N'Alí febrer 1994 (80)

路u

LA REVISTA DE LA COMARCA DE POI\JENT Any VIII

n潞 80

Apt. 79

07150

ANDRATX

FEBRER

1994

flars d'Jimetller

2

EDITORIAL

Apt. de CarTet.B 79 an.m AN:RA1X Editen:

"Febrer refrany

curt,

pitjor

mallorquí,

que

un

referint-se

fet

que el mes de febrer sol

Enguany ho ha fet:

temps

mol t

de

nostre

poble:

de Germanor; i

d'hivern.

fred

i

viatges,

es fes

a

a

la

Premis Cuba,

Mostra

de

li teraris

i

a

Teatre, Flors

Turquía,

si

dies

Autonomiques

ens

han

visi tat

per

Festa

d' Ametller,

bé

les acaballes del gener .•.

la

el

de

Cuba

Les autoritats posar

primeres

pedres i inauguracions, etc., etc.

També aquest mes ha estat

marcat

pel

fenómen

del Carnaval. Amb més o manco concurrencia, Gtnnt: ViCB'B Flexas i Al.ena\Y

al

Pero, també ha estat un mes de mol ta acti vi tat al

AntDli I!:rEerwat i Ferm Biel I!:rEerwat i Pujol JbBilida Ferm i ErJ:Bwat Qiriel Jatre Jtir Jti.qJel '1\Jr »&ñat

de

fer

un

assolellats, la qual cosa ha causat més d'un costipat.

D:irectxr: Jan Perelló i SaBS

mwx::ró

di es

diu

principalment

Qxrdirat:ra Parn:qrl.al•

de JO'IIeS d' Andmtx .

Cmtre a.Il.:rural de S'Arracó

turc",

Club

d'Esplai,

Associació

"Mestresses

Escoles,

de

Casa"

han organitzat rues, ruetes, balls de Carnaval.

FUlffi Midlel's

Ens pareixeria mol t antany,

lligat a

bé si

un al tre

¿Per que de 1' avior volem

tot aixo

fenómen:

la

reviscolar

anas,

com

Quaresma ... certes

coses

i altres no •.• ?

Lo que no sembla tan bé és que hi per

D.L. P.M.

=~~

falta

de

previsió

o

negligencies,

fes tes, després del dimecres de Cendra, i "fes tes de Carnaval" ...

hagi

qui,

organitzi les anomeni

Es pot passar de tot pero

no del sentit comú ...

N'ALÍ

3

TEMPS DE QUARESMA:

Conversió i Oració

Als meus amics lectors de N'ALÍ En una de les mesves estades al Monestir de Santa Maria de Poblet

vaig llegir un llibre d 1 un autor

libanes que es

( 1833-1931). El títol del llibre:

di u

GIBRAN

( Tarragona) ,

KHALIL

GIBRAN

"EL PROFETA".

Una obra que vessa ensenyances molt bones per a tothom, entre les quals n 1 hi ha una que per a mi lligó:

té un gran sen ti t.

"Quan estimeu no heu pas

La reproduesc,

de pensar:

per la seva excel·lent

Déu és al meu cor,

ans bé,

SOC

ALCOR DE DÉU".

Tot aixo serveix d 1 introducció, amics meus, per a

parlar d 1 un home

excep-

cional, un home que va viure entre el segle XIX i el nostre, 1 1 home és: CHARLES EUGENE DE FOUCAULD Un home bo enmig del del desert

El vescomte de Foucauld va néixer a Estrasburg (Franga), el 15 · de setembre de 1 1 any 1858, el mateix any de les aparicions de la "Senyora" prop de Lourdes.

Des de mol t militar,

peti t

queda orfe

s 1 entrega,

de pare

pel seu estat

i

i

mare.

La seva

posició social,

joventut fou destacat

a

la

como di tat,

a

la

beguda i a tota casta de plaers.

Expulsat de 1 1 excerci t, canviar gens nimica,

per mala conducta,

encara que

segueix la seva

vida

en el se u cor hi ha una llui ta,

sense

s 1 en

te m

de la buidor de la seva existencia, la manca de sentit. Esta trist, tot sol.

Torna ingressar a 1 1 excerci t i parteix cap a quelcom,

el contacte .amb el

desert,

berebers. Descobreix el silenci,

els

medita,

i

seus

1 1 Africa. habi tants,

brolla del

i

al la descobreix concretament

els

seu cor una idea,

que

voldria materialitzar: la germanor universal.

Charles torna a Franga, i 1 1 any 1886, a 1 1 edat de 28 anys,

es

converteix.

Ingressa a La Trapa de Notre Dame des Neiges. L any 1901 es ordenat sacerdot.

1

Dedica la seva vida a 1 1 apostolat entre els tuaregs d 1 Algeria, ple, fent d 1 infermer, picapedrer iarqui tecte, ajudant als a

construir cases.

Intenta,

sense

fruit,

fundar

una

amb

l 1 exem-

"senyors del

desert"

comunitat

religiosa .

Encara que algunes congregacions s inspiren en el seu carisme i mode de vida.

1

Morí assassinat a Tamanrasset (Algeria), el dia 1 de desembre de 1916.

Des de 1927 és en curs el seuprocés de beatificació Ell duia sempre brodat, al seu habi t trapenc, un cor amb una creu damunt, símbol de 1 1 amor de Jesús.

La seva gran espiri tuali tat

a n 1 aquesta oració, oració d 1 entrega al Pare: Pare jo m' abEnl:n:> a vós.

Feu de mi el <J.le Feu el <J.le feu de mi,

u:; u:;

plagW...

ro awae:ba>

es veu mol t

clarament

4

estic m f'{X&l:t a tnt,

m i':&U4Jlo tnt.

JBrtre la vartra voh.ntat s' acxuplei xi en mi.,

en tutes les vartres cri.atlJres, ro desi.tjo altra cooa, Déu DB.l. ~ la meva

arma. en les vartres IJBlS.

Us la dn:>, Déu

IIBl,

mi> tDt l=aoor del IIBl cor, ~lB

i ai.xD m' és

Ula

estinD

necessitat d' aoor

de d::nJr..ioo, de

pooar-iiE

a les vartres

IJBlS SBEe

mesa.n-a,

mi> infinita <Xnfi.al!;a, ~ vés sru el

IIBl

Pare.

*****************************

CRONICA DELS NOSTRES

GHR 1.934

(aquest mes de gener n::més podan cosntatar de:funcioos)

DEFUNCIONS

Margal ida Pons Pujol

85 ' anys

Francisca Ferragut Suau

83 anys

Antoni Alemany Alemany

92 anys

Antonia Mar tos García

96 anys

Jeronia Alemany Castell

87 anys

Catalina Suau Motserrat

87 anys

Francisco Delicado López

65 anys

Catalina Bosch Cerda

88 anys

Aina Moya Pujol

86 anys

Alfonso Giménez Gutiérrez 35 anys

5

AGERMANAMENT

Sens dubte un dels per

importants d 1 Andratx la

ha

darrera

1.994

feren

esdeveniments poble

nostre

al

estat

el

viatge

setmana

de

a

cinquanta

Cuba

"ANDRATX-BATABANÓ"

gener

persones de la nostra vila,

que de tres

encap~ala­

des per les nostres primeres autoritats.

Fou un viatge llarg, pero interessant i

ple d 1 emocions

ri?~ncies.

i

bones expe-

Més de dos hi vol en tornar

a Cuba.

Arribaren

el

diumenge,

23

de

gener al vespre. Elo dilluns visitaren la ciutat de La Havana un

amb

Cocktail

locals

en

la

les

visita

i

tingueren a utoritats

oferta

per

5

l'Ajuntament.

El dimarts, anaren cap a la ciutat de Batabanó, on tingué lloc la recepció a les Autori tats andri txoles i participants per part de

les Autori tats

locals,

a l'entrada d'unpoble d'agricultors.

El Municipi de Batabanó té una població de 21.000 de 5.000 nins i joves escolaritzats en 28 centres escolars.

habi tants,

amb

més

7

Les autori tats andri txoles i participants foren Castro,

rebuts per D.

President del Poder Popular de 1 Assemblea 1

Municipal

de

Juan Jorge la

Ciutat

de Batabanó.

Visitaren també un Centre Sanitari.

Vi si taren el Local del Gremi de Talladors d 1 Esponges i es féu la col·locació a

la fagana de 1 1 edifici d 1 una Placa Commemorati va de

1 1 Agermanament

entre

la ciutat de Batabanó i el Municipi d 1 Andratx.

Es féu entrega a les Autori tats

locals de més de

50 caixes amb

material

sanitari, escolar i altres.

Dinar a l 1 Hotel Dos Hermanos amb totes les autoritats i participants Després del dinar, hi hagué la trabada amb més de 50 descendents d 1 emigrants mallorquins. .

I

més

tard,

tingué

lloc un espectacle ofert a

andri txoles i participants a carreg de les Associacions

les

Cul turals

autori tats

de

la ciutat

de Batabanó.

El

dimecres

es visita un Cooperativa Agrícola i

una

Escola

Secundaria

d 1 Agricultura.

Aques dia es firma el protocol oficial entre les

Autori tats

de

la Ciutat

de Batabanó i el Municipi d 1 Andratx, amb el corresponent intercanvi d 1 obsequis.

Durant el dinar a

1 1 Hotel Dos Hermanos

les Associ a cions

locals

oferiren

8

un un altre espectacle.

El dijous es tingué una Entrevista amb l'Ambaixador d'España a Cuba.

Els al tres di es,

de més marcat aspecte turístic,

es vi si taren Varadero

i Tropicana i molts aprofitaren per inte;ntar veure altres familiars o coneguts.

9

LA MARE La devoció a

DE DÉU DE LOURDES

la Mare de Déu de Lourdes esta mol t

arre lada

poble. Són mol tes les persones que a Lourdes han anat

i

al

nostre

mol tes més

d' una

vegada.

Quan es fa, cada any, la novena es veu molt concorreguda.

Dia 11 de :febrer,

Festa de

una Missa solemne com cada any,

la Mare de Déu de

Lourdes,

i com cada any també

foren

es celebra mol tes

les

persones que hi assistiren.

Tal vol ta la Festa de Lourdes

sigui una de

de quantes es celebren a la nostra Parroquia.

les

més

concorregudes

10

LA INCREIBLE CAPADOCIA

la Asia

Menor;

avui

o

d'Anatolia

península

gran

de

regió

una

és

Capadocia

abasta

quasi

tot

l'Estat de Turquia.

Doncs,a Capadocia hi anarem un grup d'andritxols, la primera setmana de febrer. Hi

muntanyes

les

on

pujols adopten unes com si

de

parlar.

Els seus

conte de

i els

formes

estranyes

fades

poguessim

paisatges

pareixen

sorgits de la ma d'un artista

imagi-

nari i imaginatiu. Arribar a Capadocia sembla

arribar

a

una

al tre

món,

de

valls,

ciutats

fades,

les

excavdes dins subterranies,

de

les

la

qual

cosa

cases roca,

"ximenees" i

esglésies les

ciutats

considerades

meravelles

del

Món, fan

Capadocia un lloc diferent a tot.

una

de

antigues

les

Afrodísias

Hierapolis,

de

i Efes, devora el Mar Egeu.

Es poden admirar les restes de teatres,

mercats

basíliques,

biblioteques,

estadis, del

que

foren

grans

ciutats

en el món "grec-roma" I

les

també

Visitarem

llunatic i fantastic.

Les

la

féu els paratges encara més insolits.

Es una regió insolita de terrenys volcanics

trobarem neu,

a

estiguérem

uns

també

la ciutat d' Estambul,

la

di es

fascinant

Istambul-Bizanci-Constantinoble, la

ciutat

que

ha

estat

capital

tres Imperis.

Un viatge prou interessant.

de

.......

11

12

VI FESTA DE GERMANOR ANDRITXOLA

PREMIS ANDRATX

'93

FLORS D'AMETLLER

En 1' acollidor marc Municipal,

tingue

diumenge 13 de de i

Germanor,

estava

amb

el

passat

es

nota

Festa

la

Coral

assistemcia

ja

que

L'acte

la

Festa

Primeres

de

la

gran de

presidi t

Teatre

!loe,

febrer,

participació

del

VI

públic.

per

les

Autoritats locals.

El el

programa

següent: '93,

Andratx

piano

i

alumknes

Festa a

estigué

faltar

la

Municipal,

pero'

bé, presencia

cosa

de

estranya

cada la seva actuació amplia i

endemés

en

Germanor. la Coral

la

Festa

complia

els

seus aniversaris. de

la

Entrega

Festa

a

l'Escola

fou

Premis

dels

Actuacions

guitarra, de

La

musicals,

carrec

dels

Municipal

de Música i el seu professor, Concessió de les Flors d•Ametller.

PREMIS Baltasar

ANDRATX

'93:

Porcel-Prosa

"accéssi t"

a

premi

Narrativa

fou concedit a Jordi Mata; també un

El

es

concedí

Rafe!

Oliver

Gramático.

Premi Historia fou

Joan

Bta.

concedi t

Ensenyat al

professor,

13

Antoni treball

Vicens

"Un

i

Batle

jaciment

pel

seu

arqueologic

inedit d'Andratx: Son Mas".

El

professor

Joan

i "Es

un

grup Vinyet"

d' alumnes

obtingueren

"Andratx-Ecologia" Manera

llibres, treball.

de

i

un

com accĂŠssi t

per

l'Escola el lot un

Premi de segon

14

Les Flors d'Ametller d'Or foren con cedides enguany a: Catalina

Dª

D. Joan Coll, que ha excercit duP rant

Noguera,

de

75

l 1 Ajuntament,

anys. Excercí de comare i practicanta,

Secreta

des

també

del 1.941 al 1.985,

¡Quant

d 1 andritxols

a

Andratx.

haura

vist

néixer!

anys

50

la de

Bartomeu

Nas qué

1 1 any

1. 925

actualment

rector

de

Senyora

Nostra

Port al

d 1 Andratx.

l. 951,

Bosch a

de

a

Bunyola

( 23

Andra tx, la

del

en el

música

11 anys al Port.

Carme

del

sacerdot

la seva labor

Banyalbufar anys) ,

i

i

(8 des

anys) , de

fa

en

funcionari

mol tes

i

la

de

ocassions

Ha

terreny

diverses

destacat

de

la

pintura

literatura.

exposicions

Autor obres

i

"Andratx-Andratx"

fou

posada en escena l 1 any 1.991. Promotor també de Televisió+Andratx.

Parroquia

Ordenat

ha excerci t

pastoral

Bosch.

i

a

accidental.

li teraries:

D.

com

Fernando

D.

anys, de

lo

que anys

oficiat a

ha

unes

S 1 Arracó

guardia civil. un

temps

cap

Soteras,

excerci t de

Jutge 50

de

75

durant

més

de

Pau.

Ha

"bodes".

Arriba

1.949,

essent

l 1 any

Ha estat també durant de

El mestre i alurmes que feren els treballs d 1 Ecologia

la

Policia

Local.

~5

UN JACIMENT ARQUE O L~GIC A AN DRATX: SON MAS

Quantitat de ceramiques i monedes "fl:. l lMt:

MLJI'J .1 l ; 1 1 '?)L

O' 1·\1\JOhtAT X_

de diverses epoques recollides i estudiarles per ANTONI VICENS (PREMI D1 HISTORIA "ANDRATX '93")

Aquí visqué una població durant 1 ~ 200 anys (de l 800 a bans de Crist al 450 després)

Primer fragments Diumenge,

di a

de

13

lliuraren . els

febrer,

PREMIS

ANDRATX

es 1

fou i

concedí t Batle,

"Ramon

"Un

a

D.

Antoni

Vicens

del

CoHegi

se u

treball

professor

Llull",

pel

jaciment

Arqueologic

inedit

d'Andratx: Son Mas".

Després,

paral·lela

teta

ploure

1.991,

la

pot

descobr i r

passejant

urb an i t z ac i ó

dir al

pels de

ara es fa el Mercat.

Son

casual

la

deixaren

Els troc;os i

1

havia

del

monedes

jaciment,

caragols terrers

carrers

de

copinyes, etc.

on

evitar

que

sortia

i

quedaren

síquia

i

a

vista

la

quan

va una

fragments

de

recolli ts

També hi trobarem permeten

també .

de

a

terra

que

i

una síquia

trocets

s acosten als 200.

gener

Mas,

S

dreta

per

de

1

el

a

Munts

quantitat

que

es

Castell

de

pou.

algunes

comenc;ar

al

del

una quantitat de trocets de ceramiques manera

part

1 1 aigua

Ens ha contat que el seu treball de

la

1 1 embassament de

ceramica.

de

a

per fer un pou d 1 aigua i

i dóna a conéixer.

estudi

on

Castell, on s havia fet una perforació

gran

i

alla

petits

1

treball i sobre tot el que significa

és una exposició

uns

vists

al costat de

Hem parlat amb ell sobre aquest

esser

fet el carrer més acostat al Castell.

93.

El Premi d 1 Historia Joan Bta. Ensenyat

va

datar

closques

marins:

de

cornets .

Una v egada n e te jats , clas sificats i

estudi ats

ens

permeten

veure

16'

ceramiques

de

talaiotica

!'epoca

(segles IX i VIII abans de Crist). Es ceramica

autoctona

prehistorics

que

indígenes

dels

a

habitaren

la

Illa.

Totes a

més

aquestes

les

monedes

permeten pensar i

fruit

(cartagineses),

ebussitanes

trobades,

afirmar

on es coneix com Son una població,

Hi ha també ceramiques púniques

ceramiques, ens

que

Mas

hi

aquí, visqué

des del segle IX abans

de Crist fina alla 1' any 45o després de Crist.

No

hi

em

(Eivissa). Els cartaginesas fubndaren

com seria la magni tut de la població.

una colonia a Ei vissa el

Pprimer hi visqueren indigenes autoctons,

de Crist.

després

púnics Hi ha també trocets de ceramica atica,

ceramica

grega

importada pels púnics a

Son

Mas

comercial.

dins Es

possiblement i

que

algun

pot

arriba

intercanvi

datar

dins

tard

en

romanes, del

varietat

que

segle I

es

de

abans de

datar

Crist

al

des III

després.

Mallorca

en

relacions

plats,

comercials,

olletes

al

segle

Mallorca

passar

dels

vandals'

aquesta

Son

Mas

No

hihem

a

ser

trobat

de

domini

població

segurament

de

desaparegué.

restes

d'epoques

al 45o.

Després,

les terres

tot.

6

5 ~~,

. . .... . .

~

-"'-·

.

7

després

V

Crist

cubilets, etc.

r

després

passaren a ser dominadors.

posteriors

tagonets,

amb

Més

Els romans primer vingueren a

Són trocets que permeten reconstruir

d' Ei vissa.

el

el

ceramiques

poden

amb

romans.

Quan

gran

relació

habi tants relació

dmfícil

els

segle V a. C. I

i

en

és

de

construccions,

abans

tant

restes

del comer<; amb la veina illa d' Ebusus

660

per

vist

n mostres de la cerimica i m:nedes trobades

ho

cobriren

17

SES NOSTRES COSES

Després una

disculpa;

grip,

fruita

de u el

d'una

"baixa

absemcia la

disculpa

d'hivern. ens

laboral"

es

les balquenes d'avui eren les exquisi-

és

teses d'antany.

Aquesta

i mpedí

Centrant-nos

parlar,

a

1' anguila,

té un sistema

de

vida

el mes passat,

del Sant de l'hivern

les

o

mares es

que,

pel

fa

a la mar per anar a

sens

dubte

i

la

a

la

que

Sant

espinagades •••

mallorca,

Antoni

imagi nació memoria

a

del

Viana,

gust

les que

de

ens

torrades' ja

no

n' han

forns

elaborat

du

anar

Enguany,

pastisseries

o pertot

arre u

-ja

tenim una al tra cosa desacrali tzadai

que

fa

que

!'anguila,

l'ingredient

sia

més

basic,

apredicada.

Aclariguem que la majoria d' anguiles emprades

aquests

demanda

solen

dies

venir

de

forta

d'una

altra

albufera, la valenciana.

Vos parlarem, rides

del

mes

tan ens haver

de

gener fer

salvatge

humanes,

d'un pel

febrer, que,

paradisíaca, dia,

gaires

,gracies

plat

albufera

en

avui

f?Ofert

també

per

no

agressions a

la

seva

inhospi tut degut a la seva insalubridat;

de

fet,

habi tat: fotges,

di a eren

els

anneres

animals

per

com llur

producte

de menj a r

d'aquest

sal vatges,

anguilles. . .

exquisi ts

on

retornin

!loes allunyad í s-

desoven

i,

repetint

el

cicle, tornen a !'albufera.

Després

de

la

introducció,

sols resta dir-vos que si a

nar

a

Natural,

!'Albufera, d' excursió

disfrutareu

amb

que

i

de

del

la

Pare

qualsevol

di a,

l'observació

i

la

de

de cavalls,

marjades

vegetació

vimet,

voleu

és

milers d' aus migratories, de les antigues

hi

tan

arrosseres parti ;ular

tranquil·li tai

que

hi respirarem i que sembla impossible dins

una

illa

tan

explotada

on

ens toca viure.

parti,cularment sembla

a

que

enllagant l' efemé-

que ben bé es pot típic de la

sims

fa

les

cal

a Sa Pobla per a menjar-ne. nombrosos

és

gros ses

que

ens

no

eren

emblen si

raresa, de

a manca de

la

rates, bocats

avui

en

més

no

necessitat

c oses millor s ;

Anem

ja

al

condumi

i

aquí

teniu "Arras amb anguiles":

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES: 750 grs. d'anguiles 250 grs. de ciurons 500 grs. d'arros 1 tasseta d'oli 1 ceba

500 grs. de tomatigues 1 cabega d'alls

Sal,

prebe

verme!!,

prebe

blanc i safra.

Heu previament

d' haver els

remullat c i uron s .

i

cuit

Nete j au ,

18 i

en tro<;os

peti ts ,

una

paellera

el

i

posau

dins

· reservau-lo;

oli

ceba

ben

ceba

sia

una

cullerada

i

de

i les tomatigues,

mol t

estimat

tradicionalment

la

gent,

els

de

la

de

més

menuts

per

Blai,

Sant

mateix

anaven

alliberar-

El

i

protagonista

de

la

glosa

en va treure un bon profit:

vermell

Ma mare em dugué a Sant Blai

capolades; en es ser tot ben sofregi t,

perque em torbava a xerrar;

afegiu-hi

i ara m'hi vol fer tornar,

i

en

hi

1' arras;

hi

haver

el

pegat

safra

amb

un

polsim

fer

cinc minuts,

els ciurons

fan

quart una

un

un

a

amb

un

mig

d'aigua,

bull,

dins un murter

incorporau-ho

•i

i

prebe

N' hi

d'all

d' aigua

blanc.

LO COC DE S'ARRACÓ

En

anguiles al

ha i

diu que som un papagall!

juntament

aficau-ho

d' hora. picada

xic

posau les

i

tirauaclariu-

l' arras de

quan

se'n dels mals del coll.

previament pelades,

litre

la

sobretot

casa

a la imposició d' oli per a

la

sal

prebe

Sant

gent pagesa també,

Quan

afegiu-hi

un

treis-

trocejats,

capolada.

rossa,

amb

dins

dotzena

grans d' all també pelats la

el

mitja

fregiu-hi

i

l'oli

fregiu-lo,

i

La glosa d'aquest mes té relació

anguiles

les

tallau

assaonau

que

forn hi

jullivert,

a gust del consumidor.

*********************************************

Era!ra oo han acabat de parlar--ves

de Smt Antmi. de Viél'la. A S' Arm::6, el 22 a vespre,

el celebraran art> ma torrada ¡:q:lliar a oo hi acu:ü

~

bé t.ot el pci>le que

ro

alJ.arJgi de les

8 i mi.tja de l 'b:rabaixa fins més enll.A de la mi.'tja nit, cantalt i ba.1..lmt al so d'm anina:br

RUSical.

L'endeml, i a-x:ara que els cartel1s CXI'lV'OC3lts havien estat expa;Jats tal sois tres dies abans, la gent a::rrp::II'egUé a les Benei:des. ceiebrades després de la Missa cbn:inical,

més

d 'una <htza'B de carY'OOSes, una vinterla de bisties arb llurs cavallers i

desfilant

m•bu:us an:inalets

c:krnestics que llurs aros volim que el Sant els protegís.

Esta vist que als

m arriban a

8I'T'aCCf'lei'S

ern basta poc per a

posai'-I'lOO

m

amita

per les festes. Si

saber quinze dies abans, no hagués bastat el carrer de Fran<;a per a la desfilada!

AixO sí, hi hagué

~de

níisica i de desviar el b-ánsit. Esperen que aixO es solvmti

m una altra edició de la Festa.

MFE

- ~. '

Des dels Servicis d'Assistencia Social de l'Ajuntament ens han

fet

19 arribar

aquest article, sobre els incovenients del consum d'alcohol:

EL ALCOHOL, UNA SUSTANCIA PELIGROSA El alcohol es una de las drogas rrás antiguas y rrás consumidas en nuestra civilización mediterránea. De hecho ~1 hábito de beber está tan incoqx:>rado en nuestra sociedad que acb..lalmente es uina de las maneras rrás canunes de divertirse, especialmente entre los jóvenes.

Existe una idea generalizada en nuestra sociedad: el alcohol no se CCCJSidera una droga.

Sin errbargo, el alcohol es una droga, y

t.m

consuro abusivo produce efectos perjudiciales sobre

la salud tanto ·física caro mental.

El alcohol es una droga que m aJ.guncs individuos prcduce

t.m

efecto desinhibicbr, facilita

el cootacto coo los derrás, produce una sensación de nayor soltura coqx:>ral y verbal, rebaja el nivel de auto-control y auto-crítica y produce una ligera sensación de euforia que facilita el anbiente de fiesta. Estos efectos

800

los que potencian el consuro de alcohol, sin errbargo hay

que saber que el alcohol es un depresor del Sistam Nervioso, lo que supcne que estos efectos 800

rronent.áneos y lo que en un rronento

violmtas, peleas, llantos y vánitos

800 800

ventajas se transfomEI1 en i.nccnvenimtes: reaccicnes aJ.guncs de los

espectáculos desagradables

que puede

producir.

Fhtre alg..nE j(Mns existe la idea enÓlea. de <pe el al.cdlol a.yOOa al estuti.o, cuando en realidad dispersa la atención, produce cierta senasación de

relajación,

afecta ligeramente

la visión, entoq:>ece la ITIEfTOria y enlentece el pensaniento. Todo ello dificulta la ccncentración necesaria para el estl.ldio.

Cm el depat te se da bofetadas: disminuye la resistencia física, disminuye

los reflejos

y entoq:>ece la coordinación motora.

Ya herros dicjho que el alcohol, es un facilitacbr de las relaciones sociales, y por tanto, facilitador de las primeras experiencias jweniles de acercamiEnto al otro sexo. No es que sea un potenciador de la sirrpatía, la afectividad o la sexualidad, sino que sirrplanente actúa caro disolvente rronent.áneo de represiones, auto-exigencias, auto-controles y auto-críticas, por ello el alcohol se convierte en un elanento peligroso en la adolescencia porque el javm puede habituarse al consumo del mismo para amortiguar sus inhibiciones o para diluir sus ccnflictos.

A la l.arl!jl, la

~

del alcdx>l deses"troili.za anistades y rel.acirnes de ¡:Breja y

afecta :proft.nJ¡:m:nt el :fi.n:iaani.artn sexual.

20

La idea que teneros de lo que es

tm

alcohólico puede estar mzy equivocada. M.Jchas

creen que el alcohólico es aquel individuo que habihlalmente se anborracha. y tiene

tm

persa1élS

carportamiento

rrolesto para los darás.

El

alcohólico es tcxb individuo que tiene dependencia al alcohol.

Esta dependencia no

es nunca recorx:>cida por el sujeto bebedor, quien se escuda en tcxb tip:> de excusas y justificacicnes para seguir bebiendo. La corrlición del alcohólico, a merrucb, queda erJTESCarada p:>rque el sujeto

en cuestión quizá no se haya errborrachado nunca. Si se

ca1SUJ1e

de tma fama ccntinuada, se desarroll

tma tolerancia y ent.a1ces se necesitan tarar cantidades rrucho neyores para

sea evidente.

que la embriaguez

Sin errbargo, esta tolerancia no es ninguna ventaja, ya que las ccnsecuencias del

consuro excesivo de alcohol siguen su curso aunque se l1El1ifiesten

Ircy"

lentanente y después de

varios años.

Es difícil que el coosunicbr excesivo de alcohol sea censciente de su problanática.

La

recomce antes en los daTás que en sí mism::>.

Este sería el caso del bebedJJ: exres:ivo regular, en

CI..\YO

censuro se produce habitua:lmente

ambiente social (fiestas, fines de semana ••• ) y/o profesional (hostelería,

tm

reparticbres,

representantes •.• ). Estos individuos pueden sufrir cxnplicacicnes físicas (p:>lineuritis, problEm3S digestivos, hepáticos) y, excepcicnalmente, pueden tener alguna intoxicación y padecer

tm

síndrane

de abstinencia.

otro tip:> de bebedor sería el bebeOOr sinlniÚtioo, es decir, aquel que bebe alcohol para solucicnar ccnflictos persrnales bien sean de carácter tarporal o permanente.

En

estos casos

sen frecuentes las intoxicaciones agudas ccn transtorn::s ccrrluc"b.Jales graves (peleas, disturbios callejeros ... )

El bebedcr ad:i.ctn, es el que habitua:lmente se identifica ccn eJ. alcohólico, generalmente se llega a este tip:> de consuro caro censecuencia de los des tipos de censuro explicados anterioi'mente. En este caso, se observa la patología típica del alcohólico. Los efectos nás :i.rrp:>rtantes serían: ProblEm3S de salud física: gastritis,

úlceras,

cirrcsis,

hepatitis,

transtorn::s

de

la

nutrición, infertilidad, irrpotencia, disminución del inpulso sexual, hipertensión, neuritis.

- Transtorn::s mentales: dependencia al alcohol, síndrane de abstinencia, sicosis alcohólicas agudas, alucinaciones auditivas, depresión y ansiedad, delirios de celos y danencias.

- Prob1Em3S faniliares: Desajustes y separaciOnes familiares y rralos tratos a

los hijos

y al cécyuge entre otnls.

- ProblEm3S laborales: Desajuste laboral, absentisrro, accidentes, incapacidad laboral.

- ProblEm3S sociales: Conducta antisocial (delincuencia, violencia, incesto, etc.) y degradación social.

En el próxirro escrito hablararos sobre "EL CXN3UMJ DE ALCX:HJL ENTRE LCE JOVENES ~"

PLAN AUTONOMICO DE DROGAS - CONSELL INSULAR DE MALOORCA PLAN MUNICIPAL DE DROGAS

LA VI MOSTRA DE TEATRE A ESCENA

Com Teatre, S

1

la

any,

cada

Mostra

que tan bé organi tza

esta fent.

Cinc

són

les

de

comedies

que s han representat fins al moment.

divertida

la

que

l 1 obra:

i

la

més

obrí

el

foc

escenifica

AGARA

Mostra.

la

de

fou

totes

original de Woody Al len, adaptada

i

per

en

com

a

la

a

J oan

i

dirigida

nostra

llengua

fent el

"Pere Mateu",

de d 1 en

central

amb una mol t física

encertada Woody

lo

a

excel·lent

una

assolint

i

actua

principal

paper

caracterització Allen

que

Bernedí ,

protagonista

1 1 obra,

Sam",

tocar,

"Torna-la

actuació personal, parodiant diferents

produ1ren del

nombrós

el

públic

Teatre.

hilaritat

constant

la

En

que

situacions

comiques

molt

i

va

que

Biel

omplir

Ensenyat

i

na

Marisol Poveda interveniren acertadament i

fent

A

"Catina".

d en

Borras,

Pep

Bogart,

desesperat. el

paper

del els

Per

Sánchez, Ana Pérez i foren

les

va

La grup

segona

sis

a

acabar

temps

la

personatges

vida

J ordi

d il·luminació,

presenta

1 obra

1 acció 1

tres

Mas,

eres

jove".

Tota

on

una

possessió

conviuen

generacions,

escenes

ens

Joan

dins

muntanya,

Galilea,

d en

quan pass a

pel

1

1

"Cavellet

de

de

oferta

i

familiars

hi

o

succeiexen

ben

a les de la comedia.

dues

consemblants

Tots

els habi-

tants de "sa casa gran" estan dominats per

la

seva

propietaria,

presentar-se més

ric

un

que

pero, al

altre

ella,

personatge

esdevenen

una

serie de problemes entre els familiars amb

escenes

grotesques

a

i

a

vegades es tones

una

mica

sentimentals.

Bona interpretació.

Després, d Algaida

el grup

presenta

1

"ES PORRASSAR" 1 1 obra:

pare és un bon partí t".

"Mon

Dins 1 1 estil

de 1 1 anterior i amb més dosis d 1 humor.

fer

amb Lo la

Sónia Martorell

encarregades

que il·lusionen i

en

1

funció,

"XINGONERA"

La

de

donar

de

comedia

febrer,

un

grup

de

la

I

OFICIS

femenins

turmenten al mateix sentimental

d 1 en

següent,

fou

molt

especial.

DE

per tracta

TEATRE

D 1 ARTS

presentant

de Santiago Moneada:

"Entre

mujeres".

Fou

vegada

que

Mostra

a

12

Es

D 1 EIVISSA",

1 obra original

el

representada

"COMPANYIA

1

vida

i

bona

so i muntatge de 1 1 obra.

ex-dona

la

Alemany,

Ca ti

ofici

HUmphrey

Covas

"Susi",

protagonista.

tasques

la

amorosament

Joana

de

d 1 en Tome u Borras

Porcel en les

la

conquestes

de

Mateu", Na

actors,

amb a

feina

assenyalar

"Toni"

també

i

com

conseller "Pere

d en 1

de

resaltar

sobria

interpretació 1

papers

els

Finalment,

AGARA,

1

La primera de

"Pere Mateu".

la

primera

la de

Teatre

-22

d' Andratx i

es

també

a

xerrava

el

castella,

resaltar

que

el

eivissenc

estava

per

la

dones ,

grup

compost

qual

només

cosa

dona

inusual.

El

queda

sorpres

i

tematica.

la

públic per

assistent llenguatge

el

L' obra

tenia

una

trama molt de teatre i !'interpretaren bastant · bé,

pero fou una

diferent

no

i

adequada

obra al

mol t

que

la

Mostra

cinc

obres

més

acabar per

a

fer, i seran les següents:

a

l'espectacle un semblant molt especial i

Ara falten encara per a

la

Mostra ens té avesats.

26 de febrer SAMT MIQUEL DE CIUTADELLA ,una

illa com una altra"

5 de marc;

PASSATEMPS "S'estopa arran des foc" 12 de marc;

DELFÍ SERRA DE CIUTADELLA "La fortuna de Sílvia"

El grup de teatre de Son Ferriol l'encarregat

fou

"COVERBOS"

portar a terme de

la

casar"

Mostra: d'en

cinquena

"La

viudeta Vila,

Joan

versió lliure i Gomila.

la

de

es amb

26 de marc;

una

AGARA

Jaume

comedia

ha

estat

la única que s'ha fet en divendres. també

"En Joan Petit"

vol

de

Obra fluixeta i

TEATRE DE BUNYOLA

comedia

adaptació

Aquesta

19 de marc;

"MOlta feina i pocs doblers"

Vos saluda: Rafel Oliver Gramático

fluixeta

la interpretació.

CARPINTERIA

TELE • CONTROL

1/n,~. efltVII.ntfl~

Gabriel Pujol Barceló - ELECTRODOMESTICOS - REPARACION Y VENTA DE TELEVISORES C/ . Matias Flexas, 3

-

Tel. 10 59 41

·

07150

ANDRAITX

C.R

Muebles y Decoración

TISCHELEAEI CARPENTRY MENUISSERIE

llUCIII

TODO PARA LA CASA S.L.

vUo.teJtia~es prur.a ~a constltucctón - Ce~támtcas C/Gaticia,33 07150 - ANDRAITX

Tel.:10 53 03 Fax.:10 50 53

CJ. Isaac Peral 71 Tel. 6711 62 Pto. Andraib:

23 PlGINA LITKRiRIA per Rafel Oliver Gramático

Continuam amb aquest

apartat

la nostra tasca

de

de

divulgació

la Revista sigui ben acolli t

col·laboració d 1 un vaí

vostre.

un caire poetic, referent igual i esperam que

a

tema mol t

1 1 endevinareu.

col·laboracions que

donen

a

per

Ens presenta una

un

comú

i

i

tothom.

peti ta

Agra1m 1 1 ajud,

la secció

literaria

que

esperam

que

tenim

una

narra ti va

amb

Avui

prosa

ens pertany a

pare

si

més

literaria un caire més

curiosi tats

llibresques,

anecdotari

d 1 escriptors,

per

d 1 aquestes

no,

andri txol,

casola, de la qual cosa estam satisfets. A part d 1 aixo, contam amb habi tuals:

tots

més

els apartats

frases

célebres,

gregueries de Gómez de la Serna i el vocabulari de barbarismes.

"AMOR PERPLEXA" marfegó

Tarbat a n 1 aquest vell contirruament éilb

tu.

pens

reminisc€ncia

la

és

ara la única acció que desenrotlla el meu cervell. Fa ja molts d 1 arzys que et desitjo,

lloc de jo, tm male1t baliga-balaga o altre element poc social.

teu gran éi!Or, jo que sarpre estava vegetant i que per tu, error meu, el meu cos es ternaria incblent, acabat: tot teu.

sarpre m1 havies atret esbojarratadanent.

A n 1 el principi et tenia tm poc de respecte, a vegades em quedava com a arbadocat observant-te,

tan

taci~

i

sorneguera.

Tot

m1 iJrportava lo més mínim el que diguessin els altres,

jo

et

desitjava

així:

erta,

irrpura, avicta .••

MJltes recolzat

de

a a

n 1 el n 1 el

pleniltmi, brocal

del

pcu, pensava rabiosament arrb tu, et cridava,

volia aconseguir el beneplaCit del ·teu amor, una amor per. a mi meravellós, malgmt

resultas

planyívol per als altres. Els altres ...

no

podia

teva

feli<;:

acollen<;:a,

et desi tjava increi"blement, perÚ ••• Ensq:>isat i terriblement enfi t,

que

t 1 enportassis

xida i borrosa, tot és llun SCJTOrta i tranquil'El

dels

sentir

aliés en veu tenue, entra i porta es rrou conti.rruanent.

murmuris

surt gent;

la

per

la

Passen

meva ment les darreres requi tzelles ja confuses els

meus

ulls

es

tanquen

1 1 hora arriba, arribara aviat.

sent en

sentia

els meus darrers suars freds, mirada entretei-

tm

apivagadament, MJc tm dit,

afee: 1 1 he aconseguit.

dintre les meves cavil:lacions,

consentir

la

meva ment es rrEritaria a vegades perplexa,

litat inquietant. nits,

lleugerament

Irrmers

Esperantla

tu, no

el meu cos transpuava aror cap a

Jo tenia que esser el

Soc felig.

''L 1.NJ BU\U''

24

CURIOSITATS LLIBRESQUES - Colén portava a n'el seu primer viatge al Noo fvñ1. una cOpia del llibre de 1\tm::o Polo, en el que aquest narra l'odisea de 22

arws

de viatges a Xina, en el segle XIII.

- Un pas irrportant en la histOria de les obres de consulta el c:icn8. el metge i filüsof

alemny, Krunitz (1728-1796) , quan escrigué

la seva "Oekcnanisch-teclmologische Encyklopadie".

La va escriure tota ell sol persooalment: 242 volurs de gran gruix. Tarbé escrigué uns altres

438 llibres.

- Pi, la relació de la circunsferencia anb el seu dianetre, fou calculat anb una ccnputadora fins a

1m

milió de xifres decimals, en 1973 per els ma:tanatics francesas, Jean Guilloud i Martine

Pazyer. El resultat fou publicat a

1m

llibre de 400 planes, molt irrportant, perü també, amb

tota seguretat uns dels llibres més tediosos del mén.

ANECDOTARI D'ESCRIPTORS - Els poemes i les obres de 1' escriptor més gran de la Li tera-rura anglesa han estat a tribtiits a més de 20 persmes. William Shak€Speare s'hagués sorpres pels

I1C11'E

dels qui su suposa

que escrigueren amb el seu nan: Francis Bacon, Sir Walter Raleigh i la Reina Isabel.

- "Tengui aquest rranuscri t" digué Rudyard Kipling a 1' enfermera que havia curat a n' el seu prirrogemt, "i qualque dia si necessita diners el :¡:x:dr8. vendre a bon preu". kfws més tard, quan 1 1 enfermera va tenir necessitat, va vendre el rranuscri t

del primer ''Llibre de la Selva' 1 ,

i visqué amb caroditat la resta de la seva vida.

- Emili Zola rebé

1m

zero en Litera"hlra francesa i va fracassar en alemny i en retOrica

a n 1 el Liceu "Sant Luis".

Per xerrar bé és necessari xerrar poc (Cristina de Suecia) Per

sever que sigui un pare jutjant el seu fill,

mai

és tan sever

com un fill jutjant el seu pare (Jardiel Poncela) Podem aturar-nos pujant, molt difícilment quan baixam (Napoleó) La inspiració és treballar tots els dies (Baudelaire) Cosa en veritat rara és la facilitat amb que els dolents creuen que tot els s'hi sortira bé

(Víctor Hugo)

25· ~

lE RAJIR <DI!Z lE LA Sl!lnA

- L' anetralladora escriu els punts suspa1Sius de la rrnrt

- la veritat de 1' estat conjuga!, corEistei.x en can es diu el ''bcn dia" el matri.rocni - Tates

les teves grans joies seran grans per la teva m3. esqueletica

- Nanés es nuda. la da1a quan té una agulla a la boca

VOCABULARI DE BARBARISMES BARBARISME

FORMA CORRECTA

Aletargat

ensopit

Alevosia

traidoria

Alfombra

ca ti fa

Algo

qualque cosa

Alivio

alleujament

almacén

magatzem

almeja

copinya llisa Vos saluda: Rafel Oliver Gramático

··~···················································· 'ltRlSil!S .ANIU.'.ImS !B (sén

El set de lDII9IiJre era <pe

ma gallah vergué

<n feia de

ma anigl bm.vol.guh

"¡.Ah berFiitla¡" l i vaig dir,

axiritxola en gricia i art

pe1.s preus

bi\Yolem

i <rel..la'e-a. taJilé <pe a la tanXr

pero en "¿Q.E tal, can

en viu q.riJJEm.

a Sa'It Joen solan fer V~

unes gloses que rebéren ja el mes passat)

d'exr:ursi.ó

lilE

a'DII,

can va?'

OOrem Wes hesades,

tuwols tnts varen <DIPtm

ro varan dar a

tastar

els

i q.asi fmt processó

sen'~~-

i en veig ma a

U'l

caxtó

IPffiC] ada

aJb atJEll S estnls

tm. cbla.

<X1leglÓl

"¿Q.E sén de Tercera Fmt?'' vaig pregtiitar a ma d' elles, i

respcn:

''lt>.

va;

heu errat

san joves can a pcn::elles;

en VB:gué a la neva part

si el

ivaig <prlJr Un fotuh:

deis "tu\YOls, poden ser velles".

Na eati.

Ferm gjnani

cawi

ID" a 1.luir

sén pol..lartrelles de ver.

Q.ñn. nin més JJBl de polir <n vells

ID

ro volen esser. • • !

i rntres tot eocartades,

la gent <npava b.J'wo].s

per tot hi tnvia arlritxols

ro vol.eu emer

pral lilE

heu rel:BUat

Catalina, te vu1.l dir. <JJe DDl.ts

d'aws

JXDBI tomar

i aJb els 1BE <DIJH\YS g¡uiir. <n "tu\YOls JXDB1 menjar,

arel1.a1es aJb 1:x:n vi. i a Ses Mlloles dinar.

Barbara Matas Sastre

26

CLUB ESCACS ANDRATX

Fins

Després del Campionat individual de Mallorca, s esta jugant el campionat de

Mallorca

Club local amb

per

immers

equips

3

primeres

equips.

a

nostre

dins

la competí ció

les

3

Mallorca:

de

El

güents resul tats:

3, i INCA 5 - ANDRATX

Valls,

Alfonso

A la primera

l.

punt

Preferent,

Inca zero punts per la derrota soferta.

equip

n'aquest

Moreno,

Joan

per

l'empat

3,

mig

dones

l'equip

a

de

i

amb

Preferent

té mig punt de 2 possibles.

hi juguen: Rafel Oliver, Toni Vendrell Jordi

CAMPOS

-

confrontació 1' equip d' Andratx assolir

Així A

ANDRATX 3

categories

Primera i Segona.

PREFERENT:

a l'instant s'han produ1t els se-

PRIMERA:

HI

juguen

els

següents

participants:

José

Isern, Angel Oliver i José M. Pacheco,

M.

José

com a primer reserva.

Schenk, Fausto Puerto, i com a suplents

amb

l'equip

taulers i

contrari

La confrontació es

guanya 1' equip

fa que

a

6

aocnse-

As torga,

Francisco

Astorga

M.

Pacheco,

León,

i

Christian

Joan

Oliver.

A n' aquesta categoría juguen 5 5,

1

3 punts per assolir el match. Resultats

per

per 1' empat i

partida

guanyada,

mig

zero punts per perdre ·

fins

s'han

al

de

moment:

guanyar

com

ANDRATX

a

contra

gueix guanyar més de 3 punts: otorgant punt

i

Juan

"B"

mínim

3

27

MARRATXÍ

"B"

2,

i

3'5- ANDRATX "B"

gui t

una

1

punt

ESPANYOLET S' ha aconse-

1'5.

victoria

significant

SON

i

una

de

2

derrota possibles

per al nostre equip.

aquests

llista del per 26

-

Pep

Borras,

Bosch,

Jaume

Prohens, J. J. Ensenyat, Sanllehi,

Fernando

Xavier

J.A.

Prados, Lorente,

Bernat Simó, David Sabater,

Sebastián

Luna

Amb

i

Sergio

SNACK • IAII

.

-*:il*-M ....... ......... .

IN

3

Oliver.

tots

que

Y PULPO A lA -GAUIGA

esta

compasada

jugadors . . A Segona

Categoria

juguen

MANACOR

"B"

ANDRATX

"C"

SON

l.

per

"C"

ANDRATX i

2,

jugadors

4

Resultats:

En donarem de

les

una a

propera conéixer

següents

2

OLIVA

"B"

punt

de

Mig

entrega el

j ornades

vos

resultat i

esperam

que millorin les xifres dels equips.

Rafel Oliver Gramático

•....

.( AIJT081DlAGU11i

1:

RENT A CAR t¡_

TAPAS VAllADAS

, ... 11»ft

la

GAL:ICIA

MAIIS~OI

..... ...... ,

totali tza

2 totals.

Jesús Campo y,

Roberto

Oliver,

Pedro

Joan Oliver,

se

Club

tan sols hi equip.

SEGONA: Participen:

jugadors

_,

l•p···· 7

Jell. 17l8 81

. . . . . . . A. . . . .

PJ4. jNOifAIJJ

IIIALWICJI

CAPETERIA

SNACK-BAR

<!lluíjote CAMP DE .MAR • MALLORCA

-1-·

-+- b

¡

=-•

-=·

REPARACION Y VENTA DE BICICLETAS

PI. Eepafta (Junto Bar Pobll)

ANDRAITX

Te!Mono 873710

28

NOTICIAS DEL CLUS DE BASKET "ANDRAITX" Resultados del mes de enero: 3ª División

Buñola Andraitx O.Abel Andraitx

86 95 83 79

Andraitx Esporloas Andraitx S'Arenal

70 82 50 91

Senior Femeni no

Sta. Mónica 61 Andraitx 44 Joan Capó 31

Andraitx Llucmajor Andraitx

41 54 38

Juveniles

Andraitx Son Carrió Andraitx La Salle

68 36 34 49

Campos Andraitx Na Tesa Andraitx

58 65 50 60

Cadetes Masculinos

Andraitx Joan Capó Andraitx

47 43 44

Porreras Andraitx Perlas

34 27 70

Cadetes Femeninos

Andraitx C.Calvia Andraitx

22 51 40

Avante Andraitx Campos

41 19 29

Infantiles

Andraitx J.Mariana Andraitx

45 46 25

La Salle Andraitx S.José A

85 32 97

Mini basket

Andraitx Mallorca Pollensa

12 83 48

Na Tesa Andraitx Andraitx

76 22 9

El 3ª mantiene una posición intermedia, son décimos en la tabla . A destacar la derrota en casa contra S 1 Arenal, encuentro que fue a

falta

de 40 segundos,

decisión nada

suspendido por el árbitro

afortunada

por

parte

del

colegiado,

pues no había motivo suficiente para ello.

Las Senior ocupan la 6ª posición; cabe destacar la victoria en Felani tx.

Lástima haber perdido en casa,

pues

de haber gando

el

equipo hubiera tenido

la oportunidad de acercarse a los puestos de cabeza.

Los juveniles siguen ocupando la mejor clasificación de todos los equipos.

Son terceros,

pero tienen tres

al Pla de Na Tesa, que

destacar

la

el

perseguidores muy

equipo estaría más

lesión de

que el equipono se resienta.

Rafa Ribot

que

cerca.

desahogado en

Si

hubiesen

esta 3ª

estará un mes

de

hanado

posición.

baja.

Hay

Esperemos

29

Los

cadetes son

al Perlas;

séptimos.

Lástima

de

la

exagerada

en caso de victoria hubiera escalado al

quinto

derrota puesto.

frente Ahora

tiene tres partidos seguidos contra los tres primeros clasificados.

Las

cadetes también son séptimas.

Campos. Siguen sin pasar de 20 puntos

A destacar

fuera

campo.

la victoria En el momento

frente de

al

subir

este promedio, seguro que irén hacia arriba.

Los infantiles

y Minis ocupan la última posición y

la victoria. Sus partidos acaban casi

siguen sin conocer

siempre con resultados

de

escándalo.

Hay que destacar las numerosas bajs por lesión de los infantiles.

Hay

q~e

comentar que en Febrero está previsto que inicien

los benjamines, marcador,

con una peculiaridad:

siendo el

único

objetivo

en los que

partidos

jueguen;

sus partidos

no

habrá

acta

tampoco

habrá

árbitros

colegiados y no se tendrá muiy en cuenta el cumplimiento de las normas.

C.B.A.

3ª División C.B . Andraitx, 1993-94

ni

30

FUTBOL: LAS POSIBILIDADES SE VAN ANULANDO cálculos que en nuestro últino

Los

núnero hici.rro3,

se Clllplieron casi

con puntualidad, ya que,

tras

tocbs

el

y

se

balanza

de

ponerse

en

curplido

lo

aupando

llegó hasta a

posiciones

equilibrar la llegó a

que

Hasta ahÍ

se había

rrás difícil y el equipo parecía reflotar, y podía arpezar a vislurbrar el harizoote

con algo rrás de cptimisrro, posibilidades de cuenta de fuerte y

intEntar

positivos

y

entrar

entooces

rráxino

al

llegar

con claras

y

en

la

apostar

cpcicnal

de

poder conger ma plaza que diera posibilida• des

de cara a

de ascenso,

poder

jugar

la

liguilla

es en toOO m::mento la

que

tener en mente el

cpcién única que debe aficionado.

las

bajas

muchas

que

el

haría ma lista interminable, pero si reoordaahora a las de mayor duracién: P. Gcnzález

meses,

dos

blanoo.

rcnpe,

equipo ha tenido a lo largo de la tarporada,

11'05

puntos negativos

se

que es lo que le ha pasado a ruestro equipo.

Enurerar Club,

fue

llega un m:mento en que

la llegada

de José M. Massip caro técnioo del equipo

éste

Castedo

de un mes cada ma,

mes, y

así

haría!ns

dos

Félix va ya para el

dos meses,

Dani

Garcías

mes,

un

Del Río dos meses,

la lista en interminable.

Por ello, hay que resunir y decir, y quizás

aclarar, que al se la plantilla totallrente de jugacbres aficicnados, quizás su preparaciór.. m haya sido

la adecuada para jugar

ma carpeticién tan fuerte,

y

en la que

estar arriba cuesta tanto. Bajo este prisma quizás era ma

ilusién

estar

Para

ahÍ.

un ¡:uesto intermedio sí el trabajo es loable y el que se podía aspirar de la misma.

Pero hasta ahÍ se llegó y la cuerda se I'CJ11)iÓ por el

lado que siarpre

ser la causa, y que ha sido ma vez rrás la endeblez y que ha contado

escacez de el

C.D.

Amra el equipo se encuentra en zona

suele

con

plantilla Andraitx.

Esta

intermedia y posicién m

pensar

que

con

solo

todavía

por Sa Plana los

de diez y ocho jugadores que sen los

M..lrense,

formana

la plantilla del

primer

equipo,

negativos.

estraña peligro,

tanporada se ha ido jugando con un rráxino que

un

Carpos

pero hay que

tienen

que

desfilar

equipos prirrates,

o

Binissalan,

rrás fuertes y que,

la

léase

entre

los

según los resulitados

pero luego, las lesiones han ido memando

que se den al final de Liga en CXlllJeticiones

a la misrra, y se ha tenido que coger a

superiores,

diversos jugadores de los equipos inferiores:

que bajar cinoo equipos a

unas veces en otras

han

del

sido equipo

del

III

juvenil.

Regicnal, esta

Des

rranera se ha ido trampeando la carpeticién y, a fuer de ser sinceros, hay que que se ha

hecho

con

cpciones

hasta

pueden

ello,

la

m

todavía hoy

es

sib.Ja.ción,

llegar I

a

tener

Regicnal..

sin

ser

para

poder

Por

peligrosa, respirar

oon tranquilidad.

decir

óptimas,

pero tanto ir el cántaro a la fuente

que

Dentro bastante

del

rrovida

futlx:>l

base

últirramente.

ha

habido

Fnpezando

ts

es¡Xll

por el

e:px ts

ts

equipo de

e:px ts

ts

es¡Xll

III Regional,

hay

e:px ts

que

decir que ha dirniti do el entrenador, Diego

e

Gcnza1vo, y que ha vuelto a hacerse

del

equipo

Juan

Forteza.

de

una vez por todas que el equipo m:mtenga el trabajo para poder así llegar al de

tarporada.

Para entcnces,

final

de una vez

por todas, buscarle una situacién y estabili-

dad al

mislro,

las

por

que fue creado.

intenciones

Si no es así,

con

lo mejor

es¡Xll

ts

e:px ts

este equipo, la t.errporada es

~tirra y

ITEI'Cha

en puestoo intermedios de la clasificación.

cargo

Esperem::s

e:px·ts

31 es¡x:pt ts e

El y

sigue dando guerra

equipo cadete

mmca mejor errpleada la

palabra.

quizás con tm

en loo puestoo de arriba y poco rrás de serenidad y podría

a jugar y

rrenos aceleración,

rráx:i.no,

al

cptar

Está

pero,

saliendo

dejando atrás cooas que quizás

pero

no se perciben,

dañan la irrEgen del

equipo y repito, a bum mtarledor •..

será entcnar el "requien", y dar de baja al mislro,

ya ·que caro ha

últinanente, ha sido con pasotisno,

bajo

se quieran otear,

loo

priSIIBS

que

.. ,

tuen errt::a1de<br,

a

Loo infantiles tarbién están en loo

llevado

tm total y absoluto

tod:>s

y,

sido

pocas palabras bastan.

p.lestoo altoo, pero alú hay ya tm equipo el Beta que

se

me

antoja

inalcanzable.

Por ello, hay que ir en bJsca de la segtm.da plaza, qxién no del toc:b descabellada •

Loo benjanines y el :futbol 7 están Tarbién m

el equipo

jtwffiil

habido problenas y, tras tm partido

ha

acciden~

do frente al Rotlet M:>linar y que no terminó por agresicnes J'llib...la<:;, luego, al no

p~

tarse el equipo el día de la rearrudacién, perdió todas las pooibilidades y

qxicnes

mejorarrl:>

pooicicnes

y,

mejor

están mejorando la irrBgen y aprerlizaje al

todavía,

con ello el

se les srnete

que

Por

decir que al

se le puede esperar

hay

y mirar cm. grnn cptimislro.

a ser esruchacb por el Canité de Carpeticién,

que le dio

el partic:b por perdido y

le

JOFRE

restó doo ptmtoo en la clasificacién.

Pese

a

estoo

cxntratie1p00

en

·7- -··-· . . / ti. .. l ,' .,-·

1

ASESORIA

ve

diariarente SUperado. futuro

ello,

se

FISCAL

1

·-. \

,

\ ;¡ ~.· . . .

'

'. .. .. .

Avenido Son Mas. 21 - 7150 Androitx - Teléfono: lO 57 66

.

~~

..

que

RECORDS D'AHIR

A dalt, afcionats al futbol, mirant un partít de 1' Andrai tx l'any en que es funda el C.D. Andraitx, l'any 19 57. la d'abaix és de 1.965. Les aliotes que aprenien "Corte i Confección"

a Ca Na M:lrgalida de "Can Sauva''