N'Alí febrer 1995 (89)

e LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT ANY

IX

Apt. 79

07150 ANDRATX

Club d'ESPIAI •Garrafa"

FEBRER

Flor d'.AMEI'LLER

1995

D'OR

2

CRONICA DELS NOSTRES GENER

1995

BAPTISMES

Pedro David Tamara

Guadalajara

Averión

Martín

Paseo

DEFUNCIONS

Pedro

Massot

Bartomeu Gas par

72 anys

Cavas Cabrer Sabater

Catalina

78 anys

Pujol

Juan

82 anys

Artigas

76 anys

Mulet

•• :BAin:I!H\, del 13 al 17 •• MAilUD y .AimElHS

dell2 al16 •• AtflmA del 13 al 17 •• CA.'?I'AliUA AL <DI'lEID del13 al17

::IXD AVI(JII •••••.•••••••••••••••• 7 .<Xlk AVI(JIIYHOTEL •••••••••••••••••24.<Xlk

PaEim Ccopleta••••••••••••• · PaEim Ccopleta...... • • • • • •

41.<Xlk '37 .~

PaEim Ccopleta••••••••••••••46.fflJ

51.!n> 1'15.

53,ffX) 1'15.

OO.!n> 1'15. ffi.!n> 1'15.

66.!n> 1'15.

Y MlHE OIRE •••

3!( EDAD del 26 Dm"ZD al 1 D-i! lbtel 3 XXX ~ Ccopleta ••••••••• l1lHEi y PIRJRiD AR!lCI:RS/NAVAIH> del 22 al 27 de &\YO

'lE'I!RIFE

. "L 1 AGENCIA D 1 ANDRATX" Plz. Mi<pel bler, nq 12 . tel. 1<E163 · -:-·: ·-l<Xm3 .,

3

EDITORIAL

LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT Apt. de Correus 79 07150 ANDRATX

Editen: Coordinadora Parroquial de Joves d'Andratx Centre Cultural de S'Arracó

"Febrer curt pitjor que un turc" deia la dita ma-llorquina, pero ara j a no val, al manco enguany. Ha es tat curt, pero benigne a més no poder. ¿ També ens faltara l 1 aigua aquest any ?

Ido aquest febrer que acaba en "rúes" i dies de " Carnaval", si es que carnavals no en tenirn de cap a cap d 1 any ... ¡ Ido aquest febrer,que, com déiem, ja acaba,ha . es-

Director: ' Joan ~relló 1Sansó

tat curt, pero no li han mancat els seus esdeveniments, uns normals i senzills, altres un xic més extraordina-

Redactor en Cap: Gaspar Pujol 1Flexas Redaccló: Antonl Ensenyat 1 Ferra Blel Ensenyat 1 Pujol Margallda Ferra 1EMenyat Gabriel Jofre Mlr Mlquel Tur EMeñat Gerent: Vlcens Flexas 1Alemany Fotos: Mlchel's

ris.

Uns i altres han trobat un racó a les nostres pagines . No tots, perque, com sanpre, els nos tres mi tj ans i les nostres possibilitats no ho abasten tot el que de sitjaríem. És

de donar

el temps del teatre, de la "comedia" , el temps pr~is,

de

pag~

deutes, q 1 acabar obres i en-

vestir-ne d 1 al tres. Ara ens volen embellir 1 1 avinguda Juan carlas I. .. I prest comen<;ara un altre trui, si és que no ha comen9c3t j? ...

lmprlmelx: APOSTOL Y CIVILIZADOR PETRA

perque no tothom fa feina, han sentit la "pressió" di-

D.L. P.M. 295/1900

guem-ne fiscal.

Ha estat també un temps en que tots, bé no tots,

Una pregunta: ¿És podra mantenir molt temps aixo?

I no volem acabar sense desitjar-vos una bona entrada de primavera que ja esta a les portes.

N1 ALÍ

PAGINA PARROQUIAL

Amb el dimecres de cendra, el proxim de mar~. comen~a aqu~~t llarg temps de 40 dies en l'Església, en el qual s •·ens proposa preparar 'la Pasqua del Senyo~. la festa cristiana ~és important de tot l'any.

Aquesta és, ido, la principal característica de la Quaresma: ser un temps preparatori per a celebrar millor a Crist Salvador, que es fa present enmi~ de' la comunitat a través del seu Misteri Pasqual (mort i resurrecció) . . Oes d'aquesta optica, la Quaresma no té sentit per ella mateixa, s1no en· funció de preparar millor la Pasqua que celebram a la Setmana santa. No té sentit, ido, fer la "quaresma" de no ~u­ mar; o cumplir el manament de no menJar ca<rn els divendre$, si - ai~o no ens condueix a esperar affioD a.:..-:~ria el Pas, (que aixo significa la paraul~ "Pasqua") ' de C:ist de la mort a la Vid~. , Tots i cada •~ dels cristians som convidats a afeg~r-nos a aquest Pas que Crist realitz~. ~que aquest és el fet salvador per e~~l.lencia: Oéu-Pare -fa passar J~sús ~ ·~ mort i del seu aparent fr.acAs, a 1a .-ida, així en majúscules perque é6 ..a vida nova i definitiv~. I aque.st Jet ens . possibilita també a nosaltre~ poder passar de la mort a la Vida. Cool'? "Horint" al pecat, . : que ens impeqei-x ..r germans dels homes i fill:s de Déu a11.rtentics. "Horint" a totes. ~quelles situacions i actituds que ens impedeixen ser · autenticament feligos i fer feligos el~ altres: l'e: goisme, la indiferencia davant el qu1 sofreix, el materialisme, i tantes altres situacions i actituds que van en contra del projecte amorós que Oéu té per a la humanitat.

1

A aquest procés de "morir" al que no ens satisfA plenament, per néixer a una nova vida en Crist, l'Església l'anome-

..

_, 'J

na CONVERSIO i és l'actitud més adient per viure durant la Quaresma. En grec, llengua en que va ser escrit el Nou testam.ent, significa canvi de mentalitat i de cor. I en llatí, vol dir canvi de direcció. Així, conversió significa donar una nova direcció a les nostres vides comengant per la mentalitat i el cor, que són l'arrel de la nostra conducta. Significa que la nostra mentalitat allunyada de l'evangeli, concordi amb aquest, que expressa el pla salvador de Oéu per al món i els homes. Significa, finalment, que hem de deixar els nostres camins de pecat, és a dir, de llunyania de Déu, per emprendre l'únic cami de salvació: el que va inaugurar Jesús.

5

Pero aquest cami no el podem recórrer tots sols. Ho sabem per experiencia: sovint ens proposam coses i tanmateix no les cumplim, perque la nostra for~a no basta per ella mateixa.

Jesús també ho sap i per aixo ens diu a l'evangeli de sant Joan: "Sense mi no podeu fer res".

Sense la seva for~a. dones, no ens podrem convertir: d'ell ha de venir la iniciativa. D'aixo mateix ja en tenia experiencia sant Agusti (segle V) quan pregava aixi:"Senyor, convertiu-me i em convertiré". Cal, ido, que ens obriguem a Crist per a que vagi fent a dins nosaltres aquest bon brodat que serA la nostra nova vida plena de Déu.

I aixo costa, no ho podem oblidar.

"Morir" a tot allo que ens allunya del Pare i ens fa infeli~os és dificil. Suposa esfor~ i constAncia per part nostra. Déu ens ho demana, car ell tot sol no pot canviar les nostres vides. Ell

no pot violentar la nostra llibertat.

Ho hem de voler i li hem de demanar. A més, la nostra conversió ha d'entrar en el més profund del nostre ser i no només ha de quedar en la nostra pell.

En aquest sentit, un autor modern diu que "a lo millor ens hem acontentat amb donar una !limosna o abstenir-nos d'uns cigarrets. Pero si no ens hem abstengut del pecat i de l'egoisme, entre altres coses, és que la Cuaresma no ha entrat en l'arrel de la nostra persona".

De fet, tant el dijú com !'abstinencia de carn, ens indiquen, com un simbo!, que el canvi de vida costa, perqué no hi ha res fAcil. Suposa dijunar també de l'odí, de la rancun1a, etc. En definitiva, dijunar hauria de ser abandonar els nostres camins per abra~ar el de Crist.

Manolo M.

El passat diumenge 19 de febrer es va realitzar una excurs1o parroquial a Lluc, que va resultar un exit de participació: 150 persones. La sortída dels tres au toc ars fou des de les cotxeres de Can Camisa i després d'una hora i vint minuts arribarem al monestir de Lluc. Després de "repostar" i r e córrer el mone stir, assistirem a !' e ucaristía de les 11' 0 0, c o nce leb r a da per D. J oan . El pare Arbo na , e n r e p resent a ció de l prior de Ll uc e ns va do na r la benvinguda .

Devers les 13 ' 00 partirem des de Lluc al Port de Pollensa, on dinarem al restaurant Tango. Durant el dinar es realitza una rifa de tres ensa1mades i tres botelles de cava. Finalment, de partida cap a Andratx, férem una aturada al Foro de Mallorca.

6 --------------------------------7

Unidas_---+-_ CAMPANA CONTRA EL HAMBRE Barquillo, 38- 2.

0 -

28004 Madrid- Teléf.: 3082020- Fax 308 42 08

cada any, pel mes de febrer, es fa

•r.a

carpanya contra la Féln en el MJn" que

pranou "MANOS UNIDAS" , organi tzació no governamental que treballa en proj ectes dins els país os que es diuen de "Tercer M:Sn" : Asia,

Africa i

~rica.

El 10 de febrer, divendres, es va fer el dia del dejuni voluntari. No és que amb un dia sense menj ar, arreglem el problema de la fam en el M:Sn, pero amb aquest "dia", proposat per "Manos Unidas", podem solidaritzar-nos amb la seva

-

dissort i reflexionar una mica qué feim i que podem fer per a ells.

Els dies

11 i 12, dissabte i diumenge, es va fer a les Esglésies la Campa-

nya de "Manos Unidas" . Aquí, a Andratx, es va recollir una bona suma: 150. 000 pts per part de la Parróquia i 90. 000 pts . per part del Col·legi "Ramon Llull" .

A tots els diners recollits "Manos Unidas" e l s hi dóna camí d ins d iferents "pmj ectes "

arreu de l J.VlÓn .

Projectes: Agrícoles: millorament dels cultius Educatius: creació d'Escoles Socials i sanitaris: hospitals i centres d'acollida Pramoció de la dona.

"MANOS UNIDAS" té can a obj ectiu millorar les condicions de vida de les

~

sones i possibilitar els processos d'autosuficiencia camunitaria. Per l'aprobació dels "projectes" no es fa cap distinció per rrotius de rac;a, religió a país.

I "aquesta Obra" i tota aquesta gent que en surt beneficiada canpta amb tots nosal tres per a sortir endavant.

El grup de MJM

Caritas

7

Cartes al Director: Nota.-

Hem rebut una carta per a ser publicada a n' aquesta secció,

que només firmava "Una madre

indignada",

pero

com

que no teníem

més identificació no la podem publicar.

Volem no,

recordar

i fer

saber a

totes

que vulguin escriure qualque carta,

les amb

persones, el

moti u

lectors que

o

sigui,

pot sortir sense posar el nom del que escriu, pero al manco la Direcció de la Revista ha de saber quí és: nom i Carnet d' I dentitat.

La Direcció

-----------------------------------------------------PROGRAI't1A DIA 5

DIA 4 DE MAR~

~ostra

de Cultura Popular de les llles Bakars al passeig de Jau~ 111.

13.00 h. Exhibició de balls folkiOriC"S dt.' Mallorca. · Menorc-a i Eivissa i Fonnmten.. a l'~rwi sit ... · il final del passril dr JautM 111.

17.00 h. Carrusel dC" la Policia

Mur~tada

09.00 h. Cen·avila amb els personatges de les Ru•daits ~r~allorqui,ts. xeremiers. l·aparrots i dimonis de les illes.

11.00 h. Mi!;.s.a !10lnnne prnidida ¡x-r I'F.xcm i Rvdm.

Sr. Bisbe dt"" :\.t.allorca. acte institu.-ional i Uiurament de les Medalles d' Or de la Comunitat Autónoma de les llles Balears 1995 als Oonants de Sang de ~bllorca. ~h·norca i Eh;sa i formentera. a J'esglkia PIITOQUiaJ de Sam Miquel.

de Palma al

tNren v de la finca t'onfrontant amb el

col·legi. pUblic Jaumco 111.

18.30 h. Trobada ~ glosadors dr &bUorca i Menora a r escenari situat al fiaal del pu5eig deo

20.00 h.

MAR~

LLl!CMAJOR,

LLUCMAJOR: 11.00 h Inaugurado de 1a Primtn

DE

12.00 h. T.- de fona al terrmy de La finca coufrontant amb el col·~ pUblic Jatune 111.

jaume JI).

12.30 h. Canc-ons. danQ i cavalls de Menor:::a a la Pbt;a de I'A~rador Rodona.

Can~;ons i tonad" d'anaaay a rescrnari situat al final del pa~~g de ,Jaime 111.

13.30 h. Oansrs de Cossirrs i Cavalltts a rescenari situat al final del passrig de Jaume 111.

21.00 h. Bailada popu lar ameait&ada per els grups

Musica Nostra. RondaDa lkllver i Es de Menorc'a al pas..".t-ig dt Jaurtlf' t11

Re~t

PALMA: 21.30 h. (Of)('en de ~ciulat

c:antant

DIA DE LES ILLES BALEARS

de

I'Orqutc~tra

Simfónk:a de Bakars amb b rul·laboralió de la Tobin al Teatre Principal de

Palma~

G~nia

lí.OH h. Lliuramt'nl d 'estendards a les cases dt BaleaTS a l'rxterior a l'esttnari situa1 al final clt1 pa~tRig de J:aume 111.

17.30 h. .A I;tuadó deis grups de balls de l~s cases rt'Jt"ion;~l s d'ahrrs comunit;~ts ;~utOnomes a &lears.. a r~-enari situat al fina! del passeig dt Jaume 111. :..'O.CXI h. f-i de festa amb tWis de ~ts i caparrots. ameniuada per J;¡ Banda de MU s ica de

Palma.

F"ocs arti6cials

.... . ...

•••••• ··..

U,UCI'tli\JOil, 4 i 5 UE t'tli\ll<: nt; 1995

••••t.Jauaaa IN

1

MAIIS~OI

YNIOA&A......a

.... ...........-..

~

.1

llENT A CAl.

............ .. •

1

t¡ . ....... 7 '•"· 112en

tu•unr•l

8

:NOTICIES-NOT/C/ES-NOTICIES-NOTICIES FESTA DE GERMANOR

El Diumenge, 5 de mar9 de 1995, tindra lloc la celebració de la FESTA DE GERMANOR, al Teatre Municipal, amb l'entrega de les Flors d'Ametller 94 com tam

bé l'entrega dels Premis Andratx 94.

L' acte

camen~a

a les 19 hores (7 de l'horabaixa), i despres de les en-

tregues hi haura Concert de Música i actuació de les Corals d'Andratx.

Els Premis Literaris han estat concedi ts aix i: - Prani BALTASAR roOCEL (Prosa narrativa)

declarat desert Accésit a :

Obra "Paradís" autor: Pere Palou Mas

- Prani

JQ.l\N

BfA.ENSENYAT (Historia)

Premi:

Obra: APROXIMACION AL ESTUDIO DE LA ECONOMIA GANADERA DE ANDRATX EN EL SIGLO XVIII

Autor: Emilio Bejarano Galdino Accésit: Obra: La .guerra amb Joan II (1.460-1.465) Autor: Pedro Pablo Delgado Alemany Accésit: Obra: Sa Torre de Sant Elm Autor: Angel Aparicio Pascual - Prani ANDRATX ( F.cologia)

declarat desert per no haver-se presentat cap treball La

distinció FüOR D'AMETLLER D'OR ha estat concedida a:

- D. Fernarrlo Garfella, a títol pÜstum ~IACIÓ

DE lXNANI'S DE

~

D'ANDRATX, per la labor realitzada des

de 1975, amb 280 donants actualment - CLUB D'ESPLAI

~

per la seva labor social i educativa

Ehhorabona als qui 1' han obtinguda i enhorabona a 1' Ajuntament per 1 ' en cert que ha tingut enguany en concedir-les

__...._LA TORRE DE SANT ELM JA ES NOSTRA

Dilluns 13 de a

les 4

de

pujol

al

febrer

1 1 horabaixa ,

on

Sant

Elm,

D.

Gabriel

hi

hi

ha

1995,

Torre

alla

dalt,

Sa Palomera, i un Hospi t a l . La pob lac i ó

de

concorren

l 1 Honorable

Cañellas,

President

del Govern Balear, Batle

de

Torre

La

d Andratx 1

del

Consistori,

Paz

López

D.

i

Ramón Alemany, al tres

hi

i

de

fou XVI,

de fe n sa .

un poble,

segles

després

fou

abandonada,

La

estigué

1

d Andratx

María

S 1 Arracó.

De

representant

havi a

els

continuaren que

Hi

durant

membres

i

Notari

Corral,

9

i

Torre a

temps

Vicari

immemorial

Pasqua a celebrar-hi el Pancaritat.

ve1ns de Sant Elm i

i de S' Arracó.

Es

de

part

compra per

ha

també

alguns

firma de

el la

els

Fundació

~s

Lluis salvador i passa a privada.

havia

una bona noticia.

hi L 1 any 1302, J aume

II,

mana

el Rei

de M_?tllorca,

cons t r u ir

aquí

Ha

propietaria.

"Illes Balears" que paga 50 milions.

una

dilluns

de

L 1 any 1886 ho comprá tot L 1 Arxiduc

d 1 Andratx contracte

el

de

S 1 Arracó

ara de

Hi

anaven

Rector

i

Torre.

hi

pero

Capella,

del

del

XV

del grup Borcelo P.M.S.A., propietaris La

Andratx

la

i

carr ec

després

XIV,

fer

passat Els

dificul tats

el Pancari tat, a

d e fora.

e xpoliada. del poble

~s

La bo

ser propietat per

diversos

darrers per que

anys

a es

celebrartenia

capella que

hi

torni

ha

que e stat

a

ser

10

BIBLIOTECA MUNICIPAL El passat dimecres, 1 de febrer de 1995,

tingué

lloc

Insular

Consell

a de

signatura del Conveni entre el CIM i

dels

serveis

Joan

Mallorca

d Andratx

Verger,

el

President i

per

públics Conveni, del

l 1 altra,

CIM, Ramón

Alemany, Batle d 1 Andratx.

Dins

les

de

per

a

Com

a

la

homes de

Biblioteca 109

i

menys 165

adquisicions

proporcionar

al

Biblioteca

adequada

biblioteconomica

de

personal

pel

llibres, de

la

preparació desenvolupament

de la seva fundació per mi tja d' ins-

Biblioteca planificació

1995,

219

15

nines).

i

noves

també

estadístiques,

dones),

de

de 850,

amb

notes

el mes de gener de

Conveni, el CIM s 1 obliga a incrementar bibliografics,

correcta

a

amb

fans

cursets

i el bon funcionament dels serveis.

lectors

els

de

professional;

la

del

anualment

celebració

assessorar tecnicament la

i

estipulacions

i

formació

ordenació

bibliotecaris

el

la

1

i

Signaren

part

del

de col·laboració

1 Ajuntament

desenvolupament

municipals.

seu

1

pel

d 1 una

la

truccions

i

de

de

(110

usuaris

273

( 108

nombre

carnet

des

adults,

anys,

El

vingueren

nins

total

de

préstec

és

comengament

d 1 any

s 1 han fet 40 carnets nous de lectors.

A de

la

Biblioteca

9.929

llibres,

hi

ha

i

el

un

nombre

revistes diferents és de 35. i

revistes

es

paren

total

treure

Biblioteca amb el carnet de

de

Llibres de

la

lector.

11

Només han de donar

les

seves

i 2 fotos tamany carnet per a

dades aconse-

guir-ho).

a

a

hagi és

de

a

15

de

a

20

divendres,

i

la

Biblioteca

hores, de

de

9

a

dilluns

12

la

l'horari a

la

es

sala

feran

i

els

peti ts

més

tant

es feran

domiciliari, partir

amb

pe ti ts.

de

consultes

a

lectures

de

i

d'escriure

i

. que

que

entre

hi tots

de

con tes

de

dibuixar, xerrar

i debatir temes de la joventut.

Biblioteca

aquestes

ha

ha

de

perdre,

activitats,

el

com a

tingut

de

se u

"tabú" aquesta

sempre,

mena de lloc inaccessible.

més

encontres entre ells per a

coneixament

caracter tancat i

als

a la Biblioteca, per als més grandets concursos

amb

com

de

tal

i contratar-la amb la del veí.

adul ts

Per

per

hores,

part

a

préstec

les 20 hores, amb

a

per

acti vi tats

un

La

Biblioteca, normal

tothom,

i cadascú pugui dir la seva opinió

els dissabtes al matí.

A

importants

d'opinió pública, fent així participar

L'horari

assumptes

tractar

Fora la

de

Biblioteca,

servir per a

incontables, amb

l'horari

la cultura

aquesta

fer-hi

sempre en

rigorós ha

acti vi tats relacionades

tots

els

seus

ambits.

VENIU A LA BIBLIOTECA

Per als adults es feran conferencies,

co1·loquis

i

reunions

¡ FES-TE'N SOCI !

per

Una abra9ada: Rafel Oliver Grammático

A.S.SORIA FISCAL PINTORA Y DECORACION ESTUCO VENECIARO

C/ Havana, 6- !el. 105492

AIDRA!X (Kallorca) J~&J•IIda

San MaL 21 • 7180 Ataab- Tellhxo lO 57 66

12

REFORESTAR LA TRAPA Els di es

26 de gener i 3 de febrer, els alumnes de 6º i 7º

Públic "Es Vinyet" d' Andratx, i amb del

G. O. B.

encarregat de

1' ajut de

La Trapa,

la Guardia Civil

sembrarem unes

280

del i

el

alzines,

Col·legi membre en

un

dels comellars ombrívols de La Trapa i que fa par tió a mb el Fornot .

Els objectius d'aquesta sembra són: Ajudar a la reforestació amb una especie autoctona .

Evitar l'erosió - Fomentar

També de

la consciencia ecologica entre els alumnes .

els alumnes

re f o resta c ió ,

del

Cicle

sembrant alzines

Inicial a

unes

han

par t icipat

marjades

a S 'Arrac ó.

Anabel Curtó i Josep Pujol

de

la

en

les

finc a

tas qu es Son Jo a n

13

ANDRATI La

VII

MOSTRA

en

ple

rodatge.

en

que

cada

dissabtes comedia" i

Eixa

any,

a

a

vespre,

és

TEATRE

en

sols

bé.

"sa

públic assistent.

a

gent

efervescencia,

tan

pel

que

i

No

dissabte

la

"comedia"

I

al

de

caracter

tres

obres,

humorístic,

pero

forga diferents una de l 1 altra.

Comengarem S'ESTEL

de

escrita en el

veient

dirigida seu

primer

Grup

amb

1 1 obra,

interpretada

i

paper

sur ti

majoria

del

per

Miquel

de

18

dissabte,

que

interpreta

PICADÍS

grup

el

de S Arenal.

1

una

obra

tradu'ida

pero

Original

de

italia.

Fo,

Dario

costumista,

havia

dirigida

i

adaptada

estat

la que

preté

ja

passats

sembla i

comiques,

"denuncia"

o

"crítica"

Miquel

per

Ambros. Les si tuacions mol t

el

Campos,

la

tercer

costumisme totes

a

bastant

perque

difícil

agrada

Era ara

tema

febrer, hem vist AQUI NO PAGA NINGU,

passara al diumenge.

Hem vist fins

un

habitual la

en

és

als

1 esdeveniment

Carnaval

Loqueria"

Andratx anar

interrompuda

"sa

ambiciós

1

plena

esta

"temporadeta"

popular que sintoni tza a

esta

de

DE

1995-

social

un

poc de · temps

massa

reiterativa.

El públic es divertí molt.

Fullana. Fou molt divertida. Senzilla, de

costumisme

UN,

DOS ,

mes

TRES . . .

continues

I

aviat A

si tuacions

"modern"

VOLAR,

tenia

comiques

que

Durant la

1 1 assistencia

i

Fou del gust de la majoria.

proximes

de

habitual,

esperam

setmanes, Segurament

continuara.

Mostra

essent

feren riure molt el públic.

les

i

públic com

dessi tjam

seguira

fins

ara,

que

s 1 ho

passin bé.

Després vérem TOCATS

DES

BOLL.

L 1 obra és de Joan Mas,

si

diferent al

autor

solia

el

grup

que ho

feren

escriure.

DIT I

La

representa

del món i

mol t

pero 1 1 obra era difícil

ambiciosa:

prisma

aquest

FET de Lloseta,

bastant bé, i

que

bé

la

d 1 una

una bolla colla

visió

crítica

a

travers

del

de

malal ts

de

N'ALÍ

La proxima obra es representara el diumenge, a les

~de

l 1 horabaixa

14

El Club d'Esplai "Garrafa" esta d 1 enhorabona: d 1 Andratx li ha estat concedida la "dinstinció"

per part de "Flor

l 1 Ajuntament

d' Ametller", ·

i

per

altra part esta a punt d 1 acomplir els seus 5 anys de funcionament:

Aquest és el Programa que preparen pel mes d'abril:

PROGRAMA DE L 1 ACTIVITAT EXTRAORDINARIA CINC ANYS D1 ESPLAI A ANDRATX

Divendres, 7 d'abril 1995:

- Sopar al Col·legi "Es Vinyet" al

mateix

es

convidaran

els

ex-monitors,

membres

del

Consistori

i al tres col·laboradors de 1 1 Esplai Dissabte, 8 d'abril 1995:

- A les 10 del matí (A la Pla9a Espanya) Tallers rotatius pels al·lots: Reciclatge, fang, serigrafia, pintura, etc.

Venda de camisetes, discs, ferretines, revistes (els Pares) - A les 16 hores: Ginkames:

per a nins fins a 10 anys) per a nins a partir de 10 anys) Ginkama fotografic pels joves )

- A les 18 hores: Actuació del grup infantil "Aires d 1 Andratx" -A les 18 1 30 hores FESTA POPULAR Dances, rompudes d 1 olles, curses, berenada per a tothom

I per a aquests dies, el Club d 1 Esplai organitza:

15

,

oohs.

L ...

16

Comptam, a

Andratx,

des

fa

molt

important. una

anomenada CANGUROLANDIA. La inauguració

els

nins

es va fer a 1' octubre de 1' any passat,

ti pus

i

sala

a la

a

poc,

infant~sa

així

c,om

va

nova

mesos

amb

poc

una

uns

guarderia,

a

amb

de

el

local

destinat

esta agafant popularitat desenvolupant

el

seu

treball.

Antonia , Porcel

són

d' infants 11

les ,

que

si tuat

duen al

i

Isabel

el

· 11 jardí ·

número

7

de

la Plaga Espanya, 'a Andratx.

CANGUROLANDIA de a

serveis amb 8

poble,

de

i

central, nines,

als més pe ti ts, amb

un

a

compta

on

rodejats

juguetes.

destinada

cunes

local

També

a

les

hi de

tot

tenen

una

cunes,

controlant les monitor

de

ha

per quatre

televisió

a la sala principal.

Maria Vera

sala

El

anys,

i

ofereix

els la

centrica,

més seva és

una

serie

peti ts ubicació

una

fins

CANGUROLANDIA · un

servei

de

ofereix

11

cangur

11

al

client

per

hores

i esta obert tots els dies,

de dilluns

a

hores;

dissabte,

diumenge

és

de

8

l'únic

a

20

di a

el

que

esta

donen

són:

tancat.

al

avantatge

Els

serveis

que

re c ollida

dels

noctur n i t a t

infants

a

amb previa

petic i ó

la n i t) , organi tzen la festa sari i

dels

seus

fills,

recollida dels

escolars, a

porten els nins

i

de

(tata

als

dels

el

la

menj ar,

el

joc de

amb

les

centres

sort

N'ALÍ

de

Des

Maria

a

i esperam que la seva grata i

nines

a

natació,

feina que

menuts tarta

la hi

f esta

aix í

e ls

a

i

fer

les sev e s feines amb malta normalitat.

entra:

infantil), regals i jocs pera t o ts,

LISTA QE PReCIOS DIURNOCDE 8 A 20)

POR DIA

ABONO lfENSUAL

1 HORA

400 PIS. PIS. PIS. PIS. S HORAS PIS. 6 HORAS PIS. DE 7 A B HORAS DIARIAS 800 1.200 1. 600 2.000 2.400

4. 000 7. 000 9. 000 U. 000 13. ooo 1S. 000

PIS. PIS. PIS. PIS.

·prs.

PIS. 17.000 PIS.

NOCTURNO CCON PREVIA PETICI6NJ

EN SU HOGAR DE 20 A 24 HORAS DE 24 -A 03 HORAS DE 03 A 08 HORAS TODA LA NOCHE

600 PIS HORA - 1.000 PIS HORA

- 1.200 PIS HORA - 6.000 PIS •

EH CAHGUROLAHDIA DE 20 A 24 HORAS DE 24 A 08 HORAS TODA LA NOCHE

~00

PTS HORA

- 1.000 PTS HORA

- S.OOO PTS

HOTA: EH LOS ABONOS nEHSUALES, EL DIA HD ASISTIDO NO ES ACUJfULABLE. .

ClllplsiD3: J.9X) "' per nin

<txxJo :irclll:ioo

pares

tranquils

CANGUROLAND I A

( esp ec ialment

2 HORAS 3 HORAS 4 HORAS

pacient

pels

reconeguda

p a ren deixar ben

infants

Isabel,

i

Antonia

13 hores

sigui

malta

desitjam

a

de

ninots

c adiretes,

de 9

1' organi tzació

d' ani versari

pedag,

ti telles

cantes i n fantils , etc.

d' ani ver-

tenis i a la p latja .

A

teatre de

acompanyament

peti ts

1' estiu,

c om:

domi c ili ,

IIBD:3

1a tarta)

1

18

OFICIS A ANDRATX per Rafel Oliver Grammatico

TONI "S'OLIER"

(FAMÍLIA SEGUÍ)

LLENYATAIRE

P.-

Quin

¿

temps

fa

que

sou

i

llenyataire ?

fet meu

el

mateix. El

padrí

ja

meu

foren

he

sempre

Practicament

R.-

també

pare

i

el

llenyataires,

la

1' ase;

i

¿

Q~ína

utili tzavem

una

destral.

homes,

pins

els

ha

tingut

Avui

en dia,

avanc;:ades;

els

carro arbres

Amb

dos

serraven

amb

comptam ens

tallam

els

amb

eines

desplac;:am

amb

pins

una

amb

moto-serra i en general tot ha canviat; algunes

l'ofici d'abans fins ara?

es

un

un barduc.

més

evolució

amb

tallar

tractors, P.-

garriga per a

i jo, actualment, som el dega d'aquest ofici a la comarca.

a

coses per

a

bé

i

d' al tres,

a 1' inrevés.

R.- Temps enrera, tot s'aprofitava. El

companatge i

una gran utili tat.

1' escorc;:a tenien Teníem

que

&'lar

P.- ¿ Amb feis feina ?

quin

tipus

de

llenya

19

R.-

Quasi

qualque tant

sempre

garrover,

amb

i

ametllers,

el

de

pero

pi,

tant

molt

en

poques

vegades.

que aixo. es

La duresa del

reflecteix

que

son

gastat

a

tot

un

per

les

dels

Quin profi t

arbres R.-

poca

de

les

Realment

cosa;

es

zones

que

per

fer

d 1 aprofi tar

d 1 aquest

El

es

va

lluna poc propícia,

mol t i

pi

cremat

aviat

abans

tot sol.

estiu

cremades

"palets",

mol t

es podreixi

treure

s 1 aprofi ta

per a cremar a un forn. s 1 ha

pot

L

1

tant

llarga

a

1 1 hi vern;

de

ha

perjudicat molt la feina.

Com

¿

es

vi u

de

la

llenya

a 1 estiu?

.

roda.

La

nostra

1 1 estiu

A

madera i a Hem

feina

és

una

enmagatzemam

1 1 hi vern hi

d 1 administrar

la

bé

és

i també feim

R.-

De

la seva clientela

llenya en sacs,

Hi

família

per

a

no

a

1 1 ofici

mol t

dur

a

en

di a

Tenc

i

nostra

de

que

seguir&:'.

ten ir vocació

feina,

j oves

sort

ja

Biel,

S 1 ha de

aquesta

els

la

la

desapareixera,

fer

no

avui

i

van

d 1 aixo

comptar

amb

do b

fills molt treballadors.

P.- ¿ Com es duen amb els ecologis

tones, triada,

Mira,

qualque

ofici

més

especial.

Jo

ecologista

més

un

Els

qui

o es

la

mol t

que

diuen

i

valen

és

soc

de

la

molestar,

no

feina;

l 1 extremisme Els

tan

d 1 ells.

ecologistes

finali tat

negatius.

només

dur i més sa ?

1 1 ecologisme

un tema mol t

veuen

ha

fred

que

sigui

moment,

1 1 absolutisme

¿

el

tes ?

pels estrangers.

P.-

calent

P.- ¿ Quín futur té 1 1 ofici?

l 1 economia,

Venem la llenya per

R.-

matinades,

feixuc.

R.¿ Quína

durant

treim profi t.

per tal de poder viure tot l 1 any.

P.-

rastre

sol

i

els dos fills: Josep i

1

R.-

el

tot plegat fa

amb el mateix.

P.-

al

Les

1 1 aigua

llenyataire

amb

aixo

i

mans

d 1 esforc;:

jornada,

1 1 estiu,

incendi

produir

i

la

meves

call

més de cinquanta anys.

P.- ¿

llenyataire

són

ecologistes pero

no

van

de fer-ne ni brot de feina.

R.- Cree és

molt

que no.

dur,

molt;

L 1 ofici nostre i

a

la

Si no

vegada S

és en

bastant sa, contacte

per a

1 1 home

ja que

amb no

la hi

sempre

estam

naturalesa ha

res

i

millar

1

fas

"sa murta"

la brutor

ho menja tot i perjudica la natura.

Nasal tres netejar els

contribuJ:m la

incendis

garriga

bastant per

forestals.

a

prevenir Els

caps

20

tecnics

no

la garriga, zones

deixen

fer

així

diuen

i

protegides;

pero

camins que no

gides

i

facils

ver,

desprote-

d'esser

a talar pins ?

tenen

és

el que tenim així són zones

a

cremades

pel foc devastador.

. R.-

Demanam

els

Conselleria

la

permisos

d'Agricultura

a i

Pesca, i després ve un guarda forestal i

apunta els pins que

Tot

esta

ben

podem

organitzat

en

talar. aquest

aspecte.

¿

P.-

Quíns

són

els

principals

problemes del llenyataire ?

R.cada per

El

vegada a

f er

p rincipal

és

s ' empra

menys

coses;

1' ofici

P.que

de

fusta a

ser dels

Josep pocs

i

en

joves que

Biel,

fan aquesta

R.bé,

tenen

Sí, la

i

si

les

intenció

coses de

¿

Com

obtenen

permís

van

continuar

sempre fent de llenyataires. p.-

deu en

feina ?

poc

a poc va a menys.

En

per

1111111111111111111111111111111111111111111111111111'11111111111111111

21

COL.LABORACIO ''GEDA'' ¿ ACCÉS A SA NATURA PRIVADA ?

(Petita reflexió) Volem avui sortir de sa tema ti ca més habitual,

nostra

espeleologica,

Partint d'aquesta primera reflexió se

va

anant

per a fer

una peti ta reflexió damunt

projecció

un

que

tot.

tema

estam

d' aprop els grups dintra dels

S

1

ambi t

visquent

i

persones aficats

tant

esportiu

que valen gaudir del

d' oci

i

esplai

mol t

amb

contacte

amb

sa natura.

Se

mol t

de

sa

que,

acertadament,

petit

article

és

el

amb noves

reflexe

realitzada

sofrim

col·lectius

els

molt

membres

problema ti ca

una

sota

GEDA,

pels

ser

NECESSITAT

TERRENYS

de

els

ha

"xerxa

D'UNA

NORMATIVA

NO

PÚBLICS

CAMINS

PELS

ABANS

noltors

estat

c omprada

si bé entenem

podrien ses

tenir

vare m

"sa

privada"

propietat

ser respetada per tots, entenem

que,

accidental

o amb

del · món"

de

una

tata

propietat no seva,

no

que

urbanes,

intromissió sa

el

passar aquí

sensibi-

"alevosía

persones

ses

d'un

dintra

si

és

que

puntuali tzant

nucli urba sa gent esta mol t li tzada pel que

té

mateix a

a

horts, terrenys rurals, etc ..

pot

"espais"

una

d'aquest

valoració

aspecte,

components exemplars

molt

matitzada

d'aquesta següents

pel

de

"campo

ginkama

amb

dificultats.

pel

xerrada, que

usuaris

a

personal

es

de

els

podrien

"bicicleta anomenades

través",

circuits

de

diferents

nivells

de

També

aprofitar

per

a fer una xerxa de refugis més ampla que sa que gaudir

ara

tenim,

per

intensament

més

a

poder

d'aquests

espais.

una també

propietats

pl·odríem

cert

que

d'aquests

de muntanya", cursea a peu, entendre

Primerament,

un

valoracions

usuaris

valorar

SENYALATS:

tendría

de

tenguin.

En

O REGLAMENTACIÓ DES PAS PELS

que

ens

creim

adquisicions,

aquestes

abans senyalats.

que

sobre

que

camins

xerrar

d'oci"

ambientada,

I

va

llocs

que

SA

tema,

duguessin a una solució.

frui t d' una xerrada, per cert bastant

que

aquest

trabar

a

una

trabar

pel CIM, i que segurament sera ampliada

Aquest

des

damunt

per

COm

seu temps

intentant

llegir:

Sortint base va tema

un

d' aquesta desviar per

un a

poc

del

peti ta poc

que

és

sa

xerrada,

se

s'orientació

des

ressenyar

el convenient

22

a un pacte o entesa amb els propietaris de camins o terrenys no públics que

podría

tan

sols

una

visió

que

ser fos

una

d 1 oci

se podría

que

no

adquisició

amb

esplai,

sinó

intentar

o

aprofi tar

per

una tasca més cultural i de

les

arrels

ja

han

desaparegudes,

que

nostres,

com

que es feien dintra

i

ruralia.

j a se fa,

Cosa

camp

de

amb

sa

pot

que

ser

es

hose

en

part

incursions

botanica,

i altres. Tot aixo, sa natura no

historia

pensam,

~an

sols

acostaría 1

d una

forma

l acostaria

amb una optica de docencia.

tematica de.. .

¿

arribar per part

i de

sempOre

que

es

tendría

que arribar a un enteniment mitjangant contraprestacions,

ja

ja físiques.. .

poden

de

com

millorament

després

es

economiques, ser

obres que

espais

dels

destinarien

a

s 1 esplai

dels excursionistes.

Aquí volem precisar donat

i

sobre

S

tot

podrien

1

estan

tenir

un

que

reflexe

nosal tres,

de

és

segur

s 1 han ajudes,

donant

gros cap a s 1 ajuda

que

economiques'

ja que

creim

molt

més

que

part

surt

de

ses nostres butxaques. per a rehabili-

per

tar

finques, per a repoblar-les; i o

pinam que aixo sa

sortir

va

Seguidament,

Suposant

societat.

1

també

sinó

dins

biología,

morfología,

geografía,

física,

quasi

pero que creim que podría

ser més ampla, es

fer

recordativa

feines sa

a

per 1 1 ús d 1 aquests per sa

que

no

..

?

s 1 administració

si

fos

una

no

es

pot

expropiació,

fer

com

ja

que

es tendría que fer amb una legislació que

obligués

tant

als

propietaris

23 com als usuaris potencials. és i

clar,

amb

amb

els

tota una

Comptant,

I aixi,

reglamentació

als nostres

mecanismes

oportunts

per a fer-la acomplir.

tual",

ser

altre

ja

més

aspecte, reiterat

que

no

per

deixa

de

ser

tamb é

desviar

que

aquest

certesa

i

cossos un poc

vare m

per camins amb

Un

di vagan t,

ja

escrit.

que

es

donan t

d' "espirisa

xerrada

no tocaren voreres Pero,

vespre

teniu

ens

va

sa ser

profitós amb tots els aspectes.

molt important, és que si es conseguia l'abans esmentat o sinó, dur

una

bona

si

conseguia

formació

damunt es respete cap a

educativa sa

natura.

lo

sempre

expresat, només ressenyar que

aquesta

No

volem

formació

repetir

pot

aqui

ser

es

tendria

que

enfocar amb més forga cap als "vells", que de

moltes

vegades

"reciclar"

que

són els

més

durs

al·lots

que

comencen.

que

Aixo ve a tres

creim

qüestió perque nosal-

que

veuen un respecte com

cap

sempre

REFLEXIÓ

si

els tant

propietaris cap

a

ells

propietats,

a

ses

seves

hi

pot

haver-hi

Damunt sa natura no hi

ha ningú

sapiga

raó

o

tengui

més

que

els altres.

Val més

una xerrada per a

una visió més

ampla que una

tenir

"comoda"

imposició.

qualque

excepció, tendriem una part d' aquesta

El grup GEDA (Grup d'Espeleologia d'Andratx)

lluita guanyada.

e

111

TODO PARA LA~ S.L .

CK"11icia,33 07150- ANDRAITX

Tel.:105303 Fax.:10 50 53

24

PAGINA LITERARIA per Rafel Oliver Grammatico

Aprofi tant una mica

la recent Declaració de

i la Mi tjana com a nou Pare Natural, tenim avui Porcel i

que sortí

publicat,

1' any 1988,

un

la Dragonera, escri t

el

Pantaleu

que va fer

Bal tasar

al número 10 de

la Revista

"Palau

Reial, 1", editada pel Consell Insular de Mallorca.

Després comptam amb les seccions habituals a n'aquest racó de la Revista.

LA DRAGONERA, VINT I

Les Ho

sargantanes,

a

1 'hivern

vaig recordar irrrnediatanent

saltar a

terra,

aquell

dia

CINC ANYS ENRERA per Bal tasar Por cel

donnen.

després de

sargantanes

afamegades.

Fins

que

1 'hane

de

se'n cansa de veure'n, posa una olla d'aigua

deserrbre,

al foc i, tot d' una que bull, hi tira grnpades

de fred suau i d' hunitat sadurada de salnitre.

de bestiales durant una estc:na.

A L'estiu, amb el sol, tot just desembarques

que és una feina absolutament inútil. Sanpre

a la Dragonera quan se produeix un sobtat

hi ha les rrateixes. Milers i milers.

i nerviós reptar entre les rrates de ITErgallons i llentiscle: sén les sargantanes que s 'amaguen veloces com les mirades.

vegada,

fa dues

a

1' illa,

pugen

a un pedra. Estiren el seu cos llarg i esvelt,

Són de ' cap afilat

brillant.

per

sap

darrera

SalpB.ren arrb el

se-bnanes.

llaüt del Port d' Andratx a

S' aturen a un parell de metres,

verdós ·clar i

Vaig arribar

Pero

trenc del dia.

GI..Jarzyaran la bocana mentre la densa i nítida claretat de 1' alba s' alc;ava per

nurtarzya · de Garrafa.

sobre

la

L' aigua del ' port era

i ullets plens de vivacitat, de mirada atenta.

blanca i morta. Costejarem, seguint el nord,

N' hi ha de grcsses, més obscures

i

fins

raspases

posseeixen

al

tacte.

joves

Les

cautes,

a

Punta

entre la dragonera i

la pell amb un tret envellutat.

de Mallorca.

els

réptil,

una

gran

roca

sense

ens

deferr8ren

per penetrar a les aigües del Freu, el canal ·

una coloració de fulla tendra i són esburbades,

L' illa de la Dragonera és ara,

m

Galinda,

el

morro

occidental

-1\le és el litoral de Sant Elm,

de la vila d' Andratx.

vertaderament

La mar venia mig de trarruntana i

lleuge-

solitaria. La presencia dels reptils a<XlJP8I1Ya.

rarrEI1.t picada a causa d' una · llli3niga de vent

I

terra1.,

de vegades afarta:

el vell mestre Biel

-que guarda unes marjades i

quatre gallines

Una

ctebil.

dYcaigua gelada.

Lledó- no pot deixar dan.mt la

obscures

un tros de pa amb sobrassada, segui t,

~ 'hi

multipliquen

a

ni

arrorada

esclafia

centra 1' arura de babor brufant la coberta

que hi ha a la fcn:lalada de la caleta des taula

ma

A llevant,

per dan.mt

111ll1.tanyes

rrallorquines

hi

una

les

meselles

perque,

tot

de

1' entorn

les

radiant i neta. Sotejats els esculls Calafats,

pins,

pujava

llun

atarmjada,

25

dotze pedres ,

vuit

de

les

quals

vetllen,

i Punta Galinda, amb rnés de dues milles.

el llaüt entra a la raconada des Lledó , protegi-

Les aigües del Freu són de

per un petit mur de contenció . Fugiren espantats

anecs

els

que nedaven ,

rígid el

coll,

per

constant, en ocasions,

Calafats , La

Dragonera

s 1 estén,

de

Noi'-<)8St ,

quatre quilánetres i busques, per rrés o menys un d 1 amplaria a la seva part m3xirra. Es cretalluda, se diu que can 1 1 esquena d 1 un drac , en succesives Pcpi,

amb

extranadament forta, A rnés

amb rrol ta profundi tat .

1 1 aigua mansa.

cúspides

tres-cents

que

culminen

seixanta

a

Na

metres .

Cap

i

el

clapegen els

Mitjana.

a

rrés

illots

terrporal

Amb

correntia

dels

Pantaleu

encrespat,

els

navegants el clefugen . Qui el vulgui recórrer necessita

tenir

:i.nportant,

dilatat .

serrpre

i

patronatge El

experirnentat

naufragi

amena<;a

alguna vegada esclata.

Pel

fans

de la seva mar hi habiten peixos grossos.

a la mar oberta, a ponent, és un penya-segat de pedra fosca

llistada

de

roig

Pel vessant oriental cau inclinada, configurant talvegs entre cirn i cirn. Els seus el Llebeig, una rrola enorme i

el de

són:

caps

l lisa amb

far gris, la llum del qual agafa les -quatre milles; i

La vegetació de 1 1 illa és esclarissada

violent .

Tramuntana,

un

trenta a"lb un

i de pins nans .

S 1 hi

crien con:ills.

Pels

penya-segats hi nien, criclaneres , l es gavines , i

pel

cirns hi

Hi ha una

qusi

guai ten

cava,

vertical,

cabres

un forat

que

s alvatges . submergeix

estalacti tes,

entre

fins

altre far, menor. Els serveis un sol faroler.

a un breu llac subterrani d aigües transpa-

A Na Popi hi

rents, invisibles.

resta,

abandonat,

un

tercer

1

far que els núvols baixos cobrien, inutili tzantlo. El constr'liiren, fara un centenar

Ha calmat 1 1 oratge

d 1 anys,

presidiaris guardats per soldats. L 1 Ajuntament

grossa

nuvolada

de

i

es congria una

bolics

blanquinosos

1

d 1 Andratx els proporcionava el pa i

1 1 oli.

que s apiloten sobre el blau pB.llid i esrnorte'Lt del cel, cobrint el

HI venia obligat.

El canal del Freu forna un embut:

set-

cents rnetres, al nord entre el cap de Tramuntana

ara,

una bassa

absoluta

potser

d oli.

1

cava

sol.

mar és , La

calma

ruixada.

Aixo

Salpam.

una

La

1

i Punta Galera, a la oosta de Mallorca; sud,

l 1 obertura,

entre

el

cap

de

al

a 1 hivem, passa. La barca navega lleugera.

Llebeig

ANECDOTARI D'ESCRIPTORS - Després d 1 invertir anys infructuo sos ce r cant una historia que anivellés el seu "sentiment intens

de

1 1 ésser

doble

de

1 1 home",

Robert

Louis

Stevenson

somnia 1 1 argument c;ie "El doctor Jekyll i Mr. Hyde" .

-Degut als seus bra~o s i carnes primes, el satíric Alejandro Pope era descrit

26 c_om

"Ún pe ti t

cascaró sonat"

d' home.

ves tia de lona rígida. Per fer

més

Per conservar recte

gruixades

les carnes

el

fins

cos

que

minúscul,

apareguessin

normals, calgava 3 parells de mitges.

PARAULES

- La sanguinolenta batalla de Magenta, al nord d'Italia, entre un exercit austriac, el 1859,

dona el nom al bonic color

sinteti tzat per químics

francesas,

poc

i

tintatge vermell blavós,

després

de

la

el

feia

batalla:

magenta,

el color de la sang.

-

La prodigiosa memoria de

Wiston Churchill

possible

repetir

paraula a paraula una conferencia o tota una obra de Shakespeare.

FRASES CÉLEBRES

- Així com hi ha un arte del ben xerrar, existeix un art del ben escoltar (Epitecte) -

La malaltia més perillosa,

després

del metge,

és

el

testament:

més

han mort perque feren testament, que pere caiguessin malalts (Quevedo) - No és savi el que sap moltes coses, sinó el que sap coses útils (Esqui!)

- La demagogia és la hipocresia del progrés (Proudhon)

GREGUERIES DE GÓMES DE LA SERNA

-

Les orenetes tallen amb

les

tisores

de

les seves

ales el vesti t

l'horabaixa.

- El camp plora trens - El bou mort a la plaga pareix una motocicleta caiguda.

VOCABULARI DE BARBARISMES

BARBARISME Babor

FORMA CORRECTA Babord

Bacteria

Bacteri (mas. )

Bahia

Badia

Bailarina

Ballarina

Bajón

Davallada, baixar

Ballena

Balena

Balan

Baló, pilota

Baloncesto

Basquet

de

27

**

VA DE GLOSES

**

de Guillem Barceló VAPOR "REI JAUME 11" Va ser un racó andr itxol , un barco de c ategori a, quants de vells ell coneixia de dins es mateix redol . ..

Mai va marxar a "petral", a carbó, amb ell corria,

Si no vaig equ ivoc at i d' aques t sigl e només, just que havia

comen~at

n'hi havia sa meitat que a Cuba havien anat i els hi deien: ¡espongers!

i abans de rompre es dia atracava ell totsol; i com que era correu nou , ni avions no hi hav ia ,

Va pas sar es seus t emporals

no h i hera s a Company ia

en sa nit i e n de dia,

que acaba amb so seu "rol".

pero també se movia i n'arribaven de malats,

L'amo en Baltasar Cabrit, es seu fill també hi va anar, pero no li va agradar, aviat ho hagué decidit, no li agradava es frit, sobretot de dins la mar,

de marejar eren fatals.

Cada viatge n'hi havia i qualcún que prometia que amb ell no hi ternaria si no

p~saven

puntals.

i tot-d'una va tornar a n'es poble empegue1 t, i com que era divertit ja mai més hi va pensar.

Va ser "Isleña Marítima", quan es sigle

comen~a,

uns dotze anys va durar .•• També hi anaren "raconers",

Quan sa TRAS el va comprar

una bona quantitat;

i ell ja va tornar

jo encara no era nat,

lo que se diu una "ví ctima".

varen eseer des primers, "Nos tramo i mari ners i a sa c amara un grapat.

28

L'any seixanta se'n va anar

es que amb tu varen navegar.

i no va esser d'aquest món.

Molts se n'han hagut d'anar ¡Adéu, adéu, Jaume I I ... !

i ara sé queja no hi són ••• !

mai te podrem oblidar Guillem Barceló

CAIEtiRIA

SNACK- BAR

<lluíjote CliP DE .IAI · MAllORCA

+- -+-1:::::. · ·-=-=¡ ...... ,Fa(._..._.._.., UIDIUIIIX

29

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

CLUB ESCACS ANDRATX

S 1 ha

comengat

Campionat

de

a

jugar

Mallorca

per

en 4 categories diferents: Primera, Segona i

als

dels

categoria

equips,

El nostre 2

amb

un

campionats:

a

la

1 1 escala

hores),

d 1 escacs,

hem

en

anys)

Sergio

i

en

alumnes

maxima

i

mol t

ria. llista

Club

Moreno,

és

Isern,

José

Oliver,

la

llista

Martínez

als

escacs:

anim al·lots Així

augmentant

aniran

com j oc.

de

mica

en

nins que vulguin competir a

Oliver,

als

equips

Pedro

ben

segur

Vendrell,

Joan

Puerto,

Faust

( Banys) ;

futur

Alfonso

Toni

(13

l 1 escola

segÜent: Angel

19

a

jugadors

Rafel Oli ver,

Joan

a

de

total la

a

destacats

de

el ni vell de La

18

Gavilanes

Toni

ambdós en

(de

incorporat

federativa

Segona Catego-

1

al

a

equips

insulars:

Escacs

Preferent, i 1 al tre a

el

Preferent,

Tercera.

Club compta enguany

ja

anirem

incorporant

del

les

nines

nostre

que

l any

i

els

1 esport 1

Club,

qui

1

mica,

a

i

ve

i

els

proxims tindrem al Club 3 o 4

equips

Oliver, Pep Borras, Fernando Sanllehi,

amb

és

Xaxier Prohens, Manolo López,

idea

Roberto

Lorente, Miquela Pérez, Toni Gavilanes i

Sergio

fet

per

puntuació

de

de

ni vell

joc (ELO).

Cal de

de

jugadors

promoure

qual

la

l 1 ensenyament

dels

escacs a Andratx.

s 1 ha

L 1 ordre

Martínez.

nombrases

Fins ara al Campionat de Mallorca per equips tenim els següent resultats:

esmentar

l 1 antic

professor

Manolo

jugador, de

incorporació

la

tenis

a

López,

Andratx,

que

PREFERENT:

ANDRATX

MARIA D la SALUT

5 15

6

TROPIC (C. CALVIA)

0 15

ANDRATX

O

va jugar amb el Club alla per 1 1 any 1976-77.

També comptam amb la

jugadora

femenina,

que

ganes

nou als dones

té esport

i

Miquel

probar

esperam

s 1 animin

i

de

que

un jugar

s 1 afegeixin

tots

els

nines dimarts

i

nins i

ANDRATX (suspes)

SON OLIVA ANDRATX

al

A

resultats Del grup de

(4 taulers)

BINISALEM

0 15

315

al tres

Club.

vénen

SEGONA:

Pérez,

d 1 experimentar vol

escacs;

única

que

dijous

jornada

Preferent molt

tingut

he m

distints.

guanyarem

al

La

Maria

dos

primera de

la

30

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

Salut amb facili tat, i és un resul tat

no

es

molt

de

llum

que

imjportant, en

teoria

victoria altra a

és feia

advers,

la

i

necessaria. segona

Per

jornada

Segona,

Estam

la

definició

La

Federació Balear.

Binissalem ens guanya

de

An el proxim número donarem a

que

varies

favorables,

pero Volem

recordar

nins d' Andratx que,

possibles

i

estam

al

a

jugar

Club

a

escacs,

(Sa Teulera),

i dijous, de 18 a el

primer

encontre

a

3'5

conéixer

les properes jornades.

esdevingueren sorpre-

tenim

la

jornada,

0'5

tenir-ho

ja

de

segona

de

pesar

mig de la taula.

A

Oliva.

a

classificació, 2

de

Son

a Andratx.

nentment en derrota.

1 punt de

Club

resultat

eren

la

l'espera

manca

un

finalment tetes

A

a

al

per

realitzar

tinguérem

durant 1' encontre,

partides

és un rival

inferior

la

banda,

Preferent,

mol t bé

es

ja que

pegué

són

una

vintena

a

les

i

si velen aprendre poren tots

venir els

19 hores. els

al

dimarts

De moment

participants

i les classes són gratu1tes.

Una abragada: Rafel Oliver Gramrnatico

nines

31

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports NOTICIAS DEL CLUB BALONCESTO ANDRAITX Resultados del mes de enero: 1ª Autonómica:

Cadetes masculinos:

Cadetes femeninos:

Infanti l es mas cul i nos:

Infantiles femeninos:

Minibasket:

Santanyí

73

Andraitx

92

Andraitx

87

Felanitx

88

O. Abel

70

Andraitx

57

Andraitx

107

Hispania

106

Santanyí

42

Andraitx

43

Campos

23

Andraitx

93

Andraitx

40

La Salle

54

Andraitx

65

Campos

35

Santanyí

32

Andra itx

42

Andra itx

40

Pol lensa

37

San Cayetano 68

Andraitx

29

Andra i tx

51

Arenal

38

Andraitx

57

Molinar

56

Andraitx

30

Ses Salines

23

Udyr

17

Andraitx

12

Pollensa

72

Andraitx

44

Andraitx

35

Cide A

60

El equipo Senior ocupa una posición intermedia.

A destacar las victorias

en Santanyí y frente al Hispania, después de prórroga, con resultado NBA.

Lástima

de l partido f r ente al Felan itx, perdido en el ú ltimo minuto.

Los cadetes se manti enen lí der es a pesar de haber perdi do fr ente

al

La

Salle, compensando con la victoria en Santanyí.

Las cadetes llevan 5 partidos consecutivos sin perder; ocupan la 5ª posición en la clasificación.

32

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports .

Los infantiles compaEten el liderato a pesar de la primera y abultada

derr~

ta frente al S. Cayetano.

Los

infantiles han conseguido,

al

fin,

la primera victoria

y

a

punto

estuvieron de repetir. Son novenas en la tabla.

Los minis ocupan la 6ÂŞ posiciĂłn, habiendo perdido los dos Ăşltimos frente a equipos superiores.

C.B.A.

partidos

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

33

C.D. S'ARR ACÓ

Estos sin

partidos,

últimos después

entrenador,

de

que

pues Toni cree que no está la categorí ni

la

posición

en

la

Tabla

del

Jaime Sastre presentara su dimisión,

S'Arracó para jugar un fútbol espectá-

han

culo.

sido

frustrantes

para

el

S'Arracó.

Con

un

juego

desastroso,

sin entendimiento entre res, a

los

jugado-

que ha hecho pasar al

las

últimas

Tabla:

Eso,

posiciones

sin

entrar

.de

en

el

semana

ningún

S'Arracó

Toni

estrenaba

partido en Alaró, y

dedicación,

un

gol

del

en

entrenador:

disputó

González,

un

buen

con mucha

garra

pero

los

encuentro

que

no

pudo

momentos arruinó-

ser,

finales todo

el

12

pasen el

fútbol

años, las

pasado

los

7,

parece

cosas

que

sábado,

11

jugadores

del

jugaban en Petra, dentes

un

fútbol

agresiones

mentira pasan, de

que pues

febrero,

S'Arracó,

que

recibieron contunde

los

jugadores

del dicho equipo, sin que el colegiado interviniera es

esfuerzo de los jugadores.

el

militado por jugadores que no superan los

en

pasada,

En

la

momento en puestos de descenso.

La

FUTBOL 7

equipo

normal

verbalmente, en

estas

como

categorías.

Debido a esto, un jugador del S'Arracó Después

dejar

de

los dos puntos en Alaró, se

escapar el equipo

concentró en el partido

contra

tuvo

que ser intervenido quirúrgica-

mente.

TOMEU CURTO

el Calvia que, con mucha dedicación, y

a

pesar

de

el encuentro e

un

remontar

imponerse

finalmente

después

3-2,

encajado

supo

tempranero,

gol

por

haber

de

una

RES>TAURANTE

lucha

sin cuartel.

Con Toni González el S' Arracó jugará

a

ganar,

dándolo

todo

CARRETERA PUERTO DE ANDRAITX

RESERVAS: 10 56 81 07150 ANDRAITX

l'tleva Direccién ~ialidad ''parri.JJa",

"gr:il.l"

esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

34

FUTBOL: EL C.D. ANDRAITX SIGUE OPTANDO EN LO ALTO DE LA TABLA

Pues bien, las jornadas van sucediéncbse y las opciones a

que nuestro equipo pueda

al final de la canpaña optar a

van a

ser fáciles.

disputa d~

Para el

no está

arumciada la visita del Alcudia a Sa Plana,

A más,

creo que

otro de

todos

esperaban

ido subiendo en la clasificación y que puede

posible desfallecimiento, y por lo tanto

resultar enEmigo en el cárputo final. Después

ascenso,

siguen intactas.

ya se reafirman, Ln1

optativo

Ln1

Los próx:irros partidos en

ya

que

la pérdida de puestos parte del equipo,

y

clasificatorios

ello,

por

para alegría de

los

equipos

que

últirrErnente

han

se jugará el "derby" en Sa Vinya de S 1 Arracó, que de la

de nuestro conocido Antonio

!1'EIX)

todos, no se ha producido. De ahÍ que repitaroos

González, parece que quiera arpezar a escalar

lo bien que lo tiene el equipo para seguir

posicicnes, pero, que al fin y a la postre,

entre la élite de la competición.

para el Andraitx no deja de ser

Ln1

partido

más . Después nos visitará el Soledad, Cierto que este mes se han producido algunas

del

anécdotas

entrenador,

o

casos.

El

casamiento

José

M.

Massip,

(rruchas

felicidades), la vuelta de Seguí y Massanet, la recuperación de Pou I,

y

servido

rendimiento

mejorar

para

el

Ln1a

quizás no previsible,

al

pero,

frente

por contra,

el papel el partido más cárodo de este mes, y

luego rendir

visita

al

Esporlas,

otro

de los enEmigos a tener en cuenta a la hora de la clasificación final de la competición.

todo ello ha

equipo. Cierto que se produjo

Victoria,

sobre

se

del

derrota, Rto.

ha

La

ganado

A resaltar los trabajos de acondicionamiento que ha llevado a

la Directiva

cabo

local en el recinto de Sa Plana. Se ha mejorado

a La Unión y al "líder" Xilvar en Sa Plana,

el rectángulo

y el daningo se produjo la victoria en Consell,

Se han reforzado las líneas de electricidad

lo que deja al equipo en tercera posición,

de

a

entrenánientos,

solo pt.mto del Xilvar y

Ln1

Alaró,

con

los focos,

de

juego con

que

tierra

permiten

y pronto se

nueva.

realizar podrán

los

volver

la parte positiva que se supera el "golaverage"

a

al Xilvar y que el Alaró tiene que rendi.rrx::lS

fútbol base, y, finalment, se ha construído

visita.

Ln1

que El juego del equipo ha tenido tarrbién, y es deber reconocerlo, altibajos. fue frente al Xilvar y lo peor, de S 1 Indioteria,

si bien la

Lo

mejor

la garantía de

Ln1

futuro óptirro.

las competiciones del

servicio en la entrada del

CéllllJO,

lo

evitará en grnn manera el

tener

que

realizar toda la travesía del

para

CéllllJO

hacer su uso.

el partido

plantilla

se

rruestra carpacta y no se vislunbra posibilidad de resquebrejamiento. De ahÍ

jugar partidos de

que concedara3

Mejoras

todas

ellas

que

los l11..lChos esfuerzos y trabajos

hablan

de

que realiza

la nueva y joven JLrrlta Directiva del

Club,

gesto que merece la aprobación y reconocimiento

35

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

de todos.

organiza el C. uno de

D.

los que

Andraitx,

en 111EIDJria de

fueron pricipales adalides

del fútbol base andritxol.

Sigue su curso la Escuela de Fútbol Este

que este año ha rocrrntado el C. D. Andraitx, y en la cual se tienen depositadas grandes Cierto que

esperanzas.

tardar en llegar,

piedra de l.ID

los

esto es

pero

futuro

frutos

van

a

la primera

futbolístico

tenor de caro :funciona en otras

que,

a

latitudes,

con el ti arpo, los jugadores saldrán debidament fomados,

y

su

control

de

cuida ya tanto cuando los

los resultactos a

l.IDa

la postre.

jugadores foman

ya que entonces,

los que cuentan al Espereros

y

fechas

serán el

13 y

sus participantes serán el

ganador de los tres últim:::s años, Real Mallorca el C.I.D.E.,

ambos

de

División

de

Honor

Juvenil, el Fortuna 95 de Dusseldorf,

otro

que nl.IDca falta a la cita, y el equipo juvenil del C.D. Andraitx.

que

esta

También, el día intermedio, el viernes

asigna-

tener en cuenta, y que no se

parte de l.ID equipo,

15 de abril,

las

la pelota será

rrucho más elegante, ya que éste es tura lTl1.zy' a

año,

fin

sa1

y

primera

clase tenga repetición en el futuro y próx:i..rocs

14 de

abril,

se disputará la "Diada"

Fútbol Base, y que será

l.IDa

del

repetición similar

a la del año pasado, y que tanto éxito tuvo

con

l.IDa

roonumental "paella" al mediodía.

De estos acontecimientos les inforrnararos

más 8fTIJliamente en próxilra edicién.

años.

JOFRE Tcmbién están adelantados

los

trabajos

para la organizacién del VI Jeoi.al ''Bartn:la'ré

Emeñat'',

de los certámenes más irq:lortantes

l.IDO

del :fútbol juvenil en la Isla y que anualmente

c&a•••'~•••&

TIILII• COMIROL

lf..,_

Gabriel Pujol a.cl6

l!etNIIfd

.

ca

- BICIIODOMIStiCOS

• .;AIAaON Y VINtA DI 1BIVIIOiis

a..._..,.,n

..........

111·

C/. ....._ F--. S

·

T... 10. 41

·

07110 ·AHDRNJX

flft CI

RECORDS D 'AHIR

lba. cilaix,

l.Ol

"tuJa'' o

l.Ol

(]['(JleStina ?

kf¡ 1.947

"giriala" de "cmmers", celelrada a Ciutat l hi havia añ-itxols

1

aw 1.~