N'Alí març 1990 (42)

e LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT Any V

nยบ

M/\Hc

42

Apt. 79

071~0

1990

ANDRATX

RESTAURANTE

CARAUift.t. I'U(fiiTO O! ANOAAIU

TlL . I7 lO 11

TODO PARA LA CASA, S. A. C/. Golicio, 27 - Teléfonos 67 13 03 • 67 28 13 07150 ANDRAITX

mate t• i a 1es e o n s t.ru e ei ó n

CAFETERIA TAPAS VAllADAS

SNACK- BAR

, ....... eAnolrol~ (Mell-•1

lta•c: P•rol, 37 Tol. 67 2705

<Duíjote 1A1JT08 MORAGUIS 1 RENT A CAR C/ . Bap~tllt, 7 foil . 67 20 09

Pr.Q. ANORAITX

(UUWRCA/

CAMP DE .MAR · MALLORCA

3

LA REVISTA DE LA COHAACA DE PGNENT Apartat de correus 79.

07150 1\NDRATX

.E DITORIAL

Joan Perel16

De cop i vol ta, com qui. ni se n' adona, ens trobam que ja som a la Primavera i a la Setmana Santa i Pasqua.

No ha fet hivern peró si fera Primavera. I la Primavera, ja se sap, per una part la sang altera i per l'altra fa que tot torni a florir.

Redactor en Cap: Gaspar Pujo! i Flexas

Al nostL-e poble no td ha hagut "festes" aquest mes, peró si ''moguda" i bona.

Editen: Coordinadora Parroquial de Joves d'Andratx Centre Cultural de S'Arrac6 Director: i Sans6

REDACCIÓ Joana Alemany i Mir, Antoni Ensenyat· i Ferré, Biel Ensenyat i Pujo!, ·rrancesc Femenias 1 Calafat, ·Pere Flexas i Flexas, Margalida FerrA i Ensenyat, Gabriel Jofre i Mlr, Miquel Tur 1 Ensenat, Maria Magdalena Pons, Miquel Amengual i Saurina; GERENT Vicenc Flexas i Alemany FOTOS Michel 'S,

Impress!6: Impremt8 BRINS Ciutat

Vendrd Pasqua, ferem bones processons i les aigiles .i les fei.nes tornaran agafar el seu ritme i el seu cau. l noltros continuam amb la nostra revista.

Potser aquest mes la trobeu un poc vñriada. Han florit nous col.laboradors i noves aportacions.

Esperem que no siguin només flors de Primavera.

N'ALÍ

4

CARTES

CARTES

CARTES

CA

CARTA OBERTA AL DIRECTOR Sr. Director de N'Ali: Desitjariem que publicas la següent carta.

El a

G.O.B.-Andratx

les obres que

vol

expressar

la

seva

total

la Conselleria d 'Obres Públ iques

fa

oposició actualment

al torrent d'Andratx.

Aquestes obres, formigonar tot el llit del torrent, ran un gran perjuici a

les aigües subterranies de

eixugant-se tots els pous de la vorera,

suposa-

tot el vall,

jaque !'estructura geoló-

gica del terreny fa que la filtració de l'aigua del torrent sigui una de les principals vies pera carregar l'aqüifer.

L'alternativa

a

n'aquestes

obres

seria

cada

cert

temps

passar una maquina excavadora pera controlar l'excessiva vegetació

i

eliminar

les

deixalles

que

hi

podría

haver.

Evitant-se

aixi les possibles inundacions, el fort impacte económic, ecológic i

estétic que suposara aquest caixó de formigó.

Atentament G.O.B.

- Andratx

Andratx, 8 de marc de 1.990

(

rte> e es------------------5

ti.

MOSTRA DE TEI\TRE

i

Aquestes setmanes s 'ha ana t programat, fent, com estava la II l"'ostra de Teatre d •1\ndra tx.

Cada dissabte els bons aficionats a "sa comedia~ · han acudit a la cita i s'ho · han passat bé. Diverses diversos diversos estils, obres, grups han fet que es pogués veure una certa diversitat. que la Mostra encara no ha acabat no podem fer-ne un balanc que sigui objectiu, peró si volem destacar lo divertida que fou "Es sogre de !"'ado Rosa" pel grup de Son Sardina, i el bon ~saber-fer" del grup del Patronat en la interpretació de "Una dona és per un rei .. , encara~ que l'obra, d'una trama diferent al que deim "comedia" no fos captada en el seu estil per bona part del públic.

Com

EL PIA D'URB.ANISME

passar per al t que aquest mes la realltat andritxola ha estar ~~~arcada sobretot i especialment per les "Modificacions al pla d'Urbanisme" que 1'1\juntament proposa.

Reunions, discusions, ma.nifestacions, enfrentaments, de tot hi ha hagut. Des d'.aquestes pAgines no ens atrevim a opinar.

L • assUIIIpte té connotacions econótniques, politiques i d ' altres que no ens sentim capacitats per a jutjar. Tan sols en volem deixar constAncia, ja que aquesta ha estat la qüesti6 important en la vida ciutadana aquest mes.

No

podera

NOTÍCIES DE S'I\RRI\CÓ Sembla que les obres del nou Dispensari médic ja veuen l a fi.

Després de prop de mig any ja se li dóna els darrers retocs .

1\profitant · l'avinentesa de pintar la facana taabé es pinta la de l'Escola que havia quedada t ota desfigurada per les obres dui tes a terme. Pensam que el mobili ari ja deu estar a punt d' arribar·. aixó queda alcancat un objecti u que era mol t necessari per a tot el poble, car les velles sales de ca Ses Monges havien quedat antiquades.

1\l mateix temps se eotnplia 1' anhel de que 1 · Escol a tingués una entrada i serveis independents dels del metge, la qual cosa es compartía abans i era tan incómoda per als malalts i no massa . higi~nica per als nins i ni nes .

Es a dir que amb un objectiu se n'han cobert dos.

Els metges mentrestant han visitat a la rectoría de l'Esglés i a, que ha fet un gran favor ced i nt els locals que per la seva provis i onali tab no han estat de lo més eólnode, sobretot amb el fred .de L 'hivern.

Emperó la reali tzació valdrA bé la pena de 1 'espera i de les incOIIIOdi tats.

Amb

DISSI\BTE 31 de "Sa

~iARc

~re,

quina nit" Grup de S'l\rracó

DISSABTE

7 d 'ABRIL

"Siau benvingut" AGARI\

6 SES

A l'hivern, per a el-¡ . fred de damunt, necessita

fe:t: els

més

d.~bonord

treure's la

dels

3 unces de pinyons (100 grs.)

2 unces d'avellanes (60 grs.)

gent

calories.

p.lats

De més

pa'isos

- 1 colflori no massa grossa.

solen esser més forts

i(Efl:fés esplciats.

El com

•b Un component basic i

COSEs---------

NOSTRES

caracte-

se

bacalla

de

costum

li

canvia

es

posa

el

dia

en

remull

anterior

l'aigua.

Es

i

talla,

r.;l1rttic dels pal:sos freds, encara

s 'enfarinola i

qtret

a la colflori, escolau-1 a, rebossau-la amb farina i ou, fregiu-la i posau.la de costat també. Posau prou oli dins una greixonera, sofregiu les tomátigues pelades i troce jades,

j •

ben

arrelat

laHmediterrania

és

És"J conegut que a

stb-ns

la

de

droj berenar

a :ela

d 'enrera el

bacalla.

certes posses-

pagesia, es

llauna

a

menjava o

1 'hora

n

bacalla

d'altre

estil.

de costat.

es fregeix,

es deixa

Pegau un bull

So!llia esser el plat per excel.-

les cebes trocejadetes també.

jull i-

l~tcia

vert

d'anar

dels

divcndres

del ( vigi l.ia qt~

el

m~f> '

no

que hi arre u

ens

o,

el

i

sovintejava

ha peixeteries com

aferram

Ale%11\ores

día

abstinencia,

peix

co~i1JJavui

pe!.P'to t

o

o

al

no

si..a

congelat.

bacalla

cabria

i

els

alerta a no cremar, és un

poc

llanes, de vi

blanc

tirau-hi

el

reservats. i

els

congela ts

i •eis plats preparats,

va · · ~rdent no~msia

re&epta moíe

en

aquest·

llocs.

aixi

i

un

poc

cas-

Esperem

vet

aqui

elaborada

BACALLA

saborosa:

jul.livert

Afegiu-hi

tassons

també i

d'aigua

que

Deixau-ho coure

ja es pot servir.

Per

a

donar-li

més

gust

i Ar-18

de

bacalla

(800 grs.)

Kg.

de

tomatigues

al bacalla: Enmig de la mar hi ha pedres petites i planes.

Totes ses al.lotes blanes

El dia que em vaig casar, vaíg fer noces acabades; es dematí, arengades; es migdia, bacalla.

1/2 Kg. de ceba

- 6 grans d'alls 1

manadet

de

jullivert

hem

trobat dues gloses que fan referencia

Per a sis persones:

1/2

un

una mica

s'agraden de bacalla. lllures

i

i en reprendre el bull bacalla i la colflori

una

COLF'LORI.

2

ave-

la cuina

quéiprecisa de preparació previa -e'Ji iB.essalar,.

heu

car el

delicat.

dos

que

amb

que

una picada prev.i..a de pi nyons

uh2buit i s'emprava molt. Sembla avui,

alls,

ID COC DE S'ARRACÓ

-

T.01." 1 A- S

J- >()HCF~LL

J UAN

C~S

UN

'1

T

CALJ.\.FAT - - - - - - - •

DE SUPERACIÓ PERSONAL

El que per un "no voler fer tat

es

als

mestres era en reali-

feina~,

tractava

d'un

problema

de disl exia (dificul tat per a llegir i transcríure les pnrauJes).

La seva inep tí tud pels estudis contrastava amb les seves inquietuds orqani tzar. un va luós i

els

guardonats en Premis Literaris-

darrers

Andratx 89, II

els

Festa

el 2'1 de gener l. 990

de

Germanor,

hi

figura

el nom de Tomas J. Porcell Calafat. el Premi ~Jaume Roca" un "Accésit" per .la

En obtingué seva

narració

presentada

i

que

du per tltol "TRAPA".

A part del valor de l' obra per si mateixa, volem parlar de 1' autor perqué es tracta d 'un cas

que

podriem

qualificar

el

5

de

desembre

6º

d'E.G.B.

l'Escola d'Adults var el 7º.

i

demostra

gran

i

més

tard

arriba a

a

apro-

capacitat

pel

diseny i el muntatges filmografics.

Entre al tres e laborar la filmació d'un accident de trafic.

Des de fa u~s tres anys resideix a Country Clare (Irlanda), on treballa a una impremta, fa els disenys dels !libre~ i al mateix temps estudia l'anglés.

I d'aquí ha sortit "TRAPA", narració on, interessant,

un poc en "ciéncia-ficció",

conta

!'aventura

joves

d'un

grup

de

mallorquins que viatqen per Irlanda, visiten l'illa

Podria esser catalogat com un cas de fracas escolar jaque a l'Escola no pogué passar del

la any les Festes del Port.

Encoratjat pels seus pares anar a l'Escola d · Arts i 'óficis

una

Tomas Juan Porcell va néixer al Poct d'Andratx ara fa 18 anys, concretament de l. 971.

c~da

de

superació pe_rsonal.

afició a dibuixar, preparar coses.

Fou

eficac col . laborador organitza que comissió

de Entre

i

i,

entre

es

traslladen

d~Sant

imaginació a

la

i

Miquel, somnis,

Trapa

quan

encara hi havia alla dalt els monjes trapencs (segle passat).

L' obra sera edj tada próximament i la podreu lleqir.

8 ·

S

Mar~

1990

«Balears: sentiment de poble» Quan el poble veu que els problemes se solucionen m& aviat.

Quan reclama m& autogovern, Quan els ciutadans senten com a propies la seva cultura i la scva tena, Quan lluiten tots junts per millorar la qualitat de vida, els serveis públics i l'ajuda als mts necessitats,

Comunitat

Quan el poble balear reconeix que les coses es fan millor des d'aquí, Quan comprova que les institucions de lit nostra autonomía s6n més efective8, u perqoo hi ha un autWtic, un vertader SENTIMENT DE POBLE

Autonoma

de les llles Balears

-

l~S

r .•:XCU

C)

T (.)

1\

.Pl\. :Í SSF:S - - - - - - - - - - - - - -

S P:S

l

A

LES

COVES

D'ARTA

'foerM dQ. El es

féu

per

18 de rnarc, excursi6 organitzada

una

la

d'Arta.

..se.s 'Palsses.

diumenge,

Parroquia

a

Fou animada.

les

Coves

concorregudu

(3 autocars ben plens),

divertida

i instructiva.

Gaudiren bona

de

convivencia

bon i

temps

i

aprengueren

a conéixer un poc més Mallorca.

del més

Arta esta lluny d'Andratx, Ponent al Llevant de l 'I ll.a, de 100 · kil6metres, i ja hi

arribaren de gran dia, pero encara tomps,

tingueren a

dinar.

de

talaiótic

de

visitar Ses

ci'anar

abans el

Pa'isses,

esta just arran del poble. poblat trurt

es

calcula

que

uns

1.300

anys

Jesuc:rist.

3. 000 .anys,

fa i

per des

anys es descobri i

de

que cons-

abans

de

més

de

uns

100

fa

excava.

des ha estona ferm.

Aquest

fou

tant

nes i parets de pedres que formaven habitacions i dependencias, constru1-

poblat

Després

el

a

les

i

grandiositat

d'aquelles

estalacti tes i estalagmi tes,

Encara

trines poeta

central o torre de defensa, colum-

''dones

verges",

petrificada,

talaiot

Costa

com i

les

LLobera

a

del geni grec".

estatues revestides de pleguejat robatge, idols i monstres ideals,

tot lo que inventarien deliris immortals, de més sublim bellesa

j

encisador misteri,

davall sum~tuoses voltes, que el poder d'un imperi tan sols no imitarla;

tot forma una visió

que amb forca sobirana rendeix l'admlració"

cavitats: ''alabasd'aigua"

qualifica

"Riquissims ta~ernacles i trones amb dossers de filigrana, tendes d'espléndid cortinatge, sepulcres, ares,

Caves

d'Arta i pogueren admirar !'hermosura

es pot veure el que era lu mnrada protectora del poblat,

anaren

"La

el

Deixa

10

GRUP

A

D ' ANDHl\.T'X LA

a Andratx el que hem anomenat

''Grup d' Andratx per a de

la nos tra !lengua''.

objectiu de a

la defensa

fa

és

el

temps:

Andratx

de

El

nostre

que

defensam

la

supervivéncia

la · !lengua

des

própia,

aquella que parlaven els nos tres pares, padrins i rebesavis.

No és

cap

sccret

la

llengua

que a Mallorca país es del troba

amenacada i en risc de desaparéixer.

A

Andratx .

ja

és

malhauradament,

més

que

una

aix6

amenaca:

és

una realitat. Avui di.a al nostre poble es dóna un procés de substitució

lingüística moJ t

aquesta

No la

que

es

fa

del castella- utilitza incorrectament Sobretot ens tres

!lengua

d'aqui.

manco

i

conciutadants

mica

de

Quasi

del

greu

situació

i

ens

ens ho faci saber. oberts

a

tots,

vulgui

en

tots

la els

que

sempre

s'havia xerrat?

Evidentment estam

en

particular

Els

que

ens

comencar som: cios, Marja Antoni guer

i

Porcel,

Ferra, Tomeu

Margalida

Pu jol

aixó

actuació

sera

ben

enfront modesta:

periódica,

manera

de

difondre

com ja hem comencat a fer, cartells

i

escrlts

denunciar

els

la

!lengua,

del

nostra cataló

Sobretot amb

animat

per

i

Aina BalaRossell6

Garau

Bosch,

i

l.

Pujol,

I3iel Ensenyat

i Pujo], Maria Pujol i Mulet, Sebas-

nostra

tot

als

Angel Martíncz i PalaRodríguez i Barccló,

Ensenyat i

hem

tia Zanoguera i Castell, a

ajudar

castellano-parlants.

Antoni

La

problema:

que que tothom Desitjariem estigui un poc rnentalitzat-. de la

rar

!lengua

consciénciA

una

serem només dues dotzenes.

Castell,

la

prenguin

la nostra !lengua desapareix, aviat a Andratx els qui parlaran en catala

petits nins castella: xerren quin futur, per tant, podem espede

interessa que els nos-

en

carrers de cada dia se sent xerrar foraster

pretenem amb aixó només gent corresgesqui aquells

accelerat;

substi tuci6

en

DE

mots que -especialment per influéncia

benefici del castella: als nostres més

DEP' .ENSI\.

LLE:NGUA

NC)Sr.I.'HA

Una colla d'amics hem constitu~t

LA

per

publ icarem

barbarismes,

1 'ús

arreu, etc. uns ftllls acompanyats

per la paraula correcta.

Vi cene

Pujo! i Bosch,

F lexas,

Antónia

Mateu Bosch i

Palmer,

i Maria Magdalena Pons.

Andratx, 1 de marc de 1.990

contra

fomentar

tot

Bosch,

aJguns

explicatius.,

atropells

i

Maria Pujol

No diqueu

Deis

Escuadra Senyorjta Estutxe

Escaire Mestra Estojg

-

11

NOS TRES

ELS

LLINI\.TGES--------------

FLEXAS Aquest que

llinatge pertenelx classific<J. com els

hom

representen d'origen,

el de

propieta t,' ment,

nom

del

lloc

residencia

o

de especifica-

més

i

als que

nom de plantes i

els seus

conreus.

Flexas prové del substantiu "freixe"

(del

llatl

fraxinus),

tre Bernat fi'rexas ho és en l. 510, i pot ser sigui el mateix que en l. 524 és anomenat com a batle lleial a la Patria i contrari a les ''Germanies".

En 1.536 també el batle és Bernad Fexas.

en 1.541 el batle

és Guillem Fexas. En 1.546 Bernad Fexas (major), en Guillem

Fleixas

i

Pera

ho

és

l. 671

Fexas

en

que

I de l. 802 a 1 l. 808 trobam com a batle un tal Jayme Fleixas.

as tal volta un dels llinatges que apareix amb més variants.

Entre els mostasafs hi trobam Bernad Fexas en l. 531 i Matia Fle-

que

és

ol

nom

de

l'arbre

en castella es diu "fresno".

aquestes es troba: En totes Freixe, Freixes, Frexes, Fréxens, Freixa, Freixas, Fexas, Fexes, Fletxas, Frexas, Fleixas i Flexas En el

la

forma

nom d'un

F'reixa

també

és

llogaret de Catalu-

nya.

ixas en 1.668.

I

després XIII)

de

la

Conquista

aparereixen

Fexas

(segle i

F let-

xas.

I

quan

llista

passam dels

a

analitzar

batles

que

el

poble d'Andratx ha tingut trobam: Ba 1 tasar de Fexes de .P 'exas (l. 367), (1.417).

Un

batle en

1.491

( 1. 352), Pera Gu i llem Fexas

Bernad i

Fleixas

és

1.498. ·Un

al-

ja en el, nostr·e

seg le cal

destacar a D. Maties FLexas, prevere erudit que fou professor del Seminari

DiocesA

i

la

l"lare

Déu

Fundació

llinatge bastant un És vinculat a la HistOria d'Andratx. primers r.•ob 1adors, Entre els

la

l. 697.

de

Flexas

nom al que Dragonera.

verd

autor

fou

de

de

l'Himne

1 'Ermita.

que

deu

propietari

I

el de

a la

seu Sa

El seu escut és un arbre arrabassat i un lleó verme ll.

empinat al tronc, gent.

damunt camp d'ar-

12

'ALÍ

A

L•AGUAIT'-------------------,

Aqui teniu el gran peix al Port, dia 14 de marc de 1.990.

Un bergnnt de 3 metres 600

kilógrams.

L'agafaren

a

que

es

pesca

i

que

pesa va

unes

14

milles

de Sa Dragonera.

El seu nom o aixi com es conegut entre els mariners és ~El durmiente" que en la nostra JJ.cngua se diria " el dorment".

A l'altra

p]ann

teniu

el

nou

die

que

s'ha

fet

i una mostra de les obres que se fan devers el Pont dels Dos UJls pera 1a construcció de la Depuraal

Port

dora.

13

16

- f s 1 en serveix del nostre persanatge per aixó- de .la fnl.lacia de la historiografía oficial quant la utilització fraudulenta i exclusivista del nom d'Espanya, a

terme ·Lipus sinó

que a.l~shores no de connotació únicament

tenia cap politica,

geograf ica

AMNISTIA

ment 0

com

ho

pot

Siberia,

assumpte

per

esser

Escandinavia

excmple).

se' n

farien

D'nquest

carrec,

en

el devenir de la historia, els anomenats "reis católics" i

tata la colla

que els ha vingut darrera.

ANDREU SALOM I MlR

(tal-

INTERNACIONAL

"AI"

"APUNTA'T ALS DRETS HUMANS", UNA CAMPANYA D'AMNISTIA INTERNACIONAL ADREgADA A JOVES 1 EDUCADORS AI reclama que la formació sobre drets humans sigui part permanent del sistema educatiu.

Al demana als joves que s'uneixin en una xarxa pera apel.lar en favor d%altres joves que pateixen violacions de drets humans.

''Apunté\' t

als

drets

humans"

Aixi

mat:eix,

reforma

del

és el lema d'una campanya iniciada

la

per la secció Espanyola d'AmnistiR

possibiliti

20 de febrer adrec;:ada a ls sectors

Internacional, d enguany 1

i

dia

juvenils i educatius.

de

la

l'educació

Al

demana

que

sistema educatiu inclusió definitiva

sobre

drets

humans

en els diversos trams educatius. través de la xarxa d 1 apel.lants es pretén de fomentar 1 'acti.A

La campanya pretén

de

formar

grups permanents de joves i asso-

visme

ciacions

juvenils

espanyols en favor dels drets humans,

en

xarxa

una

que

treballin

consti tuYda per favor d' al tres en

aixl

i com

la

sensibili tat

contribuir

a

dels la

joves

solució

a apel. lar joves de tot el món que són victi-

positiva dels casos en qué es treballara.

mes de violacions de drets humans.

Els membres d'aquesta xarxa rebran sobre informació periodicament

E ls estudis mostren que rnol ts pocs joves participen en associacions

·•

casos

individuals i

recomanacions

perqué les seves accions s'afegeixin a les empreses per d'altres col.laboradors

d 1 AI

en

tot

món a favor de les vtctimes.

el

de

qualsevol

tipus,

incJoses

les

de drcts· humans, déficit participatiu que es produeix en tots e ls trams d'edat de la societat espanyola, que

participa

del

seu

entor11

molt

manco

que

sociopolitic

en

les el

ClNEI'lA I lllSTÓRIA

mista Des deis comeneaments del cinema. fo prop d'un segle. ha

d 'una

existit la inquietud de reconstruir

el

Hls fets i

Les figures del passat.

sense

Tanmateix.

poques vegades aquestes

recostruccions

el

arran

nou

del

contra el

l. 081

partir

caracteritzat per la seva fidelitat

els

seus

serveis

als fets i la histOria.

mainada

bon

exemple

les

encaraEn són

superproduccions

nord-americanes o els films pseudohistOries pr-imers

de

cartró

temps

franquista

de

pedra la

dels

dictadura

(salvant les distancies

de producció naturalment). podem comprovar en El Cid,

Ho una

superproducció del magnat america, Si1muel I3ronston, per Anthony

dj r j gida el l. 'J62

~· !ann.

histOria

de

sinó

cavaller

del

rei.

Com

d 'al eshores, i

els

de

oferi

la

seva

a musulmans i cristians indistintameht. EL 1.091. desenganyat ja d'una possible re~onciliació amb Alfons VI, decidi d'establirse perrnanentment a l'est de la Peninsula [bérica i de cercar, davant el perill almoravit, una sólida entesa amb tots els sobirans d'aquelles terres (sobretot amb el rei d'Aragó, el rei musulma de Saragossa i el comte de Barcelona). El juny del 1.094 el Cid prengué possessió de Valencia ( i s 'hi mantinqué fins a la mort). Féu venir de Castella la

veritable

La

famós,

a conseqUéncia fou expuJsat de Castea

ments han estat -i són moneda d' ús freqUent.

VI,

regne de Toledo,

autori tzació

i,

terg i versac i ons de 1 s esdeven i-

Alfons

cavalcada que f8u el

lla

als personatges de E.ls anacronismos i

rei,

jurament

s'han

1 es

(histOriques)

no

amb

seva

fills.

muller

Diego

Ximena

-del

i

qual

els

el

seus

film

no

Rodrigo Diaz de Vivar (1.043?1099) és prou diferent de L-1 que

en

parla-,

en

la cinta es diuen El v j ra

ens

A grans

El 1.098,

la

la seva fi.lla, Maria, amb Ramon Berenguer III de catalunya, i l'altra

conta

trets

pel. 1 í.cula.

la

direm

que

comenea

seva

vida de guerrer lluitant contra Ramir d'Arag6, tot ajudant al (any Saragossa rei musulmA de l. 065

1. 063).

El

alferes

reial

de 1,

Castel1a

pel (

i

fou

proclamat

reí Sane IÍ no per Ferran

com ens mostra el film).

riorment

participa

en

les

i

Maria

poc abans de

-que

i

Sol-

morir,

casa

Cristina, amb l'infant Ramir d'Aragó, la qual cosa el desvinculava definiti vament de Castella-Lleó i 1 'enquadrava

en

els

estats

cristians

de

l'est de la Peninsula.

Postell ui tes

Cristina

dones,

Hem la

de destacar totalmen • , imatge que ens presenta

de Sane II contra els seus germans,

la

Alfan

rei Alfons VI de Castella i partidari

de

Lleó

i

Urraca

(encara

pel.licula

fidel

que

tiana .. I és que la cinta se fa ressó

S' ene-

única

i

al

d 'una

mantingué neutral)_

gran,

Cid

que la cinta ens vulgui fer creure es

"Espanya"

d'un

cris-

'(

14 LA

" I ..

DE

ANDRAITX- - -

A VUELTAS CON EL TEM.Z\ DE L.A CARRETERA DEL PUERTO

En estos momentos de plena ebullición y cuando las sangres están muy calientes, cuando las discusiones están a la orden del día y los comentarios son para todos los gustos, y cada cual arrima el ascua hacia el beneficio propio, quiero romper una lanza en favor de una necesidad total.

No voy a entrar en devanéos las que exerbaciones, como ni y estos últimos actualmente en dias se han escuchado y visto.

Tampoco quiero saber si unos u otros llevan la razón. Creo que ahí se discuten más los intereses propios que los beneficios de todos,

CARPINTERIA

H.

pero voy a proclamar que la necesidad de un arreglo y ensanchamiento de la carretera que lleva al Puerto es vital y de suma importancia.

No podemos quedar estancados cara al futuro. Estutodas diemos las posibilidades y lleguemos a conclusiones claras, pero demos una solución al tema.

Entre tantas discusiones y exclamaciones como se vienen oyendo, tengamos un recuerdo para quienes se dejaron la vida sobre el 1

asfalto en dicho tramo.

NOBEL

EI~ECTJlO

Ceruanles

NAUTICA

Mueblas y Decoración Franc·INt-n l'lolnno lc;lnNin" IEPIIICIDN T IUmNIMIUTO DI UnS

TISCHLBRBI CARPBNTRY MBNUISSBRJB

C/. Esparh, .f Tel~fono

67 11 61 PTO. ANDRAITX

e

[§IPII

~ealauJanle ~ita·11zat

/'~'' ,/·,,,¡,,,¡~

Gd,/t.,.,

CLUB DE VELA PTO. ANDRAITX TELS. 67 2812-67 28 01 MALLORCA

MI

61 .J6' .J1

SUVICIO OfiCIAl

Francisco Ca.ñella.s Mascaró SERVICIO Y VENTAS

Carretero Puerto, 55

Tolilono 67 23 89

SERVICIO RENT A CAR Puerro do Andralt•

' 1 '1

organitzacions

les

de

treball

PER~~NENT

FORMACIÓ Al

demana

a

les · autoritats

educatives centrals i que

no governamentals .

prenguin

formació

autonómiques

mesures

sobre drets

perqué humans

la

d 1 esser

ha

la

primera

pedra

que

1

permeti d iniciar una tasca eficac sobre educació en drets humans.

sigui

L' estudi

de la actual

historia i dels drets

realment p~rt del sistema educatiu, s 1 exigeixi en els programes ofi-

humans,

cials

les institucions i de les organit-

i

for·mi part de

la formació

la

si tuació

dels docents. Aixi mateix, assenya-

zacions

la que és

a

necessaria

l 'elaboració

de plans 1 la destinació de pressuposts

perqué

en

tots

els

centres

aixi no

1

tics

artesanal.

disponibles

sobre drets humans.

La reforma del sistema educatiu i dels continguts de l ensenyament és una opor1

les

tats els

d una

manera

de per és

present en i practica-

voluntari.a

i

AI demana a les autori-

educatives seus

trebal.l

violacions,

actualment molt poc els centres educatius, ment

divulgatius

del

governamentals

abolir-nes

educatius hi hagi materials didaci

com

que

esforcos

intensifiquin perqué,

de

la

tuni tat irrenunciable per a aconse-

reforma del sistema i dels continguts educatius, se n deri vin nous

guir-ho.

canals

1

per

tal

que 1 1 estudi

dels

drets humans sigui un fet habitual, "Són

complir-se realitzades

f:'nfora de recomanacions

les el

1.968

de

les

per

l 1 Assemblea

General

Nacions

Unides, a més de d 1 al tres forums per fe tes les internacionals -com el Parlament

Europeu

o

sobre

el

Consell

l ensenyament

1

d Europa-. progressiu

1

d'aquesta materia en els programes de les escales primaries i secundarias", ha assenyalat Al.

i no excepcional, en les aules.

Els Grups d 'AL en 45 local itats espanyoles. realitzaran durant els próxims meses desenes de contactes

amb

institucions,

associa-

cions juvenils i centres educatius, amb

la

finalitat

d 1 impulsar

els

1

objectius d aquesta campanya.

Al demana als joves i professors interessats a rebre informació sobre la xarxa d apel.lants i/o 1

Al ha elaborat una guia didactica

de

materials

utilitzables

en la formació sobre drets humans, que

juntament

elaborat

amb

d' al tres

les

que

han

organi tzacions

sobre la guia didactica que s'adrecin als grups d'AI: AMNISTIA INTERNACIONAL DE MALLORCA C/Sant Miquel, 26. PALMA

o l\PARTAT DF. CORREUS 50.31.8 de MADRID

18

depor- -t s

deports

deports:

Bl\SQUET

C.B. Andraitx Cadete Femenino Resultados del mes de febrero: Senior 3陋 Divisi贸n:

Andraitx

98

Perlas Manacor 83

Andraitx I.Bahia l\ndrai tx

77

C.l.D.E. Andraitx La Gloria

65 61

Cadete ''A":

Buf\ola 52 Andraitx 122 Santanyi 37 Andraitx 82

Andraitx 66 Llucmayor 42 .1 \ndrai tx 106 S. Jos茅 "B'' 38 -

Cadete ''B":

Andraitx Syrius Andraitx S. Pedro

Basket Inca Andraitx Joan Cap贸 Andraitx

Cadete Femenino:

75 74

64 47

Andraitx S a Pobla Andraitx

51 32

34

'71 68 86

63 61 68 50

Sta. Maria Andraitx Hispania

31 43

31

d .e ; p o r t

19

55

S. José ''C" f\ndraitx

57

Andraitx

68

Cid e "B"

48

Andrai t .x

62

Santanyi

27

Andraitx

46

Colegio Manjón41

G.Alzamora

19

Andraitx

71

Luis Vives

29

Andraitx

56

Infantil: Andraitx Syrius

72

Minibasket:

C.B. Andraitx

Muchos el

mes

partidos

pasado,

con

favorable

altamente

19

colores:

Infantil

3ª:

jugaron

en Imprenta

un

balance

y una sola derrota ante el poderoso

nuestros

a

victorias

y

sólo

La

Cadete

el

Cadete "B":

3º,

no:

Infantil

6º,

el

"A'':

1º,

el

el Cadete Femeni2º y el

Mini

Bahia

(aspirante

Buen

mes con

para destacada

el

equipo victoria

clasificado)

a

jugar

en

a

pesar

de

2ª División).

no

Cadete

''A'',

superar · los

partidos,

100

sigue

puntos

en

manteniendo a favor y 43

promedio

de · 104

contra,

destacando

dos un en

la

victoria por 44 puntos al segundo clasificado

de su grupo.

1º.

de

Gloria

El

Las clasificaciones a final febrero eran: el Senior de '7º,

(2º

se

3 derrotas.

de

67

los

muchachos

y Biel.

En fin, que

un paseo para entrenan

Félix

,20

El Cadete "B" es el que lo ha tenido más "crudo", ya que ha perdido contra los dos primeros clasificados, pero consiguió

vencer al San Pedro en propia pista.

Buen trabajo

su

el teniendo

que hace Xísco Femenias,

en cuenta las lesiones y dificultades el

para

equipo

falta

de

poder

entrenar

juntos, altura,

asi

todo

como

la

compensada

con

una rapidez y ganas envidiables.

El

Cadete Femenino ha

ini-

ciado la 2ª vuelta con tres victorías, al

la

más

Hispania.

seguir

en

meritoria Animo

esta

frente

Juana

linea

y

y

a

t.odo

no

desmoralizarse

cuando

se

tuercen las cosas.

Los

infantiles

han

conseguido

vencer en los cuatro últimos encuentros.

Su victoria en

Syrius

con

canasta

la pista del en

segundo de Juan Beltrán, asentarse jugar la Todo

un

en

el

fase éxito

el

les valió

2º

lugar

final

de

de

los

último y

poder

Mallorca. chicos

que

entrenan Josete y Toni Sureda.

Los Minis de Vicente Miftana encontraron un "hueso" en el Colegio Manjón pero al

vencerles mantienen

este 1º lugar imbatidos.

sobre

Próximos partidos en Abril: Para el 3ª División, de la 2ª fase,

el 12 de marzo se habrá celebrado el sorteo

contando los puntos de los partidos jugados sólo entre

los seis equipos implicados. Al final bajarán a regional dos y promocionarán otros dos.

El Cadete "A" tamb.ién estará a la espera de jugar el Trofeo Rafael Coll con los cadetes de 1 grupo "A".

El Cadete "B"

jugará con los clasificados 3º y 4º del otro grupo

C-1 para las posiciones 5º al 8º del grupo C. El Cadete Femenino juega un único partido en Andrai tx durante el mes de abril: Sábado 7 contra San José "B".

El Infantil también está pendiente de su sorteo para jugar la fase final de mallorca, teniendo previsto jugar los días 7 y

28 de abril.

El Mini también tiene sólo un encuentro en Andraitx y es el Jueves 26 contra el Colegio Magdalena Sofia.

J

J

C. B.A.

. 21

deports

d.e :p o : r t: s

de:port:s

depc>:rt:s

FUTBOL: LAS POSIBILIDADES DE ASCENSO SE DISIPAN Desde nuestro último número y crónica, las cosas han ido empeorando para el equipo del C. D. Andrai tx cara a sus posibilidades de ascenso a la categoría Preferente y hoy por hoy éstas son tan escasas que sólo un imposible o milagro, cójase por donde se ..quiera, puedeb dar estas infimas posibilidades de ascenso. Estamos a nueve jornadas del final con un Son Roca y Xilvar imposibles de alcanzar, a no ser que surja un cataclismo, y un Petra que está a tres puntos de diferencia y que debe ser la tabla de salvación a que deben aferrarse las ansias del conj~ntu andritxol para de alguna manera intentar por lo menos aleanzarle, ya que el gol-average es favor·abl.e al equipo andritxol, y luego quedar a la espera de que en la fase de uscenso a la III Nacio· nal :·no a !caneen plaza ningún equipo de Menorca o Ibiza. que sean tres los equipos mallorquines que asciendan a la Categoría Nacional.

De darse esta coincidencia, entonces si sertan también tres los equipos de I Regional que ascenderian a la Preferente. O sea, que hay que seguir luchando y que por nuestra parte no se desprecien estas posibidades. Hay que ir a por la tercera plaza y luego a esperar que la suerte nos acompaí'\e.

no se había consolidado, cuando no se luchó lo que se debiera, y cuando se perdieron partidos como los de Marratxi, Son Sardina , Algaida y los puntos que se fueron de casa,

caso Génova,

Rotlet, etc. Ahi estará la clave de que este aí'\o no se ascienda, porque el resto de trabajo que a lo largo de la temporada se ha realizado ha estado de acuerdo con lo que un equipo como el del Andraitx debe realizar.

La

preparación

de

la

plantilla

ha sido bt1ena y acorde con los trabajos que se debian realizar.

Entre ésta ha habido más compaí'\erismo que nunca, los jugadores han estado unidos y es ésta una de las causas de este buen final. En este espejo hay que mirar cara al futuro.

di.ce ya

Futuro que está como quien a la vuelta de la esquina, que la planificación hay

que empezarla ahora, no cuando lleguen los calores del verano.

Hechas las cosas ahora con más tiempo y también más tiempo al final son de agradecer. Reorganizar la junta directiva es una de las primeras necesidades de la entidad, ya que a ésta

Las posibilidades de ascenso no se han perdido en los últimos meses, sino todo lo contrario. Fue

habría que dedicarles más espéJ.cio, dando muestras en todo momento de estar más dividida que nunca y sólo sobre tres o cuatro directivos ha recaido

en

todo

los

Jnicios.

cuando

el

equipo

el

trabajo

de

la

campaí'\a.

22 Hay que iniciar· gestiones con Antonio Gonzéloz para su renova-

uno en medio campo para romper el ritmo cuando las cosas van

ción, para,

mal-paradas y un delantero picaro,

ya que es entrenador idóneo con tiempo y conjuntada la

que

éstos

s[

escasean

más,

es

plantilla, lograr el anhelado ascen-

lo que al equipo le falta.

Luego,

so.

De los jugadores creo que todos

una

de

los

actuales

campana y el ascenso tiene que llegar por si solo. Pero lo dicho con tiempo.

es

misión

del

predecirlo. con la

son

aptos,

cuerpo

pero

esto

técnico

Particularmente,

el sólo

buena

planificación

inclusión de dos veteranos,

la

JOFRE

~~~i.:IG;l~j~r-.-1~

~ ~Llt.Jlili~~ L&_jLlJ~LJ XIU

XIU La el C.

Pena del Bar Cal Tio D. Andraitx estén traba-

memorativas dé dicho acontecimiento, asistiendo al acto los familiares

la organización de un homenaje póstumo y que, bajo el nombre de l"lemorial Bartolomé Ensenat, quieren llevar a cabo el próximo dia 13 de abril, Festi-

de dicho .jugador y haciendo el saque de honor la hermana del homenajeado.

y

jando

en

vidad del Viernes Santo.

Resumiendo, un acto de solidaridad y recuerdo que habla del

Va a consistir en dos partidos de fútbol: primeramente a las 3'30 de la tarde van a jugar

carino que los que se sienten depor-

los equipos juveniles del C.A.D.E.

cimiento

Pagu~ra

y

los del Club Deportivo

Andraitx, para a continuación equipos los Primeros hacerlo de ambos clubes, dando asi un gran espectéculo que,

no dudamos,

llevaré mucho público a Sa Plana.

Entre la disputa de ambos partidos habré un pequeno acto de

homenaje

a

quien

con

tanta

bravura

defendiera los colores del club local y que hizo que el destino le diera el primer sintoma de su enfermedad sobre el Se

mismo campo de Sa Plana. entregarén unas placas con-

tistas quieren real izar a este gran jugador. Y hablando del agradea

las

colaboraciones

que

van llegando, no se puede silenciar la colaboración que desde un principio concedió el presidente del C.A.D.E.

Paguera,

Luis

Carrasco,

quien personalmente estuvo interesado en que 1 a

fiesta

sea un éxito.

Por ello, toda la excelente plantilla del equipo de Paguera estaré en

Sa

Plana.

deportistas

Un

detalle

andritxoles,

que

los

olvidando

viejas rencillas, debemos agradecer.

23 El jugador del equipo benjaMiguel Palrner, andritxol,

min ha sido

sele~cionado

para defender

los colores de la selección balear.

Por

las

jugarán una

fiestas en

San

selección

de

Semana

Fernando balear,

de

el

y

tomarA

Palma

jugador andritxol de dicha categoria

ahi

a

tan

alto

lugar.

Esperemos que Ja suerte le acompafle

parte en

el C. D. oponentes el R.

llega

su

actuación

con

que

mencionar que el equipo infantil del Andraitx fechas

Sevjlla

redondee

un gran éxito.

También hay

Santa

C.F. y el Real Madrid. Un detalle a mencionai, ya que será el primer que

que

un

durante torneo

Patronato. al equipo

las que

mismas organiza

Tendré como organ _izador,

Son Sardina y un equipo del Mallorca. Esperemos que también la

suerte

esté

nuestros juqadores.

del

lado

de

JOFRE

RESTAURANTE PIZZElliA LA Pli\ZZE'I'A Espcclnlldad on PIZZAS PI\STAS y CARNES

PTO. ANDRAITX- TEL; 67 27 00

ELE

eT

'""'• Je J.~Jreil•

ll O D O M B S T 1 e O S

RcPARACION DE

A•tlllt#o ,Motu louh, .f • hl. _ - ·-····--"- """

Y

FUAOUIA • rASHLUIA UHHliA • HlUDUIA

VENTA

~

TELEVISORES

Molleo rtuoo, 2 • hl. IT 11 41

AVDA. MATEO B05Cif, t1

CONCESIONARIO OFICIAL TALLERF.S

VENTAS

lonlltl l. AIIIU•t.l

'""O~"• 2 let. e73G ee

Tel. 8110 70

07150 A N O R A 1 T X

1lL U ti U -

RECORD S

D'AHIR

Com

que

ens trobam a prop de la Sctmana Santa, •1QUÍ teniu una de les "Tres Mari es" que e.l Di vendrcs Sant de l'any 1.954 anaren a la Processó j una instantan e a del "Davallament" de l'any 1.965.