N'Alí març-abril 1994 (81)

-

路u

,..~ 1

LA REVISTA DE LA COMARCA DE POI\JEI\J路T ANY VIII

n潞 81

Apt. 79

07150

ANDRATX

1994

SETMANA SANTA I

1 . '

-

,

PASQUA

2

CRORICA DELS ROSTRES

BAPTIS.S Juan Antonio Díaz García Sandra Medina Jiménez Ana L6pez Ordinas Ana Ferrer Esteva Vanessa Capadins IIATRIIIONIS Santiago Alvalá Núñez

amb

María del Pilar Roda Sánchez

Bartomeu Mora Rossell6

amb

María del

Antoni Balaguer Bestard

amb

María Elena Moreno Cara

Román Capadins Atlántico

amb

Coraz6n Vargas Pitallo

Mar~uertas

Guirado

DEFUNCIONS Sebastia Palmer Enseñat

77 anys

Gabriel Enseñat Riquelme

51 anys

Josep Alemany Pujol

85 anys

Juan Palmer Alemany

94 anys

Francisca Moragues Pujol

88 anys

Magdalena Fiol Vich

82 anys

Aína Alemany Pujol

96 anys

Maties Barcel6 Alemany

90 anys

Jordi Fieras Alemany

77 anys

María Montoro Lozano

92 anys

Francisco Méndez Díaz

23 anys

Antonia Juan Tomas

45 anys

Rafel Oliver Alorda

87 anys

Antoni Sastre Romaguera

76 anys

Catalina Valent Enseñat

72 anys

María Rodríguez Fajardo

102 anys

Amparo Asensi González

81 anys

Joaquín Lasala Tous

36 anys

Gabriel Guirado Lavella

78 anys

Francisca Castell Covas

79 anys

Emilio Luque Terrades

81 anys

J aume Alemany Pons.

74 anys

DIUMENGE, 24 d'ABRIL DIADA DE LA FAMÍLIA

A

L L U C

La Parroquia organitza l'anada amb autocar Informaci6: Parroquia Santa Maria d'Andratx, Tlfs. 671003 - 671404

3

EDITORIAL

A finals

del mes de

i

a

lfpt. de <bnu3 79 <J7150 IIIEA1X

marc;:,

nostre poble,

a

Edi:t&l: OxrdiDdra Pal'nxJñal' de Joues d' Ankatx .

Centre QJ.l:bral

Després, com

un esclat de Primavera,

de S 'lirrei:D

poques

febrer

ments

han

sobrevingut

lomé Enseñat dins

el

de

1' amor han

marcetjava.

balquena:

Conclusió Pasqua,

de Fira

no oblidem el Memorial Eartomón

primaveral, vermella

del

massa

abans

aflorit ••.

va assajar de

pel

els esdeveni-

Setmana Santa i

i

estat

a

de

passaven

no ser que el mar«; no

Agrícola i Ramadera,

també ~ lntDli Kmet\JS,t i F~ Biel ~ i 1\Jjol JbBili.cB F~ i ~ GDi.el Jatre Jtir Jtiq.Jel '1\r Flseiat

extraordinaries

coses

la Mostra de Teatre,

ha

principia

primer

pero

El

primaveral,

d' hora,

El

caure,

Futbol. . •

es

les

1' arbre depresions

d'abril queda

temps

la

pluja

només

en

un

la

assaig.

Potser nostra en

tot

parida,

preparassim

aixo i un

hagi

en

fet

que

retardassim

de

dos

números

lloc

més

extraordinari

en

minsos conjunt

de dos mesos. Perdonau la confian«;a ...

Per al tra part, F<J.ltB ltidlel's

volem

aquest es compleixen vui t de

1986

abril

encara hi són, han

deixat,

Per a

tots

a

Alguns i

ja

que

ven en,

col·laboradors

agra'iment,

saber

que

amb

anys de publicació:

1994.

al tres van

nous un

de

fer

que

·Feli«; vui te ani versari!

ja

ho

vingut ...

gracies

N'ALÍ és viu encara.

N'ALÍ

comenc;:aren

al tres

han

abril

a

ells

4

SES NOSTRES COSES

SETMANA SANTA I PASQUA Entrem

· amb

parlant

olivetes

un poc dels costums d 1 aquests partint

del

diumenge

Ram,

el

Diumenge

quan

la

jovenea

di es,

anterior

dels

al

Garballons,

anava

a

cegar

la

cops,

es

celebrava

diumenge la

de

processó

les

processons,

rentada

els

confits,

fanals

o espelmes,

la

blancor

la

de

Casa

tan tes

Santa, plantes,

flors i ciris.

El Divendres el soroll 1 1 armaven el

so

de

les

·matraques

que

sentir 1 orella bamba amb el

infants

les

normalment

pels

fonts

darrerament

i

regalades

palmes,

ses

de

padrins

carregades

de llepolies, o els rams que després són penjats als balcons o per

a

protegir

la

finestres

casa

tempestes;

a

les portes del temple que estaven el

celebrant

cops amb la Creu i el

llarg

Ofici

1 1 horabaixa

la

llamps

i

tancades,

arribant

de

el

tres

diari;

i

Crist

amb

mentre

el

Setmana

tres

per

di es més

joves,

magol~s.

i

armats

tragos

1 església

del endolada

i

Sant i

dissabte

era

un

descampas

les

madones,

netejant,

pastant

crespells,

panades

treient tots els racons

que

puj ava

i

i

robiols,

els infants

cridant i cantant: Someretes sortiu del niu que el Bon Jesuset és viu.

Someretes sortiu del forat

glosant

que el Bon Jesuset ja es nat

dejuni,

de

Davallament

Passio;

de

dies

la

meditant

seriosos,

Dijous

rutinari

1

la

anava

com

i cuinant, afanyant-se amb les greixo-

de

eren

Divendres mentrestant de fusta

el

roncadors, i

palmes

pelades, amb les quals anaven pegant

lli túrgicament

I

el

foc

no u

i el llum novell.

i fent petites mortificacions preparatories;

toca

El

l 1 escenificaven,

primers

eren

el

avesat

fosca com el mateix dia.

els Dotze Sermons.

Els

al

neres,

cantant

predicador

campanes

continuació

tot a

Via-Crucis

les

tothom

per 1 1 esquena quan els protagonistes del

de

estava

processó

pegava

calfred

anormal

feien silenci

1

els

les

cases obertes endomassades amb cossiols

Rams, portant

la

vells o pobres,

amb

següent

trull.

de peus als set nins,

i 1 1 oferien a les al·lotes,

El

bon

amb

i

xollant i xuclant 1 1 ull del garballó.

un

La funció religiosa,

di ta planta: els joves 1 1 arrabassaven es menjava

organitzant

Pasqua

I

l 1 Encontre, Mare

de

d 1 alegria fill,

i

amb

les

Déu al els

que

la

Processó

de

dones

portant

la

bota

tres

re trabar-se tirs

de

les

vegades amb

son

escopetes,

i

hi

ha

es tona

ferm

els

i 1 1 Ofici de Pasqua i del

Rector

de

fri t

la

i

la felici tació

antany

del xot,

benedicció

coloms;

el

berenar

i

el Sol

Pas

casa

per

casa,

les

relacions

l aprofundiment

de

1

amb i

del capella i els seus feligreses. tancava

Pancaritat serie

de

enrera la tercera

festa

ara,

j ornades

acurgant les

de

traspassant-ho al. Dilluns

anys

Pasqua, fes ti ves,

de Pasqua,

Sant

gairebé

ni

a

ni

cap

del di a

i

i

Sant

panades

coneguts

no

té

les tot

acaba va

sols de mercadejar

les

espardenyes

ballant

de Sant Antoni."

dins

i

les

acabant-se tothom

en

de

conta, "es

es

vol fou

tan

observador

les

referint-se a tetes

de

socials,

fins

i

tot

pobres.

Cal

preparar

classes

dels

pagesos

una

de

oli

i

aigua;

forma

de trocets

es

de

carn

de

i de

col·loquen trocets

xulla, es la mateixa

tapen pasta

amb i

motlle

omplint-lo xot,

la carn assaonada amb sal s 1 hi

quali tat,

fa el

arrodonida

pasta

i

de una es

forn; se 1 n mengen tot 1 1 any

damunt espícies

sobrassada tapadora couen

bens,

a

la

que

tan porta

1 1 Arxiduc

empanades

millors

de

quantitats

les

pasquals comprades

INGREDIENTS

200 cls. d 1 oli d 1 oliva 200 cls. d 1 aigua 1 vermell d 1 ou 25 grs. de llevadura Tenint feis

llevadura,

aviadet,

cuiro,

és

a

crostaparat.

si

potser dir,

vos

que

Podeu

facin

evi tar-ho

la pasta o bé les panades amb

un

que

era

pedag

blanc.

i el que

és

no

les

prenguin com

un

tapant

ja disposades

Reflexionau

el

Pasqua

en

dia i gaudiu del millor de

avui

les celebra-

cions i Molts d'anys!

al

d 1 empana-

dies

i

400 grs. de sa1m

empanades,

de farina fina de la millor sa1m,

fetes:

i

les

o

unes

fins

Ciutat

arreplega

costums,

nos tres

a

la recepta que fer

me'

darrers

fira

dol

j ornalers,

les

aquest

celebrar

dels

menjua

Salvador,

una

du

la majería

Puntualitzant

podreu Lluís

a

als

les

fer-ne:per

un

i

més

que

de

compren

lloc

parents

a

gi:mt

treballadors dóna

tant

divulgador

famílies

tetes

especiali tat

més

delit

ara defora,

gent,

greixonera

que

massa

i

i

i

i

a

quaresma

L 1 Arxiduc

any

i

capella

missa,

poria

qual

dies

es mengen

llurs

aquesta

la

la

pau i concordia.

al

amb

gran

següents;

obsequien

aixo

on

eren pocs

que

famílies

pobles un

aquestes i

queda

als

prepari

Pasqua

després

Elm,

d 1 assistir a

fins

i

no

poder fer-ne tanta quanti tat

a

d 1 esquingar

no

envien als pobres

i

peu

que

de

en aquests

ser

que

família

Ciutat

nombre de panades

a

a

són propies d 1 aquestes

Dissabte

de

devallant

que

El

amb les espardenyes noves que comencen esquingades

tot i

dates.

les

aquesta

celebrant-se

festes,

des,

LO COC DE S 1 ARRACÓ

6

V I

L A

El

passat

26

de

marg

acaba

que

durant

la VI Mostra de Teatre, dos mesos dels

llargs umpl les

dissabtes

D E

JI O S T R A

T E A T R K

vetllades

d'hivern

al

nostre

estat

de

ver es

poble.

Enguany

ha

una "llostra", per la varietat d' obres que o

S

1

han

manco

escenificades,

de

pero

quali tat,

més

estils

i

gusts forga diferents.

Deu i

si

obres

bé

no

costumiste ha

s'han ha

el

teatre

mallorquí,

n'hi

d' estil

modern

fal tat

tan

hagut

representades,

d'altres,

i clasic que han agradat o desagradat segons els gustos de !'espectador.

Comentarem

aquesta

les cinc darreres, primeres

foren

vegada

ja que

les

comentades

en

cinc el

darrer número.

El

26

de

febrer

el

Grup

de Teatre, SANT IIIQUKL DE CIUTADELLA, presenta

1 ' obra

adaptació

altra,

illa

Una

com

lliure

Genestar del llibre

de

de G.

una Marí

Durrell,

1 'obra

no

agrada

a

la

major

del públic assistent.

De

fet

una comedia que és el que a li

agrada.

Era

més

part

no la

una

bé

era gent

poesía

posada en escena.

"El Pájaro burlón".

L'escenificació, i

decorats

foren

ambientació

Escenografía, música, nica

i

suma.

vestuari

una illa del l'acció. sortien - ho

El

so, d'una

que

Semblava

Pacífic, 18

feien

exquisits. lluminotecperfecció

estassis on

es

personatges forc;a

bé,

en si tua

El dissabte,

de mar<;,

5

de Teatre PASSATEMPS presenta

1' Obra

de

el

Son

S' estopa

Grup

Sardina,

arran

des

foc, original de Martí Mayol Moragues.

Coneixien Passatemps,

el

bon

fer

del

grup

ja que anys passats

també

que

havien

participat

a

la

pero

Teatr~

d'Andratx,

i

aquesta

Mostra

de

vegada

7

és una tragicomedia,

des f"oc

mista i

pero

passa

drama

arran

S • estopa .

deceberen.

tampoc

temps

de

més

l 1 ambient

de

fort

moderns ,

Els

quasi tots

onze en total,

KN

costu-

frívol

cruel.

i

de Nada!.

al

feren

bastant bé.

és

tota

una

que

obra

És una

l 1 obra

de

12

del

de

Sagarra,

pel

Grup

marc;:

es

ca,

hermosa i

grans.

:Es

di vertida per a una

fantasía,

representa

gran

autor

Josep

Maria

La

fortuna

de

Silvia

COMPANYIA

TEATRAL

"JOSÉ

DELFIN SERRA" de Ciutadella. És una obra

dramatica

de

gran La

existencialista.

contingut,

decoració i ambientació eren perfectes Els actors,

sis

en

vingut

a

les

d 1 Andratx

en

ho

tan

facin

Mostres que

tots

bé

ho

feren

grups

Pocs

perfecte.

també

total

com

han

de

Teatre

els

actors d 1 aquest

els

combinació

canc;:ons,

a

Magdalena

paper de Sílvia

Goñalons

i

a

en

Rosa

el

Carreras

d 1 humor,

escenografía .•.

. Anar

a

veure

EN

no és anar a

veure

una

ens

més

agradara

a gaudir, que

a

entusiasma

no

és

trobarem un, que

la

manco.

un

veia

per ninet

per

PETIT

comedia

sembla

és un di vertiment

que

És

anar

una

estona

massa

curta,

a

peti ts

de

sis

setena

(en anys,

vegada)

i

per a grans. És

també

una

apología

de

lo

nostre.

Tots els que hi anaren

fruiren

de debo, i els que ja 1 1 havien l 1 al tra vegada o a Ciutat, fruiren més encara. cal

dir

encapc;:alats feren

al public assistent.

o

JOAN

fruir durant

sempre

No

l 1 obra

converte-

en una obra d'art.

en el de Diana ..

Pero

peti ts

ixen un conte simple, el d 1 En Patufet,

grup de Ciutadella. Destacar espec i alment

de

estetica, una obra simpat!

excel·lent interpretació que El

una

teatre.

i

Va agrada al públic assistent.

PETIT

és llés

al tra cosa,

actors, ho

JOAN

que

per

de

els

Rafel

manera

actors,

Ramis,

excel·lent.

ho Aixo

ja ho sabíem que eren molt bons.

El el

día

dissabte, en

que

19

de

pogueren

marc;:,

La Mostra acaba el 26 de marc;:,

fou

tornar

a

amb 1 1 obra de J oan Mas, pocs

veure EN JOAN PETIT pel Grup TEATRE

i

DE

AGARA.

BUNYOLA,

que

ja

havien

vingut

a Andratx el passat 30 d' octubre.

L 1 obra Carles

és

Muntaner

original i

el

de Teatre

Bunyola

1 1 ha

escenificada

enguany.

Entre

al tres,

27 a

J oan de molt

estigueren

a 1 1 Audi torium de Ciutat la temp orada

doblers,

que

escenifica

L 1 obra es repetí 1

l horabaixa.

tingué

exi t,

aquesta el

Molta feina

caire

mancava.

obra

i es

jocós

el

AGARA, podem dona i

Havien

diumenge

com sempre, dir a

rioler

que la

Mostra que

predominat

obres series.

JP

amln

li les

8

PREMIS "ANDRATX 93" El Professor de l'Escola "Es Vinyet" i un grup d'alumnes presentaren dos tre balls

Premia "Andratx 93-Kcologia"

als

que obtingueren premi

i

"accésit".

Aquí en teniu un resum-fragment d'amdós: SANT KLJI abana di t LA P.ALOJIKRA

(Avaluació d'impacte ambiental de la Depuradora de Sant Elm ) "El 7

de setarbre de 1229,

el

Rei

desarba'rc8. a l' illot des Pantaleu.

Jaune I

A la costa es

veien ll'OVÍJTe1ts

de

trq:Ja,

uns faX> pecr¡s i 200 cavallers.

la Palanera, cx:ntant al

arnnenat Alí

de

la distribució

Rei

i n:ni:lre de i::rq:)es que tenia Wali Abu Yaya.

1' histaria.OOr

Segrn

reca1aven

i

a

un Oratori pels la

Palanera.

N' Alí

En.serwat,

era

Palanera.

així

I

ho

estaría

dcnada a Perpinya l' any la cx:nfi.guració de orde

de població a l 'ordre

claro:;tra

m

13)3

la

disposava que -s 'havia de

població de 20 a

3)

la

reial

es plantejava vila.

:f\.rb..Jra

Aquesta

a:n:;truir

una

cases, rodejades de m...tr'ades •••

Els tecnics per a en Jaune

que

dedicat a Sant Elm. Jaune II va tenir un gran

un espia del Wali.

Acabada la Crnquesta el Rei

rrariners

L'Ora.tari

interés en :fundar un rrucli

Dia 9, que era diurenge, arriba nedant en es Pantaleu un sarraí,

un lbspital

dur endavant zquestes

pera

obres eren Raros de Brull i Pere Estrus,

s' en toma cap a Catalt.ll"\Y8.. Eh el Repartiment

varen sorgir dificultats i es pot supooar que

la Palanera,

la vi la m es va cmstruir mai.

illots

la Dragcnera

illa de

Pantaleu

i

MItjana

i

dins

quedaren

la porció del Bisbe de Barcelona,

els

Berenguer

de fhlou.

Els i per

I'J'OI'a3

saquetjaven l 'Hospital i l 'Oratori

aixo, 1' any 1394, es a:n:;truí una

de defensa. IUrant el

La Palanera a:nprenia

dues

alqueries

segle XIV,

torre

el Port de

la Palanera tenia gran importancia ja que tetes

i un rafal, amb el rrm rc:rr.3. Palanera, derivat

les naus que salpaven del

Port de Ciutat hi

de Palunbaria (Enserzyat 1919) •

recalaven abans

cap

El

Bisbe,

l'any

1234,

va

establir

la Palanera de la fama següent:

Carprenia la part rrarítima que va des

de

Ses Basses fins aSa Fineta.

Raocn

L' alquería Tió.

Alfi.xina

fou

cedida Tió

.-,

prOOablement

degut

als

Pirates

que feren cau a la Dragooera i al Freu.

XVíii va ser

i

i

erbarcai'-€e

Alanany de

S' Arracó fins a Can M3yol.

a la Península per fugir de

cap

Aquestes jurisdicció

terres

perque

ternien

en tenien dues:

problenes

de

la del

Rei

i la del Bisbe. De l' acord que arribaren l' any

Bemat Basset

perque

de S' Arracó,

la Justicia.

de Son Martí

terrenyal Reí Jaune II

la

refugi de criminals i band.ejants que esperaven

- El rafal de la Palanera correspongué

L' any 1Z79,

de

a

des de Sa Fineta a Cala d' Egcs.

des

Ccntinent.

els poblaOOrs

Durant els segles XVII

Carprenia l' acxb...lal Son

a Pere Vich,

del segle XVI

al

Palanera varen anar replegant-se cap a la vall

- L'alqueria Atzeiquia a Bemat Basset.

-

A finals

d' enfilar

cedeix

un

es construesqui

1323, que tots eles eren igual, de Pari.atge.

El

Reí

es

vingué

quedava

la

el rrm facultat

9

reserva

de recurrir la carlama a nort, i es per ell

la Palanera,

la Vall de

Coll fins a la Punta ga.l.iirli i

del

des

la Cala

a

En Basset a excepció de 1 1 illa de la Dragcnera.

El n:m de la Palanera es va SLSti1:llir

La Torre

cura

1 1 Oratari estaven a

i

de cb3 Talaiers

després del

i

Vicari

de

S 1 Arracó,

1926-1929,

entre

la carretera S 1 Arracó-Sant Elm,

1 1 arw

d 1Arrlra.tx:

1 1 AjU1talelt

18ffi

va verxlre 1 1Oratori a 1 1 Arxi~ Lluís Salvador per 3333 1 3 1'1!. o

Abans

eis carra:; havien de passar per la platja i devora una roca que ax:ara

Es Geperut. Per anar a

conserva:

es

la Punta Blanca havien

1

d anar pel Coll des Cairats

i

Tamví.

per Qm

eis

prcpietaris

varen cX:nar pas per clins eis seus terTerzys fins arribar aSa Punta Blanca.

Eis pescadors que

a 1CXX> lliures

equivalrets

va realitzar

i

Torrent d 1 en Perxota.

el pcnt doount el

ser

va

1 1 Ajmtalelt va crnstruir

i.ndepet'rl:nt,

Una vegada feta la carretera

S1 Arracó.

barca

taú.en

a

Sant

Elm eren: el Patró Bach, el patró Sien, el patró

nallorq.rines.

EL SEGrE XX

~ cc.men<;a el

és una platja i

Diner,

segle

Sant

XX

Elm

eis prcpietaris

deles

tenen

que

terres

el patró 1\bteu Viguet,

patró

el

Pere

JQ911 de can Sauva.

A 8ala eis

Hi havia casetes:

una ca:;tqa :rocx::sa en m

hi viu n:irgú pernana1tment, sois eis pescacbrs

1

barraca des patró Pep

A la platja

'M3resser".

petita una caseta deis

Ccnills una

carabiners.

La

fanília

"Perxota" taú.a una caseta en ara és el restaurant

petites casetes peró sense viure-hi.

E1m

IIU1Ícipi

per

pel de Sant Elm.

i

~

el patró

desenvolupare1t de Sant

Na Caragola. Eis

durant

segle

Bach, Qm Marieta, en Jaure Terrades, MsOO Tcnina

Barrtaneu

al Sr.

Taneu

aquest

1

'VIguet",

Vieh

que

va

entrevistat

han

1 1 aro

Alamny,

ser

batle

en

pedani

eis

estava dividit

en dues

Sa Punta Blanca, des

anava

1925-19~

anys

i

zcnes:

Sant

Elm

Sant Elm

a

Toni

Palmer:

Sa Torre des

de

Fleixes

i

L' arw 1931 es va abrir una botiga,

des del Torrent fins

en Mique Flexes "Dametes":

L 1 arw 1940 F.

Canals

abrí

una botiga on

Al 1945 un xalet i el solar valien 25.CXX>

pessetes. Al 1950 es va abrir l'hotel Dragooera, i

al

1900 es va instaHar el primer teléfon

L'arw

1962,

1

S Íl1al..lg1..l:f

i el Tebar. També aquest

arw

l'hotel

Aguamarí

arriba l'electricitat.

Es Carregador. (:fragnmt del treOOll "Avaluoció

del

Torrent

era

propietat

1

d iDp:lcte mi>imtal de la IJepJra:tra

de la família Fleixes "Mat:i.nada": de Sént Elm) - Perico Fleixes: Es Terrer i

Negra.

Qm

i asfatar la carretera.

- Josep Perpinya: Sa Cava d 1 en FUster.

- Després

en

Saca, i 1 1 enginyer G. Roca féu el primer xalet.

Na

a la paret de Na Caragola.

- L'arro

'Barreter"

ara és el restaurant Fleixes.

Galinda fins a n'es Torrent d'en Perxota.

- Gabriel M:>ya:

Miquel

1

una a sa Cova d' en FUster .•

la Punta

Negra era dels egüent prcpietaria:

-

en Miquel Serr8.

tarbé taú.en caseta. En

i

tota aquesta zooa. que

de Na Galinda ' fins

de sa Dragooera i

Qm

Miquel ''Balta" tarbé. En Jooep Perpirzy8. en taú.a

entre eis anys 1962-1965 i 1987-1991. ''Entre

Viguets,

Prina,

Per sebre el

sa Punta coHeg:;.. Públic ''Es Vinyet"

10

PROPIETARIS 1 DIVISIONS DE L'ALQUIRIA DE BENIORELLA DES DEL SEGLK XIV FINS A L'ACTUALITAT

Jaune I,

acabada

la

Ccn:¡uesta,

otorga

el terme de ltbrnl.tixí

de Mlllorca: Pt..ú.gp..uwEnt, i Arrlra.tx. Tot

a.ixo

i

el Palent M:Jra,

EstellE!1CSS,

Calvia

arnte:Jat després de 1320:

i

nens

chlzell de

la seva esp::sa IXI1a lttirgalida

a

ll i~

exprcpiats.

a

a

la fanília

dels

és cqJeSt arzys

I

que

prcpietaris Beniorella

canvia el seu rnn pel de Sen Fort:.un,y, per rror del rnn dels seus prcpietaris. El rnn de Beniore-

Kl~.

Dins les terres oc1l.Jals ten:im cx:nrtacia histarica

del M3gúfic Fortl.lrzyo de R.lescas,

terme de Mlllorca,

Bisbe de Barcel<na la rreitat del Ciutat,

al

passa

Després d 1 tn plet, la firea

El Repart:iment de Mlllorca fet pel Reí

d 1 una

serie

d 1 alqueries

8rabs:

ser OOIF.

va

de 1320 aPere Rovell, rrercader.

d 1.An:iritxol

de

Tora

La Sra. Magdalena· l'tbra cedeix en testanent Sen Fort:.un,y als

Els ccnfu:ntants de dita alquería eren: de

mes cases i terres

sib.lades dins la mateixa poosessió de Sen Fortuny,

estmlida pel Bisbe de Barcelcna el 7 d 1 abril

1 1 alquería

reserva per

m ara esta en projecte ccnstruir un CAMP DE

Benitiarur, Salnanior, Alcarú<; i Beniorella • .Aquesta alquería de Beniorella

lla i tq:inim es

de Ruescas i

seus fills Joan i Jordi Fortl..ley

l'tbra.

Aquests,

a

la vegada,

1 1 alquería cedeixen al seus néts Carles desp.rig i

(Peguera) ,

la

a

la

1 1 alquería seva espooa Magdalena Fort:.un,y, que foren ~i-

la fanílía Cabot,

de Pc:ns Cabassa i 1 1 alquería de Garrafa.

nats el 2 de gener de 1522 pels agernanats.

L 1 any 1340 aquesta fioca passa a

nens

Els Fortuny varen tenir la

fioca

fins

de Bernat Crnpanyó que la va de vendre per al segle XVIII que va passar a la fanília Salas deutes a Guillan Sant M9rtí. La fanília

Sant i

d 1 aquesta per matri.rroni · al M3rqt.t€s de

la

M9rtí la posseí fins 1 1 any 1LU) que la varen Rarana. El 2 de jlll'\Y de 1876, el .r.m-qu€s de ven:lre

a

l 1 habitant

d'Arrlra.tx

Prats la Rarana, i per poder mtarial otorgat a Burdeus

Pere

i aquest a n 1 Agustí l'tbra. Avui en día encara

(Fran<;a) al capella Joan Calafat i l'tbrla, divideix

es a::nserva el tq:inim de Sa Costa de Na la fioca de Sen Fortl..ley i ven les mves pcssesM:>ra, referit a un tro<; de fioca.

sicns de la següent forma:

Devers l 1 any 1425 n 1 era propietari Joan

- CaTp de Mar al Sr.

Francesc Roosinyol

de Cq:Joos, per haver-se casat arb una filia de Sa Granada. d' Agustí l'tbra.

Joan de Copcl1s,

- Sen Fortl..ley i el Cap des Llarp al Sr. doctor

de

lleis,

prendre part a la revolta dels forans

va Jooep d'Astier,

centra M3rques de la Ramna.

els ciutadans; per aixO li va ser confiscada la poosessió de Beniorella l'any 1463.

El 14 d'abril de 1467;

- Beniorella a la Sra. Trinitat Fanenies.

CaTp

de Mar

s'ha

el rei Joan II que s'ha urbanitzat,

va otorgar l' alquería de Beniorella al Falconer Majar, Joan de Sastrano, Pages, que era doctor en lleis.

probablanent fill nab.Iral del

i

a

seu Roosinyol.

m:mtingut,

en m:ms de

El prarotor de

les

fins la

ara

família

urbanitzacions

Joan des Salinar i es cap Andritxol ha esta la Sra. Ccncepció Roosinyol i Fuster.

11 Jooep d 1 Astier

El Sr.

que

pertanyia

a la Societat Illa1ea maríti.rm i

al Canvi

Balear va vendre Sen Fortuny al Sr.

Gabriel

Al€JJE11Y. P<Eteriorment,

i

en

Bartaneu Darder i el Sr.

Societat,

el

Sr. 1 1 any

LlorEn; Jaune,

Bcsch Enserzyat, que havia estat Cap d 1 Int:men-

1955,

ci a de les 'l'rq:>es F..sparzyoles a Cuba.

del Rellevar fins al Cap des Llarp, a més

cx:rrlicioos de carpra

el

Sr.

A les

d 1 Astier

es

reserva estatge de vida a les cases, dues nules i dos missatges.

pel Sr.

Jooep

d 1 Astier

va

ser

Marques

al

de Bellpuig. i

Enserzyat,

de

sogre

Bemat Jofre, exiliat durant la Guerra Civil i que va ser assessor del financer america,

Banc de

va hipotecar la finca

Cr8dit Balear i

en

el

en ro poder pagar

la hipoteca, la carpr8. el Sr. Jooep Trujillo i Coota, 1 1 any 1914, i per

~ia

faniliar

pass8. a la fanília Alorda, actlJals prcpietaris.

Beniorella, verruda a Fem:nies,

pass8.

per

la Sra.

va vendre un trcx;: un andritxol,

herenci a

Srs.

carpra,

agdcoles en mans

ool

Darder

quedant Sr.

i

les

Darder

Jaune Terres

(Talaiot,

de Beniorella, el Sr.

als

f aniliars

S 1 Aguait,

Gaspar Alemany

del

Sr.

Jaune es queden les Terres que carfrcnten amb en part en dues

la mar, urbarri.tzables

A 1 1 acUJalitat el Sr. Lluís d 1 AlfOin), de Bellpuig,

ha venut la finca

S.A.

Porto-Fomells Carp de Golf,

per

la

a

M:lrques 1 1 a~presa

coostrucció

que envolta a la casa, hort, llirrn1eres, etc.

(F~t

del treball

AvalJJriÓ d' inp:lcte albiental.

del CaJp de Q)l:f de

~)

PREMI ANDRATIC ECXllffiiA 93

pertany

Col:legi Públic "Es V:inyet"

Gaspar

EXCURSIÓ A "SA DRAGONERA" d 1 ABRIL 1994

Sorti d a : a l es 10 1 30 d es Mollet . To rnada: a l es 15 hores Preu: 2.500

~

- Ni ns 1.000

del

reservant-se les cases i la Terra

de

DI A 2 4

fases,

en 1959 i 1983, ari:> el nan de Villar de Beniorella

Marques

al

Ca Na Rica. Aquesta finca de S 1 Aguai t

actualment

separen la seva

els

Trinitat

de Bellpuig. L 1 any 1937, el M:lrques de Bellpuig

a

An:lritxol.

An:lritxol, Q:ma de Sa Tela) i en mans del Sr.

Gabriel Bcsch

Rockefeller,

del

Talaiot i les terres de Beniorella que té a

L 1 any 1970,

El Cap des Uarp creim que va1I.It

carpren gran part de la poosessió des

~

(Inclou dinar, aperitiu i Pael la, v i i postre) Els beneficis seran destinats a la compra de l 1 Escola Vella de S 1 Arracó In:formació: ASSOCIACIÓ DE PARES D 1 ALUMNES DE "ELS MOLINS" DE S 1 ARRACÓ

12

NOVA BIBLIOTECA DE "LA CAIXA" A ANDRATX

A partir del 10 de gener d' enguany,

la

sucursal

de

"La

Caixa"

que

permeten

llegir

sevanova

té

Biblioteca,

programa

i na Mi que la Danús,

del

uns

10.000

de l'obra social de l'entitat bancaria

ría,

Esta oberta de dilluns a

donar consell a

de 16' 30 a

20' 30 hores,

per unes 35 Esta

persones

dotada

d' un

a dal t

hi

ha

i

per

existeix

de

1' entrada

banys,

a

l'equipament

dones,

complamenta amb extintora contra incendis.

en dues parts: més 6

grans cadires;

una per

amb i

el

de

taules l'altra

als

lectors

grosses per

als

de més

peti ts

i

per

A la Biblioteca

tota

prestec

Tenim

que

mena

de

al

poble

esta

i

també

periodics

i

agra1ts

a

nostre,

sens dubte,

i

és

mol t

amb el seu

és

una

de

cultural

la les

cultura, coses

1' educació dels

imprescindible

les noves generacions Visitau-la

servei

perque

importants per a dividida

esta

Biblioteca

La

!libres

"La Caixa"

d' urgencia

d'ajudasr

revistes d'actualitat.

més

es

aproximadament,

més

hi

del corresponent als mi.nusvalids.

Així,

n' els

menys. a

La Biblioteca

l'encarregada

o

ha

amb

1' actual biblioteca-

cercar el !libre · idoni.

elevador

dos

és

volums

té cabuda

més

minusvalids a 1' escala i

divendres,

estudiar

la llum natural del sol.

obrí per als andri txols la dintre

i

per que

al van

disfrutau

i

més j oves

futur

de

puj ant. de

la

lectura.

menuts, amb dues tauletes amb cadiretes,

perque

els

nens

més

peti ts

Vos saluda: Rafel Oliver Gramático

puguin llegir cantes.

A part de la iHuminació artificial, hi ha un bon nombre de finestres

atACII· Ull

- ..................

-~-- · IN

GAL:ICIA

MAIIS~OI

..,..._.,71., ...... ,

•...............

RENT A CAR tr ,.,••• , 1

IAPAi VAllADAS

..... 1,

Jell. 17 ZIJ 01 PrQ. JNDIIA11J

t IIALI.D8CA 1

13 MENJADA-CO~LOQUI D'UNIÓ MALLORQUINA ANDRATX

El dissabte, 26 de febrer, Unió Mallorna Andratx va Layn del

celebrar

Port

una

qual va assistir

en

el

restaurant

ITIEnjada-colioqui

a

la

la Presidenta del Partit,

M3ria Antinia

M.Inar

va

assistents les línies basiques treballaran en el

futur,

explicar en les

eleccicns

als quals

eurq::>ees,

aut.cnCmiques i rrunicipals.

M3ria Antinia M.Inar, el Coordinador General,

Alfred M...Ls,

i

tota la plana rrajor d'U.M.

Andratx, és a dir, Tcni Bordoy, el

rn1

presi-

dent, Alberto And::negui, Joan Forteza, Germ3n

Navas, Joan MJragues, Tcni Pino,

Joan Booch

La Presidenta va dir que ells són 1' al~ nativa

als

partits

de Madrid i

per centra

allo

base

d' arrüs

i

porcella ra:;tida,

a

prop de setanta convidats,

a

la rrarinera

va delectar el paladar

no afiliats al partit,

les

que els

que reben és

Va definir la fornació

lidera de centre nacicnalista.

L '8pat a

que

Illes cada vegada d:nen més dotiJers al Govern

en carptagotes.

i Miquel Alaracy, entre altres.

centralistes,

mili tants

d' Andratx

que

Va

arumciar

aviat

tendran

un local social on podran treballar.

JIDlts d' ells

perO que

el

grup

L' acte va concloure amb un animat colioqui

nacionalista va valer reunir per dona!'-los

en el qual es tractaren n.arbrosos tanes d' interés

a conéixer el

pel nostre rm.micipi.

rn1

projecte d'U.M. pel futur,

una vegada celebrat el Congrés

el

passat

mes de maig, en el qual es fusionaren diferents partits de caire nacionalista dins la p:rOpia Unió Mallorquina.

Gaspar Rosselló

14

TOMAS MORE (1478-1535) PREGARIA PER DEMANAR EL BON HUMOR

Dóna'm, Senyor una bona digestió ;· i, no cal dir-ho, alguna cosa per digerir.

Dóna'm la salut del cos, i el bon humor que em cal per mantenir-la.

Dóna'm una anima sana, Senyor, que tingui sempre davant deis ulls allo que és pur i que és bo, perque no s'escandalitzi enfront del pecat, ans trobi la forma de remeiar-lo.

Dóna'm una anima, Senyor, que no conegui l'a[vorriment, ni el remugueig, ni el ploricó, ni la queixa ..

I no em deixis prendre gaire seriosament aquesta cosa que es fica pertot i que anomemen el JO. Dóna'm, Senyor, el sentit de !'humor: fes-me capa<; de riure (j'un acudit perque sapiga treure un poc d'alegria de la vida i la pugui compartir amb els qui m'envolten.

•' .

·' ·

15 SETMANA SANTA I PASQUA

Diumenge de Rams

L' arbre de Judes o de 1' Amor de dal t

la costa comen<; a

a

verdej ar.

O

és que la Setmana Santa arriba tard enguany o la Primavera ha estat primerenca.

Rams i palmes ... Hossanna al qui ve en nom del Senyor.

A 1' horabaixa un Via Crucis mol t es

fa a

la Parroquia.

El Bon Jesús cau i

i tres Dones de Jerusalem, de La Passió el menegen.

concorregut i pateix.

devot,

els

Cirineu,

dotze

MARIA,

adequadament ataviades 1' acompanyen.

sermons,

Veronica

Els confrares

16 Dijous Sant

Solemne Eucaristia, Lavatori de peus, Monument, Hora Santa.

Molts cristians viven devotament aquest Dijous

.,

17

Divendres Sant

Al vespre de prest,

adoració de

la Creu.

Més tard,

surt

la

Processó,

pero la Lluna no hi és present. Al contrari, núvols i un ventet fred.

Mol ts devots, la Banda de Cornetes de la Passió i de la Sang, i

el Clero,

i

Tambors al

Autori tats

complet,

les Confreries

Locals acopmpanyen el Passos

La Sang.

Sortida la Processó comenga a ploure. Ciris i paraigües.

Hom pensa que el Bon Jesús, que era una Rogativa,

que enguany el

pero' quan sentí

el Divendres Sant. La pluja amaina ...

tornaven portar dret, creia

la primera saeta se n' adona que

era

18 · PASQUA

El dissabte a vespre sonaren les Campanea. Ha ressuscitat Bufava un ventet fred '

gent ana a

1 '"Església.

que desbarata el

Simpatica

foc

celebració,

de amb

la Vetla, llums,

pero bastanta

aigua

i

clavells

i Al·leluies.

Al matí no plou i el sol sanen les salves...

llueix.

és L'ENCONTRE.

Sanen les I

campanes,

Missa Solemne.

sanen els tambors,

Regina Coeli,

laetare,

Al·leluia •••

.,

19 DILLUNS DE PASQUA I

Elm.

les Festes acabaren el Hi

acudí

com és

dilluns,

amb el

costum mol ta gent,

tradicional Pancaritat a 1

de S Arrac6,

1

d Andratx

contrades. La imatge nova de Sant Elm hi fou present, portada des

i

de

Sant

d' al tres l'església

'

a la Torre amb una peti ta carrossa, pero qualque cosa falla enguany ... Semblava

..

un Pancaritat descafeinat ...

.."

ASAMBLEA GENERAL PERSONAS DE LA 3ª EDAD La

Asociación

Edad

de

de

la

Andra tx

Tercera convoca

una Asamblea Genberal: Jubilados, Pensionistas Socios y no Socios A tractar: El nuevo impulso Nuevos Proyectos Lugar: Teatro Municipal Día: - 30 de abril .

Hora: 19 (7 de la tarde)

20

El

oanseller

de

Cu1tura, Educació i Esports, Bartaneu Rotger i el Ministre

d 1 Educació i Ciencia, Gustavo Suárez Pertiem arrb

els

Secretaris

d 1Estat de 1' Adninistració CEntral •

..

EL MINISTERI D'EDUCACIÓ 1 CIENCIA TINDRÁ EN COMPTE EL PLA DE NOVES INFRAESTRUCTURES l. LA SEVA DOTACIÓ ECONOM(CA EN EL TRASPÁS DE LES COMPETENCIES UNIVERSITÁRIES.

Les competencies educatives en materia universitaria arribaran a les Illes Balears entre 1'1 de juliol de 1994 i 1'1 de gener de 1995, tal com s 1 acorda en la reunió que dia 7 de febrer mantingueren Bartomeu Rotger i Amengual, conseller de Cultura, Educació i Esp"orts del Govern Balear, i el ministre d' Educació, Gustavo Suárez Pertierra, a la seu del Ministeri d 1 Educació i Ciencia, a Madrid. La necessi tat de dotar la Universitat de les Illes de noves infraestructures, amb l'objectiu de modernitzar-la i adequar-la a les exigencies actuals, i la possibilitat que el Govern balear assumeixi la totali tat de les competencies educa ti ves 1 'any 1997, foren a:lguns dels temes més importants que es trae taren en la reunió. En aquest encontre, també hi assistiren Jaume Casasnovas, director general d 1 Educació, Concepció Sartorio, secretaria general técnica de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, i tots els secretaris d 1 Estat de l'Administració central.

En el decurs d'aquesta reunió, el conseller de Cultura, Educació i Esports, Bartomeu Rotger manifesta a: ministre la necessi tat d 1 una transferencia competencia! que cor:sideri el fet que la Universitat de les Illes Balears és una institució en creixement, encara que no consolidada des del punt de vista de la se va infraestructura. En aquest sen ti t, la Conselleria de Cultura, Educació i Esports ha sol.licitat al Ministeri d' Educació que es comprometi al finan9ament d 1 aquest pla de noves infraestructures, el que suposa un increment del pressupost destinat a la nostra Uni versi tat en 3000 milions sobre el pressupost actual.

En concret, els projectes prevists són la construcció d 1 un segon multiaulari, una altra biblioteca i un paranimf, adequats a les necessitats de la institució i que resoldran els actuals problemes de manca d 1 espai.

L'edificació d 1 un centre d 1 investigació tecnológica i un pla de zona esportiva s 1 inclouen també dins aquesta mateixa proposta.

El projecte d 1 un scgon mul tiaulari, juntament amb el primer, les obref::l üel yuol comcn<roron uun ovio t, .Cinan<radoo pol Miniotori d'Educació i Ciencia, constitueixen una dotació en infraestructura molt important per al desenvolupament i la

..,

21

recerca a la Universitat de la nostra Comunitat. En aquest sentit, :també s'ha plantejat la necessitat d'incrementar els fans del I+D, especialment a través d 1 una territorialització de les inversions en infraestuctura.

El traspas de les competAncies de la resta del sistema educatiu es dura a terme entre 1996 i 1999. Segons Bartomeu Rotger, la nostra Comunitat Autónoma gaudira de la totalitat de les competAncies educatives 1 1 any 1996 i com a maxim al 97 , si existeix acord entre les administracions central i autonómica.

D 1 aquesta manera , el ministre d 1 Educació i CiAncia ha proposat la signatura d 1 un conveni de col:laboració entre 1 1 Administració central i el Govern Balear, amb la finali tat d 1 actuar coordinadament durant el període de traspas de tates les competAncies. Aquest conveni estableix la creació d 1 una comissió bilateral que es reunira per primera vegada a partir del dia 15 de mar9, adre9ada a 1 1 intercanvi d 1 informació i a 1 1 estudi de propostes sobre la planificació dels centres, l'oferta de 1 'ensenyament, inclosa la formació professional i sobre la incorporació al currículum de les especifici tats de la nostra Comunitat Autónoma. La comissió bilateral sera copresidida pel secretari d 1 Estat d 1 Educació, Alvaro Marchessi i el conseller de Cultura, Educació i Esports del ,Govern Balear, Bartomeu Rotger.

El conseller de Cultura, Educació i Esports va sol.licitar al Ministeri la construcció d 1 una nova seu de la Conselleria d' Educació a la nostra Comuni tat Autónoma, per a la qual el Govern Balear cedira el solar. Aquesta Conselleria, quan disposi de la totalitat de les competéncies educatives, tindra un pressupost mol t important, proporci,anal als 9000 treballadors que l'Administració central traspassara a 1 1 Administració autonómica i als 152000 · estudiants que actualment hi ha a la nostra Comunitat Autónoma.

La constitució d 1 una unitat pont de transferAncies, integrada per funcionaris del Ministeri d 1 Educació i CiAncia que treballin conj untament amb els funcionaris de la nostra Comuni tat Autónoma en el procés del traspas, la necessitat de participar en l'elaboració del mapa escolar, en la formació del professorat i en l . 1 elaboració d 1 un proj ecte educa ti u propi, especialment adaptat a la llegua, la cultura i el medi ambient de les Illes Balears ·són altres dels temes tractats en aquesta reunió. i'

CAPJLI~RIA

-

SNACK BAR

<Duíjote CAMP DE .MAR • MALLORCA

-1-w •-f-- 1::::. ¡

-

=•

E•

REPARACION Y VENTA DE BICICLETAS

PI.

~epafte

(Junto 8er Pobll) ANDRAITX

TeiMono fS7 ~ 10

-

AVINGUDA DE SON MAS ~

22

Diumenge 10 d'Abril de 1994

1

09'00 h.

09'30 h.

10'00 h.

10'30 h.

11'00 h.

. .

11'00 h.

11 '30 h.

11'30 h.

l1o d'Abril

de

19941

11'30 h.

12'00 h.

Obertura de la Hra Mostra Ra~ autóctones Demostradó de cans anti-droga Exibició de cavalls, doma espanyola, salt i galeras Demostració de salvament (Creu Rotja) Visita de les Autoritats de la Comunitat Autónoma i del Municipi amb bandá de cometes i tambors, xeremies i majorettes Tast de Coques obsequi del fomers d'And.raitx i S'Arraco • Vi ofert per Mateu T errades • Formatge de f>"¡ris i Ca'n Montes .

• T ast de Cervessa de Damm de Biel Bonet) Actuació d' "Aires d'Andraitx" Concurs de tallar soques de pi (3 premis oferts per Ferreteria Mateu y Husqvama)

··.¡ .• .

r-------Patrocinat: ---------.,

ll

Conselleria de Comer~ l Induslrla de la C.A.I.B. Conselleria de Mricultura 1Pesca de la C.A.lB.

NOTA: Els organltzadors es reservan el dret de lntrodulr modtflcaclons si ho aconsellan les clrcumstdncles.

Ajuntament d'Andraitx .

"laCaixa"

•Son Esteva • Antonio López Amores ~ Matias Tomás • Gabriel Pujol (d'es Collet) S'Arracó • Andr~ Ruiz • Pedro Coll (Uuch) • Jorge Terrasa (Fureta) • Juan Porcel (Palou) • Lorenzo Massot (Ses Corterades) • Sebastián Domenech • Pedro Ensenyat (Cabrit) • Toni Palmer (Cor~o) • Mateo Palmer (Cor~o) • Rafael Bestard (Paguera) • Son Vich - Paguera • Ses Algorfes • Juañ Ferrer y Francisco Xamena • Gabriel Ensenyat (Convoy) • Manolo Agudo (Ca'n Tries) • Marina {Es Coll Baix)

·Tolo Truyola • Toril Clota (S'Arracó) • Evaristo (S'Arraco) • Uoren~ i Elisabeth (Son Pericasses) • Gaspar Pujols (Son Orlandis) • Hnos. Seguí • Sebastián Palmer (ES;Coll Baix) • Gabriel Martorell • Antonio Gutiérrez (Son Curt) • Gabriel Puigserver • GUbert (S'Arracó) • Peláez • Miguel A. Angeles Pulido (Es Serral) • Antonio Fernández (Son Orlandis) • Agudo y Hermanos • M. Luisa Martorell • Bernat Mestres (Son Vic) • Manolo Romera • Juan Miguel Cala(ell • José M!t Carreño {Es Serral) • Mateo Morey (Son Esteva) · • Rufino (Es Viñuet) • S'Alqueria d'Andratx • Francisca Massot - Ses Corterades • Jaime Vich (Son Nada! S'Arracó) ' • Finca Joana

23

•Acercaos a mí. ignorantes. instalaos en la casa de instrucción• Sir 51,23

df

Anauve 9 crn3uve...

e vagado mucho tiempo como una oveja perdida...

Te busqué en las maravillas que has creado.

Pregunté a la tierra si ella era mi Dios. y me contestó que no.

Pregunté al mar. a sus abismos y a todos los seres que lo pueblan, y me contestaron: ~Búscalo más arriba».

Interrogué al cielo, a la luna, al sol, a las estrellas ... y todos me respondieron: «No somos tu Dios». ¡Maldita ceguera que me impedía verte!

Cuando un escrito no es sólo una reflexión sino el fruto de una experiencia. los palabras tiene un sabor especial. Este es el coso de San Agustín de Hipona. Filósofo y hombre de profundo espiritualidad. nos muestra en este texto la trayectoria de su búsqueda de Dios~ Ciego y sordo, se cansó buscando a Dios donde no podía encontrarle ... hasta que El mismo le iluminó.

¡Maldita sordera que no me dejaba oírte!

Sordo y ciego como estaba, sólo me fijaba en las maravillas de tu creación.

Me cansé buscándote fuera de mí, a ti, que habitas en mí.

Recorrí ciudades y plazas y no te encontré, porque en vano buscaba al que estaba en mí.

Pero cuando me iluminaste con tu luz, te vi y te amé, porque no se te puede amar sin verte, ni verte sin amarte.

24

PAGINA LITERARIA per Rafel Oliver Gramatico

Aquesta vegada contam amb la col·laboració d 1 un veí nostre que participa a n 1 aquesta secció literaria d 1 una manera molt especial. ha deixat un escri t de tot,

especial,

que té mol t

En Jaume Dolg

a veure amb les nos tres arrels,

per la dificul tat que

ha

presentat

Del recient: viatge que va fer en Jaume a Cuba, va filmar unes cangons "havaneres" dedicades a

amb

la els

n 1 els

damunt

seva

coneixenga.

demés

endri txols,

emigrants

a Cuba, i després de mol ta feina d 1 enteniment de les veus i

i

ens

que

traducció,

anaren sortiren

aquests versos en forma de "espinelas" que són estrofes de deu versos octosílabs i en nom "espinela" prové del poeta Espinels que les va inventar.

Agra"im mol t a n 1 en J aume la

seva col·laboració i

disfruteu amb la seva lectura.

esperam que vos al tres

.

A la secció contarem també amb els apartats habituals: curiositats llibresques,

anecdotari d 1 escriptors,

frases célebres,

gregueries

de

Gómez

de

la

Serna i el vocabulari de barbarismes.

CO~LABORACIÓ D1 EN JAUME DOLº "EBRIOS DE FRATERNIDAD LES DAJIOS LA BIENVENIDA"

Ebrios de fraternidad .

ritmos a fuerza de azúcar y caña

les damos la bienvenida.

que nos endulzan la voz.

Con una mano agradecida del amor y 1 amistad

Hecha de grano y montaña

de la provincia habanera

para el visitante Cuba

que orgullosa os espera

sobre el vino de la uva,

por su económico aporte

con aguardiente de caña,

agrícola por el norte

por Andratx y por España

y por el sur marinera.

su mano antillana estira y una gargant guajira,

Nuestro pueblo con sus manos

entre guateque y baile,

les guarda playas y costas

le invita a tomar café

les ofrece sus langostas

en una taza de güira.

sus jugos y sus bananos, les multiplica sus granos

Cual solera y montura

criollísimos de arroz,

le pone a cada viajero,

- y dénles nosotros dos,

en acauesas un sombrero

hi jos de Cuba y España, •"\

redondo como la luna,

25

porque el sol de su tribuna

palidecieron las millas

baja a la playa temprano,

azules de la distancia,

y en un pacto pero en el guano

probando la arrogancia

es hilo del litoral,

y el orgullo está muy lejos,

usa los labios de sal

sidos familiares viejos

para alistar el verano

no se restan importancia.

Batabanó os recibe

A todos una feliz estancia

desde las islas Baleares,

les prometemos,

como una unión de los mares,

porque de ustedes tenemos

Mediterráneo y Cariba,

parte de nuestra raíz,

por la nost?lgia inclusive

la cultura es la matriz

los pueblos se hacen cercanos

de la historia que hoy se escribe

y ande como dos hermanos

en este pueblo que vive

que se dejaron de ver

al tiempo que se transforma,

los malloquines de ayer,

sobre la azul plataforma

y hoy se estrechan las manos.

de las aguas del Caribe.

Mallorca de las Antillas y Cuba de las Baleares

Jaume Dolc;-94

en un abrazo de mares se gastaron las orillas,

CURIOSITATS LLIBRESQUES - Algú va carprar una Bíblia d'en G.ltenberg a una rifa, a 1' any 18!}3, per la quantitat de 15.<XX> dólars, i !'entrega al Seninari Ger'lenll de Teologia de Nova York. Estigué tancada a

una bOveda fins al 1978, any en que fou verruda a una altra. rifa per 2 milicns de dólars. El preu més car pagat per una Bíblia d' en G.ltenberg fou de 2 ' 5 milions de dólars al 1970.

-Passats 20 anys, molts dels llibres publicats entre

1~

i 1940 seran inservibles. S' estan

autodestruint, principalment per 1' acció de 1' acid que hi ha al paper i els cx:ntaminants de 1' aire.

El paper dels llibres enquadernats abans del present segle, elaborat principalment a base de pedac;, se cx:nserven bé.

Pero

a partir del

1~,

el canvi en la producció de llibres cx:nsisteix

en utili tzar paper fet a base de fusta.

- Segt.II'OOlerlt el drarratur'g més pruífic del m5n sia en Lope de Vega (1562-1635). Deu haver escrit 1..mes 2.200 peces de teatre, de les quals es cx:nserven tan sols 1..mes :DJ.

llflafÍft~li!.~ ... -~ J.. l~J~tti.i'l'-'~~-~~ieli~l.~~p;~e ~~l!~~lft'~'~~~~~~ · '*". .. . ' . ~

1' ..

26

ANECDOTARI D'ESCRIPTORS - 4 éllÚ.cs, de vacances a Suissa, cxnveniren per diversió en que escriurien tots ells una histOria de fantasiw:s. Percy B. Shelley, George Byrcn y el cX:lctor Jciln W:ilJ.ian Poli<Dri m acabaren les seves. Tan sols ho va fer Maria Wollstcnecraft GcxM.n, de 18 arzys. I.a va p.lhlicar anC:ninanent des arzys després, 1818, arb el prefaci del seu rrarit Shelley. I.a oovela de Maria Wollsta'lecraft

referent al cX:lctor ''Víctor Frankenstein", i la seva

IID1Stru:Jsa

creació, esdevingué en m cl8sic.

+ El gran escriptor satíric frances, Voltaire, va ajudar a la ciencia. Va fer que una de les seves amnts escrigués una traducció al fraoces de l'obra principal d'en Newtxn, ''Principia

M3:thamtica", i després ell rrateix escrigué m canentari. I.a gril.cia de 1' escrit de Voltaire a

judar a pq:lll].aritzar a tota F:ran<;;a els

c:x:reeptes

d' en Newtxn.

- Saruel Beckett, el dramturg, fou acoltellat per m alcavot sense nntiu aparent, i

pianista

Suzanne

Descheveaux-D..mesnil el trd:it tirat al carrer. Foo a

visi~lo

a !'hospital,

va viure anb ell, i 24 arzys més tard es casaren.

FRASES CÉLEBRES - Arrbicima hcn:>r, m hcoors ( Guicciardini)

- La Historia és la mentida enquadernada (Jardiel Poncela) - No hi ha forga sense habilitat (Napoleó) - Facilment es comenga la guerra i amb dificultat s'acaba (Salustio) - Llegir sense meditar és una ocupació inútil (Confuci) GREGUERIES

la

DE RAMON GOMEZ DE LA SERNA

- El rellotge no existeix en les hores joioses - El cap és la peixera de les idees - El sostenidor és la mascara dels pits - Tenia els genolls més freds que un escoces.

VOCABULARI DE BARBARISMES BARBARISME

FORMA CORRECTA

Almi rant

Almirall

Al oc at

Esburbat

A lo millor

Per ventura , potser

Alquil ar

Ll agar

Altillo

Entre s olat

Amamantar

Alletar , nodrir

Amgpola

Rosella

Ámbar

Ambre

: ·:.. ::

-~

27

ECOS DE CUBA

En ocasi6 del viatge el

passat mes

de gener,

i hi

agermanarnent que hagué persones

es

féu

entre Andratx

del nostre poble que

per amics desconeguts d 1 aquella Illa caribenya.

Hi

i

Cuba,

escrigueren

han rebut resposta.

Posam

aquí dos exemples de cartes vingudes d 1 alla: "().lerida ani.ga desca'xlcida Kika yo soy M:lsela Barcel6 Palenzuela tengo 13 afo3, estoy en 8º g;raOO y me gusta nucho estuliar. Soy caro

tu, rubia, de ojos vercbso lo que un poco gordita y ITI.W grnnde

para mi edad.

KTha te escribo esta lineas porque me dieren a leer 1:ll carta y me gusto rrucho 1:ll

idea de interca!b:i,ar amistad.

Bueno te

diré que me 1J..aOO 1:ll segun<b apellioo ya que es el segun<b deuna hernana

por parte de p:ldre que está en los Estados Unid:>s que m ccn:>zco. Ya que ella m me escribes quisiera tener correspcndencia coo tigo.

Vivo en la misrra cuadra que los Coll ya que ellos me dieren a leer 1:ll carta.

De lo que rrandas a decir lo unico que quiero es ma buena amistad. Bueno, en la

otra carta seraros más carunicativa. 'fu aniga decc:nxida M:lsela"

"¡1-bla Francisca (Kika)! ¡<Xm:> estas!

Ahora voy a presentarme te diré , q 1 me llaro Idalme Delgado Falcén, tengo 32 afks,

nací el 21J/erero/f:2..

Soy una ITUChacha divorciada, tengo d:>s nifk:G

varcl1eS,

uno de 13 afo3 y

otro de

4 afo3, el rreyor se llana Alexis y el memr r.tnluel. Soy trigueña y de un caracter a

pesar de todas las dificultades por doode estoy pasando para susistir tanto yo caro

mis ni.ñ::>s, soy de un caracter alegre.

Pues bien el rrotivo de mi carta en primer lugar es el siguiente Cuanoo recibí 1:ll carta por mediaci6n de ma amiga, me vi en la obligacion de escribirte, pues me recordaste cuando yo tenia tú edad, yo tasnbien me siento felix al recibir correspondensia de otros amigos, q 1

a.tm.qUe

lejos vivaros uno del otro,

soros capaces

de brindarnos esa hemosa y cincera amistad.

Te cootaré ma aneloota

(~

con 14 afo3 caro tú a escribirme con un amigo español}

hoy más q 1 eso un her!'lBI'X), del cual daria mi vida a cambio de la de él, si se encontrara en dificultades, y

con eso pudiera alludarlo. Can veras ya han pasado 13 afo3 de rruestras

relaciones y haun perduran, él me conoce por fotogrnfias al igual q 1 yo.

Pero lo más importante de todo es q 1 nos quereros, y henns sioo cincero uno del otro. Voy a ponerte sudireccion y nanbre, pues si quieres saber por mediaci6n de él

28 cx:Jil:)

a:;

mi ~ el ¡:x:x:lrá ~ ••••••••••••••••••••••••

Trata de cxm.ni.carte ccn él, para a.Jan:b me ccnteste me dl.g$

··•·.•

debe tenr 68 añ:x:l o rrás, y quisiera ccrx:lCerle persct'lB.}mente a él y

ya que tu tiE11eS que ser una niña a iluda a cualquier

~

ITI.zy'

arora a

pues ya

es,

cx:Jil:)

tí.

l:irrla, ruarrl:> ccn tanto aoor, estas disp.Jesta

sin inportarte nada •

Este es el · primer rotivo al escribirte que espero seaoos

edad ro iJTporta para querer, y rrás b1 q

1

grandes anigas,

ITI.zy'

la

tiEI1eS casi la edad de mi hijo rreyor, y a la

vez eres la errbreta q 1 sienpre quise tener yro tl.Ne, se que te voy a llegar a querer

Kica

cx:Jil:)

si fueras mi niña l:in:la.

Kica, el segurrl> rotivo es que sienpre he hanciaOO ccnxer otros paises, quisiera ccnxer tu país, tul:in:la playas. Tarbien voy a decirte q 1 necesito ayu:ia rmteriac:; y espiri1J..Jal, yo ro ta1go faniliares y desca'ilientes de n:ingt.m lugar, aq.ú hoy en día tienen facilidades para vestir y caner la<3

persc:l'la<3

q 1 tienen fanilia en E.U. scn los

q 1 tienen posivilidades del dolar y ¡::ueden carprar en la<3 tienjag,

q1

persc:l'la<3

yo ro puedo ni pararne en la puerta pues ro ta1go dolar para carprar. 'Soy pero ro ooy interesada, janás he insi.nuacb a nadie q 1 me ayude, pero

ITI.zy'

cx:Jil:)

cx:Jil:)

lu.milde,

tu puedes

hacerlo, pensé que ese era mi camino para poder tener algo en la vida.

Perd:nare la frarx¡uesa pero si te pido b1 alluda, es porque b1 la brindaste y yo

la necesito.

Y mis hijitos tanbién, habeses porque ro ¡::ueden bestirse

cx:Jil:)

los darás lloro por

ro poder darles lo que quieren.

Malanente puedo darle su canida, y eso es dandole grnciac:; a dios.

Espero que me alludes vengas a corxx:ernos, lo

cx:Jil:)

:¡:x:I1gO

q

1

Puedas.

Que seaoos

ITI.zy'

grandes anigas y

tengo te lo brindo ccn aror.

Bueno Kica escribare p:romto, espero ansiosa

tu respuesta

Tu amiga Idalme"

1

ASESORlA

FISCAL

Avenido Son Mas, 21 - 7150 Androitx - Teléfono: 10 57 66

ie pido que

29

CLUB ESCACS ANDRATX Immersos d 1 escacs equips

els

dins del

la

a

les

les

on

hi

els

de

tenim

per

Mallorca, darrers

darreres

categories

Primera,

de

conéixer

de

equips

competí ció

Campionat

els donarem a resultats

nos tres

jornades

Preferent

i

un

a

equip

cada categoría:

PREFERENT Fins

al

Preferent mals

1 1 equip

moment,

que

tingut

ha

resul tats

degut

calendari que ha

al

sofrir capri txós

emparellat

d 1 Andratx amb els

de

equips

1 1 equip

més

forts

de Mallorca:

Tercera Jornada ANDRATX

SON OLIVA

1

5

Quarta Jornada COSTA CALVIA

ANDRATX

5

1

Cinquena Jornada 1

ANDRATX

5

SANTA MARGALIDA

Sisena Jornadaq POLERIO

ANDRATX

4 15

1 15

Setena Jornada 315

ANDRATX Com de

veim,

Preferent

ha

2 15 equip nostre

EQUITATIVA el

perdut

seguides, amb els 4

equips aspirants

a guanyar el Campionat de

12

Dels el

equips

d 1 Andratx

com a

mol t

jornades

4

que només

la setena

hi

Mallorca. participen,

pot plaga,

assol.ir i

com

objectiu més important ha d 1 aconseguir evitar tres

el llocs

descens de

la

dels

darrers

classificació

final.

A

guanyar que

la 1

a

és

setena 1 equip

un

per

resten

4

Ara

més

contra

equips

els anteriors,

1

i

punts

menys

va

evitar jornades

forts

esperem que que

es

1 1 Equitativa

rivals

descens ·

els

de

dels

el

faci

jornada

que

1 1 equip

necessi ta

per

estar 1 any que ve a la . maxima categoria de Mallorca.

30

PRIMERA

esperem

:;._.*'

"B" 2'5

ANEM

es

4'5

tetes

categoria.

la

mantindra

Manquen

Al proxim N' ALÍ, vos donarem a conéixer

2

la classificaci6 final dels Campionats

S.MARGALIDA 3

de

Sisena Jornada

PALMA "B"

De

4 jornades també per acabar el Campionat

ANDRATX"B" 0'5

Cinquena Jornada

ANDRATX"B"

punts.

més

jornades

mane res no dubtam que també a Primera

2'5

Quarta Jornada

TROPICO

properes

en

s'acosegueixin

Tercera Jornada

ANDRATX

que

2'5

Mallorca

a

les

seves

diferents

categories.

ANDRATX"B" 2'5

Setena Jornada

ha

ANDRAT"B"

o'5

PORRERES

4'5

L' equip

de

Primera

tampoc

obtingut

bons

resul tats

Vos saluda:RAFEL OLIVER GRAMÁTICO i

CARPINTERIA

TELE • CONTROL

l/11oJ. Gabriel Pujol Barceló - ELECTROD9MESTICOS - REPARACION Y VENTA DE TELEVISORES Cl . Matías Flexas, 3

-

Tel. 10 59 41

-

07150

ANDAAITX

TISD-IELEAEI CAFFENTRY IV1EMJISSERIE

TODO PARA LA CASA S.L

v\Aatellia~e~ p(lJ(a ~a con~tJrucción - Cellámica~

f . ,,;

..,

C.R

Muebles y Decoración

110111 C/Galicia ,33 07150- ANDRAITX

t!fltvtmtflJ

Tel. :10 53 03 Fax.: 10 50 53

Cl. Isaac Peral 71

Tel. 6711 62 Pto. Andraitx

31

--~ f

es¡u•ts

e:¡a•ts

~lB

~lB

~-m

tzpa•l:s

~lB

t'!f3ID lB

tzpa•ts

tzpalB

NOTICIAS DEL CLUB DE BASKET ANDRAITX

Resultados del mes de :febrero: 3ª División:

Senior Femenino:

Juveniles:

Cadete Masculino:

Cadete Femenino:

Infantil:

Minibasket:

Andraitx

58

La Salle

57

Perlas

68

Andraitx

55

Andraitx

66

Gesa

57

Sa Pobla

81

Andraitx

66

Andraitx

44

F.Mestre

32

Ses Salines

53

Andraitx

38

Andraitx

48

Jovent

43

El Dorado

68

Andraitx

42

Andraitx

50

S'Arenal

71

Molinar

29

Andraitx

45

Andraitx

56

Ramón Llull

46

Andraitx

64

Hispania

54

San Salvador

75

Andraitx

38

Andraitx

32

Mallorca

57

S'Arenal

53

Andraitx

29

Coll Rebassa

33

Andraitx

15

Andraitx

23

G.Galmés

31

Santanyí

31

Andraitx

17

Pollensa

60

Andraitx

20

Andraitx

42

Santanyí

65

Mallorca

114

Andraitx

26

Andraitx

19

Gesa

26

S. Agustín

45

Andraitx

Resultar:bJ del mes de llm"2D:

3i! División:

Andraitx

91

Hispania

72

Son Quint

76

Andraitx

71

Andraitx

78

Basquet Inca

72

Español

85

Andraitx

80

9

32 es¡ots

ftiiD"lB

Senior

Femenino:

E!I:JQ"I:B

eEplt"I:B

espa:~

epa-ts

epa•I:B

t!JU"lB

Son Carrió

38

Andraitx

50

Andraitx

33

Campos

40

Andraitx

49

Campanet

25

Ses Salines 30

Andraitx

35

Juveniles:

Son Quint

67

Andraitx

74

Cadete Masculino:

Andraitx

73

Pla Na Tesa

58

Son Oliva

52

Andraitx

59

Andraitx

66

Ramón LluÜ

46

Perreras

71

Andraitx

70

Andraitx

28

Ses Salines

30

Esporlas

26

Andraitx

27

Andraitx

58

Son Ferrer

5

Avante

46

Andraitx

5

·Andraitx

30

S.Agustín

53

Son Oliva

66

Andraitx

38

Andraitx

32

Sa Pobla

60

La Salle

49

Andraitx

12

Andraitx

34

Sa Pobla

31

Cid e

88

Andraitx

16

Andraitx

26

San José

92

Pla Na Tesa 73

Andraitx

13

Cadete Femenino:

Infantil:

Minis:

eqD

I:B

eJiiD ts

El tercera ocupa la 9ª posición, erqJatado apuntos con el 7º. M:lntienen la regularidad de vencer en casa y perder fuera, aunque con posibilidades de haber ·ganado, ya que en ambos partidos ha sucumkbido en los últimos minutos. A destacar la victoria ante el Basquet Inca, equipo colocado

en las primeras posiciones de la clasificación.

Las

senior acabaron la Liga en 7ª posicién y han arpezado de forma espectacular el Trofeo

Jorge Juan, venciendo en sus dos primeros carpranisos, destacando la victoria en Ses Salines.

Los

juveniles han acabado la Liga en una m.w meritoria 4ª plaza, aTpatados con el 3º • Al

final no pudo ser, y el equipo se quedó a las puertas de acceder a la liguilla de ascenso al grupo A. Los

cadetes acabaron la Liga en 7ª posición, erqJatados con los sextos.

Trepidante final

de Liga, y lást:irra de la última derrota por un punto, después de daninar el partido con diferencias .~,

33

des hasta 15 }1Jl'ltos.

La9 cadetes tari>ién ha1 ocabaOO su primera Liga en 8ª ¡xsiciál, €fll)abd:ls

cal

las sépt.:iJms.

A desi:a:E' la victoria en EsparJ.ac:;. Referente a la últ:i.Jra derrota hay que señalar que había nu:::has

bajas ¡xr viajes de esb.rlios.

L6s infantiles acabaren en últ:i.Jra ¡xsicién; eso sí, no les ha faltaOO ilmién, gpnas y tuena

volutad. A ver si la próxirra terrporOOa en el gn.po B llegan

J.ac:;

victorias.

A los minis

les falta

una jornada y nada variará su penúlt:iJra ¡xsicién. A desi:a:E' la priJrera y úúca victoria, después de un particb en que se llegó al minrto 3J

cal

desventaja de 9 p.ntos ¡:m-a en el últiJro periocb

del part:i.cb arrollar y acabar ganarrl:> de tres.

Los benjcmines han jl.lgérll siete particts. El resultaOO es lo de la ilmién y ganas que daruestran, En esta

ca~a

lo que inporta es

lllE!lnS,

no hay ni marcacbr ni actas.

Cadete fmeúno

C.B.Amm:i:t:x (llm-94)

Mini

bascJJet

C.B •.ArxJmi:t:x

FUTBOL:

LA TEMPORADA CAMINA HACIA SU FINAL

La carpeticién futbolística está caninando

inexorablenente

hacia

su

~edan

fin.

y

Fullana,

y

partidos de

des¡:ués Alar6 y

Alcudia.

Seis

los cuales ruestro

equipo

p..tede

sólo seis jornadas para que ésta quede finiti-

sacar resultados positivos y cxn ello

cada y las posibilidades que quedaban, pocoo,

una posicién en la tabla acorde a

se han es:f\:rrab cx:n los resultados

mism:> se podía esperar.

que

el

a::~Eeguir

lo que del

equipo ha venido cosechando en las últinEs tras haber realizado una

jornadas, ya que, serie de

resultados

hacían

que

algunas posibilidades, los

que

presagiar

se han dado

últinanente han dado al traste cx:n ese presagio y

ahora nuevanente,

cx:n dos negativos,

equipo ha quedacb en zooa tranquila,

aJ..ll'XlLlE3

tener

no salvado mataráticamente, ya que, al que descender entre

cuatro o

el

salvacién

pero

definitiva,

la

posicién

no es desalentadora.

Hasta

el

he

hablado

sobre

lonega.tivos que han sido,

ya que el ftrtbol que el equipo ha practicado

ha sido en todo rocrnento bello y espectacular; pocos han sido

el

los dan:i.ngos

Los rrotivos por los cuales se :furrl5 este equipo

runca han estad:> concretados;

de Sa Plana,

aun

no haya sido

smriente

cx:n

al salir adverso,

resultado

y

satisfecho,

no

hay que olvidar que no poderos pedir peras por ello,

el

juego

nos ha dejado satisfechos, y

se hayan hecho mal en El equipo

desarrollado

sólo la falta

una

clasificación

que

por

méritos relativos el equipo ha merecido.

Rafa!

tendreros

y

Margaritense

y,

por

la visita del Binissalem,

cx:ntra, equipo

que es esperado cx:n interés ya que al frente

del misrro vendrá nuestro conocido Antonio

González,

las cosas

rocrnento.

jwenil está en

de que el equipo ha carrbiado

se siguen

los

puestos

de

entrenador

y

los

·.

entrenador

jugadores

Morey

actllLllando

a::rEeCUtivos

errores

Y

los cuales deberían ser esb.lcliados nunuciosamente, aJ..ll'XlLlE3 taTbién puede

que

estos,

al

final,

se

nos volvieran en cx:ntra de ~os es"b.ldiosos •

Cadetes e infantiles siguen ahí, en puestos primates

de

sus

respectivas

clasificacicnes,

aunque, eso sí, conpocas posibilidades de ascenso, que tarpoco es que ésta

sea la meta, sino que

hay que ir fornando jugadores para el

futuro,

y que luego éstos no nos salgan rana, que tarrbién es éste otro tam a llevar a es"b.ldio.

Los benjanines y

futbol

su fase primera; ahora van a fases

Restan ahora las visitas al Sen Roca, At.

:todo

que del

intermedios de la clasificacién, cx:n la novedad

de acierto o suerte ante el marco cx:ntrario ha privado de

de ahí

mism:> no se haya sacado provecho y

en . los cuales

sanblante de los aficionados,

al oJ.Joo,

cia en carpetici6n, · cx:n nás pena que gloria.

por rrotivos laborales. No obstante, ahí tarbién

rocrnento

los resu1tados y

termi.n5 su singladura y, quizás, su corta existen-

cinco equipos

esta tarporada, no p..tede cantarse a(m victoria o

En el ftrtbol base, el equipo de III Regional

intermedias y,

7

han tenninado

luchar para las

en esta faceta,

si

que

podemos decir que se han curplido os objetivos, ya que hemos visto · a chavales que rumca habían

pisado tm terreno de juego y que, poco . a poco • se han ido haciendo y están logrando unos resultados, deportivos y de juego, d:ig¡XJS de adniración.

35 a:p& ts

- tq»tt1:s

apa-ts - apa-ts - apa ts -

apa1:s - apa1:s - apa ts

a:p& ts

apa-ts

JAUIIE COVAS VA A PRESENTAR SU DIIIISIOR Ell BREVES FKCifAS Los :rumres CJJe ú1t:inanente hell vmioo

circ:ul.a'xb hal tenioo su

A partir de tal fecha, y seg(n se decida p..aede el resto de

Para en tal actD,

cofinnacién.

la Directiva

pr6xiJms días, CJ.Üzás el día 15, o sea el segrl.r en sus car¡p; hasta el :D de jlllio y, pt'ÓxinD

1~ \.118

viernes, va a tener

extardia1ri.a del C. D. AMnrltx, en el rurso el

de la cual Jaure Cavas va a pr: esa"ttar

día

\.1"18

ITDtivos ex¡:uestxls por él sen sus inposibilidades de llevar a tn trabajo

d:ig¡:x> para tal ¡11e500.

ruscar

formarse

(pe sea

Jtnta Gestxra

a

estas

rni.sms

carentar ios

sc:bre

¡x:sibles

la CJ.le

eleccicnes

pi~

c:in:o

Los

cabo

ti:> hay a presidir el C.D. Aroraitx sen

estos

sen

trabajo,

por

al gatn;

nntivcs de saltrl y

IIÚ.S'IP

si bien a

\.O),

el

perscna para CJ.le dirigioo y

Clli>

representaOO.

~

esté

Ahora,

q:>tant.es

variq:>in1Xls,

lllzy'

tena, se me

por cxnlCErllr del

artoja cpe al final va a resultar difícil en:x:ntrar este p.1esto,

ello ha creíoo ocnveniente dar paso a otra a una perscna que CJ.Üera q:>tar a

ro podía

o

en fecha ¡x:steriar.

Los

debioo a

IIIÍSIOO

su decida y OCilClJzca

dimisién.

CJ.le

cx:nvocar eleccicnes,

Asarblea para en1:alces,

d:i.g¡anente Y' siro, al tierrpo.

Jaune Cavas

lo que quisiera.

EL REAL MALLORCA SE ADJUDICO EL V JIEJIORIAL "BARTOLOIIÉ ENSEÑAT"

Con gran éxito deportivo y no tanto de público se Fiestas de Pascua,

disputó en las pasadas

el V Memorial "Bartolomé Enseñat",

efemérides en

la cual

se quiere recordar a quien fue gran bastión del fútbol base andri txol y en el que deberían mirarse todos

los

espejo

chicos que hoy encauzan sus pasos hacia

el deporte del balón rodado.

Lo disputaron los primera instancia,

equipo del C.

D.

Andrai tx

con 0-3 para los teutones,

y

y

Fortuna

luego,

el Real

la U. D. La Salle, con 2-1 para los mallorquinistas. Esto en lo a

la

Dusseldorf

en

Mallorca

y

que se refiere

primera jornada.

Luego, el día de la Final,

por un 12-0,

y

la S.D.

La Salle se

impuso al

en la Finalísima el Real Mallorca se

C.D.

impuso al

Andraitx Fortuna

de Duseldorf por 4-0.

En estos mismos

días hubo una jornada dedicada al

también exitosa en cuanto a participación.

JOFRE

flitbol

base,

que

fue

l

...

RECORDS :D 1 AHIR .

En cx:ne:ixai ~ d'~ ? lb ¡mvular.i?

lhes ltloes celeb:a1es fa

UB

-«>

~

.,

'