N'Alí juliol-agost 1996 (102)

G LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT ANY

102

XI

Apt. 79

07150 ANDRATX

JULIOL-AGOST

1996

JJJJ.J'_fj)_,jjJ~ Jll:l!JJ)Jl.!/111/1.55

'

--

L'any tirurany t!l Sol i la Lluna tenguercn una tia. garrida, gentil. resplcndent com ells. viva L' lll11 un:J cemella. plena d 路 elc铆s i d 'encam: roba va es cor de lols e~

1

qui la veien.

o o

A N Y S

D E R O N D A L L E S

L'AMO DE SO NA MOIXA

2

'

.-

CRONICA DELS NOSTRES JUNY - JULIOL

1996

BAPTISMES Sergio Alcázar Cordero

Ana Pamela Polintang Ancheta

Miguel González Sáez

Albert Romero Salva

Oriol Iglesias Gallegos

Noelia Riiz Moreno

Carolina Moreno Tolosa

Maria Vidal Oliver

Míriam Martín Macía

Carlos José Martorell Blanco

Alexander Martínez Balbas

Luís Calafat Chávez

MATRIMONIS Jaume Mateu Cunill Miró

amb

María Francisca Garreta Montiel

Antoni Ribot Rosselló

amb

Maria Enseñat Pon

Larry Ballesteros Polintang

amb

Erna Ancheta Fajardo

DEFUNCIONS Bartomeu Curtó Reus

85 anys

Juan Pujol Perpinya

73 anys

Catalina Gelabert Flexas

97 anys

Bartomeu Roca Oliver

79 anys

Catalina Enseñat Pujol

90 anys

Catalina Clar Balaguer

87 anys

Gabriel Balaguer Mas

80 anys

Ildefonso García Sánchez

47 anys

Isabel Caldentey Moner

76 anys

Isabel Salva Pujol

82 anys

Isabel Bonet Castañer Alis Devalois Massiz

79 anys

Catalina Vicente Ginard

79 anys

Magí Castell Palmer

61 anys

Bartomeu Esteva Pujol

93 anys

Bartomeu Bosch Pujol

88 anys

Maria del Carmen Díaz Romera 25 anys Juan Balaguer Alemany

63 anys

María-Juana López Madrigal

80 anys

Magdalena Enseñat Martorell

96 anys

3

u

NCALI

EDITORIAL

LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT Apt. de Correus 79 .01150 ANDRATX

La

calor

Director: Joan ~relló 1San&Ó Redactor en Cap: Gaspar Pujoll Flexas Redaccló: Antonl Ensenyat 1Ferra Blel Ensenyat 1Pujol Margallda Ferra 1Ensenyat Gal:1rlel Jofre Mlr MlqueiTurEnseñat Gerent: Vlcens Flexas 1Alemany Fotos: Mlchel's

la

torba enguany a venir, Finals de

Editen: Coordinadora Parroquial de Joves d'Andratx Centre Cultural de S'Arracó

forta,

calor

I

es

pero hi hem estat a

juliol primers di es

ha pitjat fort.

sofocant,

estam

en

d 1 agost, ple

va

temps.

la

Estiu,

calor calorós

i agradable.

Una

rondalla,

o

dues

rondalles ...

ha frui t d 1 escoltar una rondalla a

Quí

no

1 1 hi vern devora

al foc, o a 1 1 es ti u a la fresca, quan era pe ti t ..• ?

Quí

no

ha

disfrutat

de

llegir-la

quan

ja

era

més gran ... ?

Les 'ln

pou

(els

Rondalles infinit

de

contes)

saviesa,

constitueixen

de

la

saviesa

del

poble.

I a Mallorca n'hi ha prou de "Rondalles".

Enguany,

1996,

fa Cent anys

el primer volum de les Rondalles Moss?m

Antoni

Maria

de les Rondalles,

Alcover.

que

es

publica

que havia recollit Enguany

és

de revalori tzar-les,

1 1 Any

de tornar-

les llegir o contar. lmprlmelx: APOSTOL Y CIVILIZADOR PETRA

N'ALÍ trobareu

també s 1 hi ha volgut sumar. en

aquest

número

extraordinari

un bon grapat de pagines dedicat a D.L. P.M. 295/1986

publicades i principalment

inedi tes. a

les

I que

hem a

d 1 Estiu

lles Rondalles,

volgut la

Per aixo

referir-nos

nostra

~ontrada

estan o hi sortiren.

Gracies

als

col·laboradors

i

gracies

lectors també, estarem amb les Rondalles.

No sueu massa ... N'ALÍ

als

4 \

PAGINA

PARROQUIAL

Can 1' estiu passat féran amb el número de N' Alí després de les festes

de St. Pere, valen enguany tanbé reproduir els par8grafs més significatius del Serm5 de l'Ofici de St. Pere, pronunciat per Mn. Joan Darder, el també presidí 1' eucaristía,

qual

acarpanyat per diversas capellans.

Mn. Joan Darder és el Vicari del Sr. Bisbe per a la :zona de ponent

quatre arzys, i és sobretot a través d' ell, que el Sr.

des de fa uns

Bisbe coneix la realitat de la nostm zona i de la nostm caruni tat cristiana. Ell rrateix pronuncia el passat 16 de juliol al Port en 1 'Ofici de la Mare de Déu del Carme.

HOMILIA DE L'OFICI DE SANT PERE, ANDRATX 1.996

"Estimats germans i germanes, des de la Reconquesta, el municipi i d' Andratx es confonen dins el mateix terri tori:

la parroquia

una sola parroquia dins el

fins que en l. 913 es crea la del Sant Crist de S' Arracó i

en l. 973 la de

terme,

la Verge

del Carme del Port d'Andratx.

L' antiquíssima parroquia de Santa Maria d' Andratx també 1' apostol Sant Bartomeu. El 30 de mar<; 9 patrons de barca i

67 mariners

i

de l. 659,

reuni ts

XIX i

Aquest gremi

radicava a

a

dugué una vida exuberant fins

1' església parroquial d' Andratx,

titular

la rectoría d' Andratx

pescadors varen resoldre

o col.legi de pescadors baix la invocació de Sant Pere, a Ciutat.

tingué com a

fundar

la confraria

separant-se de 1' existent a

perque

les acaballes del

segle

les peques casetes

que

llavors hi havia al port encara no tenien església propia.

No és gens estrany que un poble i

una parroquia com Andratx,

s' acollissin a la intercessió del mariner i de

tot

el món,

Sant Pere.

¡ Quants

mar medi terrania, des de Cuba

i

pescador,

oberts a

la mar,

primer de Galilea i

després

d' andri txols 1 'hauran

tants

d' al tres

indrets -

invocat Franga,

des

d' aquesta

Algeria,

etc.-

on emigraren el segle passat i aquest!

Avui 1 'Església universal celebra la festa dels apostols Pe re natges ben diferents per la seva manera de ser i

de

fer,

i

Pau,

dos perso-

pero ben iguals

en la

seva fe i amor pel seu Senyor Jesús. I ben iguals també en la seva entrega absoluta, fins al martiri, per reunir una comunitat que visqués la fe i l'amor de Jesucrist.

Estam massa acostumats a personalitat: a un racó

del

situar la fe cap

("Jo hi

a

un sastre al t

i

llunya de

la nostra

cree en Déu"-"Qualcú ho ha d'haver

fet

5

tot"-"Hi ha una ma poderosa"), pero aquesta fe

sovint

té

poc a

veure amb

la resta

de la vida, la de cada dia, al moment de les decisions ...

Sant Pere no creu en Déu d 1 aquesta manera: fe, el

d 1 una sola pega del

teixi t

seu creure.

amor

i

Recordem

esperanga en Jesús

tres moments

mol t

formen

eloqüents

de la seva relació amb Jesús: 1) Després del

sermó del pa de Vida mol ts

1 1 esquena, pero Pere li

digué:

"Senyor,

paraules que donen vida eterna". el que digui, faci el que

faci.

dels

amb qui

Pere no vol

seguidors de Jesús

li giraren

voleu que anem? Només vós

teniu

deixar Jesús per res del món,

digui

Pere n 1 esta ben segur,

que

tota paraula que

surt

de Jesús dóna vida eterna.

2) Estant a la Cena, Pere fa el "numeret": Aixo ja és com ho

massa,

mai

de

la vida que

faria un esclau que

Pero quan Jesús li di u: "Si

ell

no vol

el seu mestre

no ha tengut mai. . .

no vols

que et renti,

Simó Pere: Senyor, ido no me renteu només els peus, TOT ELL,

Pere,

de cap a

peus,

i per sempre: el cap i el cor,

que

vol

no

i

els peus,

li

renti

Senyor s 1 acoti

Per aquí no hi

els

també

que

peus.

davant

Li

les mans

i

di u el

la mort,

el

en

cap!

se 1 1 ha guanyat del

la vida i

ell

vol passar.

seras dels meus.

sinó

ser del Senyor,

les mans

i

Jesús

tot

temps

i l 1 eternitat de Pere són de Jesús i pera Jesús.

3) Tots som humans i qualque vegada feim figa, fallam. Pere, el primer a confessar la seva fe

en Jesús,

també

és

el primer a

Jesús de seguir el camí que porta a el converteixen, empero en 1 1 home

equivocar-se

la creu.

de

fe,

quan

L 1 equi vocació

de fe

radical.

i

vol

desaconsellar

la traJ:ció de Pere,

Precisament perque apren

a desconfiar d 1 ell mateix.

Pere ens recorda amb el

fonament,

la fe

per a nosal tres. i,

com en tota

els conflictes.

tota senzillesa la fe

incondicional en Jesús.

En la gran família de família Pero res

humana,

en Jesucrist.

Aquesta és

1 1 Església

no hi manquen

les

d 1 aixo ha de trencar ni

hi

Aquesta és

també

la paraula de

caben

mol tes

dificul tats, ofegar el

la pedra, pe re

diferencies

les

oposicions,

que

és

fonamental:

feel

en

la

la comunió senzilla, incondicional i generosa en una mateixa fe.

Que aquesta comuni tat cristiana andri txola de Pa (la celebració de 1 1 Eucaristía) i

es

mantengui

en la doctrina dels Apostols

en la cari tat, tingueu un sol cor i una sola anima, com procura

i

Sant Pere per a tota l 1 Església."

Joan Darder i Brotat

i

Fracció

que,

ferms

desi tja 1 apostol 1

6

.

NOTI el ES-NO TI e 1ES-N OTI e 1ES-N OTI el ES MALLORCA 2000 no cede en la lucha contra LA PROCESIONARIA

El

pasado domingo,

21

julio,

nuevamente en la Plaza de

Mallorca 2000,

S' Arracó, miembros del Colectivo ecologista andri txol, tieron jaulas nuevas y

cápsulas con hormonas

la Iglesia de

sexuales

repar-

para reponer en las

trampas ya colocadas.

De cada unidad instalada se hace responsable un voluntario o propietario que de antemano quiera colaborar en la Campaña. Los datos han de cionados

al

Colectivo que

coordina la eficacia del

meses de octubre y noviembre se facilitarán para sustituir a

las caducas.

La entrega

ser propor-

tratamiento

de nuevo

y

en

los

cápsulas con hormonas

del

material

reseñado

un

objetivo

concreto:

se

dará

a los colaboradores de forma gratuita.

Mallorca 2000 persigue con su

campaña

que

la

lucha contra la procesionaria por medios terrestres sea lo más eficaz posible, con el

fin

de

evitar que

la Conselleria de Agricultura no

pulverice

con

medios químicos, y desde el aire, bosques de nuestro término, por sus efectos negativos, salud de

ya que

suele emplearse un producto dañino

los árboles

frutales

y

sobre

plantas de hortaliza y

a

todo

para

la

un sin

fin

de

invertebrados.

La iniciativa del Colectivo ecologista contó con un buen respaldo popular.

Ahora cabe esperar que la acción sea positiva.

Gaspar Rosselló

Maria que

va

cap

a

Joana

partir

Massot

a

Ensenyat,

l'octubre

"Missions"

per

a

de

1995

treballar-

hi, torna a ser entre nosaltres.

Després

d'uns

mesos

a Xile i a

Bolívia,

que per a

recuperar-se

bon

clima

d'uns

de

ha tornat, en

traumes

treball sembla

el

nostra

que

sofrí

per mor d'un accident.

Li

desi tjam bona

nosaltres.

estancia

entre

7

El president de la Comunitat Autónoma, Jaume Matas, i el president de 1'Associació de Premsa Forana, Miquel Company, varen signar el passat dia 8 un conveni de col.laboració pels anys 95, 96, i 97. L'acte va tenir lloc a la seu que 1' Associació té al poble de Sant Joan.

El passat dia 9 de julio!, el President Matas va rebre en audiencia la Batlesa d'Andratx, Margalida Moner

8

---------------------

voramar teatre --------------------------r

[b [3 @1? (!!J ffi [3 ~ J.M. POUS • A. TXEKHOV • FREDDIE FRINTON Les

tres

NIT de Josep Mª

al

1854):

són:

MALA

(nat a

Figueres

obres Pous

obra

molt

divertida,

només amb quatre personatges.

L'ÓS

d 1 Anton

a Rússia al ambient

P.

1860) :

rus

tres personatges, ben

i

(nat

Txekhov

representada.

Més romantica que divertida.

SOPAR

Frinton de

la

PER

A

( angles).

6

de

juliol,

Sa Teulera, la

i

el

dissabte

el grup VORAMAR

escenificaren

en

5

divendres

al

seva

obra

mol t

en

exagerada

Port,

es

basa

caricaturització

Hi ha que dir que ció que

també la presentaFes tes

les

durant

perso-

de

grande-

ses.

els al

dos

i

d 1 unes manies nostalgiques

posada

en escena: LECTURES.

ren

divertida

L 1 obra

original i

presentació

(Més endevant

Vella).

angles,

és

emetre

Municipal

Teatre

una

TEATRE

mol t

natges, una

tradició

alemanya

aquesta Dec;a per Ni t

El

Freddie

(És

televisió

és d 1 ambient

de

UN,

molt

de

les

actors

del

correcta,

la interpreta-

tres

obretes

Grup com

feren

VORAMAR sol en

fer,

fou i

en alguna casos excepcional.

del Carme).

La posada en escena perfecta. tracta

Es curtes,

de

i

epoques'

i

aquí

diferents

autors,

unides per esta

o bretes

tres

de

"la

estils

lectura"'

N'ALÍ

la

l 1 originalitat,

lectura que d 1 elles en fa el director.

Troba i,

els

mentre

llibres els

plens

llegeix,

de es

pols munta

J 1 escenari i l 1 obra es representa.

PATROCINA: ~

AJUNTAMENT \t4~' DIANDRATX ~

9

LA RONDALLÍSTICA:

Les

rondalles

contarelles que

o

s han

contes,

inclús

transmeses

1

oral.

Marcar

alguns

d aquests

la

llegendes, per

tradició

diferencia termes

1

atomitzar

a

són

PASSAT, PRESENT

ens

les

A les Balears es varen recollir rondalles Tal

és

a

les

el

principals

cas

de

illes.

1 Arxiduc

lluís

1

Salvador

duria

Alcover que recolliren les de Mallorca

i

perdríem més que hi guanyaríem. de

FUTUR

entre

innecessariament,

L 1 esperit

1

d 1 Austria

i

Antoni

Andreu Ferrer Ginard les de

Maria

Menorca

i Joan Castelló Guasch les d Eivissa.

1

rondalles

Les

més

populars

a

Mallorca,

escau innegablement amb la vi tuosi tat

tal vegada per les nombrases edicions

del narrador.

una

i per la gran quanti tat de rondalles

padrina

recollides, són les de Mossen Antoni

el

Maria

rondalla

No

és

contada

el

per

en una ni t

d hi vern

que

aquestes

la devora

1

quan

mateix

foc

circumstancies

varíen.

Els

reculls

mol ts paísos es durant

els

de

rondalles

varen

segles

dur i

XIX

esser una tasca de filolegs seguint,

ristes

a

terme

XX.

i

a

generalment,

les

mateixes pautes:

tal

recollien

com

narrava

també

es

variants per a eren

la un

recollien d 1 una

transcrites

recollides

informador, possibles

mateixa

rondalla

i,

que

firmava

Jordi

des

el

1' informador.

les

rondalles

escrites

ten en

qual

el

aplecs amb

el

Racó".

publica rondalles

de

pseudonim:

El

primer

"En aplec

va esser impres 1 1 any 1896.

El fet

de que fos

que

cree

apareguin

és

Manacor,

significatiu

poques

zona

de

del

perque

rondalles Ponent

de

la

mallorquí.

Actualment, en els 24 volums publicats per

l'Editorial

apareixen

unes

Moll,

tan

poques

sols

rondalles

de Calvia, Capdella i Andratx.

després,

respectant

llenguatge familiar de manera

rondalla

les

aprofi tar detalls

D'aquesta

famosos

nostra

Primer, la

els

Va

folklo-

Alcover,

L' Arxiduc

Lluís Salvador

tria va publicar el de rondalles un

any

seu

d' Aus-

volum

abans

únic

que

"En

Jordi des Racó", pero la seva atracció

un

per la zona de la Serra de Tramuntana

llenguat ge planer que fa que conservin

va esser decisiu ja que va recollir

la

moltes

i

i

naturalitat, la

ingenuitat

oral del poble.

l'espontaneitat de

la

tradició

zona

més que

rondalles Mossem

els seus aplecs.

de

Alcover

la en

nostra tots

10

Pero

tant

expurgaren seguint

les

va

i

la no

l'altre rondalles.

particulars.

eliminar

peti tes coses

com

nos tres

criteris

mossen

de

l'un

aquel les

que annassin

en contra

diguen

de

costums,

bons

i

considerades

les

pujades de verd. va

seva recopilació que

tenien

Avui

eliminar

totes

les

elements

no perta-n yien a

de

rondalles que

exotics

1' entorn

la

a

la

grans

feren

personatges,

mallorquins el

que

feina

que

cultura.

varen

fer

Més

bé

per

faciliten

recuperació

rondallístic. tils,

del

un

gran

es ser

la

tasca passat

Enregistradores

porta-

fax,

nombre

publicacions

infinitat

nostre

teléfon,

ordinadors

de

revistes

periodiques que

l'inici

de

la

i

podrien

publicació

de rondalles inedites.

Cree

aquests

dos

quals

els

agrair

tot

als

podrem

mai

reculli

mallorquí.

importancia

llevar

que

de

que

temps de les no vol

tenim

mitjans

Per exemple lleons, tigres ...

Aixo

cultura

día,

de

i

L' Arxiduc

nostra

reculli rondalles inedites i variants.

El

totes

moralitat

pecte de . la

a

la

voldria

repte. Un repte intentant que

nostra fer

Maria

nostres

o

de

viscut

de Mossen Antoni l'Arxiduc.

reaccionar vells

massa

que

i

ens

És

de manar contin

les rondalles que saben, les sorpreses estan assegurades.

un

qualse-

vol persona interessada en aquest

de

hem

rendes

Alcover

l'hora als

ja

as-

Antoni

Si

no

ho

feim

esperam que ho faci?

Vicen~

i Batle

nosaltres,

quí

11

LES PRIMERES EDICIONS DE LES RONDALLES D 1 EN JORDI DES RACÓ

Enguany, es va dir

nc

que

seria

RONDALLES.

El motiu

ja que

a

l 1 any

anys

de

cent

primer aplec

~i

·;é

c; JH.: e rt, L 1 ANY

era

la

prou

es

1996

DE

LES

clar,

compleixen del

publicació

de rondalles

de

Moss€m

Antoni Maria Alcover.

de i

rondalles,

que

Mossen

Alcover

les rondalles

formaven

part

II

decidí

mallorquines, la

de

tradició

sortint

a

periodiques clar. en en

"Es

varen

di verses

publicacions

formar

un

anar

conjunt

el cas de

les publicacions

setmanari

"L Ignorancia",

el

"l' Almanaque

1

en

o

Balear"

la

rondalles

a

la

"Contarelles ( Tip.

primera

d'En

es

va

de

des

Racó"

Palma,

1885),

les quals no

aparegueren a

edició

la

mateixa

per l' impressor Amengual

la segona obra i

feta

Muntaner

l 1 any

fet

1896,

Tipografia tom

I

era

es

va

Sanjuan

titulat

Mallorquines

logic, estampar de

"Aplech

d'En

pel

gran

el

tom

III

l' any

I

la

Després

segona

II,

i

1898,

amb

edició

importants

modificacions.

Pero, aplecs 1908

les

van va

edicions

continuar

aparéixer

de

nous

quan

el

tom

l 1 any V

i

en

1913 el tom VI. Ambdós a Palma.

per

tom

la

VII

va

impremta

esser

"La

edi tat

Sinceritat"

de Sóller l 1 any 1916. El VIII s 1 imprimí

a

Alvar

Barcelona,

per

Verdaguer

l 1 any

mateix

impressor

la

Llibreria

1924.

edita

Aquest

el

tom

IX

dos anys més tard.

Els nous aplecs XI i XII s 1 imprimeixen

a

Sóller

els

anys

1932,

va

morir

1930

i

1931.

L'any

Mossen Alcover, En a

aquest Sóller

"En Jordi

mateix la

any

tercera

a

Palma

des Racó". s 1 imprimeix edició

del

tom IV.

de Palma l'any 1915.

Aquest

el

iniciar

tom

algunes

edició

Jordi

Catolica Balear.

de

i

El tom X surt el 1929.

publicaren

es

filolegs,

el IV quan j a era l 1 any 1904.

revista "Museo Balear".

També

per

aperéixer

l any 1897,

E( l

rondalles

sense

varen

1

oral dels mallorquins.

Aquestes

c.:u1 1egut

folkloristes

públic,

llegendes

contarelles,

con tes,

escriure

reculls

1

r

l i terats,

del

d altres

l'estil

A

exit,

i

Jordi

només

vull

afegir

a

la

allo que no he

el

Elllguany és " L 1 ANY DE LES RONDALLES",

Rondayes

des

acabar,

que

Palma, de

Per

ja

Racó".

i

no

vist

sé

si

di t

és

"l'exit"

un de

quan he

comen<;at:

encert. l 1 any

Per

que

passat

que

el declararen "L ANY DE L'ARXIDUC", 1

El

tom

en

4a.,

constava

de

304

no

planes de rondalles.

Amb

una

important

acceptació

esper massa cosa dels

el bacalla.

que

talle n

12 Com diu un amic meu: "Val més morir que quedar bé" Pero

al

manco esper un mica de

el mínim que podem demanar per a

digni tat

en

retre homenatge

tot a

Mossem Alcover. Els "Aplecs de Rondaies Mallorquines" la major recopilació de

contes

populars

que

s 'hagi

al lo

que es

una part de són, fet

segons mai.

I

faci.

És

la tasca de els

entesos,

nosal tres

som

el poble que té la sort de tenir-la.

Antoni

Vicen~

i Batle

\

13

OBRA CULTURAL BALEAR - ANDRATX

LES NOSTRES RONDALLES Entre els mesos de gener del 1. 992 i gener del l. 993 , la nostra revista, en col.laboració amb la delegació d' Andratx de l'Obra Cultural Balear, va publicar, baix aquest mateix encapyalament, la totalitat de les Rondalles Mallorquines que Mn. Antoni Ma Alcover va aplegar a partir de la tradició oral mallorquina i que, enguany, coincidint amb el Centenari de l' inici de la seva publicació, reprenem, encara que sigui de manera simplificada com a recordatori i homenatge al seu creador En Jordi d' es Racó.

El Rei En Jaume El 5 de setembre de 1.229 salpaven de les aigües próximes a Salou les naus expedicionaries dirigides pel jove rei Jaume I. Després d ' un desafortunat intent de desembarcar a Pollenya, el rei i algun deis seu súbdits posaren peu al Pantaleu (illot que no era lluny de la terra més que un tret de ballesta), i alla trayaren el seu pla de desembarcament, acordant que s' efectuaría a les platges de Santa Pon ya.

Aquests fets són recollits a partir de les contarelles populars en 16 rondalles de les quals en reprodui"m dues íntegrament.

Una aguiJa i el Rei En Jaume

Sa pica des cava// del Rei En Jaume

Sembla que com el Reí En Jaume hagué desembarcat en es Pantaleu, aquell illot pelat que s' alcra entre Sa Dragonera í St. Tel m, a on va prendre redós com venia a conquistar mallorca, passa volant volant una aguila que duía amb ses arpes un espet, un peix per l' estil d' un congre; i, com va ser a s' índret del Reí , !'amolla; l' agafaren, i el Reí el se va fregír, í ben bo que el troba.

A s' illot des Pantaleu hi havia un cocó, que hi cabien un parei de gerres d' aigo, que semblava fet aposta, i deien que era sa pica on abeuraven es cavall del Reí En Jaume quant aquest hi desembarca, tot venint a conquistar Mallorca. S' era conservada intacta aquesta pica fms que es republicans de l'any 1.868 hi anaren a fer-Ia bocins.

Perque s' aguíla, deíxa aquest peix an el Reí , per aixó s' aguila se díu reía!.

Aleshores era Vicari de S' Arracó Mn. Juan Ensenyat, i una dona hi ana plorant a contar-Ji aquesta .. . heroicidat revolucionaria, Jo endema d'esser-se seguida, segons m'ho ha contat ell mateix.

Tom V, p.p. 11 O i 111. Publicada a N' Ali el gener de 1.992, n° 60.

14

Fa un parell d' anys, un grup d' arriscats andritxols integrants del Grup d'Espeleologia d' Andratx ens va sorprendre a tots anunciant una escalada al campanar de 1' església en el programa de fes tes de Sant Pere.

Llastima que en el temps en el qual es situa aquesta historia encara no s 'haguessin constitult, les conseqüencies les va pagar, com no, un pobre ase indefens.

Es lletsó d'es campanar d'Andratx Damunt es campanar d' Andratx, una vegada, hi va sortir un lletsó a una encletxa d' un mitja.

una corda qui bastas, hi fermen un ase p' es coll, i una partida d' homes estira qui estira; i s' ase per amunt i per amunt.

Se va fer gros i gros, i ets andritxols tiraren junta a veure com ho havien de fer per llevar-lo d'es mig, no fos cosa que crivellas es campanar i els ho tomas.

Com va esser a s' endret d' es lletsó, tothom se posa a cridar-li .

T ots hi deien sa se va; se pro posaren molts de plans; pero cap n 'hi havia que agradas a tots.

por~

- Ua, petit! arrisca' l. .. No 1i mens Hala! de pressa!

Pero s' ase no feia menció de res.

Com prou hagueren sucat ets ais, un d'es caporals diu:

-V aja quina passada! deia tothom.

- ¿1 que deu tenir, aquesta pecora d' ase?

- ¿Que no se' n de u agradar?

- A jo me pareix que lo més avengut seria que un ase el se menjas, an aquest lletsó. Si un ase el se menja, no creixera pus, i es campanar sortira de perill.

Sobretot, veent que no 1i deia res, el davallaren, i va tenir dos pams de llengo defora i tot es cos més enravenat que un cuiro d' ego.

Tothom troba que tenia raó; pero lo que li digueren:

Era mort: sa corda 1' havia estrangolat. Veies com s' havia d' abordar an es lletsó!

- ¿1 com hi ha d' arribar s' ase alla dalt?

- ¿Com? diu aquell . Sera bo de fer !

Posem un tema) part-damunt, passem-hi una corda, hi fermam s' ase, le hi pujam fins que siga a s' endret, i així Ji pora arribar de lo millor.

Vaja quina porcada!

- Ben pensat! ben pensat! crida tothom.

A l' acte posen es temal , hi passen Tom XIV, p. 62. Publicada a n' Alí eljuliol-agost de 1.992, n° t1 5.

15

- De·s_de seinpre, -molts .ciutadans "saheruts' ~ i ''Uetraferits~ han ·as'soeiat la gent de poble i, més concretament els pagesos, amb la incultúra i la igno:.. rancia, pero aquest excés de vanitat els ha costat, gracies a personatges tan cari~!llatie-s: com · aqu~t camperól de S'á.rracó que-un qia va anata Sa Diputació de Ciutat per arreglar un assumpte de 1' Aj untament d' Andratxr més d' una ensopegada.

- Bon dia- tenguen.

Seria ací'f sa Dipul J tació. '· ' · · -· - Sí; 1'amo,' diu un· d' aquells, que tot d' una es va creurequ'e h.i porien fer una berba, amb. aquell pages;· i H demah'a -que cercava.

- Jo u~ ~o ¡..; wr~, di u - aque_§t.

S'Ajunta~ent d'A1;14~:.atx .,lJl.: ep~ia . l?e,r alió que .han' d'enllestir tots ets Ajuntaments de Mallorca i sa Diputació. r¡,: ,,¡/ < "

'J

~ ( • ,.

~

-.

---

'

,

·": ·

l l~ amo j.a va e~ser p~jt, si4!a g:ue ~iu,]á; .P~f~ , !UOlt qaixet, que ,.5as\ no ·:el sentien. · ·

T

· IJt ..

~ ~·

t

O

-

'-

¿

'

'

J 1

•

•1

f'~

:

Com aquell que 1'havi a preguntat- i ets altres que estaven amb ell, el sentiren, tots pensaren amb ell~ matcixos: - ¿I ja no ha tengut s' Ajuntament d' Andratx, per enviar, més que aqueix tros de pages?

•

1

"

h

\

,¡

¿[ .

J

·"·~'

·1 nU

r '. 'r lt (.~,;...¡ _,_,:·uf1 ......

_· ',.

J .,.

"

••

f fl J!

V

''

.)J '

'

'(J

,' :f

¡- '. ' "":

•

.} J; -"

¡

1 .t/

[ ¡ t.r

• )•

'

..,

:. JI -

~.

'

f'

- I que' no sabe u s·iular més fort? dit:' ' gué un d'aquells, tot desenfrelt. ~!

.;L...

,.

1l.'l >

¡:

;

r

·

t ,:;_, :

l•

_;• .·

·

1

I !'amo amb sa mitja riaia asa boca, va respondre:

<

- P'es bestiar qui m'escolta, j'a n'hi ha pro u. '; .' .. 1 ". ¡¡r. , , , __, ,.

Davant tal descarrega tots quedaren sense polsos, i un d'ells que era es porter,tot empeguen, féu passar l'amo alla on eren es Diputats i ets altres representantsd'ets Ajuntaments.

I n'hi va haver un que per fer una riaia a tothom dalt ses costelles de 1'amo, s'atansa a dir-li: - Escoltau, l'amo, ¿i que sabeu siular, tanmateix?

-Una mica, digué l'amo.

- Idó provau-ho una micoia! digueren tots aquells. ,_

1

'

,

r 1•

J

.,

'1'7 ;

11

.

1

'

¡.

'

.·~}\ 1

'

'

' j

l

l

'

'

Dibuixos Riana Va,amond~ i Dylan Sanders (S' Arracó) Tom XIV, p.p. 79 i 80. Publicada a.N'Alí el juny de 1.992, n° 64.

1

"

1 1

,,

..

1'

,

"

'

16

Quan les persones de fora poble ens volien fer enfadar deien: "Mira ets andritxols si sou bene'its que fms i tot vareu posar un plet en el Sol". I és que el Sol sempre ha estat, per bé o per mal, molt relacionat amb la historia de la nostra vila, abans indispensable pels conreus i ara com a reclam de turistes esblanque'its.

De com ets andritxols anaren a un misser de Ciutat per un consei Resum: Ha estona, els andritxols estaven molt preocupats perque quan anaven a palma el dematí tenien el Sol de cara i quan toma ven 1'horabaixa el tomaven tenir davant. Varen decidir anar a un misser de Ciutat per tal de demanar-li consell, aquest en veure'ls tan entabanats els suggerí que partissin 1'horabaixa i tomessin cap a Andratx el dematí en ha ver enllestit feines.

Els andritxols molt agralts no trobaven la manera de pagar-li el suggeriment que tan bons resultats els havia donat. Finalment varen resoldre dur-li un sac de figues flors i...

Lo endema matí, abans de sortir es sol, se presenten a cas misser; descarreguen, tomen tomen tocar, perque no sortia ningú a obrir.

A la fi surt un criat, i diu: -I ara que voleu?

- Duim aquest present an es senyor -diuen

elis.

- Present? -diu es criat- 1 a on és?

- Bon rerniscle! - diuen ets andritxols- i que no et serveixes d'ulls? Que no el veus an aqueix sac? És tot pie de figues, coi'des d'ahir mateix i triades d'en una en una! Vaja, que tendreu figues, tant mengeu!

Així ho feren; i com es misser va sebre es pas, diu an es criat: - Mira, avisa es cuiner i es cotxer; i, en venir ets andritxols a cercar es sac, fermau-los dins s'estable asa menjadora, i davallau-los es calc¡:ons i alc¡:au-los es faldar de darrera, i los heu de rebatre a ses anques totes aquestes figues que han duites, perque ja no mos poden servir per res pus, tan esclafades com estan, i ells no es mereixen altra cosa per bidui'ns i tafarruts que són.

Com es criat else sentí, i repara que es sac tot degotava d'es suc que Ji sortia per tots vents, los se mira en aquells dos de dalt a baix i else digué: - Germanets, ¿i d' on sou?

- D 'andratx -digueren ells- No res, a on va aquest sac? Digueu-ho, i el t'hi durem.

- A poc a poc -diu es criat- jo primer he de veure es senyor si el vol.

- 1 que no esta aixecat encara?

-Ni d'aquí dues hores!

- No res -diuen ells- saps que farem? Noltros mos n' anam a enllestir quatre feines que tenim, i tu buides ses figues, i dius an es senyor que són ets andritxols que els hi envíen d'aquell consei que else dona d'agrai'ts que Ji estam. 1 noltros ja passarem damunt les deu o les onze i mos tomaras es sac.

No vos die res si se saberen enginyar es criat, es cotxer i es cuiner, com s'entregaran es dos andritxols a cercar es sac, per menar-los dins s'estable i acostar-los a sa menjadora. Com aquells dos se'n temeren, varen estar fermats a sa menjadora amb sos calc¡:ons per avall i es faldas de darrera per amunt.

1 es criat i es cuiner i es cotxer, bones grapades de figues per aquelles anques!

1 no sentí en més que clec-clec-clec. ( .. )

Dibuix Aína Pujol (S' Arracó) Tom XXIV, Rondaies mallorquines. Publicada a N'Alí el mes d'abril de 1.992, n° 62.

17

Els amics de visitar les cases extemes a unes hores no massa prudents, sempre han existit, i encara que a l 'actualitat les olletes plenes de monedes d 'or han estat substituldes per targetes de credit, xecs i talonaris, el tema tractat en aquesta rondalla continua vigent i sinó que li demariin a més d'un andritxol que ben segur queja n'ha patit les conseqüencies, llastima que En Pere de sa vaca no continul entre nosaltres!.

En Pere de sa vaca Resum: En Pere, un jovenot de Sant Lloren<; des Cardassar, emmarat i malfener, es llogat a un mercader velnat seu per anar a trescar món.

Un dia quan anava al mercat de Sineu a vendre una vaca, l'escometen tres liadregots que l'enganen i la hi prenen.

A for<;a d 'ensumar i de demanar arribar a saber que estan amagats dins ses muntanyes d 'Andratx i que "feien veta per llarg devers ses possessions de per alh't". Llogat a una coma pareller no descansa fins que troba la manera d'aglapirlos i fer-los pagar no una, sinó quatre vegades el preu convingut perla vaca.

"Es vespre aselietjat se presenta en aquella possessió. Sabia que es lladres hi havien d'entrar amollant-se per sa xemeneia, fa anar tothom a colgar, fa una grandiosa focateria a sa foganya, colga sa calivera davall sa cendra; hi afica tots es ferros de debanadores que hi havia a la casa, a fi de que fossen ben vermeisen haver-los de mester, apaga es llum perque sa cuina romangués ben a les fosques, i se treu ses varques per a no fer gens de remor amb ses petjades que hagués de fer en esser hora.

camia tot socarrat i esqueixat i tantes nafres per ses cuixes i anques d'aquell malanat, romangueren sense polsos, i es pobre nafrat que xuclava a les totes, i no rompía en crits i remeulos per no despertar sa gent de sa possessió i que no los aplegassen i no los fessen sa pell.

Des cap d'una horeta comenya a sentir renou de peus per dalt sa teulada.

ge.

Mira qui mira a sa boca des fumeral de sa xemeneia, nota que hi amollen un horno amb una corda.

Com an aquell horno només li mancaven onze o dotze pams per tocar amb sos peus en terra, En Pere agafa p'es peu de fust un ferro de debanadores colgat dins sa calivera i que era ben vermei, i ¡bones punyides amb aquell ferro flametjant devers ses cuixes i anques d'aquelllladre!

Es lladre tot d'una sofha, pero aviat no pogué aguantar pus, i romp a cridar: - Ail ai! ail Re-cent mil llampsl Tirau, die! per amunt die''!

Es de dalt sa teulada se posen a tirar i pendre sa corda ben depressa, fins que tengueren aquell fora de sa xemeneia.

Com li veren es calyons i es faldar de sa

Es lladres esperaren una estona a veure com prenia la cosa, escolta qui escolta p'es forat des fumeral.

No sentiren una mosca, i alió los dona corat- Res diu es Capita a s'altre lladregot; t'hi amollarem a tu, veiam si te'n desferas millor.

Li fermen sa corda per ses anques i per sa caixa des cos, i ¡hala, a amollar-lo xemeneia avall!"

Pero aquest segón lladregot, també va patir la mateixa sort que el seu company i després de molts estires i amolles finalment hi amollen es capitil.

"Com va vuere que es Capita ja s'era fet tan avall que només li mancaven set o vuit pams per arribar en terra, agafa p'es peu de fust un ferro de debanadora colgat dins sa calivera i que era vermei flamentjant, i zasl, l'afica an es Capita a's mig de ses anques part davall s' os mestre, i le hi enfonya tot dins el cos, travessant-li tota sa moca fins an es cor.

"Es capita exhala un remeulo aborronador i romangué sec ( ... ) mort i extes a's mig des~ cuina" ( ... )

Tom X, p.p. 61 a 66. Publicada a n' Alí el setembre de 1.992, n° 66

18

'És la més extensa i l'única, si deixam de banda les rondalles llegendaries que fan referencia al Reí En Jaume, on 1'humor no esdevé el tema central.

Animals que parlen, princeses, gegants, encantaments, magia i altres elements de la rondallística popular així com deis grans contes de tradició europea es barregen creant una atmosfera fantastica que fan de la seva lectura un autentic plaer.

Es fii des pescador Resum: En Joanet, fill d'un pobre pescador d'Andratx, és emportat un dia per un peixot dins una cova fosca, on descobreix una fadrineta "com un sol de garrida" de la qual queda immediatament enamorat. El gegant que la vigilava, com a represalia li redobla 1'encantament i la tan ca dins un castell.

En aquest breu fragment veurem com en Joanet abandonat enmig d'una muntanya i sense res per menjar ajuda a una formiga , un falcó, un ca llebrer i un lleó a repartir-se una ovella que tenien morta i com aquests com a agrai"ment li atorguen una serie de poders que l'ajudaran a deslliurar la princesa.

- Germa, vos hem cridat perque, pagant i agraint, mos faceu un favor.

- Digau quin, s'exclama ell, cobrant coratge.

- Idó veis: tenim aquesta euveia, i la mos hem de partir, i fa una bona estona que mos hi pegam, i per cap vent del món mos porem avenir, perque estros que un vol, s'altre també el vol. 1 vos hem cridat perqué vós amb tota consciencia faceu ses parts i digueu quina ha de tenir cada qual; i lo que vós fareu, des d' ara tots ho donam per ben fet.

En Juanet agafa s'euveia; amb so trinxet, així com pogué, li taia es cap, li treu sa moca, dessepara sa popa dets ossos, i aquells varen prendre cadascú lo seu, es mes satisfets del món.

Aleshores el lleó s' arrabassa una cerra de sa pitera, i li diu:

En Juanet hi pensa un poc; se mirava s'euveia, los se rnirava a ells, i a la fi diu:

Es ca llebrer se taia una ungla d' un peu, i li diu:

- Vet aquí com trob que la vos heu de partir: es lleó que prenga ses popes, que és lo més saborós, ell que és el rei de tots els animals; es ca llebrer que prenga ets ossos, ell que n'és tan afectat; es falcó que prenga sa moca, i la pora roegar bé, ell que no té dents; sa forrniga que prenga es cap, i en haver-lo desnossat, s 'hi pot mudar i tendra una casa de pnmera.

- Sí que la mos heu partida bé! clamaren tots quatre. Vaja per fet, vaja per fet! Vós mateix feis-mos es quatre bocins.

Jau aquesta cerra. En dir "V al Déu i lleó", tomareu un lleó.

- Jau aquesta ungla. En dir: "Val Déu i ca llebrer", tomareu un ca llebrer.

Es falcó s'arrabassa sa ploma més llarga de ses ales, i li diu: - Jau aquesta ploma. En dir "Val Déu i falcó", tomareu un falcó.

Sa forrniga s' escap~a una banyeta, i li

di u: -Jau aquest capet de banya. En dir "Val Déu i forrniga", tomareu una formiga ( ... )

Tom 11, p.p. 58 a 84. Publicada a N' Alí el desembre de 1.992 i el gener de 1.993, n° 69 i 70.

A cura de Bartomeu Rosselló i Castell Totes aquestes rondalles foreo publicades a N' Alí amb autorització de l'Editorial Moll.

19

RONDAYES ARXIDUC LLUÍS SALVADOR L 1 Arxiduc Lluís Salvador d 1 Habsburg-Lorena durant

llargues

temporades,

des

de

1867

que

(1847 -1 915) , hi

vingué

visqué

i

el

camp,

la

terra,

i

publica

aixo . Entre altre publica Rondayes de Mallorca, Wirzburg l any 1895, un 1

any

abans

que

sortís

mol ts

edició el

d escri ts

Primer

al

de

1

en

cop

aquí,

terme, la Torre de Sant Elm . S 1 interessa molt sempre perles coses cultura,

Mallorca

per primer

al 1913. Adquirí mol tes propietats sobretot per Valldemossa,

costums,

a

de

no s tr e

Mallorca, sobre

ca tala

Tom

fins

tot

a

feta

les

Rondalles

de Mn . Alcover . És

un

llibre

on

hi

4 del nostre terme . Les

surten

vos

54

rondalles

curtes,

transcri vi m integrament

i

entre

tal

com

elles

surten

n 1 hi a

ha

aquesta

edició de 1895:

ES COTXO D'O Si veniu per mal no passeu es portal,

(S 1 Arracó)

si veniu per bé no estigueu á n 1 es carré.

Hey havia un rey que

va

un cotxo tot d 1 o y

se volia fe

cricta es

fé fé un cotxo d'ó.

T!Ejó y l i va di:

- Mira, fe fé una crida que

- Entrau, entrau, bcn haro,

diga que

casaré ab sa fiya d 1 aquell que me

jo me

- Vench per di á n 1 el rey can se pot

seu criat

diga can heu tench de fé per podé

un poch qu 1 el rey s'axéch y ley direu.

Es cap d 1 una bcna estena el rey s 1 axecá

tení un

y vá rraná que fessen

cotxo tot d 1 Ó.

Es criat li diu - No tenga ansia senyor

-

digués que

fesseu

una

crida

es tambó y

agafa

ja 1 s

sen--derrá

Toch,

á n 1 és porté.

faria

sobre

tal

cosa

es

que

ben

derratí

toch,

¿que puch

Quant el

rey

se"'lti

axó va quedá un

poch xurlat y l i torná á di:

devant

- Mean, bon haro, no vos entench ¿que

cá 1 l

voleudi?

rey hey carpardx un haro.

-

heu

en tres gels que no' s fassen y tres serenes

parti t

Urn-patan-tun á fé sa crida.

El

¿can

haro,

que fassen podrá teni un cotxo d 1 Ó.

d 1 axo y axó.

Ell

bcn

Es meu paré

- Haro, l i diu, el rey m1 envia y m1ha vos

Digau,

per podé tení un cotxo d 1 ó?

que feya ses crides.

que

entrá tot-duna aquell

haro dins sa seua carrbra.

rey y ja 1 s partit can un couet á cercá s 1 haro

di t

esperau

y

entrá?

diu

tres

- ~e si

no

serenes

ses

fán tres geladAs y cohi tes

!:>ei'án

fán

grnnades

20

y ses tafones estarán plenes.

Has canensat y no acabat,

El rey va veure que' aquell haro volia

será sa miseri es teu estat,

di que tota sa riquesa sortia de sa terra, va quedá rrolt content d' ell y el va fé casá ab sa seua fiya.

Y dihuen que

de

llavó ensá ningú més

s' ha atrevít á aná á cercá es tresó des pou des Borino.

SE ENCANTAMENT

ES PASTÓ

DES POU DES BORINO

D'ES POU DE SES BASSES

(Andraitx)

(S' Arracó, Andrai tx y Capdellá)

Heu de pensá y creure que á

es

clins

pcu des Borino hi ha aragada una sé:rp qu' ha

Era un pastó que' s rroros

el perseguian

y rrey el podían agafá.

de esclatá ab unses.

Aquesta sé:rp n:rnés surt un pich cada cent anys es dia de Sant Juan en punt de mitx dia, y per arribá á

agafá es tresor

que té á clins sa panxa han de esperá que

surta y li han de doná tres llescas de pá

Un dia el

trobáren deu o dotze rroros

y 1' enca1sáren. Ell fogi per una filera d' esceys y no s' a"b..Jrá fins á n' es derré de tots rrol t

tocá es fabiol,

endefóra, y allá se posá á y á riurerse d' es rroros,

que tenían pó

de

passá es esceys y nó' 1 podían agafá.

beneít á sa boca.

Es rroros l i deyan: rrolts

Eran

donarli

que

s 'havian

arriscat

sa primera llesca pero de

que los feya quant la veyan

totduna fugian y

no

sa

á

pó

que s' inflava,

arribavan

á

donarl i

sa segona. fadrina

altres va di y

mes

arriscada

que

ses

qu'ella seria qu'agafaria sa

dit y

fét agáfa

tres

llescas

de pá beneí t y parteix es dia de Sant Juan

já,

cualque dia.

No

t' escaparás de nol tras.

Una

vegada

trobáren

el

cinch

que tenia una caldéra de llét á

rroros

n' es foch

punt de

mi tx--dia

surt

sa

se:rp,

ella li dona sa primera llesca, la se menja y sa se:rp torna rrolt gruixada, trerrola de pó y vol fogí y l i dona

sa segona y

sa fadrina

pero

s' arrisca

sa se:rp toma mes

gruixada qu' una biga de tafona.

vostro,

los

digué

éll,

pero ja que no vos puch fogí, eu rranco dexa~ menjá un plat de llét, y si voltros en voleu

n'hi ha abastament.

des susto que prén,

de quatres y sént una veu que li diu:

sa llét calenta, los va cran3. á

tots,

y

á

tochs de ceyera los va fé fogi.

Un

al tre vegade

pcu que' hey havia

el

entrat

trobaren

per

un

clins

beure

aygo,

y desde de dalt li diguéren: - Aquest pieh si que no t 1 escapes.

Quant li anava á doná sa tercera llesca ja no pot pus y

- Ara ja san

Ell digueren que si, y quant los abocava

quant surt de l'ofici.

En

Ja t'agafarem,

y 1' enrevoltáren.

Una

nmrota,

-

fuig

es pcu,

Ja 1 u veig,

los digué éll

are sortiré,

voltau sa

pcu, pero en esse defora no

va

Je

clins

boca

d 1 es

agafarme

en

21 en noesse per sa corretja que

duch

á

sa

y

cinta ..

Sortí

pou,

d 1 es

es

1 1 agáfaren

rroi'C6

totduna per sa corretja, y éll péga de

abans de diná, de sorti á n 1 es portal de caseua

revinglades,

los

sa

dexá

corretja

en

forasté

Un añ es t.m

dia de

Nadal

perque los havia vist de Un al tre pich el tróbaren

á

dins

t.ma

cava.

la pia á n 1 es rrol t

prcp

TIDI'C6

anant per

la rrá, aximateix el convidá á diná per no perde

sa costurk.

- D1 aquí si que no 1 n sortirá, diguéren.

Esperaran que surta, y si no surt se rrorirá de fam. No será can sa vegada d 1 es pou. Éll quant los sentí, treu es t.m

va veure qu 1 era

rroro qu 1 estava á devall sa porxada, y encare

que 1 ell no los tengués rrol t

ses rrans y los fogi.

sa porxada el

devall

cmvidava á diná á caseua.

parey

t.m

si veia cap

cap

per

Es cap de rrol ts de temps de rroi'C6

varen prendre

el

catiu y

riure,

ja,

li

Passá

digueren es

el

sa barca

des

patró,

s en dugueren á

vendre

1

á sa plassa d 1 Algé.

forát de sa cava, y grnn reiayes.

- Já pots

feren

dia t.ma barcada

t.m

t.m

rroro de mitja edat, el va veure,

el carprá y el s 1 en dugué á caseua.

rroi'C6; aquesta vegada no t escapes.

1

Pero éll tenia

ho rróstra p 1 es

t.m

pá,

y

~t

que

fá,

los

mat-..eix forat de sa cava Y

va dcná

bon diná y quant

rroro

li

ja havian acabat

- Vos sou mallorquí iftJ 1 s veritat?

- Escata pá.

- Si

Llavó 1 1 xapá depréssa,

los ne

rróstra

rnitx y los digué:

En lléva

t.m

vi la sou? ¿que no sou d 1 Andrai tx?

-

altre trós y los diu:

-

- Escáta llésca.

May'

rnay

An6n,

que fé ab aquest pastó!

li pogueran fé

llavó

ensá

li

res

1

n

tench

d 1 haver:J o

recort,

vist

sa

Nadal,

que seya devall

sa porxada de sa plassa d Andraitx?

1

-Si, si are m1 en recort.

cova

d escata pá, y envar are 1 hey diuro.

- Ydó jó san aquell rroro y are per pagarvós

1

es

de

t.m

sa

que me

féreu

vos

he

cmvidat també

ne pogueu tomá á ca-vootra.

(Andraitx)

hey havia

favó

á diná y voo donaré sa llibertat perque vos

ES PATRÓ ESCLAU

devora sa porxada

No

reu á diná es dia de

y á n 1 aquesta

digueren

1

A Andrai tx

poch

-¿Y m voo recordau d 1t.m rroro que cmvidá-

pá per quinze dies!

1

t.m

rnay, digué es patró.

Es rroi'C6 quant véren axó di.guéren:

res

tomá di es patró

na m voo recordau de mi?

rróstra y los diu:

an€m; no heyha

sero,

- Jo tarbé hey hé estat á Adrai tx ¿que los ho

tayá depressa una llésca,

¡Ell te

Si

adnirat.

- Escáta trós.

En

sero, l i respogué es patró.

- Jo hey hé estat á Mallorca, ¿:¡ de quina

- Escáta mitx.

cava de

caseua es

de diná l i digué:

los diu:

-

t.m

varen essé á

patró que vivia plassa) .

Aquest

Es patró rrolt agrnhi t s 1 en tomá á Mallorca, pero es cap

de

quatre ó cinch añs es rroi'C6

el tornaren agafá, el tornaren vrodre, el tomft patró tenia sa costun cad 1 añ es dia de Nadal

ARxmuc LLuis SALVADOR

22

torná á

ccrrprá es mateix rroro, el

convidá

á cliná, y li torná ck::ffi sa llibertat.

Es cap de quatre ó cinch añs altre vegada li

sucsehi

lo mateix,

y

es

RONDAYES

rroro

quant varen have acabat de cliná li digué: -

Tres vegades vos he

convidat

á

diná y vos hé donat sa llibertat pero are ja san vey y me puch rrori d 1 un dia á s 1 altre.

Y si

me llll.\YI' no vos JXX]ré torná cónvidá

á diná ni donarvos sa llibertat.

Per lo

mateix vos aconsey que no vos tomeu

ernbarv'~

y axi no vos agafarán per quarta vegada; Anauvosné y doná cliná á

seguiu en sa bona costun de n aquells qu s 1

1

dia de Nadal

MALLORCA. Facsímil de l'edició catalana de Wirzburg, 16V!'>.

Proleg de Vicent Jasso Garau.

Nota bibliografica de Jaume Bover. lntroducc ió de l'Arxiduc de les ed icions ale manyes de Wirzburg, 1895 i 1896.

Traducció de Mateu Grimalt.

se traban enfora de caséua.

TRADICIONS

.-..- POPULARS

;,:3

R O N D A L L E S

D U E S

I

ED

N

I

T E S

D'ANDRATX

"L'ESGLÉSIA D'ANDRATX"

Diuen el poble

i

conten,

d Andratx

andri txols

que ara.

havien d oir missa

no

les

nanés hi funeral.

dones s'hi

Beneta,

Na

que

tenia

rrolta

problema per aquells

anaven es

diunenges o

Pero ses beates

a

que

qualque

- Ja que ets henos ho feren

que ara mateix

l'esglf>sia.

- I c:Cm ? , demanaren ses altres.

i alguna que no se 1 n perdia cap, ho trobaven

Aquestes

rralament,

les cridaran a tots, i les direm que davallin

de missa diaria,

rrolt costa am..mt.

miula,

ja havia aga.fat sa batuta i les va dir:

que ara ho ccopongui!1. Així no era

afegien a

n'es rotlo, i totes deien sa seva.

pujar una

que haver de

bona costa.

Aixo

i can més anava més

Per tant ets

1

ranei

que

1

lloc

que

queda.va més

diuen

tenia s antiga església

1

en es mateix

conten i

- can

? ' no se les dcnen de forgar:ruts? ..

idO que arperl'JÍI1 fins clur'-la aquí baix.

donetes,

1

d arribar

cansades

a 1 1 església totes suades i fent es badagot, resolgueren pooa punt.

i

a

i

fet,

que pujaren a

sortir de missa

i

l' església

toe de carrpana feren venir tots els

hcm::s, ~ ja hi eren tots,

quan van

Un bcn dia

Di t

creure i

creure i

ja podeu pensar

pensar

los varen

que

dur a eso::>ltar es senró.

rrajor .•.

- Aixo

no potser, deia na Terrina.

- A jo m'ho has de dir, perd cap missa. . . ni tant

sols

- roo

que no me

dEm3. de:ra.tí, a la fresca, vendran f~la

tots i l'erT'pa'Weran fins

davallar.

sa primera,

Tal can ho resolgueren ho

li va contestar na Bet.

feren,

i

es dematí tots ets h:JOOS eren davant l' església fer

- Hi haurem de

posa remei.

1' església

arunt,

tan

Mira que

podent-la

-

fer

Au,

Ll~voo

aquí baix, replica la prilrera.

au, ses

que

tenim

jaquetes

i

i

trisca

es

mitja.

jacs que

es

bffi segut" que pegaran una bona suada.

En

aixo

que

mestressa ella,

i

arriba na s'afegí

a

Beneta, la

tota

conversa

clicnt:

Dei.xaren s 'abriganent

~ poc

saw

que

tengueren aquests

hcm::s nostros de fer l'església tan anunt.!

Allo va canen:.;ar a

esser un xiu-xiu,

qualcún

fins

i tot sa camisa davant es portal de 1' església i

-

i

tots

~

a

~er,

erT'pa'Wer

erT'pa'Wer. llns ho feim arb ses rrans, arb es cap i qualcun arb es

cul

i

i

altres

tot.

dau-li cebes i a prémer que se fa més fcm;;a.

I

24 Mentre, va passar per alla un pedacer de Ciutat, que hm.ria arrirot a carprar pedagos

per

Di t i fet, un partÍ

TT1Lll1tot de jaquetes , jacs , caruises . o

o

Don Jesús

del

mLIDt

roba que han tirada ! , va dir es pedacer

es

I

posa

en f eina

i

de

Quan va

o

j aquetes,

ben pres t

digué

veu..""'e

alla tot

ni

arribar penyora

i

no va

de

cap

ses

veur e

torna

roba ,

de

c:larr<=>..res

1 església cridant i dient: 1

- Ja puc tomar a jornal,

de cap

més aviat que de pressa als

va

tenir es carro carregato

es

a

escapa.t o

quin

cel,

hi vagi un alla davant

s i fal b=i TTDlt , digué un segon o

¡::xJrtal rnajor de 1 1 esglési a se topa amb aquell

-

~e

-

passant per davant del

I

o

Andratx

:3egur que ja 1 1 hem davallada LID bon raigo

quan

Ciutat,

ja he

ja tenia

la

fet

-

tasca

Aturau-vos,

ab..lrau-vos,

passat 1 església per daTT1Lll1t

f eta o

que

ja hem

ses

1

j aquetes

i les hem tapadeso Amb

aixo

que ets haros encara errpenyien,

(O 1 aquesta rondalla n 1 hi

el

bacul

davant

ha

les

deuen cercar o o o,

si no

les han trobades per Ciutato

- Amb es terrps que fa que enpenyem,

deixa

encara

I

quan LID d 1 ells digué:

una

al tra

la porta,

i

versió,

mentre

en

la

empenyen

qual el

el

se n

Bisbe duu

1

un

que passava per alla)

L 1 argumerit va

d 1 aquesta

contar

"En

en

Balti"

variant digué

en

Jover

Port

d 1 Andratxo

bacul

Biel

me 1 1

Bal tasar

del

del

rondalla

del

Clar

Bisbe Vicens

Jofre La

me de

la Son

Malero de Calviao

Antoni Vicen9 Batle

"PERQuE DIUEN QUE ELS ANDRITXOLS NO SÓN MAI.LORQUINS" 1

Fa TTDl ts d anys arriba al )Xlrt de Ciutat

Ja hem arri bat a Mallorca !

un vaixe11 r;ue venia de no sé ono ~ atraca

I tots anaven debotant o

;<l ooll, els mc.1riners cridaren: ---

~s

Arrb

mallorqtrins,

es

mallorquins,

que

aixo

al qual durant el viatge havien s ent i t xerra"'

deserrbarquino o o !

en rrallorquí Es

mallorquins

que veren que un haro assegut ,

ja

podeu

debotar o

S 1 hi

o

acr.stil

un

dels

mari..>1ers

i

li

.

._, ~

- I tu,

que

no ets rrallorquí ?

Aquesta I

aqueJl haro,

ber.

assegut,

el

se

m:Lra i re-;pongué :

-No, pots fer carptc>s , jo san d'Andratx!

contar sa

en

rondalla Biel

Possessió

de

la

1 1

va

Clar

Vícens

de

Son

Malero

de

Calvia. Antoni Vicenc;; Batle

·¡;

rr.e

26

SA PEPETA DE Aixo era un bon horno que una

filla.

de

cobrar es jornal, que era una pesseta, passa ún

per

un

mercat

i

va

vol

posa

comprar

a

cagar

sa mare.

cambra vol

Qui

dir:

unces

i

vos

se

pepa i

d'or,

venga

dob~lers.

nina

crida

Entren

aviat

Aquella

Ja

tornava

a

sa

moment

n'es

a

dobblers i més

i

pesseta?

I

I

sent.ir

home que cridava: Qui

PEDA~

tenia

venia

que

di a

Un

E D I T

I N

C O N T E

U N

son a

troben

aquella

podeu

pensar

pare

dins

sa

doblerada. s'alegriada

::J.' aquella pobre gent.

comprar pepes de pedaº a pesseta?

Aquell i

bon

li

demana

vol e u

ven ir e

de pesseta?

horno

a

n' es :.1na

i

s' hi

marxando:

el

mateix.

de

pe daº

tants

Se' n

torna

molt rics.

pepa

la compra.

Em

i

venga

I

tants que

feia

pepeta

sa

vespre

Cada

atraca

cagar

doblers,

arribaren

a

esser

ben content cap a caseva.

Sa

dona

dreta

1' esperava.

aquella amb

Ja

n' es

podeu

dona

sa

a

véu

pepeta

pensar

arribar

i

sense

quan s 'horno

jornal,

sa

es

sou,

bé

sabs

manca

sa

que

tenim de dobblers.

Pero

content

tant

1 'horno,

la va

va

corrensos

tot

escoltar. a

Se' n

donar

alegria que

i la se'n dugué a

passat de pobres a

un

Ella,

rics,

i

ara vi vi en

de sa

foradí

guaita

dia,

ho

i

paret

~ls

seus

ulls:

una

per va

un

veure.

que

veien

de

pe daº

pepa

que cagava peces d'or ...

tanta

Ell

dormir

a n'aquesta pepa.

tengué

va

ana ':"

j .~v.re

Ben colgadetes en sa ni t

en poc temps havien

I pensa:

nina se' n

era

sa

pepa a sa filla.

Aquella

com

No s 'ho podia creure al lo

estava que ni anar

pensa

envej osa,

que aquella gent,

esperava

jo

pesseta

tu

mol t

que

amb molta baldor.

rabiada que va prendre: Una

.era

ve'inada,

una

aixo,

Amb

portal

i

a

amb ella.

Sa

ben tapadetes,

sa pepeta comenºa a

dir:

aprofi ta

ju

la

ve'inada que

;:'1::>

ru' he

amb hi

oe

fer

meva

polissonada,

eren,

entra

a

la casa i els hi va prendre sa ~epeta.

Teteta, cag, cag.

Aquella

nina,

tot

sorpresa,

contesta: - Cagau, pepeta, cagau.

Ja

podeu

pensar

es

disgust

que tengué aquella gent quan arribaren

27

i

no

la

trabaren.

Sa

nina

estava

desfeta en plors. sa

ve:inada estava

tota contenta. d 1 anar-se 1 n

ella.

sa

nina

i

devant

I

sa pepeta pega un

bot

i

va

anar

a n 1 es bragos de sa nina. a

jeure,

sa ve:inada agafa sa pepa i amb

presenta

el rei va dir: - Veniu pepeta.

N!entrestant,

Hora

S 1 hi

Al

cap

es

d 1 una

colga

estona

va

sentir sa pepeta que deia:

El de una

rei,

tal

quan

es

sofriment,

gracia.

Sa

va veure

els

va

ve:inada

lliure

concedir envejos

i

dolenta fou castigada.

- Teteta, cag, cag. al

I

lloc

de

punt, fer

a fer pets per tot,

i

aquella

unces

pepa,

d 1 or,

merda,

i

llengols,

se

n 1 hi

posa

va ha ver

coixinera,

llit,

i sa ve:inada s 1 aixeca tota enrabiada.

Ella seria

pensa

igual,

que

empero

1 1 endema

la

pepeta

Sa

en

no

ni na,

visqueren

son

rnolt

pepeta de pedag

pare

i

feligos que

amb

feia

donaven

als

pobres

que que

mare

aquella

unces

Així tenien per viure i el ho

sa

d 1 or.

sobrava passaven

per ca seva

va

fer el mateix, i així tres nits.

Sa

ve:inada

;.:;aixals sa

més

i'

pepa per

que

foc

jardí

del

moments

pels

enfadada,

sa finestra

a caure al aquells

treia

i

va

rei

s 1 hi

tira anar

que,

en

passejava,

en tan mala sort que sa pepa s 1 aferra amb

ses

l:'ei, El seus li

barres

a

i

venga unes

rei

rabiós

criats, podien

ses

anques

bones

mossegades.

demana

pero

de

desferrar,

del

ajuda cap

per

estirassin. Ais i més ais

als manera

molt

que

exclama va

el rei.

El

rei s 1 hi

que

desferrar ~1

( .AqJest cx:nte té li'B .lll.oo nr:ra1. Jili3 oolm:ts

va

manar

havia

fer

qualcú

una que

aquella pepa li

li

crida: pogués

concediria

i DBl ÍIItBri.alatB sén ~ i s:i.D::ern tBlen

El

1re

tn

grm. prani)

cx:nnb:M:n a ca rurtra..

que li demanas:

bona

Arriba

a

orelles

gent,

i

pensaren

esser la seva pepeta.

d 1 aquella si

podia

Antoni Ensenyat Andratx, estiu 1996

i

e1s lx:rE

28

OFICIS A ANDRATX PEP

ENSENYA~• · VALENT

"

(MESTRE D'AIXA}

---------------

'

'

("BOTONER")

' '•

Per Rafel Oliver Grammatico ~---

P- Cor ·· •·. -· J ~ vostres o::rne!"lc;;aments?

R.- Me' n record des meu padrí que,

Taneu,

quan jo tEnia deu o ooze anys,

un xorrac me

feia serrar,

clavar

tatxetes,

una de torta i s' altre de dreta i en tant qualque

amb

de

martellada damlmt es

tant di ts.

Així , amb es meu padrí vaig CCJ1'Ie119ll' a estimar aquest ofici tan peculiar.

P- Veniu de fanília de mestres d' aixa?

R.- Ja ho

primer fou

cree,

es meu

padrí, Taneu Valent Bosch, i ets seus fills, ~

cncles meus: en Bernat, en Rafel i Valent Bosch.

Tots

ells

feren

de

Taneu mestre

d' aixa i jo vaig esser es darrer de sa faníÚa.

P- D' en vé aquest non de mestre d' aixa?

és es non d'una de ses eines

R.- Bé, principals

des

de barcos a se

diu:

ccnstructors

n' aquell

tarps.

i

reparadors

aixes de m3., i aixes

de peu,

castella

En

"carpintero de ribera". i

d'aixa a n'es Port.

Hi

P- CCrn foren els següents anys 7

havia

d'aquí

vé

es nan d' aquest ofici.

R.- Vaig

fer

es

militar

servici

del 1947 a nel 1949. Totd' una que . vaig tornar a n' es Port d' Andratx, i can que no hi havia

P- CCrn va anar amb el ''Villa de Andratx"?

R.- S' any 1944 se

cc:met1<.f8.

a

fer

es

''Villa de Andratx" ; i hi vaig tenir sa gran sort de tenir

can a

("Llabretí"),

de

tot el que per sa meva

sabia.

mestre en Toni

Capdepera.

Ell

Nadal

m'ensenya

Així me vaig forjar bé

fu"b..Ira activitat can a

mestre

fusters, vaig canen<;ar afer de mestre d'aixa.

Sa primera va ser un llaüt de

s'

an::rnena

22

"Angela" ; el feia a estones

tenia rroltes

reparacions que

fer

barques des pescadors des Port.

no

parTE

tenia carpetencia i

feia

a

que

perque altres

Pr8.cticament rrolta

feia devers 16 hores cada dia:

de

feina, les

7

29 des natí fins a las 22' CX) hores des vespre.

i

a

s' atra banda hi havia mestre Miquel.

Férem P- Devieu errprar rroltes eines ?

puntacorrent,

sa

disputa

rrolt

amistosa

per veure qui arribava primer, i amb s' ajud

R.- A part de ses prüpies d'un fuster

no:nral:

peti ta

una

plana,

barrines

de caragol, rrartell, xorra.c, etc. , es mestes

des mestre ho vaig aconseguir; després férem una petita celebració entre

tots:

estavem

rrolt units.

d'aixa errpravem ses aixes nateixes, es ferro estret,

sa plana

curva,

sa

parella,

P- Arrb voste acaben els mestres d' aixa

una

nassa especial arb cbs aros i un xap ermig,

Valents?

R.- Sí,

etc. . . Ja a n' es clarrers tenps rnés moderns:

perque

es meu fill

ja no

va seguir s' ofici, se va accplar rnés a n' es

berbiquís, sinfín, cepilladores, etc.

1::arp3 moderns , estudi.s, etc. ~tes

P-

noves

barques

reparacions

i

P-

fereu ?

feina?

R.- Passaren ets anys; sa meva

Bé,

R.-

és

aixO

d' encertar,

nal

pe.rO rnés o naneo, de barques noves en vaig enllestir de 75 a 8J; foren

can se va anar acabant aquesta

incarptables,

de reparacions a

ses

i

vaig bots,

reparacions

fer

tota

llaüts,

classe

barques de

posa aquesta botiga

i

arb es

dona

ferX.ren

de

sa p...¡jada des turisme va anar prenent forx;a

i va arribar a fer necessaria sa meva presencia aquí,

i

aixo vaig deixar

per

s 'ofici

de

mestre d' aixa.

ba.l, bercos, etc.

P- Vos erzyorau d' aquells 1::arp3 passats?

can era l' arbient al Pbrt

P-

d' Andratx?

R.-

R.- r.blt tranquil, agredable i familiar

Tots rros coneixíem i

érem

junts fent ses feines no can ara que

i

amics.

Estavem

tothan s'ajudava;

tothan va per ell nateix.

Es paisatge era encantador,

s' ambient

pescadors i ses barques era bcníssirn i

des

disfru-

anaven a

cada

rr:més parlar-ne ja m'ernx:ion. anics i ara tot és

diferent.

i

de

vida i

P-

can veis

ren::>u i

''Villa de

Andratx",

se feia encara es

vaig esser

es

primer

a posar es "runbal de sa patrcna" (sa darrera fusta des forat des case). Jo estava a babor

molts

Era un

terrps

ara el Port d' Andratx?

trui.

vespre.

Massa

És ver que tots vivim des

turisme, pe.rO de ni t no pot ser.

Hi ha massa urbanitzacions, és un carplet

R.- Bé, rnés que curiosa, me'n record, quan

Tenia

sa gent disfruta.va rnés de ses

R.- No puc dormir cap

jove,

pens,

me feien rrot de cas; era un altre tipus

o a rem.

que de rrolt

hi

coses senzilles.

vela

P- Vos degué passar alguna cosa curiosa?

dia

gloriós, jo procurava quedar bé arrb tothan

taves de tot. A n' aquell tenps es 70 % de ses barques no duien rrotor,

r.bltíssirn,

desastre,

s' estan

passant.

Es

pescadors

practicament han desaparegut, rr:més en queden 4 o 5.

Tot s' ambient d' abans s 'ha acabat;

ses cases eren totes des pescadors,

i

eren

baixes, i ara · tot són botigues i restaurants i

tenia s' ajud

des

mestre

Antoni

Nadal,

i

ses cases són rnés

altes i

es

hi caben. Es Port ha canviat nassa.

cotxes no

30

D ' A V E N T U R A

A C A M P A D A

"GARRAFA"

ALS PIRINEUS AMB EL CLUB D'ESPLAI del ?1 al ?7 de Juliol )

Sén les !:> 'W del matí

1

estol

un

ae

1"Jer

b.lbotes encar mig adormides CXl'Tla19erl a apare-

~l

ixer pels voltants de la Pla!;a España.

ens

A les 5' 30, els 26 canp::nents de l' aven-

tura de l' Esplai estan llests per a

partir

cap a l' aerqx:>rt, m a les 7' 00 surt l' avió cap a la Ciutat Co:ntal (Barcelcna.) , m a:menga-

ra

el Carrpcinent d' Estiu de l' Esplai "<Bnú'a"

Cercs per anar ci.l

vaso. .

i

• ·: · . rr:1

r..

no

trYbam co:n i ndica el v.i r,: . Jr, -.:,.. ·\: "~'"' "~ ·., j_i

que hffil passat de

indica

llarg.

To:'11.:n1

arrera i hem de fer 5 kms. a peu per arribar al Casal. Arriban

cansats,

tx::na dutxa i

d 'una

dir6Tl que ho

u1

suats i

bo:1

sq:¡ar.

el

sega:-:~

tenguerffil,

arb ganes El

primer d~ll3l1U-

•••

ho a qualsevol que hi va esser ...

Al

96.

vespre,

vetllad9. i

a

"dormir"

(pocs

ho feren).

Algú a l' aercport fa rroltes pregutes ... qu

si

aixo que

ens

acior>.am

~'e.

Aª Carme.'1

Dilluns

si allo. . . de3prés d' una estona que i

és lR

prim~ra

vega.da

en Joan que van a

per

agafar

al matí,

férem

•IDa

excursió al

Mirador de Na Figarassa, al4B=) :netr-c3 :3' altitud, un

paratge meravellós.

c~;)!....::s

I

de

dinar,

les activi tats d 1 aventu:.··, : tL.--ulina

un avió.

i rocodan, m els joves

.ra san a Ban::::elcn.."l,

un

autocar

ens

du cap al MJnestir de M:>ntserr-.:r':, una passetja-

es

passaven ·.ms arrb

e1.s altres per veure qui feia la p..¡jada

rres

figura

::>

la

difícil.

da, una dan.<;;a i un gelat és la nota ;>re:lanim.1t després sortim cap a l\tmresa,

ens cau d'allo rrés bé, Passeig pel Pare de No

sera

m

un bocata

ja hi havia rusca.

l'~la.

fins a les 15'00 que passaran

la cursa d' orientació del diJrarts

d'allo rrés acaba abans

entretingut, d 'una hora,

tardaner triga prcp

de

el grup més mentre dues

orientat

que

hores

resulta

el i

més

mitja.

31

qu~

El que s 'ho pass8. millar fru en Manolo ~tí

la

Cl..ln'A

dos

després

cops,

d' haver

eixugat ... va fer

tas cansada

pero rrolt,

q~e

l'excursió result

m::>l t agradable.

perdut les ulleres a la primera volta.

Després, les Vetllades, El dia de la P:i.ngla fru genial.

"o

la gent que

n'havia feta

d' allo més rou i el panta foJ .rolt

113.i

Per

resulta

de nadar dins

fet

divertí t,

es

tractava

panta de Ba.ells, i es c:c.rnen<;;ava arb

el

juga un paper rrol t

per esser quasi

del

vintena de peus.

L' horabaixa Berga, un poble

gprofi t3rem

anar

par

de ;nuntarzya del

a

"omés

qJe

p::>guérell veure el supermercat i la platja.

una

hora

trepi tjat per una

~

així can les anades i vengudes sense llantema, accnpanyades

sarpre

tarbé fru entretingut, si llevan la penjada

daratí,

dia

del

i

a 20 metres de r.Bria AntCnia. Toth.<1 aconseguir

davallar els

20

.netres, uns

més

de

lleugers

que els altres.

ja scm arrib3.ts cap

a

a. Rasos de

ria.lles,

t.arna foll carprant a

on

les

:{.l3Si

ben

tothan

tendes del CaTp

N::u, visitant la Sagrada Família, Plaga Catalunya, Rarbles, Port Olírrpic, etc.

cansat fru Peguera,

el

una

dia

del

estació

tres

d' esqJÍ

situada a 2.CXX) metres d'altitud. Una excursió p:rograrada per 5

hores

volta de 8 hore3 i

es

mitja.

CCtlVertí

camins,

de

Pero la veritat

de

''papas"

i

ca>ti!l1)lores

anb

mirades d' intriga darrera els vid "es, i nol tras

esperant les rrotxilles i , 00.11 :36Tpre, dangant el Sin

m na..•

Ja preparam l' any qui

vé

on anam.

estat una grnn experiencia.

el paisatge les

estol

en una

és que valía la pena.

l 'aigua

i

la partida,

9.

Barcelona,

A 1 'arribada un

El més

·n úsica

rroltes rialles.

I

quan

•.ma

Els crits d' EN M3nolo per dins la fosca

el Tir ad> Are

Els

aguantant

i 1' espera infinita del grup d' en Joan Carles,

Llobregat.

El

irrportant,

en li'ern3!1dJ

'1ora enterrat aterra, acaTl)al'lYat de na Yoland3.,

un

riu

on

les ja

fonts s' ha

~le

Esplai "Garrafa"

Ha

32 I

El en i

passat 1

el al

I

Col-legi

E S C O L A

I

juliol

de Públic

Poliesportiu

"Es

contigu,

D ' E S T I U

comenc;a

ACTIVITA'IS:

Vinyet"

estan divi di ts

la

III

Els alunnes inscri ts a 1 1 Escala en 5 grups diferents,

oü seu particular colo distintiu.

amb

Cada grup

Eseo la d'Estiu a Andratx, que organit-

de nines i nins reali tza una activi tat que

za

.:iura 50 minuts,

el

Club

de

Basquet

Andratx

i

patrocina 1 1 Ajuntament de la vila .

2

Durant i

agost,

tendran

els el

en

tot la

1 1 Escala. i

esta

seva

impagable,

Vi cene;

en

tots com

que aixo funcioni.

escolars

perfectament 25 com

ho els

a

esta mol t

pels joves moni tors

juliol

moni tors a

cap

maxim responsable

En

tasca i

per

Minyana

de 1 1 organi tzació i de

300

temps

ajudats

Vicenc;

justs,

quasi

seu

organi tzat, amb

mesas

que

i

durant tot el matí,

de

9 00 a 13 00 hores, se van tumant per grups.

1

1

Reali tzen: tallers de tennis,

basquet,

tota classe,

biblioteca,

natació, badminton,

futbito, jocs diversos, lectura, etc.

Existeix un grup apart de f:D p8.rvuls que són iniciats en la natació amb moni tors exclusius del grup en qüestió

i

dispJSen

controla

t3mbé de dos dormitoris pels

més

petits.

detalls;

L 1 Escala de p8.rvuls també reali tza manuali tats

educador

és

ben

assisti t

fan

possible

i múltiples jocs.

33

MENJADOR: empresa de

A

privada

menjador

a

hores,

13 1 30

les

el

ofereix

125

uns

una

servei

alumnes

per

8.500 pessete al mes per alumne.

Per

1 1 horabaixa,

hores, els nins i nines en

grups,

3

partits

per

de

tallers

de

diversos jocs'

15 1 30

les

se

di videixen juguen

i

esports,

ceramica

a

En ampli

fan

diari'

etc.

Roja

Creu

La

a

punt

jornada

d 1 Andratx

atendre

per

té

possibles

a

Andratx,

tenint,

que que

i

temporada

pares

A 1 1 entrada al CoHegi, mares

i

consultar

a

per

tercer

tant

d 1 exit

permet

passar

d una

i

instructiva

i

al

esta

mateix

la

manera

1

als

temps

dóna

certa llibertat als pares i mares.

economicament

a

ofereix

beques

i

d 1 Andratx 1 Escola

als

ajuda d 1 Estiu

1

empadronats

en el Municipi.

bona

moment

han

Des d 1 aquí volem donar . 1 1 enhora-

ORGANITZACIÓ:

practics,

col·laboradors

estival

entretinguda

accidents.

poden

se u

estabilitzar

L 1 Ajuntament

continuada

d 1 assistencia

1 'Escola

els

de

el

i

any consecutiu aquesta Escola d 1 Estiu

a l 1 Escola i fins al dia següent.

un

equip

més menuts, A les 18 1 15 s'acaba la

Minyana

Vicen<;

aconseguit

a

edats,

que estan fent i amb qui.

pels on

dels

esqueme:3

uns quals

es tan

alumnes

els

saben seus

molt

en

i a

al

Club

de

Basquet

d 1 Andratx

1 1 Ajuntament per aquest magnífic

servei

que

estandonant

i

que

cotinuar per molts d 1 anys.

tot

fi lls,

Rafel Oliver Grammatico

pugui

34

BIBLIOTE~

MUNICIPAL

Per comepgar aquesta cronica 1cultural

rondálles són una eina imprescindible

volem donar

per

'

-'

les gracies

¡

a

1'

Barce~ó

Magdafema . d 1 Andratx,

ve inda

que fa uns .m~so53 dona a

18.

una - ~o~leccj6

llibres

de

en "~ngle:g ), ., '"' Amb

80

accions

poder;~

del

els

el

sentir

goig

de llegir un llibre.

(t9ts

amb

Munic:j.pi

a

a . participar

.J.legtr

a

c'om aquesta,

la P~sta ge '·· lf!-.r ipoblaci6

de

comengar

B~blioteca

solida.ri tza

i . ~6pa : Pey

a

tothom llibr~s,

seus

c.

que ara són de tots els andritxols. : " Durant • · ; ·a.quest

és

- t. ,

.-:

; ; ..

que

normalment Biblioteques

les

tancar

so len

se

el mes

per

tancada

esta vacacions,

·• d 1 agost

mes

1 ..). ! l

de les Illes. t,_.r

·-t,-~r),·\,.

~ tfuránt -· ··aqüest

estiu, · i ·

III 11 1 Escóla

d 1 Estiu

tant

~lub

bé

el

la

organitz-a

que

de

a

Basquet

local

i patrocina l 1 Ajuntament, la Bibliotec ...:..J

du

a

terme

una

de promoci6 de ment més

de

la

menuts.

rondalles (Jordi

serie

la lectura i sala Se

rac6)

lectura

als

fan

lectures

de

Maria

als

van a 1 1 Escola d 1 Es ti u a una

fet

També s 1 ha

Alcover

alumnes

que

n 1 Es Vinyet. dels

visita

més menuts a la Biblioteca Municipal,

la mateixa i

funcionament

el

ensenyant-los

promocionant

El

coneixa-

de

de n 1 Antoni

d 1 es

d 1 activitats

de

la lectura

aquest i

de

sobretot

la . promoci6 als

més

mol t

iportant

de la lectura petits,

i

les

de

Biblioteca

la

erudit

i

local: Jaume Bover Pujol (de S 1 Arrac6)

interessant "El

sexe

40

Mallorca",

persones

una hora i

sobre:

entretinguda

i

a

molt

conferencia

una

oferí

Ens

i

al

mi tj a,

davant

unes

de

quasi

llarg entre

la

xerrada

seva i el posterior col·loqui.

En

assumpte

a

18

dia

historiador

l 1 eminent

a un

dijous,

vingué

juliol,

de cantes. És

passat

Tanger) ,

tots a

els

1 1 illa,

locals, a

ens

temes i

bibliotecari

(actual

Bover

féu

un

resum

importants

ens

Andr~tx,

conta

de

del

sexe

alguns

fets

molt curiosos.

35

A

l 1 any uns

temporada, d 1 esquena la

1699,

homes

missa

mostraven les

a

les

dones, que

compte

i

seves parts

capella

ho

digué

íntimes

a

l 1 any tot

1701,

el

poble

que

primer

un

grup

per

concretar.

1

excomunica pels

fet

és

lo

publicat

sobre

la vila d 1 Andratx.

Donam a

les

Jaume Bover

i

a

fou

tot

el

reunir

en

juliol,

a

esperem que tats

per

la

públic

nombrós;

prou

des

d 1 aquí

seva

xerrada

gracies

ple prop

se

fa

estiu, de

1 1 interés

culturals

assistent,

de

a

40

difícil

finals

de

de

de Biel

comen<; ara la

a

local El

a

tothom

que

ho

l 1 obra

del

nostre

el

i

nins

duent

rondalles

i

un

quan

cap

llegi t

les

a

de ferem

escriptor.

Així nines

conéixer

comenci

nou curs escolar, i se de

qual

hagi

d 1 Andratx

Biblioteca,

setembre

d 1 any

vulgui

seguirem

lectors

argonautes"

finals

mateix

encara

de

per

amb

la tertúlia

la

Club

"Els

Bal tasar Porcel,

Biblioteca"

cultural

llegir

a

novel·la:

els

sa

feran

altres

el

lectures

con tes

als

fill i filles del Municipi.

persones;

en les la

que

mes

tudat a Andatx, i la segona convocator

amb

S

a

Ensenyat (can Verd) sobre el patrimoni

n 1 adona de

pel

conferencia

se

document

s 1 ha

la

"Xerrades

d 1 Andratx

Aquest

succe1ts.

setembre

activitats

tindrem

de

Bisbat

on

Biblioteca

ria

al

a

la

futures

triaven.

Ciutat. El Bisbe publica un manament, a

a

Com

i

que mira ven

un

deia

parroquial,

1

i

Fins

mentre

1 església

a

posa ven

es

capella

al

una

durant

i

acti vi-

Biblioteca

El nou teléfon de la Biblioteca és: 136066

ajudin a crear un ambient d 1 inquietuts co~lectives

per la cultura d 1 Andratx.

Rafel Oliver Grammatico

CAI'EfikiA

SNACK- BAR

tluíjote CliP DE .IAI - IALlOICA

i

RES'fAURANTE

1

1

&~

e_;»_o) <-"'""M"'00c'"~'"' __/

RESERVAS . 10 5L 81 '17150 ANORAIT Y

tt.Jeva Dinr.ci<n especial id3d ''pJrri lla" . "Jri l ; "

36

JUAN TUR EXPONE

RESTAURANTE RIERAL

DURANTE ESTOS MESES

IMPRESIONISMO

ESPACIOS Y COLORES

=~= GAL.I CIA .. ·----~----------------~-, ts•tc:'IAli8A8 ltl f

MAIISCOI

PULPO A lA eAUMA

_,

......

.............. ...

TAPAS VAllADAS

, ... 6711 . .

\ENT A CAR "t¡. ••,.... 7 '·" · 17 21 ••

111111 TODO PARA LA CASA S. l.

C/Gaficia,33

07150- ANORAir

Tel.:10 53 03 Fax.:10 50 53

37

PAGINA LITERARIA per Rafel Oliver Grammático

Tenim avui el relat de na Maria Rosa Dols el

Primer

que

Premi

organi tza

del

I

CONCURS

LITERARI

Pons

( 11

anys),

INFANTIL-JUVENIL

la Biblioteca Municipal.

El

relat

es

que va guanyar

"IMAGINA

titula

ESCRIVINT"

"Memorias

de

una

niña", i fou el primer a la categoría de 9, 10 i 11 anys.

Després

comptam amb

un

poema

que

es

aquest cronista enfeinat que vos intenta tenim una llista dels

llibres

més

di u

"Garrafa"

informar

venuts

de

lo

en catala a

i que

que

n' és

pot

i

1' autor

sap.

Mallorca durant

També el

mes

de juliol. Tancarem la pagina d'avui amb el Vocabulari de barbarismes habitual.

Esperam

que

passeu 1' es ti u

de

la millor manera possible,

de fer-ho i que no falla mai, és amb un llibre a les mans; sia a és un fet, aquest de

la

lectura,

que

ens

ajuda a

molt difícil avui en dia.

MEMORIAS DE UNA NIÑA

Me

llamo

casi

doce

cómo

han

Rosa

tengo

quiero

contar

Maria

años

y

transcurrido

estos

años

en mi vida Los primeros rocmentos

de mi vida que

recuerdo pasaron junto a mi madre, la persona a la que quiero rrucho, este mundo

lleno de

la que me

trajo a

injusticias y

amargos

desengaños.

Para mi, al

comienzo de

lo peor que me puso pasar mi

vida

fue

precisamente

separarme de mi madre para ir al situado a varias manzanas de mi

colegio,

casa.

Allí

conxí a una mujer que ocupó durante algunos afus

el puesto de

s~da

madre

para mí.

Era mi profesora, y llegué a adorarla caro a mi madre hasta que me

hice

tanto

un poco

rreyor y tuve que separarme tanbién de

ella,

pero esta vez rrucho más lejos y para siempre.

ser

més

i

una

forma

on sia sempre

feligos

i

aixo

és

38

esta

En

época

mis

pensaban

padres

que para una mejor forrración

de mi

persona

era conveniente que me llevaran a colegio,

a

tm colegio de

la

tm buen

ciudad,

ITll..zy"

lejos de mi hogar.

hablar

de

que ha significado mucho para tocbs

estos

una

persona

mí

durante

se trata de mi herm:ma

años,

rrayor, mi única herrrana y a la que no cambiaría ni por todo el oro del rrn..mcb. Ella es

llegar allí,

Al

Ahora voy a

sentí

el

caro

rrn..mdo

siete años rrayor

que yo,

pero

a

casi

pesar de

se iba cayendo sobre mí y yo era aplastada

la edad siempre me ha caJl)I'el'rlido,

y

poco a poco por esa gran esfera hasta caer

siempre he tratado

ella.

en la más triste soledad que jamás

Mi herm:ma quiso

podido ITll..zy"

El

imaginar.

grande, y

colegio

era

había llllChas niñas

sin Embargo yo me

sentía sola,

Mi

era

único

consuelo

hubiuera grande, caro yo,

que

carprenderla a

acabar sus estudios hasta

los trece años en mi antiguo colegio. Después quiso estudiar más y vino a mi

la misrra razón que yo pero l!llchos años

más

pronto

tarde. Yo sé que ella también lo pasó

ITll..zy"

llegaría la hora y pcx.lríarrre volver a

casa

mal al principio, pero intentaba

caro herm:ma rrayor tenía que

con ellos

mi soledad. Me

di

cueta de

valiente y debía abrirme a no

sentirme

sola.

Así

los

fue

tener muchas amigas y así

que

fue

se

fue

debía ser demás

para

empecé

caro

Fuí

a conocer tm poco lo que era la vida. creciendo poco

a

poco,

y me

convertí

una niña b_;_ en forrrada, responsable, por el saber. y con tm alto

a

aprendí

caro

en

inquieta

sentido

de

la

voltmtad dP. superación.

Mis padres

que

:-~r. !V~'

fue; .. .

sentían

ITll..zy"

lo que eEos h

r

.

i Hes

y los profesores hablaban siempl de mí; de

hecho,

sierrlo altas

y

mis

sufrió

rrn..mdo

ella más

que yo,

sus amigos de toda

porque al separarse de la vida, el

tm buen

se

le

cayó encima pero

más duramente que a mí. Poco a poco también ella tuvo muchísimas

amigas

olvidó Carpletamente de

BuEnO,

atmque

antiguo

años

había

yo

su corazón,

colegio,

al

igual

( cotinu.ar8. al proper número)

ían soñado ~ran

ITll..zy"

altas

MARIA RCBA OOIS PCN3

bien

11 anys)

siguen

siguen

ha-

que

se

sucolegio c!e antes.

ella lo niegue,

siempre, en el fondo de nuestro

hasté.

orgullosos

calificaciones

los profesores

bl ando muy bi en de mí.

ejemplo. Creo que

ella

darme

el fondo del mío.

con tan sólo unos

de mí, puc.:; aprendido -

se

disimularlo

para que yo no me diera cuenta ya que

después de tm largo trayecto de autobús.

Los días pasaron y

colegio por

sola.

m...¡y

pensar

de

yo

sé

que

estará que

en

39

GARRAFA

La massissa mola d'abundós boscatge, s'erigeix

com una gegantina m~. d'ampla grapada,

a sobre la vila de l'oest illenc: insalvable

obstacle;

aturall, front0 rer 3mb l a resta del c laustre.

Pins, penyals, mates i boires, aillen Andratx dins l'illa; setge perpetu, tan sols l'eixida lliure cap a la ribera, amb dolces onades que engronsen diables.

Per la pineda, tremolen les v·eus fugisseres d'ermitants perduts en la historia; com a miserables posseidors de ·la muntanya, cantussegen, langids, ploraneres jaculatories, tips els ulls d'escabroues orografies i horitzons esborrats.

Estimant la mar, els llogarrencs eleven l'ullada cap a la hermetica muralla, vegetant en una autoctona i diafana singularitat: la pobresa ...

i el futur

més enlla del mar i l'ocea: l'Havana.

La rocalla mira, ferma, la feble vall; somriu al pas dels

e~iP I

1n t~

que no es giren

enre~a.

Rafel Oliver Grarnmatico

LLIBRES EN CATALA MÉS VENUTS A MALLORCA EN JULIOL (Sense ordre de venda) L'endema de mai, Miquel Angel Riera Cartes d'amor, Les fites netes, Mediterrania, La

pla~a

Pere Calders Damia Huguet Baltasar PorcPl

quadrada i altre:::. cantes,

Vale:. ~-:

>._;(. ·· ·

.,no

Dins el darrer blau, Carme Riera Fantasmes de Trianon,

Nestor Luján

Cuina mallorquina, P. d'Alcantara Penya Ver on et porti el cor, Kamasutra catala, Papers domestics,

Susana Tamaro

Anonim Martí i Pol

Dies meravellosos, Jordi Coca Entre el foc i

el fum,

Gabriel Sabrafin

Jeroni Salom

Mossatge, Santa

Maria

pa

L'illa

del

dia

cada abans,

dia,

J.Ballarin

Umberto

- El món de Sofía, Jostein Gaarder

Eco

VOCABULARI DE BARBARISMES BARBARISME

FORMA CORRECTA

Camilla

Llitera

Camiller

Portalliteres

Camion

Cami6

Camisson

Camisa de dormir

Campe6/Campe6n

Campi6

Campanilla

Campaneta

Campetxano

Obert, senzill

Canciller

Canceller

Candau

Pany de maleta Una abragada: Rafel Oliver Grammatico

,,

1/

LLUNA

'~

.

PLENA

___.___________________ **

41

VA DE GLOSES

** ---------------------------

Al Doctor Ensenyat Un adéu ben acertat

No m'agrada sa despedida pero aquest cas és diferent, deixa a tothom content,

Que no sigui sa darrera,

amb pena i amb alegria.

te dedica es personal,

Te'n dus com a companyia

de medicina genral

una flor que es diu Elvira

ets un metge de primera;

i vos tendrem molt present,

i sa gent de Can Riera

i a partir d'aquest moment

t'estimen per un igual.

sa festa sera acomplida

N'Elvira és sa principal qui per tu es desespera.

Aquí no has acabat, te'n vas per temporada,

Metges i practicants,

amb n'Elvira enamorada

empleats i infermeres ...

d'aquest doctor Ensenyat.

que no siguin ses darreres

Vol estar al teu costat

et desitgen els "molts d'anys"

perque ets prenda estimada, ,i amb tu vo'l estar fermada

per tata una eternitat.

Guillem Barceló

ASESORiA

FISCAL

Tlt:ulerio (Í)empert:. .. ..•.. ............ . .. . . . . · : Woreno

.

·•

..•. -:•

PIN~

•

~

Y DKCORACIQN

ESTUCO VI!IOCIMO

C/ hnu, •- Tel. 1054\2

liDl!!l (lllltrca) · ~ Son Mal. 21 - 7150 ~ - l-*ono 10 57 6tJ

42

Una Boda ben sonada

S'ha acabat es festejar d'en Toni i na Maria,

Quina cosa tan sagrada

han arribat al seu dia

com és ara un casament,

que han pujat fins a l'altar,

i tenir tothom content

per tots dos ja poder estar

i estar ben enamorada

junts i amb companyia, firmant a la Sacristia per mai més se separar.

"Molts d'anys" Antoni i Maria que visqueu sempre plegats,

Na Maria Ensenyat

igualment d'enamorats,

i en Toni Ribot

com si fos es primer dia.

han firmat un complot per tota una eternitat.

'IJP l'on cor desi tjaria

que els fruits siguin acertats

Un a s'altra a n'es costat, i si potser ben aprop, j a que en Toni és bon al·lot i na Maria l'ha estimat.

Guillem Barceló

43

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

ATLETISMO JOHNNY OURIAGHLI, GANADOR DE LA VIII MILLA

,,,.

FESTES '!SANT PERE" 96 Nuevamente el atleta ' Johnny Urbana de en 4'22.

Andratx,

Ouriaqhli

pero.. sin pode.r

Johnny, como

rebajar el

es '· habitual

ritmo de carrera impidiendo

repitió

en él,

triunfo

récord

marcó

cualquier alegría de

que

desde sus

en el

el más

la VIII Milla mismo

posee

inicio un

fuerte

directos

rivales,

Martínez y J. Angel Coll, que limitaron su papel a simples comparsas.

El corredor del

Filipides

al

final

se anotó

un

tiempo

de 4'26,

cuatro

segundos más que en 1995.

En féminas la triunfadora fue Eva Moreda,

con un

crono

de

5'28,

seguida

de Fina Hirado y Cati González.

En juniors, Gori Ribas de Ibiza se impuso con autoridad, con 4'51.

Hubo récord en la categoría de Veteranos que paró el reloj en 4'45,

mejorando

a

en nueve

cargo

de

segundos

José María Sánchez, el

que

poseía Angel

Rapado.

Las

pruebas

muchos trofeos y

se

disputaron

premios

en

el

en metálico.

Passeig De

de

Son

Mas,

la organización se

se

repartieron

responsabilizó

el Grup d'Andratx-Lluc a peu.

Gaspar Rosselló

TELE • CONTROL Gabriel Pu;ol Barceló

- BICtllODOMUncos IIPAIAOON Y VINTA '~

TELEVISORES

Cl. M.1iea Fle.... 3

Tel. 10 !18 41

CAaPINTiaiA

1/IIOJ.

é'ftrCIItcJ

c.a

44

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports CLUB ESCACS

Les Pere,

passades el

festes

Club

organitza

d 1 Escacs

di a

Andratx

comp~-t:icions:

dues

dissabte,

~¡:mt

de

29,

i

el

el

diumenge,

dia 30. dia

de

fer, a la seu torneig

Sant

del

Pere

Club

entre

(S a

Andratx

A

sistema

de

i

punts

torneig

rondes. dels

per

Aquí

sistema

tenim

primers

a

la

suís

lliga

de

Teulera) , Campos,

B.

a

va

Se

classificació

les

categories

una

vol ta

comptabili tzant

partida.

2.- AINA GARCIA 3.- ANA

Així

va

i els

quedar

PALMER

desempat) (tetes trofeu i medalla) NINS: l.- FRANCISCO AS TORGA

6 punts

2.- TOMEU FERNANDEZ

5

3.- JOAN MARTÍ

5 punts

11

4.- SERGIO MARTINEZ

4

11

2.- CAMPOS

12

11

5.- SERGIO RODRIGUEZ

4

11

3.- COSTA CALVIA

11

11

4.- ANDRATX A

8 5

11

5.- BAR VENECIA

7

11

6.- ANDRATX B

3

El

1

Tropic

a

bon

tot

s 1 entregaren

la

tingueren

una

medalla

hagué

entre

els

haver

jugat

Sebastiana

Bauga

de

1

1 Ajuntament

als

joves

de

fi

escacs.

del

per

els

se va

hi

torneig,

1 1 horabaixa,

aperi ti u

demés

la classificacio,

pel segon lloc. A la dura

els

per

llui ta

següents

Tots

participants

a

trofeus

hi

tothom per

i

parts

tot

un

entusiasme Joan

als en

escacs.

els

reconéixer

del

President

tot i que any

rera

ho any,

següent

campionat a

l 1 aire

nines als

a

i 18

jugadors

dia

Plaga

la

lliure, nins

anys.

se

per

del Foren

participants

va

fer

un

d 1 Espanya, tetes

les

Municipi

fins

els

joves

31

i

se

va

fer

1

radors,

que

els

més

als

l 1 enorme del

va

Club,

controlar

fa

amb l ajud de 1 Ajuntament 1

gaudiren

J·ugant

de

que

trofeus

que

horabaixa

Oliver,

Na

representació

entrega

escaquistes

S 1 ha

hagué

de les autoritats locals.

El

premi

de

11

després

aferrissada

4 equips

(tots trofeu i medalla)

demostra i

superioritat,

" (14 1 5 al

3

18 1 5 punts

un

de

(19 1 5

11

1.- TROPIC

que

6

1.- Mª CRISTINA VESGA 3 1 5 punts

juga

la classificació final:

una

a

nins i nines:

Bar Venecia,

Andratx

taulers,

4

es

equips:

6

Costa de Calvia, Tropic,

a

un

NINES:

El

un

ANDRATX

possible, i

col·labo-

joves

juguin

a escacs, aprenguin aquest interessant esport

i

puguin

conéixer

el

de la competició. Gracies a tos.

Rafel Oliver Grammatico

món

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

45

FUTBOL: EL C. D. ANDRAITX DE NUEVO EN LA ELITE DE LA I I I DIVISION

,,,.

Ntmca

mejor

q¡ 1e "hasta

eso

es

del

pasado

el

a~el

dicho

final nadie

·es

refrán

de

dichoso",

y

de la citada plaza y en la cual, en lo alto,

on.leaba la bandera del Club.

que sucedió en la tarde noche

lo

tras · una

Desde entonces ha trancurrido un mes

vorágine de resultados, que en unos rronentos

y ya de nuevo rueda el balén en Sa Plana.

te daban la did1a, a los pocos minutos estabas

El pasado día 29 de julio se puso el equipo

de nuevo en la miseria.

hasta que al

en rrarcha a las órdenes de Fernando

Tuti

que

3J de

Así,

postrero

un gol

final,

de

la tensién en Sa Plana y, de

los

que,

jtmio en

otros resultados,

desai:Bba

conocecbres ya

confinnaba el

se

anhelo deseado por tocbs y que no que conseguir el ascenso a

la

era otro

III

Divisién

en

el

de

cargo

entrenador.

hubo acto protocolario ya que lugar la

el próxilro

presentacién

tendrá

éste

día 25 de agosto,

de

todas

las

No

con

plantillas

del equipo.

y poder codearse con la flor y

Nacional,

nata del futbol

pero,

costó,

quizás

por

ello,

la

la plantilla del

De

tras un lapsus de

balear,

más de ocho añ::E de no estar en esta categoría.

Sudores

repite

Cercós,

sólo

pasado

~lo

tres bajas se han producido:

Barros

y José M. Zapata, que han ido al Santa Poosa, y Juan J.

dicha fue superior.

aro

Cortés "Sevilla", que ha ido al

Paguera. otro caso, y ésta ha sicb por colgar Dentro

el

lTErCO

de

equipo agasajado

por gran cantidad

de

de

Fiestas

Andrai tx,

y

de

hasta

las botas, Seguí tarrbién es baja, pero llevará la direccién técrúca del equipo jLNenil.

accJil)añaOO

aficionados

sumrcn a la fiesta. Hubo bares

las

Andraitx vibró una gran noche,

San Pedro, siendo

del

fiesta

que

en varios

llegar

subir

a

SiguEn, por tanto, Rayo y Ferra (jLNenil)

se CCJl'O

porteros, González

Fornés, Vidal y

a la tarilm en dende se ;:;elebraban los festejos

ceo defensas,

del

"Teo",

día.

Allí,

en nanbre de

la Alcaldesa

tcx:b

los

el pueblo y

felicitó

los

alentó

Massanaet,

J .J.

Del Río,

NbrEno

Salinas,

centrocarpistas,

"D...Ibi, Bauzá y Jover,

del pueblo a lo más

sen altas

de

la Isla.

Fue

contestada por el capitán del equipo, Gabriel del Río, quien pranetió la entrega de

toda

la plantilla en el logro,

siendo

por

llenaba la plaza

todo

el público

con grandes

aplausos,

que

dándose

festejos en un baño colectivo

despedidos

fin en

a

los

la fuente

los

y

Gánez

a continuar en la lucha para llevar en rorbre alto

"Paski",

CCJl'O

si

Peñarrubia, se recupera,

"Tuti",

Castedo

Fernárrlez, Velasco,

CCJl'O

López

delanteros. También

jt.Neniles

r.t:lri,

Marroquina,

hay

que nanbrar

B. Enseñat y J .A. Lozoya.

Caro

nuevos

fichajes

a P. Pujol (Calvia), Miki

(Alcúdia),

(pla. Calvia), Ivan (R.r.t:ill.orca), y la gran estrella: Cristóbal

un jugador por el que

CCJl'O

Sergio portero,

(Ferriolense),

suspiraban tocbs

los

46

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports equipos isleños.

tarporada, el Sóller,

plantilla

La

es

extEnsa

y

pc:xiaro3 ¡ IJ ·

decir que no es la definitiva, ya que puede 11 .•• que todavía haya algunas bajas y,

por centra,

alguna cara

o

cesicnes

rueva

todavía

que vendrá con todas

sus figuras; el día 15, festividad, recibiraros la vista del

C.F.

Binissalan,

otro de

que, al igual que nuestro equipo,

los

ccnsiguió

el ascemo esta últirJa tarporada y

en el

cual juegan Fhllana y l'tbrey, otrahora jugadores

va a caer.

arrlri txoles. El día 18, se devolverá visita larga

al Sóller, en el Carp d' en M3yol, y, finalmente

y creo que con calidad suficiente para afrentar

el día 25 se llevará a cabo la disputa del

Resumiendo, que la plantilla es

la difícil hay que

tarporada

descartar

éste tm poco de

el

la.OO,

que

se

factor

avecina.

No

suerte.

Cm

creo que el

equipo

Trofeo ''Villa de Andraitx", M:Ulorca B,

tm

gran

la diada se llevará a

frente

equipo.

al Real

Aprovechando

cabo la presentación

no va a sufrir grandes agobios para navegar

de todas las plantillas de los equipos bases

entre los puestos tranquilos de la clasifica-

del C.D. Andraitx y del primer equipo.

ción. , si bien para ello habrá que dar el callo en todos los particbs.

Caro cuando estas

ya

No podanos silenciar la rra.la inpresión

líneas salgan, se habrá disputado

que está causando dentro de la fanilia futbo-

particbs

de

pretarporada,

el día 4 tm anistoso en Génova,

el

día 10

n:::s visitará el flarante carrpeén. de la pasada

lística arrlritxola el poco interés darostrado por el Ayuntaniento arrlritxol en el

acoodicio~

'1

•

47

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports miento del CarJIX) de Sa Plana, tras la cesién llevada a cabo por los

socios del

Club a

,,,.

arrualment

que

Certanen

es

fiel

a

su cita y que atrae a gran cantidad de aficio-

..

dicha Entidad.

" laS

'

..

pranesas

que

se hicieron no pueden ser llevadas a

cabo

Cierto

:le

golpe,

que

pero

todas

el

a.a:n:li.ciooamiento

del

nados a presenciar

su disputa,

hay a1.gun:'s equipos que deleitan de verdad.

La victoria

este año fue

el Barlovento,

quien se

so cosas indispensables y que hay que afrentar

¡:ara reafi.nrar

su supraracía,

del

inicio

de

hasta el nnnento,

por su ausencia, rápidanente.

la

los y

Espero

tarporada,

trabajos

se

los días

van

que

leve

esta

pero,

debido

notan

año

pasancb

queja

para

uno

de los equipos que ftmdaron dicho cerb9men,

terreno de juego y el arreglo de los vesb..larios

antes

no en vano

a

la

unos

las vio

resultados

final

fue

si

y

deseó

bie;:1,

extraños,

bastante

y

este

descafeinada,

ya que tuvo a:m:> opooente al Ccnstruccicnes ·M. AlemllY, al que se

gpm

no caiga en saco roto, es por bien de rruestra

9-0.

jtwentlld.

final de CC11S0lación la

por tm contll!dente

El resultado lo dice

que se

Íilp..ISO

claranente.

gpm

al Viajes

La

el M::ntesión,

Rl..ni::lo tanbién por

tm contl.mdente 6-1.

Un

año rrás

seha

llevacb

la disputa del Torneo de F\rtbito, te organiza este

gran

términ:>

a

Al

que~

aficiooacb

que

es

Juan Forteza, y que ya va por su XII edicién.

y

fue

final

servida

hubo tma

entrega

de

cena con asistencia de

autoridades, haciéndose votos para el del XIII torneo que ya está en puertas.

JOFRE

trofeos

éxito

48

RECORD S D 'AHIR

Inatges d'Estiu i de Pr:inavem ll1a

ĂŠs de 1.945, altra de

i les d'~ de

}g)8

J.g)7

i 19ffi