N'Alí novembre-desembre 1996 (105)

e LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT .A.NY

XI

M

) J

0 •

105

Apt;. 79

07150 ANDRATX

NOVEMBRE-DESEMBRE

1996

2

'

--

CRONICA DELSNOSTRES· OCTUBRE-NOVEMBRE 1996 BAPTISMES Pere Joan Suau Rigo Catherinne Rose Marie Lee Hay

Alberto Grau Albiach

Christofer Francis Lee Hay

Magdalena Fontanet Flexas

Antonina Fabiano Bestard

Antoni Sansó Martorell

Joan Oliver Pérez Rita Lambry Ensenyat

MATRIMONIS José Antonio Gutiérrez Ocaña

amb

María del Carmen Plomer Castell

Francisco Javier Bosch Morales

amb

Angela Moragues Ribot

Francisco Oña Sánchez

amb

Alicia López Salgado

Joaquín Catalán Buisan

amb

Isabel Belén Martorell

Antoni Porcel Enseñat

amb

Maria Lladó Obrador

Antonio García Valiño

amb

María Jesús Salinas Abad

Miguel Angel Gutiérrez Ocaña

amb

Ana Belén Astorga García

José Antonio Morales Coll

amb

Isabel Pérez Salas

Martí Grau Pujol

amb

María Amparo Albiach Aleixandre

DEFUNCIONS Pere Bosch Juan

65 anys

Francisca Esteva Flexas

82 anys

Juan Alcázar Fernández

81 anys

Catalina Serra Covas

92 anys

Juan Sielva López

30 anys

Pere Joan Palmer Esteva

66 anys

Francisca Pujol Jofre

76 anys

Jaume Porcl Perpiña

72 anys

Catalina Ensenyat Covas

75 anys

Emilio Valenzuela Enseñat

51 anys

Jaume Pujol Moner

63 anys

Nadal Ripoll Pujol

79 anys

.-

EDlTORIAL

LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT Apt. ae Correus 79 07150 ANDRATX

Editen: Coordinadora Parroquial ae Jo ves a' Anc::f ratx Centre Cultural de S'Arracó Director: Joan ~relló i5ansó

Redactor en Cap: Gaspar Pujoli Flexas Reaacció: Antoni Ensenyat i Ferra 6iel Ensenyat i Pujol Ma~allaa Ferra i Ensenyát Gabriel Jofre Mir Miquel Tur Enseñat Gerent:

Vlcene Flexas i Alemany Fotos: Michel'e

Volguem NADAL,

la

no

volguem,

Festa,

les

ens

trobam

"Festes"

més

damunt

senti des,

més desitjades, més casolanes i més nos t res ... lmprimelx: APOSTOL Y CIVILIZADOR PETRA

I

Nadal

el més tendre' D.L. P.M. 29511900

desperta el

sempre

més bo'

dins

el més

nosaltres

sa que tenim

i duim.

I

per Nadal

les coses, bones

i

d' angels'

voldríem

nostres

i

les que no una

tenir

no nos tres, ho

mirada

són com

sobre les

tant, la

que

A tots N'ALÍ vos desitja

són

mirada

d' aquells

anunciaren la Bona Nova.

MOLTS D'ANYS

una

totes

qua

4

Sens dubte,

el

tema de conversa més

freqüent al nostre poble,

a

la

nostra vila, haura estat aquests mesos, les obres als carrers.

Des

des

fa quasi

tres mesos,

tothom ho sap,

I esta, en el segon tram, al¡;:at. Potser hi

que unes obres

carrer

ha hagut problemes

que no s 1 esperaven, potser no es tenia tot previst, comú,

·el

tan molestes pels veJ:ns

i

Juan i

Carlos

dificul ta.ts

pero el cert, pels passants,

és opinió no

havien

de ser de tan llarga duració.

A més a més, s 1 hi han afegi t, al mateix temps, Via Roma,

Primo de Rivera,

Antoni Calafell,

obres a

Pere Ferrer,

al tres també

carrers,

duen

molt

de temps al<;:ats, amb fang i aigua els dies que plou i els dies següents.

Si hi afegim les obres d 1 embelliment de

la Pla<;:a España,

ja

me

direu

és ver que per estar bé

abans

si no hi ha perque la gent estigui bastant molesta i es queixi.

Tot sera per una millora,

segur...

I

s 1 ho han de passar malament •.. Pero, no s 1 hagués pogut preveure millor •.. ?

La pregunta que

tothom es fa:

No

s 1 haguessin

pogut

obres fossin de tan llarga durada i tantes al mateix temps?

N'ALÍ

evitar

que

les

5 \

PAGINA

PARROQUIAL

"Molt·m'has donat, pero encara et deman més.

No venc només per beure aigua, venc per la font.

No venc perque em duguis fins a la porta, sinó fins a la sala del Senyor.

No venc pel present de l'amor, Venc per l'AMOR"

(Tagore) ADVENT Quan vé d'haver a

aquest

passat

pensar

en

mou,

als

ens

sentiments,

temps,

després

l'estiu, Nadal,

comengam

que

cristians, a

noves

Divendres: 20'30.- Coro Parroquial Dissabtes:

sempre a

nous

ganes

de

De 10 a 13 hores 4 de l'horabaixa

CATEQUESI D¡INFANTS

fer més i d'estimar més. És

l'Advent,

la

Vinguda,

De 16'30 a 18 hores:

l'Esperanga.

Tant així,

i

ESPLAI

de

bo

sempre

sempre tengem

sigui motius

d'Esperanga.

19'30 hores: CATEQUESI DE JOVES (Confirmació)

Aixo és la Parroquia: Els 1 'Eucaristía

diumenges a

les

es

9,

celebra les

11,

DIA 24 DE DESEMBRE NIT DE NADAL

les 12 i a les 7 de l'horabaixa.

A les 23 hores: Cada dia a les 7 horabaixa.

Dilluns: 20'30.- Catequesi d'adults Dimarts: 21 hores, Grup Sinodal (quinzenal) 21'30.- Eucaristia familiar (mensual)

Dimeéres·: - ·21 hores. Reunió · CARITAS

Missa solemne (Matines)

- Cant de la

Sibi~la

- Adoració de l'Infant Jesús Cant de Nadales ,.. Eucaristia

6,

FEllGRESlA D'AND L'Associaci6 FELIGRESIA D'ANDRATX

ens

d6na

relaci6

de

com

estan

els

comptes i del que s'ha fet i es segueix fent: BALANCE

(30.09.96) •••.• 52.746 &

INGRESSOS: Donatius particulars: Anonim

2.00~:

C.Balaguer Valent 1.500

~ .••••••...

3.500 &

Donatius paperetes sorteig del 16.11.96 .••.•..... 144.600 & Premi

(no venut) sorteig 16.11.96 .•...•.....••.•. 30.000 &

Donatiu venda Loteria de Nadal ..•..•.....•••.••••• 25.000 & Donatius

(dinar, 1.12.96) ...•...••.•••............ 9.000

&

212.100

Pts.

PAGAMENTS: Compra decims del sorteig 16.11.96 ..........• 10.000 & Pagat a compte

d' Obres'..........•. .· .•.•••••. 250.000

&

260.000

~

Saldo al 30.11.96 ...... 4.876 & PENDENT DE PAGAMENT: 976.639

~

250.000

~

=

726.639 &

BENEFICIS APROXIMATIU ( Pendent de · confirmar) , al tancament de N'AL!,

de l DINAR

(1.12.96):

d' aquesta

edici6

350.000 &

EN PROJECTE: RIFA d'una CANASTA DE NADAL VENDA de DECIMS de LOTERIA "DEL NIÑO" (74910)

(benefici 500 ~)

(Esperam amb aquestes darreres acci ons poder acabar el Pagament de les Obres ) GRACIES PER LA VOSTRA CODLABORACIÓ

7

ALCOR DAfR\CA A_ AFRlCA ALCOR~El proppassat diunenge, 24 de novanbre, 'IV3,

emeté

en el

1 1amena.c;a d 1 una malaltia endamca caner¡ga

seu prograna de Serveis

informatius :D MIR.JTS, un escarrufador repoi'-

a ser real: EL <DLERA.

Un apunt,

tatge sobre la siiJJació catastrofica i caotica del

mig milió

de hutus

carps de refugiats

ruandesos

situats al

zona dels Grans Llacs,

en

Zaire,

els a

la

(al cor de 1 1 África) .

i,

si

cal,

bles de la represió i

i genocidi de 1 1 any 1994.

militars.

a

entre

drarratisme els

milers

el genocidi

d 1 identificar:

1 1 any

de

porten botes

un

Entre irmtges del desastre, hi ha int.e.I'-

on els esdeveniments han

vencions de respoosables de les organitzacions,

descripció, esbós,

rnés

de refugiats, prop de 40 o 50 mil sén responsa-

1994. Són facils

senzill

a¡::orta

és terrible:

Malviuen d 1 enga 1 1 exode causat per la guerra

La

que

de

la

faig

qual

Guerra

que intenten dooar a conéixer al m:5n aquesta

entre li.rb.B i '.l\.rtsi.s (Ruanda 1994), victOria

siiJJació, can per exarple, l'l'leiTbres de 1 '.tai.R

desencadenat

del

F.P.R.

aqusta

greu

(Front

rrajoria tutsi, i

situació:

Patriotic

Ruandes)

de

posterior rrarxa de milers

(Alt Canissiona.t de

les

Nacions Unides pels

Refugiats) .

de hutus cap al Zaire, per por de represruies.

I mentres tant la VIDA. Ara, al cap de dos anys,

es

produeix

un rroviment a la inversa.

Intent de retorn

cap al seu país Rt.arll.

Abandó dels camps

de refugiats, deixalles de tota casta. S 1 abandonen molts d 1 infants.

Hi ha una deficient

alimentació,

tot

( fins

i

mengen

Per tot arreu es senten els plors de

les criatures,

per

el

arrels) • i

cri ts

desnutriment

ments i def\mcions (no tantes can es preveien).

El de

fa

molt

retorn

dones,

hanes,

segueix,

milers

infants,

i

milers

vells..

a

masses

forestals.

Carregats

de bolics.

la

Duen

a sobre tot el que tenen, tot i res. Es irrpressionant

i Prop de la frontera del Zaire i

difícil

peu,

caninant pel mig de les pistes entre frondoses

la manca d 1 atenció.

Es

continúa: naixe-

distribució

es rrunta_ un lloc per a els

·d 1 ajuda. S 1 esta esgotant 1 1 aigua. .

Ruanda

intentar identificar

infants no. acarpanyats.

Ells

canten

i

estan contents. És mol t difícil la reagrupació Les efE. ( Ogani tzacions no governamentals) rrontaren hospi tals sofriment.

per

tal

de

paliar

el

de

les

fanílies.

La

fui ta els

Són

ben

acollits,

forgosanent.

ha

separat

encara

que

tenen la por dintre seu, per les represruies

a· dels qui ara manen, de 1' altra etnia ( tútsis).

tarianent- acusades de genocidi.

Poc a poc, dins 1m aroient de

i

Un docunent gr8fic (vidro guerra 1994) ens rrostra la crueltat,

can uns hanes ? maten a que

hanes

a

jeuen

p~lis

les

barbaries

irrpotencia es descobreixen

aro centenars

malferits

enterra,

fins

arws

Després de 2 s 'ha fet

cap Judici

acusats !:(X).CXX)

cossos. i

encara

mig,

la guerra.

de

no

P.resoos

plenes de gana gan, rrolts d'ells, dels intems,

la rrort. Imatges duríssimes.

Es calcula que foren assassinats

caruns

fosses

de

de matxet altres

c:x::JpS

cte

tristors

entre

de

irregular

manera

( encobreixen

assurptes persooals o de propietats) .

i 1 milió de tutsis en el genocidi.

Queden rroltes preguntes a 1' aire:

I

més:

encara

cadavers. vellets,

M:>rts, tots

esglésies

dcnes,

ells

plenes

criatures,

de

hanes

can superar del

d altres: 1

'IRAIJII\ d

1

entre milió

1m

de rrorts ?

cercaren infructllosament

el refugi de la Casa de Déu. Per0 els assassins

Dc:ncs bé,

no ho respetaren i causaren la malifeta.

han es planteja:

que pcx:iem

fer per ajudar ?

La

·~ó

fracassada

Hi ha rroltes lTE11eres.

arrb 1' arribada dels soldats francesoo, sembla

Per0,

que de lTE11era encuberta afavoriren la fugida dels assassins.

Can

ja he di t

en

abans:

els carps de refugiats són facils de reconéixer per les prendes mili tars,

i

tanbé

porten

nos

primerament:

el problema i

des

hem de

de

plantejai'-

qualsevol optica

(hunanitaria-religiosa-política), l'ideal

de

cadascú,

cercar

segons

I,

solucions.

sobretot, can és el nostre cas, per la irrq:xlssi-

annes.

bilitat El President de Ruanda: Parteur Biz:i.Jgi rep els qui retomen , amb paraules d'acollida:

tutsi)

perque

no

hi hagi matances. S'intenta, i per ara s'acon-

segueix,

1m

ha una forta

respecte als Drets Hurrans. vigilancia per part de

Hi

cions ecorimiques, ajudar a

Aquí,

que no

rrolt tarps els rancors denúocies,

acusacioos

de

poden

i

anagar

la r8bia: · hi

arbitraries.

apo~

fel"-

(JC'S,

per

ha

Ccmencen

a re<XI'léixer els assassins.

Una dada: 86.0Cü persa1e8 -hares majori-

dins el Primer MSn,

quasi

tot

certs

reportatges,

es

lTE11ifesten

dues

opinions, ben diferents:

A.- La 'IV ro hauria d'emetre dins

es

les

ells,

ens arriba per la televisió, pero arrb 1' emissió

1' (HJ

i Annisti.a IntetfBci<nll.

En:;ara

a

les solucions, els mJinS ¡:xxien esser:

El govem ruandes fa esforgos ( 1' Exerci t majoritariament

d' apropai'--n03

se voluntari, etc.

''Veniu, veniu, sou a ca vostra"

és rara

geogffifica

les

franges

aro reunioos del dinar,

horaries

faniliars' scpar,

quan

que

can és

imatges

coincideixen ara

1' hora

trarquiHanent

ens

asseim a prendre un cafe. És rrolt desagradable.

B.- És o ro és la 'IV un servei d' infome- ' ció i b8sicament per 1' audiencia ?

IdO,

si

No rnés, diferencies per raons del color

així és, ha d 1 emetre tota notícia, arrt> prefeque rrostren realitats dures de

rencia les

o culWra., del credo o ideología.

siiJ.Jacicns que pateix part de la hl.1J'TEI1itat.

més

No

bregues,

venda d 1 armes, la m8xirra preocupació

Quan

de

rrolts

la

desigualtats,

lluites

rralaltia,

els

poders

fratemes,

la

fam,

les

corrc::nputs,

la

és

intolerancia, múltiples factors de tot tipus:

l a salvació d 1 una balena, o aturar l 1 engrandi-

econCmics, de renda baixa, sobre explotació,

d 1 hanes

i

dones

d 1 ozó,

rnent del forat tm

M5n

del

desenvolupat

aixo

si

manca

no passa a

segon lloc quan sorgeixen greus rrancances

de

garantíes

polítiques,

socials, 1

dictadures, etc. , afegi ts a 1 odi interracial ..

de tot tipus mesclades amb conflictes amats

aut.oengendra rnés odi

entre hanes,

can una taca d 1 oli, de sang, amb violencia,

poden dubtar de

la

eficacia

destrucció.

que

creix

NcOnés

s 1 estén

i

rrort i

de la terra..

de matxet, i ja canenc;a a f\.mcionar l engranat-

tm

tm

1

ge frenetic, ensordidor, poden estar pendents

l'D

tir,

cop

de les nostres preocupacicns per el salvament

sinó posam davant els hanes sq:>freixen,

dels i

d 1 ells

rroltíssims

anirrals

dcnes

que

víctimes

de

de

Aixo,

la guerra.

dolorós,

sistanatic

d 1 enga 1 1 Akba

Cor

HLmmitat. Ahir BOsnia, avui: al

de

la

d 1Arrica,

dena: quí sap •••

tot tipus de violació. la Dona

vida,

sén

1 1 Hane

i

vida hunana:

que

es

generadors carn.mica,

No poden tancar els ulls. San HM\NITAT.

de

No els poden donar 1 1 esquena.

crea,

~.

E3 KHN.

es relaciona. creences,

el

culWra.,

la

treball,

les

la llengua,

les

bestiales,

els

aquells plors.

identifiquen

can hunans. Un respecte per la naWra.,

anirrals,

SentÍITH1CS a prop d 1 ells, aquell patir,

1 1 esport

festes,

i tantes rranifestacions que ens

les

D1 altres ho ha sentít,

(els i

rius,

boscs,

Construlm i a la vegada cestrulm. desfeim.

rrolt

rnés.

Pero,

fer

Davant decisió de

irmtercanvi,

a

interrelacions

Recorden nanés que han rrort

la

indiferencia

la Cam.mi tat

o

rranca

de

Internacional

per

aciJ.Jar, nasaltres els han de sentir a

opinar i expressar les idees. Crear!

Accnseguir

alla

que han dcxlat la seva vida per la VIDA..

Feim

ens hauríen de respectar

Cam.micar-nos,

per ajudaT'-los.

els darrers quatre missioners

mars, la terra tota, i 1 1 espai).

i

han rrort

han anat

prop.

Africa és a prop. Africa és al nostre cor.

nivell

internacional, per a la Pau, el desenvolupament i 1 1 apropament, que

sien . efectives,

clares,

sense postures arrbigües. .,'<.

•"1

'Sarbla

~

diríci'i

:

'"'

'i

•

~ "a.ix~?

. ....

.. '

;.

'··

..,

.,

.. ':;,J.

• "!' .. ~' • •

.

.J

.\.·

:

..

., ~·

"

f>

.

... ~.

·.; ~

lO

NADAL A MALLORCA Nadal

és,

segurament,

la festa,

poble nostre i de més enlla. i costums, uni versals i

o

"les Festes",

més

arrelades

dins

I tenen aquestes festes una riquesa de tradicions

particulars,

que les fan més

casolanes i

uni versals.

Mantenir i fomentar els costums és bo, ens fa més nosaltres. al tres costums,

al tres

celebracions pot

pero no sempre passa així. anar a Matines,

a

sortir de Missa.

Aquí

ser

bo

si

enriqueixen

Costums mallorquines per a

sentir Sa Sibil·la ,

i

Fer un bon dinar de

Festa. I fer un Betlem

el

a casa.

Nadal

prendre xocolata amb

Acollir

el

nostro,

eren

i

són:

ensai:mades en

família el dia de Nadal

i

la

Segona

I cantar Nadales.

teniu una can9o,

lletra i

música,

mol t

mallorquina,

i

mol t

de Nadal:

Horabaixa, post el sol,

Tot el cel llampega i plou.

plorinyava l'infantó.

Tresor meu, dorm fins dema;

No ploreu, angelet, no,

Ta mare et vetlara,

quema mareta no ho vol •••

. cantant el vou-verivou ••• Noninó ! •••

Noninó! noninó!

De matí, quan surt el sol,

una engronsadeta pel nin petitó.

Noninó ! ,

obrira els ulls mon filló;

noninó !

-

angelet, no ploreu, no,

una engrosadeta pel nin petitó ••.

~ª

que ma mareta no ho vol ! ~

J

r 'í ) }1 Ho-r~

j)

r }

J .) ltJ.

bdi- xa, post

el

)>

plo-

sol,

Noninó ! ••.

r1 -

vol,

No vol, ma-re - te, naho "'--'

J., 1 J.

tuaoho vol

,. =· • -de-b

~

no

plo-reu,

. --ctr -·4 ...

D1ctf

7t ,.,.

Jl lll.

pel nin , •. ti- te;,

an·96 · lat, no

~

2._

7

~

tt1 vi Wo aaiu na.

>

09

DG1JW!

piiJJ ....... ,

o¡ue ma

p~

l!!! ~' ..

u-"'!!~

!~~!

nin no, nin no!

JI J. J J J nin no!

Jo nin DO,

1 ~¡ 11in•!

1

r.\

!J.

J.

1 ¡;:

niune,

nin

no!

1

11

NADAL A MALLORCA S I B I

L A

El jorn del Judici

L A

~

terminantment.

parra el qui haura fet servici.

més

Jesucrist Rei universal,

i

es

tornar

El

del cel vindra per a jutjar,

que

seu

origen

atribu~t

grec,

i a cada un lo just dara.

Sant

a

de

a vostro Fill vullau pregar

posa

Al paraules

les

solemnes

de la Sibil·la que ressonen, i

esgarrifants,

quasibé

a

la Ni t

esglésies

les

tetes

dins

Nadal,

de

de Mallorca. la

Perque dubte, a

la

lo

més

Nit

de

des

mallorquí

~s

de

canta

canta

poble que

a

Mallorca,

d' Alguer és

difícil

per

la Seu i

la Parroquia més pe tita.

es

sens

és,

típicament Nadal.

tot Mallorca, a

Sibil·la

I

Lluc només

també

i

(Sardenya).

I

cantar-la

i

al aixo

trobar

un nin o nina que l'aprengui. temps,

altre

Possiblement,

es c~ntava a més indrets. A Catalunya, Italia, Franga, i pobles de . Castella, hi ha constancia . de

q~e

alla

Per9

quedat dues

pel a

segle

X.

Mallorca,

ocasions,

l'any

i

es

cantava

només

aixo 1572

que i

Dei.

dels

acrostic d'Eritrea, se u

el

Es

cantava al

final

Profetes,

que

ha en

l'any

1666, el Bisbe de Mallorca la prohibís

nin,

segle de

nostres

a

La

Seu, ja

XVI, deu temps

sigui una nina.

sis la

dotze

a és

la

antigament

Mallorca,

A

cantaven són

fins

anunciaven la vinguda del Messies.

que de los inferns ens vulla guardar!

Aquestes

pesar i

en

les Catedrals,

Processó

la

un

Sibi~la

a la

Agustí

en llatí a

Jesús infant aquesta nit,

cantar

és

llibre De ci vi tate

Oh humil Verge! Vós qui heu parit

va

di~s.

als nostres

horno i ver Déu eterna!,

La tradició

capellans. cantava

anys _.

més freqüent

I

un als que

12

É S

C O N T E

U N

(PER A NADAL)

A negre

fora, i

feia

el

el

vent

enlairar

Pero,

a

cel

del

xiulava

el

tot

fort

flocs

la

dins

era

de

i

neu.

peti ta

cabana,

hi feia bon estar.

Damunt cols

i,

assegudes

ben

1 1 estufa,

anava

bullint

damunt

pintats,

dues

el retorn dels

la

sopa-

seus

dels

tamborets

nines

esperaven

més

foc

-deia

na

Lisa-

-afegia

que

sera

farina,

a

na

galletes ja

nosal tres,

Tona-

espelmes, ensucrades

que

aquesta

és la nit de Nadal!

va i

a

les

coure,

dues mentre

na

Tona

posaren

encengueren llebres

les

a

cop,

porta,

violentament

s 1 obrí el

i

guarda

forestal,

cobert de neu, entra a la cabana. que

Nines -els

m assegui

dies

que

vaig

bandoler, al

me u

ha

bosc,

va

una

1

miqueta:

corrent

fa

ara

ja

dos

darrera dues

cac;at i

deixau

dir-

un

llebres

mno

puc

més

de cansat.

Just

en

obrir

violentament

un horno

i

De la

també

per

don

la brasa ...

que havien

Jo

potser,

vos

Posau-les

Na Lisa i

lentament,

pares

deman

i,

s 1 empassava

mentre

Teniu,

llebres.

que ens duran els pares de la ciutat.

Segur

1 1 horno

d 1 amables

sou

1 1 olla

anat de compres.

Me

digué

ho

jo faig una becada.

de

de

que

Sí

aquell

cobert de

moment, la

porta,

i

glac;at,

neu

va entrar a la cabana.

bon

Seis-vos,

es

horno

-digué

na Lisa.

Menjau

-li

menjau una mica

digué

de

la

na

Tona-

nostra

sopa

de cols. Segur que vos reforc;ara.

De

pressa,

me!

-digué.

dues

llebres

forestal de

fa

He al

nines!

cac;at bosc,

furtivament i

el

guarda

perseguint

m 1 esta dos

Amagau-

di es.

I

jo

es tic

Sou digué

-digué

na

que

sent una oloreta tan bona ... !

Lisa.

preniu

un

pero

mica

de

bé

Són

a

casa

unes

nines-

s 1 hi

Qualsevol

guarda.

trobaria

Descansau una mica.

Abans,

amables,

des

ja no puc més, de cansat que estic.

Acostau-vos

el

molt

I

vostra.

llebres

coent -digué na Lisa- i

que

hem

es

estam

convidat

a menjar al qui ens les ha regalades.

-digué sopa

Segur que vos reanimara.

na

Tona-

de

cols.

Convidau-me per favor.

1

On hi

n hi ha per sis.

també

ha per cinc

a

mi, també

És pero

¿no

ver

-digué

havieu

de

na

anar

Tona-, a

cercar

el bandoler?

-Ah! Avui

tenc

Les

ganes

Un altre dia sera de

menjar,

i descansar a la vostra

beure

~mb

El

branques

d'avet

: abana

;

1a taula.

treure de

contentes,

unes

boniques.

~ mes

.ra

cab~na.

totes

pararen la taul a hen

Ara no!

nines,

estovalles

bandoler

El

arranca

adorna

i

la

guarda forestal

la butxaca

una

botella

de vi i va omplir els tassons.

Quan va sentir aquestes paraules, el bandoler va sortir del

Dones

aquestes

ens

bé,

senyor

guarda

tots

plegats

menjarem

llebres

que

vos

he

T'hauria el

d'aquesta

va

obrir

la

porta

d'estrangular

guarda. manera

Fer-me

durant

dos

Pero el que he dit ja esta dit!

- Bon Nadal -digueren les nines.

Veniu a escalfar-vos.

robat,

ja que som jo qui les he regalades.

remuga

es

de la cabana i entraren els pares.

tall, i digué:

forestal,

Llavors,·

seu amaga-

córrer dies!

Bon Nadal -digueren el i

el

bandoler.

Asseieu-vos,

guarda menjau

i beveu.

Bon

Nadal

-digueren

pares, abragant-los a tots.

els

14

C A R I T A S PER A NADAL, MÉS QUE MAl Ara que ja tenim el Nadal aquí, mai

a prop

de vol tros,

amb

Ck~ITAS

el grup de

tates

les

esperances

i

vol

estar més que

alegries que ens

du

aquest temps de PAU i AMOR, i amb tots aquests bons sentiments que desperten dins els nos tres cors el Naixement del

Bon

Jesús.

Vos

volem

comuicar

tots els nostres projectes i accions a fer durant aquest temps.

Ja sabeu que cada setmana repartim aliments, repartiment extraordinari, mercats"

Per a

poder

pero per Nadal

col·laborar

trobareu

d' Andratx una caixa amb un cartell de Caritas.

depositar les vos tres aportacions.

Així,

entre tots,

feim

als

Alla

un

"superhi

podrem fer

podeu un

poc

millors aquestes ""Festes".

Volem també que tots els nins visquin i, ja des de fa uns anys,

comptant amb

nostres Escales,

d 1 altra

endemés

la

"Ni t

magica

les Associacions

gent,

feim

la

dels

Reis"

de Pares de les

Campanya

de

recollida

de Juguetes, i sempre és un exit.

Vos volem donar cap a

les

1 1 obra de Caritas.

on sortejam 4

gracies

per

També volem

decims de Loteria.

la

vostra

recordar-vos

constant que

col·laboració

feim

una

rifa,

Els beneficis de la Rifa ajuden a

fer

frot a les despeses que van sortint.

I voldríem que el Nadal, i

enguany,

ens ser tiguem més germans de tots,

ens

fes més generosos

d 1 aprop

i

d 1 enfora,

amb tothom

coneguts

coneguts.

FESTES BON NADAL

i

no

15

ESTIMAR TOTHOM Senyor, ensenyau-nos a no estimar-nos només a nosaltres mateixos, a no estimar soli:lrr;ent als nos tres ami es, a no estimar sols a uquells que ens estimen.

Concediu-nos la gracia de comprendre que mentre nosaltres vivim una vida massa feli<;, hi ha milions d'esser humans, que són també els teus fills i germans nostres, que moren de fam, que moren de fred, sense haver merescut morir de fred ••• Senyor, teniu pietat de tots els pobres del món.

I no permeteu, Senyor, que nosaltres visquem contents en solitari.

Feis-nos sentir l'angoixa de la miseria universal. i alliberau-nos del nostre egoisme. Amén.

(Raoul

crarlem

Foullerau)

e lar

•

l

cata la •1

16

NOTICIES-NOTICIES-NOTICIES-NOTICIES UNA OBRA HUMANITARIA

Una cinquantena de nins, entre 8 i

12 anys,

autoctona de la ja desapareguda U.R.S.S.,

de Txetx€mia,

una República

que ha viscut si tuacions de guerra

i conflictes, ambles conseqüents seqüeles: miseria, orfes,

abandons,

pobresa ..

han passat un mes d'acollida a la nostra Illa de Mallorca. Acollits per famílies de Calvia, Sóller, Andratx i altres pobles de Mallorca.

Al nostre Municipi en vengueren quatre, entre la vila, el Port i S'Arracó.

Reberen moltes atencions. Partiren el passat 29 de novembre.

Said, .M3,yanet, <m n:irB txet::xenis, arb les fcmílies: (Alamny-Cepedo), (Fern3ndez-Balaguer)

arb les cpa1s est:i.g.JerEnn mes.

,L,PY3a,SI HABCEI ,L. A S

PRE

17.

NOTI Cl ES-NOTI Cl ES-N OTI Cl ES-NOTI Cl ES Comenc;aren fa deu anys, concretament

cantaren

a la Festa

de

per

primera

Sant

Pe re

vegada

i ho han fet superior,

1986.

i amb aquesta estimació

de

Des de llavors, assajos cada setmana, i

la

seva

prensencia

gojosa

a

que

es

celebren

~s

el

totes

Coro

tots

Vicenc; els

a

Don Manolo se n'ha anat,

solemnitats

sempre el recordarem ...

Parroquia.

i per noltros el tendrem

la

de

L 'anima i

Flexes qui

Santa

Director,

Alemany. comenc;aren

Qua si

qui

els

acompanya

amb

l'Orgue ja ha estat més variable.

Celebraren aquest novembre.

el En

dese

aniversari,

Guillem

els hi va dedicar una glosa.

com si estas en el costat, perque era tan estimat que jamai l'oblidarem.

encara

hi són, i de nous se n' hi han afegi t.

L' oganista,

durara una eternitat.

i

Parroquial

Maria d' Andratx. en

fes ti va

les

Don Joan que li ha ajudat,

Tots ho som admiradors, dins aquest poble andritxol, tota la gent bé vos vol, ja no hi ha res més hermós,

Barceló i fins estic per dir-vos: que Déu que és tan poderós vos ho conservi, si vol !

Deu anys ja són passats d'aquella gran unió amb en Vicenc; Director tot ha estat tan acertat!

Guillem Barceló

18

NOTI Cl ES-N OTI C1ES-N OTI Cl ES-N OTI Cl ES LA CORA L DE S'ARRACÓ

A S 1 Arracó, i al entorn de la Parroquia, bé.

hi ha una Coral que canta mol t

Esta formada exclusivament per dones i el Director és Walter Meier.

Comengaren,

quatre o cinc,

ara fa deu anys,

pero

ja

són

moltes

més,

passen la vintena, de tetes les edats.

La Coral de S 1 Arracó esta,

des de

fa uns

anys,

federada a

la Federació

de Corals de Mallorca.

El diumenge, 24 de novembre, en torn a la festa de Santa Cecilia, dels Músics,

donaren un Concert,

é.

Patrona

1 1 Església del Sant Crist, per celebrar

el

desé aniversari, amb aquest programa: Jo i un Pastor (popular) Ses ninetes

(popular)

ANA!

(Har. Luís Elizalde)

Mi carbonero, Madre (Har. Luís Bedmar)

El Canigó

La Molinera

Cuando canta en el árbol

(Har. Luís Elizalde)

Nocturn de la Dragonera LA

SIBI~LA

(Har. Pilar Escudero)

(Walter Meier)

(Versos i interludis)

solista: Isabel Massanet

Acabaren cantant:

LA BALANGUERA, Himne de Mallorca

19 .

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA D'ANDRATX BANDA DE MÚSICA

CORAL INFANTIL

CORAL MUNICIPAL

Més de 150 a1umnes Una dotzena d'instruments diferents

L 'Escola Mlmicipa.l de M.Jsica d' Andra.tx s 'ha fet,

aquests darrers anys,

un Centre

d' enserwament i de difusió cultural de primera.

Hem parlat amb el seu Director,

Josep

Msria r.breno, i ens diu que els canerx;anents foren "incerts", perO ara de clara

expansió.

des

del

departament de Cultura, no escatinB. esforg::JS any

En aquest

quatre professors

curs, i

1996-97,

esta

disposa

previst

que

per any,

i

res es dcnen: Ll~

nuri.cal •••••

(solfeig I,II,III, IV)

oferir

servicis de millor qualitat.

I

sopluig de l'Escola de M.Jsica,

al

les activitats de tres entitats que autentiques

insÜ tucions:

la Coral,

i la IHrll de MJs:ica..

Una

autentica

infraestructura

musical

s' esta creant al nostre poble.

I cultural.

aixo

és

un

autentic

Violí

ja sén el Q:r

enriquirnent

de pel

gener aug¡nentin en tres més. Aquestes assigpatli-

coo.eix un tarps

L'Ajuntanent,

per fer-la créixer,

L'Escola de MJs:ica.

8 a1mnes

Saxof6

5 a1mnes

Flarta travessera.

4 all.IIIES

Q.riterrn.

Z7 all.IIIES

Trmpeta

4 all.IIIES

'.l'rclrpl, TrarbS i Baibndí

3 all.IIIES

Perc:msi.ó

7 all.IIIES

20 .

Projectes

L 1Escola de Música és ja irrportant,

les

per

tma

ensenyances

realitat que

EL <lE lJFANI'IL D' NfEA'IX

És

ens

1.m

dels esdeveniments ITR.lSicals més

donen i pel nanbre d 1 alt..nmes. I hi ha projectes

irrportants d 1 aquests anys a Andratx: la formació

de futur: programar més concerts dels alurmes

d 1 aquest Cor Infantil. Els nins i nines poden

en col:laboració amb el Cor Infantil

fer música,

i

la

acUlar

en

concerts

públics

i

aprendre les tecniques basiques del m5n del

Banda.

Ccntinuar

el

programa

d 1 intercanvis

i col:laboració amb altres Escales de Música, can es féu

ja el

curs passat arrb 1 1 Escala

Organitzar tma Escola !Vh..lsical d 1 Estiu,

a l a rranera d 1 acarrpades, la qual cosa possibili1.m

t.enl)S altres professors

forma 1 1 éll'\Y 1993 amb Josep Maria

J.'.breno de Director.

1.m

Tenen assaig

17 1 ~ hores,

cicle periOdic de Concerts

i

els

el nanbre

de corsi tes s 1 acosta als 40.

Aquest

arw,

alguns

membres

del

Infantil han passat a fomar part

De

les

activi tats

cal destacar la

de Professors i músics d 1 altres llocs.

Cor

ja de la

del

Cor

Infantil

1

"'Pr:i.ne'a '.rrobed:t

Infa:Jti.ls a .ArDrabc''

que es féu

de

Ccrs

la passada

Setrrana Santa.

LA CllW.. MM:CIPAL D' NfEA'IX Caner'l<)¡. a

tots

Coral dels grans.

i s istemes dictactic diferents.

Organitzar

Es

dimarts, de 17 a

de Música de Calvia.

taria tenir durant

c-..ant.

la tardar de

1 1 arw 1989.

També esta previst que doni uns concerts,

Aquest any ja és el quart que Josep Maria

per a Nadal, a Sant Francesc de Ciutat,

J.'.breno la dirigeix. J.'.blts d 1 assajos,

Port d 1 Andratx i a l 1 Escola de Música.

concerts

al

i trobades ha fet. Més de 50 obres d 1 estils i epoques diferents té en el seu repertori.

I

en el seu historial ja té

cada

arw.

LA IWn\ IE MErCA

les ac"b..lacions,

a la Trabada de Corals que es

fa

La Banda de Música s 1 inicia 1 1 arw 1994.

a Sant Francesc de Ciutat, per Nadal. Concerts

Canen<.félllerlts

difícils,

pocs

en el Auditoriun, a les festes de Sant Pere

rranca de professorat,

i altres Festes de la Canarca. Per Sant Pere,

coneixien els instrunents ...

pocs alt..nmes

fa dos anys, les Gales Líriques.

Antl

El

nanbre

de

coristes

instrunents,

1 1 adquisició de

nous

que

no

instrunents,

actualment

és d 1 tma cinquantena. Elements del Cor Infantil

la col:laboració de nous professors i la constan. , cia del seu Director,

José Luís Flores,

i,

s 1 hi han afegit.

Un projecte que

té ara és realitzar

sobretot, la il:lusió i estudi dels seus músics, fan que la Banda de Música sigui ja tma realitat

el rmmtatge de la Sarsuela mallorquina "Ai Amb 1 1 ajuda dels membres de la Banda de Son

Joaquim que has vingut de prim".

Rapinya, Pot ser per les proximes Festes de Sant Pere .

han

fet

ja les.

seves

ac"b..laci ons ,

en festes del Poble, i donat alguns concerts.

21

Actualment, banc

d 1 instrunent

alumnes

propis,

que desi tgin

El narbre de merrbres

nanbre que

Hi

la Banda disposa ja d 1t.m

toca

que a

deixa la

als

rrateixa.

és ja d 1 una vintena,

ani.r8. aug¡nentant,

ha

bastants

El més inrninent, els

alumnes

t.m

projectes

futur.

de

Concert per Nadal,

de 1 Escala de Música 1

i

amb

0Jor

Infantil.

conforme alumes

aprenguin a tocar els instrunents.

Assagen dos pies per setmana.

Afegir,

que

les

classes

a

1 1 Escala

de Música es donen els horabaixes, de dillt.mS a divendres, i els dissabtes al rratí.

22

lbr:i:t:zxntals. l. De can:~. I.J.~ ~- IJ..arglria deis di:ts _cberts.

mrnr es

Al fer el

5.- S'escriu seme

JID['61.

''I".

2.- Esq..ri.LE.

1m.

3.- De S.M. Ferro res. 4.- f*lnl. Apar:'Caluent. Vitanina. P\nt cardinal.

Per

~

Servid:ra deis rul:b:n;. Ara dret. 8.- Fruit de la

m pot;i'iscia. la taJada. Toma-m'hi

-

-

lxxt:ait. 6.- Cbseq•iar. K:> va per tena. Prcnm girat. 7.-

am

11m".

K:> la vo1s diJE l'ull. 49.

9.- Xófer

el prann. 1lJes l:otds. 10.- K:> val res a 1' ElS(J.Ifn'a.

Thnt desfets cpe ro s'e:nte::et. K:> acS:a de cam-. 11.- la reina d'm lloc vast. lb tabac cpe ro vol el ca.

12.- Clara nito prtacada. Pmt cardinal.

Verticals.- 1.- Puig cpe Articl.e seme oor.

&ni.

can esta

"slq>". Festa

IIDlt fani.liar.

3.-Ni ara ni ... Per bolear. Si ets avi el tem. 4.- la rchi DBlanmt. Coosca::att

El cpe tDtb:Jn vol. 5.- 0:4ñtal

D:m. gust.

lntErjeoci.ó castissa. 2.- Lloc de

eurql€a

seme

<XR.

Fa ftm per cm..nt. lb a::gles.

7.- L'altra cara del pmús. la nirB el XJ.4l8.· Coosca::att.

6.- 1\rollim.

8.- O:f\Ecat per la 'IV.

! • 9.- la ~tal :iglal. Merura gnn;. 10.- El barri mtic l'bn escurt;. Aq.lÍ ¡uja'lt.

11.- Hfm de

l'a~.

lba

~-

12.- D'adnirar.

~

JllEical

SÓN

PARAULES CREUADES

(Sollció: mes ¡:Egines més Enbvmt)

ENDEVINALLES a.-

Quina és la comunitat que sens regla expressa viu i que dóna utilitat amb son trebal exclusiu?

b.- No és Déu i esta per tot dalt del cel i dins la terra, en el pou i a la taberna, al safariex i a la cisterna.

No endevines que sera?

CLUB DE VELA PORT D'ANDRATX

Mateu Tomas Trias.

Com a President del Club de Vela del Port d'Andratx aprofit l'oportunitat per a saludar i desitjar unec Bones Festes a tota la Comarca d'Andratx

•...••..••...• El dissabte, 30 de novembre, de

Vela

entrega

les

seves

el Club

subvencions.

la Nostra Revista en rebé una.

La Policía Local té a Santa Barbara

(4 desembre) per Patrona Celebra la seva Festa el diumenge 1 de desembre

Missa a les 11 hores i refrigeri a continuació

MOLTS D'ANYS

24

PEREGRINACION "EGIPTO-TIERRA SANTA" -con la Parr. de STA MARIA DE ANDRATX *************************************

Del 27 de Febrero al 09 de Marzo ************************************** LES PIRÁMIDES DE GIZEH El

Caire

hi

Piramides,

de

A

grans i

Micerí,

(Faraons

construir),

fa

La més gran, me tres

més

ha

Kheops, que

Kefrén feren

les 4.500

de

la de

Kheops,

i

53.000

d'alc;;ada

tres

les

anys. té

146

me tres

quadrats de superfície. Eren construccions funeraries, i

tombes

de

faraons

reines.

Es consideren, les tres Piramides

de

Gizeh,

una

de

Meravelles

les

del Món.

Se

vi si ten

el

segon

día

la Peregrinació.

SANTA CATERINA DEL SINAÍ El del

Monestir

Sinaí

Djebel

esta

M.:.~sa,

la

de

Santa

situat

Caterina

a

muntanya

baix on

del

Moises

escrigué les Taules de la LLei. Fou Justinia,

constru1t l'any

fortificació

per

-530.

1' Emperador

És

envol tada

una

d' una

gran gran

muralla, per protegir-hi els nombrosos solitaris de de

del

desert,

atape1da

una

Basílica

construccions: tres naus

separades per

columnes

t

25

de una

( s. XIV) ,

mesquita

una

granit,

Biblioteca,

una

i

hostatgeria

antic

manuscrit més

que con tenia el de la Biblia.

visita

es

Monestir

Aquest

..•, ..ll!o.

el quart di a de la Peregrinació.

-: :..... ~ - -.

~e

·-

~

·:.. . '··

·"'

DJEBEL MUSA

(muntanya

de

situat

les

a

Moises),

de la Llei

i

és

muntanyes

on la tradició hi hi

Musa,

Gabal

o

Musa

Djebel

el del

cim, Sinaí,

si tua la revelació escrigué

Taules

les

dels Deu Manaments.

A uns

dos

mil me tres

esta previst pujar-hi

a

d' altitud, la

sortida

del Sol, el quart dia de la Peregrínació.

l1111l

TODO PARA LA CASA S.l.

Tet.:10S303 Fu.:105053

CIGat'cia,33

0715C- ANORAIT~

CARPINTiaiA

. TELE • CONTROL

#~~~M. é'ftrc~~ld

c.a.

Gabriel Pu;ol Barcel6 .. (

· alcnlODOMimCOS

,.

. ·'

~"'!":.~

. - . .AIAaoN Y YINIA

i

. . ,.... .

• "

,"" 1BJYISOIIS Cl . ~

f....._

l

·

Tel. tO •

4t

·

Q11~

ANDRAml

26 ..

BIBLIOTEQUES DE MALLORCA -Centre CoordinadorBIBLIOTECA MUNICIPAL D'ANDRATX

HORARI: De dilluns a divendres, de 15 a 20 hores ·nissabtes: de 9 a 12 hores

CARNET D'USUARI: 2 fotografíes

i les dades personals. És gratult.

FONS ACTUAL: 10.725 llibres. 40 títols de Revistes. 5 Diaris. 39 Videos

NOMBRE DE LECTORS:

985

ENCARREGAT DE LA BIBLIOTECA: Rafel Oliver Grammatico DIRECCIÓ I TELÉFON : C/ Constituci ó, 5. Tel 136066 ACTIVITATS: Sala de Lectura, prestec de llibres, revistes i videos, xerrades a la Biblioteca,

Dia del

"Imagina escri vint ",

Llibre,

Concurs

li terari

infantil

Conferencies, vetlades li teraries,

i

juvenil

vi si tes escolars,

lectures de rondalles i contes, Club de lectors •..

PROPERA ACTIVITAT:

Tertúlia amb 1' escriptor local BALTASAR PORCEL sobre

la seva novel·la ELS ARGONAUTES i en general.

A la Biblioteca,

sobre el fet d' escriure i

el dijous di a 19 de desembre,

les 20 hores .

~

• 1~

Conselllnsular al cte Mallorca

la literatura a partir de

27

BIBLiarECA MUNICIPAL per Rafe! Oliver Grammatico

El

passat

dijous,

dia

28

novembre,

poguerem

·escoltar

paraules

d ANTONI

VICENt;;

1

de · i les

BATLE

sobre aspecte

obra,

teca

d Andratx),

el

sobre

la

PREHISTORIA

A ANDRATX. La

Conferencia

d 1 en

1

de

1 anim

arqueologica local, les

Toni de

ja

que,

Municipi,

d una

i

aj u dar en

comprensió

unes 45 persones, hora

fer

una

quines

a

idea

sobre nostre de

amplia

a

manera

mol t

on.

a

món

li terari. la Biblia-

tots

19

de

seva

no sal tres

Desembre,

a

queden,

informació

didactica

una

interessants

com

al

dui tes

i

de

les a

la per

donar-ha

públic, de

d 1 una

per

aconseguir

xerrades terme

més

a

que

a

no la

obres

que

la

Biblioteca,

sigui

el

intenció

se ves

vendra

en

darrer,

de

llegir

un

futur,

encara per determinar.

en venir a xerrar amb ell, o simplement

de

de

local

ja que tenim algunes

cop

de

pogueren solida

esperam

segon

Desi tjam que estigueu interessats

durant

En Toni Viceng,

la

conéixer

arrodonir

quals, es

el

una

assistiren

professional,

de

forma

les

ens

És

a

bastant

restes

es tani

la

amb

dia

i

part

ten ir

més

busques

i

qualitat

Dijous,

a

al

cultural

1 1 acte

una

xerrar

1 1 escriptor

la nostra prehistoria.

A

a

recerca

vintena

1

més

diaposi ti ves

fou

explicacions

seves

les restes prehistoriques

visió

i

1

partir de les 20 hores.

engrescadora

de

vida personal

de

En Bal tasar Porcel vendra a

(Pro fes sor de 1 1 Escala ·" 1 Ramon Llull" 1

generals

la

Biblioteca.

ben

escoltar

les

segur,

converses,

ajudaran

una mica més així

com

mateix,

una

ocasió

relació

servira

la seva

i

ell

per

per

amistosa

a

comprendre

a

la seva obra i

persona,

una

que,

manten ir

cordial

amb

els seus paisans.

En

quant

al

nombre

de la Biblioteca, estam a bar al

carnet de

soci

Per fer-te 1 només

has

1

fotografies

tamany

de

punt d 1 arrinúmero de

carnet

les dades personals.

lectors

l. 000.

dur i

dues donar

D 1 aquesta manera

pots endur-te 1 n a casa llibre, revistes comics, videos ...

El proxim esdeveniment

cultural

a la sala sera la xerrada o

tertúlia

que

ferem amb

1 1 escriptor

BALTASAR

PORCEL,

novel·la

marinera:

sobre ELS

de

casa:

la

se va

ARGONAUTES,

Recorda Biblioteca és el 136066.

que per

el

número

qualsevol

de

la

consulta

28

P L U V I O ME T R I A

CENTRE D'ANDRATX -

1996

Pluges caigudes aquest mes: NOVEMBRE 1996

Dia 5 ..........••.......••.. 0'5 litres Dia 11 .••...•• • .••••.•.•.... 1'- litres Dia 14 ...................... 5'- litres Dia 15 ...•••...••.•.••.••.. 23'- litres Dia 16 ..................... 17'- litres Dia 17 ...................... 4'- litres Dia 18 ....•......•....•..... 1'- litres Total mes de novembre fins ara: 51'5 litres Pel que sembla el mes de novembre acabara sense cap més pluja important Ens

trobam dins

1' anomenat

estiuet

de

Sant Martí

que

tot

i

arribant

tard

es fa notar. (No s'ha de confondre ambles calmes de gener).

Així

dones,

el NOVEMBRE d' aquest

any haura plogut 17 litres menys

que

en el mateix mes de l'any passat (68 '5 litres)

Comparem ara la pluviometria del mes d'OCTUBRE OCTUBRE de 1995 •••..•......... 32'5 litres octubre de 1996 .....••.......... 92'- litres

Enguany,

dones,

en OCTUBRE ha plogut 59' 5 litres més

que

1 'OCTUBRE

de 1995.

P.D.Curiosament,

quan no

estava

previst,

va

ploure

dies de novembre: Dia 29, 2 '- litres; dia 30, 0'5 litres,

els

dos

darrers

OFICIS A ANDRATX per Rafel Ol i ve r ' '

. ·111 '

BARTOMEU BOSCH PALMER, ' '•

Grammatic o

''TOMEU MONJO"

( GUARDA FORESTAL )

P- Des de

quan fereu

de Guarda

Forestal ?

Des

R.de

1942.

Es

de

di a

17

1

de

juny

d abril

de

1942

1

vaig

1

e m vaig examinar,

i

es

di a

rebre es nomenament de Guarda Forestal Es tatal.

P- A quins

llocs

desenvolupareu

la vostra feina ?

R.-

Vaig

mes

de

de

Balears:

fer,

practiques

a

1942

Es

vaig

agafar

Al c ú d ia

cap

a

adormí t

per

Pere ) ,

anava

Alla era es i 12

hi

ses

Jefatura Forestal de

3

es

juliol

barc o

fes tes

des t inat

forestal

fins

un

Ci u tade ll a ,

es

a

(m i g

de a

de

estava tot sol.

anys,

sa

"Distrito

de Baleares" se deia. de

primer,

Sant

Menorca.

tata s Illa, 1

Hi vaig

31

de

estar

gener

de

retiro, total:

es

28

43

d 1 agost

anys

fent

de de

per tates aquestes terres i

7 anys

més

6 en files i

de

1984,

en

"forestal" i

muntanyes,

servicis

militars,

a n 1 es "frente".

1954.

Després

vaig

Mallorca, a fer es d 1 Andratx, Banyalbufar

i

a

a

Provisio-

també Esporles,

temporades.

Sóller Així

R.-

Estellencs,

Puigpunyent.

Dei a,

P- Quina era la vostra tasca?

servicis forestals

Calvia,

nalment feia mossa,

venir

i fins

Vallde-

Fornalutx, a

n 1 es

Sa

vigilancia,

aprofitament

i

des

productes

sa muntanya. En quant a per de i

exemple,

anava

s 1 Evengelica, mentres

feia

de

sa vigilancia, a

sa

quilometres feines

mi llora

garriga endins,

d 1 aprofi tament

30 des

terreny,

vigilava

des

bosc

sa

se

fes sin

i

ben

ses

feines

garriga,

fe tes,

perque

en

des mateix propietari.

Com és

logic,

quant

a

sa

sa

i

neteja

esporgar

hagués a

es

una

pins) ,

en

es

forestals

que

se

pins

i

poc.

Es

Sa

es

meva

propietaris

de

obrers,

podas

s 1 arbrat,

ullastres,

ja que

se

podava que

se

havia es

quant que

diners

de

talar

rebasses

de

mata,

treure ses

pins,

ullastres,

bruc ...

fores

feien

i

es

de ses de

Me 1 n es un

record Diari

s 1 aprofitament,

a

De

ses

pipes

rebasses

de

fum ar,

llenya

es

feia

carbó.

qua

n 1 aquell

temps

de

a

va

Menorca,

reportatge

de

publicar aquestes

tetes

mitjans

havia

hi

R.-

Uf!,

s 1 havien

tots es possibles.

A

d 1 aprofi tar

Menorca,

feia

es trasllat a ses finques

des apoder-

ats en carro

i

si

bicicleta o a

peu.

eren ses carnes. i

quedava tot

estavem a

aixo

ses motos.

bístia;

Lo més

Si

hi

alguns

ses

cases

fins

que

de

no,

en

important

ha vi a

mol ta

dies

fora,

sa

finca;

varen

no

el

Municipi,

tan

en

Municipis. de

sols

Municipi.

Menorca,

de

ses Entre

conec Conec

muntanya

i

més tetes

aquestes

carnes ben bé ho podrien dir.

P-

Quins

problemes

arribar

més

greus

detectareu ?

Una

R.-

de

ses

coses

més

rares que vaig veure va ser un incendi a

Sant

Coll S

Elm,

des 1

concretament

Vent,

Almudaina

(entre des

record com si fos ben ja

que

es

foc

contra es ven vista,

ja

de

Cala

des

Vent.

Es

era

foc

amb

una

tenir

fins

de any,

bosc. va

mes de

mai

cremat

mig

n 1 es especie

molt que

havia

Curiosament, ser

s 1 any

febrer,

i

per

Es

homes.

controlar, cremat

aquest

de

de

calent.

els

poder

ja

Coll

rlaturale~9.

LLevant,

va

for<;;a

a

una

feia més via

quan 1 1 incendi

cas

Tota sa Pineta,

ser

se

un

practicament

d 1 Egos,

de

Fou

cremava

va

Va

me 1 n

1956,

incre'ible,

Sant Elm en 18 hores.

Tot

d 1 Egos

per

i

que

n 1 es

d 1 Andratx).

avui.

extraordinari

a

Cala

Port

Va ser di a 9 d 1 agost

Finalment,

llavors ?

feina

i

finques

vent Quins

i

fenomen estrany de sa

feines a ses garrigues i muntanyes.

P-

Sí,

finques · des

15

ses

i

va aprofitar més fusta.

En

de

a

alzines,

ser

va

nostres

labor va

a

coneixer

hi

sentit,

i

resul tat

(xermar

perque

aquest

aconsellar

finques

baixos,

netedat.

Menorca,

ser

des

R.-

Mallorca

millora,

tractava de conservar ses garrigues, amb

Deveu

pam a pam ?

benefici

vigilava es possibles incendis.

En

P-

sa

mol t mateix

neu,

agost

pes

aquesta

focada.

P- Que en

pensau

dels

terrenys

i medi ambient d 1 Andratx ?

R.-

Pens

que

és sa prevenció des

lo

principal

incendis;

perque

31 que una

lo seu és ben i

de

tapada

que doni

muntanya

verdor,

bellesa a

estigui sana

ben

n es paisatge.

1

És de total interés evitar i

prevenir

es foc descontrolat.

que

aquest

pensar tot

tema

encara

aixo

més

ha

tendrien

hi

de

Que

En aquest camp, P- Com veis l augment especulatiu sobre els terrenys ?

Aixo

naturalesa.

No

premi nacional de

és

espenyar

esta

bé.

sa

Si

fan

rat

amb

els

s 1 Escola n 1 es

dirigir ses

negatiu aquestes gran "moles adosades

i

que

embruten

aquestes

aglomeramai

urbanitzacions,

ni

cions

Mai

Va

ser

hotels,

la

primer "Legion

etc.

Si

no

alumnes

i

mestres

s 1 Indioteria,

de

feines

mol t

de

amb

Jo

vaig

els

menuts.

i

emotiu

interessant

per mi.

a

vorera de mar aquesta murada d 1 apartaments,

de

Castell de Bellver.

És mol t

es paisatge.

"cari-

tenc un

RTVE

Graduada

a

cases"

agafin

ses

Verde", 1 1 any 1980, per haver col·labo-

xalets, haurien d 1 estar més separats.

de

per

comenc;:ar

nyo" a sa naturalesa.

1

R.-

evidentment,

i,

escales primaries.

que

que,

P-

Podeu

contar

alguna

feta

curiosa ?

a partir de ses platges o sa costa, cap

compaginin

endins,

terra

a

es terrenys amb sa construcció.

de

P- Per quí feieu feina ?

R.-

a

d 1 Estat,

Per

n 1 es

Ministeri d 1 Agricultura.

record

que

Festa

de

s 1 Arbre,

un

"Lo

Costa i

Llobera,

unpi

n es

pati

s 1 Lndioteria.

Més

com

Estaveu ben pagat ?

Me 1 n

recitar

va ~-

a

R.-

a

declarar es

Mundial.

R.una i

Tenia

un

gratificació

entre ses

dues Sa

recompensat.

fix,

sou per

més

servicis,

coses

estava

ben

me va

plac;:a

era

de categoria.

que

Creis

P-

la

Humanitat

té consciencia ecologica ?

Bé,

R.-

pero

a

tampoc el

que

hi

diferents és

tothom,

s 1 hauria

ha

gent

que

sí,

nivells.

Pero,

per

tant,

lo

d 1 aconseguir

és

1

Dia

Pi

de

nin

Formentor",

per

haver

de

tard,

la

dia

de

de

Festa

dia va de

plantat

s 1 Escola

aquest sa

.es

de

ONU

s 1 Arbre Forestal

32 .

-------LA

BALENGUERA

Joan Alcover i Maspons nasqué a Ciutat de Mallorca 1' any 1854 i l'any 1926.

Va ser misser, polític i escriptor.

Els primers anys escri vi a en castella, segle XX, ho va ja sempre en catala,

La Relíquia,

i

pero en torn al

a Mallorca,

de recuperació i normali tzació de la nostra de la Serra,

hi morí

i

comengament del

participa en les tasques

llengua. Obres seves són:

la que més exi t

tingué,

La Balenguera,

Can~o~

escrita

al 1909.

Més aquest poema fou musicat per Amadeu Vives.

El mes d'octubre passat, el Consell Insular el declara Himne de Mallorca.

LA BALENGUERA MISTERIOSA, COMUNA ARANYA D'ART SUBTIL, BUIDA QUE BUIDA SA FILOSA, DE NOSTRA VIDA TREU LO FIL. COM UNA PARCA BÉ CAVILA TEIXINT LA TELA PER DEMA. LA BALENGUERA FILA, FILA, LA BALENGUERA FILARA. GIRANT L 'ULLADA CAP ENRERA GUAITA LES OMBRES DEL 'A VIOR, I DE LA NOVA PRIMAVERA SAP ON S'AMAGA LA LLAVOR. SAP QUE LA SOCA MÉS S'ENFILA COM MÉS ENDINS POT ARRELAR. LA BALENGUERA FILA, FILA, LA BALENGUERA FILARA. QUAN LA PARELLA VE DE NOCES, JA VEU I COMPTA SOS MINYONS; VEU COM DA VALLEN A LES FOSSES ELS QUE ARA VIUEN D'IL.LUSIONS, ELS QUE A LA PLAC:A DE LA VILA SURTEN A RIURE I A CANTAR. LA BALENGUERA FILA, FILA , LA BALENGUERA FILARA.

BELLUGANT L'ASPI, EL FIL CAPDELLA, I DE LA PATRIA LA VISIÓ FA BATEGAR SON COR DE VELLA SOTA LA SARJA DEL GIPÓ.

DINS LA PROFUNDA NIT TRANQUILA DESTRIA L'AUBA QUE VINDRA. LA BALENGUERA FILA, FILA, LA BALENGUERA FILARA.

DE TRADICIONS I D'ESPERANCES TIX LA SENYERA PEL JOVENT COM QUI FA UN VEL DE NOVIANCES AMB CABELLERES D'OR I ARGENT . DE LA INFANTESA QUI S'ENFILA, DE LA VELLURA QUI SE'N V A. LA BALENGUERA FILA, FILA, LA BALENGUERA FILARA..

Joan Alcover

EN LA PRESENTACIÓ DE L'OBRA CULTURAL BALEAR A CALVIA-ANDRATX (25 d 1 0ctubre de 1996) Al

món

persones:

hi

ha

les

dues

que

món hi ha dues

castes

de

creuen · que

al

castes

de persones,

i les altres.

Com que diré

jo so e

que al

món hi

de

persones:

les

paraules

i

les

són

que

que

i

primer grup,

ha

les

creuen

vuits

valor a

del

dues

castes

que

creuen

acaben

en

que

nmous,

en

-tat,

aquests i

mots

que

tenir en compte és

l 1 únic el valor filla

en canvi.

que

se ns Cree que pertanyem per

tots

al

els que

primer

nosaltres

som

grup,

els

aquí perque

conceptes

de

cada

casa

1

any,

pel

Febrer,

d ametler ...

vestida

1

i una germana que cada dia és insultada menyspreuada,

escupida,

violada

i prostituJ:da.

indentitat, personalitat, nacionalitat lleial tat, les

nostres

guien els els

són

el

el

veles,

rumb

metalls no~tres

vent els

de

amb

que

l

estels

nostra

els

quals

Insultada

infla que vida, for jam

que viuen aquí i el tots

se u

aquells

aquells

tots

es neguen a

idioma,

tenim el

somnis.

per

menyspreuada

de

coratge

entendre

nasal tres elemental

per

que de

no

parlar

sempre en catala, amb tata naturalitat, Al

món

persones: el

que

estimam

hi

ha

les

que

esperen tant

dues

castes

estimen

REBRE, més

i

com

de

segons els

més

que podem

DONAR a la persona aimada.

Per

nosaltres,

és alhora mare que

i

la

calids de mar

a

amb

els

ens seus

els

protegeix bragas

de

terra

una

d 1 elecció,

assumint

d 1 entrada

la

seva capacitat d 1 aprendre i la voluntat

una

seus

per viure.

amant

seus bragas

l 1 estiu,

que ens alimenta amb saborosos,

nostra

els

cia i cortesia dels nostres conciutadan

d 1 integrar-se al país que han escolli t

amant,

ens envol ta amb

i retre així homenatge a la intel·ligen-

mare frui ts

del

fred

roca,

una

Escupida aquells arreu

que d 1 una

i

embrutada

tiren plastics terra

que

no

per i

tots

llaunes estimen,

perque no la coneixen prou.

Violada

per

construccions

fetes

4

·de

qualsevol

que

abans

manera,

d

per

eposar

el

promotors primer

ni la donam a conéixer.

maó

Aixo és el

fan arrabassar des del pi més esponerós

A

fins

"Al lo

a

la

darrera

llentrisca,

per

entaforen

un

desconsiderats

que

garaix

bloquets

al

fet

amb

e os ta t

d una 1

color de pa fa

cent

pero

que

que

tant

barraqueta

an tiga,

la

nostra

aixecar

en

ella

que

tenia

va

al

tan sols

com

férem

en

sinó de

per

arriba

aquells

fora

tret

donar casa

tot

el

no-

amb

un

més

airós,

una al tra

seus, en

que

d' emigrar, uns

pinxos

li

hagin

quan

profi t

la cala més

a

a

i

urbanitzat

amagada

i

el

puig cap

aixecaran

el

vol

terra

un

nigul

com

de

llagosts.

sabem

estimar-la

prou

ni

fer-

la estimar gens. Perque no la coneixem

Butler

s 1 endugué",

anys,

de

cultura si

a ens

creim estimar

als

que

fracassam

i

encetar

el

en

ha

i

fer

encar

davallat

el percentatge de gent que coneix nostra

llengua,

haura

valgut

la

pena provar-ho.

Com féu Nicolau de Quint a d'Alger,

esforgarem

ens

1' illot

fins

molt

més enlla dels nos tres recursos ... pero, per

ventura

explicar que

va

hauríem

comengar

Nicolau

de

per

conciutadans

nos tres

als fer

de

Quint

1' any

1528, perque al món hi ha dues castes de per

pobles:

els

1 autoodi, 1

acomplexats, com

rosegats

nosaltres

fins

ara mateix, i els pobles que se coneixen i per aixo mateix s' estimen,

I tot aixo passa perque nasal tres no

la

aixo

els

havien

que,

i

temps

guany

fins

cinc

mil·leni,

mantenir

mol ts de nos al tres

com

proper més

i

viuen,

instintiu

que

per

terra

sentit

un

Rhett

assolim

a

grapat de dolars o de mares, ni

si

d 1 aquí

per

a

ven

ignorant,

venuda

primer

el

pages

de la proporció i la mesura.

res

com

encanten les causes perdudes,

urali ta

un

Prosti tu1da,

que

i

torrat,

anys

nasal tres,

que 1 1 OCB vol canviar.

es respec-

men i es fan respectar.

Com nosaltres a partir d'ara mateix.

Amics: entre tots ho farem tot.

Pere Morey i Servera

35

FEDERACION ORNITOLOGICA BALEAR.

És

LA

SEGONA VEGADA

GOVERN BALEAR Conselleria d'Agricultura, Comer~ i lndústria

AJUNTAMENT D'ANDRATX

QUE ES CEifBRA

PATROCINA

CONCURSO YEXPOSICION: "CASTILLO DE SON MAS" ANDRATX (MALLORCA)

A MALLORCA

PRE-INSCRIPCIONES: HASTA EL 20 DE NOVIEMBRE DE 1996 RECEPCION EJEMPLARES: DIAS 27 Y28 DE NOVIEMBRE (PENINSULA) DIA 29 DE NOVIEMBRE (BALEARES)

EL

ENJUICIAMIENTO: DIAS 30 DE NOVIEMBRE Y 1 DE DICIEMBRE EXPOSICION AL PUBLICO: DEL 1AL 8 DE DICIEMBRE

CAMPIONAT

/

ENTREGA DE PREMIOS: SABADO 7 DE DICIEMBRE DE 1996 ¡.

LAS 21,00 Hs. EN UNA CENA DE COMPAÑERISMO. /

D'ESPANYA

RECOGIDA DE EJEMPLARES: DIA 8 DE DICIEMBRE DE 1996 COLABORAN

~

PARTICIPAN

F.O. C. C. E.

~oN•d o~ 1 O Nido Industrial, S.A.

Un esdeveniment Mas,

important ha

tingut

lloc

a

el XXXIX CAMPIONAT D'ESPANYA D'ORNITOLOGIA.

que tingué lloc a Sa Llonja de Ciutat.

Andratx, L'altre

al cop

Castell de fou

Son

l'any 1974,

36

Aquest Campionat ha estat organitzat per la Federació Balear d'Ornitologia, President D. Miquel M0ra Ramis.

El Campionat comen-; a els di es 27, 28 i

29

( recepció

dels

d 1 agost, exemplars,

3.000 canaris ha estat participants,

Almeria,

i

s 1 ha i

concretat

del

1 al 8

de

quasi

de

pób Ji~ .

la Geografía espanyola: Valencia,

."'e a l i. t zar-se pel mes

de n o·. _:~·:> I'e

desembre, exposició al Prop de

~

Madrid,

Catalunya,

i

Toledo, de

les 6

Caceres,

provinents Segóvia,

agrupacions

Zamora,

orni tologiques

tota

Mórcia, que

hi

ha a Mallorca, 4 a Ciutat, una a Santa Maria del Camí i 1 1 altra a Andratx.

El Concurs

estava

ediverses

seccions:

Cant,

Color,

Postura,

Híbrids,

Exotics, Psitacids.

La nombrosa concurrencia ha fet que es classificassin fins a

70 varietats,

concedint-se 7o medalles d 1 or, 70 de plata i 70 de broze ..

Els de l 1 Agrupació d 1 Andratx han obtingut diverses medalles d 1 or.

37

Queridos señores/as:

Debido a la aceptación y amplia difusión de su revista informativa, les remitimos este escrito comentándoles cómo un grupo de vecinos del ·municipio de Andratx estamos intentando reactivar las emisiones de la televisión local, solicitandoles la inserción en su publicación.

Grupo de Televisión de Andratx.

TV. ANDRATX.

Queremos agradecer, lo primero de todo, la colaboración de los más de 500 vecinos de Andratx que han aportado su firma apoyando el proyecto . Con el presenté escrito queremos detallar los objetivos que perseguimos, demostrando que lo único que nos mueve es conseguir una televisión acorde con el municipio.

Buscamos un medio de comunicación libre, abierto a la participación ciudadana, tanto personal como institucional, con un planteamiento democrático donde prime la libertad de expresión y exento de ideologías políticas. Promoviendo la actividad cultural y el entretenimiento como base de actuación, y sin ánimo de lucro alguno.

Deseamos crear una emisora local que vaya más alla de lo meramente político, no como viene ocurriendo últimamente con las publicaciones municipales, que adolecen de un extremismo que pone en evidencia la veracidad de sus contenidos. _ Nuestras entrevistas con la concejala de cultura nos han dejado un amargo sabor de boca, demostrando por su parte un miedo a no controlar un medio de comunicación. Parece evidente que temen a que libremente se difunda la verdad, lo que realmente ocurre en el municipio, aunque nuestros planteamientos se alejen completamente de aspectos políticos, pretendiendo evitar la apliación de criterios subjetivos y personales a las informaciones emitidas. Por ello pretendían imponer una directiva a la fuerza, como ha ocurrido con las agrupaciones y asociaciones relacionadas con el ayuntamiento, cosa que se escapa completamente de los fundamentos de un país democrático como es el nuestro, y son contrarias a la libertad de expresión.

Lo que parece evidente es que la promesa por parte de la concejalia pertinente, de que en el año entrante se destinará una partida presupuestaria a la emisora, debe hacerse realidad.

Contamos con el apoyo de un número importante de personas que están hartas de tanta hipocresía .y manipulación. Debemos aclamar que el dinero del pueblo no se invierta en publicidad partidista, ya que los únicos beneficiados son los partidos gobernantes.

Para finalizar, nos ponemos a su disposición tanto por carta como personalmente, y esperamos que este escrito, enviado a todos los medios de publicación locales, no sufra mella en su contenido. Gracias.

Agrupación Pro-TV Andratx.

Apartado de correos 112

07150 Andratx

Luis Jofre Palma // Luis Migtiel Felipe Morales · Luis Jofre Palma, D.N.I. 43.109703

Luis MiguerFelipe Morales D.NJ 43.092.994

38

PAGINA LITERARIA per Rafe! Oliver Grammatico Tenim avui

el relat de Jaume Joan Bauga,

obtenir un premi

de

literatura infantil

Municipal de la Vila.

J. V.

Foix,

sobre el Port d Andratx,

Mallorca de di versos autors, 1 any 1967.

su

"Imagina escrivint",

perro", a

que

publicat a

recull

Bal tasar Porcel

de

sobre Destino

També podem llegir un al tre poema de 1: autor d 1 aquesta

secció,

Per tancar la pagina d 1 avui,

més venuts a Mallorca darrerament,

i

a

textos

de

Edicions

sobre le nostre entorn.

que va fer

un

va

la Biblioteca

En 1 1 apartat de poesia comptam amb un bell poema 1

1

"Pedro y

una tria dels

llibres

el Vocabulari de Barbarismes del

catala

de Mallorca, per a intentar xerrar i escriure una miqueta millor cada dia.

"PEDRO Y SU PERRO" Pedro

era

harbre

solitario

dijo al perro que hoy tendrían que dormir

por

afuera, porque se había olvidado las llaves

los alrededores del torrente. Allí fue dende

en la cafetería. El perro se fue corriendo,

encontró a

y al cabo de quince mirrutos regresó con Pedro

tm

y de pocos amigos.

Solía

tm perro,

JTJ..W

vagabtmdear

lo acogió yse lo llevó

a su casa.

y éste se dio cuenta que con él traía las

Pedro le enseñó

rruchas

cosas

y

el

llaves. Al día siguiente,

Pedro al ver que

perro aprendía l1'll.W rápido: le enseñó a sentarse

el perro entendía todo lo que él decía, quiso

a •dar la pata y -a hacer rrucha.S otras cosas.

enseñarlo a ir a CQ!lPrar pan. al perro una cesta y le puso

Una noche,

por una casa

Pedro y su perro pasaron

dcndes

Al llegar a su casa, perro y le dijo: tm

poco de

hacían

una

hoguera.

Pedro se dirigió al

qué bien estaríarros con

leña para encender

fuego.

El

perro salió a la calle, y se fue a la casa

dende hacían la hoguera.

El · perro

fue

y

tm

!?edro le dio dentro dinero,

papel con lo que quería y le dijo al

perro que fuera. a .

a Rosa,

~rar

y que le diera

la dueña de la tienda,

la cesta.

Y así lo hizo. Pedro, a partir de aquel día, ya no se preocupó más

si

tm

en pensar qué haría

día se pcnía enfe:nro y no podía ir

y . a~.

cogió

tm

trozo de leña y se la llevó a Pedro.

Pedro se puso JTR.W contento,

pero

no supo

Desde

que

Pedro

encontró

y, sobretodo, haCiéndole carpañía. día,

Pedro

perro,

éste se lo supo agradecer ayudándolo en todo

de dcnde la había sacado. otro

al

se

dejó

las llaves en una cafetería.

olvidadas

Al llegar a

su casa, se dio cuenta que no. .lleval:lq las llaves y ya se había hecho de noche.

Y le

Jame Jan Bax;8.

39

EL PORT D'ANDRATX, L'ESBÓS SENSE RETOC Amb focs furtius per vila i port omplo l'esguard de l'ampla imatge; per a tots dos, i sense oratge, la mar espiga sement d'or.

El so, frondós ,_ no és 1' intrús que juga amb l'ombra; ni la lluna no és l'atzar en clar de duna: caven estels vetustes nuus.

Tot és extrem i tot submís: l'arbre exclusiu, la carn i el muscle, i el crit cremós, en un crepuscle de fonolllar en dia indivís.

Pero la sal refusa el joc, i la color el vidre i la sorra; si en els teus ulls l'hora s'esborra, ja la meva art no vol retoc.

No hi ha negrors en el meu son quan, brag brogent, faig una milla; tu i jo morim d'enuor de l'Illa i en la selva d'aigües llevo el pont.

J.V.FOIX

ES SALUET Enrera el broll iniciatic als cims de tramuntana i bambol cap a l'eixida, gratant alqueries, rafals, i les venes de la vila.

L'eixerit granot canta l'himne amb la serp desfilant d'amagatotis pel verge viarany inabordable, curull de natura folla.

Arriba als aiguamolls portuaris, xapant la vall d'Andratx des de Son Xina a Son Orlandis, el menut canal venecia

amb llaüts com mitges llunes i bots empardalats.

Darrer reducte pintoresc, perint a la gran bassa tacada per mil cases oscil·lants i rodejat de monstres de ciment.

Rafel Oliver Grammatico

LLIBRES EN CATALA MÉS VENUTS A MALLORCA (Novembre) (Sense ordre de venda) - Per que has vingut

Rafel Crespí

Guadalajara

Quim Monzó

El rei de la selva

Gabriel Galmés

El geperut de Notre Dame

Walt Disney

Torrent de Pareis

Diversos autors

Afirma Pereira

Antonio Tabucchi

Dones i deesses

Carlos Garrido

Boira

Joan Ballester

Josep Pla. Biografía del solitari

Cristina Badosa

Atles de les Illes Balears

Diversos autors

VOCABULARI DE BARBARISMES DEL CATALA DE MALLORCA BARBARISME

FORMA CORRECTA

Carinyo

Afecte, estimació

Carpinteria

Fusteria

Carrera

Correguda

Carret/Carrete

Rodet

Carretilla

Carretó

Cartelera

Cartel lera

Cartílago

Cartílag

Cartuixa

Cartoixa

Cartutxo

Cartutx

Cascara

Closca, clovella Una abragada: Rafel Oliver Grammatico

CREU ROJA A ANDRATX EN l. 997 CREU ROJA DE ANDRATX CUJIPLIRA CINCO AÑOS

.

Moner y Enseñat quieren un servicio d~ 24 horas

elegido

y, a la vez, instalar tm.a emisora de base para

caro presidente de Cruz Roja de Andratx.

estar en cootacto peimanentemente ·con el CK:

Hasta el

de Cruz Roja de Baleares. Por otra parte, Cruz

En l. 992, -.G abriel Enseñat era

rocmento

sigue al

institución hunanitaria, ilusión que

antes

frente

incluso

ganas

y

de

socios,

caro

y,

al

trabajar Grn.cias

Magrúfico

Aytm.taniento

de Cruz Roja, apoyando todas ofreciendo

el M.micipio

cueta

estas

con

tm

cuenta con tm equipo

crnpuesto por tm.a Ibctora, tm.a

Psicóloga,

Margarita Rosselló,

Josefina García,

Auxiliar

tm.a

Clínico, fulores C~lián, y numerosos voltmtarios,

coordinados por

la

Asistenta

Social,

M:>ntse

sus carpañas

de drogadicción y alcoholemia, adem3s de informa-

subvenciones

a

tarbién

Meneses, de asistencia y atención a los probl€!TES

irrportantes

arruales, que, gracias

Roja de Andratx

lado

de Andratx, que sierrpre ha estado al

y

a

sirrpatizantes

voltmtarios,

no,

la

más

con

por el bien de tm M.micipio. los

de

donaciooes, servicio

ción sobre el

SIDA,

entre otros probl€!TES

de

salud.

de

El equipo pasa

consulta

en

el

Centro

arb.ili:n!ia, velando por todos los andritxoles

de Salud de Andratx y

las doce horas del día.

todos los andri txoles. Este proyecto está subven-

Tanto el

presidente

Roja, ' Gabriel

local

caro

Enseñat,

Cruz

de

la

propia

ciooado

íntegramente por el

afortunadanente el de

está a

M.micipio

los piooeros

disposición de

Ayuntamiento,

que

Andratx

fue

de

en pooer

este

proyecto

Alcaldesa, Margarita M:>ner, quieren coosegui.r

uno

que

en rrarcha, el cual está dando l'l1LW buenos resulta-

el voltmtariado

cubra

UVSE

de

las

24 horas del día ·cori la arbulancia disponible para

hacer

caulquier

Dentro de l'l1LW poco, estudio

entre

trn.slado

se va a

Aytm.tamiento

de Cruz Roja, en el

cual

la posibilidad de que se

vehículo de urgencias,

urgente. arpezar

y

tm

Delegación

entrará . tarbién subvencicne otro

por

Parte

de

las

arcas 1Tlll1icipales y algtma entidad bancaria, adaiás de la ubicacién de los voltmtarios en tm l<+al en el cual p.tedan tener lugar de

descanso en

adanás

0~

ofrecer J..a

las

guardias

sala de coordinacién, fonnacién

cl:ig:la

noche,

de

al

y

poder

persooa1

dos.

Todos

los

Roja queraros

que hacaros

día a

dar las gracias y

Felices Fiestas y

día

Cruz

desear unas

próspero año 1. ~ a

todos

los andritxoles.

En estoo días de felicidad lo único que desearos es que se acabe el hani:lre, las guerras Y que todos jtmtoo

poctaros sooreir al ITI..Il'Xb.

Bcn Nadal i ltbl ts d •arws UHXlD WflÉRHI!Z

42 SOLUCIONS Paraules

Creuades;

ENDEVINALLES: a) Abelles b) L'aigua

...............................................................................

CAI'DIRIA

SNACK- BAR

RESif AUR AN"T E

tluíjote ·t t.ea Dinn:im

WIP DE _IAI - IAllOICA

especial idld ''Parrilla". "~··il ! ..

:-.-: GALICIA ... ............. ---------'

11.1C,Ali.A8 lit

MAIISCOI

f " " - ' ' A lA e.AI&IeA

...................

lAPAS VAllADAS

[

lE.ft.:ule.rio iTloreno (bemp~r~ • • • ·· : .• . .•

« · • . .• •.. • . .•.. .-.: .• . • •. • . • • . ·'

PI~

Y

'

~

\ENT A CAR "t¡ ••,..... 7

'•"-172···

ASESORiA

FISCAL

••

D~RACIQR

ESTOCO - VKRECi~O

1./ huu . • - hl. lGS4\2

liDl!tl (llllerca) ..,_o*XJ Son Mal. 21 • 71!10 Aróob . TeWono 10 57

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

43

CLUB D'ESCACS ANDRATX tenim els resultats

Aquí

dels nostres

Martín, arrb 3 punts de les 4

jomades,

arrb

i

jugadors a la mei tat del Carpi<YJat de Mallorca

una irrmillorable posició per aconseguir 1' ascens

individual,

i

que

s'esta fent

en

el

Col:legi

encara llui tar pel primer

:;_:¡_oc.

arr1b 2 punts, estan en Jaurne Prohens

"Es Vinyet", cada dissabte.

CA1HDllA l'liflíl'lM'n':

a'.'all

f,íés

i

Antonio

Gavilanes, a la zooa mitjana de la taula.

N' Alfooso M:>reno té

3' 5

punts

de

4

1 '5 punts en Sergio Rodríguez,

1

anb

.Arrb

punt,

possibles, i esta entre els primers de Mallorca.

Bart.aneu Fernández, · Fernando Vesga, Maria Cristina

A la cinquena jornada juga arb

Vesga i arb O punts

encara n'Esteban Martínez

i

Tots

internacirnal,

el

Garundí,

Antoni

i

mestre esperan

en Bernat Bosch.

aquests

jugadors és

que pugui obtenir un bon resultat. En 1\breno

el primer eq:> que juguen un catpiooat d' aquestes

esta jugant can els millors

caraterístiques.

escaquistes

de

1' Illa i té una bona qx>rb..lnitat a

ca-seva

d' aconseguir

primers

llocs.

una

classificació

Per altrn

1' 5 punts de

part,

les 4

als

N' Angel

partides

té

Oliver

disputades

i

ha.ur8. de seguir lluitant per evitar el descens.

CA1HDllA

~

B:

En Joan Oliver,

amb

Xavier

Prohens

CCtllJta

2' 5

punts

d' aconseguir el Carrpiooat.

la m8x:irra categoria.

En

Fausto Puerto, arrb 2 punts ho té més CCtllJlicat i en Pedro j: Oliver que no s 'ha presentat a rec~

té un punt,

dues rondes,

pero

per evitar el descens.

CA1HDllA

Tenim el nostre nou

Esperan

Vicente

la

i

tarbé

part

baixa

Sergio -Martínez amb

els

jugadors

d' aquests

puguin

acabar

resultats

finals

en tendreu noticia en el prcper rúrero de

la

Revista.

Han de dir tarbé que, de rocment, el torneig

és tot un

vist jugador,

que

bé el Carpiooat i

oot,

sobretot a

~A:

A

punts,

1 punt, i Pedro Cruells amb O punts.

ha.ur8. de

a la segona part del catpionat

3

de la taula: Antoni J. Ordinas, Pep T. Bornún,

de 4 partides i es traba a una cCm::rla posició,

q:>tant per pujar a

seus

té rroltes q:>cions de pujar a Primera,

Lluís Bosch, Feo. Vesga i En

els

nm.

anb 225 jugadors i arrb un nivell,

Preferent,

dels

millors

¡SORT A 'IDIS!

Rafel Oliver Gtautatioo

que s'han

E;Sports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

44

NOTICIAS DEL CLUB BALONCESTO ANDRAITX .

.,,,.

Resultados del mes de octubre/noviembre:

1ª AUTONOMICA:

Senior Femenino:

Junior:

Cadetes:

Infantiles:

Andrai tx .

81

Llucmajor

88

Perlas

81

Andraitx

80

Andra!Ltx

.95

Esporlas

103

Hispania

84

Andraitx

79

Andraitx

88

Santa Maria

75

Son Carrió

65

Andraitx

54

Andraitx

77

Felanitx

82

Sta.Mónica "A" 51

Andraitx

53

Andraitx

Santanyí

70

Perlas Manacor 41

Andraitx

26

Andraitx

59

Campos

43

J.Capó

34

Andraitx

37

Andraitx

41

Soledad

37

Andraitx

65

Molinar

35

Calvia

75

Andraitx

71

Andraitx

94

Son Oliva

97

Llucmajor

78

Andraitx

86

Andraitx

98

R.Llull

83

Andraitx

39

Molinar

43

Sta.Maria

48

Andraitx

26

Andraitx

32

Santanyí

51

Soledad

35

Andraitx

26

Andraitx

60

Avante

50

Muro

52

Andraitx

59

Andraitx

72

S.José "B"

69

Son Oliva

57

Andraitx

67

Andraitx

83

S.Agustín B

64

Andraitx

42

Perlas

62

Sa Pobla

70

Andraitx

40

58

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

Minis:

Alcúdia

26

Andraitx

...: 4

Andraitx

29

S.José B

13

Iraca C

11

Andraitx

30

Aridraitx

18

S.Agustín A

21

35

Son Oliva

26

;

'

Andraitx

45

Comentario: Los mayores no han empezado bien la temporada en cuanto a A pesar de ser éstos muy ajustados, les falta rematar al Stefan Orizaola no ha podido seguir al

frente

final.

del equipo,

resultados.

El

entrenador,

por lo que ha sido

sustiuído por Guillermo Covas. El equipo no juega mal, pero la falta

de acierto

en momentos clave es determinante. Ocupan ia penúltima posición.

Las senior sí han comenzado su liga de

forma

espléndida,

ocupando

la

5ª posición, con 4 victorias y dos derrotas, teniendo en cuenta que han jugado contra rivales que ocupan la parte alta de la clasificación.

Aceptable comienzo de los

junior,

con sólo dos derrotas por la

y venciendo con cierta holgura en los otros tres partidos.

mínima

Ocupan la. tercera

posición de su grupo.

Los cadetes, la victoria,

después

cuatro

derrotas

consecutivas,

lo que les debe dar moral para los próximos

la 12ª posición.

Los infantiles jornadas,

de

se

mantuvieron

imbatidos

para ser ampliamente derrotados

en dls

han . conseguido partidos.

Ocupan

primeras

cuatro

durante

las

dos

últimos

partidos.

Eso

sí, frente a dos de los aspirantes a ocupar las primeras posiciones. ·De todas formas, hay mucha mejoría del año pasado al actual,

aunque todavía les queda

mucho por aprender. Ocupan la 5ª posición.

Los minis son cuartos y sólo han perdido dos partidos por venciendo tranquilamente en los otros

tres

partidos.

Pueden

la

mínima,

conseguir

una

buena clasificación en vistas a la segunda fase.

Los Benjamines ya han jugado dos partidos y,

por lo visto,

son una gran

esperanza para el futuro del Club Baloncesto Andraitx.

C.B.A. P.D. Ayuda al Club adquiriendo papeletas del sorteo de Navidad, en diferentes comercios del pueblo.

que

encontrará

46

esgorts - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports FUTBOL: Hacíarros

en

TRAS UN RAYO DE LUZ, APARECEN DE NUEVO LAS TI NIEBLAS número

últilro

nuestro

tm

vaticinio y decíarros que, en caso de cumplirse, lUJÚil.O<"'..,o

tm

horizonte

la ITErCha de

podía

nuestro

aparecer

ante

Canenzó

equipo.

con

de

cada dos

j ugadas

que

llevan

ITErCharro

de

fallar más,

pero

uno que vive de milagn::>s no puede fallar

caro

gol, tm equipo potente puede

lo hacen nuestros

jugadores,

puede

que

sea

buenos augurios, derrotando al Alayor y cosechan

rmla suerte, de ésta depende rrucho el

do la primera victoria a

el

pero se debe rrucho a yerros o a no saber estar

barro

en el sitio. Esto es lo que tendrían que corregir

volvió a la realidad con el errpa.te frente

nuestros jugadores. Lo demás lo hacen de maravilla

pero una aciaga de agua y

Esporlas, na:;

danicilio ante

fútbol,

al Cardessar, y luego ya dos nuevas derrotas, Nos consta que la directiva parece claras ambas, en Santa Eulalia y · en Campos. en su sitio, Ccn ello, el

equipo se ha colocado

no

creemos

que

estar

tane decisiones

de drásticas, a pesar de que los rurores se vengan

nuevo en

fase

baja

dela

clasificación,

Y sucediendo. Haceros tm llamamiento a la serenidad,

lo que es peor, enpieza a reinar el pesimiSITD. no dudando que , conservándose ésta y corrigiendo La nota negra la dio una pancarta en Sa Plana

yerros los jugadores, quizás venga otra bonanza. el últilro daningo. de

la desilusión

Puede de

ser

los

el

comienzo

aficionados,

que Pero las dificultades no parecen acabarse

en rreyoría viven sólo tienen en cuenta el

y

no

ilusionado

de

los resultados

trabajo

mmca a

nuestra

directiva.

siruación

La

de

nuestro equipo de III está echando por tierra

directivo, entrenador y jugadores. el trabajo que La realidad

el

nuestro.

es

que nuestro

Han pasado

l os

:fútbol

tienpos

de

es l as

vacas gordas Y hay que hacer tm equipo que rruestre la realidad de las posibilidades que el

Club puede y

tiene,

las bases

dicha formación

debería racer'

y ello se repite años tras año. Ccn rreyor motivo este año , tras intentar evitar fallos anteriores, l a disolución del equipo al

fina de

tenporada

es inevitable.

con

que se rige el !TEiltenimiento de nuestra planti-

El ITEiltenimiento de dicho equipo ha sido cada año que loes jugadores que terminan su

lla no da para más Y hay que apechugar con

fase

lo que hay. F. Cercos viene realizando buaa

cada año se da el miSITD caso'

trabajo' ya que no puede silenciarse' resultactos

de la verdad estos dan la espalda a los rectores

aparte'

del Club. Al principio hay buenas

que

el

:fútbol que practica nuestra

plantilla es encomiable' realiza buen juego y crea peligro, se cierra bien y no puede

juvenil tengan equipo para

jugar'

que a

pero

la hora

intenciones'

pero éstas se desvanecen ll1lW prcnto'

por uno

u otro motivo que no viene al caso justificar· criticarse

su

entrega

física

y

capacidad La , única que queda en

realizadora de hacer kms. scbre el terreno.

La

asignatura

pmdiente

la consecuencia final

sigue

es

siendo

ante el meta enemigo,

entredicho sienpre

la directiva que tiene que apechugar con

un carpraniso adquirido nucho dinero. He

sido

que al

final

cuesta

siarpre tm defensor de

o sea el gol. Un equipo caro el nuestro no

este equipo, pero para mí

puede

haciendo.

que decir basta. El jugacbr que no pueda seguir

una

al primer equipo que se busque plaza en alguno

fallar

Tarrbién tiene

tanto caro lo viene que

cristalizar al

mena:;

la directiva

tiene

.esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports de los equipos que pululan por la Cararca.

Pero vamo a

terminar

la

47

crénica

con

lo bueno y positivo que tiene ruestro :fúfuol.

También el

equipo

jwenil

ha

vuelto

a las andadas. Tras un b ·<m inicio que hacía

cadete y

siguiendo con

los infantiies, alevines, benjéJT1i.nes y

fúfuol

fonrativo, sí que saben estar en buen rocmento

actual

y respetancb los colores del Club que defienden.

carpetición es de tercera posición por catego-

Ahl, cada uno en su canpetición, están curplien-

rías, el equipo ha entrado en fase descendente

do y sen la alegría de los verdaderos aficiona-

ascenso,

y

de conseguir el

equipo

anhelado

abrigar

esperanzas

A partir del

no debArros olvidar que

se va colocancb

en la

parte

la

intermedia

un llarramiento a

que no lleva a ninguna parte.

Su fútbol, sus ganas,

dos. Vaya para todos nuestra loanza y haríarros

su garra se

apaciguando paulati.nanente y vuelve a

va

todos

año ha otorgado al

los

equipo

fallos

maduraran

emerger

que

cada

la condición de

Llegadas un paréntesis:

estas

fechas,

intentemos

hay

mejorar

que

lo

hacer malo

y perduraros en lo bueno eternamente.

M:>LTS D' ANYS

poca deportividad y rulo interés formativo.

\\

siguieran y

caro hasta ahora.

las pocas ganas, la rrarrullería, la agresividad corporal, o sea,

que

PLENA''

LLUNA

•

Fl FA .

.,

...

48

Records d'ahir... ... que es fao presents Avui en dia són poques les vegades que tenim l'ocasió de seure en una cadira cordada de bova i restar graponejant el cordat : Que se'n deu haver fet de les feneres cordadores que passaven l'horabaixa agotzonades fent comen¡;:os i acabats?

Només en queden esquenes corbes, mans deformarles i plenes de call, per ventura, al sótil, qualque feix de bova ja ennegrida , plena de floridura i potser cadires a mig cordar ...

També queden els fills d'aquest ofici del qual guarden tants bons records d'infantesa; qui sap si un dia posaran peus i mans als barrerons d'una cadira . O és queja ho han fet?

Qui ho bauria dit que Mossen Joan Perelló i Sansó ens ho manas tan amagat