G LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT ANY
102
XI
Apt. 79
07150 ANDRATX
JULIOL-AGOST
1996
JJJJ.J'_fj)_,jjJ~ Jll:l!JJ)Jl.!/111/1.55
'
--
L'any tirurany t!l Sol i la Lluna tenguercn una tia. garrida, gentil. resplcndent com ells. viva L' lll11 un:J cemella. plena d 路 elc铆s i d 'encam: roba va es cor de lols e~
1
qui la veien.
o o
A N Y S
D E R O N D A L L E S
L'AMO DE SO NA MOIXA
2
'
.-
CRONICA DELS NOSTRES JUNY - JULIOL
1996
BAPTISMES Sergio Alcázar Cordero
Ana Pamela Polintang Ancheta
Miguel González Sáez
Albert Romero Salva
Oriol Iglesias Gallegos
Noelia Riiz Moreno
Carolina Moreno Tolosa
Maria Vidal Oliver
Míriam Martín Macía
Carlos José Martorell Blanco
Alexander Martínez Balbas
Luís Calafat Chávez
MATRIMONIS Jaume Mateu Cunill Miró
amb
María Francisca Garreta Montiel
Antoni Ribot Rosselló
amb
Maria Enseñat Pon
Larry Ballesteros Polintang
amb
Erna Ancheta Fajardo
DEFUNCIONS Bartomeu Curtó Reus
85 anys
Juan Pujol Perpinya
73 anys
Catalina Gelabert Flexas
97 anys
Bartomeu Roca Oliver
79 anys
Catalina Enseñat Pujol
90 anys
Catalina Clar Balaguer
87 anys
Gabriel Balaguer Mas
80 anys
Ildefonso García Sánchez
47 anys
Isabel Caldentey Moner
76 anys
Isabel Salva Pujol
82 anys
Isabel Bonet Castañer Alis Devalois Massiz
79 anys
Catalina Vicente Ginard
79 anys
Magí Castell Palmer
61 anys
Bartomeu Esteva Pujol
93 anys
Bartomeu Bosch Pujol
88 anys
Maria del Carmen Díaz Romera 25 anys Juan Balaguer Alemany
63 anys
María-Juana López Madrigal
80 anys
Magdalena Enseñat Martorell
96 anys
3
u
NCALI
EDITORIAL
LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT Apt. de Correus 79 .01150 ANDRATX
La
calor
Director: Joan ~relló 1San&Ó Redactor en Cap: Gaspar Pujoll Flexas Redaccló: Antonl Ensenyat 1Ferra Blel Ensenyat 1Pujol Margallda Ferra 1Ensenyat Gal:1rlel Jofre Mlr MlqueiTurEnseñat Gerent: Vlcens Flexas 1Alemany Fotos: Mlchel's
la
torba enguany a venir, Finals de
Editen: Coordinadora Parroquial de Joves d'Andratx Centre Cultural de S'Arracó
forta,
calor
I
es
pero hi hem estat a
juliol primers di es
ha pitjat fort.
sofocant,
estam
en
d 1 agost, ple
va
temps.
la
Estiu,
calor calorós
i agradable. Una
rondalla,
o
dues
rondalles ...
ha frui t d 1 escoltar una rondalla a
Quí
no
1 1 hi vern devora
al foc, o a 1 1 es ti u a la fresca, quan era pe ti t ..• ? Quí
no
ha
disfrutat
de
llegir-la
quan
ja
era
més gran ... ? Les 'ln
pou
(els
Rondalles infinit
de
contes)
saviesa,
constitueixen
de
la
saviesa
del
poble. I a Mallorca n'hi ha prou de "Rondalles". Enguany,
1996,
fa Cent anys
el primer volum de les Rondalles Moss?m
Antoni
Maria
de les Rondalles,
Alcover.
que
es
publica
que havia recollit Enguany
és
de revalori tzar-les,
1 1 Any
de tornar-
les llegir o contar. lmprlmelx: APOSTOL Y CIVILIZADOR PETRA
N'ALÍ trobareu
també s 1 hi ha volgut sumar. en
aquest
número
extraordinari
un bon grapat de pagines dedicat a D.L. P.M. 295/1986
publicades i principalment
inedi tes. a
les
I que
hem a
d 1 Estiu
lles Rondalles,
volgut la
Per aixo
referir-nos
nostra
~ontrada
estan o hi sortiren. Gracies
als
col·laboradors
i
gracies
lectors també, estarem amb les Rondalles. No sueu massa ... N'ALÍ
als
4 \
PAGINA
PARROQUIAL
Can 1' estiu passat féran amb el número de N' Alí després de les festes
de St. Pere, valen enguany tanbé reproduir els par8grafs més significatius del Serm5 de l'Ofici de St. Pere, pronunciat per Mn. Joan Darder, el també presidí 1' eucaristía,
qual
acarpanyat per diversas capellans.
Mn. Joan Darder és el Vicari del Sr. Bisbe per a la :zona de ponent
quatre arzys, i és sobretot a través d' ell, que el Sr.
des de fa uns
Bisbe coneix la realitat de la nostm zona i de la nostm caruni tat cristiana. Ell rrateix pronuncia el passat 16 de juliol al Port en 1 'Ofici de la Mare de Déu del Carme.
HOMILIA DE L'OFICI DE SANT PERE, ANDRATX 1.996
"Estimats germans i germanes, des de la Reconquesta, el municipi i d' Andratx es confonen dins el mateix terri tori:
la parroquia
una sola parroquia dins el
fins que en l. 913 es crea la del Sant Crist de S' Arracó i
en l. 973 la de
terme,
la Verge
del Carme del Port d'Andratx. L' antiquíssima parroquia de Santa Maria d' Andratx també 1' apostol Sant Bartomeu. El 30 de mar<; 9 patrons de barca i
67 mariners
i
de l. 659,
reuni ts
XIX i
Aquest gremi
radicava a
a
dugué una vida exuberant fins
1' església parroquial d' Andratx,
titular
la rectoría d' Andratx
pescadors varen resoldre
o col.legi de pescadors baix la invocació de Sant Pere, a Ciutat.
tingué com a
fundar
la confraria
separant-se de 1' existent a
perque
les acaballes del
segle
les peques casetes
que
llavors hi havia al port encara no tenien església propia. No és gens estrany que un poble i
una parroquia com Andratx,
s' acollissin a la intercessió del mariner i de
tot
el món,
Sant Pere.
¡ Quants
mar medi terrania, des de Cuba
i
pescador,
oberts a
la mar,
primer de Galilea i
després
d' andri txols 1 'hauran
tants
d' al tres
indrets -
invocat Franga,
des
d' aquesta
Algeria,
etc.-
on emigraren el segle passat i aquest! Avui 1 'Església universal celebra la festa dels apostols Pe re natges ben diferents per la seva manera de ser i
de
fer,
i
Pau,
dos perso-
pero ben iguals
en la
seva fe i amor pel seu Senyor Jesús. I ben iguals també en la seva entrega absoluta, fins al martiri, per reunir una comunitat que visqués la fe i l'amor de Jesucrist. Estam massa acostumats a personalitat: a un racó
del
situar la fe cap
("Jo hi
a
un sastre al t
i
llunya de
la nostra
cree en Déu"-"Qualcú ho ha d'haver
fet
5
tot"-"Hi ha una ma poderosa"), pero aquesta fe
sovint
té
poc a
veure amb
la resta
de la vida, la de cada dia, al moment de les decisions ... Sant Pere no creu en Déu d 1 aquesta manera: fe, el
d 1 una sola pega del
teixi t
seu creure.
amor
i
Recordem
esperanga en Jesús
tres moments
mol t
formen
eloqüents
de la seva relació amb Jesús: 1) Després del
sermó del pa de Vida mol ts
1 1 esquena, pero Pere li
digué:
"Senyor,
paraules que donen vida eterna". el que digui, faci el que
faci.
dels
amb qui
Pere no vol
seguidors de Jesús
li giraren
voleu que anem? Només vós
teniu
deixar Jesús per res del món,
digui
Pere n 1 esta ben segur,
que
tota paraula que
surt
de Jesús dóna vida eterna. 2) Estant a la Cena, Pere fa el "numeret": Aixo ja és com ho
massa,
mai
de
la vida que
faria un esclau que
Pero quan Jesús li di u: "Si
ell
no vol
el seu mestre
no ha tengut mai. . .
no vols
que et renti,
Simó Pere: Senyor, ido no me renteu només els peus, TOT ELL,
Pere,
de cap a
peus,
i per sempre: el cap i el cor,
que
vol
no
i
els peus,
li
renti
Senyor s 1 acoti
Per aquí no hi
els
també
que
peus.
davant
Li
les mans
i
di u el
la mort,
el
en
cap!
se 1 1 ha guanyat del
la vida i
ell
vol passar.
seras dels meus.
sinó
ser del Senyor,
les mans
i
Jesús
tot
temps
i l 1 eternitat de Pere són de Jesús i pera Jesús. 3) Tots som humans i qualque vegada feim figa, fallam. Pere, el primer a confessar la seva fe
en Jesús,
també
és
el primer a
Jesús de seguir el camí que porta a el converteixen, empero en 1 1 home
equivocar-se
la creu.
de
fe,
quan
L 1 equi vocació
de fe
radical.
i
vol
desaconsellar
la traJ:ció de Pere,
Precisament perque apren
a desconfiar d 1 ell mateix. Pere ens recorda amb el
fonament,
la fe
per a nosal tres. i,
com en tota
els conflictes.
tota senzillesa la fe
incondicional en Jesús.
En la gran família de família Pero res
humana,
en Jesucrist.
Aquesta és
1 1 Església
no hi manquen
les
d 1 aixo ha de trencar ni
hi
Aquesta és
també
la paraula de
caben
mol tes
dificul tats, ofegar el
la pedra, pe re
diferencies
les
oposicions,
que
és
fonamental:
feel
en
la
la comunió senzilla, incondicional i generosa en una mateixa fe. Que aquesta comuni tat cristiana andri txola de Pa (la celebració de 1 1 Eucaristía) i
es
mantengui
en la doctrina dels Apostols
en la cari tat, tingueu un sol cor i una sola anima, com procura
i
Sant Pere per a tota l 1 Església."
Joan Darder i Brotat
i
Fracció
que,
ferms
desi tja 1 apostol 1
6
.
NOTI el ES-NO TI e 1ES-N OTI e 1ES-N OTI el ES MALLORCA 2000 no cede en la lucha contra LA PROCESIONARIA
El
pasado domingo,
21
julio,
nuevamente en la Plaza de
Mallorca 2000,
S' Arracó, miembros del Colectivo ecologista andri txol, tieron jaulas nuevas y
cápsulas con hormonas
la Iglesia de
sexuales
repar-
para reponer en las
trampas ya colocadas. De cada unidad instalada se hace responsable un voluntario o propietario que de antemano quiera colaborar en la Campaña. Los datos han de cionados
al
Colectivo que
coordina la eficacia del
meses de octubre y noviembre se facilitarán para sustituir a
las caducas.
La entrega
ser propor-
tratamiento
de nuevo
y
en
los
cápsulas con hormonas
del
material
reseñado
un
objetivo
concreto:
se
dará
a los colaboradores de forma gratuita.
Mallorca 2000 persigue con su
campaña
que
la
lucha contra la procesionaria por medios terrestres sea lo más eficaz posible, con el
fin
de
evitar que
la Conselleria de Agricultura no
pulverice
con
medios químicos, y desde el aire, bosques de nuestro término, por sus efectos negativos, salud de
ya que
suele emplearse un producto dañino
los árboles
frutales
y
sobre
plantas de hortaliza y
a
todo
para
la
un sin
fin
de
invertebrados. La iniciativa del Colectivo ecologista contó con un buen respaldo popular. Ahora cabe esperar que la acción sea positiva.
Gaspar Rosselló
Maria que
va
cap
a
Joana
partir
Massot
a
Ensenyat,
l'octubre
"Missions"
per
a
de
1995
treballar-
hi, torna a ser entre nosaltres. Després
d'uns
mesos
a Xile i a
Bolívia,
que per a
recuperar-se
bon
clima
d'uns
de
ha tornat, en
traumes
treball sembla
el
nostra
que
sofrí
per mor d'un accident. Li
desi tjam bona
nosaltres.
estancia
entre
7
El president de la Comunitat Autónoma, Jaume Matas, i el president de 1'Associació de Premsa Forana, Miquel Company, varen signar el passat dia 8 un conveni de col.laboració pels anys 95, 96, i 97. L'acte va tenir lloc a la seu que 1' Associació té al poble de Sant Joan.
El passat dia 9 de julio!, el President Matas va rebre en audiencia la Batlesa d'Andratx, Margalida Moner
8
---------------------
voramar teatre --------------------------r
[b [3 @1? (!!J ffi [3 ~ J.M. POUS • A. TXEKHOV • FREDDIE FRINTON Les
tres
NIT de Josep Mª
al
1854):
són:
MALA
(nat a
Figueres
obres Pous
obra
molt
divertida,
només amb quatre personatges.
L'ÓS
d 1 Anton
a Rússia al ambient
P.
1860) :
rus
tres personatges, ben
i
(nat
Txekhov
representada.
Més romantica que divertida. SOPAR
Frinton de
la
PER
A
( angles).
6
de
juliol,
Sa Teulera, la
i
el
dissabte
el grup VORAMAR
escenificaren
en
5
divendres
al
seva
obra
mol t
en
exagerada
Port,
es
basa
caricaturització
Hi ha que dir que ció que
també la presentaFes tes
les
durant
perso-
de
grande-
ses.
els al
dos
i
d 1 unes manies nostalgiques
posada
en escena: LECTURES.
ren
divertida
L 1 obra
original i
presentació
(Més endevant
Vella).
angles,
és
emetre
Municipal
Teatre
una
TEATRE
mol t
natges, una
tradició
alemanya
aquesta Dec;a per Ni t
El
Freddie
(És
televisió
és d 1 ambient
de
UN,
molt
de
les
actors
del
correcta,
la interpreta-
tres
obretes
Grup com
feren
VORAMAR sol en
fer,
fou i
en alguna casos excepcional.
del Carme). La posada en escena perfecta. tracta
Es curtes,
de
i
epoques'
i
aquí
diferents
autors,
unides per esta
o bretes
tres
de
"la
estils
lectura"'
N'ALÍ
la
l 1 originalitat,
lectura que d 1 elles en fa el director. Troba i,
els
mentre
llibres els
plens
llegeix,
de es
pols munta
J 1 escenari i l 1 obra es representa.
PATROCINA: ~
AJUNTAMENT \t4~' DIANDRATX ~
9
LA RONDALLÍSTICA:
Les
rondalles
contarelles que
o
s han
contes,
inclús
transmeses
1
oral.
Marcar
alguns
d aquests
la
llegendes, per
tradició
diferencia termes
1
atomitzar
a
són
PASSAT, PRESENT
ens
les
A les Balears es varen recollir rondalles Tal
és
a
les
el
principals
cas
de
illes.
1 Arxiduc
lluís
1
Salvador
duria
Alcover que recolliren les de Mallorca
i
perdríem més que hi guanyaríem. de
FUTUR
entre
innecessariament,
L 1 esperit
1
d 1 Austria
i
Antoni
Andreu Ferrer Ginard les de
Maria
Menorca
i Joan Castelló Guasch les d Eivissa. 1
rondalles
Les
més
populars
a
Mallorca,
escau innegablement amb la vi tuosi tat
tal vegada per les nombrases edicions
del narrador.
una
i per la gran quanti tat de rondalles
padrina
recollides, són les de Mossen Antoni
el
Maria
rondalla
No
és
contada
el
per
en una ni t
d hi vern
que
aquestes
la devora
1
quan
mateix
foc
circumstancies
varíen. Els
reculls
mol ts paísos es durant
els
de
rondalles
varen
segles
dur i
XIX
esser una tasca de filolegs seguint,
ristes
a
terme
XX.
i
a
generalment,
les
mateixes pautes:
tal
recollien
com
narrava
també
es
variants per a eren
la un
recollien d 1 una
transcrites
recollides
informador, possibles
mateixa
rondalla
i,
que
firmava
Jordi
des
el
1' informador.
les
rondalles
escrites
ten en
qual
el
aplecs amb
el
Racó".
publica rondalles
de
pseudonim:
El
primer
"En aplec
va esser impres 1 1 any 1896. El fet
de que fos
que
cree
apareguin
és
Manacor,
significatiu
poques
zona
de
del
perque
rondalles Ponent
de
la
mallorquí.
Actualment, en els 24 volums publicats per
l'Editorial
apareixen
unes
Moll,
tan
poques
sols
rondalles
de Calvia, Capdella i Andratx.
després,
respectant
llenguatge familiar de manera
rondalla
les
aprofi tar detalls
D'aquesta
famosos
nostra
Primer, la
els
Va
folklo-
Alcover,
L' Arxiduc
Lluís Salvador
tria va publicar el de rondalles un
any
seu
d' Aus-
volum
abans
únic
que
"En
Jordi des Racó", pero la seva atracció
un
per la zona de la Serra de Tramuntana
llenguat ge planer que fa que conservin
va esser decisiu ja que va recollir
la
moltes
i
i
naturalitat, la
ingenuitat
oral del poble.
l'espontaneitat de
la
tradició
zona
més que
rondalles Mossem
els seus aplecs.
de
Alcover
la en
nostra tots
10
Pero
tant
expurgaren seguint
les
va
i
la no
l'altre rondalles.
particulars.
eliminar
peti tes coses
com
nos tres
criteris
mossen
de
l'un
aquel les
que annassin
en contra
diguen
de
costums,
bons
i
considerades
les
pujades de verd. va
seva recopilació que
tenien
Avui
eliminar
totes
les
elements
no perta-n yien a
de
rondalles que
exotics
1' entorn
la
a
la
grans
feren
personatges,
mallorquins el
que
feina
que
cultura.
varen
fer
Més
bé
per
faciliten
recuperació
rondallístic. tils,
del
un
gran
es ser
la
tasca passat
Enregistradores
porta-
fax,
nombre
publicacions
infinitat
nostre
teléfon,
ordinadors
de
revistes
periodiques que
l'inici
de
la
i
podrien
publicació
de rondalles inedites. Cree
aquests
dos
quals
els
agrair
tot
als
podrem
mai
reculli
mallorquí.
importancia
llevar
que
de
que
temps de les no vol
tenim
mitjans
Per exemple lleons, tigres ... Aixo
cultura
día,
de
i
L' Arxiduc
nostra
reculli rondalles inedites i variants.
El
totes
moralitat
pecte de . la
a
la
voldria
repte. Un repte intentant que
nostra fer
Maria
nostres
o
de
viscut
de Mossen Antoni l'Arxiduc.
reaccionar vells
massa
que
i
ens
És
de manar contin
les rondalles que saben, les sorpreses estan assegurades.
un
qualse-
vol persona interessada en aquest
de
hem
rendes
Alcover
l'hora als
ja
as-
Antoni
Si
no
ho
feim
esperam que ho faci?
Vicen~
i Batle
nosaltres,
quí
11
LES PRIMERES EDICIONS DE LES RONDALLES D 1 EN JORDI DES RACÓ
Enguany, es va dir
nc
que
seria
RONDALLES.
El motiu
ja que
a
l 1 any
anys
de
cent
primer aplec
~i
·;é
c; JH.: e rt, L 1 ANY
era
la
prou
es
1996
DE
LES
clar,
compleixen del
publicació
de rondalles
de
Moss€m
Antoni Maria Alcover.
de i
rondalles,
que
Mossen
Alcover
les rondalles
formaven
part
II
decidí
mallorquines, la
de
tradició
sortint
a
periodiques clar. en en
"Es
varen
di verses
publicacions
formar
un
anar
conjunt
el cas de
les publicacions
setmanari
"L Ignorancia",
el
"l' Almanaque
1
en
o
Balear"
la
rondalles
a
la
"Contarelles ( Tip.
primera
d'En
es
va
de
des
Racó"
Palma,
1885),
les quals no
aparegueren a
edició
la
mateixa
per l' impressor Amengual
la segona obra i
feta
Muntaner
l 1 any
fet
1896,
Tipografia tom
I
era
es
va
Sanjuan
titulat
Mallorquines
logic, estampar de
"Aplech
d'En
pel
gran
el
tom
III
l' any
I
la
Després
segona
II,
i
1898,
amb
edició
importants
modificacions. Pero, aplecs 1908
les
van va
edicions
continuar
aparéixer
de
nous
quan
el
tom
l 1 any V
i
en
1913 el tom VI. Ambdós a Palma.
per
tom
la
VII
va
impremta
esser
"La
edi tat
Sinceritat"
de Sóller l 1 any 1916. El VIII s 1 imprimí
a
Alvar
Barcelona,
per
Verdaguer
l 1 any
mateix
impressor
la
Llibreria
1924.
edita
Aquest
el
tom
IX
dos anys més tard.
Els nous aplecs XI i XII s 1 imprimeixen
a
Sóller
els
anys
1932,
va
morir
1930
i
1931. L'any
Mossen Alcover, En a
aquest Sóller
"En Jordi
mateix la
any
tercera
a
Palma
des Racó". s 1 imprimeix edició
del
tom IV.
de Palma l'any 1915. Aquest
el
iniciar
tom
algunes
edició
Jordi
Catolica Balear.
de
i
El tom X surt el 1929.
publicaren
es
filolegs,
el IV quan j a era l 1 any 1904.
revista "Museo Balear". També
per
aperéixer
l any 1897,
E( l
rondalles
sense
varen
1
oral dels mallorquins. Aquestes
c.:u1 1egut
folkloristes
públic,
llegendes
contarelles,
con tes,
escriure
reculls
1
r
l i terats,
del
d altres
l'estil
A
exit,
i
Jordi
només
vull
afegir
a
la
allo que no he
el
Elllguany és " L 1 ANY DE LES RONDALLES",
Rondayes
des
acabar,
que
Palma, de
Per
ja
Racó".
i
no
vist
sé
si
di t
és
"l'exit"
un de
quan he
comen<;at:
encert. l 1 any
Per
que
passat
que
el declararen "L ANY DE L'ARXIDUC", 1
El
tom
en
4a.,
constava
de
304
no
planes de rondalles. Amb
una
important
acceptació
esper massa cosa dels
el bacalla.
que
talle n
12 Com diu un amic meu: "Val més morir que quedar bé" Pero
al
manco esper un mica de
el mínim que podem demanar per a
digni tat
en
retre homenatge
tot a
Mossem Alcover. Els "Aplecs de Rondaies Mallorquines" la major recopilació de
contes
populars
que
s 'hagi
al lo
que es
una part de són, fet
segons mai.
I
faci.
És
la tasca de els
entesos,
nosal tres
som
el poble que té la sort de tenir-la. Antoni
Vicen~
i Batle
\
13
OBRA CULTURAL BALEAR - ANDRATX
LES NOSTRES RONDALLES Entre els mesos de gener del 1. 992 i gener del l. 993 , la nostra revista, en col.laboració amb la delegació d' Andratx de l'Obra Cultural Balear, va publicar, baix aquest mateix encapyalament, la totalitat de les Rondalles Mallorquines que Mn. Antoni Ma Alcover va aplegar a partir de la tradició oral mallorquina i que, enguany, coincidint amb el Centenari de l' inici de la seva publicació, reprenem, encara que sigui de manera simplificada com a recordatori i homenatge al seu creador En Jordi d' es Racó.
El Rei En Jaume El 5 de setembre de 1.229 salpaven de les aigües próximes a Salou les naus expedicionaries dirigides pel jove rei Jaume I. Després d ' un desafortunat intent de desembarcar a Pollenya, el rei i algun deis seu súbdits posaren peu al Pantaleu (illot que no era lluny de la terra més que un tret de ballesta), i alla trayaren el seu pla de desembarcament, acordant que s' efectuaría a les platges de Santa Pon ya. Aquests fets són recollits a partir de les contarelles populars en 16 rondalles de les quals en reprodui"m dues íntegrament. Una aguiJa i el Rei En Jaume
Sa pica des cava// del Rei En Jaume
Sembla que com el Reí En Jaume hagué desembarcat en es Pantaleu, aquell illot pelat que s' alcra entre Sa Dragonera í St. Tel m, a on va prendre redós com venia a conquistar mallorca, passa volant volant una aguila que duía amb ses arpes un espet, un peix per l' estil d' un congre; i, com va ser a s' índret del Reí , !'amolla; l' agafaren, i el Reí el se va fregír, í ben bo que el troba.
A s' illot des Pantaleu hi havia un cocó, que hi cabien un parei de gerres d' aigo, que semblava fet aposta, i deien que era sa pica on abeuraven es cavall del Reí En Jaume quant aquest hi desembarca, tot venint a conquistar Mallorca. S' era conservada intacta aquesta pica fms que es republicans de l'any 1.868 hi anaren a fer-Ia bocins.
Perque s' aguíla, deíxa aquest peix an el Reí , per aixó s' aguila se díu reía!.
Aleshores era Vicari de S' Arracó Mn. Juan Ensenyat, i una dona hi ana plorant a contar-Ji aquesta .. . heroicidat revolucionaria, Jo endema d'esser-se seguida, segons m'ho ha contat ell mateix.
Tom V, p.p. 11 O i 111. Publicada a N' Ali el gener de 1.992, n° 60.
14
Fa un parell d' anys, un grup d' arriscats andritxols integrants del Grup d'Espeleologia d' Andratx ens va sorprendre a tots anunciant una escalada al campanar de 1' església en el programa de fes tes de Sant Pere. Llastima que en el temps en el qual es situa aquesta historia encara no s 'haguessin constitult, les conseqüencies les va pagar, com no, un pobre ase indefens.
Es lletsó d'es campanar d'Andratx Damunt es campanar d' Andratx, una vegada, hi va sortir un lletsó a una encletxa d' un mitja.
una corda qui bastas, hi fermen un ase p' es coll, i una partida d' homes estira qui estira; i s' ase per amunt i per amunt.
Se va fer gros i gros, i ets andritxols tiraren junta a veure com ho havien de fer per llevar-lo d'es mig, no fos cosa que crivellas es campanar i els ho tomas.
Com va esser a s' endret d' es lletsó, tothom se posa a cridar-li .
T ots hi deien sa se va; se pro posaren molts de plans; pero cap n 'hi havia que agradas a tots.
por~
- Ua, petit! arrisca' l. .. No 1i mens Hala! de pressa! Pero s' ase no feia menció de res.
Com prou hagueren sucat ets ais, un d'es caporals diu:
-V aja quina passada! deia tothom. - ¿1 que deu tenir, aquesta pecora d' ase? - ¿Que no se' n de u agradar?
- A jo me pareix que lo més avengut seria que un ase el se menjas, an aquest lletsó. Si un ase el se menja, no creixera pus, i es campanar sortira de perill.
Sobretot, veent que no 1i deia res, el davallaren, i va tenir dos pams de llengo defora i tot es cos més enravenat que un cuiro d' ego.
Tothom troba que tenia raó; pero lo que li digueren:
Era mort: sa corda 1' havia estrangolat. Veies com s' havia d' abordar an es lletsó!
- ¿1 com hi ha d' arribar s' ase alla dalt? - ¿Com? diu aquell . Sera bo de fer ! Posem un tema) part-damunt, passem-hi una corda, hi fermam s' ase, le hi pujam fins que siga a s' endret, i així Ji pora arribar de lo millor.
Vaja quina porcada!
- Ben pensat! ben pensat! crida tothom. A l' acte posen es temal , hi passen Tom XIV, p. 62. Publicada a n' Alí eljuliol-agost de 1.992, n° t1 5.
15
- De·s_de seinpre, -molts .ciutadans "saheruts' ~ i ''Uetraferits~ han ·as'soeiat la gent de poble i, més concretament els pagesos, amb la incultúra i la igno:.. rancia, pero aquest excés de vanitat els ha costat, gracies a personatges tan cari~!llatie-s: com · aqu~t camperól de S'á.rracó que-un qia va anata Sa Diputació de Ciutat per arreglar un assumpte de 1' Aj untament d' Andratxr més d' una ensopegada.
- Bon dia- tenguen. Seria ací'f sa Dipul J tació. '· ' · · -· - Sí; 1'amo,' diu un· d' aquells, que tot d' una es va creurequ'e h.i porien fer una berba, amb. aquell pages;· i H demah'a -que cercava. - Jo u~ ~o ¡..; wr~, di u - aque_§t. S'Ajunta~ent d'A1;14~:.atx .,lJl.: ep~ia . l?e,r alió que .han' d'enllestir tots ets Ajuntaments de Mallorca i sa Diputació. r¡,: ,,¡/ < "
'J
~ ( • ,.
~
-.
---
'
,
·": ·
l l~ amo j.a va e~ser p~jt, si4!a g:ue ~iu,]á; .P~f~ , !UOlt qaixet, que ,.5as\ no ·:el sentien. · ·
T
· IJt ..
~ ~·
t
O
-
'-
¿
'
'
J 1
•
•1
f'~
:
Com aquell que 1'havi a preguntat- i ets altres que estaven amb ell, el sentiren, tots pensaren amb ell~ matcixos: - ¿I ja no ha tengut s' Ajuntament d' Andratx, per enviar, més que aqueix tros de pages?
•
1
"
h
\
,¡
¿[ .
J
·"·~'
·1 nU
r '. 'r lt (.~,;...¡ _,_,:·uf1 ......
_· ',.
J .,.
"
••
f fl J!
V
''
.)J '
'
'(J
,' :f
¡- '. ' "":
•
.} J; -"
¡
1 .t/
[ ¡ t.r
• )•
'
..,
:. JI -
~.
'
f'
- I que' no sabe u s·iular més fort? dit:' ' gué un d'aquells, tot desenfrelt. ~!
.;L...
,.
1l.'l >
¡:
;
r
·
t ,:;_, :
l•
_;• .·
·
1
I !'amo amb sa mitja riaia asa boca, va respondre:
<
- P'es bestiar qui m'escolta, j'a n'hi ha pro u. '; .' .. 1 ". ¡¡r. , , , __, ,.
Davant tal descarrega tots quedaren sense polsos, i un d'ells que era es porter,tot empeguen, féu passar l'amo alla on eren es Diputats i ets altres representantsd'ets Ajuntaments.
I n'hi va haver un que per fer una riaia a tothom dalt ses costelles de 1'amo, s'atansa a dir-li: - Escoltau, l'amo, ¿i que sabeu siular, tanmateix? -Una mica, digué l'amo. - Idó provau-ho una micoia! digueren tots aquells. ,_
1
'
,
r 1•
J
.,
'1'7 ;
11
.
1
'
¡.
'
.·~}\ 1
'
'
' j
l
l
'
'
Dibuixos Riana Va,amond~ i Dylan Sanders (S' Arracó) Tom XIV, p.p. 79 i 80. Publicada a.N'Alí el juny de 1.992, n° 64.
1
"
1 1
,,
..
1'
,
"
'
16
Quan les persones de fora poble ens volien fer enfadar deien: "Mira ets andritxols si sou bene'its que fms i tot vareu posar un plet en el Sol". I és que el Sol sempre ha estat, per bé o per mal, molt relacionat amb la historia de la nostra vila, abans indispensable pels conreus i ara com a reclam de turistes esblanque'its.
De com ets andritxols anaren a un misser de Ciutat per un consei Resum: Ha estona, els andritxols estaven molt preocupats perque quan anaven a palma el dematí tenien el Sol de cara i quan toma ven 1'horabaixa el tomaven tenir davant. Varen decidir anar a un misser de Ciutat per tal de demanar-li consell, aquest en veure'ls tan entabanats els suggerí que partissin 1'horabaixa i tomessin cap a Andratx el dematí en ha ver enllestit feines. Els andritxols molt agralts no trobaven la manera de pagar-li el suggeriment que tan bons resultats els havia donat. Finalment varen resoldre dur-li un sac de figues flors i... Lo endema matí, abans de sortir es sol, se presenten a cas misser; descarreguen, tomen tomen tocar, perque no sortia ningú a obrir. A la fi surt un criat, i diu: -I ara que voleu? - Duim aquest present an es senyor -diuen
elis. - Present? -diu es criat- 1 a on és? - Bon rerniscle! - diuen ets andritxols- i que no et serveixes d'ulls? Que no el veus an aqueix sac? És tot pie de figues, coi'des d'ahir mateix i triades d'en una en una! Vaja, que tendreu figues, tant mengeu!
Així ho feren; i com es misser va sebre es pas, diu an es criat: - Mira, avisa es cuiner i es cotxer; i, en venir ets andritxols a cercar es sac, fermau-los dins s'estable asa menjadora, i davallau-los es calc¡:ons i alc¡:au-los es faldar de darrera, i los heu de rebatre a ses anques totes aquestes figues que han duites, perque ja no mos poden servir per res pus, tan esclafades com estan, i ells no es mereixen altra cosa per bidui'ns i tafarruts que són.
Com es criat else sentí, i repara que es sac tot degotava d'es suc que Ji sortia per tots vents, los se mira en aquells dos de dalt a baix i else digué: - Germanets, ¿i d' on sou? - D 'andratx -digueren ells- No res, a on va aquest sac? Digueu-ho, i el t'hi durem. - A poc a poc -diu es criat- jo primer he de veure es senyor si el vol. - 1 que no esta aixecat encara? -Ni d'aquí dues hores! - No res -diuen ells- saps que farem? Noltros mos n' anam a enllestir quatre feines que tenim, i tu buides ses figues, i dius an es senyor que són ets andritxols que els hi envíen d'aquell consei que else dona d'agrai'ts que Ji estam. 1 noltros ja passarem damunt les deu o les onze i mos tomaras es sac.
No vos die res si se saberen enginyar es criat, es cotxer i es cuiner, com s'entregaran es dos andritxols a cercar es sac, per menar-los dins s'estable i acostar-los a sa menjadora. Com aquells dos se'n temeren, varen estar fermats a sa menjadora amb sos calc¡:ons per avall i es faldas de darrera per amunt. 1 es criat i es cuiner i es cotxer, bones grapades de figues per aquelles anques! 1 no sentí en més que clec-clec-clec. ( .. )
Dibuix Aína Pujol (S' Arracó) Tom XXIV, Rondaies mallorquines. Publicada a N'Alí el mes d'abril de 1.992, n° 62.
17
Els amics de visitar les cases extemes a unes hores no massa prudents, sempre han existit, i encara que a l 'actualitat les olletes plenes de monedes d 'or han estat substituldes per targetes de credit, xecs i talonaris, el tema tractat en aquesta rondalla continua vigent i sinó que li demariin a més d'un andritxol que ben segur queja n'ha patit les conseqüencies, llastima que En Pere de sa vaca no continul entre nosaltres!.
En Pere de sa vaca Resum: En Pere, un jovenot de Sant Lloren<; des Cardassar, emmarat i malfener, es llogat a un mercader velnat seu per anar a trescar món. Un dia quan anava al mercat de Sineu a vendre una vaca, l'escometen tres liadregots que l'enganen i la hi prenen. A for<;a d 'ensumar i de demanar arribar a saber que estan amagats dins ses muntanyes d 'Andratx i que "feien veta per llarg devers ses possessions de per alh't". Llogat a una coma pareller no descansa fins que troba la manera d'aglapirlos i fer-los pagar no una, sinó quatre vegades el preu convingut perla vaca. "Es vespre aselietjat se presenta en aquella possessió. Sabia que es lladres hi havien d'entrar amollant-se per sa xemeneia, fa anar tothom a colgar, fa una grandiosa focateria a sa foganya, colga sa calivera davall sa cendra; hi afica tots es ferros de debanadores que hi havia a la casa, a fi de que fossen ben vermeisen haver-los de mester, apaga es llum perque sa cuina romangués ben a les fosques, i se treu ses varques per a no fer gens de remor amb ses petjades que hagués de fer en esser hora.
camia tot socarrat i esqueixat i tantes nafres per ses cuixes i anques d'aquell malanat, romangueren sense polsos, i es pobre nafrat que xuclava a les totes, i no rompía en crits i remeulos per no despertar sa gent de sa possessió i que no los aplegassen i no los fessen sa pell.
Des cap d'una horeta comenya a sentir renou de peus per dalt sa teulada.
ge.
Mira qui mira a sa boca des fumeral de sa xemeneia, nota que hi amollen un horno amb una corda. Com an aquell horno només li mancaven onze o dotze pams per tocar amb sos peus en terra, En Pere agafa p'es peu de fust un ferro de debanadores colgat dins sa calivera i que era ben vermei, i ¡bones punyides amb aquell ferro flametjant devers ses cuixes i anques d'aquelllladre! Es lladre tot d'una sofha, pero aviat no pogué aguantar pus, i romp a cridar: - Ail ai! ail Re-cent mil llampsl Tirau, die! per amunt die''! Es de dalt sa teulada se posen a tirar i pendre sa corda ben depressa, fins que tengueren aquell fora de sa xemeneia. Com li veren es calyons i es faldar de sa
Es lladres esperaren una estona a veure com prenia la cosa, escolta qui escolta p'es forat des fumeral. No sentiren una mosca, i alió los dona corat- Res diu es Capita a s'altre lladregot; t'hi amollarem a tu, veiam si te'n desferas millor. Li fermen sa corda per ses anques i per sa caixa des cos, i ¡hala, a amollar-lo xemeneia avall!" Pero aquest segón lladregot, també va patir la mateixa sort que el seu company i després de molts estires i amolles finalment hi amollen es capitil. "Com va vuere que es Capita ja s'era fet tan avall que només li mancaven set o vuit pams per arribar en terra, agafa p'es peu de fust un ferro de debanadora colgat dins sa calivera i que era vermei flamentjant, i zasl, l'afica an es Capita a's mig de ses anques part davall s' os mestre, i le hi enfonya tot dins el cos, travessant-li tota sa moca fins an es cor. "Es capita exhala un remeulo aborronador i romangué sec ( ... ) mort i extes a's mig des~ cuina" ( ... )
Tom X, p.p. 61 a 66. Publicada a n' Alí el setembre de 1.992, n° 66
18
'És la més extensa i l'única, si deixam de banda les rondalles llegendaries que fan referencia al Reí En Jaume, on 1'humor no esdevé el tema central. Animals que parlen, princeses, gegants, encantaments, magia i altres elements de la rondallística popular així com deis grans contes de tradició europea es barregen creant una atmosfera fantastica que fan de la seva lectura un autentic plaer.
Es fii des pescador Resum: En Joanet, fill d'un pobre pescador d'Andratx, és emportat un dia per un peixot dins una cova fosca, on descobreix una fadrineta "com un sol de garrida" de la qual queda immediatament enamorat. El gegant que la vigilava, com a represalia li redobla 1'encantament i la tan ca dins un castell. En aquest breu fragment veurem com en Joanet abandonat enmig d'una muntanya i sense res per menjar ajuda a una formiga , un falcó, un ca llebrer i un lleó a repartir-se una ovella que tenien morta i com aquests com a agrai"ment li atorguen una serie de poders que l'ajudaran a deslliurar la princesa. - Germa, vos hem cridat perque, pagant i agraint, mos faceu un favor. - Digau quin, s'exclama ell, cobrant coratge. - Idó veis: tenim aquesta euveia, i la mos hem de partir, i fa una bona estona que mos hi pegam, i per cap vent del món mos porem avenir, perque estros que un vol, s'altre també el vol. 1 vos hem cridat perqué vós amb tota consciencia faceu ses parts i digueu quina ha de tenir cada qual; i lo que vós fareu, des d' ara tots ho donam per ben fet.
En Juanet agafa s'euveia; amb so trinxet, així com pogué, li taia es cap, li treu sa moca, dessepara sa popa dets ossos, i aquells varen prendre cadascú lo seu, es mes satisfets del món. Aleshores el lleó s' arrabassa una cerra de sa pitera, i li diu:
En Juanet hi pensa un poc; se mirava s'euveia, los se rnirava a ells, i a la fi diu:
Es ca llebrer se taia una ungla d' un peu, i li diu:
- Vet aquí com trob que la vos heu de partir: es lleó que prenga ses popes, que és lo més saborós, ell que és el rei de tots els animals; es ca llebrer que prenga ets ossos, ell que n'és tan afectat; es falcó que prenga sa moca, i la pora roegar bé, ell que no té dents; sa forrniga que prenga es cap, i en haver-lo desnossat, s 'hi pot mudar i tendra una casa de pnmera. - Sí que la mos heu partida bé! clamaren tots quatre. Vaja per fet, vaja per fet! Vós mateix feis-mos es quatre bocins.
Jau aquesta cerra. En dir "V al Déu i lleó", tomareu un lleó.
- Jau aquesta ungla. En dir: "Val Déu i ca llebrer", tomareu un ca llebrer. Es falcó s'arrabassa sa ploma més llarga de ses ales, i li diu: - Jau aquesta ploma. En dir "Val Déu i falcó", tomareu un falcó. Sa forrniga s' escap~a una banyeta, i li
di u: -Jau aquest capet de banya. En dir "Val Déu i forrniga", tomareu una formiga ( ... )
Tom 11, p.p. 58 a 84. Publicada a N' Alí el desembre de 1.992 i el gener de 1.993, n° 69 i 70.
A cura de Bartomeu Rosselló i Castell Totes aquestes rondalles foreo publicades a N' Alí amb autorització de l'Editorial Moll.
19
RONDAYES ARXIDUC LLUÍS SALVADOR L 1 Arxiduc Lluís Salvador d 1 Habsburg-Lorena durant
llargues
temporades,
des
de
1867
que
(1847 -1 915) , hi
vingué
visqué
i
el
camp,
la
terra,
i
publica
aixo . Entre altre publica Rondayes de Mallorca, Wirzburg l any 1895, un 1
any
abans
que
sortís
mol ts
edició el
d escri ts
Primer
al
de
1
en
cop
aquí,
terme, la Torre de Sant Elm . S 1 interessa molt sempre perles coses cultura,
Mallorca
per primer
al 1913. Adquirí mol tes propietats sobretot per Valldemossa,
costums,
a
de
no s tr e
Mallorca, sobre
ca tala
Tom
fins
tot
a
feta
les
Rondalles
de Mn . Alcover . És
un
llibre
on
hi
4 del nostre terme . Les
surten
vos
54
rondalles
curtes,
transcri vi m integrament
i
entre
tal
com
elles
surten
n 1 hi a
ha
aquesta
edició de 1895:
ES COTXO D'O Si veniu per mal no passeu es portal,
(S 1 Arracó)
si veniu per bé no estigueu á n 1 es carré. Hey havia un rey que
va
un cotxo tot d 1 o y
se volia fe
cricta es
fé fé un cotxo d'ó.
T!Ejó y l i va di:
- Mira, fe fé una crida que
- Entrau, entrau, bcn haro,
diga que
casaré ab sa fiya d 1 aquell que me
jo me
- Vench per di á n 1 el rey can se pot
seu criat
diga can heu tench de fé per podé
un poch qu 1 el rey s'axéch y ley direu.
Es cap d 1 una bcna estena el rey s 1 axecá
tení un
y vá rraná que fessen
cotxo tot d 1 Ó. Es criat li diu - No tenga ansia senyor
-
digués que
fesseu
una
crida
es tambó y
agafa
ja 1 s
sen--derrá
Toch,
á n 1 és porté.
faria
sobre
tal
cosa
es
que
ben
derratí
toch,
¿que puch
Quant el
rey
se"'lti
axó va quedá un
poch xurlat y l i torná á di:
devant
- Mean, bon haro, no vos entench ¿que
cá 1 l
voleudi?
rey hey carpardx un haro. -
heu
en tres gels que no' s fassen y tres serenes
parti t
Urn-patan-tun á fé sa crida.
El
¿can
haro,
que fassen podrá teni un cotxo d 1 Ó.
d 1 axo y axó. Ell
bcn
Es meu paré
- Haro, l i diu, el rey m1 envia y m1ha vos
Digau,
per podé tení un cotxo d 1 ó?
que feya ses crides.
que
entrá tot-duna aquell
haro dins sa seua carrbra.
rey y ja 1 s partit can un couet á cercá s 1 haro
di t
esperau
y
entrá?
diu
tres
- ~e si
no
serenes
ses
fán tres geladAs y cohi tes
!:>ei'án
fán
grnnades
20
y ses tafones estarán plenes.
Has canensat y no acabat,
El rey va veure que' aquell haro volia
será sa miseri es teu estat,
di que tota sa riquesa sortia de sa terra, va quedá rrolt content d' ell y el va fé casá ab sa seua fiya.
Y dihuen que
de
llavó ensá ningú més
s' ha atrevít á aná á cercá es tresó des pou des Borino.
SE ENCANTAMENT
ES PASTÓ
DES POU DES BORINO
D'ES POU DE SES BASSES
(Andraitx)
(S' Arracó, Andrai tx y Capdellá)
Heu de pensá y creure que á
es
clins
pcu des Borino hi ha aragada una sé:rp qu' ha
Era un pastó que' s rroros
el perseguian
y rrey el podían agafá.
de esclatá ab unses. Aquesta sé:rp n:rnés surt un pich cada cent anys es dia de Sant Juan en punt de mitx dia, y per arribá á
agafá es tresor
que té á clins sa panxa han de esperá que
surta y li han de doná tres llescas de pá
Un dia el
trobáren deu o dotze rroros
y 1' enca1sáren. Ell fogi per una filera d' esceys y no s' a"b..Jrá fins á n' es derré de tots rrol t
tocá es fabiol,
endefóra, y allá se posá á y á riurerse d' es rroros,
que tenían pó
de
passá es esceys y nó' 1 podían agafá.
beneít á sa boca.
Es rroros l i deyan: rrolts
Eran
donarli
que
s 'havian
arriscat
sa primera llesca pero de
que los feya quant la veyan
totduna fugian y
no
sa
á
pó
que s' inflava,
arribavan
á
donarl i
sa segona. fadrina
altres va di y
mes
arriscada
que
ses
qu'ella seria qu'agafaria sa
dit y
fét agáfa
tres
llescas
de pá beneí t y parteix es dia de Sant Juan
já,
cualque dia.
No
t' escaparás de nol tras. Una
vegada
trobáren
el
cinch
que tenia una caldéra de llét á
rroros
n' es foch
punt de
mi tx--dia
surt
sa
se:rp,
ella li dona sa primera llesca, la se menja y sa se:rp torna rrolt gruixada, trerrola de pó y vol fogí y l i dona
sa segona y
sa fadrina
pero
s' arrisca
sa se:rp toma mes
gruixada qu' una biga de tafona.
vostro,
los
digué
éll,
pero ja que no vos puch fogí, eu rranco dexa~ menjá un plat de llét, y si voltros en voleu
n'hi ha abastament.
des susto que prén,
de quatres y sént una veu que li diu:
sa llét calenta, los va cran3. á
tots,
y
á
tochs de ceyera los va fé fogi. Un
al tre vegade
pcu que' hey havia
el
entrat
trobaren
per
un
clins
beure
aygo,
y desde de dalt li diguéren: - Aquest pieh si que no t 1 escapes.
Quant li anava á doná sa tercera llesca ja no pot pus y
- Ara ja san
Ell digueren que si, y quant los abocava
quant surt de l'ofici. En
Ja t'agafarem,
y 1' enrevoltáren.
Una
nmrota,
-
fuig
es pcu,
Ja 1 u veig,
los digué éll
are sortiré,
voltau sa
pcu, pero en esse defora no
va
Je
clins
boca
d 1 es
agafarme
en
21 en noesse per sa corretja que
duch
á
sa
y
cinta .. Sortí
pou,
d 1 es
es
1 1 agáfaren
rroi'C6
totduna per sa corretja, y éll péga de
abans de diná, de sorti á n 1 es portal de caseua
revinglades,
los
sa
dexá
corretja
en
forasté
Un añ es t.m
dia de
Nadal
perque los havia vist de Un al tre pich el tróbaren
á
dins
t.ma
cava.
la pia á n 1 es rrol t
prcp
TIDI'C6
anant per
la rrá, aximateix el convidá á diná per no perde
sa costurk. - D1 aquí si que no 1 n sortirá, diguéren.
Esperaran que surta, y si no surt se rrorirá de fam. No será can sa vegada d 1 es pou. Éll quant los sentí, treu es t.m
va veure qu 1 era
rroro qu 1 estava á devall sa porxada, y encare
que 1 ell no los tengués rrol t
ses rrans y los fogi.
sa porxada el
devall
cmvidava á diná á caseua.
parey
t.m
si veia cap
cap
per
Es cap de rrol ts de temps de rroi'C6
varen prendre
el
catiu y
riure,
ja,
li
Passá
digueren es
el
sa barca
des
patró,
s en dugueren á
vendre
1
á sa plassa d 1 Algé.
forát de sa cava, y grnn reiayes. - Já pots
feren
dia t.ma barcada
t.m
t.m
rroro de mitja edat, el va veure,
el carprá y el s 1 en dugué á caseua.
rroi'C6; aquesta vegada no t escapes. 1
Pero éll tenia
ho rróstra p 1 es
t.m
pá,
y
~t
que
fá,
los
mat-..eix forat de sa cava Y
va dcná
bon diná y quant
rroro
li
ja havian acabat
- Vos sou mallorquí iftJ 1 s veritat?
- Escata pá.
- Si
Llavó 1 1 xapá depréssa,
los ne
rróstra
rnitx y los digué:
En lléva
t.m
vi la sou? ¿que no sou d 1 Andrai tx? -
altre trós y los diu:
-
- Escáta llésca.
May'
rnay
An6n,
que fé ab aquest pastó!
li pogueran fé
llavó
ensá
li
res
1
n
tench
d 1 haver:J o
recort,
vist
sa
Nadal,
que seya devall
sa porxada de sa plassa d Andraitx? 1
-Si, si are m1 en recort.
cova
d escata pá, y envar are 1 hey diuro.
- Ydó jó san aquell rroro y are per pagarvós
1
es
de
t.m
sa
que me
féreu
vos
he
cmvidat també
ne pogueu tomá á ca-vootra.
(Andraitx)
hey havia
favó
á diná y voo donaré sa llibertat perque vos
ES PATRÓ ESCLAU
devora sa porxada
No
reu á diná es dia de
y á n 1 aquesta
digueren
1
A Andrai tx
poch
-¿Y m voo recordau d 1t.m rroro que cmvidá-
pá per quinze dies!
1
t.m
rnay, digué es patró.
Es rroi'C6 quant véren axó di.guéren:
res
tomá di es patró
na m voo recordau de mi?
rróstra y los diu:
an€m; no heyha
sero,
- Jo tarbé hey hé estat á Adrai tx ¿que los ho
tayá depressa una llésca,
¡Ell te
Si
adnirat.
- Escáta trós. En
sero, l i respogué es patró.
- Jo hey hé estat á Mallorca, ¿:¡ de quina
- Escáta mitx.
cava de
caseua es
de diná l i digué:
los diu:
-
t.m
varen essé á
patró que vivia plassa) .
Aquest
Es patró rrolt agrnhi t s 1 en tomá á Mallorca, pero es cap
de
quatre ó cinch añs es rroi'C6
el tornaren agafá, el tornaren vrodre, el tomft patró tenia sa costun cad 1 añ es dia de Nadal
ARxmuc LLuis SALVADOR
22
torná á
ccrrprá es mateix rroro, el
convidá
á cliná, y li torná ck::ffi sa llibertat. Es cap de quatre ó cinch añs altre vegada li
sucsehi
lo mateix,
y
es
RONDAYES
rroro
quant varen have acabat de cliná li digué: -
Tres vegades vos he
convidat
á
diná y vos hé donat sa llibertat pero are ja san vey y me puch rrori d 1 un dia á s 1 altre. Y si
me llll.\YI' no vos JXX]ré torná cónvidá
á diná ni donarvos sa llibertat.
Per lo
mateix vos aconsey que no vos tomeu
ernbarv'~
y axi no vos agafarán per quarta vegada; Anauvosné y doná cliná á
seguiu en sa bona costun de n aquells qu s 1
1
dia de Nadal
MALLORCA. Facsímil de l'edició catalana de Wirzburg, 16V!'>. Proleg de Vicent Jasso Garau. Nota bibliografica de Jaume Bover. lntroducc ió de l'Arxiduc de les ed icions ale manyes de Wirzburg, 1895 i 1896. Traducció de Mateu Grimalt.
se traban enfora de caséua.
TRADICIONS
.-..- POPULARS
;,:3
R O N D A L L E S
D U E S
I
ED
N
I
T E S
D'ANDRATX
"L'ESGLÉSIA D'ANDRATX"
Diuen el poble
i
conten,
d Andratx
andri txols
que ara.
havien d oir missa
no
les
nanés hi funeral.
dones s'hi
Beneta,
Na
que
tenia
rrolta
problema per aquells
anaven es
diunenges o
Pero ses beates
a
que
qualque
- Ja que ets henos ho feren
que ara mateix
l'esglf>sia.
- I c:Cm ? , demanaren ses altres.
i alguna que no se 1 n perdia cap, ho trobaven
Aquestes
rralament,
les cridaran a tots, i les direm que davallin
de missa diaria,
rrolt costa am..mt.
miula,
ja havia aga.fat sa batuta i les va dir:
que ara ho ccopongui!1. Així no era
afegien a
n'es rotlo, i totes deien sa seva.
pujar una
que haver de
bona costa.
Aixo
i can més anava més
Per tant ets
1
ranei
que
1
lloc
que
queda.va més
diuen
tenia s antiga església
1
en es mateix
conten i
- can
? ' no se les dcnen de forgar:ruts? ..
idO que arperl'JÍI1 fins clur'-la aquí baix.
donetes,
1
d arribar
cansades
a 1 1 església totes suades i fent es badagot, resolgueren pooa punt.
i
a
i
fet,
que pujaren a
sortir de missa
i
l' església
toe de carrpana feren venir tots els
hcm::s, ~ ja hi eren tots,
quan van
Un bcn dia
Di t
creure i
creure i
ja podeu pensar
pensar
los varen
que
dur a eso::>ltar es senró.
rrajor .•.
- Aixo
no potser, deia na Terrina.
- A jo m'ho has de dir, perd cap missa. . . ni tant
sols
- roo
que no me
dEm3. de:ra.tí, a la fresca, vendran f~la
tots i l'erT'pa'Weran fins
davallar.
sa primera,
Tal can ho resolgueren ho
li va contestar na Bet.
feren,
i
es dematí tots ets h:JOOS eren davant l' església fer
- Hi haurem de
posa remei.
1' església
arunt,
tan
Mira que
podent-la
-
fer
Au,
Ll~voo
aquí baix, replica la prilrera.
au, ses
que
tenim
jaquetes
i
i
trisca
es
mitja.
jacs que
es
bffi segut" que pegaran una bona suada. En
aixo
que
mestressa ella,
i
arriba na s'afegí
a
Beneta, la
tota
conversa
clicnt:
Dei.xaren s 'abriganent
~ poc
saw
que
tengueren aquests
hcm::s nostros de fer l'església tan anunt.!
Allo va canen:.;ar a
esser un xiu-xiu,
qualcún
fins
i tot sa camisa davant es portal de 1' església i
-
i
tots
~
a
~er,
erT'pa'Wer
erT'pa'Wer. llns ho feim arb ses rrans, arb es cap i qualcun arb es
cul
i
i
altres
tot.
dau-li cebes i a prémer que se fa més fcm;;a.
I
24 Mentre, va passar per alla un pedacer de Ciutat, que hm.ria arrirot a carprar pedagos
per
Di t i fet, un partÍ
TT1Lll1tot de jaquetes , jacs , caruises . o
o
Don Jesús
del
mLIDt
roba que han tirada ! , va dir es pedacer
es
I
posa
en f eina
i
de
Quan va
o
j aquetes,
ben pres t
digué
veu..""'e
alla tot
ni
arribar penyora
i
no va
de
cap
ses
veur e
torna
roba ,
de
c:larr<=>..res
1 església cridant i dient: 1
- Ja puc tomar a jornal,
de cap
més aviat que de pressa als
va
tenir es carro carregato
es
a
escapa.t o
quin
cel,
hi vagi un alla davant
s i fal b=i TTDlt , digué un segon o
¡::xJrtal rnajor de 1 1 esglési a se topa amb aquell
-
~e
-
passant per davant del
I
o
Andratx
:3egur que ja 1 1 hem davallada LID bon raigo
quan
Ciutat,
ja he
ja tenia
la
fet
-
tasca
Aturau-vos,
ab..lrau-vos,
passat 1 església per daTT1Lll1t
f eta o
que
ja hem
ses
1
j aquetes
i les hem tapadeso Amb
aixo
que ets haros encara errpenyien,
(O 1 aquesta rondalla n 1 hi
el
bacul
davant
ha
les
deuen cercar o o o,
si no
les han trobades per Ciutato
- Amb es terrps que fa que enpenyem,
deixa
encara
I
quan LID d 1 ells digué:
una
al tra
la porta,
i
versió,
mentre
en
la
empenyen
qual el
el
se n
Bisbe duu
1
un
que passava per alla)
L 1 argumerit va
d 1 aquesta
contar
"En
en
Balti"
variant digué
en
Jover
Port
d 1 Andratxo
bacul
Biel
me 1 1
Bal tasar
del
del
rondalla
del
Clar
Bisbe Vicens
Jofre La
me de
la Son
Malero de Calviao
Antoni Vicen9 Batle
"PERQuE DIUEN QUE ELS ANDRITXOLS NO SÓN MAI.LORQUINS" 1
Fa TTDl ts d anys arriba al )Xlrt de Ciutat
Ja hem arri bat a Mallorca !
un vaixe11 r;ue venia de no sé ono ~ atraca
I tots anaven debotant o
;<l ooll, els mc.1riners cridaren: ---
~s
Arrb
mallorqtrins,
es
mallorquins,
que
aixo
al qual durant el viatge havien s ent i t xerra"'
deserrbarquino o o !
en rrallorquí Es
mallorquins
que veren que un haro assegut ,
ja
podeu
debotar o
S 1 hi
o
acr.stil
un
dels
mari..>1ers
i
li
.
._, ~
- I tu,
que
no ets rrallorquí ?
Aquesta I
aqueJl haro,
ber.
assegut,
el
se
m:Lra i re-;pongué :
-No, pots fer carptc>s , jo san d'Andratx!
contar sa
en
rondalla Biel
Possessió
de
la
1 1
va
Clar
Vícens
de
Son
Malero
de
Calvia. Antoni Vicenc;; Batle
·¡;
rr.e
26
SA PEPETA DE Aixo era un bon horno que una
filla.
de
cobrar es jornal, que era una pesseta, passa ún
per
un
mercat
i
va
vol
posa
comprar
a
cagar
sa mare.
cambra vol
Qui
dir:
unces
i
vos
se
pepa i
d'or,
venga
dob~lers.
nina
crida
Entren
aviat
Aquella
Ja
tornava
a
sa
moment
n'es
a
dobblers i més
i
pesseta? I
I
sent.ir
home que cridava: Qui
PEDA~
tenia
venia
que
di a
Un
E D I T
I N
C O N T E
U N
son a
troben
aquella
podeu
pensar
pare
dins
sa
doblerada. s'alegriada
::J.' aquella pobre gent.
comprar pepes de pedaº a pesseta? Aquell i
bon
li
demana
vol e u
ven ir e
de pesseta?
horno
a
n' es :.1na
i
s' hi
marxando:
el
mateix.
de
pe daº
tants
Se' n
torna
molt rics.
pepa
la compra.
Em
i
venga
I
tants que
feia
pepeta
sa
vespre
Cada
atraca
cagar
doblers,
arribaren
a
esser
ben content cap a caseva. Sa
dona
dreta
1' esperava.
aquella amb
Ja
n' es
podeu
dona
sa
a
véu
pepeta
pensar
arribar
i
sense
quan s 'horno
jornal,
sa
es
sou,
bé
sabs
manca
sa
que
tenim de dobblers. Pero
content
tant
1 'horno,
la va
va
corrensos
tot
escoltar. a
Se' n
donar
alegria que
i la se'n dugué a
passat de pobres a
un
Ella,
rics,
i
ara vi vi en
de sa
foradí
guaita
dia,
ho
i
paret
~ls
seus
ulls:
una
per va
un
veure.
que
veien
de
pe daº
pepa
que cagava peces d'or ...
tanta
Ell
dormir
a n'aquesta pepa.
tengué
va
ana ':"
j .~v.re
Ben colgadetes en sa ni t
en poc temps havien
I pensa:
nina se' n
era
sa
pepa a sa filla. Aquella
com
No s 'ho podia creure al lo
estava que ni anar
pensa
envej osa,
que aquella gent,
esperava
jo
pesseta
tu
mol t
que
amb molta baldor.
rabiada que va prendre: Una
.era
ve'inada,
una
aixo,
Amb
portal
i
a
amb ella.
Sa
ben tapadetes,
sa pepeta comenºa a
dir:
aprofi ta
ju
la
ve'inada que
;:'1::>
ru' he
amb hi
oe
fer
meva
polissonada,
eren,
entra
a
la casa i els hi va prendre sa ~epeta.
Teteta, cag, cag. Aquella
nina,
tot
sorpresa,
contesta: - Cagau, pepeta, cagau.
Ja
podeu
pensar
es
disgust
que tengué aquella gent quan arribaren
27
i
no
la
trabaren.
Sa
nina
estava
desfeta en plors. sa
ve:inada estava
tota contenta. d 1 anar-se 1 n
ella.
sa
nina
i
devant
I
sa pepeta pega un
bot
i
va
anar
a n 1 es bragos de sa nina. a
jeure,
sa ve:inada agafa sa pepa i amb
presenta
el rei va dir: - Veniu pepeta.
N!entrestant,
Hora
S 1 hi
Al
cap
es
d 1 una
colga
estona
va
sentir sa pepeta que deia:
El de una
rei,
tal
quan
es
sofriment,
gracia.
Sa
va veure
els
va
ve:inada
lliure
concedir envejos
i
dolenta fou castigada.
- Teteta, cag, cag. al
I
lloc
de
punt, fer
a fer pets per tot,
i
aquella
unces
pepa,
d 1 or,
merda,
i
llengols,
se
n 1 hi
posa
va ha ver
coixinera,
llit,
i sa ve:inada s 1 aixeca tota enrabiada. Ella seria
pensa
igual,
que
empero
1 1 endema
la
pepeta
Sa
en
no
ni na,
visqueren
son
rnolt
pepeta de pedag
pare
i
feligos que
amb
feia
donaven
als
pobres
que que
mare
aquella
unces
Així tenien per viure i el ho
sa
d 1 or.
sobrava passaven
per ca seva
va
fer el mateix, i així tres nits. Sa
ve:inada
;.:;aixals sa
més
i'
pepa per
que
foc
jardí
del
moments
pels
enfadada,
sa finestra
a caure al aquells
treia
i
va
rei
s 1 hi
tira anar
que,
en
passejava,
en tan mala sort que sa pepa s 1 aferra amb
ses
l:'ei, El seus li
barres
a
i
venga unes
rei
rabiós
criats, podien
ses
anques
bones
mossegades.
demana
pero
de
desferrar,
del
ajuda cap
per
estirassin. Ais i més ais
als manera
molt
que
exclama va
el rei. El
rei s 1 hi
que
desferrar ~1
( .AqJest cx:nte té li'B .lll.oo nr:ra1. Jili3 oolm:ts
va
manar
havia
fer
qualcú
una que
aquella pepa li
li
crida: pogués
concediria
i DBl ÍIItBri.alatB sén ~ i s:i.D::ern tBlen
El
1re
tn
grm. prani)
cx:nnb:M:n a ca rurtra..
que li demanas:
bona
Arriba
a
orelles
gent,
i
pensaren
esser la seva pepeta.
d 1 aquella si
podia
Antoni Ensenyat Andratx, estiu 1996
i
e1s lx:rE
28
OFICIS A ANDRATX PEP
ENSENYA~• · VALENT
"
(MESTRE D'AIXA}
---------------
'
'
("BOTONER")
' '•
Per Rafel Oliver Grammatico ~---
P- Cor ·· •·. -· J ~ vostres o::rne!"lc;;aments?
R.- Me' n record des meu padrí que,
Taneu,
quan jo tEnia deu o ooze anys,
un xorrac me
feia serrar,
clavar
tatxetes,
una de torta i s' altre de dreta i en tant qualque
amb
de
martellada damlmt es
tant di ts.
Així , amb es meu padrí vaig CCJ1'Ie119ll' a estimar aquest ofici tan peculiar. P- Veniu de fanília de mestres d' aixa? R.- Ja ho
primer fou
cree,
es meu
padrí, Taneu Valent Bosch, i ets seus fills, ~
cncles meus: en Bernat, en Rafel i Valent Bosch.
Tots
ells
feren
de
Taneu mestre
d' aixa i jo vaig esser es darrer de sa faníÚa.
P- D' en vé aquest non de mestre d' aixa?
és es non d'una de ses eines
R.- Bé, principals
des
de barcos a se
diu:
ccnstructors
n' aquell
tarps.
i
reparadors
aixes de m3., i aixes
de peu,
castella
En
"carpintero de ribera". i
d'aixa a n'es Port.
Hi
P- CCrn foren els següents anys 7
havia
d'aquí
vé
es nan d' aquest ofici.
R.- Vaig
fer
es
militar
servici
del 1947 a nel 1949. Totd' una que . vaig tornar a n' es Port d' Andratx, i can que no hi havia
P- CCrn va anar amb el ''Villa de Andratx"? R.- S' any 1944 se
cc:met1<.f8.
a
fer
es
''Villa de Andratx" ; i hi vaig tenir sa gran sort de tenir
can a
("Llabretí"),
de
tot el que per sa meva
sabia.
mestre en Toni
Capdepera.
Ell
Nadal
m'ensenya
Així me vaig forjar bé
fu"b..Ira activitat can a
mestre
fusters, vaig canen<;ar afer de mestre d'aixa. Sa primera va ser un llaüt de
s'
an::rnena
22
"Angela" ; el feia a estones
tenia rroltes
reparacions que
fer
barques des pescadors des Port.
no
parTE
tenia carpetencia i
feia
a
que
perque altres
Pr8.cticament rrolta
feia devers 16 hores cada dia:
de
feina, les
7
29 des natí fins a las 22' CX) hores des vespre.
i
a
s' atra banda hi havia mestre Miquel.
Férem P- Devieu errprar rroltes eines ?
puntacorrent,
sa
disputa
rrolt
amistosa
per veure qui arribava primer, i amb s' ajud
R.- A part de ses prüpies d'un fuster
no:nral:
peti ta
una
plana,
barrines
de caragol, rrartell, xorra.c, etc. , es mestes
des mestre ho vaig aconseguir; després férem una petita celebració entre
tots:
estavem
rrolt units.
d'aixa errpravem ses aixes nateixes, es ferro estret,
sa plana
curva,
sa
parella,
P- Arrb voste acaben els mestres d' aixa
una
nassa especial arb cbs aros i un xap ermig,
Valents?
R.- Sí,
etc. . . Ja a n' es clarrers tenps rnés moderns:
perque
es meu fill
ja no
va seguir s' ofici, se va accplar rnés a n' es
berbiquís, sinfín, cepilladores, etc.
1::arp3 moderns , estudi.s, etc. ~tes
P-
noves
barques
reparacions
i
P-
fereu ?
feina?
R.- Passaren ets anys; sa meva
Bé,
R.-
és
aixO
d' encertar,
nal
pe.rO rnés o naneo, de barques noves en vaig enllestir de 75 a 8J; foren
can se va anar acabant aquesta
incarptables,
de reparacions a
ses
i
vaig bots,
reparacions
fer
tota
llaüts,
classe
barques de
posa aquesta botiga
i
arb es
dona
ferX.ren
de
sa p...¡jada des turisme va anar prenent forx;a
i va arribar a fer necessaria sa meva presencia aquí,
i
aixo vaig deixar
per
s 'ofici
de
mestre d' aixa.
ba.l, bercos, etc.
P- Vos erzyorau d' aquells 1::arp3 passats?
can era l' arbient al Pbrt
P-
d' Andratx?
R.-
R.- r.blt tranquil, agredable i familiar
Tots rros coneixíem i
érem
junts fent ses feines no can ara que
i
amics.
Estavem
tothan s'ajudava;
tothan va per ell nateix.
Es paisatge era encantador,
s' ambient
pescadors i ses barques era bcníssirn i
des
disfru-
anaven a
cada
rr:més parlar-ne ja m'ernx:ion. anics i ara tot és
diferent.
i
de
vida i
P-
can veis
ren::>u i
''Villa de
Andratx",
se feia encara es
vaig esser
es
primer
a posar es "runbal de sa patrcna" (sa darrera fusta des forat des case). Jo estava a babor
molts
Era un
terrps
ara el Port d' Andratx?
trui.
vespre.
Massa
És ver que tots vivim des
turisme, pe.rO de ni t no pot ser. Hi ha massa urbanitzacions, és un carplet
R.- Bé, rnés que curiosa, me'n record, quan
Tenia
sa gent disfruta.va rnés de ses
R.- No puc dormir cap
jove,
pens,
me feien rrot de cas; era un altre tipus
o a rem.
que de rrolt
hi
coses senzilles.
vela
P- Vos degué passar alguna cosa curiosa?
dia
gloriós, jo procurava quedar bé arrb tothan
taves de tot. A n' aquell tenps es 70 % de ses barques no duien rrotor,
r.bltíssirn,
desastre,
s' estan
passant.
Es
pescadors
practicament han desaparegut, rr:més en queden 4 o 5.
Tot s' ambient d' abans s 'ha acabat;
ses cases eren totes des pescadors,
i
eren
baixes, i ara · tot són botigues i restaurants i
tenia s' ajud
des
mestre
Antoni
Nadal,
i
ses cases són rnés
altes i
es
hi caben. Es Port ha canviat nassa.
cotxes no
30
D ' A V E N T U R A
A C A M P A D A
"GARRAFA"
ALS PIRINEUS AMB EL CLUB D'ESPLAI del ?1 al ?7 de Juliol )
Sén les !:> 'W del matí
1
estol
un
ae
1"Jer
b.lbotes encar mig adormides CXl'Tla19erl a apare-
~l
ixer pels voltants de la Pla!;a España.
ens
A les 5' 30, els 26 canp::nents de l' aven-
tura de l' Esplai estan llests per a
partir
cap a l' aerqx:>rt, m a les 7' 00 surt l' avió cap a la Ciutat Co:ntal (Barcelcna.) , m a:menga-
ra
el Carrpcinent d' Estiu de l' Esplai "<Bnú'a"
Cercs per anar ci.l
vaso. .
i
• ·: · . rr:1
r..
no
trYbam co:n i ndica el v.i r,: . Jr, -.:,.. ·\: "~'"' "~ ·., j_i
que hffil passat de
indica
llarg.
To:'11.:n1
arrera i hem de fer 5 kms. a peu per arribar al Casal. Arriban
cansats,
tx::na dutxa i
d 'una
dir6Tl que ho
u1
suats i
bo:1
sq:¡ar.
el
sega:-:~
tenguerffil,
arb ganes El
primer d~ll3l1U-
•••
ho a qualsevol que hi va esser ...
Al
96.
vespre,
vetllad9. i
a
"dormir"
(pocs
ho feren). Algú a l' aercport fa rroltes pregutes ... qu
si
aixo que
ens
acior>.am
~'e.
Aª Carme.'1
Dilluns
si allo. . . de3prés d' una estona que i
és lR
prim~ra
vega.da
en Joan que van a
per
agafar
al matí,
férem
•IDa
excursió al
Mirador de Na Figarassa, al4B=) :netr-c3 :3' altitud, un
paratge meravellós.
c~;)!....::s
I
de
dinar,
les activi tats d 1 aventu:.··, : tL.--ulina
un avió.
i rocodan, m els joves
.ra san a Ban::::elcn.."l,
un
autocar
ens
du cap al MJnestir de M:>ntserr-.:r':, una passetja-
es
passaven ·.ms arrb
e1.s altres per veure qui feia la p..¡jada
rres
figura
::>
la
difícil.
da, una dan.<;;a i un gelat és la nota ;>re:lanim.1t després sortim cap a l\tmresa,
ens cau d'allo rrés bé, Passeig pel Pare de No
sera
m
un bocata
ja hi havia rusca.
l'~la.
fins a les 15'00 que passaran
la cursa d' orientació del diJrarts
d'allo rrés acaba abans
entretingut, d 'una hora,
tardaner triga prcp
de
el grup més mentre dues
orientat
que
hores
resulta
el i
més
mitja.
31
qu~
El que s 'ho pass8. millar fru en Manolo ~tí
la
Cl..ln'A
dos
després
cops,
d' haver
eixugat ... va fer
tas cansada
pero rrolt,
q~e
l'excursió result
m::>l t agradable.
perdut les ulleres a la primera volta. Després, les Vetllades, El dia de la P:i.ngla fru genial.
"o
la gent que
n'havia feta
d' allo més rou i el panta foJ .rolt
113.i
Per
resulta
de nadar dins
fet
divertí t,
es
tractava
panta de Ba.ells, i es c:c.rnen<;;ava arb
el
juga un paper rrol t
per esser quasi
del
vintena de peus.
L' horabaixa Berga, un poble
gprofi t3rem
anar
par
de ;nuntarzya del
a
"omés
qJe
p::>guérell veure el supermercat i la platja.
una
hora
trepi tjat per una
~
així can les anades i vengudes sense llantema, accnpanyades
sarpre
tarbé fru entretingut, si llevan la penjada
daratí,
dia
del
i
a 20 metres de r.Bria AntCnia. Toth.<1 aconseguir
davallar els
20
.netres, uns
més
de
lleugers
que els altres.
ja scm arrib3.ts cap
a
a. Rasos de
ria.lles,
t.arna foll carprant a
on
les
:{.l3Si
ben
tothan
tendes del CaTp
N::u, visitant la Sagrada Família, Plaga Catalunya, Rarbles, Port Olírrpic, etc.
cansat fru Peguera,
el
una
dia
del
estació
tres
d' esqJÍ
situada a 2.CXX) metres d'altitud. Una excursió p:rograrada per 5
hores
volta de 8 hore3 i
es
mitja.
CCtlVertí
camins,
de
Pero la veritat
de
''papas"
i
ca>ti!l1)lores
anb
mirades d' intriga darrera els vid "es, i nol tras
esperant les rrotxilles i , 00.11 :36Tpre, dangant el Sin
m na..•
Ja preparam l' any qui
vé
on anam.
estat una grnn experiencia.
el paisatge les
estol
en una
és que valía la pena.
l 'aigua
i
la partida,
9.
Barcelona,
A 1 'arribada un
El més
·n úsica
rroltes rialles. I
quan
•.ma
Els crits d' EN M3nolo per dins la fosca
el Tir ad> Are
Els
aguantant
i 1' espera infinita del grup d' en Joan Carles,
Llobregat.
El
irrportant,
en li'ern3!1dJ
'1ora enterrat aterra, acaTl)al'lYat de na Yoland3.,
un
riu
on
les ja
fonts s' ha
~le
Esplai "Garrafa"
Ha
32 I
El en i
passat 1
el al
I
Col-legi
E S C O L A
I
juliol
de Públic
Poliesportiu
"Es
contigu,
D ' E S T I U
comenc;a
ACTIVITA'IS:
Vinyet"
estan divi di ts
la
III
Els alunnes inscri ts a 1 1 Escala en 5 grups diferents,
oü seu particular colo distintiu.
amb
Cada grup
Eseo la d'Estiu a Andratx, que organit-
de nines i nins reali tza una activi tat que
za
.:iura 50 minuts,
el
Club
de
Basquet
Andratx
i
patrocina 1 1 Ajuntament de la vila .
2
Durant i
agost,
tendran
els el
en
tot la
1 1 Escala. i
esta
seva
impagable,
Vi cene;
en
tots com
que aixo funcioni.
escolars
perfectament 25 com
ho els
a
esta mol t
pels joves moni tors
juliol
moni tors a
cap
maxim responsable
En
tasca i
per
Minyana
de 1 1 organi tzació i de
300
temps
ajudats
Vicenc;
justs,
quasi
seu
organi tzat, amb
mesas
que
i
durant tot el matí,
de
9 00 a 13 00 hores, se van tumant per grups. 1
1
Reali tzen: tallers de tennis,
basquet,
tota classe,
biblioteca,
natació, badminton,
futbito, jocs diversos, lectura, etc. Existeix un grup apart de f:D p8.rvuls que són iniciats en la natació amb moni tors exclusius del grup en qüestió
i
dispJSen
controla
t3mbé de dos dormitoris pels
més
petits.
detalls;
L 1 Escala de p8.rvuls també reali tza manuali tats
educador
és
ben
assisti t
fan
possible
i múltiples jocs.
33
MENJADOR: empresa de
A
privada
menjador
a
hores,
13 1 30
les
el
ofereix
125
uns
una
servei
alumnes
per
8.500 pessete al mes per alumne. Per
1 1 horabaixa,
hores, els nins i nines en
grups,
3
partits
per
de
tallers
de
diversos jocs'
15 1 30
les
se
di videixen juguen
i
esports,
ceramica
a
En ampli
fan
diari'
etc.
Roja
Creu
La
a
punt
jornada
d 1 Andratx
atendre
per
té
possibles
a
Andratx,
tenint,
que que
i
temporada
pares
A 1 1 entrada al CoHegi, mares
i
consultar
a
per
tercer
tant
d 1 exit
permet
passar
d una
i
instructiva
i
al
esta
mateix
la
manera
1
als
temps
dóna
certa llibertat als pares i mares.
economicament
a
ofereix
beques
i
d 1 Andratx 1 Escola
als
ajuda d 1 Estiu
1
empadronats
en el Municipi.
bona
moment
han
Des d 1 aquí volem donar . 1 1 enhora-
ORGANITZACIÓ:
practics,
col·laboradors
estival
entretinguda
accidents.
poden
se u
estabilitzar
L 1 Ajuntament
continuada
d 1 assistencia
1 'Escola
els
de
el
i
any consecutiu aquesta Escola d 1 Estiu
a l 1 Escola i fins al dia següent.
un
equip
més menuts, A les 18 1 15 s'acaba la
Minyana
Vicen<;
aconseguit
a
edats,
que estan fent i amb qui.
pels on
dels
esqueme:3
uns quals
es tan
alumnes
els
saben seus
molt
en
i a
al
Club
de
Basquet
d 1 Andratx
1 1 Ajuntament per aquest magnífic
servei
que
estandonant
i
que
cotinuar per molts d 1 anys.
tot
fi lls,
Rafel Oliver Grammatico
pugui
34
BIBLIOTE~
MUNICIPAL
Per comepgar aquesta cronica 1cultural
rondálles són una eina imprescindible
volem donar
per
'
-'
les gracies
¡
a
1'
Barce~ó
Magdafema . d 1 Andratx,
ve inda
que fa uns .m~so53 dona a
18.
una - ~o~leccj6
llibres
de
en "~ngle:g ), ., '"' Amb
80
accions
poder;~
del
els
el
sentir
goig
de llegir un llibre.
(t9ts
amb
Munic:j.pi
a
a . participar
.J.legtr
a
c'om aquesta,
la P~sta ge '·· lf!-.r ipoblaci6
de
comengar
B~blioteca
solida.ri tza
i . ~6pa : Pey
a
tothom llibr~s,
seus
c.
que ara són de tots els andritxols. : " Durant • · ; ·a.quest
és
- t. ,
.-:
; ; ..
que
normalment Biblioteques
les
tancar
so len
se
el mes
per
tancada
esta vacacions,
·• d 1 agost
mes
1 ..). ! l
de les Illes. t,_.r
·-t,-~r),·\,.
~ tfuránt -· ··aqüest
estiu, · i ·
III 11 1 Escóla
d 1 Estiu
tant
~lub
bé
el
la
organitz-a
que
de
a
Basquet
local
i patrocina l 1 Ajuntament, la Bibliotec ...:..J
du
a
terme
una
de promoci6 de ment més
de
la
menuts.
rondalles (Jordi
serie
la lectura i sala Se
rac6)
lectura
als
fan
lectures
de
Maria
als
van a 1 1 Escola d 1 Es ti u a una
fet
També s 1 ha
Alcover
alumnes
que
n 1 Es Vinyet. dels
visita
més menuts a la Biblioteca Municipal,
la mateixa i
funcionament
el
ensenyant-los
promocionant
El
coneixa-
de
de n 1 Antoni
d 1 es
d 1 activitats
de
la lectura
aquest i
de
sobretot
la . promoci6 als
més
mol t
iportant
de la lectura petits,
i
les
de
Biblioteca
la
erudit
i
local: Jaume Bover Pujol (de S 1 Arrac6)
interessant "El
sexe
40
Mallorca",
persones
una hora i
sobre:
entretinguda
i
a
molt
conferencia
una
oferí
Ens
i
al
mi tj a,
davant
unes
de
quasi
llarg entre
la
xerrada
seva i el posterior col·loqui. En
assumpte
a
18
dia
historiador
l 1 eminent
a un
dijous,
vingué
juliol,
de cantes. És
passat
Tanger) ,
tots a
els
1 1 illa,
locals, a
ens
temes i
bibliotecari
(actual
Bover
féu
un
resum
importants
ens
Andr~tx,
conta
de
del
sexe
alguns
fets
molt curiosos.
35
A
l 1 any uns
temporada, d 1 esquena la
1699,
homes
missa
mostraven les
a
les
dones, que
compte
i
seves parts
capella
ho
digué
íntimes
a
l 1 any tot
1701,
el
poble
que
primer
un
grup
per
concretar.
1
excomunica pels
fet
és
lo
publicat
sobre
la vila d 1 Andratx.
Donam a
les
Jaume Bover
i
a
fou
tot
el
reunir
en
juliol,
a
esperem que tats
per
la
públic
nombrós;
prou
des
d 1 aquí
seva
xerrada
gracies
ple prop
se
fa
estiu, de
1 1 interés
culturals
assistent,
de
a
40
difícil
finals
de
de
de Biel
comen<; ara la
a
local El
a
tothom
que
ho
l 1 obra
del
nostre
el
i
nins
duent
rondalles
i
un
quan
cap
llegi t
les
a
de ferem
escriptor.
Així nines
conéixer
comenci
nou curs escolar, i se de
qual
hagi
d 1 Andratx
Biblioteca,
setembre
d 1 any
vulgui
seguirem
lectors
argonautes"
finals
mateix
encara
de
per
amb
la tertúlia
la
Club
"Els
Bal tasar Porcel,
Biblioteca"
cultural
llegir
a
novel·la:
els
sa
feran
altres
el
lectures
con tes
als
fill i filles del Municipi.
persones;
en les la
que
mes
tudat a Andatx, i la segona convocator
amb
S
a
Ensenyat (can Verd) sobre el patrimoni
n 1 adona de
pel
conferencia
se
document
s 1 ha
la
"Xerrades
d 1 Andratx
Aquest
succe1ts.
setembre
activitats
tindrem
de
Bisbat
on
Biblioteca
ria
al
a
la
futures
triaven.
Ciutat. El Bisbe publica un manament, a
a
Com
i
que mira ven
un
deia
parroquial,
1
i
Fins
mentre
1 església
a
posa ven
es
capella
al
una
durant
i
acti vi-
Biblioteca
El nou teléfon de la Biblioteca és: 136066
ajudin a crear un ambient d 1 inquietuts co~lectives
per la cultura d 1 Andratx.
Rafel Oliver Grammatico
CAI'EfikiA
SNACK- BAR
tluíjote CliP DE .IAI - IALlOICA
i
RES'fAURANTE
1
1
&~
e_;»_o) <-"'""M"'00c'"~'"' __/
RESERVAS . 10 5L 81 '17150 ANORAIT Y
tt.Jeva Dinr.ci<n especial id3d ''pJrri lla" . "Jri l ; "
36
JUAN TUR EXPONE
RESTAURANTE RIERAL
DURANTE ESTOS MESES
IMPRESIONISMO
ESPACIOS Y COLORES
=~= GAL.I CIA .. ·----~----------------~-, ts•tc:'IAli8A8 ltl f
MAIISCOI
PULPO A lA eAUMA
_,
......
.............. ...
TAPAS VAllADAS
, ... 6711 . .
\ENT A CAR "t¡. ••,.... 7 '·" · 17 21 ••
111111 TODO PARA LA CASA S. l.
C/Gaficia,33
07150- ANORAir
Tel.:10 53 03 Fax.:10 50 53
37
PAGINA LITERARIA per Rafel Oliver Grammático
Tenim avui el relat de na Maria Rosa Dols el
Primer
que
Premi
organi tza
del
I
CONCURS
LITERARI
Pons
( 11
anys),
INFANTIL-JUVENIL
la Biblioteca Municipal.
El
relat
es
que va guanyar
"IMAGINA
titula
ESCRIVINT"
"Memorias
de
una
niña", i fou el primer a la categoría de 9, 10 i 11 anys. Després
comptam amb
un
poema
que
es
aquest cronista enfeinat que vos intenta tenim una llista dels
llibres
més
di u
"Garrafa"
informar
venuts
de
lo
en catala a
i que
que
n' és
pot
i
1' autor
sap.
Mallorca durant
També el
mes
de juliol. Tancarem la pagina d'avui amb el Vocabulari de barbarismes habitual. Esperam
que
passeu 1' es ti u
de
la millor manera possible,
de fer-ho i que no falla mai, és amb un llibre a les mans; sia a és un fet, aquest de
la
lectura,
que
ens
ajuda a
molt difícil avui en dia.
MEMORIAS DE UNA NIÑA
Me
llamo
casi
doce
cómo
han
Rosa
tengo
quiero
contar
Maria
años
y
transcurrido
estos
años
en mi vida Los primeros rocmentos
de mi vida que
recuerdo pasaron junto a mi madre, la persona a la que quiero rrucho, este mundo
lleno de
la que me
trajo a
injusticias y
amargos
desengaños. Para mi, al
comienzo de
lo peor que me puso pasar mi
vida
fue
precisamente
separarme de mi madre para ir al situado a varias manzanas de mi
colegio,
casa.
Allí
conxí a una mujer que ocupó durante algunos afus
el puesto de
s~da
madre
para mí.
Era mi profesora, y llegué a adorarla caro a mi madre hasta que me
hice
tanto
un poco
rreyor y tuve que separarme tanbién de
ella,
pero esta vez rrucho más lejos y para siempre.
ser
més
i
una
forma
on sia sempre
feligos
i
aixo
és
38
esta
En
época
mis
pensaban
padres
que para una mejor forrración
de mi
persona
era conveniente que me llevaran a colegio,
a
tm colegio de
la
tm buen
ciudad,
ITll..zy"
lejos de mi hogar.
hablar
de
que ha significado mucho para tocbs
estos
una
persona
mí
durante
se trata de mi herm:ma
años,
rrayor, mi única herrrana y a la que no cambiaría ni por todo el oro del rrn..mcb. Ella es
llegar allí,
Al
Ahora voy a
sentí
el
caro
rrn..mdo
siete años rrayor
que yo,
pero
a
casi
pesar de
se iba cayendo sobre mí y yo era aplastada
la edad siempre me ha caJl)I'el'rlido,
y
poco a poco por esa gran esfera hasta caer
siempre he tratado
ella.
en la más triste soledad que jamás
Mi herm:ma quiso
podido ITll..zy"
El
imaginar.
grande, y
colegio
era
había llllChas niñas
sin Embargo yo me
sentía sola,
Mi
era
único
consuelo
hubiuera grande, caro yo,
que
carprenderla a
acabar sus estudios hasta
los trece años en mi antiguo colegio. Después quiso estudiar más y vino a mi
la misrra razón que yo pero l!llchos años
más
pronto
tarde. Yo sé que ella también lo pasó
ITll..zy"
llegaría la hora y pcx.lríarrre volver a
casa
mal al principio, pero intentaba
caro herm:ma rrayor tenía que
con ellos
mi soledad. Me
di
cueta de
valiente y debía abrirme a no
sentirme
sola.
Así
los
fue
tener muchas amigas y así
que
fue
se
fue
debía ser demás
para
empecé
caro
Fuí
a conocer tm poco lo que era la vida. creciendo poco
a
poco,
y me
convertí
una niña b_;_ en forrrada, responsable, por el saber. y con tm alto
a
aprendí
caro
en
inquieta
sentido
de
la
voltmtad dP. superación. Mis padres
que
:-~r. !V~'
fue; .. .
sentían
ITll..zy"
lo que eEos h
r
.
i Hes
y los profesores hablaban siempl de mí; de
hecho,
sierrlo altas
y
mis
sufrió
rrn..mdo
ella más
que yo,
sus amigos de toda
porque al separarse de la vida, el
tm buen
se
le
cayó encima pero
más duramente que a mí. Poco a poco también ella tuvo muchísimas
amigas
olvidó Carpletamente de
BuEnO,
atmque
antiguo
años
había
yo
su corazón,
colegio,
al
igual
( cotinu.ar8. al proper número)
ían soñado ~ran
ITll..zy"
altas
MARIA RCBA OOIS PCN3
bien
11 anys)
siguen
siguen
ha-
que
se
sucolegio c!e antes.
ella lo niegue,
siempre, en el fondo de nuestro
hasté.
orgullosos
calificaciones
los profesores
bl ando muy bi en de mí.
ejemplo. Creo que
ella
darme
el fondo del mío.
con tan sólo unos
de mí, puc.:; aprendido -
se
disimularlo
para que yo no me diera cuenta ya que
después de tm largo trayecto de autobús. Los días pasaron y
colegio por
sola.
m...¡y
pensar
de
yo
sé
que
estará que
en
39
GARRAFA
La massissa mola d'abundós boscatge, s'erigeix
com una gegantina m~. d'ampla grapada,
a sobre la vila de l'oest illenc: insalvable
obstacle;
aturall, front0 rer 3mb l a resta del c laustre.
Pins, penyals, mates i boires, aillen Andratx dins l'illa; setge perpetu, tan sols l'eixida lliure cap a la ribera, amb dolces onades que engronsen diables. Per la pineda, tremolen les v·eus fugisseres d'ermitants perduts en la historia; com a miserables posseidors de ·la muntanya, cantussegen, langids, ploraneres jaculatories, tips els ulls d'escabroues orografies i horitzons esborrats. Estimant la mar, els llogarrencs eleven l'ullada cap a la hermetica muralla, vegetant en una autoctona i diafana singularitat: la pobresa ...
i el futur
més enlla del mar i l'ocea: l'Havana. La rocalla mira, ferma, la feble vall; somriu al pas dels
e~iP I
1n t~
que no es giren
enre~a.
Rafel Oliver Grarnmatico
LLIBRES EN CATALA MÉS VENUTS A MALLORCA EN JULIOL (Sense ordre de venda) L'endema de mai, Miquel Angel Riera Cartes d'amor, Les fites netes, Mediterrania, La
pla~a
Pere Calders Damia Huguet Baltasar PorcPl
quadrada i altre:::. cantes,
Vale:. ~-:
>._;(. ·· ·
.,no
Dins el darrer blau, Carme Riera Fantasmes de Trianon,
Nestor Luján
Cuina mallorquina, P. d'Alcantara Penya Ver on et porti el cor, Kamasutra catala, Papers domestics,
Susana Tamaro
Anonim Martí i Pol
Dies meravellosos, Jordi Coca Entre el foc i
el fum,
Gabriel Sabrafin
Jeroni Salom
Mossatge, Santa
Maria
pa
L'illa
del
dia
cada abans,
dia,
J.Ballarin
Umberto
- El món de Sofía, Jostein Gaarder
Eco
VOCABULARI DE BARBARISMES BARBARISME
FORMA CORRECTA
Camilla
Llitera
Camiller
Portalliteres
Camion
Cami6
Camisson
Camisa de dormir
Campe6/Campe6n
Campi6
Campanilla
Campaneta
Campetxano
Obert, senzill
Canciller
Canceller
Candau
Pany de maleta Una abragada: Rafel Oliver Grammatico
,,
1/
LLUNA
'~
.
PLENA
___.___________________ **
41
VA DE GLOSES
** ---------------------------
Al Doctor Ensenyat Un adéu ben acertat
No m'agrada sa despedida pero aquest cas és diferent, deixa a tothom content,
Que no sigui sa darrera,
amb pena i amb alegria.
te dedica es personal,
Te'n dus com a companyia
de medicina genral
una flor que es diu Elvira
ets un metge de primera;
i vos tendrem molt present,
i sa gent de Can Riera
i a partir d'aquest moment
t'estimen per un igual.
sa festa sera acomplida
N'Elvira és sa principal qui per tu es desespera.
Aquí no has acabat, te'n vas per temporada,
Metges i practicants,
amb n'Elvira enamorada
empleats i infermeres ...
d'aquest doctor Ensenyat.
que no siguin ses darreres
Vol estar al teu costat
et desitgen els "molts d'anys"
perque ets prenda estimada, ,i amb tu vo'l estar fermada
per tata una eternitat.
Guillem Barceló
ASESORiA
FISCAL
Tlt:ulerio (Í)empert:. .. ..•.. ............ . .. . . . . · : Woreno
.
·•
..•. -:•
PIN~
•
~
Y DKCORACIQN
ESTUCO VI!IOCIMO
C/ hnu, •- Tel. 1054\2
liDl!!l (lllltrca) · ~ Son Mal. 21 - 7150 ~ - l-*ono 10 57 6tJ
42
Una Boda ben sonada
S'ha acabat es festejar d'en Toni i na Maria,
Quina cosa tan sagrada
han arribat al seu dia
com és ara un casament,
que han pujat fins a l'altar,
i tenir tothom content
per tots dos ja poder estar
i estar ben enamorada
junts i amb companyia, firmant a la Sacristia per mai més se separar.
"Molts d'anys" Antoni i Maria que visqueu sempre plegats,
Na Maria Ensenyat
igualment d'enamorats,
i en Toni Ribot
com si fos es primer dia.
han firmat un complot per tota una eternitat.
'IJP l'on cor desi tjaria
que els fruits siguin acertats
Un a s'altra a n'es costat, i si potser ben aprop, j a que en Toni és bon al·lot i na Maria l'ha estimat.
Guillem Barceló
43
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
ATLETISMO JOHNNY OURIAGHLI, GANADOR DE LA VIII MILLA
,,,.
FESTES '!SANT PERE" 96 Nuevamente el atleta ' Johnny Urbana de en 4'22.
Andratx,
Ouriaqhli
pero.. sin pode.r
Johnny, como
rebajar el
es '· habitual
ritmo de carrera impidiendo
repitió
en él,
triunfo
récord
marcó
cualquier alegría de
que
desde sus
en el
el más
la VIII Milla mismo
posee
inicio un
fuerte
directos
rivales,
Martínez y J. Angel Coll, que limitaron su papel a simples comparsas. El corredor del
Filipides
al
final
se anotó
un
tiempo
de 4'26,
cuatro
segundos más que en 1995.
En féminas la triunfadora fue Eva Moreda,
con un
crono
de
5'28,
seguida
de Fina Hirado y Cati González. En juniors, Gori Ribas de Ibiza se impuso con autoridad, con 4'51. Hubo récord en la categoría de Veteranos que paró el reloj en 4'45,
mejorando
a
en nueve
cargo
de
segundos
José María Sánchez, el
que
poseía Angel
Rapado. Las
pruebas
muchos trofeos y
se
disputaron
premios
en
el
en metálico.
Passeig De
de
Son
Mas,
la organización se
se
repartieron
responsabilizó
el Grup d'Andratx-Lluc a peu. Gaspar Rosselló
TELE • CONTROL Gabriel Pu;ol Barceló
- BICtllODOMUncos IIPAIAOON Y VINTA '~
TELEVISORES
Cl. M.1iea Fle.... 3
Tel. 10 !18 41
CAaPINTiaiA
1/IIOJ.
é'ftrCIItcJ
c.a
44
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports CLUB ESCACS
Les Pere,
passades el
festes
Club
organitza
d 1 Escacs
di a
Andratx
comp~-t:icions:
dues
dissabte,
~¡:mt
de
29,
i
el
el
diumenge,
dia 30. dia
de
fer, a la seu torneig
Sant
del
Pere
Club
entre
(S a
Andratx
A
sistema
de
i
punts
torneig
rondes. dels
per
Aquí
sistema
tenim
primers
a
la
suís
lliga
de
Teulera) , Campos,
B.
a
va
Se
classificació
les
categories
una
vol ta
comptabili tzant
partida.
2.- AINA GARCIA 3.- ANA
Així
va
i els
quedar
PALMER
desempat) (tetes trofeu i medalla) NINS: l.- FRANCISCO AS TORGA
6 punts
2.- TOMEU FERNANDEZ
5
3.- JOAN MARTÍ
5 punts
11
4.- SERGIO MARTINEZ
4
11
2.- CAMPOS
12
11
5.- SERGIO RODRIGUEZ
4
11
3.- COSTA CALVIA
11
11
4.- ANDRATX A
8 5
11
5.- BAR VENECIA
7
11
6.- ANDRATX B
3
El
1
Tropic
a
bon
tot
s 1 entregaren
la
tingueren
una
medalla
hagué
entre
els
haver
jugat
Sebastiana
Bauga
de
1
1 Ajuntament
als
joves
de
fi
escacs.
del
per
els
se va
hi
torneig,
1 1 horabaixa,
aperi ti u
demés
la classificacio,
pel segon lloc. A la dura
els
per
llui ta
següents
Tots
participants
a
trofeus
hi
tothom per
i
parts
tot
un
entusiasme Joan
als en
escacs.
els
reconéixer
del
President
tot i que any
rera
ho any,
següent
campionat a
l 1 aire
nines als
a
i 18
jugadors
dia
Plaga
la
lliure, nins
anys.
se
per
del Foren
participants
va
fer
un
d 1 Espanya, tetes
les
Municipi
fins
els
joves
31
i
se
va
fer
1
radors,
que
els
més
als
l 1 enorme del
va
Club,
controlar
fa
amb l ajud de 1 Ajuntament 1
gaudiren
J·ugant
de
que
trofeus
que
horabaixa
Oliver,
Na
representació
entrega
escaquistes
S 1 ha
hagué
de les autoritats locals.
El
premi
de
11
després
aferrissada
4 equips
(tots trofeu i medalla)
demostra i
superioritat,
" (14 1 5 al
3
18 1 5 punts
un
de
(19 1 5
11
1.- TROPIC
que
6
1.- Mª CRISTINA VESGA 3 1 5 punts
juga
la classificació final:
una
a
nins i nines:
Bar Venecia,
Andratx
taulers,
4
es
equips:
6
Costa de Calvia, Tropic,
a
un
NINES:
El
un
ANDRATX
possible, i
col·labo-
joves
juguin
a escacs, aprenguin aquest interessant esport
i
puguin
conéixer
el
de la competició. Gracies a tos.
Rafel Oliver Grammatico
món
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
45
FUTBOL: EL C. D. ANDRAITX DE NUEVO EN LA ELITE DE LA I I I DIVISION
,,,.
Ntmca
mejor
q¡ 1e "hasta
eso
es
del
pasado
el
a~el
dicho
final nadie
·es
refrán
de
dichoso",
y
de la citada plaza y en la cual, en lo alto,
on.leaba la bandera del Club.
que sucedió en la tarde noche
lo
tras · una
Desde entonces ha trancurrido un mes
vorágine de resultados, que en unos rronentos
y ya de nuevo rueda el balén en Sa Plana.
te daban la did1a, a los pocos minutos estabas
El pasado día 29 de julio se puso el equipo
de nuevo en la miseria.
hasta que al
en rrarcha a las órdenes de Fernando
Tuti
que
3J de
Así,
postrero
un gol
final,
de
la tensién en Sa Plana y, de
los
que,
jtmio en
otros resultados,
desai:Bba
conocecbres ya
confinnaba el
se
anhelo deseado por tocbs y que no que conseguir el ascenso a
la
era otro
III
Divisién
en
el
de
cargo
entrenador.
hubo acto protocolario ya que lugar la
el próxilro
presentacién
tendrá
éste
día 25 de agosto,
de
todas
las
No
con
plantillas
del equipo.
y poder codearse con la flor y
Nacional,
nata del futbol
pero,
costó,
quizás
por
ello,
la
la plantilla del
De
tras un lapsus de
balear,
más de ocho añ::E de no estar en esta categoría. Sudores
repite
Cercós,
sólo
pasado
~lo
tres bajas se han producido:
Barros
y José M. Zapata, que han ido al Santa Poosa, y Juan J.
dicha fue superior.
aro
Cortés "Sevilla", que ha ido al
Paguera. otro caso, y ésta ha sicb por colgar Dentro
el
lTErCO
de
equipo agasajado
por gran cantidad
de
de
Fiestas
Andrai tx,
y
de
hasta
las botas, Seguí tarrbién es baja, pero llevará la direccién técrúca del equipo jLNenil.
accJil)añaOO
aficionados
sumrcn a la fiesta. Hubo bares
las
Andraitx vibró una gran noche,
San Pedro, siendo
del
fiesta
que
en varios
llegar
subir
a
SiguEn, por tanto, Rayo y Ferra (jLNenil)
se CCJl'O
porteros, González
Fornés, Vidal y
a la tarilm en dende se ;:;elebraban los festejos
ceo defensas,
del
"Teo",
día.
Allí,
en nanbre de
la Alcaldesa
tcx:b
los
el pueblo y
felicitó
los
alentó
Massanaet,
J .J.
Del Río,
NbrEno
Salinas,
centrocarpistas,
"D...Ibi, Bauzá y Jover,
del pueblo a lo más
sen altas
de
la Isla.
Fue
contestada por el capitán del equipo, Gabriel del Río, quien pranetió la entrega de
toda
la plantilla en el logro,
siendo
por
llenaba la plaza
todo
el público
con grandes
aplausos,
que
dándose
festejos en un baño colectivo
despedidos
fin en
a
los
la fuente
los
y
Gánez
a continuar en la lucha para llevar en rorbre alto
"Paski",
CCJl'O
si
Peñarrubia, se recupera,
"Tuti",
Castedo
Fernárrlez, Velasco,
CCJl'O
López
delanteros. También
jt.Neniles
r.t:lri,
Marroquina,
hay
que nanbrar
B. Enseñat y J .A. Lozoya. Caro
nuevos
fichajes
a P. Pujol (Calvia), Miki
(Alcúdia),
(pla. Calvia), Ivan (R.r.t:ill.orca), y la gran estrella: Cristóbal
un jugador por el que
CCJl'O
Sergio portero,
(Ferriolense),
suspiraban tocbs
los
46
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports equipos isleños.
tarporada, el Sóller,
plantilla
La
es
extEnsa
y
pc:xiaro3 ¡ IJ ·
decir que no es la definitiva, ya que puede 11 .•• que todavía haya algunas bajas y,
por centra,
alguna cara
o
cesicnes
rueva
todavía
que vendrá con todas
sus figuras; el día 15, festividad, recibiraros la vista del
C.F.
Binissalan,
otro de
que, al igual que nuestro equipo,
los
ccnsiguió
el ascemo esta últirJa tarporada y
en el
cual juegan Fhllana y l'tbrey, otrahora jugadores
va a caer.
arrlri txoles. El día 18, se devolverá visita larga
al Sóller, en el Carp d' en M3yol, y, finalmente
y creo que con calidad suficiente para afrentar
el día 25 se llevará a cabo la disputa del
Resumiendo, que la plantilla es
la difícil hay que
tarporada
descartar
éste tm poco de
el
la.OO,
que
se
factor
avecina.
No
suerte.
Cm
creo que el
equipo
Trofeo ''Villa de Andraitx", M:Ulorca B,
tm
gran
la diada se llevará a
frente
equipo.
al Real
Aprovechando
cabo la presentación
no va a sufrir grandes agobios para navegar
de todas las plantillas de los equipos bases
entre los puestos tranquilos de la clasifica-
del C.D. Andraitx y del primer equipo.
ción. , si bien para ello habrá que dar el callo en todos los particbs. Caro cuando estas
ya
No podanos silenciar la rra.la inpresión
líneas salgan, se habrá disputado
que está causando dentro de la fanilia futbo-
particbs
de
pretarporada,
el día 4 tm anistoso en Génova,
el
día 10
n:::s visitará el flarante carrpeén. de la pasada
lística arrlritxola el poco interés darostrado por el Ayuntaniento arrlritxol en el
acoodicio~
'1
•
47
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports miento del CarJIX) de Sa Plana, tras la cesién llevada a cabo por los
socios del
Club a
,,,.
arrualment
que
Certanen
es
fiel
a
su cita y que atrae a gran cantidad de aficio-
..
dicha Entidad.
" laS
'
..
pranesas
que
se hicieron no pueden ser llevadas a
cabo
Cierto
:le
golpe,
que
pero
todas
el
a.a:n:li.ciooamiento
del
nados a presenciar
su disputa,
hay a1.gun:'s equipos que deleitan de verdad. La victoria
este año fue
el Barlovento,
quien se
so cosas indispensables y que hay que afrentar
¡:ara reafi.nrar
su supraracía,
del
inicio
de
hasta el nnnento,
por su ausencia, rápidanente.
la
los y
Espero
tarporada,
trabajos
se
los días
van
que
leve
esta
pero,
debido
notan
año
pasancb
queja
para
uno
de los equipos que ftmdaron dicho cerb9men,
terreno de juego y el arreglo de los vesb..larios
antes
no en vano
a
la
unos
las vio
resultados
final
fue
si
y
deseó
bie;:1,
extraños,
bastante
y
este
descafeinada,
ya que tuvo a:m:> opooente al Ccnstruccicnes ·M. AlemllY, al que se
gpm
no caiga en saco roto, es por bien de rruestra
9-0.
jtwentlld.
final de CC11S0lación la
por tm contll!dente
El resultado lo dice
que se
Íilp..ISO
claranente.
gpm
al Viajes
La
el M::ntesión,
Rl..ni::lo tanbién por
tm contl.mdente 6-1.
Un
año rrás
seha
llevacb
la disputa del Torneo de F\rtbito, te organiza este
gran
términ:>
a
Al
que~
aficiooacb
que
es
Juan Forteza, y que ya va por su XII edicién.
y
fue
final
servida
hubo tma
entrega
de
cena con asistencia de
autoridades, haciéndose votos para el del XIII torneo que ya está en puertas.
JOFRE
trofeos
éxito
48
RECORD S D 'AHIR
Inatges d'Estiu i de Pr:inavem ll1a
ĂŠs de 1.945, altra de
i les d'~ de
}g)8
J.g)7
i 19ffi