u LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT ANY
IX
n째.
90
Apt. 79
07150 ANDRATX
,,
LES FLORS D'AMETLLER
94
MAR<;
1995
2
CRONICA DELS NOSTRES
FEBRER 1995 BAPTISIIES
José Luís González Ballesteros Alejandro Enseñat Carrillo Juan Manuel ternández Muñoz Marc Ribas LLabrés
MATRIMONIS José María Massip Mandilego
amb
Sandra Navas Martínez
José Antonio Salazar Gutiérrez
amb
Encarnación López Maldica
Antonio Saavedra Carrascosa
amb
Eva Navas Bonnín
DEFUNCIONS Magdalena Colomar Alemany
86 anys
Mateu Pons Pons
69 anys
Araceli Rodríguez Sánchez
87 anys
Pedro Enseñat Alemany
69 anys
Francisco Palazón Cano
87 anys
D!UMENGE, 2 D'ABRIL
I.ENT
A
CAl.
'ti ........ 7
, .... 172881
3
E D I.T O R 1AL LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT
Ja estam en Primavera i
ni
tan
sols
hem
tingut
hi vern, perque, fora de les primeres setmanes de gener Apt. de Correu5 79 07150 ANDRAíX
en que mol t
Editen: Coordinadora Parroquial de Jove5 d'Andratx Centre Cuttural de S'Arracó
benigne.
que esta a
de
fred,
després
Els arbres,
la costa,
entre
han
el
temps
ells
flori t
"el
abans.
ha de
estat 1 'Amor"
Sera bo
"tanta
primavera" o tendrem altra volta set i manca d'aigua? Amb Santa i
Director: Joan ~relló 1Sansó
féu mol t
la Primavera Pasqua.
vénen
les
Per cert que
estrena enguany ves ti ts,
més
i
flors
i
la
Setmana
la Confraria de
la Sang
més nous,
la qual
cosa
donara sens dubte llu1ment a la Processó. Redactor en Cap: Gaspar Pujoll Flexas RedacciÓ: Antonl Ensenyat 1Ferra Blel Ensenyat 1Pujol Margallda Ferra 1 Ensenyat Gabriel Jofre MIr Mlquel Tur Enseñat Gerent: Vlcens Flexas 1Alemany Fotos: Mlchel's
Aquest i
al
del
mes
futbol., centre
i
hem
continuat
d' excursió,
del
poble,
i
anant han
millares,
al
"teatre"
algat
els
embelliment,
aigua
i arbres, i per ara, molta pols. I
hi
ha
ja que el maig
renovacions i
"les
també
eleccions"
per
altres
nivells,
ja
queden
a
prop.
Pero d'aquestes no en parlarem per ara. I així, desi tjam
que tin.guem
especialment,
tots al
una
nóstre
bona
Primavera.
gran
N'ALÍ
......... GALJGIA ••••t:.tauaaa 111
MAIIS~O~
YNIOAIA . . . . . . .
..... ...._.. .......
.............. ..
S
Ho
Col·laborador,
en Rafel, que es casa el passat 18 d'aquest mes. lmprlmeb<: APOSíOL Y CIViLIZADOR PETRA
D.L P.M. 295/1986
carrers
1
4 1
Cartes al Director: LES ESCALES DE L' ESGúsiA
-.
carta adre9ada a tots els andritxols Amics: Quan els nostres padrins feren les escales de la nostra parr6quia -encara no fa cent anys- no es devien pensar que s'arribaria al grau d'abandó que pateixen avui en dia. Abans d'aquest acces, els fidels que anaven a missa, recordem que solia esser de bon matí, pujaven tota la costa, fina a la casa de "can Coiassa" i alla voltaven cap a l'església. Per facilitar la pujada, per fer adrecera, en una paraula, per comoditat es decidí la construcció d'aquesta obra i molt encertadament realitza ren un conjunt format per la imatge del Sagrat Cor de Jesús i les escales, espaioses i solides.
Eh aquesta fotografia groguenca queda immortalitzada, supos, la benedicció de la imatge. Les autoritats, amb el Sr. Rector, de feli9mem6ria, D. Claudio Fuster, i el poble, fidel, escampat escales amunt també n'és ·testimoni agrait. És important destacar, a la dreta, a mestre Nofre Alemany (S'Escultor), artífex de l'hermosa imat ge. Jo, permeteu-m'ho, n'he volgut treure uns valors, per exemple: El valor arquitectonic-artístic; la solidesa, l'harmonia, en la materia principal -la pedra-. Les baranes que formen petites arcades consonen molt bé
en el
conjunt de l'obra. El valor simbOlic-paisatgístic: l'ascensió, la pujada requereix un esfor9, ¡;
:s . recarqJensat quan han és a dalt. El p..tjolet on esta constn.üaa la nostra parrOquia es un excel:lent mirador que s'estén des del coll d'andritxol fins a la Planeta i al fons, el Port, anb el seu horitzó marítim, n'és la joia més valuosa. El valor relligiós: la imatge de cor de Jesús, dins aquella capella, da-munt tres columnes entorcillades i amb la
s~le
orriamentació d'una frase en catala:
'"non Cor a tots ....os crida. veniu a llli"
Una escultura, realitzada segons els canons iconografics d'aquell temps, majestatica i a la vegada paternal, estén la
ma
esquerra
(anb
la dreta sosté el cal
ze i l'hostia) can oferint-la a qui puja: "veniu a mi". Han
passat els anys i molts esdeveniments (fins i tot atemptats irracio--
nals a la imatge), la capella fou tapada i posteriorment destapada, encara que avui la situació és tristament deplorable:
El trespol s'alya, i, de les baranes, molts
d'arcs es desprenen a bocins. L'herba creix dins les encletxes de les pedres, una heura la fa malbé.
La
capella de la imatge és buida per tot. Les lletres s'esborren
can si fossin de sucre.
La
irnatge també es des fa mica a mica. El temps no pass a de
bades, i si a aixo hi afegirn els agents atmosferics i la contaminació es produeix l' erosió. Hi ha beneits que no tenen altra feina que escriure paraules -a vegades grolleres- que provoquen desperfectes. Eh una paraula, el resultat, si no hi posam remei, sera la destrucció que canen9a a ser palesa. A part, la ge, per
exempl~
questa manera.
És
il~uminació
és escassa i deficient.
Es
podria
il~uminar
la irna!
Els andritxols n'hem d'estar empegueits de tenir les escales d'a-un espai a l'aire lliure i per ventura tots en san un poc respon-
sables. Ara es temps de posar fila l'agulla, perque tots ens n'hem servit i ens - servirn, sia per l'assistencia diaria o dominical a Missa, o esporadicament a la celebració d'algún sagrament o qualque funeral. Per tot aixo i per la seva conservació:arreglem les escales ja¡ Els andritxols tenirn bon cor, i estimam les nostres coses. Aquesta carta es una crida que convida a totham a la restauració, en aquest cas de les escales, que són patrimoni nostre. quina:
"~u
No deixem passar massa temps: ja ho diu la dita mallor-
mos guard d 'un ja esta fet o un jo ho m'ho pensava".
Ah¡ i amb la mateixa, demanaria al responsable (que segur que n 'hi ha) , que per favor vagin a aixermar i decantar les caeres als arbres que hi ha a la playa de l'església. Cordialment Antoni Ehsenyat
' PAGINA PARROQUIAL
Enguany s'han
cumplit
50
anys
de
trar-se desesperats, cantaven joisos el
l'alliberament del camp de cancentració
"shema", és a dir, 1 'oració hebrea
nazi d'Auschwitz (PolOnia),
excel.lencia: "Escolta, Israel, el Sen-
ren uns tres mi 1ions de
a on roori-
persones,
so-
yor és el teu Déu. El Senyor és
per
1 'únic
bretot jueus. La inhumana neteja etnica
Déu". A primera vista, pot paréixer una
dui ta a tetme p' en Hi t1 er ha
actitud rnassoquista; pero si
estat
un
dels esdeveniments més sangnants i ter-
ani:> uns ull
ribles
ells estimaven la seva
de
nia mmdial .
la Al
historia
contE!I'fPOra-
caneixement dels hor-
rors nazis han contribuit
més
profunds
ho miram veurem que
vida
i
volien
sobreviure. Pero tarri:>é eren realistes i
els mitjans
sabien que en aquells m:ments no podien
de camunicació, especialment la premsa,
decidir per ells mateixos: la seva vida
el cinema (recordau La lista de Schlin-
estava en mans dels seus botxins.
der),
i la literatura, on destaca
el
famós 11 ibret ''El diari d' Arma Frank" .
A més, la font de la seva
joia era
la ccnfian<;a en un Déu que no és
"Déu
de roorts, sinó de vius". Babien ani:> una Hi ha un fet, enpero,
rool ts
camps de
esdevingut en
concentració.
Entre
tants signes de roort i destrucció, a on
certesa que nanés pot venir de
la fe,
que Déu no els abandonada, que la roort
no era la darrera paraula.
la desesperanc;a entre els deportats devi a ser el pa de
cada di a,
hi
havia
tarri:>é 11 oc per a 1 ' esperan<;a. Aixi, sabern que rool ts jueus, en anar
Aquest succeit tan corprenent
con-
trasta enormement ani:> la desesperan<;a del nostre m6n. "Jo no esper res. Pro-
cap a 1es cameres de gas, on sabien que
cur viure al dia el millor
que
puc",
moririen , enl loc de resistir-se o roos-
pareix ser el lema d' avui. 1 rool tes de
7
aixo fonamen-
les frustracions i infelicitats d'avui
que tot acabar' ~. Es
tenen 1a seva arrel
talment el que celebram a
en haver perdut
la Pasqua:
l'esperanca en m futur ple de la mi-
la victoria de Jesús sobre
sericordia de Déu, ple de justícia, de
sobre el pecat, sobre la manca de sen-
pau i d' aroor. Aixo és el
tit profund de la vida de 1 'hane.
que Jesús
la mort,
Una
predicava ( el Regne de Déu) i
el que
victoria que no és nanés de Jesús, si-
creim els cristians. En efecte,
sabern
nó de tots els hames i dones de tots
per la fe que estam en Bones Hans
i
els tenps. Manolo M.
SETMANA SANTA 1.995 HORARI DE CELEBRACIONS 9 d'abril, Diumenqe del Ram: *A les 11'00, BENEDICCIO DELS RAMS, PROCESSO I MISSA SOLEMNE. * A les 19'00, ELS DOTZE SERMONS. - 12 d'abril, Dimecres sant: MISSA CRISMAL A LA SEO. No hi ha missa a la Parroquia. - 13 d'abril, Dijous sant:
* A les 20'00, CELEBRACIO DE LA CENA DEL SENYOR PEOS. * A les 23'00, HORA SANTA DAVANT EL MONOMENT.
I LAVATORI DELS
- 14 d'abril, Divendres sant:
* *
A les 20'00, CELEBRACIO DE LA PASSIO DEL SENYOR 1 ADORACIO DE LA CREO. a LES 22'00, PROCESSO.
- 15 d'abril, Dissabte sant: A les 22'00, VETLA DE PASQOA. - 16 d'abril, Diumenqe de Pasqua:
* *
A les 10'30, PROCESSO DE L'ENCONTRE. A les 11'00, SOLEMNE MISSA DE PASQOA.
. ·,
8
El diumenge, 5 de marc;,
tingué lloc la ja tradicional FKSTA DE GERMANOR
en la seva séptima edició, i les corresponents entregues de les FLORS D'AMETLLER i els PREMIS ANDRATX
1
94.
Les Flors d'Ametller foren concedides aquest any a: Fernando Garfella, a t!tol postum, qui havia estat durant aquests darrers anys
coordinador del Punt d' Atenci6 Continuada (PAC). El Dr.
Garfella
morí
el passat setembre quan havia sortit a pescar. El Club d 1 Esplai "Garrafa", per la seva labor social i _educa ti va durant aquests darrers cinc anys. L 1 Associació de Donants de Sang, l 1 any 1975 que comenc;a a Andratx.
per la
seva
labor
altruista
des
de
9
El Premi Li terari Joan Bta.
Ensenyat de Historia fou
concedí t
Bejarano Galdino per la seva obra "Aproximación al estudio
de
a
la
E•ilio
Economía
Ganadera de Andratx en el siglo XVII".
Els Premis "Baltasar Porcel"
de
Prosa Narrativa,
i
el Premi
d 1 Ecología
es declararen deserts. Obtingueren "accésits" Pere Palou Mas
en Prosa narrativa,
i
Pedro Pablo
Delgado Alemany i Angel Aparicio Pascual en treballs de Historia. L 1 Acte es féu amb gran assistemcia de Primeres Autori tats.
Les
amb les seves actuacions.
Corals
d 1 Andratx
públic i
i
al tres
presidí t autors
per les nos tres ompliren
1 1 acte
10
FLORS D'AMETLLER
94
ASSOCIACIO DE DONANTS DE SANG
donantes
Los Andratx,
por
de
Sangre
de
de
mediación
esta
Revista, damos las gracias al Magnífic por
Ayuntamiento que
de
bien darnos
tuvieron a
junto
94,
d'Ametller
distinción
la
con
el
grupo
y
la
viuda
l'Esplai
jóvenes de
Flor
La
del Doctor Garfella. donantes
Los
Sangre
de
de
Andratx ya somos una familia numerosa; ser
donante
es
un
nop
te obliga nadie,
gesto
al
es
momento
un
que
de alegría aunque parezca paradójico; alargar de
tu
que
la
el
brazo
sangre
y
para
necesita,
dar
un
alguna sin
poco
persona
saber
quien
es ni a que condición social pertenece Sólo esto interesa que la necesita. En Andratx hay es estos momentos varias personas que necesitan nuestra ayuda y hay todos
que
los
ver
con
donantes
de
qué
amor
Mallorca
cooperamos.
En 1975, donaciones
en
poco, hemos de
empezamos
donantes
las primeras
Andratx
poco
y,
a
ido aumentando el número y
esperamos
cada visita que nos hace
que la
de
Unidad
Móvil aunmenten las personas voluntarias.
Normalmente
vienen
dos
veces
al año, a últimos de marzo y octubre. Las colaboradoras:
María Pujol Juan Magdalena Rocafort Mir Ana Calafell Fieras
11 94 / - ..
1 \
1 1/
. · ~
1u~'+4 .í
UNA PARRAFADA
__...,_~
PELS CINC ANYS D'ESPLAI A ANDRATX El
mes
de
maig
de
1989,
joves d 1 Andratx reberen el Sagrament la
de
d 1 entre
Confirmació;
cinc volien fer
ells,
alguna cosa després,
per tal d 1 assumir un petit compromís. Fou
en
aquell
D. Joan Perelló i ens
propasaren
d 1 Esplai.
de
Miquel Amengual muntar
un
el
era; curs
no de
no
fou
Club sablem
fins
que quan
monitors
d 'un
any
feina al Saló Parroquial, a
preparar els
amb Podem
dir
icinc
nins
un
Festival
nins
de
que
amb
comen~a
la
crescut
tamoo
en
fer
de
comen~arem
infantil
vint
1 1 aventura
de
El
passat
per
de
anys,
cinc
1 Esplai 1
un
han
total
de
287 nins . Dels
abarca
les
Club
En
dels
participa
a
juntament
amb
Socials Servei
de
i
dels
principi actual-
6
als
16
part
de
dissabte, comissions,
distintes 1 1 Area
Serveis
de
1 1 Ajuntament,
de
de Promoció de
Lluita
a
cada
amb
la
Caritas, Salut
1 Associació
contra
el
Cancer,
relacions amb un bon nombre
que
vingueren
el
6
monitors
que
el primer curs als 17 d 1 enguany.
fórem
la maté
i 1
d as socia-
cions. es per aixo
i
perque
l'Educació
de 1 1 infant en el 11eure coma finalita és
el
nostre
que
seguim una
principal fent
feina.
integració
objectiu, Per del
a nin
i el jove dins una societat inhospita on
es
pugui
desenvolupar
amb
esperi t il·lusionat i crític. 67
CIM.
de
1
Miquel Angel Marroig i Toledo
primer any hem passat als 137 d 1 aquest any,
un
d 1 Esplai,
acti vi tats
aconseguir Després
infraestructura
anys.
pel
1 1 Esplai.
edat.
1 1 edat
ment
Catequesi.
aquests
en
acollírem nins de 7 a 12 anys,
Col·labora
de veres sabérem on ens aficavem. Després
i
quan
moment
Nol tros gairebé
el que aixo férem
D.
Hem
43
Monitor
un
12
BIBLIOTECA·· 'MUNICIPAL ~
.. .....
·'
•
... ,1
;t
....,,,
•
per Rafel Oliver Grammatico
•
•:J'\;. \
"
·(
'
.>.
:
La Biblioteca Municipal d 1 Andratx ja fa més de dos mesos que funciona a
bon
rendiment
i
de
cada
vegada
ciencies socials, les obres generals (enciclopedies 1
1 art
i
diccionaris),
i
també
la
literatura.
En
hi
ha un interés
més
accentuat
a
total,
la
comarca
tal
d 1 anar-hi
i
consultat 421 llibres i 133 revistes.
per
aprofi tar-se
de
1 1 oferta
fet
El passat mes de febrer vingueren a
la
Biblioteca
homes de
i
101
menys
201
dones)
de
adul ts i
15
anys total
219
nines).
En
101
persones
més
392
nins
han
vingut
el
préstec
i
préstec
revistes,
de
mes
ben
L 1 horari
de
és
de
a
15
de
a
20
i
divendres,
Ja
aviat
sabeu
pels
usuaris
fins
a
estat aquest passat les i
obres
infantils
i
han de
total llegit 840
els o
llibres
llegides
tamany
carnet
personals.
febrer:
També
els
ciencies
naturals
la geografia.
lectors consul tat 135
contes juvenils
obres
i
han
(enciclopedies
també la historia i
En
casa,
de
després
les
se 'n a
anys
mes
les
i
ficció,
de
14
generals
diccionaris),
les
d 1 interés: o
més un
joves
9
de a
han
dilluns
12
que
té
temps,
per
hores,
fer-se
i
(gratu1t)
heu de portar 2
i
cal
carnet
el
poder
revistes per endur-
donar
dir des
segueixen
les
que de tots
fotos dades
la
fa
gent
molt en
revistes
vigor
El per a
teléfon
de
la
consultes amb el
Biblioteca bibliotecari
és el 672370.
en
10 RAONS PER ANAR A LA BIBLIOTECA
estat:
les
de
i no cal fer-se un carnet nou.
En quant als adults, les materies consultades
lectors
total
tot el mes de febrer.
més
36
Biblioteca
hores,
que
treure llibres i
materies més consul tades
s 1 han
els dissabtes al matí.
1000. notes
o
i
els
la
de
carnet de lector
a
libres
tots
esperam poder tenir el lector número
Com
febrer
155
entre
llegi t
de la Biblioteca.
i
gener. Ens apropam j a als 900 lectors amb carnet de
han
usuaris
(173
que
(100
adul ts
En tot el mes de
cultural
que proposa l 1 Ajuntament andritxol.
els
(pagina següent)
13
1.- Passar una bona estona triant un bon llibre 2.- Agafar informació per a fer qualsevol treball 3.- Llegir una novel·la en un ambient tranquil i silenciós 4.- Consultar informació de temes de la Col·leció Local (Andratx i la resta de Balears) 5.- Llegir qualsevol dels 4 Diaris de Mallorca 6.- Llegir revistes d'entre els 40 títols diferents 7.- Llegir "N'ALÍ" o ''Maganova-Andratx'' 8.- Llegir un conte infantil assegut a un coixí
9.- Treure llibres i revistes per a llegir a casa; gratuit 10.-0btenir en tot moment l'ajud del bibliotecari (Rafel) ¡ i moltes més !
Penseu que a partir del proper mes d' abril, a la Biblioteca, tant amb el més peti ts,
comengarem a fer acti vi tats
com amb els joves i
especialment el Dia del Llibre, que sera el 23 d'abril. Vos esperam a tots: petits i grans. VINA A LA BIBLIOTECA ¡ FES-TE'N SOCI !
adul ts.
I
mol t
14
-----------------------------SES NOSTRES COSES Al
receptari
Esteva
vos
hem
1
d ametlles pel
ben
que
perfecta
de
a
cercat
una
barroca
latres
per
Mestre
a
i
Tomeu
lo
salsa
el vi.
exotica
ingredients,
acompanyar
i
animals
ho
amb
les
Tirau-hi
coure
1
d api la fi,
espícies;
mi tja
i
la
el
afegiu-hi
brou
hora
cotna
banyu-lo
amb de
llimona;
per el xines o colador fi, de
espícies
la salsa d 1 ametlles
si
i
rectificau cal;
tira u
damunt el
ros ti t
trocejat, donau-li un bull
100 grs. de mantega
i
serviu-
ho guarnit de trocets de pa frit.
400 grs. d 1 ametlles escaldades i pelades 80 grs. de xocolata de pedra
LO COC DE S'ARRACÓ
1 tallada de pa de pages frit 1/2 ceba tallada ben fina 1 cotna de llimona 1 polsim de canyella 3/4 litre de bon brou 1 tassonet de vi sec 1 tronxo d 1 api El suc del
ros ti t
de
la
pega :que
haguem feta al forn. Sal, prebe negre i nou noscada
Capolau les ceba suar.
dins dins
les
un la
afegiu-hi rallada i
picau-
Sofregiu
mantega
i
coure la
o
morter.
Incorporau
deixau-les
ametlles
les cinc
xocolata,
el pa trocejat.
la
deixau-la
ametlles
a
després
de salsejar són: SALSA D 'AMETLLES
brot
turmix
sobretot pel colomins que tan difícils
o
el
ros ti t.
Passau-ho
sal
deixau-
el suc del
de ploma, sien de caga o bé casolans,
pel
i
amb
i
minutets; previament Assaonau-
SES NOSTRES COSES-----------------------------
15
-------------------------~--SES NOSTRES COSES ~~~--~----------------~~-Si per
pel
cert
mes
no
hi
i
per
flori ts
i
l'Illa de
és
dels
la qual
la
cosa volem disculpar-nos a
a
participarem
elaboració de N' AL!,
parlar
-que
febrer,
de
tapie
amet l lers
1' apropament
de
la
ció i millor repartirles per infini tat de comergos llaminaries
és curi6s que aquestes tant
es
troben
botiga d' alimentació,
a
una
cosa lógica, ...
o no tant, com a indrets tant estranys com
cafes,
estancs,
fins
i
tot
novella Primavera que aquest paisatge
a papereries i
tan
parlem de les tendes especiali tzades,
hermós
oblidar peus
que
en
enguany -
el
amb
marg
posa
que
com
d'assortir-nos a moments d'aniversaris
de
fred
di a
reconéixer el
que
temps
i
venen,
quan
venen
ens
pluja blanca i d' ametller; a
la
porta
el
mes
tan olorosa
els
nostra
de
d'aquella
resultat
el
és
de
flors
ametllons,
infantesa
que
eren
pura
llepolia, y que ens du a
la memoria
aquells
roguiners,
que
anys
j amai
riolers tornen,
suaus records a ~s
s'escolen.
gaire senti t en i
ben
pero
que
són
que
els
anys
cert
no
té
al·lots
d' avui
frese,
llet6s
apreciin
el
pe ti t
frui t,
que
de
que
els
di a
amenagats
i
mida
que
no
prou
bé
ben
a
menjar-ne · mol ts,
prop,
tenen a .1' abast
mil
si
pensam
llepolies
o
festes
que mol t
recomenades pels mi tjans de Comunica-
negocis
infantils
a
1' hora
el
I
més
curiós és que el col·lectiu de metges i
dietistes
resul tats el
consum
de
tals
ens
alerten
que a
dels
mals
la llarga pot tenir
indiscriminat articles
i
i
excesiu
que,
a
més
a
més, fan que les visites als odontoleg dels que i
infants falta
sovintegin .
molta
preventiva,
Fa
educació tan
a
més
sanitaria
1' Escola
a
casa mateix. I
ho
deixam
aquí,
perque
ja tehim la síndrome de
"predicador
quaresmer"
tasca
del
genuinament
que
director
que de
és
més
N' AL!
no pas nostra. Tot i havent tractat d'ametllers
érem
car ens duria un colic, no "misserere" pero
no
indicant-nos
i sobretot així com velen. El
ja
que són vertaders
que
estacions
podem
i
els
de
fort
no
ens
qualque
que hem
gaire
les
evoca,
terra,
tot i
no
ens
kioscs,
i
ametllons,
té
relació
en estar al que tant
tal
com
lliga
parlem
d'un
plat
amb
1' esmentat
punt
final:
al tres amb
plats
que frui t
1' ametlla,
frui ts dolgos
salats.
S ES NOSTR ES COSE S-----------------------------
secs, com
vn ~deTeatre
16
199 5-
ANDRATI
La
Mostra
moguent
de
cada
Teatre
dissabte
ara,
hi
cap
ha
la
a
obra
pel contrari, cap
que
baixa di r
hagut
que
gent
fina
extraordinaria,
pero
tampoc
n'hi
ha
hagut
desentonas
per
la
se va
i
públic
el
aixo
per
......... .. ~ .. 1
podem
assistent
fins
.
diumenge,
(aquesta el
setmana
febrer,
Son
de
.
Carnaval),
era
COVERBOS
grup
de
26
' ..
·.
ara hi va de gust. El
..,: ..
~:
"comedia'~
enguany,
qualitat,
.~: .
continúa
a fer la sorti da i anar a la No
....
Ferriol
presenta l'obra de Francesc Lorenzo, EL MEU VEINAT ÉS UN ha
estat
l'obra
el
dia
Potser per
fluix,
més
sí,
en
BARRUT.
interpretació
la
i l'assistencia de públic.
vist fins ara,
Artística
1' obra
DE
de
MADO
Mur era
Martí ROSA.
Mayol ,
Una
a més no poder,
la represen-
representa
tació. Ho feren molt bé,
i
ES
assistent,
Els
malament
de
Muro
per no
ho al
agradaren
i
SOGRE
costumista
ja vista en
escenificada
"Mostres" grups.
obra
altres
grup
feren públic
DE
Frau
SASTRE, que
11
FOC
era
original a
de
mar9,
especialment
"lladres",
amb
passarem
una
els panxada
de riure. El grup
dissabte,
18
PAASSATKIIPS
de
de
mar9,
Son
el
Sardina
escenificaren 1' obra de Narcís Murió,
la
SES de vega da
El's de Son
el
Puigpunyent
de
l'Obra
presentaren DES
el públic
A LA LLUM DE L'AUBA.
dissabte,
GALL
dos
al tres
assistent. El
d • escena
i mescla de la reali tat i
El dissabte, 4 de mar9, l'Agrupació
amb sortides
clasics
a
les
Sardina
ja
nos tres
Mostres,
AGULLES
sempre ho fan bé.
Gabriel
riure poc.
actor
protagonista. Ha estat lo més original
uns i
Enguany pero feren
L' obra era mol t
amb certs aires
de
bé
per
especial ment
són
dramatica,
"culebrón". en
Toni
Mol t Pe re
17
Ferrer, que broda el "paper" del Sen Biel. Pel dissabte, 25 de marg, esta en programa el grup Arts i Oficis d'Eivissa, que presenta LA CASA DE BERNARDA ALBA de Federico García Larca. I una novetat: Sembla que per problemes d' orde t ecni c,
el
grup de BUNYOLA NO
PODRÁ
PRESENTAR, el dissabte 1 d'abril, l'obra anunc i a da, EN PERE POCA POR: En el seu Lloc vindra la COMPAÑÍA GUADALUPE VAZQUEZ que pres entera l' obra
LA ENEMIGA de Dario Niccomedi
Durant 13 dies ha representat aquesta obra a la Sala Mozart de Ciutat, Entre els actors hi ha en Joan Porcel.
111
TODOPARALACASA S.l. .
~-alk:ia.33
,......
Tel.:105303 Fax.:10 50 53
07150 - ANDRAITX
Gabriel Pajol Ban:cl6 • BICIIODOIBliCOS
·. AIAaON Y VINtA
•
1BIVIIOiis ~t· ""'·~i ··u-il'"'
~~· .. !::tl~~r~
~ ".l
' ·.t.. / ~
18
OFICIS A ANDRATX per Rafel Oliver Grammatico
TONI CALAFAT
"PINO"
PESCADOR
per
P- Per que es fa un, pescador?
he R.
Per
a
mi
tradici6 familiar. ja
es
dedicaven
de ben pe ti t, i
ha
Els a
estat meus
la
una
novetat;
tingut
mai
al
meu
temps
de
cas,
no
pensar-ha,
sempre he estat a la mar.
padrina
pesca;
j a coneixia
la
la
jo, barca
P- ¿ A on et
sents
més
segur,
he
tingut
a la mar o a la terra ?
tot el que hi ha al seu vol tant:
R-
el mar.
P-
¿Que
atreu
·a
un
home
a
ma r
ni
l ' ha
por;
m'hi
tinc
por
mai
mar
sent
molt
segur
d'anar-me'n
i
sol.
no Així
mateix m'han passat moltes coses.
fer-se a la mar? R- El qui
la
A
no
vista
ha
anat
mai
una especie d' atracció
pot i
a
la
sentir
P-
¿
Quínes
quali tats
ha
de
tenir un bon pescador ?
curiosi tat Avui
en
dia
ho
pot
esser
19
tothom,
pel
fet
que
els
tecnologics fan la feina més Algún
temps
bona
havies
memoria
per
senyals
de
per i
per
d anar
descal9
i
de
havies
arromangat
perque
i
tenies
fred;
tot
Abans,
no hi havia roba d 1 aigua, mol t
regies
te
passavem ten ir
que
salut i ser ben fort.
RPon9a
amb el qual
aquesta
escórpores,
~s
de
3
faig
des
mig d al9ada i aquesta
d 1 abril
una
una xarxa consta
1
"panyos";
pesca
fins
la
si ens
A l hivern pese
es
faig
xarxa
fent
una
una
"jonquillo", especial, amb
arrossegada
peti ta
xarxes i sacs. De
pescava
el el "gerret";
amb
era una
"s 1 art" molt
xarxa
grossa i també amb una arrossegada.
ra
empravem són
el
unes
sistema faixes
d espart
terra;
tot aixo es
d 1 Egos, Sa Dragonera, tu1a
tot
un
la
barca
feia a
etc.
esdeveniment
i
que els
i
1
pescadors havien d estar a a
a
la
El
comarca
quedarem
a
zero.
per
a
nosaltres
80%
un
per a pescar ?
Rquasi
Normalment
és
mal
1 1 hi vern,
de
perque
cada di a pots anar a
Pero, a
l 1 estiu,
totes
de
pot
dir.
A
es ser
formes
a
la
mar.
vegades,
millor,
1 1 estiu
pero
es
pot
fer més feina més dies. La
pesca molts
massa
ha
davallat
motius:
tecnicament,
s 1 ha
ha
barques al
s arribava
a
40
motiu són les que
quan
un Avui
cavalls abans
cavalls.
aigües es
és
peix.
500
amb
motor,
1
al
i
avan9at
aixo
i
seriós perjudici per hi
mol t
només
Un
altre
brutes
tiren
a
de
i
els
la
mar;
i
aquí
1
"farnell"
1
i
lleven
suposa
res idus
d homes
nombrosos
grups
Amb
important
la
for9a
jovenet
Terranova".
Tota la zona de Sant Elm i Sa Dragone-
per
1
amb
"Sa
de
d 1 Andratx és, sens dubte, Sa Dragonera
finals
a
de novembre.
ho
a
més
cap-
agafes
tecnica
gran varietat de peix. de 1 metre i
Santa
des
P- ¿ Quína és la millor temporada
raijos, déntols, llagostes i sirvioles amb
Generalment
de la nostra feina.
amb el trasmall,
agaf:
feina
fins
lloc
P- ¿Amb quínes arts pesques? R- Actualment
Quína és la zona de
teva ?
una
temporades;
havia d 1 estar al cap. 1
facil.
tenir
que
P- ¿
aparells
cala
aixo fa també es tan
mol t
inclosos
mal
els
vaixells
que
que
respecten
no
de
vénen
innombrables a
1 1 estiu
1 1 entorn
a
i
on
es troben.
constitreballós
P- ¿ Com vens el peix i a quí?
·entre un gran nombre de :pescadors.Avui en
dia
ja
va a lo seu.
s 1 ha
perdut
i
R- Ven el
tothom a
la llonj a
del
peix Port;
la
meva de
dona
vegades,
20
quan hi ha un excés de peix,
també
el portam a
Tenim
vendre
a
Palma.
una clientela fixa de gent particular.
la confraria de pescadors ? Rd'Andratx de
P-
Quín
¿
peix
t 1 agrada
més
pescar, i quín, menjar ? R- Un
més
pescar
les
és
el
sirvioles
amb
i
moll,
també
he
Bé,
una
es
diu
cara
classe
que de
"bon-jesús", lletja
i
m1 agrada
no
"bes tina"
que
i
una
que
un
té
gust
mol t
fort. P- ¿
d 1 aquesta
Que detestes més
feina ? La
R-
la mar i
a
Surs
inseguretat.
saps
com
Hi
anira.
del
inclemencies
dofins,
he de de
fet
6
un
meses: setembre
amb aquest
ormejos
temps,
P-
petit de
estudi
d'abril
1'1
de espai
al
1994.
de
Els
temps,
em produ:Lren a les xarxes de trasmall perjudicis per valor de 1.660.000 ~s
no
un incert el dia que els et
!libre
que
1 1 any
abans
¿
ja
i
1916,
que
a De u
existia.
Quín
és
La
finalitat
Rés
la
de
va
esser
l'objecte
protegir
pescadors
de
la
principal ajudar
i
tecnicament
tant
en la qüestió economica;
als com
aixo consta
a un dels apartats del nostre estatut. De
totes
més
es
formes, va
la unió i
de
perdent
cada
vegada
senti t
el
de
solidari tat dels pescadors
aixo cree que PGiSSa
en
tots
els
conseqüencia
té
declaració
de
ambits i !loes.
foradin
la
xarxa;
per Sa
~
dofins
fan
mol t
de mal.
a
vos al tres
Dragonera
declaraci6 Sa
a
la
Conselleria Miquel
quedarem de
Sa
Pare
que
Dragonera
la
Natural
de
a
una de
Pesca
nou
la
de i
qua!
Pare Natural a f ec t ara' a 1 a
no
professional
a
la
reunió
d'agricultura
Mas su ti, el
de
tenir
General
Dr.
Natural
abans
pescadora
el
Pesca,
Pare
varem
amb
pesca com es va constituir
com
de
a
temps
Dragonera,
confraria
la
com
Poc
R-
pescadora P- ¿ Quan i
Quína
¿
p-
els
Amb
defina •••
pels
desfets
13
molt
creada.
ha
molts contratemps: correnties marines,
al
de
fa
cada dia tens una aventura
mai
llarg
de
darrer
fer més de cent anys
i
dofins
segur
el
tot
m1 agrada
1 1 únic
mol t
nova;
data
des
pescadors
confraria ?
menjar,
és
el
de
ja
almadrava,
per amunt.
peix.
existeix
vist
que quan les agafes fan de 10 kilos
Per
confraria
temps;
ben
dels peixos que m1 agrada
La
artesanal
d 1 Andratx.
En
dels Miquel
Massuti sap que aquest lloc representa
21 el
80%
de
la
nostra
feina
moment tot segueix i gual; només que
esta més
clar,
ja
que
un
esperam
i
tot
és
de
en teor ia,
aparaulat
endavant
i
quedi
més
assumpte
molt
Vaig tenir la me a
la
sang
barca
i
freda demanar
a poder fermar la nau a i
així
al la,
arribar
e m vaig
de
quedar-
cardes
la "gambera",
al
port.
esvaí
per
Una un
vegada cap
que
a
cala
havia rebut abans.
delicat i important.
El saegon accident va ser P-
Com
¿
1' expansió
veus
de
En
em dors,
a nasal tres,
¡ ja basta
de
un
molt
complet poca
vigilancia
i,
la veri tat,
de
acomplir,
massa
que
pescadors
tant
i
a
que
els
valen
amb
res:
és
la
estam a aquest la a
Sant
els
ningú
un
comlet de
per
a
barca
com
a
i
passat
s'hi
que
diu
crea
contra
tot
de
esportiu aixo
ens
perjudica bastant.
P- ¿ Has
tingut
qualque
vegada
(roca
rompre a
amb
tingut
mon
pare
no
Port d' Andratx, de
les
ens
envestí
i
gaire a
Pes cava
enfora
una
ens trenca
vaig
pescar
del
d' el les la
vaig
en
a
1' aigua).
i
un Vaig
la barca comenga
d' aigua.
Pedro
pegar
Sort
que
Mand i lego,
va
em
dona
un remole i vaig tornar al Port traguent aigua
tot
el
tem,porals
camí.
També
tral: dorencs,
he
ti ngut
pero,
per
sort, sempre me n'he sortit bé .
P- ¿ Pescador i pianista ? -
barc a .
Si,
és
un
que
seria
difícil
un
pescador
que
poc
estrany.
trabar toqui
a
el
Cree
Mallorca piano;
és
una combinació certament rara. Vaig comenc;ar ben prest a piano.
Als
anys,
14
la Parroquia.
De
de
les
pescar
anava
a
a
amb
del
7
amb
viatge)
i,
estudiar
1' ajud
jovenot,
Ciutat
( 4 hÓres de
de
quan
venia
matí,
me'n
els
"correus"
després d' es tu-
diar un parell d'hores a
Palma,
al
1' horabaixa
Port
a
tot-d'una
7
anava
pescar; i
les
a
de
altre
cop
tornava
a
la
descansava
estones
on
Era
podia.
mol t sacrificada,
pero a
a
una
i mar la .
vida
mi m agradava 1
molt tocar el piano.
1 'hora d' entrada
"gamb eres ", i
dos.
i dins
omplir-se
barca N' he
di a
les helices
passar
a
algún accident a la mar ? R-
confiar
escull
La
es
port
que
el
d'Andratx
en
d'un ja
fan
vaixells
pescadors
vaig
després
desastre.
estiu
Aquest
tata
normes
els
plataforma
Elm,
veig
tenim
seus
la
construcció
falta
estiuejants
i
confraria
ha
és que no 1 'he
regles
esportius
hi
democraC'ia
la manera de fer la feina, tenim
de
l'estiu,
desgavell;
o
Els
classe
A
!,
responsab i litat,
de
enlloc.
esportius
presencia
vaixells de recreac i ó és
els pesca-
ports
d'indiscriminada
i
Basset.
mol t i, de tornada, amb la mar calmosa,
naus esportives al Port ? R- Per
per
Ara me
aviat
mateix, per
només a
poder
el temp s a la música.
desi g
jubi l ar-
dedicar
tot
22,
ROSES I MEL A L'ARGENT DEL CAFt NOU VINT I CINC ANYS EN CONVIVtNCIA
Vint-i-cinc anys enganxats a
i caramels, 1 1 hane a 1 1 estiu del carret
la historia i al paisatge de sa PlaQa.
d 1 un gelat dolc;i de gust únic. I a l 1 an
A n Ant ohia i a n en Guiem, la vall, -
bra dels pins (que avui j a no hi són) i
1
1
potser els captivés aviat perque
pens~
de les parets del que feia de mercat, un
ssin en dir-nos adéu tardo d hora.
d~cres
Diuen que j a es veuen arrelats per a s
via de ser el gran mercat dels
sempre. Potser Andratx (muntanyes, ar-
a Son Mas.
1
hi va néixer en pe ti t el que
~
d~cres
bres florits, port de mar, blau i verd ••• ) els estira forQa: can si mai
ha-
r:esprés , varen venir les requines
guessin abandonat el seu SÓller natiu.
i ho varen destruir tot.
O bé, a dintre, bateguin els mateixos
el jardÍ i la font, es faria més
sentin~nt
lita i els veins des dels seus portals -
de convivencia. Varen arribar potser un cap
al tard, d 1 un mar<; també ventós • ()Jan
el fruit de 1 1 ametller encara no es ametlla ni ametlló.
Sa
PlaQa, llavors, i
en aquella hora, que els teuleders cer caven joc als pins, feia olor d 1 algues i de sal del darrer peix frese venut al pedrÍS abans que la peixetera toqués el corn i enfilés amb el cove i les ba
podien observar el
Sa
mov~nt
PlaQa, amb cosmo~
dels quatre
cantons. Veins queja no hi son, uns: 1 1 amo i sa madona de can Taio, es Pobil,el barber Ranpeolas, els de can Andreu, i d 1 altres. Entretant que a sa Plac;a s 1 hi veien cares noves i florir una altra fesania, n 1 Antonia i en Guiem contemplaven amb plaer can arribaven els seus fills. Avui j a andri txols i falaguers •
Els
I així s 1 escriu la historia, i la
cridaners, s 1 amuntejaven amb -
historia del cafe Nou continua. Amb la -
els llibresdavant les portes de l 1 aca-
mateixa felicitat també ho deuen veure -
demia de ca don Jaume. En Toni, el saig
can els que els divendres dia deu varen
tocava la tranpetabaix el pi recordant
assistir a la festa-- passejant de bracet
émb la crida que havíem d 1 anar a pagar
més enlla de la capa d 1 ozono, dos esti--
els impostes. El centre de sa PlaQa era
mats del cafe Nou: mado Jeronia i en Jau
un buc de
me Tieta. Ells, endrec;ant poemes que mai
lances cap als barris periférics • al~ots,
c~nt
amb entrades amples,
barrades amb barreres de ferro gruixut; i un temple, on s 1 hi puj ava amb una
e~
tendrem la sort de poder llegir; en Jaume, toscanelli als llavis, restaurant les
cala de caragol ••• I a un costat,
ju-
peces del museu del cel, perque quan hi
gant amb el paisatge, a prop del
cafe,
arribem faci goig de veure-lo. En Jaume
en Baltasar, 1 1 amo del quiosc de pipes
i mado Jeronia, no són aquí, pero aquell
23
divendres de boleros i coca amb verdura segur que també s 'hi trobaven entre la
i que durant mol ts d 1 anys pogueu esser nostros.
gent. Antonia , G.liem, gracies per tot,
BIEL
Jo me creía que era ahir
Hi havia un bufet fred
i ja fa vint i cinc anys,
que, creí-me, que escarrufava,
i quasi tots els teus infants
sa gent bevia i menjava
ja són batiats aqui.
perque no hi faltava res.
Jo et vull dar s'enhorabona
Í menos mal que en Guillem
perque ho vares fer molt bé
frena sa calabruixada
tu has estat es primer
agafa sa palangana
un cafeter així com toca.
per donar-ne a n'es client.
Manco mal que feia vent i es temps no acompanyava perque amb aquella famada haguessis quedat malament.
Pero tu no tornes vell, i molt menos sa madona que ahir anava fora corda darrera aquest desgavell.
24
PAGINA LITERARIA Rafel Oliver Grammatico
Comengam avui 1
per
la
1
l autor d aques
CAPTIU",
i
publicació 1
racó
de
a
n 1 aquesta
la Revista.
El
1 1 any passat va ser guardonat
Porcel" de prosa narra ti va.
Esta escri t
secció 1
relat
amb
se
d 1 un
relat
titula:
"HISTORIA D'UN
un accésit al Premi
en deu
capí tols
i
escri t
a
"Bal tasar
cada número
de
la Revista sortira publicat aquí mateix un capítol. Després continuam amb els apartats habituals de cada mes.
"HISTORIA D'UN CAPTIU"
CAPÍTOL I: EL SETGE (L 1 aflicció, com el ferrer 1 ens forja a cops ). Bovee. L 1 assalt els havia agafat per sorpresa
nanés caure la nit. la vall 1 funejant 1 restava en ].:X)C
tm
tenebrós silenci 1
llarg i
dens.
Les
més de mig centenar de cases raTEI1ien
desolades i als carrerons irrperava
tm
rralendreg:
arralagarra
d 1 objectes
confonnant
tetri'QUes
visions;
plaeyÍvol
llambordes
enllardades de sang negrosa i - cossoo en cadaverica ]XlSU!ra; alíes el setge i
tma
ésser
i
f~lics gossos
tinguts. a
enst.miDt
desena de pares furgant
poble
els
treballs
dels
1 1 enterrament
la
evitat
dels seus rnent>res 1
per
neteja morts.
del Foque
d 1 algún
p€rdua
algunes d 1 elles
ja
no
existien i moltes altres havien quedat orfes. la tragectia es feia evident
a
pesarosa
i
la ploralla incontrolable de les dones;
els _hanes clanaven venjanga 1 els cristallins
sofert
tm
altre
Durant tres
cap
Feia més de cinc
a la nit 1
].:X)C
sorprenent i
sobtada.
del puig Cornador donnia en brut 1
El guaita dilatada
tma
havent
abandonat
llargs
ifeixucs
dies
poble restal...lr8. la irratge nomal de i
i
i
famílies havien
anys que no succel:a i sobrevingué la catastrofe
nu
repartiren
ulls denotaven r8bia i furor.
el ferotge ataca sarraí.
anbriaguesa 1
Es
la restauració del ordre i
inerts
ermig de la miseria. Andratx havia
a tma plaga; el nerviosisme i la fUria incon-
cada
la vall
família intenta sobreviure
arrb
que els havia quedat. Els moros 1 _a
a més de sarbrar la mort s 1 endugueren amb
ells
ila
alguns
el
el
més
desolació 1
hanes
forts
la feina per tma fanella en ]XlSsessiva i
per a rarar a les §aleres i tata mena d 1 utensi-
aberrant relació corporal al cim;
lis i anirrals ctamestics.
suosa i el pel escabellat del tot. al poble 1
els supervivents
de
la
la pell
família més agreujada. fou
Abaix 1
la
invasió
irresponsable
morisca consideraven llur situació aplegpts
tots els
guaita
marb~
del
puig
la
del
Cornador;
havien perit en la lluita 1
25 al refugi a:JI1Ú
dooa i tres fills.
el
Antcni,
pobre
apallissat pels ve'ins a fet prescner, tma
desgmciat,
dies
rrasrorra de la capital, fooca. i
La llar del malaguanyat ferrer
castigada arb els rrorts de 1 1 avi,
fugia en velcx; galq:> de 1' estable cap al
m
carp. ~ibé
tarrbé
tunrentat,
no sortia de casa·• la mare m
planyívola
La mare donnia al
llit
d 1 ajudar
anírnicament
i
a
els veln.s assmtim davant el
la mare;
intentar
a
sanar
fill amb la pcssibilitat de la seva recuperaci ó
de bon 8nim.
Els dies es fei m pesats i
rmdit
T6TpS després. Guillem es va recuperar
mateixa ¡xxlia mantmir 1 1 mteresa i disposici ó
lentes
rcmania
la
tomaveus de rrort a 1 1 obscura vivenda.
perü ni ella
procurava ajudar"-lo,
i
deixava
arb febre alta i un estentori estossec provocav
seriosament
actib.ld,
queda
Guillem
enyoran;a
al terra, fatigat.
del ferrer i el fill major , Guillem. El noi
-al alba,
retrospectiva
la filia
Nanés restavm vius la dooa
i ell mateix.
febles es resguarda-
rrorí trepitjada pels cascoo d 1 tma euga que
hunida.
fou
rres
ven de 1 1 acui t rrortal. La germana d 1 en Guillem
fou
la seva fugida i
finalitza els seus
els
00
nostal.giques.
A la
i
perO entre ells es feim creus
les nits
petria
Esperant el fatal i irreversible desenllag-
germana menor i 1 1 avi. La tristesa del record de la rapida lluita pertorbava el seu cervell
cercar
tota mena
Guillem, de
1 1 acarparwava
remeis
del ccp rebut i
recuperai'-Se
que
que
a
pareixia
els rrorcs
no
tots
tomassin
a
esperavm aparelXer.
La vall anava poc a poc recobrant el batee
al llun, el cap del pare que intentava defendre
norna1 m la vida tran::¡uil:la, pobre i pagesa
la filla de 1 1 aguait d 1 altres rrorcs. ell
que
de
Durant rrolts rnesoo el poble intentava
d 1un tall arb la volll'llimsa espasa refulgint
recordava
aniga
recordava
espasm:)dics
la visió d 1un sarraí, gran i fort, escurc;:ant
Guillem
Maria,
tomarim la salut a la mare.
i no aconseguia ordenar els pmsaments.
vCmi ts
veure
el mal estat de la dissortada dooa.
llar,
Guillem raJ'lffiDrava el record del pare, · la
Entre
al
que partaven els habitants.
intanta
evitar--ho perO els seus quinze arzys no el
pennetim lluitar centra els invasors;
pagué,
jtnt a
la
mare,
córrer
n::més
esp¡:a'dit
ANKCDOTARI D'ESCRIPTORS -
La recerca de
la perfecció per part
la posteri tat un classic nacional
i
de
dotze
una obra literaria· mestra.
un dels més grans manuscri t
llatí
poetes
devia esser
romans,
cremat,
de Virgili
!libres, V{rg{l{, ~ ~ •
la
perque no havia
L 1 emperador roma, August, intervengu~
tingut
bé
Eneida,
acceptat
d e1xa · ' 1ns · t rucc1ons ·
quasi
que,
una
costa
epopeia
generalment quan
temps
de
a
morís,
com el
polir-lo.
i contrarresta la p e tic i ó de Virgili.
26
Va fer que al tres aplicassin el poc poliment que fes
requerí t
i
ordena
que l'obra fes publicada. -
Herman Melville no
mol t temps després de pel
fracas
11
arrela 11
la seva mort,
comercial de Moby Dick
a la ploma i
com a
figura litararia important fins
1 'any 1891. ( 1851)
i
S' havia desil·lusionat tant
al tres
es convertí en un obscur empleat a
novel·! es
que
renoncia
1' administració de Duanes
de Nova York. Billy Budd ni tan sols fou publicat abans de 1924.
PARAULES - Filologicament la paraula 11
gu
11
d'un nin.
fermes
i
Tersa,
11
Kodak 11 és
abrupta fins
inflexibles consonants als
disparador d una maquina de 1
a
tan sense sentí t
la rudesa, dos
extrems,
fotografiar.
¿Que
com el
primer
mossegada literalment per salta a
més
la cara
podría
l' inventor 1 George Eastman, xerrant de l' origen del nom de
com
demanar?
el
digué
la seva maquina 1
Kodak. - Els habitants de la ciutat de Soloi, a l'antiga Cilícia (ara Turquía), es feren famosos
per les seves peculiari tats
al xerrar de
la !lengua dels
conqueridors grecs, que una falta de sintaxi es diu avui "solecisme".
FRASES ctLEBRES El ric menja, el pobre s'alimenta.
Quevedo
- D'humans és fallar, i de necis romandre a !'error. - El dubte és la clau del coneixement. -
Ciceró
Proverbi persa
Els di vertiments són la felici tat de la gent que no
sap
pensar. Pppe
GREGUERIES DE GÓMEZ DE LA SERNA -
El
11
barman 11
esta al millar refugi per al
torero de
la
plaga
toros de la vida. Li costava tant engolir una pastilla com si ·s•engolís la Lluna. - El bebé es saluda a sí mateix donant-se la ma al peu. El salze toca l'arpa a l'aigua.
de
27
VOCABULARI DE BARBARISMES BARBARISME.
FORMA CORRECTA
Balsa
Rai
Bandeja
Palangana
Bandido
Bandoler
Bando
Bandol
Banquete
Banquet
Banquillo
Banquet
Banyo
Bany
Barandilla
Barana
Baratillo
Mercat de vell
Barato
Barat
Una
abra~ada:
~
t. L.. UNA IND. GIES
PS'Oe
PS'OE
f'~OE
pp
Rafel Oliver Grammatico
28
ENDEVINAU 9~!-~~ I
SUANYEU UN MILIÓ
Una foto color sepia trabada a l'infern del folre d'una vella jaqueta. El nin estudiant no
és
ni
Miquel,
ni
Toni,
ni
Joan ...
I
avui
ja no
és cap nin. Si endevinau quí és podeu guanyar un amanyacs, compliments, besades,
petons,
mi lió manetes,
d' afalacs,
moixanes,
estirades de
carícies,
cabell,
a l'orella, delit, delícies, plaer, molt de plaer ... Trieu el que millar us vagi bé ... La solució de tot plegat al proxim número. (Es pot enviar la resposta a Revista N'ALÍ, Apt. 79 07150 ANDRATX)
bufades
29
**
VADE GLOSES
**
(Contades per Na Joana-Aina Martorell Tomas)
1
El Rei n ha fe tes fer crides 1
Viva 1 amor
Al cap de set sebnanes viva l 1 amor ¡
1
que crides n ha fetes fer
porquerola la va fer
que en viva , que en viva
que en viva, que en viva
1
que crides n ha fetes fer
porquerola la va fer
que en viva el naronger •
que en viva el naronger
Que tots los mes
galants hornos
viva l 1 amor que en viva, que en viva a la guerra se 1 n han d 1 anar que en viva el naronger. ho fara D:m Joan
que en viva, que en viva li apareix un cavaller que en viva el naronger
viva 1 1 amor
que la muller j ove té
em vols dir on es 1 1 hostal primer
que en viva, que en viva 'que la muller j ove té
qu~
eh viva, que en viva
~¡
on és l 1 hostal primer
que en viva el naronger. La deixara a sa mare
que en viva el naronger A ca
1 1 amor
la meva sogra
viva l 1 éi'OC>r ¡
élllb aqueixa no hi venc
bé
que en viva, que en viva i anb aqueixa no hi venc bé que en viva
li apareix un cavaller
Bones tardes ¡ porquerola
viva 1 1 amor ¡
viva
1 1 amor i
viva
a la guerra se 1 n han d 1 anar
can
I al cap de los set anys
el naronger i
La deixara amb sa sogra
viva 1 1 amor anb aqueixa j a hi va bé que en viva, que en viva
li ptendran molt bé que en viva, que en viva li atendran mol t bé q0e en viva el naronger Me vols dir tu, porquerola,
viva 1 1 amor de que fas el teu menjar que en viva , que en viva
anb aqueixa j a hi ve bé
de que fas el teu menjar
que en viva el naronger
que en viva el naronger i
30
D'un ~de pa d'ordi viva l'anor i que els cans ja no en volen més
El fara mi> la meva filla
que en viva, que en viva ¡
viva l'anor f
que els cans j a no en volen mes
élllb aqueixa no hi venc bé
que en viva el naronger ¡
que en viva, que en viva ¡ anb aqueixa no hi venc
Me vols dir, tu , porquerola,
bé
que en viva el naronger ¡
viva l'amor ¡ de que fas el teu beguer
El fara amb la porquerola
que en viva, que en viva
viva l'amor
de que fas el teu beguer
anb aqueixa j a hi venc bé
que en viva el naronger ¡
que en viva, que en viva anb aqueixa j a i venc bé
D'un bassiot d'aigua bruta
que en viva el naronger ¡
viva l'amor i que els porcs ja n'han fet truger
Vols me dir tu, hostalera
que en viva, que en viva i que els porcs ja n'han fet truger
viva l'amor
que en viva el naronger i
que en viva, que en viva ¡
anb qui he de fer el jeguer anb qui he de fer el j eguer
Eones tardes¡ hostalera,
que en viva el naronger ¡
viva l'anor i les mateixes, cavaller,
El fara éillb la meva filla
que en viva, que en viva
viva l'amor
les mateixes, cavaller,
anb aqueixa no hivenc bé
que en viva el naronger
que en viva, que en viva anb aqueixa no hi venc bé
Me vols dir, tu, hostalera,
que en viva el naronger
j
viva l'amor i anb quihe de fer el menj ar
El fara amb la porquerola
que en viva, que en viva ¡
viva l'amor
amb qui he de fer el menjer
anb aqueixa ja hi venc bé
que en viva el naronger ¡
que en viva, que en viva ¡ cmb aqueixa j a hi vene bé que en viva el naronger ¡
,31
Aixeca't, bruta malvada,
Que si no fóssiu ma mare
viva l'amor ¡
viva l'amor ¡
que els p::>rcs j a van pel carrer
de vos faria un cremer
que en viva, que en viva
que en viva, que en viva
que els p::>rcs j a van pel carrer
de vos faria un cremer
que en viva el naronger ¡
que en viva el naronger
Que hi vagi la vostra filla
I a les muntanyes mes altes
viva l'amor
viva l'amor ¡
que no hi anira ma muller
aniria a ventar el cendrer
que en viva, que en viva ¡
que en viva, que en viva ¡
que no hi anira ma muller
aniria a ventar el cendrer
que en viva el naronger ¡
que en viva el naronger ¡ <DIX>IADES
Es dia que jo vaig néeixer
mu mare se va morir varen batiar mun pare i jo vaig esser es padrí
Colomet, colomet ¡ pegaras llarga volada i diras a mon paret que mu mare s 'ha casada i s'ha cadasa amb un vell,
A Andratx i Calvia ses aigües fresques son bones, pero hi ha unes
al~otes
anb un vell barba gelada que tenia unull tort i s'altre que li penjava.
que serveixen per bubotes per anar a cavar es favar. Contactes
i cantades per na JoanaÁina Martorell Tonas
CAIEIIRIA
SNACK- BAR
tluíjote CliP DE .IAI - MALlORCA
-
+- -+-b•-=·= • . .AIACIDN
..........
(......_
r VDITA
.. ......,
NatMYX
DI MXUTAS
32
**
VA DE GLOSES
**
ANIVERSARI DE :ra:ES
Li diuen es forner o en Tomas Perpinya es cinquanta anys de casar ara les vol celebrar i jo trob que ho fa molt bé, i n 1 Aina que també té ganes de recordar lo que el primer dia va fer.
Heu viscut amb harmonia, i s 1 alegria que heu donat, un i s 1 altre a n 1 es costat, vos heu feta campanyia. I s 1 enveja jo diria, que molt no hi han arribat, a n 1 es cinquanta anys de casat no se veu cada dia.
Has viscut a S 1 Arracó i tens cases a la vila,
Arribar a ses "bodes" d'or,
i, sense dir cap mentida,
amb salut plena i alegria,
has sabut aguantar es timó:
amb coratge i valentia;
has fet d 1 amor i patró
res vos ha feta por.
i no has anat a la deriva.
Ara tendreu lo més bo,
DJs f ills qui més t 1 estima,
amb tan grat companyia,
no importa demenar-ho.
una família unida
Demanau a n 1 el Senyor que vos dQni mol ts d 1_anys de vida. _
que vos estima de bon cor. QJillem
Barceló
esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
33
CLUB ESCACS ANDRATX
Estam immersos
totalment dins el
Campionat
per
equips
de
Mallorca
i
tenim aquí els resultats que han aconseguit els 2 equips nostres participants. El Primer Equip, a la Categoria maxima de l'Illa: PREFERENT: ENCONTRE
JORNADA
RESULTAT
1
ANDRATX - MARIA DE LA SALUT
2
TROPIC - ANDRATX
6 -
3
ANDRATX - POLERIO
2 - 4
4
ALCÚDIA - ANDRATX
5 - 1
5
ANDRATX - SON OLIVA
0'5 - 5'5
6
ANDRATX - MANACOR
3 - 3
7
PALMA - ANDRATX
4 - 2
De moment els resul tats hem guanyat un
no són gaire bons
que que de
(el primer) , hem empatat un al tre
1' 5 de 7 possibles i estam a la zona de descens.
i
5 '5 -0'5
7
o
encontres
5 perduts;
és
A la categoria hi
a
només
dir,
tenim
ha 12
equips
equips més
forts,
i davallen a Primera els 3 darrers. De totes formes els que han de
cal dir que ens ha tocat
lluitar pel
campionat.
jugar amb els
A partir d'ara,
resten 4
contrincants que ens esperen són més accessibles al nostre nivel!
jornades que
fins
i
els ara,
i des de fa molts d'anys han estat sempre de Preferent.
El segon equip del Club
juga a
Segona Categoria i
fins
avui
ha tingut el-s
segUents resultats: ErlCONTRE
RESULTAT
1
SON OLIVA "B" - ANDRATX "B"
(aplac;at)
2
ANDRATX "B" - BINISSALEM
0'5 - 3'5
3
CAMPOS "B" - ANDRATX "B"
3
1
4
ANDRATX "B" - PORRERES "B"
3
1
JORNADA
34
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
El
EQUITATIVA
6
ANDRATX "B" - GÉNOVA segon
equip
perdut 3; el primer no
"B" -
5
del de
tindra problemes
Club
tots
per
va un
poc
millor:
esta apla<;at.
continuar
ANDRATX
1' any
ve
1'5- 2'5 1'5- 2'5
ha guanyat
Pareix que
"B"
ésser a
que
2
encontres
1' equip
la mateixa
i
n' ha
Andratx
categoria
i
"B" ser
l'equip perque els jugadors més novells agafin experiencia. L' any
proxim,
amb
els
nins
i
nines
de
1 'Escola d' Escacs,
ferem
un
al tre
equip (el "C") per tal de que comencin a competir. Per últim, recordar a les nines i nins de qualsevol edat que si volen aprendre a jugar a
Escacs,
poren venir
al
Club
(Sa
Teulera),
tots
els
dimarts
i
dijous
de 18 a 19 hores, tot gratult. Una abra<;ada: Rafel Oliver Grammatico
SEMANA SANTA 95 SOUD AVION •••••••••••••••••• ~ •• 7.~ AVIONYHOTKL ••••••••••••••••• 24.~
. • BI\IOlílfA, del 13 al 17 • • WOUD y .AI1MEllR'S
Pemm Calpleta••••••••••••• · Pemm Calpleta............
dell2 al16 •• NIXERA del13 al 17 •• CA.'lJ'AIIUA AL ClM'lEID del13 al17
41.~
'37.~
Pemm Calpleta••••••••••••••46.BOO
51.~1'11.
53,ffl) 1'11. ro.~l'll. 65.~1'11.
y MniE aJRE •••
66.~1'11.
~ ~
J!!: EDAD
del 26 JIB['2D al 1 aril lbtel 3 :xxx Calpleta •••••••••. l1liUS y PlRilH) ARfa::H!>/NA.V.ARIU <El 22 al .2 7 de IJE\YO •••••••••••• •••
e:i>msim
"L'AGENCIA D'ANDRATX" Plz. Mi.q.Je]. Jbler, n!! 12
tel.
1CE1.63 -
1<ml3
:J:J.~
1'11.
'37 .a:n 1'11.
<.
,
'
-.
,·,.-Si¡
~
,._
."
~
'\.I
¡";' -, •
esports·'~ esports -esports- ésports~ésports-espórts-esports~esports
NOTICIAS DEL C.B. ANDRAITX Resultados Mes de Febrero:
1ª
Autonomica:
Cadetes Masculinos:
Cadetes Femeninos:
Infantil Masculino:
Infantiles Femeninos:
Minis:
Llucmajor
84
Andraitx
74
Andraitx
60
La Salle
74
Esporlas
93
Andraitx
64
Calvia
76
Andraitx
67
R.Llull
53
Andraitx
56
Andraitx
63
Mallorca
66
Na Tessa
47
Andraitx
49
Andraitx
49
Sta. María
20
Na Tessa
16
Andraitx
36
Andraitx
64
Binissalem
54
Andraitx
44
G.Galmés B
21
S.José
55
Andraitx
57
Hispania
43
Andraitx
77
Andraitx
43
Cid e
42
Llucmajor
67
Andraitx
16
Andraitx
15
Santanyí
40
Perlas
31
Andraitx
18
Na Tessa
20
Andraitx
49
Andraitx
35
S.Agustín
32
Sa Pobla
67
Andraitx
35
El equipo de 1ª Autonómica ha tenido un mes
nefasto,
con
4
derrotas
en otros tantos partidos. Aún así mantiene su cómoda 8ª posición. Los cadetes pierden en casa lo que ganan fuera. Ocupan la 3ª posición. Las cadetes son las que mejor progresión tienen,
al mantenerse imbatidas
durante nueve jornadas. Ocupan la 5ª posición. Los infantiles han completado un buen mes imbatidos,
aunque por mínimas
diferencias. A destacar la victoria frente al Cide. Son segundos en la clasificación. Las infantiles ya no reciben tantas
"palizas",
lo que denota una progre-
··"!'-•
35
ft!DOrts - esports -esports- ésport¡-esports-e§PJ)I1s-esports-espor1s
sión en su juego. Siguen penúltimas. Los minis ocupan la 6! posición. A destacar la victoria ante S.
Agustín,
asi como la amplia derrota frente a Sa Pobla.
Infattiles
( 1.994-ffi)
NOS DEJO UN PIONERO DEL BASQUET Para los que
conocimos
el Basquet desde
años 60, no podemos dejar de recordar a y que fue uno de los pioneros de
de
las
hermanas
Mandilego,
etc.,
Alemany,
fue
este deporte
en Andrai tx.
también ya desaparecidos,
Calafell,
M.Oliver.
con los años y
por
equipo el subcampeonato de Mallorca,
en el
A.
Club,
los dejó
D.
Pedro
equipo femenino ·
Pallicer,
una vez entregado
a Félix Oliver, pasara a ocupar la Presidencia del el
allá
Hablamos de Mateo
quien primero entrenara al
hermanas
para después,
comienzos ,
quien en los úl timkos días nos
Pons Pons, que, animado entonces por otros A. Mandilego y Matías Bonet,
sus
hermanas el
relevo
consiguiendo entonces
año 1968 y
1970,
disputando
entonces la fase final de Baleares con equipos de las islas hermanas. De esta semilla ha nacido el Club actual,
y
es por ello que
guardamos buena memoria, le recordamos en estos momentos. Mateo Pons, E.P.D. C.B . A.
los
que
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
C.D. S'ARRACÓ
.. Si
el
S'Arracó,
como
habíamos
FUTBOL 7
dichos el mes pasado, parecía condenado
al
en
descenso
las
ser
por
ha
su
mal
despertado
juego parece
jornadas,
últimas
que
37
ansia
su
Mala las
suerte
futuras
la
que del
figuras
tuvieron S' Arracó,
al perder en casa ante el líder.
luchadora. En Contra el Andrai tx lo luchando
sin
descanso
recibir
un
gol
hacía fue
pensar así:
empate
en
el
a
pesar
Pero
no
terminó
en
goleada.
S'Arracó
el
aunque
de que
tempranero,
encuentro
2-2,
demostró,
se mereció más.
un
día
de
mala
demostraron,
quien ganamos
por 0-1, jornada,
en su
después,
y
en
campo
esta
última
Baleares,
Atlético
al
que derrotamos por 2-1. Después creo
que
de
podríamos
todo
&.0
que
el S'Arracó ha mejorada muchísimo.
lo
) RE&TAURANTE
1
&S1_~
)
(~ ~~ -~ 3)
esto,
asegurar
así
h --~
~tl
repasar
y
TOMEU CURTÓ
el Murense
propio
suerte
tener
pues una semana después
1
a
podemos
ganaron sin problemas.
(
Después del Andrai tx,
todos
fin,
CARRETERA PUERTO DE AN DR AITX
RESERVAS: 10 56 81 07150 ANDRAIT X
fl.Jeva Direocién ''Imrilla'', ''grill''
~alidad
PINTURA Y DECORACIOH ESTUCO VEHECIAHO
C/ Havana, 6- Tel. 105492
AIDRATI {Mallorca)
,..llda Son Mea. 21
· 7180 Andldbt - T llfoao: 10 SI 66
38
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
FU'l'BOL: EL C.D. AHmM'X SIQJE ASPIRMDO AL lfAXDI) A POCX> 1m.
Estamos a siete jornadas del y las aspiraciones del
final Andratx
C.D.
son las máxinas, para un posible as~s
censo directo a un solo punto del me y para optar a jugar
la
PDW..
liguilla,
ya que llevamos seis puntos y el
gol-
Hoy voy a dedicar más tiempo a equipos de nuestro
fútbol
base,
que
són los que pasan por más vicisitudes y a los cuales quiero dar mi
opinión
sobre su conducta.
average a quien nos puede hacer sombra.
Cierto que el equipo juvenil ha si-
Lo dicho, quedan siete jornadas y se-
do el equipo más difícil
rán éstas las que marcarán el
de
signo
dos
todos
cuantos
de gobernar
conforman nuestro
definitivo y a las cuales hay que a-
club y de ello hablo por experiencia y
frontar con todo
con muchos años
optimismo.
En
casa
de
estudio. Si
bien
vendrán el Independiente, el Santanyí ,
este año se esperaba mucho de la plan-
el Alaró
tilla, al final ei descenso puede pro-
y el Son Roca.
desplazarráentos a
Por
Petra,
contra,
Lloseta Y
calvia.
ducirse si el equipo no reacciona. Las causas pueden ser muchas y cada afi-
Creo que serán 1os partidos en casa frente al Santanyí y el Alaró los que
cionado aportaría la suya. La núa es que ha
faltado
en
todo
al final van a inclinar la balanza ca-
nx:rrento orden en el equipo. Quizás los
ra a la obtención del título de campe-
jugadores se han extralimitado en su
ón, si bien creo que el
opti~smo
debe
trabajo; quizás el
entrenador no ha
ser el máximo si nos atenerros a lo pre
tenido presionado al equipo; y quizás
senciado hasta el momento.
la directiva no ha cogido al toro por
Espererros que al final
se Cl..I'TPl an
las predicciones, que ya vendrán tiempos postreros para decidir si censo interesa o no.
el
as-
los cuernos en el m:mento oportuno. Estas son,
a
grandes rasgos,
mis
conclusiones y creo que sobre las mismas tendría que hacerse un estudio pa-
39
esports - esports -esports- esports-esports-esoorts-esports-esports i~usieron
ra ver las posibilidades de que éstas
éstos quienes
se pudieran arreglar. De no ser asi,
des y que sus hijos tuvieron que
quizás con el tiEI'I'PO tengaroos que
petar.
la-
mentar el no haber tarado decisiones en el nanento oportl.Ulo, ya que
\m
po-
sus
voll.Ultares-
Estaroos a sólo 3 serranas de la disputa del VI Maoorial de fútbol
B. En-
sible ascenso llevaría a nuestro fút-
señat, la fiesta del fútbol
bol juvenil a un foso del que costaría
dritxol y que este año va a contar co-
rrucho luego poder salir.
mo siempre con la flor y nata del fút-
También lo acontecido en la pl ant i -
bol juvenil insular,
base an-
ya que
vendrán
lla del equipo de Fútbol-? merece un
l os equipos de División de Honor del
ligero estudio. Conocidos son
R. Mallorca y del CIDE, amén del
los
a-
contecirrnentos que en su momento se
combustible equipo alemán del
produjeron y que hicieron que
95 Dusseldorf y a
fueran
los
in-
Fortuna
cuales deberá
apartados del equipo cuatro jugadores.
enfrentarse nuestro equipo juvenil. Lo
La medida disciplinaria me pareció co-
dicho, un torneo por todo lo alto para
rrecta en el rranento en que se produjo
1os días 13 y 15 del mes de abri 1 .
ya que había que atajar un acto de indisciplina,
aunque luego la posterior
sanción me ha parecido descabellada
y
También en
1a
jornada intermedia
del día 14 se celebrará la diada del fútbol base con torneos al estilo
3x1
fuera de lugar, ya que tras haber da-
en todas las categorías del
ñado la rrarcha del equipo
también s e
benjarranes , i nfantiles y cadetes , · par-
ha querido castigar a unos
j ugador es ,
niños de 8 años a
9,
que no
tienen
~i cipando
Fútbol-?,
todos los equipos de la co-
rrarca, 1o que dará más real ce al día.
ninguna culpa de lo acontecido y que a
También a las 13 '00 habrá la gran pae-
la lar ga ellos no van a comprender por
lla que anualmente se lleva a
qué s e han ensañado con el l os
que sirve para herrranar a toda la gran
los culpables
fueron
sus
cuando
padres.
cabo
y
A
farralia f utbolís tica andritxola. Espe-
éstos sí se tendría que haber castiga-
remos unas jornadas de gran esplendor
do de una u otra rranera, ya que fueron
y
fiesta futbolística.
JOFRE
RECORDS D 'AHIR
Les ''tres Maries", <JJe sartien a les P.roc:essns de Sebra1a Sarta lqJestes
sén les de 1 •aw 1941.
.Abaix "les bla'q.JetEs" <JJe sartien el Día de Pascpa Sén les de 1 •aw 1948
,¡