e LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT Any V
nยบ
M/\Hc
42
Apt. 79
071~0
1990
ANDRATX
RESTAURANTE
CARAUift.t. I'U(fiiTO O! ANOAAIU
TlL . I7 lO 11
TODO PARA LA CASA, S. A. C/. Golicio, 27 - Teléfonos 67 13 03 • 67 28 13 07150 ANDRAITX
mate t• i a 1es e o n s t.ru e ei ó n
CAFETERIA TAPAS VAllADAS
SNACK- BAR
, ....... eAnolrol~ (Mell-•1
lta•c: P•rol, 37 Tol. 67 2705
<Duíjote 1A1JT08 MORAGUIS 1 RENT A CAR C/ . Bap~tllt, 7 foil . 67 20 09
Pr.Q. ANORAITX
(UUWRCA/
CAMP DE .MAR · MALLORCA
3
LA REVISTA DE LA COHAACA DE PGNENT Apartat de correus 79. 07150 1\NDRATX
.E DITORIAL
Joan Perel16
De cop i vol ta, com qui. ni se n' adona, ens trobam que ja som a la Primavera i a la Setmana Santa i Pasqua. No ha fet hivern peró si fera Primavera. I la Primavera, ja se sap, per una part la sang altera i per l'altra fa que tot torni a florir.
Redactor en Cap: Gaspar Pujo! i Flexas
Al nostL-e poble no td ha hagut "festes" aquest mes, peró si ''moguda" i bona.
Editen: Coordinadora Parroquial de Joves d'Andratx Centre Cultural de S'Arrac6 Director: i Sans6
REDACCIÓ Joana Alemany i Mir, Antoni Ensenyat· i Ferré, Biel Ensenyat i Pujo!, ·rrancesc Femenias 1 Calafat, ·Pere Flexas i Flexas, Margalida FerrA i Ensenyat, Gabriel Jofre i Mlr, Miquel Tur 1 Ensenat, Maria Magdalena Pons, Miquel Amengual i Saurina; GERENT Vicenc Flexas i Alemany FOTOS Michel 'S,
Impress!6: Impremt8 BRINS Ciutat
Vendrd Pasqua, ferem bones processons i les aigiles .i les fei.nes tornaran agafar el seu ritme i el seu cau. l noltros continuam amb la nostra revista. Potser aquest mes la trobeu un poc vñriada. Han florit nous col.laboradors i noves aportacions. Esperem que no siguin només flors de Primavera.
N'ALÍ
4
CARTES
CARTES
CARTES
CA
CARTA OBERTA AL DIRECTOR Sr. Director de N'Ali: Desitjariem que publicas la següent carta.
El a
G.O.B.-Andratx
les obres que
vol
expressar
la
seva
total
la Conselleria d 'Obres Públ iques
fa
oposició actualment
al torrent d'Andratx. Aquestes obres, formigonar tot el llit del torrent, ran un gran perjuici a
les aigües subterranies de
eixugant-se tots els pous de la vorera,
suposa-
tot el vall,
jaque !'estructura geoló-
gica del terreny fa que la filtració de l'aigua del torrent sigui una de les principals vies pera carregar l'aqüifer. L'alternativa
a
n'aquestes
obres
seria
cada
cert
temps
passar una maquina excavadora pera controlar l'excessiva vegetació
i
eliminar
les
deixalles
que
hi
podría
haver.
Evitant-se
aixi les possibles inundacions, el fort impacte económic, ecológic i
estétic que suposara aquest caixó de formigó. Atentament G.O.B.
- Andratx
Andratx, 8 de marc de 1.990
(
rte> e es------------------5
ti.
MOSTRA DE TEI\TRE
i
Aquestes setmanes s 'ha ana t programat, fent, com estava la II l"'ostra de Teatre d •1\ndra tx. Cada dissabte els bons aficionats a "sa comedia~ · han acudit a la cita i s'ho · han passat bé. Diverses diversos diversos estils, obres, grups han fet que es pogués veure una certa diversitat. que la Mostra encara no ha acabat no podem fer-ne un balanc que sigui objectiu, peró si volem destacar lo divertida que fou "Es sogre de !"'ado Rosa" pel grup de Son Sardina, i el bon ~saber-fer" del grup del Patronat en la interpretació de "Una dona és per un rei .. , encara~ que l'obra, d'una trama diferent al que deim "comedia" no fos captada en el seu estil per bona part del públic. Com
EL PIA D'URB.ANISME
passar per al t que aquest mes la realltat andritxola ha estar ~~~arcada sobretot i especialment per les "Modificacions al pla d'Urbanisme" que 1'1\juntament proposa. Reunions, discusions, ma.nifestacions, enfrentaments, de tot hi ha hagut. Des d'.aquestes pAgines no ens atrevim a opinar. L • assUIIIpte té connotacions econótniques, politiques i d ' altres que no ens sentim capacitats per a jutjar. Tan sols en volem deixar constAncia, ja que aquesta ha estat la qüesti6 important en la vida ciutadana aquest mes. No
podera
NOTÍCIES DE S'I\RRI\CÓ Sembla que les obres del nou Dispensari médic ja veuen l a fi. Després de prop de mig any ja se li dóna els darrers retocs . 1\profitant · l'avinentesa de pintar la facana taabé es pinta la de l'Escola que havia quedada t ota desfigurada per les obres dui tes a terme. Pensam que el mobili ari ja deu estar a punt d' arribar·. aixó queda alcancat un objecti u que era mol t necessari per a tot el poble, car les velles sales de ca Ses Monges havien quedat antiquades. 1\l mateix temps se eotnplia 1' anhel de que 1 · Escol a tingués una entrada i serveis independents dels del metge, la qual cosa es compartía abans i era tan incómoda per als malalts i no massa . higi~nica per als nins i ni nes . Es a dir que amb un objectiu se n'han cobert dos. Els metges mentrestant han visitat a la rectoría de l'Esglés i a, que ha fet un gran favor ced i nt els locals que per la seva provis i onali tab no han estat de lo més eólnode, sobretot amb el fred .de L 'hivern. Emperó la reali tzació valdrA bé la pena de 1 'espera i de les incOIIIOdi tats. Amb
DISSI\BTE 31 de "Sa
~iARc
~re,
quina nit" Grup de S'l\rracó
DISSABTE
7 d 'ABRIL
"Siau benvingut" AGARI\
6 SES
A l'hivern, per a el-¡ . fred de damunt, necessita
fe:t: els
més
d.~bonord
treure's la
dels
3 unces de pinyons (100 grs.) 2 unces d'avellanes (60 grs.)
gent
calories.
p.lats
De més
pa'isos
- 1 colflori no massa grossa.
solen esser més forts
i(Efl:fés esplciats.
El com
•b Un component basic i
COSEs---------
NOSTRES
caracte-
se
bacalla
de
costum
li
canvia
es
posa
el
dia
en
remull
anterior
l'aigua.
Es
i
talla,
r.;l1rttic dels pal:sos freds, encara
s 'enfarinola i
qtret
a la colflori, escolau-1 a, rebossau-la amb farina i ou, fregiu-la i posau.la de costat també. Posau prou oli dins una greixonera, sofregiu les tomátigues pelades i troce jades,
j •
ben
arrelat
laHmediterrania
és
És"J conegut que a
stb-ns
la
de
droj berenar
a :ela
d 'enrera el
bacalla.
certes posses-
pagesia, es
llauna
a
menjava o
1 'hora
n
bacalla
d'altre
estil.
de costat.
es fregeix,
es deixa
Pegau un bull
So!llia esser el plat per excel.-
les cebes trocejadetes també.
jull i-
l~tcia
vert
d'anar
dels
divcndres
del ( vigi l.ia qt~
el
m~f> '
no
que hi arre u
ens
o,
el
i
sovintejava
ha peixeteries com
aferram
Ale%11\ores
día
abstinencia,
peix
co~i1JJavui
pe!.P'to t
o
o
al
no
si..a
congelat.
bacalla
cabria
i
els
alerta a no cremar, és un
poc
llanes, de vi
blanc
tirau-hi
el
reservats. i
els
congela ts
i •eis plats preparats,
va · · ~rdent no~msia
re&epta moíe
en
aquest·
llocs.
aixi
i
un
poc
cas-
Esperem
vet
aqui
elaborada
BACALLA
saborosa:
jul.livert
Afegiu-hi
tassons
també i
d'aigua
que
Deixau-ho coure
ja es pot servir. Per
a
donar-li
més
gust
i Ar-18
de
bacalla
(800 grs.) Kg.
de
tomatigues
al bacalla: Enmig de la mar hi ha pedres petites i planes. Totes ses al.lotes blanes
El dia que em vaig casar, vaíg fer noces acabades; es dematí, arengades; es migdia, bacalla.
1/2 Kg. de ceba
- 6 grans d'alls 1
manadet
de
jullivert
hem
trobat dues gloses que fan referencia
Per a sis persones:
1/2
un
una mica
s'agraden de bacalla. lllures
i
i en reprendre el bull bacalla i la colflori
una
COLF'LORI.
2
ave-
la cuina
quéiprecisa de preparació previa -e'Ji iB.essalar,.
heu
car el
delicat.
dos
que
amb
que
una picada prev.i..a de pi nyons
uh2buit i s'emprava molt. Sembla avui,
alls,
ID COC DE S'ARRACÓ
-
T.01." 1 A- S
J- >()HCF~LL
J UAN
C~S
UN
'1
T
CALJ.\.FAT - - - - - - - •
DE SUPERACIÓ PERSONAL
El que per un "no voler fer tat
es
als
mestres era en reali-
feina~,
tractava
d'un
problema
de disl exia (dificul tat per a llegir i transcríure les pnrauJes). La seva inep tí tud pels estudis contrastava amb les seves inquietuds orqani tzar. un va luós i
els
guardonats en Premis Literaris-
darrers
Andratx 89, II
els
Festa
el 2'1 de gener l. 990
de
Germanor,
hi
figura
el nom de Tomas J. Porcell Calafat. el Premi ~Jaume Roca" un "Accésit" per .la
En obtingué seva
narració
presentada
i
que
du per tltol "TRAPA". A part del valor de l' obra per si mateixa, volem parlar de 1' autor perqué es tracta d 'un cas
que
podriem
qualificar
el
5
de
desembre
6º
d'E.G.B.
l'Escola d'Adults var el 7º.
i
demostra
gran
i
més
tard
arriba a
a
apro-
capacitat
pel
diseny i el muntatges filmografics. Entre al tres e laborar la filmació d'un accident de trafic. Des de fa u~s tres anys resideix a Country Clare (Irlanda), on treballa a una impremta, fa els disenys dels !libre~ i al mateix temps estudia l'anglés. I d'aquí ha sortit "TRAPA", narració on, interessant,
un poc en "ciéncia-ficció",
conta
!'aventura
joves
d'un
grup
de
mallorquins que viatqen per Irlanda, visiten l'illa
Podria esser catalogat com un cas de fracas escolar jaque a l'Escola no pogué passar del
la any les Festes del Port.
Encoratjat pels seus pares anar a l'Escola d · Arts i 'óficis
una
Tomas Juan Porcell va néixer al Poct d'Andratx ara fa 18 anys, concretament de l. 971.
c~da
de
superació pe_rsonal.
afició a dibuixar, preparar coses. Fou
eficac col . laborador organitza que comissió
de Entre
i
i,
entre
es
traslladen
d~Sant
imaginació a
la
i
Miquel, somnis,
Trapa
quan
encara hi havia alla dalt els monjes trapencs (segle passat). L' obra sera edj tada próximament i la podreu lleqir.
8 ·
S
Mar~
1990
«Balears: sentiment de poble» Quan el poble veu que els problemes se solucionen m& aviat. Quan reclama m& autogovern, Quan els ciutadans senten com a propies la seva cultura i la scva tena, Quan lluiten tots junts per millorar la qualitat de vida, els serveis públics i l'ajuda als mts necessitats,
Comunitat
Quan el poble balear reconeix que les coses es fan millor des d'aquí, Quan comprova que les institucions de lit nostra autonomía s6n més efective8, u perqoo hi ha un autWtic, un vertader SENTIMENT DE POBLE
Autonoma
de les llles Balears
-
l~S
r .•:XCU
C)
T (.)
1\
.Pl\. :Í SSF:S - - - - - - - - - - - - - -
S P:S
l
A
LES
COVES
D'ARTA
'foerM dQ. El es
féu
per
18 de rnarc, excursi6 organitzada
una
la
d'Arta.
..se.s 'Palsses.
diumenge,
Parroquia
a
Fou animada.
les
Coves
concorregudu
(3 autocars ben plens),
divertida
i instructiva. Gaudiren bona
de
convivencia
bon i
temps
i
aprengueren
a conéixer un poc més Mallorca.
del més
Arta esta lluny d'Andratx, Ponent al Llevant de l 'I ll.a, de 100 · kil6metres, i ja hi
arribaren de gran dia, pero encara tomps,
tingueren a
dinar.
de
talaiótic
de
visitar Ses
ci'anar
abans el
Pa'isses,
esta just arran del poble. poblat trurt
es
calcula
que
uns
1.300
anys
Jesuc:rist. 3. 000 .anys,
fa i
per des
anys es descobri i
de
que cons-
abans
de
més
de
uns
100
fa
excava.
des ha estona ferm.
Aquest
fou
tant
nes i parets de pedres que formaven habitacions i dependencias, constru1-
poblat
Després
el
a
les
i
grandiositat
d'aquelles
estalacti tes i estalagmi tes,
Encara
trines poeta
central o torre de defensa, colum-
''dones
verges",
petrificada,
talaiot
Costa
com i
les
LLobera
a
del geni grec".
estatues revestides de pleguejat robatge, idols i monstres ideals,
tot lo que inventarien deliris immortals, de més sublim bellesa
j
encisador misteri,
davall sum~tuoses voltes, que el poder d'un imperi tan sols no imitarla;
tot forma una visió
que amb forca sobirana rendeix l'admlració"
cavitats: ''alabasd'aigua"
qualifica
"Riquissims ta~ernacles i trones amb dossers de filigrana, tendes d'espléndid cortinatge, sepulcres, ares,
Caves
d'Arta i pogueren admirar !'hermosura
es pot veure el que era lu mnrada protectora del poblat,
anaren
"La
el
Deixa
10
GRUP
A
D ' ANDHl\.T'X LA
a Andratx el que hem anomenat
''Grup d' Andratx per a de
la nos tra !lengua''.
objectiu de a
la defensa
fa
és
el
temps:
Andratx
de
El
nostre
que
defensam
la
supervivéncia
la · !lengua
des
própia,
aquella que parlaven els nos tres pares, padrins i rebesavis. No és
cap
sccret
la
llengua
que a Mallorca país es del troba
amenacada i en risc de desaparéixer. A
Andratx .
ja
és
malhauradament,
més
que
una
aix6
amenaca:
és
una realitat. Avui di.a al nostre poble es dóna un procés de substitució
lingüística moJ t
aquesta
No la
que
es
fa
del castella- utilitza incorrectament Sobretot ens tres
!lengua
d'aqui.
manco
i
conciutadants
mica
de
Quasi
del
greu
situació
i
ens
ens ho faci saber. oberts
a
tots,
vulgui
en
tots
la els
que
sempre
s'havia xerrat?
Evidentment estam
en
particular
Els
que
ens
comencar som: cios, Marja Antoni guer
i
Porcel,
Ferra, Tomeu
Margalida
Pu jol
aixó
actuació
sera
ben
enfront modesta:
periódica,
manera
de
difondre
com ja hem comencat a fer, cartells
i
escrlts
denunciar
els
la
!lengua,
del
nostra cataló
Sobretot amb
animat
per
i
Aina BalaRossell6
Garau
Bosch,
i
l.
Pujol,
I3iel Ensenyat
i Pujo], Maria Pujol i Mulet, Sebas-
nostra
tot
als
Angel Martíncz i PalaRodríguez i Barccló,
Ensenyat i
hem
tia Zanoguera i Castell, a
ajudar
castellano-parlants.
Antoni
La
problema:
que que tothom Desitjariem estigui un poc rnentalitzat-. de la
rar
!lengua
consciénciA
una
serem només dues dotzenes.
Castell,
la
prenguin
la nostra !lengua desapareix, aviat a Andratx els qui parlaran en catala
petits nins castella: xerren quin futur, per tant, podem espede
interessa que els nos-
en
carrers de cada dia se sent xerrar foraster
pretenem amb aixó només gent corresgesqui aquells
accelerat;
substi tuci6
en
DE
mots que -especialment per influéncia
benefici del castella: als nostres més
DEP' .ENSI\.
LLE:NGUA
NC)Sr.I.'HA
Una colla d'amics hem constitu~t
LA
per
publ icarem
barbarismes,
1 'ús
arreu, etc. uns ftllls acompanyats
per la paraula correcta.
Vi cene
Pujo! i Bosch,
F lexas,
Antónia
Mateu Bosch i
Palmer,
i Maria Magdalena Pons.
Andratx, 1 de marc de 1.990
contra
fomentar
tot
Bosch,
aJguns
explicatius.,
atropells
i
Maria Pujol
No diqueu
Deis
Escuadra Senyorjta Estutxe
Escaire Mestra Estojg
-
11
NOS TRES
ELS
LLINI\.TGES--------------
FLEXAS Aquest que
llinatge pertenelx classific<J. com els
hom
representen d'origen,
el de
propieta t,' ment,
nom
del
lloc
residencia
o
de especifica-
més
i
als que
nom de plantes i
els seus
conreus. Flexas prové del substantiu "freixe"
(del
llatl
fraxinus),
tre Bernat fi'rexas ho és en l. 510, i pot ser sigui el mateix que en l. 524 és anomenat com a batle lleial a la Patria i contrari a les ''Germanies". En 1.536 també el batle és Bernad Fexas.
en 1.541 el batle
és Guillem Fexas. En 1.546 Bernad Fexas (major), en Guillem
Fleixas
i
Pera
ho
és
l. 671
Fexas
en
que
I de l. 802 a 1 l. 808 trobam com a batle un tal Jayme Fleixas.
as tal volta un dels llinatges que apareix amb més variants.
Entre els mostasafs hi trobam Bernad Fexas en l. 531 i Matia Fle-
que
és
ol
nom
de
l'arbre
en castella es diu "fresno".
aquestes es troba: En totes Freixe, Freixes, Frexes, Fréxens, Freixa, Freixas, Fexas, Fexes, Fletxas, Frexas, Fleixas i Flexas En el
la
forma
nom d'un
F'reixa
també
és
llogaret de Catalu-
nya.
ixas en 1.668. I
després XIII)
de
la
Conquista
aparereixen
Fexas
(segle i
F let-
xas. I
quan
llista
passam dels
a
analitzar
batles
que
el
poble d'Andratx ha tingut trobam: Ba 1 tasar de Fexes de .P 'exas (l. 367), (1.417).
Un
batle en
1.491
( 1. 352), Pera Gu i llem Fexas
Bernad i
Fleixas
és
1.498. ·Un
al-
ja en el, nostr·e
seg le cal
destacar a D. Maties FLexas, prevere erudit que fou professor del Seminari
DiocesA
i
la
l"lare
Déu
Fundació
llinatge bastant un És vinculat a la HistOria d'Andratx. primers r.•ob 1adors, Entre els
la
l. 697.
de
Flexas
nom al que Dragonera.
verd
autor
fou
de
de
l'Himne
1 'Ermita.
que
deu
propietari
I
el de
a la
seu Sa
El seu escut és un arbre arrabassat i un lleó verme ll.
empinat al tronc, gent.
damunt camp d'ar-
12
'ALÍ
A
L•AGUAIT'-------------------,
Aqui teniu el gran peix al Port, dia 14 de marc de 1.990. Un bergnnt de 3 metres 600
kilógrams.
L'agafaren
a
que
es
pesca
i
que
pesa va
unes
14
milles
de Sa Dragonera. El seu nom o aixi com es conegut entre els mariners és ~El durmiente" que en la nostra JJ.cngua se diria " el dorment".
A l'altra
p]ann
teniu
el
nou
die
que
s'ha
fet
i una mostra de les obres que se fan devers el Pont dels Dos UJls pera 1a construcció de la Depuraal
Port
dora.
13
16
- f s 1 en serveix del nostre persanatge per aixó- de .la fnl.lacia de la historiografía oficial quant la utilització fraudulenta i exclusivista del nom d'Espanya, a
terme ·Lipus sinó
que a.l~shores no de connotació únicament
tenia cap politica,
geograf ica
AMNISTIA
ment 0
com
ho
pot
Siberia,
assumpte
per
esser
Escandinavia
excmple).
se' n
farien
D'nquest
carrec,
en
el devenir de la historia, els anomenats "reis católics" i
tata la colla
que els ha vingut darrera.
ANDREU SALOM I MlR
(tal-
INTERNACIONAL
"AI"
"APUNTA'T ALS DRETS HUMANS", UNA CAMPANYA D'AMNISTIA INTERNACIONAL ADREgADA A JOVES 1 EDUCADORS AI reclama que la formació sobre drets humans sigui part permanent del sistema educatiu. Al demana als joves que s'uneixin en una xarxa pera apel.lar en favor d%altres joves que pateixen violacions de drets humans.
''Apunté\' t
als
drets
humans"
Aixi
mat:eix,
reforma
del
és el lema d'una campanya iniciada
la
per la secció Espanyola d'AmnistiR
possibiliti
20 de febrer adrec;:ada a ls sectors
Internacional, d enguany 1
i
dia
juvenils i educatius.
de
la
l'educació
Al
demana
que
sistema educatiu inclusió definitiva
sobre
drets
humans
en els diversos trams educatius. través de la xarxa d 1 apel.lants es pretén de fomentar 1 'acti.A
La campanya pretén
de
formar
grups permanents de joves i asso-
visme
ciacions
juvenils
espanyols en favor dels drets humans,
en
xarxa
una
que
treballin
consti tuYda per favor d' al tres en
aixl
i com
la
sensibili tat
contribuir
a
dels la
joves
solució
a apel. lar joves de tot el món que són victi-
positiva dels casos en qué es treballara.
mes de violacions de drets humans. Els membres d'aquesta xarxa rebran sobre informació periodicament
E ls estudis mostren que rnol ts pocs joves participen en associacions
·•
casos
individuals i
recomanacions
perqué les seves accions s'afegeixin a les empreses per d'altres col.laboradors
d 1 AI
en
tot
món a favor de les vtctimes.
el
de
qualsevol
tipus,
incJoses
les
de drcts· humans, déficit participatiu que es produeix en tots e ls trams d'edat de la societat espanyola, que
participa
del
seu
entor11
molt
manco
que
sociopolitic
en
les el
ClNEI'lA I lllSTÓRIA
mista Des deis comeneaments del cinema. fo prop d'un segle. ha
d 'una
existit la inquietud de reconstruir
el
Hls fets i
Les figures del passat.
sense
Tanmateix.
poques vegades aquestes
recostruccions
el
arran
nou
del
contra el
l. 081
partir
caracteritzat per la seva fidelitat
els
seus
serveis
als fets i la histOria.
mainada
bon
exemple
les
encaraEn són
superproduccions
nord-americanes o els films pseudohistOries pr-imers
de
cartró
temps
franquista
de
pedra la
dels
dictadura
(salvant les distancies
de producció naturalment). podem comprovar en El Cid,
Ho una
superproducció del magnat america, Si1muel I3ronston, per Anthony
dj r j gida el l. 'J62
~· !ann.
histOria
de
sinó
cavaller
del
rei.
Com
d 'al eshores, i
els
de
oferi
la
seva
a musulmans i cristians indistintameht. EL 1.091. desenganyat ja d'una possible re~onciliació amb Alfons VI, decidi d'establirse perrnanentment a l'est de la Peninsula [bérica i de cercar, davant el perill almoravit, una sólida entesa amb tots els sobirans d'aquelles terres (sobretot amb el rei d'Aragó, el rei musulma de Saragossa i el comte de Barcelona). El juny del 1.094 el Cid prengué possessió de Valencia ( i s 'hi mantinqué fins a la mort). Féu venir de Castella la
veritable
La
famós,
a conseqUéncia fou expuJsat de Castea
ments han estat -i són moneda d' ús freqUent.
VI,
regne de Toledo,
autori tzació
i,
terg i versac i ons de 1 s esdeven i-
Alfons
cavalcada que f8u el
lla
als personatges de E.ls anacronismos i
rei,
jurament
s'han
1 es
(histOriques)
no
amb
seva
fills.
muller
Diego
Ximena
-del
i
qual
els
el
seus
film
no
Rodrigo Diaz de Vivar (1.043?1099) és prou diferent de L-1 que
en
parla-,
en
la cinta es diuen El v j ra
ens
A grans
El 1.098,
la
la seva fi.lla, Maria, amb Ramon Berenguer III de catalunya, i l'altra
conta
trets
pel. 1 í.cula.
la
direm
que
comenea
seva
vida de guerrer lluitant contra Ramir d'Arag6, tot ajudant al (any Saragossa rei musulmA de l. 065
1. 063).
El
alferes
reial
de 1,
Castel1a
pel (
i
fou
proclamat
reí Sane IÍ no per Ferran
com ens mostra el film).
riorment
participa
en
les
i
Maria
poc abans de
-que
i
Sol-
morir,
casa
Cristina, amb l'infant Ramir d'Aragó, la qual cosa el desvinculava definiti vament de Castella-Lleó i 1 'enquadrava
en
els
estats
cristians
de
l'est de la Peninsula.
Postell ui tes
Cristina
dones,
Hem la
de destacar totalmen • , imatge que ens presenta
de Sane II contra els seus germans,
la
Alfan
rei Alfons VI de Castella i partidari
de
Lleó
i
Urraca
(encara
pel.licula
fidel
que
tiana .. I és que la cinta se fa ressó
S' ene-
única
i
al
d 'una
mantingué neutral)_
gran,
Cid
que la cinta ens vulgui fer creure es
"Espanya"
d'un
cris-
'(
14 LA
" I ..
DE
ANDRAITX- - -
A VUELTAS CON EL TEM.Z\ DE L.A CARRETERA DEL PUERTO
En estos momentos de plena ebullición y cuando las sangres están muy calientes, cuando las discusiones están a la orden del día y los comentarios son para todos los gustos, y cada cual arrima el ascua hacia el beneficio propio, quiero romper una lanza en favor de una necesidad total. No voy a entrar en devanéos las que exerbaciones, como ni y estos últimos actualmente en dias se han escuchado y visto. Tampoco quiero saber si unos u otros llevan la razón. Creo que ahí se discuten más los intereses propios que los beneficios de todos,
CARPINTERIA
H.
pero voy a proclamar que la necesidad de un arreglo y ensanchamiento de la carretera que lleva al Puerto es vital y de suma importancia. No podemos quedar estancados cara al futuro. Estutodas diemos las posibilidades y lleguemos a conclusiones claras, pero demos una solución al tema. Entre tantas discusiones y exclamaciones como se vienen oyendo, tengamos un recuerdo para quienes se dejaron la vida sobre el 1
asfalto en dicho tramo.
NOBEL
EI~ECTJlO
Ceruanles
NAUTICA
Mueblas y Decoración Franc·INt-n l'lolnno lc;lnNin" IEPIIICIDN T IUmNIMIUTO DI UnS
TISCHLBRBI CARPBNTRY MBNUISSBRJB
C/. Esparh, .f Tel~fono
67 11 61 PTO. ANDRAITX
e
[§IPII
~ealauJanle ~ita·11zat
/'~'' ,/·,,,¡,,,¡~
Gd,/t.,.,
CLUB DE VELA PTO. ANDRAITX TELS. 67 2812-67 28 01 MALLORCA
MI
61 .J6' .J1
SUVICIO OfiCIAl
Francisco Ca.ñella.s Mascaró SERVICIO Y VENTAS
Carretero Puerto, 55
Tolilono 67 23 89
SERVICIO RENT A CAR Puerro do Andralt•
' 1 '1
organitzacions
les
de
treball
PER~~NENT
FORMACIÓ Al
demana
a
les · autoritats
educatives centrals i que
no governamentals .
prenguin
formació
autonómiques
mesures
sobre drets
perqué humans
la
d 1 esser
ha
la
primera
pedra
que
1
permeti d iniciar una tasca eficac sobre educació en drets humans.
sigui
L' estudi
de la actual
historia i dels drets
realment p~rt del sistema educatiu, s 1 exigeixi en els programes ofi-
humans,
cials
les institucions i de les organit-
i
for·mi part de
la formació
la
si tuació
dels docents. Aixi mateix, assenya-
zacions
la que és
a
necessaria
l 'elaboració
de plans 1 la destinació de pressuposts
perqué
en
tots
els
centres
aixi no
1
tics
artesanal.
disponibles
sobre drets humans. La reforma del sistema educatiu i dels continguts de l ensenyament és una opor1
les
tats els
d una
manera
de per és
present en i practica-
voluntari.a
i
AI demana a les autori-
educatives seus
trebal.l
violacions,
actualment molt poc els centres educatius, ment
divulgatius
del
governamentals
abolir-nes
educatius hi hagi materials didaci
com
que
esforcos
intensifiquin perqué,
de
la
tuni tat irrenunciable per a aconse-
reforma del sistema i dels continguts educatius, se n deri vin nous
guir-ho.
canals
1
per
tal
que 1 1 estudi
dels
drets humans sigui un fet habitual, "Són
complir-se realitzades
f:'nfora de recomanacions
les el
1.968
de
les
per
l 1 Assemblea
General
Nacions
Unides, a més de d 1 al tres forums per fe tes les internacionals -com el Parlament
Europeu
o
sobre
el
Consell
l ensenyament
1
d Europa-. progressiu
1
d'aquesta materia en els programes de les escales primaries i secundarias", ha assenyalat Al.
i no excepcional, en les aules. Els Grups d 'AL en 45 local itats espanyoles. realitzaran durant els próxims meses desenes de contactes
amb
institucions,
associa-
cions juvenils i centres educatius, amb
la
finalitat
d 1 impulsar
els
1
objectius d aquesta campanya. Al demana als joves i professors interessats a rebre informació sobre la xarxa d apel.lants i/o 1
Al ha elaborat una guia didactica
de
materials
utilitzables
en la formació sobre drets humans, que
juntament
elaborat
amb
d' al tres
les
que
han
organi tzacions
sobre la guia didactica que s'adrecin als grups d'AI: AMNISTIA INTERNACIONAL DE MALLORCA C/Sant Miquel, 26. PALMA
o l\PARTAT DF. CORREUS 50.31.8 de MADRID
18
depor- -t s
deports
deports:
Bl\SQUET
C.B. Andraitx Cadete Femenino Resultados del mes de febrero: Senior 3陋 Divisi贸n:
Andraitx
98
Perlas Manacor 83
Andraitx I.Bahia l\ndrai tx
77
C.l.D.E. Andraitx La Gloria
65 61
Cadete ''A":
Buf\ola 52 Andraitx 122 Santanyi 37 Andraitx 82
Andraitx 66 Llucmayor 42 .1 \ndrai tx 106 S. Jos茅 "B'' 38 -
Cadete ''B":
Andraitx Syrius Andraitx S. Pedro
Basket Inca Andraitx Joan Cap贸 Andraitx
Cadete Femenino:
75 74
64 47
Andraitx S a Pobla Andraitx
51 32
34
'71 68 86
63 61 68 50
Sta. Maria Andraitx Hispania
31 43
31
d .e ; p o r t
19
55
S. José ''C" f\ndraitx
57
Andraitx
68
Cid e "B"
48
Andrai t .x
62
Santanyi
27
Andraitx
46
Colegio Manjón41
G.Alzamora
19
Andraitx
71
Luis Vives
29
Andraitx
56
Infantil: Andraitx Syrius
72
Minibasket:
C.B. Andraitx
Muchos el
mes
partidos
pasado,
con
favorable
altamente
19
colores:
Infantil
3ª:
jugaron
en Imprenta
un
balance
y una sola derrota ante el poderoso
nuestros
a
victorias
y
sólo
La
Cadete
el
Cadete "B":
3º,
no:
Infantil
6º,
el
"A'':
1º,
el
el Cadete Femeni2º y el
Mini
Bahia
(aspirante
Buen
mes con
para destacada
el
equipo victoria
clasificado)
a
jugar
en
a
pesar
de
2ª División).
no
Cadete
''A'',
superar · los
partidos,
100
sigue
puntos
en
manteniendo a favor y 43
promedio
de · 104
contra,
destacando
dos un en
la
victoria por 44 puntos al segundo clasificado
de su grupo.
1º.
de
Gloria
El
Las clasificaciones a final febrero eran: el Senior de '7º,
(2º
se
3 derrotas.
de
67
los
muchachos
y Biel.
En fin, que
un paseo para entrenan
Félix
,20
El Cadete "B" es el que lo ha tenido más "crudo", ya que ha perdido contra los dos primeros clasificados, pero consiguió
vencer al San Pedro en propia pista. Buen trabajo
su
el teniendo
que hace Xísco Femenias,
en cuenta las lesiones y dificultades el
para
equipo
falta
de
poder
entrenar
juntos, altura,
asi
todo
como
la
compensada
con
una rapidez y ganas envidiables. El
Cadete Femenino ha
ini-
ciado la 2ª vuelta con tres victorías, al
la
más
Hispania.
seguir
en
meritoria Animo
esta
frente
Juana
linea
y
y
a
t.odo
no
desmoralizarse
cuando
se
tuercen las cosas. Los
infantiles
han
conseguido
vencer en los cuatro últimos encuentros.
Su victoria en
Syrius
con
canasta
la pista del en
segundo de Juan Beltrán, asentarse jugar la Todo
un
en
el
fase éxito
el
les valió
2º
lugar
final
de
de
los
último y
poder
Mallorca. chicos
que
entrenan Josete y Toni Sureda. Los Minis de Vicente Miftana encontraron un "hueso" en el Colegio Manjón pero al
vencerles mantienen
este 1º lugar imbatidos.
sobre
Próximos partidos en Abril: Para el 3ª División, de la 2ª fase,
el 12 de marzo se habrá celebrado el sorteo
contando los puntos de los partidos jugados sólo entre
los seis equipos implicados. Al final bajarán a regional dos y promocionarán otros dos. El Cadete "A" tamb.ién estará a la espera de jugar el Trofeo Rafael Coll con los cadetes de 1 grupo "A". El Cadete "B"
jugará con los clasificados 3º y 4º del otro grupo
C-1 para las posiciones 5º al 8º del grupo C. El Cadete Femenino juega un único partido en Andrai tx durante el mes de abril: Sábado 7 contra San José "B". El Infantil también está pendiente de su sorteo para jugar la fase final de mallorca, teniendo previsto jugar los días 7 y
28 de abril.
El Mini también tiene sólo un encuentro en Andraitx y es el Jueves 26 contra el Colegio Magdalena Sofia. J
J
C. B.A.
. 21
deports
d.e :p o : r t: s
de:port:s
depc>:rt:s
FUTBOL: LAS POSIBILIDADES DE ASCENSO SE DISIPAN Desde nuestro último número y crónica, las cosas han ido empeorando para el equipo del C. D. Andrai tx cara a sus posibilidades de ascenso a la categoría Preferente y hoy por hoy éstas son tan escasas que sólo un imposible o milagro, cójase por donde se ..quiera, puedeb dar estas infimas posibilidades de ascenso. Estamos a nueve jornadas del final con un Son Roca y Xilvar imposibles de alcanzar, a no ser que surja un cataclismo, y un Petra que está a tres puntos de diferencia y que debe ser la tabla de salvación a que deben aferrarse las ansias del conj~ntu andritxol para de alguna manera intentar por lo menos aleanzarle, ya que el gol-average es favor·abl.e al equipo andritxol, y luego quedar a la espera de que en la fase de uscenso a la III Nacio· nal :·no a !caneen plaza ningún equipo de Menorca o Ibiza. que sean tres los equipos mallorquines que asciendan a la Categoría Nacional. De darse esta coincidencia, entonces si sertan también tres los equipos de I Regional que ascenderian a la Preferente. O sea, que hay que seguir luchando y que por nuestra parte no se desprecien estas posibidades. Hay que ir a por la tercera plaza y luego a esperar que la suerte nos acompaí'\e.
no se había consolidado, cuando no se luchó lo que se debiera, y cuando se perdieron partidos como los de Marratxi, Son Sardina , Algaida y los puntos que se fueron de casa,
caso Génova,
Rotlet, etc. Ahi estará la clave de que este aí'\o no se ascienda, porque el resto de trabajo que a lo largo de la temporada se ha realizado ha estado de acuerdo con lo que un equipo como el del Andraitx debe realizar. La
preparación
de
la
plantilla
ha sido bt1ena y acorde con los trabajos que se debian realizar. Entre ésta ha habido más compaí'\erismo que nunca, los jugadores han estado unidos y es ésta una de las causas de este buen final. En este espejo hay que mirar cara al futuro.
di.ce ya
Futuro que está como quien a la vuelta de la esquina, que la planificación hay
que empezarla ahora, no cuando lleguen los calores del verano. Hechas las cosas ahora con más tiempo y también más tiempo al final son de agradecer. Reorganizar la junta directiva es una de las primeras necesidades de la entidad, ya que a ésta
Las posibilidades de ascenso no se han perdido en los últimos meses, sino todo lo contrario. Fue
habría que dedicarles más espéJ.cio, dando muestras en todo momento de estar más dividida que nunca y sólo sobre tres o cuatro directivos ha recaido
en
todo
los
Jnicios.
cuando
el
equipo
el
trabajo
de
la
campaí'\a.
22 Hay que iniciar· gestiones con Antonio Gonzéloz para su renova-
uno en medio campo para romper el ritmo cuando las cosas van
ción, para,
mal-paradas y un delantero picaro,
ya que es entrenador idóneo con tiempo y conjuntada la
que
éstos
s[
escasean
más,
es
plantilla, lograr el anhelado ascen-
lo que al equipo le falta.
Luego,
so.
De los jugadores creo que todos
una
de
los
actuales
campana y el ascenso tiene que llegar por si solo. Pero lo dicho con tiempo.
es
misión
del
predecirlo. con la
son
aptos,
cuerpo
pero
esto
técnico
Particularmente,
el sólo
buena
planificación
inclusión de dos veteranos,
la
JOFRE
~~~i.:IG;l~j~r-.-1~
~ ~Llt.Jlili~~ L&_jLlJ~LJ XIU
XIU La el C.
Pena del Bar Cal Tio D. Andraitx estén traba-
memorativas dé dicho acontecimiento, asistiendo al acto los familiares
la organización de un homenaje póstumo y que, bajo el nombre de l"lemorial Bartolomé Ensenat, quieren llevar a cabo el próximo dia 13 de abril, Festi-
de dicho .jugador y haciendo el saque de honor la hermana del homenajeado.
y
jando
en
vidad del Viernes Santo.
Resumiendo, un acto de solidaridad y recuerdo que habla del
Va a consistir en dos partidos de fútbol: primeramente a las 3'30 de la tarde van a jugar
carino que los que se sienten depor-
los equipos juveniles del C.A.D.E.
cimiento
Pagu~ra
y
los del Club Deportivo
Andraitx, para a continuación equipos los Primeros hacerlo de ambos clubes, dando asi un gran espectéculo que,
no dudamos,
llevaré mucho público a Sa Plana. Entre la disputa de ambos partidos habré un pequeno acto de
homenaje
a
quien
con
tanta
bravura
defendiera los colores del club local y que hizo que el destino le diera el primer sintoma de su enfermedad sobre el Se
mismo campo de Sa Plana. entregarén unas placas con-
tistas quieren real izar a este gran jugador. Y hablando del agradea
las
colaboraciones
que
van llegando, no se puede silenciar la colaboración que desde un principio concedió el presidente del C.A.D.E.
Paguera,
Luis
Carrasco,
quien personalmente estuvo interesado en que 1 a
fiesta
sea un éxito.
Por ello, toda la excelente plantilla del equipo de Paguera estaré en
Sa
Plana.
deportistas
Un
detalle
andritxoles,
que
los
olvidando
viejas rencillas, debemos agradecer.
23 El jugador del equipo benjaMiguel Palrner, andritxol,
min ha sido
sele~cionado
para defender
los colores de la selección balear. Por
las
jugarán una
fiestas en
San
selección
de
Semana
Fernando balear,
de
el
y
tomarA
Palma
jugador andritxol de dicha categoria
ahi
a
tan
alto
lugar.
Esperemos que Ja suerte le acompafle
parte en
el C. D. oponentes el R.
llega
su
actuación
con
que
mencionar que el equipo infantil del Andraitx fechas
Sevjlla
redondee
un gran éxito. También hay
Santa
C.F. y el Real Madrid. Un detalle a mencionai, ya que será el primer que
que
un
durante torneo
Patronato. al equipo
las que
mismas organiza
Tendré como organ _izador,
Son Sardina y un equipo del Mallorca. Esperemos que también la
suerte
esté
nuestros juqadores.
del
lado
de
JOFRE
RESTAURANTE PIZZElliA LA Pli\ZZE'I'A Espcclnlldad on PIZZAS PI\STAS y CARNES
PTO. ANDRAITX- TEL; 67 27 00
ELE
eT
'""'• Je J.~Jreil•
ll O D O M B S T 1 e O S
RcPARACION DE
A•tlllt#o ,Motu louh, .f • hl. _ - ·-····--"- """
Y
FUAOUIA • rASHLUIA UHHliA • HlUDUIA
VENTA
~
TELEVISORES
Molleo rtuoo, 2 • hl. IT 11 41
AVDA. MATEO B05Cif, t1
CONCESIONARIO OFICIAL TALLERF.S
VENTAS
lonlltl l. AIIIU•t.l
'""O~"• 2 let. e73G ee
Tel. 8110 70
07150 A N O R A 1 T X
1lL U ti U -
RECORD S
D'AHIR
Com
que
ens trobam a prop de la Sctmana Santa, •1QUÍ teniu una de les "Tres Mari es" que e.l Di vendrcs Sant de l'any 1.954 anaren a la Processó j una instantan e a del "Davallament" de l'any 1.965.