N'Alí juliol-agost 1989 (35)

e .•

'

. LA REVISTA DE LA COMARCA·· DE PONENT · Any

IV . nº . JS

JULIOL-AGOST

1989

.·

Apt. 79

07150

ANDRATX

RESTAURANTE

CARRETERA ~tATO DE ANORAITX

TEL. 17 lO IJ

TODO PARA LA CASA, S. A. C/. Galicia, 27 • Teléfonos 67 13 03 • 67 28 13 07150 A N D R A 1T X

--·----

materiales eonst.ruceión

CAFETERIA TAP'AS VARIADAS

SNACK- BAR

Pverte 4• Andraltx (Mallo1<o)

l•oac Perol, 37 Tol. 67 27 05

4lluíjote 1AIJ'roS MORAGUES 1 RENT A CAR e¡ . e.,.8n8, 7 foiL 67 20 09

PJ:Q, A.NORAITX

{MM.WRCAI

CAMP DE .MAR · MALLORCA

3

--=

/

EDITORIAL lA REVISTA DE lA COMAACA

l)[

PONENT

Apartat de correus 79.

07150 1\NDRATX Editen: Coordinadora Parroquial de Jpv~s d 1 Andratx Centre Cultural de S 1 A:rrac6 Dlrec't<:>r: i Sans6 ..

Joan Pere116

PensAvem fer sortir un "numeret" curt per a acomp 1 ir 1 1 exped ien t, cosa explicable en temps d estiu, i :ja ho veis, aqui teniu un número extra, i aixo que hi falten sec1

. cions habituals ... ¡ Hem tingut més col.laboradors i més feiners, lo qua1 és bona senyal i que no decaígui.

Redactor en Cap: Gaspar Pujo! i Flexas REDACCIÓ Joana Alemany i Mir, Antoni Ensenyat· i Ferra, Biel Ensenyat i Pujo!, Francesc Femenias i Calafat, Pere Flexas i Flexas, Margalida Ferré i Ensenyat, Gabriel Jofre i Mir, Miquel Tur i Ensenat, Maria Magdalena Pons, Miquel Amengual i Saurina; GERENT Vicenc Flexas i Alemany FOTOS Michel 1 S,

Impressió: Impremta BRINS Ciutat D.L. P.M . 295/1966

Per al tra part estam, ha,

no cal

en temps de trui: anar a ~nar a pescar, anar al Port, tot temps de Festes.

Festes de Sant Pere,

recordar-

la platja, pero sobre

hagudes a Andratx,

Festes del Carme al Port, Festes a Sant E1m, Festes a Sa Coma, i Festes llargues i molt vitals a S 1 Arrac6. I se parla també enguany de Festes extra per Sant Bartomeu a la Placa.

Benaurades sien les Festes populars, signe i expressió de la vitalitat del poble .

N'ALÍ

- n C ) ·t í e 4

1

es

.

--------------------------------------------------

FESTES DE SANT PERE

Sant fou

De les passades Festes de Pere voldriem remarcar que un

encert

celebrar-les

a

la

Placa.

Tant si els espectacles o els grups que sonaren fossin més o manco aceptables, el que no es pot negar és que cada vespre l'ambient festiu no manci al poble.

El que no va e ·s tar a 1 'altura, del que demanen unes fes tes d' un poble com Andratx foren els programes, volem dir la seva cofecció material, aixi com tampoc 1 'orna'"banderilles"' pels mentaci.ó de carrers i sobre tot a - la Placa ..

Oel

cal llamen.t ar que la concurrencia, seria per no fou gran 1 'excesiva calor , cosa a ls actes que es ce lebraven durant el dia, fora de la Pujada a Sa Gramola i els partits de dea~és

futbol-Sala.

Un aplaudiment

pel

"pregó"

de Mestre Tomeu Esteva i per l'exposició preparada a l'Escola .

EXPOSI CIÓ DE FOTOS Patroc i nada per l a nostra Re v i sta, el fotóg raf i col.labora-

.

dor Michel's pres~nta, durant les Festes, una exposició de fotos antigues. N' hi havia -des de 1 'any 1.894 fins al tres dels anys 50, mol tes i variades, mostrant els detalls festius i quotidians de la vida d' Andratx, Port i S'Arracó d'ha estona, ai~i com les panorami,ques que ·el mateix Andratx, el Port Camp de Mar, Sant Elm, S'Arracó presentaven altre temps.

L'exposició s'ha pogut fer gracies, a part de la feina d'en Michel's, a persones que deslnteressadattent "' han -deixat fotos que guardaven.

A totes elles el nostro aqral.ent.

EXCURSIÓ A SA DRAGONERA El dia 9 de juliol un bon estol de persones visitaren l'illa de Sa Dragonera i passaren alla una agradable jornada.

Era una excursió organitzada per la Parro-

5 quia que

d'Andratx hi

i

foren

110

els

participaren

Roa Coll : coneguda per Na Marieta.

Nom~s

gaudiren i d'un bon temps i de la bona acollida dels qui cuiden de 1 · illa,

caracter

i

aixi com de les instalacions "reno-

altres.

La'

vades"

Festes del

al

que alla hi ha.

Consell

Insular

Enhorabona

per

la

cura

,tenia 34 anys.

Era mol t coneguda i estimada pel seu bon

els

perqué

feu

molt

pels

de

les

recuperació

15 d'agost de Sa Coma,

esforcos

que

feu

perqué

el

que hi té posada en 1 'acondiciona-

jovent de Sa Coma tingués un terrenY·

ment

illa

pera jugar i els grups que animava

tots haurien en igualtat

i ensenyava activitats culturals i esportives avalen el seu treball.

i

conservació d'aquesta

que és de tots i de poder disfrutar de condicions.

Descansa en pau, Marieta, i que les obres comencades i enllestides

A LA MEMORIA DE NA MARIETA

guardin el teu record.

Dia 8 de juliol moría, víctima d'una cruel malaltia, Maria Rafaela

FESTES

DEL

CARME

n.otícies

otícies AL PORT

Quan aquest número surtí hauran tingut lloc al Port, del 13 al 16 de juliol, les tradicionals Festes de la Mare de Déu del Carnte.

No som a temps de donar un avanc ni una relació. Tant sols volem deixar constancia dels actes més destacats: Dijous, dia 13: Apertura del Carrers i Concurs "Elecció de Miss".

Divendres, i Esculturas.

dia

14:

Concurs

Mini

Park,

Monopolio,

Concurs

Exposició

Decoració de

de

Ceramiques

Homenatge a la Tercera Edat.

Actuació del grup "Aires d'Andratx .

Verbena, amenitzada per AQUA VITAE i REMBRANDT Dissabte, dia 15: Passeig amb Bici, de Pintura escolar, Carreres pedestres.

Ginkama juvenil,

Concurs

Concert per la Coral Santa Pagesa Concurs d'arrocos Obra teatral "Pocs i mal avenguts" pel grup Voramar.

Diumenge, dia 16: Concurs de pesca, Regata Windsurf, Natació.

Cercaviles, Missa Solemne i Processó Marítima Vetl.ada Mallorquina amb l'actuació de TONI MORLA i MUSICA NOSTRA

_

6

_ _ NOVES

s ·•

DE

ARRACÓ - - - - - - - - - - - - - - -

FESTES

A 1 'estiu

és

quan

sol

l 'esplet de

les

festes

A S'Arracó

les

celebram

tongades:

les

per

Agusti,

Sant

és

aquest

de

el

esser

patronals.

final

en que

car

no

estan

Déu,

que

noltros

la

Vet festes

amb

responsabi 1 ita t

es

degu t. a 1 poc

temps

que

també

de

l'ambient

que

un

Sant Mateu

hall

en

Cresta-de-gall:

no

s'acahara!-

Suara he vist passar un metge ¿qué hi ha de nou per aqui?

Deu esser Sant Agusti. que haix des peus té s'heretge.

En es hall de sa placa jo hi som estada

de

i he ballat amb un curro qui no m'agrada

s 'ha

posat endavant com a Junta Gestora i

i

Respongué

Enguany les nostres festes seran un xic diferentes d'altres anys.

Degut a la crisi passada persones

que ens

.

"Sant Agustinet", les diu diferenciar-les de les de Sant Agusti..

grup

gLoses

Com es batle va. arribar va dir -que s' acabi es hall!-

a

un

unes

a vuit de setemhre fou es naixament de Maria

festejam .

Hi ha gent de fora que a les darre-

Cultural,

motius

a vint i nou Miquel sia

ssions i que fou duita amb tota solemni tat a la nostra parroquia.

Centre

ac 1

A vint i

trapencs tenien a les seves posse-

al

per

es viu a les vetlades:

amb el nom de Mare de Déu de la Trapa. !'estimada imatge que els

res per

que

parlen de les dates de les nostres

sota l'advocació del Sant Crist, titular de la parroquia, i dia vuit de setembre, per la Mare de

encara

totalment diferents.

dues

d'agost,

encara

patró,

d'Andratx,

i

manca

llavors amb un altre

que ja m'agrada.

per a les festes, la cr!tica situació financera i a la manca de temps lli u re de 1 s componen ts de

M'ha dat una pesseta i l'he gastada

la dita Gestora, han demanat col.la·

i aigo gelada.

d'aigordent i resolis

boració a totes les entitats culturals

i.

esportives

del

poble,

tal

com la Societat de Cacadors. les Mestresses de Casa, el recentment creat equip de futbol i l'Associa- · ció de Pare d'Alumnes, i uns quants

Per veure un poc com eren les festes del nostre pohle altre temps, hem cercat al trehall guanya.

particul ars col.laborar.

dor del Premi Andratx 88, de Na Margalida Ferra, "LXXV aniversari

que s' han Tots s 'han

ofert a compromés

a participar i sera una nova expe-

de

la

riéncia,

de

S' Arracó~

un

poc

semblant

a

la

Parroquia on

del

Sant

par la

un

Crist poc

de

7

com eren les fes tes i d' esdeveni-. ments que hi succerren al Llarg dels anys:

ell respongué: Res, quatre gotes.

I les cróniques relaten que els ormejos que les avellaneres

havien

parat

n 1 anaven

se

el ritus comencava vuit de la festa amb un gojós campanes que es repetía

pel carrer del Port cap a l Estret arrossegades per 1 algua.

també el dia anterior a la festa major, aquest dia anterior es clora el Tridu i es celebraven Completes que acabaven amb besamans al Patr6 .. .. . El dia de la festa amb Ofici de predicadors cercats cura per a glosar les

La Mare de D~u de La Trapa es celebra el 8 de setembre i . és 1'altra meitat d aquestes fes tes amb 1 1 al icient que 1i dóna la process6 -la única !larga que s ha mantingut fins arafa que sia més apreciada per

excel.léncies del Titular, foren preveres que ja havien estat al poble, D. Bernat Trobat, 1 1 any

la gent amant de les tradicions.

L any 1950 es recupera un costum de més de cinquanta

~

dies ~bans repic de

amb amb

serm6 moJta

1931,

D.

Pep

1

espaes

1 any

1944,

d . Sebatiá garau, l'any 1967 .. .

La festa seguía un cert protocol: els obrers anaven amb llurs canyes a cercar les autoritats a ca seva. acompanyats de les xeremies per anar tots Plegats a 1' esg lésia, i alla s'asseien al presbiteri es tocava l'Oferta i despr~s de la guerra nac ional fins fa no gaires anys es toca va la marxa reial en

1

1

1

1

1

anys d 1 un

1 1 encesa

d 1 interrupci6, fes ter

davant

el

portal

major de l església , malauradament no S 1 ha mantinguda la dita recuperació, de fet sols ho coneixem d aquest any ... " 1

1

•

1

LES FESTES D ENGUANY També vos volem

adjuntar

alear Déu; els ass i stents just acabat l'Ofici pujaven al retaule a adorar el Sant Crist mentres

un breu avanc del programa que es fara enguany, encara que és susceptible d 1 esser canviat,

es cantaven els goigs.

car encara no ha entrat a imprenta per uns peti ts detalls de darrera

... L any 1949 el dia de sant 1\gusti hl hagué una forta tempesta que ha quedat a la memória de tothom com "el cicló". i S endugué t eulades i feu destrossa grossa a la parróquia i a La rectoría. Es c onta

hora:

1

Dia 25-VIII-89,divendres:

1

que

t ot

qua nts mar:

comenca nt d e ma nren a Pa t r ó , qu e

a

ploúre

uns

un home de mos fara? I

A les de campanes ,

19 30 hores: Repic arr i bada dels xere1

miers, des f il a da i tirada de cohets.

de

caparrots

Preg6 pronunciat per el segon tinent de Batle de l ' Ajun·

B

tament d'Andratx i representant de S_'Arrac6, D. Mateu Alemany Bover.

- Inauguraci6 de l'Exposici6 de fotos antigues.

A les 22'30: Revetla i Joc de s'Embut.

Dia 26-VIII-89, dissabte: A les 10'30: P·intada de mur,als pe-ls infants A les 12: Correqudes tradicionals al carrer Nou (avui Tomeu Monja) A les 13: Correqudes de cintes A les 19: Marath6n A les 23: Verbena (Orquestrina d'Alqaida i dos grups més) Dia 27-VIII-09, diumenc¡e: A les A les A les A les

9: Torneiq Provincial de Petanca 12: Ginka•a infantil -1 juvenil 1'7: Jocs infantils

22: Sopar

Dia 28-VIII-89, dilluns: A les 11: Missa concelebrada · -i cantada (pel Cor de S' Arrac6, baix la direcci6 de Walter R. Meier) Interpretaci6 del ·sall de l 'Oferta.

Un petlt Concert pel Cor en acabar la missa.

Peesentació · de les noves instalacions a la torre del Ca1npanar: Electrificació de Campanes i rellotqe A les 13 : Homenatge al carter jubilat, Joan Soriano, i a la campiona d'Espanya dels 400 ms., Leticia Fer rA Nicolau.

Inauguració de 1 'EXJ?OSici6 · de Pintura i Escultura dels artistes locals i treballs escolars.

A les 17: Arribada de les xeremies Finals del XXII torneig de Petanca A les 17'30 : En Es Cos tradicionals carreres Balls tiples acompanyats per les xeremies . fes tes

-festes

fes tes

fes tes

LA RECEPTA Ara que hi ha patates tendres provau de fer una "Ensalada de patates a la marinera" , que és fresca , la qual cosa plau molt en aquest temps calurós.

Bulli.u s i s tallades de pei x de tallada qualsevulla, amb all, fonoll i una ceba . Reserva u el br ou i bulliU-h i 1 Kg. de pa tates pela(conti núa pAq . 10 )

9 -VISITANTS

DEL

PORT

D

'ANDRATX--------

NATALIE, PRINCESA DEL GRAN ESTAT DE PRÚSSIA El Port d'Andratx és lloc de trabada de "famosos". Persones conc;¡udes en el "món" de la premsa més o manco sensacionalista. Entre elles, uns que passen llargues temporades al Port són Miquel i Brigi tte de Prússia, hereus del darrer rei, que abdica en l. 918, després de la I Guerra. Mundial. Actualment Prússia forma part de l'Alemanya Federal.

Amb ells, · Miquel i Brigitte, . hi ha la seva filla, Natalie Carolina Alexandra, Princesa de Prússia, nada en 1.970.

El ella, a alguns francés

col.laborador de N:ALÍ, Michel's, tingué una conversa amb un bar del Port. D'aquesta n'hem tretper ala nostra Revista traeos. Natalie parla correctament l~alemany, l'angles i el i se defensa en castella: - Definete como mujer.

Creo que soy extrovertida, aunque tamb i én depende de cada momento. Valoro mucho la amistad y la sinceridad. Me gusta amar, pienso que soy amable, y me encanta el mar y bailar con los amigos en las discotecas.

-

¿Y la música,

Si,

la

te gusta?. escucho según los

momentos, claro.

Si me hablas de clásica, te diré que me gusta Mozart. Y de la "pop" suelo escuchar cosas de grupos ingleses.

- Natalie, ¿a qué edad descueras princesa?

A · ios cuatro anos, cuando

briste . ~ue

asistía al colegio, en Frankfurt. ¿Y este titulo te está condicionando tu vida? que está claro Bueno ... tengo que tener una imag~n pública y una educación como princesa, pero, por lo demás me gusta llevar una vida normal.

verano, ¿Qué haces en aqui, todo cuando estás sobre en el Port d'Andratx?

Sobre todo, me gusta estar en la playa y nadar, y por las tardes ba.i.lar.

sal ir con los amigos a Pero aparte de divertirme, tambi~n preparo mis estudios de GrAfico y Diseno que empezaré en septiembre. Parte de mi tiempo libre lo paso también es algo que me encanta.

pintando;

- Natalie, ¿tienes esperanzas

10

de volver algún dia a Prus i a , convertido de nuevo en e l gran Estado que fue, y ser tu la reina?

- Las cosas cambian muy rápido y todo es posible, aunque de momen-

sol.

to parece muy dificil.

tres?

.. En el caso de que ocurriera, Natalie, ¿qué es lo que te gustarla cambiar de tu pals?

Yo no sé .. . no conozco cuál es la situación actual. Esto es a 1 go que, llegado el caso, se tendria que pensar muy bien y con tiempo.

- ¿Te molestan las injusti-

- ¿Cuá-l El

es tu flor preferida?

girasol,

la

flor

del

- ¿Crees en los extraterres- Si, creo que hay más vidas en el universo.

- ¿Eres religiosa?

- Protestante. ¿Qué gusta leer?

tipo

de

libros

te

- Dos escritores que me gustan son Gabriel Garcia Márquez, y la nieta de Allende.

cias?

- Ves, si. Mucho. ¿Hay injusticias mundo, hoy en dia?

en · el

- Si las hay claro.

Si pudieras, ¿qué cambiarlas del mundo en el que te ha tocado vivir?

Ev itarla no más gue rras .

la

¿A. qué edad llegast.e por primera vez a Mallorca?

- Cuando tenia dos af\os vine con mis padres.

Esta isla me encanta, sobre todo por el carácter de sus gentes. ¿Cómo te gusta traten, como Natalie, la pr i n c esa Na t a lie?

viol e ncia;

- ¿Qué pi ensas de l a d r oga ?

Es a l go es túp i do el que la gente tome d r oga s pa r a evadirse.

Es algo ma lo , muy ma l o.

que te o como

una Como Nata lie, de diecin ue v e a no s de edad.

ch i ca

MICHEL' S

v-i s i t a n t s v-i s i tar'l t s v - i s i t a n t s v - i s i t a n t (vé d e la pag. 8) des al

senceres fons

Posau

fílets

d'anxoa

i

esser

cuites

d' una palangana,

blanc. tres

en

i

vermells

les i

tallau-les

trempau-les amb oli,

tallades

de

peix

julívert picat.

d'ou,

50

redonetes

grs.

de

a

damunt

i

vinagre, amb

componeu-les sal

taperes,

Mentrestant preparau una mantega ,

el

suc d'una

i

pre bre

uns quants salsa a mb

llimona,

sal

prebre blanc . Posau-la al bany maria i batiu-la fins que faci sabone-

ra,

afegiu-hi un poc de nata i

un altre vermell arreu arreu.

d'ou,

acabau-la de lligar fora del

repartiu

la

salsa

amb

LO COC DE S'ARRACÓ

gust

foc amb

fent-ne muntets

EL..S

NOS'T'RES

11

LLINA'TGES

---------------------

MASSOT L'origen

del

un

no esta gaire clar.

Per que

té

no

res

a

veure

amb

podria

que

apareix

pensar

fer

l'escut

a

freqtient

gruéncia

mallorquins

en

porra), pisón),

el

dibuix

(una

incon-

els

escuts

per haver-los dissenyat .

tampoc

"massot"

té

(peix

res

a

veure

roquer

de

amb

color

verdós) . .

Més

bé

que

a

fou

arrepleqaren

Mallorca,

amb

les

Antoni Massot fou un dels poetes més

distingits

en

el

Certamen

de

1

Lulio de 1 any 1.502. Va ser elogiat per Vargas Ponce i Andreu Pon ce

pel Pare Pascual.

Massot,

de

juntament

Pitalis

al

setembre

el

famós

aquesta sembla

capitans

1.462,

ci del Rei Joan 11.

sense una bona consulta cientifica).

Ni

en

nom quals passaren a Catalunya al servi-

el

comú "maca" (castella maza, ni_ amb "macot" (castella com

dels

Massot,

afirmar companyies

pode m

comencar

Rafel

"Massot'1

llinatge

i

Lluc

l. 511,

de

i

per

concedi

la

"Bufrasi" 1

gesta

~!orlA,

capturaren

_,

capitost

se ls

amb

1

venir · de

l arab franquesa de drets.

"Mas 1 úd" (nom propi personal).

El

fel

de

que

el

"Massot 1'

nom

entre els catalans que vin-

figuri

gueren amb e 1 Rei querir

Mallorca,

pensar

que

es tona

en

ja la

En Jaume l 1 any

havia

a

confa

1.229,

entrat

!lengua

feia

catalana

i

havia sofert la transformació cata-

Entre d'Andratx

''Massot''.

"f'las 1 úd '1

lanitzadora:

primers

ols es

troba

el

d'Andratx

en

poble. un

la

Tan

batle

prés,

sols

en

1.516,

batle d Andratx, no el

l'hora,

nostre

.en

Julia

trobam i

l. 409

Masó,

i

Des-

Pe re

Masó,

ja fins al 1.866

tornam veure:

Antoni

Valenti

Massot és el batle d'Andratx.

El

se u

escut

rampant,

té una maca 1.408, quan a la vila camp d'or. resalen fortificar-se a

del

trobam

anomenat

1

lleó

freqtients

História

un al tre Julia Masó en 1 . 4 9 9 .

llinatge

per a afrontar els atacs dels molt

gaire

pobladors

Massot.

L'any

Peró el nom "Massot" no apareix

a

d'armes

és

color

natural,

la . ma

dreta,

que

damunt

moros~

un

un

dels

pro-homs escollits per a organitzar la defensa nom Pere Massot.

LLINATGESLLINA'T'GESLLINA'T'GESLLINA'T'GE

12 - N ' A L Ă?

A

L

'AGUAIT------------------.

FESTES DE SANT PERE

Arribada a L'Ofici Major

El hall de !'Oferta

~------------------------------------------------------------13

Els que feren la Milla urbana

Futbol-Sala~

Mare Nostrum 7 - Internirvis 1

UNA

ACTIVITAT

ESPORTIVA-CIENTIFICA

Fa uns 10 anys comencé al nostre poble el GRUP ESPELEOLOG lC D' ANDRATX. Els seus fundadors foren

en Jeroni

Navarrete Miquel,

en Ramón Iglesias Camps (actual secretari), en Maties Tomas i ert Bernat Simó.

De . llavors no han parat. A les passades Festes de San t Pe re organ i tzaren una conferencia al Teatre Municipal.

N'ALt s'ha interessat per coRéixer · les seves · activitats i al mateix temps sebre més _que era aixó de !'Espeleología. Hem tinguL una xerrada amb en Jeroni : Navarrete

i

vos

podem

assegurar

que és prou ' interessant.

Basta tenir les orelles obertes i escoltar; ell xerra pel calzos i no para, i moltes coses conta:

víA i

descobr i r

l'Espeleologia

i f armaren el · Grup d Andra tx.

Hem estat entre 5 i 17, segons els anys.

La nostra acti .,;i tat ~s cercar coves i avenes i explorar-los.

Els resul tats de les exploracions els comunicam a la que després Federació Balear,

.l,_a

costa~

Mallorca esta dividida per la Federació en 4 zones. Els grups federats són

a

8:

Ciutat,

I

a

la

a

_4r

1, a Menorca, 1, a · i el nostro d'Andratx.

Elvissa,

Pollenca, 1,

nostra

zona

que

hi ha?

Jo vaig comencar pel muntanyisme. Després, fa uns 15 anys vaig

Banyalbufar fins a

nlhem

Entre coves i avenes ja e xplorat més de 40. La més

1

el s publica a la revista ENlJINS, que surt anualment.

Per on cercau i explorau?

El d'Andratx,

nostre

camp

és

la

zona

que abraca des de Cal-

gran és la Cava de S 1 0lla, a prop d 1 Es t e llenes, anant cap a la Mola de S 1 Esclop, devant les Planes d En Cabri t. T~ uns 60 metres de · longitud.

1

- L 1 avenc tamb~

a

les

m~s

profund es traba

Planes

És 1' Avene des Vi de profunditat.

i

d 1 En t~

Cabrit.

101 metres

Al tres són: 1 'Avene d' En Trau, 1 'Avene d' En Farineta, a S Arrac6, que té uns 56 metres.

1

15

La

e ova més Cal destacar també !'Avene interessant és 1a de Garrafa. Interessant des Gel, molt curiós. EstA al peu perqué s'hi pot estudiar la flora del Massanella, i mol ts d' anys s 'hi i la fauna antiga de Mallorca, posa una capa de ge 1, degut a una aixi com les estalactites i esta- corrent lagmites.

Llastima que, degut trobar. a la gent incontrolada, estigui bastant destrurda.

I, quines coses heu trobat?

d'aire

que

no

s'ha

pogut

antigues

A l'Avenc dels Molins, a S'Arracó, hi trobarem el "myotragus balearicus" (una especie de cabra autóctona de Mallorca, desapareguda fa uns mil anys).

A

la

Cova

de

S'Olla,

el

myotis-myotis (una musaranya mol t . pe tita de fa també uns mil anys. Tots els seus ossos caberen dins una capsa de mixtos.

De la Cova de Son Jovera que s'han tret mol tes coses han

anat

a

enriquir

el

Museu

de Mallorca.

A prop del Coll Andritxol s'hi ha trobat un talaiot que sequrament formava part d'una col. lecció, destru1 ts per fer mar jades.

A part de la nostra comarca hi deu haver també coses al tres a interessants parts de Mallorca?

La .Cova de Sa Campana, a més , profunda la és Escarea,

Boca de la Coya de Garrafa

Apuntar també la cova de Sa Dragonera, dins la nostra zona. És la única que té aigua i, cosa curiosa, aquesta baixa a puja el nivel! segons la mar i en canvi l'aigua és dolva.

Realment és sugestiu de l'Espeleologia ...

I

tant,

ens

agradaría

aixo

que

fossin més els que hi participassin

no sols de Mallorca sinó inclús de tots els Pa1sos catalans.

i s'interessassin. Voldria convidar a tothom, a n' aquest esport cientific, interessant sobre tot pels universitaris, ja que hi poden trabar

Té uns 317 metres.

un complement als seus estudis.

16

El La conversa continua.

Sr. Navarrete s'entusiasma parlant de lo bo que seria que joves i apuntassin. s'hi al.lots tamb~ Sol en fer dues o tres sortides per mes.

Tots els que vulguin anar-hi no han de fer més que posar-se en contacte amb ells.

I acaba per parlar ta;;:~bé de la part trista. De tot lo que espenyen i embruten tots aquells incontrolats que van per les coves i avenes no · a . fer Espeleologi~

sin6 ...

De la Cova de Sa Campana en diu, quasi plorant, en tregueren no

fa

mol t

més

de· 400

kilos

fems i brutor.

I s'hi havien posat només en 9 anys.

També fan · mal aquells que tiren animals morts dins els avenes. Són la principal causa de contaminaci6 de les aigties.

N'ALt

..-:

RESTAURANTE PIZZEI~IA

LA PIAZZETA

Especialidad en PIZZAS PASTAS '1 CARNES

PTO. ANDRAITX - TEL. 67 27 00

A..Aiclo .Moloo looclt, 4 • Tol. _ -·--····-····

PAIIADEIIA • PASUUIIA

ELECTRODOMBSTICOS REPARACION DE

UFUEliA • HUADEIIA

Y VENTA

TELEVISORES

Cjalftie! r}Ja¡o! OJatcel'd Mello o floooo, , • Tol. 61 16 41

ANO.AiflC

de

AVDA. MATEO BOSCtl, 1t

CONCESIONARIO OFICIAL

.........,,, .

,

TALLERES

VENTAS

Tol , 871018

Tol. 87 30 ee

ArAQdn, 7

07150 A N D R A 1 T X

UL lf 1114

17 COM

AIXÍ: • • •

la gent, que es disgusta tant quan la selecció de futbol d' Espanya perd un partí t, no 1 i sap gens de greu que els espanyols se' n duguin tots els doblers de Mallorca cap a Madrid per a autopistes a Sevilla?

tots

aquests

que . només

parlen contra el

catalA

res davant el fet que a Andratx de cada dia es parla nostra !lengua i més en castellA?

fer

no diuen

~nenys

en la

molts de mallorquins, d'aquests que només valen escriure en castellA. no prenen com a exe.ple . l. 'escrit aparequt al nÚMero 33 de N' ALL en un correctissim catalA, fet per cinc alu.nes del

~

col.legi. públic d'EGB d'Andratx~ Pl• del Mar Pérez, Silvia i Elena López. Alicia Serrano i Raquel Cresencio?

SerA que no · volen escriure en la nostra !lengua perqué ferho en l'altra "hace más bonito"?

Que no diguin que no 1 'aprenqueren a · 1 'escola, perque aixo ens ha passat a tots i, a més, moits els traduiriem els seus escrits de bon qust. En tot cas la nostra enhorabona a M• del Mar, Silvia, Elena, Alicia i Raquel. . . . En Ruiz Mateas, que no sap si Mallorca existeix, se • n duqué tants de vots d'Andratx?

~s

aixi com els seus votants esperen

arre~

glar els problemes, (molts i greus) que tenim a l'illa? o és que ja s' han cansat de veure com en Fraga sempre perd i ara

han

volgut

canviar?

Tanmateix

amb

aquests

"filibusters"

no

guanyaran mai. la meitat dels ministres del govern de Madrid, que només se'n recorden de Mallorca per treure-hi doblers, segurament vendran a estiuejar aqui, corn cada any? Com va dir el reí Jaume, "vergonya, cavallers, vergonya".

PERICO

""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" MILLENUM Durant maig, juny i juliol ha tingut lloc a Barcelona l'exposició MILLENUM: Historial Art de l'Església Catalana. ~31 obres, entre elles nº 436, un quadre del Beat Ramón Llull de la Parroquia d' Andratx.

Próximarnent donarem una relació més completa.

18 COL_ LABORACIÓ - - - - - - - - - - - - - - - -

UNA APBOXIMACIO AL PBESENT DE L. AGRICULTURA ANDRITXOLA L'agricultura andritxola, que fins a l'activament del turism@ fou la base de l'economia local, ha pogut mantenir hist6ricament una població limitada pels voltants dels quatre milenars d'habitants (1785) amb els sistemes tradicionals d'explotació que trobaven la seva m~xima limitació a l'orografia del terreny i concretament a les fortes pendents que els primers . contraforts de la Serra de Tramontana provoquen a gairebé la meitat de la superficie total del municipi. ~s per aix6 que se explica que en minvar a la segona meitat del segle XIX les taxes de mortalitat de forma brusca, mentre que es mantenia la in~rcia natalista i consegüenment augmentaven els efectius demogrAfics (~663 habitants el 1860 i 6~16 el 1900, cota m~xima de tata la histOria del municipi), el camp no pogués absorbir 1 · excedent de m~ d · obr,a produint-se fortes emigracions principalment a Cuba que s'adentren dins del primer ter~ del segle actual.

La substitució de les activitats agr~ries per altres de caire terciari (come~ i serveis) que giren a 1'6rbita del turisme a permés que Andratx hagi passat de ser terra d'emigrants a acollir un balan~ migratori positiu considerable.

L'estat actual de !'agricultura andritxola podria resumir-se dient que la superficie total explotada (seguint la terminologia del Cens Agrari, aix6 exclou només .el sól urb~ i les explotacions abandonades) el 1982 era de 7403 Ha (89'6 7. de la superficie total) de les quals només se'n conreen 1960, aix6 és, el 23'7 X, repartint-se la resta entre pastures (212 Ha), pinar~ (1159 Ha) i garrigues (4072 Ha). El regadiu, limitat al fons de lés valls principals on l'aigua subterr~nia es traba a pocs .etres de la superficie, ocupa el 5'8 7. de la superficie total cultivauS da amb 79 Ha ocupades per hor1' Ho"1 /fU SS I.S lisses (35'4 Ha), 15 Ha de pru~ 46,1 ,~lllfEI(U neres, 11 de pomeres, 9 de ci~AO f !JI.,I trics, ~ de melicotoners i 2 de I ' tÍT~IC5 pomeres. Mentre que el sec~ s' 21._1 "E.t1 coToNt¡u extén per damunt d'un total de '1 •lllfS r 11..1 1881 Ha amb d ·i versos tipus de r cultiu entre els que destaquen: K 1,1 ~~ht=L---------els cereals (civada, ordi i blat H en ordre d'import~ncia) amb un R total de 138 Ha, l'ametller i el garrover amb 268 Ha i 396 respectivament, l'olivar que encara ocupa 313 Ha a pesar de la seva notable regresió i figueres i albarcoquers amb 18 i 14 Ha cada un.

S El ~omplement ramader s'obté u d'un total de 1837 caps repartits ~ entre ovelles (1530), cabres (197), 1 pares (62), ramat equi amb 20 eI xemplars i bovi i mular amb 11 caps respectivament.

Per6 les xifres, que fan de la rr nostra agricultura una activitat molt secundAria dins el conjunt de K 1 +-'-..L-..14~.__--~----~l 'economia local, diven poc sino es H

CULTIUS DE REGRDIU

5

... f.., 5 ¿'* R

19

contemplen amb una perspectiva que s'ha de re.untar en el te.ps fins els inicis de la década dels seixanta.

NOI"'BRE D' EXPLOTACIONS AGRICOLES SEBONS LA SEYA SUPERFICIE TOTAL.

Nombre d'explotacions censades de <S Ha " de 5-lO · Ha " " de 10-20 Ha " " de 20-50 Ha " " de 50-100 Ha " de >lOO Ha " "

..

~

619 26:5 297 82 10 6 4

1YZ2.

425 182 127 69 29 10 13

~

451 340 31 29 29 1 21

Aquest quadre pot servir com a referent per tal d ' observar aquesta evolució, malgrat sigui d'una manera superficial. L'incorpo~ació del turisme a p~incipis del seixanta compo~tA de forma inmediata l'abandó pu~ i simple d'un 31'3 X del total de les explotacions essent les que no superaven les 10 Ha aquelles que patiren més aquesls efectes desapareixent-ne un 45 7., mentre que les més g~ans poden sob~eviure de moment augmentant la seva extensió. Aquesta evolució que pareix lógica en el conext h istOrie en el que ens movem no continua en el segon decen i que considera la taula apa~eixent ara una sensible recuperació en el total d' explotacions i molt notable pel que fa a aquelles que no sobrepassen les 5 Ha. Aquestes recupe~en els seus efectius de la fracció de les de mitjana extensió (entre 10 i 50 Ha) alhora que es refe~ma la tendencia a la concentració de terr e s amb 21 explotacions que supe~en les 100 Ha. La ~ecuperació del nombre d'explotacions no suposa empe~6 una ~ecuperació paral.lela de l·activitat ag~A~ ia sino que s'integ~a dins el ma~c de les funcions no ~u~als que ~ep~esenten residencies secundAries i activitats d·oci que fo~men pa~t del nivell de vida de la pbblació. Estadisticament aquest fet es pot comp~oba~ tan si tenim en compte el na.bre d·explotacions segons la superficie que dediquen a cultius sistemAtics: Nombre d·explotacions que conreen de 0-5 Ha de 5-10 Ha " " " de 10-20 Ha " " " de 20-50 Ha " " de 50-100 Ha " de >100 Ha

.

. .

.. ..

.

.

..

.

..

411 14 12 6 2 1

com si fixam la nost~a atenció en 1·e1evat nombre de •Aquines que s'utilitzen e~ aquestes finques: 71 tractors, 108 motocultors i 10 recol.lectores que no funcionen ni de molt al 100 X de les seves possibilitats i que atenen funcions de representativitat i prestigi social d'una població que es pot permetre certs luxes.

Deis 6464 habitants, que ara mateix (1986) tenen dret a obteni~ un ce~tificat de residencia al nostre poble, nom•• el 6'9 X (449) se ~econeix com emp~essa~i ag~icola i d·aquests no són •é• de 92 (20'4 7.) els que declaren que l•ag~icultura és la seva activitat económica principal. Aquest conjunt de població rural activa s'est~uctura per grups d'edat de la següent manera: 6 emp~essaris de fins a 34 anys, 120 d·edats compreses entre els 35 i 54 anys, 115 de entre 55 i 64 anys i 208 que superen 1•edat de jubilació. Amb tot aix6, l·envelliment d•aquest sector resulta més que evident.

El futur de l·ag~icultu~a andritxola seguir• marcat per una

20

pr~dua progresiva del seu pés especific dins l'econa.ia el fet de que des de l'any 1972 el nombre d'empressaris de 34 anys a augmentat un 100 7. aixi com el grup que se tre els 35 i 65 anys que ha ha fet per la seva banda en no indica més que l'afició a certes activitats agrAries passatemps.

local si de .enys situa enun 63'17., coma

Antoni PuJol losch.

Fonts documentals: I.N.E.: Cens Agrari d'Espanya, edicions de 1962, 1972 i 1982.

Gran Enci c lop~dia de Mallorca.

(vé de la pag.

23 )

clasificación,

si

bien

habrá un

problema

y

es

que

el

equipo

ha

sido

encuadrado dentro del grupo de pueb1os, de ah1 que ahora jugará a varios kilómetros

de donde

lo

hacia

cosa mala,

por el contrario,

l'a

pasada campaf\a,

pero si

esto

es

una

los enemigos de los pueblos no son de tanto

cuidado como los. de Palma. A esperar las primeras victorias para calibrar posibilidades.

JOFRE

CARPINTERJA

H.

EI~EUTI&O

Cervanles

NA.UTIUA

Muebles r¡ Decoración F'runc•ht~n

ltlnlann lc;lf"INlnlll lEPAIICIOJ J IIAITENIMIEITO lE TATES

TISCHLBRBI CARPBNTRY MENU.ISSBEUB

C/. Espa,,a, .f Ttl~lono 67 11 61

PTO .. ANDRAITX

CLUB DE VELA PTO. ANDRAITX TELS. 67 2812.67 28 01 MALLORCA

+-----------

[§-IPII

SUVICIO OFICIAL

Francisco Cañellas Mascaró SUVICIO Y VENTA$

ji•" ,¡-,,¡,,,¡..

o-«..tt. ....

t.l/

61 J6' J 1

Carretero Puerto, SS Tol~lono 672389

SERVICIO RENT A CAR Putrlo do Androlla

21

depor-t:s

depor-t:s

depor-t:s

de:por-ts

MOTOCICLISME: II

PUJADA JOSEP

LLU1S

ANDRATX-COLL ANGEL,

DE

SA

amb la seva poderosa Honda a la mitjana de 99 Kms/h.

GRAMOLA 750,

guanyador

TONI SANCHEZ, de faula, segon, amb la seva J.J. Cobas 125 GASPAR ROSSELLÓ

Realment a l'inici de la les es pases i l'emoció carrera ja que estaven molt enlairades, en la tanda d' entrenaments del Lluls Angel amb dissabte Josep la seva poderosa Honda RC 30 va . assolir el millar teMps amb 2' 51' • 63, a la mitjana de 96'500 !'agradable 'Kms/h.

Per contra, sorpresa fou l 'actuaci6 del nostre paisA Toni Sánchez que, amb la petita J.J. Cobas 125, aconseguiria el segon millar cronómetre, a quatre segons d ' Ange 1 .

Increrblement coses les ja cobraven la seva maxima emoció en la primera de les pujades, ja que Sánchez, en una actuació sensacional, aconseguia col.locar-se per davant del pilot de Motos V2, amb 2'49''80, encara que la sorpresa la va d~nar Frank Munar amb la seva Vamaha RD 350, amb 2'49' '08.

Realment tot estava dins un mocador, tots se l'havien de jugar veritablement a la segona de les pujades, i Josep Lluls Angel arriscant, apurant al maxim les seves possibilitats va' aconseguir les centessimes necessaries per a revalidar la victoria que ja va conquistar l'any passat. Molt

entonat tamb~ va estar l'experimentat Llorenc Navarro, amb la seva Génesis 600, per a aconseguir la 3• placa del p6diu•.

Lluls Olalla, a.b la seva Kawasaki 750, i F. C1unar, ambdós de Gaa 1110to ' s estigueren espléndids.

Paragraf especial pe! nostre mund.ialista 'Toni Sánchez que, com queda dit, va tenir que lluitar contra un parell de "Goliats", peró el seu perfecte pilotatge, el seu excel.lent puny de gas, el varen analtir a una cota quasi impossible. Centessimes de segon e 1 separaren de 1 guanyador, a una prova on la potencia de sortida de 1 'Honda 750, més la veloci tat punta a les dues llargues rectes del cementiri i Sa Rota, a punt estigueren de rompre el pronóstic.

Josep Lluls Angel a l 'acabamentde la prova no es ruboritzava a !'afirmar que mal no hagués cregut que Toni . li posas les coses tan diflcils. Y la mel del triomf frega suaument els seus llavis: "He guanyat per qUestió se sort, que maestria i pilotatge él de Sánchez . La veritat, el que ha fet el teu paisa, és quelcom veritablement

asto~ador,

amb

aquesta

22

petita Toni!"

J.J.Cobas

125,

¡ fantastic

Els que tal vegada no estigueren a 1 1 altura de les circunstancies foren San Juan, Antoni Vicens, que va caure, Jaume Llabrés o el propi Joan Felipe, que es va veure superat per un altre pilot d Andratx,' · Antoni Rosselló "Basca", amb la seva Yamaha 400, que també va realitzar una meritoria 1

No varem haver de lamentar incidents d 1 importancia, si bé hi· hagué un parell de rebolcades a la tanda d'entrenaments i a la prova varen caure Vicens, Roy, Mandilego i Malina.

L'anécdota la va protagonitzar Josep Soler (dorsal 37), · que es va quedar sense benzina i no va poder concluir la segona pujada. Malgrat aquesta circunstancia els seus 3 05' 07 li serviren per anotarse el triomf a la categoría D, a

1

una

A la Placa Espanya hi va haver repart de trofeus que havia donat 1 1 Ajuntament per l 1 event.

El cava del podi va refrescar a la parroqu i a, bon colofó al calorós i mogut demati.

CLASSIFICACIÓ

carrera.

1

Motoclub Andratx i Penya Motorista Mallorca, els quals contaren amb molts bons col.laboradors, fou perfecta.

mitjana

de

1

89 500

I aixi classificats.

fins

a

41

pilots

Kms/h.

L organització, a carrec del 1

lr J.Ll.Angel - Honda RC 30 (99K/H) 2n Toni Sánchez JJCobas 125 (98 1 6 K/h) 3r Llorenc Navarro Yamaha 600 4rt Frank Munar Yamaha 350 Sé Lluis Olalla . - Kawasaki 750 6é Mateu Riut;ort Yama ha 250 7é Maria Clemente Yamaha 500 8é Jaume Alhama Honda 750

depo:rt:s

depo:rt:s:

23

depor- ·t:s

de::por-t:s

xru - xru

A través de esta breve crónica vamos a hablar de algunas cosas que han ido surgiendo desde el final de temporada y que son noticias de eara a la próxima.

Pri meramente y visto que la última Asamblea nada decidió, el club ha creido conveniente organizar otra para el próximo · 31 de este mes, a las 22 horas en el teatrillo municipal. Temas muchos y variados: formación de la nueva directiva, ya que al parecer ha habido algunos cambios úl ti mamen te. También se explicará, creo, la conexión existente actualmente entre el C. D. Andraitx y el C. D. S'Arracó, que creo que es un tema que dará mucho que decir, ya que ni los andritxoles, unos, ni los otros, los de S' Arracó , han entendido el sentido que se quiere dar a la formación del nuevo club, y por ello, creo, que habrá discusión para rato .

Es de esperar que en dicho acto se de a conocer la plantilla del equipo, as1 como fecha de presentación y partidos amistosos a dispuque Asamblea tar.

Resumiendo, va a ser caliente.

Ya tiene el club nuevo entrenador. Se trata de Pedro González , un joven que pisa fuerte dentro del actual futbol regional y con buen palmarés, ya que hace un ano ascendió al Maganova a la Preferente.

Es persona ser ia y muy ordenada en su trabajo, por

de::por-t:s

de::por-t:s

DEPORTIVO

lo

que

será

mucho

el

que

deba

realizar con nuestra siempre discola plantilla.

Al parecer habrá muchas caras nuevas en la plantilla. El deseo expuesto; en la pasada campana, para que todos los jugadores fueran locales

no

dio

sus

frutos.

A la

hora da _ renovar muchos jugadores andritxoles están poniendo incon. venientes, de ahí . quff se mire para afrontar el fichaje de foráneos, siempre dentro de unas cantidades que se permita el club en la actual categoria. Suenan nombres

.

pero no vamos a desvelarlos hasta que éstos estén en el saco, ya que muchas veces ha fallado el experimento por adelantar nombres y fichajes que luego no se han consumado.

Con grandes resultados favorables consiguió el titulo de preparador dentro de la categoria juvenil, Diego Gonzalo, actual entrenador del juvenil local. Vaya mi enhorabuena para él y a seguir hasta conseguir el titulo de regional.

Ya que hablamos de los juveniles, habrá que decir que tras la reestructuración efectuada por la Federación Balear, el equipo juvenil del C. D. Andraitx ha sido ascendido a la Primera División, en la que en la próxima campana se espera conseguir una buena (contiua pag.

20 )

/

RECORD S

D'AHIR

Aquest ĂŠs el vaixell que embarranca a Camp de Mar, l'any 1912.

Abaix els andritxols que pescaven esponges

a Cuba, devers l'any 1930.