路u
LA REVISTA DE.LA COMARCA DE POI\JENT ANY IX
n!! 82
Apt. 79
07150
ANDRATX
MAIG
1994
a
L'Enni:t:a
Trofeo 路~Islas"
2
CRONICA DELS NOSTRES
ABRIL 1.994 BAPTISMES Nayara Segarra Alcázar Gabriel Alemany Sánchez Magdalena Alemany Sánchez María Calzada González
JIATRIJIONIS José Moreno García
amb
Antonia Díaz Ruiz
DEFUNCIONS Angeles Martínez Sánchez
90 anys
Milagros Fernández Arroyo
74
Juana Alemany Jofre
87 anys
Antonio Porcel Gutiérrez
27 anys
Pedro Font Cabot
73 anys
Catalina de la Parte Pujol
10 anys
Juan Calafat Calafat
83 anys
~ys
EXPOSICIÓ D'ART SACRE La Confraria de la Sang, Pere,
i
amb
la col·laboració de
dins
el marc de . les proximes Festes de
la Parroquia i
de 1' Ajuntament,
ha
Sant
previst
organitzar una Exposició d'Art Sacre, objectes litúrgics i llibres antics. L 'Exposició,
que comptara amb
peces
ben
interessants
d' una
cronología
que va des de comengaments del segle XVI fins a principis de 1 'actual centúria, ara en procés els di es
de catalogació,
25 de juny i
romandra oberta al públic,
3 de juliol,
a
la Cap ella de
Parroquial, amb un horari que s'anunciara oportunament.
si Déu vol,
entre
la Sang de 1 'Església
3
N'All
EDITORIAL La Primavera a Andratx, la Primavera onsevulla ... diuen que altera la sang i remou al teracions nervioses
i
qualcuna
al tra
el ritme de vida en Jrdl:bm: Qxrdbaba Pin.upial• de .JcMB d'Adatx . Odre Qdta.ral deS'~
ritme de feina, habi ts
i
feina
a
depressió. el
poble
canvien els
cert
canvia,
costums,
i
als i
el els
Hi ha més
servicis ...
tothom
celebracions i
projectes
poble
un
per l 1 estiu •.. La vida
al
ritme
despista
tot aixo ens
que
canvien
en conjunt la vida s altera. 1 1 hostaleria
és
canvi a
1
vol fer llurs excursions
i
El
segueix i
ens
fa
altre difícil
acomplir amb el desig de ser-ne testimonia. Enguany maig flori t
ImO:IÓ jatgd . . . . . . . .
ha
i FerrA
Blela. .oat iftüol .._.udll FerrA i ............ Qalr.lel .Jaftoe lllr - - . 11r a-r...t
i
d 1 abril •••
esclatat sec,
. ..
.adlal'•
perque no hi hagué les
resistirem
aquest
estiu
que
un
pluges
s 1 ens
ve
o hi haura tormentes? Entre
la
falta
d 1 escando! que ens
JIUBB
calurosa,
calenta,
mitjans
de
enguany
ens
fora
delá
d 1 aigua mac;;olaren
comunicaci6 havien que . •.....·
i
simpatitzen
esdeveniments
durant
hom
robat
els
arriba la
els
pensar
que
Primavera,
arnb
tomatiques i el de la mar gran,
a
setmanes
el
color
perque, de . les
qui més qui manco
esta bastant desencisat. Tal
vol ta
esbojarrada,
aquesta
editorial
sembli
tal volta vos ho sembli també
un
aquest
número de N'ALÍ ••• Que voleu ••• ? Es la Primavera. D.L. P.M.
~.
Vos demanam disculpes.
N'ALÍ
poc
4
opinió
opinió
opinió
opinió
opinió
opinió
opinió opinió opinió
opi
LA NOSTRA TELEVISIÓ Carta d'agraiment i felicitació als amics de TV ANDRATX Enhorabcna a tots els qui fornau 1' equip
Tots els p:rogr:-anes sén de gran qualitat,
de 'N Andra.tx: presenta:iors, tecnics i reali tr
tant en les imatges, can en el so, i presen-
zadors' per la tasca culb.Iral que
féu dins
tats arb rrolta cura per joves ccmmicadors,
d' infonnació
que ja s 'han guarzyat 1' afecte dels televidents
el
poble,
oferint
p:rogranes
i reportatges a través del mitja televisiu.
an::lritxols.
r.n1ts d' arws paguen gaudir d •aquesta televisió
que és mstra, a la mstra mida.
A mesura que el tarps passi, sorgiran rnves idees i canceptes, perscnes voluntaries,
A més, hem de reocnéixer la sofisticació
altres
I'!ErereS
d' enterrlre
pero
ccmmicació,
el
1' esperit
dels
tecnica que arprau, sobretot en els
darrers
p:rogranes que se aneten en directe.
És un
anics de 'N Andra.tx a ben segur
considerable poder veure' ls
rrateix
rrateix
fet
tarps que
al
el
dels p:rogranes:
S' enregistren.
Els amritxols
arb
tenim
en
una tribuna al servei de la
Andra.tx
'N
culb.lra,
de
les tradicioos i costum, tarbé de la llengua
qual
la
mstres
sera
el
1' anissió
iniciaren
1' interés
de
I!Ó:1
d' unes
perscnes
que treballen altruísticata1t per a oferir culb.lra i infonnació a través de la petita pantalla. Felicitacioos especials
i per dalunt de tot, un instrunent que serveix
als
piooers:
a les persooes per a expressar les opinioos
Joon Coll i Biel Pujol, i a tots els c6l:lal:x>-
pr(pies, a vegades opooades unes anb . altres,
racbrs. Gracies i endavant!
farentar el dialeg i la toleraocia.
: :·
.
BONS FONAMKNTS I SOLIDKSA Carta dirigida als reponsables i als joves interessats per la Cultura
.. Voldria deiJ<ar const.aocia
ben clara que el que ara exposaré no té
cap
relació
arb
l'escrit
i
manera
de
anterior,
tot
context,
no voldha
faré
·, ~
que
fas
extret del
consideracioos
sobre .. , "'-·
la cultura i jovent.
,
fa referencia al program "Andra.tx
i
que
a
debat"
Cc:lre'l!;
dedicat a
la culb.lra que
apres no
entraré
en
perque
detalls,
totes les idees sén respectables,
i
tarrpoc
no tenen rrajor relació sobre el que exposaren
del meu punt de vista
refranys:.·
del
que
hem
deis mstres avantpassats:
- ·~ a n'es q.rlnze . m ,en té, a n' es trenta
<pe
m en cenpi.''
''tt> tú ha més cera
<pe
sa
Jo cree que he respost ben bé a
la
<pe craJB"
els convidats participantE en el debat. Des
cbs
IIBliOl?qUins ben clars, can tot el
'N Andra.tx.
Bé,
1 '.expa;;ició arb
aneté
tot
..
5
opinió
opinió
opinió
opinió - opinió
opinió
opinió
opinió
opinió
En general, si parlan de la I1C6tra cultura,
qüestió.
val més no capficai"-6 1hi. El
jovent d 1 avui
en dia,
que
encara
té més accés a la cultura i passa més
I
la llengua del carTer?,
i
les
en catala.? Collaboracirns per part a les escoles,
és
insensible a
tot
responsabilitat
esfon;,
i
sacrifici,
dir,
a
cultural,
tot fet
joves,
altres publicacions.
Res
de res.
aprenentatge;
jovent crerra
El és a
de
fet o a la revista N 1 ALÍ o
activitat que derrani constancia,
lectures
"t;aJl)S
la
seva
rnillcr
religiós, tal vegada una
de
les rnillors de
la vida,
i
tmdicional i carunitari. la tuda. No puc generelitzar, me a
tm
referir-
grup nanbrós del que arx:rnenam jovent.
Aquest és
perO sí
"t;aJl)S de creixanent amb canvis i.rrq:x>rtan-
tm
tíssirrs,
ITOTJent
d 1 aprehendre
JTEdurar per a esser Em ve
pcnt,
tm
fonaments
i
:ilratge
la necessitat de construir
tm
Per rror de derivaran,
arrb
jovent~
el
fooanents
perque
entre
la
d 1tm
.
responsables
cultura
i
.
la indifer€n;;ia,
passar
conseqüencies
carptes
(pares,
que
se 1N
toe d 1 atenció als
tm
educacbrs
i i
tots
aquells
en general per
perque
a humnitzar 1 1 entorn social)
ens rrobili tzan
i aportan solucioos factibles, dins les nostres i
des
de les I1C6tres situacioos
i llocs d 1 acció (fcmília, escola, grups culturals, ~).
la vu1.garitat I
i
de
no
pcnt
·aquest darrer no cai.gui
dins les aigi..ies te.nebrcses de
les
voldria d:nar
pcssibilitats sülid,
abans
"t;aJl)S
que treballen per la cultura
adult responsable.
la rnem:)ria la
a
gaire
viurem per veure 1 l;
i la realitat és crua.
joventut
arx:rnenam
que
"t;aJl)S
passa.ra
El resultat,
als
joves els vull
entenguin
dir que
de la rmnca de valors que no podran fer el que fan tota la vida, que
. ( culturals i perscnals). han de nadurar,
Seni>la que els joves, van
a
1 escola 1
seme
avui
en
dia,
d atA ~~ ,.. ........ ""
iHwi6
1
i merzys d 1 es'b..rliar. - · ·.-
. Pcsau bcns
créixer Í1Sicanent i psíquicanent.
fooarents,
percpe
soo
és tn estat injefinit, és
1..11a
la joventut no
rreravellosa etapa
bles, més aviat que de pressa,
o00e8siooats
dins la llarga canimda per
pel cap
de
discoteques,
extraordinaria vida, <:lOOequi del Creacbr.
etc. ) • I
tot plegat pot ocsiooar transtorns,
setlrana
( sartides,
despeses ec:xrilniques, i fins i tot accidffits. No estan gens rrotivats ni per 1 1 estudi, ni per la feina. Arrb
aixO
no vull dir que
div~,
no hagin de sortir a
de
treball o
a
d 1 estudi.
prani
Sé cert que hi ha joves i al:lotes a Andratx que
sí
estan rrotivats
i
treballen
i aixO és el més ÍJll)Ortant, creixent can a persmes i a'!b respcrlSabilitat.
perO de
que
totes
les maces piquen.
CCm respon el jovent al fet cultural?
il:lusiooats
en qualsevol carp cultural, fent el bé i sobretot,
d 1una setlrana
Pensem
d 1 aquesta
la vida,
Cordialment rranera raonable, can
artífex
del :f\..rb.Jr. Assuniu respc:mabilitat per a afrentar
· - ··· els esdeven:inelts de la vida.
Passen la setmana, els ci.rx: dies labora-
els
A. Emecyat, catecpiste
6
DIADA
DE L'ESPORT
~!~~!!~!~-~~-~!-~!!~ des de les ~O del mat铆
/
TOTS
JUNTS
ENS DIVERTIREM
Aquesta Diada de l'ESPORT l'organitza路el Club d'ESPLAI Esta oberta a tots els nins i nines d'Andratx des dels 6 anys
A L'ESCOLA "ES VINYET" Hi haura.
Futbito, Basket, Voleibol, Atletisme, Salts, Carreres
Patrocinen: GOVERN BALEAR: Conselleria de Sanitat i Seguretat Social CONSELL INSULAR: Servei d'Acci贸 Social i Sanitat AJUNTAMENT D'ANDRATX: Serveis Socials
7 Inatges de la Fira ยก\gcioola i &tuedera del passat 10 d' Wril
8
\
9
SES NOSTRES COSES
Maig,
mes magic,
mes de
ple de colors,
esclat de
foll
de
d' aromes
arbres,
poncelles,
mil
exhalant
Maria,
plantes
tot
nova
i
vida,
i
les de 1' aparell urinari.
Igualment
el Pi és indicat en afeccions respiratúries, de 1' aparell urinari cutanies;
les
fulles
i
malal ti es
d' Olivera
de
fins i tot enguany amb un esdeveniment
lo millor pe!
el
La · flor de Taronger, sedant. La Camomir-
dimarts
observar
di a
un
fenómen
eclipse
de
d'altre
-pel
d'aquest i
haurem
10,
sol,
i
que
.tipus
prou
ja
ploure
gaire.
tradicionalment plantes
que es tan al
illes-
L'herba-LluYsa:
trenta
anys;
aquest
i
estomacal.
les
bo
en
casos
la
El
gota.
rotaboc:
de
diabetis.
estomacal,
sedant
i digestiva, i tantes altres •..
maig
traces
de
maig
quan
s'arrepleguen
les
seu
i
a
pel
medicinals
túnica
diuretic i
sense és
la:
veurem
en
I
un
en
fa
calorós,
rar,
no
aixú acaba de brodar
sec,
pogut
reumatisme
aroma tiques
i
punt.
I
n' hi
ha
tantes i amb tantes aplicacions. Sense pot i
anar
trobar
túnica.
gaire
enfora
digestiva
herba-sana:
rebaixa
Romaní:
hom
la
sang,
i s'usa també en afeccions cutanies. depurativa
L'aritja: La
cossiada:
la
sang.
El
carminatiu. que
també
de per
a
sang.
rebaixar
estomacal
fonoll: El
antigament
la
i
de
se' n
feien
contra el mal de ventre.
coques
La
vauma:
que també ehs és indicada pel mateix. L'escanya-cabres:
purgant.
La
que
farígola
és
un
actiu
per
a
llevar
És un bon moment per sucs
licors, dolces
o
La garlanda que es túnica i antiespas-
de cuiners i
múdica. El llorer també atiespasmúdic
d' antany
i
dedicat
túnica raquera,
i
per
i
astringent,
mata:
estomacal.
La
contra el mal de les
afeccions
morella-
la
pedra
respiratúries
d'aquí
el
herbes nom
més
generic degut a la barreja de diferents herbes.
La
preparar
ratafies · o
seques,
el mal de cap i per a netejar ferides.
sudorífic.
i
a
es en
va
cuineres.
sempre a
hi
de
exútics
tasca
receptaris un
apartat
especialitat,
de
cada
sucs i
era
Als ha
aquesta
perdent
profi t
sabors
antigament
Aixú
que
vegada
més
embotellats
de
llunyans
que
ens
J. o
fan
perdre
els
sabors
nostres,
Licor de Nous
mol t més bon remei puix és el nostre entorn més proper i
mol t
5 lts. de vi rosat
més adequat
com
I
coneixem: sucs
"Beguem
nostros
betzolades
una
diu i
de
persona
herbes deixem
moda
i
1/2
al tres tantes
es
beuen
que
1 kg. de sucre
que
anar
o
aiguardents
La els
aixo
varem
parar
manera
mesclar
d 1 aquí
mateix". Per
de
d 1 aigua
lt.
pluja de font
o
1/2 d 1 alcohol
i engaten tant o més que les nostres herbes o palos
nous
35
a les nostres necessitats.
bé
ingredients
dins
esment
fonent
una
preparar-he
de el
i
alfabia
sucre
i
és tots
deixar-los
reposar
o
en
boteta,
el
a una persona de S 1 Arracó, na Paqui ta
cas del licor de taronges dues setmanes,
Simó,
que
i en el cas dels nous, quaranta dies.
mari t,
en
sabia
preparar-ne
ens
conta
Sebastia
licors fets de
que -al
Cel quants
uns
fulles
el
de
seu si a-
Després, escolar-he i posar-lo en
de
ampolles.
taronger,
Si
taronja
de coes de cireres, que són vertadera-
deixau
unes
1 ampolla
dins
1
ment rareses de les quals n intentarem
de. fer passar 1 anou per
cercar les receptes.
millor.
dues:LICOR
DE
aquí
TARONGES
en
teniu
I
LICOR
1
4 lts. de viblanc 1 kg. de taronges 1 kg. de sucre 1 canonet de vainilla 1/2 lt. d 1 alcohol
cas,
tot
.el problema,
sabreu
de
glosa
la
tal com a
les
etiqueta
ens
la
recppta
conta
conserves
que
1 1 amo
empoteu. .··~
una
en
J oan
Jo menjaria meló, maldament fos carabassa. Jo me'n beuria una tassa d'aiguar~ent
de sa millar
LO COC DE S' ARRACÓ
'
amb
Rodella, i que diu:
1/2 lt. d'aigua de pluja o de font
botella,
la data vos en resoldra
il·lustram que
capagos
una
o al tres ti pus· de coses Vos
Licor de Taronges
En
amb el nom i '
DE NOUS.
de
que és el preparat. I si sou
1
De tota manera,
pells
11
Noves de S'Arracó - El passat 30 d' abril es celbra el Sopar a benefici de la Llui ta contra el Cancer,
que organi tza anualment la Junta
compta amb nombrosos assistents,
Local
tingué lloc a
Fou ameni tzat pel conjunt del Port "LUNA 70"
del
poble.
L' acte,
que
la Pla9a Weyler de S' Arracó. i
s 'allarga
fins
més
envant
de mi tjani t. Durant 1' acte es sortejaren diferents regals donats per comer9os i empreses. La suma arreplegada s'acosta al mig milió de pessetes. La festa fou ben entretinguda.
ESCOLA VELLA DE S'ARRACÓ -
Quan es tingué coneixement de la venda de
idea de
la seva adquisició
ja que és 1' únic
"S' Escola Vella"
sorgí la
locla del poble que reuneix
les condicions adequades per a la realització d'activitats socio-culturals. Després de unes reunions amb totes les en ti tats de 1' Ajuntament i 9.000.000 Pts..
SA NOSTRA,
de S' Arracó,
s' acorda la compra de
1' edifici
representant pel
Les entitats locals es faran carrec de 3.000.00Cfu i
preu la
de
resta
l'Ajuntament i SA NOSTRA. Devant la insistencia de la propietat, en desembre del 93 i de les associacions següents: A. P.A.
els Molins,
a
inicia ti va
Associació de Dones,
Tercera
Edat, Centre Cultural, Club Juvenil, es féu una opció de compra amb una aportació de 1.050.00Cfu. · Al tres Associacions locals
s'havien
compromes
a
fer
també aportacions economiques per arribar a 2.000.00Cfu. es demana 1' ajuda
Per poder acomplir amb aquest compromís es necessi ta i
a tots, participant acti vament als actes que s' organi tzin en favor d' aquesta causa. També s'ha obert un compte a SA NOSTRA. Tot els que hi col·laborin figuraran en
"Cuadro
de
Honor"
a
col·locar
a !'entrada de "S'Escola Vella". Les Associacions involucrades ja es mouen. S'han duit a terme dues activitats.
Al mes de mar9 un Festival,
al mateix
edifici,
organi tzat
pel
Club
Juvenil: es recolliren 160.00Cfu Al mes de maig,
di a 1,
1' Associació
de Pares organi tza una anada a
Sa
Dragonera amb prou concurrencia i que deixa un benefici de 40.00Cfu. Estan en projecte mol t més actes,
tot i
que a
1' estiu
de gent feinejant sia un poc més difícil.
A la foto, els que anaren aSa Dragrnera
en el rocment del dinar
i
amb la majoria
12
El
passat
18
d'abril,
a S' Arracó, als 10 anys, de
la
Parte,
després
mala! tia que no
li
morí
na Catalina d'una
féu
!larga
perdre
mai
de Professors i -·li
feren
dir
la
rística,
A
1 'homilía
es cola
quan
de
Lina
Na
poble
i
infants.
de
ganes
estava fou
bé.
molt
manera
d'anar La
perdua
sentida
particular
Di es més tard,
el
a
al pel
Claustre
missa
a
Pares
la
qual
me'f¡tres
i pares i mares qu~ vó~lgueren demostrar a
les
una
hi assistiren tots els infants,
1' alegria ni la seva dolcesa caracte-
ni
1' Associació de
els
família
que
1' estimaren
llegiren
seus
companys
Volem expressar des condolenga
a
la
una
carta
li
escriviren.
d' aquí
la
seva . família
hi afegim res · més
tots.
puix
la
que
nostra i
carta
no ho
diu tot:
Estimada Lina:
Sabem que estas en el cel i
amb nol tros, pero les nostres mares i
et volem demanar que tornis
les mestres ens
diuen que aixo no pot
ser, que ara quedaras en el cel i alguns no ho entenem massa. Quan arribam a l'Escola te cercam perla classe, pel pati, i ... fins i tot, ens pareix que entres per la porta i
de vegades,
que estas amb nol tras
i
ens
13 fas riure com sempre ens feies riure i ens estimes com tu sabies fer-ho. L'Bscola sense tu ja no és el mateix! Escolta Lina, has ensenyat.
nol tras et volem donar les gracies per
Hem apres tant de tu!
ens has ensenyat a treure importancia a les pe ti tes coses de cada di a, bon de veres a
tothom.
cada un dels nins i
I
i
el
Ens has ensenyat a viure amb les coses que no la tenen,
sobre tot,
ens has ensenyat a
nines que amb tu varem compartir 1 'Escala i cada un dels que et varem
alguns nins i nines que tu estas en un món mol t i que un di a estarem tots plegats amb tu ens ho passarem mol t
que
ens
alegria, a
estimar
estimar de
aixo sabem que · és un tresor que ens has deixat a
Un tresor que ens has deixat a
i
tot
bé i
mol t
guapo,
els jocs.
conéixer.
ple de llum i
Diuen d' amor
(si tenim la mateixa sort que tu)
di verti t
en el teu món.
Sabem que és un
món on no hi ha guerres, un món on no hi ha baralles, on sempre tothom s'estima. Un beso i una abra9ada de cada un de noltros. I tu, eh!, enrecorda't una mica dels que estam aquí. T' estiaarem sempre!
14 CREU ROJA A ANDRATX
COMUNICACIONS - El pasat 27 d 1 abril tingué lloc a · Salamanca 1 1 acte commemoratiu anual del Dia Mundial de la Creu Roja.
En aquest acte S.
entrega les Medalles d 1 Or de Creu Roja,
M.
la Reina,
en reconeixement a
Dª Sofía,
la labor social
realitzada durant l any. 1
Enguany tenim 1 1 honor i
ho feim extensiu a
tots · els socis i
voluntaris
¡" ..;. •.. ~ '\
de Creu Roja a Andratx,
que s 1 otorga
Medalla
de Balears, a la qual esta Creu Roja d 1 Andratx, internacional.
A tot el voluntariat
d Andratx 1
d 1 Or
a
1 1 Assemblea
autónoma
epl seu treball de cooperació li
volem
donar
les
gracies
per la seva col·laboració en di ta causa i felicitar-nos pel mateix. - El día 28 també d 1 abril,
a 1 1 Assemblea de Creu Roja de Palma hi
fou
present la Directora de 1 Hospital LA BALEAR (de Cuba), per a tenir un coneixe1
ment més de prop de la Campanya de recollida de medicament i
al tres que Creu
Roja va promoure fa uns mesas i que periodicament envía a Cuba. La Directora de LA BALEAR dona les gracies al poble balear per aquesta col·laboració d 1 ajuda amb tants de medicaments que arriben en bé de la salut de mol ta gent.
Aquest agraYment el feim extensiu al poble d 1 Andratx que de
bona manera ha participat en aquesta campanya. L 1 EMIGRACIÓ ÉS UN DRET DE L 1 HOME
TOTS VIVIM EN UN MATEIX MÓN
No el vulneris Tots per a tots
Uneix-te a CREU ROJA
15
AJUNTAMENT D'ANDRATX Los regidores socialistas abandonaron la Sala, sin defender sus mociones La tensión entre oposición y equipo de gobierno es elevadísima ¿Se impugnarán los próximos plenos? El grupo rrunicipal socialista, con sus seis regioores presentes, aban:bnarm la sesión plenaria, al manifestar su desacuerdo con la foma de ccnvocar el pleno y la falta de acceso a los expedientes que debían debatirse. El portavoz de la q:x:>Sición, Xisco FE'ffiEnÍas, manifestó que
a
al.guros
regioores
les
había llegado la papeleta de la convocatoria posteriorment a la 48 horas preceptivas a la celebración de la sesión. Insistió "esta mañana la diez cuancb algunos concejales han querido consultar los expedientes, se han encontraoo sin ftmcionarios ni persrnal de guardia que les
facilitase
su labor, incluso a1.gubn:s regioores han tenioo que enterarse por medio de los periodistas de que hoy había plmo. Tocb esto
sm hechos graV9isiiros de ocultación".
Por su parte el equipo de gobierno tenía una versión lll..\Y distinta
de los hechos. Según
ellos la convocatoria se había realizado reglamentariamente, que la mayoría de ediles ccn:>cÍan perfectamente el contenioo de los tanas, incluso el secretario recalcó que había dialogacb con loo regidores del PSOE 45 minutos antes del inicio de la sesión, manifestárubles que toda la cbcunentación estaba a S4 disposición. la ex-Alcaldesa, lvtlrgalida M::ner, califica el hecho de totalmente intenciooacb y lanmtable, ya que tenían dos ~iooes en el orden del día y que dejaban con suactiWd huérfanas. las prqx:Eicicnes de los socialistas afectaban de foma directa a la barriada des Pantaleu
en el casco antiguo de la Villa, es decir, toda la parte derecha de la calle Bernardo Riera y Plaza Miquel M::>ner, fomacb por calles de trazado irregular, plazuelas, callejcnes y
escaleras
arpredradas, la calle de la Paz es toda una escalinata. Era antiguamente el barrio habita.OO por los pescaoores, ya que desde el rnisrro se divisan al sur las aguas de la bahía del Port, que les servían de refermcia -Por su duro trabajo en el ~-·
De las
~icnes
de la q:x:>Sición fueren aprovada3 diversos ptmtos: revisión del alurbrado
público y colocación de mayor rúnero de farolas, instalación de papeleras, retirada de cascotes y mejoras en la lirrpieza viaria.
la otra ~ión referida a que por parte de los Servicios
Técnicos del 1\yuntaniento
se elabore un Plan de Rehabilitación y arbellecimiento de toOO el casco antiguo, especialmente para la citada barriada. Se recordó que en un acuerdo plenario del 14 de septierrbre de 1993 quedaban en suspenso
las licencias de obras m todas estas áreas para que m
las Nomas Subsidiarias se posibilite
la redacción de un plan especial de refoma interior que potencie la vida en dichas barriadas. En otro ordm se aprobó el convenio de Desestimiento entre el AYuntamiento y la Entidad M:Tcantil Edificacicnes Andratx: S.A. en tres contenciosos adninistrativos, facultancb al Alcalde,
RaráJ. Alanany para su fima.
16 Caro contrapartida a este convenio la entidad mercantil realizará
tmas
cbras
En
Sant
Elm, calificadas de gran utilidad pública. N' Aii ha podido saber que se trataría de un puente y un vial que enlazaría desde la carretera general, margen derecho antes de
Entrar En . ~
zooa urbana con la segunda o
tercera
calle que discurre paralela a la Avenida Jaime I. Esta cbra descongestionaría el tráfico rodado en dicha avenida de fama coosiderable. Gaspar Jmse]Jó
~==============~
.r=
V CONCURSO de CERAMICA
1
11
7Ji[[a áe Jlnárat{
" ............................... San Pedro 1994
X CONCURSO de "PINTURA 11
o/if[a áe Jtnárat{
Oél 24 de Junio al 11 de Julio de 1994
11
............................... San Pedro 1994
~ de Junio al11 de Julio de~
. _j
¡·
PREMIOS QUE SE OTORGAN PREMIOS QUE SE OTORGAN Primer Premio: "VILLA DE ANDRATX" dotado coo250.000 ptas.
Primer Premio: "VILLA DE AN DRATX" dotado con 100.000 ptas.
Segundo Premio: Dotado con 150.000 ptas..
Segundo Premio: Dotado con 50.000 ptas.
Tercer Premio: Dotad? con l 00.000 ptas.
Premio Especial para Artistas Locales: Dotado con 30.000 ptas.
Premio Especial para Artistas Lonles: Dotado con 50.000 ptas. Los seleccionados recibirán un diploma que lo acredite. Los seleccionados recibirán un diploma que lo acredite.
·~
lj
~bl======~»
17
El dissabte, 30 d 1 abril, els nins i nines de la Catequesi Parroquial ai1aren
Els dies
~
d 1 excursi贸 a 1 1 Ennita de Vallderrossa.
d 1 abril i 1 de naig, els del Club d 1 Esplai Gmn帽a
feren una acarpada al Pui
de 1 1Ennita de Son Orlandis
18 LA ROMERIA A L'ERMITA
Enguany es féu un cop més,
i
ja van sis,
la Romeria a
1 'Erini ta
de
Son Orlandis. Fou el diumenge, dia 8 de maig. Devers les 10 del mati partí la comitiva portant la Imatge de la Mare de Déu del Ro ser,
enguany animada també · per la Banda de Cornetes i
Travessaren els carrers de la Vila i fins a dalt del Puig.
per la carretera Des Vinyet
Tambors.
continu~ren
19
Alla dalt s'hi reuniren unes 200 persones que participaren a una hermosa Eucaristia,
feren Festa,
cantant i
ballant,
i,
devers
les
2,
es
menjaren
una gustosa paella quĂŠ amb ofici havia preparat en Jaume Tur. Fou una .jornada mol t agradable. Desi tjam que no decaigui com a tradici6.
i
es consolidi
20 --~~----------------Dels
Servicis Socials de l'Ajuntament d'Andratx
¿CUÁNTO ALCOHOL CONSUMEN LOS JÓVENES MALLORQUINES Y DE QUE FORMA? Durante los últimos años la máxima preocupación de la sociedad se ha centrado en el consumo de drogas ilegales por parte de los jóvenes. También el tabaco ha sido motivo de grandes campañas y de modificaciones legislativas sin precedentes. Podemos decir que, en estos momentos, hay un alto grado de concienciación sobre estos problemas entre la población. No ocurre lo mismo con el alcohol, cuyo consumo en términos absolutos no ha crecido, sino que ha pasado a unas formas de consumo concentradas en los fines de semana, con embriagueces frecuentes que llevan en muchos casos a peleas, violencias y accidentes de circulación. Este fenómeno es especialmente preocupante entre los jóvenes, donde podemos observar como se esta produciendo un aumento considerable de la problematica sin que paralelamente esto haya despertado una postura critica entre la sociedad, que casi · ve el fenómeno con benevolencia. Esta negligencia sobre la problemática del consumo de alcohol ha comenzado a rectificarse desde el mismo Plan Nacional sobre Drogas, donde hasta ahora el alcohol no era una prioridad. El propósito de este articulo es dar a conocer las formas de consumo de nuestros jóvenes. Para conseguir esta información de como es el consumo de alcohol en los jóvenes, se realizó durante el afio 1992 un estudio . a partir de una muestra representativa de estudiantes entre 14 y 18 años de Mallorca formada por 1079 alumnos. Los resultados fueron los siguientes: 1.- Uno de cada 10 jóvenes no han consUmido. nunca alcohol,. 4 jóvenes de cada 10 lo han probado 1 vez, 3 de cada 10 consumen alcohol durante el fin de semana, y prácticament~ ningún joven consume alcohol cada dia. Vemos . como la mayor .. parte de los · jóvenes consume poco alcohol, y entre los que lo consumen lo hacen especialmente durante los fines de semana. 2.- El consumo medio de alcohol puro es de 98 ce. a la semana, lo que equivale a un consumo medio de 6 copas en fin de semana. La mitad de los jóvenes consumidores toma un máximo de tres copas a la semana. Los otros toman alrededor de 8 copas. Aunque es a los 18 años cuando se consume más,·sin embargo es a los 17 años donde se encuentra un grupo,de jóvenes con consumos más exagerados. Sorprende observar también que los jóvenes de 14 años consumen una media de 43 ce. a la semana, lo que representa dos copas y media. 3.- Se observa que existe una relación entre el consumo y la edad, el número de consumidores aumenta con la edad, y se concentra especialmente durante los fines de semana. de
4.- Respecto a las borracheras, hemos encontrado un 26,9% jóvenes, es decir uno de cada 4, que en los seis meses
21
anteriores a este est;.udio, se han emborrachado alguna vez. A continuación se puede observar la distribución de embriagueces: Embriagueces en los últimos 6 meses
Frecuencias
o
74,5%
1
10,9%
2
6,5%
3
2,4%
4 ó más
5,7%
cuando relacionamos este comportamiento con la edad, observamos que vuelve a ser a los 17 afies donde se observa la mayor frecuencia de borracheras. Sin embargo es sorprendente que de entre los jóvenes que se emborrachan uno de cada 10 tiene 14 afies y 2 de cada 10 jóvenes tie;ne 15, cuando está prohibido servir bebidas alcohólicas a los menores de 16 afies. Como podemos ver mediante estos datos, se observa un consumo de alcohol caracterizado por ser casi exclusivamente de fin de semana y con tendencia a la embriaguez, que afect~ a uno de cada 4 de los sujetos. También vemos un dato importante que tiene relación directa con los programas de prevención y hace referencia -al consumo de alcohol en menores de 16 afies, lo que pone de manifiesto que la legislación vigente en materia de venta de alcohol a menores no se cumple o se hace de forma laxa. Otro de los puntos de interés del estudio, es poder marcar que el número de abstemios entre los jóvenes ha aumentado con respecto a estudios de otros · afies, a la vez que los jóvenes bebedores de fines de semana a\,llllentan su consumo de alcohol y por tanto estos jóvenes aumentan el número de sus borracheras. Es necesario resaltar estos datos desde el punto de vista preventivo ya que tener una información- precisa ayuda a no tener creencias erróneas, que pueden hacer pensar a la opinión pública que todos los jóvenes son bebedores, y fomentar en los jóvenes una imagen de si mismos distorsionada que i-nfluya negativamente en sus pautas de comportamiento. No hay que olvidar nunca la importancia que tiene la publicidad y los medios de comunicación en el comportamiento social. Dada la importancia de estos datos sobre el consumo de alcohol en los jóvenes, nos parece importante que el próximo articulo refleje el porqué del consumo de los jóvenes. PLAN AUTONOMICO DE DROGAS - CONSELL INSULAR DE MALLORCA PLAN MUNICIPAL DE DROGAS
22
POLÍTICA Jaume Bosch, reelegido Secretario del PSOE-Andratx Los socialistas debatieron en su Asamblea un Documento Político Recuperar la Alcaldía, objetivo del 95 Los
socialistas
andri txoles
renovaron
recientemente
su
confianza
a Jaume Bosch, al reelegirle por un nuevo período de cuatro años como Secretario General del PSOE-Andratx. La Asamblea contó con un elemento novedoso: político, al que se presentaron 210 enmiendas, un 50%.
El
el debate de un documento
de las
cuales fueron aprobadas
documento cosntaba de tres apartados básicos:
1º
Introducción
y análisis; 2º Hacia una nueva sociedad; 3º Una organización para un pueblo. El mismo fue calificado de herramienta básica para elaborar el programa electoral a
las
municipales
del
95.
Propuestas
como
debatir
previamente
los presupuestos municipales con las Asociaciones de Vecinos y otros colectivos ciudadanos,
antes
de Cala d' Egos,
de su aprobación en el pleno;
entre el Port y Sant Elm,
preservar la
como parque natural;
de una concejalía de Juventud en el Ayuntamiento;
zona
virgen
la creación
la redacción de un nuevo
Plan General de Urbanismo para el Municipio. Los vecinos tendrán acceso al
documento
pues. se
repartirán
copias
del mismo a domicilio, próximamente. El nuevo comité ejecutivo local ,· quedó formado así:
Jaume Bosch,
Secretario General; Antoni Mir, secretario de organización yfinanzas; Femenias,
reponsable de la polc;i tica institucional y
nuevos vocales:
Ute Dinter,
Margal ida esteva,
ciupadána,
Juan Ramírei-~
como
Franc;:esc
siendo
los
Mariano Castelló
y Francesc Pérez. En la Asamblea estuvieron presentes las máximas autoridades del PSOE en las Islas, Francesc Triay, Teresa Riera y· Antoni Garcías. Los actos cobcluyeron con una cena en el Celler C.an Renou y una posterior rueda de prensa. Por la cantidad de temas abordados es difícil
extractar el contenido
de dicha rueda informativa. "Recuperar la alcaldía
en
las
próximas
elecciones
básico; fue vergonzante la forma de presionar desde
es
el
objetivo
los al tos cargos cuando
ya teníamos listo el pacto con los independientes de S'Arracó; desde la oposició hemos ayudarlo a
la estabilidad de
la Institución,
asumiendo
nuestro
papel;
23 jamás hemos presionado para desestabilizar al equipo de gobierno con dos del PP, dos de UM,
una
independiente,
variopinto
uno de S' Arracó y uno Radical;
no se trabaja en serio en la redacción de las normas subsidiarias, dentro de un año recogermos rústicas dejamos
de nuevo la patata caliente;
aparecen como setas; sobre la mesa;
los
tres
bienes
años de del
continuismo
PSOE-Andratx
no
nosotros
las casas en zonas a
lo
que
están
nosotros
hipotecados;
el inmueble del Escultor O. Alemany, el mob~liario, la cuenta bancaria: 400.00~ son patrimonio de los socialistas andritxoles" Gaspar Rosselló
CARPINTERIA
TELE • CONTROL
#11oJ.
Gabriel Pujol Bar.celó
TISQ-ELEFEI ..
.
Tel. 10 59. 41
C.B.
Muebles y ~ión
- ELECTROD.Q~ESTICOS - REPARACION Y VENTA DE TELEVISORES Cl. Matiae Flexae, 3
eftVIUI.tcJ
.
' 07150
CAFPENTRY
MEM.JSSERE
ANDRAITX '·
111111 TODO PARA LA CASA S.l.
C/Galicia,33 07150 - ANORAITX
Tel.:10 53 03 Fax.:10 50 53
Cl. lsMc Pwr.. 71 Tel. 6711 62 Pto. Andraitx
24
UNES GLOSES Publicam aquestes Gloses que féu i ens ha fet arribar el nostre amic, En Guillem Barceló
ANDRATX ÉS ROSTRO
Andratx és lo més hermós
no te fiis des costat,
rodejat de muntanyes
fer de patró i timoner·.
no té coses estranyes ni res dificultós,
Andratx té malta solera,
inclús estic per dir-vos,
de Mallorca reconegut
mirau si ho és bondadós!
i ara lo més agut
que a n'es torrent li sobren canyes, no coneixem ses migranyesw, tothom gras i preciós i si estas bé no te'n vagis.
és aquesta carretera: Palma lo lluny que era ••• ! ara amb un quart has vengut si un ho hagués sabut no hagués venut sa somera.
Aquest Batle raconer que no coneix sa maldat,
A Andratx s.'hi esta molt bé
tot ho du organitzat
de res mos hem de queixar
i voldria fer-ho bé;
i es que no hi vol estar
lo únic que no sortigué
ja sap lo que ha de fer:
va ser enguany
dret cap a Cas
Pancaritat.
Es ball va haver fallat i es micro no s'encengué. Procuri que l'any qui vé
perque feina ·
Cam~C!r ·.
,. no h' hi ha,
Ja..
i mos hem de conformar amb lo que Dé destinat té. Guillem Barceló
estigui més preparat:
PRIMERA COMUNIÓ Manco mal que fa bon dia, tot va de lo millar es fer Sa Comunió pels pares gran alegria i també ho és per sa filla qui veu que de cada dia ella se fa més majar.
Donem gracies al Senyor i també a la Verge Maria i tata sa companyia d'Andratx i de S'Arracó, sa família en reunió que ja és sa festa complida.
·.·..
25
Es padrins que tant t'estimen,
que molts d'anys puguin passar
més no et paren estimar,
d' a queixa gran CComunió.
si et podien veur e casar Demanem a n'e l Senyor
t e pagarien es dinar ,
que mas don sa bene di cció,
a ixí podrien demostrar
que malta fa lta ma s fa:
que és senyal que encara viuen.
Salut per poder disfrutar Sant Cristo de S'Arracó.
En Dols posa es llevat Na Francisca sa farina,
Tant si agrada com no
encara que parei x mentida
Na Maria Rosa ha combregat
sa petita ha combregat
aquí s'acaba es glosat
amb sa majar a n ' es costat,
que vos ha fet en Barceló,
que ja és tota una fadrina,
que no esta de lo millar,
i sa cosa més divertida
pero per Déu esta perdonat.
que ja té un enamorat. Guillem Barceló
Maria Rosa, per favor! jo et vull felicitar
CADTERIA SNACK-BAR
-1-• ·-1-- 1::::. ¡
=•-
-=·
ltEPAJAOON Y VBNTA DB BICICLETAS
Teltfono fS7 .-, 10
CAIP DE .MAl · MALLORCA
-·*····
'·
-
..
INACII • IAI
... , ........... GA·L:I CIA IS.IQAUDAD . IN ·~·11~01 Y ftUO A &A '4IAUIOA
..,..._.,.......
...
•....................
-
1AllflJB·- -Mmai 1RENT
A CAR t¡. 7 Tell. 17 2011
l•p•···
lAPAS VAllADAS
.,
PfG. ••oiAITJ
IIIULDICAI
26
L'ESCOLANIA DE LLUC A FAVOR DE LA CULTURA
1.- DUES PINZELLADES D1 HISTORIA Mlllarca.
El poble de De to1:ixm
és ben satut
qJe
1
1 Escolania
de Lloc és una de les insti:b.JCicns més anti.gues ; de Mallorca. Les seves referencies histaricpes
de
c:¡ue ac'b..lalne'lt
fins a 1 1 arry 1485.
ens
d:i.spooan
rerunten
assabentan cpe per
Ens
acpelles dades un nin blau,
en Pere Garí,
en
de la histOria, foo qui ~ al ~ rx:m
els cb18 el 1
en dia els
'rrins
de
el
decurs
segle XVIII
1
'Bl.auets".
Awi
blausj~ Lluc"sén ~
m sols a Ma.llarca.:· __:si.ri>
'tarre
fara de
les
rxstres frcnteres. Les seves veus angelicals
ens fan sentir més a prcp de Déu.
1
arriba a ser prevere després d haver es"b.Jdiat Des dels inicis de la seva :fundac10, ·'
al Santl.lari. Abans del 1531, ja traban i.rrlicis les seves
dels primers escolanets que arb veus blanques cantaven a
la Mare
de Lluc en rx:m de Mll!orca.
Déu
de
Pero
foo el
Papa Cli.m:nt VII qui otorga una Butlla que
aprova
uns
estatuts que redacta
de la Col:legi.ata,
Gabriel Vaquer,
el
Prior
i
el 25
de setarbre del l!Bteix arry s 1 establien d 1una J1Bl1era
oficial els "aliots blaus"
de sis,
perque
Nostre Dct1a
cantassin missa
de Lluc,
en rxxrbre l!Btinal
a
així can es feia a
Nostre Dct1a de r.bntserrat.
'! 1Escolania
de Lluc foo una escola anb una
f:isco::mia rrolt · pr(pia. .En un docunent del segle . XVIII a
queda
la l!Bteixa casa
escrit:
"l 1 escola
era
(al Santl.lari)
privilegi.
gairebé insOlit per als infants".
El Prior
can els seus soccessors,
tengueren
Vaquer,
cum de que els nins de en un arbient
sa,
Lluc
visquessin
que farentas una adequada
creixen<;a i que cuidas de totes les cliJnensicns de la persooa hunana. Els Blauets d 1 aquel! tarps oo escatimaven
27 terps per a 1' aprenentatge acadEmic . i lll.ISical,
can era
perO,
de
tanbé
suposar,
d'uns rnanents d'esbarjo
per
a
gaudien
jugar
als
tanta forc;a i radicali tat visqueren els mstres avantpassats, tot desi tjant que ningú ens ho pugui fer rral bé.
classics jocs de bolles, a baldufa, a ccnilloos a
botar per les rx:mbroses rossegueres
envolten el Sanb..lari, i per a diversa::;
canimis
arragats
que
trescar
pels
grnn
hose
del
de la Serra de 1:rém.mtana. Els Blauets d' aquell senblaven cabrides que
terps
amb
aire
tm
festiu i juvenil trescaven per les mun.tarzy'es, menjant-hi
els frui ts
la seva saviesa i
que
la
a'J'b
natura
generooitat
els
2.- L 1 ESCOLANIA UNA FAMÍLIA QUE
oferia
DIARIAMENT PREGA Els nins que avui viuen a
1 1 Escolania
ben segur que respiren tm a'J'bient que els perO no ncmés
fa sentir poble;
poble
que
est:i.na la mstra cultura, sinS tarrbé la mstra fe. Els Blauets creixen en · un arbient religiós
sa.
Di8rianent,
tot
d 1 aixecar-
just després
se i fer el llit, talment can si fossin ocells
can si fos tm regal caigut del cel.
que piulen i canten la fescor del nou dia, El Prior, així can laresta dels coli~
tarrbé varen preveure que
gials de Uuc,
els nins de 1 'Escolania tenguessin uns mestres adients;
per ai.xO,
a
1' ordinari
els Blauets adrecen unes paraules d 1 alaban<;a al Déu de la vida. TarDé, a
les 11 1 15 i
a
les 20 1 ::0, envoltats de centenars de 'b..lristes
11,
6º,
que han arribat al car de la mun.tarzy'a per
danana que els preveres que aspirin a
ser
escoltar---hi les seves bJ.arx¡ues veus.
coliegials i a instruir els nins bl.aus s8pi.guen :raalélblenmt g;rmiltica i els requisits
ser
edocaOOrs
i.rrlisper'sables per i
professors
Els nins
Aquests eren
cant.
a
dels
poder
Blauets
es'b..ldien
que
és ben segur que senten el batee dels epi estine'l i
la IIU'lta[\y¡;l. Al 11arg de la seva histOria, 1 1Escolania
ha passat per diverses €pocpes, ocasims esplermdes i
en · al.glrles
en altres dacadents.
arriben a
nm
lluiten per fer m
perO tarDé respiren 1 1 aire
de Uu:::.
1 1 Escolania
a
Sén
11Dlts
i
Uu:::
i
de ben petits
surten sén joves ben
q..B1
pr'EpBI'ats per zoespc.nh-e mil naiJresa i a1s
Avui
1 1Esoolaú.a
seus primipis b8sics: lttlre de Déu i cultura i
Ihlar
als
fidel
cult.e
a
la
treball.ar ~ la n:stra
el n:stre tarama can
siguin els primipis el car de
cx:ntirua
fooanentals
tots els IIBlio.rq.rlns.
estimar la n:stra
rrant.en:ir--la viva i
i
cul.tura
i
tn3
bcrls
eStuli.s
eo
academics".
Tén!ateix,
recl.üts
PI~icna
que
JTOOell
m a.Pf'EIS'ltatge més perscnalitzat,
Tén!ateix
allo
El'lfB\YCilB\t
allo que a'J'b
grqE
la
CJ,1a1
cx::sa proparcicna m millor rerrliment escolar.
per
que
vidá, ••
tocar alg(n instrunent,
ca1t ooml., solfeig, i
saviesa
bcrls CXI'li:!i.xanents ni.Jsicals:
m
sentil'-la a flor de pell
ens identifica can a poble
tn3
la
poble
lluitar
ningú. m ens pugui pre1dre
a més de tenir
presenta
a
és ben prq:>i dels qui · dia a dia vetllen
perq..¡e
ens
que
Eh1;%'en
nirJa!
és la Patrala de fthllarca: la M:lre de Déu.
krcblenes
que
a cau ctiorelía:
Pero II'Bi s ha dei.J<at de cantar a ia epi 1
pur de
visi'b:!nts
~
'Q.ún privilegi. tEn!n
1
i
frese
els
cx:tnenteh
més jUst,
Els nins
que
esb..rlien
a
1 1Escolania
saben prru bé que el rrotiu de la seva estada a
Uuc, a més d 1 esb..rliar, és cantar a la
M3re
de Déu i
estar al sezvei dels actes
li Wrgics del Santl..lari, la qual cx::sa fa que
28
els Blauets visquin a
Lluc.
aixO suposa un petit
sacrifici,
a
segur que
de 1 'Escolanía.
tant
en catala a
per
can tarrbé dels seus pares,
part dels nins
pero
Ben
aquest esfo!"9 es veu rec:arpensat gr8.cies
1' arrbient de germamr i
hi ha entre els Blauets.
directanent arrb els Blauets sabem prou bé que el punt
de
més
referencia
perque és
pel nin ha de ser la família, la
primera
entitat
irrportant
Pe:rO,
educativa.
tat
1 'Escolanía influí rolt · a
crear
una nova crnsciencia de pertinenga a un determinat país.
fratemitat que
Els qui treballan
Es pot dir que 1' ensenyament
Ja han passat 17 anys d' aqulles i
aprendre
esfo!"900 per ensenyar,
la nostra llengua.
Avui
intents
i
estinar
1 'Escolanía
ccntinua
fidel a aquests principis i
estEm segurs
que
el camí recorregut ha fet pcssible que el nostre país tengui una fisc.l'ld)nia i un taranna pr'q)is.
i així, a 1' Escolanía- es viu en un anbient d' una grnn familiari tat i s' acostuna a
que
dir
germamr.
1 'Escolanía
és
una
família grnn. 1 'equip pedagOgic
de suposar,
que treballan directanent arrb
els
feim tat el pcssible perque
aquest
i
Ja fas
Can és
familiar
4.- AMOR A LA NATURA
Sovint
fraternal
Blauets estil
caracteritza Lluc
que
i 1' Escolanía cada dia sigui més atraient.
És per aquest rotiu que es segueix una metadologia i pedagogía que ccntaTpla el nin en
d'una manera
de ser Blauet. a
APRENENTATGE
AMB
LA
NOSTRA
col:legi
''Escolanía de
LLuc",
des
de lf:JT7, iiTparteix 1' a1SaJlYCillE!lt en la nostra llengua, les
essmt
per
tant,
escales ITBllorquines
~ catalB.. Es pot dir
capdavanter
c¡Ue aquesta Wciativa
revistes
Les
de
1' apreneritatge
en
d' aror a la llengua es covava des de rolt de taTp:>.
feia
"Cavail fort" ,
les ''Rcndaies" de M:Jssen Alcover, la ''M:icycnia d' un infant orat",
i
breu,
encara
els
Entre
d' altres
un
creixement
coses, en
que els nins blaus 1' estimin i especial sensibilitat i
envers i
avantatges
lliure amb la natura.
ben directe i
una
que
viure
ccntacte
Aixo
tenguin
certa
fa una
delicadesa
ella, perque saben que és obra de Déu,
can a tal cal ·
es~la
i
respectar--la.
les
classes s 'han
sortim a trescar pel base, en sentim
ei cant harnoniós dels ocells o hi
ccnta:rPlam
les diverses tanques i , ~ que envolten
LLENGUA
El
rolt
Lluc afavoreix
~.
UN
antewriorment,
Q.Jan arriba la prirravera i
tata la seva din'IE!lsió •.•
3.-
dit
hem
1' edició
crea
un anbient
i
de bcna
gana, els blauets van a retejar el Jardí Botanic del Santl.lari.
~
de suposar que quan. els Blauets
lleven un batzer o
una branca seca,
van ben
alerta a tallar una alzineta o un xiprell j~t acaba de néixer,
perque
ells
saben
que
bé
que més epvant errbelliran el nostre paisatge medíterrarú.
de' centenars
de fulls que portaven per títal: "Can llegir i escriure la nostra llengua"
el _ Santl.lari. I quan arriba 1 'rora,
El sentit el cor dels
ecolOgic esta ben arrelat en
Blauets.
Can
Francesc
d' Assís,
els nins de Lluc guarden un arror entrarzyable la nostra rrare natura.
que afavorí el pas de parlar en catala no
a
Els
educadors
que
sols al pati, al joc, als rrunents d'esbarjo,
teballam a 1' Escolanía ja ens
sirxS que tanbé fo:rm9s part de la vida aca&mica
de transretre' ls aquest, així can altres valors.
cuidam prou bé
29 Ells, així can es van fent graos es oodreixen d' una gran descx::berta:
que
la
terra
mare
els rnilers de pelegrins que arriben a
Lluc amb
el desig de trobar-hi tm poc de llun per
ales
és obra esplerxbrasa del Crea<br en la qual
seves vides. Els Blauets s 'afarwen per aixecar
s' inscriven
davant el treno de la M::>reneta pregaries i lloances
visiblement
les
petjades
de
la seva bondat.
Aquest desig de cantar cada dia al i a la posta del
5.- L'ESCOLANIA I EL CANT No perlan acabar aquest article sense esnentar la ÍI!lX>rtancia que té
1 'Escolania. antigues,
Des
de
el
cant a
les civilitzacioos
principalment la grega,
nm als
fins
nostres dies, el cant ha estat tm element de ccmmicació i expressió. Segons els tipus de soos i de rrelodies QJe es cantaven, sobre
assaig ccn:;tant per crnrar
anor, alegr-ia,
tendresa,
odi ..• etc.
En el mén cristia quelcan de sarblant visqueren
els primers cristians. a pregar i
per a
talgut, des de sarpre, nn especial €mfasi,
can ens ha
liüirgics,
el cant era tan
la paraula.
Sant
Agustí
seus
actes
ÍI!lX>rtant . can
afinna.va
que
el
Aquest desig de cantar en fo:nm depregael poble rrallorqtú
ben prq:Ji del s Blauets . Talment
És
la · psicologia
perque
influeix
rrolt a folllm' perscnes més sensibles i
obertes
a tots els carps de la vida, sobre tot al canp de l'Esperit.
Tots els Blauets tenen diariament classes de llenguatge lll.lSical i estudi
d'tm instrunent:
el piam, la flauta travessera o tm instrunent
lll.lSicals tenen
Tots
reccneixement
els fessin a tm cooservatori,
aquests
estudis
oficial,.
perque
can
si
1 'Escolania
a més a més de ser tm Centre ccncertat d' Educació Pri.m3ria, és tarrbé tm Centre d'Ensenyanent musical
qui canta prega dues vegades.
ria en nan de tot
ciem:::strat
Q..lan es retmien. per · de corda can el violí.
celebrar els
les seves veus.
tm
en la fomació dels Blauets ha
que la II'ÍEica
tot a Grecia, es transmetien diversos sentiments:
sol obliga 1 'Escolania a
rratí
reccnegut pel Ministeri d' Educació.
és
can tm rossi-
Finalment, volan aprofitar per a
canunicar
a tots els nins rrallorquins que vulguin f olllm'
nyol que canta a trenc d' alba, els nin blaus
part de 1 'Escolania,
de
obert el termini de les inscripcioos pel prq:Jer
LLuc fan
de les .seves veus
angelicals
una alaban<;a ccntinuada davant la mare de
curs.
Déu, can si fossin una espelrra que escalfa
infamar-los
p .Mi.<pel
MEcaJ:ó
(Responsable de 1 'Escolania)
DEmn:m: Haver realitzat el Teroer d ' E.G.B.
l«Jci<n> de so1feig,
veJ
i 1 ' o"ida af'in:des
Oferim:Els estudis oficials d'Educació Primaria: de 4t d'E.G.B. a Be Estudis oficials de MJsica: solfeig, instruments i cant coral Fanent del ccneixament de la nostra llengua. Beques d ' estudi Pera Inscripci<n>,
·~a:
SANnWU lE Ull!.
que
Telfs. Escolania: 51-70--a2 Santuari: 51-70-25
ja
és
30
CAMINANT CAP A LA DESTRUCCIÓ Veig les hores com passen assegut mentre la mort ens crida desil·lusions, esperances vanes i res de bon en aquesta vida. Juganf amb la nostra sort es troba una gent corrupta, en Rubio, en Roldán i en Conde i els polítics, sense dubte. Tothom
neda en aquest riu contaminat,
desitjant que la corrent s'en dugui la brutícia guanyar-li punts a la malícia, lluitant amb forga per aconseguir la llibertat. ~------------------------~-------,
' ASESORlA
La foscor ennigula el meu futur,
FISCAL
pero encara hi ha sortides s'aire contaminat diu mentides i fa que els dies siguin més durs. Ara he de treure solucions, cercaré dins les meves idees anarquistes, actuaré sense donar pistes
Avenido Son Mas. 21 - 7150 Androitx - Teléfono: 10 57 66
atacant en tetes les direccions. ¡¡Tremolau, polítics, arriba la destrucciólt Frederic M.C.
CARPE DIEM Nadie comprenderá jamás el amor que por ti yo siento es un sentimiento, es una pasión, una hoguera que me arde dentro.
y me olvido de que
esto~
viviendo,
te quiero con locura pero siempre te acabo perdiendo.
Ilusiones vanas creadas por mi fantasía,
Ahora busco soluciones
viajando de la felicidad al tormento,
y veo f~cil el camino,
eres el riesgo, el deseo de aventura,
he nacido para perderte
aprovechar el momento.
puedo leerlo en mi destino.
Lo que no me deja dormir
Mes es imposible luchar,
lo que me quita el sueño
fuiste un sueño equivocado,
tú eres mi ángel guardián,
tú eres el error
yo un alma sin dueño.
del cual yo me he enamorado.
Sólo vivo loco de pensar
(dedicada a
liD
arror
~ible)
Frederic M.C.
31
TROFEO "DOS ISLAS"
II
7~ EDICIÓ
Els del
II
di es 30 d 1 abril Trofeu
"Dos
i
Islas",
1
de
de
maig de 1994,
regates,
es
celebra la setena edició
que organi tza el
Club
de
Vela
del
Port d Andratx i patrocina el Banc de Credit Balear. 1
El recorregut era d 1 unes 100 mil les nautiques,
des
del
Port
d 1 Andratx
a 1 1 illot Tagomago, al qual s 1 havia de voltejar, i tornar al Port. Inscri ts
i
participants
foren 25,
entre
la
classe
Creuer,
Regates
i
Barcos d'epoca. Els guanyadors foren:
Classe Creuer.- 1º OMI II, patró Francisco Llompart Classe Regata.- 1º BANCA MARCH, patró Lorenzo Galmés En temps compensat: Regata, 1º PANCHETE, patró Miguel Cernuda Barcos d 1 epoca, 1º EOLO, potr6 Joan Bellver
El dissabte, 7 de maig, es féu 1 1 entrega de Trofeus a les mateixes instalacions del Club de Vela del Port d 1 Andratx. Al acte,
que congrega unes 200 persones,
hi
eren presents el
del Credit Balear, Sr. Nigorra, el director del Credit al Port, el President del Club de Vela, D. Mateu Tomas, el Gerent,
Joan Oliver,
el Comissari
Naval
Joan Ensenyat,
el Vice-Presidente, de Regates.
D.
Sr.
Marcial
el Secretari de la Federació Balear de Vela, D. Francisco Mulet.
Director
Palmer, Sánchez,
32
33
NOTICIAS DEL CLUB DE BASKET ANDRAITX
Resultados del mes de abril:
3ª División:
Senior Femenino:
Cadete Femenino:
Mini basket:
Andratx
64
C.Calvia
65
A.Grimalt
80
Andraitx
69
Llucmajor
92
Andraitx
86
Andraitx
26
El Dorado
55
Llucmajor
60
Andraitx
30
Andraitx
24
Cid e
53
Cide
52
Andraitx
28
Andraitx
28
Mallorca
68
Nefasto mes para loo equipa:; andritxoles en cuanto a resultados se refiere, y es que ninguno de elloo ha coosegui<b la victoria.
El equipo de 3ª ha coosegui<b prácticanente la pernanencia en la categoría y es el equipo que más cerca ha estado de cooseguir alguna victoria este mes. Ocupa
la
11
ª
pa:;icién
a
falta
de cuatro partidoo. Las senior siguen jugando el trofeo Jorge Juan, habiendo si<b derrotadas ccn arplib.rl en
loo doo últi.Jros partidoo. A las ·cadetes les tocó jugar la eliminatoria de trofeo Rafael Coll centra el líder del otro grupo, el Cide, coosigui.arl:> resultams parecidoo en loo doo enc:LIE!1troo. Loo
minis y loo
bE!'lj~
ya han acabado la
ter~Jx»:'ada.
C.B.A.
Senior fanerún:> 199~94
34 ports
esports
esports
esports
esports - esports
esports
esports
es
FUTBOL: LA TEMPORADA FUBBOLISTICA TOCA A SU FIN la
Coo.
llegada
de
los
primeros
calores nos tcparos ccn el fin de la carpetició que si bien ro
futbolística,
en su totalidad, plena
los
caer en una siruación que
equipo3
de
fútl:x:>l
005e, ya han term:inaOO los equipo3 de aficicna-
acabó de
taTpoco
clarificar el futuro de la entidad. futuro
las
cosas
se planifiquen mejor y ro tengarn:;
que
pasar
Esperem:s que para
lo ha hecho
ya que todavía están en
carpetición
a
un
las angustias y la escacez de goles que en Sa
Plana han faltado cada cbn:ingo.
esa OOra. jl..llle!1i.l.
c:b3 y tanbién la
La t.erpor8da que m> ha ofrecido
t:enninS su s:i.ngl.ad.Ira
que
Otro
y
quizás
el primer equipo time que ser catalogada
ya de rrarera definitiva ha sido el equipo de
ya que el equipo ha terminad:>
rn Regirnal, escuadra que fue rn::ntada con urxs
lugares bajos de la clasificación,
deseos y anhelos que rn..trxa se han visto reflejac:b3
COTO
rrala,
en los el
décirro sexto ll\!?PI' ha sido
pebre
de puntos,
sólo
un
bagaje
ycua.tro
treinta
Y
Pese a esto,
el fútbol
que heoos
podido preseociar en Sa Plana ha sido altanente
ca.1a00
acu:lido
cc.rEiglas
am
cuatro negativos.
po3itivo,
en su reniimiento. Cada afu se han dad:> las miSITBS
pocos
al
recinto
aficicnacb3 deportivo
que
las
han
tardes
sea la de fo:mar jugacbres,
un equipo diezmacb y a su final.
Lo que teroría que ser :p..l€!1te de
jugadores
que terrn:ina1. su edad jl..llle!1i.l yse preparan para :in::orporarse al primer ecpipo,
es el fin o
ITI6I'Xl!'l
debería serlo de este eq..ú.po,
atte la meta cxubar ia, ro se
idea,
sibien
sabido
cada
ccn problaras para llegar
~. sólo ccn el ha"di~ que luego, ha
y
se ha term:inaOO ccn los misoos resu1tadcs:
ya que el juego desarrollaOO ha
en los
0
arualinente
se
intenta
al
pero esta inp~tar,
o ro se ha podido ocn:::retar la jugada final,
luego ro da el resul~ ~tb, ya ~- ésta
l..1.atBOO gol que es al fin yal cabo la gu:iJxia
ro cala entre sus ~tes y dirigentes,
final.
\.I'B
es de des1:a::ar la grBl
Tarbién
caltidad de jugad:a'es nativa; que tal tenicb cabida en la
plalt:illa,
sin
cl.lda
plalt:illa ya de par sí escasa, paulatinanente
va perdien:b :f\.lerza y IIB'lera
rrora1, y eatJa de mala
las carpeticia'leS en las que participa.
· Pcr ello,
al.glnl
y
en mi nvdesta cpiniál,
ro hay
la que nés j~'eG ha dad:>, si excep"tl..lerocs
ll..gilr a
a tés, Pascual, Teo, Se11ti. Clles1:a Y T. Garclas,
que a la ~ oo es más que tn lastre para el
el resto han
j~'eG
sicb
famad:s
en
seguir IIB'l.tenien:b a
este
eq..ú.po,
ya
Cltb cnjritxol.
los equipo3 base arrlritxoles.
Tras Paco Solera,
la que
narcha
si
bien
del
entrerabr, El equipo jl..llle!1i.l
precedido
viro
su sucesor,
el
.....-A•-• J.-.::>.o.J.i.uü.ento
José María
~ip,
de 1 dio
· eqLUpo,
otros
seguido los derrotercs
de afb3 anteriores: ll1..ICha ilusiál. en los inicios
de gran aureola y salió sin que ésta llegara
a rotarse en
m
y
final
ca.lanitoso, ya que ésta ro ha sabido
rrantmer a lo largo de toda la crnpetición yes
aires al equipo y lo sacó del pozo
de
la
que, hoy por hoy, la jwentud si quiere practicar
clasificación, para luego relajarse y
volver
deporte, lo que pasa es que no quiere prepararse
.
35 ports - esports - esports - esports - esports - esports - esports - esports - es
para que
éste salga lo rrejor posible.
Siguen su
No
carpetición
los
cadetes
a
hay sacrificio en los ent:rerua, ni la corrlición
los cuales últi.Itanente las cosas no acaban
éptina y,
para
:¡:xx1er
disputar
a buen entendedor,
pxas
los
partidos
de irles de lanejor, cuan:b
más
palabras
presagi.ábaoos un lugar alto en la clasificación.
le podenos dar. Si bien
a:no se deben, que
Los \.llU3
por centra,
no se sacrifican lo que
infantiles sí se llB!1tienen arriba
rrejor clasifica.OO en la aci:l.lal si.ngladura.
otros
debieran,
rreses
\.llU3
y pueden terminar a:no el equipo arrlritxol
cuantos hacen las cosas
los hay,
hace
más
Los
y
están
peqt.IEfiJs
jugarrl::>
sus
últirras fases y al jugar ahora ccn equipos
a este paso los entra1ad::lres se cansan y
de similar categoría,
terminan por dejarlo al ver el escaso interés
logran result.ad:E del
tocb i1a1.agi.ieíb3.
existente en lacanzar altas rretas. Los tiarpas han cari:>ia.OO y por ello a este equipo tarbién hay que reciclarlo. De m
ser así,
tarpoco
hay rrotivos para su suh3istmcia.
JAUME COVAS SE DESPIDIO DIEGO GONZALO PUEDE SER SU SUCESOR
También el último mes ha sido bastante movido en cuanto hace referencia a
la cúpula directiva del
Club.
La
anunciada
dejó al Club sin clarificar el futuro asambleas
que
fueron escabrosas y
dimisión
de la entidad y
que
terminaron
de
las muchas rencillas que hay en la actualidad entre
los
de
Jaume
se realizaron dos malos modos
para lograr un Club unido,
que
'
por
que siguen fieles
a unos colores, _j>e_ro que cada uno 'l o ~a~e bajo un diferente prisma, debería hacerse todo lo contrario e
Covas
intentar aunar trabajos y
era lo que pasaba antaño,
cuando
esfuerzos
si bien hoy es
todo lo contrario. No obstante,
parece que
de edad y como no, de ideas,
ahora
va
salir
una
candidatura,
que encabeza Diego Gonzalo y
van a intentar la unificación de todos directrices colocar el Club
a
en el
los aficionados y
lugar que
JOFRE
que al parecer con unas nuevas
le corresponde.
toda clase de éxitos y les ofrecemos todo nuestro apoyo.
joven
Les
deseamos
RECORDS D'AHIR
E1s ccne:ixal?
llis jouenells lJ.Ie ara ja sén gta:a:ls,
dEivia ser devem els
a'\Y5 f:O
lbes ninetes el dia de la Pr:imem Call.niÓ, ~ de les naj<rs de 1 'FsroJa
11 a:w
1
].g)4?