e LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT A NY
X
95
Apt. 79
ALS AMICS DE L'ERMITA A tots els andritxols i andritxoles que estimen I'Ermit:• d <'·. Orlandis. - e u ·'··
~~~~ hcm commcmorat el 60C anivcrsari de la scva bcncdiCCIO. L any 1935 un molí i una petita construM · · r ¡• · La · -10 en 1oren ongen: unatge de. la Mare de Déu del roscr (S. XVII) s'hi trasllada des _de la Parroquia i llavors lú queda com a titular. ~ dcvoc;ó -~pular augmenta i ara, avui, cmpesos pcr aquesta mateiXa devoc10 a· la Mare de Déu i un desig ferm d'cmbellir aquest lloe amb tant de ressó dios el poble andritxo, ¡ ens . propo~am tm projccte, ambieiós, pcró factible, d'ampliació resum¡t en eme punts:
07150 ANDRATX
1995
OCTUBRE
1.- EIXAMPLAR 1 ARREGLAR EL CAMÍ. 2.- CONSTRUIR UN PÓRTIC, UNES ARCADE.<>, am tculada i oolumnes a mode d' ACOLLJMENT. 3.- ERIGffi UNA CREU, amb un MIRADOR a la has~.
4.- RESTAURAR ELS CINC MONUMENTS que reprodueixen en ecnimiques els quinze 1\flSTERIS DEL ROSARL 5.- RECONSTRUIR LES CASES DE L'ERl\fiTA, pcr podcr-hi quedar a romandre. Tot aixó és possible amb la col-!abora9ió
1
l'esfor9 de tots.
2
CRÓNICA DELS NOSTRES - - - - - - - - -
SETEMBRE
1995
BAPTISMES
Alvaro G.Iirado LÓpez Nieves Palmer Oovas Saskia Palmer Unterber
Restauració de la· Sana Pro¡ede de restauració de la imatge del Sant Crist ·de la Sang i de la pintur~ del se9le XVII que· el representa. Poden efectuar els DONATIUS mit¡an~ant l'ingrés en el compte núm.
Montserrate Font Coll Aranxa Mas Tordillo Adolfo Carbonell Correa
70 - 03236 - 65 del BANC ·DE CREDIT BALEAR o bé a través, de qualsevol membre de la ¡unta directiva. .
~
MATRIMONIS
Confraria de la Sang Andratx - 1995
Juan Vives Vallcorba
amb
Elvira sánchez sánchez
Ricardo Serralés Rodríguez
amb
Christel Patricia Mundus
DEFUNCIONS Francisca Moll Alemany
81 anys
José Méndez Salas
68 anys
Trudi Gresly
81 anys
Gaspar Flexas Cifre
34 anys
Pota col·laborar amb CARITAS comprant
Obra Social de Cáritas Andratx Sorteo Benéfico de 4 décimos de Lotería Nacional del n2 09361
billets d'aquesta "ri:fa". CARITAS
també
té
un
compte
obert al Banc • on és poden ingressar
0900
donatius. ls aquest:
En combinación con las tres últimas cifras del Cupón de la ONCE
del 12 de Diciembre de 1995
Donativo: 300 ptas.
Deposirorio:
Cudvo.:o a b 8 d•os
Cárita• Androl•
0092 - 0100879301
3
EDITORIAL
LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT
La tardor Apt. de Correus 79 07150 ANDRATX
Estam a la tardar, la "primavera" de l'hivern. Temps insegur perque et plou quan menys t'ho esperes;
Editen: Coordinadora Parro'lulal de Joves d'Andratx Centre Cultural de S'Arrac:;Ó Dlrec:;tor: Joan ~relló 1 Sansó Redac:;tor en Cap: Gaspar Pujoll Flexas Redac:;c:;IÓ: Antonl Ensenyat 1 Ferra Btel Ensenyat 1 Pujol Margallda Ferra t Ensenyat Gabriel Jofre Mlr Ml'lueiTurEnseñat
pero, i pot sigui per aixo, temps de renovar esperances, fer projectes, recomengar coses. Part d' aixo es respira un poc per n' hi
hauria d' haver
perque també pot
més
ganes
passar
que
de
tot,
part
les
de
pero tots,
esperances,
els
projectes, les coses que es renoven o tornen recomengar...
es
quedin
en
il·lusions
de
"nostalgics"
sinó traben en el altres el resso.
En
aqu e st
número
hi
trobareu
qualque
cosa
d' aixo, i pot ser hi hagi al tres proj ectes, il·lusions que hi són i no hem parlam ... Pot ser ?
Gerent: Vlc:;ens Fl~as 1 Alemany Fotos: Mlc:;hel's
N' hi ha que esperen que hi haura mol ts sangs,
al tres acabar
bé
la
temporada
de
d ' esc l atreball
intens, altres també esperen .. . lmprlmelx: APOSTOL Y CIVILIZADOR PETRA
A tots N' ALÍ
vos
vol
que no decaigui.
D.L P.M. 29511986
N'ALÍ
desi tjar
bona
sort
PAGINA PARRQCJUIAL #
JUNTS FEIM CA MI El passat dia 20 d' octubre come n9 a a l a Seu el Sínode de l' Església mall orquina amb una celebració eucarística, presidida pel nostre Pastor, D. Teodor , concelebrada per gairebé tots els capellans de la Diocesi i amb la presencia activa de seglars i religiosos/es de totes les comunitats cristianes de la nostra Església. Amb aquesta celebració s'ha encetat
\o
\ \ ff\
\\~ r-
aquest periode de reflexió i pregaria a la nostra Església, que vol fer una aturada, assistida per l'Esperit de Crist i "prendre's el pols" a ella mateixa i a la seva missió en el nostre món i la
nostra socie-
tat d'avui. "Sínode" , segons l'origen grec d'aque s t a pa raula, vol di r fer camí pl egats; en aquest c as es t r a c t a de, amb l a major participació possib l e, i r e units en nom de
SÍNODE DE MALLORCA 1995 - 1998
J esucrist, veure quin grau de fidelitat té l a nostra Església al manament rebut del mateix Jesús de ser llum i ferment en el món a través de fets transformadora i paraules alliberadores. L'accent d ' aquest Sínode l'hem de posar primerament, seguint el- significat d'?quest a paraula, en el tots junts, perque l'Església és comunitat, i aixo des dels seus orígens. La fe cristiana no es pot viure individualment, privadament, sinó que és comunitaria des de la seva arrel més profunda. Tots junts, malgrat els nostres defectes
i li-
mitacions, fent comunitat en nom de Crist, feim possible l'esdeveniment de la seva Pre-
5
sencia enmig nostre i del món. I en aquesta comunitat gran que és la nostra Església mallorquina, encara que hi ha diverses funcions o serveis, tots tenim la mateixa dignitat. La dinamica del Sínode que tot just acaba de comengar vol tenir present aquesta realitat plural i per a aixo, tots, capellans, religiosos/es i seglars, estam convidats a participar en el Sínode de forma solidaria. De fet, la Comissió General del Sínode estara formada per 12 membres: 4 capellans, 2 religiosos, 2 religioses i 4 seglars. Cal recordar que el darrer Sínode celebrat a Mallorca fou l'any 1.959 i que va ser duit a terme només per clergues, junt amb el Bisbe. En l'ocasió que se'ns presenta ara, tots som cridats a participar en les diferents tasques del Sínode que comenga ara i que es perllongara
dos cursos més (1.995-98).
Pel que fa a la forma de participar, es pretén que el major número possible de cristiana puguin aportar els seus punts de vista, i la forma ordinaria de fer-ho és a través dels nostres grups parroquials: grup de catequistes, grup de Caritas, catequesi d'adults, etc. La Comissió General del Sínode donara pistes de treball i reflexió,recullira el treball fet als diferents grups i en fara una síntesi que haura de ser aprovada per l'Assemblea General, presidida pel Sr. Bi sbe i que tendra lloc entre octubre i desembre de l. 998. La nostra Parroquia ja col.labora el curs passat a les tasques preparatories, contestant alguns grups a les 3 preguntes que el Sr. Bisbe proposa als diferents grup cristians de Mallorca, i que feien referencia tant a la situació de la nostra societat mallorquina ac-
1
t- __~._, ..... -
...:~ .
-~~- _;,(:;: ~;-:=·-~.:E-·
tual com a la situació de l'Església de Mallorca i la seva missió en el món d'a vui.
A partir de les respostes fetes per les diferents comunitats cristianes de Mallorca, ja s'ha comengat a fer la feina de resum i síntesi per remarcar els punta de més interés que el Sínode que ja ha comengat, haura de tractar. 1
Manolo Montero
ESGLÉSIADIOCESANA DE MALLORCA
6
NOTIC 1ES-NOTI Cl ES-NO TI Cl ES-NO TI Cl ES
UN NOU CARRER DEDICAT A MOSSEN JOAN ENSENYAT L 1 Ajuntament a
petició de
1 Associació
dedica
d aquest
nucli
Ensenyat
Alemany,
un
urba,
i reident de S Arracó,
i
i
gratitud
esfor<;;os
no u
Temple
anys
S
1
de
a
que
Joan
D.
natural
en reconeixe-
pel
la
carrer
seu
interés
construcció aquests
del
darrers
ha eixecat a Sant Elm.
L 1 acte 7
en
Ve1ns
nou
cap ella
1
ment
acorda, de
1
de Sant Elm, 1
d 1 Andratx
tengue
d octubre, 1
lloc
amb
públic.
Es
el
gran
passat
assistencia
celebra
una
missa
en "acció de gracies" .
El
mateix
dia,
1 1 Associació
un
Sopar-subasta
de Ve1ns organi tza a
benefici
~ emple
per
el
nou
Altar
del
de Sant Elm.
Es
recaudaren
unes
700.000
pessetes .
- Antoni Roca Pujol, suscriptor de sempre de la nostra Revista ha obtingut recentment EXCE~LENT
la
Titulació
d 1 Inginyer
Tecnic
de
Telecomunicacions,
(un 10), a la Universitat Politecnica de Barcelona.
Felicitacions
amb
nota
D'ILLA A ILLA
UNA EXPOSICIÓ D 1 0BRES DEL MUSEU
7
LLOC :
SA LLONJA
DATES :
DEL 20 DE SETEMBRE A FINALS D'OCTUBRE
INAUGURACIÓ: DIA 20 DE SETEMBRE, A LES 20,00 HORES
DE LA HAVANA ORGANITZACIÓ : CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS DEL GOVERN BALEAR.
COL.LABORACIÓ
FUNDACIÓ CULTURAL MAPFRE VIDA I EL MUSEU DE SELLES ARTS DE L'HAVANA.
COMISAR! : FRANCISCO CALVO SERRALLER COORDINACIÓ A cARREC DE: MARIA JESÚS ALBIÑANA, MAPFRE VIDA MARIA ANTONIA CANTARELLAS, CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS ROCIO DE LA VEGA, CONSELLERIA DE CULTURA EDUCACIÓ I ESPORTS
La COLGADA DE LA BEATA es carrosses
féu
enguany el
d 1 Andratx s 1 havien preparat:
dissabte,
d 1 octubre.
la Coordinadora Parroquial
d'Esplai. Pe~ la pluja obliga a suspendre la Festa. Mala sort
21
i
el
Dues Club
8
PREMIS ANDRATX-95 AJUNTAMENT D'ANDRATX
CONOICIONS GENERAL$
CONDICIONES GENERALES
1. Les obres seran presentades a I'Ajuntament d'Andratx (Tel. 67 10 21) "Negociat de Cultura", 07150, Andratx, Mallorca, en hores hilbils d'oficina. També es poden enviar pcr Corre u Certi ficat. En e l sobre s'escriuril el nom del premi en el qua! concursen. Els organitzadors tomaran els originals no premiats en cas que els auto rs ho deixin veure amb claredat.
l. Las obras serán presentadas al Ayuntamiento de Andratx (Tel.: 67 1O 21 ), "Negociado de Cultura", 07150, Andratx, Mallorca, en horas hábiles de oficina. También se pueden enviar por correo certificado. En el sobre se escribirá el nombre del premio en el cual concursan. Los organizadores devolverán Jos originales no premiados, en caso de que los autores lo hayan expresado claramente.
2. Les obres duran el nom i l'adre9a de I'autor, i el número de telefón si és possible. Si es volgués presentar !'obra amb pseudónim, es podrá adjuntar la plica corresponent. 3.La presentació de les obres pressuposa l'acceptació de toles les bases. Pera qüestiops que no hagin estat prevists es resoldra segons el criteri deis jurats.
BALTASAR PORCEL- PROSA NARRATIVA JOAN BTA. ENSENYAT- HISTORIA ANDRATX - ECOLOGIA
2: Las.~bras llevarán el nombre y d~reccwn del autor, y número de teléfono si es posible. Si se quisiera presentar la obra con seudónimo, podrán adjuntar la plica correspondiente.
3. La presentación de las obras presupone la aceptación de todas las bases. Las cuestiones que no hayan sido previstas se solucionarán según criterio del jurado.
4. El veredicte sera inapel.lable i es donara a conéixer, a partir del mes de febrer de 1996 en els mitjans de comunicació i als guanyadors.
4. El veredicto seril inapelable, y se dará a conocer a partir del mes de febrero de 1996, en los medios de comunicación y a los ganadores.
VIII FESTA DE GERMANOR ANDRITXOLA
Vlll FESTA DE GERMANOR ANDRITXOLA
Els premis seran entregats dins la "VIII Festa de Gerrnanor Andritxola", en la qua! es fara entrega de les "Fiors d'Ametller""a aquelles entitats i persones que més s'hagin distingit durant J'any, en el marc d 'una festa literaria-musical.
Los premios serán entregados en la "VIII Fcsta de Gerrnanor Andritxola", en la cual también se hará entrega de las "Fiors d' Ametller" a aquellas entidades i personas que más se hayan distinguido durante el año. en el marco de una fiesta literariamusical.
BALT ASAR PORCEL - PROSA NARRATIVA
BALTASAR PORCEL - PROSA NARRATIVA
Les obres, inedites, en catalil o castellil, d' una extensió de 15 a 35 folis, mecanografiades a doble espai i per una sola cara. El jura! prendril en consideració la novel.la curta fins a 75 folis. Es presentaran 5 exemplars, abans del30 d'octubre de 1995. El premi consistirá en l'edició, per par de I'Ajuntament de !'obra guanyadora. Es podril declarar el premi desert.
Las obras, inéditas, en catalán o castellano, de una extensión de 15 a 35 folios, mecanografiados a doble espacio y por una sola cara. El jurado podril tomar en consideración la novela corta hasta 75 folios. Se presentarán 5 ejemplares, antes del30 de octubre de 1995. El premio consistirá en la edición, por parte del Ayuntamiento, de la obra ganadora. Se podrá declarar el premio desierto.
JOAN BTA. ENSENY AT- HISTORIA
JOAN BTA. ENSENYAT- HISTORIA
Les obres inldites, tendran una extensió mínima de 25 folis i una milxima indefinida, en catala o castellil, mecanografiades a doble espai i pér una sola cara. Es presentaran 5 exemplars, abans del 30 d'octubre de 1995. Els treballs hauran de tenir una connexió ambles !erres de l'antic Pariatge, en tots els seus aspectes antics o moderns. El premi consistiril en l'edició, per par! de 1' Ajuntarnent de !'obra guanyadora. Es podril declarar el premi desert.
Las obras, inéditas, tendrán una extensión mínima de 25 folios y una máxima indefinida, en catalán o castellano, mecanografiados a doble espacio y por una sola cara. Se presentarán 5 ejemplares, antes del30 de octubre de 1995. Los trabajos deberán tener conexión con "Les !erres de l'antic Pariatge" en todos sus aspectos, antiguos y modernos. El premio consistid en la edición, por parte del Ayuntamiento, de la obra ganadora. Se podrá declarar el premio desierto.
ANDRATX- ECOLOGIA
ANDRATX- ECOLOGIA
Les obres. incdites, en cata la o castella, endran una extensió no inferior a 25 folis, seran mecanografiades a doble espai i per una sola cara. Es presentaran 5 exemplars, abans del 30 d'octubre de 1995. Els traballs tractaran sobre temas ecológics, siguin mediambientals o de regeneració agrícola i marítima, en qualsevol del seus aspectes i siguin d' investigació o divulgació. El jura! tendra preferentroent en compte els temes referits a la Serra de Tramuntana. El premi consistiril en l'edició, per par de 1' Ajuntament de !'obra guanyadora. Es podnl declarar el premi deseñ.
Las obras, inéditas, en catalán o castellano, tendrán una extensión no inferior a 25 folios, serán mecanografiados a doble espacio y por una sola cara. Se presentarán 5 ejemplares, antes del 30 de octubre de 1995. Los trabajos tratarán sobre temas ecológicos, sean medioambientales o de regenaración agrícola o marítima, en cualquiera de sus aspectos y sean de investigación o divulgación. El jurado tendril preferentemente en cuenta los temas referidos a la "Serra de Tarrnuntana". El premio consistirá en la edición, por parte del Ayuntamiento, de la obra ganadora. Se podrá declarar el premio desierto.
El JURAT de tots els premis estara compost per·
El JURADO de todos los premios estará compuesto por:
D. Baltasar Porcel, PRESIDENT D. Baltasar Cuart, D.' Margalida Pujo!, D. Gabriel Tomas, D.' María Calafell, i pel regidor de Cultura de 1' Ajuntament d' Andratx, sense veu ni vot, que també designara un secretan sense vot. Quant al premi Andratx d'Ecologia, seran afegits al Jurat dos nous membres especialitzats en la qüestió.
D. Baltasar Pon:el, PRESIDENTE, D. Da! tasar Cuart, D.' Margalida Pujo!, D. Gabriel Tomas y D.' Maria Calafell, y del Concejal de Cultura del Ayuntamiento de Andratx, sin voz ni voto, quien también designm un secretario sin voto. En cuanto al Premi" Aodratx Ecología, serán aftadidos al jurado dos nuevos miembros especializados en la cuestión.
9
NOU CURS A L'ESCOLA D'ADULTS L 1 Escola d 1 Adults d 1 Andratx té obe1ta la matrícula pel present curs Escolar 1995-96
El programa establert pera 1 1 Educació i Ensenyament dels Adults consta:
ALFABETITZACIÓ - CULTURA GENERAL - GRADUAT ESCOLAR (NIVELLS 1 i 2) PREPARACIÓ PER L'EXAMEN LLIURE DE F.P. 1 ACCÉS A LA UNIVERSITAT PER A· MAJORS DE 25 ANYS CATAL~
PER A CASTELLANO-PARLANTS
- CATALA (Nivells 1 i 2) - ANGLES (Nivells 1 i 2) - CASTELLA PER A ESTRANGERS - DIBUIX I PINTURA - TALL I CONFECCIÓ Fer constar també que al Port d 1 Andratx i
a S' Arracó enguany es compta
amb un lloc fix per als diferents cursos. L 1 equip de professor de f 1'E~c"ola-, apart d 1 impartir els cursos esmentats . ~ crea una serie d 1 activit:ats ' ·amb-· ··els alumnes .. ·. .• ¡ "·
que · es duen a
terme dí.Jrant e J
'
10 curs,
per exemple:
música i que
teatre,
varietats.
certamens
de
pintura
Enguany tenen la idea
organi tza la Biblioteca Municipal de
de la
i
ceramica,
participar Vil a,
com:
a
fes ti vals les
de
acti vi tats
Conferencies,
Club
de lectors, etc. Per a matricular-se es paren dirigir a
1 1 Escala
mateixa,
C/
Alemany,
n.3, de 9 a 13 1 30 hores i de 18 1 30 a 21:30 hores. És una bona oportuni tat que les
llargues
j ornades
s 1 ofereix als Adul ts d 1 Andratx perque omplin
de 1 1 atur a
1 1 hi vern
i
a
més
poder
aprendre
mol tes
coses, en un ambient de companyerismes, molt agradable. ¡ VINE A L 1 ESCOLA D 1 ADULTS I APUNTA 1 T
Devers 1 1 any 1940, uns andri txols, fanília Colamr i
fanília Bover-Pujol,
treballaven a
un restaurant, a Epinal (Les Vosges-Fran<;:a). Aquí teniu el neú que preparaven:
Cena • Paella « Andrichola
BANQUETE A L ' HONOR
Calamares rellenos
DE LA
Pollo Asado
1<
«
>>
Dragonera
Pension Moragues
PRIMERA COMUNION
Legumbres « Pep de Muro
DE
Ensalada « Des .Cops de Mar
>>
>> >>
Si os diverlis
~
mucho > eslais
envilados por el a~o proximo.
Quesos
«
de la Coma Mayor
Frutas « de la Como Menor EPINAL. EL 21
>>
ABRIL
1940.
Helados
<<
Hotel Rico
>>
>>
>>
Pasteles « Forn Belondre
»
Vinos « Reus )' Champaña « Caso Seguine » Café • Can Domes
»
licores « Gesperoto •
~"- _
__
. ___ _ . Puros y Cigañllos « Casi Juan More
Juanita COLOMAR
11
SES NOSTRES COSES A rel d'una conversa, on m'explicava una persona que ella que
s' adonava
j a ha vi a passat un : al tre4 anys,
justament a
la
1' estiu i
la
la
amb
terra
exhala
tardor,
tot
acabant
forta · calorassa, les
els
primeres
efluvis
quan pluges
concentrats
les sucoses necessaries a estival.
Ben
tot
tenim
aixo
en
consonancia
una
epoca
ixes
entebenats,
quan
pluja o el temps desbaratat,
confi tures
o
tan sols n' és un record la primavera,
confi tades,
com ja feien
tot i
mares
soferta;
que després de
quan
les
saons, si el temps és bo, i
1 'herba
mai
més
com a
ben
esclatar
expressada
la
les
hores
fosca
primeres
els arbres la
coneguda
En contra-
de
comenga
en
o
primavera d' hi vern.
partida i
tornen
ja
sol
a
minven
ensenyorir-
fer
i
llurs
aquest
la
qual
amb
cosa
aquest
pinzellada
htvernenc,
podría
relacionar
es
passar
dels
tardoral
anys:
culmina
la en
l'esc l at de colors torrats, marronencs i
que . ens
foses, i
ulls
intensa
ullades i
descansen
els
de
la
vitalitat
angoixosa
de
la
forga
o
fruites
les
nostres
també hoi
padrines;
porem
sabroses
devien que
és
i
biologic
que
fa veure el pas dels anys a
és
ens
un moment
qualsevol, que no té perque coincidir amb
la
roda
del gener.
letargic
i
i
la
les
gelatines,
rellotge
diminueixin la seva acti vi tat prepaal
ni
una altra de les coses que ens recorda
marca
per
preparar
padrines,
se i fa que tots els essers i vegetals
rant-se
que
amenaga
per
l'agostada
amb
pintada per aprofi tar aquests horaba-
aprofitar
de
la temporada
l'inici
I
i
in o
que
de
principia
l'any
a
ens
no perdre aquesta bons costums,
perque ho
cronologica
el
s6n
menuts tant,
els morros de
es
debo,
i
d'altre~?
puguin vos
hem
una recepta que combina dues
que
llepar cercat frui tes,
ben descriptives del mercat actual: GELATINA DK IIANDARINA
de la claror estiuenca. Aquesta és la sinfonía tardorenca preparatoria del repos vinent. el
Si
darrer
a
tot
esplet
aixo de
1' estaci6
de
li les
afegim frui tes
de temporada, tan seques i astringente també
en
franca
contraposici6
a
SES NOSTRES COSES
Ingredients:
10 mandarines 1 i 1/2 de
c~s
1 i 1/2de sucre 1 11iii0Da. PREPARACIÓ: Posar a bullir · dins mig litre d'ai
1:gua
els
codonys ,
sabonera sien
a
ben
les
quatre
o
llevant
mida
que
bullin;
cuits ,
que
es
retirar-los Sucar
anar
del
foc
i
escolar-los.
sucar la llimona,
reservant
la clovella. Aquesta i t allar-les
en
reservant també
clovelles;
les
I
quan
desfacin,
mandarines, cinc
la Can~oner
del
Pare
dues
gloses
al
que,
en
Ginard
a diverses fruites amb prou enginy: Pomes, confits, prunes, ametles,
igualment
fina.
ben
trobat
poques línies, fan una bona r·epassada
vellanes, nou, mel, codonys,
anteriors,
juliana
hem
cireres, figues, murtons, peres, perots, nesples i seves.
Posau a bullir el sucre, juntamen amb
{;
200
d'aigua,
cls.
ho bullir poc a poc amb a
poc
mel
foc,
i
no
massa
ho mentrestant. punt,
i
amb
clovelles
les
que
fins
deixant-
que di
En arribar
a
codonys cinc
bullir per
retirar
ho
refredar
foc tot,
i
llimona
escolats,
fer-ho
tornar i
textura
fent-ho
una
estoneta
ho
els
recipients
a sterilitzats, tancar-ho ~ r~
1
al
espessir a
obtenir Deixar
gelatinosa .
r efredar dins
LO COC DE S'ARRACÓ
Deixar-
posar-ha
i retirant la sabonera fins
una
codonys, taronges , magranes .
escolar-ha
i
clovelles.
remenant
cireres, melicotons,
afegir-
i
minuts les
aquest
J · esment,
h i el suc de les mandarines els
peres, síndries i melons,
a
remenant-
obscur;
mol t-
com
Albercocs, figues, castanyes,
empatarpreviament
herm~ticament
es ser fred del tot .
E« I ID ''fey g3'lte q...e s:ia1¡ze n::s acrcstra
SJ <E
al
a:o::!s::>"
al al
e,::ajda y q..e
n::B
<EjéJ"l
al
el sua1o al
el.IIUIBilD
gkrio
(J.B.)
"la litert.ai e; ellniro fin q.e jtstif.ica la g.ara" aef9JI'a la hija <E m SJldrt> rn..erlD OOilale"
(éfi.n:irro 00 N:ma:ila)
al
13
BONSAIS
A
ANDRATX
COtLECCIÓ PARTICULAR D'KN TONI PÉRKZ
P- ¿Com et
va
venir
l 1 afecci6
pels bonsais ?
vaig molt un.
Un
dia,
veure
un
parell,
vaig
vaig
vintena,
tots
i
Ara
va
ser
bastant
alb
1' ajud
bé,
només
difícil
en P. ¿ Quins exemplars són ?
1
m agradaren
d 1 alguna el
tema,
afecció el
comengament
complicat dels
pels
perque
llibres
mantenir-los
algún temps .
ha
un
pins,
oms ~ figueres,
ners,
ullastres,
poc
de
sabines,
pomeres,
tot: magra-
garrofers,
freixes, etc. P.
Formes
¿
part
de
qualque
associació ?
és vius
Hi
R.-
comprar-me 1 n
sobre
agafant
bosais.
molt
Ciutat,
1 1 ajud
amb
didactics anar
a
decidir
Després,
!libres
Una
saludables.
R.i
R.-
R.-
bonsais
Sí,
balear.
de La
la
Societat
seu
és
a
de Son
Ferriol, i cada dijous hi ha reunipns entre els assoc iats.
P. ¿ Quin va ser el
teu primer
oonsai ?
coOnjuntes,
sessions
Feim exposicions de
video
per
aprendre tecniques, etc.
R.-
Un
arbre
xines
es diu: Serissa.
que
P.
¿
Que vol dir la paraula
"bonsai" exactament ? P . ¿ Quants en tens ara ?
·-~
R.- Bé,
bonsai
és
una
paraula
14 japonesa un
test",
que i
que
vol
pero
li
"arbre
foren
inventaren ells
dir:
el
els
xinesos
conegut
digueren
dins
difícil
aconseguir
la
tecnica
tot
sol.
bonsai
"penzin",
P.
que
vol dir: "petit arbre nan".
¿
Quin
consell
a qualcú que vulgui
donaries
comenc;ar aquesta
activitat ?
P.
¿Quin
preu
pot
arribar
a tenir un bonsai ?
R.vé a un
ser
En com
quadre
s'han
una
milions
de
un
pega
bonsai
d'art,
exemple.
Al
pagar
a
arribat
Lo
primer:
si
perdre el temps que vagi
realitat
per
R.-
pessetes
per
al mes ,
Japó
llibres
és
endavant
i
bon
un
a
vol
classe.
Solen costar sis o set mil pessetes
com
bastants
no
pero val
la
mol t és
pena.
Amb
dificultós
precís
els anar
rebre
l'ajud
d'un professor en teorica i practica.
exemplar. P. P. ¿ I un teu que pot valer? R.-
¿
Andratx
El més car no el vendría
Coneixes
qualcú
tengui
tanta
que
més
a
afecció
con tu ?
R.-
per menys de 150.000 pessetes .
Tanta
com
jo
segur
que
no. N' h i ha dos o tres que ho intenten ¿
P.
Quines
feines
es
fan
pero se'ls s'hi moren .
normalment als bonsais ? N'hi
R. -
abonar,
ha
regar ,
varíes :
prevenció de plagues,
trans-
P.
i
tot
a
fer-
R.-
P. ¿ Quantes hores hi dediques? R • ..;.. Per terme o
hora
compte
i
mitja
mig:
al
una
dia.
di a faig 2 o tres hores,
hora
i
d'anar
les
molt
plagues
alerta
pareix
senzill ,
a
També
1 'hora pero
en
d'insectes:
cotxinilles.
d'anar
de
he m regar;
s'ha
de
fer
adequadament .
Qualque d' al tres
i
S'ha
amb
pugons
hi empelts.
greus
es poren tenir amb un bonsai ?
plantar, podar, i els millors professionals arriben fins
¿ Quins problemes més
P.
{.
Quines
s6n
les
mides
d'un bonsai o penzin ?
només mitja .
R.- Van des dels 10 centimetres P.
¿
Quines
quali tats
ha
de
tenir una persona que tengui bonsais? R.-
Paci~ncia
i
imaginaci6.
fins · a
un
metre
i
mig.
Els
més
corrents s6n de 40 a 60 centimetres . Quan
més
gran
és
el
bonsai
d6na
També uns bons coneixements t~cnics.
més sensaci6 d'arbre. N'hi ha d'inte-
Si
al
rior i d' exterior, pero a
~S
COm
comencament perdre
el
ningú temps .
t'ensenya, És · mol t
les Balears
s6n més comuna els d'exterior .
15
P.
Aquesta
¿
activitat
costa
més diners o més temps ? R.-
Tot
depen
de
gastar
diners.
Es
pot
sen se
gastar-s'hi
les
la
tecnica test:
ganes
de
un
ben
bé
passa
fer
com
massa,
la naturalesa a casa i així
una
a P.
Quina
¿
és
la
tecnica
més
R.amb
al
ha la
ha
els
S'ha
d'anar
transplants
molt
als
alerta
testes.
i
que
ara
del
per
món.
associació tetes
es
bonsai.
convencions
una
arbre
penzin,
Japó
resta
compren
difícil ?
el
peti t
tot el món com a hi
afecció qualsevulla.
del
les
inve~taren
A
dins
després coneix
a
Ara mateix Europa
i
Madrid
hi
nacional
que
regionals
com
la de Balears.
Els P. ¿ Quina és la teva aspiració?
empelts són molt complicats.
R.- El maxim a lo que jo aspir P.
¿
Per
que
es
va
inventar
tenir
entre
20
i
25
i mantenir-los.
aquest art ? R.-
és a
Els
xinesos
volien
"LLUNA
#O
/9
<-9
·-
ESPE CUll;clo
dur
Rafel Oliver Grammatico
/1
PLENA
bonsais
16
A LA BENAURADA VERGE MARIA
"CAUSA DE LA NOSTRA ALEGRIA" i
"RESPLANDOR DE L'ESGLÉSIA"
a
la
pertanyen
lletanies
Aquestes Lauretana
i
a
la
del
Ritus
de Coronació respectivament. aquest
Il·lustren
article
de
és
la
devoció. Alegria
perque
Maria
Mare de Jesús, nostre Senyor. I alegria esclatant, com
a
mare
de
resp landor
l'Església ,
Senyora
Nostra. "Dona vestida de sol" lipsi) .
(Apoca-
La tendres a , la dolgor , 1' amabi-
escirc
Senzillament,
només
lletres
perque,
a questes
mariana.
com
a
catolic, prof és una especial devoció
li tata ,
com els ·dels Germana de les Escoles Cristianes, i
cap
a
Maria.
He
obert
els ulls i
el cor
envera
la
Mare.
a
tantea
generacions
aOII!riure,
d • amor
i
afecte,
d ' una
El
de
la
creu,
sofriment,
canvia
el
dolor, mort
la
afrontosa d'un fill.
il·lumina
geat
el - aeu
iconografía
immensa
alegria
Resurrecci6.
La
La de
la
l'albada
Dormici6
la plenitud en la Coronaci6 al Cel .
!'ha
veritable
roatre en quaai tota la
aptituds
l'angoixa de la mar e davant
que
l'anomenaren Benaurada. El
pe u
gest.
guiat
m'han
en el cam1 M'uneac
més,
familia
religioses, d'Andratx
fidels
Al el
Tant 1' ensanyament dels Rectore,
i
vertadera mare envers els seus fil ls.
a la Mare de Déu i , des de sempre, li estic agraYt.
t ot
ha
El poble -c ristiA des de
sempre
venerada.
Rosari
eatat
el - Sant
I
nostra
quotidiana
families,
repaasant
importarits
de
Jesús .
la
e la
vida
de
de
lea
feta
més
Maria
i
17 Maria: una al·lota de Natzaret · ( Galilea),
rep
la
(missatger i
i
el
Ca tic
mare,
de Jesús.
la
l 1 oració
maiúscules)
cap a
de
Déu
1 Angel
defensor
Accepta
un quadre que el representa.
lligó
del
i
les
l 1 Amor
(en
els
i
ordres
congragacions
homes.
religi oses sol en
la
la
(Assumpta).
Immaculada-
(avui
ten ir
com a protectora en el Cel.
i
una
de
la
conquesta
per un ideal XIII, de
fou
Santa
catalana,
empesa
en
erigida Maria,
Papa
Innocenci
gens
estrany,
I
d 1 enga
cristia,
perque
la
perque
egle
Bul·la
el
del
No
Rei
2.000
de
Imatge Mare
és
de
devoció
a
es tesa
Mare
de
Déu
de
Déu
de
terracota LLuc
de
la
a
la
(s.XIX)
-
Imatge graciosa
Pastora,
devoció
de
estesa
la
Divina
al
segle
XVIII. Gran
esglésies
devoció,
encara
avui
dia, a la Mare de Déu de Lourdes.
partir
multitud
esta ben
la
de
Imatge a
hauríem
Jaume
a la Mare de Déu. I
que
Capella de Sant Pere.
Parroquia
(1248).
IV
quasi
dedica
els
la
per
És
d 1 alfabaguera.
del Roser (s.XVII), avui a l 1 Ermita.
ja
vila,
sumptuós
desapareguda)
trad ició
recuperar,
d 1 Agost
dins Mallorca .
ANDRATX I LA MARE DE DÉU
nostra
Déu
una hieratica Imatge
envoltaven
Imatge
La
Conservam
i
desgraciadament
aquesta de
de
Monumental
llit (s. XVII)
que
Tates
de
- Festa a la Mare
seguidora
gran i
- Capella al Beat Ramon Llull -gran
Magníficat.
primera
Apren
silenci,
de
Senyor).
del
pronuncia
Esposa
visita
1
d 1 aquesta
petites Maria,
data,
mostres
per
part
de
de
de
1 1 Encontre
la
Mare
de
(processó
Déu
Diumenge
de Pasqua).
dels Ermita
andritxols:
de
Son
Orlandis
(1935),
dedicada al Roser. - Capelles, imatges i quadres. Congregació
i
Déu
d 1 una Capella al Roser (s. XVII) de Déu retaule
Peregrinació
vestiment
Agra'iment perpetu
a
la
Mare
l a victoria a
invasors
de 1 1 any 1578).
Avui
una
record
en
concedi t
un grapat d 1 andri txols
contra els moros
Missa
haver
(2
d 1 agost
historicament documentat.
tal
fet
a
Atldratx
L 1 Associonisme de floreix
des
XIX fins
a · la mei tat
Mare
de
al
Congrés
caire
religiós
de
finals del
del segle
segle XX,
a la nostra Parroquia: - Filles de Maria (de
encara celebram de
LLuc
la
Comarcal (1949).
dels Angels, titular del Majar (1648) de 1 1 Altar
- imatge sagrari- per
de
de
ma),
Mares
Mariana.
cristianes,
ls PuríssiCongragació
8 Tots els rectors, vicaris dots
andri txols
i sacet
han sembrat,
arrelat
ANDRATX I LA SEVA ERMITA
i conservat la devoció mariana. El r:s i
bo
recordar
les
nombrases
mul ti tudinaries excursions-peregri-
cions a Lluc. La
activa
a
( 1988) ,
1 1 Any
Goigs
dels la
de
a
participació
Lluc
(1983-84).
La restauració dels toes de l 1 Angelus. L 1 any 1986 es va reali tzar trucció a
Sa
i
benedicció
Coma,
Déu de
obra
a
la
de
(Rector
Mn.
Capella Mare
Santiago
d Andratx 1
1981-
1
amb
empenta per part de Mn. rector, i
del
Mes
una
un
feim
Romeria
(maig)
(octubre)
a
i l
1
Mes
Ermita
Andratx
de
esta
enrevol tat
amb res so maria:
S 1 Arracó,
quan
se._?;le XIX acollí
el veí
a
a
de poble
principis
la Vall
del
de
Sempre
de
la
Trapa.
Fan
una
Déu
gran
festa
I
p is
el nostre Port erigí a
del
segle
església,
XX,
-avui
1 1 any
gran festa .
1918,
Parroquia-,
Mare de Déu del Carme .
princ1-
També
a
una la
celebren
pujant
persones
honorar a
una de
estrofa
Mn.
Macia
la devoció
Antonia
la
en
Salva
la
gerres
seva
d 1 aigua.
piadoses
han
pujat
Mar e
Déu
( maig
de
Envoltada d 1 un jardí
de garriga:
pi, mata, albada, coscoll, esparraguera
de
moix,
ullastre,
estepa blanca, ruda,
formen dal t
totes
garballó,
murta,
cossiada,
aquestes
plantes
una
formosa
catifa
aquest
pujolet
que,
verda, com
di u
el poeta, "té forma rara i estranya" , Aprofi t
aquestes
saber que hi
fer
un
1
efecte al
la gent
davant,
de
antic
i
per
per
la intenció d 1 ampliació construint
amb
pedra,
d 1 engrandir
cul te,
ha
1 1 Ermita,
porxo
columnes
1 1 estil
lletres
projecte
i embelliment de un peti t
el 8 de setembre .
la Imatge
i octubre).
Sant
de
amb
"Goigs"
construcció,
de
Mare
de
El poble col·labora
que
la
Acaba
i
també li dedica una poesia.
fer-vos
deixaren
Ermita
la seva ubicació
La poetesa Maria
Josep una comunitat de monjos Trapencs hi
de
nostra
popular.
ciprell,
de Son Orlandis.
Llocs
la
eremítica"
Flexas, compendi poetic de
Joan Perelló,
de Maria
Rosari
forta
Roser.
delspreciosos
a
Darrerament
anual
del
de
1988).
actual
de
de Son Orlandis,
la cons-
d 1 una
dedicada
LLuc,
Cortes,
parla
(1965)
"Mallorca
i una creu historica,
Publicació
Santa Maria
llibre
teulada
conservant
a
rústic, 1 1 espai
poOder
durant 1 1 Eucaristia
fi dedicat
arreplegar i
servir
d 1 aixoplue- +.ant per 1 1 ombra desi tjada
,19
quan fa sol i la protecció
de
1' aigua
quan plou. En es que de
augmentar
marc
una
d' aquest
Creu,
amb
Mallorca
projecte
un
mirador
Mol tes
l%enrevol tara. tenen
ermites
Creu,
un
Una
a
la
de
la i
nostra
a
la
Redempc i ó.
d'aquesta
És
vida
vegada t amb é
record
els
resumeix
Santa Mare de Déu:
en tota necessitat, ·i apartau-nos sempre dels perills,
t estimon i
Verge gloriosa i beneida"
el
també ma
una
Ma ri a
de
camí
de
pintura
als
és
també
Reina
les
de
cristi ans
portes
1 'Ecarnació
he m
de
del
tercer
de
Jesús,
c onservar
la
Pau per a tots, per les famílies,
Codi a lment a
de
pau.
per les nacions.
CONCLUSIÓ
Mil·lenari
oració
"Sota el vostre mantell ens emparam,
com
Misteris.
Ara,
cor
cristiana,
conquesta
Arreglar i
hermosa
grossa
duita a terme el 1229.
pujada
nostre
escoltau les nostres pregaries
cristians,
de
el
la disponabilitat del fidel:
o petita. Fi ta
dins
la devoció a la Mare de Déu.
el
fara
i
A. Ensenyat
20
liA prou AMb AciMiTAT -Lo/1 ~· 1-1¡
- - - - DOMUND - 95
El el la
22
d' octubre
DOMUND,
Di umenge
Propagació
les
Missions.
article
de
de
es
Mundi al
la
Ens
ha
celebra
Fe,
Dia
arribat
la Delegació
de
de
de
aquest Missions
de Mallorca, que reprodu1m:
NO BASTA L'ADMIRACIÓ Els tarps
d' admiració
missioneres.
ens ha tocat viure
anys
darrers
vers
els
missioners
Després de Perú,
Luninoso", fou '13unmdi i · tot
i
amb
''Sendero
s eguit
Rwanda.
Així de bo de dir: ESTIMA. L' experiencia de cada dia ens rrostra
Amb 1' assassinat de dues religioses espanyoles
que estilrar (bessó de
a Algeria arriba 1' adniracio
estilrar que és cercar el bé de 1' al tre,
Ara bé,
per que
primera línea del
a1
capcurucull. adniram? Són a
els
missional
carrp
tipus d' autori tat els hagi
cap
sense que obligat
o
carp~.
Tots hi són voluntariament. Erq:Jesos,
aixo
per 1' arror
sí,
a
Déu
inseparable de
Són alla,
l'arror als gemans.
per
ajudar
a assaciar la fam de pa, la fam de
cultura
i la fam de Déu a milers
i
i
nins,
dones,
vells,
i
dir. Cercar el bé, esforc;:ar--se
feligos
els parents
suposa
trepitjar
o
els
interessos
perque amics,
siguin sopvint
propis,
cedir
en drets, fet que sols el bé de l'altre justifica. Estilrar, fins a tal punt que aquelles
estilrar
perscnes,
hub.Js,
si
per
tutsis,
llengües, costuns dife!'erlts, pero tots gemans,
etc.
s'exposa la vida,
creat3 a imatge i se.mb~a de Déu, estimats
Ningú s'exposa perque sí. Mri per arrogfulcia
i salvats per Jesucrist.
ni per valentía rral entesa. Sí, per estimaci ó vegades
races,
és tan 1:xn de fer can de
contraris
rroltes
de
fer
algerins,
Pentura
joves
milers d' hanes
felig 1' altre, m
tota vida cristiana) ,
l'adniració
no arriba a les pro:funditats de les rrotivacions missioneres, tal volta es queda en la superficialitat d'adnirar
la
valentía,
l'aud8.cia,
etc.
als gemans.
arriba un ~
''Sendero
Luminoso",
idO
s'exposa.
Pel bé dels gemans.
rnartiri,
cercat,
rrai
Si
així
s' accepta.
J esús va davant i Ell 1' accepta primer. Cree que dels missioners hem d' adnirar
1' arriscament. No ens quedem amb superficiali-
can estimen.
tats buides.
Adnirar i
copiar.
Cadascú
al
missioner,
seglar,
seu redol. El rral del ln3tre nfu és 1' egoisme,
és res més,
ni res
1' altra cara de
la seva
els missioners,
Perque un
religiós o prevere, m
a
manco, que un cristia coherent amb fe. Un halle o una dala que estima.
1' arror.
també
No
basta
oopi~los,
adnirar dins
vida familiar, d' amistat, dins tots els canps .
la
...
21 ¿Que passaria si dins el camp de la política, 1 1 econania,
de
d 1 admirar ,
de
1 1 ensenyament,
intentassim
copiar
endanés
can
estimen
els missioners?
Preg8ria
de la propagació de la fe,
ens ha de dur
esti.Jmr arrb més intensitat,
fins
a
les
quasi
És cert que per econOmica. magres
quan
aixo
la mitjana a
49
Persones
preveres.
Per uns anys,
sempre per als seglars i
que
can sera
preveres, o
ment missionera. Aquest forta al
IXM.N) g)
jovent.
voldria esser una cridada
Aquests
temps
darrers
hem
necessitam ajuda
ultrapassat la mitjana de dos missi oners assassina
són
ts per mes . Són uns llocs bui ts, que no podem
Aportacions econOmiques
a Mallorca,
persmes.
per a tota la vida dins una congregació específi-
darreres conseqüencies i ajudar els missioners
a estimar alla, al seu camp.
i
des del seu estat de seglars, ( casats o fadrins) , religiosos,
Sí, celebrar el IXMJND, diumenge mundial
a
fiar-nos de Déu, que enforteix i anirra .
pts.
que
per
habi tant
1 1 Estat Espanyol
és de
deixar de cobrir.
Segur
que hi ha joves que
encara no es conformen lluitant pel 0 1 7, recoHectant ajudes pel Tercer M5n, acudint a uns meses
80 pt.
Pero, encara que és necessari
quasi
doblar 1 1 aportació amb doblers, dos aspectes d 1 aquesta ajuda són, de rrolt, més importants: La
pregaria.
Pregaria
que
uneix,
de voluntariat. Velen més i
a més pro:funditat.
Aquí hi ha les missions. Uns anys, o tota una vida, ajudant a fer feligos els rnés desgraciats de la
terra.
que agennana. Pregaria que aug¡nenta el rostre
Miquel M..llet Coll
El
passat
partir NA
di a
d 1 octubre,
7
a~lota
a Missions una
MARIA
JOANA
MASSOT
va
d 1 Andratx :
ENSENYAT,
de
25 anys. Ha anat
a
treballar
u na
a la Missió que les Religioses nes
tenen
a
Varagruesa
temporada Francisc a -
( Linares) ,
a
Xile d 1 America del Sud. És una bona notícia,
i
ha
demostr a t
esser bastant valenta. Li
de si tj am tota
la
sort
món.
La col·lecta del Di a del DOMUND a la Parroquia ha estat de:
115.000 1\s.
El Col·legi "Ramon Llull" ha entregat pel DOMUND 87 .OO<Jts.
d 1 aque st
22
E S e O L A
N O V A
D E
o
" ELS MOLINS"
1
S
e
A R R A
Ó
"RAMON ALEMANY" ---------------
UNA QÜESTIÓ DE SENTIMENT POPULAR
Bé ido, un
grupet
Escolar a
de
ja
de
tenim
la
mestres
Nou
1 Ajuntament
polemica:
del
Centre
enfrontades
d Andratx
1
i
1
el poble de S 1 Arracó
Consell
i
a
a la
tot majar
part de la resta de Municipi andritxol I El
per
un
Consell
de
tot
repetidament
moti u
l Escola 1
amb
i
estúpida a posar
ben
el
una
absurd: es
oposició
inclosa.
i
generós
fort
raconer mort fa uns mes os:
del
de
posar
Batle
en Ramon
batle Ramon Alemany a
nom
del
la nova Escala
de
tots
els
vel:ns
del
I un
en contra
grupet
que
una amb
de
s 1 oposen i en
i
tot
una
serie
de
contra
1 1 assumpte,
a
més
de
enviada ni
que d6na
fin~
menys
; tn+
l Ajuntament 1
.a
vergonya per unes
grante dels diferente partits política
ser
sense
tothom,
ment i
inte-
tenim
(mestresses)
mestres a
aixo
argumenten
carta ni
de
d 1 ortografia en un foli
els
Municipi
l 1 Ajuntament d 1 Andratx.
va ser propasada a un Ple de 1 1 Ajuntaaprovada per tots
per
a presentar al MEC de Palma amb 1 1 ajud
d 1 aquí, el
s 1 estan
firmes
de
un
POPULAR
SENTIMENT
centenars
recollint
raons idea
ha
hi
nega
Alemany, a la nova Escala. La
més,
la defensa de la idea;
envers
tossuderia
no m
A
que
25
faltes
i
mig
(quina
mes tres ~ena
d' Escola! ) ,
anomenar:
23 1.- Diuen que
"Rarron
representa
la
vida
"política"
va
accentuat)
aixo
ioo
és
política
(sí
més
senyores
Bé
recent.
el SENI'IMENI' de Rarron Alemany envers el petit poble no fou polític pensant amb els de política,
sinó de veí
seus ve'ins.
senyores,
es
es
No
tracta
'
perque
''pardalada'',
borla
tma
rxmés
Al€fl'laW"''
( s 'ho
és tma qüestió de SENTIMENT POPULAR,
cap),
la forc:;a dels sentiments
del
i
2 .- Diuen que l 'Escola
"el
Collegi
antiga:
"Els
i pares, no s 'han d' utili tzar can a instrunents dels polí tics i encara menys per a ambicions
particulars".
ja té un
Nblins".
El
És
no
Senyores,
perdin
ambició personal.
sirrplermt un record pel bon
A tot aixO, lo bé,
a un lloc distint. 3.- Diuen que "el senyor Rarron Alemany
va canplir anb la seva feina
can a polí tic
(altra vegada! ) i que era el
que
pareix
mentida,
un problema i no tenen perque.
D'acord que si
tenia que
es
tindran tma mica més
qualitat
social
l' entorn on desenvolup8. la seva
tasca''.
perú no és menys
és veritat,
cert també que en Rarron Alemany,
apart
de
de
etc. . • • ErrperO,
val
la pena
Per acabar,
tarrbé
Alemany així
rnestres de nines i
nins
de p8rvuls
siguin
les indicades per a donar consells a l 'Ajunta-
-:ares
tan i.rrportants.
Tenen altres
fer
diuen,
i el seu poble l i vol agrair.
la seva ITlE'!TÜria. No creim que un grupet de
l' esfon;,
les
seves
ho
entendria",
argunentacions
en
a
la
referint-se contra
també:
reflecteix un rerafons
"la
nova
Aquestes saber el visqués:
dones
es
pensen
aixo
que
trar els fets". Aquí tornen a ficar la pota. Estan obsessiooades arrb la política. Senyoretes .
poden
ja es rrassa. pretenciós, senyores!
Esperem que finalment s' i.rrposi el SENIT-
prqx:sta
dems-
la
que pensaría en Rarron Alemany si
d' interessos políti es
i privats, can així ens ho han vingut a
de
a
p:rqx:>sta del nou ncm. Aquestá sí que és bona!
i fora de lloc. 5 .- Diuen
carta
senyor Rarron
MENT POPULAR i ens deixan d' excuses
f eines .
de
i tarrp:x:: no es rarpran cap os.
enviada a l' Ajuntament que: "el
peq>eb..lar
ALEMANY
feina per tal
can a raconer que era i n' estava ben orgullós,
honrar i
~
a
canviar les capgaleres dels irrpresos de l 'Escola
fer la seva feina, ho va fer pel seu poble,
4.- Tarrbé a la carta les rrestres donen
Cerquen cinc
canvia el nan i
projectes que
la
pensant-
carnes a un rroix quan ncmés en té quatre.
la nova Escala se l' ancmena
a l' Ajuntament per
que
rnestres s 'hagin cercat
que aquestes
fer, era la seva feina i obligació dur endavant millorin
Batle
fou Rarron Ale!IEl1Y per a S' Arracó i tot Andratx.
tracta de posar un nou ncm a un nou Collegi,
ment en
satisfer
bé, perú ara es
ncm "Els Nblins" esta rrol t
~dees
ho
6.- Diuen: "L'Escola: infants, professors
ni tarrpoca de satisfer cap
Aixo en part
(no
la raó. Aquí no es tracta d' utilitzar a ningú
r.DLT CtffJI.Á.
de
poble,
entenen encara?) •
i
exclusivament d' un SENTIMENT DE POBIE, D' AMISTAT
nan de
llevin del
seu
tracta
única
no és una qüestió política
Rafel Oliver' GtamB:tim
absurdes
24
- - - - - - o F I C I S A ANDRATX
GASPAR CALAFELL ALEMANY ( ClJINER )
P. ¿ Quin era 1 1 ambient del Gran Hotel? R.- Era un ambient molt familiar entre el personal. N1 hi havia molts d 1 Andratx ja que el director era andritxol
1
bé: 1 1 amo Eh Taneu de Son Esteva.
Allo era can una gran es cola de cuina i tots ens coneixíem.
1
Es feia feina a
gust i s 1 aprenia molt. P. ¿ Quin tipus de cuina es feia ? R.- Una cuina internacional.
Hi
havia bons mestres i molta feinal i en realitat costava moltísstm aprendre per la quantitat de coses que hi havia fer.
cüm foren els seus inicis ?
P. ¿
D 1 al~otet 1
R.-
Quan comenc;aves a fer una trui ta
ja duies un o dos anys per alla aficat
amb dotze anysl vaig
comenc;ar afer feina a l 1 Hotel de Can ~
co
per
P. ¿ Per quins personatges féreu menjar?
(amb en Rafel Porcel); feia un poc +
R.- Eh passaren moltísstms. Tots els
de tot. Repartia també el diari "El Pue-
artistes del Teatre Principal passaven
blo" i em donaven sis pessetes per reanb partir-lo. Desprésl 1 1 any 19281
pel Gran Hotel
1
1
catorze anys
1
vaig anar al "Gran Hotel" . 1
M= 1 n record que va venir un cop
boxej ador
ge de la cuina i el futbol. Jugava
paro Rivelles
1 equip
11
Arrabal" de Santa catalina,
deien que ho feia bastant bé.
anb
i
i es feien també balls
de gala de 1 1 Alta Spcietatl etc.
Repartia el meu temps entre 1 aprenenta! 1
1
1
el
1
Paulino Uzcudum. Tanbé n Am 1
1
i mol ts més •
25
P. ¿ On anareu després de l'etapa de Ci tat ?
pass aran ? •
Les passarem per la planxa.
Eh Pedro, me'n record, que es va persig--
R.- L'any 1932 em vaig matricular
nar. I endavant. Es mejaren 14 llagostes digu~
a Marina, i dos anys després em cridaren
fresques i dues de congelades. I no
per anar a Cartagena. M'havia comprat un
ren res: o no en sabien o nosaltres ho fe
"traje" de 60 pessetes, per anar a
rem molt ben fet.
les
festes de Sant Pere de 1934, i em
partir cap a MÚrcia el mateix dia 29 juny, festivitat de Sant Pere.
de
El "tra-
un
client a la cuina, després d'haver-se men jat un indiot rostit, i em digué:
"escu
che, señor, esto que he canido no era pa-
je" va quedar sense estrenar. A Cartegena vaig fer de cuiner
un contraalmirall i la veritat
Amb una al tra ocasió, va venir
tocar
es
d' que
vo". Jo li vaig mostrar els ossos
es
queda una mica indecís. Se' n va anar i no digué res més. A l'hora
vaig prou bé fent el servei militar.
i
de partir de 1'
hotel em va donar una bona propina, des-P. ¿ Can va anar durant el temps de
la
prés d'uns dies, i em digué: Chef!, he co mido muy bien, pero aquello no era pavo" .
guerra civil ?
R.- Em vaig llicenciar el 1936 i, després d'una temptació de quedar-me
Va ser bona aquesta!
+
alla can a cuiner en pla particular, va-
P. ¿ Fins quan vos quedareu a camp de· Mar?
R.- Vaig entrar-hi el 1947 i fins
ig tomar cap a Andratx. I:Urant el temps que va durar la guerra vaig deixar
la
a la jubilació, l'any 1979: (32 anys) hi
cuina. Vaig fer , feina a una fabrica
de
vaig fer de cuiner.
gomes a Palma. Després vaig tomar a fer
Que
cuiner a Infanteria de Marina durant 34
P. ¿
mesas, també a Ciutat.
ba un cuine r ?
Passats uns anys , després de la
gu~
rra, un anic em va dir d' anar a Célnp
de
Mar, al Gran Hotel de Célnp de Mar.
és e l més difícil en que es tra-
R.- Home¡, les d i f i cultat s surten quan hi ha poc genere. Per exemple: si ~
vien de ser 20 a dinar i se'n presenten +
40, aquí si tens un l:xxl problana. El P. l Teniu cap aneroota que contar ? R.-
difícil, dones, és tenir pobresa de gene-
Ja ho cree. Fent feina amb
re i
massa
baques.
Aquí
has
de fer can
Eh Pedro Adrover. (gran él1li.c i cuiner i
el IDl-Jesús que nu1 tiplica el pa
que roorí en un accident de rooto
peix.
poc +
tE!I'I'P després), va venir una vegadá dinar el Sha de
i:. el
a
Persia amb la Princesa
Soraya. Demanaren lloagosta torrada
a
més
per
16 persooes i al viver nanés n'hi ha-
R.- Ha de tenir respecte pel seus
ajudants. i télnbé s'ha de fer respectar:
via 14 llagostes. Ehtre tots dos ens de-
ten ir un e(J.iilibri.
ltlBnirein: 1 si li fotem dues de bOllides.
el oanaOOanent i la serietat. S'ha de te-
pero
sense peJ.'dre mai
26
nir també una gran afecció i mol t de
+
viure per viure.
gus t per a fer el treball ben fet. P. Can veu aquesta invasió de menjar ra-P. ¿ ()Jin és el plat més canplicat
de
pid que ens vé dels EEUU i que tant agra-
preparar ?
da, pareix esser, per EUropa ?
R.- Canplicats no n hi ha; el que + 1
R.- Ho fan perque p::>rtan una vida m~
passa es que un et dur més feina que un
ssa rapida i han de menjar més aviat; fins altre. Si tens gust, passes per dammt + a un cert punt és lógic. És un canplenent de les canplicacions. mes, aquest sistema de menjar, de l 1 enremolinada vida que du el progrés. P. Una vegada el Rei d 1 Espanya va dir que el seu plat preferit
er~
+
els ous fri P .
ts amb patates; i el vostre ' R. - Molls frits amb
t
cOm
veu e 1 panorama actual de la cuina
a Mallorca ?
mbet .
R.- Ho veig bé, si es fa bé. Actualment, hi ha mol t d 1 interés per la cuina a
P. Per que creu qua a Andratx hi ha
ha- tot el món. Es fan programes de televisió
gut i hi ha tants de cuiners bons ?
i la gent s 1 interessa pels assumptes culi
R.- Perqu · és un ofici un p::>e errant
naris.
a l 1 andritxol li agrada molt viatjar. No ho sé, ha estat una constant al nos- P. Finalment: ens diu una recepta breu senzilla ? t re p::>ble. També que per esser cuiner no 1
l
calia tenir estudis. Pareix esser de ta-
. R.- Bé, breu, senzilla i lleugera:
t es formes que el caracter nostre va bé
un p::>stre. Es diu: Flam de taronja. Han de
per aquesta feina .
tenir: un quart de litre de suc de taronja, 150 grams de sucre i 5 o 6 ous. Es
sa un p::>quet de caramel als motlles dels
p. I per que senpre els millors cuiners
professionals han estat
i són homes nor flams. Es mescla el suc, els ous i el su-
malment ?
ere, tot ben batut i al bany maria al fom que s 1 agn.DlPlli. Es p::>t adornar després +
R.- Jo cree que era, fa un tanps,
amb grells de taronja i un p::>e de nata .
perque era una feina mol t pesérla. Feies la cuina des de les 8 del matí fins a
+
l es 10 del vespre , { aixo era molt fei- xuc per una dona .
Si després . de 1 1 entrevista han quedat amb mala bOca, aquest p::>stre lleuger sanpre anira bé .
e.
•'
No es el mateix viure per menj ar que
menjar per viure·· ?
·..
~
R.- Ni una cosa ni l 1 altra, sinó ,
27
SNACK • 1M
............... *41*•• GAL.I CIA
•..
>IN MAlUCOS
..... ,..._,., ,... .,.., ..
JtENT A CAR k/. l•p-••. 7
lAPAS VAllADAS
, .... 171111
.._. _..... ..
m
...
PJ:G. jllfiiAITI
111111 TODO PARA LA CASA S.L.
C/Galicia,33 07150- ANDRAITI
Tel.:10 53 03 Fax.:10 50 53
ASESORiA FISCAL Y DECORACIOH ESTUCO VDECIARO
PI~
liDll!l
(lllltr~a)
Lr---------------------~---------~~--~----~---~~--2_1.-7.1~..~ ....-.TMM..~.~.=.lO.~.M... TIELE • CONTROL
CAaPJNTiaJA
lf..,_
Gabriel Pujol 8an:el6
t!aNII6rl
M•r-t y Dlicolecián
ca
- BICIIODOMimCOI
• -AIAGON Y VINIA • 1BIVIIOIIS
ca ...-..n 1ll
Cl. ....,_ ,..._, · 3
•
Tel. tO • 4t
•
17tM AND1WnC
...
DftG
Pt~_ ,..
28
L A
Plou o no plou ? Enguany,
P L U J A
comen~a
que pel mes d' agost
a ploure
d' hora
pel setembre va ploure bé, s'ha parlat de si tornava a ploure com calia. Aqu! teniu les dades d'un any i
un mes de la pluja caiguda a Andratx.
Han estat registrades en un pluvi6metre que esta dins el poble. (de set.elbe U94 a setentre 1995 )
1994
4.-
32 litres
4.-
10 litres
5.-
14 litres
5.:...
13'5 lit.
18.-
0'75 lit.
9.-
1litre
22.-
9'5 lit.
12.- ID litres
23.-
25 litres
13.-
9 litres
26.-
5 litres
28.-
4 litres
28.-
12 litres
29.-
10 litres
30.-
10 litres
'lbtal: 63' 5 litres
DESEMBRE
'lbtal: 118' 25 litres 7.-
OCIUBRE
19.-
25'5 lit. 16 litres
J.l .-
6 '5 lit.
12.-
25 litres
13.-
1 litre
15.-
54 litres
22.- 14 litres Total: 43 litres
].gJ5
10'5 lit.
GENER
18.- 18'5 lit. 19.-
1'75 lit. • 4
21 .- 2'25 ~-
fit.
~
.J. • -
{_'"<.
1litre 2.6 -.. 6'5 lit.
~
•
.
..... 1.-'- -·
l litre
2·- .
5litres
-.
~
..
9.-
2 litres
' Í2.-
2 litres
l 8.-
3 litres
•. :'!.
/
...-..
--.. . ........... .. ,•_
~-
5 '5 lit.
..
.,
Total: 173 li1re&
-
3 litres
20.- 1'5 lit.
10.-
17;-
2 litres
18.- 17 litres
12 litres
2 .5.-
16.-
5'5 lit.
,f.._.-.••..
· Total: ID litres ,
-
........ ,_
~
•···
..
...
.
,. .
')
..
..
29
FEBRER 3.-
JUNY
2'5 lit.
2 li-tres
9.-
22.- 14 li-tres
11.- 10'5 lit.
1btal: 16'5 li-tres
12.- 10'5 lit.
25 .- 1'5 lit. 1btal: 24'5 li-tres
3.13.-
1'5 lit.
2 li-tres
JULIOL
14.- 0'5 lit. 1btal:
1 litre
5.4 li-tres
1 litre
Total:
ABRIL
21.-
ACJ:J3T
1 litre
23.- 10 li-tres
18.- 0'5 lit.
24.- 0'75 lit.
22.- 8'5 lit.
24.- 1'5 lit.
1btal: 11 '75 li-tres
7 li-tres
25.-
Total:
MAIG
30.- 0'5 lit.
17'5 li-tres
Eh tntal, d.Innt els 12 resoo, 1 setarilre
31.- 3'5 lit.
1994-31 agcst l!Ri:
iH7 li-tres
1btal: 4 li-tres
SETEMBRE 1995
4.-
17 litres
5.-
12 litres
13.- 22 litres 18.- 36 litres
21.-
4 litres
22.- 11 litres 23.- 12'5 lit. 25.-
2 litres
Total: 116 1 5 litres
Com
podem
d' enguany ha
que
plogut
un
veure, diuen xic
setembre de 1994.
el ha
plogut
menys I
que
durant
si no plou els darrers di es, bastant
menys
l'any passat.
que
a
setembre
en
bĂŠ, el
1' octubre, ha plogut
1' octubre
de
30
BIBLIOTECA MUNICIPAL Ja terúm a
la Biblioteca
m.m.tat
el
CllJB DE LECIDRS.
11'0Tlel1.t, san trenta i ma les perscnes
De
interessades en la mva activi tat cultura1, esperan que el rmbre vagi creixent.
la proposta és ben sinple:
es tracta
de ramir tm grup de gent que la Literatura i
li
agradi
el rrén dels llibres i escri-
ptors. Llegi.rem cada tres d'tm autor mallorquí,
rresa:;
tots la
ma novel:la nateixa,
i
després, es fera ma tertlllia a la Biblioteca amb 1' escriptor present.
fu ma bona forma
de p~ionar la lectura i tanbé ma oporb..mi-
tat
lectors
pels
de
oonéixer
escriptors
i escriptores. A la primera convocatOria
j a en marxa, es llegeix la
de
lectura,
primera novel:la
que escrigué en Baltasar Porcel:
"SOLNEGRE"
que
Per altra banda, volem da1ar a oonéixer
guany8. el Prani Ciutat de Palna 1 ' any 1960.
a tot el· Municipi d' Andratx que la Biblioteca
L' escriptor vindr8. després, durant la primera
té tm servei de préstec de
quinzena del mes de desenbre, a la Biblioteca
totlun pot errpr:ar: basta dur dues fotografíes
.
tamacy
( tant en catala cx:xn en castella) ,
tots
j unts xerraran de l' obra i
·~i. teratura
i
de
la
es
poden
revistes cap a
casa.
Ten:im tm total de 40 Per més erxlavant, si el CllJB DE LECIDRS
NA'IURA
Lecb.n"es ooHectives a la Biblioteca,
ELLE
dels prq>is a
llocs
integrant:s del
cult1lrals ,
Cl\.b),
excursialS
BEBER
1
etc. Si hi ~
estas interessat mnés
ANIM
!
llibres
rrolt
senzill.
FUimRAMAS
IX.N~
MNJJ CIENI'ÍFI<X>
AI1.A
I...Al:mES
l'lJEVO ESTIID
EL 'lEM'S
CAM3IO 16 PC \OUD
diferents.
ÉRX:'.A
CXltER y
&HR JÍM<E
GIGANIES
JPQJE
PORJLAR . IE3NIVEL
smRA D'<E cal cpe
a la Biblioteca a cercar la oovelia
pera llegir'-la:
treure
revistes
MÁS
INmGRAL
TIFltR)
visites
literaries ,
Es
Can: VIAJAR MJY INIERESAN'IE
as nanté, es podran fer més activitats cx:m: (obres
que
,
i
en general .
carnet i
revistes
J.Ern
EL
PARÍSN'ALÍ,
31 Tarrbé disposam dels 4
Diaris
locals
Florals de Barcelona amb
per llegir a la Biblioteca.
El passat dijrus,
dia
d' octubre,
19
De mica en mica pan-;lx
culturals de
Antoni Vidal Ferrando, llicenciat en HistOria,
Ferrando tracta el tara:
sensibilitzats
isl8mica i la irrupció del rn5n feudal cristia: ~larca".
entre elles:
de l' Ajmtanent:
Cultura
el capella Joan
la
regidora
la
cronista
~larca
concrets de la
al Pantaleu i
a
deixar una mica de barK:la la televisió,
el
Coo.questa
la Palanera
tan cC:m:xles. Hi ha tarps per a tot.
''Ús
la
educatiu
propera dels
conferencia
espais
naturals
sobre els pares naturals de l' Illa, ben segur que
sera
tara JTDl t
1.ID
i
a
suggestiu
id'una tematica molt actual.
de (ara
HORARI BIBLIOTECA:
Sant Elm). Un cap acabada la conferencia de 1' es-
criptor de Santanyí, tertúlia a
on
hi hagué
els presents a
una
petita
la
xerrada
de
dilluns
Ferrando,
praniat
El
l'arw
passat
12 d ' octubre,
als
com és
a
di vendres de 15 20 hores.
a
Els dissabtes: de 9 a 12 hores.
pogueren damnar coses al ooeta Antoni Vidal
.R
1 'hivern
de Mallorca" de Miquel Rayó Ferrer. Tractara
també entre els assistents una
pels fets
i
sera:
de
representació de vems de Sant Elm, interessat s
de gent
culturals
8.SSUJl)tes
Possiblanent
tares d' Andratx al ''Majorca Dailly bulletin",
n' Ana Kay;
ban narbre
a poc
de
Bau<;a,
Sebastiana
Perelló,
pel
que,
esperan
video, el sofa i la catifa, ara a
A l' acte cultural vingueren una vintena de perscnes,
i
a poc, paguen ésser m
rn5n
del
"la fi
que els actes
la Biblioteca van interessant
al Municipi ncstre,
eminent poeta. la cx::nferencia de Vidal
la conquesta catalana de
"Bandera
blanca''.
vingué a la Biblioteca l' escriptor de Santanyí:
pero
l' obra:
Rafel Oliver Gtamatiro
Jocs
tradicional,
la Guard i a
Ci v i l
ce l ebr a
la
se va
Patrona, la Mare de Déu del Pilar. Una mi ssa solemne a les 11 hores a la Parroquia, i, després, un vi espanyol a
Can Toneta •
Abans,
el guarida,
Jaume Covas,
rebé
la
medalla
del
mérit
.militar . També la Guardia Civil concedí
una "placa",
que rebé la Senyora Batlesa. Llamentam no poder posar fotos dels actes.
en . agra1ment a
1' Ajuntament.
32
PAGINA LITERARIA per Rafel Oliver Grammatico
Cont i núa el relat en deu capítols de l'autor d'aques t a secció de la Rev i sta, i a n' aquest número t enim el els apartats
mensuals:
capí tol
frases
sise.
célebres ,
Després,
les
com
gregueries
ja de
és
habi t ual,
Gómez
de
ten im
la serna,
i el vocabulari de barbarismes .
"HISTORIA D'UN CAPTIU CAPÍTOL VI: LA BATALLA El cor té raons que la raó desconeix ) Pascal. Els galiots ~ sense r itme cansat
i
aturar,
lent perO uniforme,
absorts
el cos enganxosament
en la rutina soferta,
El baladreig no es va
el
penetrava fins
els cervells
feridora
d' una dura i
desmesurat aldarull
deform:mt-se
en contínues
El
ganyotes
rastre
d ' esforc;:
i
ininteHigi ble.
matinal
en lent vaivé.
que cabria tot el
i.rrpregnava nausebunds
forta olor dels
l' ambient perfums
de
que
gasüfia ja no
esclaus
pestilent,
produlen
cap
sensació als presooers. A l' auba,
crits naus
al :reTE
estriposos estrangeres
seu
i
i
la
dels
sarrafus
que
veren
i
enemigues .
Els
captius,
habi tacle,
rrantenien
aferrats
els
i els cors aug¡nentaven el banbeig sanguini,
Es
galiots ,
produí
l es cobertes
els seus
pertina<;
un
de
salinitat
fustam.
del
les
A n'en
mar
Guillem
canpanys se' ls obliga a
amb més vigoria
i
rapidesa,
malalts defallien i
sentiren les primeres veus,
a
dels
anbarcacioos encara relliscoses per la rosada
i les carnes acanpassant, tumefactes, el ritme La
esperar,
a les galeres tunisenques la bullícia morisca
suós, espesses les barbes i les mans cobertes reseca callositat.
fer
foren
remar
alguns galiots ll~ts
a
un
racó pels gúardians, amb el fuet descamatlis el cos . El canbat fou molt violent . Vuit enbarcacioos tunisenq¡.¡es contra sis otcrranes. abordatges,
entre
una
Els
embolicada
profusió
es produlen d 'una rranera
boja · i
se' ls al terava brutalment el pools i s 'apoderava
d' hanes,
d' ells un nerviosisme accelerat.
desen:frenada, 1' enrenou metaB.ic dels sabres
En Guillem restava
fernat
a
m
rem
a !',interior de la nau, des d'cn paria veure
a
l 'exterior. A estribord,
i
metres,
enemics,
t11a
~ixien
els
tnS
-t:res-cents
ccnforna1t
flota de naus pirates. Eren turcs, enemi.cs
de piratería dels
IIDI'OS
del oord d' Atrica.
tallant nerbres,
ballestea en acertat tir,
sangooentes lluites ces a ces i sense pietat. Els ot:x:rnam arb lllE!1YS naus,
pero .més
1'lCJihrosos
els guerrers, SEfrbraven el pSnic a1s adversaris arb ~ides emvestides; · atacaven en trarpa
i sense retrocedir, vocifei'Eilt:s i els bragas
33
una vintena,
aixecats brandant les seves armes rrortíferes. A l es dues hores de 1 1 inici de la batalla es
produí
l 1 alliberament
uns
intentaven fugir
de
dels
forrra
irresponsable, altres, més forts i errtraven al fragor
de
i
agosarats,
la lluita contra els
cautalosament
fugiren
en
la única nau que pogueren defensar .
presaners; teneraria
que
Els guanyadors , també amb rrol tes baixes , reorgani tzaren
la
flota ,
créixer 1 alama entre
ells .
1
intens
batibull;
tot+D 1 una
i
va
Es produí un
freneticament
canengaren
turcs intentant salvar la vida. En Guillem
a
i altres reus, cepats, es feren
entre els cactavers escarJl)ats per les cobertes
de
popa
armes que
la seva nau, trobaven a
forts
apoderant--se coberta o
a
de
la les
cridar i
bé treien-
Després d 1 un parell d 1 escaramusses es veren de
trenta enemics
feien recular perillosament. conquerida pels
turcs,
i
la
que els
galera
en Guillem,
de rrorir en una inútil defensa,
es
fou
mar, ple de trastos flotant i cactavers infalnatse.
s
1
que,
l aigua,
a
la fusta
Els rroros
recolliren
tot
dispersat al mar que porien
el
trastam
aprofitar
de
així recuperaren el seu vetera
bell nou i
a
el rroro que estava amb ell a la post, insconscient, al qual havia salvat de perir ofegat, era el cap sarraí Leafar el Gran,
tats de victOria.
cercaven,
rrolt esgotat,
tingué encara forces per socórrer a
i
creient--se en unafútil i efímera llibertat.
poc a poc, veien minvades les seves possibiliEn Guillem,
si
Sentía una debil
agafat a
1
sabia
galiot. A n en Guillem l i sanrigué la sort,
agafa a una fusta i aconseguí allunya._
intentaven derrotar als turcs
felicitat
no
1
se de les naus. Les altres embarcacions tunisenques
d 1 enfora,
tomar cap a les galeres.
abans
tir8. al
Guillem,
En
les d un cap del pit obert d un corsari ferit.
rodejats per més
intensi tat entre
sanguinolentes.
1
1
buscar amb
a
un rroro
Arrbdós
rrotiu de
ffiufrags
1 aldarull
foren
que lluitava amb la mar per no perir ofegat.
a la galera rrajor i
El recalza a una post i restaren ambdós surant
les ferides.
al
dels
1
portats
qual
rroros.
r8pidament
curats alla mateix de
a 1 1 aigua durant algunes hores. Aviat les galeres Les
galeres
sarraines
aconseguiren
per fi reduir 1 1 atac furiós del s turcs, rratant a la quasi totali tat d ells; nanés es salvaren 1
enfilaren les proes
cap a l es seves terres,
rralparades
i
Les
abandonades,
i la ígpia catastrofe del de
naus otxmmes, foren
fustam
crarades enrevoltat
flanes es retalla funejant a 1 hori tzó •• 1
- FRA.SES CÉLEBRES
-
La més
perillosa detotes
les
debili tats
és
el
temor
de
La conquesta d 1 un mateix és la majar de les victories (Plat6) - Un home no és sin6 el que sap. (Baron)
semblar débil. (Bossuet)
34
- Res et pot dur la pau, sinó tu mate ix .
(E merson)
GREGUERIES DE GÓMEZ DE LA SERNA Al vinagre hi ha tot el mal humor del vi. - El cocodril és una maleta que viatge pel seu compte . - Els llacs són els bassals que quedaren del diluvi. - La molsa és el perruquí de les pedres.
VOCABULARI DE BARBARISIIKS
BARBARISME
FORMA CORRECTA
Bolos
Bitles
Bolígrafo
Bolígraf
Bolso
Bossa
Bombero
Bomb er
Bombilla
Bombeta
Bombon
Bombó
Boqueron
Aladroc
Boqu illa
Broquet
Borde
Vorera , vora
Bordejar
Vore j ar Una abragada: Raf el Oliver Grammatico
RESirAURANTE
P.ESERVAS: to- SIS 8t 071 SO ANDRAITX
. . . . Dinn:iiJn .
...,..mali&d
~ ---· -..ui"
35
esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports CLUB D'ESCACS ANDRATX El ja
d'Escacs
Club
el
se u
curs
no u
ha
comengat
de
l'escola
les classes
a Sa Teulera. Com sabeu, es
fan
els
dimarts
18
a 20 hores.
i
::¡rodeixen
de
ja
nins
són una que
cada
l'escola
a
Angel
professors:
Oliver
organitzaran
Joan
pel
mes
de
un campionat entre tots de
l'Escola.
pels d' edat
millors i
un
Enguany
els
Hi de premi
El torneig escolar
novembre
els alumnes
haura cada per sera
trofeus categoria
la
revista
primers
de
sera
Mallorca federats
7
els
al
proper
donarem
a
resul tats
categories:
novembre
jugadors
participaran i
setmana
Moreno,
Club.
de
Campionat
del
a
que
número conéixer
les
preferent,
tres
primera
i segona. Tates
Oliver,
Alfonso
i
el
mes
pels
de
d'escacs
els
individual
vintena
per aprendre a jugar i anar millorant Els
comenga
hi
De moment, les nines
dijous
i
També
vulgueu a i
les
nines
jugar
Sa Teulera, prendre
a
i
escacs
els dimarts
part
en
les
nins
que
podeu
anar
i
dijous,
activitats
del Club d'Andratx. El
diumenge
22
d'octubre
es
tots.
féu una sessió de cinema: la pel·lícula
individual
"En busca de Bobby Fischer. Assistiren
a
per a tots els integrants de l'Escola
uns 25 al·lots. Rafel Oliver Grammatico
36
esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
FUTBOL:
Después para
la
después antes
de
muchos
formación de
de
empezar
pues ,
equipo,
de la
que al S 1 Arracó no las cosas,
problemas
del
cambiar
le
C.D. S'ARRACÓ
entrenador, Liga, van
parece tan
Hace unas jornadas, concretamente
y
mal
aunque en su feudo
en
la
quinta,
jugadores
el
se
anunció
cambio
de
a
entrenador,
puesto que Pep Garrido quería el
puesto
por
los
problemas
dejar
de
salud.
no ha conseguido grandes resultados,
Inmediatamente los
lejos de S 1 Arracó agrada y convence,
una
con
el mister, puesto que querían
que
Pep continuara en el puesto;
después
de largo tiempo dialogando le
conven-
cieron
juntos,
muy
buena
defensa
y
una
velocidad en ataque.
España
O
S 1 Arracó
1
S 1 Arracó
O
Felanitx
O
Binissalan
2
S 1 Arracó
O
S 1 Arra.CÓ
O
Calvia
1
La
Victoria O
1
S Arracó
gran
reunión
Casa
Alcúdia
3
S 1 Arracó
3
S 1 Arracó
1
La Unión
2
S'Arracó
1
Sen Roca
l
CAPE:tERIA
SNACK- BAR
<Ouíjote
para llevar el
nombre
sus fuerzas del
S' Arracó
Tomeu Curtó
----------1-· ·-1-=• 1:::::. ¡
-=·
. ..UACION Y VBII'A M ·BICJ'CLETAS ~
•...,......... ....., MaiMIX
.. . '
nuevo
y
bien alto.
CliP DE .IAI • IALLOIU
·~
de
directiva
Miss Jotul O
O
...~-~
ahora,
la
piensan luchar con todas
1
S'Arracó
-~
y
con
jogadores pidieron
'lloiMtu
OJ/10
esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
37
FUTBOL: EL C.D. ANDRAITX MANTIENE SU CONDICION DE INVICTO
Llevaros ya diez y
el
equipo
local
jornadas
mantiene
disputadas
intactas
sus
Y
delante,
quedan
y otros jugadores que
Jover,
Velasco,
la diferencia
TTErCal1
aspiraciones a lograr las más altas cotas.
y siembran la duc'la en los
El equipo va clasificado en segtmdo lugar,
ahl que poclarros coo:firmar que al Andraitx
por aquello de la nueva puntuación,
hoy se le tane y respeta.
y
se
De
oponentes.
mantiene caro único equipo de la categoría la condición de invicto. Henos pasado, pues,
Cierto que el juego, que en casa borda,
un cuarto de la carpetición y con ello acertado
no es a veces ll1lW del agrado del aficionado,
el camino que debe llevar a
pero hay que tener en cuenta que
estar en uno
hoy nadie
de los puestos altos de la carpetición al
regala nada y
final de la tarporada.
salen tanerosos' cosa que carrbia por carvleto
todos
los equipos contrarios
el jugar en carrpo contrario, que sí entonces, Tras
este periplo,
plantilla ha
quedado
su buen hacer.
la calidad de
bi en
la
constatada
por
el Andraitx deja constancia y
siembra
el
desconcierto, sumando puntos uno tras otro.
Teníarros del año pasado un
buen remanente, y este año se ha consolidado el fichaje de los
j ugadores
que
faltaban
Lo
mejor de
todo
es que la afición
:.iPne confianza en este equipo,
porque sabe
para terminar de construir el ¡uzzle definiti-
que puede responder y responderá en cualquier
vo. Las altas de Raya en la portería y
rronento.
Seguí
mej or fo:rna de
fo:rnan
un
la
valladar
La carvetición
no es descabellado
sigue su
pensar
que
curso el
y
equipo
seguro de cobertura, y los sólo cuatro goles
estará en todo rocmento en los lugares prirrates
encajados así lo coo:fi:rnan.
de la clasificación.
En
defensa,
las altas de Pefíarrubia,
que cada día se afi:rna más, pese a su estatura,
Sevilla,
que,
no es desaprovechable,
Siguiendo saTEna
el
periplo,
se visita al España
este de
fin
Luchrreyor,
para luego el miércoles recibir al
Felanitx
junto a los ya comcidos Femández, Massanet,
y visitar después
Isidoro,
que en ocho días tiene elequipo tres
que se
está
saliendo,
y
Barro,
se turnan en apuntalar la parte trasera.
el
Binissalem,
caq:x::>,
todavía
con
Bauza sin acabar de coger la fo:rna, no obstante Del Río, Vidal y
Tuti,
Tea
y
están que se
bastan para rrontar un dispositivo de engranaje entre defensa y ataque ll1lW consistente.
o
sea, serios
carpranisos que deberán servir para. reafirmar lo anterionrente expresado.
En medio
de
38
esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports Puestos a
hacer buenos augurios,
hay
resaltar nuevament que este año los
que
equipos
del :fútbol base están marcancb puestos prirmtes Cierto que todavía se está en lós albores CCJT{letitivos,
los
pero
presagios
así
lo
Por que hay que afinmr que se cuida bien el :fútbol base, sin que por ello haya que
lanzar las carrq::>anas al vuelo.
trabajo es
largo y
los
frutos
Ahl
el
hoy no es
el todo, sino que tienpo al tienpo.
hacen prever. En el
tercera regicm.l
equipo de
se
ve que hay seriedad. Cierto que ro es equipo CCJT{letitivo,
sí
pero
ser
puede
formativo
No
de seguir por los cauces actuales.
puedo
silenciar
la
actuación
la Directiva en algl.mos aspectos,
Los juveniles, tras tm inicio titubeante coo dos derrotas
c:x:nsecutivas,
llevan ahora
de
ya que,
a pesar del rrucho trabajo que viene realizando, hay que dar tm
toque,
pues parece que
ganas no están tan firmes
la
la friolera de cinco victorias consecutivas,
ilusión y
y el equipo sube caro la espum dentro de
el año pasado.
la clasificación,
viene bien y no deja donnir en los laureles
a
pesar
de
contar
coo
el descuento de dos ptmtos por sanción.
a
Lo
dicho,
tm toque siarpre
quienes creen que está todo
trabajo de direCtivo no tiene
Los
cadetes,
acruaciones,
con
están ahÍ
altibajos entre
Ahl sí que hay rradera y
los
en
sus
primeros.
se pueden exigir
resultados, pero hay que trabajar y no desfa-
no se puede
sean cuales sean los resultactos
infantil,
por
contra,
aparte.
tm
equipo del que poco se esperaba, está tarbién ahÍ, al frente de la clasificación, y cmtanc:b
JOFRE
sus partidos por victorias. Los del fútbol 7 tarbién han arpezad::>
ya y están en los p.JeSbJs intermedios.
Aqui
hay cpe dar rrargen.
Los alevines
todavía m han arpezad::>
la ocnpeticiál, y los mini-benjan.ines,
en la oarpetic:::iál, t:arpoco lo han llectx>.
ruella3
El
descanso
y
deportivos,
ya que a estos hay que tenerlos canpletamente
Y, a buen entendedor ••. equipo
hecho.
desfallecer en ningún rronento,
llecer. El
caro
39
esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports NOTICIAS DEL C. B. ANDRATTX
El pasado día 8 de lugar
tuvo
la
octubre,
presentación
los 9 equipos que esta configuran
al
Ayuntamiento
y
temporada
de
la
"Es
Baloncesto
Club
el
sus hijos practiquen el baloncesto,
de
Andraitx.
da y los equipos son los siguien-
Dirección Vinyet",
a
.los socios y empresas colaboradoras y,
La Presente es la 11ª tempora-
escuela
al
y
como
a
no,
diversas
las
componen
que
jugadores
monitores
los
Club
del
plantillas
Baloncesto Andraitx.
tes: 1ª Autonómica, Senior Femenino
Infantil
Femeninos,
Cadetes y 2
Masculino,
Cadete
Junior,
2
Benjamines. Como
estos
Guillermo
Cavas,
Juanjo
Sielva,
Lorenzo
de
responsables
Vanrell,
Cecilia
Be l trán, Ferrer,
muchas
gracias,
Y a esperar los buenos resultados equipos, nuestros todos para lo
aunque
equipos figuran: José
todos,
A
importante
que
es
estemos ahí, y que nuestra participación, aunque modesta, es destacable dentro del Baloncesto mallorquín.
Miñana,
En los meses próximos inicia-
Es ter de Abasolo y Javier González.
remos nuestros habituales comenta-
Femenías,
Xisco
Vicente
En total, el Club ha diligen104
ciado
fichas
federativas.
ríos
y
insertando
resultados,
las fotos de los equipos.
La mayor cantidad desde el inicio del Club hace once temporadas.
C.B.A.
Todo esto es posible gracias a
los
padres
que
permiten
que OONANTS DE SANG
El diverores, 20 d' oci:l.lbre, es féu 1' habiUJal trcbada de "ó::nants de sang", que té U oc a Arrlratx dues vegades per any. Per primera vegada les cJ:::nacioos es feren el local del PPC, i ro a Can
64 cJ:::nacioos, mecys que les que hi havia dan:earent. Foo el canvi de local la cawa de que hi hagués narco <blants, o foo servici de Carre\..5 nPlts <X.rlants habituals ro s' enterarEn ?
~ta.
~
Hi
~
degut al nal
40
RECORDS D 'AHIR
Caip de .ft'Br
Sa pniilla des Q:pill_et
Sa~
(JJE2 ?
)
(19tV)
(JJE2)
lhi <Dq.Iista ?
(~)
.