LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT ANY
XI
no, 108
07150 ANDRATX
MARC
-
ABRIL
1997
2
CRÓNICA DELS NOSTRES FEBRER - MAR<.;
1997
BAPTISMES Alberto Díaz García Miguel Ferrer Pórtoles Pau1a Saavedra Navas
MATRIMONIS Miquel Martorell Mas
amb
Luís Ribot Muñoz
amb
Bartomeu Barceló Alemany
amb
María Esther Garzón Barquero Rosario Fuster González Rosa María Soriano Carrera
DEFUNCIONS Guillem Alemany Juan
84 anys
Josefa Bauza Pujol
77 anys
Miguel Sánchez Cano
84 anys
Domingo Ruíz Otero
71 anys
Juan Fernando Sánchez Tornedo
66 anys
Manuela Sánchez Herrera
52 anys
Katherinne Castell Bosch
73 anys
Francisca Bover Enseñat
89 anys
Franc i sca Martínez M~lina
63 anys
111111
TODO PARA LA CASA S.L
CJGa'l cia.33 0715C- ANORAir
Tel.:10 !al 03 Fu.:10 50 !al
3
u
NCALI
EDITORIAL
LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT
Enguany tot vé un poc canviat. Apt. de Correus 79 07150 ANDRATX
Va fer
sol,
i
mol t · de
febrer i mar<;, només un di a Editen: Coordinadora Parroquial de Joves d'Andratx Centre Cultural de S'Arracó
sol,
als
mesos
va ploure. . .
de
Primavera
adelantada o canviada? Per al tra part, no hi ha hagut enguany Mostra de
Teatre
els
dissabtes
d 1 hivern.
I
durant
el
mes d 1 abril n 1 hi haura una Mostra curteta. Director: Joan FBrelló 15ansó Redactor en Cap: Gaspar Pujoll Flexas Redaccló: Antonl Ensenyat 1Ferra Blel Ensenyat 1Pujol Margallda Ferra 1Ensenyat Gal1rlel Jofre Mlr MlqueiTurEnseñat
Hem
tingut Setmana Santa i
de primavera,
i
en s,anvi
Pasqua,
d 1 hora,
i
en
temps
ha anat
mol t
bé. Potser més gent i tot ha assistit a les celebracions
religioses,
Di vendres Sant,
sobretot
mol t
a
la
Processó
concorreguda i
del
mol t
seriosa
ja
passada
i elegant. Amb
el can vi
d 1 hora,
amb
Pasqua
i amb el temps bo que fa, sembla que ja ens acostam Gerent: Vlcens Flexas 1Alemany
a 1 1 Es ti u, si és que nb torna enrera i
es refresca
un poc. Fotos: Mlchel's
N 1 ALÍ
vos
de si tj a
a
tots
any, i que s 1 alteri massa la sang. lmprlmelx: APOSTOL Y CIVILIZADOR PETRA
D.L. P.M. 295/1900
N'ALÍ
bon
temps
i
bon
4 \
PAGINA
PARROQUIAL
"Jesús, principi i perfecció de l'home nou, convertiu a Vós els nostres cors, perque, deixant els viaranys de l'error, caminem seguint les vostres petjades pel camí que ens duu a la vida. Feis que, fidels a les promeses del Baptisme, visquem amb coher·e ncia la nostra fe ... "
El
Papa ha proclamar un Jubileu per
1' any
incici
2.000,
mil·leni del Cristianisme. Els anys l. 997. l. 998 i l. 999, tres anys per aquest Gran Jubileu.
L' any
l. 997,
él
que
estam,
anys
del
tercer
de preparació
dedicat
a
reviure:
JESUCRIST, SALVADOR DEL MÓN.
Diumenge de
la
16
nostra
de
mar9,
Parroquia
cristians anarem
a
l'Ermita de Valldemossa, a l'horabaixa, on tinguérem un
recés
i
compartírem
sobre la relaitat i les vivencies. Tema
central:
del Món.
Jesucrist,
Salvador
5
La Peregrinació a
Egipt~
que la Parroquia organi tza, mar<;:, i fou un éxi t.
í · Terra
es dugué a
Durant 11
peregrinarem per les terres
di es,
els Manaments de la LLei de Déu, a
Jericó,
a
Betlem,
a
Nazaret,
terme 21
d' Egipte,
les terres d' Israel, País de Jesús.
Santa els di es
una persones,
terres
dels
febrer al
Sinaí,
i
de
de
Moises,
on foren
estiguérem en al Mar Mort,
creuarem el Llac
9
de
la maj oria d' Andratx,
Faraons
Estiguérem en el i
27 de
Tiberíades,
a
i
escri ts
Jerusalem, pujarem
Mont Tabor, férem la Via Dolorosa, i besarem la pedra del Sant Sepulcre.
al
6.
UNA
PUJADA
HISTORICA
AL
SINAÍ
i
els camells.
El Sinaí és una península que une ix
1 1 asia
esta de
amb
delimitada Suez
i
el
1 1 África.
Al
pel
i
golf
ha el gran massís en
la
major
escalonades de
mil
Canal
d 1 Aqaba.
Hi
de pedra calcaria
part, fins
a
. metres,
Mont Sinaí,
golf
Sud
terres
arides,
altures
de
culminant
djebel Kateria
Musa ( montanya de Moisés)
amb
més el
i
djebel
amb
al tures
de 2.500 metres. El
poble
d 1 Egipte ' guiat baix
per
d 1 aquestes
Moises,
els
la
aquí
tradició,
de
Manaments
i
Déu
dalt tengué
escrigué
i
damunt
fugí acampa
Moises,
cimes
segons
1 1 experiencia
quan
d 1 Israel,
taules
dues
de pedra. bedu1ns
habi tants
i
els
camells
són
d 1 aquestes
habi tuals
cap
al
hi havia grups
pero els Dones,
la
matinada
del
2
de
mar<; de 1997, el grup de
la Parroquia
d 1 Andratx que
Peregrinació
féiem
la
per Egipte i Terra Santa, emprenguérem 1 1 aventura de
pujar
A les
2
al
de
Sinaí.
la
ni t
la Lluna, en quart minvant poc,
un
Comenc;arem
tots a
caminar,
devora el Monestir. a
sentir
dels
1 1 olor
camells
i
il·luminava llanternes.
dúiem
passant
per
Prest comenc;arem i
els
la
presencia
bedu1ns,
cri t
de
i
nol tros i talians, d 1 altres,
i
els
bedu1ns
acompanyaven,
"Camel·la,
de
pujar-nos
muntats
a
que
oferint-
camel·la ... " camell,
eren
més de dos centenars. I
anarem
fosca,
Feia
Catalina.
Santa
se al a
camells
seguien i
caminavem
de coreans,
alemanys
fóssim
Erem
amb autocar fins a devora el Monestir de
ens
Endemés
Sinaí.
francesas,
terres.
quinze.
Potser
un centenar les persones que
El els
bedu1ns
dels
i
comen<; a
vol tes
Musa,
a
de
com
la
mai
mai tornara a N 1 Abdul, el
sonar, pujada
havia
o
camins
al
djebel
sonat
i
potse
sonar el nom d 1 ANDRATX.
nostre guia,
davant i ens havia di t anar més
pels
manco
havia parti t
que procurassim
junts.
Feia
fosca
i de tan en quan ell cridava: "Andratx, Andratx ... " "Estamos aquí •.. seguimos".
7
bedu1ns
Els
comen<;:aren
no mi
aprengueren dir:
a
el
"Andratx,
I Els
aquí
vuit
1' experiencia
que
empentes
fou
arribaren
chameaux ... "
que ja es sentien a dalt i contenplaren el sol
i
mitja,
les
entra
la
llanternes,
no
coneixies
fan
el
client
i
entre
camells,
que
amb
se u
i
altres
Els
la
l'esquerra
pel
mig.
ple
de
a
vol tes
pedres
perillós.
Hem
i
per
i
Persones
i
desconeguts;
i
és
camells
dreta
per
camí
encara
camel·l·la ... "
únic.
coneguts
el
que
"Camel·la,
t'envesteixen
el
de que
muntat
camells,
llums
persones
uns
i
hores
entre
camí,
espectacle
Un
fosca,
seu
cerquen.
el
dues
llis,
clots
a
que a
d' aaribar
vol tes el dalt
fan
Quan caminavem, N'hi
ha
feia
que
quan
colors
cimes i crestes,
surt
va
hores
tres a
estam
els set que asseguts
I
de pedra de enredavem
de
banquet
el
"quiosc"
ens
fred.
Els
bedu1ns
ens
oferiren 1' escalfar de
la seva caseta
i
hi
tassa
i
una
la
entrarem. conversa
mateixa
paraules
Una minsa.
llengua.
en
Tan
angles.
de
No
casa, que ja jeia al
lli t
te,
parlavem sols
L'amo a
unes
de
la
la vara,
s'ha llevat per estar amb noltros. Hi
estarem
fins
a
la
que
plataforma. cansats.
molt
Quan el
sol
sortí,
l'hora
de
parlam
segueixen
i
de set
aturarquedam
férem
també
una pregaria i unes fotos, i comen<;:arem a
davallar.
La
baixada
també
es
contemplavem
la
grandiositat del panorama.
Vuit
al
devora
sense nos.
aquelles
de lloan<;:a al Creador.
féu
i
a
cantaren un can tic
Queda encara una hora de camí escalonat camells,
il·luminant
fantastics i
cantics
sortir el sol.
ja
arribam
i donant
a
la sortida del Sol.
que
pels
cima,
a
així
animats
la
Andratx ... camel·la, camel·la •.. camello,
Caminarem
i
a
única.
llarga,
pero
Andratx sana al Sinaí
8
SE.T MANA
iPASCiUA
SA :N TA DIUMENGE DE RAMS
És de
hermós
a
Hams
el
Diumenge
Andratx.
L'arbre
de la costa, l'arbre de l'Amor es-
ta
florit,
to.t
Abaix
es
tot
congrega
vermell.
mol ta
gent.
Rams i Palmes, n'hi pera tots ..• "Bene1t Senyor".
cap és
a el
el I
qui
vé
en
pujam
en
l'Església. di a
que
nom
Processó
Tal
ve
del
més
volta gent
a
missa, grans i petits.
A Sermons.
1' horabaixa, Pietosos,
ben
els
Dotze
escenifi-
cats, espectac 1 e 1. pietat alhora.
9
DIJOUS SANT La Cena del Senyor. Mol ta gent vingué els Apostols, la Vetllada,
es
deixaren rentar
tranquil·la,
a
els peus.
silenciosa,
l' Eucaristia.
Dotze homes
joves,
Una
Casa
acollí
de pietat.
hermosa
Santa
Una hora santa
profunda
en
torn de la mitja nit.
DIVENDRES SANT Dia de dol. Ell ha mort. A la Celebració i emotiva. Amb
litúrgica de la Creu hi assistí malta gent, i
quín silenci
veneraren la Imatge de la Sang.
Processó. Quantes persones hi participaren ... ?
I
fou més
solemne tard,
la
500, potser, feren
la Processó,
El silenci era impressionant. Els passos, bellament adornats,
eren portats
i 2.000 la veren passar •.. ?
pels
joves
i
al·lote s
valents
i
valentes.
La Confraria de
la
Passió
colorit, la Banda Municipal, fervor, la Confraria de la Sang, solemnitat. Potser sigui la Processó més pietosa que es fa a Mallorca ... ? La Lluna, no sabem si empegue1da, enguany arriba tard.
dona va
10
11 :•
DISSABTE I DIUMENGE DE PASQUA No tan tes persones,
més
de
cent pero,
celebraren el
Lucernari,
la Llum
i el Ciri Pasqual el dissabte a vespre, i tastaren les "panades". El
diumenge,
de bon matí,
(havien els
rellotges
avanc;at una hora),
reuniren per l'Encontre i la Missa Major de Pasqua. Al·leluia, al·leluia ... ! Crist ha ressusci tat. L' alegria és desbordant.
es
14
PANCARITAT el Dilluns a SANT ELM
Ha vingut s'Autoritat, senyor Cañellas també
és que hi ha qualque forner que les sap vendre ben cares.
no hi falta el doctor Cabrer, i a tothom han saludat.
Ha passat Pancaritat, Pasqua de Resurrecció,
Amb gran "personalitat"
sa Corema superior,
Dia de Pancaritat
molt millar que l'any passat,
a Sa Torre se va fer:
el sol mos ha bé tocat
Tot es poble arraconer,
i hem fet bona Processó;
i un altar ben adornat,
ja se veu qualque ametló
per dos ministres dedicat
i els ametlers han rebentat.
sa Missa "des quedar bé". Que molts d'anys poguem anar .;
M'agraden molt ses panades
a celebrar Pancaritat ..•
i els robiols també,
un altre anys que ja ha passat
sempre en salen caure bé;
pero un altre tornara,
tant les dolces com salades;
i que mos poguem trabar
él que hi ha hagut "a vegades"
sense que no en falti cap.
no sebre quin color té,
Guillem Barceló
15
OFICIS A ANDRATX Per Rafel Oliver Grammatico . · IIJ •
,,
''•
JOAN PUJOL ENSENYAT (En JOAN PICASSA) '
'
SAURÍ )
P- Que és exactament tm saurí ? És una persona a
la qual
li
encarreguen sa feina de cercar aigua a
tm
lloc determinat,
de
R.-
mitjangant sa
tecnica
sa radiestesia.
P- Quan i cC:m aprengueres aquest ofici?
R.- Devers l'any 1935; 32 anys, me' n
vaig
quan
~a
que
tenia
donar crnpte
una certa reacció sensorial per aquest asSI..li'Jllte
de
s'aigo.
Va ser a
Peguera,
fent
feina
amb mestre Miquel Ibl9; ell pretenia cercar-
ne, i jo darrera ell va ser quan vaig veure que tenia més
així va ser
forga que ell:
es meu primer contacte amb aquest rrón.
Després, vaig seguir rrarcant ets llocs can
ho
rrolt
feia ell,
d' interés,
perO, vaig
can
que
canengar
a
jo tenia crnprar
P- Es pot viure de cercar aigua ?
llibres sobre sa radiestesia, llibres antics
De cap manera,
R.-
"xino". Val més dedicar'-Se a
que tenc encara per ca meva: EL AillA Y LAS
can tm
AillAS
cosa per a guanyar-se ses sopes.
SUBTERRANEAS
de
Juan
María
Garcías
t'enganyen una altra
Blanes, de l'any 1968, o RADIESTESIA PRACITCA de J. M.
Burgues,
de 1' any 1966. A ca meva
en tenc devers una dotzena de llibres sobre aquest ofici. L' any 1971, vaig tenir tm greu accident
P- Quínes tecniques has arprat ? Primer de tot,
R.-
amb
sa
verga
d' ullastre, que ve a ser - can una antena de televisió que te du alill a on hi ha sa corrent
laboral i me vaig tallar una cama per rrol ts
(s'aigo me dóna aquesta corrent),
i
de costats; i a partir d' aquí, llegint aquests
cercar tres
tm
llibres que he esnentat, ets resultats millora...
que se jtmtin
ren rrolt, fins a ser rrolt boos, quasi perfectes
precís. Un cop "lograt" es ptmt exacte,
corrents ses
per
ajustar
procur pou,
tres corrents a tm lloc amb
16 un pendol m' assegur de que efectivarnent hi
s' aigo. Hi ha persones
ha. aigo, i després, amb un segon pendol marc
magnetisne especial. S' han de tenir qualitats
ets metres
determinades.
negra he i
es
de
proftmdi tat,
de carptar es
cabal
Hi ha tres
(si
és
doble de metres
quanti tat d' aigo
(
normes a
argila )
pou.
des
seguir en quant a
i.rrportant per
un bcn cercador d' aigo tenir
a
ser
qualque . part
des cos espenyada (bra.gos o carnes) •
sa P- Hi ha suficient aigua a Andratx?
terra existent a n' es lloc: 11% de lo calculat si és negre, es 3::?,.{, si és material mesclat, i .si és bo (pedrn calissa) te dóna es
És molt
que no tenen aquest
total
R.- Te puc
assegurar que n'hi ha,
i molta.
o més. P- A quínes zones d' Andratx hi ha més · P-
~
fas quan arribes a la finca?
R.- Per
intuició
zcna a onhe de fer feina. Porreres
metres
qua.cÍrats) '
jeep.
cercava
de
m'orient
sa
A una possessió 300.CXX)
(d'uns
i · Felanitx
entre
aigua i a quines menys ?
s'aigo
Tot depen des terreny.
des
d'un
No:rnaJ.Jrent ja
ja sé, orientant-rne, per on de mirar
i
R.- Per a
zcna;
també a
és una bona
Can Fasser
Son M:!s, . a
n' es
Castell,
a
Andritxol, per devora s'hort de Son Esteva, a r.brella. En general hi ha. aigo a bastantes
zcnes de sa nostra vall.
fer Alla a on n' hi ha. menys és per sa zona
servir es meu roognetisne.
pero
des Coll Ba.ix; n' hi ha.,
P- Can ho fas per a calcular la prof\.mdi-
s'ha d'estar
ben alerta.
tat i es cabal amb el pendol ? P- ~ts R.-
Es
pendol
s 'ha
d' adaptar
a
de saurís has
conegut
per
r.blinera,
que
?
aqm. #
sa meva manera de fer feina, a n' es meu magnetisne. Es c8.lcul ve ctCrn.t segons circulars,
(a n' es
sentit
de
ses
des rellotge) des penctol. A n' es ho feia fi:ris
i
R.-
voltes
ses
manetes
canengament
He
conegut
ja morí, en Martí, en Biel Toneta,
P- COn fuciona es tracte amb un saurí?
puc
assegurar
que
nañés
n'he 'fallat 7
indicats per un que
d'uns o 8.
A(lrb sa majoria arribes a
un acord després
de trabada s'aigo. r.blta gent queda ben agraJ:da, i també hi ha alguns fracassos. M'han arribat
Tenc devers un 98',.{, d'efectivitat.
a dir, un cop feta sa feina, "ja tenc P-
Aixo
aigo,
ara arregla' t !
ho pot fer qualsevol ?
R.- S'ha. de tenir s'ambició i voluntat que
ja
me coneixia, un familiar o un ve'inat o amic.
P- Quí tant per cent tnes d' encert?
~ pous marcats,
no en
sé de més.
R.- Venen
Te
i
tot amb una pedrn fernada
a un cordó de sa sabata.
R.-
en
sa
te surt de dedins per cercar
P- Quíns exits
sooats
arrb quínes persooalitats ?
has
tingut
i
---------------------------------------------------------------------------~ R.- He anat 5 vegades
a
(amb tots es gastos pagats). Alla, a de 5 a
o6
un
¡::n1
metres de diametre vaig marcar aigo
metres
32D
de proftmditat i
sortiren 30
tonelades d' aigua calenta i anb gas. A Estellencs vaig 12 tonelades a
n' es
R.- Són aficions
farrossíssim
¡::n1
de
creador de
que no
te pots
llevar de darmmt. Te surten de dedins, mateix. És quasi
0011
una vocació rrol t un
marcar
P- Per que es fa un, saurí ?
Canaries
0011
d 'un
una vocació de capella,
especial,
he tingut jo, te vas
i
1
tenint exi tF
arbullant
i
t"· ·
dediques més.
rrodes, Chistian Dior. També a Baltasar Porcel, a
Sant Elm,
d' aigo.
li
vaig
He marcat 4
35. CXX)
trobar ¡::nlS
a
n' es
de 70, 20, 12 i 25 tonelades
Camisses:
P- Ccneixes
altres
rnetodes
de
trob::,;.. ·
. ? ru.gua .
respectivament.
A S' Arracó he trobat més de 30 vaig marcar 30 tooelades a
litres
n'en
R.- Jo no.
També
¡::nlS.
Josep
s 'Hostal, va ser es primer cop que ho
de
feia.
Per ventilra.
n' hi
ha
perO
d' altres,
no els canee.
En fi, tenc ¡::nlS marcats per tota s' Illa
de Mallorca: Establiments, Lluc, Santa Maria, Estellencs,
Costitx,
Esporles,
Canyamel,
Porreres, Felanitx, Consell, Capdella, Calvia, Llucm:ljor, etc. etc.
P-
~e
en penses de
la xarxa d' aigua
#
corrent a Andratx ? R.-
És
un
bcn
assurrpte,
me
va
bé. L' únic és que és una llastima que no tenguin un
¡::n1
ben encertat.
P- Algtmes errades ? R.-Evidentment,
ningú
és
perfecte,
P- Has ensenyat a qualcú es teu ofici?
i al.guns errors són d' aigües salades, o algunes venes
que venen
dins
es
material
que marca perO és fals. A part de negra,
sa terra vermella,
dolent, sa terra
ananenada
"fetge
R.- No,
perque
és
difícil.
sense voler jo, qualcú ha apres de
Ara,
sa meva
feina, s'han aprofitat de sa meva experiencia.
de bou" tanbé és rrolt dolenta.
üabriel
Pu~ol
Barul6
- BICIIODOMIITICOS -AUCION Y YINIA ,~ 1IUVIIOIIS
,..l&HI.EAL .. ......
~. ' ~
Cl . ....._ f....._l
Tet.
to• .,
WMJSSERE
.
a
-...e,...,,
1lt O •,
•'"
m
·~1
1_..8 ,
1-bri:t:znrtals.- 1.- Fa vergcqya.
~
la sed.
l'bn de lletra.
3.- Bestia de nar.
verbal.
5.- ~ ékmta~ ••• o estar. Arb.Et.
I't> fa nassa taJp; nolta gmt tmia el ffl>. ltnlda a
'fmnrt. 8.- Al.iJrerto a BaroelaB. lha joia l'bn.
~ CJJe
arriba
4.- Ia:iio i Tel.evisi.ó Arrl:uana. lh. Fa vani:b:lr. 'l'enni.noció
ED:tirE.
Va i...
2.- ParaJla
10.- Hi JBSSeS pera-m- a SaJt Elm.
6.- .Anb la cpinta dMnt és
Pení
pera CJJe
(tmmr.is~E).
~.
11.- Mil.
s:iniicat.
va enrera. 7.- Orimt. Atm5sfera
9.- Platja de Palna. ~fa
\n
plasmr.
JIBlJorq..ú nnlt
12.-49. A les artq>iste
n'hi ha de servici.. Atm5sfem. <kc:ident
Verticals.- 1.-lh gps o elenent. <J,Je
falta al ní:n. ~-
AluB de fa.
3.-lh volea.
L'agpf.
2.- Sol narar la de criteris. Per au.nt, el 4.- Part del tem:is.
és la de l'a.ila.
5.-lha platja de Cataluwa.
6.- IhBr colar.
Per au.nt hi ha el <pe fa falta per fer les
dels de llalt.
lh elEJJBit per au.nt i per avall.
c.ari5 m la vida? Esta a l'esrut d'Irm. 10.- Fome d'mbnlnent. 12.- fum per smpre.
Puja per la nar.
~
Estic entetat.
La dn:tea o la prinea
Ell s'ha d'enfilar per
<XEeS
bé.
7.- Hi surten les ''parides"
Als cxn:ursos éllb ~-
8.- ~ ro l'ha
9.- fular i més cblar!
Iát egipci.. Inpr"eSSió total.
lha
2. f
1.
PARAULES CREUADES
h 6"
~
(solució en pagin~s post~riors)
f,
•}
'7 ~
q 40
A4 12..
ENDEVINALLES a.-
Port la felicitat, el crim i la malvestat.
~-
11.- I't> sabria viure als gtatacels.
él de la beata.
SÓN
peJEar.
b.- Una cosa que per tot se posa i enlloc fa nosa ?
~9
Caneó d'eiltrecavar : popular d' Andratx
La caneó que segueix fou recollida 1, any 1949 a Andratx pel folklorista Andreu Esterelles i Pascual, ( 1890-1981) de Bunyola.
ENTRECAVAR El camp ja verdeja. Les sembradures creixen amb polents goixos prometedors de bona anyada. Estam en plena primavera. L'herbei també creix amb tanta o més esponera que els sembrats; cal dones Hogar jornaleres per l'entracavada per decantar la mala herba que xuclaria la llacor necessaria. Trobam can9ó i tonada que la canta Na Maria Pujol, de 58 anys, natural d'Andratx, poble situat al ponent de l'Illa:
J3JJJJ]
Ses do - ne · tes ve van a en-tre - ca - var
lles _ _ __
En - tre- ca- ven
vau
mes
J di- ns un
co
-
me - llar
"Ses donetes veies van a entrecavar. Entrecaven vaumes dins un comella,.
Extret de: Andreu Estarelles i Pascual, L 'essencia de Mallorca : recu/1 de costums i tonades, Palma de Mallorca : Cai.u de Balears, 1985, p. 157
20
E N T R E V I S T A
AMB ....
S O R
M
O D E S
Sor Modesta Castell Ripoll, Religiosa Agustina, va néixer el de 1914, a La Fleche
(Franc;;a).
la Professió Religiosa el Col·legi de Sant Miquel de
14
Entra al de
Noviciat
juny de 1940.
Ciutat,
Eivissa,
al Ha
desembre
T A
30
de
j u l i ol
1938,
treballat al
Port d 1 Alcúdia,
de
Pont
Molinar,
i
féu
d 1 Inca,
Campanet,
i des de l 1 any 1972 esta a Andratx. P.
Voste,
Sor
Mxlesta,
ja
coneixia
les r.bnges AgustineS quan era petita ? R.- Vaig néixer a
Franc;;a,
tenia els padrins a S 1 Arracó, i als 6
perO
anys
i les vaig conéixer ja que anava de "parvulita" al seu Col:legi de S 1 Arracó. Quan vaig tornar després
de tres anys,
ser religiosa,
perO quan de veres vaig sentir
la cridada va
ser als 17 anys,
que havia vingut de Franc;;a
per viure a S Arracó. El contacte amb religioses 1
vaig venir a passar una tarporada amb ells
a Franc;;a,
quan vaig canenc;;ar a pensar en
que vivi en de 1 1 oració, 1 1 ajuda als necessi tats i 1 1 educació de les nines, em va rroure a seguir a Jesús en la Congregació Agustina.
tenia tm
bcn record d 1 elles.
P. Quina va ser la reacció de ca seva, en el seu grup d 1 amistats,
P. Quan es va dOOar carpte de la seva
va
decidir
fer-se religiosa ?
vocació cap als demés '· dins una congregació religiosa ?
quan
R.- La reacció familiar fru negativa, no volien perdre una filla (així s 1 expressaven),
R.- ~ 11 anys vaig fer la Primera Cam.mió, a Franc;;a, i cree que va ser llavors
perO arrb el tarps la guanyarien a més.
P.
Del carisme
del
Pare
F\mdador,
D.
21 Sebastia Gili,
aquest
capella
tant
Va1ent
R.- Sí, la Religió, o siia la "vida
i preocupat per 1 assistencia als necessi tats,
consagrada" ,
no
que en destacaria ?
una forma i
rrode
1
R.- Cercar a Déu, defensar la veritat, la unitat en 1 1 aTOr,
conseguir
ajudar
als
rrotiu
es
pot
segueix
quedar'--se
estancada
de vida arcaica; progressant
i
a les necessi tats del m5n en que
a
per tal obrint-se
vivim.
Per
necessi tat sense accepció de persones. Praroure
exerple: r.Bbit, obertura, cx:m.micació, solidari-
un clirra de sereni tat i alegria.
tat i rrodificació pennanent per a no escatimar esfon;;os per aconseguir una rrnduració i estar
P. fer
els
Record que 50
1 1 any
1990,
voste
va
anys de Professió Religiosa,
la ParrOquia d Andratx.
a
Ara fa
ja 17 anys
que esta retirada de la docencia,
ajuda encara
1
al nivell des esdeveniments.
P. Unes paraules per acabar ? R.- Vull
en coses menors dins el convent ?
agmir
a
la
Congregació
de Gerrrnnes de 1 1 Ampar tot el que m1 han donat. R.- Fins
1 1 any
1900
em
dedicaca
a 1 1 ensenyanga, i de llavors ajud a la Canuni tat en el que puc: teléfon, porleria, etc.
Vull agmir també a les famílies la confianga que donen a
En
la rneva
tot el poble en plenitud.
Perque
en estimar i servir als danés arrb arror vertader esta la perfecció.
P. Es sent ben realitzada ccm a entregada als danés, en 1 1 ensenyanga i
dona,
formació
d aliotes? 1
Nanés es pot sentir plenament realitzada la persona que és
fidel
Haver estat cridada per Jesús una
felici tat
a
la vocació.
és per a mi
incalculable pel goig que
em
dóna sabel"-!lle estirrada per Déu Pare i cridada per poder transmetre a
les alurrnes
aquesta
felici tat que em fa sentil"-!lle plenament realitzada.
P.- Ha canviat rrolt la vida al Convent , quan voste ~ i ara ?
Agustines
en
la
fonnació
dels seus fill i filles.
P. Servir i estimar, és alegria perfecta? R.- Sí, ho és
les
Déu els
ajudi
pregaria
d 1 Andratx i i
protegeixi
convengui i necessi ti.
tenc
s
1
present
Arracó,
en el
a
perque que
més
24 P L U V I O M E T R I A
CENTRE D'ANDRATX - 1997 A N' ALÍ del mes
passat
(número 107),
acabavem fent
a ·q uestes preguntes:
"Guanyarem o quedarem enrera respecte al febrer del 1996 ?" (Recordem que hi havia 46 litres i enguany 5'5 litres) Hem quedat molt enrera. És trist, pero cert. Ja som al mes de marg. Ha plogut poc:
MAR<; 1997 Dia 25 .............. . 23'5 litres Tots ben caiguts litres.
Aig~a
i
ben posats.
No així
a
Ci utat,
on en va
fer
93
perduda i que va fer mal.
Sabem que el marg és un mes imprevisible, tant en pluges com en temperatures. Es diuen mol tes coses
del
mes
marc;; marceja". A Catalunya diuen:
de marg.
Aquí,
"Marg margot,
a
Mallorca,
mata
diem que
"el
la vella vora del
foc
i a la jove si pot". Com tenim que
entendre
aixo ?
Dones,
que
fa com un al·lot
a
l' edat
"burral". Una de freda i una de calenta. He vist nevar a la platja per Sant Josep.
Enguany,
aquest dia,
passavem
el 20 graus. El
clima medi terrani
és mol t
original,
pero
el
medi terrani-balear
és
únic en el món i els metereolegs no hi poden amb ell. Els experts en preveure el temps, naturalment en zones molt localitzades, són els pagesos. Ells observen, dia a dia, any a any, els
fenómens
atmosferics
i solen encertar-ne qualcuna.
Vos contaré dos fets viscuts per mi: Esta va de mestre a
un Orfanat.
Hi havia terra de
seca,
vinya i
horta.
Teníem animals: porcs, gallines, conills i SET VAQUES. Un di a,
el vaquer em va cridar:
i em va fer observar a les vaques:
"Senyor mestre,
Totes set
vingui".
Em
va
dur
j eien damunt el mateix costat.
23 "Que vol dir aixo?",
vaig preguntar.
-
"Vol
dir que hi
ha can vi
de
temps;
pleura abans de tres dies". Va ploure i molt.
L 1 al tre em va passar aquí a Mallorca. Em trobava a un mes
d agost i 1
cap al vespre.
i parlava, al carrer, amb un fill
Havíem vi si tat seu que
Vilafranca de Bonany,
una
família
era professor.
de la
pagesia
Vaig mirar al
cel
i li digué: "Tindreu aigua". Em contesta: "No ve de llevant, no pleura" L 1 Informatiu Balear del
dia següent va dir
que
les
terres
d 1 aquella
zona havien quedat completament anegades.
Bé, el cas és que estem, des de sis minuts abans baixa del dia 20 de marc;,
a
PRIMAVERA
de
les
(que la sang altera),
tres de i
si
1 1 horatoca com
deu tocar, una de freda i una de calenta ens fara. A Déu siau R.I.C.
1.
:
'
.
\.
,... ·.._,
'• "
.
'
.,
'"
(
r '
r: '
'
AGRÍC OLA ~~ ~ D ~ RA .:\ r, ~~ :' l·~ 1 L~ L J.'
' •
1'
•• • '
'
·..
.,
' .... 1
~ •
'
~~
\
~
~
""\
l~Dl:Syl RIA~
I JORNADA
' r
''
(1.\5TRO~O~HCA D'ANDRAT~~
DllJIVlENGE '.
6 d'~~RII~ '97
AJUNTAMENT D'ANDRATX
24
BIBLIOTE~ El passat dij ous,
di a
20 de mar<;,
MUNICIPAL inici
de
la Primavera,
vingué
Biblioteca en Joan Manera Jaume, · professor de 1 Institut de Son Xina,
a
1
a
la
xerrar-
nos de la nostra Flora. Davant més de 30 persones,
i
aixo que
jugava el Barga,
una breu introducció del nostre clima i les condicions de Municipi, per · a
després passar a
en Joan ens
féu
la terra del nostre
oferir-nos la visió d unes 60 diaposi ti ves 1
de diferents especies de plantes i arbres d 1 Andratx. En Joan ana explicant
les
característiques
propies
de
cada
planta
i
algunes curiositats que agradaren al públic assistent. Després d 1 una hora d 1 exposició, tema del medi ambient nostre
i,
es
féu una pe tita tertúlia en torn
en concret,
de
la problematica dels
al
incendis
forestals. Agraim des
d 1 aquí
la col·laboració del
Col·legi
"Ramon
Llull"
d 1 Andratx
per haver deixat una pantalla per a les diapositives.
Pel dia 17 d 1 abril,
tenim previst fer
d 1 en Gabriel Ensenyat Pujol,
la
presentació
en col·laboració amb
na
Maria
del
nou
Barceló
llibre Crespí:
"FERRANDO VALENTÍ I LA SEVA FAMÍLIA". A partir de les
20 hores
del 17 d 1 abril,
els
dos
autors
ens explicaran
les histories d 1 aquesta poderosa família de 1 1 Edat Mitjana, des de
la Conquesta
cristiana de Mallorca fins a finals del segle XVI. Sempre és
interessant conéixer la feina d 1 un andri txol,
i
si
de la presentació d 1 un nou llibre sobre la Historia de Mallorca,
es
tracta
tenim mol tes
raons per acudir a la Biblioteca per a saber més coses.
******** Els més jovenets, concursants de 1 Premi ESCRIVINT, recordau que
els participants,
es
li terari
infantil-juvenil
1 entrega dels premis en lots de 1
fera
a
IMAGINA
llibres per a
la Biblioteca el proxim dia 23
de Sant Jordi i Dia del .Llibre, a partir de les 18 hores. No faltis i vine a recollir els teus llibres •.. !
d 1 abril,
tots Festa
25
El telefon de la Biblioteca per a qualsevol consulta és el 136066.
DIA 17-4-1997, a les 20 hores: PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "FERRANDO VALENTÍ I LA
SEVA FAMÍLIA" d'en Gabriel Ensenyat i na Maria Barceló Crespí. DIA 23-4-1997, a les 18 hores: ENTREGA DELS PREMIS DEL 80NCURS LITERARI
INFANTIL-JUVENIL
"IMAGINA ESCRIVINT"
ANIM I PARTICIPA ALS ACTES DE LA BIBLIOTECA GAUDEIX DE LA CULTURA
Una abragada: Rafel Oliver Grammatico
"
,,
LLUNA
o
--
o
PROH BIT 1
APARCAR ( ~ 4nd~ -ir»mbé)
26 ·
AJUNTAMENTD 'ANDRATX BAl E AR S
BIBLIOTECA MUNICIPAL
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE:
,
. ''FEBRANDO VALENTI , ·I·LA SEVA FAMILIA'' A .CARREC DELS SEUS , AUTORS: ,
MARIA BARCELO CRESPI 1 GABRIEL ENSENYAT PUJOL DIA: DIJOUS 17 D'ABRIL DE 1.997 HORA: 2o:oo LLOC:BIBLIOTECA MUNICIPAL
'
ii VINE R CONEIXER LR NOSTRR ' · . HISTORIR!!
27
IX
MOSTRA
DE
T E A T R E
Del 5 al 26 d'Abril
DISSABTE
DISSABTE
5 d'abril 1997
19 d'abril 1997
Grup de teatre PASSATEMPS
Grup de teatre
(Son Sardina)
San Buenaventura (Llucmajor)
"FOTUTS I CONTENTS"
"UNA CASA D ' EMBULLS"
DISSABTE
DISSABTE
12 d'abril 1997
26 d'abril 1997
Grup de teatre PICADÍS (S'Arenal)
"OPERACIÓ: FIGUES SEQUES"
Grup de Teatre A.G.A.R.A. (ANDRATX)
"LES DELÍCIES DE LA LLAR"
28
AINA GARCIAS PORCEL (11
anys)
GUANYADORA DEL CONCURS DEL CARTELL DE LA IX MOSTRA DE TEATRE
R.-
Una gran
sorpresa sobretot.
Anant
un dia cap a sa Biblioteca·, vaig veure es meu treball a n 1 es
P- Per que hi vares participar ? R.-
Bé,
i
vaig
sentir una gran erroció i satisfacció. Els profes-
orgarútza
cada
sors me donaren s 1 enhorabona i tanbé ses meves
fan participar a
tots
amigues i amics.
s 1Ajuntament
anys aquest Concurs i
cartell de Sa. Nbstra,
els alumnes de ses escales des nostre Municipi. P- I que t 1han dit les carpanyes P-
cCm
se te
Va ocórrer
aquesta idea
que has plasrcat ?
can-
panys? R.-
R.- Vaig veure un rrotiu d 1 un anima.let
i
També
se
sorprengueren
rrol t.
He
rebut rroltes felicitacions.
que me va interessar rrol t, i a partir d 1 aquí ho vaig relacionar amb
e8 teatre, me va donar
P- T 1 agradaría seguir pintant ? R.- Sí.
sa idea d 1 unes titelles ben gracioses.
De tates
primer ser veterinBria, P- Pensaves guanyar ? R.-
es meu
En
genna
realitat,
no;
ho podría fer.
pensava
que
m1 agraden
rrolt
els
Belles Arts.
Es meu dibuix P- Quins colors t 1 agraden rnés ? R.-
P- Devers quants de dibuixos
hi
han
bastants;
flan
participat ? No ho
m1 agradaría
anima.ls; i si no pot ser, m1 agradaría estudiar
m1 agradava rrolt, perü ho veia difícil.
R.-
formes,
Tenc
preferencies
pes
blau,
es
verd i es rrorat. P- T 1 agrada es teatre ?
sé,
pero
ccncursat sa majoria de nines i nins de ses
R.- Bastant.
Els dies que fan
funció
hi vaig ant> sa meva padrina.
Escales. P- Has guanyat qualque prani rnés ?
P-
~
t'ha sqxx:;at veure el teu diWix
per tot es pchle ?
R.- L'aey passat vaig infantil de- c:tihdx a ses
guEII1yai'
restes des- Port.
el premi.
29
PAGINA LITERARIA per Rafel Oliver Grammatico
Avui
tenim una
col·laboració
d' una
ve'inada
de
S' Arracó,
na
Margal ida
Alemany. És un poema d' estil senzill, pero amb mol t
de missatge.
Na Margal ida
és alumna de 1 'Escala d' Adul ts del nostre
i
paraules
poble,
aquestes
són
el fruit de la voluntat d'aprenentatge de la nostra companya Margalida. També podem llegir un breu poema sobre un record nostalgic dels Molins de Sa Planeta, escrit per aquest aprenent d'enllestir frases. Una tria dels llibres més venuts a Mallorca i el vocabulari de barbarismes del catala de. Mallorca, tanquen aquesta secció. Aquesta dol9a Primavera convida a imaginar amb un bon llibre a les mans.
EL PAJARITO
Una mañana oí en mi ventana cantar, a un lindo pajarito que me vino a despertar. Era muy finito su canto, y en su canto me decía no llores más Margarita, no tienes por qué llorar. Si estás tú llena de vida que más puedes desear, sólo tienes que pensar que hay una vida hay saberla aprovechar. Sea la fama que sea y digan lo que te digan, hay que saber escuchar, saber oir y callar. Que es la mejor manera para la gente callar a nadie has de envidiar, que la envidia es muy mala
30
y te puede estropear. Tú que eres tan bonita y tan buena . yo lo sé, y si algún favor te piden tú sabes corresponder. No tienes que cambiar, tienes que seguir alegre, bailar, reir y cantar, que es el medicamento mejor para la salud. Esto te lo está cantando el pajarito para tí, y te desea de veras que seas feliz, feliz. Margarita Alemany (S'Arracó)
MOLINS DE SA PLANETA Ens esbuquem ensopits per la nostalgia d'un món d'enrenous quotidians a la vall; recercant ecos d'antany entre les nostres pedres, enllestim un poble ja oblidat en la tempesta de l'esclat. El campanar de l'església traga un jorn quadriculat de constants fets de la vida del poble, fent córrer, xalestes, les veus de complicitat. Ferrers, venedors, esmoladors, el sotrac de les vares llargues al rostoll, cornetí de so profund el jel saig, carros, xercols costa avall, els xiuxiueigs populatxers, que s'endevinen, cops secs a Ia pedra de marge, les primeres botzines d~ls
autos de passatge, cap a ciutat .••
Volem escoltar un poc més els records, i
caure en pes, redolant vall avall,
31 .,
fent callar e l crit munda. Els nostres vents han deixat de xiular. Rafel Oliver Grammatico
LLIBRES EN CATALA MÉS VENUTS A MALLORCA
DONES
Isabel Clara Simó
APLEC DE RONDALLES
A cura de J. Grimalt
VIURE CADA DIA
joan Corbella
LA MIRADA DEL TAFUR
Ferran Torrent
ESTREMIDA MEMORIA
Jesús Moneada
EL MISTERI DE BERLÍN
Jordi Mata
SEDUCCIONS A MARRAQUEIX
Josep Riera
NO SE SAP MAI
I mma Mo nsó
JOSEP PLA. BIOGRAFIA DEL SOLITARI
Cri s~ina Badosa
ANIMA MUNDI
Susana Tamaro
VOCABULARI DE BARBARISMES BARBARISME
FORMA CORRECTA
Ceni ci enta
Bufafocs
Centeno
se gol
Centess i ma
Centesima
Centíme t ro
Centímetre
Centro
Centre
Cepillo
Espalmador
Cepo
Garbellet, ratera, petge, cep.
Cercanies ( tren de . . . )
Tren de rodali e s
Ceremonia
Cerimonia
Una abragada: Rafel Oliver Grammatico
32
SOLUCIONS Paraules encreuades:
Endevinalles: a.- . El diner
b.- El sol
1S.IC,AU•Ae ... MAIISCOI f " " - ' ' A lA eA1&MA
\ENT A CAR
........••
··~-···
t A ' A 1 V A 1 1 A D .A 1
·~
ltlt..~ulerio . . . . .. . . ...il1oreno .. . . •..•... .. . . . (Í)em~r~ . ...
,r.11 , . 111•117
na.
•n•
Atri
ASESORiA
FISCAL
..:
PIM'URA Y DBCORACIOR ESTUCO VIQfZCIUO
.:.¡ huu. • - hl.
11~4\2
liDI!!I (llllerca) . ~«CID Son Mal. 21 · Jl!!O AI!Golh · feWono 10 ~7
VA DE GLOSES
**
**
GLOSES I ENDEVINALLES Contades per n'Antonia Palmer Porcel Si te'n vas: bon venta l'aire! i si tornes pel mateix, i si no tornes mai més, sa tristor no sera gaire. *'
Fadrina que polida va en mans d'altres ben posada, que ho sera de desgraciada segons amb qui caura ! Si cau en sa meva ma, bastonades i poc pa, i sa feina molt pesada; si al vespre no l'ha acabada a jeure sense sopar.
* Quan sa milana va a l'aire, pren es vol que ha menester; ta mare s'ho passa bé, pero ton pare no gaire.
* Si no fos pes carretó que va darrera, darrera, no hi hauria cap somera ni cap bístia falaguera que batés un cavalló.
* Sa mula roja és mala mula, ho tenc que dir a n'es senyor: es caire que té millor quan diuen arri s'atura.
* Quan ella dira al sen Toni: de que voleu berenar ?
33
34
dins es paner no hi ha pa, dins es setrill gota d'oli •.•
ENDEVINALLES Cada dia prenc es vol, no tenc ni ales ni plomes, faig ses voltes mes rodones que sa flor de girasol. som·~es
Enemic
mussol
que en veure'm ja s'arracona, des lladre som sa vergonya i des fredoler es consol. (el Sol}
De criances i de brulles en trec un suc molt golós ••• i de ses meves despulles se'n vesteixen es senyors ... ( l'ovella, sa xota, sa llana} (recollide~
per A. Ensenyat)
RESI'AURI'\N"TE 1
&~
9') ~"~ -···~ _ . , ____::.- --
P.ESERVAS . 10 5t. 81 'l7150 ANORAIT ·•
flJ!Ml Direr.ci.Ól ~ial i<D:t
''Ja'rilla".
"m 1 , ..
**
VA DE GLOSES
**
SA SOMERA D' EN XAVIER
Dia tretze de gener sa somera era arribada, i en Xavier la tractava com si ella fos un "bebé".
Un carro nou preparat , i guarniments de primera, quan va per sa carretera sempre hi va amb so cap algat.
Lo primer que li tengué: menjadora preparada, i li dona una besada a n'es morro que ella té.
A tothom has agradat,
que ho ets de guapa, somera. I
en Xavier no l i pega ...
que no hi ha necessitat. ¡No sé si l'enganxarem •.. ! té sa cara pentinada
Quan et varen "batiar"
i duu una orella algada,
Francinaina te posaren;
a tothom agrada ferm;
lo únic que no pensaren
a poc a poc ja veurem
ón aniries a parar ...
quan ella estara enganxada. Molta salut i alegria Seras bona somereta ! cap coga
tu has de pegar,
i tendras un bon estar
sa somera ha de tenir, que la puguin mantenir amb alfals frese cada dia.
amb Madona Francisqueta i la filla Catalineta que et duran a passejar.
Guillem Barceló
35
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports
36 .
ESCOLA DE BASQUET A ANDRATX Des de 1997, de
del passat dia 24 ja
funciona
Basquet,
que
mar<;
la Nova Escala
organitza
de Basquet Andratx, amb ció del
de
el
i
la col·labora-
informa
a
Mallorca
i 1 Ajuntament d Andratx. Escala
no
estiguin
1 1 estructura
Els 7
i
al
alumnes 14
han
anys,
Pavelló
i
des
dirigida
del Municipi
integrats
federada
de
de
dins
tenir
mes a
de la
juny
es
Vinyet,
dilluns
de
duraran
d 1 enguany
propera
Temps· la
partir
de
fera
un
de
Ponent
de
lliure
nostra la
l 1 Esport
de
propera de
haura
que,
temporada, reali tzar
esporti ves a
(hi
Ponent,
Revista
proj ecte
unes trobades
la Comarca
altres
esports
a part del basquet).
En
entre
les classes
cursets
Comarcal
President
1 1 Esport.
fan
fins
al
i,
després,
temporada,
1997-98,
Miquel
Cavas
1 1 objectiu
que
Andratx, és
a divendres, de 16 1 30 a 19 1 30 hores. Els
a es
va
a tates ·les nines i nins que
Comité
Escolar
1
Aquesta
del
Club
Consell Insular de
1
En Miquel Cavas, com a
per
crear
del a
una
Basquet,
en
jugadors
i
Club
un
futur
qual
les
1 1 esport,
immediat,
formin
persones,
es
de
faci
Basquet
Escala
es
part de 1 1 ensenyament de
de
autentica
la
explica ·
ens
a
de els
on,
la
a
tecnica
feina
amb
la
continuara l 1 activitat. disciplina El
Comité
compost per: Guillem
d Organi tzació 1
el President del
Cavas,
.en
Vicen<;
esta Club,
Minyana,
en Juanjo Beltran i en Miquel Cavas. Es de
la
de
1 1 equip
persones
lligades
j ugadors
altres
amb
compta
col·laboració júnior al
i
Club,
de
les nines
on
hi
de
la
Vila
interessades base.
i en
ajudar
a
familiars
jugadors,
per
tal
un
ambient
a
moni tors,
dels
adient
a
de
crear practica
la
de 1 1 esport. idea
primordial
és
muntar
una forta secció inicial per a empenta i
1 1 Ajuntament
~mpr.eses
Organi tzar
els els
base.
C"IM,
cívic
feina amb
s 1 intentaran del
nins.
conjuntats
més
economiques
els
ben
esportiu del CIM, i per a més endavant ajudes
i
facin
La
aconseguir
comportament
una Escala amb una majar projecció,
de la casa. Hi ha una subvenció en material
i
importancia a
donar
1 esport 1
L 1 Escola, de moment, és gratu1ta.
privades
Empero
l 1 esport
una serie de
1 1 any
que
vé,
s 1 implantaran
quotes per a
a les despeses.
fer
front
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports El
Club
ja comenc;:a a estiu,
amb
de fer
feina
tingut
pel
l 1 organització
IV ESCOLA D 1 ESTIU, ha
Basquet
fins
que
ara,
i
importancia té dins el nostre Municipi.
Andratx
Dins
proxim de
d 1 exi t
que
tanta
programa
s 1 inclouran
Rafel Oliver Gramrnatico
___. ,.
...
~'
croetes i InfaitiJ.s C.B.An:lmitx $-!Y
proxim
noves activitats lúdiques i esportives.
la
tant
el
37
38
esports - esports -esports- esports-esports-~sports-esports-esports FUTBOL:
EL C.D. ANDRAITX DESAPROVECHA LA OCAS ION OPTIMA
No han sido del todo rralos los últilros
ya que vuelven a
recaer y no pueden dar
resultados cosechados por el equipo andri txol
de sí todo lo que de ellos se espera.
en sus úl tilros partidos, si teneros en cuenta
ello,
la calidad de los oponentes a
resiente y saca de tripas corazón para hacerlo
tenido que enfrentarse. opción era ganar a hacerle
sanbra a
los que ha
Por ello,
la mejor
los rivales que pueden la hora de optar a
una
plaza de las que evitan el descenso.
La
primera
oporb.midad
no
ha
sido
superar
a un Esporles, al que se. danin5 a lo largo de ochenta minutos a::n un resultado claro
total,
ya que,
final
en
los
el equipo visitante
la dicha no fue
últim::Js
logró
canpases,
enpatar
a
dos
goles y echar por la 'oorda un írrprobo trabajo de un equipo que,
si bien no
jugó en la
fome. que había hecho e partidos anteriores, si al menos
luchó lo indecible,
en
unos
rocmentos en que, quizás, los nervios atenazan a los jugadores que ven más real la consecución de los puntos antes que la práctica de un fútbol 'ooni to, cd110 ha hecho en la mayoría de partidos esta terrporada. cuenta
endeblez actual de la plantilla. de 'futi se va a
dejar notar;
la
por
facb.lra.
la exclusión
diferentes
de viaje,
Tarrpoco
motives,
Paco· y M.
otros:
pero
el
los
equipo se
contrarios,
en estos rocmentos finales de la ccxrpetición, no ei;rr.án para regalar nada, pues todos luchan
cación y no digaroos de los que, caro nuestro equipo, luchan para salvar la categoría. ~edan
han
estado,
Peñarrubia
Bauzá que andan con
gripe, Teo, Cristóbal y Jover que van renqueantes, y cuando salen 9- jugar sen pocos minutos que está en el terreno de
ocho
jornadas
y
serán
todas
de infarto. Deben vísi tarnoo Santa Eulalia, Felanitx, Alaró y Sporting M:monés, y deberros rendir visita al Cardessar, Pollensa,
y Sóller,
calendario nada fácil,
Carrq:x:>s
si
es primordial conseguir las victorias al Felanitx y Alaró, en ceyo caso,
bien frente
y
otros
puntos que se consiguieran frente al resto de oponentes, se salvaría casi con seguridad la categoría. Todo ello si sólo se producen
tres descensos, ya que, en caso de que el Mallorca B no salvara la categoría, entcnces serían cuatro
los
los
equipos
a
descender
equilibrios
y
cálculos
y ya
deberían ser otros y mucho más exprimidos.
baja
La
de cinco partidos tras su últina expulsión puede pasar
lo mejor que puede,
entcnces,
También hay que tener en
lo expuesto,
para conseguir lo mejor posible en la clasifi-
aprovechada: el daningo no lograros
de 2-0, si · bien al
con todo
Por
los
juego,
La
afición debe apoyar al náx:iiro en
los partidos claves,
ya que
ésta
cuenta, y mucho.
división
entre
Una
y aficionados puede ser fatal. en Sa Plana,
las cosas no han estado de
un llcm3miento a la cordura. los
equipo
01tirramente,
lo más unido que debiera. Por ello,
conseguir
también
le>gro3;
hacerros
Unidos poderros
desunidos,
irerros
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports a la sima o a lo rrás hondo de
lo que
3~
la Todo un éxito
entidad merece.
se
consiguió
en
las
Jornadas del Fútbol Base, que tuvieron lugar en las últimas Tampoco han sido de lo rrás destacable los últirros resultactos oosechados diferentes Tanto
equipos del
jtweniles
caro
por
los
fechas.
fueron dos
jornadas
en las que, en Sa Plana, se vivió a la gran fiesta anual del
fondo
Fútbol
pequeño, fiesta y
fútbol
base
local.
con fútbol en toda la jornada y
cadetes
han
tenido
espectáculo total.
tropiezos que, a la larga, pueden ser fatales Vimo
para las aspiraciones y logros que se esperaban
de los misros. Cierto que estos m han sido definitivos,
pero,
si
que
pueden
causar
mella en la moral cara a futuros carpranisos, y pueden dar al traste con lo que se esperaba.
"Collblanc"
gran
que nos
visitó.
equipos participantes puso
categoría.
La
El
resto
de
también lo mejor
que tenían para que la fiesta resplandeciese. Broche final lo puso el equipo jtwenil que,
ganar
a cabo hasta ,~ra.
de
rruestra fue el equipo de la Peña Barcelonista
Esperamos una recuperación y una continuación de la carrpaña que estaban llevcmdo
fútbol
tras"' siete
años
de sequía,
consiguió
el Trofeo de Pascua al irrponerse
a equipos de la categoría del San Francisco, En infantiles, benjamines y pre-benjcrni-
nes las aspiraciones no son muchas, y
al que batió por 1-0, y Fortuna de llisseldorf,
ellos
con el que hizo tablas a O, pero, por mejor
se mantienen dentro de la ténica de la tempora-
ptmtuación, consiguió hacerse con el trofeo
da.
de ganador.
y
Por contra, siguen al
los
alevines
m
aflojan
frente de su COJ'l)etición,
si
bien queda todavía un ancho camim a recorrer.
40
RECORD S D 'AHIR
Flors de Pr:inavem, 1' a'\Y 1.942 i. .. joves nallrs, 1 'av
l.!H}
.Aarix: lh:t partida de ''boti.farra". fbtser fa ::0
arws ••• ?