N'Alí agost-setembre 1995 (94)

e LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT ANY

X

07150 ANDRATX

AGOST-SETEMBRE 1995

2

CRÓNICA DELS NOSTRES JULIOL - AGOST

1995

BAPTISMES Raquel Vallespir Aguilera

Catalina Porsell Frau

Ramón Sánchez del Río

María-Isabel Oppenheim Fernández

Pedro Villaverde de la Parte

Juan Barceló Bazán

Antoni Bonet Toro

Joaquín Albero González

Juan Pascal Castro Waltrant

Pablo Vera Vega

Jonathan Roda García

Mateo Alemany Rouarch

Paula Vich Sampedro

Aína Adrover García

Nuria-Ana Rodríguez Pérez

Joan Jaume Beltrán

Moisés Rodríguez Pérez

Alvaro Bascones López

Simón Rodríguez Pérez

Rafael González Vaquera

MATRIMONIS Mateu Esteva Jofre

amb

Catalina Pujol Alemany

Pedro Alemany Hernández .

amb

Catalina Simó Antich

Reslauració de la Sang

DEFUNCIONS Joan Beltrán Femenias .

77 anys

Margalida Obrador Pujol

86 anys

Severlano Morcillo Lorenzo

62 anys

Gaspar Bonet Bauza

60 anys

Antonia Barceló Pujol

93 anys

Sebastiana Vicens Pellicer

60 anys

Alexander Calder Marriott

83 anys

Carmelo Charles Combalía

78 anys

Francisco Pujol Bosch

88 anys

Fernando Soteras Busquets

·75 anys

José-Antonio Llanes Latorre

71 anys

María González Boada

91 anys

Pro¡ede de restauració de la imatge del Sant Crist de la Sang i de la pintur~ del segle XVII que· el representa.

Poden efectuar els DONATIUS mit¡an~ant. l'ingrés en el compte núm. . 70 - 03236 - 65

del BANC ·DE CREDIT BALEAR o bé a través, de quallevol membre de la iunta directiva. .

Ea respectara eacrupulosament el caracter anbnlm dele donatlua d'aquellea persones que abd ho detitgin.

Tipog. A. Ensenyot

Confraña de la Sang Andratx - 1995

3

u

N(JALI

EDITORIAL

LA REYISTA DE LA COMARCA DE PONENT .

Apt. de Correus 79 07150 ANDRATX

Editen: Coordinadora Parro(\ulal de Jow:s d'Andratx Centre Cultural de5'Arracó

Hem tingut un bon estiu perque ha pero no tanta,

encara

que gastassin poc, perque la família reial i

al tres

"coneguts" han vingut per Mallorca i perque les tempestes d hora i 1

per

Andratx,

ruixats d 1 ago~t han

i

no han fet massa mal ,

caigut

perque

no

hi

ha

l 1 estiu

ja

estara

hagut massa incendis.

Quan a

Redaaaló: Antonl Ensenyat 1Ferra 6 1el Ensenyat 1Pujol Margallda Ferra 1Ensenyat Gal7rlel Jofre Mlr MIC\ueiTurEnseñat

calor

perque han vingut turistes,

Dlreator: Joan ~relló 15an&Ó · Redaator en Cap: Gaspar Pujoll Flexas

fet

les

aquest

número

acaballes,

si

surti

bé

potser

que

al

setembre

t orni a ser bo anar a la platja.

Pero hem t i ngut f et

un

bon

c oses al nos tr e p ob l e.

que com cada any hi

ha

Port,

Coma

Sant

Elm,

Sa

per cert que enguany no

e s ti u,

Ap art de

hagut i n 1 hi

p e rque les

aquests Son ha

s 1 han

"festes" meses:

Curt, hagudes

al

S Arracó, 1

~

Camp

Gerent: Ylaens Flexas 1 Alemany.

de Mar, i tampo c hi ha hagut coincidencia de dates,

Fotos: Mlahel's

hi ha hagut al tres coses al nostre poble,

lo qual és d 1 alabar;

bé,

apart de. les

fes tes

també

especial-

ment pera la gent més jove, i aixo també és d 1 alabar i agrair.

Jmprlmelx: AP05TOL Y CIVILIZADOR PETRA

D.L. P.M. 295/1986

Un poc de tot el notícia i

relació.

que vos presentam:

I

que s 1 ha fet hem volem donar aixo vol

un cert resum del que ha estat

aquest estiu .

Ja vendra ja la tardar.

N'ALÍ

es ser aquest número

4

CARTES AL DIRECTOR Sr. Director, le ruego la inserción de esta carta en su Revista: .

Sr. D. Rafael Oliver Grammático Andratx

1 de Agosto de 1. 995

Distinguido Sr. Oliver: Huelga decirle que a título personal, no solo no me acogería a ningún derecho de réplica, sino que ni siquiera dedicaría dos minutos de mi tiempo a contestar a su Análisis de las Elecciones, publicado en N'ALI de Junio,.Julio 95, pero como me concedió Vd. una excesiva importancia personal, no me queda más remedio · que agradecérselo.

Además, como andritxol y como cabeza de lista de un partido político legalmente constituido no quiero dejar sin respuesta esa serie de insinuaciones malévolas que Vd. vierte sobre los votantes de ALA, andritxoles como Vd., con los mismos derechos que Vd. y tan libres de sospecha como supongo que se. siente Vd. ¿Por qué le parece preocupante que más de 300 personas hayan cambiado su voto desde las últimas elecciones? Esa preocupación sí que es sospechosa, pues no parece asaltarle a la vista de la disminución de votos sufridas por otras opciones políticas.

Estamos, por si no lo recuerda, en un país libre y democrático y los ·electores votan (y dejan de votar) a quien les parece, pues todos conocen a todos y en virtud de este conocimiento inclinan la elección de su papeleta. Pero releída su "preocupación", creo que no es otra cosa que su justo derecho a la rabieta y el pataleo, porque . le ha sentado mal que mi entrevistadora en el espacio de TV Andratx fuese alguien traído por mi y no alguno de los organizadores de los espacios electorales. Sr. Oliver, entre Vd. y ella, personalmente y ante las cámaras, la diferencia es abrumadora. Y no importa señalar a favor de quien. Ah! Y nada de "rebujant", por favor recuerde Vd. como se prepararon las entrevistas. ¿Por qué le parece extraño que de 200/250 seguidores, resulten 602 votos? Si la duda es de mecánica electoral, tenga en cuenta que la sombra del fraude electoral parece cernirse sobre sus manifestaciones, y en ese caso, recorra los correspondientes caminos legales previstos en nuestro ordenamiento jurídico, pero asegurse bien antes de iniciarlos. Mejor acuda antes al psiquiatra. Y si la duda corroe su mente pensando en "hipnosi", "encantaments", "proselitisme sectari", "enganys", "extorsions", y demás majaderías parecidas, piense antes de seguir que está "sospechando", que sus vecinos andritxoles, se dejan hipnotizar, se someten a la magia, se dejan engañar, tienen cosas que ocultar y son víctimas de extorsiones .. .Por favor, Sr. Oliver, dígales esas cosas personalmente a unos cuantos, solo a unos cuantos, no importa a todos los que Vd. cree que pueden haber votado ALA, repito dígaselo personalmente y no convierta una revista de la Iglesia en un panfleto particular y verdaderamente sectario. Piense, solo por un breve momento, le aseguro que no fatiga, que sus sospechas las hace Vd . extensivas al resto de votantes de cualquier otro partido, Vd. incluido.¿ Verdad que mirado desde el mismo cristal, su voto de Vd. también puede ser resultado de una "promesa"?

5

Dice Vd . que no ha encontrado quien hable bien de mí, pero que alguno ha de haber. Efectivamente, creo que hay gente que lo hace, no lo sé por experiencia propia porque no acostumbro a recibir personalmente este tipo de comentarios.

Pero, afine, hombre, afine Vd., porque creo que no lo ha hecho bien, o no ha buscado donde debía. Quizás · en el mismo tiempo/lugar en que sí ha constatado que dos polícias locales, antes y durante la campaña estaban a mi lado constantemente ... A propósito, ¿está Vd. acusándoles de eso que Vd. desearía que los demás pensemos? Es muy feo por su parte, muy feo.

Y todo lo que le parece increíble, ilegal e intolerable, tiene muy facil solución.

Por segunda vez, le animo a acudir a los tribunales, ellos le sacarán de dudas en cuanto a lo increíble, aplicarán las leyes y lo ilegal será sancionado, y una vez ejecutada la sentencia, ya no le parecerá intolerable.

Celebro enormemente que de las elecciones en general y de los resultados obtenidos por ALA en particular, haya extraído Vd. los profundos pensamientos y reflexiones que ha plasmado en su análisis, pero lamento que no haya sido Vd. justo y ecuánime en la valoración de esos resultados y permítame manifestarle que sus vecinos de Andratx no se merecen el menosprecio de que Vd. hace gala en su escrito. Pero no se preocupe, otra vez acertará, porque como Vd. muy bien e inteligentemente se pregunta "... veremos que es capaz de hacer Eugenio Hidalgo en la oposición". Pues claro que lo veremos. Estar en la oposición es formar parte de un consistorio elegido democraticamente, con todo lo que ello quiere decir. Y, si Vd. no sabe lo que quiere decir, nos citamos para dentro de cuatro años y tendrá ocasión de · hacer balance de las actuaciones.

Animándole a seguir en esa línea tan respetuosa con la verdad, con la tolerancia, con la libertad y con sus vecinos, lectores y no lectores, le saluda muy atentamente,

Eugenio Hidalgo Garcés

c/Luis Alemany, 47 07150 ANDRATX DNI 36.907.784

6

-----------------------------S ES NOST RE S COSE S D' A N T A N Y

la

A

nostra

gairebé

a

treball,

el transcórrer

el

tates,

centrada,

taranna

tot,

ha

d uns

de

sofert

treanta

1

el

com

paisatge,

el

els

estius,

la

nostra

gent ...

un

canvi

o

radical,

quaranta

anys

cap

aquí.

1 1 agricultura,

Elm

queden

també

i

encara

for9a

les

aigües

més facil

tan

apreciat,

di a

queden

ben

Sant

Elm

a

el

que

un

i

es

di u

ara

1 1 hort

de

de Sa Torre,

nos"

pels

els

dels

caps

de

1 1 estiu mol t

pobles,

gran

setmana, que

i

que

venen

fes tes

i

multipliquen

els habi tants normais

a per

d' aquests

a A

altre.

ho demos tren; parcl·les gust

o

D1 aquesta de

dominades convertit l 1 increment

S' Arracó

hi

terres,

tenien

cuidar-les coneguts

i

de

Andratx · que

aprofi tant

duent-se n casa

d aires

qualque

en

bany a la mar, -separant per descontat

cas,

sovint,

Blanca, n 1 és

Perxota

i

nucli,

els

di a

de

Sant

'Elm,

Saig,

a

a

Maleia,

Sa

significava Can

Bolei, i

a

era

trui

gaire

exagerat,

solars,

vespres

pels

que

s 1 han

que

podem

deduir

·garriga

la

ajudat en certa

manera

milloraren

accesos

a

si

amb

un

tampoc

no

llevam

els

embarcaven

de cap

les a

persones

a

que

el

amb

d 1 agost sembla que n 1 han plogudes.

contrast amb

Podem

avui,

quan

Eren

posse~sin

barques

v i als

llaüts.

fets

Fran9a.

poquíssimes les persones que o

saludat

foguerons

amb

familiars

era

construcció, mida

Sa

pescadors d 1 ofici i el passar diaridel

avui

i

o

marítim

els

garrofers,

Cas

Maiol,

tot

peu

cuidades,

antany

a

a

Ca Sa Patrona ...

poc de sort amb el carro.

El

a

i

també

per

anar-hi

mol t

esser

Can

i

aquestes

no

e sser

fins

Pineta, Can Tomeví, calia

i

vegades

horts

Porvenir en

el

car

Correu de Barcelona que

els

de

i

hortelana

de

gaudien

del

integració

de

que

el

1

el

Molí

per

alguns

1

la

canvi

traslladava

i

propietaris.

i

en

la gent de

llurs

mar jades

d 1 ametllers

s 1 hi

els homes de les dones-,

entretengudes de

Elm

case

S 1 Arracó

són amor

haver

Sant

el

1 1 entrada del

avui

A

dins

el

Can

hagen sofert una alteració total.

avui

Punta

que hi ha al carrer

i

ens ha duit una

que

tenim

Sa

fent

obtenir

a

a

exemple,

corrien

sense

per

líquid

urba,

vorejant

on

el trobar-ne, molt

un

i

quanti tat de gent anomenada "palmesa-

Sant

superficials

d 1 enfondir

ja

a

horts

els torrents -que era a

per

amb Ciutat,

llocs. Aixo fa que els estius d 1 abans La gent es dedicava principalment

a

A R A

A

imaginar el

mes

7

Tot aquest canvi en les ocupacions . ·de que

ha

passat

serveis,

de

i garrigues

A Cala d 1 Egos no hi compreu

la nostra gent,

que no hi vull anar a guardar.

l agricultura peti ts

i

de

el

deixant

els

la

les de

gent, seves

fer

o

el

seu

amb

camps · De

canviat

manera

d 1 esser

llenguatge

S 1 ha

festes ...

festes

i

Xeremiers

o

una

del

balls seu

tradicionals,

esperi t,

estridents

i

a perns de

rifa.

a

reflex

unes

músiques

distersionant-se d' un

I

com

llenguatge

amb un vocabulari pur i ric, i sobretot a

camperol, dominat que

un

pels

vocabulari

mitjans

l'empobreix,

de

el

batre,

o

garroves.

de

la

segar,

gent

·. exemple

de

ametlles vocabulari

pobles

en

que

manera

per

tradicionals:

D' aquest

gloses

predisposats

tot

collir

dels

les

comunicació

ajudat

la perdua de les feines

tecnic,

són

uns

un

han

A i

S ' Arracó

bons,

han

i

n' hi

encara

estat

els

d'esdeveniments que així ens

en

hagué queden,

molts i

historiadors

al llarg dels anys.

és

i

ha

impensable

com ho senyalen

Hom s 1 ha d 1 acos turnar situació,

aprenent

a

dels

la

coneixements

arcaics, empero equilibrats, gent

vella

que

tan

bé

i

mantenía 1' equilibri

i

que tant pot ensenyar

encara

que

estudis

es

d 1 aquesta

s 1 integrava

del

aquests

paisatge,

als

fet

de

té

fuig

l'avinentesa.

essent

receptius

fugen un poc de la Ambdues la

convivencia agradable

sempre la

a

idees

r~tina

dins

que

es

~'aquí,

gent

noves

que

quotidiana.

poden

dels

d 'una

contradicto-

I

coses

insul tant

venir

vida urbana de la qual, se·• n

per

superiors,

amb una superiori tat un poc

riament'

d=avui,

darrers,

considerin

de vegades, . pel

nova

dos un

fer

que

col·lectius marc

de

més enteniment i comprensió mútua.

Margalida Ferra Ensenyat

orals

circunstancies,

i

han

que

així

tot

a voltes els nostalgics de sempre.

sigui

sabut engirgolar.

manera,

que es torni arrera,

homes

natural

qualsevol

esdevingut

passat

Banda de Música i ballants els senyorív vols

o Ses Planes de s 1 Hereu!

i solitaris.

aban~ohats

taranna

Comprau Sant Elm o S 1 Algar,

negocis

De la mateixa manera ha també

als

1

muntant

o treballant-hi

s 1 ha .reflecti t

estactes Les

transmeses

dues següents

serveixen per il·lustrar 1 1 article: Dalt des Coll de S 1 Arracó hi tenc porrasses i albons. ¡Ja ho saben ets acerons de Ca Mestre Miqueló!

SES NOSTRES COSES·

NOTI C 1ES-NO TI e 1ES-NOTI e 1ES-NOTI Cl ES TEMPS DE FESTES

Les notícies

comuns aquests meses són les

"Festes",

tradicionais

ja

de cada any.

Els di es 14, 15 i 16 de juliol hi hagué al Port les

fes tes del

Carme,

de les quals destacaríem la Processó Marítima, amb més públic que mai.

El 29

de

juliol celebraren a

la Parroquia les

fes tes

del 2 d' agost.

Senzilles, peque madones, pero resulta simpatic.

Els dies 4, 5 i 6 d'agost, hi hagué festes a Sant Elm, tamé amb processó marítima el

dissabte.

Els actes

es celebraren a

un lloc nou,

a

la

pla<;:a

que esta devora l'edifici de l'Associació de veins.

I els 12, 13 , 14 1 15 d' agost, Curt,

hi hagué

amb bastanta afluencia de públic.

les fes tes

a

Sa

Coma i

Destacar la processó al

a

l larg

Son de

tot el carrer, i la gran paella.

I

ara s' es tan celebrant les

de S' Arracó.

26, 27 i ·28 d' agost. S' han fet, enguany, quan j a

Enguany només

4 · di es,

ha hagut plogut i

el

25, temps

no és tan calorós . .

Més

envant,

el 8

de la Trapa.

la paella de Sa Sara

de

setembre,

hi haura la festa

de

la Mare

de

Déu

9

V O R A M A R

T E A T R E

PRESENTA ' "NI UNA GOTA D'ALLO' NI UNA BOLLA D'AIXO"

Original de JOAN MAS

TEATRE MUNICIPAL DE CIUTAT Dies 22 i

23 de SETEMBRE a les 22 hores

Dia 24 de SETEMBRE a les 20 hores

El grup "VORAMAR"

escenifica aquesta obra durant les 路Festes del Carme,

al Port, i tamb茅 al Club de Vela del Port.

10

COMFUSIÓ LINGÜÍSTICA

Van passant el.s acys i encara

petits

Can

no saben

exarples

del

desgavell

cC:rn harrl e xerrar i menys que rrai cC:rn escriure.

ac'h.lal, al que ens vem sotmesas lingüísticament

El

tenim el.s programes de festes d 1 aquest estiu

Ajmrtament,

l"llOtre

que

tantes

festes

orgarútza durant l 1 Estiu (fins i tot a barriade

que

can a Son Curt) , és tm dels principal.s causants de

1 1 autentic

lingüístic

caos

que

tenim

1 1 Ajtmtament

orgarútza

i

patrocina.

Dei.xarem de banda el.s errors ortogrilfics,

tipogril.fics

i

1 enuneració

llarga

perque

estilístics,

seria

.perque també

ara per ara al l"llOtre estimat terme d 1 Andratx;

massa

el.s altres san quasi bé tots

és veritat que nanés s 1 equivoca al escriure

el.s ve1ns

de

la canarca. que, en tm tant per cent massa elevat, preferim llegir en castella a

fe!'-

en la llengua que han rranat,

ens

ho

que

i

1

el que escriu.

Al prograna de

les

festes

de

sant

Pere d .Arrlra.tx no hi ha rroltes objeccions 1

pertoca

i

que,

a les Ba.lears; el mallorquí,

sobretot,

1 1 oficial

és altra que

aquesta m

i o

n 1 és

llei estab.J8ria que s 1 aprova fa acys diu que

(a la

cata..l.8. de Mallorca

deua

tmS

és el cata..l.8.) :. tant eüla.

que fer;

rx:més que esta rolt bé que sigui

bilingüe,

pero

cata..l.8. de Mlllorca és 1 1 idiana.

oficial

s 1 hauria

en

terme, El

problerra

és

veritablanent

rolt

greu i de difícil soloció, sobretot a tennini.

Apart

del

retard

. que

teti.m envers el mallorquí escrit, han d afegir

d 1 haver

tant a

posat

acpest

la salutació can

i

primer

al

texte

del

Port

dels esdeve:úments festius.

curt

l~tic

fer recordar que el

han de

~ana

Al d 1.Arrlra.tx

m

de les festes

porem

tant

esser

benévol.s.

1

1 entrebanc 1

de

ca1ptai

arb

una

m1tna:a

JXlblació de gent de parla castellana,

rotiu

que dificulta de nanera mt:Oria la mrnalitza.-

ció de De

la llengua autOct.cna tetes formes

de

és ben

el.s mallorquins de naixanent poc

Mlllorca.

veritat

fem

que

Escriuen Aniratx arb la "i" cpan· ja fa estcna que 1 1Ajmtanent m 1 1 arpra. actes esta rx:més alguñs

El

texte

del.s

castella

arb

escri t

en

en

trarx:es

additanents

el mallorq.ú rx:més cx:nsta a

angles;

i

la salutació:

(pacieocia) •

envers

El.s ckB fulls de les

festes

de Sant

1

el problerra i ens han acarodat, d una foiTIB. quasi estíípida, en una caütica desfeta lingüística que fa que rroltes de vegades,

i

molt

tristanent, fins i tot xerrem c:ia3 mallorquins en castella una bona estcna fins

que veim

Elm estan escri ts

en casteua i

tanbé el.s

hi agrnda posa la fantasmgOrica "i" a Andratx

(- ¡

que

posar

una

hi ferem!

).

salutació

¡Ah!,

en

s 1 han dignat

mallorquí,

perO,

després del "saludo" en castella.

1 1 error i ens sentim per dintre rana.tadament ridículs i i.rrb€cils.

El récord el té el.s tres papers plegats que presenten les

festes

de

Sa.

Cara-Son

11

Curt; aquí es junta tot: salutació en castella,

texte en castella i An:lratx I

fi.nalnalt

el

am

la "i" (¡Olé!).

progrnrra

Tmtbé el llegim

de S'Arracó.

de

en

i una petita salutació en mallorquí

nootre que a

després

1' hora de publicar qualsevol

en

tipus de prograrra ho :fagin

castella . i si

m vola'l,

castell8.) ,

1' Ajuntament

rmllorquí,

es pot fer bilirgüe (rmllorq.ú-

pero sarpre oot>

la nootra llengua

(:faltaría

a davant, ja que és l'oficial i la traducció

A Arrlmtx toma desapareixa la "i"

es :fa del mallorquí al casteua i no a l'inre-

feta en castella

de la mateixa,

més! ).

festes

Per acabar, acrnsellar a

que <XlTl que

és una lletra oolt

pri.Jreta es

vés.

fica entre les altres quan l i ve en gana •• Una altra cosa: a les parelles que aquests . darrers

s 'han aninat a

arzys

fer

de

hall

saló i a ccncursar a les festes, si ro

sal

Esperem que, a poc a poc, i

oot> oolta

paciencia poguem aprendre a llegir i a escriure en la rn:;tra vert:adera llengua.

de S 1 Arracó i voleu participar al gran ccocurs ''pc.p.llar" (¿és tna c:azya?} de ball de saló ·de S 1.Arracó (sólo para pare~as de s 1 .Arracó}

teúu que anar a 1 1Ajurtanent i canvi1n 1 1 adrec;a,

que

ja que a S 1 Arrac6 se 1 l.s

hi · ha oocrt'egllt CII'!?fi!'Ü.tzar

tn

ccocurs

ball de saló ¿pcp.üar? rxmés per a

del petit rucli

vos

d 1Arrlratx:

de

parelles

¿sera · pa;s:ib1e

tmta discriminació?' ¿tna parella del Port d 1 An:lratx, de Carp de M3r o d'Arrlmtx pct>1e

ro pot cxncursar a S 1 ltrTecó?:

aixO ja és

el ro va més.

ASESORÍA FISCAL PINTURA Y DECORACION ESTUCO VENECIANO

C/ Ba,aDa, 6 -!el. 105492

AIDllfl

(lallor~a)

Lr-.............................._.........~-·--·~~A-~-~--~.-.-.~~~~~~~·~2-1.-.-~7-1.~~~~~~~~~-~l-~~.-.~~~:~l-0~-5-7.-~.-.-.¡ CA2PINTI21A

TELE • CONTROL

¡¡.IIJ.

Gabriel Pujol Barceló

eftrtUatd c.a

1\A!IBl&yDecOración

- asetRODOMEsncos - RIPARAQON Y VENTA .

DE TELEVISORES Cl1Uec .... 71 Tel. 8711 82 C/. Metí.. Ftexaa, · 3

•

Tel. 10 59 41

•

07150

ANDRAITX

Pto.Andrllitx

12

BIBLIOTECA MUNICIPAL per Rafel Oliver Grammatico Després

de

les

vacacions

seva activitat habitual, mateix horari,

és

a

a

dir:

del

mes

partir del de

dilluns

d' agost, divendres,

a

di vendres:

la Biblioteca tornara a

la

1

el

de de

setembre, 15 a

20

i

amb

hores,

i

els

dissabtes, de 9 a 12 hores.

El darrer acte públic es dugué a tenne el dia 20 de juliol. Vingueren a la Biblioteca els joves premiats al Concurs literari: "Les mil paraules", i ·llegiren davant el públic les seves obres.

Els participants foren: J<UB Jf! Mir Cablllero

arb

''lfu trozo de papel"

Gemnh M:lnn> <1lrTas

amb

"El Último poblado celta"

JuliA M.M:u:tínez Rooselló

arb

"L' agonia d' un poble"

arb

"Preludi"

F~

Cacy

Albertí

Cal

destacar la presencia de na Ca-

ty Albertí que és la única participant del

nootre Municipi,

i

coocretament

del

Port

d'Andratx.

en concret cel fet físic joves

escriptors

idees, il:lusions i

ens

d' escriure.

contaren

maneres

de

les fer

Els seves

i

entre

tots passaran una hora i mitja ben divertida.

Després, un servidor, aninit es especie de debat,

a

011

es xerra de literatura i

A la vetllada literaria hi

assistiren

una vintena de persones i esperarn que,

mica

13

~

· nuca,

n' aquests

la

gent

d' Andratx

esdeveniments

esfor<; per acudir a

la

i

s' acostuni

fagi

a

-Vida de Rarin Llull arrb diapositives

petit

tm

Biblioteca:

segur

(Bonner) - Tradicicnes nilgicas de las

que tomara a casa ben satisfet.

Pels prÜxims rresoo,

y Pitiusas (Garrioo)

continuaran

fent

activitats a la Biblioteca, fora de l'horari d' oberWra i per tot el

can tenne

a

servei

d'.Andratx.

socio-cultural Seg.d.rem

- Literatura i societat

(López Crespí)

A cau d' orella

de

-

a

adllts

tots

en el.s núsics explicaran les

Tenirn tamé

més fmmoo podren

Gabriel Janer

, ''112J.U.C:1 ,...._~

Arrtmi

~,

Micpel Ray6 Ferrer,

Bcrner (prestigi.ós lul:lista), Carlcs

possibilitat

fer

de

cin-:f&un al l1arg de 1 'aw arb ro1tnoses pel:licules can: ''La familia", ''Tanates verdes

En fi, Entre e1s escriptors

la

tritx:s", entre altres.

d:res tocades i els .instrunents e1ptat:s.

Vi<tll Ferrarm,

temes més.

ens xerr:in dels temes més

m ocmert pedagOgic de núsica per a

oo1plat· arb:

cantes per

(Valriu)

I algl.ns

diversa; i :int~ressants. TarDé ci.1rEm a tenne

els ¡{blics,

( sessions

ciJent

a la Biblioteca els millors escriptors de M:ill.orca. per cpe

islas Baleares

Arrtmi

Garrioo,

Miquel Lépez Crespí, Catalina Valriu, etc.

OCIIPtan

arb

tota

serie

1..l'la

d 1activitats cultl.lral.s cpe a be1 segur paren

:inteiessax a nolta gErtt i

fer oblidar

micpeta la televisió,

video,

el

el

1..l'la

sofa

(tan cC.roodes), i ··mirar d assistir a n aquests 1

actes

(gmb.üts)

i

1

cpe ens paren enri._guir

culturalment.

I ens xerraran de:

- Als éssers hunans els · encante les histOries Esperan

(Janer) - Lectures poetiques cx:rnentades per 1' autor

(Vidal) - Os educatiu dels espais naturals a Mallorca (Rayó)

que

per la f\Jndació

el

progra¡ra

"La Caixa")

per la Biblioteca M.micipal

i

( facili tat

organitzat

sia del vastre

gust i que' l pogueu gaudir al llarg de tot

l'any.

Rafel Oliver Grarimltico

CARrERIA SNACK-.BAR

<!Duíjote CAIP DE .MAl · MALLORCA

-1-· ·-1-- 1::::. ¡

·= ¡

-=·

BPAIACION Y RNTA DI BICICLETAS

.......... ............ ......, (

MIDIW'nC

T..... RO 8'7_.,10

PAGINA PARR()(¿UIAL. En aquesta secció parroquial de

la nostra Revista N1 ALÍ,

han reali tzat una entrevista a n 1 en Jaune Gelabert Palmer, "Caleta" pels andritxols, que és Escola M3jor de la ParrOquia des de fa

arws.

uns 25

Tots el coneixan per la seva am:iliilitat en el tracte

cmb la gent que s 1 acosta per la Sagristia i també per la seva

disponabilitat ajudant a

les celebracions i

adesant el Tarple

Parroquial.

Em reb a ca seva,

un calorós horabaixa de mitjan agoot

i 1 1 entrevista és breu perO distendida:

1.- ¿Quan

comenga el teu contacte

amb la Parroquia ?

Bé, fer

de

nin,

la primera

des

de

que

comunió,

ja

vaig

fer

temps,

el

aquell

d 1 escolanet.

En

rector,

Gabriel

Mn.

una escolania i De

llavors

1 1 al tra,

vaig

funda

Rebassa,

jo m'hi vaig apuntar.

enga,

d'una

sempre he

manera

estat

a

de

aficat

dins

l'Església.

D.

amb

Després,

Miquel

Mas,

feia d 1 escola a les Festes i Solemnitats Més tard, major d 1 Andratx, per ajudar,

1 1 Escola

quan va morir

em vengueren a

cercar

que vengué D.

Viceng

fins

Orvay que e m va posar d 1 Escola maj or.

D 1 aixo, deu fer 24 o 25 anys.

2.- ¿

Com t 1 hi

sents

fent aquest

servei ?

que veritat

La molt bé;

el

que

m ho sent de

res

A a

més,

canvi

és

que

faig

ho

veres.

1

gust.

Ho faigamb molta fe. A més, et diréque

ho i

Hi

faig

sense

m1 hi faig pas

perque molt

sense

voler

sent

1 1 equi vocació

més

va ig fer de jove és

no

grossa haver

que estat

capella.

de

de manar

vacacions.

3.vist

En

tots

passarper

aquests

1 Església 1

anys

has

d Andratx 1

15

mol ts i

de

vicaris.

rectors

entre

capellans, ¿Destacarles

alguna

cosa

més

per

No

voldria

el

primer

D.

Pedro

deixar-ne

que

tepe

Suasi,

cap,

records

Després

pero és

· de

vingué

D.

que

D.

i

Miquel Mas i

vingué D.

d' anys, entre vicari

i

el

formant

nostre

rector.

equip.

poble,

es féu e arree que

arribam

de al

molts

hi esta

vingueren D. Antoni Bauc;a i Pérez,

Després

Cabrer.

J aume

Gabriel

Quan

deixaren

5.- ¿

igual,

ni

sinó

diferents.

més antiquats

i

col·laborar

que

vegades,

ni

millar

pitjor,

han

Algúns

ha

d' al tres més

tenim

Andratx

molt hi

de

fa

diferent

de

les

anys,

30

¿Quines

Supos

és que

diferéncies

resaltarles ?

més

aquells no

ara,

a

que

ha

hi

encara

havia que

venia

estona

l'Església.

temps

Cree

que

més

fe no

Andratx

en que ha

estat _dels pobles més devots de Mallorca Record molt

dematí

A més,

ha

mal

exemple,

que

els i

a

cris-

· és

en

quan no hauria

defectes no

i

debilitats,

som

distints. més

en

i La

la

els gent

nostra

6.- ¿ Vals afegir res més ?

Sí, i

la

vull dir que

salut

timó. cosa

estranya,

m1 ho

Per

fins

que pugui

permeti,

aguantaré

acabar,

que

pot

pero

que

i sent: quan em mori, ben

alegre,

amb

voldria

sonar és

el

dir

una

mica

que

vull

vull un funeral

1' al·leluia

i

tot.

Res de tristor, perque tendré !'alegria segura i plena d' haver passat d' aquest

dir

gent

o mol tes vegades,

és

fe que en les debilitats.

moderns,

1 'Església

!'actual.

estas d' acord.

Puc

passa

estat

segons

o

20

a

que

s 1 hauria de f'ixar

el

si tuació

en 1 1 Església?

de ser així, ja que tates les persones

una a

El

donam

cristians

amb · ells

La

donam.

el que la fes es fixa,

d 1 ells

el

JO cree que lo millar és l'exemple

fins

cap

sinó

recuperar

Parroquia,

meves possibilitats . .

4.-

per

nivel! de fe en Crist i

pero he intentat seguir la seva línia i

d 1 Andratx

la

que

estat

tians

tians

actual-

pero pareix

Que podríem fer els cris-

Marc

contemporanis,

la

acti vi-

Andratx,

Joan

temps

dir

a

Pare

ment, amb D. Joan Perelló. de

és

el

primer amb D. Santiago Corte i,

He

només

a

per tot.

Després

D.

Ara en vénen pocs, no

Gabriel rebassa. El seguiren D. Rigobert Cortes

gracies

Congregació i a al tres grups i tats.

d'ells ?

1 'Església,

aquel les

misses·

primeres

les

que

jo

estona,

els

joves

a

assistia. venien

Món al Pare.

M. Montero

LtJQUEsiA

SOR

16

Una andritxola, Filla de la Misericordia, model de caritat Na Margal ida Esteva i 1

d Octubre de 1 1 any 1837, filla

Ferragut, nasqué a Andratx el

dels

esposos

Antoni

i

mes

Mariana.Eren

dits de can Tonietxo.

Ben joveneta sentí la crida a la vocació religiosa.Aquest text de 1 Evangeli il:lustra el moment trascendental en que tot home 1

o dona sent la crida del Senyor, estimats d 1 una manera mol t

especial

per Jesucrist,prenen el camí: "Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels i

dels qui ell ha decidi t

cridar, perque ell,

qui

1 1 estimen

que els coneixia des

de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així

ha

estat el primer d una multitud de germans" (Rom 8,28-30).

1

Rebé 1 1 hBbi t blau i el cordó de la recent fUndada Congregació de les Filles de la Misericordia de mans del P . Fundador-D. Gabriel Ribes de Pina- el 10 d 1 0ctubre de 1 1 any 1858, a la vila de St. Eugenia.

Comptava 21 anys d 1 edat.

Prengué el nom de Sor Luquesia (en

record

del

primer

terciari

de

St.Francesc d Assís).

1

El di a de Nadal de 1 1 any 1859, professa com a religiosa a la Capella de la casa del fUndador. Consagrant la seva vida i

forces

al servei dels més debils: "I tothom qui pel meu

nom

hagi

germanes, pare, mare, fills . o camps, en

deixat

rebra

cases,

cent

germans,

vegades

més

i

posseira la vida etema" (Mt 19, 27-30).

Aquesta

Congregació,

en

etapa

de

naixement

es

proposa

entre d 1 al tres activi tats, i donada la manca de personal d 1 assistencia sanitari, cuidar els malalts, en tot i pertot arreu.

El salmista ens diu: "Feli<;; qui s 1 interessa pel desvalgut en temps difícils el Senyor el salvara.

El Senyor li guardara la vida el fara feli<;; a la terra no el deixara a merce dels enemics" (Sl 41,2-3) El 28 de Desembre de juntament amb quatre

Germanes

més

1 1 any (Sor

1859,

embarca

Angelina

Roig,

cap

a

Sor

Ceuta Llu:Lsa

17

Feliu, Sor Martina Moragues i Sor Cosme Oliver). · Conservam un docurnent grafic excepciorial de les cinc religioses que partiren cap a Africa.(Sor Luquesia és la primera a la dreta) .

A Ceuta serviren a l' Hospital de Sang durant la guerra del Marroc.Deixaren un gran record

de

la seva

tasca.Per

elles fou estímul vigorósi refor<; de la seva aptitud de servir

amb

caritat. altre graó en la seva · pujada cap al

Un

cel,

fou

quan,

l' any 1865, Palma és un focus del "Calera Morbo" que s 'estén n?lpidament.

Es tanca un cordó sani tari

i

15 Gennanes de la Misericordia, vetllen els

infectats

del

Sor

Luquesia acompanyada per al tres

curen,

renten,

colera.Ella,

donen el

concretament

a

menjar

i

!'Hospital

dels Caputxins.

Miraculosament són salvarles del contagi.Acabada la tasca, i com si res, amb l' alegria de servir per amor

de

Déu,

tornen

als

seus convents de !'interior de l'illa.

Sor

Luquesia,

conten els

qui

la conegueren,

era d 'un

caracter jovial, viu i emprenedor.Una dona decidida, de petita estatura, · pero d 'un fort taranna.El seu cor vessava un amor irnnens per a Jesús i per als germans.

18

L'Evange li ens parla d'aquest doble amor: "Perque tenia fam, em donareu beure;

i

era foraster

i em vau vestir; estava mal al t

em donareu menjar, i

em vau

t enia

set,

i

acollir; anava

despullat,

i em vau visitar; era a

la pressó

i vinguereu a veure'm.

Llavors els justs li respondran: Senyor: Quan et vam veure Quan et vam veure foraster i

afamat,

i

et

donarem beure?

et vam acollir; o que anaves despullat,

i et vam vestir? Quan et vam veure malal t o a la presó i vinguérem a veure't?.

El rei els respondra: Us ho assegur: tot al lo que féieu a un d' aquests

germans

meus més petits. a mi m'ho feieu". (Mt 25, 35-40) D'aquest fort caracter, narraré una anecdota prou significa. tiva: una vegada,

durant

aquesta epidemia,

dos

qui possaria un mort dins el taüt, ella tota

empleats

discutien

sola se ' 1

carrega

i

el posa dins el feretre.

Pel setembre de 1 1 any 1870, la "Febre groga" assota Palma.

Altra .vegada una malaltia molt contagiosa s 1 encamava dins Ciutat.Les Filles de la Misericordia tornaren a esser capdavanteres front, i entre d' elles no podia

~altar

en

aquest

la nostra estimada Sor I.uquesia.

Ha arribat al darrer graó de 1 'escala de la

Cari tat .Aquesta vegada

es contagia i caigué malal ta a la casa a on servia.

Jesús diu: "Qui no pren la seva creu i em segueix no és mí.~

digne

de

hal..lra. guanyat la seva vida, la perora, pero qui 1 'hal..lra. perduda

per causa meva la trobara". (Mt 10, 38-39) El Senyor la cricta el 3 de novembre d 1 aquell mateix any, a 1 1 edat de 33 anys.

Durant aquells onze anys, endeffiés de les tres fites esmentades, a ben segur servir com a bona religiosa en el seu convent. Tal vegada aquestes tres

"joies"

recordades

formin la resplandent corona del

seu

en

aquesta breu biografia

testimoni

rodejades de petites "perletes" formades

en

fidesl,

pero

estan

la vida quotidiana de

l a corrn.mi t at i l a pregaria.

Enterrada al cementiri dels apes tat s .Hi acudí mol ta gent.

Tothom volia un record seu- li prengueren el cordó i enterrada dins un taüt.

la medalla-. Fou

19

Estimada pel poble que la veía

servir,

en una entrega

total, sempre alegre, escaJ'Il)ant amor i misericOdia.

Aquesta tasca

dui~

amor per els qui sofreixen.És

t.m

a

terme

en

silenci

reflex també i

t.m

i

compasió.Un

exemple de Maria,

la Ma.re de Déu.

Sor Luquesia, dona forta,

dona creient,

dona entregada

al servei, deixa Andratx per t.mir-se a la tasca de 1 1 Església, desde la seva situactó com a dona i monja.

Estímul i model per l es andri txoles i

andri txols

d 1 avui

que t reballen des de diferents CaJ'Il)S, en el s ervei envers e l s demés .

L 1Ajuntament de la nostr a vil a l i dedica un carrer . · A.Ensenyat

El dissabte,

29

de

juliol,

(Mare de Déu dels Angels), a 1' Ofici.

es celebra enguany · la Festa del 2

amb assistenc ia

de

"les

Hi hagué refresc a la Plaga de 1' Esglés i a. ',

Madone s"

que

d 1 Agost hallaren

20

'

/2:)0, ~ ~-"''"" UNES VACACIONS DIFERENTS

"O'Belén nace el día 13 de febrero de 1990 •.. ''Belén sufre sin saber que sufre. consintiendo que los demás

la peguen.

Belén se hace

Belén

tiene

"amiga" de

muchos

los demás

problemas

y

sus

padres no pueden atenderla en condiciones, al parecer s.on alcohólicos ...

"Señor,

ayuda a

esta niña que

lleva el nombre de

la ciudad donde

Tu

quisiste nacer ...

"Decidi mos que la Asociación llevará el nombre de nos necesitaba y por la que no pudimos hacer nada.

la primera niña que

Para que nunca

se

nos

olviden todos los que están esperando nuestras manos.

La

"0"

de O'Belén

quiere decir cualquier nombre,

de

cualquier

niño

de cualquier parte del mundo ••• " O' Be].én és una Associació que va surgir aquests arzys per praroure i obrir "Cases d' acollida" per a nins i nines que no

tenen una situació faniliar adient. N'han obertes a Alcal8. i Albacete

i tenen en proj ecte obrir'-i'le més: una casa, monitores que les hi d<nen

Aquest estiu, i

allo que els manca:

aixo és

~

pis, arb set o vuit nins cuidat per m::nitors i

una fanília.

la nova que vos ·rolen clooar, el grup de Cari tas-Andratx decidí

convidar els nins de "O'Belén" a passar tmes vacacions a Andratx, tmes bones vacacions a Andratx,

i en vingueren tres, acarpanyats per una m::ni tora, que jtmtament amb alstres nins arreplegats

21

d' altres llocs forrraren una família nanbrosa que, durant dues setm:mes s 'ho passaren de lo més

bé. S' instaliaren al casal de la "vella rectoría". IUes aliotes estigueren seq:Jre amb ells, altres perscnes les

a~

i ajudaren a les feines de donar menjar i neteja, i

els nins disfrutaren

i aprengueren l!X)lt, sobretot aprengueren a conviure i a estinar.

Els rratins els dedicaven generalment a repassar un poc els llibres d' Escala i

tots els

horabaixes anaven a la platja. Tanbé feren passejoo éiTb barca i al.gLm.es excursirns de tot el día, conguent el millor de la nootra Illa.

Els nins s' ho passaren bé i

en cap m:ment es recordaren que hi ha una oosa que es diu

televisió.

I les perscnes, joves i rrajors que els acarpaqyaren, els que feren les feines de preparar el menjar o la neteja, els que tingueren atencions cap a ells, ho feren de gust i n'estigueren contents. I foren de veres unes vacacirns diferents ••• !

1

22

No té nom ni estructures, pero funciona, i ja és el quart any.

Li deim "1 1 Escaleta d 1 Estiu" i ho és. Vint i

cinc nins

rents edats vénen cada dimarts i dijous dels mesas de ganes de

tornar.

Un grup de

hores cada setmana, cuidar els nins, dibuixos i

joves

els dimarts

fer-los

i

llegir,

els primers calculs'

i

al·lotes

fer-los

agost,

i

tenen

gratuitament,

1

de les 11 a

escriure,

nines de dife-

juliol i

d Andratx,

els dij ous,

i

unes

les 13 hores,

fer-los

fer · els

els nivells són diferents'

des

de

a

primers "parvuls"

f ins a octau d 1 E.G.B. També

juguen amb ells

i

comparteixen un trog de panet i

un tassó

de

"Coca-Cola", i es fa una bona convivencia.

La idea d 1 aquesta "escaleta" va sorgir fa tres anys en el Grup de Caritas, i aquest

~stiu,

per quarta vegada s 1 ha dui t a

terme.

Cari tas-Andratx la sostén

i la mantén. Enguany 1 1 A. P.A. des Col·legi "Es Vinyet" ha col·laborat amb 1 1 adquisició de material · didactic,

i

també ha

coHaborat

el

Col·legi

Ramon

Llull

amb material.

El primer any els assistents foren una dotzena, i

tots els que vingueren

el primer any han continuat i

se n 1 hi han sumat d 1 al tres fins

enguany les dues

s ha format,

dotzenes,

i

1

entre els nins

i

a

sobrepassar

els

"moni tors",

com una família. I els nins i nines tenen ganes de tornar.

A finals

d 1 agost,

un dels

darrers di es férem tots

a una platja gran i hermosa.

EL GRUP DE CARITAS ANDRATX

junts una

excursió

23

COLONIA

ESTIU

95

26 juliol - 1 d'agost SON PERDUT (CALONGE)

El passat dia 26 de

juliol un grup

de 40 n-i..ns i joves d' Andratx i c:ararca sortírem di~,

de ColOnia per 7 possessió

rmllorquina,

a

Son Perdut,

una

terme

de

dins

el

Calooge.

després,

el merescut scpar.

~a ambien~

Al vespre,

en l'Edat Mitjana,

ja que era el tara principal de la ColOnia, i, per

aixo, férem un joc de rol,

anb cavallers

prínce¡:s i princeses i donzelles ..• dimecres demtí.

el

Era

1' Ajuntament

sortí

amb 40 bicicletes,

cap al que

Un

camió de

casal,

carregat

arpr8ram per a

fer

Es

fa 1 'hora

d' anar

al

perO

llit,

és difícil dormir, quan un no rooca 1' altre tooseig i,

1' al tre

sin5,

el

fa riure.

És

ben entrada la nit quan no es sent a ningú.

les excursions i sortides. lbs

i,

sis mni tors hi anaren també al

dels

natí per a

acorrlicionar el

lloc.

La

resta

de rronitors, nins i joves ho feren a 1 'hora-

Al

dijous

derretí,

sortim

d' excursió

amb autocar fins a la Colónia de Sant Jordi per alla pujar a la barca que ens dur8. fins

baixa.

al Parca Nab.lral de GAmmA. Fru una excursió L' autocar ens Calooge, caminada.

i

fins En

al

deoo casal

a

la

férem

Plaga una

de bona

arribar hi hagué 1' acarodació

a les habitacions i un lxn bany a la piscina

meravellosa, el paratge especial, tranquil

i

de delfins

senpre que

el viatge

acarpanyats per un grup

sanbla ens

escoltin,

narins, aus, tota mena de peixc:s

corbs

també ens

24

acarparwen. Després de

1' arxipeüag, els rnés

fer

entram al

la volta a

Port de

agosarats puga1 fi.ns

tot

El di.ssabte, tinguérem taller al rratí

i

oob ' piscina.. Ens visita D. Joon i celcl>rarem

Cabrera al

la resta se'n va a la platja per a

Castell,

una Eucaristia abans de dinar.

barlfcrr'-

Al' horabaixa un ginkana brut i

se fi.ns al migdia. Un dels nostres trepi tja

d' aquest

un erigó

d'Or a1 bicicleta. Un grup es perd,

i

estigu€ran fi.ns

a

la

partida

t;regua1-t-li pues del peu8.

Després,

sortíran oob la

a la Cava Blava, Tots,

ni.ns,

S

i

allí

joves

i

adelanta,

S

1

d' excursió

altre

queda

a

cap

Cala s'altre

darrera. . .

cxnverteix a1 una histOria 1' intent d' agrupai'-

el bany obligat.

oos tots. No ho aconseguim fina a les 8'45.

l'l'U1itors

disfrutaran

Després,

de tomada cap a la ColCnia de sant Jordi, sanniavem amb el gelat que alla ens

A les 9 sq:>am a la platja i després, passetjar per Cala d' Or, enmig de guiris. A les 10' ::D

erprenem el cani Una mitjana

de

retom cap al Casal.

de 10 aturades per bicicletes

esperava. Un passeig per la Colonia i tornada

e~.

al Casal.

filada de 40 bicicletes no és curta, no •••

D.ltxes,

sopar,

vetllada

amb

encterra féran

El grup es rcnp,

és que una

i

dances Al

i cangons, jocs, diversió ...

1•

es

fi.ns

barca

élllb aquella aigua tan cristal:lina..

sols

1

sortíran

després

dematí

Cala Egcs

taro al berenar.

del

diumege,

amb bicicleta.

excursió

Estiguérem

a

a la

platja fi.ns hora de dinar.

Una peti ta reflexió

d' en

M:lrolo

féu

que caneng8.ssim el dia un xic rnés age:nranats.

Un rratí de tallers i

bany a la piscina.

Al vespre vetllada i a dormir.

',

A

1' horabaixa

medieval, élllb 'Jestits

prepar8.rem i

ball,

un

sopar

amb prínceps

i princeses, bufons, família reial, etc.

25

El dilluns daratí,

El dimarts al rratí

tallers al Casal,

recollírem

totes

piscina i a 1 'horabaixa preparar la vetllada

les coses i féran el taller de seriografia

nusica.l.

( estaTpar

Aquesta sortí rrolt lltüda.

Els

nins .

vestl.laris

els m::nitors,

i

diruegs,

mentre

que

sense tarp:; per preparar-ho,

després

de

inar i

torTilren cap a Andratx,

quedaren

d' allo

records,

repartir

cansats, esgotats,

perO arb ganes de tomar-hi 1' any qui vé.

irrprovisaren can pogueren.

Fru divertit i

que

més bé.

I ElS JOVES S' esfor<;aren preparant les coreo-

grefies,

camisetes)

Miq..cl ~ b'roig

acatilrEm a les 12 de

Club Esplai "Garrafa"

la nit nedant a la piscina can a caniat.

El Club Esplai "GARRAFA" els

a

tots

i

nines

i

joves de la Comarca que a

finals

del proper mes a

obrir

la

pares,

vol informar

nins

de SETEMBRE, matrícula

per

vulguin participar a

les

del

que

Club

d' Esplai,

tornarem als

que

acti vi tats comen~aran

a partir del mes d'OCTUBRE. Les edats són de 6 a 16 anys

26

'

OFICIS A ANDRATX per Rafel Oliver Grammatico BIEL TOMAS ENSENYAT

(ADMINISTRADOR "TEATRE ARGENTÍ")

P.- ¿ Per

P.- ¿ Can i quan es va construir el teatre?

Després

tarps tomaren cap a Andratx,

tres fills, que

f'era1

tma filla i

a

el 19J4,

un grnpat de

Sud--Arrlerica.

un tal Sr. Pitoo, argentí,

meu padrí,

d 1un llarg

Maci.B. Ensenyat,

Els

arb

argentí per

haver estat el rrotiu principal de la creació del teatre.

accrrpanyava

P.-¿ · ~ es feia al

arb el qual el

t:ingué la idea

R.-

Teatre

ccm:nc;anent ?

principalment,

i

després

sarsuela. Els actors solien venir majoritariarrent de Ciutat.

El construlren arrb el i

al país

duros

de CCI'Etru:ir un teatre .

del Sr. Pitoo

el non de teatre Argentí?

R.- En agrcüment

R.- Els meus padrins anaren a 1 1 Argentina

a finals del segle XIX.

que

'lr:f/o

de capital

meu padrí;

el 25% del

arrb tma base d estrucb..xra forta 1

i

de columes

P.-

¿

Arrb

quina

Una

maqu:in8ria

maqu:in8ria

ccnptavert

llavors?

1

de ferro i oob el lTE!'€s que es treia d es R.Calp

de~.

S 1 ina1..Jgur8. 1 1 any

1912

i

li

pa:;aren

tarps

( 192:4) ,

la Península. el 11<l'lrle "Teatro Argentino" .

duita

pel

nova

meu

en

aquell

padrí

desde

27 P.- ¿ Hi ha hagut qualque periode · d 1 inactivitat?

local,

( qualque vegada als

teatre) ;

R.- Sí, i gros. De l'any 1936 al 1940--

passadissas

del

també es cooverteix en coHegi

i

electoral quan pertoca.

1941, el tarps de la guerra, l'Estat espanyol es va fer

c8rrec . dels

del pdJle,

i

d 1 ells

m

el rx::stre teatre:

requisaren 1 1 edifici . per carplet i

vingueren

rnaquirl8ria

rrn.mtaren

els

soldats;

amb

la

CCm funciooava la

P.- ¿

locals més grossos

selecció

dels

fil.rrs ?

R.-

Anavem a Palrra i triavem les pel:lícu-

les entre tres grups de diferent qualitat.

el "Cine rruevo" a "Can M::>reno", (ara "salen

futimament

recreo") • A n' el pati de butaques hi dormía

ció de D.

la trepa,

(DistribW:dbra de Ciutat), que arrb el seuajud

a

· als piS03

la llotja els

també

superiors

suboficials, s 'hi

i

acarodaven

les trqJes. A 1 'escenari i camerins hi hagué les

diferents

fi,

foren ms anys

i m

EnS

rnillitars.

dependencies de

foscor

pel

En

teatre

queda més ranei que aguantar.

hem

Rafel Salas

pogut aguantar

aquests

darrers

i

Lluís Segura

cinema

el

anys,

D.

ja

a

que,

Andra.tx, envers

de

pagar el loguer de les peHícules hem anat a m tant per cent, i així

hem evi tat els

riscs de les sessicns arb poca gent.

que més

P.- ¿ A més de teatre i ci.naTa, s'ha fet?

~·

P.- ¿

€poca ha estat

la

rnillor

pel negoci?

R.- Hi va haver 1 'apogeu de la sarsuela

actars prin::ipals

(anys 1944-1945-1946), arb can:

hem d 1 agrir rroltíssim la coHabora:-

Ricarcb

al Principal i

al Líric,

Frarci.sco

Marcos · RecX:rm,

( d 'Esparles) ,

hi hagué una bcl1a

etc.

Es

des PiS03 (part cCmica)

teatre:

canviarlt

el

del 1965

trespol,

al ·1988 han cawiat tres cq:s

i

roobles,

tot ben ·enrajolat. Del 1964 les l::uta:pes

ja cpe és la part que més s' esperzya.

Tcni

f'eu tarDé

en Ped:>r

alguns més,

i

al

Tarbé

la tarporada de sarsuela local arb en Joan Vives, na M:lrgalida de Cas Metge,

fw

al 19'75. L'aw 1964 f'erem una gran z:-éfarne

la llotja,

capell.ans D.

ViCen; Orvay.

totes

Booch

€poca arb els festivals

pq::W.ars organitzats pels

Pioornill i D.

tmbé:

actl.lava

que

1\trira.l.,

R.- la millar de

can

P.- ¿ ~

genere

cinéfil és el preferit

al pdJle? R.- Els fils d'acció han

tingut rrolta

acceptació, i tarDé els l'li.Eicals.

en Bernat des Jutjat, etc.

Tarbé actl.la a

m

festival

Enser¡yat

"de cas r.brzyo",

can<,;:crlS,

can "la caravana",

en

cantant

Biel

P.- ¿ ~ catula té el teatre ?

diverses

acarpanyat

al

R.- El

i

teatre

té

ms

la cabuda actual

1.00)

és

metres

nanés

piano per na Bel de Can M::>reno i es sabater

quadrats

de Can Trias al violí.

225 butaques, jaque no feim servir la llotja

Can

a

ooses

extra-artístiques,

durant

ms quants anys hi juga als escacs el

Club

de

ni els anfiteatres. Als boos tarps del teatre

1 1 he vist arnb més de OCO persooes.

28

problanes més greus han tingut

~

P.- ¿

al ll.arg de tots aquests

aizyS

?

1922. Hi va haver una escassesa rrolt

fari:a

Hi hagué a1tre els 006

ferro.

socis una crisi local.

El

Sr. Pitos volia

verrlre el teatre pel seu ferro

que acpest era 1001t catplet

seva

la

fru

~

El meu padrí e' espavila

i així ho va fer.

especial

decarat.

i

per

L 1 esdeveniment

per televisió esparzyola.

P.- ¿ Des de quan i

estat el

quin ha

rrotiu del tancanent del teatre després de

més 00 ruzys d' activitat ?

que verrlre ell era el primer que tenia dret ~lo;

fama

i

així es

i

i digué al notari · que si el teatre es tenia

a

que

esparzyola a rodar al teatre, ja que cmsiderava

pcs8. en contacte ant> una aTpresa per tal de fer el negoci.

José Cela,

vingué a Amratx aTb tn equip de televisió

R.- El problema més greu sargí 1'81'\Y

al país de

~lo

Nobel de Litera:b..Ira,

R.- Esta tancat

tarporalment

de

des

Carpm el

jurw de 1994, i els rrotius han estat diversos.

i

el teatre

01timanent

queda. definitivanent propietat de

la nostra.

i els videos és rrolt grossa i així, a Mallorca,

fanília. El Sr. Pitos se'n toma a !'Argentina.

dels 260 cinanes que hi havia, aquest d' Andratx

7ff'/o de la part del Sr. Pi tos,

la

catpetencia

dela

televisió

ha estat tn dels darrers en tancar les portes.

P.-

¿

Quínes

hanestat

les

pel:lícules

amb més ex¡_t ?

Als pobles

de

Mallorca,

acUJalrnent

nanés

resten actius els d'Inca, Manacor, LluaJEjor;

R.- Sobretot les . peHícules d'en Mmolo

Escobar, can ''Un beso en el puerto",

i

les

i a 1' estiu: Sóller i Alcúdia. Jo. els darrers

ruzys,

he arribat a

fer una sessió per a

etc.

cinc espectacbrs i així, cx:nptant que posar

Després taTt>é vingueren una serie de títols

en funciooatrent la calefacció an costa més

de na Sara JVtntiel,

del

N'Ataúo M:>lina,

genere ''westem"

catastrofistes

arrb

i

1' eclosió de filrrs

''Tiburén'',

''El

roloso

a1 l1ams, etc.

Sa!pre

han tingut les pel:lícules més

inpai ta11ts poc taTps després de ser estrenades

de cinc mil pessetes per sessió,

fet més difícil.

Sa!pre

1 1 assistencia

la

pero

de

he

tot s 'ha

disfrutat

joventut

de

cinema,

al

darreranent anava minvant i ja m bastava

per cd::rir les despeses.

a Ciutat.

P.- ¿ Setpre ha estat la família duent P.- ¿ Q..ri.ns han estat els esdeveniments

el teatre?

més inpai tants duits a tenne al local ?

R.- Hi. va haver una excepció.

R.-

Esdeveniments

ha hagut rrolts; tn

cpe

fru

inpx t:axt:s

pero ú1t:inanent

certanent

curiós

i

n hi

es prod.ú especial.

L '81'\Y 1987 es va fer una sessió de c:inena particular aTb

U1

1 1 81'\Y

1

film curts de vint minuts,

i aTb tn sol espectador al pa.ti de rutaques, es tra.cta ni més ni menys que del Prani.

1945 1 1 ~

una

distrib.ücbra

Palna ronés per tn 81'\Y.

1

senpre

m

ha

1964 el meu

en.

regentat

gema,

Bemat Suau i

BEGAMA SA

a

(Bemat,

resta

d arzys

fanília.

L'arw

la

la

a1 MaciA Tanas, m

servidor,

Gabriel

de

i

el cosí

crearan Maties).

la

En

29 Bernat ho deixB. al 1974 i el meu· gema al 1985.

D' enga

jo

soc

1' adninistrador

fins

arrb 1' ajud de 1' Ajuntament per

hi una especie de

avui.

tal

"cinana-forun",

f~

de i

peder

mantenir així viu el teatre que és la histOria viva de 8J an;ys artístics a Andratx.

P.- ¿ Quin és el futur del Teatre "Argentí"?

R.- la llicencia poosible que continW:

esta

activa

1' any qui ve,

és

i

ltla abra:;ada: Rafel Oliver Gr:alllati.CO

no ho

sé. . . Seria interessant que pogués c;a¡ptar

EXCURSIÓ A "SA DRAGONERA"

El diumenge, 23

de

juliol,

es

féu 1' excursió a

Sa Dragonera.

Eren uns

seixanta, entre grans i petits. Partiren de Cala Fornells i arribaren a l'illot a mi tjan matí.

Tengueren bon dia

i

paella que prepara molt bé en Lluís.

a

1' ombra de

la terrassa degustaren una

30

~~~[E C E N T E N A R I

La invenció del cinema, 100 anys, la

polemica.

de més de

Entre

enguany

els

existeix

1896,

i

fa

cent

anys

constancia

aparells

destinats

a 1' obtenció i

reproducció d' imatges

fotografiques

en

teriim més

-moviment.

( sobretot

els

en

Així,

inventors:

diversos coneguts

germans

els Lumiere

als

Louis) ,

en Thomas Alva Edison,

EEUU,

Alemanya,

a

Ottomar Anschulz, i el seu electrotaquiscopi, i en Maximilian Skalanadovki

i

el · seu

bioscop,

a

Italia,

els Kinetografs d'en Filoter Alberini Bretanya,

Gran

a de

ÜMIERE

no deixa encara de tenir

seva

1893

C I N E MA

DEL

aparells·

els

Friese-Greene

William

i

als EEUU, comptaven amb una plataforma industrial i comercial que la majoria dels

seus

així ,

els seus noms són més

que

no

coetanis

els

no

al tres,

no · tingueren

que

menys

De

en

totes

formes,

graf,

les primeres pel·lícules,

Bouly i Demeny;

hi

Léon

el cronofotograf de Charles i

una

!larga

ens dóna la idea que no

de

ha

un

sol

del cinema en sí

!lista

veri tablement

inventor i

que

que

tenim

reial una

veritat,

els aparells de Thomas

Alva

resten

de la invenció del

a

bé

economic

la

Alva

que

esta~

fer

curtes, El

cinematografic

i

ideat es

completament

per

fou Thomas

deia

així

pintat

en

per negre

70 ANYS DE CINEMA A ANDRATX --------------------------A

moti u

anys

al tra

cosa,

Argentí"

i

Edison",

"Thomas

Edison,

mol t

a

documentals.

"Black Maria",

un

per

de

firma

el

comengaren

sempre estudi

partir

historia

ja que la fabrica Lumiere la

primer

cinema practica-

ment com defini tius, més

quasi

i

es

a

cinematograf

el

de Lumiere i Edison

sinó

a !'interior.

gran confusió entorn al tema.

En

realment

menys medis.

de 1' any 1895

Franga, . l'invent

i

famosos

merits,

Robert William Paul amb el animatoa

tenien,

Alva

Lyon

Andratx,

d' esser

1930,

inaugurat es

(1912),

cinema mut des al

després

en

de que

de el

dotze "Teatre

comen<;a 1' any

a

fins

1924

s'introdu!

fer

el

so

31

al món del cinema.

Després

de

a Andratx hi on es feia

local el

guerra

Can

era

mol t

fou

el

"Cine

Moreno. més

eren

Aquest

al

coincidí

Teatre amb

el

l 1 emissió

de

i

que

tancament

del

Argentí

el

local per part del seu administrador

els

purament economics.

idonis

per

andri txols

per motius

De tates maneres, el propietari del cinema no descarta la possibili-

Les preferencies cinematografidels

cinema

de

complí

així

la gent amb menys recursos.

ques

ani versari

es

en Biel Tomas Ensenyat,

i

més

70

passat

que

peti t

Argentí,

també

civil,

hagué un al tre local cinema:

Teatre

preus

la

a

Nuevo", ·

L 1 any

han

estat

tat de del

tornar a

seu

abrir

les

un

teatre

local,

portes que

suposa fins avui 83 anys d historia 1

les

pel·lícules

tard

el

musicals, que

"western"

i

més

agradava

local,

d 1 historia

d historia

més

a

la

també

tingueren

films

del

les

"Zorro", les

general,

i,

darrerament, que

mateix

d 1 exi t

mol t

en

d 1 aventures

Així

joventut.

els

d 1 acció

catastrofistes les tant

pel·lícules agraden

fer a les grans empreses multinacio-

i

artística

social

1

un viu

record

andritxols

que

i

Andratx,

a

per

a

tots

hi

han

els

viscut

a dintre tata classe d 1 espectacles.

Sens

dubte,

forma

part

el a

Teatre

Andratx

Argentí

d 1 un

bocí

poble~

de la recent historia del

nals dels EEUU. Esperem perdre,

i

es

deixi

com el

cinema

anys,

pugui

que -. no

que així,

enguany compleix cent

el teatre arribar al seu centenari, que

sera

l 1 any

2012,

i

que

ho

poguem veure tots plegats.

Rafel Oliver Grammatico

.. RESIT AURANTE

CARRETERA PUERTO DE ANORAITX

RESERVAS : 10 S6 8 1 07150 ANDRAITX

rtJeva

D.i.ra'.cim

~al i <bl ''}:arr:L.la'',

''gri.ll''

32

PAGINA LITERARIA per Rafe! Oliver Grammatico Continuam amb de la Revista, i a

el relat en deu capítols

de

1' autor

n' aquest número tenim el capí tol

d' aquesta

secció

Després,

comptam

cinque.

amb una petita poesia de na Cati Albertí que, aquest hivern passat,

fou guardo-

nada amb un premi al Concurs li terari "las mil palabras" de la revista "Maganova-Andratx". Per acabar, alguns apartats habituals de la secció.

"HISTORIA D'UN CAPTIU" CAPÍTOL V: (El sofriment és permanent, de l 1 infinit)

aillat

de la seva vida.

la

pass8

Esti.gué

pitjcr

~

fura'lt tot

ren cp:ttre l1arga anys.

i

regressió

obscur,

i

posseeix la naturalesa

e1:l:p;l

cioos m:risq.Jes cpe, t:llb esbojarratada valentía

a

i intrepidesa, lluitaven a nar OOerta centra

tn

~

tenp:;, ro veié a penes a ningú més cpe a1s COTpai'\yS

i

Osear Wilde.

En Q.úllen

seu3

GALIOTS

L 1 es'lU3SallE!1t

d' esclavitl.rl.

arociooal

i

psicolOg:ica

foo

total al seu cervell, resta en una ctesertica

11a1..5

turq.Jes. En les lluites a la nar,

les

esclaus de

g;lleres

rcrreni.en

els

acb3sats

a1s rens, intentmt repesar les farces recol-

zarrt-se al pal, senti.nt 1' i.nextricable bullícia cp.1e

fe:i,.m, vociferants, els pirates en incansab

regió sensitiva, nanés alterada pel ccntirru . le brega. En ocasions la galera d'en Guillan esfon; i sofriment de tot tipus de vexacions

sofria greus desperfectes, i abans de 1' enfcn-

a alta rrar.

sament de la nau, els captius eren alliberats

Llulta per sobreviure can rrai

hagués imaginat que es ¡:x>gUés resistir 1' adveP-

de IIE11.era nnnentim.i.a

sitat amb tant airositat i gallardia. S'aferra

una altra galera. Alguns dels esclaus, denos-

a ell una irrrnensa i

trant desesperació i

inextingible capacitat

seu

taneritat,

a

fugien dels

rroros

aguantar el físic al seu i tinerant presidi.

ofegats per les c:nades o atacats per algún

les

travessies pirates,

!largues

i

trafegudes

la galera a on renava

en Guillan, abordava sense pietat les costes, al 11arg i

oople · del

es lliuraven batalles

Medíterrani.

navals

en

gran peix.

rrorint

trasllat

de resistencia i autoccntrol que el permeté

Durant

nedant;

pel

poc

En Guillan

escararrrusses

navals,

tarps

després,

restava caut a

esperant

la

les

salvació

definitiva en prc.pícia ocasió.

Irclús les

cpe

hi participaven anb ard:iment desenes d 1 arOOrca-

A Alxiratx,

na Maria vivia la seva

angún.ia i solibJd sentimental de forma qt.a.Si erem!tica.

A penes xerrava t:llb algú i

la

33

seva pudícia i tímides a la

perseveran<;a en

accions

quotidianes

Alguns

pensar

cos esqueletic i

i veins que la pobra Maria havia

lJ'EI"e

quedat xirti>le.

Els

familiars

en lanentable estat al gruta a

feien

la

fose

Dragonera,

la

trobaren

interior d 1 una

trarolant

rroriren exhausts

seves

les

de

fred

bavejant

fastigoses, en ofegades

de

ranar,

el

denses

brcrneres,

convulsions

de rrort;

altres deixaren d existir als inútils 1

intents

de fugir de la galera, amb els ulls vidriosoo i ·un marcat disbarat a

la ment;

alguns

més

i por al mateix tarps i amb els ulls, oonstant-

sofriren a les prüpies carns

ment clavats a 1 obscuritat. Al poble natal,

rroros per la seva rebel:lió i mal carportarrent,

no s 1 havia recuperat del trauma de la separació

nus

sobtada d en Guillen ni

i aus de rapinya picotejant les nafres putrefac-

1

1

del pare a

rrans

dels

la

dolorosa

rrort

Sentia una

invasors.

1

al sol anb

el

1 1 esquena

castig dels

feta

pelleringas

tes entre milers de m::sques verdes;

altres

1

profunda melancolia i recordava a n en Guillen,

rrorien malalts, essent tirats a 1 aigua sense

el seu

dir paraula; i alguns pocs

arrat,

continuament.

L 1 angoixa

que

foren

assassinats

patia na Maria pel desconeixament del parador

a traició, a la nit, pels mateixos

carparzys;

del seu estimat era la mateixa que sofria

en tals circurstancies, els

sarrams

degollaven

en Guillen a la galera, al desconéixer també

de cq> i volta els veins del captiu assassinat,

el destí que havia tingut na Maria.

esperant-los can aqi::>Sa taJba 1 1 arrplia mar.

Ambdós

vivien en un continu sofriment desesperant; En

havent quasi bé perdut la confian<;a en :trabar la JTÚb..la. felici tat, . perO resistin-se a

la

present fatali tat i arparantr-se en una inusi tada ccnvicció que

els. mantenia rob vida i

il:lusió de tomar-se a veure.

Guillen,

entrebancs,

sobreposant--se a

ac:orneguir

que

aquest accmeguí

dos-cents a::npanys

més

de

conegué

al

sobreviure a

esclaus que

salvar

mal.grat tenir la ment confusa i

els

el .. coll, pertorbada;

no coneixia cap .lloc i

ni

tan sols

a quin anys es trobava,

ni

quant de tarps

passava d 1una acció a Tant era així en el cas d 1 en Guillen,

de

tots

el pas del tarps amb un

espes

1 1 altra;

sabia

desconeixia

la ment transi tant en

núvol que di:funinava els seus sentits,

records i pensanents.

transcurs de quatre . anys, a n 1 els que prevalgué la seva tenacitat

i

fortalesa

darn.Jnt

la

desídia dels més febles.

"VEO"

De CATY ALBERTÍ FERRA

Desde aquí veo las tierras, el mar, el cielo, los árboles y almas de los que no volverán.

Una Urrbulencia que azota nuestros pasos,

una reverencia ante el día consagrado. ¡Pobre alma en pena!

~--·················

34

Els tres

"scnats" foren

quasi

segur

els primers de Mallorca en arribar a

Lluc,

havent sorti t de PalJra. i sense rodes.

Els demés

arribant

arJar'a'l

poc, i al llarg de

a

poc

fins

el dinar

pa:rterior repararen una mica les

canes

Andratx

un seguit de capades als seients.

LLUNA

Leo.

ja ho sabeu: 1 1 arw que vé vos uniu al grup

a

devers les anze i rrú.gdia. El baey i

1

caninar,

i tos junts cap a Lluc: fent poble . •

tata la natinada,

la tornada en autocar cap a

A tots els que vos . agrada

i

fou

A

1 1 crgani tzació

i

coBaboradors,

així can a1s narxa:ires, la més grossa enhorl::xna i

a seguir en::lavant

~

ceses així són

totalrnent positives per un poble i

n' esta ben agra1t.

Raf'el. Oliver QoamBtioo

PLENA

11

Andratx

35

Com cada any, el "Grup Andratx Lluc a peu" orgasitza altre cap la marxa cap

al

Santuari

de

la Mare de Déu

de

Lluc ,

XXII

Marxa des

Güell

a

Lluc

a

peu, i, com sempre, superant-se cada any i demostrant una perfecta organització.

Entre tots el nostre,

els

.Arrlre.tx,

¡::d:>les

és

el

de

Millorca,

que

organitza

millar la rrarxa a Lluc i 1 1 únic a

en tots

el seus rrarxaires porten la rrateixá caniseta.

El Bar ~ Tío, la :f\.steri.a J. i

la

pastisseria

arb 1 1 esdeveniment i

Can

Nada!

Cavas

coliaboraren

oferiren un

gran ~

ajud

a 1 1 ar,ganitzaci6.

A més de carptar arb diferents f\Jrga1etes qUe

ajtón als

andritxols

al

ll.arg

pesats 50 kilánetres de caninada, el transport des

d 1 Andratx cap a

Ciutat en autxx::ar,

i

tbrnada des de Lluc al poble, i la pa35ibilitat de clcnar-se un bcn i

frese baey a la piscina

natural del res~t

''Es Guix11 '

a

Lluc.

en s'hi menja tots plegats.

En Joan Forteza, tots

els

ajudants

una feina impagable :irrportant al

de i

Oliver

1 1 organi tzació

i fan

ajuden d' una manera

desenvolupament

socio-esportiu

dels andritxols i, especialment, de la jovenb.lt que significa e l 8J'Io dels rrarxaires. Enguany foren 130 els

que hi

anaran,

inclüs, i de cada any va a més.

el

cronista

fer

tt>tar

1' agradabilíssim

arbient que hi va haver entre tots i sobretot

veure la bc:na ccnvivereia de (entre vuit

i

i

vint .. arzys) •

jovenb.lt

la

andritxols -1-ots.

que denmtren que tenim una jovenb.lt rolt

sana, s:irrpi3.tica i arrb ganes de fer coses.

A

en Félix

de

Han

dels

n'el

terreny

esportiu,

a

de que és una rrarxa i m una cursa, en Forteza" "junior" arriba a Lluc a hores arrb

El que

11

Joan

les 3'45

CXlilJailyia d' un j ovenet de

an.ys arx:menat Carles.

pesar

aixo

dotze escriu

arriba tercer, una mica més tard, i no pagué resistir el fort ritme

de marxa d ' en Joan

Forteza "junior" que , aben segur, aconseguiria esser un boo rrarxador atletic si s 'ho propos8s.

36

CLUB

DE

VELA

CLUB DE VELA DEL PORT D 'ANDRATX

El Club

de Vela del Port ha dui t

una serie d acti vi tats, cul turals i 1

a

terme,

esporti ves,

durant aquest es ti u,

que han animat

tota

la con vi vencía

estiuenca.

- El dissabte, 22 de juliol, es féu una Sardinada, animada per l 1 actuació de l 1 Agrupació "Aires d 1 Andratx".

-

El di vendres,

28 de

juliol,

hi hagué Concurs

de

Pintura

Infantil,

i el diumenge , 6 d agost, Concurs de Natació.

1

-

El di a

10 d 1 agost,

jornada cultural,

amb Conferencia

a

carrec

del

Dr. Bartomeu Font i Obrador. Tema: 1 La Conquista de Mallorca".

El divendres, 11 d 1 agost, Concert de Piano

(Música Clasica)

per Francesc

Blanco.

- El dissabte, 12 d 1 agost, Concurs de Pesca Infantil.

El mateix dissabte, 12 d 1 agost, a

1 1 esplanada del

Club,

el Grup

1 1 obra de J.

Mas

de teatre

"Voramar",

escenifica

"Ni una gota d 1 al lo ni una bolla

d 1 aixo".

-

Els di es 14 i

15 d 1 agost,

es celebra la Festa del

"President", Berbena al vespre i Festa Infantil a 1 1 horabaixa.

Club:

La Regata

37

en el trancurso de los días

¡Pobre y triste de ella!.

en el pasar de la vendimia,

lD3 familiares entre sollozoo,

en los carrpoo que florecen

unos :¡:x:>r infamia y otros :¡:x:>r asanbro

en la tierra que aborrece.

lloran su pérdida. Y una niña que ITR..ISita

La tristeza de los tt..zy"os,

entre lloros, cánticos y lágrimas:

la alegría de la vida,

"la :¡:x:>eSÍa de la vida

la tristeza convalece,

va avanzando día a día

la tristeza día a día.

en el tierpo que dormíta

Un destino que ncs llam,

en la lira que delira,

una luz que ncs atrae, la :¡:x:>eSÍa de la vida va avanzan:b día a día."

FRASES CÉLEBRES - No vos ajusteu a 1' opinió de la gent, millar fer-ho al recte judici (Baccn)

- El poeta sent la seva vida can un miracle incarprensible (Piterberg) - L' existencia de Déu és més certa que el més cert de tots els teoranes de la geanetria (Descartes) - El ncstre bé i el ncstre rral no existeix més que en la ncstra voluntat (Epitect)

GREGUERIES DE GÓMEZ DE LA SERNA

- La g avina rema al seu vol - El bacalla és

~1

ban mural de la quaresma

-La lluna és l'ull de bou del vaixell de la nit - El més curiós d'un vaixell és que cada ull de bou té el seu monocul d'or

VOCABULARI DE BARBARISMES BARBARISME

FORMA

CORRECTA

Bisutería

Bijuteria

Boceto

Esbós

Bocina

Botzina

Bodega

Celler. Taverna

Bodegó

Natura marta

Bolera

Sala de bitles

Boleto

Bitllet

Bollo

Panet dolc; Una abrac;ada: Rafel Oliver Grammatico

38

L

1

E S C O L A

D

E S T I U

1

Este a ño se ha puesto en funcionamiento, Vinyet ", la Escuela de Verano ( II). miento y

en

el

Colegio

Público

" Es

Un proyecto subvencionado por el Ayunta-

organizado por los moni tares del

Club

de

Basket,

Vicente

Miñana

y Juanjo Beltrán.

.•

Esta Escuela persigue una finalidad muy concreta que es la de entretener a

los niños

durante el período estival,

y otra,

ayudar a

los

padres

que,

debido al trabajo, encuentran dificultades a la hora de dejar a sus hijos.

En este primer año se han impartido una gran saber:

talleres,

juegos de mesa,

expresión corporal,

variedad

de

Bloncesto,

clases,

a

Fútbol-Sala,

deportes varios, Badmington, Natación y Kárate.

Para ello ha sido necesaria la colaboración de dieciocho

( 18)

moni tares

para cubrir las necesidades que exigía un grupo de niños superior a los dos ci ent os

c i n cue nta

( 250) ,

alumnos todos,

con edades comprendidas entre los

c inco

(5) y catorce (14) a ños, d ividido en cin co ( 5 ) grupos por e da des.

Esta cifra, en un principio, sonó

que desbordó todas

las

el éxito de esta Escuela,

refrendarlo,

salvaguardando

las

previsiones

iniciales,

en la que el día a

contrariedades

t oman ententes de este calibre por primera vez.

que

surgen

garantizó, día no hizo cuando

se

39 En estos

dos meses

que ha durado la Escuela de Verano,

podido disfrutar de unas y, además, y casi lo más

actividades importante.,

de niños, que tal vez sirva a

de

las

que no

los niños

disponían otros

han

veranos

ha sido la convivencia entre este grupo

alguno como orientación encaminada a

practicar

alguno de los deportes realizados.

Sin más

que

contar,

Roja que ha mantenido

agradecer enormemente la colaboración de

cada día un puesto de guardía en

la

la

Cruz

Escuela,

dando

tranquilidad por los pequeños percances o accidentes que pudieran aparecer.

Para poner punto final, y a título personal pero objetivo, quiero recomendar a los padres que matriculen a de Verano,

pues

será una

sus hijos

experiencia

el

año que viene

totalmente

positiva

en la Escuela

para

sus

hijos.

Mi única envidia ha sido que en mis tiempos no tuve un privilegio como este.

Guillermo Enseñat Monitor

esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

4o

CLUB D'ESCACS ANDRATX

Després

de

les vacacions

estiuenques,

el Club d 1 Escacs Andratx torna

a 1 1 acti vi tat. Enguany esperam que sera un bon any,

sobretot amb els alumnes

de l 1 Escola.

El nou curs escolar comengara

el dimarts,

dia 19 de

setembre,

i

durara

fins a les festes de sant Pere de 1996, (més de 9 mesas).

Les classes del 1 1 ajud d 1 Angel a

20 hores

curs seran a

Oli ver.

( 2 hores) ,

carrec del President,

L 1 es cola es fera

tots

els dimarts

pero amb un horari ·flexible;

podran venir, o bé la primera hora

(de 18 a

Joan Oliver, i

és a

19 hores) ,

dij ous,

dir:

els

i de

amb 18

alumnes

o bé la segona,

(de

19 a 20 hores), o bé les dues seguides si ho valen així.

Enguany,

el Club ha pensat cobrar un preu simbolic

per mes i família, és a

dir:

si

vénen dos o

tres germans

només les mil pessetes cada mes.

Aquesta petita contribució inclou: - Les classes (16 hores mensuals) - Les despeses de les fixes federatives i escolars.

de l. 000 a

pessetes

1 1 Escala pagaran

41

esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

~

Els campionats al llarg de l'any entre els alumnes amb premis per a tots.

Una vegada comengat el curs, es fera una jornada dedicada al cinema: Veurem

tots

plegats la pel·lícula:

"En· busca de Bobby Fischer",

i

també

el

videos gravats amb els torneigs locals a on hi surten els alumnes de l'Escola.

Quinze dies abans del comengament del curs trobareu pel poble els cartells explicatius.

Esperam la vostra participació '~Mens

i

pensau que no hi

ha res·

millos

que

sana in corpore sano" ¡

-.a . . .

APUNTA'T A L'ESCOLA D'ESCACS

a··AL.ICIA.

~''~**~.a-----------~--

••••t:t•u••• IN

IIAIII~OI

Y ftUO A lA -ua&IOA

...

RENT A CAR

.............. . ....

t¡.

TAPAS VAllADAS

............. ,... .,

l•p•··· 7

, .... 171111

P1'Q. jftiAIJJ

111111

TODO PARA LA CASA S.L.

C/Gaficia,33 07150- ANORAITX

Tel.:10 53 03 Fax.:10 50 53

IIIALI.81CAI

42

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esoorts-esports

FUTBOL:

Todavía

en

y ya t.enerrm en los

plena

la

visitante el Gérova,

m

carúcula

veraniega

de nuevo el :futbol andritxol

inicios . de

Plana se

TEMPORADA NUEVA Y FUTBOL VIEJO

Primer

cxnpeticién.

m

equipo que en Sa para que

le da sierpre bien y,

se pierda la tradicién,

enpa.tó a

1-1,

y todavía p.rlo ser peor.

La pretarporada había sicb

una buena carpaña. No obstante, a las primeras de cambi o, ya haoos vuelto a notar los miSIIDS síntaras del equipo cuancb en Sa Plana debe sus

partidos .

Facilidades

para

el

es un resultado

fuera,

nal.o. A partir de ahora terxirá1. que wl.antearse 1:olb3 los partid::ls en tu3ca de la victoria,

tanto en casa caro fuera, entre la victoria o

p.JeS

la diferencia ·

la derrota es abistal

rra1. meror,

nunca

Para este daningo, se visita el

carpo

y

el enpa.te e;; sólo

U1

b.Jen resultado.

excelente,

ccn resu1tacbs positivos y que hacían presagiar

j ugar

tanto en casa caro

del Soledad,

1..n1

1..n1

terreoo que sierpre ha resultad

prcpicio y que debe seguir siéndolo de rruevo, sierpre que se rrejora la i.rrpresión · que el equipo causó en el

día de su presentación

l iguera.

centraría ·, facilidades para que se adel ante en el marc:acbr, y luegp ya a jugar a rerrolque del resultado, y a la espera de

la llegada

del gol que sirva, a lo menos, para arpatar el partido.

Lo

dicho,

t.aq:Jorada.

nueva

y

fútbol viejo.

Gen elle

negrus,

ya que,

no de

quiero

hacar

presagios

lo bueno visto en la

pretarporada, algo se podrá asimilar. También es de recibo que en la plantilla hay rruchas bajas y algunos un grado óptirro,

jugadores no han alcanzado pero,

la carpetición está

ahí, y los resultacbs cantan.

El pasado día 20, tuvo lugar la presentación,

en el

todas

carponer

los

Andrai tx

siete equipos

que

el

C.

D.

va a tener en liza.

Una

labor enorme que

se han tarado sobre

sus

espaldas

los

que

rigen los destinos del Club andri txol, encabeza d::lS por el presidente, Diego Gcnzalo.

El acto atrajo aficionados

a

a

Sa Plana,

gran y

cantidad

tras

el

de

cual,

se jugó un partido contra el Esporles,

al

que se derrotó por 2-0.

También se tendrá que tener en cuenta con la nueva puntuación,

de

las plantillas que este año van a

Les

1LJe

de Sa Plana,

campo

el

eJ11)ate,

siete

equipos

del

Andrai tx

a ccntar ccn los siguientes entrenacbres: Preferente: José Maria Massip III Regional: Juan Forteza

van

esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

J1.Nel1Íles: Tiro Prieto

43

xoles, serio y capza de rendir.

Cadetes: Julián Mandilego y Guillemq Enseñat

El equipo cadete

será, sin duda,

el

Infantiles: Máx:iJro Berrocal

que mejores resultados va a

Alevines: Jooé Antonio Olivares

ya que la plantilla es carpacta y con clase.

Fútbol 7: Jooé Antonio Venys

Les

tarrpoco van

infantiles

dar al

a

final,

decepcionar

en su singladura.

La plantilla del

equipo de

Preferente

está CO'Jl)uesta por loo siguientes jugadores:

Seguí,

F.

Massanet,

(M:Ulorca 19) , Peñarrubia

P.

caro defensas,

(S'Arracó),

y

Goozález

M.

T.

Vidal

Están

Fomés Castecb,

(S'Arracó)

alevines y

en

fonmción

Fútbol

7,

·loo

que

equipos

soo

de

plantilla

que anualmente hay que hacer desde la base, y por ello, nada se

puede vaticinar sobre

J. A. Sevilla (S ' Arracó) , caro centrocarrqJistas,

las mismas,

J. Jover, M. Bauzá, M.

se rocnte tm equipo mini de 7, si bien todavc;:ia

Velasco (M:Ulorca 19)

Porcell, Dubi

M.

Barros,

(Albacete),

'fu

y

tarrpoco es descartable que

se está sobre el estudio del misnn.

(Calviá) y R. Salinas (S'Arracó), caro delante-

No dudadndo que para la presente

.res.

~

todos loo que vistan la zamrra azul andri txo-

la estarán a la al bJra de lo que de se Hay

al

que

equipo de

la palestra y seriedad y

bienvenida

todas sus acciones, que es al fin y

III Regicnal,

que

vuelve

postre para lo que van ··a ser fornadas.

que · esperarros

se

le

dé

a la

equipo debe

· el primer equipo. No debe ser de nuevo flor de tm día.

Prieto al

deportividad

la

continuidad que el

tma

derrochando

de nuevo

dar

tener, pues del misnn se tiene que nutrir

Tras

espere,

terrporada lejoo,

equipo

jlNenil,

y

vuelve también

T. ahÍ

debe estar tm equipo que tiene que ser espejo de tm futuro para todos loo jugadores andri t-

JOFRE

elloo

a

en la

RECORD S D 'AHIR

tba ¡arel1a de ''mees" i

tn;l altra ¡arel1a més bnim.

Ja fa més de 25 aws

.Abaix: apest;s doo ·''bebés" am ja festegoo. a les tDtes