
gent,
encara
1 any
passat.
1
Enguany la Missa fou concelebrada a
les
pels
11
1
d Andratx
i
nous
capellans
S'Arracó
i
el
Rd.
de
acompanyats
1'1úsica
aixi
per
la
d'Esporles
Banda ja
-que
havia fet un cercaviles una horeta abans-
es
jotes
hallaren
fins
a
boleros i qui
migdia
i
no
volgué hallar disfruta del panorama
o
de 1 reencontre
d any
assisteixen hi
any.
amb
1
manca
el
e 1s
qu i any .
en qlosat
Es
va
hoLar
que
ja
no
daval.lan
de els
a
peu
com abans, en canvi els andritxols són més,
i
de
També
cami.
la
manca
gent massa
jove la
aixó
que és es
notcl
1
d activitats que
no
el
1i
petanca
a
doble faltar
per deu
a
la
agradar que
-encara
el torneig estava molt concorregut
1
l adob
posi i
hauria
Di 11 uns
arraconers
tengui
de
a la Torre de Sant Elm amb l'assi!
cada temps
Pou
ment,
xifra
POU D'EN DAMES bon
al
celebra el
Enguany
gent
S
podrien
EL PANCARITAT
hi
la
1
es
completa.
refresquen fort.
el
marxa
extensius
és durant el dia, els vespres encara
Amb
en
L'embelliment
Joan Ensenat de S'Arracó. Seguida-
la
primavera
foranes.
causa,
vegada i
la
cercar aigua
ptes., la
constrenyi
comen~at
hi:lgem
a
Tal
ma :i or que te m e 1 fred
es
vetlada
bona
arribá
anterior.
hores
d'aquests
La
tan
i
obsequis
170.000
per
que,
també
objectiu,
d unes
serviran 1 'any
dret; quants
seu
actua-
menjant
d 'anar a
les
poble
majors
assistents.
recaudació encilra
en
uns
els
acomplí
els
seguiren
sortejaren entre
del
han
i
actua-
diverses
distraent
mentrestant
d esplai
per unes
interpretaren
cions,
gaudiren
1
d hores
servida
de
que
1
parell
1
de
Weyler,
pla~a
hi arreplegaren molts d 1 arraco-
ners
que
la
i
al tra cu-
-
ni
a que
la
els
jocs que tengueren lloc
platja
1
l horabaixa,
s'entretenguin
a
la
l
fa se va
7
manera,
és a dir,
donant gas a
de
i
la gent que vol
fum
renou a
les motos que condueixen gaudir del
que omplen
i
día asseguts,
xerrant o
mirant gent passar.
SES
NOSTRES
COSES
A Andratx i a Calvia,
A Andratx paumes i estores, a Sóller covos, paners,
ses arengades són fresques. Molt m'agraden ses ventresques
i a Valldemossa, senyores molta pompa i pocs doblers.
per jo poder-ne me njar.
Dues gloses que mos parlen d'Andratx. I ara vet aqui una altra parla d 'una verdura mol t tradicional i estimada pels p a gesos i
que
que n'era la base dels menjars a les possessions i a moltes cases paqeses: En vint dies vaig menjar seixanta vegades faves. Es demati de trempades, es migdia de cuinades, i es vespre de recaufades, aixó era per mudar. Nol tros
no
volem que
pegueu una panxada
tan
feresta
de
faves,
corn l i passil al de la glosa, que per lo que podem col. legir, en va queda tip, empero, ara que n'és el temps, aprofitau d'espassar-vos les ganes amb aquesta antiga recepta de GREIXERA,
que les combina amb
carn. GREIXERA la
~compondras
tayades
dins
una
carn
graxonera.
compondrás
a
de
seba mol ta,
porch y
d'espicies
sastres u
feta
tota
fruyte~
Hey casta
tota casta corrents,
sobretot faves y ciurons tenres, pesols, moraduix, aubercochs verts y
cireres
verdes,
y
composta
hey
posaras tap.
Heu
aygo
freda
desaras
que
no
coure
ab
la poch
foch y si tens forn calent l'hey posaras el
such
perqué y
s'acab
també
d'axugar
perquP.
color. Cuyt hey posaras LO COC DE S'ARRACÓ
prenga
canyella~
8 L
• p;H.L"ll TA
f:s
DE
nol ici.a
SON
aquests
OHLANDIS
di es
perqué
TVE
n' ha
donat
un
dins el programa "Ermites i Santuaris". que fa els dimarts a hores.
j
reportatge les 13'30
per·que quan s'acosta el mes de maig hi ha tradició de pujar-
hi. Endcm6s es prepara un festa a!la dalt pel pr·imer diumenge de maiq. i\quí
Lcrliu
uns
versos
que
li
dedica
el
nostro
D.
MassiA
Flexas,
i
folocópies de lo que es feu l'any 1.935: O Reina del Sant Rosari, l'lare nostra provident, Des d'aquest lloc solitari Mirau-nos sempre clement.
RESTAURANTE PIZZERIA LA PIAZZE'TA Especialidad en PIZZAS PASTAS y CARNES PTO. ANDRAITX -
TEL. 67 27 00
A.~rt11ldo .Maleo lo•m, .C • Tel. _ -·-·--.... - ....
,.utrlo dt Attdroil•
PANADEIIA • PASlELEIIA
ELECTRODOMBSTICOS REPARACION
UFETUIA • HUAOEIIA
Y VENTA
DE,. TELEVISORES
Cja/Jtie{ (Pu¡ol :O.fatcet'ó Motlo1 Fluo1, 3 • Tel. 67 16 41 ·
ANORAITX
AVDA. MATEO BOSCtf, t1
CONCESIONARIO OFICIAL TALLERES
VENTAS Aragón, 2
lJIItlw f. lltlliOJ, 1 ·
Tel. 87 30 ee
Tel. 8710 78
07150 A N D R A 1 T X
TEL 111114
fitan
:r.;romian.e~al ~.'IRo~eret" . (Pniu de Son Orlandis)
f.esH
· n El 'din111enge ¡i~op-vinent, 7 de jmioi de 1935, ab moti u de 1~ sortidw_de · 1' esglesiH parroqniHI y p!.lj~da de 1' antiqnisirmi figura ,de la ¡\\¡\RE. DE :DEU DELS SALTIRIS al' ermitá que, per .son difinitiu estatje, s'es :féta en HQliCI.J lloch·l~ll deli!ÓS y r~opér de l!l 'vil a, se celebrarán dCles .molt solemnts.~segom aqueix ·orclc: A les den y mitja: pfici de tres, ab .serrnó .a carrech .de Mossen jeroni Pons, Vicari de Sóller. A les cual re y mili~ SALVe y partida de la M3re de Den, acomptl· · nyHda tlel :clero; poble y banJa de.nnisica;· ca.lllallts·c·. pel cam!, ~!~l~,yar,\ ~eWo.Wi y goigs ·a No~tr,a: ~~nv,ora;' Arribats alla d~lt,· bendició dd .'1011 OrHiori, pOS;lda de la santa fignra ' :~eii' ei' sen lloch, Vésp\·es s~le111n~s; seri.i1,6',¡0,E':5A:\1¡\,NS;~ .Mari á San!is'siniil, ,u u ball_er .tegionHI_yop•liHr y_ ·r~t.ori.1. 1a la vil a·. . ·.. ; . . . , " -. Se convida ;i'tuthóm a pendre p!lrt en tal aconte-. x'muennelli(;iós.![)'i)ods: divenres y dissapte, ·dé' veua·, da, !l Jes 11011 )' lllilja, hi)l<illrá enSil)'S <l ¡¡¡· plaSSa . d~· · 1' esgl~·sii•; ~sperHnt lJiie se1 <in Jllplts els..: qui compllrexerá;~; . . .'
Dalt el pliÍ(!' de So'n Odandis, coronal de la torre d' un 1i10li ja desennat, L·a Vcrge d'cl rosari sobernna hH escu!lit de son trono la p<!~nH. La Verge Sant~ ·aprécia :les altmes, de 1~ sev.a excelssitüd belles figures: Hllla els penyals besals deis ·primers r~igs d'el sol, refrescats p'rl~ nlens n.1~s f11.is del oratjol, ·f:lnbolcallats a l'iliverll perle nen. pt•r;¡, enlllenlellitls de verdor que tot l'any dura. P;1gem In an HQilell ¡i11ig tot coroual de la torrt :,ruil n1nli 1" desarma!: perqne alia e'-hi .ie estrltge Nostra Mare ·i p_er. aixó es CH·nostra ja'desJ· are.
, A termita aném engúaizy .b.cbmpanyant .nostm Mare l,)f<r ~or;o.a.rhi ·deslziarP
Sr cs. aspre i f<\tigó.sa;la pujada es.més boua .i sabor.osa 1' arrit.i.ada.
a qel{r~ {a ~~ua ca_re
bellá · rosa de tot · fany
'~W$
,_A. M. D.G.
V '' ~."'
Aixó era 1 'any 1.935. Enguany si Déu vol hi tornarem:
D l ULVlENC:;E,
7
DE
MAIG
DE
1_989
A les 9 del mati: Pujada al Puig A les 11: Celebració de la Missa a l'Ermita A continuació: Balls i festa Dinar de fraternitat
Tots hi estau convidats La Mare de Déu i Son Orlandis ens esperen
PARROQUIA SANTA MARIA D'ANDRATX
A
L
1
ER
1T A
DE
o Diumenge 7 de Maig de 1989 A les 9'00 h. : Sortida de la placa de I'Església. A les 11'00
h~
: Missa a I'Ermita.
A continuació: Jocs i Balls.
IV
1-
lnformació i venda de ticl<ets per la Paella: Rectoria (Tel. 67 14 04), Casa Enseñat, Farma.. ·
cia Mandilego i Papelería Enseñat.
A
,
•
1
l
o
1
lO
Inter-Nirvis, grup d'una gran activitat deportiva
11
Pasqua: Process贸 de l'Encontre
1?. - P E R S O N A T G E.S
DE
LA
NOS'T'RA
HISTORIA-
Aprofitant l'avinentesa que ens donava la publicació d'aquest nómero extra (tercer aniversari) i el fet d'haver trobat entre papers d'arxiu aquestes fulles que veren la llum als anys 40 i que sortiren al setmanari Andraitx, les insertam aquí perque ajudin a conéixer un poc al Pare Pascual, un dels personatges importants de la nostra historia. Les fulles que insertam ens parlen d'ell; pera remarcar la seva relevancia només cal dir que se'l considera el "lulista" més important del seu temps,
i
Ramón Llull es considerat el
de nostra raca" mallorquina.
{Relación abreviaDa ae la viaa oe ffray f/Jntonío !JlaímtinOo 9'ascllal --=,..,..,.,.._ NilciJ ea la villa de Amlraitx 1'1
2 ,¡e" septic:;lbre u~
ú
mis y murlo) el
En. Id Re~l y tn Palma comenzrl E'l Pt~re rascual a tener !am:~ poi
s.u ingenio extraon.linario y su amo. ue iebr~ro Je 1791 a tos 83 aiios •á jn inve;tiga~ióll y al cs.tndio. fa posada· de PHI ;n1a que que,tó". bien justificada, yn m:~ \le la Orden d~l Cister. que con sU3 vastos conocimitnlos Sus padres Francisco y Catoli ganó, después de oposiciones rea · na, no te!lian recursos y pensaban !izadas para el caso, la cMedr~ de dedicarle al trabajo de la tierra; Filosofía Luliana en la Universidad pero el Rector de la P11rroquia que de Mallo1ca y después ganó la de tuvo ocasióu de apreciar el precoz Teología que ern.cl mayor gaiMdón talento de Aulonio H<~imundo Pas· 11 ·que cnlonces podl<t aspirar un cual le c:>ste~ los primeros e;tudio,; Profesor. Explicó su c:\ledra más y le envió a Palma para que se de uicase a tas Letr~s. A los 17 arlos ·de 50 nñns sin !Hilar a ctttse un so lo dia, salvo cuando se ausentab<t ganó una beca en el Colegio de la de ,\1\atlorcn. Sapiei1cia, llegan.uo a ser nombra· En .Mi.gunria, el cé'ebre cate do Recl.or del 111ismo. A los 23 tlrAtico alemán Salzinger fundó la anos ingresó Cll la o~dcn del Cister. U!liversa'm::•l: e. ·\oOnoc·da J:scuel~ Hay que desmentir q11e el P11· Lulista. Muj jo,·e;, nu:1, y rajo In dre Pascual fuese protcgidu por el ¡J¡, ~cción de Saizi:1gtr, el l'a¡lre bolic11rio del pueblo, porque en su p;,scual estudió el Arte Luliano. ~~~ tiempo no había en Andraitx boliCil· permH nencia en . diCha ciudad a:c rio. Si'dedicado n.h1s l.elras in~re· mano ·dió ópi1nos fruto s. Lo de · só en Religiñn , no debe e~ :raii~rse Jmte;,trnn las cé:ebrcs cVimliri<~e ya que ro<l:t\'Ía en el siglo XVIIi.rll!· l.ulianal'> escritas en latín. In len rign era sinónimo de ilustrado. pue; gua culta de la épo(a, en ru<~tra que a excepción de la carrera uc grandes tomos,public:-tdos en ht riu Lt;yes, pocos seglares se declicabt111 d<~d f.ancesa de i\vit)ón, lo que si a los estudios, en la mayor parte delermina el caracter cn.s m· ·polila de las tierras espaiiolas. del Pdre. Pa~cu . li, sobre ,., de•ru brimiento de fu aguja n-u• ira, y el Una vez en el MOIIliStrrio tle la origen de! sistt:tn~ n·prruic~nu, lo· REAL de .Palnm, el Ahad le comí·. do ello rc:acionadu con las ob• as sion•í para que escribiPse tntH bre· ve hi>ioria uel Monasleri", ea lat:n, de i.ull. En 1750, CIJijliUO tenia 42 aitos. J.a que cJ :IIinnad., en castellano pnr fné a Mudrid para acudir ante S. el pro}io autor; dcspues tle tr11du M. el Rey. El motivo crn pma que rhlo n e;te idfom,, la anterior fué se dirimiera el asunto del culto y .segu.ida por o!rus reiigiosos h:1~ · doctrina de Ramón Lutl que ataca: 111 1835.
,;e eun:l en la CH~~
"fill majar
13
. t\bad y.su f11mn di.\ lug<tr a que J;¡ ban los tomisl¡¡s represcnl~tdo:; por Congregaci-'·n 'de. Arag•in }· Nan~ · Vi'lrios domitiicos que tambien re· rra le nombrase dos veces Definí · presentaban Cátedn:1 en la miSIIJa Universidad. dór y Secretario Generály en 17G8 La Corte quedó admirada del .. fue elegido de nuevo ¡\ bad. ·t<~lento y preClara inleligéncia de Antes de cumplir: pud, lo~ Pilscu>~l y · e!lo le v11li"' que fuero niios, era Ab;,d dé In Hc<~l con ca · nomhr~do acnd~miro de la !-listo tegoria de Obi~po,- Definitlor M la ría . no sin presentnr antes uri:1 di· OrdcR de r\ragoln y :'-lavarra, .mi.:-m seriación sobre la enseñanza públi· bro de 1:• Real Academia lle la !-lis · ca en Mallorca, .dalos sobre su lite· · !orla . Profesor dt: ·¡ eologia de la ratur.a, planos de .Baleares, induso Universidad de Mallorca e incan:;a tle . Cabrera. Regresó triunfante de ble escritor en obras literarias, es· su ardua· comisión, pues ¡¡demás pecialmen:e sobre cosas lulian:~s . de sus triunfos personales, logro\ el Y dicen los biógrafos que no des· cuidó ninguna de sus obligaciones, apnciguainiento de la Universid<>d, incluso incluso a los netos de coro aun privando de su e;\! edra a :tos del Monasterio. Escribió m.~s de 30 dominicos y el Rey Fernando VI, obras, la mayor parle lulistas y so de tan buena · memoria, le no111br··, bre el célebre BerrÍ~~rdo de Clararal socio de mérito de la Real Socie · Su caracter era severo, rigido. dad c¡\migos del Pais•, hnrd>rda y se hacia re::petar y aun temer de por el primer Borb ·. JI ,. siempre todos. Rehui11 el trato mund;nro; pe pretliler.tn de sus sucesores. ro co11 ser tan amante del retiro no Pero el exi!o _pri·ncipal, ~aCildO lograba sino que lo busc<t~e11 con de su esl11ncifl en 1~ ;Corte. rstñ en la mayor solicitud quienes necesila · ::rrs rel<1rinnes cor1 el inrnort¡rl jercí · ban. buen consejo. Entre los risi · nirno feij<io, ¡;uyo 'nombre corr in 11111tes no faltnba11 los andritxole~. en toda Europa · de boca en boca.· que no. dudaDall en pedir consej~ a Se conocieron person11lmente. Tu su pais<~no , sabedore · de que Ita Yieron vnr ÍilS conferencias por biaba con iranquezn; con talemo y unos juicios que Feijoo hRbia err.ri· sin eufemi:;mos, y ~e acon"ejabr: n t!tlo sobre la doctrinll luliana en aut~d riesgo de afrontar sus grares 1n1>1 de sus •Cartas rrutlilll~> que udmoniciones. El Padre Pnscual. er<~n leidas en todo el occitle111e pJr. otrn parte, no tlejó de ri~itar europ••o. Antes de Conocer a Fei· su puebl.o nati\'O y fué impulsor in· joo ya• ·le había reiut::~do en su ~-uperable del culto al Be<tlo Ramón cExámen de IH cri~i s •. Pero las que defendi•i t!el antihrlismo. c•'n,·er~>rcionrs éon Feijoo dieron El cadá\·er del egregio Andrit· el resul:ado de." que este rectific¡:se xol fu~ entenado bajo las ·grad:-ts y en unfl de Sil~ <C'lrlas erudi:as> del HIIM mayor de la iglesia de su hiciese U)l e;rc~ntlido elogio de M•>n;~sterio; en cuya losa el huma· nue;tro paisano. nista Antonio Llodrá escribió en la Al a:io si~uieat~ del nombra· tín elocuente epitafio que resun1e nrir;:nto real, los morojes creyendo el tlllento, la obra y la. tarea pre· c¡ue reunía las cu:Jiid:tdes de un clara de ta \"ida del Patlre An!onio Raimuu(o PascuaL . · ver.ladero Prdado, lo eligieron
:o
El
Pare Pascual
d'Andratx dedicat a
i
a la
t~
un carrer dedicat dins el nostre poble
Ja placa de seva memoria,
l'Església hi
monument que abans estava abaix de
la costa. Fou constru1t l'any 1.952. La inscripció del monument diu així:
A FRAY ANTONIO RAIMUNDO PASCUAL 1708-1791
ha un monunment; també
14 -EL
LATIDO
DE
LA
CALLE
CONTROLES DE ALCOHOLEMIA todos
el
conductor
Este artículo viene motivado, porque en es te último mes se han
"borrachín" y evitar el rechazo social hacia
llevado
la
Local
a
cabo,
por
de l\ndra tx,
la
varios
Policía controles
disciplina
policía
que
deuncie
hace
a
un
que
un
conductor
preventivos de alcoholemia; control es que han levantado polémica
de un coche por ir, como se dice por la calle, "cargado".
dentro
Se pretende con ello, ya no sancionar, sino concienciar a cualquier conductor de un vehí-
de
nuestra
población
y
han
sido tema de muchas tertulias. y
Se ha oído de todo, a favor en contra, pero los que más han
dejado
oir
su
voz
han
sido
los
que criticaban este tipo de acción por parte de la policía,
e
incluso
pedían una justificación ''denigrante" que supone
ante que
lo te
paren y te hagan soplar en un "aparati to". Desgraciadamente, dias
en
nuestras
encontrado
hace
calles,
justificación
controles,
pocos
culo para que de alcohol
estos
con lamentables acciden-
cuando sabe que tiene
que conducir o, en último término, se abstenga de conducir en tal estado,
demostrando
así
su
gran
sentido de la reponsabilidad y el beneficioso ejemp] o de su conducta que evita una infracción grave o un accidente.
hemos
a
limite la cantidad
tema con
Para
saber
nos
pusimos
la
policía
más en
local,
sobre
el
contacto que
nos
tes que, como los que se producen en todas las carreteras españolas, el culpable es el "cubata sabatino"
facilitó toda clase de facilidades pues está muy preocupada con el aumento de consumo de alcohol
o
por
El
la
"cerveza
principio
tráfico
con
de
el
la
constituye,
amiguete".
seguridad en
del
difinitiva,
parte
de
los
conductores.
Se nos facilitó la normativa vigente y los derechos y deberes
el móvil fundamental de la intervención policial, y sin 6lvidar los
del conductor, en todo lo referen-
aspectos represivos de inevitable consideración (multas, etc.) se incide muy especialmente en opera-
aquí lo que creí más importante: - Podrán ser sometidos a la prueba de detección de alcohol todos los usuarios de la via pública
ciones
de
carácter
preventivo,
los famosos controles. En estos controles
se
da
te
a
la
alcoholemia.
Resumimos
implicados
en un accidente,
conductor
que
muestre
todo
síntomas
mayor. rel13vancia a la formación de actitudes y se trata de crear
de
un clima propicio para que al menos
ridad dentro de un control preven-
se
tome
tivo.
de
seguridad
conciencia que
del
problema
constituye
para
embriaguez
o
todo
aquel
que
se lo requiera un agente de auto-
Las pruebas obligatorias
serán
15
medjante
aparatos
de
superior
detección
alcohólica de aire aspirado oficial-
comentiendo
Por
- El resultado es positivo si indica gramos
de
un
DELITO,
se
está
con
todo
lo que ello conlleva.
mente autorizados. 0'8
permitido
al
alcohol
en
Sangre
por mil centímetros cúbicos.
tanto,
mentalizémonos,
seamos responsables y no olvidemos aquello de:
"SI BEBES NO CONDUZCAS"
- Que si se da positivo en la primera tiene derecho a una segunda, diez minutos,
y a
Hata
pasados
una contrastación
LA
comprobarse
VEU
DE
que
el
grado
próxima.
Les
espero
en el
mediante una extracción de sangre. De
la
LATIDO DE LA CALLE es
L'ESCOLA
Contam aquest mes amb una nova col.laboració, que .ens ve de l'Escola Nacional,
col.legi "Es Vinyet".
Col.laboració que esperam que conti-
nui. Aqui tenim una poesia d'una alumna d'octau: MI DESEO Si pudiéramos los seres humanos tan sólo un momento recapacitar y dejar de lado el orgullo, la envidia, el poder y todo lo demás. Seria tan hermoso volver a empezar. Hacer de este mundo un mundo de hermanos donde todos juntos vivamos en paz, donde ya no existan ni guerras, ni hambre y reine entre todos la felicidad. Nunca más Malvinas, Corea o Vietnam. Esta es mi esperanza, este es mi deseo ya se acerca el dia en que los ninos del mundo lo conseguirán
LAURA MENENDEZ
16
-LA
VEU
L ESCOLA---------------'
DE
VlATGE A GALlCIA Eren
les
6' 30
del
dissabte,
els
alumnes
col.legi
de
i
8º
mar<;:,
d'E.G.B.
Vinyet''
i
del
visitarem la casa-museu de na RosaHa de Castro.
del
vlatge
Erem 4 profe-
alumnes.
Una
vegada
Dinarem i
La catedral és grandiosa i molts estils arquitectónics.
de
Tornarem
a
sopar,
hallar
a
l'hotel
a Santiago de Compostela un autocar
de
ens esperava per a dur-nos a San-
altres
xenxo (Pontevedra), a l'hotel.
viatge d'estudis.
Arribérem prest i haguérem d'anar · a donar una volta per la platja de Sanxenxo, perque a l'hotel
ens
molts
esperaven
més
arreplegavem
musclos
que
tard.
Alla
copinyes
estaven
i
aferrats
a
les roques. Quan arribarem a l'hotel puja-
la matinada. grups
A Vigo menjaren vora
un
arribarem
on i
hi
va
caure.
Les
rialles i el divertiment comenoaven. Era
la
introducci6
perfecta
d'un
viatge divertit.
la
ca
tard, tornarem a l'hot:el i soparem.
visitarem
hagué
Llavors
monestir,
Santa
de
Vigo
alguns
os tres.
d'un
poblat
a
que
di nárem Marta
visitarem celta.
1 'hoteL
de
les
Després
soparem
i
El dimarts visitarem una fabride conserves, aquest dia ea
llaunaven
tonyina.
anarem
Pontevedra
un
Llavors dinárem i anarem a Toja i El Grave, després, ja
anaven
anarem a hallar com cada vespre.
piscina. Jugant, . jugant, una alumna patinar
també
n' hi
Tecla,
jardins;
va
que
arri baven
on
santa
als
la
Cada di a
tantes
a
i
ha
les
La Guardia anarem
maletes
hi
a
de
Quan arri barem a
les
també
després
Oya, on hi havia cavalls salvatges.
restes
haixarem
i
fins
El di lluns La Guardia.
rem a les habitacions per a deixar després
visitarem
el museu i la catedral per dintre.
d'Andratx,
!'aventura 50
matinada
de
d'estudis a Galicia. ssors
la
onze
"Es
comenoávem
de
a
museu
cabina
de
on
hi
A
1 'horabaixa on
visitarem
ppguérem
commandament
destructor espanyol,
i
veure
del
la
primer
que es con-
serva al museu.
Com que hi havia una sala de festes, tots baixArem i comenoárem a hallar fins les tantes i seguidament a
dormir,
pero
n'hi
havia
que
no es dormien i només feien bulla.
i del
dia mati.
ens Una
a visitar Valenoa do Minho (Portugal), una antiga ciutat que es divideix en dues parts:
El dia segUent anarem a Padron a Santiago de Compostela, com
cada
El dimecres atravessarem la frontera d'Espanya-Portuqal, per
cridaren
a
les
8
vegada
a
Padrón
enrevol tada de murades
una antiga i
una al tra
moderna que esta fora de la murada. Alla tots hi comprarem els regals.
17
r El grup d 8º d'E.G.B. 1
d'excursió a Galicia 1
1
El
dijous
ens
aixec~rem
per
Ja
a nnar al Nord de Ga 1 i e i a, a 1 a visitar: La plac;::a Corunya, per el Museu de la de l'1aría Pita i Ciencia, on hi ha el planetari. Aqu:í ens varen explicar tot sobre estrelles. e.ls horóscops i les llavíem d 'anar a la torre d'Hércules peró llavors per problemes de temps
viatge. a la
i
de
tornndél
rl Europa. 1
dinar.
Alla 1 '
les
fet
per
a
cosa
a
fer
tots
cercar
1 1 horreo"
el
més
un
un
control,
vélrem
creure;
El dissabte, al tra vegada a La dues
partirem
torn~rem
Toja
cap
a
b~rem
a
una les
1
i arri-
a Palma devers les vuit. Els
far
i
l aeroport
de Santiago (La Bacolla),
vérern
el
puj~ssim
digueren que
habitacions
qua 1
durant
una altra mentida de les seves.
El divendres tnmbé ens aixec~rem prest per a anar a Fin isterre, varem
Ens
boligraf
no hi poguérem anar.
on
n 1 havien
ens
alumnes
de
8º
1
d E .G .B.
gran 1
Una vegada fórem a 1 hotel
els professors ens feren una broma.
NOTA.- Pera les properes Festes de Sant Pere es prepara una Exposició de fotografíes antigues, Tots els que hi vulguin prendre-hi part poden fer
ard bar
les
fotografíes
Hevista o al Bar Ca'l Tio.
que
tenguin.
bé a
la redacció d 1 aquesta
----------------depo:rt:s---------------H.l
FUTBOL: RESURGIR TARDIO Por
sólo
seis
dias
no
se
Creo que y Puerto
superar a Son Sardina Pollenca no es tarea
es tab 1e e i ó e1 record de e i neo meses sin que el equipo andri txol
ardua,
consiguj era
desde
veo
el 25 de octubre al 19 de marzo, muchas jornadas tuvieron que suce-
que
derse para que la afición volviera
ya habria que hacer muchas cabalas
a
con
ver
Creo
un
una
victoria,
triunfo
que
el
de
sus colores.
tiempo
transcurrido
es largo y no creo vuelva a repetirse
nunca
més,
pero
ahi
pero
si más di f.fci .1 lo dar poder alcance al Petra
e.l
está a
a cinco
cuatro puntos
jornadas del
un
calendario
y
sólo
final.
Aqui
muy
parecido
y con casi las mismas posibilidades para cada equipo.
queda Ahora bien,
el dato. censo
está
para mi
cantado
el des-
desde
hace
presente di a Estaba el de la victoria frente al Arté, mucho antes de que pl partido
mucho y soy un ferviente defensor.
comenzara, y al ver a los jugadores
dratx
que realizaban e1 precalentamiento, me dije a mi mismo que aquel equipo
y
que estaba sobre el dar
mucho
de
si, 1 uego
terreno podia . presumir s1n querer ae tiempo me el
Con
las
actuales
ymaneras
de
estructuras
pensar el
C.
D.
An-
tiene que empezar de abajo
manteniéndose
seria
una
en
la
categoria
compostura,
no
una
solución. Claro que al aficionado en el momento actual sólo busca
sabelotodo, dio la razón. Perb una cosa empieza
la
victoria
de
que
a notarse y es que casi con el mismo esquema de equipo, él mismo
por satisfecho, pero la estructura que se piensa dar al equipo empie-
ha dado un gran cambio.
za
Se empató
frente al Porto-Cristo en un partido que siempre debió ser victoria
uno
en
piensa
Llucmajor, a
ver
si
con
lo
al
fin
van
a
más
lleguen
abajo
y
esperanza se
por
daria
ahi
se
que
ca
se
en
Sa
veo diflci 1 y mucho Lo más todavia cuando hoy no se sabe equipos
éstas
la
No puedo terminar esta crónisin hablar del fenómeno que
habré dado con el don de lo imposible y esto seria que al final se evitase el descenso.
cuantos
con
tiene que empezar.
y ahora se ha logrado un impensable triunfo
de
y
descender.
y es acude
Plana
no
ha
de la mucha cada domingo
partidos, que
se
lo
en que
atrae
la
unos se ve
materializado afición a ver
que los
momentos en en el campo
atención,
pero
el
Andra tx es un club vivo y tiene tras si a una afición joven que
19
empieza a darse cita dominicalmente en Sa Plana, Y con esta tras el equipo, no debe asustarnos
se mantiene y tras momentos difiles ya vendran tiempos mejores.
ni el porvenir ni el como se afrontaré el futuro. La llama
JOFRE
•
CARPINTEmA
H.
EI~EUTllO
Ceruanles
NA.UTIUA
Mueblas y Decoración Frauu·IN«"ft }tiQJnno
1~1 .-,-. h, lll
lEPAIICIOI Y llliTENlliiEITO Dl YAnl
TISCHLBRBI CARPBNTRY MENUISSBRIB
Cf. Espath, 4
Tel~fono 67 11 6l PTO. ANDRAITX
~ ~..!t. ....
-+------------
[§-¡m
e!ftealauJ anle Gifüa112at jl•tl J·,.,.,t,.,;/z
CLUB DE VELA PTO. ANDRAITX TELS. 67 28 12 - 67 28 01 MALLORCA
M/ 61 J6' J l
SERVICIO OfiCIAl 1
Francisco Cañellas Mascaró SUVICIO Y VfNT AS
Correlera Puerto, 55
Tolllono 67 23 89
SUVICIO RENT A CAt Puerto de Androll•
RECORD S
D'AHIR
Mestre Onofre Alemany "S'Escultor" modela el bust del Pare Pascual. Abaix el monument quan estHva a 1 'Hbeurador. Any 1.952