G LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT ANY
T
X
Ap-t;. 79
07150 ANDRATX
ABRIL
1995
2
CRONICA DELS NOSTRES
MAR~
1995
BAPTISMES Andrea López Marí Rafael Beltrán García Alejandro Beltrán García Sergio Vera Moreno Estefanía López Díaz Ana María Bermúdez Expósito
MATRIMONIS Miquel Ferrer Nicolau
amb
Núria Farreras Casasnovas
Bertol
amb
Katerina Shreiner
Gavin Hogben
amb
Cristina Onglei
Ricardo Gil García
amb
Natalia Rodríguez Martín
Rafel Oliver Grammatico
amb
Miquela Pérez Palmer
Francisco Alemany Bonet
amb
Manuela Cepero Rodríguez
Knipp
Restauració de la Sang DEFUNCIONS Juan Suau Martorell
79 anys
Manuela Vigo Len
77 anys
Juan López García
45 anys
Guillermo Esteva Alemany
24 anys
Rosa Alemariy Planas
96 anys
Margalida Alemany Alemany
87 anys
Gabriel Enseñat Bestard
60 anys
Projecte de restauració de la imatg• del Sant Crist de la Sang i de la pintura del segle XVII que el represenf, Poden efectuar els DONATIUS · mitjant;ant l'ingrés en el compte núr
70- 03236- 65 del BANC O! CREDIT BALEAR o bé a través, de qualsevol membr de la junta directiva. Es respectara escrupulosament el Cc1racte anónim deis donatius d'aquelles persone¡ que així ho desitgin.
Tipog. A. Ensenyal
Confraria de la Sm Andratx - 19'
3
EDITORIAL
NOU ANYS LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT
El 23
d 1 abril
de
l. 986,
no
di u
sortí
a
llum el
primer
número de N1 ALÍ: Apt. de Correu5 79 07150 ANDRATX
Així,
com qui
i N ALÍ segueix sortint. Editen:
tots,
els
Coordinadora Parroquial de Jove5 d'Andratx
i
que
Centre Cultural
91.
de S'Arracó Director: Joan Farelló i Saneó
Redactor en Cap: Gaepar Pujoll Flexa5
els No
que
Director, per
tots
vingueren
i
que
i
anys
estam d enhorabona 1
prepararen
preparen aquest
el
primer
número
Uns,
com
ja
el
el
primer
Cortes,
ho
hagueren
de
deixar
altres
ho
deixaren
per
forces
passaren,
al tres
majors,
al tres
han passat nou
els mateixos.
Santiago
forces
menors,
escrigueren
escriuen i
som
res,
Creim
1
vingueren després
encara hi
són.
I
i
així
es
fa
i
surt
a
llum N 1 ALÍ cada mes, més o manco puntual a la cita.
Redacció: Antonl En5enyat i Ferra Blel EMenyat 1 Pujol Margallda Ferra i EMenyat Gal1riel Jofre M Ir MiqueiTurEneeñat Gerent:
Vlcene Flexae i Alemany
Pero,
i
voldríem
que
aquí,
aquest
Editorial,
fos un agra'iment i una enhorabona especial Vicenc;
Flexas,
Gariel Jofre, cadascún
Antoni
Miquel
complint
Ensenyat,
Tur...
la
que
seva
hi
a
aquests,
Margal ida
Ferra,
eren
i
són ...
mes
a
que
col·laboraren
tasca,
hi
mes,
tan
si plou com si fa sol ...
Fotos: Michel'e
Gracies
a
ells
en un principi, i tenir
una
i
a
els
tots,
que
els
col·laboren ara,
atenció
especial
un temps
puntual
per
en
i
voldríem
Rafel
Oliver,
lmprimelx: APOSTOL Y CIVILIZADOR PETRA
des
de
fa
D.L. P.M. 295/1986
que
no
les
vint
més
i
realitat. Comenc;a reproduia
I
N 1 ALÍ
és
una
a les empentes d 1 una "fotocopiadora" bé
pagines,
més.
cada mes,
aquí
les
pero el
"fotos",
s 1 animava
no de
teniu:
N• ALI,
acomplit.
Que
sobrepassava mica
la
en
mica
Revista
de
la Comarca de Ponent.
Nou
anys
s 1 han
més.
N'ALÍ
sigui
per
molts
4
PAGINA PARROQUIAL LA RESURRECCIO COMENCA AQUI
Des del passat 16 d'abril, els cris-
'El un del s 11 ibres de Bessi ere hi
tians celebrarn la resurrecció de Jesús,
ha una al.lota que va dir a la seva pa-
la seva victoria damunt la mort. El seu
drina: ''Hauries d'anar a Iugoslavia. Hi
triunf és tarrbé el nostre triunf,
ha un metge especialista en gent major
que
posseün ja, encara que no s 'ha manifes-
que acansegueix resultats incleibles.
tat del tot.
Hi hauries d 'anar,
Esperarn la nostra resurrecció, és a dir, la vida per senpre i
en abunclan-
cia, al final de la Historia.
Aquesta
can ressusci tada ".
padrina, La ·
tomaras
padrina
contestar: ''Vols que me n 'hi
1i
va
vagi
a
Iugoslavia per que torni ressuscitada? Pero si ja ho es tic!"
és la nostra fe. Enpero, el que obl idarn faci lment és L' es-
Efecti vament, en el mán hi ha mol ta
perarn després de 1a mort, pero Déu ens
gent ressuscitada sense necessitat d'a-
la concedeix cada dia de forma
nar de metges, sense esperar 1a mort.
que la resurrecció canenc;a aquí.
antici-
pada. En aquest sentit, volern reproduir
Jo en canee mol ta d 'aquesta gent: joves
en aquesta pagina parroquial un pensa-
que es dediquen a atendre minusvalids;
ment bastant aclaridor sobre aquesta
ancians que tenen el coratge de
qüestió del capella José Luis Martín
can els joves que foren; ... aquella ce-
Descalzo. L'article es
ga
titula "Gente
que es dedica a donar alegria en
resucitada" i esta pres del seu llibre
pave116 de cancerosos;
Razones para vivir ( Editorial
han entregat 1es seves vides al
Madrid, l. 993):
Atenas,
viure
un
missi aners que tercer
mán ••• ; gent, molta gent ressuscitada.
5
I és que ens hem acostumat a pensar que 1a resurrecci ó és nanés
una
cosa
que ens espera a 1 'al tra banda de
1a
Pero can que la vida és més torta, també voste pot ter
rebrostar cada metí
aquell es i 1 . 1usi ons i esperances que 1a
mort. I ningú pensa que 1a resurrecci ó
ni t 1i va
és sirrplement entrar en 'més" vida. Que
qui 's conven9ut de que ho fa per
la resurrecció és quelcan que Déu dóna
i no per vegetar;
miri 's després en el
a tothan qui
mirall, sanrigui,
descubreixi que quan
1a demana,
després de demanar-la,
serrpre que,
segueixin llui-
tant per ressusci tar cada di a.
escap9ar. . .
Senzi 11 : Ai xevi ure
sanri u es torna més termós o més termosa; i ara demani 's en que i en
qui
ba
d'invertir aquest sanriure i aquest dia La resurrecció és, realment, can diu
Bessiere, "un toe que corr per la de la nostra htmanitat.
sang
Un toe que res
que 1i acaben de regalar.
Recordi
que
quan Jesús ressusci ta no ho va ter per lluir el seu cos,
sinó per ajudar als
ni ningú pot apagar". Res ni ningú - és
seus que ho estaven passant malament,
ciar - excepte la nostra propia medio-
atrapats per la por a
cri tat i avorriment.
qui 's, dones, a repartí r nisurrecci ó. I
Els ressusci tats sán els qui un
''plus" de vida,
un
tenen
''plus" que els
surt pels ulls brillants i que es verteix
con-
totd:una en quelcan contagiós,
es trobara que tots
la mort.
Dedi-
es senten millar
després de parlar amb voste ... Així, voste haura ingressat en
la
contraria
deis ressuscitats."
quel can que demostra que tot hane sobrepassa 1 'hane que és i que prova que la vida és més torta que la mort. .
.
I vosté, amíc lector, tBIJPé és o pot ser una persona ressusci tada. ja bo sé,
La mort,
ens va tallant branques cada
ni t, muti 1a i 1 .1 usions,
escap~a
desigs.
Fins aqui la reproducció de la reflexió d'aquest capella que, malgrat la seva dolorosa i incurable malaltia, fou signe de resurrecci6 al
seu vol tant
fins i tot al llit de la mort.
6
L'OLI DE LA LLANTIA
A vegades, així
Esop, en una de les seves faules titulada ''la llBntia", ens conta can aquesta
(plena
d 1 oli a vessar) feia una clarorada, es creia i
ho amnciava més
brillant que
el
sol.
passen,
anys
la mem:)ria ens tanca qualque porta d 1 aquests records, practics i
bons.
Cree
que
serrpre,
a qualsevol edat, han pot aprendre o refrescar el que havíem apres.
Ido bé, una bufada de vent l'apaga, i calla. Després 1 1 encengueren una
can els
al tra vegada
Podem reeducar-nos, és bo i
saludable.
i al mateix tEmps li recordaren que la claror
Ens trobam a
dels astres mai no s'apaga.
s i tuacions, problemes, que tan si ens afecten
L 1 ensanyament
tan
ni
orgullosos,
quan ho
és que no
adquirim
del
frui t
sobretot
na, són al món, aquí a Andratx o ca nostra
altres.
dels
mateix.
errpero, que no. ho
Sembla, L oli
en
i
els bons
aquest
és
cas
principis
rebuts
1' educació
i
adquirits
dels danés. ~s
que
reflex
voldria explicar.
Ens
que
iHustra
el
canplanentam els
dir que
ens
de
posam
unes ulleres diferents -en tenim dos parells-
S6Jllre
so~
que és nostre .
veure él esser bo,
no gaire
que
dolent,
unes altres ulleres per a veure tot el
i que
sol esser: altres perrones, altres problemes,
dins
d 1 oli
d 1 oli,
S 1 han de posar mesures d 1 oli preciós,
vull
veiem
és dolent i pemiciós dels danés. I la visió
uns als altres.
bo,
la mateixa manera,
unes per a
aixo un
persones,
de prop o d 1 alluny, no els podem girar 1 1 esque-
Si no tingués oli no tendria vida. 1
cada dia,
esser
devan
eshlfar-nos,
la vida,
els
can
infants,
és ara 1 1 educació per la convivencia i
el
respecte,
la
tant entre
persones,
can
a
o encara pitjor:
(enfora)
i els seus problemes (més greus encara) . Aixo és deplorable. a
narura, als animals, etc.
aquelles persones
1 oculista 1
És necessari
urgentanent,
pero
abans,
anar en
primer lloc, Hangar aquesta mena d 1 ulleres de mirar prim, ambdúes Fent un poc de mem:)ria, els
ensanyaments
de
qualque
tenim present padrina,
de
qualque mestre, i dels nostres pares. Normes de conducta, d 1 urbanitat, d 1 educació i
la reali tat i
perque
distorsionen
provoquen la manca d 1 interés
o preocupació i a la llarga el distanciament i l 'oblit.
també Convivencia,
no per forga,
de bons sentiments éristians. ajudar-nos, . units amb respecte.
sinó
per
7
Esperar passant
i
les
que
generacions
espectacbrs
esser
No
vagin
impassibles
viure
de
(no
1 1 autocanpassió
fer victimisme) .
de la reali tat ro és cap bona solució. Saber
demanar
mínima
per
perd5,
ofensa.
S 1ha d 1 actuar
Qrplir d 1 oli novell,
d 1 oli
- No esser artificial ni mentider.
boníssim,
aquestes llanties que san nasaltres .. Respectar Revaloritzant els principis
i
posant-
els
danés
i
les
seves
idees.
los en practica, can a ro:nres de vida.
- No actuar devant els prd::>lemes I podan CCJ1lEn9a!' a canviar dins 1 1 8mbi t familiar,
anb
els anicas,
el treball, dins
1
1 Escola,
a
d Andratx
tots
els
sentits
-no
tan
sols la vista-, sén les p;:>rtes que ens caruniquen
arrb
1 1 exterior,
la
per
-
- Saber cooviure en 11ar'nuria i pau. - Defensar els drets de tothan.
canunicació -
i la coovivencia.
Avorrir
servilisme pautes,
m han
se
Personalment
acudit
1
consideracions,
valors,
unes
per
aquest
canvi d 1 actitud, que ens poden anar
abocant
dins la nostra llantia i
(recordem
Respectar,
-
sobre
estimar
i
tenir
cura
Actuar,
arrb
coociencia,
en bé
del
manteniment i conservació de la nostra culbJra
nostres
-Valorar les persrnes pel que són.
defectes
- Escoltar i parendre dels vells.
i elogiar els caires lxt1s dels altres. i
d 1 opressió
i
i la llengua catalana.
la llantia de la faula) .
Aprendre
tipus
d 1 esclavatge
- Esser pacifista i pacificacbr.
que hem rebut
dels danés, bcnes paraules, ajudar
-
tot
mena
de la nab..Jra.
- Esser agraits arrb el
els
i
tata
el ctebil i rnarginat.
així donaran llun
pertot arreu, Entre d 1 altres:
Reccnéixer
mantenir un classificacbr per
No
als altres (arb els prejudicis i frustracions) .
(religioses, culb.Jrals, esportives). Posai'-hi
l 1 estru;:.
en
1
les associacions
coo
saber escoltar
- Tatbé escoltar els infants.
(aquesta
és dificilíssima).
- CcnfOIT!m'-ee arb les pr(;pies
limita-
cioos. - Ccnfiar i ro esser rml pensats. Respcndre arb
- No tancar'-6e m un mateix, ans obr~ se per a rebre i <h1ar.
la veritat
de CCI'lf'i.8n;a.
- Dcnar el .Bcn dia" a tofuan.
i
esser
8
- Esser canpassius i tenir bons senti-
Acollir el
qui
ve
actituds
integristes
ni fmarnentalistes.
ments, sobret.ot amb els malalts. -
mentenir
No
guanyar
a
- Dins ca nootra, al carrer, al
el
lloc
de feina, portar cadascú -cristü\ carprcmes-
jornal.
la llantia (perü ara en referesc -
No
fer un altar als
doblers,
ni
a la televisió. I
d'una.
claror,
més
manera
íntima,
encara
que, gra.cies a Déu, ho manifest públicament,
tanbé entre els cristians podan: -
1' Evangeli)
Viure la fe
encesa,
ben
amunt,
resplendent per a
a
la de
que
doni
iHuminar
t.otes
les dones i hanes de booa voluntat que viuen i treballen dins el terme d' Andratx. És bo recordar el que diu el salmista:
en Jesús Ressuscitat
plenanent.
"L'hane
just,
COTpaSSiu
i
benig;le,
és llun que apunta a la fosca" ( Sl. 111)
- Estirrar, estirrar i estirrar.
AixO és htJlEI'lélllel1.t poosible,
- Dc:nar testirocni, cada dia, de 1' Evan-
i
amb
t.ota probabilitat es por accneguir mi llorar
1' actitud envers la vida.
geli. - Dc:nar gracies a Déu en t.ot lTOTia'lt.
-
Reflexicnar,
en silenci,
per
les
A. Ihazyat
coses que, encara que semblin insigpificants,
són rneravelles del Senyor. - Esser fidel, carp:rCJI'ffi i felic;. -
J:brJai"-fllS
grab..ütament
als
pobres
i marginats.
-Observan booa coducta dins 1' església
e&ra&eat&
SNACK- BAR
«luíjote WIP DE .IIAI - MALLORCA
-
+- -+-1:::. •-=·= •
......,... ......... ....., (
MDUinl
Tal...,. a e7 ti'710
Els objectius són:
_
~ ,
·-:- .· .- · ·1
- ".
_
_
~
. ·
•
·
-·
- Manteniment i creació de llocs de treball que elevin el nivell de rendes. - Millora de les condicions de vida, habitat i desenvolupament cultural en la zona. - Protecció i valorització del medí rural i del paisatge. - Afavorir l'assentament permanent de joves en els nuclis rurals. Accions:
-
- Infraestructura rural. - Dotació d'obres pera la millora del món rural. - Diversificació agraria. - Foment de l'associacionisme agrari. - Regim d'ajudes pera la petita i mi~ana empresa. - Accions a favor de la localització d'inversions productives. - Lluita contra la desertització i l'erosió. - Conservació d'Espais Naturals protegits i vida silvestre.
-
- Protecció i millora de la coberta vegetal. - Prevenció i lluita contra els incendis forestals. - Accions mediambientals i de recuperació de l'entorn en nuclis rurals. - Renovació i desenvolupament deis nuclis rurals. - Dinamització deis municipis rurals. - Formació Professional Ocupacional. - Formació d'ocupats. - Accions específiques d'orientació i assessorament. Per a més informació dirigiu-vos a:
FEOGA-0 FEDER FSE
Consorci per a la dinamització econOmica al medi rural - zona 58 -
C/ Eusebi Estada, 145. 07009 Palma Tels.: (971) 75 15 02- 75 37 43 • Fax: (971) 75 53 23
GOVERN BALEAR
·
lQ
ANDRATX El diumenge, 2 d'abril, es
-- 11#
AGRICOLA RAMADERA ARTESANAL 1 INDUSTRIAL 1
2 d Abril de 1995
ORGANITZA:
V;I.Jf¡t \~ t.JUNTAMENT D'ANDRATX '· ·",
lh•J.-r
cel~
bra la XI Fira Agrícola i Rélnérlera
d 'Andratx. Sanblava can si no hi
h~
gués tants d'expositors can en al-tres edicions, pero els d'Andratx hi foren presents i el
públic hi acu-
dí. Fou un exit. Aquí teniu unes imatges:
11
12
PRESENCIA A LA FIRA 1995
CARITAS Aquest 2 d' abril CARITAS també fou present a la FIRA AGR1COLA I Oferírem gelat,
roba i
gran aceptació entre
una gran varietat d' obres
tots
els
qt...e
d' artesania.
ens visitaren.
RAMADERA.
Tot va
Acabarem el gelat
ten ir
i
quasi
totes les obres d'artesania. Vérem com la feina d' aquests darrers mesos hores.
Els beneficis obtinguts ens serviran per
els que ho hagin de menester,
perque ells
saben
es veie compensada en a
fer que
mol tes sempre
coses poden
unes entre
comptar
amb nosaltres, i nosaltres sabem que sempre podem comptar amb tots vosaltres. Gracies per la vostra col·laboració
13
VUM.úade Teatre 1995.
ANDRATI La VII Mostra de Teatre, 1995,
acaba
dissabte, 9
el
o
passat
millor
8
dit,
diumenge,
d'abril,
Andratx
passat
acaba
i
de
d' abril, el
en
gran exit. Llastima Llastima
dir, perque ara, de
Setmana
volem
acabas,
que
passades les Fes tes
Santa
i
les
Pasqua,
vetllades dels dissabtes ens pareixeran
buides,
si
bon
mallorquí:
bé
com
"cada
diuen
cosa
en
Guadalupe Vázquez presenta LA ENEMIGA
Dario
tot el sen ti t mol t
ben
dels
actors
Bé,
Mostra
en
Dues
el
presencia paper
proxima
la
si a
benvinguda
i
acaba
"aire"
bo,
pero
un
donaren poc
atípic
fugiren
que
la Mostra,
ja
costumisme
mallorquí
del
qual
un a
a
la fi ,
en
dissabte,
Arta
i
una
DE
FERNANDA
García Lorca. i
Oficia
escena
CASA
de
25
Ho
agradaren,
feren
pero
mar<;,
classica:
ALBA
de
L' obra
Mostra. pero
simpatiques:
la
i
Porcel
en
el
el
de
que
actriu
fet havia
EL
la
el
la
que
que
AGARA,
Mostra
ho
féu
dignament.
presentaren
PAPA
DE
ROMEO
enguany
JULIETA
I
I ho feren mol t bé,
els veterans
i les noves adquisicions joves. El
LA
públic molt
assistent,
nombrós,
aquesta
s'ho
passaren
d' allo millor.
posa
En
una
paraula,
la
sí,
era
acaba amb una bona guinda. I, copa
i
com
hem
puro"
de Teatre,
di t
per
abans, la
Andratx 95,
VII i
altre
drama.
La
Compañía
96.
"cafe Mostra
benvinguda
sia la VIII Mostra de Teatre, El dissabte, 1 d'abril, s'esceniun
Mostra
Federico
un dramot.
fica
vis cut
era comica, (ja estava bé de drames .. )
correctament
aixo
la
és sempre
d'Eivissa
obra
majoria
públic,
Joan
Bisbe,
ver
vegada
Grup
de
de
de
el que més agrada al públic assistent. El
la
del
Mostra sempre n' ha estat un exponent i
qualitat
a Andratx quan era joveneta.
i escenificades
una
VIII
La fases final, les tres darreres
al cap
notes
Clausura
obres
pero
majoria
a al
en
La
a
presents
primera
Mostra de Teatre.
i que,
superior
grups
drama
paraula,
mostraren
L' obra agrada mol t
la VII
la
representat.
a un nivell dels
de
Un
no riguérem.
seu temps, i a l'Estiu, xigales". la
Niccomedi.
Andratx
14
BIBLIOTECA MUNICIPAL DIA DEL LLIBRE Amb rrotiu de la celebració del Dia del Llibre per Sant Jordi, 1 'Ajuntament d' Andratx ha
subvenciooat un Concurs de Redacció i Dibuix entre tot:s els nens i nenes de la Canarca fins als "el m5n del llibre" can a tana, o bé fer
15 anys. Es tractava de realitzar una redacció arb
un dibuix de "la lll3SCOta de la Biblioteca".
La participació d' aquest primar Ccncurs a nivell rn.micipal que es realitza a Andratx ha estat altíssilm, si tenim m carpte les vacances de Pasqua, i el fet d'esser la primera vegada que es feia. Tot i aixO hi ha hagut 71. PARTICIPACICN.3: Z7 redaccioos i 44 dibuixoo.
El dissabte, di a 22 d' abril, i a partir de
les 10 del
a la Biblioteca Municipal, 1' entrega dels Premis a
tots
els participants.
Varem comptar amb
la
als
matí,
millors
presencia
tingué
treballs del
lloc,
i
també
Batle,
Ramon
Alemany, i de Margalida Moll, Delegada de Cultura de l'Ajuntament. A continuació donam a conéixer la relació dels premiats: REDACCI_ONS Mª M9gdalena Manera, Margal:ida M3ssot, M3rgalida JVBnera, Aln:udena Sánchez, Joana Aina Alanany, Carolina SánChez, Alda Frcntera, Mª Anti:nia Jofre, Encama Gavilanes, Francesca Manera, Noerr¡y Bernúdez, Antonia Martínez, Alooso Díaz i Saul M..fuz. Aquest darrer nin, de 12 anys, va presentar la millor redacció i va esser el guanyador final d' aquest aparlat.
DIBUIXOS Jorge Laville, M:lrio Sánchez, Leandra Laville, Sim5 Pérez, Biel Forteza, Francisco Javíer M:lrtinez, Mª Anti:nia Massot, Scnia M..fuz, Luís García, Scnia Roldán, Francesca Manera, Ahinara M...lria, Eva M.fuz, Antonia M9rtínez i
Isabel García. Aquesta darrera nina va ser la guanyaOOra del Coocurs
sera la Mascota de
de Dibuix i la seva
A tots els
participants
la Biblioteca.
se' ls
obsequia
amb
una
rondalla
mallorquina
en comic i un llibre, i als premiats a la relaci6 anterior, altres llibres. En total,
els premis donats
als nostres fills
a
gaudir de
foren quasi
la lectura i
200
a
llibres que esperam ajudin
interessar-se de cada dia més
per la lletra impressa. A la fí peti t
discurs,
de 1' entrega dels regals, animant a
tots
els nen
el Batle, i
nenes
a
Ramon anar a
participar amb els actes que es feran al llarg de l'any.
Alemany,
digué
la Biblioteca i
un a
15
16
Volem recordar a tots, de dilluns a
tots
di vendres
que
la Biblioteca
de 15 a
Municipal
20 hores,
i
els
esta
oberta
dissabtes
al
matí,
9 a 12 hores. Poreu fer consultes a l'encarregat a l teléfon 672370 . Una
El disssabte,
abra~ada:
22 d'abril,
Rafel Oliver Grammatico
es
celebra també
a
la Pla<;a EL DIA
DEL LLIBRE, amb exposició i venda de llibres amb descompte. Encara que no
fou un exi t
clamorós,
es
vengueren més
aquest dia, i aixo sempre és bo. UN BON LLIBRE POTSER UN BON AMIC LLEGIR UN LLIBRE DÓNA CULTURA REGALAR UN LLIBRE ÉS UN BON OBSEQUI
per
llibres
a de
17
NOTÍCIES DE S'ARRACÓ: FESTA INFANTIL El passat diumenge, dia 9 d 1 abril, horabaixando, a la Plaga Wwyler de S 1 Arracó,
1 1 Associació
de
Pares
d 1 Alumnes
de
1 1 Escola ELS MOLINS
peti ta festa amb una escenificació musical infantil, per les mares i creat per al
carnaval,
tot
i
que
amb
a
organi tza una
un vestuari
causa del
mal
dissenyat temps
dels
Darrers Dies fou ajornat, esperant millor temps atmosferic. Tot a
continuació
la representació
ipares,
finali tat
muntar una ESCOLETA D 1 ESTIU adregada
lúdiques, els mesos de juliol i dels moni tors o monitores
i
rondej a les 90.000 pessetes,
que
quals agost.
d 1 al tres que no
serví
per
degustat una berenada-sopar
les
tenen els pares treballant i als
i
fou
elaborat per de
mares
de
a
arreplegar
doblers
als
del
al·lots
s 1 entretendra amb Aquests despeses
doblers de
en són prou,
cursets
material.
poble
i
sufragarien
amb
la que
acti vi tats les
pagues
La suma obtinguda
empero que
ajuden
a
poder-
ha dur a terme. I és que la necessitat fa afinar l 1 ingeni ! Sense sortir del tema escolar, podan dir que estan a punt d 1 esser finali tzades les obres
de la Nova Escala, que han durat poc més d 1un any, edificada pel Ministeri d 1 Educació i Ciencia als terrenys cedits per 1 1 Ajuntament, a 1 1 altre costat del camí del CaJIJ M.micipal de Sa Vinya, i que s 1 espera
sera
inaugurada el prcper mes de maig. L 1 Escola vendr8. a sustituir l 1 antic edifici
de ca Ses Mxlges, en ha estat instaliada des de la seva reobertura, ara ja fa nou anys, i que s 1 havia quedat petita i sense infraestrucb.lra. esportiva i de psicarotricitat.
LLUITA CONTRA EL CÁNCER El darrer dissabte, 22 d 1 abril al vespre, es celbra la tradicional Vetllada dedicada a la Llui ta contra el Cancer. Hi
hagué
sopar,
de
drets,
amb
animació
musical dels conjunts del Municipi: Luna 70, Alma Joven i Hacienda Nocturna. La gent, després de o
bé
ballar
tot
les
d 1 acord a
rifes
corresponents,
cada gust
fins
públic acompanya la jornada.
MFE
a
pogué gaudir
mi tjani t.
L' exi t
de
la música,
economic
i
de
18
--:.--------------------------S ES NOSTR ES COSES Si
com
es
deia
les saons d 1 abril d aquí
que
1
mil, gloses
són
i
enrera,
les
cadascuna
tants
i
temps
millors. per
valgui
d 1 altres
contarelles
refranys,
com
hi
ha
de fet
a
d 1 aigua,
aquest peti t
espai enrevol tat
encara
salada,
que
que
i
no podem engrandir més, i que ja suportam un
volum
de
extra,
personal
encara continuam construint
que
i
i
admetent
a la nostra hermosa i
savia tradició
més
oral;
com
vet
un
i
botó
d 1 una
la
amb nous cultius de flora no autoctons ..•
a
mostra rondalla
aquí
sentida
nostra infantesa, on a
a
1 hora d es ser 1
1
valorades les bísties d 1 una carrossa reial,
amb
l estimador 1
molt
de
i
urbanitzacions
pistes d aventures i
si
no
arribam
hi ha es tona
a i
les
plou
sentenciava que:
és
que
un
dels
segle;
anys
més
hores
a
banyat
la
seguir que
de
Per
nohagin
Ciutat
i
d 1 abastir
sols
tan
Calvia,
si
1 1 illa
tota
no
tan
s incrementa, 1
estadístiques arribat
l 1 ocupació
mentrestant, sols
al
de
l'aigua
cuinar
parlant
de
cuinar,
aquest
del
sempre
estimat mestre Tomeu Esteva, al suplement de la Cuina
Mallorquina
del
suplement
setmanal del Diari de Mallorca,
anomenat
CARXOFES
l 1 esplet
-que
GRATINADES
n 1 hi
ha
que,
aquest~
amb
moments, _ sembla
del més escaient.
8 carxofes grosses 1/2 litre de salsa beixamel · 2 cullerades de formatge rallat 1 dl. de puré de tomatiga
1 cullerada de mantega 8 cullerades de paté .d e porc
o illes d'aigua. I
la
de
transporten
1 1 aigua de 1 1 Ebre no sien
més
han
temps
un
que
el
caigut
ventura
arribara
vaixells
a
tot
escasament
terra.
necessaris
sofrir
han
d 1 ara
així,
els
devem
secs
que
:aigües
dues
més apreciades,
puix
més,
el darrer recurs
mes hem trobat una recepta pluges
aquestes
valdrien milions,
tot
I
del Rei Marsil" haurien d 1 esser mol t
1' hora
poc
com
de la mar ja tendra la sal incorporada.
que tots els cavalls i mules
Actualment
a
empero,
rogatives un
mos acabarem; aixo sí,
golf
jardins o pares
i. . . pode m continuar el rosari,
seny per a no enganxar-se els di ts,
"val més una sa6 d'abril
de
camps
1
al manco
les
assenyalen mig
milió
1 1 illa
de
temporal
sal i llimona -
darreres que
he m
d' habi tants
Netejar les
fulles
pelusa
les
carxofes
externes,
interna
i
buidant-les
deixant
a omplir-les.nisposar
eliminant
les
espai
la per
carxofes
SES NOSTRES COSES-----------------------------
19 amb aigua on si hi posau el suc de no
tornaran
10 i
minuts
negres .
amb
deixar-l es
les
manejar.
amb
la
Coure
aigua
refredar Untau
mantega,
i
les
sal.
un poc una
la part huida per
amb
el paté.
Mesclau
les
carxofes
Escolar-les a
palangana les
amunt
i
amb
poderde
forn
carxofes
omplint-les
la salsa amb
de tomatiga, afegiu-hi sal si Tapau
carxofes
per
componeu-hi
amb
la ll i mona
fas
el
puré
necessaria.
aquesta
mese la.
Escampau-hi el formatge rallat per damunt. Ficau-ho gratinar
i
dins en
el
esser
forn
en
dorades
posició són
a
de punt
per a esser servides. Ha d'esser prou calentes
LO COC DE S'ARRACÓ
CIGellcia,33 07150 - ANORAITX
TIILII•
- AICIIODOIBIICOS
-CIMIACíoN
Y VINiA .. 1BIVIIOIII
Tel.:105303 Fax.:10 50 53
2Q
ELS MISSIONERS Hl SON SEMPRE
Deis aspectes positius del 94 els mitjans de comunicació destacaren la solidaritat deis espanyols, i dins aquest camp, que els missioners feia estona que hi eren. · Mai la TV havia parlat tant deis missioners, Ni d'aquesta manera. Un deis mitjans s'exclamava, amb signes d'admiració, de com distribuiexen el temps els missioners. Els capellans, deia, dediquen el 15% al culte i el 85% a tasques de desenvolupament. Si són seglars o religioses, només un 5% a tasques especificament religioses i el 95% al desenvolupament. Així ho veuen des de defora. Vist des de dedins, diria que,i el missioner, dedica el cent per cent del seu temps i tota la seva il.lusió a l'anunci de Jesucrist. ANUNCIAR, que és donar a conéixer, fer a sebre, mostrar, oferir, de cap manera imposar, ni conquerir. El quid de la qüestió esta en el COM es fa l'anunci. Si em permeteu una resposta clara, diria: el missioner anuncia que Déu és un Pare que ens estima, amb fets, testimoni i paraules. Primer, fets. Ouan trob una persona amb fam i li vull mostrar que Deu 1' estima (aixó és evangelitzar) no ho faré amb consells, pro meses per a més endavant, etc. Només hi ha una resposta possible: donar-li menjar. Amb un afegitó: capacitar perqué es puguin valer per si mateixos. · Fets i testimoni. Ni l'un ni l'altre els tenim en exclusiva els creients. Les ONG, per exemple, mostren enfilois de fets idéntics als deis missioners, sovint realitzats conjuntament, ONG i missions. 1 els testimonis de tants cooperants (no sempre deis "técnics" amb sous que consumeixen molts pressuposts) solen esser admirables. Ara bé, el testimoni del missioner és el testimoni de la fe. Hi són sempre i per ara, surta una mitjana de dos per mes que hi deixen la pell. Dos martirs cada mes. Martir que precisament vol dir testimoni. Testimoni del que anuncia. Per aixó hi són sempre, arreu del món. Les mateixes ONG saben, per experiencia, que els camins oberts pels missioners són els més curts i de més eficacia per arribar als qui necessiten l'ajuda. 1 que sempre els troben oberts i transitables, sense gelosies ni protagonismes que minvin els bons resultats. Un aspecte poc divulgat del camp missioner que el 94, amb els greus esdeveniments viscuts, va posar damunt fulla. La diad;;~ de MALLORCA M!SSIONERA,. que celebrarem el 14 de maig, ens recorda que els missioners hi són sempre i que necessiten la nostra ajuda. Pero, alerta, que massa sovint "ajudar" s'agafa com eufemisme per demanar doblers. 1 els doblers no són la primera necessitat de les missions.
21
No hi ha missions sense missioners, homes o dones, batiats que moguts per la seva fe volen anunciar Jesucrist de la manera i acceptant les conseqüéncies que facin creíble l'anunci. Capellans, religiosos o seglars que oferesquin un mínim de tres anys continuats a la tasca missionera. També pera tota la vida, mitjan<;:ant un deis lnstituts religiosos missioners. O sigui, que les missions necessiten persones . Sense persones poca vasa hi fan els doblers. 1 animació missionera. Quan un diu que se'n va a missions provoca diverses reaccions: "Esta malament des cap", "no sab qué es fa". 1 si és un ca pella apreciat pel poble, s'afegeix: "el Bis be no té es cap bé". També: "ets un valent", "coratge", "compta amb sa meva simpatía", "t'admir", "m' agradaría ten ir es coratge i sa fe que tu tens". Uns animen. Fan animació missionera. Que també su posa informar, donar a conéixer la realitat de les missions. 1 pregaria. La més gran aportació deis creients. Llavors si, en quart lloc_.~ l'economia hi juga el seu paper. Que els missioners dinen cada día. 1 espenyen sabates. 1 compren !libres. Ara que ningú digui: "jo no puc ajudar més que amb doblers". Ni sois amb pregaria i doblers. La majoria, per raons d'edat, salut, circumstancies familiars, professionals, etc. no es podran oferir com a missioners. En canvi animar, o desanimar, no sois és possible, sinó situació que sovint hem d'enfrontar i resoldre d'una manera o de l'altra. Llavors sí, doblers. No per tranquilitzar consciéncies. Sinó per completar el compartir. Compartim pregaria, temps, curolles, simpatía, també doblers.
Miquel Mulet Coll
NOTA: Si necessitau, ara o a qualsevol temps, més informació, o més suport grafic, de bon gust posam a la vostra disposició tot quant tenim a la Delegació Diocesana de Missions. Soma Ciutat, carrer Seminari, 4 - Tf. 71 34 60- Fax 72 66 61
22
SETMANA SANTA I PASQUA
SETMANA SANTA I PASQUA
SETMANA SANTA I PASQUA 1r
DIUMENGE DE RAMS Molta baix
les
Rei,
i
de
l'Església.
palmes
"Hossanna
mentre
Rei",
s'arreplega
escales
Portaven rams al
gent
i
aclamaren
Rei,
hossanna
pujaven
la
costa.
L'arbre de l'Amor ja verdejava ... No
qui,
a
als
"Dotze
de
la
tants
foren
assistiren
l'horabaixa, sermons".
Creu,
mol t
els
Era
ben
camí
el
escenificat
pels Confrares de la Passió.
DIJOUS SANT La Cena del Senyor Lavatori de peus Dotze bíblica, peus
i
amb
homes,
es
rentar
deixaren
acompanyaren
l'Eucaristia.
Una
túnica
a
els
Jesús
Missa
solemne
i concorreguda. Més
tard,
pregaria
el Monumento "Casa Santa".
DIVENDRES SANT
en
devant
Impressionant
la
enlairada
La
Sang,
del
Presbi teri
del
Imatge alla
al
de mig
Temple Parroquial,
i venerada pels feels bastant nombrosos que acudiren. I
més
La Processó
El
so
multitud
tard, pels
languid amb
el
impressionant
carrers dels
del
poble.
tarnbors,
la
ences'
els
ciri
"Passos" portats per joves
i
allotes,
els Confrares formaven una "comitiva" pietosa,
Home.
digna
d' un
Rei,
Déu
i
23
Els Confrares de la Sang estrenavestit nou. donven
to
Eren m茅s solemne
de
i
trenta
majestu贸s
Comitiva. La de
Lluna
Plena
les
cases
aguai tava al tes
i
m茅s s 'ho
complaent i amorosida. El silenci, l'orde, la lentitud .. inspiraven devoci贸.
24
DISSABTE SANT VETLLA DE PASQUA A
la
més
foren
Resurrecció
pocs. El
centenar
de
persones
que
anaren a la Vetlla de Pasqua visqueren una
Celebració
simpatica,
alegre
i fraternal.
¡Ha ressuscitat! Campanes,
cantics,
flors
i
panades compartides en comunitat.
DIUMENGE DE PASQUA Ha
La
ressusci tat ... !
ja havia corregut pel poble
notícia i
foren
molts més els que acudiren a l'Encontre i a l'Ofici Majar. Era l' aplec
de Pasqua,
l' alegria
que es desborda. El
Dilluns,
al
Pancari tat
a
Sant Elm, també foren mol tes les persones que hi acudiren i participaren de l'alegria de la Pasqua. ¡ Per molts d'anys
25
OFICIS A ANDRATX per Rafe! Oliver Grammatico
DON BARTOMEU BOSCH BOSCH
CAPELLA
( PORT D'ANDRATX )
P. ¿Quant anys fa que sou capella? R.
Fa 44 anys.
El
10 de
de 1951 vaig esser ordenat a
la
Seu
Monsenyor del
Palma
de Hervas.
capella
pel
El
Bis be, de
17
mateix any vaig dir
juny
juny
la Primera
Missa a Andratx. P.
¿Com
i
per
que
tinguereu
la
vocació? La
R.
va i
venir
vocació acompanyada
influencies del
quan
jo
era
petit
De
meva per
Vicari
nin:
natural
D.
1 1 ajud
d 1 Andratx
Jaume
vaig fer sglésia 11
Pons.
d 1 escolanet i amb D.
i cantor a Jaume feiem tota e las se d 1 acti vi tats a
la Parroquia.
durant
Després
anys
13
al
vaig
Seminari
dura;
i
les
vacances
1 1 estiu, Nadal i Pasqua,
a
Andratx
nostra
amb
els
vare m
religiosos:
un
Jaume
cosí Covas
de
la (des
esser d 1 Andratx.
Don
Joan
de S Arracó, 1
meva
mare,
Forn),
Així
casa
antecedents
tio,
Covas, va esser Vicari i
A
meus.
meu
de
les passava
ten ir
el
de
disciplina
Palma, en regim intern i ferria
anar
dones,
ho
Don
la família, i
el
Vicari
la vocació meva d 1 Andratx,
ara
natural fa
anys que som capella.
va entre
P. ¿A quínes rectories heu estat?
44
26
R.
Tot
d'una,
després
d'esser
els
canvis
de
la
societat
ha
d'anar
així
i
ordenat capella, vai g anar a Banyalbu-
l'Església
far,
relacions. Abans, quan jo vaig comen<;ar,
des
de
1' any
1959.
Bunyola
des tí
i
1959
al
Port
per
va
esser anys
24
1982).
fins
1951
el
d'Andratx,
següent
d' estada
D' en<;a
(del al
es tic
esper
i
al
variant
déiem les misses en llatí oficiava
la
i
el
cerimonia
les
capella
d'esquenes
als feligressos.
acabar P.
aquí la meva carrera.
¿Quínes
relacions
té
voste
amb
el poble? P. ¿Vos agradaría esser missioner?
R.
És
un
sempre
malalt
i
he admirat i que per ventura m' hagués
sempre
de
agradat fer-ho; pero, el
més.
M'agrada
mol ta
amb
els
i
etc.
ha estat el salut mai
per
assumpte
físic, anar
que
R. R. Procur veure
meu problema
cal
de
m' he vist amb
tenir
missioner suficients
jo
que
P. ¿Que li diríeu a un agnostic?
i
tot
i
també
dóna
pot
temps
arribar
fer-me
amb
manera
senzilla,
ana
tothom,
al
pescadors,
qualque
com
moll els
pero
i
un
xerrar
estrangers,
P. ¿Que li diríeu a un drogadicte? Que
R.
Déu
diari
forces
i coratge per anar-hi.
R.
a
temps,
al
prest
que pot arribar
o · tard, a
conéixer
i estimar a Déu d'una formka diferent.
no
Pot
aixo
una vertadera
aprofiti
vida.
món
és
i
esser
que
és
el
lo
viure;
aconsegueix
gran
mol t
do
de
més
bonic
perdre
la
sense
feli9
drogant-se
és
llastima
d'aquest
l'únic
mica
que
en
mica
la vida. P.
¿Com
respon
la
gent
del
Port P.
amb la Parroquia? Molt
R.
hem de
bé.
De
fer notar que
formes
en día?
parroquia
R.
tates una
d' una zona turística és ben que
una
rural.
més
temps
Aquí
enfeinada,
diferent
la
gent
pero
de
esta tates
l'Església
de
fe
40
hi o
ha
entre anys
50
i
la d'ara?
R. mateixa i
de
Ten en
mol t
coses
més generosa,
l'experiencia
dels
general els
humana també
joventut
molts
interessa
més
sincera.
saber
escoltar
majors.
Ten en
valors part Per
la
vida.
n' hi
ha
que
~S
bones.
la
de
avui
duen
positius social
i
desgracia, mal
camí,
pero per sort són minoría. Les
i
cada
L' Església
s' adapta a lloc.
Hem
la de
més
són
diferencies
accidentals.
bé
la
Els s 'hi falta a vegades
i ¿Quínes diferencies
en pensa de
més franca,
en
maneres estimen l'Església. P.
¿Que
gent
és
la
d' ara
comprendre
P. ¿Quín futur li veu a l'Església? R.
Veig un
futur bo
guiada per 1 'Esperi t Sant.
ja que
esta
La humani tat
27
té un sen ti t
mol t
de
les di verses
respectar
religiós
s 'han
P. ¿Qualque curiositat que contar?
rel igions.
dialeg
el
és
L'important
i
entre
R.
d' un
els humans.
no
sé
si
és
curiós
pero
quan
hi
ha
un
funeral
angles
ve
o no,
Bé,
en angles P. ¿Com és un dia normal per voste?
R.
de
a
visitar
els malalts, vaig dos cops a
l'Escola
A
part
"Ses Bassetes" amb
els
missa a
es tic
i
a
casa,
pel Port. i
Em
es tones
una
vespre,
Es
infants. les vui t.
música
moll
d'anar
M' agrada
llegir
re laxa
escoltar
i
passejar
mol t
veure el mar,
la
anar
les
la missa.
fila
i
la tasca
dels
mal.
El
problema
separen
engany
És és
i
gent
Fan
més
:E:s
atenció
pot
en
és
amb
relaitat
de que
gran
incomprensible
com
amb
que
jo
També una
amb
ho
manera ells
i
primera die,
i
tradueix feim de
amb tenir
així
ho
P. ¿Que li sembla la vida eremítica? R.
És una
especie
travers de
de
la natural esa.
contemplació i
a la feina de la terra.
contacte
dedicació
Contemplació,
oració i treball.
idees un
caure
el
la
agraieixen.
Una vida de
molt
greu
famílies
les
estranyes.
la
terrible.
importants
Ella seu a
estrangers.
amb Déu a P. ¿Que en pensa de les sectes? :E:s
més
di u
i
pel
pescadors, el batibull dels estrangers
R.
Kay
ella mateixa ho
l'alemany. una
parts
escriu
tot seguí t als
n' Ana
aixo.
Les
conseqüencies són terribles.
PIRTURA Y DECORACION ESTUCO VENECIANO
C/ RaYaDa, 6 -Tel. 105492
AIDIA!I (lallorca) ""•*~~~
Son Mea. :11 - 7180 .-..-.. - t 11rwo: lO 57 66
28
1 Els passats di es 7
l'ESPLAI amb
amics
del
8
volgué
GARRAFA
tots
i
els nins
i
poble
els
pares
d 1 abril,
ens
celebrar
s animaren els més joves de 1 1 Esplai.
i
seus
al tres 5
anys
d 1 Esplai a Andratx. La amb "Es
Festa
un
comen~a
sopar
Vinyet",
al on
el
divendres
Col·legi
hi
Públic
assistiren
dedicaren
tot
un
concert
on
1
. Per acabar 1 1 actuació amb la
can~ó
ho
feren
"El verd tenyit d 1 obscur"
can~ó
composta
per al
Club
per
aquest
d 1 Esplai
i
grup
acompanyada
per tots els assistents. En acabar una
74
gran
traca
sana
al carrer.
nins i 112 adults. Durant el sopar hi hagué 1 1 actuació
del
quiques"
Grup
Infantil
"Galls
que animaren als més
joves
d 1 Entitats
i
la
per a del
plaques donar pas
grup
col·laboració amb
particulars
Club d 1 Esplai Garrafa, d 1 unes
local
la i
durant una bona estona. Després s 1 agraí
El
i
amb
el
1 1 entrega
commemoratives, després "Alma
al
Concert
Joven"
que
dissabte dematí,
Pla~a
España
tallers:
de
pa,
de
paper,
total
de
prest,
de
taules
fang,
miques
s 1 omplí
tallers
mural
ben
de
gegant,
estels.
Un
participaren
als
serigrafia, 90
nins
reciclatge
distints tallers del matí. També, s 1 instala
a un
la peti t
mateixa estant
Pla~a,
on
es
29 venien
camisetes,
revistes Aquí
per
editades
col·labora
un
pins
discs,
grupet
de 1' Esplai a les quals
i
munta
a
de
properament.
mares
agr'im aquesta
Després
les 16
dratx"
hores,
una
16 anys.
"marató
70
La
nins
i
fou
que
es
fotografica"
seus
nines,
novetat
i
joves,
de
la
les
seva
I
es
la
Ginkames
"Aires Escola
l'horabaixa
balls.
de
seran exposades
Infantil
amenitzar
comengaren els tres Ginkamas preparats on participaren uns
més
qual les fotografies
l'Agrupació
A l'horabaixa,
i
als
l'ocasió.
col·laboració.
entre 5
per
d' An-
de amb
convida
la gent en general a
Ball els tota
a
una
berenada
que els pares havien preparat.
També l'Esplai "Garrafa" sortí els passats 20 i 21 d'abril d'acampada a Lluc. Un total i
moni tors
el
gaudir
feren
52 nins
1' Esplai
cap
a
la
1' entorn.
Els
tendes
joves
zona
de
es
pot
on
de
en
i
sortiren
Lluc,
tramuntana,
totalment
la magia de ho
de
divendres
la Serra de
de
de
natura més
i
peti ts
campanya
30
a l a zona d'acampada del Monastir, ginkames, dels
jocs
i
excursió
Morts ...
foren
a
la
les
principals
més
joves
ho
Casal de Can Josep i la pal
acti vi tat
fou
la
con vi v?mcia
la
en
feren
al
caminada
al
i
excursió
lCt'lge) .
del
Per
a
més
Club,
"Son Perdut"
info:rnació els dissabtes
(Ca-
dirigiu-vos de
16 a
18 hores. La ColOnia és per a nins i
nines
de 6 a 16 anys, amb una durada de 7 dies.
Monestir,
Miq.Je]..
Argel
Vetllada i diversió, molta diversió.
~ig i lbleó:>
M:nitxr
Viajes
ADM~~t ESPECIAL
3ª EDAD
LOURDES Y PIRINEO ARAGONES/NAVARRO del 22 al 27 de mayo .............•... 37.20~
"L'AGENCIA D'ANDRATX Plz. Miquel Moner, nº 12
trimestre
Club: activitats al local, Ginkama per Sant
al local del
seva princi-
grup:
a la Cometa dels Morts i
darrer
al
Pere i Colonia d' Estiu a
activitats d'aquest grup. Els
Ja estam
Cometa
tel. 106163 - 106013
31
PAGINA LITERARIA per Rafe! Oliver Grammatico Continuam la publicació del
relat escri t
per 1' autor
d' aquest
racó
de
la Revista, el capítol segon dels deu que formen el cante literari. Després tenim la col·laboració
d' en Paco Correa amb
al món de la Pintura. Els apartats habi tuals
de
uns
cada número
versos
destinats
tanquen
la secció
literaria.
"HISTORIA D'UN CAPTIU" CAPíTOL II: LA SOLITUD Fugir dels homes no vol dir odiar-los ) Byron.
La naturalesa en la més Er!plia llibertat.
AlltJ11Y8da de la costa majar quasi un miler de metres pel costat de trarrn..Intana
i
poc
més de tres mil metres pel cap oposat, 1' illa s' assimila a tm reptil arrupit, murri. Grans
faloons en furient
vol, ' fastuosas,
i
majestuSs
recorren les ·altures,
niant
gavines rarpiJwen pels racx::ns narins, a 1' aguait
terra, petites
Al
terra arida. protegeix en les seves
entrarwes
ies
arholicades arrels dels ullastres
garrofers i pins; en dies de taJI>estat bellu-
intentant amainar 1' aclaparadora i
sargantanes
seqJentegen
les pedres i
natolls, lleus resplenchrs
escorredisses
entre ~
oolerica
veu de la t.arpesta. A
Les 8guiles peixeteres i les grirzyoloses
la recerca d'aliments.
La
guen llurs bragas ranificats amb violencia,
als espadats, alzinats i regis.
a
la perfecció.
tres-cents
metres
d' alc;ada
sobre
el nivell de la mar, s'aixeca la majar elevació de la Dragonera; es ccntarpla s 'atalaien
tm
les
des del
bell
cim de la Püpia
paisatge
liUltar\Yes
111Jl1tanyós,
d' Arrlratx
superpooat ordre la cadEna
i
en
lll.ll'ltanyasa
del
seocs ressalten darunt 1 'orografía escabrosa
cxrnen;anent de la Serra de Trara..lntana, arrava-
de l'illa.
tada visió de la nab..lra nata.
En acti"b..rl bcrlacen::a, arb les repetides i gi..ragal3es i
suau:;
l'hori.tz6,
mar
ooades
acarooa
les
l'entom
aJBgPtalls de
Més enl!a dels hieratics i.rrm)bil,
la
peeya-eegats
plasmnt
arrt>
mil
rocós. jeu,
sobrietat
una nítida l.ínia horitzcntal; expressió rriodrra
Q.dllem, tarba.t pel terra, arb voleteig de
~
c:Dnent el
la triste roort de la nare.
~.
lll
nerviós
recordava
Havim passat
tres llargs aeys des de que Q.dllem abarm18. el seu poble natal .Arrlratx, després de 1' atac pirata.
El
jove
Q.úllem,
quasi
bé
sense
32 dir res a ningú, fogí del poble i es dirigí, soli tari,
al :¡_:x:)rt de
la Palanera
la Dragonera.
!-lo va fer
uns vells pescadors
que
soscap al nucli de cases. Els vefus ccnfomaven
'
~Horca
a prop de la casa de Guillem, peti tes rotllanes
acanpanyat per
que enalti en la bondat de la difunta i planyien
de creuar el difícil canal que separa de
tal
per
i després d 1 apilcnar els estris, ana.ven pensaro-
acos~
tenien que
l 1 orfenesa del pobre Guillem.
se pel rocam de 1 1 illot.
sense
Guillem,
Scbtadanent,
I 'ffilffiDI ava
plorinyar,
cap a la carrbra rcrrania en una feble perorbra,
respirava
un
aire
quasi
rrolest.
F.s
rralaltís
osta1siblement
'
etems beuratges i ungüents bruixerils inpregnaven l 1 aire d 1una forta olor,
arb una canisa de
gr-is, rugosa i
cos. penes
dornrlr
aspra, enf\..lrrlada al seu debil
El rostre derlacrat de s' errlevinava a
la noribunda a
la debil
llujmeta que
feia una espellm a ¡:u1t d 1 estingir-se. Darunt d 1 olivera,
I!Bdera
la llitotxa un Crist en
raquí tic, presidia la fatal reunió rrorb..JOria. A 1 1 obscuri tat
rcrranien
dels
ajupides
costats varies
de
la
carbra
huranes
figures
en inaudible presencia. El capella i el metge, fora,
discutien
t.anes
del
d 1 una ronbrosa beatería,
poble
rodejats
aixafadora.
Guillem,
genoll dret al terra, xiuxiuejava inintel:ligi.bles rrcnisíl:labs a 1 1 orella de I1Bl1S
fins
un
ossudes entral 1at;;ades i
al
reguitzell
.
cors
Al darrer sospir
final.
acarpanyava
la mare,
els
de
lll..II1ll.li'ats
l' ofegat
.
genec
les
junts
de
vida,
entretallat
.
del
les parets inte!n:!S de la carpana, disseminant
toes
<Pe
tarorenques angúnies en tots els les
terres
de
ccnreu
ab...traven
provocave!l
ve1ns. les
la barca
que
la
proveia
més indispensables. Guillem no vivia sol a
A
feines
estava
1 1 illot,
acarparzyat per la presin:ia d'un elefantiasic arrlritxol
encarregat de la vigil.8ncia a
Dragcnera per tal
d' avisar per
sawaJ.s
la de
fun del possible albiranent de galeres sarrai-
nesques. Jordi, el tor.rer, era un hare fort i I'l..rle, d'astoradora cOq¡ora, el despr'q)Orciooat
cap sobrapassava més de d::s pars el de Guillem i el volun del cos sarblava més el d 1 un OOvid que
el · d 1 un esser hl..mi3..
Els d::s habi tants
de 1 1 illa no es xerraven nai i l'Xl1lés es veien
quan la barca del port dela
Palanera
els
visitava arb noves provisiCt1S. Cadacú agafava la seva part vista.
El
i
esquivanent
es
perdien
de
tor.rer esperava 1 albiranent dels 1
rroros a la torratxa de la POpia i vegetava solitari
pels distints
Guillem
indrets
de
la geogra:fia insular. Apart
jaculatOries
xicot. El batall, en pausat rrovlire'lt, <::q>ejava
per 1 1 aYPle vall hieratics
a
al guaita de la Dragcfrlera arb els aliments
cobrís
els rrobles de l 1 aposantanent. Al llit, restava paHida Catalina,
Recorregué
sen::lera fins
pedr'OSa
encmtre de
fugi sser,
can
pareixia
si una densa nassa ~ i febril
cala al
inco:qx::>rar
u.ad5.
la costa de Cala
la costerosa i
va
s 1 encani.n8,
al cim de la Püpia i
can absort el darrer adéu de la seva mare.
arb un silenci rresegat i
Guillem es
dels
records
la lllE!Iilria de Guillan,
aq..¡est
'tarJE a pescar, atalaiar el i
recán:oer tots
~
sacsejaven dedicava
el
paisatge esplencbrós
els areg¡:italls
Divagava absort per tetes
de
rarts i
1 1 iua. de
en tant s 1 apcstava a les covades dels
tant
penya-
segats atalaiant 1 i.rTJrensitat del rrar, esperant veure tanbé unpal estranger. Els dies passaven
33
langui ds. ( continuara ) ....
SUEÑO IMPRESIONISTA
Un pintor sueña en el balcón de la vida, la mano de la inocencia bajo la inmensidad de sus ojos y la virtud dela conciencia sobre el don de su pincel. Un pintor en sudisfraz de cuerdo, entre la razón y la locura.
(Mifllllliww·••l
Un pintor con sus dedos de cristal
llENT A_ CAit
y un sueño impresionista.
't¡ . ....... 7 '•"· 112en Paco Correa llllll.IIICjf
FRASES CJ!:LEBRES
- Llegim per dir que hem ll eg i t
Lamb )
- La llibertat és l'ai re r esp irable de l ' a n i ma humana Hi ha dos camins que porten a la fortuna:
la laboriositat i la
constanc ia - Escriure bé és tenir al mateix temps
( Hugo . )
( Reybaud ) anima i gust ( Buffon )
inte~l ig~nc ia ,
GREGUERIES DE GOMEZ DE LA SERNA
- Les foques sempre duen netes les sabates. - Les clo1sses són les castenyetes del mar. - El búfal és el toro jubilat de la prehistoria. - El més important de la vida és no haver mort. - Don Juan demana amor com qui demana treball.
34 VOCABULARI DE BARBARISMES
BARBARISME
FORMA CORRECTA
Barbaro
Barbar
Barco
Vaixell
Baremo
Bar e m
Bar铆tono
Bar铆ton
Barlovent
Sobrevent
Bar贸metro
Barometre
Baronesa
Baronessa
Barquillo
Neula
Barra ( d'un bar )
Taulell
Barrenyo
Ribell
Una abragada: Rafel Oliver Grammatico
,,
q
PLENA
LLUNA
.路';',
e
fSeNVINbUTS' o
BENVIN6(/T5
l..e
ctr
,t:;L
RL
35
JUAN TUR
IMPRESIONISTA
Prepara sus exposiciones para el año 95-96 Noviembre
95:
Galería
"Sa Nostra" (Calvia)
- Enero 96: Casa Cultural de Magalluf - Febrero
96:
A
de
permanente
partir en
el
Casa
marzo
de
del
Restaurante
Cultura
96,
de Son Ferrer
Exposición
"Es
Rieral".
Apróximadamente entre 40 y 60 obras.
Cuando el conocimiento
que se viste de colores
es un verde esperanza
para realizar su nacimiento.
donde nace una luz ...
Paco Correa
Cuando la paz es un rojo brillante en su verdad apagado. Cuando la razón es un azul desierto en su espejismo acuático. Cuando la inocencia es un amarillo dormido en su cama de solio. Cuando el alma es un aire asustado en un éxtasis inanimada. ¡ Hay una luz !
36
**
VA DE GLOSES
**
ADáJ A UNA ALTRA PASQJA
Adéu Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció
Grillan Barceló
Gracies Déu, Nostre Senyor, que mos don sa benedicció que a més de dos ens fa falta . Senyor Batle, per favor, voldria m'hagués perdonat per allo de l'any passat, perque enguany Pancaritat ha estat mol t més superior. Hi ha hagut organització, el temps ha acanpanyat i tot ha anat mol t millar. ! QJína pena sa votació ¡
l'any que ve s'haura acabat, sempre el tendrem recordat que va ser el Batle matxó. Adéu a n'es Pancaritat i a sa Torre de Sant E1m, grac ies que a n 'aquest govern que ens ho tendra conserva t, un Monurnent t ant estimat des poble és i no estern.
El Senyor Canyelles ven1, que és la máxima autoritat
- -··1M
GALJCIA .•••••• ..... .. ,. ••••~.Hueaaa
d'aquest poble mallorquí.
IM MAIIS~O~
Lo primer que mos va dir:
Y ..... AIA ........
élllb vol tres jo vull seguir em teniu a n'es costat, tot de Sa Torre s'ha comprat, que es poble ho pogués tenir ••
.......... ........
..............
1At'A' VAIIAeAS
..
m
1
37
**
VADE GLOSES
**
( Gloses, oracions i ccxiolérles contérles per Na Joana-Ai.na Martorell
Tonas )
Oració Jesús, Maria i Josep,
amb molta devoció.
Sant
Dau-me llicencia, Senyor,
Lloatx~
i Santa Aina,
en vida i en mort, emparau sa meva Angel de
per a contemplar i dir
im~a.
~u,
lo que vos vareu patir per un pobre pecador.
vos qui sou victoria meu,
On
en mi sou encamenat
en aquelles hores, Senyor ?+
celestial pietat,
dal t la cambra qui plorava,
il:luminau -me , regiu -me,
carregada de tristor;
governau -me i ajudau -me. Amén.
Sant Joan la consolava:
era sa vostra Mare
Mare meva no ploreu, Santa M:Jnica sagrada, mare de Sant Agustí, enparau-me sa meva
anima
i ell més s 1 entristia de veure que j a tenia es seu
Fill mort a la creu.
ara que m1 en vaig a dormir. A n 1 aquest lli t em pos per dormir, la Verge Maria tenc al coixí, qui me diu: dorm i reposa,
Gloses Andratx es un jardÍ
no tenguis ,por de mala cosa.
de
La
Verge Maria dins Bet lem dormia
clavel~s
i roses fines.
Els clavells són els fadrins,
amb son fill preciós,
i les roses les fadrines
qui le deia Mare mia
I les poncelles les nines
dormiu o vetlau ?
i els pensaments els nins.
Oh fill meu ¡ jo no dorm ni vetl, aquesta nit he somniat
AOOratx i calviil
que havies de morit lligat
Ses aigües fresques son bones,
a una creu,
pere hi ha unes al:lotes
peus enclavats, mans enclavades,
que serveixen per bubotes
boca banyada de fel i vinagre.
per anar a cavar es favar.
(qui aquesta oració dira, tots els divendres de 1 1 any,
S 1 al tre dia em varen dir
les penes de 1 1 infern les sentiran)
si me volia casar
UNa
per una orella em va entrar
altra oració
i per s 1 altra em va sortir. Es parenostre petit, ~u
1 1 ha fet i
~u
l 1 ha dit
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
38
CLUB ESCACS ANDRATX
32 ALUMNES A L'ESCOLA D'ESCACS :E:s la millar notícia que porem mica en mica va a més
i
donar a
conéixer.
de
la recent creada Escala va uagmentant el seu nombre
1
d alumnes de cada dia més. Ara ja són 32 les nines, que hi participen i
El Club d 1 Escacs
que aprenen cada dimarts
i
nins,
jovenetes i
dimecres
jovenets
(de 18 a 19 hores)
ajugar als escacs. Aquests són les futurs campions i campiones: Toni · Gavilanes
Mª Cristina Verga Isaías Iglesias
Mª Carme Ferreres
Mª Dolors Adrover
Aina Palmer
Sofia Miquel
Lidia Piarrugues
Encarna Gavilanes
Gabriel Martínez
Bernat Bosch
Maria Bennassar
Tomeu Frenández
Simó Pérz G.
Biel Mir
MªAntonia Palmer Joan Antoni Busquets
Christopher Santiago
Sergio Martínez
Alícía Miquel
Patricio Miquel
Israel Santiago
Marcos Martínez
Ramón Sebastian
Sebastia Bennassar
Simó Pérez J.
Guillermo
Fernado Verga
Mart~nez
Sergio
Mª Dolors García
Esteban Martínez
Mediavil~a
Les edats dels alumnes van des de 4 anys
fins
Lluís Bosch
a
12,
la majoria d 1 ells,
i alguns de vint anys. A les properes festes tots ells
de
"Sant Pere"
ferem un
gran
campionat
entre
i promet ser de lo més nombrós i emocionant, ja que sera el primer
cop que competiran i així aniran agafant experiencia. Ja ho sabeu,
nines
i
nins,
tots els qui volgueu aprendre a els dimarts i dimecres, de 18 a
jovenetes i
jovenets,
i
no
tant
joves;
jugar poreu venir al Club de "Sa Teulera" 19 hores,
i
només fa falta que porteu unes
bones ganes d' aprendre i mol ta il·lusi6 de progressar.
El demés
ja el posarem
nosaltres.
L 1 equip de Preferent, després de guanyar la darrera jornada ANDRATX 4 1 5 -
LA EQUITATIVA 1' 5,
disputada:
s 1 ha posat en 3 punts de 10 possibles
i
39
estam
a
1 1 octau
lloc
de
d 1 entre
la classificació
les
12
equips
de Mallorca. A falta de la jornada final pareix ess er que 1 1 equip no
ha
de
tenir gaires
entrebancs
posicions a la classificació que
per
d 1 evitar una
tal
donen
el
descens
de
directe
a
més
de
les
bons
Preferent darreres
3
Primera ,
i
així
jugar l 1 any que ve una altra vegada a la maxima lliga dels escacs a l 1 Illa. L 1 equip jornada:
"B"
AURORA
del
Club,
PICORNELL
a
la segona categoria,
2 15
-
ANDRATX
"B"
1 1 5.
va
perdre
a
la
A Segona resten
darrera 3
rondes
més i s ha de lluitar per no devallar, la qual cosa pareix també poc probable. 1
Finalment, vintena
de
direm
jugadors
que
el
federats
dels alumnes que part icipen
a
d 1 Escacs
Club i
que,
Andratx
1
si
1 any
1 1 Escala,
compta
proxim
tindrem
al
es
poble
amb
quasi
federen
la
un
clubs
dels
una
mei tat més
nombrosos de les Balears. A n 1 el fina~s
proxim número
de
la
Revista
donarem
a
conéixer
els
resul tats
de la lliga per equips de Mallorca (Preferent i Segona ). Una abragada: Rafel Oliver Grammatico
esports- esports -esports- esrorts-esports-esports-esports-esports FUTBOL: CLUB Parece ser que
con
el
triunfo
ante
lugar en la t abla, se puede decir que que
se
propusieron:
el
S'ARRACÓ
el
poder mc...Lltener
el
Xilvar,
S 1 Arracó la misma
que
está
ocupaba el
logrando
el
categoría para
primer
objetivo
el
próximo
que
tropezó
que
tantos
puestos
espera
que
nuestros
año. Esperemos que sea así. FUTBOL 7 El Fútbol 7 de S 1 Arracó, después de algunas jornadas en las en casa, parece ser que
ha
conseguido
le
la
tabla.
ha hecho perde r
JÓvenes
jugadores
en
consigan
superar
el
bache,
Con esta mejoría
colocarse
entre
la Categoría.
Bart-omeu Curtó
las
se
tres
primeras
plazas
de
40
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
NOTICIAS DEL CLUB BALONCESTO ANDRAITX Resultados mes de marzo: 1ª Autonómica:
Cadetes masculinos:
Cadetes femeninos:
Infantiles masculinos:
Infantiles femeninos:
Minis:
Andraitx
75
Español
93
S'Arenal
62
Andraitx
58
Santanyí
71
Andraitx
65
Andraitx
59
S.Cayetano
49
Campanet
24
Andraitx
37
Andraitx
61
Santanyí
44
J.Mariana
36
Andraitx
52
Andraitx
64
G.Galmés A
62
Sa Pobla
24
Andraitx
23
Andraitx
41
S.José B
37
Es Port
32
Andraitx
26
Pollensa
50
Andraitx
72
Andraitx
67
Mallorca
46
Son Oliva
47
Andraitx
59
Andraitx
84
Perlas
25
Andraitx
64
S.Cayetano
56
Andraitx
20
Hispania
72
Selva
53
Andraitx
25
Andraitx
13
J.Mariana
37
S.Salvador
62
Andraitx
23
Andraitx
18
UDYR
33
Andraitx
28
Gesa
78
S.José A
99
Andraitx
38
Sta.María
53
Andraitx
64
Comentario. Acabó la 1ª fase de la Liga de en 8ª
posición,
la 1! Autonómica,
encuadrado en el grupo par de
la fase
quedando clasificados de
descenso,
junto
a Felanitx, Hispania y Santanyí. Desciende a Regional el último clasificado.
41 Ya se celebró el primer partido de esta fase contra Santanyí, confirmando nuestro equipo el hecho de que va de capa caída, ya que ha perdido sus siete partidos. Esperemos que se recuperen y
logren el
últimos
objetivo de mantenerse
en la categoría. Los cadetes, por el contrario, llevan ganados sus últimos cuatro partidos lo que les ha llevado a colocarse en 2ª a jugar la fase
de
ascenso al
posición de
grupo A,
junto a
la Liga y S.
Cayetano,
les
da ocasión
S' Arenal y
Sa
Pobla. Las
cadetes
acabaron su extraordinaria racha de
jornadas. Vencieron al G.Galmés A,
que
contra pronóstico contra Sa Pobla,
y
imbatibilidad
se encontraba imbatido, desde
ahí
el
equipo ha
de
11
pero perdieron bajado
en
su
juego. Ocupan la 4ª posición. Los infantiles ya llevan 10 jornadas imbatidos y se han colocado en solitario. A destacar la victoria frente al ahora 2º Se
líderes
clasificado S.Cayetano.
encuentran en una situación inmejorable para quedar campeones
del
grupo
último partido
frente
B y ascender al A. Sólo dependen de ellos mismos. Las infantiles siguen penúltimas, a la espera del
a Ses Salines, que será una magnífica ocasión de conseguir la 2ª victoria. Los minis
han comenzado
la 3ª
vuelta de
su Liga venciendo
María. Acabaron las dos primeras vueltas en 6ª posición.
C.B.A.
en
Santa
42
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
FUTBOL: EL C.D. ANDRAITX MANTIENE SUS POSIBILIDADES INTACTAS
A tres partidos de31 final de la Carpet tición, el C. D. Andraitx se mantiene
con
quedará por rendir visita al Calviá,
piedra escollosa, y al Sen Roca, en Sa Plana,
todas las ¡x:sibilidades intactas para hacerse
que puede ser un partido de
con el título de Carrpeén de
Por contra,
Cierto que está rrás estaba
hace
unas
la Categoría.
apreb..ljado semmas,
de
lo
que
si6J1)!'8
pero
sigue dependiendo de sí miSITO.
al Santanyí
frente
dio al
derrota
traste ccn la
tranquilidad del equipo y, de ir dependiendo sólo el
de un
Alaró,
Santanyí,
contrario,
ahora tiene Alaró y
en
aquel
m::mento
su estela al
tras
Xilvar,
lo
da rrás
que
aroción a la Carpetición. Cierto es tanbién que la victoria clara del daningo en Lloseta, 0-6, puede haber puesto de nuevo las
cosas
en susitio, en cuanto a tranquilidad dentro
El choque del daningo a las 17 horas,
muchas
la victoria
al
frente
conclusiooes; es
Alaró,
por ello,
ya
que
el
vendrá a
jugarse
las
últirras
frente
ello,
a
despejará el
irrprescindible.
lugar a dudas un choque de los electrizantes,
800
fácil,
ya que
sus
daningo
Será
sin
denaninados
Alaró
tanbién
cartas
y,
nuestro equipo tendrá que
de tanto cuidado, si bien deberá realizar
desplazamientos,
frente
al
At.
Baleares
y, el últirro día, frente a La Urúón, recibiendo entre ambos la visita del Génova, que tampoco parece haber dicho
su
últirra
palabra.
Alaró tendrá al M.lrense en casa y Baleares
en Palm3.,
dos rivales
El
al At.
fáciles,
si
bien, sisale tocado de Sa Plana, sus aspiraciones
habrán
menguado
coosiderablanente
y
'
'
finalmente, queda el Xilvar, tocado el daningo pasado en Sa Vinya de S'Arracó;
tiene
en
casa al Soledad y IndependiEnte y
la visita
Resumiendo, si bien
que
nuestra
nada
está
¡x:sibilidades
de este partido,
al
ópti.m:ls
800
para cooseguir la primera plaza. Caso negativo, la carpetición en la que
ccntinuará
ccn
la
entrarán los carpecnes
el Porbnany, y de Memrca, el Sami tiene rrás ¡x:sibilidades.
Aquí
liguilla de es
Ibiza, quien
será ya otra
cosa, no obstante, antes de entrar en esto,
a nuestro equipo, yluego Dios dirá. Mirando lo que resta de
decidido,
concedarros el rnarge rrás alto de ¡x:sibilidades
dar el do de pedlo, una vez rrás.
después
enemigos
al dfícil tarnpo del esporlas.
de nuestra plantilla.
en Sa Plana,
no
fiesta mayor.
Santanyí lo tiene sobre el
el
papel algo rrás
dos
En estas últi.m:ls jornadas, la
úl tina
CaJI>etición, Andraitx
le
43
esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
MEMORIAL "BARTOLOME ENSEÑAT"
El Real Mallorca oonquistó por quintn
Forteza, regidor de deportes del Aymtamientn,
año consecutivo el M:ni:r.ial "Bartnlané Fbstñit''
José Buades, vicepresidente de la Federación
tras dejar claramente derostrado
Balear del Fútbol, y Mariano Castelló, regidor
de
campo
sa
Plana
sobre
superioridad
su
el
sobre
tndos sus oponentes.
El
certamen tuvo gran
cuantn a que
al
organización y
brillantez
en
participación,
ya
C.I.D.E.,
En la prfirrera jornada el impuso
los
por
orden
Presidente
entregaron
clasificatnrio, del
Club,
R.
claramente al C.I.D.E.
alemanes del
Andrai tx por m
Fortuna
5-0,
Mallorca por 5-1,
doblegaron
tras m
Tanbién, se
al
partido que
trofeos
haciéndolo
el
Diego Gonzalvo a
los
errpataron aa 1-1,
el partido más disputado del
quizás
en
tnmeo
yque
resolvió finalmente el equipo colegial
desde
el pmtn
de penalty,
de
para dar
paso a
final que daninó claramente el R.
la
Mallorca
por 6--1, en m partido en donde los palmesancs derostraron la gran clase
dende
Andrai tx
el
tiene
que
del
Paguera,
At.
Paguera,
Unas
el
fútbol
jornadas
que
Santa
Pansa
Caty
la hermana
Enseñat,
Juan
derostraron
base no está descuidado
más rnínirro por parte de
y
los
que
en
lo
responsables
del Club local, lo cual se desvela por jwentud andritxola y
que,
sin duda,
pesar de las rruchas ayudas que recibe,
podrían incrementarse.
atesoran sus
por parte de
jugador,
representación.
Participaron el el misrro los equipos vecinos
JOFRE malogmdo
jornadas,
la II Jomda del Fútbol Base,
filas. Al final, y
estas
con tnmeos de 3xl en tndas las categorías,
Para la final de Coosolación el C.I.D.E. y el Andraitx
disputó
dentro
Calviá.
sólo se resolvió al final.
del
los
mejores jugadores naninadcs.
Fortuna
95 de Dusseldorf (Alemania) y el Andraitx.
y
Aymtamientn,
equipo bermellón le acarpañarcn en
la disputa los equipos:
se
del
y
la a
éstas
RECORDS D 'AHIR
IUes ''pcn:eiles" El priJJe- elJ.IÍP de
(J.Ie
''bafiret''
bni.en 17 aws (aw 1964)
fE!IB'lÍ (J.Ie hi. bagué a AOOrat.x (].g;u)