e LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT ANY
X
07150 ANDRATX
AGOST-SETEMBRE 1995
2
CRÓNICA DELS NOSTRES JULIOL - AGOST
1995
BAPTISMES Raquel Vallespir Aguilera
Catalina Porsell Frau
Ramón Sánchez del Río
María-Isabel Oppenheim Fernández
Pedro Villaverde de la Parte
Juan Barceló Bazán
Antoni Bonet Toro
Joaquín Albero González
Juan Pascal Castro Waltrant
Pablo Vera Vega
Jonathan Roda García
Mateo Alemany Rouarch
Paula Vich Sampedro
Aína Adrover García
Nuria-Ana Rodríguez Pérez
Joan Jaume Beltrán
Moisés Rodríguez Pérez
Alvaro Bascones López
Simón Rodríguez Pérez
Rafael González Vaquera
MATRIMONIS Mateu Esteva Jofre
amb
Catalina Pujol Alemany
Pedro Alemany Hernández .
amb
Catalina Simó Antich
Reslauració de la Sang
DEFUNCIONS Joan Beltrán Femenias .
77 anys
Margalida Obrador Pujol
86 anys
Severlano Morcillo Lorenzo
62 anys
Gaspar Bonet Bauza
60 anys
Antonia Barceló Pujol
93 anys
Sebastiana Vicens Pellicer
60 anys
Alexander Calder Marriott
83 anys
Carmelo Charles Combalía
78 anys
Francisco Pujol Bosch
88 anys
Fernando Soteras Busquets
·75 anys
José-Antonio Llanes Latorre
71 anys
María González Boada
91 anys
Pro¡ede de restauració de la imatge del Sant Crist de la Sang i de la pintur~ del segle XVII que· el representa. Poden efectuar els DONATIUS mit¡an~ant. l'ingrés en el compte núm. . 70 - 03236 - 65
del BANC ·DE CREDIT BALEAR o bé a través, de quallevol membre de la iunta directiva. . Ea respectara eacrupulosament el caracter anbnlm dele donatlua d'aquellea persones que abd ho detitgin.
Tipog. A. Ensenyot
Confraña de la Sang Andratx - 1995
3
u
N(JALI
EDITORIAL
LA REYISTA DE LA COMARCA DE PONENT . Apt. de Correus 79 07150 ANDRATX
Editen: Coordinadora Parro(\ulal de Jow:s d'Andratx Centre Cultural de5'Arracó
Hem tingut un bon estiu perque ha pero no tanta,
encara
que gastassin poc, perque la família reial i
al tres
"coneguts" han vingut per Mallorca i perque les tempestes d hora i 1
per
Andratx,
ruixats d 1 ago~t han
i
no han fet massa mal ,
caigut
perque
no
hi
ha
l 1 estiu
ja
estara
hagut massa incendis. Quan a
Redaaaló: Antonl Ensenyat 1Ferra 6 1el Ensenyat 1Pujol Margallda Ferra 1Ensenyat Gal7rlel Jofre Mlr MIC\ueiTurEnseñat
calor
perque han vingut turistes,
Dlreator: Joan ~relló 15an&Ó · Redaator en Cap: Gaspar Pujoll Flexas
fet
les
aquest
número
acaballes,
si
surti
bé
potser
que
al
setembre
t orni a ser bo anar a la platja. Pero hem t i ngut f et
un
bon
c oses al nos tr e p ob l e.
que com cada any hi
ha
Port,
Coma
Sant
Elm,
Sa
per cert que enguany no
e s ti u,
Ap art de
hagut i n 1 hi
p e rque les
aquests Son ha
s 1 han
"festes" meses:
Curt, hagudes
al
S Arracó, 1
~
Camp
Gerent: Ylaens Flexas 1 Alemany.
de Mar, i tampo c hi ha hagut coincidencia de dates,
Fotos: Mlahel's
hi ha hagut al tres coses al nostre poble,
lo qual és d 1 alabar;
bé,
apart de. les
fes tes
també
especial-
ment pera la gent més jove, i aixo també és d 1 alabar i agrair.
Jmprlmelx: AP05TOL Y CIVILIZADOR PETRA
D.L. P.M. 295/1986
Un poc de tot el notícia i
relació.
que vos presentam:
I
que s 1 ha fet hem volem donar aixo vol
un cert resum del que ha estat
aquest estiu . Ja vendra ja la tardar.
N'ALÍ
es ser aquest número
4
CARTES AL DIRECTOR Sr. Director, le ruego la inserción de esta carta en su Revista: .
Sr. D. Rafael Oliver Grammático Andratx
1 de Agosto de 1. 995
Distinguido Sr. Oliver: Huelga decirle que a título personal, no solo no me acogería a ningún derecho de réplica, sino que ni siquiera dedicaría dos minutos de mi tiempo a contestar a su Análisis de las Elecciones, publicado en N'ALI de Junio,.Julio 95, pero como me concedió Vd. una excesiva importancia personal, no me queda más remedio · que agradecérselo. Además, como andritxol y como cabeza de lista de un partido político legalmente constituido no quiero dejar sin respuesta esa serie de insinuaciones malévolas que Vd. vierte sobre los votantes de ALA, andritxoles como Vd., con los mismos derechos que Vd. y tan libres de sospecha como supongo que se. siente Vd. ¿Por qué le parece preocupante que más de 300 personas hayan cambiado su voto desde las últimas elecciones? Esa preocupación sí que es sospechosa, pues no parece asaltarle a la vista de la disminución de votos sufridas por otras opciones políticas. Estamos, por si no lo recuerda, en un país libre y democrático y los ·electores votan (y dejan de votar) a quien les parece, pues todos conocen a todos y en virtud de este conocimiento inclinan la elección de su papeleta. Pero releída su "preocupación", creo que no es otra cosa que su justo derecho a la rabieta y el pataleo, porque . le ha sentado mal que mi entrevistadora en el espacio de TV Andratx fuese alguien traído por mi y no alguno de los organizadores de los espacios electorales. Sr. Oliver, entre Vd. y ella, personalmente y ante las cámaras, la diferencia es abrumadora. Y no importa señalar a favor de quien. Ah! Y nada de "rebujant", por favor recuerde Vd. como se prepararon las entrevistas. ¿Por qué le parece extraño que de 200/250 seguidores, resulten 602 votos? Si la duda es de mecánica electoral, tenga en cuenta que la sombra del fraude electoral parece cernirse sobre sus manifestaciones, y en ese caso, recorra los correspondientes caminos legales previstos en nuestro ordenamiento jurídico, pero asegurse bien antes de iniciarlos. Mejor acuda antes al psiquiatra. Y si la duda corroe su mente pensando en "hipnosi", "encantaments", "proselitisme sectari", "enganys", "extorsions", y demás majaderías parecidas, piense antes de seguir que está "sospechando", que sus vecinos andritxoles, se dejan hipnotizar, se someten a la magia, se dejan engañar, tienen cosas que ocultar y son víctimas de extorsiones .. .Por favor, Sr. Oliver, dígales esas cosas personalmente a unos cuantos, solo a unos cuantos, no importa a todos los que Vd. cree que pueden haber votado ALA, repito dígaselo personalmente y no convierta una revista de la Iglesia en un panfleto particular y verdaderamente sectario. Piense, solo por un breve momento, le aseguro que no fatiga, que sus sospechas las hace Vd . extensivas al resto de votantes de cualquier otro partido, Vd. incluido.¿ Verdad que mirado desde el mismo cristal, su voto de Vd. también puede ser resultado de una "promesa"?
5
Dice Vd . que no ha encontrado quien hable bien de mí, pero que alguno ha de haber. Efectivamente, creo que hay gente que lo hace, no lo sé por experiencia propia porque no acostumbro a recibir personalmente este tipo de comentarios. Pero, afine, hombre, afine Vd., porque creo que no lo ha hecho bien, o no ha buscado donde debía. Quizás · en el mismo tiempo/lugar en que sí ha constatado que dos polícias locales, antes y durante la campaña estaban a mi lado constantemente ... A propósito, ¿está Vd. acusándoles de eso que Vd. desearía que los demás pensemos? Es muy feo por su parte, muy feo. Y todo lo que le parece increíble, ilegal e intolerable, tiene muy facil solución. Por segunda vez, le animo a acudir a los tribunales, ellos le sacarán de dudas en cuanto a lo increíble, aplicarán las leyes y lo ilegal será sancionado, y una vez ejecutada la sentencia, ya no le parecerá intolerable. Celebro enormemente que de las elecciones en general y de los resultados obtenidos por ALA en particular, haya extraído Vd. los profundos pensamientos y reflexiones que ha plasmado en su análisis, pero lamento que no haya sido Vd. justo y ecuánime en la valoración de esos resultados y permítame manifestarle que sus vecinos de Andratx no se merecen el menosprecio de que Vd. hace gala en su escrito. Pero no se preocupe, otra vez acertará, porque como Vd. muy bien e inteligentemente se pregunta "... veremos que es capaz de hacer Eugenio Hidalgo en la oposición". Pues claro que lo veremos. Estar en la oposición es formar parte de un consistorio elegido democraticamente, con todo lo que ello quiere decir. Y, si Vd. no sabe lo que quiere decir, nos citamos para dentro de cuatro años y tendrá ocasión de · hacer balance de las actuaciones. Animándole a seguir en esa línea tan respetuosa con la verdad, con la tolerancia, con la libertad y con sus vecinos, lectores y no lectores, le saluda muy atentamente,
Eugenio Hidalgo Garcés
c/Luis Alemany, 47 07150 ANDRATX DNI 36.907.784
6
-----------------------------S ES NOST RE S COSE S D' A N T A N Y
la
A
nostra
gairebé
a
treball,
el transcórrer
el
tates,
centrada,
taranna
tot,
ha
d uns
de
sofert
treanta
1
el
com
paisatge,
el
els
estius,
la
nostra
gent ...
un
canvi
o
radical,
quaranta
anys
cap
aquí.
1 1 agricultura,
Elm
queden
també
i
encara
for9a
les
aigües
més facil
tan
apreciat,
di a
queden
ben
Sant
Elm
a
el
que
un
i
es
di u
ara
1 1 hort
de
de Sa Torre,
nos"
pels
els
dels
caps
de
1 1 estiu mol t
pobles,
gran
setmana, que
i
que
venen
fes tes
i
multipliquen
els habi tants normais
a per
d' aquests
a A
altre.
ho demos tren; parcl·les gust
o
D1 aquesta de
dominades convertit l 1 increment
S' Arracó
hi
terres,
tenien
cuidar-les coneguts
i
de
Andratx · que
aprofi tant
duent-se n casa
d aires
qualque
en
bany a la mar, -separant per descontat
cas,
sovint,
Blanca, n 1 és
Perxota
i
nucli,
els
di a
de
Sant
'Elm,
Saig,
a
a
Maleia,
Sa
significava Can
Bolei, i
a
era
trui
gaire
exagerat,
solars,
vespres
pels
que
s 1 han
que
podem
deduir
·garriga
la
ajudat en certa
manera
milloraren
accesos
a
si
amb
un
tampoc
no
llevam
els
embarcaven
de cap
les a
persones
a
que
el
amb
d 1 agost sembla que n 1 han plogudes.
contrast amb
Podem
avui,
quan
Eren
posse~sin
barques
v i als
llaüts.
fets
Fran9a.
poquíssimes les persones que o
saludat
foguerons
amb
familiars
era
construcció, mida
Sa
pescadors d 1 ofici i el passar diaridel
avui
i
o
marítim
els
garrofers,
Cas
Maiol,
tot
peu
cuidades,
antany
a
a
Ca Sa Patrona ...
poc de sort amb el carro. El
a
i
també
per
anar-hi
mol t
esser
Can
i
aquestes
no
e sser
fins
Pineta, Can Tomeví, calia
i
vegades
horts
Porvenir en
el
car
Correu de Barcelona que
els
de
i
hortelana
de
gaudien
del
integració
de
que
el
1
el
Molí
per
alguns
1
la
canvi
traslladava
i
propietaris.
i
en
la gent de
llurs
mar jades
d 1 ametllers
s 1 hi
els homes de les dones-,
entretengudes de
Elm
case
S 1 Arracó
són amor
haver
Sant
el
1 1 entrada del
avui
A
dins
el
Can
hagen sofert una alteració total.
avui
Punta
que hi ha al carrer
i
ens ha duit una
que
tenim
Sa
fent
obtenir
a
a
exemple,
corrien
sense
per
líquid
urba,
vorejant
on
el trobar-ne, molt
un
i
quanti tat de gent anomenada "palmesa-
Sant
superficials
d 1 enfondir
ja
a
horts
els torrents -que era a
per
amb Ciutat,
llocs. Aixo fa que els estius d 1 abans La gent es dedicava principalment
a
A R A
A
imaginar el
mes
7
Tot aquest canvi en les ocupacions . ·de que
ha
passat
serveis,
de
i garrigues
A Cala d 1 Egos no hi compreu
la nostra gent,
que no hi vull anar a guardar.
l agricultura peti ts
i
de
el
deixant
els
la
les de
gent, seves
fer
o
el
seu
amb
camps · De
canviat
manera
d 1 esser
llenguatge
S 1 ha
festes ...
festes
i
Xeremiers
o
una
del
balls seu
tradicionals,
esperi t,
estridents
i
a perns de
rifa.
a
reflex
unes
músiques
distersionant-se d' un
I
com
llenguatge
amb un vocabulari pur i ric, i sobretot a
camperol, dominat que
un
pels
vocabulari
mitjans
l'empobreix,
de
el
batre,
o
garroves.
de
la
segar,
gent
·. exemple
de
ametlles vocabulari
pobles
en
que
manera
per
tradicionals:
D' aquest
gloses
predisposats
tot
collir
dels
les
comunicació
ajudat
la perdua de les feines
tecnic,
són
uns
un
han
A i
S ' Arracó
bons,
han
i
n' hi
encara
estat
els
d'esdeveniments que així ens
en
hagué queden,
molts i
historiadors
al llarg dels anys.
és
i
ha
impensable
com ho senyalen
Hom s 1 ha d 1 acos turnar situació,
aprenent
a
dels
la
coneixements
arcaics, empero equilibrats, gent
vella
que
tan
bé
i
mantenía 1' equilibri
i
que tant pot ensenyar
encara
que
estudis
es
d 1 aquesta
s 1 integrava
del
aquests
paisatge,
als
fet
de
té
fuig
l'avinentesa.
essent
receptius
fugen un poc de la Ambdues la
convivencia agradable
sempre la
a
idees
r~tina
dins
que
es
~'aquí,
gent
noves
que
quotidiana.
poden
dels
d 'una
contradicto-
I
coses
insul tant
venir
vida urbana de la qual, se·• n
per
superiors,
amb una superiori tat un poc
riament'
d=avui,
darrers,
considerin
de vegades, . pel
nova
dos un
fer
que
col·lectius marc
de
més enteniment i comprensió mútua.
Margalida Ferra Ensenyat
orals
circunstancies,
i
han
que
així
tot
a voltes els nostalgics de sempre.
sigui
sabut engirgolar.
manera,
que es torni arrera,
homes
natural
qualsevol
esdevingut
passat
Banda de Música i ballants els senyorív vols
o Ses Planes de s 1 Hereu!
i solitaris.
aban~ohats
taranna
Comprau Sant Elm o S 1 Algar,
negocis
De la mateixa manera ha també
als
1
muntant
o treballant-hi
s 1 ha .reflecti t
estactes Les
transmeses
dues següents
serveixen per il·lustrar 1 1 article: Dalt des Coll de S 1 Arracó hi tenc porrasses i albons. ¡Ja ho saben ets acerons de Ca Mestre Miqueló!
SES NOSTRES COSES·
NOTI C 1ES-NO TI e 1ES-NOTI e 1ES-NOTI Cl ES TEMPS DE FESTES
Les notícies
comuns aquests meses són les
"Festes",
tradicionais
ja
de cada any. Els di es 14, 15 i 16 de juliol hi hagué al Port les
fes tes del
Carme,
de les quals destacaríem la Processó Marítima, amb més públic que mai. El 29
de
juliol celebraren a
la Parroquia les
fes tes
del 2 d' agost.
Senzilles, peque madones, pero resulta simpatic. Els dies 4, 5 i 6 d'agost, hi hagué festes a Sant Elm, tamé amb processó marítima el
dissabte.
Els actes
es celebraren a
un lloc nou,
a
la
pla<;:a
que esta devora l'edifici de l'Associació de veins. I els 12, 13 , 14 1 15 d' agost, Curt,
hi hagué
amb bastanta afluencia de públic.
les fes tes
a
Sa
Coma i
Destacar la processó al
a
l larg
Son de
tot el carrer, i la gran paella. I
ara s' es tan celebrant les
de S' Arracó.
26, 27 i ·28 d' agost. S' han fet, enguany, quan j a
Enguany només
4 · di es,
ha hagut plogut i
el
25, temps
no és tan calorós . . Més
envant,
el 8
de la Trapa.
la paella de Sa Sara
de
setembre,
hi haura la festa
de
la Mare
de
Déu
9
V O R A M A R
T E A T R E
PRESENTA ' "NI UNA GOTA D'ALLO' NI UNA BOLLA D'AIXO"
Original de JOAN MAS
TEATRE MUNICIPAL DE CIUTAT Dies 22 i
23 de SETEMBRE a les 22 hores
Dia 24 de SETEMBRE a les 20 hores
El grup "VORAMAR"
escenifica aquesta obra durant les 路Festes del Carme,
al Port, i tamb茅 al Club de Vela del Port.
10
COMFUSIÓ LINGÜÍSTICA
Van passant el.s acys i encara
petits
Can
no saben
exarples
del
desgavell
cC:rn harrl e xerrar i menys que rrai cC:rn escriure.
ac'h.lal, al que ens vem sotmesas lingüísticament
El
tenim el.s programes de festes d 1 aquest estiu
Ajmrtament,
l"llOtre
que
tantes
festes
orgarútza durant l 1 Estiu (fins i tot a barriade
que
can a Son Curt) , és tm dels principal.s causants de
1 1 autentic
lingüístic
caos
que
tenim
1 1 Ajtmtament
orgarútza
i
patrocina.
Dei.xarem de banda el.s errors ortogrilfics,
tipogril.fics
i
1 enuneració
llarga
perque
estilístics,
seria
.perque també
ara per ara al l"llOtre estimat terme d 1 Andratx;
massa
el.s altres san quasi bé tots
és veritat que nanés s 1 equivoca al escriure
el.s ve1ns
de
la canarca. que, en tm tant per cent massa elevat, preferim llegir en castella a
fe!'-
en la llengua que han rranat,
ens
ho
que
i
1
el que escriu.
Al prograna de
les
festes
de
sant
Pere d .Arrlra.tx no hi ha rroltes objeccions 1
pertoca
i
que,
a les Ba.lears; el mallorquí,
sobretot,
1 1 oficial
és altra que
aquesta m
i o
n 1 és
llei estab.J8ria que s 1 aprova fa acys diu que
(a la
cata..l.8. de Mallorca
deua
tmS
és el cata..l.8.) :. tant eüla.
que fer;
rx:més que esta rolt bé que sigui
bilingüe,
pero
cata..l.8. de Mlllorca és 1 1 idiana.
oficial
s 1 hauria
en
terme, El
problerra
és
veritablanent
rolt
greu i de difícil soloció, sobretot a tennini.
Apart
del
retard
. que
teti.m envers el mallorquí escrit, han d afegir
d 1 haver
tant a
posat
acpest
la salutació can
i
primer
al
texte
del
Port
dels esdeve:úments festius.
curt
l~tic
fer recordar que el
han de
~ana
Al d 1.Arrlra.tx
m
de les festes
porem
tant
esser
benévol.s.
1
1 entrebanc 1
de
ca1ptai
arb
una
m1tna:a
JXlblació de gent de parla castellana,
rotiu
que dificulta de nanera mt:Oria la mrnalitza.-
ció de De
la llengua autOct.cna tetes formes
de
és ben
el.s mallorquins de naixanent poc
Mlllorca.
veritat
fem
que
Escriuen Aniratx arb la "i" cpan· ja fa estcna que 1 1Ajmtanent m 1 1 arpra. actes esta rx:més alguñs
El
texte
del.s
castella
arb
escri t
en
en
trarx:es
additanents
el mallorq.ú rx:més cx:nsta a
angles;
i
la salutació:
(pacieocia) •
envers
El.s ckB fulls de les
festes
de Sant
1
el problerra i ens han acarodat, d una foiTIB. quasi estíípida, en una caütica desfeta lingüística que fa que rroltes de vegades,
i
molt
tristanent, fins i tot xerrem c:ia3 mallorquins en castella una bona estcna fins
que veim
Elm estan escri ts
en casteua i
tanbé el.s
hi agrnda posa la fantasmgOrica "i" a Andratx
(- ¡
que
posar
una
hi ferem!
).
salutació
¡Ah!,
en
s 1 han dignat
mallorquí,
perO,
després del "saludo" en castella.
1 1 error i ens sentim per dintre rana.tadament ridículs i i.rrb€cils.
El récord el té el.s tres papers plegats que presenten les
festes
de
Sa.
Cara-Son
11
Curt; aquí es junta tot: salutació en castella,
texte en castella i An:lratx I
fi.nalnalt
el
am
la "i" (¡Olé!).
progrnrra
Tmtbé el llegim
de S'Arracó.
de
en
i una petita salutació en mallorquí
nootre que a
després
1' hora de publicar qualsevol
en
tipus de prograrra ho :fagin
castella . i si
m vola'l,
castell8.) ,
1' Ajuntament
rmllorquí,
es pot fer bilirgüe (rmllorq.ú-
pero sarpre oot>
la nootra llengua
(:faltaría
a davant, ja que és l'oficial i la traducció
A Arrlmtx toma desapareixa la "i"
es :fa del mallorquí al casteua i no a l'inre-
feta en castella
de la mateixa,
més! ).
festes
Per acabar, acrnsellar a
que <XlTl que
és una lletra oolt
pri.Jreta es
vés.
fica entre les altres quan l i ve en gana •• Una altra cosa: a les parelles que aquests . darrers
s 'han aninat a
arzys
fer
de
hall
saló i a ccncursar a les festes, si ro
sal
Esperem que, a poc a poc, i
oot> oolta
paciencia poguem aprendre a llegir i a escriure en la rn:;tra vert:adera llengua.
de S 1 Arracó i voleu participar al gran ccocurs ''pc.p.llar" (¿és tna c:azya?} de ball de saló ·de S 1.Arracó (sólo para pare~as de s 1 .Arracó}
teúu que anar a 1 1Ajurtanent i canvi1n 1 1 adrec;a,
que
ja que a S 1 Arrac6 se 1 l.s
hi · ha oocrt'egllt CII'!?fi!'Ü.tzar
tn
ccocurs
ball de saló ¿pcp.üar? rxmés per a
del petit rucli
vos
d 1Arrlratx:
de
parelles
¿sera · pa;s:ib1e
tmta discriminació?' ¿tna parella del Port d 1 An:lratx, de Carp de M3r o d'Arrlmtx pct>1e
ro pot cxncursar a S 1 ltrTecó?:
aixO ja és
el ro va més.
ASESORÍA FISCAL PINTURA Y DECORACION ESTUCO VENECIANO
C/ Ba,aDa, 6 -!el. 105492
AIDllfl
(lallor~a)
Lr-.............................._.........~-·--·~~A-~-~--~.-.-.~~~~~~~·~2-1.-.-~7-1.~~~~~~~~~-~l-~~.-.~~~:~l-0~-5-7.-~.-.-.¡ CA2PINTI21A
TELE • CONTROL
¡¡.IIJ.
Gabriel Pujol Barceló
eftrtUatd c.a
1\A!IBl&yDecOración
- asetRODOMEsncos - RIPARAQON Y VENTA . DE TELEVISORES Cl1Uec .... 71 Tel. 8711 82 C/. Metí.. Ftexaa, · 3
•
Tel. 10 59 41
•
07150
ANDRAITX
Pto.Andrllitx
12
BIBLIOTECA MUNICIPAL per Rafel Oliver Grammatico Després
de
les
vacacions
seva activitat habitual, mateix horari,
és
a
a
dir:
del
mes
partir del de
dilluns
d' agost, divendres,
a
di vendres:
la Biblioteca tornara a
la
1
el
de de
setembre, 15 a
20
i
amb
hores,
i
els
dissabtes, de 9 a 12 hores.
El darrer acte públic es dugué a tenne el dia 20 de juliol. Vingueren a la Biblioteca els joves premiats al Concurs literari: "Les mil paraules", i ·llegiren davant el públic les seves obres.
Els participants foren: J<UB Jf! Mir Cablllero
arb
''lfu trozo de papel"
Gemnh M:lnn> <1lrTas
amb
"El Último poblado celta"
JuliA M.M:u:tínez Rooselló
arb
"L' agonia d' un poble"
arb
"Preludi"
F~
Cacy
Albertí
Cal
destacar la presencia de na Ca-
ty Albertí que és la única participant del
nootre Municipi,
i
coocretament
del
Port
d'Andratx.
en concret cel fet físic joves
escriptors
idees, il:lusions i
ens
d' escriure.
contaren
maneres
de
les fer
Els seves
i
entre
tots passaran una hora i mitja ben divertida.
Després, un servidor, aninit es especie de debat,
a
011
es xerra de literatura i
A la vetllada literaria hi
assistiren
una vintena de persones i esperarn que,
mica
13
~
· nuca,
n' aquests
la
gent
d' Andratx
esdeveniments
esfor<; per acudir a
la
i
s' acostuni
fagi
a
-Vida de Rarin Llull arrb diapositives
petit
tm
Biblioteca:
segur
(Bonner) - Tradicicnes nilgicas de las
que tomara a casa ben satisfet. Pels prÜxims rresoo,
y Pitiusas (Garrioo)
continuaran
fent
activitats a la Biblioteca, fora de l'horari d' oberWra i per tot el
can tenne
a
servei
d'.Andratx.
socio-cultural Seg.d.rem
- Literatura i societat
(López Crespí)
A cau d' orella
de
-
a
adllts
tots
en el.s núsics explicaran les
Tenirn tamé
més fmmoo podren
Gabriel Janer
, ''112J.U.C:1 ,...._~
Arrtmi
~,
Micpel Ray6 Ferrer,
Bcrner (prestigi.ós lul:lista), Carlcs
possibilitat
fer
de
cin-:f&un al l1arg de 1 'aw arb ro1tnoses pel:licules can: ''La familia", ''Tanates verdes
En fi, Entre e1s escriptors
la
tritx:s", entre altres.
d:res tocades i els .instrunents e1ptat:s.
Vi<tll Ferrarm,
temes més.
ens xerr:in dels temes més
m ocmert pedagOgic de núsica per a
oo1plat· arb:
cantes per
(Valriu)
I algl.ns
diversa; i :int~ressants. TarDé ci.1rEm a tenne
els ¡{blics,
( sessions
ciJent
a la Biblioteca els millors escriptors de M:ill.orca. per cpe
islas Baleares
Arrtmi
Garrioo,
Miquel Lépez Crespí, Catalina Valriu, etc.
OCIIPtan
arb
tota
serie
1..l'la
d 1activitats cultl.lral.s cpe a be1 segur paren
:inteiessax a nolta gErtt i
fer oblidar
micpeta la televisió,
video,
el
el
1..l'la
sofa
(tan cC.roodes), i ··mirar d assistir a n aquests 1
actes
(gmb.üts)
i
1
cpe ens paren enri._guir
culturalment.
I ens xerraran de:
- Als éssers hunans els · encante les histOries Esperan
(Janer) - Lectures poetiques cx:rnentades per 1' autor
(Vidal) - Os educatiu dels espais naturals a Mallorca (Rayó)
que
per la f\Jndació
el
progra¡ra
"La Caixa")
per la Biblioteca M.micipal
i
( facili tat
organitzat
sia del vastre
gust i que' l pogueu gaudir al llarg de tot
l'any. Rafel Oliver Grarimltico
CARrERIA SNACK-.BAR
<!Duíjote CAIP DE .MAl · MALLORCA
-1-· ·-1-- 1::::. ¡
·= ¡
-=·
BPAIACION Y RNTA DI BICICLETAS
.......... ............ ......, (
MIDIW'nC
T..... RO 8'7_.,10
PAGINA PARR()(¿UIAL. En aquesta secció parroquial de
la nostra Revista N1 ALÍ,
han reali tzat una entrevista a n 1 en Jaune Gelabert Palmer, "Caleta" pels andritxols, que és Escola M3jor de la ParrOquia des de fa
arws.
uns 25
Tots el coneixan per la seva am:iliilitat en el tracte
cmb la gent que s 1 acosta per la Sagristia i també per la seva
disponabilitat ajudant a
les celebracions i
adesant el Tarple
Parroquial. Em reb a ca seva,
un calorós horabaixa de mitjan agoot
i 1 1 entrevista és breu perO distendida:
1.- ¿Quan
comenga el teu contacte
amb la Parroquia ? Bé, fer
de
nin,
la primera
des
de
que
comunió,
ja
vaig
fer
temps,
el
aquell
d 1 escolanet.
En
rector,
Gabriel
Mn.
una escolania i De
llavors
1 1 al tra,
vaig
funda
Rebassa,
jo m'hi vaig apuntar.
enga,
d'una
sempre he
manera
estat
a
de
aficat
dins
l'Església.
D.
amb
Després,
Miquel
Mas,
feia d 1 escola a les Festes i Solemnitats Més tard, major d 1 Andratx, per ajudar,
1 1 Escola
quan va morir
em vengueren a
cercar
que vengué D.
Viceng
fins
Orvay que e m va posar d 1 Escola maj or. D 1 aixo, deu fer 24 o 25 anys.
2.- ¿
Com t 1 hi
sents
fent aquest
servei ?
que veritat
La molt bé;
el
que
m ho sent de
res
A a
més,
canvi
és
que
faig
ho
veres.
1
gust.
Ho faigamb molta fe. A més, et diréque
ho i
Hi
faig
sense
m1 hi faig pas
perque molt
sense
voler
sent
1 1 equi vocació
més
va ig fer de jove és
no
grossa haver
que estat
capella.
de
de manar
vacacions.
3.vist
En
tots
passarper
aquests
1 Església 1
anys
has
d Andratx 1
15
mol ts i
de
vicaris.
rectors
entre
capellans, ¿Destacarles
alguna
cosa
més
per
No
voldria
el
primer
D.
Pedro
deixar-ne
que
tepe
Suasi,
cap,
records
Després
pero és
· de
vingué
D.
que
D.
i
Miquel Mas i
vingué D.
d' anys, entre vicari
i
el
formant
nostre
rector.
equip.
poble,
es féu e arree que
arribam
de al
molts
hi esta
vingueren D. Antoni Bauc;a i Pérez,
Després
Cabrer.
J aume
Gabriel
Quan
deixaren
5.- ¿
igual,
ni
sinó
diferents.
més antiquats
i
col·laborar
que
vegades,
ni
millar
pitjor,
han
Algúns
ha
d' al tres més
tenim
Andratx
molt hi
de
fa
diferent
de
les
anys,
30
¿Quines
Supos
és que
diferéncies
resaltarles ?
més
aquells no
ara,
a
que
ha
hi
encara
havia que
venia
estona
l'Església.
temps
Cree
que
més
fe no
Andratx
en que ha
estat _dels pobles més devots de Mallorca Record molt
dematí
A més,
ha
mal
exemple,
que
els i
a
cris-
· és
en
quan no hauria
defectes no
i
debilitats,
som
distints. més
en
i La
la
els gent
nostra
6.- ¿ Vals afegir res més ?
Sí, i
la
vull dir que
salut
timó. cosa
estranya,
m1 ho
Per
fins
que pugui
permeti,
aguantaré
acabar,
que
pot
pero
que
i sent: quan em mori, ben
alegre,
amb
voldria
sonar és
el
dir
una
mica
que
vull
vull un funeral
1' al·leluia
i
tot.
Res de tristor, perque tendré !'alegria segura i plena d' haver passat d' aquest
dir
gent
o mol tes vegades,
és
fe que en les debilitats.
moderns,
1 'Església
!'actual.
estas d' acord.
Puc
passa
estat
segons
o
20
a
que
s 1 hauria de f'ixar
el
si tuació
en 1 1 Església?
de ser així, ja que tates les persones
una a
El
donam
cristians
amb · ells
La
donam.
el que la fes es fixa,
d 1 ells
el
JO cree que lo millar és l'exemple
fins
cap
sinó
recuperar
Parroquia,
meves possibilitats . .
4.-
per
nivel! de fe en Crist i
pero he intentat seguir la seva línia i
d 1 Andratx
la
que
estat
tians
tians
actual-
pero pareix
Que podríem fer els cris-
Marc
contemporanis,
la
acti vi-
Andratx,
Joan
temps
dir
a
Pare
ment, amb D. Joan Perelló. de
és
el
primer amb D. Santiago Corte i,
He
només
a
per tot.
Després
D.
Ara en vénen pocs, no
Gabriel rebassa. El seguiren D. Rigobert Cortes
gracies
Congregació i a al tres grups i tats.
d'ells ?
1 'Església,
aquel les
misses·
primeres
les
que
jo
estona,
els
joves
a
assistia. venien
Món al Pare. M. Montero
LtJQUEsiA
SOR
16
Una andritxola, Filla de la Misericordia, model de caritat Na Margal ida Esteva i 1
d Octubre de 1 1 any 1837, filla
Ferragut, nasqué a Andratx el
dels
esposos
Antoni
i
mes
Mariana.Eren
dits de can Tonietxo. Ben joveneta sentí la crida a la vocació religiosa.Aquest text de 1 Evangeli il:lustra el moment trascendental en que tot home 1
o dona sent la crida del Senyor, estimats d 1 una manera mol t
especial
per Jesucrist,prenen el camí: "Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels i
dels qui ell ha decidi t
cridar, perque ell,
qui
1 1 estimen
que els coneixia des
de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així
ha
estat el primer d una multitud de germans" (Rom 8,28-30). 1
Rebé 1 1 hBbi t blau i el cordó de la recent fUndada Congregació de les Filles de la Misericordia de mans del P . Fundador-D. Gabriel Ribes de Pina- el 10 d 1 0ctubre de 1 1 any 1858, a la vila de St. Eugenia. Comptava 21 anys d 1 edat. Prengué el nom de Sor Luquesia (en
record
del
primer
terciari
de
St.Francesc d Assís). 1
El di a de Nadal de 1 1 any 1859, professa com a religiosa a la Capella de la casa del fUndador. Consagrant la seva vida i
forces
al servei dels més debils: "I tothom qui pel meu
nom
hagi
germanes, pare, mare, fills . o camps, en
deixat
rebra
cases,
cent
germans,
vegades
més
i
posseira la vida etema" (Mt 19, 27-30). Aquesta
Congregació,
en
etapa
de
naixement
es
proposa
entre d 1 al tres activi tats, i donada la manca de personal d 1 assistencia sanitari, cuidar els malalts, en tot i pertot arreu. El salmista ens diu: "Feli<;; qui s 1 interessa pel desvalgut en temps difícils el Senyor el salvara. El Senyor li guardara la vida el fara feli<;; a la terra no el deixara a merce dels enemics" (Sl 41,2-3) El 28 de Desembre de juntament amb quatre
Germanes
més
1 1 any (Sor
1859,
embarca
Angelina
Roig,
cap
a
Sor
Ceuta Llu:Lsa
17
Feliu, Sor Martina Moragues i Sor Cosme Oliver). · Conservam un docurnent grafic excepciorial de les cinc religioses que partiren cap a Africa.(Sor Luquesia és la primera a la dreta) .
A Ceuta serviren a l' Hospital de Sang durant la guerra del Marroc.Deixaren un gran record
de
la seva
tasca.Per
elles fou estímul vigorósi refor<; de la seva aptitud de servir
amb
caritat. altre graó en la seva · pujada cap al
Un
cel,
fou
quan,
l' any 1865, Palma és un focus del "Calera Morbo" que s 'estén n?lpidament. Es tanca un cordó sani tari
i
15 Gennanes de la Misericordia, vetllen els
infectats
del
Sor
Luquesia acompanyada per al tres
curen,
renten,
colera.Ella,
donen el
concretament
a
menjar
i
!'Hospital
dels Caputxins. Miraculosament són salvarles del contagi.Acabada la tasca, i com si res, amb l' alegria de servir per amor
de
Déu,
tornen
als
seus convents de !'interior de l'illa. Sor
Luquesia,
conten els
qui
la conegueren,
era d 'un
caracter jovial, viu i emprenedor.Una dona decidida, de petita estatura, · pero d 'un fort taranna.El seu cor vessava un amor irnnens per a Jesús i per als germans.
18
L'Evange li ens parla d'aquest doble amor: "Perque tenia fam, em donareu beure;
i
era foraster
i em vau vestir; estava mal al t
em donareu menjar, i
em vau
t enia
set,
i
acollir; anava
despullat,
i em vau visitar; era a
la pressó
i vinguereu a veure'm. Llavors els justs li respondran: Senyor: Quan et vam veure Quan et vam veure foraster i
afamat,
i
et
donarem beure?
et vam acollir; o que anaves despullat,
i et vam vestir? Quan et vam veure malal t o a la presó i vinguérem a veure't?. El rei els respondra: Us ho assegur: tot al lo que féieu a un d' aquests
germans
meus més petits. a mi m'ho feieu". (Mt 25, 35-40) D'aquest fort caracter, narraré una anecdota prou significa. tiva: una vegada,
durant
aquesta epidemia,
dos
qui possaria un mort dins el taüt, ella tota
empleats
discutien
sola se ' 1
carrega
i
el posa dins el feretre. Pel setembre de 1 1 any 1870, la "Febre groga" assota Palma. Altra .vegada una malaltia molt contagiosa s 1 encamava dins Ciutat.Les Filles de la Misericordia tornaren a esser capdavanteres front, i entre d' elles no podia
~altar
en
aquest
la nostra estimada Sor I.uquesia.
Ha arribat al darrer graó de 1 'escala de la
Cari tat .Aquesta vegada
es contagia i caigué malal ta a la casa a on servia. Jesús diu: "Qui no pren la seva creu i em segueix no és mí.~
digne
de
hal..lra. guanyat la seva vida, la perora, pero qui 1 'hal..lra. perduda
per causa meva la trobara". (Mt 10, 38-39) El Senyor la cricta el 3 de novembre d 1 aquell mateix any, a 1 1 edat de 33 anys. Durant aquells onze anys, endeffiés de les tres fites esmentades, a ben segur servir com a bona religiosa en el seu convent. Tal vegada aquestes tres
"joies"
recordades
formin la resplandent corona del
seu
en
aquesta breu biografia
testimoni
rodejades de petites "perletes" formades
en
fidesl,
pero
estan
la vida quotidiana de
l a corrn.mi t at i l a pregaria. Enterrada al cementiri dels apes tat s .Hi acudí mol ta gent. Tothom volia un record seu- li prengueren el cordó i enterrada dins un taüt.
la medalla-. Fou
19
Estimada pel poble que la veía
servir,
en una entrega
total, sempre alegre, escaJ'Il)ant amor i misericOdia. Aquesta tasca
dui~
amor per els qui sofreixen.És
t.m
a
terme
en
silenci
reflex també i
t.m
i
compasió.Un
exemple de Maria,
la Ma.re de Déu. Sor Luquesia, dona forta,
dona creient,
dona entregada
al servei, deixa Andratx per t.mir-se a la tasca de 1 1 Església, desde la seva situactó com a dona i monja. Estímul i model per l es andri txoles i
andri txols
d 1 avui
que t reballen des de diferents CaJ'Il)S, en el s ervei envers e l s demés . L 1Ajuntament de la nostr a vil a l i dedica un carrer . · A.Ensenyat
El dissabte,
29
de
juliol,
(Mare de Déu dels Angels), a 1' Ofici.
es celebra enguany · la Festa del 2
amb assistenc ia
de
"les
Hi hagué refresc a la Plaga de 1' Esglés i a. ',
Madone s"
que
d 1 Agost hallaren
20
'
/2:)0, ~ ~-"''"" UNES VACACIONS DIFERENTS
"O'Belén nace el día 13 de febrero de 1990 •.. ''Belén sufre sin saber que sufre. consintiendo que los demás
la peguen.
Belén se hace
Belén
tiene
"amiga" de
muchos
los demás
problemas
y
sus
padres no pueden atenderla en condiciones, al parecer s.on alcohólicos ... "Señor,
ayuda a
esta niña que
lleva el nombre de
la ciudad donde
Tu
quisiste nacer ... "Decidi mos que la Asociación llevará el nombre de nos necesitaba y por la que no pudimos hacer nada.
la primera niña que
Para que nunca
se
nos
olviden todos los que están esperando nuestras manos. La
"0"
de O'Belén
quiere decir cualquier nombre,
de
cualquier
niño
de cualquier parte del mundo ••• " O' Be].én és una Associació que va surgir aquests arzys per praroure i obrir "Cases d' acollida" per a nins i nines que no
tenen una situació faniliar adient. N'han obertes a Alcal8. i Albacete
i tenen en proj ecte obrir'-i'le més: una casa, monitores que les hi d<nen
Aquest estiu, i
allo que els manca:
aixo és
~
pis, arb set o vuit nins cuidat per m::nitors i
una fanília.
la nova que vos ·rolen clooar, el grup de Cari tas-Andratx decidí
convidar els nins de "O'Belén" a passar tmes vacacions a Andratx, tmes bones vacacions a Andratx,
i en vingueren tres, acarpanyats per una m::ni tora, que jtmtament amb alstres nins arreplegats
21
d' altres llocs forrraren una família nanbrosa que, durant dues setm:mes s 'ho passaren de lo més
bé. S' instaliaren al casal de la "vella rectoría". IUes aliotes estigueren seq:Jre amb ells, altres perscnes les
a~
i ajudaren a les feines de donar menjar i neteja, i
els nins disfrutaren
i aprengueren l!X)lt, sobretot aprengueren a conviure i a estinar.
Els rratins els dedicaven generalment a repassar un poc els llibres d' Escala i
tots els
horabaixes anaven a la platja. Tanbé feren passejoo éiTb barca i al.gLm.es excursirns de tot el día, conguent el millor de la nootra Illa. Els nins s' ho passaren bé i
en cap m:ment es recordaren que hi ha una oosa que es diu
televisió. I les perscnes, joves i rrajors que els acarpaqyaren, els que feren les feines de preparar el menjar o la neteja, els que tingueren atencions cap a ells, ho feren de gust i n'estigueren contents. I foren de veres unes vacacirns diferents ••• !
1
22
No té nom ni estructures, pero funciona, i ja és el quart any. Li deim "1 1 Escaleta d 1 Estiu" i ho és. Vint i
cinc nins
rents edats vénen cada dimarts i dijous dels mesas de ganes de
tornar.
Un grup de
hores cada setmana, cuidar els nins, dibuixos i
joves
els dimarts
fer-los
i
llegir,
els primers calculs'
i
al·lotes
fer-los
agost,
i
tenen
gratuitament,
1
de les 11 a
escriure,
nines de dife-
juliol i
d Andratx,
els dij ous,
i
unes
les 13 hores,
fer-los
fer · els
els nivells són diferents'
des
de
a
primers "parvuls"
f ins a octau d 1 E.G.B. També
juguen amb ells
i
comparteixen un trog de panet i
un tassó
de
"Coca-Cola", i es fa una bona convivencia.
La idea d 1 aquesta "escaleta" va sorgir fa tres anys en el Grup de Caritas, i aquest
~stiu,
per quarta vegada s 1 ha dui t a
terme.
Cari tas-Andratx la sostén
i la mantén. Enguany 1 1 A. P.A. des Col·legi "Es Vinyet" ha col·laborat amb 1 1 adquisició de material · didactic,
i
també ha
coHaborat
el
Col·legi
Ramon
Llull
amb material. El primer any els assistents foren una dotzena, i
tots els que vingueren
el primer any han continuat i
se n 1 hi han sumat d 1 al tres fins
enguany les dues
s ha format,
dotzenes,
i
1
entre els nins
i
a
sobrepassar
els
"moni tors",
com una família. I els nins i nines tenen ganes de tornar. A finals
d 1 agost,
un dels
darrers di es férem tots
a una platja gran i hermosa.
EL GRUP DE CARITAS ANDRATX
junts una
excursió
23
COLONIA
ESTIU
95
26 juliol - 1 d'agost SON PERDUT (CALONGE)
El passat dia 26 de
juliol un grup
de 40 n-i..ns i joves d' Andratx i c:ararca sortírem di~,
de ColOnia per 7 possessió
rmllorquina,
a
Son Perdut,
una
terme
de
dins
el
Calooge.
després,
el merescut scpar.
~a ambien~
Al vespre,
en l'Edat Mitjana,
ja que era el tara principal de la ColOnia, i, per
aixo, férem un joc de rol,
anb cavallers
prínce¡:s i princeses i donzelles ..• dimecres demtí.
el
Era
1' Ajuntament
sortí
amb 40 bicicletes,
cap al que
Un
camió de
casal,
carregat
arpr8ram per a
fer
Es
fa 1 'hora
d' anar
al
perO
llit,
és difícil dormir, quan un no rooca 1' altre tooseig i,
1' al tre
sin5,
el
fa riure.
És
ben entrada la nit quan no es sent a ningú.
les excursions i sortides. lbs
i,
sis mni tors hi anaren també al
dels
natí per a
acorrlicionar el
lloc.
La
resta
de rronitors, nins i joves ho feren a 1 'hora-
Al
dijous
derretí,
sortim
d' excursió
amb autocar fins a la Colónia de Sant Jordi per alla pujar a la barca que ens dur8. fins
baixa.
al Parca Nab.lral de GAmmA. Fru una excursió L' autocar ens Calooge, caminada.
i
fins En
al
deoo casal
a
la
férem
Plaga una
de bona
arribar hi hagué 1' acarodació
a les habitacions i un lxn bany a la piscina
meravellosa, el paratge especial, tranquil
i
de delfins
senpre que
el viatge
acarpanyats per un grup
sanbla ens
escoltin,
narins, aus, tota mena de peixc:s
corbs
també ens
24
acarparwen. Després de
1' arxipeüag, els rnés
fer
entram al
la volta a
Port de
agosarats puga1 fi.ns
tot
El di.ssabte, tinguérem taller al rratí
i
oob ' piscina.. Ens visita D. Joon i celcl>rarem
Cabrera al
la resta se'n va a la platja per a
Castell,
una Eucaristia abans de dinar.
barlfcrr'-
Al' horabaixa un ginkana brut i
se fi.ns al migdia. Un dels nostres trepi tja
d' aquest
un erigó
d'Or a1 bicicleta. Un grup es perd,
i
estigu€ran fi.ns
a
la
partida
t;regua1-t-li pues del peu8. Després,
sortíran oob la
a la Cava Blava, Tots,
ni.ns,
S
i
allí
joves
i
adelanta,
S
1
d' excursió
altre
queda
a
cap
Cala s'altre
darrera. . .
cxnverteix a1 una histOria 1' intent d' agrupai'-
el bany obligat.
oos tots. No ho aconseguim fina a les 8'45.
l'l'U1itors
disfrutaran
Després,
de tomada cap a la ColCnia de sant Jordi, sanniavem amb el gelat que alla ens
A les 9 sq:>am a la platja i després, passetjar per Cala d' Or, enmig de guiris. A les 10' ::D
erprenem el cani Una mitjana
de
retom cap al Casal.
de 10 aturades per bicicletes
esperava. Un passeig per la Colonia i tornada
e~.
al Casal.
filada de 40 bicicletes no és curta, no •••
D.ltxes,
sopar,
vetllada
amb
encterra féran
El grup es rcnp,
és que una
i
dances Al
i cangons, jocs, diversió ... 1•
es
fi.ns
barca
élllb aquella aigua tan cristal:lina..
sols
1
sortíran
després
dematí
Cala Egcs
taro al berenar.
del
diumege,
amb bicicleta.
excursió
Estiguérem
a
a la
platja fi.ns hora de dinar. Una peti ta reflexió
d' en
M:lrolo
féu
que caneng8.ssim el dia un xic rnés age:nranats. Un rratí de tallers i
bany a la piscina.
Al vespre vetllada i a dormir.
',
A
1' horabaixa
medieval, élllb 'Jestits
prepar8.rem i
ball,
un
sopar
amb prínceps
i princeses, bufons, família reial, etc.
25
El dilluns daratí,
El dimarts al rratí
tallers al Casal,
recollírem
totes
piscina i a 1 'horabaixa preparar la vetllada
les coses i féran el taller de seriografia
nusica.l.
( estaTpar
Aquesta sortí rrolt lltüda.
Els
nins .
vestl.laris
els m::nitors,
i
diruegs,
mentre
que
sense tarp:; per preparar-ho,
després
de
inar i
torTilren cap a Andratx,
quedaren
d' allo
records,
repartir
cansats, esgotats,
perO arb ganes de tomar-hi 1' any qui vé.
irrprovisaren can pogueren.
Fru divertit i
que
més bé.
I ElS JOVES S' esfor<;aren preparant les coreo-
grefies,
camisetes)
Miq..cl ~ b'roig
acatilrEm a les 12 de
Club Esplai "Garrafa"
la nit nedant a la piscina can a caniat.
El Club Esplai "GARRAFA" els
a
tots
i
nines
i
joves de la Comarca que a
finals
del proper mes a
obrir
la
pares,
vol informar
nins
de SETEMBRE, matrícula
per
vulguin participar a
les
del
que
Club
d' Esplai,
tornarem als
que
acti vi tats comen~aran
a partir del mes d'OCTUBRE. Les edats són de 6 a 16 anys
26
'
OFICIS A ANDRATX per Rafel Oliver Grammatico BIEL TOMAS ENSENYAT
(ADMINISTRADOR "TEATRE ARGENTÍ")
P.- ¿ Per
P.- ¿ Can i quan es va construir el teatre?
Després
tarps tomaren cap a Andratx,
tres fills, que
f'era1
tma filla i
a
el 19J4,
un grnpat de
Sud--Arrlerica.
un tal Sr. Pitoo, argentí,
meu padrí,
d 1un llarg
Maci.B. Ensenyat,
Els
arb
argentí per
haver estat el rrotiu principal de la creació del teatre.
accrrpanyava
P.-¿ · ~ es feia al
arb el qual el
t:ingué la idea
R.-
Teatre
ccm:nc;anent ?
principalment,
i
després
sarsuela. Els actors solien venir majoritariarrent de Ciutat.
El construlren arrb el i
al país
duros
de CCI'Etru:ir un teatre .
del Sr. Pitoo
el non de teatre Argentí?
R.- En agrcüment
R.- Els meus padrins anaren a 1 1 Argentina
a finals del segle XIX.
que
'lr:f/o
de capital
meu padrí;
el 25% del
arrb tma base d estrucb..xra forta 1
i
de columes
P.-
¿
Arrb
quina
Una
maqu:in8ria
maqu:in8ria
ccnptavert
llavors?
1
de ferro i oob el lTE!'€s que es treia d es R.Calp
de~.
S 1 ina1..Jgur8. 1 1 any
1912
i
li
pa:;aren
tarps
( 192:4) ,
la Península. el 11<l'lrle "Teatro Argentino" .
duita
pel
nova
meu
en
aquell
padrí
desde
27 P.- ¿ Hi ha hagut qualque periode · d 1 inactivitat?
local,
( qualque vegada als
teatre) ;
R.- Sí, i gros. De l'any 1936 al 1940--
passadissas
del
també es cooverteix en coHegi
i
electoral quan pertoca.
1941, el tarps de la guerra, l'Estat espanyol es va fer
c8rrec . dels
del pdJle,
i
d 1 ells
m
el rx::stre teatre:
requisaren 1 1 edifici . per carplet i
vingueren
rnaquirl8ria
rrn.mtaren
els
soldats;
amb
la
CCm funciooava la
P.- ¿
locals més grossos
selecció
dels
fil.rrs ? R.-
Anavem a Palrra i triavem les pel:lícu-
les entre tres grups de diferent qualitat.
el "Cine rruevo" a "Can M::>reno", (ara "salen
futimament
recreo") • A n' el pati de butaques hi dormía
ció de D.
la trepa,
(DistribW:dbra de Ciutat), que arrb el seuajud
a
· als piS03
la llotja els
també
superiors
suboficials, s 'hi
i
acarodaven
les trqJes. A 1 'escenari i camerins hi hagué les
diferents
fi,
foren ms anys
i m
EnS
rnillitars.
dependencies de
foscor
pel
En
teatre
queda més ranei que aguantar.
hem
Rafel Salas
pogut aguantar
aquests
darrers
i
Lluís Segura
cinema
el
anys,
D.
ja
a
que,
Andra.tx, envers
de
pagar el loguer de les peHícules hem anat a m tant per cent, i així
hem evi tat els
riscs de les sessicns arb poca gent.
que més
P.- ¿ A més de teatre i ci.naTa, s'ha fet?
~·
P.- ¿
€poca ha estat
la
rnillor
pel negoci?
R.- Hi va haver 1 'apogeu de la sarsuela
actars prin::ipals
(anys 1944-1945-1946), arb can:
hem d 1 agrir rroltíssim la coHabora:-
Ricarcb
al Principal i
al Líric,
Frarci.sco
Marcos · RecX:rm,
( d 'Esparles) ,
hi hagué una bcl1a
etc.
Es
des PiS03 (part cCmica)
teatre:
canviarlt
el
del 1965
trespol,
al ·1988 han cawiat tres cq:s
i
roobles,
tot ben ·enrajolat. Del 1964 les l::uta:pes
ja cpe és la part que més s' esperzya.
Tcni
f'eu tarDé
en Ped:>r
alguns més,
i
al
Tarbé
la tarporada de sarsuela local arb en Joan Vives, na M:lrgalida de Cas Metge,
fw
al 19'75. L'aw 1964 f'erem una gran z:-éfarne
la llotja,
capell.ans D.
ViCen; Orvay.
totes
Booch
€poca arb els festivals
pq::W.ars organitzats pels
Pioornill i D.
tmbé:
actl.lava
que
1\trira.l.,
R.- la millar de
can
P.- ¿ ~
genere
cinéfil és el preferit
al pdJle? R.- Els fils d'acció han
tingut rrolta
acceptació, i tarDé els l'li.Eicals.
en Bernat des Jutjat, etc.
Tarbé actl.la a
m
festival
Enser¡yat
"de cas r.brzyo",
can<,;:crlS,
can "la caravana",
en
cantant
Biel
P.- ¿ ~ catula té el teatre ?
diverses
acarpanyat
al
R.- El
i
teatre
té
ms
la cabuda actual
1.00)
és
metres
nanés
piano per na Bel de Can M::>reno i es sabater
quadrats
de Can Trias al violí.
225 butaques, jaque no feim servir la llotja
Can
a
ooses
extra-artístiques,
durant
ms quants anys hi juga als escacs el
Club
de
ni els anfiteatres. Als boos tarps del teatre
1 1 he vist arnb més de OCO persooes.
28
problanes més greus han tingut
~
P.- ¿
al ll.arg de tots aquests
aizyS
?
1922. Hi va haver una escassesa rrolt
fari:a
Hi hagué a1tre els 006
ferro.
socis una crisi local.
El
Sr. Pitos volia
verrlre el teatre pel seu ferro
que acpest era 1001t catplet
seva
la
fru
~
El meu padrí e' espavila
i així ho va fer.
especial
decarat.
i
per
L 1 esdeveniment
per televisió esparzyola.
P.- ¿ Des de quan i
estat el
quin ha
rrotiu del tancanent del teatre després de
més 00 ruzys d' activitat ?
que verrlre ell era el primer que tenia dret ~lo;
fama
i
així es
i
i digué al notari · que si el teatre es tenia
a
que
esparzyola a rodar al teatre, ja que cmsiderava
pcs8. en contacte ant> una aTpresa per tal de fer el negoci.
José Cela,
vingué a Amratx aTb tn equip de televisió
R.- El problema més greu sargí 1'81'\Y
al país de
~lo
Nobel de Litera:b..Ira,
R.- Esta tancat
tarporalment
de
des
Carpm el
jurw de 1994, i els rrotius han estat diversos.
i
el teatre
01timanent
queda. definitivanent propietat de
la nostra.
i els videos és rrolt grossa i així, a Mallorca,
fanília. El Sr. Pitos se'n toma a !'Argentina.
dels 260 cinanes que hi havia, aquest d' Andratx
7ff'/o de la part del Sr. Pi tos,
la
catpetencia
dela
televisió
ha estat tn dels darrers en tancar les portes.
P.-
¿
Quínes
hanestat
les
pel:lícules
amb més ex¡_t ?
Als pobles
de
Mallorca,
acUJalrnent
nanés
resten actius els d'Inca, Manacor, LluaJEjor;
R.- Sobretot les . peHícules d'en Mmolo
Escobar, can ''Un beso en el puerto",
i
les
i a 1' estiu: Sóller i Alcúdia. Jo. els darrers
ruzys,
he arribat a
fer una sessió per a
etc.
cinc espectacbrs i així, cx:nptant que posar
Després taTt>é vingueren una serie de títols
en funciooatrent la calefacció an costa més
de na Sara JVtntiel,
del
N'Ataúo M:>lina,
genere ''westem"
catastrofistes
arrb
i
1' eclosió de filrrs
''Tiburén'',
''El
roloso
a1 l1ams, etc. Sa!pre
han tingut les pel:lícules més
inpai ta11ts poc taTps després de ser estrenades
de cinc mil pessetes per sessió,
fet més difícil.
Sa!pre
1 1 assistencia
la
pero
de
he
tot s 'ha
disfrutat
joventut
de
cinema,
al
darreranent anava minvant i ja m bastava
per cd::rir les despeses.
a Ciutat. P.- ¿ Setpre ha estat la família duent P.- ¿ Q..ri.ns han estat els esdeveniments
el teatre?
més inpai tants duits a tenne al local ? R.- Hi. va haver una excepció. R.-
Esdeveniments
ha hagut rrolts; tn
cpe
fru
inpx t:axt:s
pero ú1t:inanent
certanent
curiós
i
n hi
es prod.ú especial.
L '81'\Y 1987 es va fer una sessió de c:inena particular aTb
U1
1 1 81'\Y
1
film curts de vint minuts,
i aTb tn sol espectador al pa.ti de rutaques, es tra.cta ni més ni menys que del Prani.
1945 1 1 ~
una
distrib.ücbra
Palna ronés per tn 81'\Y.
1
senpre
m
ha
1964 el meu
en.
regentat
gema,
Bemat Suau i
BEGAMA SA
a
(Bemat,
resta
d arzys
fanília.
L'arw
la
la
a1 MaciA Tanas, m
servidor,
Gabriel
de
i
el cosí
crearan Maties).
la
En
29 Bernat ho deixB. al 1974 i el meu· gema al 1985.
D' enga
jo
soc
1' adninistrador
fins
arrb 1' ajud de 1' Ajuntament per
hi una especie de
avui.
tal
"cinana-forun",
f~
de i
peder
mantenir així viu el teatre que és la histOria viva de 8J an;ys artístics a Andratx.
P.- ¿ Quin és el futur del Teatre "Argentí"? R.- la llicencia poosible que continW:
esta
activa
1' any qui ve,
és
i
ltla abra:;ada: Rafel Oliver Gr:alllati.CO
no ho
sé. . . Seria interessant que pogués c;a¡ptar
EXCURSIÓ A "SA DRAGONERA"
El diumenge, 23
de
juliol,
es
féu 1' excursió a
Sa Dragonera.
Eren uns
seixanta, entre grans i petits. Partiren de Cala Fornells i arribaren a l'illot a mi tjan matí.
Tengueren bon dia
i
paella que prepara molt bé en Lluís.
a
1' ombra de
la terrassa degustaren una
30
~~~[E C E N T E N A R I
La invenció del cinema, 100 anys, la
polemica.
de més de
Entre
enguany
els
existeix
1896,
i
fa
cent
anys
constancia
aparells
destinats
a 1' obtenció i
reproducció d' imatges
fotografiques
en
teriim més
-moviment.
( sobretot
els
en
Així,
inventors:
diversos coneguts
germans
els Lumiere
als
Louis) ,
en Thomas Alva Edison,
EEUU,
Alemanya,
a
Ottomar Anschulz, i el seu electrotaquiscopi, i en Maximilian Skalanadovki
i
el · seu
bioscop,
a
Italia,
els Kinetografs d'en Filoter Alberini Bretanya,
Gran
a de
ÜMIERE
no deixa encara de tenir
seva
1893
C I N E MA
DEL
aparells·
els
Friese-Greene
William
i
als EEUU, comptaven amb una plataforma industrial i comercial que la majoria dels
seus
així ,
els seus noms són més
que
no
coetanis
els
no
al tres,
no · tingueren
que
menys
De
en
totes
formes,
graf,
les primeres pel·lícules,
Bouly i Demeny;
hi
Léon
el cronofotograf de Charles i
una
!larga
ens dóna la idea que no
de
ha
un
sol
del cinema en sí
!lista
veri tablement
inventor i
que
que
tenim
reial una
veritat,
els aparells de Thomas
Alva
resten
de la invenció del
a
bé
economic
la
Alva
que
esta~
fer
curtes, El
cinematografic
i
ideat es
completament
per
fou Thomas
deia
així
pintat
en
per negre
70 ANYS DE CINEMA A ANDRATX --------------------------A
moti u
anys
al tra
cosa,
Argentí"
i
Edison",
"Thomas
Edison,
mol t
a
documentals.
"Black Maria",
un
per
de
firma
el
comengaren
sempre estudi
partir
historia
ja que la fabrica Lumiere la
primer
cinema practica-
ment com defini tius, més
quasi
i
es
a
cinematograf
el
de Lumiere i Edison
sinó
a !'interior.
gran confusió entorn al tema. En
realment
menys medis.
de 1' any 1895
Franga, . l'invent
i
famosos
merits,
Robert William Paul amb el animatoa
tenien,
Alva
Lyon
Andratx,
d' esser
1930,
inaugurat es
(1912),
cinema mut des al
després
en
de que
de el
dotze "Teatre
comen<;a 1' any
a
fins
1924
s'introdu!
fer
el
so
31
al món del cinema. Després
de
a Andratx hi on es feia
local el
guerra
Can
era
mol t
fou
el
"Cine
Moreno. més
eren
Aquest
al
coincidí
Teatre amb
el
l 1 emissió
de
i
que
tancament
del
Argentí
el
local per part del seu administrador
els
purament economics.
idonis
per
andri txols
per motius
De tates maneres, el propietari del cinema no descarta la possibili-
Les preferencies cinematografidels
cinema
de
complí
així
la gent amb menys recursos.
ques
ani versari
es
en Biel Tomas Ensenyat,
i
més
70
passat
que
peti t
Argentí,
també
civil,
hagué un al tre local cinema:
Teatre
preus
la
a
Nuevo", ·
L 1 any
han
estat
tat de del
tornar a
seu
abrir
les
un
teatre
local,
portes que
suposa fins avui 83 anys d historia 1
les
pel·lícules
tard
el
musicals, que
"western"
i
més
agradava
local,
d 1 historia
d historia
més
a
la
també
tingueren
films
del
les
"Zorro", les
general,
i,
darrerament, que
mateix
d 1 exi t
mol t
en
d 1 aventures
Així
joventut.
els
d 1 acció
catastrofistes les tant
pel·lícules agraden
fer a les grans empreses multinacio-
i
artística
social
1
un viu
record
andritxols
que
i
Andratx,
a
per
a
tots
hi
han
els
viscut
a dintre tata classe d 1 espectacles. Sens
dubte,
forma
part
el a
Teatre
Andratx
Argentí
d 1 un
bocí
poble~
de la recent historia del
nals dels EEUU. Esperem perdre,
i
es
deixi
com el
cinema
anys,
pugui
que -. no
que així,
enguany compleix cent
el teatre arribar al seu centenari, que
sera
l 1 any
2012,
i
que
ho
poguem veure tots plegats.
Rafel Oliver Grammatico
.. RESIT AURANTE
CARRETERA PUERTO DE ANORAITX
RESERVAS : 10 S6 8 1 07150 ANDRAITX
rtJeva
D.i.ra'.cim
~al i <bl ''}:arr:L.la'',
''gri.ll''
32
PAGINA LITERARIA per Rafe! Oliver Grammatico Continuam amb de la Revista, i a
el relat en deu capítols
de
1' autor
n' aquest número tenim el capí tol
d' aquesta
secció
Després,
comptam
cinque.
amb una petita poesia de na Cati Albertí que, aquest hivern passat,
fou guardo-
nada amb un premi al Concurs li terari "las mil palabras" de la revista "Maganova-Andratx". Per acabar, alguns apartats habituals de la secció.
"HISTORIA D'UN CAPTIU" CAPÍTOL V: (El sofriment és permanent, de l 1 infinit)
aillat
de la seva vida.
la
pass8
Esti.gué
pitjcr
~
fura'lt tot
ren cp:ttre l1arga anys.
i
regressió
obscur,
i
posseeix la naturalesa
e1:l:p;l
cioos m:risq.Jes cpe, t:llb esbojarratada valentía
a
i intrepidesa, lluitaven a nar OOerta centra
tn
~
tenp:;, ro veié a penes a ningú més cpe a1s COTpai'\yS
i
Osear Wilde.
En Q.úllen
seu3
GALIOTS
L 1 es'lU3SallE!1t
d' esclavitl.rl.
arociooal
i
psicolOg:ica
foo
total al seu cervell, resta en una ctesertica
11a1..5
turq.Jes. En les lluites a la nar,
les
esclaus de
g;lleres
rcrreni.en
els
acb3sats
a1s rens, intentmt repesar les farces recol-
zarrt-se al pal, senti.nt 1' i.nextricable bullícia cp.1e
fe:i,.m, vociferants, els pirates en incansab
regió sensitiva, nanés alterada pel ccntirru . le brega. En ocasions la galera d'en Guillan esfon; i sofriment de tot tipus de vexacions
sofria greus desperfectes, i abans de 1' enfcn-
a alta rrar.
sament de la nau, els captius eren alliberats
Llulta per sobreviure can rrai
hagués imaginat que es ¡:x>gUés resistir 1' adveP-
de IIE11.era nnnentim.i.a
sitat amb tant airositat i gallardia. S'aferra
una altra galera. Alguns dels esclaus, denos-
a ell una irrrnensa i
trant desesperació i
inextingible capacitat
seu
taneritat,
a
fugien dels
rroros
aguantar el físic al seu i tinerant presidi.
ofegats per les c:nades o atacats per algún
les
travessies pirates,
!largues
i
trafegudes
la galera a on renava
en Guillan, abordava sense pietat les costes, al 11arg i
oople · del
es lliuraven batalles
Medíterrani.
navals
en
gran peix.
rrorint
trasllat
de resistencia i autoccntrol que el permeté
Durant
nedant;
pel
poc
En Guillan
escararrrusses
navals,
tarps
després,
restava caut a
esperant
la
les
salvació
definitiva en prc.pícia ocasió.
Irclús les
cpe
hi participaven anb ard:iment desenes d 1 arOOrca-
A Alxiratx,
na Maria vivia la seva
angún.ia i solibJd sentimental de forma qt.a.Si erem!tica.
A penes xerrava t:llb algú i
la
33
seva pudícia i tímides a la
perseveran<;a en
accions
quotidianes
Alguns
pensar
cos esqueletic i
i veins que la pobra Maria havia
lJ'EI"e
quedat xirti>le.
Els
familiars
en lanentable estat al gruta a
feien
la
fose
Dragonera,
la
trobaren
interior d 1 una
trarolant
rroriren exhausts
seves
les
de
fred
bavejant
fastigoses, en ofegades
de
ranar,
el
denses
brcrneres,
convulsions
de rrort;
altres deixaren d existir als inútils 1
intents
de fugir de la galera, amb els ulls vidriosoo i ·un marcat disbarat a
la ment;
alguns
més
i por al mateix tarps i amb els ulls, oonstant-
sofriren a les prüpies carns
ment clavats a 1 obscuritat. Al poble natal,
rroros per la seva rebel:lió i mal carportarrent,
no s 1 havia recuperat del trauma de la separació
nus
sobtada d en Guillen ni
i aus de rapinya picotejant les nafres putrefac-
1
1
del pare a
rrans
dels
la
dolorosa
rrort
Sentia una
invasors. 1
al sol anb
el
1 1 esquena
castig dels
feta
pelleringas
tes entre milers de m::sques verdes;
altres
1
profunda melancolia i recordava a n en Guillen,
rrorien malalts, essent tirats a 1 aigua sense
el seu
dir paraula; i alguns pocs
arrat,
continuament.
L 1 angoixa
que
foren
assassinats
patia na Maria pel desconeixament del parador
a traició, a la nit, pels mateixos
carparzys;
del seu estimat era la mateixa que sofria
en tals circurstancies, els
sarrams
degollaven
en Guillen a la galera, al desconéixer també
de cq> i volta els veins del captiu assassinat,
el destí que havia tingut na Maria.
esperant-los can aqi::>Sa taJba 1 1 arrplia mar.
Ambdós
vivien en un continu sofriment desesperant; En
havent quasi bé perdut la confian<;a en :trabar la JTÚb..la. felici tat, . perO resistin-se a
la
present fatali tat i arparantr-se en una inusi tada ccnvicció que
els. mantenia rob vida i
il:lusió de tomar-se a veure.
Guillen,
entrebancs,
sobreposant--se a
ac:orneguir
que
aquest accmeguí
dos-cents a::npanys
més
de
conegué
al
sobreviure a
esclaus que
salvar
mal.grat tenir la ment confusa i
els
el .. coll, pertorbada;
no coneixia cap .lloc i
ni
tan sols
a quin anys es trobava,
ni
quant de tarps
passava d 1una acció a Tant era així en el cas d 1 en Guillen,
de
tots
el pas del tarps amb un
espes
1 1 altra;
sabia
desconeixia
la ment transi tant en
núvol que di:funinava els seus sentits,
records i pensanents.
transcurs de quatre . anys, a n 1 els que prevalgué la seva tenacitat
i
fortalesa
darn.Jnt
la
desídia dels més febles.
"VEO"
De CATY ALBERTÍ FERRA
Desde aquí veo las tierras, el mar, el cielo, los árboles y almas de los que no volverán. Una Urrbulencia que azota nuestros pasos,
una reverencia ante el día consagrado. ¡Pobre alma en pena!
~--·················
34
Els tres
"scnats" foren
quasi
segur
els primers de Mallorca en arribar a
Lluc,
havent sorti t de PalJra. i sense rodes. Els demés
arribant
arJar'a'l
poc, i al llarg de
a
poc
fins
el dinar
pa:rterior repararen una mica les
canes
Andratx
un seguit de capades als seients.
LLUNA
Leo.
ja ho sabeu: 1 1 arw que vé vos uniu al grup
a
devers les anze i rrú.gdia. El baey i
1
caninar,
i tos junts cap a Lluc: fent poble . •
tata la natinada,
la tornada en autocar cap a
A tots els que vos . agrada
i
fou
A
1 1 crgani tzació
i
coBaboradors,
així can a1s narxa:ires, la més grossa enhorl::xna i
a seguir en::lavant
~
ceses així són
totalrnent positives per un poble i
n' esta ben agra1t. Raf'el. Oliver QoamBtioo
PLENA
11
Andratx
35
Com cada any, el "Grup Andratx Lluc a peu" orgasitza altre cap la marxa cap
al
Santuari
de
la Mare de Déu
de
Lluc ,
XXII
Marxa des
Güell
a
Lluc
a
peu, i, com sempre, superant-se cada any i demostrant una perfecta organització.
Entre tots el nostre,
els
.Arrlre.tx,
¡::d:>les
és
el
de
Millorca,
que
organitza
millar la rrarxa a Lluc i 1 1 únic a
en tots
el seus rrarxaires porten la rrateixá caniseta.
El Bar ~ Tío, la :f\.steri.a J. i
la
pastisseria
arb 1 1 esdeveniment i
Can
Nada!
Cavas
coliaboraren
oferiren un
gran ~
ajud
a 1 1 ar,ganitzaci6.
A més de carptar arb diferents f\Jrga1etes qUe
ajtón als
andritxols
al
ll.arg
pesats 50 kilánetres de caninada, el transport des
d 1 Andratx cap a
Ciutat en autxx::ar,
i
tbrnada des de Lluc al poble, i la pa35ibilitat de clcnar-se un bcn i
frese baey a la piscina
natural del res~t
''Es Guix11 '
a
Lluc.
en s'hi menja tots plegats. En Joan Forteza, tots
els
ajudants
una feina impagable :irrportant al
de i
Oliver
1 1 organi tzació
i fan
ajuden d' una manera
desenvolupament
socio-esportiu
dels andritxols i, especialment, de la jovenb.lt que significa e l 8J'Io dels rrarxaires. Enguany foren 130 els
que hi
anaran,
inclüs, i de cada any va a més.
el
cronista
fer
tt>tar
1' agradabilíssim
arbient que hi va haver entre tots i sobretot
veure la bc:na ccnvivereia de (entre vuit
i
i
vint .. arzys) •
jovenb.lt
la
andritxols -1-ots.
que denmtren que tenim una jovenb.lt rolt
sana, s:irrpi3.tica i arrb ganes de fer coses. A
en Félix
de
Han
dels
n'el
terreny
esportiu,
a
de que és una rrarxa i m una cursa, en Forteza" "junior" arriba a Lluc a hores arrb
El que
11
Joan
les 3'45
CXlilJailyia d' un j ovenet de
an.ys arx:menat Carles.
pesar
aixo
dotze escriu
arriba tercer, una mica més tard, i no pagué resistir el fort ritme
de marxa d ' en Joan
Forteza "junior" que , aben segur, aconseguiria esser un boo rrarxador atletic si s 'ho propos8s.
36
CLUB
DE
VELA
CLUB DE VELA DEL PORT D 'ANDRATX
El Club
de Vela del Port ha dui t
una serie d acti vi tats, cul turals i 1
a
terme,
esporti ves,
durant aquest es ti u,
que han animat
tota
la con vi vencía
estiuenca. - El dissabte, 22 de juliol, es féu una Sardinada, animada per l 1 actuació de l 1 Agrupació "Aires d 1 Andratx". -
El di vendres,
28 de
juliol,
hi hagué Concurs
de
Pintura
Infantil,
i el diumenge , 6 d agost, Concurs de Natació. 1
-
El di a
10 d 1 agost,
jornada cultural,
amb Conferencia
a
carrec
del
Dr. Bartomeu Font i Obrador. Tema: 1 La Conquista de Mallorca". El divendres, 11 d 1 agost, Concert de Piano
(Música Clasica)
per Francesc
Blanco. - El dissabte, 12 d 1 agost, Concurs de Pesca Infantil. El mateix dissabte, 12 d 1 agost, a
1 1 esplanada del
Club,
el Grup
1 1 obra de J.
Mas
de teatre
"Voramar",
escenifica
"Ni una gota d 1 al lo ni una bolla
d 1 aixo". -
Els di es 14 i
15 d 1 agost,
es celebra la Festa del
"President", Berbena al vespre i Festa Infantil a 1 1 horabaixa.
Club:
La Regata
37
en el trancurso de los días
¡Pobre y triste de ella!.
en el pasar de la vendimia,
lD3 familiares entre sollozoo,
en los carrpoo que florecen
unos :¡:x:>r infamia y otros :¡:x:>r asanbro
en la tierra que aborrece.
lloran su pérdida. Y una niña que ITR..ISita
La tristeza de los tt..zy"os,
entre lloros, cánticos y lágrimas:
la alegría de la vida,
"la :¡:x:>eSÍa de la vida
la tristeza convalece,
va avanzando día a día
la tristeza día a día.
en el tierpo que dormíta
Un destino que ncs llam,
en la lira que delira,
una luz que ncs atrae, la :¡:x:>eSÍa de la vida va avanzan:b día a día."
FRASES CÉLEBRES - No vos ajusteu a 1' opinió de la gent, millar fer-ho al recte judici (Baccn)
- El poeta sent la seva vida can un miracle incarprensible (Piterberg) - L' existencia de Déu és més certa que el més cert de tots els teoranes de la geanetria (Descartes) - El ncstre bé i el ncstre rral no existeix més que en la ncstra voluntat (Epitect)
GREGUERIES DE GÓMEZ DE LA SERNA
- La g avina rema al seu vol - El bacalla és
~1
ban mural de la quaresma
-La lluna és l'ull de bou del vaixell de la nit - El més curiós d'un vaixell és que cada ull de bou té el seu monocul d'or
VOCABULARI DE BARBARISMES BARBARISME
FORMA
CORRECTA
Bisutería
Bijuteria
Boceto
Esbós
Bocina
Botzina
Bodega
Celler. Taverna
Bodegó
Natura marta
Bolera
Sala de bitles
Boleto
Bitllet
Bollo
Panet dolc; Una abrac;ada: Rafel Oliver Grammatico
38
L
1
E S C O L A
D
E S T I U
1
Este a ño se ha puesto en funcionamiento, Vinyet ", la Escuela de Verano ( II). miento y
en
el
Colegio
Público
" Es
Un proyecto subvencionado por el Ayunta-
organizado por los moni tares del
Club
de
Basket,
Vicente
Miñana
y Juanjo Beltrán.
.•
Esta Escuela persigue una finalidad muy concreta que es la de entretener a
los niños
durante el período estival,
y otra,
ayudar a
los
padres
que,
debido al trabajo, encuentran dificultades a la hora de dejar a sus hijos. En este primer año se han impartido una gran saber:
talleres,
juegos de mesa,
expresión corporal,
variedad
de
Bloncesto,
clases,
a
Fútbol-Sala,
deportes varios, Badmington, Natación y Kárate. Para ello ha sido necesaria la colaboración de dieciocho
( 18)
moni tares
para cubrir las necesidades que exigía un grupo de niños superior a los dos ci ent os
c i n cue nta
( 250) ,
alumnos todos,
con edades comprendidas entre los
c inco
(5) y catorce (14) a ños, d ividido en cin co ( 5 ) grupos por e da des. Esta cifra, en un principio, sonó
que desbordó todas
las
el éxito de esta Escuela,
refrendarlo,
salvaguardando
las
previsiones
iniciales,
en la que el día a
contrariedades
t oman ententes de este calibre por primera vez.
que
surgen
garantizó, día no hizo cuando
se
39 En estos
dos meses
que ha durado la Escuela de Verano,
podido disfrutar de unas y, además, y casi lo más
actividades importante.,
de niños, que tal vez sirva a
de
las
que no
los niños
disponían otros
han
veranos
ha sido la convivencia entre este grupo
alguno como orientación encaminada a
practicar
alguno de los deportes realizados. Sin más
que
contar,
Roja que ha mantenido
agradecer enormemente la colaboración de
cada día un puesto de guardía en
la
la
Cruz
Escuela,
dando
tranquilidad por los pequeños percances o accidentes que pudieran aparecer. Para poner punto final, y a título personal pero objetivo, quiero recomendar a los padres que matriculen a de Verano,
pues
será una
sus hijos
experiencia
el
año que viene
totalmente
positiva
en la Escuela
para
sus
hijos.
Mi única envidia ha sido que en mis tiempos no tuve un privilegio como este.
Guillermo Enseñat Monitor
esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
4o
CLUB D'ESCACS ANDRATX
Després
de
les vacacions
estiuenques,
el Club d 1 Escacs Andratx torna
a 1 1 acti vi tat. Enguany esperam que sera un bon any,
sobretot amb els alumnes
de l 1 Escola. El nou curs escolar comengara
el dimarts,
dia 19 de
setembre,
i
durara
fins a les festes de sant Pere de 1996, (més de 9 mesas). Les classes del 1 1 ajud d 1 Angel a
20 hores
curs seran a
Oli ver.
( 2 hores) ,
carrec del President,
L 1 es cola es fera
tots
els dimarts
pero amb un horari ·flexible;
podran venir, o bé la primera hora
(de 18 a
Joan Oliver, i
és a
19 hores) ,
dij ous,
dir:
els
i de
amb 18
alumnes
o bé la segona,
(de
19 a 20 hores), o bé les dues seguides si ho valen així.
Enguany,
el Club ha pensat cobrar un preu simbolic
per mes i família, és a
dir:
si
vénen dos o
tres germans
només les mil pessetes cada mes. Aquesta petita contribució inclou: - Les classes (16 hores mensuals) - Les despeses de les fixes federatives i escolars.
de l. 000 a
pessetes
1 1 Escala pagaran
41
esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
~
Els campionats al llarg de l'any entre els alumnes amb premis per a tots.
Una vegada comengat el curs, es fera una jornada dedicada al cinema: Veurem
tots
plegats la pel·lícula:
"En· busca de Bobby Fischer",
i
també
el
videos gravats amb els torneigs locals a on hi surten els alumnes de l'Escola.
Quinze dies abans del comengament del curs trobareu pel poble els cartells explicatius. Esperam la vostra participació '~Mens
i
pensau que no hi
ha res·
millos
que
sana in corpore sano" ¡
-.a . . .
APUNTA'T A L'ESCOLA D'ESCACS
a··AL.ICIA.
~''~**~.a-----------~--
••••t:t•u••• IN
IIAIII~OI
Y ftUO A lA -ua&IOA
...
RENT A CAR
.............. . ....
t¡.
TAPAS VAllADAS
............. ,... .,
l•p•··· 7
, .... 171111
P1'Q. jftiAIJJ
111111
TODO PARA LA CASA S.L.
C/Gaficia,33 07150- ANORAITX
Tel.:10 53 03 Fax.:10 50 53
IIIALI.81CAI
42
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esoorts-esports
FUTBOL:
Todavía
en
y ya t.enerrm en los
plena
la
visitante el Gérova,
m
carúcula
veraniega
de nuevo el :futbol andritxol
inicios . de
Plana se
TEMPORADA NUEVA Y FUTBOL VIEJO
Primer
cxnpeticién.
m
equipo que en Sa para que
le da sierpre bien y,
se pierda la tradicién,
enpa.tó a
1-1,
y todavía p.rlo ser peor.
La pretarporada había sicb
una buena carpaña. No obstante, a las primeras de cambi o, ya haoos vuelto a notar los miSIIDS síntaras del equipo cuancb en Sa Plana debe sus
partidos .
Facilidades
para
el
es un resultado
fuera,
nal.o. A partir de ahora terxirá1. que wl.antearse 1:olb3 los partid::ls en tu3ca de la victoria,
tanto en casa caro fuera, entre la victoria o
p.JeS
la diferencia ·
la derrota es abistal
rra1. meror,
nunca
Para este daningo, se visita el
carpo
y
el enpa.te e;; sólo
U1
b.Jen resultado.
excelente,
ccn resu1tacbs positivos y que hacían presagiar
j ugar
tanto en casa caro
del Soledad,
1..n1
1..n1
terreoo que sierpre ha resultad
prcpicio y que debe seguir siéndolo de rruevo, sierpre que se rrejora la i.rrpresión · que el equipo causó en el
día de su presentación
l iguera.
centraría ·, facilidades para que se adel ante en el marc:acbr, y luegp ya a jugar a rerrolque del resultado, y a la espera de
la llegada
del gol que sirva, a lo menos, para arpatar el partido.
Lo
dicho,
t.aq:Jorada.
nueva
y
fútbol viejo. Gen elle
negrus,
ya que,
no de
quiero
hacar
presagios
lo bueno visto en la
pretarporada, algo se podrá asimilar. También es de recibo que en la plantilla hay rruchas bajas y algunos un grado óptirro,
jugadores no han alcanzado pero,
la carpetición está
ahí, y los resultacbs cantan.
El pasado día 20, tuvo lugar la presentación,
en el
todas
carponer
los
Andrai tx
siete equipos
que
el
C.
D.
va a tener en liza.
Una
labor enorme que
se han tarado sobre
sus
espaldas
los
que
rigen los destinos del Club andri txol, encabeza d::lS por el presidente, Diego Gcnzalo. El acto atrajo aficionados
a
a
Sa Plana,
gran y
cantidad
tras
el
de
cual,
se jugó un partido contra el Esporles,
al
que se derrotó por 2-0.
También se tendrá que tener en cuenta con la nueva puntuación,
de
las plantillas que este año van a
Les
1LJe
de Sa Plana,
campo
el
eJ11)ate,
siete
equipos
del
Andrai tx
a ccntar ccn los siguientes entrenacbres: Preferente: José Maria Massip III Regional: Juan Forteza
van
esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
J1.Nel1Íles: Tiro Prieto
43
xoles, serio y capza de rendir.
Cadetes: Julián Mandilego y Guillemq Enseñat
El equipo cadete
será, sin duda,
el
Infantiles: Máx:iJro Berrocal
que mejores resultados va a
Alevines: Jooé Antonio Olivares
ya que la plantilla es carpacta y con clase.
Fútbol 7: Jooé Antonio Venys
Les
tarrpoco van
infantiles
dar al
a
final,
decepcionar
en su singladura. La plantilla del
equipo de
Preferente
está CO'Jl)uesta por loo siguientes jugadores:
Seguí,
F.
Massanet,
(M:Ulorca 19) , Peñarrubia
P.
caro defensas,
(S'Arracó),
y
Goozález
M.
T.
Vidal
Están
Fomés Castecb,
(S'Arracó)
alevines y
en
fonmción
Fútbol
7,
·loo
que
equipos
soo
de
plantilla
que anualmente hay que hacer desde la base, y por ello, nada se
puede vaticinar sobre
J. A. Sevilla (S ' Arracó) , caro centrocarrqJistas,
las mismas,
J. Jover, M. Bauzá, M.
se rocnte tm equipo mini de 7, si bien todavc;:ia
Velasco (M:Ulorca 19)
Porcell, Dubi
M.
Barros,
(Albacete),
'fu
y
tarrpoco es descartable que
se está sobre el estudio del misnn.
(Calviá) y R. Salinas (S'Arracó), caro delante-
No dudadndo que para la presente
.res.
~
todos loo que vistan la zamrra azul andri txo-
la estarán a la al bJra de lo que de se Hay
al
que
equipo de
la palestra y seriedad y
bienvenida
todas sus acciones, que es al fin y
III Regicnal,
que
vuelve
postre para lo que van ··a ser fornadas.
que · esperarros
se
le
dé
a la
equipo debe
· el primer equipo. No debe ser de nuevo flor de tm día.
Prieto al
deportividad
la
continuidad que el
tma
derrochando
de nuevo
dar
tener, pues del misnn se tiene que nutrir
Tras
espere,
terrporada lejoo,
equipo
jlNenil,
y
vuelve también
T. ahÍ
debe estar tm equipo que tiene que ser espejo de tm futuro para todos loo jugadores andri t-
JOFRE
elloo
a
en la
RECORD S D 'AHIR
tba ¡arel1a de ''mees" i
tn;l altra ¡arel1a més bnim. Ja fa més de 25 aws
.Abaix: apest;s doo ·''bebés" am ja festegoo. a les tDtes