N'Alí abril 1995 (91)

G LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT ANY

T

X

Ap-t;. 79

07150 ANDRATX

ABRIL

1995

2

CRONICA DELS NOSTRES

MAR~

1995

BAPTISMES Andrea López Marí Rafael Beltrán García Alejandro Beltrán García Sergio Vera Moreno Estefanía López Díaz Ana María Bermúdez Expósito

MATRIMONIS Miquel Ferrer Nicolau

amb

Núria Farreras Casasnovas

Bertol

amb

Katerina Shreiner

Gavin Hogben

amb

Cristina Onglei

Ricardo Gil García

amb

Natalia Rodríguez Martín

Rafel Oliver Grammatico

amb

Miquela Pérez Palmer

Francisco Alemany Bonet

amb

Manuela Cepero Rodríguez

Knipp

Restauració de la Sang DEFUNCIONS Juan Suau Martorell

79 anys

Manuela Vigo Len

77 anys

Juan López García

45 anys

Guillermo Esteva Alemany

24 anys

Rosa Alemariy Planas

96 anys

Margalida Alemany Alemany

87 anys

Gabriel Enseñat Bestard

60 anys

Projecte de restauració de la imatg• del Sant Crist de la Sang i de la pintura del segle XVII que el represenf, Poden efectuar els DONATIUS · mitjant;ant l'ingrés en el compte núr

70- 03236- 65 del BANC O! CREDIT BALEAR o bé a través, de qualsevol membr de la junta directiva.

Es respectara escrupulosament el Cc1racte anónim deis donatius d'aquelles persone¡ que així ho desitgin.

Tipog. A. Ensenyal

Confraria de la Sm Andratx - 19'

3

EDITORIAL

NOU ANYS LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT

El 23

d 1 abril

de

l. 986,

no

di u

sortí

a

llum el

primer

número de N1 ALÍ: Apt. de Correu5 79 07150 ANDRATX

Així,

com qui

i N ALÍ segueix sortint.

Editen:

tots,

els

Coordinadora Parroquial de Jove5 d'Andratx

i

que

Centre Cultural

91.

de S'Arracó Director: Joan Farelló i Saneó

Redactor en Cap: Gaepar Pujoll Flexa5

els No

que

Director, per

tots

vingueren

i

que

i

anys

estam d enhorabona 1

prepararen

preparen aquest

el

primer

número

Uns,

com

ja

el

el

primer

Cortes,

ho

hagueren

de

deixar

altres

ho

deixaren

per

forces

passaren,

al tres

majors,

al tres

han passat nou

els mateixos.

Santiago

forces

menors,

escrigueren

escriuen i

som

res,

Creim

1

vingueren després

encara hi

són.

I

i

així

es

fa

i

surt

a

llum N 1 ALÍ cada mes, més o manco puntual a la cita.

Redacció: Antonl En5enyat i Ferra Blel EMenyat 1 Pujol Margallda Ferra i EMenyat Gal1riel Jofre M Ir MiqueiTurEneeñat Gerent:

Vlcene Flexae i Alemany

Pero,

i

voldríem

que

aquí,

aquest

Editorial,

fos un agra'iment i una enhorabona especial Vicenc;

Flexas,

Gariel Jofre, cadascún

Antoni

Miquel

complint

Ensenyat,

Tur...

la

que

seva

hi

a

aquests,

Margal ida

Ferra,

eren

i

són ...

mes

a

que

col·laboraren

tasca,

hi

mes,

tan

si plou com si fa sol ...

Fotos: Michel'e

Gracies

a

ells

en un principi, i tenir

una

i

a

els

tots,

que

els

col·laboren ara,

atenció

especial

un temps

puntual

per

en

i

voldríem

Rafel

Oliver,

lmprimelx: APOSTOL Y CIVILIZADOR PETRA

des

de

fa

D.L. P.M. 295/1986

que

no

les

vint

més

i

realitat. Comenc;a reproduia

I

N 1 ALÍ

és

una

a les empentes d 1 una "fotocopiadora" bé

pagines,

més.

cada mes,

aquí

les

pero el

"fotos",

s 1 animava

no de

teniu:

N• ALI,

acomplit.

Que

sobrepassava mica

la

en

mica

Revista

de

la Comarca de Ponent.

Nou

anys

s 1 han

més.

N'ALÍ

sigui

per

molts

4

PAGINA PARROQUIAL LA RESURRECCIO COMENCA AQUI

Des del passat 16 d'abril, els cris-

'El un del s 11 ibres de Bessi ere hi

tians celebrarn la resurrecció de Jesús,

ha una al.lota que va dir a la seva pa-

la seva victoria damunt la mort. El seu

drina: ''Hauries d'anar a Iugoslavia. Hi

triunf és tarrbé el nostre triunf,

ha un metge especialista en gent major

que

posseün ja, encara que no s 'ha manifes-

que acansegueix resultats incleibles.

tat del tot.

Hi hauries d 'anar,

Esperarn la nostra resurrecció, és a dir, la vida per senpre i

en abunclan-

cia, al final de la Historia.

Aquesta

can ressusci tada ".

padrina, La ·

tomaras

padrina

contestar: ''Vols que me n 'hi

1i

va

vagi

a

Iugoslavia per que torni ressuscitada?

Pero si ja ho es tic!"

és la nostra fe.

Enpero, el que obl idarn faci lment és L' es-

Efecti vament, en el mán hi ha mol ta

perarn després de 1a mort, pero Déu ens

gent ressuscitada sense necessitat d'a-

la concedeix cada dia de forma

nar de metges, sense esperar 1a mort.

que la resurrecció canenc;a aquí.

antici-

pada. En aquest sentit, volern reproduir

Jo en canee mol ta d 'aquesta gent: joves

en aquesta pagina parroquial un pensa-

que es dediquen a atendre minusvalids;

ment bastant aclaridor sobre aquesta

ancians que tenen el coratge de

qüestió del capella José Luis Martín

can els joves que foren; ... aquella ce-

Descalzo. L'article es

ga

titula "Gente

que es dedica a donar alegria en

resucitada" i esta pres del seu llibre

pave116 de cancerosos;

Razones para vivir ( Editorial

han entregat 1es seves vides al

Madrid, l. 993):

Atenas,

viure

un

missi aners que tercer

mán ••• ; gent, molta gent ressuscitada.

5

I és que ens hem acostumat a pensar que 1a resurrecci ó és nanés

una

cosa

que ens espera a 1 'al tra banda de

1a

Pero can que la vida és més torta, també voste pot ter

rebrostar cada metí

aquell es i 1 . 1usi ons i esperances que 1a

mort. I ningú pensa que 1a resurrecci ó

ni t 1i va

és sirrplement entrar en 'més" vida. Que

qui 's conven9ut de que ho fa per

la resurrecció és quelcan que Déu dóna

i no per vegetar;

miri 's després en el

a tothan qui

mirall, sanrigui,

descubreixi que quan

1a demana,

després de demanar-la,

serrpre que,

segueixin llui-

tant per ressusci tar cada di a.

escap9ar. . .

Senzi 11 : Ai xevi ure

sanri u es torna més termós o més termosa; i ara demani 's en que i en

qui

ba

d'invertir aquest sanriure i aquest dia La resurrecció és, realment, can diu

Bessiere, "un toe que corr per la de la nostra htmanitat.

sang

Un toe que res

que 1i acaben de regalar.

Recordi

que

quan Jesús ressusci ta no ho va ter per lluir el seu cos,

sinó per ajudar als

ni ningú pot apagar". Res ni ningú - és

seus que ho estaven passant malament,

ciar - excepte la nostra propia medio-

atrapats per la por a

cri tat i avorriment.

qui 's, dones, a repartí r nisurrecci ó. I

Els ressusci tats sán els qui un

''plus" de vida,

un

tenen

''plus" que els

surt pels ulls brillants i que es verteix

con-

totd:una en quelcan contagiós,

es trobara que tots

la mort.

Dedi-

es senten millar

després de parlar amb voste ... Així, voste haura ingressat en

la

contraria

deis ressuscitats."

quel can que demostra que tot hane sobrepassa 1 'hane que és i que prova que la vida és més torta que la mort. .

.

I vosté, amíc lector, tBIJPé és o pot ser una persona ressusci tada. ja bo sé,

La mort,

ens va tallant branques cada

ni t, muti 1a i 1 .1 usions,

escap~a

desigs.

Fins aqui la reproducció de la reflexió d'aquest capella que, malgrat la seva dolorosa i incurable malaltia, fou signe de resurrecci6 al

seu vol tant

fins i tot al llit de la mort.

6

L'OLI DE LA LLANTIA

A vegades, així

Esop, en una de les seves faules titulada ''la llBntia", ens conta can aquesta

(plena

d 1 oli a vessar) feia una clarorada, es creia i

ho amnciava més

brillant que

el

sol.

passen,

anys

la mem:)ria ens tanca qualque porta d 1 aquests records, practics i

bons.

Cree

que

serrpre,

a qualsevol edat, han pot aprendre o refrescar el que havíem apres.

Ido bé, una bufada de vent l'apaga, i calla.

Després 1 1 encengueren una

can els

al tra vegada

Podem reeducar-nos, és bo i

saludable.

i al mateix tEmps li recordaren que la claror

Ens trobam a

dels astres mai no s'apaga.

s i tuacions, problemes, que tan si ens afecten

L 1 ensanyament

tan

ni

orgullosos,

quan ho

és que no

adquirim

del

frui t

sobretot

na, són al món, aquí a Andratx o ca nostra

altres.

dels

mateix.

errpero, que no. ho

Sembla, L oli

en

i

els bons

aquest

és

cas

principis

rebuts

1' educació

i

adquirits

dels danés. ~s

que

reflex

voldria explicar.

Ens

que

iHustra

el

canplanentam els

dir que

ens

de

posam

unes ulleres diferents -en tenim dos parells-

S6Jllre

so~

que és nostre .

veure él esser bo,

no gaire

que

dolent,

unes altres ulleres per a veure tot el

i que

sol esser: altres perrones, altres problemes,

dins

d 1 oli

d 1 oli,

S 1 han de posar mesures d 1 oli preciós,

vull

veiem

és dolent i pemiciós dels danés. I la visió

uns als altres.

bo,

la mateixa manera,

unes per a

aixo un

persones,

de prop o d 1 alluny, no els podem girar 1 1 esque-

Si no tingués oli no tendria vida.

1

cada dia,

esser

devan

eshlfar-nos,

la vida,

els

can

infants,

és ara 1 1 educació per la convivencia i

el

respecte,

la

tant entre

persones,

can

a

o encara pitjor:

(enfora)

i els seus problemes (més greus encara) .

Aixo és deplorable. a

narura, als animals, etc.

aquelles persones

1 oculista 1

És necessari

urgentanent,

pero

abans,

anar en

primer lloc, Hangar aquesta mena d 1 ulleres de mirar prim, ambdúes Fent un poc de mem:)ria, els

ensanyaments

de

qualque

tenim present padrina,

de

qualque mestre, i dels nostres pares. Normes de conducta, d 1 urbanitat, d 1 educació i

la reali tat i

perque

distorsionen

provoquen la manca d 1 interés

o preocupació i a la llarga el distanciament i l 'oblit.

també Convivencia,

no per forga,

de bons sentiments éristians. ajudar-nos, . units amb respecte.

sinó

per

7

Esperar passant

i

les

que

generacions

espectacbrs

esser

No

vagin

impassibles

viure

de

(no

1 1 autocanpassió

fer victimisme) .

de la reali tat ro és cap bona solució.

Saber

demanar

mínima

per

perd5,

ofensa.

S 1ha d 1 actuar

Qrplir d 1 oli novell,

d 1 oli

- No esser artificial ni mentider.

boníssim,

aquestes llanties que san nasaltres ..

Respectar Revaloritzant els principis

i

posant-

els

danés

i

les

seves

idees.

los en practica, can a ro:nres de vida.

- No actuar devant els prd::>lemes I podan CCJ1lEn9a!' a canviar dins 1 1 8mbi t familiar,

anb

els anicas,

el treball, dins

1

1 Escola,

a

d Andratx

tots

els

sentits

-no

tan

sols la vista-, sén les p;:>rtes que ens caruniquen

arrb

1 1 exterior,

la

per

-

- Saber cooviure en 11ar'nuria i pau.

- Defensar els drets de tothan.

canunicació -

i la coovivencia.

Avorrir

servilisme pautes,

m han

se

Personalment

acudit

1

consideracions,

valors,

unes

per

aquest

canvi d 1 actitud, que ens poden anar

abocant

dins la nostra llantia i

(recordem

Respectar,

-

sobre

estimar

i

tenir

cura

Actuar,

arrb

coociencia,

en bé

del

manteniment i conservació de la nostra culbJra

nostres

-Valorar les persrnes pel que són.

defectes

- Escoltar i parendre dels vells.

i elogiar els caires lxt1s dels altres. i

d 1 opressió

i

i la llengua catalana.

la llantia de la faula) .

Aprendre

tipus

d 1 esclavatge

- Esser pacifista i pacificacbr.

que hem rebut

dels danés, bcnes paraules, ajudar

-

tot

mena

de la nab..Jra.

- Esser agraits arrb el

els

i

tata

el ctebil i rnarginat.

així donaran llun

pertot arreu, Entre d 1 altres:

Reccnéixer

mantenir un classificacbr per

No

als altres (arb els prejudicis i frustracions) .

(religioses, culb.Jrals, esportives).

Posai'-hi

l 1 estru;:.

en

1

les associacions

coo

saber escoltar

- Tatbé escoltar els infants.

(aquesta

és dificilíssima).

- CcnfOIT!m'-ee arb les pr(;pies

limita-

cioos.

- Ccnfiar i ro esser rml pensats.

Respcndre arb

- No tancar'-6e m un mateix, ans obr~ se per a rebre i <h1ar.

la veritat

de CCI'lf'i.8n;a.

- Dcnar el .Bcn dia" a tofuan.

i

esser

8

- Esser canpassius i tenir bons senti-

Acollir el

qui

ve

actituds

integristes

ni fmarnentalistes.

ments, sobret.ot amb els malalts.

-

mentenir

No

guanyar

a

- Dins ca nootra, al carrer, al

el

lloc

de feina, portar cadascú -cristü\ carprcmes-

jornal.

la llantia (perü ara en referesc -

No

fer un altar als

doblers,

ni

a la televisió.

I

d'una.

claror,

més

manera

íntima,

encara

que, gra.cies a Déu, ho manifest públicament,

tanbé entre els cristians podan: -

1' Evangeli)

Viure la fe

encesa,

ben

amunt,

resplendent per a

a

la de

que

doni

iHuminar

t.otes

les dones i hanes de booa voluntat que viuen i treballen dins el terme d' Andratx. És bo recordar el que diu el salmista:

en Jesús Ressuscitat

plenanent.

"L'hane

just,

COTpaSSiu

i

benig;le,

és llun que apunta a la fosca" ( Sl. 111)

- Estirrar, estirrar i estirrar.

AixO és htJlEI'lélllel1.t poosible,

- Dc:nar testirocni, cada dia, de 1' Evan-

i

amb

t.ota probabilitat es por accneguir mi llorar

1' actitud envers la vida.

geli.

- Dc:nar gracies a Déu en t.ot lTOTia'lt.

-

Reflexicnar,

en silenci,

per

les

A. Ihazyat

coses que, encara que semblin insigpificants,

són rneravelles del Senyor.

- Esser fidel, carp:rCJI'ffi i felic;.

-

J:brJai"-fllS

grab..ütament

als

pobres

i marginats.

-Observan booa coducta dins 1' església

e&ra&eat&

SNACK- BAR

«luíjote WIP DE .IIAI - MALLORCA

-

+- -+-1:::. •-=·= •

......,... ......... ....., (

MDUinl

Tal...,. a e7 ti'710

Els objectius són:

_

~ ,

·-:- .· .- · ·1

- ".

_

_

~

. ·

•

·

-·

- Manteniment i creació de llocs de treball que elevin el nivell de rendes.

- Millora de les condicions de vida, habitat i desenvolupament cultural en la zona.

- Protecció i valorització del medí rural i del paisatge.

- Afavorir l'assentament permanent de joves en els nuclis rurals.

Accions:

-

- Infraestructura rural.

- Dotació d'obres pera la millora del món rural.

- Diversificació agraria.

- Foment de l'associacionisme agrari.

- Regim d'ajudes pera la petita i mi~ana empresa.

- Accions a favor de la localització d'inversions productives.

- Lluita contra la desertització i l'erosió.

- Conservació d'Espais Naturals protegits i vida silvestre.

-

- Protecció i millora de la coberta vegetal.

- Prevenció i lluita contra els incendis forestals.

- Accions mediambientals i de recuperació de l'entorn en nuclis rurals.

- Renovació i desenvolupament deis nuclis rurals.

- Dinamització deis municipis rurals.

- Formació Professional Ocupacional.

- Formació d'ocupats.

- Accions específiques d'orientació i assessorament.

Per a més informació dirigiu-vos a:

FEOGA-0 FEDER FSE

Consorci per a la dinamització econOmica al medi rural - zona 58 -

C/ Eusebi Estada, 145. 07009 Palma Tels.: (971) 75 15 02- 75 37 43 • Fax: (971) 75 53 23

GOVERN BALEAR

·

lQ

ANDRATX El diumenge, 2 d'abril, es

-- 11#

AGRICOLA RAMADERA ARTESANAL 1 INDUSTRIAL 1

2 d Abril de 1995

ORGANITZA:

V;I.Jf¡t \~ t.JUNTAMENT D'ANDRATX '· ·",

lh•J.-r

cel~

bra la XI Fira Agrícola i Rélnérlera

d 'Andratx. Sanblava can si no hi

h~

gués tants d'expositors can en al-tres edicions, pero els d'Andratx hi foren presents i el

públic hi acu-

dí. Fou un exit.

Aquí teniu unes imatges:

11

12

PRESENCIA A LA FIRA 1995

CARITAS Aquest 2 d' abril CARITAS també fou present a la FIRA AGR1COLA I Oferírem gelat,

roba i

gran aceptació entre

una gran varietat d' obres

tots

els

qt...e

d' artesania.

ens visitaren.

RAMADERA.

Tot va

Acabarem el gelat

ten ir

i

quasi

totes les obres d'artesania.

Vérem com la feina d' aquests darrers mesos hores.

Els beneficis obtinguts ens serviran per

els que ho hagin de menester,

perque ells

saben

es veie compensada en a

fer que

mol tes sempre

coses poden

unes entre

comptar

amb nosaltres, i nosaltres sabem que sempre podem comptar amb tots vosaltres.

Gracies per la vostra col·laboració

13

VUM.úade Teatre 1995.

ANDRATI La VII Mostra de Teatre, 1995,

acaba

dissabte, 9

el

o

passat

millor

8

dit,

diumenge,

d'abril,

Andratx

passat

acaba

i

de

d' abril, el

en

gran exit. Llastima Llastima

dir, perque ara, de

Setmana

volem

acabas,

que

passades les Fes tes

Santa

i

les

Pasqua,

vetllades dels dissabtes ens pareixeran

buides,

si

bon

mallorquí:

bé

com

"cada

diuen

cosa

en

Guadalupe Vázquez presenta LA ENEMIGA

Dario

tot el sen ti t mol t

ben

dels

actors

Bé,

Mostra

en

Dues

el

presencia paper

proxima

la

si a

benvinguda

i

acaba

"aire"

bo,

pero

un

donaren poc

atípic

fugiren

que

la Mostra,

ja

costumisme

mallorquí

del

qual

un a

a

la fi ,

en

dissabte,

Arta

i

una

DE

FERNANDA

García Lorca. i

Oficia

escena

CASA

de

25

Ho

agradaren,

feren

pero

mar<;,

classica:

ALBA

de

L' obra

Mostra. pero

simpatiques:

la

i

Porcel

en

el

el

de

que

actriu

fet havia

EL

la

el

la

que

que

AGARA,

Mostra

ho

féu

dignament.

presentaren

PAPA

DE

ROMEO

enguany

JULIETA

I

I ho feren mol t bé,

els veterans

i les noves adquisicions joves.

El

LA

públic molt

assistent,

nombrós,

aquesta

s'ho

passaren

d' allo millor.

posa

En

una

paraula,

la

sí,

era

acaba amb una bona guinda.

I, copa

i

com

hem

puro"

de Teatre,

di t

per

abans, la

Andratx 95,

VII i

altre

drama.

La

Compañía

96.

"cafe Mostra

benvinguda

sia la VIII Mostra de Teatre, El dissabte, 1 d'abril, s'esceniun

Mostra

Federico

un dramot.

fica

vis cut

era comica, (ja estava bé de drames .. )

correctament

aixo

la

és sempre

d'Eivissa

obra

majoria

públic,

Joan

Bisbe,

ver

vegada

Grup

de

de

de

el que més agrada al públic assistent.

El

la

del

Mostra sempre n' ha estat un exponent i

qualitat

a Andratx quan era joveneta.

i escenificades

una

VIII

La fases final, les tres darreres

al cap

notes

Clausura

obres

pero

majoria

a al

en

La

a

presents

primera

Mostra de Teatre.

i que,

superior

grups

drama

paraula,

mostraren

L' obra agrada mol t

la VII

la

representat.

a un nivell dels

de

Un

no riguérem.

seu temps, i a l'Estiu, xigales". la

Niccomedi.

Andratx

14

BIBLIOTECA MUNICIPAL DIA DEL LLIBRE Amb rrotiu de la celebració del Dia del Llibre per Sant Jordi, 1 'Ajuntament d' Andratx ha

subvenciooat un Concurs de Redacció i Dibuix entre tot:s els nens i nenes de la Canarca fins als "el m5n del llibre" can a tana, o bé fer

15 anys. Es tractava de realitzar una redacció arb

un dibuix de "la lll3SCOta de la Biblioteca".

La participació d' aquest primar Ccncurs a nivell rn.micipal que es realitza a Andratx ha estat altíssilm, si tenim m carpte les vacances de Pasqua, i el fet d'esser la primera vegada que es feia. Tot i aixO hi ha hagut 71. PARTICIPACICN.3: Z7 redaccioos i 44 dibuixoo.

El dissabte, di a 22 d' abril, i a partir de

les 10 del

a la Biblioteca Municipal, 1' entrega dels Premis a

tots

els participants.

Varem comptar amb

la

als

matí,

millors

presencia

tingué

treballs del

lloc,

i

també

Batle,

Ramon

Alemany, i de Margalida Moll, Delegada de Cultura de l'Ajuntament.

A continuació donam a conéixer la relació dels premiats: REDACCI_ONS Mª M9gdalena Manera, Margal:ida M3ssot, M3rgalida JVBnera, Aln:udena Sánchez, Joana Aina Alanany, Carolina SánChez, Alda Frcntera, Mª Anti:nia Jofre, Encama Gavilanes, Francesca Manera, Noerr¡y Bernúdez, Antonia Martínez, Alooso Díaz i Saul M..fuz. Aquest darrer nin, de 12 anys, va presentar la millor redacció i va esser el guanyador final d' aquest aparlat.

DIBUIXOS Jorge Laville, M:lrio Sánchez, Leandra Laville, Sim5 Pérez, Biel Forteza, Francisco Javíer M:lrtinez, Mª Anti:nia Massot, Scnia M..fuz, Luís García, Scnia Roldán, Francesca Manera, Ahinara M...lria, Eva M.fuz, Antonia M9rtínez i

Isabel García. Aquesta darrera nina va ser la guanyaOOra del Coocurs

sera la Mascota de

de Dibuix i la seva

A tots els

participants

la Biblioteca.

se' ls

obsequia

amb

una

rondalla

mallorquina

en comic i un llibre, i als premiats a la relaci6 anterior, altres llibres.

En total,

els premis donats

als nostres fills

a

gaudir de

foren quasi

la lectura i

200

a

llibres que esperam ajudin

interessar-se de cada dia més

per la lletra impressa.

A la fí peti t

discurs,

de 1' entrega dels regals, animant a

tots

els nen

el Batle, i

nenes

a

Ramon anar a

participar amb els actes que es feran al llarg de l'any.

Alemany,

digué

la Biblioteca i

un a

15

16

Volem recordar a tots, de dilluns a

tots

di vendres

que

la Biblioteca

de 15 a

Municipal

20 hores,

i

els

esta

oberta

dissabtes

al

matí,

9 a 12 hores. Poreu fer consultes a l'encarregat a l teléfon 672370 .

Una

El disssabte,

abra~ada:

22 d'abril,

Rafel Oliver Grammatico

es

celebra també

a

la Pla<;a EL DIA

DEL LLIBRE, amb exposició i venda de llibres amb descompte.

Encara que no

fou un exi t

clamorós,

es

vengueren més

aquest dia, i aixo sempre és bo.

UN BON LLIBRE POTSER UN BON AMIC LLEGIR UN LLIBRE DÓNA CULTURA REGALAR UN LLIBRE ÉS UN BON OBSEQUI

per

llibres

a de

17

NOTÍCIES DE S'ARRACÓ: FESTA INFANTIL El passat diumenge, dia 9 d 1 abril, horabaixando, a la Plaga Wwyler de S 1 Arracó,

1 1 Associació

de

Pares

d 1 Alumnes

de

1 1 Escola ELS MOLINS

peti ta festa amb una escenificació musical infantil, per les mares i creat per al

carnaval,

tot

i

que

amb

a

organi tza una

un vestuari

causa del

mal

dissenyat temps

dels

Darrers Dies fou ajornat, esperant millor temps atmosferic.

Tot a

continuació

la representació

ipares,

finali tat

muntar una ESCOLETA D 1 ESTIU adregada

lúdiques, els mesos de juliol i dels moni tors o monitores

i

rondej a les 90.000 pessetes,

que

quals agost.

d 1 al tres que no

serví

per

degustat una berenada-sopar

les

tenen els pares treballant i als

i

fou

elaborat per de

mares

de

a

arreplegar

doblers

als

del

al·lots

s 1 entretendra amb Aquests despeses

doblers de

en són prou,

cursets

material.

poble

i

sufragarien

amb

la que

acti vi tats les

pagues

La suma obtinguda

empero que

ajuden

a

poder-

ha dur a terme. I és que la necessitat fa afinar l 1 ingeni !

Sense sortir del tema escolar, podan dir que estan a punt d 1 esser finali tzades les obres

de la Nova Escala, que han durat poc més d 1un any, edificada pel Ministeri d 1 Educació i Ciencia als terrenys cedits per 1 1 Ajuntament, a 1 1 altre costat del camí del CaJIJ M.micipal de Sa Vinya, i que s 1 espera

sera

inaugurada el prcper mes de maig. L 1 Escola vendr8. a sustituir l 1 antic edifici

de ca Ses Mxlges, en ha estat instaliada des de la seva reobertura, ara ja fa nou anys, i que s 1 havia quedat petita i sense infraestrucb.lra. esportiva i de psicarotricitat.

LLUITA CONTRA EL CÁNCER El darrer dissabte, 22 d 1 abril al vespre, es celbra la tradicional Vetllada dedicada a la Llui ta contra el Cancer. Hi

hagué

sopar,

de

drets,

amb

animació

musical dels conjunts del Municipi: Luna 70, Alma Joven i Hacienda Nocturna.

La gent, després de o

bé

ballar

tot

les

d 1 acord a

rifes

corresponents,

cada gust

fins

públic acompanya la jornada.

MFE

a

pogué gaudir

mi tjani t.

L' exi t

de

la música,

economic

i

de

18

--:.--------------------------S ES NOSTR ES COSES Si

com

es

deia

les saons d 1 abril d aquí

que

1

mil, gloses

són

i

enrera,

les

cadascuna

tants

i

temps

millors. per

valgui

d 1 altres

contarelles

refranys,

com

hi

ha

de fet

a

d 1 aigua,

aquest peti t

espai enrevol tat

encara

salada,

que

que

i

no podem engrandir més, i que ja suportam un

volum

de

extra,

personal

encara continuam construint

que

i

i

admetent

a la nostra hermosa i

savia tradició

més

oral;

com

vet

un

i

botó

d 1 una

la

amb nous cultius de flora no autoctons ..•

a

mostra rondalla

aquí

sentida

nostra infantesa, on a

a

1 hora d es ser 1

1

valorades les bísties d 1 una carrossa reial,

amb

l estimador 1

molt

de

i

urbanitzacions

pistes d aventures i

si

no

arribam

hi ha es tona

a i

les

plou

sentenciava que:

és

que

un

dels

segle;

anys

més

hores

a

banyat

la

seguir que

de

Per

nohagin

Ciutat

i

d 1 abastir

sols

tan

Calvia,

si

1 1 illa

tota

no

tan

s incrementa, 1

estadístiques arribat

l 1 ocupació

mentrestant, sols

al

de

l'aigua

cuinar

parlant

de

cuinar,

aquest

del

sempre

estimat mestre Tomeu Esteva, al suplement de la Cuina

Mallorquina

del

suplement

setmanal del Diari de Mallorca,

anomenat

CARXOFES

l 1 esplet

-que

GRATINADES

n 1 hi

ha

que,

aquest~

amb

moments, _ sembla

del més escaient.

8 carxofes grosses 1/2 litre de salsa beixamel · 2 cullerades de formatge rallat 1 dl. de puré de tomatiga

1 cullerada de mantega 8 cullerades de paté .d e porc

o illes d'aigua.

I

la

de

transporten

1 1 aigua de 1 1 Ebre no sien

més

han

temps

un

que

el

caigut

ventura

arribara

vaixells

a

tot

escasament

terra.

necessaris

sofrir

han

d 1 ara

així,

els

devem

secs

que

:aigües

dues

més apreciades,

puix

més,

el darrer recurs

mes hem trobat una recepta pluges

aquestes

valdrien milions,

tot

I

del Rei Marsil" haurien d 1 esser mol t

1' hora

poc

com

de la mar ja tendra la sal incorporada.

que tots els cavalls i mules

Actualment

a

empero,

rogatives un

mos acabarem; aixo sí,

golf

jardins o pares

i. . . pode m continuar el rosari,

seny per a no enganxar-se els di ts,

"val més una sa6 d'abril

de

camps

1

al manco

les

assenyalen mig

milió

1 1 illa

de

temporal

sal i llimona -

darreres que

he m

d' habi tants

Netejar les

fulles

pelusa

les

carxofes

externes,

interna

i

buidant-les

deixant

a omplir-les.nisposar

eliminant

les

espai

la per

carxofes

SES NOSTRES COSES-----------------------------

19 amb aigua on si hi posau el suc de no

tornaran

10 i

minuts

negres .

amb

deixar-l es

les

manejar.

amb

la

Coure

aigua

refredar Untau

mantega,

i

les

sal.

un poc una

la part huida per

amb

el paté.

Mesclau

les

carxofes

Escolar-les a

palangana les

amunt

i

amb

poderde

forn

carxofes

omplint-les

la salsa amb

de tomatiga, afegiu-hi sal si Tapau

carxofes

per

componeu-hi

amb

la ll i mona

fas

el

puré

necessaria.

aquesta

mese la.

Escampau-hi el formatge rallat per damunt.

Ficau-ho gratinar

i

dins en

el

esser

forn

en

dorades

posició són

a

de punt

per a esser servides. Ha d'esser prou calentes

LO COC DE S'ARRACÓ

CIGellcia,33 07150 - ANORAITX

TIILII•

- AICIIODOIBIICOS

-CIMIACíoN

Y VINiA .. 1BIVIIOIII

Tel.:105303 Fax.:10 50 53

2Q

ELS MISSIONERS Hl SON SEMPRE

Deis aspectes positius del 94 els mitjans de comunicació destacaren la solidaritat deis espanyols, i dins aquest camp, que els missioners feia estona que hi eren. · Mai la TV havia parlat tant deis missioners, Ni d'aquesta manera. Un deis mitjans s'exclamava, amb signes d'admiració, de com distribuiexen el temps els missioners. Els capellans, deia, dediquen el 15% al culte i el 85% a tasques de desenvolupament. Si són seglars o religioses, només un 5% a tasques especificament religioses i el 95% al desenvolupament.

Així ho veuen des de defora. Vist des de dedins, diria que,i el missioner, dedica el cent per cent del seu temps i tota la seva il.lusió a l'anunci de Jesucrist.

ANUNCIAR, que és donar a conéixer, fer a sebre, mostrar, oferir, de cap manera imposar, ni conquerir. El quid de la qüestió esta en el COM es fa l'anunci. Si em permeteu una resposta clara, diria: el missioner anuncia que Déu és un Pare que ens estima, amb fets, testimoni i paraules.

Primer, fets. Ouan trob una persona amb fam i li vull mostrar que Deu 1' estima (aixó és evangelitzar) no ho faré amb consells, pro meses per a més endavant, etc. Només hi ha una resposta possible: donar-li menjar. Amb un afegitó: capacitar perqué es puguin valer per si mateixos. · Fets i testimoni. Ni l'un ni l'altre els tenim en exclusiva els creients. Les ONG, per exemple, mostren enfilois de fets idéntics als deis missioners, sovint realitzats conjuntament, ONG i missions. 1 els testimonis de tants cooperants (no sempre deis "técnics" amb sous que consumeixen molts pressuposts) solen esser admirables.

Ara bé, el testimoni del missioner és el testimoni de la fe. Hi són sempre i per ara, surta una mitjana de dos per mes que hi deixen la pell. Dos martirs cada mes. Martir que precisament vol dir testimoni. Testimoni del que anuncia.

Per aixó hi són sempre, arreu del món. Les mateixes ONG saben, per experiencia, que els camins oberts pels missioners són els més curts i de més eficacia per arribar als qui necessiten l'ajuda. 1 que sempre els troben oberts i transitables, sense gelosies ni protagonismes que minvin els bons resultats. Un aspecte poc divulgat del camp missioner que el 94, amb els greus esdeveniments viscuts, va posar damunt fulla.

La diad;;~ de MALLORCA M!SSIONERA,. que celebrarem el 14 de maig, ens recorda que els missioners hi són sempre i que necessiten la nostra ajuda. Pero, alerta, que massa sovint "ajudar" s'agafa com eufemisme per demanar doblers. 1 els doblers no són la primera necessitat de les missions.

21

No hi ha missions sense missioners, homes o dones, batiats que moguts per la seva fe volen anunciar Jesucrist de la manera i acceptant les conseqüéncies que facin creíble l'anunci. Capellans, religiosos o seglars que oferesquin un mínim de tres anys continuats a la tasca missionera. També pera tota la vida, mitjan<;:ant un deis lnstituts religiosos missioners. O sigui, que les missions necessiten persones .

Sense persones poca vasa hi fan els doblers.

1 animació missionera. Quan un diu que se'n va a missions provoca diverses reaccions: "Esta malament des cap", "no sab qué es fa". 1 si és un ca pella apreciat pel poble, s'afegeix: "el Bis be no té es cap bé". També: "ets un valent", "coratge", "compta amb sa meva simpatía", "t'admir", "m' agradaría ten ir es coratge i sa fe que tu tens". Uns animen. Fan animació missionera. Que també su posa informar, donar a conéixer la realitat de les missions.

1 pregaria. La més gran aportació deis creients. Llavors si, en quart lloc_.~ l'economia hi juga el seu paper. Que els missioners dinen cada día. 1 espenyen sabates. 1 compren !libres.

Ara que ningú digui: "jo no puc ajudar més que amb doblers". Ni sois amb pregaria i doblers. La majoria, per raons d'edat, salut, circumstancies familiars, professionals, etc. no es podran oferir com a missioners. En canvi animar, o desanimar, no sois és possible, sinó situació que sovint hem d'enfrontar i resoldre d'una manera o de l'altra. Llavors sí, doblers. No per tranquilitzar consciéncies.

Sinó per completar el compartir. Compartim pregaria, temps, curolles, simpatía, també doblers.

Miquel Mulet Coll

NOTA: Si necessitau, ara o a qualsevol temps, més informació, o més suport grafic, de bon gust posam a la vostra disposició tot quant tenim a la Delegació Diocesana de Missions.

Soma Ciutat, carrer Seminari, 4 - Tf. 71 34 60- Fax 72 66 61

22

SETMANA SANTA I PASQUA

SETMANA SANTA I PASQUA

SETMANA SANTA I PASQUA 1r

DIUMENGE DE RAMS Molta baix

les

Rei,

i

de

l'Església.

palmes

"Hossanna

mentre

Rei",

s'arreplega

escales

Portaven rams al

gent

i

aclamaren

Rei,

hossanna

pujaven

la

costa.

L'arbre de l'Amor ja verdejava ...

No

qui,

a

als

"Dotze

de

la

tants

foren

assistiren

l'horabaixa, sermons".

Creu,

mol t

els

Era

ben

camí

el

escenificat

pels Confrares de la Passió.

DIJOUS SANT La Cena del Senyor Lavatori de peus Dotze bíblica, peus

i

amb

homes,

es

rentar

deixaren

acompanyaren

l'Eucaristia.

Una

túnica

a

els

Jesús

Missa

solemne

i concorreguda.

Més

tard,

pregaria

el Monumento "Casa Santa".

DIVENDRES SANT

en

devant

Impressionant

la

enlairada

La

Sang,

del

Presbi teri

del

Imatge alla

al

de mig

Temple Parroquial,

i venerada pels feels bastant nombrosos que acudiren.

I

més

La Processó

El

so

multitud

tard, pels

languid amb

el

impressionant

carrers dels

del

poble.

tarnbors,

la

ences'

els

ciri

"Passos" portats per joves

i

allotes,

els Confrares formaven una "comitiva" pietosa,

Home.

digna

d' un

Rei,

Déu

i

23

Els Confrares de la Sang estrenavestit nou. donven

to

Eren m茅s solemne

de

i

trenta

majestu贸s

Comitiva.

La de

Lluna

Plena

les

cases

aguai tava al tes

i

m茅s s 'ho

complaent i amorosida.

El silenci, l'orde, la lentitud .. inspiraven devoci贸.

24

DISSABTE SANT VETLLA DE PASQUA A

la

més

foren

Resurrecció

pocs.

El

centenar

de

persones

que

anaren a la Vetlla de Pasqua visqueren una

Celebració

simpatica,

alegre

i fraternal.

¡Ha ressuscitat!

Campanes,

cantics,

flors

i

panades compartides en comunitat.

DIUMENGE DE PASQUA Ha

La

ressusci tat ... !

ja havia corregut pel poble

notícia i

foren

molts més els que acudiren a l'Encontre i a l'Ofici Majar.

Era l' aplec

de Pasqua,

l' alegria

que es desborda.

El

Dilluns,

al

Pancari tat

a

Sant Elm, també foren mol tes les persones que hi acudiren i participaren de l'alegria de la Pasqua. ¡ Per molts d'anys

25

OFICIS A ANDRATX per Rafe! Oliver Grammatico

DON BARTOMEU BOSCH BOSCH

CAPELLA

( PORT D'ANDRATX )

P. ¿Quant anys fa que sou capella?

R.

Fa 44 anys.

El

10 de

de 1951 vaig esser ordenat a

la

Seu

Monsenyor del

Palma

de Hervas.

capella

pel

El

Bis be, de

17

mateix any vaig dir

juny

juny

la Primera

Missa a Andratx.

P.

¿Com

i

per

que

tinguereu

la

vocació?

La

R.

va i

venir

vocació acompanyada

influencies del

quan

jo

era

petit

De

meva per

Vicari

nin:

natural

D.

1 1 ajud

d 1 Andratx

Jaume

vaig fer sglésia 11

Pons.

d 1 escolanet i amb D.

i cantor a Jaume feiem tota e las se d 1 acti vi tats a

la Parroquia.

durant

Després

anys

13

al

vaig

Seminari

dura;

i

les

vacances

1 1 estiu, Nadal i Pasqua,

a

Andratx

nostra

amb

els

vare m

religiosos:

un

Jaume

cosí Covas

de

la (des

esser d 1 Andratx.

Don

Joan

de S Arracó, 1

meva

mare,

Forn),

Així

casa

antecedents

tio,

Covas, va esser Vicari i

A

meus.

meu

de

les passava

ten ir

el

de

disciplina

Palma, en regim intern i ferria

anar

dones,

ho

Don

la família, i

el

Vicari

la vocació meva d 1 Andratx,

ara

natural fa

anys que som capella.

va entre

P. ¿A quínes rectories heu estat?

44

26

R.

Tot

d'una,

després

d'esser

els

canvis

de

la

societat

ha

d'anar

així

i

ordenat capella, vai g anar a Banyalbu-

l'Església

far,

relacions. Abans, quan jo vaig comen<;ar,

des

de

1' any

1959.

Bunyola

des tí

i

1959

al

Port

per

va

esser anys

24

1982).

fins

1951

el

d'Andratx,

següent

d' estada

D' en<;a

(del al

es tic

esper

i

al

variant

déiem les misses en llatí oficiava

la

i

el

cerimonia

les

capella

d'esquenes

als feligressos.

acabar P.

aquí la meva carrera.

¿Quínes

relacions

té

voste

amb

el poble?

P. ¿Vos agradaría esser missioner?

R.

És

un

sempre

malalt

i

he admirat i que per ventura m' hagués

sempre

de

agradat fer-ho; pero, el

més.

M'agrada

mol ta

amb

els

i

etc.

ha estat el salut mai

per

assumpte

físic, anar

que

R. R. Procur veure

meu problema

cal

de

m' he vist amb

tenir

missioner suficients

jo

que

P. ¿Que li diríeu a un agnostic?

i

tot

i

també

dóna

pot

temps

arribar

fer-me

amb

manera

senzilla,

ana

tothom,

al

pescadors,

qualque

com

moll els

pero

i

un

xerrar

estrangers,

P. ¿Que li diríeu a un drogadicte?

Que

R.

Déu

diari

forces

i coratge per anar-hi.

R.

a

temps,

al

prest

que pot arribar

o · tard, a

conéixer

i estimar a Déu d'una formka diferent.

no

Pot

aixo

una vertadera

aprofiti

vida.

món

és

i

esser

que

és

el

lo

viure;

aconsegueix

gran

mol t

do

de

més

bonic

perdre

la

sense

feli9

drogant-se

és

llastima

d'aquest

l'únic

mica

que

en

mica

la vida.

P.

¿Com

respon

la

gent

del

Port P.

amb la Parroquia?

Molt

R.

hem de

bé.

De

fer notar que

formes

en día?

parroquia

R.

tates una

d' una zona turística és ben que

una

rural.

més

temps

Aquí

enfeinada,

diferent

la

gent

pero

de

esta tates

l'Església

de

fe

40

hi o

ha

entre anys

50

i

la d'ara?

R. mateixa i

de

Ten en

mol t

coses

més generosa,

l'experiencia

dels

general els

humana també

joventut

molts

interessa

més

sincera.

saber

escoltar

majors.

Ten en

valors part Per

la

vida.

n' hi

ha

que

~S

bones.

la

de

avui

duen

positius social

i

desgracia, mal

camí,

pero per sort són minoría.

Les

i

cada

L' Església

s' adapta a lloc.

Hem

la de

més

són

diferencies

accidentals.

bé

la

Els s 'hi falta a vegades

i ¿Quínes diferencies

en pensa de

més franca,

en

maneres estimen l'Església.

P.

¿Que

gent

és

la

d' ara

comprendre

P. ¿Quín futur li veu a l'Església?

R.

Veig un

futur bo

guiada per 1 'Esperi t Sant.

ja que

esta

La humani tat

27

té un sen ti t

mol t

de

les di verses

respectar

religiós

s 'han

P. ¿Qualque curiositat que contar?

rel igions.

dialeg

el

és

L'important

i

entre

R.

d' un

els humans.

no

sé

si

és

curiós

pero

quan

hi

ha

un

funeral

angles

ve

o no,

Bé,

en angles P. ¿Com és un dia normal per voste?

R.

de

a

visitar

els malalts, vaig dos cops a

l'Escola

A

part

"Ses Bassetes" amb

els

missa a

es tic

i

a

casa,

pel Port. i

Em

es tones

una

vespre,

Es

infants. les vui t.

música

moll

d'anar

M' agrada

llegir

re laxa

escoltar

i

passejar

mol t

veure el mar,

la

anar

les

la missa.

fila

i

la tasca

dels

mal.

El

problema

separen

engany

És és

i

gent

Fan

més

:E:s

atenció

pot

en

és

amb

relaitat

de que

gran

incomprensible

com

amb

que

jo

També una

amb

ho

manera ells

i

primera die,

i

tradueix feim de

amb tenir

així

ho

P. ¿Que li sembla la vida eremítica?

R.

És una

especie

travers de

de

la natural esa.

contemplació i

a la feina de la terra.

contacte

dedicació

Contemplació,

oració i treball.

idees un

caure

el

la

agraieixen.

Una vida de

molt

greu

famílies

les

estranyes.

la

terrible.

importants

Ella seu a

estrangers.

amb Déu a P. ¿Que en pensa de les sectes? :E:s

més

di u

i

pel

pescadors, el batibull dels estrangers

R.

Kay

ella mateixa ho

l'alemany. una

parts

escriu

tot seguí t als

n' Ana

aixo.

Les

conseqüencies són terribles.

PIRTURA Y DECORACION ESTUCO VENECIANO

C/ RaYaDa, 6 -Tel. 105492

AIDIA!I (lallorca) ""•*~~~

Son Mea. :11 - 7180 .-..-.. - t 11rwo: lO 57 66

28

1 Els passats di es 7

l'ESPLAI amb

amics

del

8

volgué

GARRAFA

tots

i

els nins

i

poble

els

pares

d 1 abril,

ens

celebrar

s animaren els més joves de 1 1 Esplai.

i

seus

al tres 5

anys

d 1 Esplai a Andratx.

La amb "Es

Festa

un

comen~a

sopar

Vinyet",

al on

el

divendres

Col·legi

hi

Públic

assistiren

dedicaren

tot

un

concert

on

1

. Per acabar 1 1 actuació amb la

can~ó

ho

feren

"El verd tenyit d 1 obscur"

can~ó

composta

per al

Club

per

aquest

d 1 Esplai

i

grup

acompanyada

per tots els assistents.

En acabar una

74

gran

traca

sana

al carrer.

nins i 112 adults.

Durant el sopar hi hagué 1 1 actuació

del

quiques"

Grup

Infantil

"Galls

que animaren als més

joves

d 1 Entitats

i

la

per a del

plaques donar pas

grup

col·laboració amb

particulars

Club d 1 Esplai Garrafa, d 1 unes

local

la i

durant una bona estona.

Després s 1 agraí

El

i

amb

el

1 1 entrega

commemoratives, després "Alma

al

Concert

Joven"

que

dissabte dematí,

Pla~a

España

tallers:

de

pa,

de

paper,

total

de

prest,

de

taules

fang,

miques

s 1 omplí

tallers

mural

ben

de

gegant,

estels.

Un

participaren

als

serigrafia, 90

nins

reciclatge

distints tallers del matí.

També, s 1 instala

a un

la peti t

mateixa estant

Pla~a,

on

es

29 venien

camisetes,

revistes Aquí

per

editades

col·labora

un

pins

discs,

grupet

de 1' Esplai a les quals

i

munta

a

de

properament.

mares

agr'im aquesta

Després

les 16

dratx"

hores,

una

16 anys.

"marató

70

La

nins

i

fou

que

es

fotografica"

seus

nines,

novetat

i

joves,

de

la

les

seva

I

es

la

Ginkames

"Aires Escola

l'horabaixa

balls.

de

seran exposades

Infantil

amenitzar

comengaren els tres Ginkamas preparats on participaren uns

més

qual les fotografies

l'Agrupació

A l'horabaixa,

i

als

l'ocasió.

col·laboració.

entre 5

per

d' An-

de amb

convida

la gent en general a

Ball els tota

a

una

berenada

que els pares havien preparat.

També l'Esplai "Garrafa" sortí els passats 20 i 21 d'abril d'acampada a Lluc. Un total i

moni tors

el

gaudir

feren

52 nins

1' Esplai

cap

a

la

1' entorn.

Els

tendes

joves

zona

de

es

pot

on

de

en

i

sortiren

Lluc,

tramuntana,

totalment

la magia de ho

de

divendres

la Serra de

de

de

natura més

i

peti ts

campanya

30

a l a zona d'acampada del Monastir, ginkames, dels

jocs

i

excursió

Morts ...

foren

a

la

les

principals

més

joves

ho

Casal de Can Josep i la pal

acti vi tat

fou

la

con vi v?mcia

la

en

feren

al

caminada

al

i

excursió

lCt'lge) .

del

Per

a

més

Club,

"Son Perdut"

info:rnació els dissabtes

(Ca-

dirigiu-vos de

16 a

18 hores. La ColOnia és per a nins i

nines

de 6 a 16 anys, amb una durada de 7 dies.

Monestir,

Miq.Je]..

Argel

Vetllada i diversió, molta diversió.

~ig i lbleó:>

M:nitxr

Viajes

ADM~~t ESPECIAL

3ª EDAD

LOURDES Y PIRINEO ARAGONES/NAVARRO del 22 al 27 de mayo .............•... 37.20~

"L'AGENCIA D'ANDRATX Plz. Miquel Moner, nº 12

trimestre

Club: activitats al local, Ginkama per Sant

al local del

seva princi-

grup:

a la Cometa dels Morts i

darrer

al

Pere i Colonia d' Estiu a

activitats d'aquest grup.

Els

Ja estam

Cometa

tel. 106163 - 106013

31

PAGINA LITERARIA per Rafe! Oliver Grammatico Continuam la publicació del

relat escri t

per 1' autor

d' aquest

racó

de

la Revista, el capítol segon dels deu que formen el cante literari.

Després tenim la col·laboració

d' en Paco Correa amb

al món de la Pintura. Els apartats habi tuals

de

uns

cada número

versos

destinats

tanquen

la secció

literaria.

"HISTORIA D'UN CAPTIU" CAPíTOL II: LA SOLITUD Fugir dels homes no vol dir odiar-los ) Byron.

La naturalesa en la més Er!plia llibertat.

AlltJ11Y8da de la costa majar quasi un miler de metres pel costat de trarrn..Intana

i

poc

més de tres mil metres pel cap oposat, 1' illa s' assimila a tm reptil arrupit, murri.

Grans

faloons en furient

vol, ' fastuosas,

i

majestuSs

recorren les ·altures,

niant

gavines rarpiJwen pels racx::ns narins, a 1' aguait

terra, petites

Al

terra arida. protegeix en les seves

entrarwes

ies

arholicades arrels dels ullastres

garrofers i pins; en dies de taJI>estat bellu-

intentant amainar 1' aclaparadora i

sargantanes

seqJentegen

les pedres i

natolls, lleus resplenchrs

escorredisses

entre ~

oolerica

veu de la t.arpesta.

A

Les 8guiles peixeteres i les grirzyoloses

la recerca d'aliments.

La

guen llurs bragas ranificats amb violencia,

als espadats, alzinats i regis.

a

la perfecció.

tres-cents

metres

d' alc;ada

sobre

el nivell de la mar, s'aixeca la majar elevació de la Dragonera; es ccntarpla s 'atalaien

tm

les

des del

bell

cim de la Püpia

paisatge

liUltar\Yes

111Jl1tanyós,

d' Arrlratx

superpooat ordre la cadEna

i

en

lll.ll'ltanyasa

del

seocs ressalten darunt 1 'orografía escabrosa

cxrnen;anent de la Serra de Trara..lntana, arrava-

de l'illa.

tada visió de la nab..lra nata.

En acti"b..rl bcrlacen::a, arb les repetides i gi..ragal3es i

suau:;

l'hori.tz6,

mar

ooades

acarooa

les

l'entom

aJBgPtalls de

Més enl!a dels hieratics i.rrm)bil,

la

peeya-eegats

plasmnt

arrt>

mil

rocós. jeu,

sobrietat

una nítida l.ínia horitzcntal; expressió rriodrra

Q.dllem, tarba.t pel terra, arb voleteig de

~

c:Dnent el

la triste roort de la nare.

~.

lll

nerviós

recordava

Havim passat

tres llargs aeys des de que Q.dllem abarm18. el seu poble natal .Arrlratx, després de 1' atac pirata.

El

jove

Q.úllem,

quasi

bé

sense

32 dir res a ningú, fogí del poble i es dirigí, soli tari,

al :¡_:x:)rt de

la Palanera

la Dragonera.

!-lo va fer

uns vells pescadors

que

soscap al nucli de cases. Els vefus ccnfomaven

'

~Horca

a prop de la casa de Guillem, peti tes rotllanes

acanpanyat per

que enalti en la bondat de la difunta i planyien

de creuar el difícil canal que separa de

tal

per

i després d 1 apilcnar els estris, ana.ven pensaro-

acos~

tenien que

l 1 orfenesa del pobre Guillem.

se pel rocam de 1 1 illot.

sense

Guillem,

Scbtadanent,

I 'ffilffiDI ava

plorinyar,

cap a la carrbra rcrrania en una feble perorbra,

respirava

un

aire

quasi

rrolest.

F.s

rralaltís

osta1siblement

'

etems beuratges i ungüents bruixerils inpregnaven l 1 aire d 1una forta olor,

arb una canisa de

gr-is, rugosa i

cos. penes

dornrlr

aspra, enf\..lrrlada al seu debil

El rostre derlacrat de s' errlevinava a

la noribunda a

la debil

llujmeta que

feia una espellm a ¡:u1t d 1 estingir-se. Darunt d 1 olivera,

I!Bdera

la llitotxa un Crist en

raquí tic, presidia la fatal reunió rrorb..JOria.

A 1 1 obscuri tat

rcrranien

dels

ajupides

costats varies

de

la

carbra

huranes

figures

en inaudible presencia. El capella i el metge, fora,

discutien

t.anes

del

d 1 una ronbrosa beatería,

poble

rodejats

aixafadora.

Guillem,

genoll dret al terra, xiuxiuejava inintel:ligi.bles rrcnisíl:labs a 1 1 orella de I1Bl1S

fins

un

ossudes entral 1at;;ades i

al

reguitzell

.

cors

Al darrer sospir

final.

acarpanyava

la mare,

els

de

lll..II1ll.li'ats

l' ofegat

.

genec

les

junts

de

vida,

entretallat

.

del

les parets inte!n:!S de la carpana, disseminant

toes

<Pe

tarorenques angúnies en tots els les

terres

de

ccnreu

ab...traven

provocave!l

ve1ns. les

la barca

que

la

proveia

més indispensables.

Guillem no vivia sol a

A

feines

estava

1 1 illot,

acarparzyat per la presin:ia d'un elefantiasic arrlritxol

encarregat de la vigil.8ncia a

Dragcnera per tal

d' avisar per

sawaJ.s

la de

fun del possible albiranent de galeres sarrai-

nesques. Jordi, el tor.rer, era un hare fort i I'l..rle, d'astoradora cOq¡ora, el despr'q)Orciooat

cap sobrapassava més de d::s pars el de Guillem i el volun del cos sarblava més el d 1 un OOvid que

el · d 1 un esser hl..mi3..

Els d::s habi tants

de 1 1 illa no es xerraven nai i l'Xl1lés es veien

quan la barca del port dela

Palanera

els

visitava arb noves provisiCt1S. Cadacú agafava la seva part vista.

El

i

esquivanent

es

perdien

de

tor.rer esperava 1 albiranent dels 1

rroros a la torratxa de la POpia i vegetava solitari

pels distints

Guillem

indrets

de

la geogra:fia insular.

Apart

jaculatOries

xicot. El batall, en pausat rrovlire'lt, <::q>ejava

per 1 1 aYPle vall hieratics

a

al guaita de la Dragcfrlera arb els aliments

cobrís

els rrobles de l 1 aposantanent. Al llit, restava paHida Catalina,

Recorregué

sen::lera fins

pedr'OSa

encmtre de

fugi sser,

can

pareixia

si una densa nassa ~ i febril

cala al

inco:qx::>rar

u.ad5.

la costa de Cala

la costerosa i

va

s 1 encani.n8,

al cim de la Püpia i

can absort el darrer adéu de la seva mare.

arb un silenci rresegat i

Guillem es

dels

records

la lllE!Iilria de Guillan,

aq..¡est

'tarJE a pescar, atalaiar el i

recán:oer tots

~

sacsejaven dedicava

el

paisatge esplencbrós

els areg¡:italls

Divagava absort per tetes

de

rarts i

1 1 iua. de

en tant s 1 apcstava a les covades dels

tant

penya-

segats atalaiant 1 i.rTJrensitat del rrar, esperant veure tanbé unpal estranger. Els dies passaven

33

langui ds. ( continuara ) ....

SUEÑO IMPRESIONISTA

Un pintor sueña en el balcón de la vida, la mano de la inocencia bajo la inmensidad de sus ojos y la virtud dela conciencia sobre el don de su pincel.

Un pintor en sudisfraz de cuerdo, entre la razón y la locura.

(Mifllllliww·••l

Un pintor con sus dedos de cristal

llENT A_ CAit

y un sueño impresionista.

't¡ . ....... 7 '•"· 112en Paco Correa llllll.IIICjf

FRASES CJ!:LEBRES

- Llegim per dir que hem ll eg i t

Lamb )

- La llibertat és l'ai re r esp irable de l ' a n i ma humana Hi ha dos camins que porten a la fortuna:

la laboriositat i la

constanc ia - Escriure bé és tenir al mateix temps

( Hugo . )

( Reybaud ) anima i gust ( Buffon )

inte~l ig~nc ia ,

GREGUERIES DE GOMEZ DE LA SERNA

- Les foques sempre duen netes les sabates.

- Les clo1sses són les castenyetes del mar.

- El búfal és el toro jubilat de la prehistoria.

- El més important de la vida és no haver mort.

- Don Juan demana amor com qui demana treball.

34 VOCABULARI DE BARBARISMES

BARBARISME

FORMA CORRECTA

Barbaro

Barbar

Barco

Vaixell

Baremo

Bar e m

Bar铆tono

Bar铆ton

Barlovent

Sobrevent

Bar贸metro

Barometre

Baronesa

Baronessa

Barquillo

Neula

Barra ( d'un bar )

Taulell

Barrenyo

Ribell

Una abragada: Rafel Oliver Grammatico

,,

q

PLENA

LLUNA

.路';',

e

fSeNVINbUTS' o

BENVIN6(/T5

l..e

ctr

,t:;L

RL

35

JUAN TUR

IMPRESIONISTA

Prepara sus exposiciones para el año 95-96 Noviembre

95:

Galería

"Sa Nostra" (Calvia)

- Enero 96: Casa Cultural de Magalluf - Febrero

96:

A

de

permanente

partir en

el

Casa

marzo

de

del

Restaurante

Cultura

96,

de Son Ferrer

Exposición

"Es

Rieral".

Apróximadamente entre 40 y 60 obras.

Cuando el conocimiento

que se viste de colores

es un verde esperanza

para realizar su nacimiento.

donde nace una luz ...

Paco Correa

Cuando la paz es un rojo brillante en su verdad apagado.

Cuando la razón es un azul desierto en su espejismo acuático.

Cuando la inocencia es un amarillo dormido en su cama de solio.

Cuando el alma es un aire asustado en un éxtasis inanimada. ¡ Hay una luz !

36

**

VA DE GLOSES

**

ADáJ A UNA ALTRA PASQJA

Adéu Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció

Grillan Barceló

Gracies Déu, Nostre Senyor, que mos don sa benedicció que a més de dos ens fa falta .

Senyor Batle, per favor, voldria m'hagués perdonat per allo de l'any passat, perque enguany Pancaritat ha estat mol t més superior.

Hi ha hagut organització, el temps ha acanpanyat i tot ha anat mol t millar. ! QJína pena sa votació ¡

l'any que ve s'haura acabat, sempre el tendrem recordat que va ser el Batle matxó.

Adéu a n'es Pancaritat i a sa Torre de Sant E1m, grac ies que a n 'aquest govern que ens ho tendra conserva t, un Monurnent t ant estimat des poble és i no estern.

El Senyor Canyelles ven1, que és la máxima autoritat

- -··1M

GALJCIA .•••••• ..... .. ,.

••••~.Hueaaa

d'aquest poble mallorquí.

IM MAIIS~O~

Lo primer que mos va dir:

Y ..... AIA ........

élllb vol tres jo vull seguir em teniu a n'es costat, tot de Sa Torre s'ha comprat, que es poble ho pogués tenir ••

.......... ........

..............

1At'A' VAIIAeAS

..

m

1

37

**

VADE GLOSES

**

( Gloses, oracions i ccxiolérles contérles per Na Joana-Ai.na Martorell

Tonas )

Oració Jesús, Maria i Josep,

amb molta devoció.

Sant

Dau-me llicencia, Senyor,

Lloatx~

i Santa Aina,

en vida i en mort, emparau sa meva Angel de

per a contemplar i dir

im~a.

~u,

lo que vos vareu patir per un pobre pecador.

vos qui sou victoria meu,

On

en mi sou encamenat

en aquelles hores, Senyor ?+

celestial pietat,

dal t la cambra qui plorava,

il:luminau -me , regiu -me,

carregada de tristor;

governau -me i ajudau -me. Amén.

Sant Joan la consolava:

era sa vostra Mare

Mare meva no ploreu, Santa M:Jnica sagrada, mare de Sant Agustí, enparau-me sa meva

anima

i ell més s 1 entristia de veure que j a tenia es seu

Fill mort a la creu.

ara que m1 en vaig a dormir.

A n 1 aquest lli t em pos per dormir, la Verge Maria tenc al coixí, qui me diu: dorm i reposa,

Gloses Andratx es un jardÍ

no tenguis ,por de mala cosa.

de

La

Verge Maria dins Bet lem dormia

clavel~s

i roses fines.

Els clavells són els fadrins,

amb son fill preciós,

i les roses les fadrines

qui le deia Mare mia

I les poncelles les nines

dormiu o vetlau ?

i els pensaments els nins.

Oh fill meu ¡ jo no dorm ni vetl, aquesta nit he somniat

AOOratx i calviil

que havies de morit lligat

Ses aigües fresques son bones,

a una creu,

pere hi ha unes al:lotes

peus enclavats, mans enclavades,

que serveixen per bubotes

boca banyada de fel i vinagre.

per anar a cavar es favar.

(qui aquesta oració dira, tots els divendres de 1 1 any,

S 1 al tre dia em varen dir

les penes de 1 1 infern les sentiran)

si me volia casar

UNa

per una orella em va entrar

altra oració

i per s 1 altra em va sortir.

Es parenostre petit, ~u

1 1 ha fet i

~u

l 1 ha dit

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

38

CLUB ESCACS ANDRATX

32 ALUMNES A L'ESCOLA D'ESCACS :E:s la millar notícia que porem mica en mica va a més

i

donar a

conéixer.

de

la recent creada Escala va uagmentant el seu nombre

1

d alumnes de cada dia més. Ara ja són 32 les nines, que hi participen i

El Club d 1 Escacs

que aprenen cada dimarts

i

nins,

jovenetes i

dimecres

jovenets

(de 18 a 19 hores)

ajugar als escacs.

Aquests són les futurs campions i campiones: Toni · Gavilanes

Mª Cristina Verga Isaías Iglesias

Mª Carme Ferreres

Mª Dolors Adrover

Aina Palmer

Sofia Miquel

Lidia Piarrugues

Encarna Gavilanes

Gabriel Martínez

Bernat Bosch

Maria Bennassar

Tomeu Frenández

Simó Pérz G.

Biel Mir

MªAntonia Palmer Joan Antoni Busquets

Christopher Santiago

Sergio Martínez

Alícía Miquel

Patricio Miquel

Israel Santiago

Marcos Martínez

Ramón Sebastian

Sebastia Bennassar

Simó Pérez J.

Guillermo

Fernado Verga

Mart~nez

Sergio

Mª Dolors García

Esteban Martínez

Mediavil~a

Les edats dels alumnes van des de 4 anys

fins

Lluís Bosch

a

12,

la majoria d 1 ells,

i alguns de vint anys.

A les properes festes tots ells

de

"Sant Pere"

ferem un

gran

campionat

entre

i promet ser de lo més nombrós i emocionant, ja que sera el primer

cop que competiran i així aniran agafant experiencia.

Ja ho sabeu,

nines

i

nins,

tots els qui volgueu aprendre a els dimarts i dimecres, de 18 a

jovenetes i

jovenets,

i

no

tant

joves;

jugar poreu venir al Club de "Sa Teulera" 19 hores,

i

només fa falta que porteu unes

bones ganes d' aprendre i mol ta il·lusi6 de progressar.

El demés

ja el posarem

nosaltres.

L 1 equip de Preferent, després de guanyar la darrera jornada ANDRATX 4 1 5 -

LA EQUITATIVA 1' 5,

disputada:

s 1 ha posat en 3 punts de 10 possibles

i

39

estam

a

1 1 octau

lloc

de

d 1 entre

la classificació

les

12

equips

de Mallorca. A falta de la jornada final pareix ess er que 1 1 equip no

ha

de

tenir gaires

entrebancs

posicions a la classificació que

per

d 1 evitar una

tal

donen

el

descens

de

directe

a

més

de

les

bons

Preferent darreres

3

Primera ,

i

així

jugar l 1 any que ve una altra vegada a la maxima lliga dels escacs a l 1 Illa.

L 1 equip jornada:

"B"

AURORA

del

Club,

PICORNELL

a

la segona categoria,

2 15

-

ANDRATX

"B"

1 1 5.

va

perdre

a

la

A Segona resten

darrera 3

rondes

més i s ha de lluitar per no devallar, la qual cosa pareix també poc probable.

1

Finalment, vintena

de

direm

jugadors

que

el

federats

dels alumnes que part icipen

a

d 1 Escacs

Club i

que,

Andratx

1

si

1 any

1 1 Escala,

compta

proxim

tindrem

al

es

poble

amb

quasi

federen

la

un

clubs

dels

una

mei tat més

nombrosos de les Balears.

A n 1 el fina~s

proxim número

de

la

Revista

donarem

a

conéixer

els

resul tats

de la lliga per equips de Mallorca (Preferent i Segona ).

Una abragada: Rafel Oliver Grammatico

esports- esports -esports- esrorts-esports-esports-esports-esports FUTBOL: CLUB Parece ser que

con

el

triunfo

ante

lugar en la t abla, se puede decir que que

se

propusieron:

el

S'ARRACÓ

el

poder mc...Lltener

el

Xilvar,

S 1 Arracó la misma

que

está

ocupaba el

logrando

el

categoría para

primer

objetivo

el

próximo

que

tropezó

que

tantos

puestos

espera

que

nuestros

año.

Esperemos que sea así.

FUTBOL 7 El Fútbol 7 de S 1 Arracó, después de algunas jornadas en las en casa, parece ser que

ha

conseguido

le

la

tabla.

ha hecho perde r

JÓvenes

jugadores

en

consigan

superar

el

bache,

Con esta mejoría

colocarse

entre

la Categoría.

Bart-omeu Curtó

las

se

tres

primeras

plazas

de

40

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

NOTICIAS DEL CLUB BALONCESTO ANDRAITX Resultados mes de marzo: 1ª Autonómica:

Cadetes masculinos:

Cadetes femeninos:

Infantiles masculinos:

Infantiles femeninos:

Minis:

Andraitx

75

Español

93

S'Arenal

62

Andraitx

58

Santanyí

71

Andraitx

65

Andraitx

59

S.Cayetano

49

Campanet

24

Andraitx

37

Andraitx

61

Santanyí

44

J.Mariana

36

Andraitx

52

Andraitx

64

G.Galmés A

62

Sa Pobla

24

Andraitx

23

Andraitx

41

S.José B

37

Es Port

32

Andraitx

26

Pollensa

50

Andraitx

72

Andraitx

67

Mallorca

46

Son Oliva

47

Andraitx

59

Andraitx

84

Perlas

25

Andraitx

64

S.Cayetano

56

Andraitx

20

Hispania

72

Selva

53

Andraitx

25

Andraitx

13

J.Mariana

37

S.Salvador

62

Andraitx

23

Andraitx

18

UDYR

33

Andraitx

28

Gesa

78

S.José A

99

Andraitx

38

Sta.María

53

Andraitx

64

Comentario.

Acabó la 1ª fase de la Liga de en 8ª

posición,

la 1! Autonómica,

encuadrado en el grupo par de

la fase

quedando clasificados de

descenso,

junto

a Felanitx, Hispania y Santanyí. Desciende a Regional el último clasificado.

41 Ya se celebró el primer partido de esta fase contra Santanyí, confirmando nuestro equipo el hecho de que va de capa caída, ya que ha perdido sus siete partidos. Esperemos que se recuperen y

logren el

últimos

objetivo de mantenerse

en la categoría.

Los cadetes, por el contrario, llevan ganados sus últimos cuatro partidos lo que les ha llevado a colocarse en 2ª a jugar la fase

de

ascenso al

posición de

grupo A,

junto a

la Liga y S.

Cayetano,

les

da ocasión

S' Arenal y

Sa

Pobla.

Las

cadetes

acabaron su extraordinaria racha de

jornadas. Vencieron al G.Galmés A,

que

contra pronóstico contra Sa Pobla,

y

imbatibilidad

se encontraba imbatido, desde

ahí

el

equipo ha

de

11

pero perdieron bajado

en

su

juego. Ocupan la 4ª posición.

Los infantiles ya llevan 10 jornadas imbatidos y se han colocado en solitario. A destacar la victoria frente al ahora 2º Se

líderes

clasificado S.Cayetano.

encuentran en una situación inmejorable para quedar campeones

del

grupo

último partido

frente

B y ascender al A. Sólo dependen de ellos mismos.

Las infantiles siguen penúltimas, a la espera del

a Ses Salines, que será una magnífica ocasión de conseguir la 2ª victoria.

Los minis

han comenzado

la 3ª

vuelta de

su Liga venciendo

María. Acabaron las dos primeras vueltas en 6ª posición.

C.B.A.

en

Santa

42

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

FUTBOL: EL C.D. ANDRAITX MANTIENE SUS POSIBILIDADES INTACTAS

A tres partidos de31 final de la Carpet tición, el C. D. Andraitx se mantiene

con

quedará por rendir visita al Calviá,

piedra escollosa, y al Sen Roca, en Sa Plana,

todas las ¡x:sibilidades intactas para hacerse

que puede ser un partido de

con el título de Carrpeén de

Por contra,

Cierto que está rrás estaba

hace

unas

la Categoría.

apreb..ljado semmas,

de

lo

que

si6J1)!'8

pero

sigue dependiendo de sí miSITO.

al Santanyí

frente

dio al

derrota

traste ccn la

tranquilidad del equipo y, de ir dependiendo sólo el

de un

Alaró,

Santanyí,

contrario,

ahora tiene Alaró y

en

aquel

m::mento

su estela al

tras

Xilvar,

lo

da rrás

que

aroción a la Carpetición. Cierto es tanbién que la victoria clara del daningo en Lloseta, 0-6, puede haber puesto de nuevo las

cosas

en susitio, en cuanto a tranquilidad dentro

El choque del daningo a las 17 horas,

muchas

la victoria

al

frente

conclusiooes; es

Alaró,

por ello,

ya

que

el

vendrá a

jugarse

las

últirras

frente

ello,

a

despejará el

irrprescindible.

lugar a dudas un choque de los electrizantes,

800

fácil,

ya que

sus

daningo

Será

sin

denaninados

Alaró

tanbién

cartas

y,

nuestro equipo tendrá que

de tanto cuidado, si bien deberá realizar

desplazamientos,

frente

al

At.

Baleares

y, el últirro día, frente a La Urúón, recibiendo entre ambos la visita del Génova, que tampoco parece haber dicho

su

últirra

palabra.

Alaró tendrá al M.lrense en casa y Baleares

en Palm3.,

dos rivales

El

al At.

fáciles,

si

bien, sisale tocado de Sa Plana, sus aspiraciones

habrán

menguado

coosiderablanente

y

'

'

finalmente, queda el Xilvar, tocado el daningo pasado en Sa Vinya de S'Arracó;

tiene

en

casa al Soledad y IndependiEnte y

la visita

Resumiendo, si bien

que

nuestra

nada

está

¡x:sibilidades

de este partido,

al

ópti.m:ls

800

para cooseguir la primera plaza. Caso negativo, la carpetición en la que

ccntinuará

ccn

la

entrarán los carpecnes

el Porbnany, y de Memrca, el Sami tiene rrás ¡x:sibilidades.

Aquí

liguilla de es

Ibiza, quien

será ya otra

cosa, no obstante, antes de entrar en esto,

a nuestro equipo, yluego Dios dirá.

Mirando lo que resta de

decidido,

concedarros el rnarge rrás alto de ¡x:sibilidades

dar el do de pedlo, una vez rrás.

después

enemigos

al dfícil tarnpo del esporlas.

de nuestra plantilla.

en Sa Plana,

no

fiesta mayor.

Santanyí lo tiene sobre el

el

papel algo rrás

dos

En estas últi.m:ls jornadas, la

úl tina

CaJI>etición, Andraitx

le

43

esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

MEMORIAL "BARTOLOME ENSEÑAT"

El Real Mallorca oonquistó por quintn

Forteza, regidor de deportes del Aymtamientn,

año consecutivo el M:ni:r.ial "Bartnlané Fbstñit''

José Buades, vicepresidente de la Federación

tras dejar claramente derostrado

Balear del Fútbol, y Mariano Castelló, regidor

de

campo

sa

Plana

sobre

superioridad

su

el

sobre

tndos sus oponentes.

El

certamen tuvo gran

cuantn a que

al

organización y

brillantez

en

participación,

ya

C.I.D.E.,

En la prfirrera jornada el impuso

los

por

orden

Presidente

entregaron

clasificatnrio, del

Club,

R.

claramente al C.I.D.E.

alemanes del

Andrai tx por m

Fortuna

5-0,

Mallorca por 5-1,

doblegaron

tras m

Tanbién, se

al

partido que

trofeos

haciéndolo

el

Diego Gonzalvo a

los

errpataron aa 1-1,

el partido más disputado del

quizás

en

tnmeo

yque

resolvió finalmente el equipo colegial

desde

el pmtn

de penalty,

de

para dar

paso a

final que daninó claramente el R.

la

Mallorca

por 6--1, en m partido en donde los palmesancs derostraron la gran clase

dende

Andrai tx

el

tiene

que

del

Paguera,

At.

Paguera,

Unas

el

fútbol

jornadas

que

Santa

Pansa

Caty

la hermana

Enseñat,

Juan

derostraron

base no está descuidado

más rnínirro por parte de

y

los

que

en

lo

responsables

del Club local, lo cual se desvela por jwentud andritxola y

que,

sin duda,

pesar de las rruchas ayudas que recibe,

podrían incrementarse.

atesoran sus

por parte de

jugador,

representación.

Participaron el el misrro los equipos vecinos

JOFRE malogmdo

jornadas,

la II Jomda del Fútbol Base,

filas.

Al final, y

estas

con tnmeos de 3xl en tndas las categorías,

Para la final de Coosolación el C.I.D.E. y el Andraitx

disputó

dentro

Calviá.

sólo se resolvió al final.

del

los

mejores jugadores naninadcs.

Fortuna

95 de Dusseldorf (Alemania) y el Andraitx.

y

Aymtamientn,

equipo bermellón le acarpañarcn en

la disputa los equipos:

se

del

y

la a

éstas

RECORDS D 'AHIR

IUes ''pcn:eiles" El priJJe- elJ.IÍP de

(J.Ie

''bafiret''

bni.en 17 aws (aw 1964)

fE!IB'lÍ (J.Ie hi. bagué a AOOrat.x (].g;u)