e LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT ANY
IX
Apt. 79
07150 ANDRATX
Club d'ESPIAI •Garrafa"
FEBRER
Flor d'.AMEI'LLER
1995
D'OR
2
CRONICA DELS NOSTRES GENER
1995
BAPTISMES
Pedro David Tamara
Guadalajara
Averión
Martín
Paseo
DEFUNCIONS
Pedro
Massot
Bartomeu Gas par
72 anys
Cavas Cabrer Sabater
Catalina
78 anys
Pujol
Juan
82 anys
Artigas
76 anys
Mulet
•• :BAin:I!H\, del 13 al 17 •• MAilUD y .AimElHS
dell2 al16 •• AtflmA del 13 al 17 •• CA.'?I'AliUA AL <DI'lEID del13 al17
::IXD AVI(JII •••••.•••••••••••••••• 7 .<Xlk AVI(JIIYHOTEL •••••••••••••••••24.<Xlk
PaEim Ccopleta••••••••••••• · PaEim Ccopleta...... • • • • • •
41.<Xlk '37 .~
PaEim Ccopleta••••••••••••••46.fflJ
51.!n> 1'15. 53,ffX) 1'15.
OO.!n> 1'15. ffi.!n> 1'15. 66.!n> 1'15.
Y MlHE OIRE •••
3!( EDAD del 26 Dm"ZD al 1 D-i! lbtel 3 XXX ~ Ccopleta ••••••••• l1lHEi y PIRJRiD AR!lCI:RS/NAVAIH> del 22 al 27 de &\YO
'lE'I!RIFE
. "L 1 AGENCIA D 1 ANDRATX" Plz. Mi<pel bler, nq 12 . tel. 1<E163 · -:-·: ·-l<Xm3 .,
3
EDITORIAL
LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT Apt. de Correus 79 07150 ANDRATX
Editen: Coordinadora Parroquial de Joves d'Andratx Centre Cultural de S'Arracó
"Febrer curt pitjor que un turc" deia la dita ma-llorquina, pero ara j a no val, al manco enguany. Ha es tat curt, pero benigne a més no poder. ¿ També ens faltara l 1 aigua aquest any ?
Ido aquest febrer que acaba en "rúes" i dies de " Carnaval", si es que carnavals no en tenirn de cap a cap d 1 any ... ¡ Ido aquest febrer,que, com déiem, ja acaba,ha . es-
Director: ' Joan ~relló 1Sansó
tat curt, pero no li han mancat els seus esdeveniments, uns normals i senzills, altres un xic més extraordina-
Redactor en Cap: Gaspar Pujol 1Flexas Redaccló: Antonl Ensenyat 1 Ferra Blel Ensenyat 1 Pujol Margallda Ferra 1EMenyat Gabriel Jofre Mlr Mlquel Tur EMeñat Gerent: Vlcens Flexas 1Alemany Fotos: Mlchel's
ris. Uns i altres han trobat un racó a les nostres pagines . No tots, perque, com sanpre, els nos tres mi tj ans i les nostres possibilitats no ho abasten tot el que de sitjaríem. És
de donar
el temps del teatre, de la "comedia" , el temps pr~is,
de
pag~
deutes, q 1 acabar obres i en-
vestir-ne d 1 al tres. Ara ens volen embellir 1 1 avinguda Juan carlas I. .. I prest comen<;ara un altre trui, si és que no ha comen9c3t j? ...
lmprlmelx: APOSTOL Y CIVILIZADOR PETRA
perque no tothom fa feina, han sentit la "pressió" di-
D.L. P.M. 295/1900
guem-ne fiscal.
Ha estat també un temps en que tots, bé no tots,
Una pregunta: ¿És podra mantenir molt temps aixo?
I no volem acabar sense desitjar-vos una bona entrada de primavera que ja esta a les portes.
N1 ALÍ
PAGINA PARROQUIAL
Amb el dimecres de cendra, el proxim de mar~. comen~a aqu~~t llarg temps de 40 dies en l'Església, en el qual s •·ens proposa preparar 'la Pasqua del Senyo~. la festa cristiana ~és important de tot l'any. Aquesta és, ido, la principal característica de la Quaresma: ser un temps preparatori per a celebrar millor a Crist Salvador, que es fa present enmi~ de' la comunitat a través del seu Misteri Pasqual (mort i resurrecció) . . Oes d'aquesta optica, la Quaresma no té sentit per ella mateixa, s1no en· funció de preparar millor la Pasqua que celebram a la Setmana santa. No té sentit, ido, fer la "quaresma" de no ~u mar; o cumplir el manament de no menJar ca<rn els divendre$, si - ai~o no ens condueix a esperar affioD a.:..-:~ria el Pas, (que aixo significa la paraul~ "Pasqua") ' de C:ist de la mort a la Vid~. , Tots i cada •~ dels cristians som convidats a afeg~r-nos a aquest Pas que Crist realitz~. ~que aquest és el fet salvador per e~~l.lencia: Oéu-Pare -fa passar J~sús ~ ·~ mort i del seu aparent fr.acAs, a 1a .-ida, així en majúscules perque é6 ..a vida nova i definitiv~. I aque.st Jet ens . possibilita també a nosaltre~ poder passar de la mort a la Vida. Cool'? "Horint" al pecat, . : que ens impeqei-x ..r germans dels homes i fill:s de Déu a11.rtentics. "Horint" a totes. ~quelles situacions i actituds que ens impedeixen ser · autenticament feligos i fer feligos el~ altres: l'e: goisme, la indiferencia davant el qu1 sofreix, el materialisme, i tantes altres situacions i actituds que van en contra del projecte amorós que Oéu té per a la humanitat. 1
A aquest procés de "morir" al que no ens satisfA plenament, per néixer a una nova vida en Crist, l'Església l'anome-
..
_, 'J
na CONVERSIO i és l'actitud més adient per viure durant la Quaresma. En grec, llengua en que va ser escrit el Nou testam.ent, significa canvi de mentalitat i de cor. I en llatí, vol dir canvi de direcció. Així, conversió significa donar una nova direcció a les nostres vides comengant per la mentalitat i el cor, que són l'arrel de la nostra conducta. Significa que la nostra mentalitat allunyada de l'evangeli, concordi amb aquest, que expressa el pla salvador de Oéu per al món i els homes. Significa, finalment, que hem de deixar els nostres camins de pecat, és a dir, de llunyania de Déu, per emprendre l'únic cami de salvació: el que va inaugurar Jesús.
5
Pero aquest cami no el podem recórrer tots sols. Ho sabem per experiencia: sovint ens proposam coses i tanmateix no les cumplim, perque la nostra for~a no basta per ella mateixa. Jesús també ho sap i per aixo ens diu a l'evangeli de sant Joan: "Sense mi no podeu fer res". Sense la seva for~a. dones, no ens podrem convertir: d'ell ha de venir la iniciativa. D'aixo mateix ja en tenia experiencia sant Agusti (segle V) quan pregava aixi:"Senyor, convertiu-me i em convertiré". Cal, ido, que ens obriguem a Crist per a que vagi fent a dins nosaltres aquest bon brodat que serA la nostra nova vida plena de Déu. I aixo costa, no ho podem oblidar. "Morir" a tot allo que ens allunya del Pare i ens fa infeli~os és dificil. Suposa esfor~ i constAncia per part nostra. Déu ens ho demana, car ell tot sol no pot canviar les nostres vides. Ell
no pot violentar la nostra llibertat. Ho hem de voler i li hem de demanar. A més, la nostra conversió ha d'entrar en el més profund del nostre ser i no només ha de quedar en la nostra pell. En aquest sentit, un autor modern diu que "a lo millor ens hem acontentat amb donar una !limosna o abstenir-nos d'uns cigarrets. Pero si no ens hem abstengut del pecat i de l'egoisme, entre altres coses, és que la Cuaresma no ha entrat en l'arrel de la nostra persona". De fet, tant el dijú com !'abstinencia de carn, ens indiquen, com un simbo!, que el canvi de vida costa, perqué no hi ha res fAcil. Suposa dijunar també de l'odí, de la rancun1a, etc. En definitiva, dijunar hauria de ser abandonar els nostres camins per abra~ar el de Crist. Manolo M.
El passat diumenge 19 de febrer es va realitzar una excurs1o parroquial a Lluc, que va resultar un exit de participació: 150 persones. La sortída dels tres au toc ars fou des de les cotxeres de Can Camisa i després d'una hora i vint minuts arribarem al monestir de Lluc. Després de "repostar" i r e córrer el mone stir, assistirem a !' e ucaristía de les 11' 0 0, c o nce leb r a da per D. J oan . El pare Arbo na , e n r e p resent a ció de l prior de Ll uc e ns va do na r la benvinguda . Devers les 13 ' 00 partirem des de Lluc al Port de Pollensa, on dinarem al restaurant Tango. Durant el dinar es realitza una rifa de tres ensa1mades i tres botelles de cava. Finalment, de partida cap a Andratx, férem una aturada al Foro de Mallorca.
6 --------------------------------7
Unidas_---+-_ CAMPANA CONTRA EL HAMBRE Barquillo, 38- 2.
0 -
28004 Madrid- Teléf.: 3082020- Fax 308 42 08
cada any, pel mes de febrer, es fa
•r.a
carpanya contra la Féln en el MJn" que
pranou "MANOS UNIDAS" , organi tzació no governamental que treballa en proj ectes dins els país os que es diuen de "Tercer M:Sn" : Asia,
Africa i
~rica.
El 10 de febrer, divendres, es va fer el dia del dejuni voluntari. No és que amb un dia sense menj ar, arreglem el problema de la fam en el M:Sn, pero amb aquest "dia", proposat per "Manos Unidas", podem solidaritzar-nos amb la seva
-
dissort i reflexionar una mica qué feim i que podem fer per a ells. Els dies
11 i 12, dissabte i diumenge, es va fer a les Esglésies la Campa-
nya de "Manos Unidas" . Aquí, a Andratx, es va recollir una bona suma: 150. 000 pts per part de la Parróquia i 90. 000 pts . per part del Col·legi "Ramon Llull" .
A tots els diners recollits "Manos Unidas" e l s hi dóna camí d ins d iferents "pmj ectes "
arreu de l J.VlÓn .
Projectes: Agrícoles: millorament dels cultius Educatius: creació d'Escoles Socials i sanitaris: hospitals i centres d'acollida Pramoció de la dona.
"MANOS UNIDAS" té can a obj ectiu millorar les condicions de vida de les
~
sones i possibilitar els processos d'autosuficiencia camunitaria. Per l'aprobació dels "projectes" no es fa cap distinció per rrotius de rac;a, religió a país.
I "aquesta Obra" i tota aquesta gent que en surt beneficiada canpta amb tots nosal tres per a sortir endavant. El grup de MJM
Caritas
7
Cartes al Director: Nota.-
Hem rebut una carta per a ser publicada a n' aquesta secció,
que només firmava "Una madre
indignada",
pero
com
que no teníem
més identificació no la podem publicar. Volem no,
recordar
i fer
saber a
totes
que vulguin escriure qualque carta,
les amb
persones, el
moti u
lectors que
o
sigui,
pot sortir sense posar el nom del que escriu, pero al manco la Direcció de la Revista ha de saber quí és: nom i Carnet d' I dentitat. La Direcció
-----------------------------------------------------PROGRAI't1A DIA 5
DIA 4 DE MAR~
~ostra
de Cultura Popular de les llles Bakars al passeig de Jau~ 111.
13.00 h. Exhibició de balls folkiOriC"S dt.' Mallorca. · Menorc-a i Eivissa i Fonnmten.. a l'~rwi sit ... · il final del passril dr JautM 111. 17.00 h. Carrusel dC" la Policia
Mur~tada
09.00 h. Cen·avila amb els personatges de les Ru•daits ~r~allorqui,ts. xeremiers. l·aparrots i dimonis de les illes.
11.00 h. Mi!;.s.a !10lnnne prnidida ¡x-r I'F.xcm i Rvdm. Sr. Bisbe dt"" :\.t.allorca. acte institu.-ional i Uiurament de les Medalles d' Or de la Comunitat Autónoma de les llles Balears 1995 als Oonants de Sang de ~bllorca. ~h·norca i Eh;sa i formentera. a J'esglkia PIITOQUiaJ de Sam Miquel.
de Palma al
tNren v de la finca t'onfrontant amb el
col·legi. pUblic Jaumco 111. 18.30 h. Trobada ~ glosadors dr &bUorca i Menora a r escenari situat al fiaal del pu5eig deo
20.00 h.
MAR~
LLl!CMAJOR,
LLUCMAJOR: 11.00 h Inaugurado de 1a Primtn
DE
12.00 h. T.- de fona al terrmy de La finca coufrontant amb el col·~ pUblic Jatune 111.
jaume JI).
12.30 h. Canc-ons. danQ i cavalls de Menor:::a a la Pbt;a de I'A~rador Rodona.
Can~;ons i tonad" d'anaaay a rescrnari situat al final del pa~~g de ,Jaime 111.
13.30 h. Oansrs de Cossirrs i Cavalltts a rescenari situat al final del passrig de Jaume 111.
21.00 h. Bailada popu lar ameait&ada per els grups
Musica Nostra. RondaDa lkllver i Es de Menorc'a al pas..".t-ig dt Jaurtlf' t11
Re~t
PALMA: 21.30 h. (Of)('en de ~ciulat
c:antant
DIA DE LES ILLES BALEARS
de
I'Orqutc~tra
Simfónk:a de Bakars amb b rul·laboralió de la Tobin al Teatre Principal de
Palma~
G~nia
lí.OH h. Lliuramt'nl d 'estendards a les cases dt BaleaTS a l'rxterior a l'esttnari situa1 al final clt1 pa~tRig de J:aume 111.
17.30 h. .A I;tuadó deis grups de balls de l~s cases rt'Jt"ion;~l s d'ahrrs comunit;~ts ;~utOnomes a &lears.. a r~-enari situat al fina! del passeig dt Jaume 111. :..'O.CXI h. f-i de festa amb tWis de ~ts i caparrots. ameniuada per J;¡ Banda de MU s ica de
Palma.
F"ocs arti6cials
.... . ... •••••• ··..
U,UCI'tli\JOil, 4 i 5 UE t'tli\ll<: nt; 1995
••••t.Jauaaa IN
1
MAIIS~OI
YNIOA&A......a
.... ...........-..
~
.1
llENT A CAl.
............ .. •
1
t¡ . ....... 7 '•"· 112en
tu•unr•l
8
:NOTICIES-NOT/C/ES-NOTICIES-NOTICIES FESTA DE GERMANOR
El Diumenge, 5 de mar9 de 1995, tindra lloc la celebració de la FESTA DE GERMANOR, al Teatre Municipal, amb l'entrega de les Flors d'Ametller 94 com tam
bé l'entrega dels Premis Andratx 94. L' acte
camen~a
a les 19 hores (7 de l'horabaixa), i despres de les en-
tregues hi haura Concert de Música i actuació de les Corals d'Andratx. Els Premis Literaris han estat concedi ts aix i: - Prani BALTASAR roOCEL (Prosa narrativa)
declarat desert Accésit a :
Obra "Paradís" autor: Pere Palou Mas
- Prani
JQ.l\N
BfA.ENSENYAT (Historia)
Premi:
Obra: APROXIMACION AL ESTUDIO DE LA ECONOMIA GANADERA DE ANDRATX EN EL SIGLO XVIII
Autor: Emilio Bejarano Galdino Accésit: Obra: La .guerra amb Joan II (1.460-1.465) Autor: Pedro Pablo Delgado Alemany Accésit: Obra: Sa Torre de Sant Elm Autor: Angel Aparicio Pascual - Prani ANDRATX ( F.cologia)
declarat desert per no haver-se presentat cap treball La
distinció FüOR D'AMETLLER D'OR ha estat concedida a:
- D. Fernarrlo Garfella, a títol pÜstum ~IACIÓ
DE lXNANI'S DE
~
D'ANDRATX, per la labor realitzada des
de 1975, amb 280 donants actualment - CLUB D'ESPLAI
~
per la seva labor social i educativa
Ehhorabona als qui 1' han obtinguda i enhorabona a 1' Ajuntament per 1 ' en cert que ha tingut enguany en concedir-les
__...._LA TORRE DE SANT ELM JA ES NOSTRA
Dilluns 13 de a
les 4
de
pujol
al
febrer
1 1 horabaixa ,
on
Sant
Elm,
D.
Gabriel
hi
hi
ha
1995,
Torre
alla
dalt,
Sa Palomera, i un Hospi t a l . La pob lac i ó
de
concorren
l 1 Honorable
Cañellas,
President
del Govern Balear, Batle
de
Torre
La
d Andratx 1
del
Consistori,
Paz
López
D.
i
Ramón Alemany, al tres
hi
i
de
fou XVI,
de fe n sa .
un poble,
segles
després
fou
abandonada,
La
estigué
1
d Andratx
María
S 1 Arracó. De
representant
havi a
els
continuaren que
Hi
durant
membres
i
Notari
Corral,
9
i
Torre a
temps
Vicari
immemorial
Pasqua a celebrar-hi el Pancaritat.
ve1ns de Sant Elm i
i de S' Arracó.
Es
de
part
compra per
ha
també
alguns
firma de
el la
els
Fundació
~s
Lluis salvador i passa a privada.
havia
una bona noticia.
hi L 1 any 1302, J aume
II,
mana
el Rei
de M_?tllorca,
cons t r u ir
aquí
Ha
propietaria.
"Illes Balears" que paga 50 milions.
una
dilluns
de
L 1 any 1886 ho comprá tot L 1 Arxiduc
d 1 Andratx contracte
el
de
S 1 Arracó
ara de
Hi
anaven
Rector
i
Torre.
hi
pero
Capella,
del
del
XV
del grup Borcelo P.M.S.A., propietaris La
Andratx
la
i
carr ec
després
XIV,
fer
passat Els
dificul tats
el Pancari tat, a
d e fora.
e xpoliada. del poble
~s
La bo
ser propietat per
diversos
darrers per que
anys
a es
celebrartenia
capella que
hi
torni
ha
que e stat
a
ser
10
BIBLIOTECA MUNICIPAL El passat dimecres, 1 de febrer de 1995,
tingué
lloc
Insular
Consell
a de
signatura del Conveni entre el CIM i
dels
serveis
Joan
Mallorca
d Andratx
Verger,
el
President i
per
públics Conveni, del
l 1 altra,
CIM, Ramón
Alemany, Batle d 1 Andratx. Dins
les
de
per
a
Com
a
la
homes de
Biblioteca 109
i
menys 165
adquisicions
proporcionar
al
Biblioteca
adequada
biblioteconomica
de
personal
pel
llibres, de
la
preparació desenvolupament
de la seva fundació per mi tja d' ins-
Biblioteca planificació
1995,
219
15
nines).
i
noves
també
estadístiques,
dones),
de
de 850,
amb
notes
el mes de gener de
Conveni, el CIM s 1 obliga a incrementar bibliografics,
correcta
a
amb
fans
cursets
i el bon funcionament dels serveis.
lectors
els
de
professional;
la
del
anualment
celebració
assessorar tecnicament la
i
estipulacions
i
formació
ordenació
bibliotecaris
el
la
1
i
Signaren
part
del
de col·laboració
1 Ajuntament
desenvolupament
municipals.
seu
1
pel
d 1 una
la
truccions
i
de
de
(110
usuaris
273
( 108
nombre
carnet
des
adults,
anys,
El
vingueren
nins
total
de
préstec
és
comengament
d 1 any
s 1 han fet 40 carnets nous de lectors. A de
la
Biblioteca
9.929
llibres,
hi
ha
i
el
un
nombre
revistes diferents és de 35. i
revistes
es
paren
total
treure
Biblioteca amb el carnet de
de
Llibres de
la
lector.
11
Només han de donar
les
seves
i 2 fotos tamany carnet per a
dades aconse-
guir-ho).
a
a
hagi és
de
a
15
de
a
20
divendres,
i
la
Biblioteca
hores, de
de
9
a
dilluns
12
la
l'horari a
la
es
sala
feran
i
els
peti ts
més
tant
es feran
domiciliari, partir
amb
pe ti ts.
de
consultes
a
lectures
de
i
d'escriure
i
. que
que
entre
hi tots
de
con tes
de
dibuixar, xerrar
i debatir temes de la joventut.
Biblioteca
aquestes
ha
ha
de
perdre,
activitats,
el
com a
tingut
de
se u
"tabú" aquesta
sempre,
mena de lloc inaccessible.
més
encontres entre ells per a
coneixament
caracter tancat i
als
a la Biblioteca, per als més grandets concursos
amb
com
de
tal
i contratar-la amb la del veí.
adul ts
Per
per
hores,
part
a
préstec
les 20 hores, amb
a
per
acti vi tats
un
La
Biblioteca, normal
tothom,
i cadascú pugui dir la seva opinió
els dissabtes al matí. A
importants
d'opinió pública, fent així participar
L'horari
assumptes
tractar
Fora la
de
Biblioteca,
servir per a
incontables, amb
l'horari
la cultura
aquesta
fer-hi
sempre en
rigorós ha
acti vi tats relacionades
tots
els
seus
ambits.
VENIU A LA BIBLIOTECA
Per als adults es feran conferencies,
co1·loquis
i
reunions
¡ FES-TE'N SOCI !
per
Una abra9ada: Rafel Oliver Grammático
A.S.SORIA FISCAL PINTORA Y DECORACION ESTUCO VENECIARO
C/ Havana, 6- !el. 105492
AIDRA!X (Kallorca) J~&J•IIda
San MaL 21 • 7180 Ataab- Tellhxo lO 57 66
12
REFORESTAR LA TRAPA Els di es
26 de gener i 3 de febrer, els alumnes de 6º i 7º
Públic "Es Vinyet" d' Andratx, i amb del
G. O. B.
encarregat de
1' ajut de
La Trapa,
la Guardia Civil
sembrarem unes
280
del i
el
alzines,
Col·legi membre en
un
dels comellars ombrívols de La Trapa i que fa par tió a mb el Fornot . Els objectius d'aquesta sembra són: Ajudar a la reforestació amb una especie autoctona . Evitar l'erosió - Fomentar
També de
la consciencia ecologica entre els alumnes .
els alumnes
re f o resta c ió ,
del
Cicle
sembrant alzines
Inicial a
unes
han
par t icipat
marjades
a S 'Arrac ó. Anabel Curtó i Josep Pujol
de
la
en
les
finc a
tas qu es Son Jo a n
13
ANDRATI La
VII
MOSTRA
en
ple
rodatge.
en
que
cada
dissabtes comedia" i
Eixa
any,
a
a
vespre,
és
TEATRE
en
sols
bé.
"sa
públic assistent.
a
gent
efervescencia,
tan
pel
que
i
No
dissabte
la
"comedia"
I
al
de
caracter
tres
obres,
humorístic,
pero
forga diferents una de l 1 altra. Comengarem S'ESTEL
de
escrita en el
veient
dirigida seu
primer
Grup
amb
1 1 obra,
interpretada
i
paper
sur ti
majoria
del
per
Miquel
de
18
dissabte,
que
interpreta
PICADÍS
grup
el
de S Arenal. 1
una
obra
tradu'ida
pero
Original
de
italia.
Fo,
Dario
costumista,
havia
dirigida
i
adaptada
estat
la que
preté
ja
passats
sembla i
comiques,
"denuncia"
o
"crítica"
Miquel
per
Ambros. Les si tuacions mol t
el
Campos,
la
tercer
costumisme totes
a
bastant
perque
difícil
agrada
Era ara
tema
febrer, hem vist AQUI NO PAGA NINGU,
passara al diumenge. Hem vist fins
un
habitual la
en
és
als
1 esdeveniment
Carnaval
Loqueria"
Andratx anar
interrompuda
"sa
ambiciós
1
plena
esta
"temporadeta"
popular que sintoni tza a
esta
de
DE
1995-
social
un
poc de · temps
massa
reiterativa.
El públic es divertí molt.
Fullana. Fou molt divertida. Senzilla, de
costumisme
UN,
DOS ,
mes
TRES . . .
continues
I
aviat A
si tuacions
"modern"
VOLAR,
tenia
comiques
que
Durant la
1 1 assistencia
i
Fou del gust de la majoria.
proximes
de
habitual,
esperam
setmanes, Segurament
continuara.
Mostra
essent
feren riure molt el públic.
les
i
públic com
dessi tjam
seguira
fins
ara,
que
s 1 ho
passin bé. Després vérem TOCATS
DES
BOLL.
L 1 obra és de Joan Mas,
si
diferent al
autor
solia
el
grup
que ho
feren
escriure. DIT I
La
representa
del món i
mol t
pero 1 1 obra era difícil
ambiciosa:
prisma
aquest
FET de Lloseta,
bastant bé, i
que
bé
la
d 1 una
una bolla colla
visió
crítica
a
travers
del
de
malal ts
de
N'ALÍ
La proxima obra es representara el diumenge, a les
~de
l 1 horabaixa
14
El Club d'Esplai "Garrafa" esta d 1 enhorabona: d 1 Andratx li ha estat concedida la "dinstinció"
per part de "Flor
l 1 Ajuntament
d' Ametller", ·
i
per
altra part esta a punt d 1 acomplir els seus 5 anys de funcionament:
Aquest és el Programa que preparen pel mes d'abril:
PROGRAMA DE L 1 ACTIVITAT EXTRAORDINARIA CINC ANYS D1 ESPLAI A ANDRATX
Divendres, 7 d'abril 1995:
- Sopar al Col·legi "Es Vinyet" al
mateix
es
convidaran
els
ex-monitors,
membres
del
Consistori
i al tres col·laboradors de 1 1 Esplai Dissabte, 8 d'abril 1995:
- A les 10 del matí (A la Pla9a Espanya) Tallers rotatius pels al·lots: Reciclatge, fang, serigrafia, pintura, etc. Venda de camisetes, discs, ferretines, revistes (els Pares) - A les 16 hores: Ginkames:
per a nins fins a 10 anys) per a nins a partir de 10 anys) Ginkama fotografic pels joves )
- A les 18 hores: Actuació del grup infantil "Aires d 1 Andratx" -A les 18 1 30 hores FESTA POPULAR Dances, rompudes d 1 olles, curses, berenada per a tothom
I per a aquests dies, el Club d 1 Esplai organitza:
15
,
oohs.
L ...
16
Comptam, a
Andratx,
des
fa
molt
important. una
anomenada CANGUROLANDIA. La inauguració
els
nins
es va fer a 1' octubre de 1' any passat,
ti pus
i
sala
a la
a
poc,
infant~sa
així
c,om
va
nova
mesos
amb
poc
una
uns
guarderia,
a
amb
de
el
local
destinat
esta agafant popularitat desenvolupant
el
seu
treball. Antonia , Porcel
són
d' infants 11
les ,
que
si tuat
duen al
i
Isabel
el
· 11 jardí ·
número
7
de
la Plaga Espanya, 'a Andratx. CANGUROLANDIA de a
serveis amb 8
poble,
de
i
central, nines,
als més pe ti ts, amb
un
a
compta
on
rodejats
juguetes.
destinada
cunes
local
També
a
les
hi de
tot
tenen
una
cunes,
controlant les monitor
de
ha
per quatre
televisió
a la sala principal.
Maria Vera
sala
El
anys,
i
ofereix
els la
centrica,
més seva és
una
serie
peti ts ubicació
una
fins
CANGUROLANDIA · un
servei
de
ofereix
11
cangur
11
al
client
per
hores
i esta obert tots els dies,
de dilluns
a
hores;
dissabte,
diumenge
és
de
8
l'únic
a
20
di a
el
que
esta
donen
són:
tancat.
al
avantatge
Els
serveis
que
re c ollida
dels
noctur n i t a t
infants
a
amb previa
petic i ó
la n i t) , organi tzen la festa sari i
dels
seus
fills,
recollida dels
escolars, a
porten els nins
i
de
(tata
als
dels
el
la
menj ar,
el
joc de
amb
les
centres
sort
N'ALÍ
de
Des
Maria
a
i esperam que la seva grata i
nines
a
natació,
feina que
menuts tarta
la hi
f esta
aix í
e ls
a
i
fer
les sev e s feines amb malta normalitat.
entra:
infantil), regals i jocs pera t o ts,
LISTA QE PReCIOS DIURNOCDE 8 A 20)
POR DIA
ABONO lfENSUAL
1 HORA
400 PIS. PIS. PIS. PIS. S HORAS PIS. 6 HORAS PIS. DE 7 A B HORAS DIARIAS 800 1.200 1. 600 2.000 2.400
4. 000 7. 000 9. 000 U. 000 13. ooo 1S. 000
PIS. PIS. PIS. PIS.
·prs.
PIS. 17.000 PIS.
NOCTURNO CCON PREVIA PETICI6NJ
EN SU HOGAR DE 20 A 24 HORAS DE 24 -A 03 HORAS DE 03 A 08 HORAS TODA LA NOCHE
600 PIS HORA - 1.000 PIS HORA
- 1.200 PIS HORA - 6.000 PIS •
EH CAHGUROLAHDIA DE 20 A 24 HORAS DE 24 A 08 HORAS TODA LA NOCHE
~00
PTS HORA
- 1.000 PTS HORA
- S.OOO PTS
HOTA: EH LOS ABONOS nEHSUALES, EL DIA HD ASISTIDO NO ES ACUJfULABLE. . ClllplsiD3: J.9X) "' per nin
<txxJo :irclll:ioo
pares
tranquils
CANGUROLAND I A
( esp ec ialment
2 HORAS 3 HORAS 4 HORAS
pacient
pels
reconeguda
p a ren deixar ben
infants
Isabel,
i
Antonia
13 hores
sigui
malta
desitjam
a
de
ninots
c adiretes,
de 9
1' organi tzació
d' ani versari
pedag,
ti telles
cantes i n fantils , etc.
d' ani ver-
tenis i a la p latja . A
teatre de
acompanyament
peti ts
1' estiu,
c om:
domi c ili ,
IIBD:3
1a tarta)
1
18
OFICIS A ANDRATX per Rafel Oliver Grammatico
TONI "S'OLIER"
(FAMÍLIA SEGUÍ)
LLENYATAIRE
P.-
Quin
¿
temps
fa
que
sou
i
llenyataire ?
fet meu
el
mateix. El
padrí
ja
meu
foren
he
sempre
Practicament
R.-
també
pare
i
el
llenyataires,
la
1' ase;
i
¿
Q~ína
utili tzavem
una
destral.
homes,
pins
els
ha
tingut
Avui
en dia,
avanc;:ades;
els
carro arbres
Amb
dos
serraven
amb
comptam ens
tallam
els
amb
eines
desplac;:am
amb
pins
una
amb
moto-serra i en general tot ha canviat; algunes
l'ofici d'abans fins ara?
es
un
un barduc.
més
evolució
amb
tallar
tractors, P.-
garriga per a
i jo, actualment, som el dega d'aquest ofici a la comarca.
a
coses per
a
bé
i
d' al tres,
a 1' inrevés. R.- Temps enrera, tot s'aprofitava. El
companatge i
una gran utili tat.
1' escorc;:a tenien Teníem
que
&'lar
P.- ¿ Amb feis feina ?
quin
tipus
de
llenya
19
R.-
Quasi
qualque tant
sempre
garrover,
amb
i
ametllers,
el
de
pero
pi,
tant
molt
en
poques
vegades.
que aixo. es
La duresa del
reflecteix
que
son
gastat
a
tot
un
per
les
dels
Quin profi t
arbres R.-
poca
de
les
Realment
cosa;
es
zones
que
per
fer
d 1 aprofi tar
d 1 aquest
El
es
va
lluna poc propícia,
mol t i
pi
cremat
aviat
abans
tot sol.
estiu
cremades
"palets",
mol t
es podreixi
treure
s 1 aprofi ta
per a cremar a un forn. s 1 ha
pot
L
1
tant
llarga
a
1 1 hi vern;
de
ha
perjudicat molt la feina.
Com
¿
es
vi u
de
la
llenya
a 1 estiu?
.
roda.
La
nostra
1 1 estiu
A
madera i a Hem
feina
és
una
enmagatzemam
1 1 hi vern hi
d 1 administrar
la
bé
és
i també feim
R.-
De
la seva clientela
llenya en sacs,
Hi
família
per
a
no
a
1 1 ofici
mol t
dur
a
en
di a
Tenc
i
nostra
de
que
seguir&:'.
ten ir vocació
feina,
j oves
sort
ja
Biel,
S 1 ha de
aquesta
els
la
la
desapareixera,
fer
no
avui
i
van
d 1 aixo
comptar
amb
do b
fills molt treballadors.
P.- ¿ Com es duen amb els ecologis
tones, triada,
Mira,
qualque
ofici
més
especial.
Jo
ecologista
més
un
Els
qui
o es
la
mol t
que
diuen
i
valen
és
soc
de
la
molestar,
no
feina;
l 1 extremisme Els
tan
d 1 ells.
ecologistes
finali tat
negatius.
només
dur i més sa ?
1 1 ecologisme
un tema mol t
veuen
ha
fred
que
sigui
moment,
1 1 absolutisme
¿
el
tes ?
pels estrangers.
P.-
calent
P.- ¿ Quín futur té 1 1 ofici?
l 1 economia,
Venem la llenya per
R.-
matinades,
feixuc.
R.¿ Quína
durant
treim profi t.
per tal de poder viure tot l 1 any.
P.-
rastre
sol
i
els dos fills: Josep i
1
R.-
el
tot plegat fa
amb el mateix. P.-
al
Les
1 1 aigua
llenyataire
amb
aixo
i
mans
d 1 esforc;:
jornada,
1 1 estiu,
incendi
produir
i
la
meves
call
més de cinquanta anys. P.- ¿
llenyataire
són
ecologistes pero
no
van
de fer-ne ni brot de feina. R.- Cree és
molt
que no.
dur,
molt;
L 1 ofici nostre i
a
la
Si no
vegada S
és en
bastant sa, contacte
per a
1 1 home
ja que
amb no
la hi
sempre
estam
naturalesa ha
res
i
millar
1
fas
"sa murta"
la brutor
ho menja tot i perjudica la natura.
Nasal tres netejar els
contribuJ:m la
incendis
garriga
bastant per
forestals.
a
prevenir Els
caps
20
tecnics
no
la garriga, zones
deixen
fer
així
diuen
i
protegides;
pero
camins que no
gides
i
facils
ver,
desprote-
d'esser
a talar pins ?
tenen
és
el que tenim així són zones
a
cremades
pel foc devastador.
. R.-
Demanam
els
Conselleria
la
permisos
d'Agricultura
a i
Pesca, i després ve un guarda forestal i
apunta els pins que
Tot
esta
ben
podem
organitzat
en
talar. aquest
aspecte.
¿
P.-
Quíns
són
els
principals
problemes del llenyataire ? R.cada per
El
vegada a
f er
p rincipal
és
s ' empra
menys
coses;
1' ofici
P.que
de
fusta a
ser dels
Josep pocs
i
en
joves que
Biel,
fan aquesta
R.bé,
tenen
Sí, la
i
si
les
intenció
coses de
¿
Com
obtenen
permís
van
continuar
sempre fent de llenyataires. p.-
deu en
feina ?
poc
a poc va a menys.
En
per
1111111111111111111111111111111111111111111111111111'11111111111111111
21
COL.LABORACIO ''GEDA'' ¿ ACCÉS A SA NATURA PRIVADA ?
(Petita reflexió) Volem avui sortir de sa tema ti ca més habitual,
nostra
espeleologica,
Partint d'aquesta primera reflexió se
va
anant
per a fer
una peti ta reflexió damunt
projecció
un
que
tot.
tema
estam
d' aprop els grups dintra dels
S
1
ambi t
visquent
i
persones aficats
tant
esportiu
que valen gaudir del
d' oci
i
esplai
mol t
amb
contacte
amb
sa natura.
Se
mol t
de
sa
que,
acertadament,
petit
article
és
el
amb noves
reflexe
realitzada
sofrim
col·lectius
els
molt
membres
problema ti ca
una
sota
GEDA,
pels
ser
NECESSITAT
TERRENYS
de
els
ha
"xerxa
D'UNA
NORMATIVA
NO
PÚBLICS
CAMINS
PELS
ABANS
noltors
estat
c omprada
si bé entenem
podrien ses
tenir
vare m
"sa
privada"
propietat
ser respetada per tots, entenem
que,
accidental
o amb
del · món"
de
una
tata
propietat no seva,
no
que
urbanes,
intromissió sa
el
passar aquí
sensibi-
"alevosía
persones
ses
d'un
dintra
si
és
que
puntuali tzant
nucli urba sa gent esta mol t li tzada pel que
té
mateix a
a
horts, terrenys rurals, etc ..
pot
"espais"
una
d'aquest
valoració
aspecte,
components exemplars
molt
matitzada
d'aquesta següents
pel
de
"campo
ginkama
amb
dificultats.
pel
xerrada, que
usuaris
a
personal
es
de
els
podrien
"bicicleta anomenades
través",
circuits
de
diferents
nivells
de
També
aprofitar
per
a fer una xerxa de refugis més ampla que sa que gaudir
ara
tenim,
per
intensament
més
a
poder
d'aquests
espais.
una també
propietats
pl·odríem
cert
que
d'aquests
de muntanya", cursea a peu, entendre
Primerament,
un
valoracions
usuaris
valorar
SENYALATS:
tendría
de
tenguin. En
O REGLAMENTACIÓ DES PAS PELS
que
ens
creim
adquisicions,
aquestes
abans senyalats.
que
sobre
que
camins
xerrar
d'oci"
ambientada,
I
va
llocs
que
SA
tema,
duguessin a una solució.
frui t d' una xerrada, per cert bastant
que
aquest
trabar
a
una
trabar
pel CIM, i que segurament sera ampliada
Aquest
des
damunt
per
COm
seu temps
intentant
llegir:
Sortint base va tema
un
d' aquesta desviar per
un a
poc
del
peti ta poc
que
és
sa
xerrada,
se
s'orientació
des
ressenyar
el convenient
22
a un pacte o entesa amb els propietaris de camins o terrenys no públics que
podría
tan
sols
una
visió
que
ser fos
una
d 1 oci
se podría
que
no
adquisició
amb
esplai,
sinó
intentar
o
aprofi tar
per
una tasca més cultural i de
les
arrels
ja
han
desaparegudes,
que
nostres,
com
que es feien dintra
i
ruralia.
j a se fa,
Cosa
camp
de
amb
sa
pot
que
ser
es
hose
en
part
incursions
botanica,
i altres. Tot aixo, sa natura no
historia
pensam,
~an
sols
acostaría 1
d una
forma
l acostaria
amb una optica de docencia.
tematica de.. .
¿
arribar per part
i de
sempOre
que
es
tendría
que arribar a un enteniment mitjangant contraprestacions,
ja
ja físiques.. .
poden
de
com
millorament
després
es
economiques, ser
obres que
espais
dels
destinarien
a
s 1 esplai
dels excursionistes. Aquí volem precisar donat
i
sobre
S
tot
podrien
1
estan
tenir
un
que
reflexe
nosal tres,
de
és
segur
s 1 han ajudes,
donant
gros cap a s 1 ajuda
que
economiques'
ja que
creim
molt
més
que
part
surt
de
ses nostres butxaques. per a rehabili-
per
tar
finques, per a repoblar-les; i o
pinam que aixo sa
sortir
va
Seguidament,
Suposant
societat.
1
també
sinó
dins
biología,
morfología,
geografía,
física,
quasi
pero que creim que podría
ser més ampla, es
fer
recordativa
feines sa
a
per 1 1 ús d 1 aquests per sa
que
no
..
?
s 1 administració
si
fos
una
no
es
pot
expropiació,
fer
com
ja
que
es tendría que fer amb una legislació que
obligués
tant
als
propietaris
23 com als usuaris potencials. és i
clar,
amb
amb
els
tota una
Comptant,
I aixi,
reglamentació
als nostres
mecanismes
oportunts
per a fer-la acomplir.
tual",
ser
altre
ja
més
aspecte, reiterat
que
no
per
deixa
de
ser
tamb é
desviar
que
aquest
certesa
i
cossos un poc
vare m
per camins amb
Un
di vagan t,
ja
escrit.
que
es
donan t
d' "espirisa
xerrada
no tocaren voreres Pero,
vespre
teniu
ens
va
sa ser
profitós amb tots els aspectes.
molt important, és que si es conseguia l'abans esmentat o sinó, dur
una
bona
si
conseguia
formació
damunt es respete cap a
educativa sa
natura.
lo
sempre
expresat, només ressenyar que
aquesta
No
volem
formació
repetir
pot
aqui
ser
es
tendria
que
enfocar amb més forga cap als "vells", que de
moltes
vegades
"reciclar"
que
són els
més
durs
al·lots
que
comencen.
que
Aixo ve a tres
creim
qüestió perque nosal-
que
veuen un respecte com
cap
sempre
REFLEXIÓ
si
els tant
propietaris cap
a
ells
propietats,
a
ses
seves
hi
pot
haver-hi
Damunt sa natura no hi
ha ningú
sapiga
raó
o
tengui
més
que
els altres. Val més
una xerrada per a
una visió més
ampla que una
tenir
"comoda"
imposició.
qualque
excepció, tendriem una part d' aquesta
El grup GEDA (Grup d'Espeleologia d'Andratx)
lluita guanyada.
e
111
TODO PARA LA~ S.L .
CK"11icia,33 07150- ANDRAITX
Tel.:105303 Fax.:10 50 53
24
PAGINA LITERARIA per Rafel Oliver Grammatico
Aprofi tant una mica
la recent Declaració de
i la Mi tjana com a nou Pare Natural, tenim avui Porcel i
que sortí
publicat,
1' any 1988,
un
la Dragonera, escri t
el
Pantaleu
que va fer
Bal tasar
al número 10 de
la Revista
"Palau
Reial, 1", editada pel Consell Insular de Mallorca. Després comptam amb les seccions habituals a n'aquest racó de la Revista.
LA DRAGONERA, VINT I
Les Ho
sargantanes,
a
1 'hivern
vaig recordar irrrnediatanent
saltar a
terra,
aquell
dia
CINC ANYS ENRERA per Bal tasar Por cel
donnen.
després de
sargantanes
afamegades.
Fins
que
1 'hane
de
se'n cansa de veure'n, posa una olla d'aigua
deserrbre,
al foc i, tot d' una que bull, hi tira grnpades
de fred suau i d' hunitat sadurada de salnitre.
de bestiales durant una estc:na.
A L'estiu, amb el sol, tot just desembarques
que és una feina absolutament inútil. Sanpre
a la Dragonera quan se produeix un sobtat
hi ha les rrateixes. Milers i milers.
i nerviós reptar entre les rrates de ITErgallons i llentiscle: sén les sargantanes que s 'amaguen veloces com les mirades.
vegada,
fa dues
a
1' illa,
pugen
a un pedra. Estiren el seu cos llarg i esvelt,
Són de ' cap afilat
brillant.
per
sap
darrera
SalpB.ren arrb el
se-bnanes.
llaüt del Port d' Andratx a
S' aturen a un parell de metres,
verdós ·clar i
Vaig arribar
Pero
trenc del dia.
GI..Jarzyaran la bocana mentre la densa i nítida claretat de 1' alba s' alc;ava per
nurtarzya · de Garrafa.
sobre
la
L' aigua del ' port era
i ullets plens de vivacitat, de mirada atenta.
blanca i morta. Costejarem, seguint el nord,
N' hi ha de grcsses, més obscures
i
fins
raspases
posseeixen
al
tacte.
joves
Les
cautes,
a
Punta
entre la dragonera i
la pell amb un tret envellutat.
de Mallorca.
els
réptil,
una
gran
roca
sense
ens
deferr8ren
per penetrar a les aigües del Freu, el canal ·
una coloració de fulla tendra i són esburbades,
L' illa de la Dragonera és ara,
m
Galinda,
el
morro
occidental
-1\le és el litoral de Sant Elm,
de la vila d' Andratx.
vertaderament
La mar venia mig de trarruntana i
lleuge-
solitaria. La presencia dels reptils a<XlJP8I1Ya.
rarrEI1.t picada a causa d' una · llli3niga de vent
I
terra1.,
de vegades afarta:
el vell mestre Biel
-que guarda unes marjades i
quatre gallines
Una
ctebil.
dYcaigua gelada.
Lledó- no pot deixar dan.mt la
obscures
un tros de pa amb sobrassada, segui t,
~ 'hi
multipliquen
a
ni
arrorada
esclafia
centra 1' arura de babor brufant la coberta
que hi ha a la fcn:lalada de la caleta des taula
ma
A llevant,
per dan.mt
111ll1.tanyes
rrallorquines
hi
una
les
meselles
perque,
tot
de
1' entorn
les
radiant i neta. Sotejats els esculls Calafats,
pins,
pujava
llun
atarmjada,
25
dotze pedres ,
vuit
de
les
quals
vetllen,
i Punta Galinda, amb rnés de dues milles.
el llaüt entra a la raconada des Lledó , protegi-
Les aigües del Freu són de
per un petit mur de contenció . Fugiren espantats
anecs
els
que nedaven ,
rígid el
coll,
per
constant, en ocasions,
Calafats , La
Dragonera
s 1 estén,
de
Noi'-<)8St ,
quatre quilánetres i busques, per rrés o menys un d 1 amplaria a la seva part m3xirra. Es cretalluda, se diu que can 1 1 esquena d 1 un drac , en succesives Pcpi,
amb
extranadament forta, A rnés
amb rrol ta profundi tat .
1 1 aigua mansa.
cúspides
tres-cents
que
culminen
seixanta
a
Na
metres .
Cap
i
el
clapegen els
Mitjana.
a
rrés
illots
terrporal
Amb
correntia
dels
Pantaleu
encrespat,
els
navegants el clefugen . Qui el vulgui recórrer necessita
tenir
:i.nportant,
dilatat .
serrpre
i
patronatge El
experirnentat
naufragi
amena<;a
alguna vegada esclata.
Pel
fans
de la seva mar hi habiten peixos grossos.
a la mar oberta, a ponent, és un penya-segat de pedra fosca
llistada
de
roig
Pel vessant oriental cau inclinada, configurant talvegs entre cirn i cirn. Els seus el Llebeig, una rrola enorme i
el de
són:
caps
l lisa amb
far gris, la llum del qual agafa les -quatre milles; i
La vegetació de 1 1 illa és esclarissada
violent .
Tramuntana,
un
trenta a"lb un
i de pins nans .
S 1 hi
crien con:ills.
Pels
penya-segats hi nien, criclaneres , l es gavines , i
pel
cirns hi
Hi ha una
qusi
guai ten
cava,
vertical,
cabres
un forat
que
s alvatges . submergeix
estalacti tes,
entre
fins
altre far, menor. Els serveis un sol faroler.
a un breu llac subterrani d aigües transpa-
A Na Popi hi
rents, invisibles.
resta,
abandonat,
un
tercer
1
far que els núvols baixos cobrien, inutili tzantlo. El constr'liiren, fara un centenar
Ha calmat 1 1 oratge
d 1 anys,
presidiaris guardats per soldats. L 1 Ajuntament
grossa
nuvolada
de
i
es congria una
bolics
blanquinosos
1
d 1 Andratx els proporcionava el pa i
1 1 oli.
que s apiloten sobre el blau pB.llid i esrnorte'Lt del cel, cobrint el
HI venia obligat. El canal del Freu forna un embut:
set-
cents rnetres, al nord entre el cap de Tramuntana
ara,
una bassa
absoluta
potser
d oli. 1
cava
sol.
mar és , La
calma
ruixada.
Aixo
Salpam.
una
La
1
i Punta Galera, a la oosta de Mallorca; sud,
l 1 obertura,
entre
el
cap
de
al
a 1 hivem, passa. La barca navega lleugera.
Llebeig
ANECDOTARI D'ESCRIPTORS - Després d 1 invertir anys infructuo sos ce r cant una historia que anivellés el seu "sentiment intens
de
1 1 ésser
doble
de
1 1 home",
Robert
Louis
Stevenson
somnia 1 1 argument c;ie "El doctor Jekyll i Mr. Hyde" . -Degut als seus bra~o s i carnes primes, el satíric Alejandro Pope era descrit
26 c_om
"Ún pe ti t
cascaró sonat"
d' home.
ves tia de lona rígida. Per fer
més
Per conservar recte
gruixades
les carnes
el
fins
cos
que
minúscul,
apareguessin
normals, calgava 3 parells de mitges.
PARAULES
- La sanguinolenta batalla de Magenta, al nord d'Italia, entre un exercit austriac, el 1859,
dona el nom al bonic color
sinteti tzat per químics
francesas,
poc
i
tintatge vermell blavós,
després
de
la
el
feia
batalla:
magenta,
el color de la sang. -
La prodigiosa memoria de
Wiston Churchill
possible
repetir
paraula a paraula una conferencia o tota una obra de Shakespeare.
FRASES CÉLEBRES
- Així com hi ha un arte del ben xerrar, existeix un art del ben escoltar (Epitecte) -
La malaltia més perillosa,
després
del metge,
és
el
testament:
més
han mort perque feren testament, que pere caiguessin malalts (Quevedo) - No és savi el que sap moltes coses, sinó el que sap coses útils (Esqui!) - La demagogia és la hipocresia del progrés (Proudhon)
GREGUERIES DE GÓMES DE LA SERNA
-
Les orenetes tallen amb
les
tisores
de
les seves
ales el vesti t
l'horabaixa. - El camp plora trens - El bou mort a la plaga pareix una motocicleta caiguda. VOCABULARI DE BARBARISMES
BARBARISME Babor
FORMA CORRECTA Babord
Bacteria
Bacteri (mas. )
Bahia
Badia
Bailarina
Ballarina
Bajón
Davallada, baixar
Ballena
Balena
Balan
Baló, pilota
Baloncesto
Basquet
de
27
**
VA DE GLOSES
**
de Guillem Barceló VAPOR "REI JAUME 11" Va ser un racó andr itxol , un barco de c ategori a, quants de vells ell coneixia de dins es mateix redol . .. Mai va marxar a "petral", a carbó, amb ell corria,
Si no vaig equ ivoc at i d' aques t sigl e només, just que havia
comen~at
n'hi havia sa meitat que a Cuba havien anat i els hi deien: ¡espongers!
i abans de rompre es dia atracava ell totsol; i com que era correu nou , ni avions no hi hav ia ,
Va pas sar es seus t emporals
no h i hera s a Company ia
en sa nit i e n de dia,
que acaba amb so seu "rol".
pero també se movia i n'arribaven de malats,
L'amo en Baltasar Cabrit, es seu fill també hi va anar, pero no li va agradar, aviat ho hagué decidit, no li agradava es frit, sobretot de dins la mar,
de marejar eren fatals. Cada viatge n'hi havia i qualcún que prometia que amb ell no hi ternaria si no
p~saven
puntals.
i tot-d'una va tornar a n'es poble empegue1 t, i com que era divertit ja mai més hi va pensar.
Va ser "Isleña Marítima", quan es sigle
comen~a,
uns dotze anys va durar .•• També hi anaren "raconers",
Quan sa TRAS el va comprar
una bona quantitat;
i ell ja va tornar
jo encara no era nat,
lo que se diu una "ví ctima".
varen eseer des primers, "Nos tramo i mari ners i a sa c amara un grapat.
28
L'any seixanta se'n va anar
es que amb tu varen navegar.
i no va esser d'aquest món. Molts se n'han hagut d'anar ¡Adéu, adéu, Jaume I I ... !
i ara sé queja no hi són ••• !
mai te podrem oblidar Guillem Barceló
CAIEtiRIA
SNACK- BAR
<lluíjote CliP DE .IAI · MAllORCA
+- -+-1:::::. · ·-=-=¡ ...... ,Fa(._..._.._.., UIDIUIIIX
29
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
CLUB ESCACS ANDRATX
S 1 ha
comengat
Campionat
de
a
jugar
Mallorca
per
en 4 categories diferents: Primera, Segona i
als
dels
categoria
equips,
El nostre 2
amb
un
campionats:
a
la
1 1 escala
hores),
d 1 escacs,
hem
en
anys)
Sergio
i
en
alumnes
maxima
i
mol t
ria. llista
Club
Moreno,
és
Isern,
José
Oliver,
la
llista
Martínez
als
escacs:
anim al·lots Així
augmentant
aniran
com j oc.
de
mica
en
nins que vulguin competir a
Oliver,
als
equips
Pedro
ben
segur
Vendrell,
Joan
Puerto,
Faust
( Banys) ;
futur
Alfonso
Toni
(13
l 1 escola
segÜent: Angel
19
a
jugadors
Rafel Oli ver,
Joan
a
de
total la
a
destacats
de
el ni vell de La
18
Gavilanes
Toni
ambdós en
(de
incorporat
federativa
Segona Catego-
1
al
a
equips
insulars:
Escacs
Preferent, i 1 al tre a
el
Preferent,
Tercera.
Club compta enguany
ja
anirem
incorporant
del
les
nines
nostre
que
l any
i
els
1 esport 1
Club,
qui
1
mica,
a
i
ve
i
els
proxims tindrem al Club 3 o 4
equips
Oliver, Pep Borras, Fernando Sanllehi,
amb
és
Xaxier Prohens, Manolo López,
idea
Roberto
Lorente, Miquela Pérez, Toni Gavilanes i
Sergio
fet
per
puntuació
de
de
ni vell
joc (ELO). Cal de
de
jugadors
promoure
qual
la
l 1 ensenyament
dels
escacs a Andratx.
s 1 ha
L 1 ordre
Martínez.
nombrases
Fins ara al Campionat de Mallorca per equips tenim els següent resultats:
esmentar
l 1 antic
professor
Manolo
jugador, de
incorporació
la
tenis
a
López,
Andratx,
que
PREFERENT:
ANDRATX
MARIA D la SALUT
5 15
6
TROPIC (C. CALVIA)
0 15
ANDRATX
O
va jugar amb el Club alla per 1 1 any 1976-77.
També comptam amb la
jugadora
femenina,
que
ganes
nou als dones
té esport
i
Miquel
probar
esperam
s 1 animin
i
de
que
un jugar
s 1 afegeixin
tots
els
nines dimarts
i
nins i
ANDRATX (suspes)
SON OLIVA ANDRATX
al
A
resultats Del grup de
(4 taulers)
BINISALEM
0 15
315
al tres
Club.
vénen
SEGONA:
Pérez,
d 1 experimentar vol
escacs;
única
que
dijous
jornada
Preferent molt
tingut
he m
distints.
guanyarem
al
La
Maria
dos
primera de
la
30
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
Salut amb facili tat, i és un resul tat
no
es
molt
de
llum
que
imjportant, en
teoria
victoria altra a
és feia
advers,
la
i
necessaria. segona
Per
jornada
Segona,
Estam
la
definició
La
Federació Balear.
Binissalem ens guanya
de
An el proxim número donarem a
que
varies
favorables,
pero Volem
recordar
nins d' Andratx que,
possibles
i
estam
al
a
jugar
Club
a
escacs,
(Sa Teulera),
i dijous, de 18 a el
primer
encontre
a
3'5
conéixer
les properes jornades.
esdevingueren sorpre-
tenim
la
jornada,
0'5
tenir-ho
ja
de
segona
de
pesar
mig de la taula. A
Oliva.
a
classificació, 2
de
Son
a Andratx.
nentment en derrota.
1 punt de
Club
resultat
eren
la
l'espera
manca
un
finalment tetes
A
a
al
per
realitzar
tinguérem
durant 1' encontre,
partides
és un rival
inferior
la
banda,
Preferent,
mol t bé
es
ja que
pegué
són
una
vintena
a
les
i
si velen aprendre poren tots
venir els
19 hores. els
al
dimarts
De moment
participants
i les classes són gratu1tes. Una abragada: Rafel Oliver Gramrnatico
nines
31
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports NOTICIAS DEL CLUB BALONCESTO ANDRAITX Resultados del mes de enero: 1ª Autonómica:
Cadetes masculinos:
Cadetes femeninos:
Infanti l es mas cul i nos:
Infantiles femeninos:
Minibasket:
Santanyí
73
Andraitx
92
Andraitx
87
Felanitx
88
O. Abel
70
Andraitx
57
Andraitx
107
Hispania
106
Santanyí
42
Andraitx
43
Campos
23
Andraitx
93
Andraitx
40
La Salle
54
Andraitx
65
Campos
35
Santanyí
32
Andra itx
42
Andra itx
40
Pol lensa
37
San Cayetano 68
Andraitx
29
Andra i tx
51
Arenal
38
Andraitx
57
Molinar
56
Andraitx
30
Ses Salines
23
Udyr
17
Andraitx
12
Pollensa
72
Andraitx
44
Andraitx
35
Cide A
60
El equipo Senior ocupa una posición intermedia.
A destacar las victorias
en Santanyí y frente al Hispania, después de prórroga, con resultado NBA.
Lástima
de l partido f r ente al Felan itx, perdido en el ú ltimo minuto. Los cadetes se manti enen lí der es a pesar de haber perdi do fr ente
al
La
Salle, compensando con la victoria en Santanyí. Las cadetes llevan 5 partidos consecutivos sin perder; ocupan la 5ª posición en la clasificación.
32
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports . Los infantiles compaEten el liderato a pesar de la primera y abultada
derr~
ta frente al S. Cayetano. Los
infantiles han conseguido,
al
fin,
la primera victoria
y
a
punto
estuvieron de repetir. Son novenas en la tabla. Los minis ocupan la 6ÂŞ posiciĂłn, habiendo perdido los dos Ăşltimos frente a equipos superiores.
C.B.A.
partidos
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
33
C.D. S'ARR ACÓ
Estos sin
partidos,
últimos después
entrenador,
de
que
pues Toni cree que no está la categorí ni
la
posición
en
la
Tabla
del
Jaime Sastre presentara su dimisión,
S'Arracó para jugar un fútbol espectá-
han
culo.
sido
frustrantes
para
el
S'Arracó. Con
un
juego
desastroso,
sin entendimiento entre res, a
los
jugado-
que ha hecho pasar al
las
últimas
Tabla:
Eso,
posiciones
sin
entrar
.de
en
el
semana
ningún
S'Arracó
Toni
estrenaba
partido en Alaró, y
dedicación,
un
gol
del
en
entrenador:
disputó
González,
un
buen
con mucha
garra
pero
los
encuentro
que
no
pudo
momentos arruinó-
ser,
finales todo
el
12
pasen el
fútbol
años, las
pasado
los
7,
parece
cosas
que
sábado,
11
jugadores
del
jugaban en Petra, dentes
un
fútbol
agresiones
mentira pasan, de
que pues
febrero,
S'Arracó,
que
recibieron contunde
los
jugadores
del dicho equipo, sin que el colegiado interviniera es
esfuerzo de los jugadores.
el
militado por jugadores que no superan los
en
pasada,
En
la
momento en puestos de descenso. La
FUTBOL 7
equipo
normal
verbalmente, en
estas
como
categorías.
Debido a esto, un jugador del S'Arracó Después
dejar
de
los dos puntos en Alaró, se
escapar el equipo
concentró en el partido
contra
tuvo
que ser intervenido quirúrgica-
mente.
TOMEU CURTO
el Calvia que, con mucha dedicación, y
a
pesar
de
el encuentro e
un
remontar
imponerse
finalmente
después
3-2,
encajado
supo
tempranero,
gol
por
haber
de
una
RES>TAURANTE
lucha
sin cuartel. Con Toni González el S' Arracó jugará
a
ganar,
dándolo
todo
CARRETERA PUERTO DE ANDRAITX
RESERVAS: 10 56 81 07150 ANDRAITX
l'tleva Direccién ~ialidad ''parri.JJa",
"gr:il.l"
esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
34
FUTBOL: EL C.D. ANDRAITX SIGUE OPTANDO EN LO ALTO DE LA TABLA
Pues bien, las jornadas van sucediéncbse y las opciones a
que nuestro equipo pueda
al final de la canpaña optar a
van a
ser fáciles.
disputa d~
Para el
no está
arumciada la visita del Alcudia a Sa Plana,
A más,
creo que
otro de
todos
esperaban
ido subiendo en la clasificación y que puede
posible desfallecimiento, y por lo tanto
resultar enEmigo en el cárputo final. Después
ascenso,
siguen intactas.
ya se reafirman, Ln1
optativo
Ln1
Los próx:irros partidos en
ya
que
la pérdida de puestos parte del equipo,
y
clasificatorios
ello,
por
para alegría de
los
equipos
que
últirrErnente
han
se jugará el "derby" en Sa Vinya de S 1 Arracó, que de la
de nuestro conocido Antonio
!1'EIX)
todos, no se ha producido. De ahÍ que repitaroos
González, parece que quiera arpezar a escalar
lo bien que lo tiene el equipo para seguir
posicicnes, pero, que al fin y a la postre,
entre la élite de la competición.
para el Andraitx no deja de ser
Ln1
partido
más . Después nos visitará el Soledad, Cierto que este mes se han producido algunas
del
anécdotas
entrenador,
o
casos.
El
casamiento
José
M.
Massip,
(rruchas
felicidades), la vuelta de Seguí y Massanet, la recuperación de Pou I,
y
servido
rendimiento
mejorar
para
el
Ln1a
quizás no previsible,
al
pero,
frente
por contra,
el papel el partido más cárodo de este mes, y
luego rendir
visita
al
Esporlas,
otro
de los enEmigos a tener en cuenta a la hora de la clasificación final de la competición.
todo ello ha
equipo. Cierto que se produjo
Victoria,
sobre
se
del
derrota, Rto.
ha
La
ganado
A resaltar los trabajos de acondicionamiento que ha llevado a
la Directiva
cabo
local en el recinto de Sa Plana. Se ha mejorado
a La Unión y al "líder" Xilvar en Sa Plana,
el rectángulo
y el daningo se produjo la victoria en Consell,
Se han reforzado las líneas de electricidad
lo que deja al equipo en tercera posición,
de
a
entrenánientos,
solo pt.mto del Xilvar y
Ln1
Alaró,
con
los focos,
de
juego con
que
tierra
permiten
y pronto se
nueva.
realizar podrán
los
volver
la parte positiva que se supera el "golaverage"
a
al Xilvar y que el Alaró tiene que rendi.rrx::lS
fútbol base, y, finalment, se ha construído
visita.
Ln1
que El juego del equipo ha tenido tarrbién, y es deber reconocerlo, altibajos. fue frente al Xilvar y lo peor, de S 1 Indioteria,
si bien la
Lo
mejor
la garantía de
Ln1
futuro óptirro.
las competiciones del
servicio en la entrada del
CéllllJO,
lo
evitará en grnn manera el
tener
que
realizar toda la travesía del
para
CéllllJO
hacer su uso.
el partido
plantilla
se
rruestra carpacta y no se vislunbra posibilidad de resquebrejamiento. De ahÍ
jugar partidos de
que concedara3
Mejoras
todas
ellas
que
los l11..lChos esfuerzos y trabajos
hablan
de
que realiza
la nueva y joven JLrrlta Directiva del
Club,
gesto que merece la aprobación y reconocimiento
35
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
de todos.
organiza el C. uno de
D.
los que
Andraitx,
en 111EIDJria de
fueron pricipales adalides
del fútbol base andritxol. Sigue su curso la Escuela de Fútbol Este
que este año ha rocrrntado el C. D. Andraitx, y en la cual se tienen depositadas grandes Cierto que
esperanzas.
tardar en llegar,
piedra de l.ID
los
esto es
pero
futuro
frutos
van
a
la primera
futbolístico
tenor de caro :funciona en otras
que,
a
latitudes,
con el ti arpo, los jugadores saldrán debidament fomados,
y
su
control
de
cuida ya tanto cuando los
los resultactos a
l.IDa
la postre.
jugadores foman
ya que entonces,
los que cuentan al Espereros
y
fechas
serán el
13 y
sus participantes serán el
ganador de los tres últim:::s años, Real Mallorca el C.I.D.E.,
ambos
de
División
de
Honor
Juvenil, el Fortuna 95 de Dusseldorf,
otro
que nl.IDca falta a la cita, y el equipo juvenil del C.D. Andraitx.
que
esta
También, el día intermedio, el viernes
asigna-
tener en cuenta, y que no se
parte de l.ID equipo,
15 de abril,
las
la pelota será
rrucho más elegante, ya que éste es tura lTl1.zy' a
año,
fin
sa1
y
primera
clase tenga repetición en el futuro y próx:i..rocs
14 de
abril,
se disputará la "Diada"
Fútbol Base, y que será
l.IDa
del
repetición similar
a la del año pasado, y que tanto éxito tuvo
con
l.IDa
roonumental "paella" al mediodía.
De estos acontecimientos les inforrnararos
más 8fTIJliamente en próxilra edicién.
años.
JOFRE Tcmbién están adelantados
los
trabajos
para la organizacién del VI Jeoi.al ''Bartn:la'ré
Emeñat'',
de los certámenes más irq:lortantes
l.IDO
del :fútbol juvenil en la Isla y que anualmente
c&a•••'~•••&
TIILII• COMIROL
lf..,_
Gabriel Pujol a.cl6
l!etNIIfd
.
ca
- BICIIODOMIStiCOS
• .;AIAaON Y VINtA DI 1BIVIIOiis
a..._..,.,n
..........
111·
C/. ....._ F--. S
·
T... 10. 41
·
07110 ·AHDRNJX
flft CI
RECORDS D 'AHIR
lba. cilaix,
l.Ol
"tuJa'' o
l.Ol
(]['(JleStina ?
kf¡ 1.947
"giriala" de "cmmers", celelrada a Ciutat l hi havia añ-itxols
1
aw 1.~