N'Alí març-abril 1997 (108)

LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT ANY

XI

no, 108

07150 ANDRATX

MARC

-

ABRIL

1997

2

CRÓNICA DELS NOSTRES FEBRER - MAR<.;

1997

BAPTISMES Alberto Díaz García Miguel Ferrer Pórtoles Pau1a Saavedra Navas

MATRIMONIS Miquel Martorell Mas

amb

Luís Ribot Muñoz

amb

Bartomeu Barceló Alemany

amb

María Esther Garzón Barquero Rosario Fuster González Rosa María Soriano Carrera

DEFUNCIONS Guillem Alemany Juan

84 anys

Josefa Bauza Pujol

77 anys

Miguel Sánchez Cano

84 anys

Domingo Ruíz Otero

71 anys

Juan Fernando Sánchez Tornedo

66 anys

Manuela Sánchez Herrera

52 anys

Katherinne Castell Bosch

73 anys

Francisca Bover Enseñat

89 anys

Franc i sca Martínez M~lina

63 anys

111111

TODO PARA LA CASA S.L

CJGa'l cia.33 0715C- ANORAir

Tel.:10 !al 03 Fu.:10 50 !al

3

u

NCALI

EDITORIAL

LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT

Enguany tot vé un poc canviat.

Apt. de Correus 79 07150 ANDRATX

Va fer

sol,

i

mol t · de

febrer i mar<;, només un di a Editen: Coordinadora Parroquial de Joves d'Andratx Centre Cultural de S'Arracó

sol,

als

mesos

va ploure. . .

de

Primavera

adelantada o canviada?

Per al tra part, no hi ha hagut enguany Mostra de

Teatre

els

dissabtes

d 1 hivern.

I

durant

el

mes d 1 abril n 1 hi haura una Mostra curteta.

Director: Joan FBrelló 15ansó Redactor en Cap: Gaspar Pujoll Flexas Redaccló: Antonl Ensenyat 1Ferra Blel Ensenyat 1Pujol Margallda Ferra 1Ensenyat Gal1rlel Jofre Mlr MlqueiTurEnseñat

Hem

tingut Setmana Santa i

de primavera,

i

en s,anvi

Pasqua,

d 1 hora,

i

en

temps

ha anat

mol t

bé. Potser més gent i tot ha assistit a les celebracions

religioses,

Di vendres Sant,

sobretot

mol t

a

la

Processó

concorreguda i

del

mol t

seriosa

ja

passada

i elegant.

Amb

el can vi

d 1 hora,

amb

Pasqua

i amb el temps bo que fa, sembla que ja ens acostam Gerent: Vlcens Flexas 1Alemany

a 1 1 Es ti u, si és que nb torna enrera i

es refresca

un poc.

Fotos: Mlchel's

N 1 ALÍ

vos

de si tj a

a

tots

any, i que s 1 alteri massa la sang. lmprlmelx: APOSTOL Y CIVILIZADOR PETRA

D.L. P.M. 295/1900

N'ALÍ

bon

temps

i

bon

4 \

PAGINA

PARROQUIAL

"Jesús, principi i perfecció de l'home nou, convertiu a Vós els nostres cors, perque, deixant els viaranys de l'error, caminem seguint les vostres petjades pel camí que ens duu a la vida.

Feis que, fidels a les promeses del Baptisme, visquem amb coher·e ncia la nostra fe ... "

El

Papa ha proclamar un Jubileu per

1' any

incici

2.000,

mil·leni del Cristianisme. Els anys l. 997. l. 998 i l. 999, tres anys per aquest Gran Jubileu.

L' any

l. 997,

él

que

estam,

anys

del

tercer

de preparació

dedicat

a

reviure:

JESUCRIST, SALVADOR DEL MÓN.

Diumenge de

la

16

nostra

de

mar9,

Parroquia

cristians anarem

a

l'Ermita de Valldemossa, a l'horabaixa, on tinguérem un

recés

i

compartírem

sobre la relaitat i les vivencies.

Tema

central:

del Món.

Jesucrist,

Salvador

5

La Peregrinació a

Egipt~

que la Parroquia organi tza, mar<;:, i fou un éxi t.

í · Terra

es dugué a

Durant 11

peregrinarem per les terres

di es,

els Manaments de la LLei de Déu, a

Jericó,

a

Betlem,

a

Nazaret,

terme 21

d' Egipte,

les terres d' Israel, País de Jesús.

Santa els di es

una persones,

terres

dels

febrer al

Sinaí,

i

de

de

Moises,

on foren

estiguérem en al Mar Mort,

creuarem el Llac

9

de

la maj oria d' Andratx,

Faraons

Estiguérem en el i

27 de

Tiberíades,

a

i

escri ts

Jerusalem, pujarem

Mont Tabor, férem la Via Dolorosa, i besarem la pedra del Sant Sepulcre.

al

6.

UNA

PUJADA

HISTORICA

AL

SINAÍ

i

els camells.

El Sinaí és una península que une ix

1 1 asia

esta de

amb

delimitada Suez

i

el

1 1 África.

Al

pel

i

golf

ha el gran massís en

la

major

escalonades de

mil

Canal

d 1 Aqaba.

Hi

de pedra calcaria

part, fins

a

. metres,

Mont Sinaí,

golf

Sud

terres

arides,

altures

de

culminant

djebel Kateria

Musa ( montanya de Moisés)

amb

més el

i

djebel

amb

al tures

de 2.500 metres.

El

poble

d 1 Egipte ' guiat baix

per

d 1 aquestes

Moises,

els

la

aquí

tradició,

de

Manaments

i

Déu

dalt tengué

escrigué

i

damunt

fugí acampa

Moises,

cimes

segons

1 1 experiencia

quan

d 1 Israel,

taules

dues

de pedra. bedu1ns

habi tants

i

els

camells

són

d 1 aquestes

habi tuals

cap

al

hi havia grups

pero els Dones,

la

matinada

del

2

de

mar<; de 1997, el grup de

la Parroquia

d 1 Andratx que

Peregrinació

féiem

la

per Egipte i Terra Santa, emprenguérem 1 1 aventura de

pujar

A les

2

al

de

Sinaí.

la

ni t

la Lluna, en quart minvant poc,

un

Comenc;arem

tots a

caminar,

devora el Monestir. a

sentir

dels

1 1 olor

camells

i

il·luminava llanternes.

dúiem

passant

per

Prest comenc;arem i

els

la

presencia

bedu1ns,

cri t

de

i

nol tros i talians, d 1 altres,

i

els

bedu1ns

acompanyaven,

"Camel·la,

de

pujar-nos

muntats

a

que

oferint-

camel·la ... " camell,

eren

més de dos centenars.

I

anarem

fosca,

Feia

Catalina.

Santa

se al a

camells

seguien i

caminavem

de coreans,

alemanys

fóssim

Erem

amb autocar fins a devora el Monestir de

ens

Endemés

Sinaí.

francesas,

terres.

quinze.

Potser

un centenar les persones que

El els

bedu1ns

dels

i

comen<; a

vol tes

Musa,

a

de

com

la

mai

mai tornara a N 1 Abdul, el

sonar, pujada

havia

o

camins

al

djebel

sonat

i

potse

sonar el nom d 1 ANDRATX.

nostre guia,

davant i ens havia di t anar més

pels

manco

havia parti t

que procurassim

junts.

Feia

fosca

i de tan en quan ell cridava: "Andratx, Andratx ... " "Estamos aquí •.. seguimos".

7

bedu1ns

Els

comen<;:aren

no mi

aprengueren dir:

a

el

"Andratx,

I Els

aquí

vuit

1' experiencia

que

empentes

fou

arribaren

chameaux ... "

que ja es sentien a dalt i contenplaren el sol

i

mitja,

les

entra

la

llanternes,

no

coneixies

fan

el

client

i

entre

camells,

que

amb

se u

i

altres

Els

la

l'esquerra

pel

mig.

ple

de

a

vol tes

pedres

perillós.

Hem

i

per

i

Persones

i

desconeguts;

i

és

camells

dreta

per

camí

encara

camel·l·la ... "

únic.

coneguts

el

que

"Camel·la,

t'envesteixen

el

de que

muntat

camells,

llums

persones

uns

i

hores

entre

camí,

espectacle

Un

fosca,

seu

cerquen.

el

dues

llis,

clots

a

que a

d' aaribar

vol tes el dalt

fan

Quan caminavem, N'hi

ha

feia

que

quan

colors

cimes i crestes,

surt

va

hores

tres a

estam

els set que asseguts

I

de pedra de enredavem

de

banquet

el

"quiosc"

ens

fred.

Els

bedu1ns

ens

oferiren 1' escalfar de

la seva caseta

i

hi

tassa

i

una

la

entrarem. conversa

mateixa

paraules

Una minsa.

llengua.

en

Tan

angles.

de

No

casa, que ja jeia al

lli t

te,

parlavem sols

L'amo a

unes

de

la

la vara,

s'ha llevat per estar amb noltros.

Hi

estarem

fins

a

la

que

plataforma. cansats.

molt

Quan el

sol

sortí,

l'hora

de

parlam

segueixen

i

de set

aturarquedam

férem

també

una pregaria i unes fotos, i comen<;:arem a

davallar.

La

baixada

també

es

contemplavem

la

grandiositat del panorama.

Vuit

al

devora

sense nos.

aquelles

de lloan<;:a al Creador.

féu

i

a

cantaren un can tic

Queda encara una hora de camí escalonat camells,

il·luminant

fantastics i

cantics

sortir el sol.

ja

arribam

i donant

a

la sortida del Sol.

que

pels

cima,

a

així

animats

la

Andratx ... camel·la, camel·la •.. camello,

Caminarem

i

a

única.

llarga,

pero

Andratx sana al Sinaí

8

SE.T MANA

iPASCiUA

SA :N TA DIUMENGE DE RAMS

És de

hermós

a

Hams

el

Diumenge

Andratx.

L'arbre

de la costa, l'arbre de l'Amor es-

ta

florit,

to.t

Abaix

es

tot

congrega

vermell.

mol ta

gent.

Rams i Palmes, n'hi pera tots ..• "Bene1t Senyor".

cap és

a el

el I

qui

vé

en

pujam

en

l'Església. di a

que

nom

Processó

Tal

ve

del

més

volta gent

a

missa, grans i petits.

A Sermons.

1' horabaixa, Pietosos,

ben

els

Dotze

escenifi-

cats, espectac 1 e 1. pietat alhora.

9

DIJOUS SANT La Cena del Senyor. Mol ta gent vingué els Apostols, la Vetllada,

es

deixaren rentar

tranquil·la,

a

els peus.

silenciosa,

l' Eucaristia.

Dotze homes

joves,

Una

Casa

acollí

de pietat.

hermosa

Santa

Una hora santa

profunda

en

torn de la mitja nit.

DIVENDRES SANT Dia de dol. Ell ha mort.

A la Celebració i emotiva. Amb

litúrgica de la Creu hi assistí malta gent, i

quín silenci

veneraren la Imatge de la Sang.

Processó. Quantes persones hi participaren ... ?

I

fou més

solemne tard,

la

500, potser, feren

la Processó,

El silenci era impressionant. Els passos, bellament adornats,

eren portats

i 2.000 la veren passar •.. ?

pels

joves

i

al·lote s

valents

i

valentes.

La Confraria de

la

Passió

colorit, la Banda Municipal, fervor, la Confraria de la Sang, solemnitat.

Potser sigui la Processó més pietosa que es fa a Mallorca ... ?

La Lluna, no sabem si empegue1da, enguany arriba tard.

dona va

10

11 :•

DISSABTE I DIUMENGE DE PASQUA No tan tes persones,

més

de

cent pero,

celebraren el

Lucernari,

la Llum

i el Ciri Pasqual el dissabte a vespre, i tastaren les "panades".

El

diumenge,

de bon matí,

(havien els

rellotges

avanc;at una hora),

reuniren per l'Encontre i la Missa Major de Pasqua.

Al·leluia, al·leluia ... ! Crist ha ressusci tat. L' alegria és desbordant.

es

14

PANCARITAT el Dilluns a SANT ELM

Ha vingut s'Autoritat, senyor Cañellas també

és que hi ha qualque forner que les sap vendre ben cares.

no hi falta el doctor Cabrer, i a tothom han saludat.

Ha passat Pancaritat, Pasqua de Resurrecció,

Amb gran "personalitat"

sa Corema superior,

Dia de Pancaritat

molt millar que l'any passat,

a Sa Torre se va fer:

el sol mos ha bé tocat

Tot es poble arraconer,

i hem fet bona Processó;

i un altar ben adornat,

ja se veu qualque ametló

per dos ministres dedicat

i els ametlers han rebentat.

sa Missa "des quedar bé".

Que molts d'anys poguem anar .;

M'agraden molt ses panades

a celebrar Pancaritat ..•

i els robiols també,

un altre anys que ja ha passat

sempre en salen caure bé;

pero un altre tornara,

tant les dolces com salades;

i que mos poguem trabar

él que hi ha hagut "a vegades"

sense que no en falti cap.

no sebre quin color té,

Guillem Barceló

15

OFICIS A ANDRATX Per Rafel Oliver Grammatico . · IIJ •

,,

''•

JOAN PUJOL ENSENYAT (En JOAN PICASSA) '

'

SAURÍ )

P- Que és exactament tm saurí ? És una persona a

la qual

li

encarreguen sa feina de cercar aigua a

tm

lloc determinat,

de

R.-

mitjangant sa

tecnica

sa radiestesia.

P- Quan i cC:m aprengueres aquest ofici?

R.- Devers l'any 1935; 32 anys, me' n

vaig

quan

~a

que

tenia

donar crnpte

una certa reacció sensorial per aquest asSI..li'Jllte

de

s'aigo.

Va ser a

Peguera,

fent

feina

amb mestre Miquel Ibl9; ell pretenia cercar-

ne, i jo darrera ell va ser quan vaig veure que tenia més

així va ser

forga que ell:

es meu primer contacte amb aquest rrón.

Després, vaig seguir rrarcant ets llocs can

ho

rrolt

feia ell,

d' interés,

perO, vaig

can

que

canengar

a

jo tenia crnprar

P- Es pot viure de cercar aigua ?

llibres sobre sa radiestesia, llibres antics

De cap manera,

R.-

"xino". Val més dedicar'-Se a

que tenc encara per ca meva: EL AillA Y LAS

can tm

AillAS

cosa per a guanyar-se ses sopes.

SUBTERRANEAS

de

Juan

María

Garcías

t'enganyen una altra

Blanes, de l'any 1968, o RADIESTESIA PRACITCA de J. M.

Burgues,

de 1' any 1966. A ca meva

en tenc devers una dotzena de llibres sobre aquest ofici.

L' any 1971, vaig tenir tm greu accident

P- Quínes tecniques has arprat ?

Primer de tot,

R.-

amb

sa

verga

d' ullastre, que ve a ser - can una antena de televisió que te du alill a on hi ha sa corrent

laboral i me vaig tallar una cama per rrol ts

(s'aigo me dóna aquesta corrent),

i

de costats; i a partir d' aquí, llegint aquests

cercar tres

tm

llibres que he esnentat, ets resultats millora...

que se jtmtin

ren rrolt, fins a ser rrolt boos, quasi perfectes

precís. Un cop "lograt" es ptmt exacte,

corrents ses

per

ajustar

procur pou,

tres corrents a tm lloc amb

16 un pendol m' assegur de que efectivarnent hi

s' aigo. Hi ha persones

ha. aigo, i després, amb un segon pendol marc

magnetisne especial. S' han de tenir qualitats

ets metres

determinades.

negra he i

es

de

proftmdi tat,

de carptar es

cabal

Hi ha tres

(si

és

doble de metres

quanti tat d' aigo

(

normes a

argila )

pou.

des

seguir en quant a

i.rrportant per

un bcn cercador d' aigo tenir

a

ser

qualque . part

des cos espenyada (bra.gos o carnes) •

sa P- Hi ha suficient aigua a Andratx?

terra existent a n' es lloc: 11% de lo calculat si és negre, es 3::?,.{, si és material mesclat, i .si és bo (pedrn calissa) te dóna es

És molt

que no tenen aquest

total

R.- Te puc

assegurar que n'hi ha,

i molta.

o més.

P- A quínes zones d' Andratx hi ha més · P-

~

fas quan arribes a la finca?

R.- Per

intuició

zcna a onhe de fer feina.

Porreres

metres

qua.cÍrats) '

jeep.

cercava

de

m'orient

sa

A una possessió 300.CXX)

(d'uns

i · Felanitx

entre

aigua i a quines menys ?

s'aigo

Tot depen des terreny.

des

d'un

No:rnaJ.Jrent ja

ja sé, orientant-rne, per on de mirar

i

R.- Per a

zcna;

també a

és una bona

Can Fasser

Son M:!s, . a

n' es

Castell,

a

Andritxol, per devora s'hort de Son Esteva, a r.brella. En general hi ha. aigo a bastantes

zcnes de sa nostra vall.

fer Alla a on n' hi ha. menys és per sa zona

servir es meu roognetisne.

pero

des Coll Ba.ix; n' hi ha.,

P- Can ho fas per a calcular la prof\.mdi-

s'ha d'estar

ben alerta.

tat i es cabal amb el pendol ?

P- ~ts R.-

Es

pendol

s 'ha

d' adaptar

a

de saurís has

conegut

per

r.blinera,

que

?

aqm. #

sa meva manera de fer feina, a n' es meu magnetisne. Es c8.lcul ve ctCrn.t segons circulars,

(a n' es

sentit

de

ses

des rellotge) des penctol. A n' es ho feia fi:ris

i

R.-

voltes

ses

manetes

canengament

He

conegut

ja morí, en Martí, en Biel Toneta,

P- COn fuciona es tracte amb un saurí?

puc

assegurar

que

nañés

n'he 'fallat 7

indicats per un que

d'uns o 8.

A(lrb sa majoria arribes a

un acord després

de trabada s'aigo. r.blta gent queda ben agraJ:da, i també hi ha alguns fracassos. M'han arribat

Tenc devers un 98',.{, d'efectivitat.

a dir, un cop feta sa feina, "ja tenc P-

Aixo

aigo,

ara arregla' t !

ho pot fer qualsevol ?

R.- S'ha. de tenir s'ambició i voluntat que

ja

me coneixia, un familiar o un ve'inat o amic.

P- Quí tant per cent tnes d' encert?

~ pous marcats,

no en

sé de més.

R.- Venen

Te

i

tot amb una pedrn fernada

a un cordó de sa sabata.

R.-

en

sa

te surt de dedins per cercar

P- Quíns exits

sooats

arrb quínes persooalitats ?

has

tingut

i

---------------------------------------------------------------------------~ R.- He anat 5 vegades

a

(amb tots es gastos pagats). Alla, a de 5 a

o6

un

¡::n1

metres de diametre vaig marcar aigo

metres

32D

de proftmditat i

sortiren 30

tonelades d' aigua calenta i anb gas.

A Estellencs vaig 12 tonelades a

n' es

R.- Són aficions

farrossíssim

¡::n1

de

creador de

que no

te pots

llevar de darmmt. Te surten de dedins, mateix. És quasi

0011

una vocació rrol t un

marcar

P- Per que es fa un, saurí ?

Canaries

0011

d 'un

una vocació de capella,

especial,

he tingut jo, te vas

i

1

tenint exi tF

arbullant

i

t"· ·

dediques més.

rrodes, Chistian Dior. També a Baltasar Porcel, a

Sant Elm,

d' aigo.

li

vaig

He marcat 4

35. CXX)

trobar ¡::nlS

a

n' es

de 70, 20, 12 i 25 tonelades

Camisses:

P- Ccneixes

altres

rnetodes

de

trob::,;.. ·

. ? ru.gua .

respectivament.

A S' Arracó he trobat més de 30 vaig marcar 30 tooelades a

litres

n'en

R.- Jo no.

També

¡::nlS.

Josep

s 'Hostal, va ser es primer cop que ho

de

feia.

Per ventilra.

n' hi

ha

perO

d' altres,

no els canee.

En fi, tenc ¡::nlS marcats per tota s' Illa

de Mallorca: Establiments, Lluc, Santa Maria, Estellencs,

Costitx,

Esporles,

Canyamel,

Porreres, Felanitx, Consell, Capdella, Calvia, Llucm:ljor, etc. etc.

P-

~e

en penses de

la xarxa d' aigua

#

corrent a Andratx ?

R.-

És

un

bcn

assurrpte,

me

va

bé. L' únic és que és una llastima que no tenguin un

¡::n1

ben encertat.

P- Algtmes errades ?

R.-Evidentment,

ningú

és

perfecte,

P- Has ensenyat a qualcú es teu ofici?

i al.guns errors són d' aigües salades, o algunes venes

que venen

dins

es

material

que marca perO és fals. A part de negra,

sa terra vermella,

dolent, sa terra

ananenada

"fetge

R.- No,

perque

és

difícil.

sense voler jo, qualcú ha apres de

Ara,

sa meva

feina, s'han aprofitat de sa meva experiencia.

de bou" tanbé és rrolt dolenta.

üabriel

Pu~ol

Barul6

- BICIIODOMIITICOS -AUCION Y YINIA ,~ 1IUVIIOIIS

,..l&HI.EAL .. ......

~. ' ~

Cl . ....._ f....._l

Tet.

to• .,

WMJSSERE

.

a

-...e,...,,

1lt O •,

•'"

m

·~1

1_..8 ,

1-bri:t:znrtals.- 1.- Fa vergcqya.

~

la sed.

l'bn de lletra.

3.- Bestia de nar.

verbal.

5.- ~ ékmta~ ••• o estar. Arb.Et.

I't> fa nassa taJp; nolta gmt tmia el ffl>. ltnlda a

'fmnrt. 8.- Al.iJrerto a BaroelaB. lha joia l'bn.

~ CJJe

arriba

4.- Ia:iio i Tel.evisi.ó Arrl:uana. lh. Fa vani:b:lr. 'l'enni.noció

ED:tirE.

Va i...

2.- ParaJla

10.- Hi JBSSeS pera-m- a SaJt Elm.

6.- .Anb la cpinta dMnt és

Pení

pera CJJe

(tmmr.is~E).

~.

11.- Mil.

s:iniicat.

va enrera. 7.- Orimt. Atm5sfera

9.- Platja de Palna. ~fa

\n

plasmr.

JIBlJorq..ú nnlt

12.-49. A les artq>iste

n'hi ha de servici.. Atm5sfem. <kc:ident

Verticals.- 1.-lh gps o elenent. <J,Je

falta al ní:n. ~-

AluB de fa.

3.-lh volea.

L'agpf.

2.- Sol narar la de criteris. Per au.nt, el 4.- Part del tem:is.

és la de l'a.ila.

5.-lha platja de Cataluwa.

6.- IhBr colar.

Per au.nt hi ha el <pe fa falta per fer les

dels de llalt.

lh elEJJBit per au.nt i per avall.

c.ari5 m la vida? Esta a l'esrut d'Irm. 10.- Fome d'mbnlnent.

12.- fum per smpre.

Puja per la nar.

~

Estic entetat.

La dn:tea o la prinea

Ell s'ha d'enfilar per

<XEeS

bé.

7.- Hi surten les ''parides"

Als cxn:ursos éllb ~-

8.- ~ ro l'ha

9.- fular i més cblar!

Iát egipci..

Inpr"eSSió total.

lha

2. f

1.

PARAULES CREUADES

h 6"

~

(solució en pagin~s post~riors)

f,

•}

'7 ~

q 40

A4 12..

ENDEVINALLES a.-

Port la felicitat, el crim i la malvestat.

~-

11.- I't> sabria viure als gtatacels.

él de la beata.

SÓN

peJEar.

b.- Una cosa que per tot se posa i enlloc fa nosa ?

~9

Caneó d'eiltrecavar : popular d' Andratx

La caneó que segueix fou recollida 1, any 1949 a Andratx pel folklorista Andreu Esterelles i Pascual, ( 1890-1981) de Bunyola.

ENTRECAVAR El camp ja verdeja. Les sembradures creixen amb polents goixos prometedors de bona anyada. Estam en plena primavera. L'herbei també creix amb tanta o més esponera que els sembrats; cal dones Hogar jornaleres per l'entracavada per decantar la mala herba que xuclaria la llacor necessaria.

Trobam can9ó i tonada que la canta Na Maria Pujol, de 58 anys, natural d'Andratx, poble situat al ponent de l'Illa:

J3JJJJ]

Ses do - ne · tes ve van a en-tre - ca - var

lles _ _ __

En - tre- ca- ven

vau

mes

J di- ns un

co

-

me - llar

"Ses donetes veies van a entrecavar.

Entrecaven vaumes dins un comella,.

Extret de: Andreu Estarelles i Pascual, L 'essencia de Mallorca : recu/1 de costums i tonades, Palma de Mallorca : Cai.u de Balears, 1985, p. 157

20

E N T R E V I S T A

AMB ....

S O R

M

O D E S

Sor Modesta Castell Ripoll, Religiosa Agustina, va néixer el de 1914, a La Fleche

(Franc;;a).

la Professió Religiosa el Col·legi de Sant Miquel de

14

Entra al de

Noviciat

juny de 1940.

Ciutat,

Eivissa,

al Ha

desembre

T A

30

de

j u l i ol

1938,

treballat al

Port d 1 Alcúdia,

de

Pont

Molinar,

i

féu

d 1 Inca,

Campanet,

i des de l 1 any 1972 esta a Andratx.

P.

Voste,

Sor

Mxlesta,

ja

coneixia

les r.bnges AgustineS quan era petita ?

R.- Vaig néixer a

Franc;;a,

tenia els padrins a S 1 Arracó, i als 6

perO

anys

i les vaig conéixer ja que anava de "parvulita" al seu Col:legi de S 1 Arracó. Quan vaig tornar després

de tres anys,

ser religiosa,

perO quan de veres vaig sentir

la cridada va

ser als 17 anys,

que havia vingut de Franc;;a

per viure a S Arracó. El contacte amb religioses 1

vaig venir a passar una tarporada amb ells

a Franc;;a,

quan vaig canenc;;ar a pensar en

que vivi en de 1 1 oració, 1 1 ajuda als necessi tats i 1 1 educació de les nines, em va rroure a seguir a Jesús en la Congregació Agustina.

tenia tm

bcn record d 1 elles.

P. Quina va ser la reacció de ca seva, en el seu grup d 1 amistats,

P. Quan es va dOOar carpte de la seva

va

decidir

fer-se religiosa ?

vocació cap als demés '· dins una congregació religiosa ?

quan

R.- La reacció familiar fru negativa, no volien perdre una filla (així s 1 expressaven),

R.- ~ 11 anys vaig fer la Primera Cam.mió, a Franc;;a, i cree que va ser llavors

perO arrb el tarps la guanyarien a més.

P.

Del carisme

del

Pare

F\mdador,

D.

21 Sebastia Gili,

aquest

capella

tant

Va1ent

R.- Sí, la Religió, o siia la "vida

i preocupat per 1 assistencia als necessi tats,

consagrada" ,

no

que en destacaria ?

una forma i

rrode

1

R.- Cercar a Déu, defensar la veritat, la unitat en 1 1 aTOr,

conseguir

ajudar

als

rrotiu

es

pot

segueix

quedar'--se

estancada

de vida arcaica; progressant

i

a les necessi tats del m5n en que

a

per tal obrint-se

vivim.

Per

necessi tat sense accepció de persones. Praroure

exerple: r.Bbit, obertura, cx:m.micació, solidari-

un clirra de sereni tat i alegria.

tat i rrodificació pennanent per a no escatimar esfon;;os per aconseguir una rrnduració i estar

P. fer

els

Record que 50

1 1 any

1990,

voste

va

anys de Professió Religiosa,

la ParrOquia d Andratx.

a

Ara fa

ja 17 anys

que esta retirada de la docencia,

ajuda encara

1

al nivell des esdeveniments.

P. Unes paraules per acabar ?

R.- Vull

en coses menors dins el convent ?

agmir

a

la

Congregació

de Gerrrnnes de 1 1 Ampar tot el que m1 han donat.

R.- Fins

1 1 any

1900

em

dedicaca

a 1 1 ensenyanga, i de llavors ajud a la Canuni tat en el que puc: teléfon, porleria, etc.

Vull agmir també a les famílies la confianga que donen a

En

la rneva

tot el poble en plenitud.

Perque

en estimar i servir als danés arrb arror vertader esta la perfecció.

P. Es sent ben realitzada ccm a entregada als danés, en 1 1 ensenyanga i

dona,

formació

d aliotes?

1

Nanés es pot sentir plenament realitzada la persona que és

fidel

Haver estat cridada per Jesús una

felici tat

a

la vocació.

és per a mi

incalculable pel goig que

em

dóna sabel"-!lle estirrada per Déu Pare i cridada per poder transmetre a

les alurrnes

aquesta

felici tat que em fa sentil"-!lle plenament realitzada.

P.- Ha canviat rrolt la vida al Convent , quan voste ~ i ara ?

Agustines

en

la

fonnació

dels seus fill i filles.

P. Servir i estimar, és alegria perfecta?

R.- Sí, ho és

les

Déu els

ajudi

pregaria

d 1 Andratx i i

protegeixi

convengui i necessi ti.

tenc

s

1

present

Arracó,

en el

a

perque que

més

24 P L U V I O M E T R I A

CENTRE D'ANDRATX - 1997 A N' ALÍ del mes

passat

(número 107),

acabavem fent

a ·q uestes preguntes:

"Guanyarem o quedarem enrera respecte al febrer del 1996 ?"

(Recordem que hi havia 46 litres i enguany 5'5 litres) Hem quedat molt enrera. És trist, pero cert.

Ja som al mes de marg. Ha plogut poc:

MAR<; 1997 Dia 25 .............. . 23'5 litres Tots ben caiguts litres.

Aig~a

i

ben posats.

No així

a

Ci utat,

on en va

fer

93

perduda i que va fer mal.

Sabem que el marg és un mes imprevisible, tant en pluges com en temperatures.

Es diuen mol tes coses

del

mes

marc;; marceja". A Catalunya diuen:

de marg.

Aquí,

"Marg margot,

a

Mallorca,

mata

diem que

"el

la vella vora del

foc

i a la jove si pot".

Com tenim que

entendre

aixo ?

Dones,

que

fa com un al·lot

a

l' edat

"burral". Una de freda i una de calenta.

He vist nevar a la platja per Sant Josep.

Enguany,

aquest dia,

passavem

el 20 graus.

El

clima medi terrani

és mol t

original,

pero

el

medi terrani-balear

és

únic en el món i els metereolegs no hi poden amb ell.

Els experts en preveure el temps, naturalment en zones molt localitzades, són els pagesos. Ells observen, dia a dia, any a any, els

fenómens

atmosferics

i solen encertar-ne qualcuna.

Vos contaré dos fets viscuts per mi: Esta va de mestre a

un Orfanat.

Hi havia terra de

seca,

vinya i

horta.

Teníem animals: porcs, gallines, conills i SET VAQUES. Un di a,

el vaquer em va cridar:

i em va fer observar a les vaques:

"Senyor mestre,

Totes set

vingui".

Em

va

dur

j eien damunt el mateix costat.

23 "Que vol dir aixo?",

vaig preguntar.

-

"Vol

dir que hi

ha can vi

de

temps;

pleura abans de tres dies".

Va ploure i molt.

L 1 al tre em va passar aquí a Mallorca. Em trobava a un mes

d agost i 1

cap al vespre.

i parlava, al carrer, amb un fill

Havíem vi si tat seu que

Vilafranca de Bonany,

una

família

era professor.

de la

pagesia

Vaig mirar al

cel

i li digué: "Tindreu aigua". Em contesta: "No ve de llevant, no pleura" L 1 Informatiu Balear del

dia següent va dir

que

les

terres

d 1 aquella

zona havien quedat completament anegades.

Bé, el cas és que estem, des de sis minuts abans baixa del dia 20 de marc;,

a

PRIMAVERA

de

les

(que la sang altera),

tres de i

si

1 1 horatoca com

deu tocar, una de freda i una de calenta ens fara.

A Déu siau R.I.C.

1.

:

'

.

\.

,... ·.._,

'• "

.

'

.,

'"

(

r '

r: '

'

AGRÍC OLA ~~ ~ D ~ RA .:\ r, ~~ :' l·~ 1 L~ L J.'

' •

1'

•• • '

'

·..

.,

' .... 1

~ •

'

~~

\

~

~

""\

l~Dl:Syl RIA~

I JORNADA

' r

''

(1.\5TRO~O~HCA D'ANDRAT~~

DllJIVlENGE '.

6 d'~~RII~ '97

AJUNTAMENT D'ANDRATX

24

BIBLIOTE~ El passat dij ous,

di a

20 de mar<;,

MUNICIPAL inici

de

la Primavera,

vingué

Biblioteca en Joan Manera Jaume, · professor de 1 Institut de Son Xina,

a

1

a

la

xerrar-

nos de la nostra Flora.

Davant més de 30 persones,

i

aixo que

jugava el Barga,

una breu introducció del nostre clima i les condicions de Municipi, per · a

després passar a

en Joan ens

féu

la terra del nostre

oferir-nos la visió d unes 60 diaposi ti ves 1

de diferents especies de plantes i arbres d 1 Andratx.

En Joan ana explicant

les

característiques

propies

de

cada

planta

i

algunes curiositats que agradaren al públic assistent.

Després d 1 una hora d 1 exposició, tema del medi ambient nostre

i,

es

féu una pe tita tertúlia en torn

en concret,

de

la problematica dels

al

incendis

forestals.

Agraim des

d 1 aquí

la col·laboració del

Col·legi

"Ramon

Llull"

d 1 Andratx

per haver deixat una pantalla per a les diapositives.

Pel dia 17 d 1 abril,

tenim previst fer

d 1 en Gabriel Ensenyat Pujol,

la

presentació

en col·laboració amb

na

Maria

del

nou

Barceló

llibre Crespí:

"FERRANDO VALENTÍ I LA SEVA FAMÍLIA".

A partir de les

20 hores

del 17 d 1 abril,

els

dos

autors

ens explicaran

les histories d 1 aquesta poderosa família de 1 1 Edat Mitjana, des de

la Conquesta

cristiana de Mallorca fins a finals del segle XVI. Sempre és

interessant conéixer la feina d 1 un andri txol,

i

si

de la presentació d 1 un nou llibre sobre la Historia de Mallorca,

es

tracta

tenim mol tes

raons per acudir a la Biblioteca per a saber més coses.

******** Els més jovenets, concursants de 1 Premi ESCRIVINT, recordau que

els participants,

es

li terari

infantil-juvenil

1 entrega dels premis en lots de 1

fera

a

IMAGINA

llibres per a

la Biblioteca el proxim dia 23

de Sant Jordi i Dia del .Llibre, a partir de les 18 hores.

No faltis i vine a recollir els teus llibres •.. !

d 1 abril,

tots Festa

25

El telefon de la Biblioteca per a qualsevol consulta és el 136066.

DIA 17-4-1997, a les 20 hores: PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "FERRANDO VALENTÍ I LA

SEVA FAMÍLIA" d'en Gabriel Ensenyat i na Maria Barceló Crespí.

DIA 23-4-1997, a les 18 hores: ENTREGA DELS PREMIS DEL 80NCURS LITERARI

INFANTIL-JUVENIL

"IMAGINA ESCRIVINT"

ANIM I PARTICIPA ALS ACTES DE LA BIBLIOTECA GAUDEIX DE LA CULTURA

Una abragada: Rafel Oliver Grammatico

"

,,

LLUNA

o

--

o

PROH BIT 1

APARCAR ( ~ 4nd~ -ir»mbé)

26 ·

AJUNTAMENTD 'ANDRATX BAl E AR S

BIBLIOTECA MUNICIPAL

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE:

,

. ''FEBRANDO VALENTI , ·I·LA SEVA FAMILIA'' A .CARREC DELS SEUS , AUTORS: ,

MARIA BARCELO CRESPI 1 GABRIEL ENSENYAT PUJOL DIA: DIJOUS 17 D'ABRIL DE 1.997 HORA: 2o:oo LLOC:BIBLIOTECA MUNICIPAL

'

ii VINE R CONEIXER LR NOSTRR ' · . HISTORIR!!

27

IX

MOSTRA

DE

T E A T R E

Del 5 al 26 d'Abril

DISSABTE

DISSABTE

5 d'abril 1997

19 d'abril 1997

Grup de teatre PASSATEMPS

Grup de teatre

(Son Sardina)

San Buenaventura (Llucmajor)

"FOTUTS I CONTENTS"

"UNA CASA D ' EMBULLS"

DISSABTE

DISSABTE

12 d'abril 1997

26 d'abril 1997

Grup de teatre PICADÍS (S'Arenal)

"OPERACIÓ: FIGUES SEQUES"

Grup de Teatre A.G.A.R.A. (ANDRATX)

"LES DELÍCIES DE LA LLAR"

28

AINA GARCIAS PORCEL (11

anys)

GUANYADORA DEL CONCURS DEL CARTELL DE LA IX MOSTRA DE TEATRE

R.-

Una gran

sorpresa sobretot.

Anant

un dia cap a sa Biblioteca·, vaig veure es meu treball a n 1 es

P- Per que hi vares participar ?

R.-

Bé,

i

vaig

sentir una gran erroció i satisfacció. Els profes-

orgarútza

cada

sors me donaren s 1 enhorabona i tanbé ses meves

fan participar a

tots

amigues i amics.

s 1Ajuntament

anys aquest Concurs i

cartell de Sa. Nbstra,

els alumnes de ses escales des nostre Municipi.

P- I que t 1han dit les carpanyes P-

cCm

se te

Va ocórrer

aquesta idea

que has plasrcat ?

can-

panys?

R.-

R.- Vaig veure un rrotiu d 1 un anima.let

i

També

se

sorprengueren

rrol t.

He

rebut rroltes felicitacions.

que me va interessar rrol t, i a partir d 1 aquí ho vaig relacionar amb

e8 teatre, me va donar

P- T 1 agradaría seguir pintant ?

R.- Sí.

sa idea d 1 unes titelles ben gracioses.

De tates

primer ser veterinBria, P- Pensaves guanyar ?

R.-

es meu

En

genna

realitat,

no;

ho podría fer.

pensava

que

m1 agraden

rrolt

els

Belles Arts.

Es meu dibuix P- Quins colors t 1 agraden rnés ?

R.-

P- Devers quants de dibuixos

hi

han

bastants;

flan

participat ?

No ho

m1 agradaría

anima.ls; i si no pot ser, m1 agradaría estudiar

m1 agradava rrolt, perü ho veia difícil.

R.-

formes,

Tenc

preferencies

pes

blau,

es

verd i es rrorat.

P- T 1 agrada es teatre ?

sé,

pero

ccncursat sa majoria de nines i nins de ses

R.- Bastant.

Els dies que fan

funció

hi vaig ant> sa meva padrina.

Escales.

P- Has guanyat qualque prani rnés ?

P-

~

t'ha sqxx:;at veure el teu diWix

per tot es pchle ?

R.- L'aey passat vaig infantil de- c:tihdx a ses

guEII1yai'

restes des- Port.

el premi.

29

PAGINA LITERARIA per Rafel Oliver Grammatico

Avui

tenim una

col·laboració

d' una

ve'inada

de

S' Arracó,

na

Margal ida

Alemany. És un poema d' estil senzill, pero amb mol t

de missatge.

Na Margal ida

és alumna de 1 'Escala d' Adul ts del nostre

i

paraules

poble,

aquestes

són

el fruit de la voluntat d'aprenentatge de la nostra companya Margalida.

També podem llegir un breu poema sobre un record nostalgic dels Molins de Sa Planeta, escrit per aquest aprenent d'enllestir frases.

Una tria dels llibres més venuts a Mallorca i el vocabulari de barbarismes del catala de. Mallorca, tanquen aquesta secció.

Aquesta dol9a Primavera convida a imaginar amb un bon llibre a les mans.

EL PAJARITO

Una mañana oí en mi ventana cantar, a un lindo pajarito que me vino a despertar.

Era muy finito su canto, y en su canto me decía no llores más Margarita, no tienes por qué llorar.

Si estás tú llena de vida que más puedes desear, sólo tienes que pensar que hay una vida hay saberla aprovechar.

Sea la fama que sea y digan lo que te digan, hay que saber escuchar, saber oir y callar.

Que es la mejor manera para la gente callar a nadie has de envidiar, que la envidia es muy mala

30

y te puede estropear.

Tú que eres tan bonita y tan buena . yo lo sé, y si algún favor te piden tú sabes corresponder.

No tienes que cambiar, tienes que seguir alegre, bailar, reir y cantar, que es el medicamento mejor para la salud.

Esto te lo está cantando el pajarito para tí, y te desea de veras que seas feliz, feliz.

Margarita Alemany (S'Arracó)

MOLINS DE SA PLANETA Ens esbuquem ensopits per la nostalgia d'un món d'enrenous quotidians a la vall; recercant ecos d'antany entre les nostres pedres, enllestim un poble ja oblidat en la tempesta de l'esclat.

El campanar de l'església traga un jorn quadriculat de constants fets de la vida del poble, fent córrer, xalestes, les veus de complicitat.

Ferrers, venedors, esmoladors, el sotrac de les vares llargues al rostoll, cornetí de so profund el jel saig, carros, xercols costa avall, els xiuxiueigs populatxers, que s'endevinen, cops secs a Ia pedra de marge, les primeres botzines d~ls

autos de passatge, cap a ciutat .••

Volem escoltar un poc més els records, i

caure en pes, redolant vall avall,

31 .,

fent callar e l crit munda.

Els nostres vents han deixat de xiular.

Rafel Oliver Grammatico

LLIBRES EN CATALA MÉS VENUTS A MALLORCA

DONES

Isabel Clara Simó

APLEC DE RONDALLES

A cura de J. Grimalt

VIURE CADA DIA

joan Corbella

LA MIRADA DEL TAFUR

Ferran Torrent

ESTREMIDA MEMORIA

Jesús Moneada

EL MISTERI DE BERLÍN

Jordi Mata

SEDUCCIONS A MARRAQUEIX

Josep Riera

NO SE SAP MAI

I mma Mo nsó

JOSEP PLA. BIOGRAFIA DEL SOLITARI

Cri s~ina Badosa

ANIMA MUNDI

Susana Tamaro

VOCABULARI DE BARBARISMES BARBARISME

FORMA CORRECTA

Ceni ci enta

Bufafocs

Centeno

se gol

Centess i ma

Centesima

Centíme t ro

Centímetre

Centro

Centre

Cepillo

Espalmador

Cepo

Garbellet, ratera, petge, cep.

Cercanies ( tren de . . . )

Tren de rodali e s

Ceremonia

Cerimonia

Una abragada: Rafel Oliver Grammatico

32

SOLUCIONS Paraules encreuades:

Endevinalles: a.- . El diner

b.- El sol

1S.IC,AU•Ae ... MAIISCOI f " " - ' ' A lA eA1&MA

\ENT A CAR

........••

··~-···

t A ' A 1 V A 1 1 A D .A 1

·~

ltlt..~ulerio . . . . .. . . ...il1oreno .. . . •..•... .. . . . (Í)em~r~ . ...

,r.11 , . 111•117

na.

•n•

Atri

ASESORiA

FISCAL

..:

PIM'URA Y DBCORACIOR ESTUCO VIQfZCIUO

.:.¡ huu. • - hl.

11~4\2

liDI!!I (llllerca) . ~«CID Son Mal. 21 · Jl!!O AI!Golh · feWono 10 ~7

VA DE GLOSES

**

**

GLOSES I ENDEVINALLES Contades per n'Antonia Palmer Porcel Si te'n vas: bon venta l'aire! i si tornes pel mateix, i si no tornes mai més, sa tristor no sera gaire. *'

Fadrina que polida va en mans d'altres ben posada, que ho sera de desgraciada segons amb qui caura !

Si cau en sa meva ma, bastonades i poc pa, i sa feina molt pesada; si al vespre no l'ha acabada a jeure sense sopar.

* Quan sa milana va a l'aire, pren es vol que ha menester; ta mare s'ho passa bé, pero ton pare no gaire.

* Si no fos pes carretó que va darrera, darrera, no hi hauria cap somera ni cap bístia falaguera que batés un cavalló.

* Sa mula roja és mala mula, ho tenc que dir a n'es senyor: es caire que té millor quan diuen arri s'atura.

* Quan ella dira al sen Toni: de que voleu berenar ?

33

34

dins es paner no hi ha pa, dins es setrill gota d'oli •.•

ENDEVINALLES Cada dia prenc es vol, no tenc ni ales ni plomes, faig ses voltes mes rodones que sa flor de girasol. som·~es

Enemic

mussol

que en veure'm ja s'arracona, des lladre som sa vergonya i des fredoler es consol. (el Sol}

De criances i de brulles en trec un suc molt golós ••• i de ses meves despulles se'n vesteixen es senyors ... ( l'ovella, sa xota, sa llana} (recollide~

per A. Ensenyat)

RESI'AURI'\N"TE 1

&~

9') ~"~ -···~ _ . , ____::.- --

P.ESERVAS . 10 5t. 81 'l7150 ANORAIT ·•

flJ!Ml Direr.ci.Ól ~ial i<D:t

''Ja'rilla".

"m 1 , ..

**

VA DE GLOSES

**

SA SOMERA D' EN XAVIER

Dia tretze de gener sa somera era arribada, i en Xavier la tractava com si ella fos un "bebé".

Un carro nou preparat , i guarniments de primera, quan va per sa carretera sempre hi va amb so cap algat.

Lo primer que li tengué: menjadora preparada, i li dona una besada a n'es morro que ella té.

A tothom has agradat,

que ho ets de guapa, somera.

I

en Xavier no l i pega ...

que no hi ha necessitat. ¡No sé si l'enganxarem •.. ! té sa cara pentinada

Quan et varen "batiar"

i duu una orella algada,

Francinaina te posaren;

a tothom agrada ferm;

lo únic que no pensaren

a poc a poc ja veurem

ón aniries a parar ...

quan ella estara enganxada.

Molta salut i alegria Seras bona somereta ! cap coga

tu has de pegar,

i tendras un bon estar

sa somera ha de tenir, que la puguin mantenir amb alfals frese cada dia.

amb Madona Francisqueta i la filla Catalineta que et duran a passejar.

Guillem Barceló

35

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports

36 .

ESCOLA DE BASQUET A ANDRATX Des de 1997, de

del passat dia 24 ja

funciona

Basquet,

que

mar<;

la Nova Escala

organitza

de Basquet Andratx, amb ció del

de

el

i

la col·labora-

informa

a

Mallorca

i 1 Ajuntament d Andratx.

Escala

no

estiguin

1 1 estructura

Els 7

i

al

alumnes 14

han

anys,

Pavelló

i

des

dirigida

del Municipi

integrats

federada

de

de

dins

tenir

mes a

de la

juny

es

Vinyet,

dilluns

de

duraran

d 1 enguany

propera

Temps· la

partir

de

fera

un

de

Ponent

de

lliure

nostra la

l 1 Esport

de

propera de

haura

que,

temporada, reali tzar

esporti ves a

(hi

Ponent,

Revista

proj ecte

unes trobades

la Comarca

altres

esports

a part del basquet).

En

entre

les classes

cursets

Comarcal

President

1 1 Esport.

fan

fins

al

i,

després,

temporada,

1997-98,

Miquel

Cavas

1 1 objectiu

que

Andratx, és

a divendres, de 16 1 30 a 19 1 30 hores.

Els

a es

va

a tates ·les nines i nins que

Comité

Escolar

1

Aquesta

del

Club

Consell Insular de

1

En Miquel Cavas, com a

per

crear

del a

una

Basquet,

en

jugadors

i

Club

un

futur

qual

les

1 1 esport,

immediat,

formin

persones,

es

de

faci

Basquet

Escala

es

part de 1 1 ensenyament de

de

autentica

la

explica ·

ens

a

de els

on,

la

a

tecnica

feina

amb

la

continuara l 1 activitat. disciplina El

Comité

compost per: Guillem

d Organi tzació 1

el President del

Cavas,

.en

Vicen<;

esta Club,

Minyana,

en Juanjo Beltran i en Miquel Cavas.

Es de

la

de

1 1 equip

persones

lligades

j ugadors

altres

amb

compta

col·laboració júnior al

i

Club,

de

les nines

on

hi

de

la

Vila

interessades base.

i en

ajudar

a

familiars

jugadors,

per

tal

un

ambient

a

moni tors,

dels

adient

a

de

crear practica

la

de 1 1 esport. idea

primordial

és

muntar

una forta secció inicial per a empenta i

1 1 Ajuntament

~mpr.eses

Organi tzar

els els

base.

C"IM,

cívic

feina amb

s 1 intentaran del

nins.

conjuntats

més

economiques

els

ben

esportiu del CIM, i per a més endavant ajudes

i

facin

La

aconseguir

comportament

una Escala amb una majar projecció,

de la casa.

Hi ha una subvenció en material

i

importancia a

donar

1 esport 1

L 1 Escola, de moment, és gratu1ta.

privades

Empero

l 1 esport

una serie de

1 1 any

que

vé,

s 1 implantaran

quotes per a

a les despeses.

fer

front

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports El

Club

ja comenc;:a a estiu,

amb

de fer

feina

tingut

pel

l 1 organització

IV ESCOLA D 1 ESTIU, ha

Basquet

fins

que

ara,

i

importancia té dins el nostre Municipi.

Andratx

Dins

proxim de

d 1 exi t

que

tanta

programa

s 1 inclouran

Rafel Oliver Gramrnatico

___. ,.

...

~'

croetes i InfaitiJ.s C.B.An:lmitx $-!Y

proxim

noves activitats lúdiques i esportives.

la

tant

el

37

38

esports - esports -esports- esports-esports-~sports-esports-esports FUTBOL:

EL C.D. ANDRAITX DESAPROVECHA LA OCAS ION OPTIMA

No han sido del todo rralos los últilros

ya que vuelven a

recaer y no pueden dar

resultados cosechados por el equipo andri txol

de sí todo lo que de ellos se espera.

en sus úl tilros partidos, si teneros en cuenta

ello,

la calidad de los oponentes a

resiente y saca de tripas corazón para hacerlo

tenido que enfrentarse. opción era ganar a hacerle

sanbra a

los que ha

Por ello,

la mejor

los rivales que pueden la hora de optar a

una

plaza de las que evitan el descenso.

La

primera

oporb.midad

no

ha

sido

superar

a un Esporles, al que se. danin5 a lo largo de ochenta minutos a::n un resultado claro

total,

ya que,

final

en

los

el equipo visitante

la dicha no fue

últim::Js

logró

canpases,

enpatar

a

dos

goles y echar por la 'oorda un írrprobo trabajo de un equipo que,

si bien no

jugó en la

fome. que había hecho e partidos anteriores, si al menos

luchó lo indecible,

en

unos

rocmentos en que, quizás, los nervios atenazan a los jugadores que ven más real la consecución de los puntos antes que la práctica de un fútbol 'ooni to, cd110 ha hecho en la mayoría de partidos esta terrporada. cuenta

endeblez actual de la plantilla. de 'futi se va a

dejar notar;

la

por

facb.lra.

la exclusión

diferentes

de viaje,

Tarrpoco

motives,

Paco· y M.

otros:

pero

el

los

equipo se

contrarios,

en estos rocmentos finales de la ccxrpetición, no ei;rr.án para regalar nada, pues todos luchan

cación y no digaroos de los que, caro nuestro equipo, luchan para salvar la categoría. ~edan

han

estado,

Peñarrubia

Bauzá que andan con

gripe, Teo, Cristóbal y Jover que van renqueantes, y cuando salen 9- jugar sen pocos minutos que está en el terreno de

ocho

jornadas

y

serán

todas

de infarto. Deben vísi tarnoo Santa Eulalia, Felanitx, Alaró y Sporting M:monés, y deberros rendir visita al Cardessar, Pollensa,

y Sóller,

calendario nada fácil,

Carrq:x:>s

si

es primordial conseguir las victorias al Felanitx y Alaró, en ceyo caso,

bien frente

y

otros

puntos que se consiguieran frente al resto de oponentes, se salvaría casi con seguridad la categoría. Todo ello si sólo se producen

tres descensos, ya que, en caso de que el Mallorca B no salvara la categoría, entcnces serían cuatro

los

los

equipos

a

descender

equilibrios

y

cálculos

y ya

deberían ser otros y mucho más exprimidos.

baja

La

de cinco partidos tras su últina expulsión puede pasar

lo mejor que puede,

entcnces,

También hay que tener en

lo expuesto,

para conseguir lo mejor posible en la clasifi-

aprovechada: el daningo no lograros

de 2-0, si · bien al

con todo

Por

los

juego,

La

afición debe apoyar al náx:iiro en

los partidos claves,

ya que

ésta

cuenta, y mucho.

división

entre

Una

y aficionados puede ser fatal. en Sa Plana,

las cosas no han estado de

un llcm3miento a la cordura. los

equipo

01tirramente,

lo más unido que debiera. Por ello,

conseguir

también

le>gro3;

hacerros

Unidos poderros

desunidos,

irerros

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports a la sima o a lo rrás hondo de

lo que

3~

la Todo un éxito

entidad merece.

se

consiguió

en

las

Jornadas del Fútbol Base, que tuvieron lugar en las últimas Tampoco han sido de lo rrás destacable los últirros resultactos oosechados diferentes Tanto

equipos del

jtweniles

caro

por

los

fechas.

fueron dos

jornadas

en las que, en Sa Plana, se vivió a la gran fiesta anual del

fondo

Fútbol

pequeño, fiesta y

fútbol

base

local.

con fútbol en toda la jornada y

cadetes

han

tenido

espectáculo total.

tropiezos que, a la larga, pueden ser fatales Vimo

para las aspiraciones y logros que se esperaban

de los misros. Cierto que estos m han sido definitivos,

pero,

si

que

pueden

causar

mella en la moral cara a futuros carpranisos, y pueden dar al traste con lo que se esperaba.

"Collblanc"

gran

que nos

visitó.

equipos participantes puso

categoría.

La

El

resto

de

también lo mejor

que tenían para que la fiesta resplandeciese.

Broche final lo puso el equipo jtwenil que,

ganar

a cabo hasta ,~ra.

de

rruestra fue el equipo de la Peña Barcelonista

Esperamos una recuperación y una continuación de la carrpaña que estaban llevcmdo

fútbol

tras"' siete

años

de sequía,

consiguió

el Trofeo de Pascua al irrponerse

a equipos de la categoría del San Francisco, En infantiles, benjamines y pre-benjcrni-

nes las aspiraciones no son muchas, y

al que batió por 1-0, y Fortuna de llisseldorf,

ellos

con el que hizo tablas a O, pero, por mejor

se mantienen dentro de la ténica de la tempora-

ptmtuación, consiguió hacerse con el trofeo

da.

de ganador.

y

Por contra, siguen al

los

alevines

m

aflojan

frente de su COJ'l)etición,

si

bien queda todavía un ancho camim a recorrer.

40

RECORD S D 'AHIR

Flors de Pr:inavem, 1' a'\Y 1.942 i. .. joves nallrs, 1 'av

l.!H}

.Aarix: lh:t partida de ''boti.farra". fbtser fa ::0

arws ••• ?