N'Alí març 1995 (90)

u LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT ANY

IX

n째.

90

Apt. 79

07150 ANDRATX

,,

LES FLORS D'AMETLLER

94

MAR<;

1995

2

CRONICA DELS NOSTRES

FEBRER 1995 BAPTISIIES

José Luís González Ballesteros Alejandro Enseñat Carrillo Juan Manuel ternández Muñoz Marc Ribas LLabrés

MATRIMONIS José María Massip Mandilego

amb

Sandra Navas Martínez

José Antonio Salazar Gutiérrez

amb

Encarnación López Maldica

Antonio Saavedra Carrascosa

amb

Eva Navas Bonnín

DEFUNCIONS Magdalena Colomar Alemany

86 anys

Mateu Pons Pons

69 anys

Araceli Rodríguez Sánchez

87 anys

Pedro Enseñat Alemany

69 anys

Francisco Palazón Cano

87 anys

D!UMENGE, 2 D'ABRIL

I.ENT

A

CAl.

'ti ........ 7

, .... 172881

3

E D I.T O R 1AL LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT

Ja estam en Primavera i

ni

tan

sols

hem

tingut

hi vern, perque, fora de les primeres setmanes de gener Apt. de Correu5 79 07150 ANDRAíX

en que mol t

Editen: Coordinadora Parroquial de Jove5 d'Andratx Centre Cuttural de S'Arracó

benigne.

que esta a

de

fred,

després

Els arbres,

la costa,

entre

han

el

temps

ells

flori t

"el

abans.

ha de

estat 1 'Amor"

Sera bo

"tanta

primavera" o tendrem altra volta set i manca d'aigua?

Amb Santa i

Director: Joan ~relló 1Sansó

féu mol t

la Primavera Pasqua.

vénen

les

Per cert que

estrena enguany ves ti ts,

més

i

flors

i

la

Setmana

la Confraria de

la Sang

més nous,

la qual

cosa

donara sens dubte llu1ment a la Processó.

Redactor en Cap: Gaspar Pujoll Flexas RedacciÓ: Antonl Ensenyat 1Ferra Blel Ensenyat 1Pujol Margallda Ferra 1 Ensenyat Gabriel Jofre MIr Mlquel Tur Enseñat Gerent: Vlcens Flexas 1Alemany Fotos: Mlchel's

Aquest i

al

del

mes

futbol., centre

i

hem

continuat

d' excursió,

del

poble,

i

anant han

millares,

al

"teatre"

algat

els

embelliment,

aigua

i arbres, i per ara, molta pols.

I

hi

ha

ja que el maig

renovacions i

"les

també

eleccions"

per

altres

nivells,

ja

queden

a

prop.

Pero d'aquestes no en parlarem per ara.

I així, desi tjam

que tin.guem

especialment,

tots al

una

nóstre

bona

Primavera.

gran

N'ALÍ

......... GALJGIA ••••t:.tauaaa 111

MAIIS~O~

YNIOAIA . . . . . . .

..... ...._.. .......

.............. ..

S

Ho

Col·laborador,

en Rafel, que es casa el passat 18 d'aquest mes. lmprlmeb<: APOSíOL Y CIViLIZADOR PETRA

D.L P.M. 295/1986

carrers

1

4 1

Cartes al Director: LES ESCALES DE L' ESGúsiA

-.

carta adre9ada a tots els andritxols Amics: Quan els nostres padrins feren les escales de la nostra parr6quia -encara no fa cent anys- no es devien pensar que s'arribaria al grau d'abandó que pateixen avui en dia.

Abans d'aquest acces, els fidels que anaven a missa, recordem que solia esser de bon matí, pujaven tota la costa, fina a la casa de "can Coiassa" i alla voltaven cap a l'església. Per facilitar la pujada, per fer adrecera, en una paraula, per comoditat es decidí la construcció d'aquesta obra i molt encertadament realitza ren un conjunt format per la imatge del Sagrat Cor de Jesús i les escales, espaioses i solides.

Eh aquesta fotografia groguenca queda immortalitzada, supos, la benedicció de la imatge. Les autoritats, amb el Sr. Rector, de feli9mem6ria, D. Claudio Fuster, i el poble, fidel, escampat escales amunt també n'és ·testimoni agrait. És important destacar, a la dreta, a mestre Nofre Alemany (S'Escultor), artífex de l'hermosa imat ge. Jo, permeteu-m'ho, n'he volgut treure uns valors, per exemple: El valor arquitectonic-artístic; la solidesa, l'harmonia, en la materia principal -la pedra-. Les baranes que formen petites arcades consonen molt bé

en el

conjunt de l'obra.

El valor simbOlic-paisatgístic: l'ascensió, la pujada requereix un esfor9, ¡;

:s . recarqJensat quan han és a dalt. El p..tjolet on esta constn.üaa la nostra parrOquia es un excel:lent mirador que s'estén des del coll d'andritxol fins a la Planeta i al fons, el Port, anb el seu horitzó marítim, n'és la joia més valuosa.

El valor relligiós: la imatge de cor de Jesús, dins aquella capella, da-munt tres columnes entorcillades i amb la

s~le

orriamentació d'una frase en catala:

'"non Cor a tots ....os crida. veniu a llli"

Una escultura, realitzada segons els canons iconografics d'aquell temps, majestatica i a la vegada paternal, estén la

ma

esquerra

(anb

la dreta sosté el cal

ze i l'hostia) can oferint-la a qui puja: "veniu a mi".

Han

passat els anys i molts esdeveniments (fins i tot atemptats irracio--

nals a la imatge), la capella fou tapada i posteriorment destapada, encara que avui la situació és tristament deplorable:

El trespol s'alya, i, de les baranes, molts

d'arcs es desprenen a bocins. L'herba creix dins les encletxes de les pedres, una heura la fa malbé.

La

capella de la imatge és buida per tot. Les lletres s'esborren

can si fossin de sucre.

La

irnatge també es des fa mica a mica. El temps no pass a de

bades, i si a aixo hi afegirn els agents atmosferics i la contaminació es produeix l' erosió. Hi ha beneits que no tenen altra feina que escriure paraules -a vegades grolleres- que provoquen desperfectes. Eh una paraula, el resultat, si no hi posam remei, sera la destrucció que canen9a a ser palesa.

A part, la ge, per

exempl~

questa manera.

És

il~uminació

és escassa i deficient.

Es

podria

il~uminar

la irna!

Els andritxols n'hem d'estar empegueits de tenir les escales d'a-un espai a l'aire lliure i per ventura tots en san un poc respon-

sables. Ara es temps de posar fila l'agulla, perque tots ens n'hem servit i ens - servirn, sia per l'assistencia diaria o dominical a Missa, o esporadicament a la celebració d'algún sagrament o qualque funeral.

Per tot aixo i per la seva conservació:arreglem les escales ja¡ Els andritxols tenirn bon cor, i estimam les nostres coses. Aquesta carta es una crida que convida a totham a la restauració, en aquest cas de les escales, que són patrimoni nostre. quina:

"~u

No deixem passar massa temps: ja ho diu la dita mallor-

mos guard d 'un ja esta fet o un jo ho m'ho pensava".

Ah¡ i amb la mateixa, demanaria al responsable (que segur que n 'hi ha) , que per favor vagin a aixermar i decantar les caeres als arbres que hi ha a la playa de l'església.

Cordialment Antoni Ehsenyat

' PAGINA PARROQUIAL

Enguany s'han

cumplit

50

anys

de

trar-se desesperats, cantaven joisos el

l'alliberament del camp de cancentració

"shema", és a dir, 1 'oració hebrea

nazi d'Auschwitz (PolOnia),

excel.lencia: "Escolta, Israel, el Sen-

ren uns tres mi 1ions de

a on roori-

persones,

so-

yor és el teu Déu. El Senyor és

per

1 'únic

bretot jueus. La inhumana neteja etnica

Déu". A primera vista, pot paréixer una

dui ta a tetme p' en Hi t1 er ha

actitud rnassoquista; pero si

estat

un

dels esdeveniments més sangnants i ter-

ani:> uns ull

ribles

ells estimaven la seva

de

nia mmdial .

la Al

historia

contE!I'fPOra-

caneixement dels hor-

rors nazis han contribuit

més

profunds

ho miram veurem que

vida

i

volien

sobreviure. Pero tarri:>é eren realistes i

els mitjans

sabien que en aquells m:ments no podien

de camunicació, especialment la premsa,

decidir per ells mateixos: la seva vida

el cinema (recordau La lista de Schlin-

estava en mans dels seus botxins.

der),

i la literatura, on destaca

el

famós 11 ibret ''El diari d' Arma Frank" .

A més, la font de la seva

joia era

la ccnfian<;a en un Déu que no és

"Déu

de roorts, sinó de vius". Babien ani:> una Hi ha un fet, enpero,

rool ts

camps de

esdevingut en

concentració.

Entre

tants signes de roort i destrucció, a on

certesa que nanés pot venir de

la fe,

que Déu no els abandonada, que la roort

no era la darrera paraula.

la desesperanc;a entre els deportats devi a ser el pa de

cada di a,

hi

havia

tarri:>é 11 oc per a 1 ' esperan<;a.

Aixi, sabern que rool ts jueus, en anar

Aquest succeit tan corprenent

con-

trasta enormement ani:> la desesperan<;a del nostre m6n. "Jo no esper res. Pro-

cap a 1es cameres de gas, on sabien que

cur viure al dia el millor

que

puc",

moririen , enl loc de resistir-se o roos-

pareix ser el lema d' avui. 1 rool tes de

7

aixo fonamen-

les frustracions i infelicitats d'avui

que tot acabar' ~. Es

tenen 1a seva arrel

talment el que celebram a

en haver perdut

la Pasqua:

l'esperanca en m futur ple de la mi-

la victoria de Jesús sobre

sericordia de Déu, ple de justícia, de

sobre el pecat, sobre la manca de sen-

pau i d' aroor. Aixo és el

tit profund de la vida de 1 'hane.

que Jesús

la mort,

Una

predicava ( el Regne de Déu) i

el que

victoria que no és nanés de Jesús, si-

creim els cristians. En efecte,

sabern

nó de tots els hames i dones de tots

per la fe que estam en Bones Hans

i

els tenps.

Manolo M.

SETMANA SANTA 1.995 HORARI DE CELEBRACIONS 9 d'abril, Diumenqe del Ram: *A les 11'00, BENEDICCIO DELS RAMS, PROCESSO I MISSA SOLEMNE. * A les 19'00, ELS DOTZE SERMONS. - 12 d'abril, Dimecres sant: MISSA CRISMAL A LA SEO. No hi ha missa a la Parroquia.

- 13 d'abril, Dijous sant:

* A les 20'00, CELEBRACIO DE LA CENA DEL SENYOR PEOS. * A les 23'00, HORA SANTA DAVANT EL MONOMENT.

I LAVATORI DELS

- 14 d'abril, Divendres sant:

* *

A les 20'00, CELEBRACIO DE LA PASSIO DEL SENYOR 1 ADORACIO DE LA CREO. a LES 22'00, PROCESSO.

- 15 d'abril, Dissabte sant: A les 22'00, VETLA DE PASQOA. - 16 d'abril, Diumenqe de Pasqua:

* *

A les 10'30, PROCESSO DE L'ENCONTRE. A les 11'00, SOLEMNE MISSA DE PASQOA.

. ·,

8

El diumenge, 5 de marc;,

tingué lloc la ja tradicional FKSTA DE GERMANOR

en la seva séptima edició, i les corresponents entregues de les FLORS D'AMETLLER i els PREMIS ANDRATX

1

94.

Les Flors d'Ametller foren concedides aquest any a: Fernando Garfella, a t!tol postum, qui havia estat durant aquests darrers anys

coordinador del Punt d' Atenci6 Continuada (PAC). El Dr.

Garfella

morí

el passat setembre quan havia sortit a pescar.

El Club d 1 Esplai "Garrafa", per la seva labor social i _educa ti va durant aquests darrers cinc anys.

L 1 Associació de Donants de Sang, l 1 any 1975 que comenc;a a Andratx.

per la

seva

labor

altruista

des

de

9

El Premi Li terari Joan Bta.

Ensenyat de Historia fou

concedí t

Bejarano Galdino per la seva obra "Aproximación al estudio

de

a

la

E•ilio

Economía

Ganadera de Andratx en el siglo XVII".

Els Premis "Baltasar Porcel"

de

Prosa Narrativa,

i

el Premi

d 1 Ecología

es declararen deserts.

Obtingueren "accésits" Pere Palou Mas

en Prosa narrativa,

i

Pedro Pablo

Delgado Alemany i Angel Aparicio Pascual en treballs de Historia.

L 1 Acte es féu amb gran assistemcia de Primeres Autori tats.

Les

amb les seves actuacions.

Corals

d 1 Andratx

públic i

i

al tres

presidí t autors

per les nos tres ompliren

1 1 acte

10

FLORS D'AMETLLER

94

ASSOCIACIO DE DONANTS DE SANG

donantes

Los Andratx,

por

de

Sangre

de

de

mediación

esta

Revista, damos las gracias al Magnífic por

Ayuntamiento que

de

bien darnos

tuvieron a

junto

94,

d'Ametller

distinción

la

con

el

grupo

y

la

viuda

l'Esplai

jóvenes de

Flor

La

del Doctor Garfella. donantes

Los

Sangre

de

de

Andratx ya somos una familia numerosa; ser

donante

es

un

nop

te obliga nadie,

gesto

al

es

momento

un

que

de alegría aunque parezca paradójico; alargar de

tu

que

la

el

brazo

sangre

y

para

necesita,

dar

un

alguna sin

poco

persona

saber

quien

es ni a que condición social pertenece Sólo esto interesa que la necesita.

En Andratx hay es estos momentos varias personas que necesitan nuestra ayuda y hay todos

que

los

ver

con

donantes

de

qué

amor

Mallorca

cooperamos.

En 1975, donaciones

en

poco, hemos de

empezamos

donantes

las primeras

Andratx

poco

y,

a

ido aumentando el número y

esperamos

cada visita que nos hace

que la

de

Unidad

Móvil aunmenten las personas voluntarias.

Normalmente

vienen

dos

veces

al año, a últimos de marzo y octubre.

Las colaboradoras:

María Pujol Juan Magdalena Rocafort Mir Ana Calafell Fieras

11 94 / - ..

1 \

1 1/

. · ~

1u~'+4 .í

UNA PARRAFADA

__...,_~

PELS CINC ANYS D'ESPLAI A ANDRATX El

mes

de

maig

de

1989,

joves d 1 Andratx reberen el Sagrament la

de

d 1 entre

Confirmació;

cinc volien fer

ells,

alguna cosa després,

per tal d 1 assumir un petit compromís.

Fou

en

aquell

D. Joan Perelló i ens

propasaren

d 1 Esplai.

de

Miquel Amengual muntar

un

el

era; curs

no de

no

fou

Club sablem

fins

que quan

monitors

d 'un

any

feina al Saló Parroquial, a

preparar els

amb Podem

dir

icinc

nins

un

Festival

nins

de

que

amb

comen~a

la

crescut

tamoo

en

fer

de

comen~arem

infantil

vint

1 1 aventura

de

El

passat

per

de

anys,

cinc

1 Esplai 1

un

han

total

de

287 nins .

Dels

abarca

les

Club

En

dels

participa

a

juntament

amb

Socials Servei

de

i

dels

principi actual-

6

als

16

part

de

dissabte, comissions,

distintes 1 1 Area

Serveis

de

1 1 Ajuntament,

de

de Promoció de

Lluita

a

cada

amb

la

Caritas, Salut

1 Associació

contra

el

Cancer,

relacions amb un bon nombre

que

vingueren

el

6

monitors

que

el primer curs als 17 d 1 enguany.

fórem

la maté

i 1

d as socia-

cions. es per aixo

i

perque

l'Educació

de 1 1 infant en el 11eure coma finalita és

el

nostre

que

seguim una

principal fent

feina.

integració

objectiu, Per del

a nin

i el jove dins una societat inhospita on

es

pugui

desenvolupar

amb

esperi t il·lusionat i crític.

67

CIM.

de

1

Miquel Angel Marroig i Toledo

primer any hem passat als 137 d 1 aquest any,

un

d 1 Esplai,

acti vi tats

aconseguir Després

infraestructura

anys.

pel

1 1 Esplai.

edat.

1 1 edat

ment

Catequesi.

aquests

en

acollírem nins de 7 a 12 anys,

Col·labora

de veres sabérem on ens aficavem.

Després

i

quan

moment

Nol tros gairebé

el que aixo férem

D.

Hem

43

Monitor

un

12

BIBLIOTECA·· 'MUNICIPAL ~

.. .....

·'

•

... ,1

;t

....,,,

•

per Rafel Oliver Grammatico

•

•:J'\;. \

"

·(

'

.>.

:

La Biblioteca Municipal d 1 Andratx ja fa més de dos mesos que funciona a

bon

rendiment

i

de

cada

vegada

ciencies socials, les obres generals (enciclopedies 1

1 art

i

diccionaris),

i

també

la

literatura.

En

hi

ha un interés

més

accentuat

a

total,

la

comarca

tal

d 1 anar-hi

i

consultat 421 llibres i 133 revistes.

per

aprofi tar-se

de

1 1 oferta

fet

El passat mes de febrer vingueren a

la

Biblioteca

homes de

i

101

menys

201

dones)

de

adul ts i

15

anys total

219

nines).

En

101

persones

més

392

nins

han

vingut

el

préstec

i

préstec

revistes,

de

mes

ben

L 1 horari

de

és

de

a

15

de

a

20

i

divendres,

Ja

aviat

sabeu

pels

usuaris

fins

a

estat aquest passat les i

obres

infantils

i

han de

total llegit 840

els o

llibres

llegides

tamany

carnet

personals.

febrer:

També

els

ciencies

naturals

la geografia.

lectors consul tat 135

contes juvenils

obres

i

han

(enciclopedies

també la historia i

En

casa,

de

després

les

se 'n a

anys

mes

les

i

ficció,

de

14

generals

diccionaris),

les

d 1 interés: o

més un

joves

9

de a

han

dilluns

12

que

té

temps,

per

hores,

fer-se

i

(gratu1t)

heu de portar 2

i

cal

carnet

el

poder

revistes per endur-

donar

dir des

segueixen

les

que de tots

fotos dades

la

fa

gent

molt en

revistes

vigor

El per a

teléfon

de

la

consultes amb el

Biblioteca bibliotecari

és el 672370.

en

10 RAONS PER ANAR A LA BIBLIOTECA

estat:

les

de

i no cal fer-se un carnet nou.

En quant als adults, les materies consultades

lectors

total

tot el mes de febrer.

més

36

Biblioteca

hores,

que

treure llibres i

materies més consul tades

s 1 han

els dissabtes al matí.

1000. notes

o

i

els

la

de

carnet de lector

a

libres

tots

esperam poder tenir el lector número

Com

febrer

155

entre

llegi t

de la Biblioteca.

i

gener. Ens apropam j a als 900 lectors amb carnet de

han

usuaris

(173

que

(100

adul ts

En tot el mes de

cultural

que proposa l 1 Ajuntament andritxol.

els

(pagina següent)

13

1.- Passar una bona estona triant un bon llibre 2.- Agafar informació per a fer qualsevol treball 3.- Llegir una novel·la en un ambient tranquil i silenciós 4.- Consultar informació de temes de la Col·leció Local (Andratx i la resta de Balears) 5.- Llegir qualsevol dels 4 Diaris de Mallorca 6.- Llegir revistes d'entre els 40 títols diferents 7.- Llegir "N'ALÍ" o ''Maganova-Andratx'' 8.- Llegir un conte infantil assegut a un coixí

9.- Treure llibres i revistes per a llegir a casa; gratuit 10.-0btenir en tot moment l'ajud del bibliotecari (Rafel) ¡ i moltes més !

Penseu que a partir del proper mes d' abril, a la Biblioteca, tant amb el més peti ts,

comengarem a fer acti vi tats

com amb els joves i

especialment el Dia del Llibre, que sera el 23 d'abril.

Vos esperam a tots: petits i grans.

VINA A LA BIBLIOTECA ¡ FES-TE'N SOCI !

adul ts.

I

mol t

14

-----------------------------SES NOSTRES COSES Al

receptari

Esteva

vos

hem

1

d ametlles pel

ben

que

perfecta

de

a

cercat

una

barroca

latres

per

Mestre

a

i

Tomeu

lo

salsa

el vi.

exotica

ingredients,

acompanyar

i

animals

ho

amb

les

Tirau-hi

coure

1

d api la fi,

espícies;

mi tja

i

la

el

afegiu-hi

brou

hora

cotna

banyu-lo

amb de

llimona;

per el xines o colador fi, de

espícies

la salsa d 1 ametlles

si

i

rectificau cal;

tira u

damunt el

ros ti t

trocejat, donau-li un bull

100 grs. de mantega

i

serviu-

ho guarnit de trocets de pa frit.

400 grs. d 1 ametlles escaldades i pelades 80 grs. de xocolata de pedra

LO COC DE S'ARRACÓ

1 tallada de pa de pages frit 1/2 ceba tallada ben fina 1 cotna de llimona 1 polsim de canyella 3/4 litre de bon brou 1 tassonet de vi sec 1 tronxo d 1 api El suc del

ros ti t

de

la

pega :que

haguem feta al forn.

Sal, prebe negre i nou noscada

Capolau les ceba suar.

dins dins

les

un la

afegiu-hi rallada i

picau-

Sofregiu

mantega

i

coure la

o

morter.

Incorporau

deixau-les

ametlles

les cinc

xocolata,

el pa trocejat.

la

deixau-la

ametlles

a

després

de salsejar són: SALSA D 'AMETLLES

brot

turmix

sobretot pel colomins que tan difícils

o

el

ros ti t.

Passau-ho

sal

deixau-

el suc del

de ploma, sien de caga o bé casolans,

pel

i

amb

i

minutets; previament Assaonau-

SES NOSTRES COSES-----------------------------

15

-------------------------~--SES NOSTRES COSES ~~~--~----------------~~-Si per

pel

cert

mes

no

hi

i

per

flori ts

i

l'Illa de

és

dels

la qual

la

cosa volem disculpar-nos a

a

participarem

elaboració de N' AL!,

parlar

-que

febrer,

de

tapie

amet l lers

1' apropament

de

la

ció i millor repartirles per infini tat de comergos llaminaries

és curi6s que aquestes tant

es

troben

botiga d' alimentació,

a

una

cosa lógica, ...

o no tant, com a indrets tant estranys com

cafes,

estancs,

fins

i

tot

novella Primavera que aquest paisatge

a papereries i

tan

parlem de les tendes especiali tzades,

hermós

oblidar peus

que

en

enguany -

el

amb

marg

posa

que

com

d'assortir-nos a moments d'aniversaris

de

fred

di a

reconéixer el

que

temps

i

venen,

quan

venen

ens

pluja blanca i d' ametller; a

la

porta

el

mes

tan olorosa

els

nostra

de

d'aquella

resultat

el

és

de

flors

ametllons,

infantesa

que

eren

pura

llepolia, y que ens du a

la memoria

aquells

roguiners,

que

anys

j amai

riolers tornen,

suaus records a ~s

s'escolen.

gaire senti t en i

ben

pero

que

són

que

els

anys

cert

no

té

al·lots

d' avui

frese,

llet6s

apreciin

el

pe ti t

frui t,

que

de

que

els

di a

amenagats

i

mida

que

no

prou

bé

ben

a

menjar-ne · mol ts,

prop,

tenen a .1' abast

mil

si

pensam

llepolies

o

festes

que mol t

recomenades pels mi tjans de Comunica-

negocis

infantils

a

1' hora

el

I

més

curiós és que el col·lectiu de metges i

dietistes

resul tats el

consum

de

tals

ens

alerten

que a

dels

mals

la llarga pot tenir

indiscriminat articles

i

i

excesiu

que,

a

més

a

més, fan que les visites als odontoleg dels que i

infants falta

sovintegin .

molta

preventiva,

Fa

educació tan

a

més

sanitaria

1' Escola

a

casa mateix.

I

ho

deixam

aquí,

perque

ja tehim la síndrome de

"predicador

quaresmer"

tasca

del

genuinament

que

director

que de

és

més

N' AL!

no pas nostra.

Tot i havent tractat d'ametllers

érem

car ens duria un colic, no "misserere" pero

no

indicant-nos

i sobretot així com velen.

El

ja

que són vertaders

que

estacions

podem

i

els

de

fort

no

ens

qualque

que hem

gaire

les

evoca,

terra,

tot i

no

ens

kioscs,

i

ametllons,

té

relació

en estar al que tant

tal

com

lliga

parlem

d'un

plat

amb

1' esmentat

punt

final:

al tres amb

plats

que frui t

1' ametlla,

frui ts dolgos

salats.

S ES NOSTR ES COSE S-----------------------------

secs, com

vn ~deTeatre

16

199 5-

ANDRATI

La

Mostra

moguent

de

cada

Teatre

dissabte

ara,

hi

cap

ha

la

a

obra

pel contrari, cap

que

baixa di r

hagut

que

gent

fina

extraordinaria,

pero

tampoc

n'hi

ha

hagut

desentonas

per

la

se va

i

públic

el

aixo

per

......... .. ~ ..

1

podem

assistent

fins

.

diumenge,

(aquesta el

setmana

febrer,

Son

de

.

Carnaval),

era

COVERBOS

grup

de

26

' ..

·.

ara hi va de gust.

El

..,: ..

~:

"comedia'~

enguany,

qualitat,

.~: .

continúa

a fer la sorti da i anar a la No

....

Ferriol

presenta l'obra de Francesc Lorenzo, EL MEU VEINAT ÉS UN ha

estat

l'obra

el

dia

Potser per

fluix,

més

sí,

en

BARRUT.

interpretació

la

i l'assistencia de públic.

vist fins ara,

Artística

1' obra

DE

de

MADO

Mur era

Martí ROSA.

Mayol ,

Una

a més no poder,

la represen-

representa

tació. Ho feren molt bé,

i

ES

assistent,

Els

malament

de

Muro

per no

ho al

agradaren

i

SOGRE

costumista

ja vista en

escenificada

"Mostres" grups.

obra

altres

grup

feren públic

DE

Frau

SASTRE, que

11

FOC

era

original a

de

mar9,

especialment

"lladres",

amb

passarem

una

els panxada

de riure.

El grup

dissabte,

18

PAASSATKIIPS

de

de

mar9,

Son

el

Sardina

escenificaren 1' obra de Narcís Murió,

la

SES de vega da

El's de Son

el

Puigpunyent

de

l'Obra

presentaren DES

el públic

A LA LLUM DE L'AUBA.

dissabte,

GALL

dos

al tres

assistent.

El

d • escena

i mescla de la reali tat i

El dissabte, 4 de mar9, l'Agrupació

amb sortides

clasics

a

les

Sardina

ja

nos tres

Mostres,

AGULLES

sempre ho fan bé.

Gabriel

riure poc.

actor

protagonista. Ha estat lo més original

uns i

Enguany pero feren

L' obra era mol t

amb certs aires

de

bé

per

especial ment

són

dramatica,

"culebrón". en

Toni

Mol t Pe re

17

Ferrer, que broda el "paper" del Sen Biel.

Pel dissabte, 25 de marg, esta en programa el grup Arts i Oficis d'Eivissa, que presenta LA CASA DE BERNARDA ALBA de Federico García Larca.

I una novetat: Sembla que per problemes d' orde t ecni c,

el

grup de BUNYOLA NO

PODRÁ

PRESENTAR, el dissabte 1 d'abril, l'obra anunc i a da, EN PERE POCA POR: En el seu Lloc vindra la COMPAÑÍA GUADALUPE VAZQUEZ que pres entera l' obra

LA ENEMIGA de Dario Niccomedi

Durant 13 dies ha representat aquesta obra a la Sala Mozart de Ciutat, Entre els actors hi ha en Joan Porcel.

111

TODOPARALACASA S.l. .

~-alk:ia.33

,......

Tel.:105303 Fax.:10 50 53

07150 - ANDRAITX

Gabriel Pajol Ban:cl6 • BICIIODOIBliCOS

·. AIAaON Y VINtA

•

1BIVIIOiis ~t· ""'·~i ··u-il'"'

~~· .. !::tl~~r~

~ ".l

' ·.t.. / ~

18

OFICIS A ANDRATX per Rafel Oliver Grammatico

TONI CALAFAT

"PINO"

PESCADOR

per

P- Per que es fa un, pescador?

he R.

Per

a

mi

tradici6 familiar. ja

es

dedicaven

de ben pe ti t, i

ha

Els a

estat meus

la

una

novetat;

tingut

mai

al

meu

temps

de

cas,

no

pensar-ha,

sempre he estat a la mar.

padrina

pesca;

j a coneixia

la

la

jo, barca

P- ¿ A on et

sents

més

segur,

he

tingut

a la mar o a la terra ?

tot el que hi ha al seu vol tant:

R-

el mar.

P-

¿Que

atreu

·a

un

home

a

ma r

ni

l ' ha

por;

m'hi

tinc

por

mai

mar

sent

molt

segur

d'anar-me'n

i

sol.

no Així

mateix m'han passat moltes coses.

fer-se a la mar?

R- El qui

la

A

no

vista

ha

anat

mai

una especie d' atracció

pot i

a

la

sentir

P-

¿

Quínes

quali tats

ha

de

tenir un bon pescador ?

curiosi tat Avui

en

dia

ho

pot

esser

19

tothom,

pel

fet

que

els

tecnologics fan la feina més Algún

temps

bona

havies

memoria

per

senyals

de

per i

per

d anar

descal9

i

de

havies

arromangat

perque

i

tenies

fred;

tot

Abans,

no hi havia roba d 1 aigua, mol t

regies

te

passavem ten ir

que

salut i ser ben fort.

RPon9a

amb el qual

aquesta

escórpores,

~s

de

3

faig

des

mig d al9ada i aquesta

d 1 abril

una

una xarxa consta

1

"panyos";

pesca

fins

la

si ens

A l hivern pese

es

faig

xarxa

fent

una

una

"jonquillo", especial, amb

arrossegada

peti ta

xarxes i sacs.

De

pescava

el el "gerret";

amb

era una

"s 1 art" molt

xarxa

grossa i també amb una arrossegada.

ra

empravem són

el

unes

sistema faixes

d espart

terra;

tot aixo es

d 1 Egos, Sa Dragonera, tu1a

tot

un

la

barca

feia a

etc.

esdeveniment

i

que els

i

1

pescadors havien d estar a a

a

la

El

comarca

quedarem

a

zero.

per

a

nosaltres

80%

un

per a pescar ?

Rquasi

Normalment

és

mal

1 1 hi vern,

de

perque

cada di a pots anar a

Pero, a

l 1 estiu,

totes

de

pot

dir.

A

es ser

formes

a

la

mar.

vegades,

millor,

1 1 estiu

pero

es

pot

fer més feina més dies.

La

pesca molts

massa

ha

davallat

motius:

tecnicament,

s 1 ha

ha

barques al

s arribava

a

40

motiu són les que

quan

un Avui

cavalls abans

cavalls.

aigües es

és

peix.

500

amb

motor,

1

al

i

avan9at

aixo

i

seriós perjudici per hi

mol t

només

Un

altre

brutes

tiren

a

de

i

els

la

mar;

i

aquí

1

"farnell"

1

i

lleven

suposa

res idus

d homes

nombrosos

grups

Amb

important

la

for9a

jovenet

Terranova".

Tota la zona de Sant Elm i Sa Dragone-

per

1

amb

"Sa

de

d 1 Andratx és, sens dubte, Sa Dragonera

finals

a

de novembre.

ho

a

més

cap-

agafes

tecnica

gran varietat de peix. de 1 metre i

Santa

des

P- ¿ Quína és la millor temporada

raijos, déntols, llagostes i sirvioles amb

Generalment

de la nostra feina.

amb el trasmall,

agaf:

feina

fins

lloc

P- ¿Amb quínes arts pesques?

R- Actualment

Quína és la zona de

teva ?

una

temporades;

havia d 1 estar al cap.

1

facil.

tenir

que

P- ¿

aparells

cala

aixo fa també es tan

mol t

inclosos

mal

els

vaixells

que

que

respecten

no

de

vénen

innombrables a

1 1 estiu

1 1 entorn

a

i

on

es troben.

constitreballós

P- ¿ Com vens el peix i a quí?

·entre un gran nombre de :pescadors.Avui en

dia

ja

va a lo seu.

s 1 ha

perdut

i

R- Ven el

tothom a

la llonj a

del

peix Port;

la

meva de

dona

vegades,

20

quan hi ha un excés de peix,

també

el portam a

Tenim

vendre

a

Palma.

una clientela fixa de gent particular.

la confraria de pescadors ?

Rd'Andratx de

P-

Quín

¿

peix

t 1 agrada

més

pescar, i quín, menjar ?

R- Un

més

pescar

les

és

el

sirvioles

amb

i

moll,

també

he

Bé,

una

es

diu

cara

classe

que de

"bon-jesús", lletja

i

m1 agrada

no

"bes tina"

que

i

una

que

un

té

gust

mol t

fort.

P- ¿

d 1 aquesta

Que detestes més

feina ?

La

R-

la mar i

a

Surs

inseguretat.

saps

com

Hi

anira.

del

inclemencies

dofins,

he de de

fet

6

un

meses: setembre

amb aquest

ormejos

temps,

P-

petit de

estudi

d'abril

1'1

de espai

al

1994.

de

Els

temps,

em produ:Lren a les xarxes de trasmall perjudicis per valor de 1.660.000 ~s

no

un incert el dia que els et

!libre

que

1 1 any

abans

¿

ja

i

1916,

que

a De u

existia.

Quín

és

La

finalitat

Rés

la

de

va

esser

l'objecte

protegir

pescadors

de

la

principal ajudar

i

tecnicament

tant

en la qüestió economica;

als com

aixo consta

a un dels apartats del nostre estatut.

De

totes

més

es

formes, va

la unió i

de

perdent

cada

vegada

senti t

el

de

solidari tat dels pescadors

aixo cree que PGiSSa

en

tots

els

conseqüencia

té

declaració

de

ambits i !loes.

foradin

la

xarxa;

per Sa

~

dofins

fan

mol t

de mal.

a

vos al tres

Dragonera

declaraci6 Sa

a

la

Conselleria Miquel

quedarem de

Sa

Pare

que

Dragonera

la

Natural

de

a

una de

Pesca

nou

la

de i

qua!

Pare Natural a f ec t ara' a 1 a

no

professional

a

la

reunió

d'agricultura

Mas su ti, el

de

tenir

General

Dr.

Natural

abans

pescadora

el

Pesca,

Pare

varem

amb

pesca com es va constituir

com

de

a

temps

Dragonera,

confraria

la

com

Poc

R-

pescadora P- ¿ Quan i

Quína

¿

p-

els

Amb

defina •••

pels

desfets

13

molt

creada.

ha

molts contratemps: correnties marines,

al

de

fa

cada dia tens una aventura

mai

llarg

de

darrer

fer més de cent anys

i

dofins

segur

el

tot

m1 agrada

1 1 únic

mol t

nova;

data

des

pescadors

confraria ?

menjar,

és

el

de

ja

almadrava,

per amunt.

peix.

existeix

vist

que quan les agafes fan de 10 kilos

Per

confraria

temps;

ben

dels peixos que m1 agrada

La

artesanal

d 1 Andratx.

En

dels Miquel

Massuti sap que aquest lloc representa

21 el

80%

de

la

nostra

feina

moment tot segueix i gual; només que

esta més

clar,

ja

que

un

esperam

i

tot

és

de

en teor ia,

aparaulat

endavant

i

quedi

més

assumpte

molt

Vaig tenir la me a

la

sang

barca

i

freda demanar

a poder fermar la nau a i

així

al la,

arribar

e m vaig

de

quedar-

cardes

la "gambera",

al

port.

esvaí

per

Una un

vegada cap

que

a

cala

havia rebut abans.

delicat i important.

El saegon accident va ser P-

Com

¿

1' expansió

veus

de

En

em dors,

a nasal tres,

¡ ja basta

de

un

molt

complet poca

vigilancia

i,

la veri tat,

de

acomplir,

massa

que

pescadors

tant

i

a

que

els

valen

amb

res:

és

la

estam a aquest la a

Sant

els

ningú

un

comlet de

per

a

barca

com

a

i

passat

s'hi

que

diu

crea

contra

tot

de

esportiu aixo

ens

perjudica bastant.

P- ¿ Has

tingut

qualque

vegada

(roca

rompre a

amb

tingut

mon

pare

no

Port d' Andratx, de

les

ens

envestí

i

gaire a

Pes cava

enfora

una

ens trenca

vaig

pescar

del

d' el les la

vaig

en

a

1' aigua).

i

un Vaig

la barca comenga

d' aigua.

Pedro

pegar

Sort

que

Mand i lego,

va

em

dona

un remole i vaig tornar al Port traguent aigua

tot

el

tem,porals

camí.

També

tral: dorencs,

he

ti ngut

pero,

per

sort, sempre me n'he sortit bé .

P- ¿ Pescador i pianista ?

-

barc a .

Si,

és

un

que

seria

difícil

un

pescador

que

poc

estrany.

trabar toqui

a

el

Cree

Mallorca piano;

és

una combinació certament rara.

Vaig comenc;ar ben prest a piano.

Als

anys,

14

la Parroquia.

De

de

les

pescar

anava

a

a

amb

del

7

amb

viatge)

i,

estudiar

1' ajud

jovenot,

Ciutat

( 4 hÓres de

de

quan

venia

matí,

me'n

els

"correus"

després d' es tu-

diar un parell d'hores a

Palma,

al

1' horabaixa

Port

a

tot-d'una

7

anava

pescar; i

les

a

de

altre

cop

tornava

a

la

descansava

estones

on

Era

podia.

mol t sacrificada,

pero a

a

una

i mar la .

vida

mi m agradava 1

molt tocar el piano.

1 'hora d' entrada

"gamb eres ", i

dos.

i dins

omplir-se

barca N' he

di a

les helices

passar

a

algún accident a la mar ?

R-

confiar

escull

La

es

port

que

el

d'Andratx

en

d'un ja

fan

vaixells

pescadors

vaig

després

desastre.

estiu

Aquest

tata

normes

els

plataforma

Elm,

veig

tenim

seus

la

construcció

falta

estiuejants

i

confraria

ha

és que no 1 'he

regles

esportius

hi

democraC'ia

la manera de fer la feina, tenim

de

l'estiu,

desgavell;

o

Els

classe

A

!,

responsab i litat,

de

enlloc.

esportius

presencia

vaixells de recreac i ó és

els pesca-

ports

d'indiscriminada

i

Basset.

mol t i, de tornada, amb la mar calmosa,

naus esportives al Port ?

R- Per

per

Ara me

aviat

mateix, per

només a

poder

el temp s a la música.

desi g

jubi l ar-

dedicar

tot

22,

ROSES I MEL A L'ARGENT DEL CAFt NOU VINT I CINC ANYS EN CONVIVtNCIA

Vint-i-cinc anys enganxats a

i caramels, 1 1 hane a 1 1 estiu del carret

la historia i al paisatge de sa PlaQa.

d 1 un gelat dolc;i de gust únic. I a l 1 an

A n Ant ohia i a n en Guiem, la vall, -

bra dels pins (que avui j a no hi són) i

1

1

potser els captivés aviat perque

pens~

de les parets del que feia de mercat, un

ssin en dir-nos adéu tardo d hora.

d~cres

Diuen que j a es veuen arrelats per a s

via de ser el gran mercat dels

sempre. Potser Andratx (muntanyes, ar-

a Son Mas.

1

hi va néixer en pe ti t el que

~

d~cres

bres florits, port de mar, blau i verd ••• ) els estira forQa: can si mai

ha-

r:esprés , varen venir les requines

guessin abandonat el seu SÓller natiu.

i ho varen destruir tot.

O bé, a dintre, bateguin els mateixos

el jardÍ i la font, es faria més

sentin~nt

lita i els veins des dels seus portals -

de convivencia.

Varen arribar potser un cap

al tard, d 1 un mar<; també ventós • ()Jan

el fruit de 1 1 ametller encara no es ametlla ni ametlló.

Sa

PlaQa, llavors, i

en aquella hora, que els teuleders cer caven joc als pins, feia olor d 1 algues i de sal del darrer peix frese venut al pedrÍS abans que la peixetera toqués el corn i enfilés amb el cove i les ba

podien observar el

Sa

mov~nt

PlaQa, amb cosmo~

dels quatre

cantons. Veins queja no hi son, uns: 1 1 amo i sa madona de can Taio, es Pobil,el barber Ranpeolas, els de can Andreu, i d 1 altres. Entretant que a sa Plac;a s 1 hi veien cares noves i florir una altra fesania, n 1 Antonia i en Guiem contemplaven amb plaer can arribaven els seus fills.

Avui j a andri txols i falaguers •

Els

I així s 1 escriu la historia, i la

cridaners, s 1 amuntejaven amb -

historia del cafe Nou continua. Amb la -

els llibresdavant les portes de l 1 aca-

mateixa felicitat també ho deuen veure -

demia de ca don Jaume. En Toni, el saig

can els que els divendres dia deu varen

tocava la tranpetabaix el pi recordant

assistir a la festa-- passejant de bracet

émb la crida que havíem d 1 anar a pagar

més enlla de la capa d 1 ozono, dos esti--

els impostes. El centre de sa PlaQa era

mats del cafe Nou: mado Jeronia i en Jau

un buc de

me Tieta. Ells, endrec;ant poemes que mai

lances cap als barris periférics • al~ots,

c~nt

amb entrades amples,

barrades amb barreres de ferro gruixut; i un temple, on s 1 hi puj ava amb una

e~

tendrem la sort de poder llegir; en Jaume, toscanelli als llavis, restaurant les

cala de caragol ••• I a un costat,

ju-

peces del museu del cel, perque quan hi

gant amb el paisatge, a prop del

cafe,

arribem faci goig de veure-lo. En Jaume

en Baltasar, 1 1 amo del quiosc de pipes

i mado Jeronia, no són aquí, pero aquell

23

divendres de boleros i coca amb verdura segur que també s 'hi trobaven entre la

i que durant mol ts d 1 anys pogueu esser nostros.

gent.

Antonia , G.liem, gracies per tot,

BIEL

Jo me creía que era ahir

Hi havia un bufet fred

i ja fa vint i cinc anys,

que, creí-me, que escarrufava,

i quasi tots els teus infants

sa gent bevia i menjava

ja són batiats aqui.

perque no hi faltava res.

Jo et vull dar s'enhorabona

Í menos mal que en Guillem

perque ho vares fer molt bé

frena sa calabruixada

tu has estat es primer

agafa sa palangana

un cafeter així com toca.

per donar-ne a n'es client.

Manco mal que feia vent i es temps no acompanyava perque amb aquella famada haguessis quedat malament.

Pero tu no tornes vell, i molt menos sa madona que ahir anava fora corda darrera aquest desgavell.

24

PAGINA LITERARIA Rafel Oliver Grammatico

Comengam avui 1

per

la

1

l autor d aques

CAPTIU",

i

publicació 1

racó

de

a

n 1 aquesta

la Revista.

El

1 1 any passat va ser guardonat

Porcel" de prosa narra ti va.

Esta escri t

secció 1

relat

amb

se

d 1 un

relat

titula:

"HISTORIA D'UN

un accésit al Premi

en deu

capí tols

i

escri t

a

"Bal tasar

cada número

de

la Revista sortira publicat aquí mateix un capítol.

Després continuam amb els apartats habituals de cada mes.

"HISTORIA D'UN CAPTIU"

CAPÍTOL I: EL SETGE (L 1 aflicció, com el ferrer 1 ens forja a cops ). Bovee.

L 1 assalt els havia agafat per sorpresa

nanés caure la nit. la vall 1 funejant 1 restava en ].:X)C

tm

tenebrós silenci 1

llarg i

dens.

Les

més de mig centenar de cases raTEI1ien

desolades i als carrerons irrperava

tm

rralendreg:

arralagarra

d 1 objectes

confonnant

tetri'QUes

visions;

plaeyÍvol

llambordes

enllardades de sang negrosa i - cossoo en cadaverica ]XlSU!ra; alíes el setge i

tma

ésser

i

f~lics gossos

tinguts. a

enst.miDt

desena de pares furgant

poble

els

treballs

dels

1 1 enterrament

la

evitat

dels seus rnent>res 1

per

neteja morts.

del Foque

d 1 algún

p€rdua

algunes d 1 elles

ja

no

existien i moltes altres havien quedat orfes. la tragectia es feia evident

a

pesarosa

i

la ploralla incontrolable de les dones;

els _hanes clanaven venjanga 1 els cristallins

sofert

tm

altre

Durant tres

cap

Feia més de cinc

a la nit 1

].:X)C

sorprenent i

sobtada.

del puig Cornador donnia en brut 1

El guaita dilatada

tma

havent

abandonat

llargs

ifeixucs

dies

poble restal...lr8. la irratge nomal de i

i

i

famílies havien

anys que no succel:a i sobrevingué la catastrofe

nu

repartiren

ulls denotaven r8bia i furor.

el ferotge ataca sarraí.

anbriaguesa 1

Es

la restauració del ordre i

inerts

ermig de la miseria.

Andratx havia

a tma plaga; el nerviosisme i la fUria incon-

cada

la vall

família intenta sobreviure

arrb

que els havia quedat. Els moros 1 _a

a més de sarbrar la mort s 1 endugueren amb

ells

ila

alguns

el

el

més

desolació 1

hanes

forts

la feina per tma fanella en ]XlSsessiva i

per a rarar a les §aleres i tata mena d 1 utensi-

aberrant relació corporal al cim;

lis i anirrals ctamestics.

suosa i el pel escabellat del tot. al poble 1

els supervivents

de

la

la pell

família més agreujada. fou

Abaix 1

la

invasió

irresponsable

morisca consideraven llur situació aplegpts

tots els

guaita

marb~

del

puig

la

del

Cornador;

havien perit en la lluita 1

25 al refugi a:JI1Ú

dooa i tres fills.

el

Antcni,

pobre

apallissat pels ve'ins a fet prescner, tma

desgmciat,

dies

rrasrorra de la capital, fooca. i

La llar del malaguanyat ferrer

castigada arb els rrorts de 1 1 avi,

fugia en velcx; galq:> de 1' estable cap al

m

carp. ~ibé

tarrbé

tunrentat,

no sortia de casa·• la mare m

planyívola

La mare donnia al

llit

d 1 ajudar

anírnicament

i

a

els veln.s assmtim davant el

la mare;

intentar

a

sanar

fill amb la pcssibilitat de la seva recuperaci ó

de bon 8nim.

Els dies es fei m pesats i

rmdit

T6TpS després. Guillem es va recuperar

mateixa ¡xxlia mantmir 1 1 mteresa i disposici ó

lentes

rcmania

la

tomaveus de rrort a 1 1 obscura vivenda.

perü ni ella

procurava ajudar"-lo,

i

deixava

arb febre alta i un estentori estossec provocav

seriosament

actib.ld,

queda

Guillem

enyoran;a

al terra, fatigat.

del ferrer i el fill major , Guillem.

El noi

-al alba,

retrospectiva

la filia

Nanés restavm vius la dooa

i ell mateix.

febles es resguarda-

rrorí trepitjada pels cascoo d 1 tma euga que

hunida.

fou

rres

ven de 1 1 acui t rrortal. La germana d 1 en Guillem

fou

la seva fugida i

finalitza els seus

els

00

nostal.giques.

A la

i

perO entre ells es feim creus

les nits

petria

Esperant el fatal i irreversible desenllag-

germana menor i 1 1 avi. La tristesa del record de la rapida lluita pertorbava el seu cervell

cercar

tota mena

Guillem, de

1 1 acarparwava

remeis

del ccp rebut i

recuperai'-Se

que

que

a

pareixia

els rrorcs

no

tots

tomassin

a

esperavm aparelXer.

La vall anava poc a poc recobrant el batee

al llun, el cap del pare que intentava defendre

norna1 m la vida tran::¡uil:la, pobre i pagesa

la filla de 1 1 aguait d 1 altres rrorcs. ell

que

de

Durant rrolts rnesoo el poble intentava

d 1un tall arb la volll'llimsa espasa refulgint

recordava

aniga

recordava

espasm:)dics

la visió d 1un sarraí, gran i fort, escurc;:ant

Guillem

Maria,

tomarim la salut a la mare.

i no aconseguia ordenar els pmsaments.

vCmi ts

veure

el mal estat de la dissortada dooa.

llar,

Guillem raJ'lffiDrava el record del pare, · la

Entre

al

que partaven els habitants.

intanta

evitar--ho perO els seus quinze arzys no el

pennetim lluitar centra els invasors;

pagué,

jtnt a

la

mare,

córrer

n::més

esp¡:a'dit

ANKCDOTARI D'ESCRIPTORS -

La recerca de

la perfecció per part

la posteri tat un classic nacional

i

de

dotze

una obra literaria· mestra.

un dels més grans manuscri t

llatí

poetes

devia esser

romans,

cremat,

de Virgili

!libres, V{rg{l{, ~ ~ •

la

perque no havia

L 1 emperador roma, August, intervengu~

tingut

bé

Eneida,

acceptat

d e1xa · ' 1ns · t rucc1ons ·

quasi

que,

una

costa

epopeia

generalment quan

temps

de

a

morís,

com el

polir-lo.

i contrarresta la p e tic i ó de Virgili.

26

Va fer que al tres aplicassin el poc poliment que fes

requerí t

i

ordena

que l'obra fes publicada.

-

Herman Melville no

mol t temps després de pel

fracas

11

arrela 11

la seva mort,

comercial de Moby Dick

a la ploma i

com a

figura litararia important fins

1 'any 1891. ( 1851)

i

S' havia desil·lusionat tant

al tres

es convertí en un obscur empleat a

novel·! es

que

renoncia

1' administració de Duanes

de Nova York. Billy Budd ni tan sols fou publicat abans de 1924.

PARAULES - Filologicament la paraula 11

gu

11

d'un nin.

fermes

i

Tersa,

11

Kodak 11 és

abrupta fins

inflexibles consonants als

disparador d una maquina de 1

a

tan sense sentí t

la rudesa, dos

extrems,

fotografiar.

¿Que

com el

primer

mossegada literalment per salta a

més

la cara

podría

l' inventor 1 George Eastman, xerrant de l' origen del nom de

com

demanar?

el

digué

la seva maquina 1

Kodak.

- Els habitants de la ciutat de Soloi, a l'antiga Cilícia (ara Turquía), es feren famosos

per les seves peculiari tats

al xerrar de

la !lengua dels

conqueridors grecs, que una falta de sintaxi es diu avui "solecisme".

FRASES ctLEBRES El ric menja, el pobre s'alimenta.

Quevedo

- D'humans és fallar, i de necis romandre a !'error.

- El dubte és la clau del coneixement.

-

Ciceró

Proverbi persa

Els di vertiments són la felici tat de la gent que no

sap

pensar. Pppe

GREGUERIES DE GÓMEZ DE LA SERNA -

El

11

barman 11

esta al millar refugi per al

torero de

la

plaga

toros de la vida.

Li costava tant engolir una pastilla com si ·s•engolís la Lluna.

- El bebé es saluda a sí mateix donant-se la ma al peu.

El salze toca l'arpa a l'aigua.

de

27

VOCABULARI DE BARBARISMES BARBARISME.

FORMA CORRECTA

Balsa

Rai

Bandeja

Palangana

Bandido

Bandoler

Bando

Bandol

Banquete

Banquet

Banquillo

Banquet

Banyo

Bany

Barandilla

Barana

Baratillo

Mercat de vell

Barato

Barat

Una

abra~ada:

~

t. L.. UNA IND. GIES

PS'Oe

PS'OE

f'~OE

pp

Rafel Oliver Grammatico

28

ENDEVINAU 9~!-~~ I

SUANYEU UN MILIÓ

Una foto color sepia trabada a l'infern del folre d'una vella jaqueta.

El nin estudiant no

és

ni

Miquel,

ni

Toni,

ni

Joan ...

I

avui

ja no

és cap nin.

Si endevinau quí és podeu guanyar un amanyacs, compliments, besades,

petons,

mi lió manetes,

d' afalacs,

moixanes,

estirades de

carícies,

cabell,

a l'orella, delit, delícies, plaer, molt de plaer ...

Trieu el que millar us vagi bé ...

La solució de tot plegat al proxim número.

(Es pot enviar la resposta a Revista N'ALÍ, Apt. 79 07150 ANDRATX)

bufades

29

**

VADE GLOSES

**

(Contades per Na Joana-Aina Martorell Tomas)

1

El Rei n ha fe tes fer crides 1

Viva 1 amor

Al cap de set sebnanes viva l 1 amor ¡

1

que crides n ha fetes fer

porquerola la va fer

que en viva , que en viva

que en viva, que en viva

1

que crides n ha fetes fer

porquerola la va fer

que en viva el naronger •

que en viva el naronger

Que tots los mes

galants hornos

viva l 1 amor que en viva, que en viva a la guerra se 1 n han d 1 anar que en viva el naronger. ho fara D:m Joan

que en viva, que en viva li apareix un cavaller que en viva el naronger

viva 1 1 amor

que la muller j ove té

em vols dir on es 1 1 hostal primer

que en viva, que en viva 'que la muller j ove té

qu~

eh viva, que en viva

~¡

on és l 1 hostal primer

que en viva el naronger.

La deixara a sa mare

que en viva el naronger A ca

1 1 amor

la meva sogra

viva l 1 éi'OC>r ¡

élllb aqueixa no hi venc

bé

que en viva, que en viva i anb aqueixa no hi venc bé que en viva

li apareix un cavaller

Bones tardes ¡ porquerola

viva 1 1 amor ¡

viva

1 1 amor i

viva

a la guerra se 1 n han d 1 anar

can

I al cap de los set anys

el naronger i

La deixara amb sa sogra

viva 1 1 amor anb aqueixa j a hi va bé que en viva, que en viva

li ptendran molt bé que en viva, que en viva li atendran mol t bé q0e en viva el naronger Me vols dir tu, porquerola,

viva 1 1 amor de que fas el teu menjar que en viva , que en viva

anb aqueixa j a hi ve bé

de que fas el teu menjar

que en viva el naronger

que en viva el naronger i

30

D'un ~de pa d'ordi viva l'anor i que els cans ja no en volen més

El fara mi> la meva filla

que en viva, que en viva ¡

viva l'anor f

que els cans j a no en volen mes

élllb aqueixa no hi venc bé

que en viva el naronger ¡

que en viva, que en viva ¡ anb aqueixa no hi venc

Me vols dir, tu , porquerola,

bé

que en viva el naronger ¡

viva l'amor ¡ de que fas el teu beguer

El fara amb la porquerola

que en viva, que en viva

viva l'amor

de que fas el teu beguer

anb aqueixa j a hi venc bé

que en viva el naronger ¡

que en viva, que en viva anb aqueixa j a i venc bé

D'un bassiot d'aigua bruta

que en viva el naronger ¡

viva l'amor i que els porcs ja n'han fet truger

Vols me dir tu, hostalera

que en viva, que en viva i que els porcs ja n'han fet truger

viva l'amor

que en viva el naronger i

que en viva, que en viva ¡

anb qui he de fer el jeguer anb qui he de fer el j eguer

Eones tardes¡ hostalera,

que en viva el naronger ¡

viva l'anor i les mateixes, cavaller,

El fara éillb la meva filla

que en viva, que en viva

viva l'amor

les mateixes, cavaller,

anb aqueixa no hivenc bé

que en viva el naronger

que en viva, que en viva anb aqueixa no hi venc bé

Me vols dir, tu, hostalera,

que en viva el naronger

j

viva l'amor i anb quihe de fer el menj ar

El fara amb la porquerola

que en viva, que en viva ¡

viva l'amor

amb qui he de fer el menjer

anb aqueixa ja hi venc bé

que en viva el naronger ¡

que en viva, que en viva ¡ cmb aqueixa j a hi vene bé que en viva el naronger ¡

,31

Aixeca't, bruta malvada,

Que si no fóssiu ma mare

viva l'amor ¡

viva l'amor ¡

que els p::>rcs j a van pel carrer

de vos faria un cremer

que en viva, que en viva

que en viva, que en viva

que els p::>rcs j a van pel carrer

de vos faria un cremer

que en viva el naronger ¡

que en viva el naronger

Que hi vagi la vostra filla

I a les muntanyes mes altes

viva l'amor

viva l'amor ¡

que no hi anira ma muller

aniria a ventar el cendrer

que en viva, que en viva ¡

que en viva, que en viva ¡

que no hi anira ma muller

aniria a ventar el cendrer

que en viva el naronger ¡

que en viva el naronger ¡ <DIX>IADES

Es dia que jo vaig néeixer

mu mare se va morir varen batiar mun pare i jo vaig esser es padrí

Colomet, colomet ¡ pegaras llarga volada i diras a mon paret que mu mare s 'ha casada i s'ha cadasa amb un vell,

A Andratx i Calvia ses aigües fresques son bones, pero hi ha unes

al~otes

anb un vell barba gelada que tenia unull tort i s'altre que li penjava.

que serveixen per bubotes per anar a cavar es favar.

Contactes

i cantades per na JoanaÁina Martorell Tonas

CAIEIIRIA

SNACK- BAR

tluíjote CliP DE .IAI - MALlORCA

-

+- -+-b•-=·= • . .AIACIDN

..........

(......_

r VDITA

.. ......,

NatMYX

DI MXUTAS

32

**

VA DE GLOSES

**

ANIVERSARI DE :ra:ES

Li diuen es forner o en Tomas Perpinya es cinquanta anys de casar ara les vol celebrar i jo trob que ho fa molt bé, i n 1 Aina que també té ganes de recordar lo que el primer dia va fer.

Heu viscut amb harmonia, i s 1 alegria que heu donat, un i s 1 altre a n 1 es costat, vos heu feta campanyia.

I s 1 enveja jo diria, que molt no hi han arribat, a n 1 es cinquanta anys de casat no se veu cada dia.

Has viscut a S 1 Arracó i tens cases a la vila,

Arribar a ses "bodes" d'or,

i, sense dir cap mentida,

amb salut plena i alegria,

has sabut aguantar es timó:

amb coratge i valentia;

has fet d 1 amor i patró

res vos ha feta por.

i no has anat a la deriva.

Ara tendreu lo més bo,

DJs f ills qui més t 1 estima,

amb tan grat companyia,

no importa demenar-ho.

una família unida

Demanau a n 1 el Senyor que vos dQni mol ts d 1_anys de vida. _

que vos estima de bon cor.

QJillem

Barceló

esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

33

CLUB ESCACS ANDRATX

Estam immersos

totalment dins el

Campionat

per

equips

de

Mallorca

i

tenim aquí els resultats que han aconseguit els 2 equips nostres participants.

El Primer Equip, a la Categoria maxima de l'Illa: PREFERENT: ENCONTRE

JORNADA

RESULTAT

1

ANDRATX - MARIA DE LA SALUT

2

TROPIC - ANDRATX

6 -

3

ANDRATX - POLERIO

2 - 4

4

ALCÚDIA - ANDRATX

5 - 1

5

ANDRATX - SON OLIVA

0'5 - 5'5

6

ANDRATX - MANACOR

3 - 3

7

PALMA - ANDRATX

4 - 2

De moment els resul tats hem guanyat un

no són gaire bons

que que de

(el primer) , hem empatat un al tre

1' 5 de 7 possibles i estam a la zona de descens.

i

5 '5 -0'5

7

o

encontres

5 perduts;

és

A la categoria hi

a

només

dir,

tenim

ha 12

equips

equips més

forts,

i davallen a Primera els 3 darrers.

De totes formes els que han de

cal dir que ens ha tocat

lluitar pel

campionat.

jugar amb els

A partir d'ara,

resten 4

contrincants que ens esperen són més accessibles al nostre nivel!

jornades que

fins

i

els ara,

i des de fa molts d'anys han estat sempre de Preferent.

El segon equip del Club

juga a

Segona Categoria i

fins

avui

ha tingut el-s

segUents resultats: ErlCONTRE

RESULTAT

1

SON OLIVA "B" - ANDRATX "B"

(aplac;at)

2

ANDRATX "B" - BINISSALEM

0'5 - 3'5

3

CAMPOS "B" - ANDRATX "B"

3

1

4

ANDRATX "B" - PORRERES "B"

3

1

JORNADA

34

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

El

EQUITATIVA

6

ANDRATX "B" - GÉNOVA segon

equip

perdut 3; el primer no

"B" -

5

del de

tindra problemes

Club

tots

per

va un

poc

millor:

esta apla<;at.

continuar

ANDRATX

1' any

ve

1'5- 2'5 1'5- 2'5

ha guanyat

Pareix que

"B"

ésser a

que

2

encontres

1' equip

la mateixa

i

n' ha

Andratx

categoria

i

"B" ser

l'equip perque els jugadors més novells agafin experiencia.

L' any

proxim,

amb

els

nins

i

nines

de

1 'Escola d' Escacs,

ferem

un

al tre

equip (el "C") per tal de que comencin a competir.

Per últim, recordar a les nines i nins de qualsevol edat que si volen aprendre a jugar a

Escacs,

poren venir

al

Club

(Sa

Teulera),

tots

els

dimarts

i

dijous

de 18 a 19 hores, tot gratult.

Una abra<;ada: Rafel Oliver Grammatico

SEMANA SANTA 95 SOUD AVION •••••••••••••••••• ~ •• 7.~ AVIONYHOTKL ••••••••••••••••• 24.~

. • BI\IOlílfA, del 13 al 17 • • WOUD y .AI1MEllR'S

Pemm Calpleta••••••••••••• · Pemm Calpleta............

dell2 al16 •• NIXERA del13 al 17 •• CA.'lJ'AIIUA AL ClM'lEID del13 al17

41.~

'37.~

Pemm Calpleta••••••••••••••46.BOO

51.~1'11.

53,ffl) 1'11. ro.~l'll.

65.~1'11.

y MniE aJRE •••

66.~1'11.

~ ~

J!!: EDAD

del 26 JIB['2D al 1 aril lbtel 3 :xxx Calpleta •••••••••. l1liUS y PlRilH) ARfa::H!>/NA.V.ARIU <El 22 al .2 7 de IJE\YO •••••••••••• •••

e:i>msim

"L'AGENCIA D'ANDRATX" Plz. Mi.q.Je]. Jbler, n!! 12

tel.

1CE1.63 -

1<ml3

:J:J.~

1'11.

'37 .a:n 1'11.

<.

,

'

-.

,·,.-Si¡

~

,._

."

~

'\.I

¡";' -, •

esports·'~ esports -esports- ésports~ésports-espórts-esports~esports

NOTICIAS DEL C.B. ANDRAITX Resultados Mes de Febrero:

1ª

Autonomica:

Cadetes Masculinos:

Cadetes Femeninos:

Infantil Masculino:

Infantiles Femeninos:

Minis:

Llucmajor

84

Andraitx

74

Andraitx

60

La Salle

74

Esporlas

93

Andraitx

64

Calvia

76

Andraitx

67

R.Llull

53

Andraitx

56

Andraitx

63

Mallorca

66

Na Tessa

47

Andraitx

49

Andraitx

49

Sta. María

20

Na Tessa

16

Andraitx

36

Andraitx

64

Binissalem

54

Andraitx

44

G.Galmés B

21

S.José

55

Andraitx

57

Hispania

43

Andraitx

77

Andraitx

43

Cid e

42

Llucmajor

67

Andraitx

16

Andraitx

15

Santanyí

40

Perlas

31

Andraitx

18

Na Tessa

20

Andraitx

49

Andraitx

35

S.Agustín

32

Sa Pobla

67

Andraitx

35

El equipo de 1ª Autonómica ha tenido un mes

nefasto,

con

4

derrotas

en otros tantos partidos. Aún así mantiene su cómoda 8ª posición.

Los cadetes pierden en casa lo que ganan fuera. Ocupan la 3ª posición.

Las cadetes son las que mejor progresión tienen,

al mantenerse imbatidas

durante nueve jornadas. Ocupan la 5ª posición.

Los infantiles han completado un buen mes imbatidos,

aunque por mínimas

diferencias. A destacar la victoria frente al Cide. Son segundos en la clasificación.

Las infantiles ya no reciben tantas

"palizas",

lo que denota una progre-

··"!'-•

35

ft!DOrts - esports -esports- ésport¡-esports-e§PJ)I1s-esports-espor1s

sión en su juego. Siguen penúltimas.

Los minis ocupan la 6! posición. A destacar la victoria ante S.

Agustín,

asi como la amplia derrota frente a Sa Pobla.

Infattiles

( 1.994-ffi)

NOS DEJO UN PIONERO DEL BASQUET Para los que

conocimos

el Basquet desde

años 60, no podemos dejar de recordar a y que fue uno de los pioneros de

de

las

hermanas

Mandilego,

etc.,

Alemany,

fue

este deporte

en Andrai tx.

también ya desaparecidos,

Calafell,

M.Oliver.

con los años y

por

equipo el subcampeonato de Mallorca,

en el

A.

Club,

los dejó

D.

Pedro

equipo femenino ·

Pallicer,

una vez entregado

a Félix Oliver, pasara a ocupar la Presidencia del el

allá

Hablamos de Mateo

quien primero entrenara al

hermanas

para después,

comienzos ,

quien en los úl timkos días nos

Pons Pons, que, animado entonces por otros A. Mandilego y Matías Bonet,

sus

hermanas el

relevo

consiguiendo entonces

año 1968 y

1970,

disputando

entonces la fase final de Baleares con equipos de las islas hermanas.

De esta semilla ha nacido el Club actual,

y

es por ello que

guardamos buena memoria, le recordamos en estos momentos.

Mateo Pons, E.P.D. C.B . A.

los

que

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

C.D. S'ARRACÓ

..

Si

el

S'Arracó,

como

habíamos

FUTBOL 7

dichos el mes pasado, parecía condenado

al

en

descenso

las

ser

por

ha

su

mal

despertado

juego parece

jornadas,

últimas

que

37

ansia

su

Mala las

suerte

futuras

la

que del

figuras

tuvieron S' Arracó,

al perder en casa ante el líder.

luchadora.

En Contra el Andrai tx lo luchando

sin

descanso

recibir

un

gol

hacía fue

pensar así:

empate

en

el

a

pesar

Pero

no

terminó

en

goleada.

S'Arracó

el

aunque

de que

tempranero,

encuentro

2-2,

demostró,

se mereció más.

un

día

de

mala

demostraron,

quien ganamos

por 0-1, jornada,

en su

después,

y

en

campo

esta

última

Baleares,

Atlético

al

que derrotamos por 2-1.

Después creo

que

de

podríamos

todo

&.0

que

el S'Arracó ha mejorada muchísimo.

lo

) RE&TAURANTE

1

&S1_~

)

(~ ~~ -~ 3)

esto,

asegurar

así

h --~

~tl

repasar

y

TOMEU CURTÓ

el Murense

propio

suerte

tener

pues una semana después

1

a

podemos

ganaron sin problemas.

(

Después del Andrai tx,

todos

fin,

CARRETERA PUERTO DE AN DR AITX

RESERVAS: 10 56 81 07150 ANDRAIT X

fl.Jeva Direocién ''Imrilla'', ''grill''

~alidad

PINTURA Y DECORACIOH ESTUCO VEHECIAHO

C/ Havana, 6- Tel. 105492

AIDRATI {Mallorca)

,..llda Son Mea. 21

· 7180 Andldbt - T llfoao: 10 SI 66

38

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

FU'l'BOL: EL C.D. AHmM'X SIQJE ASPIRMDO AL lfAXDI) A POCX> 1m.

Estamos a siete jornadas del y las aspiraciones del

final Andratx

C.D.

son las máxinas, para un posible as~s­

censo directo a un solo punto del me y para optar a jugar

la

PDW..

liguilla,

ya que llevamos seis puntos y el

gol-

Hoy voy a dedicar más tiempo a equipos de nuestro

fútbol

base,

que

són los que pasan por más vicisitudes y a los cuales quiero dar mi

opinión

sobre su conducta.

average a quien nos puede hacer sombra.

Cierto que el equipo juvenil ha si-

Lo dicho, quedan siete jornadas y se-

do el equipo más difícil

rán éstas las que marcarán el

de

signo

dos

todos

cuantos

de gobernar

conforman nuestro

definitivo y a las cuales hay que a-

club y de ello hablo por experiencia y

frontar con todo

con muchos años

optimismo.

En

casa

de

estudio. Si

bien

vendrán el Independiente, el Santanyí ,

este año se esperaba mucho de la plan-

el Alaró

tilla, al final ei descenso puede pro-

y el Son Roca.

desplazarráentos a

Por

Petra,

contra,

Lloseta Y

calvia.

ducirse si el equipo no reacciona. Las causas pueden ser muchas y cada afi-

Creo que serán 1os partidos en casa frente al Santanyí y el Alaró los que

cionado aportaría la suya.

La núa es que ha

faltado

en

todo

al final van a inclinar la balanza ca-

nx:rrento orden en el equipo. Quizás los

ra a la obtención del título de campe-

jugadores se han extralimitado en su

ón, si bien creo que el

opti~smo

debe

trabajo; quizás el

entrenador no ha

ser el máximo si nos atenerros a lo pre

tenido presionado al equipo; y quizás

senciado hasta el momento.

la directiva no ha cogido al toro por

Espererros que al final

se Cl..I'TPl an

las predicciones, que ya vendrán tiempos postreros para decidir si censo interesa o no.

el

as-

los cuernos en el m:mento oportuno.

Estas son,

a

grandes rasgos,

mis

conclusiones y creo que sobre las mismas tendría que hacerse un estudio pa-

39

esports - esports -esports- esports-esports-esoorts-esports-esports i~usieron

ra ver las posibilidades de que éstas

éstos quienes

se pudieran arreglar. De no ser asi,

des y que sus hijos tuvieron que

quizás con el tiEI'I'PO tengaroos que

petar.

la-

mentar el no haber tarado decisiones en el nanento oportl.Ulo, ya que

\m

po-

sus

voll.Ultares-

Estaroos a sólo 3 serranas de la disputa del VI Maoorial de fútbol

B. En-

sible ascenso llevaría a nuestro fút-

señat, la fiesta del fútbol

bol juvenil a un foso del que costaría

dritxol y que este año va a contar co-

rrucho luego poder salir.

mo siempre con la flor y nata del fút-

También lo acontecido en la pl ant i -

bol juvenil insular,

base an-

ya que

vendrán

lla del equipo de Fútbol-? merece un

l os equipos de División de Honor del

ligero estudio. Conocidos son

R. Mallorca y del CIDE, amén del

los

a-

contecirrnentos que en su momento se

combustible equipo alemán del

produjeron y que hicieron que

95 Dusseldorf y a

fueran

los

in-

Fortuna

cuales deberá

apartados del equipo cuatro jugadores.

enfrentarse nuestro equipo juvenil. Lo

La medida disciplinaria me pareció co-

dicho, un torneo por todo lo alto para

rrecta en el rranento en que se produjo

1os días 13 y 15 del mes de abri 1 .

ya que había que atajar un acto de indisciplina,

aunque luego la posterior

sanción me ha parecido descabellada

y

También en

1a

jornada intermedia

del día 14 se celebrará la diada del fútbol base con torneos al estilo

3x1

fuera de lugar, ya que tras haber da-

en todas las categorías del

ñado la rrarcha del equipo

también s e

benjarranes , i nfantiles y cadetes , · par-

ha querido castigar a unos

j ugador es ,

niños de 8 años a

9,

que no

tienen

~i cipando

Fútbol-?,

todos los equipos de la co-

rrarca, 1o que dará más real ce al día.

ninguna culpa de lo acontecido y que a

También a las 13 '00 habrá la gran pae-

la lar ga ellos no van a comprender por

lla que anualmente se lleva a

qué s e han ensañado con el l os

que sirve para herrranar a toda la gran

los culpables

fueron

sus

cuando

padres.

cabo

y

A

farralia f utbolís tica andritxola. Espe-

éstos sí se tendría que haber castiga-

remos unas jornadas de gran esplendor

do de una u otra rranera, ya que fueron

y

fiesta futbolística.

JOFRE

RECORDS D 'AHIR

Les ''tres Maries", <JJe sartien a les P.roc:essns de Sebra1a Sarta lqJestes

sén les de 1 •aw 1941.

.Abaix "les bla'q.JetEs" <JJe sartien el Día de Pascpa Sén les de 1 •aw 1948

,¡