N'Alí maig 1994 (82)

路u

LA REVISTA DE.LA COMARCA DE POI\JENT ANY IX

n!! 82

Apt. 79

07150

ANDRATX

MAIG

1994

a

L'Enni:t:a

Trofeo 路~Islas"

2

CRONICA DELS NOSTRES

ABRIL 1.994 BAPTISMES Nayara Segarra Alcázar Gabriel Alemany Sánchez Magdalena Alemany Sánchez María Calzada González

JIATRIJIONIS José Moreno García

amb

Antonia Díaz Ruiz

DEFUNCIONS Angeles Martínez Sánchez

90 anys

Milagros Fernández Arroyo

74

Juana Alemany Jofre

87 anys

Antonio Porcel Gutiérrez

27 anys

Pedro Font Cabot

73 anys

Catalina de la Parte Pujol

10 anys

Juan Calafat Calafat

83 anys

~ys

EXPOSICIÓ D'ART SACRE La Confraria de la Sang, Pere,

i

amb

la col·laboració de

dins

el marc de . les proximes Festes de

la Parroquia i

de 1' Ajuntament,

ha

Sant

previst

organitzar una Exposició d'Art Sacre, objectes litúrgics i llibres antics.

L 'Exposició,

que comptara amb

peces

ben

interessants

d' una

cronología

que va des de comengaments del segle XVI fins a principis de 1 'actual centúria, ara en procés els di es

de catalogació,

25 de juny i

romandra oberta al públic,

3 de juliol,

a

la Cap ella de

Parroquial, amb un horari que s'anunciara oportunament.

si Déu vol,

entre

la Sang de 1 'Església

3

N'All

EDITORIAL La Primavera a Andratx, la Primavera onsevulla ... diuen que altera la sang i remou al teracions nervioses

i

qualcuna

al tra

el ritme de vida en Jrdl:bm: Qxrdbaba Pin.upial• de .JcMB d'Adatx .

Odre Qdta.ral deS'~

ritme de feina, habi ts

i

feina

a

depressió. el

poble

canvien els

cert

canvia,

costums,

i

als i

el els

Hi ha més

servicis ...

tothom

celebracions i

projectes

poble

un

per l 1 estiu •.. La vida

al

ritme

despista

tot aixo ens

que

canvien

en conjunt la vida s altera.

1 1 hostaleria

és

canvi a

1

vol fer llurs excursions

i

El

segueix i

ens

fa

altre difícil

acomplir amb el desig de ser-ne testimonia.

Enguany maig flori t

ImO:IÓ jatgd . . . . . . . .

ha

i FerrA

Blela. .oat iftüol .._.udll FerrA i ............

Qalr.lel .Jaftoe lllr - - . 11r a-r...t

i

d 1 abril •••

esclatat sec,

. ..

.adlal'•

perque no hi hagué les

resistirem

aquest

estiu

que

un

pluges

s 1 ens

ve

o hi haura tormentes?

Entre

la

falta

d 1 escando! que ens

JIUBB

calurosa,

calenta,

mitjans

de

enguany

ens

fora

delá

d 1 aigua mac;;olaren

comunicaci6 havien que . •.....·

i

simpatitzen

esdeveniments

durant

hom

robat

els

arriba la

els

pensar

que

Primavera,

arnb

tomatiques i el de la mar gran,

a

setmanes

el

color

perque, de . les

qui més qui manco

esta bastant desencisat.

Tal

vol ta

esbojarrada,

aquesta

editorial

sembli

tal volta vos ho sembli també

un

aquest

número de N'ALÍ ••• Que voleu ••• ? Es la Primavera.

D.L. P.M.

~.

Vos demanam disculpes.

N'ALÍ

poc

4

opinió

opinió

opinió

opinió

opinió

opinió

opinió opinió opinió

opi

LA NOSTRA TELEVISIÓ Carta d'agraiment i felicitació als amics de TV ANDRATX Enhorabcna a tots els qui fornau 1' equip

Tots els p:rogr:-anes sén de gran qualitat,

de 'N Andra.tx: presenta:iors, tecnics i reali tr

tant en les imatges, can en el so, i presen-

zadors' per la tasca culb.Iral que

féu dins

tats arb rrolta cura per joves ccmmicadors,

d' infonnació

que ja s 'han guarzyat 1' afecte dels televidents

el

poble,

oferint

p:rogranes

i reportatges a través del mitja televisiu.

an::lritxols.

r.n1ts d' arws paguen gaudir d •aquesta televisió

que és mstra, a la mstra mida.

A mesura que el tarps passi, sorgiran rnves idees i canceptes, perscnes voluntaries,

A més, hem de reocnéixer la sofisticació

altres

I'!ErereS

d' enterrlre

pero

ccmmicació,

el

1' esperit

dels

tecnica que arprau, sobretot en els

darrers

p:rogranes que se aneten en directe.

És un

anics de 'N Andra.tx a ben segur

considerable poder veure' ls

rrateix

rrateix

fet

tarps que

al

el

dels p:rogranes:

S' enregistren.

Els amritxols

arb

tenim

en

una tribuna al servei de la

Andra.tx

'N

culb.lra,

de

les tradicioos i costum, tarbé de la llengua

qual

la

mstres

sera

el

1' anissió

iniciaren

1' interés

de

I!Ó:1

d' unes

perscnes

que treballen altruísticata1t per a oferir culb.lra i infonnació a través de la petita pantalla.

Felicitacioos especials

i per dalunt de tot, un instrunent que serveix

als

piooers:

a les persooes per a expressar les opinioos

Joon Coll i Biel Pujol, i a tots els c6l:lal:x>-

pr(pies, a vegades opooades unes anb . altres,

racbrs. Gracies i endavant!

farentar el dialeg i la toleraocia.

: :·

.

BONS FONAMKNTS I SOLIDKSA Carta dirigida als reponsables i als joves interessats per la Cultura

..

Voldria deiJ<ar const.aocia

ben clara que el que ara exposaré no té

cap

relació

arb

l'escrit

i

manera

de

anterior,

tot

context,

no voldha

faré

·, ~

que

fas

extret del

consideracioos

sobre .. , "'-·

la cultura i jovent.

,

fa referencia al program "Andra.tx

i

que

a

debat"

Cc:lre'l!;

dedicat a

la culb.lra que

apres no

entraré

en

perque

detalls,

totes les idees sén respectables,

i

tarrpoc

no tenen rrajor relació sobre el que exposaren

del meu punt de vista

refranys:.·

del

que

hem

deis mstres avantpassats:

- ·~ a n'es q.rlnze . m ,en té, a n' es trenta

<pe

m en cenpi.''

''tt> tú ha més cera

<pe

sa

Jo cree que he respost ben bé a

la

<pe craJB"

els convidats participantE en el debat.

Des

cbs

IIBliOl?qUins ben clars, can tot el

'N Andra.tx.

Bé,

1 '.expa;;ició arb

aneté

tot

..

5

opinió

opinió

opinió

opinió - opinió

opinió

opinió

opinió

opinió

En general, si parlan de la I1C6tra cultura,

qüestió.

val més no capficai"-6 1hi.

El

jovent d 1 avui

en dia,

que

encara

té més accés a la cultura i passa més

I

la llengua del carTer?,

i

les

en catala.? Collaboracirns per part a les escoles,

és

insensible a

tot

responsabilitat

esfon;,

i

sacrifici,

dir,

a

cultural,

tot fet

joves,

altres publicacions.

Res

de res.

aprenentatge;

jovent crerra

El és a

de

fet o a la revista N 1 ALÍ o

activitat que derrani constancia,

lectures

"t;aJl)S

la

seva

rnillcr

religiós, tal vegada una

de

les rnillors de

la vida,

i

tmdicional i carunitari. la tuda.

No puc generelitzar, me a

tm

referir-

grup nanbrós del que arx:rnenam jovent.

Aquest és

perO sí

"t;aJl)S de creixanent amb canvis i.rrq:x>rtan-

tm

tíssirrs,

ITOTJent

d 1 aprehendre

JTEdurar per a esser Em ve

pcnt,

tm

fonaments

i

:ilratge

la necessitat de construir

tm

Per rror de derivaran,

arrb

jovent~

el

fooanents

perque

entre

la

d 1tm

.

responsables

cultura

i

.

la indifer€n;;ia,

passar

conseqüencies

carptes

(pares,

que

se 1N

toe d 1 atenció als

tm

educacbrs

i i

tots

aquells

en general per

perque

a humnitzar 1 1 entorn social)

ens rrobili tzan

i aportan solucioos factibles, dins les nostres i

des

de les I1C6tres situacioos

i llocs d 1 acció (fcmília, escola, grups culturals, ~).

la vu1.garitat I

i

de

no

pcnt

·aquest darrer no cai.gui

dins les aigi..ies te.nebrcses de

les

voldria d:nar

pcssibilitats sülid,

abans

"t;aJl)S

que treballen per la cultura

adult responsable.

la rnem:)ria la

a

gaire

viurem per veure 1 l;

i la realitat és crua.

joventut

arx:rnenam

que

"t;aJl)S

passa.ra

El resultat,

als

joves els vull

entenguin

dir que

de la rmnca de valors que no podran fer el que fan tota la vida, que

. ( culturals i perscnals). han de nadurar,

Seni>la que els joves, van

a

1 escola 1

seme

avui

en

dia,

d atA ~~ ,.. ........ ""

iHwi6

1

i merzys d 1 es'b..rliar. - · ·.-

. Pcsau bcns

créixer Í1Sicanent i psíquicanent.

fooarents,

percpe

soo

és tn estat injefinit, és

1..11a

la joventut no

rreravellosa etapa

bles, més aviat que de pressa,

o00e8siooats

dins la llarga canimda per

pel cap

de

discoteques,

extraordinaria vida, <:lOOequi del Creacbr.

etc. ) • I

tot plegat pot ocsiooar transtorns,

setlrana

( sartides,

despeses ec:xrilniques, i fins i tot accidffits.

No estan gens rrotivats ni per 1 1 estudi, ni per la feina. Arrb

aixO

no vull dir que

div~,

no hagin de sortir a

de

treball o

a

d 1 estudi.

prani

Sé cert que hi ha joves i al:lotes a Andratx que

sí

estan rrotivats

i

treballen

i aixO és el més ÍJll)Ortant, creixent can a persmes i a'!b respcrlSabilitat.

perO de

que

totes

les maces piquen.

CCm respon el jovent al fet cultural?

il:lusiooats

en qualsevol carp cultural, fent el bé i sobretot,

d 1una setlrana

Pensem

d 1 aquesta

la vida,

Cordialment rranera raonable, can

artífex

del :f\..rb.Jr. Assuniu respc:mabilitat per a afrentar

· - ··· els esdeven:inelts de la vida.

Passen la setmana, els ci.rx: dies labora-

els

A. Emecyat, catecpiste

6

DIADA

DE L'ESPORT

~!~~!!~!~-~~-~!-~!!~ des de les ~O del mat铆

/

TOTS

JUNTS

ENS DIVERTIREM

Aquesta Diada de l'ESPORT l'organitza路el Club d'ESPLAI Esta oberta a tots els nins i nines d'Andratx des dels 6 anys

A L'ESCOLA "ES VINYET" Hi haura.

Futbito, Basket, Voleibol, Atletisme, Salts, Carreres

Patrocinen: GOVERN BALEAR: Conselleria de Sanitat i Seguretat Social CONSELL INSULAR: Servei d'Acci贸 Social i Sanitat AJUNTAMENT D'ANDRATX: Serveis Socials

7 Inatges de la Fira ยก\gcioola i &tuedera del passat 10 d' Wril

8

\

9

SES NOSTRES COSES

Maig,

mes magic,

mes de

ple de colors,

esclat de

foll

de

d' aromes

arbres,

poncelles,

mil

exhalant

Maria,

plantes

tot

nova

i

vida,

i

les de 1' aparell urinari.

Igualment

el Pi és indicat en afeccions respiratúries, de 1' aparell urinari cutanies;

les

fulles

i

malal ti es

d' Olivera

de

fins i tot enguany amb un esdeveniment

lo millor pe!

el

La · flor de Taronger, sedant. La Camomir-

dimarts

observar

di a

un

fenómen

eclipse

de

d'altre

-pel

d'aquest i

haurem

10,

sol,

i

que

.tipus

prou

ja

ploure

gaire.

tradicionalment plantes

que es tan al

illes-

L'herba-LluYsa:

trenta

anys;

aquest

i

estomacal.

les

bo

en

casos

la

El

gota.

rotaboc:

de

diabetis.

estomacal,

sedant

i digestiva, i tantes altres •..

maig

traces

de

maig

quan

s'arrepleguen

les

seu

i

a

pel

medicinals

túnica

diuretic i

sense és

la:

veurem

en

I

un

en

fa

calorós,

rar,

no

aixú acaba de brodar

sec,

pogut

reumatisme

aroma tiques

i

punt.

I

n' hi

ha

tantes i amb tantes aplicacions.

Sense pot i

anar

trobar

túnica.

gaire

enfora

digestiva

herba-sana:

rebaixa

Romaní:

hom

la

sang,

i s'usa també en afeccions cutanies. depurativa

L'aritja: La

cossiada:

la

sang.

El

carminatiu. que

també

de per

a

sang.

rebaixar

estomacal

fonoll: El

antigament

la

i

de

se' n

feien

contra el mal de ventre.

coques

La

vauma:

que també ehs és indicada pel mateix.

L'escanya-cabres:

purgant.

La

que

farígola

és

un

actiu

per

a

llevar

És un bon moment per sucs

licors, dolces

o

La garlanda que es túnica i antiespas-

de cuiners i

múdica. El llorer també atiespasmúdic

d' antany

i

dedicat

túnica raquera,

i

per

i

astringent,

mata:

estomacal.

La

contra el mal de les

afeccions

morella-

la

pedra

respiratúries

d'aquí

el

herbes nom

més

generic degut a la barreja de diferents herbes.

La

preparar

ratafies · o

seques,

el mal de cap i per a netejar ferides.

sudorífic.

i

a

es en

va

cuineres.

sempre a

hi

de

exútics

tasca

receptaris un

apartat

especialitat,

de

cada

sucs i

era

Als ha

aquesta

perdent

profi t

sabors

antigament

Aixú

que

vegada

més

embotellats

de

llunyans

que

ens

J. o

fan

perdre

els

sabors

nostres,

Licor de Nous

mol t més bon remei puix és el nostre entorn més proper i

mol t

5 lts. de vi rosat

més adequat

com

I

coneixem: sucs

"Beguem

nostros

betzolades

una

diu i

de

persona

herbes deixem

moda

i

1/2

al tres tantes

es

beuen

que

1 kg. de sucre

que

anar

o

aiguardents

La els

aixo

varem

parar

manera

mesclar

d 1 aquí

mateix".

Per

de

d 1 aigua

lt.

pluja de font

o

1/2 d 1 alcohol

i engaten tant o més que les nostres herbes o palos

nous

35

a les nostres necessitats.

bé

ingredients

dins

esment

fonent

una

preparar-he

de el

i

alfabia

sucre

i

és tots

deixar-los

reposar

o

en

boteta,

el

a una persona de S 1 Arracó, na Paqui ta

cas del licor de taronges dues setmanes,

Simó,

que

i en el cas dels nous, quaranta dies.

mari t,

en

sabia

preparar-ne

ens

conta

Sebastia

licors fets de

que -al

Cel quants

uns

fulles

el

de

seu si a-

Després, escolar-he i posar-lo en

de

ampolles.

taronger,

Si

taronja

de coes de cireres, que són vertadera-

deixau

unes

1 ampolla

dins

1

ment rareses de les quals n intentarem

de. fer passar 1 anou per

cercar les receptes.

millor.

dues:LICOR

DE

aquí

TARONGES

en

teniu

I

LICOR

1

4 lts. de viblanc 1 kg. de taronges 1 kg. de sucre 1 canonet de vainilla 1/2 lt. d 1 alcohol

cas,

tot

.el problema,

sabreu

de

glosa

la

tal com a

les

etiqueta

ens

la

recppta

conta

conserves

que

1 1 amo

empoteu. .··~

una

en

J oan

Jo menjaria meló, maldament fos carabassa.

Jo me'n beuria una tassa d'aiguar~ent

de sa millar

LO COC DE S' ARRACÓ

'

amb

Rodella, i que diu:

1/2 lt. d'aigua de pluja o de font

botella,

la data vos en resoldra

il·lustram que

capagos

una

o al tres ti pus· de coses Vos

Licor de Taronges

En

amb el nom i '

DE NOUS.

de

que és el preparat. I si sou

1

De tota manera,

pells

11

Noves de S'Arracó - El passat 30 d' abril es celbra el Sopar a benefici de la Llui ta contra el Cancer,

que organi tza anualment la Junta

compta amb nombrosos assistents,

Local

tingué lloc a

Fou ameni tzat pel conjunt del Port "LUNA 70"

del

poble.

L' acte,

que

la Pla9a Weyler de S' Arracó. i

s 'allarga

fins

més

envant

de mi tjani t. Durant 1' acte es sortejaren diferents regals donats per comer9os i empreses. La suma arreplegada s'acosta al mig milió de pessetes.

La festa fou ben entretinguda.

ESCOLA VELLA DE S'ARRACÓ -

Quan es tingué coneixement de la venda de

idea de

la seva adquisició

ja que és 1' únic

"S' Escola Vella"

sorgí la

locla del poble que reuneix

les condicions adequades per a la realització d'activitats socio-culturals.

Després de unes reunions amb totes les en ti tats de 1' Ajuntament i 9.000.000 Pts..

SA NOSTRA,

de S' Arracó,

s' acorda la compra de

1' edifici

representant pel

Les entitats locals es faran carrec de 3.000.00Cfu i

preu la

de

resta

l'Ajuntament i SA NOSTRA. Devant la insistencia de la propietat, en desembre del 93 i de les associacions següents: A. P.A.

els Molins,

a

inicia ti va

Associació de Dones,

Tercera

Edat, Centre Cultural, Club Juvenil, es féu una opció de compra amb una aportació de 1.050.00Cfu. · Al tres Associacions locals

s'havien

compromes

a

fer

també aportacions economiques per arribar a 2.000.00Cfu. es demana 1' ajuda

Per poder acomplir amb aquest compromís es necessi ta i

a tots, participant acti vament als actes que s' organi tzin en favor d' aquesta causa. També s'ha obert un compte a SA NOSTRA. Tot els que hi col·laborin figuraran en

"Cuadro

de

Honor"

a

col·locar

a !'entrada de "S'Escola Vella".

Les Associacions involucrades ja es mouen. S'han duit a terme dues activitats.

Al mes de mar9 un Festival,

al mateix

edifici,

organi tzat

pel

Club

Juvenil: es recolliren 160.00Cfu Al mes de maig,

di a 1,

1' Associació

de Pares organi tza una anada a

Sa

Dragonera amb prou concurrencia i que deixa un benefici de 40.00Cfu. Estan en projecte mol t més actes,

tot i

que a

1' estiu

de gent feinejant sia un poc més difícil.

A la foto, els que anaren aSa Dragrnera

en el rocment del dinar

i

amb la majoria

12

El

passat

18

d'abril,

a S' Arracó, als 10 anys, de

la

Parte,

després

mala! tia que no

li

morí

na Catalina d'una

féu

!larga

perdre

mai

de Professors i -·li

feren

dir

la

rística,

A

1 'homilía

es cola

quan

de

Lina

Na

poble

i

infants.

de

ganes

estava fou

bé.

molt

manera

d'anar La

perdua

sentida

particular

Di es més tard,

el

a

al pel

Claustre

missa

a

Pares

la

qual

me'f¡tres

i pares i mares qu~ vó~lgueren demostrar a

les

una

hi assistiren tots els infants,

1' alegria ni la seva dolcesa caracte-

ni

1' Associació de

els

família

que

1' estimaren

llegiren

seus

companys

Volem expressar des condolenga

a

la

una

carta

li

escriviren.

d' aquí

la

seva . família

hi afegim res · més

tots.

puix

la

que

nostra i

carta

no ho

diu tot:

Estimada Lina:

Sabem que estas en el cel i

amb nol tros, pero les nostres mares i

et volem demanar que tornis

les mestres ens

diuen que aixo no pot

ser, que ara quedaras en el cel i alguns no ho entenem massa.

Quan arribam a l'Escola te cercam perla classe, pel pati, i ... fins i tot, ens pareix que entres per la porta i

de vegades,

que estas amb nol tras

i

ens

13 fas riure com sempre ens feies riure i ens estimes com tu sabies fer-ho. L'Bscola sense tu ja no és el mateix!

Escolta Lina, has ensenyat.

nol tras et volem donar les gracies per

Hem apres tant de tu!

ens has ensenyat a treure importancia a les pe ti tes coses de cada di a, bon de veres a

tothom.

cada un dels nins i

I

i

el

Ens has ensenyat a viure amb les coses que no la tenen,

sobre tot,

ens has ensenyat a

nines que amb tu varem compartir 1 'Escala i cada un dels que et varem

alguns nins i nines que tu estas en un món mol t i que un di a estarem tots plegats amb tu ens ho passarem mol t

que

ens

alegria, a

estimar

estimar de

aixo sabem que · és un tresor que ens has deixat a

Un tresor que ens has deixat a

i

tot

bé i

mol t

guapo,

els jocs.

conéixer.

ple de llum i

Diuen d' amor

(si tenim la mateixa sort que tu)

di verti t

en el teu món.

Sabem que és un

món on no hi ha guerres, un món on no hi ha baralles, on sempre tothom s'estima.

Un beso i una abra9ada de cada un de noltros.

I tu, eh!, enrecorda't una mica dels que estam aquí.

T' estiaarem sempre!

14 CREU ROJA A ANDRATX

COMUNICACIONS - El pasat 27 d 1 abril tingué lloc a · Salamanca 1 1 acte commemoratiu anual del Dia Mundial de la Creu Roja.

En aquest acte S.

entrega les Medalles d 1 Or de Creu Roja,

M.

la Reina,

en reconeixement a

Dª Sofía,

la labor social

realitzada durant l any.

1

Enguany tenim 1 1 honor i

ho feim extensiu a

tots · els socis i

voluntaris

¡" ..;. •.. ~ '\

de Creu Roja a Andratx,

que s 1 otorga

Medalla

de Balears, a la qual esta Creu Roja d 1 Andratx, internacional.

A tot el voluntariat

d Andratx 1

d 1 Or

a

1 1 Assemblea

autónoma

epl seu treball de cooperació li

volem

donar

les

gracies

per la seva col·laboració en di ta causa i felicitar-nos pel mateix.

- El día 28 també d 1 abril,

a 1 1 Assemblea de Creu Roja de Palma hi

fou

present la Directora de 1 Hospital LA BALEAR (de Cuba), per a tenir un coneixe1

ment més de prop de la Campanya de recollida de medicament i

al tres que Creu

Roja va promoure fa uns mesas i que periodicament envía a Cuba.

La Directora de LA BALEAR dona les gracies al poble balear per aquesta col·laboració d 1 ajuda amb tants de medicaments que arriben en bé de la salut de mol ta gent.

Aquest agraYment el feim extensiu al poble d 1 Andratx que de

bona manera ha participat en aquesta campanya.

L 1 EMIGRACIÓ ÉS UN DRET DE L 1 HOME

TOTS VIVIM EN UN MATEIX MÓN

No el vulneris Tots per a tots

Uneix-te a CREU ROJA

15

AJUNTAMENT D'ANDRATX Los regidores socialistas abandonaron la Sala, sin defender sus mociones La tensión entre oposición y equipo de gobierno es elevadísima ¿Se impugnarán los próximos plenos?

El grupo rrunicipal socialista, con sus seis regioores presentes, aban:bnarm la sesión plenaria, al manifestar su desacuerdo con la foma de ccnvocar el pleno y la falta de acceso a los expedientes que debían debatirse.

El portavoz de la q:x:>Sición, Xisco FE'ffiEnÍas, manifestó que

a

al.guros

regioores

les

había llegado la papeleta de la convocatoria posteriorment a la 48 horas preceptivas a la celebración de la sesión. Insistió "esta mañana la diez cuancb algunos concejales han querido consultar los expedientes, se han encontraoo sin ftmcionarios ni persrnal de guardia que les

facilitase

su labor, incluso a1.gubn:s regioores han tenioo que enterarse por medio de los periodistas de que hoy había plmo. Tocb esto

sm hechos graV9isiiros de ocultación".

Por su parte el equipo de gobierno tenía una versión lll..\Y distinta

de los hechos. Según

ellos la convocatoria se había realizado reglamentariamente, que la mayoría de ediles ccn:>cÍan perfectamente el contenioo de los tanas, incluso el secretario recalcó que había dialogacb con loo regidores del PSOE 45 minutos antes del inicio de la sesión, manifestárubles que toda la cbcunentación estaba a S4 disposición. la ex-Alcaldesa, lvtlrgalida M::ner, califica el hecho de totalmente intenciooacb y lanmtable, ya que tenían dos ~iooes en el orden del día y que dejaban con suactiWd huérfanas. las prqx:Eicicnes de los socialistas afectaban de foma directa a la barriada des Pantaleu

en el casco antiguo de la Villa, es decir, toda la parte derecha de la calle Bernardo Riera y Plaza Miquel M::>ner, fomacb por calles de trazado irregular, plazuelas, callejcnes y

escaleras

arpredradas, la calle de la Paz es toda una escalinata. Era antiguamente el barrio habita.OO por los pescaoores, ya que desde el rnisrro se divisan al sur las aguas de la bahía del Port, que les servían de refermcia -Por su duro trabajo en el ~-·

De las

~icnes

de la q:x:>Sición fueren aprovada3 diversos ptmtos: revisión del alurbrado

público y colocación de mayor rúnero de farolas, instalación de papeleras, retirada de cascotes y mejoras en la lirrpieza viaria.

la otra ~ión referida a que por parte de los Servicios

Técnicos del 1\yuntaniento

se elabore un Plan de Rehabilitación y arbellecimiento de toOO el casco antiguo, especialmente para la citada barriada.

Se recordó que en un acuerdo plenario del 14 de septierrbre de 1993 quedaban en suspenso

las licencias de obras m todas estas áreas para que m

las Nomas Subsidiarias se posibilite

la redacción de un plan especial de refoma interior que potencie la vida en dichas barriadas.

En otro ordm se aprobó el convenio de Desestimiento entre el AYuntamiento y la Entidad M:Tcantil Edificacicnes Andratx: S.A. en tres contenciosos adninistrativos, facultancb al Alcalde,

RaráJ. Alanany para su fima.

16 Caro contrapartida a este convenio la entidad mercantil realizará

tmas

cbras

En

Sant

Elm, calificadas de gran utilidad pública.

N' Aii ha podido saber que se trataría de un puente y un vial que enlazaría desde la carretera general, margen derecho antes de

Entrar En . ~

zooa urbana con la segunda o

tercera

calle que discurre paralela a la Avenida Jaime I. Esta cbra descongestionaría el tráfico rodado en dicha avenida de fama coosiderable.

Gaspar Jmse]Jó

~==============~

.r=

V CONCURSO de CERAMICA

1

11

7Ji[[a áe Jlnárat{

" ...............................

San Pedro 1994

X CONCURSO de "PINTURA 11

o/if[a áe Jtnárat{

Oél 24 de Junio al 11 de Julio de 1994

11

...............................

San Pedro 1994

~ de Junio al11 de Julio de~

. _j

¡·

PREMIOS QUE SE OTORGAN PREMIOS QUE SE OTORGAN Primer Premio: "VILLA DE ANDRATX" dotado coo250.000 ptas.

Primer Premio: "VILLA DE AN DRATX" dotado con 100.000 ptas.

Segundo Premio: Dotado con 150.000 ptas..

Segundo Premio: Dotado con 50.000 ptas.

Tercer Premio: Dotad? con l 00.000 ptas.

Premio Especial para Artistas Locales: Dotado con 30.000 ptas.

Premio Especial para Artistas Lonles: Dotado con 50.000 ptas.

Los seleccionados recibirán un diploma que lo acredite.

Los seleccionados recibirán un diploma que lo acredite.

·~

lj

~bl======~»

17

El dissabte, 30 d 1 abril, els nins i nines de la Catequesi Parroquial ai1aren

Els dies

~

d 1 excursi贸 a 1 1 Ennita de Vallderrossa.

d 1 abril i 1 de naig, els del Club d 1 Esplai Gmn帽a

feren una acarpada al Pui

de 1 1Ennita de Son Orlandis

18 LA ROMERIA A L'ERMITA

Enguany es féu un cop més,

i

ja van sis,

la Romeria a

1 'Erini ta

de

Son Orlandis. Fou el diumenge, dia 8 de maig.

Devers les 10 del mati partí la comitiva portant la Imatge de la Mare de Déu del Ro ser,

enguany animada també · per la Banda de Cornetes i

Travessaren els carrers de la Vila i fins a dalt del Puig.

per la carretera Des Vinyet

Tambors.

continu~ren

19

Alla dalt s'hi reuniren unes 200 persones que participaren a una hermosa Eucaristia,

feren Festa,

cantant i

ballant,

i,

devers

les

2,

es

menjaren

una gustosa paella quĂŠ amb ofici havia preparat en Jaume Tur. Fou una .jornada mol t agradable. Desi tjam que no decaigui com a tradici6.

i

es consolidi

20 --~~----------------Dels

Servicis Socials de l'Ajuntament d'Andratx

¿CUÁNTO ALCOHOL CONSUMEN LOS JÓVENES MALLORQUINES Y DE QUE FORMA? Durante los últimos años la máxima preocupación de la sociedad se ha centrado en el consumo de drogas ilegales por parte de los jóvenes. También el tabaco ha sido motivo de grandes campañas y de modificaciones legislativas sin precedentes.

Podemos decir que, en estos momentos, hay un alto grado de concienciación sobre estos problemas entre la población.

No ocurre lo mismo con el alcohol, cuyo consumo en términos absolutos no ha crecido, sino que ha pasado a unas formas de consumo concentradas en los fines de semana, con embriagueces frecuentes que llevan en muchos casos a peleas, violencias y accidentes de circulación. Este fenómeno es especialmente preocupante entre los jóvenes, donde podemos observar como se esta produciendo un aumento considerable de la problematica sin que paralelamente esto haya despertado una postura critica entre la sociedad, que casi · ve el fenómeno con benevolencia. Esta negligencia sobre la problemática del consumo de alcohol ha comenzado a rectificarse desde el mismo Plan Nacional sobre Drogas, donde hasta ahora el alcohol no era una prioridad.

El propósito de este articulo es dar a conocer las formas de consumo de nuestros jóvenes. Para conseguir esta información de como es el consumo de alcohol en los jóvenes, se realizó durante el afio 1992 un estudio . a partir de una muestra representativa de estudiantes entre 14 y 18 años de Mallorca formada por 1079 alumnos.

Los resultados fueron los siguientes: 1.- Uno de cada 10 jóvenes no han consUmido. nunca alcohol,.

4 jóvenes de cada 10 lo han probado 1 vez, 3 de cada 10 consumen alcohol durante el fin de semana, y prácticament~ ningún joven consume alcohol cada dia. Vemos . como la mayor .. parte de los · jóvenes consume poco alcohol, y entre los que lo consumen lo hacen especialmente durante los fines de semana.

2.- El consumo medio de alcohol puro es de 98 ce. a la semana, lo que equivale a un consumo medio de 6 copas en fin de semana. La mitad de los jóvenes consumidores toma un máximo de tres copas a la semana. Los otros toman alrededor de 8 copas.

Aunque es a los 18 años cuando se consume más,·sin embargo es a los 17 años donde se encuentra un grupo,de jóvenes con consumos más exagerados. Sorprende observar también que los jóvenes de 14 años consumen una media de 43 ce. a la semana, lo que representa dos copas y media.

3.- Se observa que existe una relación entre el consumo y la edad, el número de consumidores aumenta con la edad, y se concentra especialmente durante los fines de semana. de

4.- Respecto a las borracheras, hemos encontrado un 26,9% jóvenes, es decir uno de cada 4, que en los seis meses

21

anteriores a este est;.udio, se han emborrachado alguna vez. A continuación se puede observar la distribución de embriagueces: Embriagueces en los últimos 6 meses

Frecuencias

o

74,5%

1

10,9%

2

6,5%

3

2,4%

4 ó más

5,7%

cuando relacionamos este comportamiento con la edad, observamos que vuelve a ser a los 17 afies donde se observa la mayor frecuencia de borracheras. Sin embargo es sorprendente que de entre los jóvenes que se emborrachan uno de cada 10 tiene 14 afies y 2 de cada 10 jóvenes tie;ne 15, cuando está prohibido servir bebidas alcohólicas a los menores de 16 afies.

Como podemos ver mediante estos datos, se observa un consumo de alcohol caracterizado por ser casi exclusivamente de fin de semana y con tendencia a la embriaguez, que afect~ a uno de cada 4 de los sujetos. También vemos un dato importante que tiene relación directa con los programas de prevención y hace referencia -al consumo de alcohol en menores de 16 afies, lo que pone de manifiesto que la legislación vigente en materia de venta de alcohol a menores no se cumple o se hace de forma laxa.

Otro de los puntos de interés del estudio, es poder marcar que el número de abstemios entre los jóvenes ha aumentado con respecto a estudios de otros · afies, a la vez que los jóvenes bebedores de fines de semana a\,llllentan su consumo de alcohol y por tanto estos jóvenes aumentan el número de sus borracheras. Es necesario resaltar estos datos desde el punto de vista preventivo ya que tener una información- precisa ayuda a no tener creencias erróneas, que pueden hacer pensar a la opinión pública que todos los jóvenes son bebedores, y fomentar en los jóvenes una imagen de si mismos distorsionada que i-nfluya negativamente en sus pautas de comportamiento. No hay que olvidar nunca la importancia que tiene la publicidad y los medios de comunicación en el comportamiento social.

Dada la importancia de estos datos sobre el consumo de alcohol en los jóvenes, nos parece importante que el próximo articulo refleje el porqué del consumo de los jóvenes.

PLAN AUTONOMICO DE DROGAS - CONSELL INSULAR DE MALLORCA PLAN MUNICIPAL DE DROGAS

22

POLÍTICA Jaume Bosch, reelegido Secretario del PSOE-Andratx Los socialistas debatieron en su Asamblea un Documento Político Recuperar la Alcaldía, objetivo del 95 Los

socialistas

andri txoles

renovaron

recientemente

su

confianza

a Jaume Bosch, al reelegirle por un nuevo período de cuatro años como Secretario General del PSOE-Andratx.

La Asamblea contó con un elemento novedoso: político, al que se presentaron 210 enmiendas, un 50%.

El

el debate de un documento

de las

cuales fueron aprobadas

documento cosntaba de tres apartados básicos:

1º

Introducción

y análisis; 2º Hacia una nueva sociedad; 3º Una organización para un pueblo.

El mismo fue calificado de herramienta básica para elaborar el programa electoral a

las

municipales

del

95.

Propuestas

como

debatir

previamente

los presupuestos municipales con las Asociaciones de Vecinos y otros colectivos ciudadanos,

antes

de Cala d' Egos,

de su aprobación en el pleno;

entre el Port y Sant Elm,

preservar la

como parque natural;

de una concejalía de Juventud en el Ayuntamiento;

zona

virgen

la creación

la redacción de un nuevo

Plan General de Urbanismo para el Municipio.

Los vecinos tendrán acceso al

documento

pues. se

repartirán

copias

del mismo a domicilio, próximamente.

El nuevo comité ejecutivo local ,· quedó formado así:

Jaume Bosch,

Secretario General; Antoni Mir, secretario de organización yfinanzas; Femenias,

reponsable de la polc;i tica institucional y

nuevos vocales:

Ute Dinter,

Margal ida esteva,

ciupadána,

Juan Ramírei-~

como

Franc;:esc

siendo

los

Mariano Castelló

y Francesc Pérez.

En la Asamblea estuvieron presentes las máximas autoridades del PSOE en las Islas, Francesc Triay, Teresa Riera y· Antoni Garcías.

Los actos cobcluyeron con una cena en el Celler C.an Renou y una posterior rueda de prensa.

Por la cantidad de temas abordados es difícil

extractar el contenido

de dicha rueda informativa.

"Recuperar la alcaldía

en

las

próximas

elecciones

básico; fue vergonzante la forma de presionar desde

es

el

objetivo

los al tos cargos cuando

ya teníamos listo el pacto con los independientes de S'Arracó; desde la oposició hemos ayudarlo a

la estabilidad de

la Institución,

asumiendo

nuestro

papel;

23 jamás hemos presionado para desestabilizar al equipo de gobierno con dos del PP, dos de UM,

una

independiente,

variopinto

uno de S' Arracó y uno Radical;

no se trabaja en serio en la redacción de las normas subsidiarias, dentro de un año recogermos rústicas dejamos

de nuevo la patata caliente;

aparecen como setas; sobre la mesa;

los

tres

bienes

años de del

continuismo

PSOE-Andratx

no

nosotros

las casas en zonas a

lo

que

están

nosotros

hipotecados;

el inmueble del Escultor O. Alemany, el mob~liario, la cuenta bancaria: 400.00~ son patrimonio de los socialistas andritxoles" Gaspar Rosselló

CARPINTERIA

TELE • CONTROL

#11oJ.

Gabriel Pujol Bar.celó

TISQ-ELEFEI ..

.

Tel. 10 59. 41

C.B.

Muebles y ~ión

- ELECTROD.Q~ESTICOS - REPARACION Y VENTA DE TELEVISORES Cl. Matiae Flexae, 3

eftVIUI.tcJ

.

' 07150

CAFPENTRY

MEM.JSSERE

ANDRAITX '·

111111 TODO PARA LA CASA S.l.

C/Galicia,33 07150 - ANORAITX

Tel.:10 53 03 Fax.:10 50 53

Cl. lsMc Pwr.. 71 Tel. 6711 62 Pto. Andraitx

24

UNES GLOSES Publicam aquestes Gloses que féu i ens ha fet arribar el nostre amic, En Guillem Barceló

ANDRATX ÉS ROSTRO

Andratx és lo més hermós

no te fiis des costat,

rodejat de muntanyes

fer de patró i timoner·.

no té coses estranyes ni res dificultós,

Andratx té malta solera,

inclús estic per dir-vos,

de Mallorca reconegut

mirau si ho és bondadós!

i ara lo més agut

que a n'es torrent li sobren canyes, no coneixem ses migranyesw, tothom gras i preciós i si estas bé no te'n vagis.

és aquesta carretera: Palma lo lluny que era ••• ! ara amb un quart has vengut si un ho hagués sabut no hagués venut sa somera.

Aquest Batle raconer que no coneix sa maldat,

A Andratx s.'hi esta molt bé

tot ho du organitzat

de res mos hem de queixar

i voldria fer-ho bé;

i es que no hi vol estar

lo únic que no sortigué

ja sap lo que ha de fer:

va ser enguany

dret cap a Cas

Pancaritat.

Es ball va haver fallat i es micro no s'encengué.

Procuri que l'any qui vé

perque feina ·

Cam~C!r ·.

,. no h' hi ha,

Ja..

i mos hem de conformar amb lo que Dé destinat té.

Guillem Barceló

estigui més preparat:

PRIMERA COMUNIÓ Manco mal que fa bon dia, tot va de lo millar es fer Sa Comunió pels pares gran alegria i també ho és per sa filla qui veu que de cada dia ella se fa més majar.

Donem gracies al Senyor i també a la Verge Maria i tata sa companyia d'Andratx i de S'Arracó, sa família en reunió que ja és sa festa complida.

·.·..

25

Es padrins que tant t'estimen,

que molts d'anys puguin passar

més no et paren estimar,

d' a queixa gran CComunió.

si et podien veur e casar Demanem a n'e l Senyor

t e pagarien es dinar ,

que mas don sa bene di cció,

a ixí podrien demostrar

que malta fa lta ma s fa:

que és senyal que encara viuen.

Salut per poder disfrutar Sant Cristo de S'Arracó.

En Dols posa es llevat Na Francisca sa farina,

Tant si agrada com no

encara que parei x mentida

Na Maria Rosa ha combregat

sa petita ha combregat

aquí s'acaba es glosat

amb sa majar a n ' es costat,

que vos ha fet en Barceló,

que ja és tota una fadrina,

que no esta de lo millar,

i sa cosa més divertida

pero per Déu esta perdonat.

que ja té un enamorat.

Guillem Barceló

Maria Rosa, per favor! jo et vull felicitar

CADTERIA SNACK-BAR

-1-• ·-1-- 1::::. ¡

=•-

-=·

ltEPAJAOON Y VBNTA DB BICICLETAS

Teltfono fS7 .-, 10

CAIP DE .MAl · MALLORCA

-·*····

'·

-

..

INACII • IAI

... , ........... GA·L:I CIA IS.IQAUDAD .

IN ·~·11~01 Y ftUO A &A '4IAUIOA

..,..._.,.......

...

•....................

-

1AllflJB·- -Mmai 1RENT

A CAR t¡.

7 Tell. 17 2011

l•p•···

lAPAS VAllADAS

.,

PfG. ••oiAITJ

IIIULDICAI

26

L'ESCOLANIA DE LLUC A FAVOR DE LA CULTURA

1.- DUES PINZELLADES D1 HISTORIA Mlllarca.

El poble de De to1:ixm

és ben satut

qJe

1

1 Escolania

de Lloc és una de les insti:b.JCicns més anti.gues ; de Mallorca. Les seves referencies histaricpes

de

c:¡ue ac'b..lalne'lt

fins a 1 1 arry 1485.

ens

d:i.spooan

rerunten

assabentan cpe per

Ens

acpelles dades un nin blau,

en Pere Garí,

en

de la histOria, foo qui ~ al ~ rx:m

els cb18 el 1

en dia els

'rrins

de

el

decurs

segle XVIII

1

'Bl.auets".

Awi

blausj~ Lluc"sén ~

m sols a Ma.llarca.:· __:si.ri>

'tarre

fara de

les

rxstres frcnteres. Les seves veus angelicals

ens fan sentir més a prcp de Déu.

1

arriba a ser prevere després d haver es"b.Jdiat Des dels inicis de la seva :fundac10, ·'

al Santl.lari. Abans del 1531, ja traban i.rrlicis les seves

dels primers escolanets que arb veus blanques cantaven a

la Mare

de Lluc en rx:m de Mll!orca.

Déu

de

Pero

foo el

Papa Cli.m:nt VII qui otorga una Butlla que

aprova

uns

estatuts que redacta

de la Col:legi.ata,

Gabriel Vaquer,

el

Prior

i

el 25

de setarbre del l!Bteix arry s 1 establien d 1una J1Bl1era

oficial els "aliots blaus"

de sis,

perque

Nostre Dct1a

cantassin missa

de Lluc,

en rxxrbre l!Btinal

a

així can es feia a

Nostre Dct1a de r.bntserrat.

'! 1Escolania

de Lluc foo una escola anb una

f:isco::mia rrolt · pr(pia. .En un docunent del segle . XVIII a

queda

la l!Bteixa casa

escrit:

"l 1 escola

era

(al Santl.lari)

privilegi.

gairebé insOlit per als infants".

El Prior

can els seus soccessors,

tengueren

Vaquer,

cum de que els nins de en un arbient

sa,

Lluc

visquessin

que farentas una adequada

creixen<;a i que cuidas de totes les cliJnensicns de la persooa hunana.

Els Blauets d 1 aquel! tarps oo escatimaven

27 terps per a 1' aprenentatge acadEmic . i lll.ISical,

can era

perO,

de

tanbé

suposar,

d'uns rnanents d'esbarjo

per

a

gaudien

jugar

als

tanta forc;a i radicali tat visqueren els mstres avantpassats, tot desi tjant que ningú ens ho pugui fer rral bé.

classics jocs de bolles, a baldufa, a ccnilloos a

botar per les rx:mbroses rossegueres

envolten el Sanb..lari, i per a diversa::;

canimis

arragats

que

trescar

pels

grnn

hose

del

de la Serra de 1:rém.mtana. Els Blauets d' aquell senblaven cabrides que

terps

amb

aire

tm

festiu i juvenil trescaven per les mun.tarzy'es, menjant-hi

els frui ts

la seva saviesa i

que

la

a'J'b

natura

generooitat

els

2.- L 1 ESCOLANIA UNA FAMÍLIA QUE

oferia

DIARIAMENT PREGA Els nins que avui viuen a

1 1 Escolania

ben segur que respiren tm a'J'bient que els perO no ncmés

fa sentir poble;

poble

que

est:i.na la mstra cultura, sinS tarrbé la mstra fe. Els Blauets creixen en · un arbient religiós

sa.

Di8rianent,

tot

d 1 aixecar-

just després

se i fer el llit, talment can si fossin ocells

can si fos tm regal caigut del cel.

que piulen i canten la fescor del nou dia, El Prior, així can laresta dels coli~

tarrbé varen preveure que

gials de Uuc,

els nins de 1 'Escolania tenguessin uns mestres adients;

per ai.xO,

a

1' ordinari

els Blauets adrecen unes paraules d 1 alaban<;a al Déu de la vida. TarDé, a

les 11 1 15 i

a

les 20 1 ::0, envoltats de centenars de 'b..lristes

11,

6º,

que han arribat al car de la mun.tarzy'a per

danana que els preveres que aspirin a

ser

escoltar---hi les seves bJ.arx¡ues veus.

coliegials i a instruir els nins bl.aus s8pi.guen :raalélblenmt g;rmiltica i els requisits

ser

edocaOOrs

i.rrlisper'sables per i

professors

Els nins

Aquests eren

cant.

a

dels

poder

Blauets

es'b..ldien

que

és ben segur que senten el batee dels epi estine'l i

la IIU'lta[\y¡;l.

Al 11arg de la seva histOria, 1 1Escolania

ha passat per diverses €pocpes, ocasims esplermdes i

en · al.glrles

en altres dacadents.

arriben a

nm

lluiten per fer m

perO tarDé respiren 1 1 aire

de Uu:::.

1 1 Escolania

a

Sén

11Dlts

i

Uu:::

i

de ben petits

surten sén joves ben

q..B1

pr'EpBI'ats per zoespc.nh-e mil naiJresa i a1s

Avui

1 1Esoolaú.a

seus primipis b8sics: lttlre de Déu i cultura i

Ihlar

als

fidel

cult.e

a

la

treball.ar ~ la n:stra

el n:stre tarama can

siguin els primipis el car de

cx:ntirua

fooanentals

tots els IIBlio.rq.rlns.

estimar la n:stra

rrant.en:ir--la viva i

i

cul.tura

i

tn3

bcrls

eStuli.s

eo

academics".

Tén!ateix,

recl.üts

PI~icna

que

JTOOell

m a.Pf'EIS'ltatge més perscnalitzat,

Tén!ateix

allo

El'lfB\YCilB\t

allo que a'J'b

grqE

la

CJ,1a1

cx::sa proparcicna m millor rerrliment escolar.

per

que

vidá, ••

tocar alg(n instrunent,

ca1t ooml., solfeig, i

saviesa

bcrls CXI'li:!i.xanents ni.Jsicals:

m

sentil'-la a flor de pell

ens identifica can a poble

tn3

la

poble

lluitar

ningú. m ens pugui pre1dre

a més de tenir

presenta

a

és ben prq:>i dels qui · dia a dia vetllen

perq..¡e

ens

que

Eh1;%'en

nirJa!

és la Patrala de fthllarca: la M:lre de Déu.

krcblenes

que

a cau ctiorelía:

Pero II'Bi s ha dei.J<at de cantar a ia epi 1

pur de

visi'b:!nts

~

'Q.ún privilegi. tEn!n

1

i

frese

els

cx:tnenteh

més jUst,

Els nins

que

esb..rlien

a

1 1Escolania

saben prru bé que el rrotiu de la seva estada a

Uuc, a més d 1 esb..rliar, és cantar a la

M3re

de Déu i

estar al sezvei dels actes

li Wrgics del Santl..lari, la qual cx::sa fa que

28

els Blauets visquin a

Lluc.

aixO suposa un petit

sacrifici,

a

segur que

de 1 'Escolanía.

tant

en catala a

per

can tarrbé dels seus pares,

part dels nins

pero

Ben

aquest esfo!"9 es veu rec:arpensat gr8.cies

1' arrbient de germamr i

hi ha entre els Blauets.

directanent arrb els Blauets sabem prou bé que el punt

de

més

referencia

perque és

pel nin ha de ser la família, la

primera

entitat

irrportant

Pe:rO,

educativa.

tat

1 'Escolanía influí rolt · a

crear

una nova crnsciencia de pertinenga a un determinat país.

fratemitat que

Els qui treballan

Es pot dir que 1' ensenyament

Ja han passat 17 anys d' aqulles i

aprendre

esfo!"900 per ensenyar,

la nostra llengua.

Avui

intents

i

estinar

1 'Escolanía

ccntinua

fidel a aquests principis i

estEm segurs

que

el camí recorregut ha fet pcssible que el nostre país tengui una fisc.l'ld)nia i un taranna pr'q)is.

i així, a 1' Escolanía- es viu en un anbient d' una grnn familiari tat i s' acostuna a

que

dir

germamr.

1 'Escolanía

és

una

família grnn.

1 'equip pedagOgic

de suposar,

que treballan directanent arrb

els

feim tat el pcssible perque

aquest

i

Ja fas

Can és

familiar

4.- AMOR A LA NATURA

Sovint

fraternal

Blauets estil

caracteritza Lluc

que

i 1' Escolanía cada dia sigui més atraient.

És per aquest rotiu que es segueix una metadologia i pedagogía que ccntaTpla el nin en

d'una manera

de ser Blauet. a

APRENENTATGE

AMB

LA

NOSTRA

col:legi

''Escolanía de

LLuc",

des

de lf:JT7, iiTparteix 1' a1SaJlYCillE!lt en la nostra llengua, les

essmt

per

tant,

escales ITBllorquines

~ catalB.. Es pot dir

capdavanter

c¡Ue aquesta Wciativa

revistes

Les

de

1' apreneritatge

en

d' aror a la llengua es covava des de rolt de taTp:>.

feia

"Cavail fort" ,

les ''Rcndaies" de M:Jssen Alcover, la ''M:icycnia d' un infant orat",

i

breu,

encara

els

Entre

d' altres

un

creixement

coses, en

que els nins blaus 1' estimin i especial sensibilitat i

envers i

avantatges

lliure amb la natura.

ben directe i

una

que

viure

ccntacte

Aixo

tenguin

certa

fa una

delicadesa

ella, perque saben que és obra de Déu,

can a tal cal ·

es~la

i

respectar--la.

les

classes s 'han

sortim a trescar pel base, en sentim

ei cant harnoniós dels ocells o hi

ccnta:rPlam

les diverses tanques i , ~ que envolten

LLENGUA

El

rolt

Lluc afavoreix

~.

UN

antewriorment,

Q.Jan arriba la prirravera i

tata la seva din'IE!lsió •.•

3.-

dit

hem

1' edició

crea

un anbient

i

de bcna

gana, els blauets van a retejar el Jardí Botanic del Santl.lari.

~

de suposar que quan. els Blauets

lleven un batzer o

una branca seca,

van ben

alerta a tallar una alzineta o un xiprell j~t acaba de néixer,

perque

ells

saben

que

bé

que més epvant errbelliran el nostre paisatge medíterrarú.

de' centenars

de fulls que portaven per títal: "Can llegir i escriure la nostra llengua"

el _ Santl.lari. I quan arriba 1 'rora,

El sentit el cor dels

ecolOgic esta ben arrelat en

Blauets.

Can

Francesc

d' Assís,

els nins de Lluc guarden un arror entrarzyable la nostra rrare natura.

que afavorí el pas de parlar en catala no

a

Els

educadors

que

sols al pati, al joc, als rrunents d'esbarjo,

teballam a 1' Escolanía ja ens

sirxS que tanbé fo:rm9s part de la vida aca&mica

de transretre' ls aquest, així can altres valors.

cuidam prou bé

29 Ells, així can es van fent graos es oodreixen d' una gran descx::berta:

que

la

terra

mare

els rnilers de pelegrins que arriben a

Lluc amb

el desig de trobar-hi tm poc de llun per

ales

és obra esplerxbrasa del Crea<br en la qual

seves vides. Els Blauets s 'afarwen per aixecar

s' inscriven

davant el treno de la M::>reneta pregaries i lloances

visiblement

les

petjades

de

la seva bondat.

Aquest desig de cantar cada dia al i a la posta del

5.- L'ESCOLANIA I EL CANT No perlan acabar aquest article sense esnentar la ÍI!lX>rtancia que té

1 'Escolania. antigues,

Des

de

el

cant a

les civilitzacioos

principalment la grega,

nm als

fins

nostres dies, el cant ha estat tm element de ccmmicació i expressió. Segons els tipus de soos i de rrelodies QJe es cantaven, sobre

assaig ccn:;tant per crnrar

anor, alegr-ia,

tendresa,

odi ..• etc.

En el mén cristia quelcan de sarblant visqueren

els primers cristians. a pregar i

per a

talgut, des de sarpre, nn especial €mfasi,

can ens ha

liüirgics,

el cant era tan

la paraula.

Sant

Agustí

seus

actes

ÍI!lX>rtant . can

afinna.va

que

el

Aquest desig de cantar en fo:nm depregael poble rrallorqtú

ben prq:Ji del s Blauets . Talment

És

la · psicologia

perque

influeix

rrolt a folllm' perscnes més sensibles i

obertes

a tots els carps de la vida, sobre tot al canp de l'Esperit.

Tots els Blauets tenen diariament classes de llenguatge lll.lSical i estudi

d'tm instrunent:

el piam, la flauta travessera o tm instrunent

lll.lSicals tenen

Tots

reccneixement

els fessin a tm cooservatori,

aquests

estudis

oficial,.

perque

can

si

1 'Escolania

a més a més de ser tm Centre ccncertat d' Educació Pri.m3ria, és tarrbé tm Centre d'Ensenyanent musical

qui canta prega dues vegades.

ria en nan de tot

ciem:::strat

Q..lan es retmien. per · de corda can el violí.

celebrar els

les seves veus.

tm

en la fomació dels Blauets ha

que la II'ÍEica

tot a Grecia, es transmetien diversos sentiments:

sol obliga 1 'Escolania a

rratí

reccnegut pel Ministeri d' Educació.

és

can tm rossi-

Finalment, volan aprofitar per a

canunicar

a tots els nins rrallorquins que vulguin f olllm'

nyol que canta a trenc d' alba, els nin blaus

part de 1 'Escolania,

de

obert el termini de les inscripcioos pel prq:Jer

LLuc fan

de les .seves veus

angelicals

una alaban<;a ccntinuada davant la mare de

curs.

Déu, can si fossin una espelrra que escalfa

infamar-los

p .Mi.<pel

MEcaJ:ó

(Responsable de 1 'Escolania)

DEmn:m: Haver realitzat el Teroer d ' E.G.B.

l«Jci<n> de so1feig,

veJ

i 1 ' o"ida af'in:des

Oferim:Els estudis oficials d'Educació Primaria: de 4t d'E.G.B. a Be Estudis oficials de MJsica: solfeig, instruments i cant coral Fanent del ccneixament de la nostra llengua. Beques d ' estudi Pera Inscripci<n>,

·~a:

SANnWU lE Ull!.

que

Telfs. Escolania: 51-70--a2 Santuari: 51-70-25

ja

és

30

CAMINANT CAP A LA DESTRUCCIÓ Veig les hores com passen assegut mentre la mort ens crida desil·lusions, esperances vanes i res de bon en aquesta vida.

Juganf amb la nostra sort es troba una gent corrupta, en Rubio, en Roldán i en Conde i els polítics, sense dubte.

Tothom

neda en aquest riu contaminat,

desitjant que la corrent s'en dugui la brutícia guanyar-li punts a la malícia, lluitant amb forga per aconseguir la llibertat. ~------------------------~-------,

' ASESORlA

La foscor ennigula el meu futur,

FISCAL

pero encara hi ha sortides s'aire contaminat diu mentides i fa que els dies siguin més durs.

Ara he de treure solucions, cercaré dins les meves idees anarquistes, actuaré sense donar pistes

Avenido Son Mas. 21 - 7150 Androitx - Teléfono: 10 57 66

atacant en tetes les direccions. ¡¡Tremolau, polítics, arriba la destrucciólt Frederic M.C.

CARPE DIEM Nadie comprenderá jamás el amor que por ti yo siento es un sentimiento, es una pasión, una hoguera que me arde dentro.

y me olvido de que

esto~

viviendo,

te quiero con locura pero siempre te acabo perdiendo.

Ilusiones vanas creadas por mi fantasía,

Ahora busco soluciones

viajando de la felicidad al tormento,

y veo f~cil el camino,

eres el riesgo, el deseo de aventura,

he nacido para perderte

aprovechar el momento.

puedo leerlo en mi destino.

Lo que no me deja dormir

Mes es imposible luchar,

lo que me quita el sueño

fuiste un sueño equivocado,

tú eres mi ángel guardián,

tú eres el error

yo un alma sin dueño.

del cual yo me he enamorado.

Sólo vivo loco de pensar

(dedicada a

liD

arror

~ible)

Frederic M.C.

31

TROFEO "DOS ISLAS"

II

7~ EDICIÓ

Els del

II

di es 30 d 1 abril Trofeu

"Dos

i

Islas",

1

de

de

maig de 1994,

regates,

es

celebra la setena edició

que organi tza el

Club

de

Vela

del

Port d Andratx i patrocina el Banc de Credit Balear.

1

El recorregut era d 1 unes 100 mil les nautiques,

des

del

Port

d 1 Andratx

a 1 1 illot Tagomago, al qual s 1 havia de voltejar, i tornar al Port.

Inscri ts

i

participants

foren 25,

entre

la

classe

Creuer,

Regates

i

Barcos d'epoca. Els guanyadors foren:

Classe Creuer.- 1º OMI II, patró Francisco Llompart Classe Regata.- 1º BANCA MARCH, patró Lorenzo Galmés En temps compensat: Regata, 1º PANCHETE, patró Miguel Cernuda Barcos d 1 epoca, 1º EOLO, potr6 Joan Bellver

El dissabte, 7 de maig, es féu 1 1 entrega de Trofeus a les mateixes instalacions del Club de Vela del Port d 1 Andratx.

Al acte,

que congrega unes 200 persones,

hi

eren presents el

del Credit Balear, Sr. Nigorra, el director del Credit al Port, el President del Club de Vela, D. Mateu Tomas, el Gerent,

Joan Oliver,

el Comissari

Naval

Joan Ensenyat,

el Vice-Presidente, de Regates.

D.

Sr.

Marcial

el Secretari de la Federació Balear de Vela, D. Francisco Mulet.

Director

Palmer, Sánchez,

32

33

NOTICIAS DEL CLUB DE BASKET ANDRAITX

Resultados del mes de abril:

3ª División:

Senior Femenino:

Cadete Femenino:

Mini basket:

Andratx

64

C.Calvia

65

A.Grimalt

80

Andraitx

69

Llucmajor

92

Andraitx

86

Andraitx

26

El Dorado

55

Llucmajor

60

Andraitx

30

Andraitx

24

Cid e

53

Cide

52

Andraitx

28

Andraitx

28

Mallorca

68

Nefasto mes para loo equipa:; andritxoles en cuanto a resultados se refiere, y es que ninguno de elloo ha coosegui<b la victoria.

El equipo de 3ª ha coosegui<b prácticanente la pernanencia en la categoría y es el equipo que más cerca ha estado de cooseguir alguna victoria este mes. Ocupa

la

11

ª

pa:;icién

a

falta

de cuatro partidoo.

Las senior siguen jugando el trofeo Jorge Juan, habiendo si<b derrotadas ccn arplib.rl en

loo doo últi.Jros partidoo.

A las ·cadetes les tocó jugar la eliminatoria de trofeo Rafael Coll centra el líder del otro grupo, el Cide, coosigui.arl:> resultams parecidoo en loo doo enc:LIE!1troo.

Loo

minis y loo

bE!'lj~

ya han acabado la

ter~Jx»:'ada.

C.B.A.

Senior fanerún:> 199~94

34 ports

esports

esports

esports

esports - esports

esports

esports

es

FUTBOL: LA TEMPORADA FUBBOLISTICA TOCA A SU FIN la

Coo.

llegada

de

los

primeros

calores nos tcparos ccn el fin de la carpetició que si bien ro

futbolística,

en su totalidad, plena

los

caer en una siruación que

equipo3

de

fútl:x:>l

005e, ya han term:inaOO los equipo3 de aficicna-

acabó de

taTpoco

clarificar el futuro de la entidad. futuro

las

cosas

se planifiquen mejor y ro tengarn:;

que

pasar

Esperem:s que para

lo ha hecho

ya que todavía están en

carpetición

a

un

las angustias y la escacez de goles que en Sa

Plana han faltado cada cbn:ingo.

esa OOra. jl..llle!1i.l.

c:b3 y tanbién la

La t.erpor8da que m> ha ofrecido

t:enninS su s:i.ngl.ad.Ira

que

Otro

y

quizás

el primer equipo time que ser catalogada

ya de rrarera definitiva ha sido el equipo de

ya que el equipo ha terminad:>

rn Regirnal, escuadra que fue rn::ntada con urxs

lugares bajos de la clasificación,

deseos y anhelos que rn..trxa se han visto reflejac:b3

COTO

rrala,

en los el

décirro sexto ll\!?PI' ha sido

pebre

de puntos,

sólo

un

bagaje

ycua.tro

treinta

Y

Pese a esto,

el fútbol

que heoos

podido preseociar en Sa Plana ha sido altanente

ca.1a00

acu:lido

cc.rEiglas

am

cuatro negativos.

po3itivo,

en su reniimiento. Cada afu se han dad:> las miSITBS

pocos

al

recinto

aficicnacb3 deportivo

que

las

han

tardes

sea la de fo:mar jugacbres,

un equipo diezmacb y a su final.

Lo que teroría que ser :p..l€!1te de

jugadores

que terrn:ina1. su edad jl..llle!1i.l yse preparan para :in::orporarse al primer ecpipo,

es el fin o

ITI6I'Xl!'l

debería serlo de este eq..ú.po,

atte la meta cxubar ia, ro se

idea,

sibien

sabido

cada

ccn problaras para llegar

~. sólo ccn el ha"di~ que luego, ha

y

se ha term:inaOO ccn los misoos resu1tadcs:

ya que el juego desarrollaOO ha

en los

0

arualinente

se

intenta

al

pero esta inp~tar,

o ro se ha podido ocn:::retar la jugada final,

luego ro da el resul~ ~tb, ya ~- ésta

l..1.atBOO gol que es al fin yal cabo la gu:iJxia

ro cala entre sus ~tes y dirigentes,

final.

\.I'B

es de des1:a::ar la grBl

Tarbién

caltidad de jugad:a'es nativa; que tal tenicb cabida en la

plalt:illa,

sin

cl.lda

plalt:illa ya de par sí escasa, paulatinanente

va perdien:b :f\.lerza y IIB'lera

rrora1, y eatJa de mala

las carpeticia'leS en las que participa.

· Pcr ello,

al.glnl

y

en mi nvdesta cpiniál,

ro hay

la que nés j~'eG ha dad:>, si excep"tl..lerocs

ll..gilr a

a tés, Pascual, Teo, Se11ti. Clles1:a Y T. Garclas,

que a la ~ oo es más que tn lastre para el

el resto han

j~'eG

sicb

famad:s

en

seguir IIB'l.tenien:b a

este

eq..ú.po,

ya

Cltb cnjritxol.

los equipo3 base arrlritxoles.

Tras Paco Solera,

la que

narcha

si

bien

del

entrerabr, El equipo jl..llle!1i.l

precedido

viro

su sucesor,

el

.....-A•-• J.-.::>.o.J.i.uü.ento

José María

~ip,

de 1 dio

· eqLUpo,

otros

seguido los derrotercs

de afb3 anteriores: ll1..ICha ilusiál. en los inicios

de gran aureola y salió sin que ésta llegara

a rotarse en

m

y

final

ca.lanitoso, ya que ésta ro ha sabido

rrantmer a lo largo de toda la crnpetición yes

aires al equipo y lo sacó del pozo

de

la

que, hoy por hoy, la jwentud si quiere practicar

clasificación, para luego relajarse y

volver

deporte, lo que pasa es que no quiere prepararse

.

35 ports - esports - esports - esports - esports - esports - esports - esports - es

para que

éste salga lo rrejor posible.

Siguen su

No

carpetición

los

cadetes

a

hay sacrificio en los ent:rerua, ni la corrlición

los cuales últi.Itanente las cosas no acaban

éptina y,

para

:¡:xx1er

disputar

a buen entendedor,

pxas

los

partidos

de irles de lanejor, cuan:b

más

palabras

presagi.ábaoos un lugar alto en la clasificación.

le podenos dar.

Si bien

a:no se deben, que

Los \.llU3

por centra,

no se sacrifican lo que

infantiles sí se llB!1tienen arriba

rrejor clasifica.OO en la aci:l.lal si.ngladura.

otros

debieran,

rreses

\.llU3

y pueden terminar a:no el equipo arrlritxol

cuantos hacen las cosas

los hay,

hace

más

Los

y

están

peqt.IEfiJs

jugarrl::>

sus

últirras fases y al jugar ahora ccn equipos

a este paso los entra1ad::lres se cansan y

de similar categoría,

terminan por dejarlo al ver el escaso interés

logran result.ad:E del

tocb i1a1.agi.ieíb3.

existente en lacanzar altas rretas. Los tiarpas han cari:>ia.OO y por ello a este equipo tarbién hay que reciclarlo. De m

ser así,

tarpoco

hay rrotivos para su suh3istmcia.

JAUME COVAS SE DESPIDIO DIEGO GONZALO PUEDE SER SU SUCESOR

También el último mes ha sido bastante movido en cuanto hace referencia a

la cúpula directiva del

Club.

La

anunciada

dejó al Club sin clarificar el futuro asambleas

que

fueron escabrosas y

dimisión

de la entidad y

que

terminaron

de

las muchas rencillas que hay en la actualidad entre

los

de

Jaume

se realizaron dos malos modos

para lograr un Club unido,

que

'

por

que siguen fieles

a unos colores, _j>e_ro que cada uno 'l o ~a~e bajo un diferente prisma, debería hacerse todo lo contrario e

Covas

intentar aunar trabajos y

era lo que pasaba antaño,

cuando

esfuerzos

si bien hoy es

todo lo contrario.

No obstante,

parece que

de edad y como no, de ideas,

ahora

va

salir

una

candidatura,

que encabeza Diego Gonzalo y

van a intentar la unificación de todos directrices colocar el Club

a

en el

los aficionados y

lugar que

JOFRE

que al parecer con unas nuevas

le corresponde.

toda clase de éxitos y les ofrecemos todo nuestro apoyo.

joven

Les

deseamos

RECORDS D'AHIR

E1s ccne:ixal?

llis jouenells lJ.Ie ara ja sén gta:a:ls,

dEivia ser devem els

a'\Y5 f:O

lbes ninetes el dia de la Pr:imem Call.niÓ, ~ de les naj<rs de 1 'FsroJa

11 a:w

1

].g)4?