N'Alí novembre-desembre 1997 (112)

e LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT ANY

XII

no.

112

Ap"t. 79

07150 ANDRATX

NOVEMBRE-DESEMBRE 1997

l

(?Jones Cfesfes

De la millor tradició, la seva qualitat orooa.ArlcA

-z

..

..

o() . . .

o

u

~

u

d'identitat, la feina només és una: mantenir-ne la qual~at.

~

"a

a SOUASSADA -

Ouan un producte arriba a la categoria de signe

DI MALlORCA

La lndicació Geografica Protegida/Sobrassada

)>

de Mallorca garanteix l'elaboració d'un producte amb el control del Consell Regulador, amb materies primeres d'excel·lent qualitat i total absencia de colorants.

Tastau·la. Amb tota garantia.

Producte ~

Balear~

3

EDITORIAL

LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT Apt. de Correu5 79 .07150 ANDRATX

N' ALÍ, a

ser

després d 1 uns mes os d 1 absemc i a,

amb

voltros,

per

coses que han passat i Editen: Coordinadora Parroquial de Jove5 d'Andratx

i

a

món.

Segurament

comunicar-vos

coses,

que hi ha al nostre poble

coses que han passat i

del

torna

hi ha per al tres

adivinareu,

l l ocs

llegint

aquest

número, el perque d 1 aquesta llarga absencia.

Pero, Director: Joan ~relló 15an5Ó

tornam

a

ser

entre

esperaríeu,

ni

totes

les

coses

Redaccló:

de contar. . • En quatre mesos,

Antx:ni. Eh3ecyat i Ferrn Biel Eh3ecyat i Pu,iol

un poble,

i

i

altres

després

ho

dels

que

les que

coses vos

poden

També feim

hi

que

hauríem

passar

mol tes coses.

pareixen

s 1 obliden.

d interés

Foto5: Mlchel'5

dins el món,

importants,

1

Gerent: Ylcen5 Flexa51 Alemany

per

bé de tots. O no ?

Potser no vos contarem totes

. Gtriel Jofre Mir Rafel Oliver Gramrltico Mi<pel Tur Emefut

i

voltros,

dins

Unes

són

al

seu

moment,

ha

els

centres

i

que

voleu ...

N ALÍ, 1

no podem menys de ser-ne fidels.

De totes maneres,

aquí

coses que tenen el seu

el teniu.

interés,

Hi trobareu

al tres,

potser,

no el tenguin tant. lmprlmelx: APOSTOL Y CIYILIZADOR PETRA

D.L. P.M. 295/1900

I

una

cosa,

les vos tres mans,

quan

estarem

és una cosa important. malgrat mol tes coses "perdut", més

damunt

ens

malgrat els anys que

vells ...

Nadal

número

arribi

Nadal,

i

a

aixo

Malgrat tenguem decepcions, que

cada

nos que 1 1 amor, la pau, bles,

aquest

any

interessaven passen torna

la felici tat. . .

malgrat tot.

MOLTS D'ANYS I BONES FESTES

ens a

hagin facin

recordarsón pos si-

4

CRÓNICA DELS NOSTRES AGOST -

SETEMBRE -

OCTUBRE -

NOVEMBRE

1997

BAPTISMES

Raquel Carreño Merey

Anael Cordobés Collados

Margalida-Carla Bordoy García

Sara Cordobés Collados

Silvia Espinosa Rodríguez

Paola Mateu Farreras

Lloren9 Collado Pastor

Marta Noguera Forteza

Rubén Bosch Casado

Alejandro Forteza Domenici

Juan-Josep Fernández Mulet

LOrena Franul Cuenca

Joana-Maria Pujol Porsell

Guillem Bordoy Rosselló Sandra Moreno Cañellas

Alejandra Jaume González

Francisco Moreno Cañellas

Bárbara Vives Sánchez

Rubén-Daniel Guirado Priestley

Marina Salazar López

José-Antonio Gutiérrez Plomer

Juan-Andrés Soto Flores

Dominik Adam Gottrou

Margalida Terrassa Ripoll

Nicole Almodóvar Polils

Catalina Terrassa Ripoll

Paula Mira Nieto

Lluís Rotger Forteza

Isis López Ariza

Maria Marques Barcones

Angel Domínguez Jiménez

Nicolau Raymond Quennand

Felipe Roca Wick

Shari Mar Drummond

MATRIMONIS

Antolín

Muñoz

Reolid

amb

Margalida Fuster González

Francisco-José Villasclaras Pacheco amb

María-Celia Orol Saravia

Salvador-Miquel Llabrés Borras

amb

Catalina-Ana Alemany Moner

Manuel-María Campos Valadés

amb

Candida Muñoz Rivera

Manuel Díaz Romera

amb

Mónica Villanueva López

Angel Cano Gutiérrez

amb

María Teresa García Collado

Osear Mateo Dosil López

amb

Silvia López Martín

Antoni Vera Alemany

amb

Margalida Cabrer González

Richard Kight

amb

Catalina Bonet López

Rafel Jaume Ferriol

amb

Isabel Maria Enseñat Valent

Nicolas Ernest del Río

amb

Sara Liverey

5

amb

Isabel María Vera San Lana

amb

Sebastiana Capella Fiol

Andrés Andonegui Aleñar

amb

Antonia Juan Juan

Miquel

amb

Maria Pilar Carbonell Raya

Juan

Ramón

Antoni

Piza

Roca

Gamundí

Bauza

López

DEFUNCIOS Isabel Jofre Enseñat

90 anys

Maria Pujol Pujol

87 anys

Maria Ignacia Cunill Cunill

86 anys

Catalina

Bosch

86 anys

Luís Bermúdez Guillén

84 anys

Domingo Peralta Prieto

66 anys

Catalina Vicens Porcel

98 anys

Bernat Mestre

Veny

75 anys

Tomas Salva Castell

97 anys

Joana Maria Gamundí Flexas

92 anys

Hortensia Soria Molina

62 anys

Iluminada Moreno Amores

85 anys

Antonia Vallespir Perpiña

95 anys

Ascensión Torres

71 anys

Coll

Vega

Remedios Martín Acepedo

81 anys

Joaquina Sierra Guajardo

61 anys

Mariana Alemany

87 anys

Elías García

Coll

López

76 anys

Bartomeu Massot Palmer

64 anys

Josep Enseñat Pujol

71 anys

Ana Catala Perpiña

74 anys

Catalina Perelló Ferragut

97 anys

Nadine Thiele Maere

43 anys

Miquel Pascual

76 anys

Coll

Bartomeu Cabrer Barbosa

54 anys

Margalida Rosselló Rossell6

82 anys

Catalina Alemany

93 anys

Coll

' PAGINA

PARROQUIAL

"El poble que avangava a les fosques ha vist una gran llum, una gran llum resplendeix per als que vivien al país tenebrós.

Ens ha nascut un infant ... "

La Parroquia us desitja a tots un BON NADAL

EL SÍNODE DIOCESA L 1 Església de

Mallorca ha entrat

ja

a

la

tercera

La tercera Ponencia ja•·: és estudiada pels grups la nostra Parroquia un grup

es reuneix cada quinze

etapa

de

del

tota

Sínode.

Mallorca.

dies per a

A

comentar-la

"Cridats a compartir fraternalment la vida .•• "

i fer la reflexió pertinent.

Aquí teniu uns punts de la dita ponencia: "Per una sana convivencia entre la 'societat civil

i

1 1 Església-,

haura d oferir a totes les persones de bona voluntat els valors de

aquesta

1 Evangeli.

1

1

Aquesta acti vi tat di ta en termes tan· gerierals pot ser cocretada en els punts següents:

a

* La tasca DE L 1 Església va dirigida

dels

treb~llar

de bon grat la missió de col·laboradora

pel bé de tota la comuni-

tat humana,

defensant

personals,

exposant

1 existencia

i

fent

relació

entre

1

millar

les el

llibertats.

amb

proj ectes

propis

de

insti tucions ci vils. Com a

possible

la

dora que ha de

la

en

la

fe

i

forma

assumeix

ser,

dominant

de

les

col·labora-

no. ha d 1 imposar els

seus

models

de vida i les seves propostes sinceres Haura

rapidesa

de

.posar

amb

que

atenció es

a

la

produeixen

han

a fi de no quedar fora de i

poder

a

les

adaptar noves

el

la reali tat

seu

necessi tats,

missatge pensant

En

una

correcta

*

. més

L 1 Església,

1

d estar

amb

per

unir

t ota

la

de

a

un

bens.

cultura,

1 1 herencia

vista

que

de

haura

saludable

La la

una

a

la societat,

disposta

intercanvi 1 art,

construcció

servir

bona relació amb

1

sempre en el bé de tots.

de

no per separar.

els canvis dins el món de la tradició,

*

els

1 1 Església

sen ti t

vida.

*

pobles,

ciencia, llengua

valors

i

propis

7

de la humani tat poden ajudar sia

a

complir

amb

1 1 Esglé-

equilibri

esperi t

els

Si

* La missió que reali tza 1 1 Església

a

d 1 anar

evangeliques

virtuts unida

a

civils tots,

quotidianes: tolerancia,

justícia,

a

de

la

recerca

observanga

de

les

lloc

d 1 estar

poble,

queda

tan cada

mateixa,

no

del ella

evangelitzadora,

en

solament

sinó

que

sofrira

fortes crisis d 1 identitat i contribui-

les virtuts respecte

sentiment

no posara en practica la se va missió

per

l 1 acceptació

part dels seus membres de

ha

l 1 Església,

prop

dins

de propasar a les persones la practica les

generosi tat,

de forta ciutadania, et ...

seus més grans ideals.

de

de

ra a les di verses religiosa que

lleis,

formes

salen

de

confusió

fer-se

presents

es celebra el DOMUND,

Diumenge

en un món sense llum."

COI;LECTES

Dins el mes d 1 Octubre,

diumenge

Mundial de la Propagació de la Fe,

dia 19,

Di a

de

les Missions.

La Col·lecta d 1 aquest

dia fou per les Missions i es recaudaren 151.083 pessetes.

El diumenge, 16 de Novembre, es La

Co~lecta

celebra el Dia de

l 'Església Diocesana.

va ser de 120.200 pessetes.

AJUDA A LES ESGLÉSIES Durant els D. Joan Perelló,

mesas

de

setembre

i

octubre,

ha estat pel Burundi,

el

ajudant a

Rector

de

la Missió

la

que Mallorca té

a carrec en aquest país africa. Durant la seva absencia han servi t quia d'Andratx D. al mes d'octubre.

Pep Toni Guardiola,

al

mes

de

setembre,

Parroquia,

i

a D.

la ParroJaume

Mas

8

750

A N Y S El proper any l. 998,

es

compliran els 750 anys de

la Parroquia,

fera 750 anys que la Parroquia Santa Maria d' Andratx va comengar,

i

o

si a,

amb

ella

podrien dir que comenga a formar-se el poble d'Andratx.

El 14 d' abril de l. 248, el Papa Innocenci IV proclama d' una trentena de

Parroquies

de

Mallorca,

després de la Conquesta del Reí Jaume

I,

la Butlla d' erecció

recentment al tra vol ta

al l. 229,

entre

les

cristiana,

quals hi

figura

Santa Maria d'Andratx.

Esperam i de si tj am que aquest 750 ani versari es ment a la nostra Parroquia i al nostre poble.

celebri

deguda i

notoria-

El que es fera per a tal commemo-

ració ho anirem preparant.

L' Església actual és la tercera que s' ha construida,

totes

tres

al

mateix

indret.

El lbJ. Presbiteri. i Altar FESTES DE NADAL

El 2Q

de

desembre

és NADAL.

La Celebració de

les

Matines,

amb

de la Sibil·la, sera la Ni t de Nadal, el 24, a les 23 hores.

Tots els que volem celebrar de veres el Nadal hi

estam convidats.

BON NADAL

cant

9

LA

LLUM

AL

PAÍS

DE

LA

NIT

(CONTE DE NADAL) Era el País de la Nit.

mai

Una

nit

no

havia

gent i

no

s'acaba;

sorti t

el

sol.

país

era

que

d' aqeull

trista,

de

fosques. I trists: ells

la

a

les

s 'adonaven que estaven

veien

vida

els carrers

La

arrufada

tant

ni

ho

mai

era

i

com un cova

tan

les de

normal.

trista, cases

llop.

Per

fosca,

eren

foses

hi

havia

No

ni estrelles.

Un

di a,

en

presentar-se

aquell

un

poble,

infant

va

que

duia

al palmell de la ma una flama peti ta i es passejava pels carrers.

Alguns ni t i

nins

del

varen sortir a

deien

la

que

un

llumet

a

país

al

balcó

gent

gran:

passa

nin

la

Ha

a

casa

vingut

del

"Aquell

és es

de

ens vol fer mal als ulls".

la casa

deien:

ells,

"Jo

vull

de la llum,

balcó. llum,

anar-me'n

passejaven

i es

es

se' n va anar a va

treball.

llevar I

vet

i

va

dir

dormir

Els homes no

volien mal

se' n aquí

va que

la

del

ven

al

de

al

ulls".

contra

infants

anar

flama

ma

els

així

es

carrerons

del

país

petita

la

perque llum

els

pensaven es

veurien

de

contra

la

flama

les

"Aixo

s'enf~risma­

i

infants

que

nit

xiuxiuejaven

I

de

la

Deien:

llum.

els uns amb els al tres

després

I

país

país

ni t

la

els

tots

al

bona i

de

fa

amb

dela

flama.

per

estaven

del país de la nit.

duien gent

la

una

passat

I

l'infant

tot,

anar-me 'n

hem

llum".

palmell

donat

amb

feien bullícia

ens

la

perque

ni t

I

i

aquell nin al país de la llum".

La

la

la ma.

de

al

havia

agafaven

I

tancats

vull

jo

país

peti ta

els nins i els tancaven a casa.

Pero

al

de

"Nosaltres

dient:

?"

I

país

llumenera a

alegres

nin,

la

del

porta

"Au,

tanca

país

de

que

ma,

i

de

carrer

pel

la gent gran els deia: fica' t

ven

llumperque a

si

els

la

ma'

hi

havia

seves

o bres

no bones i les seves falsedats.

bona

hora ja hi havia infants que passeja-

I

vet

aquí

que

no

eren

ci n c

o

deu:

eren cents

i

cents,

i

tots

Van

fer

dir

pels

diaris

tot

del país de la nit.

la porta amb

set panys

i

varen

vigilants

a

A la casa de

la ni t

de

que

amb

fer

de

la

els

infants

els

I

la ni t

per

els

infants

nostre,

llum;

tenir

als

tots

els

llum,

i

"Ara

llum.

la

la

al

vostra

llum

ene esa

sagrats

del

manaren als guardians

I

tates

les

infants

calabós

cridar

mateix,

costums

als

país

capdavanters.

aquesta

contra · els

d' apagar

del

de

llumeneres

del

país

primers

els

més

fose

que

dels

infants

de

de

la

posaren el

país

de la fosca.

Mol ts passejat

la

posaren a país de dels per no

la ni t

infants

mai. Els

ni t,

del

tot

impossible.

flama

uns

país

la

homes

de

amb

la llumenera no

La

del

llum pero

tota 1

la

apagava

la ma en un cubell

fabriquen pl"e

la

S

es

calbós

llumenera;

Bufaven

ficaven

que

I

havien

van entrar al

apagar-los podien.

que

peti ta

plorar.

rabia pero

dels

seva

al

d' aigua, petita

es rendia de cap manera.

posar

set claus, 1' entrada

i se'n van anar.

discutir

a

apagareu

nostre país".

al

sí

digueren:

davant

va

país

del

país

acabat,

homes

decidiren

I

psró

del els

reunir

llum.

No a tots,

gran

van

es

del país

més

estava

tancar

varen

omplien de joia i de llum els carrers

que

país

de

pero flama

la era no

Ana

Pero,

llum. la

infants

els

sols

dins

nit,

des

quedar-se

varen país

del

de

la

per

tot

el

país

de

del

calabós

fins

a

que

la casa del

sabater

fills que un

formiguer

tenia

té

més

formigues ,

t ots els nins duien lumeneres enceses, i a tot el país de la nit es comengava a

fer

flama

e lar. de

Qui

sap

l'infant

llum havia deixat

si

del a

una mica de resplandor

la país

tots

els

peti ta de

la cors

11

Teresa de Calcuta Agnes Conxha Bojaxhiu, arreu del món amb de

(Macedonia), 12

anys

una

i

néixer

l 1 any

porta

família

sentí

el nom de

va

Calcuta,

Nostra

cap de

Llavors

les

de

prop

Rathfarnham,

Germanes

Loreto,

de

1 1 any 1 enviaren a

i

a

Dublín.

1

per al noviciat,

en

missionera

de

Senyora

als

normal

botiguers.

etra de postulant a

de

Skopje

Fins

vida

vocació

la

Teresa

a

1910.

una

de

coneguda

emeté

Al

la

India

els

vots

definitius en 1937.

Va ser directora del St. High

School,

setembre tren

fins

de

entre

que

una

Mary 1 s nit

viatjant

1946,

Calcuta

i

de amb

Dar jeeling,

va veure la imatge al·lucinant de milers d 1 éssers que viuen en condicions infrailu manes als ravals de la ciutat.

Aixo 1 1 empenyé a

deixar el Col·legi

dedicar-

1

se a socórrer els abandonats i moribunds dels barris pobres de Calcuta.

L 1 any 1950 funda les Missioneres de 1 amor de Crist en els suburbis, 1

i

de

la

Cari tat,

adopta 1 habi t

que

del

1

són

sari

missatgeres

indi.

La seva

obra caritativa ha estat immensa i les cases de la congregació es multiplicaren .

Per la seva gran labor, i

polítiques,

rebé

reconeguda per totes

el Premi

rel ü~ioses

les classes socials,

Internacional de

la Pau Joan XXIII

11971.; ,

2.:

Premi Kennedy (1973), i el Premi Nobel de la Pau (1979).

Morí dia 5 de setembre de 1997, a calcuta mateix.

Aquí tenim alguns pensaments seus: "No hem de

fer grans

al nostre pro'isme.

És

coses per donar mostres

d 1 un gran

1

1 amor que posem en els nos tres

actes

antOl'

a

·_: F, ,~

...

el

ou e

.c·a e: <= ~

ho

és

a sr. irnar

nostre oferiment quelcom de bonic pera Déu". "És

facil

d 1 estimar els qui

els qui viuen al nostre costat.

són lluny. És més

Pero no

facil

sempre

oferir un plat d arro s

satisfer la fam ·d' un. infeli<; ·que- no pas omplir la soli tud troba mancat d'amor dintre la nostra mateixa família."

1

i

pena de

oe r ':!U l

:::: eS

12 '

~-----------------------------------------------------------------------------------------

CARITAS

l'Escoleta,

tenguérem

per sisena vegada. i

dijous

dels

Tots

venien els nins

els

edats.

era A més

dimarts

anarem

un

anteriors,

platja

des

nines,

al

matí,

coneixements

el

curs

escolar.

adquirits ZSe

les

hi

la

a

donava

O'BELEN, en

poder

realitzar

tasca comptarem amb un grup algunes

grans, grup que

d' al·lotes

Els

a

que

passar unes Casal

la

vella

al·lots l'Escoleta

a

la

disfrutaren

de

esparciment

de

els

nins

set,

que

d'acolliment

aquesta

Guadalajara.

al

assistents

a

on

amb

nins,

situació

la Con:firmaci6

aquest any.

setmanals,

d'excursió,

jornada

uns

del

eren

d'elles

havien rebut

aquesta

classes

Trenc,

compartiren

casa Per

di a

Aquesta

durant

també berenar.

les

d'un dia meravellós.

i dedicaven unes dues hores a repassar els

de

i

juliol

de

anys i

més,

ja

i

mesos els

com

agost,

any

un

passat,

L'estiu

de estan una

a

organització Havien

setmanes

vingut

del

d'acollida

mes

esta

Aquests

Guadalaj ara

a

d' agost

que

rectoria.

té

hi

a

set

pass aren

a Andratx quasi un mes inoblidable.

foren enguany una trentena d' infants, amb i

edats 12

tant,

compre ses

anys. petits

entre

els

S'havien

de

fer

grupets

segons

L'Escoleta

4

per

finals

les

di a

del

mes

d' escola es

continua d'agost. va

fer

fins

a

El

darrer

una

festa,

a Els

qual

la

que millar

els nins,

que

participaren.

hi

tots

s 1 ho

passaren

endemés

foren

reberen premis

per la seva assist€mcia i

bon compor-

tament.

poder

ser

va

d 1 Estiu

haver

activitat,

duit amb

terme

a

més

illus1o

col·laboració cada anvs que pass a.

I

L 1 Escoleta

sentirn

ens

I

com semo:re ens

per

tots

sentírem ;:¡corr.oan •, ..,,

voltr0S.

0

a Caritas i les seves

un exit i profitosa un any més.

El grup de

3. 1 1_,08\.!

LS

reali~zaclons.

CAHITA~

!'"

1'

*"

ft- r

' #•

.'id;"Y . ~

Promogut per Serveis Socials

de

1 1 Ajuntament

d 1 Andr:::¡ tx .

es

munta

·'"l.

dimecres 3 de desembre, una VENDA DE MOBLES usats, a la Pla<;a España, a oenel j.:, de CARITAS. Es .t regueren unes

90.000

pessetes que

foren

entregades

de la Parroquia, Caritas .

.

• _.-

,.

'.-~

o

....

'

:. ,

...

·¡

a

l ' Obra Social

'1 4

ENTREVISTA A

JOAN PERELLÓ SANSÓ

(MISSIONER A BURUNDI)

Per Rafe! Oliver Grammatico Un un

temps

cop a

retrobat África,

en

el

nostre

concret

rector a

a

Burundi,

la vila, com a

després

d' haver

missioner,

el

estat

vi si tarem

per fer una conversa sobre el seu viatge i estada per alla.

P- Per quin motiu an8reu a África i durant

ananenada ara

quan de terrps ?

i

R.- Principalment hi vaig

per

anar

dels

el VictOria) • Burundi

nord del

llac

Llacs

Grans

(el

Tanganika

esta si"b..Jat que és

Tanganika,

cap

al

molt

llarg

substituir un canpany que tenia que estar

i no ·massa ample · Aquest país té d' Oest a 1 'Est

de vacacions uns mesas. L' Església de 1\bllorca

uns 200 quilánetres

té a Burundi una Missió, i el Bisbe en d~

a sud, uns

d' anai'-hi

país és de l. 700 metres, tot són rn.mtanyes.

per

cobrir

1' absencia

d' aquest

altre <Xll1Jéll1Y, ja que ncmés n'havia quedat

3X).

de

llargaria,

i

de nord .

L'altitud a la major part del

· Esta molt IX>blat,

per tot hi ha gent,

i

un de sol alla. El Bisbe coofia en mi per

fa uns 100 anys, el 1998 es carplir8. el centenari,

la coneixen<;a que tenc de la llengua d' aquell

que hi anaren els primers missioners cristians.

país.

Vaig esta a HI he estat durant 74 dies,

d'agost vaig arribar a

la missió,

el i

28 fins

la Missió

de Nyabikere,

des

que

de fa uns 9 anys n' esta al seu c8.rrec la Diúcesi de M:illorca.

el 7 de noverrbre.

P- Voste ja coneixia la llengua dels nadius?

P- A m . estiguereu exactanent?

R.- Sí, del 1974 al 1979 hi havia estat

R.- Bé, Burundi és un país del centre d'Arrica,

petit;

esta

si"b..Jat

a

la

regió

a

dues missims

diferents,

a

Bururrli.,

un 8T\Y vaig aprerore la lleguna kinmdi;

i

aro vaig

15

carrec

anar 4 meses a una escala per a europeus ..

públics'

administradors'

secretaris . ..

i els soldats del paÍs (rrajoria hltsis), dissemiP- Quínes activi tats es fan a les missions?

R.- Aquesta missió és abarca

una

extensió

de diametre;

d' uns

bastant 40

gran,

quilánetres

disposa d' una església central

nats ara per tata la geografia; 40 quilánetres

de

per fer

uns

carretera havíem de passar

dos controls militars, amb revissió de papers, etc. És difícil relacionai"-6€ amb ells a un nivell

i 5 esglésies més peti tes ( sucursals) , si'b..la.des

profund, són rrolt simples, i tenen a

en diferentes direccions a 15 ó 20 quilánetres

can un ésser superior. Es senten rrolt inferiors

de

a nasal tres. Tenen la rialla facil, quasi sen{lre

distancia entre

elles.

A

altres

llocs

l' europeu

més petits, devers 7, hi ha petites escales

estan contents, fan

i es diu missa de tan en quan. Dins tat aquest

l:x:ns pels coros de la Missió, tenim tres coros

terreny hi ha unes

diferents percata a la missa.

50. CXX) perscnes,

de

les

feina cantant i

són rrol t

quals més o manco un fiJ'/o són ja cristians.

A tats aquests

llocs

espiri'b..lalment,

fent

a

i

la central,

esmentats les

els

misses,

més espaiades,

atenim

cada

dia

una vegada

cada mes, als altres llocs.

ajudar-los a

R.- Bé, llevat de la capital del

paÍs,

Bujunbura., al Burundi no hi ha pobles; el paÍs

és forc;a nuntarwós, tat són pujols, i les cases

Es fan tanbé tata classe de serveis socials, per a

P- Descriviu-nos la missió ?

millorar la seva baixa

qualitat de vida. Per exall)le,

aquests meses

carpravem portes i finestres de fusta i

es distribueixen disseminades entre els plataners arrb terrenys de cultiu ( són cases rrolt s~les) .

la missió té

una església gran,

al

costat

les

una casa arb pati interior i un jardí ben cuidat.

distrtribuíem a la gent que li havien crerrat

Hi ha dependencies a on hi ha les habi tacions,

d' aquests clarrers

la casa durant les guerres

anys,

de

fusteries,

finals

de 1993 a

gr-anges

fer

per

1996. feina.

tanbé als orfes de la guerra, tenim 36 nines i nins

a

dues

en

Prarovem S' atén concret

cases que la

missió ha CCt'lStruit. Adobar camins, CCt'lStruccion

sales i despatxos, llocs

pels

oficines,

treballadors,

sales de reunió, magetzars

d' eines,

fusteria, etc.

Hi ha en

tam de

la missió els edificis

de les escales. Escales n' hi ha de dos les del Estat,

( foren

les primeres que

tipus: feren

més

les missicns) , i les altres ananenades catecune-

pobres de la regi.ó. De fet, la tasca és irrrnensa

nats, a on s' ensenya als més grans que no són

i sarpre hi ha coses per a fer.

cristians i

diverses,

ajudar en els cultius

i

als

ho valen

no tenen lloc a P- CCm és la gent d' all.B. ?

R.- la gent,

a

ha poca gent

que

1' interior,

té

Tanbé hi ha estudiants,

una

és gent·

seu rrode de viure, tengui

i

escales

al menuts que de l 'Estat.

En

elles s' ensenya, dos di es a la setmana el catecis-

caseta i un terreny per a cultivar, rrolt senzilla en el

les

esser

hi

me i una educació de

base.

Hi . ha tres

difera1.ts ·i cada un va · a escala dos

grups

dies

setmana.

un sou de feina. els que tenen els

P- Quínes necessi tats tenen principalment?

per

16·------------------------------------~~--~--~--~~-=~~~---­ P- COn es desenvolupa alla el cristianisme?

R.- El nivell de vida és rrolt baix.

Due una vida rrolt

simple, entre ells rrateixos

R.- La practica i recepció dels sagrament

és rrolt

S 1 intenta així que rnillorin els seus costurs.

es venen els productes.

El progrés

1

lent i la guerra ha desbaratat en part 1 evoluci

El

nomal.

els hcmes tenguin nanés una dona.

Al

juliol

1

un cop d estat i tot,

per

i

de

iJrposar

els

el boicot al

va

fer

per

exerrple,

que

Als

seus

casaments cristians encara el pare del nuvi

veln.ats

paga una dot

Així,

declararen

no hi ha el

ara

1

transport nomal, les coses no arriben d una

aixo

rranera nomal i oficial;

fet,

el control militar

paisos

país.

Bt.woya

1996,

cristianisme ha

1

suposa 1 encari-

al pare

casament de

de

parelles

40

la ruívia. al

Es

rrateix

fan

dia,

després fan la festa cadascú a ca seva, cervesa de platan a

voler,

que

i anb

fan

ells.

basica en les

seves

ment dels productes ( triplicat o més) • Adanés •

La

han rrort rroltes

festes i en la seva vida, pareix aigua bruta:

tot és més

que

Can

vaques

i

tenen

menys

llet.

car no poden adquirir

can abans. Per ajudar-los

S

1

intenta fanentar

la sembra i rnillorar les construccions.

cervesa de

pilltan,

premen el platan i 0

el

mesclat en més

suc,

no han

rranco aigua, el posen a fermentar;

aconsegui t

encara

rrantenir

la

més

cervesa

de dos o tres dies.

P- Ens

podeu

algunes

ensenyar

paraules

o frases ?

P- Quína és la seva alimentació ?

una lleguna que,

És

R.-

escripb.Jra quan vingueren els rrolt

rica

5 ó

6

tot

i

carplicada.

rnilions

els primers

és

el.li'q)eus,

A una regió

1

d uns

de perscnes es xerrava per

fa uns

igual,

sense tenir

rrengen rrolts

1

Els que 1 aprengueren

N 1hi

que

ha

rrengen poca cam. mengen gens.

és rrolt enrevessada.

també

griicies

i

pastes

També ma.ís

de

la farina 1 1 han

de carprar i és cara.

les hi ensenyaren a escriure--la. La gram8.tica

dir

de m:::niatos

i rrandioca. No hi ha blat,

quan arribaren

120 anys

el.li'q)eUS.

R.- Principalment les rrongetes.

peixos

De

cabra i

Hi ha peques

petits

pares,

engreixen

secs

me

de

patates.

perO

no en Mengen

provinents

dels

si

llacs. Cuinen arrb oli de palrra. La gran quanti-

és a una persona, o r.uRAKOlE si és a varies.

tat de fruita que tenen no és per ells un

El seu significat és exactaret: has fet feiiB.

gran menjar;

Per

Per dir txn

dia

el seu significat és:

diuen

diuen:

URAKOlE,

BWAKEYE •

lB scrtit el sol,

rrengen

pilltans

bulli ts

i

perü no van rrol t

i

fan cervesa arrb ells,

0

la pinya i altres fruites.

en de

ja clareja.

Eirpren rrolt els veros,

dotzena

d adjectius: 1

i nanés tenes rnitja

bo-<blent,

P- Van tots els infants a escala ?

petit-gros, R.- No hi

pocs--rrolts.

Per dir vols

m.r"

geruaJS

Al

centre

del

país, que hi ha escales cada 15 ó 20 quilaretres diuen:

BAVANDIM!IE,

que

curiosanent: w,ells <JJe lal scrt:it

d'tn Jlllbñx ventre.

van tots.

hi van potser un ffJX,,

la part est,

cap a

més o rranco, perO a Tanz8nia,

hi ha menys

17

escales, rrolts no hi van.

malalties.

Jo

em vaig vacunar de

la febre

groga, que és obligat per anar per alla.

P- Quanta gent europea hi fa feina ?

R.- A la nostra zooa nanés hi

capella'1S

i .3

rronges,

tots

ma.llorquins,

i

2 italians. Hi ha altres missions amb europeus principalment

i talians.

les Capitals,

els

El

nanbre

d' europeus

anys

d' expulsió guerres,

les ajudes anat

ha

que hi · hagué

problemes Bagaza,

de

agafa

198)...86,

dels

rrolta

quan

europeus. gent

Amb

anat

ha

R.- En quant a menjar,

es menja cam cada dia,

a

arrüs,

sopa •.•

tecniques.

Licors

no

hi

Després

P- De que es priva un estant al la

ha els

ha,

minvant

per

el

president

una

poH b ca

aixo

i

les

desapareguent

i són minoría els que hi han torna.t.

hi

di a

en

tens,

ha televisió,

"Radio

~

Bé,

ocasionalment et pots

amb qualque peti ta

llui ta entre ells

t' arribin els esqui~os, En quant hi

a

perills dels

ha feres,

venen dels

pero

estan

insectes,

anima.ls,

enfora.. que

no

Els

poden

pero

rroJta

sí

Els

verdum

és

tabac.

pero pcxien

r:osa:

pocR

peix.

T'31llp0C

escoltar dilluns

cada SaLHt::;ll

els resul tats de la Lliga de !utool o' ~ spanv q i les mtlci PS de cada dia. El

PI'O! J L ..:.r~<l

gros és el correu exterior, aquest

~

no arriba .

Aigua n' hi ha a voler, quasl tnr.a c<:úJélj_ ;_zada

tipus de perills hi ha pel visi tant?

R.-

de

no menges

Exterior''.

i que ve de les P-

que

El

amb

?

rnúl tiples f onts

per alla. A cada habi. tació

~ue

''ll

m

t-,mim dutxa.

trobar

i

que

és norrral. allB.

no

problemes transmetre

P- Pensau tornar-hi un ·altre coo ::R.- Sí, m'agradaria. Si · m'ho to:rrilssin deranar hi aniria, sefll)re que la salut és rrol t a missioos.

importallt a

tengués

salut,

l 'i :ora a' él!' E

•-

18 _ _ ------PLUVIOMETRIA-

CENTRE D'ANDRATX-------

Bon dia a tots. Després d'un parell de mesos de silenci, per fi tomem amb vosaltres per continuar comentant, com ja era costum, les incidencies del temps a Andratx.

Son quatre mesos dels que tenim de parlar, peró, a plogut tant poc que amb poc espai i temps haurem acabat.

Anem dones a "fer-na cinc centims":

MES DE JULIOL

MESD'AGOST

Dia 24 ... ..... ........ . 1 litre

Dia 5 ..... ..... ....... 2 litres

TOTAL : 1 litre

"23 ... ... .... ..... 9,5 " "25 ... ........... ...9 " TOTAL : 20,5 litres

MES DE SEPTEMBRE

MES D'OCTUBRE

Dia 1.. ....... ...... ... 1 litre

Dia 5 .. .. ... ... .. .... . 12,5 litres

" 2 ... .... .... ... ..7,5 "

" 6 .. ..... ..... .. ..... ... 1 "

" 15 ............. ..5,5 "

"13 .... ............. 21,5 "

" 16 ...... ......... .21 "

" 14 .. ... ..... ... ..... .1,5 "

" 18 ..... .. .... ... .0,5 "

TOTAL : 36,5 litres

" 25 ...... ... ... .... 11 " R.I.C.

TOTAL : 46,5 litres

BcHtriJoo

:::;::::=

........

,·

~

._ 1 \

AGENTE INMOIIUARJO

Hf 9lf A U R" N' f

REAL ESTATE

ADMINISTRACIONES ALQUILERES COMPRA -VENTA PERITAJES SEGUROS TRASPASOS VALORACIONES ASESORAMIENTOS

TELEFONOS: (971) n 2211 • 72 n 19 n 56 27 EDIFICIO MI NACO FAX: n9027 Avda. A. Rouell6, 15 • 2. • · E 07002 · PALMA DE MAUORCA (ESPAiiiA) Sucursal Bronch OHice Avda . Francisco Copllonch, 10 Centro Comercial Dola · local S Tel. (9n} 235663 • Fax. 23 571 -4 07160 CAMP DE MAR MALLORCA (ESPAiiiA}

P.ESEAVAS •o St. 11 '\71SQ ANOAAI P

. . . Dbweiát ~itbl

.,......1.... -,..¡¡ ,•

l9

PLUVIOMETRIA- CENTRE D'ANDRA TX PLUGESMESDENOVEMBRE Di a 3................................. 1

::a': . -.....

litre

~

11

4 ............. ........... .. ....... 1,25

11

5...... ........ .............. ..... 0,5

11

11

6 .... ..... ........................ 8,75

11

11

7... .. .................. ..... ..... 0,25

11

11

11

11 ... .. ........................... 6

11

11

12 ......... ........... .... ........ 2,5

11

11

19 ................................ 1,75

11

21 ................................ 5

"

22 ..... .... ............ .. ........ 27

11

" 25 ...... .. ....... .. ................ 0,5

11

" 26 .......... .... ................. .44,25

11

11

11

11

11

1"'

GALICIA

AIAIISCOS

T ruu'O A LA

e~

lA,AI VAIIAOAI

.....

-

27 .. ................. ............. 5,5

.....

~.,

..

.._ ...

o

llENT A CAR .,,

r.u

··~· · .

11

7

<~1111

, ... u.••• ,

"1. tiiDUITJ

11

" 29 ................................ 3

TOTAL.... .................. ..... 107,25 litres

Pluges novembre 1997 45 40

l

-··~-----·-~-- -·- --- -------------

-

--

'¡

35 1

e 3o !.

i

25 -

._i

1m e_,

20 í 15

1

1

i

1

ll

10

n

1

o 'lN

--• .....

5

<O

-

CIO

...

PE»

· - - 17

o

.....

•• ....

N

.....

.....

<O

dies

CIO

•1 o

N

N N

.....

N

11 <O N

CIO

N

'

1 o

1

<"l

1

J

NOTÍCIES

20

-

-

Comenc;aren ja fa mesos i i

posada a

la Vila,

NOTÍCIES

NOTrCIES_

no paren les Obres de Restauració,

punt del Castell de Son Mas perque pugui ser i

sera

renovació la

amb tots ~ls s~rv~is útils i n~cessaris per al poble.

Per Sant Pere 98 segurament ja estara tot llest.

Aquestes fotos en velen esser un testimoni d'aquestes obres:

Casa de

21

LA POLĂ?CIA LOCAL CELBRA LA SEVA FESTA Escolliren per PatraB a Santa Barbara, 4 de desamre. Enguany celebraren la Desta el dia 6 de desanbre.

22 DIUMENGE,

26 D'OCTUBRE, A LES 17 HORES ,

A L'ESGLÉSIA PARROQUIAL T R O B A D A POBLES PARTICIPANTS:

Andratx Port d' Andratx Banyalbufar Camp de Mar Cal vi a

Santa

Pon~a

S'Arracó Portals Nous

BANC DE SANG

GERMANOAT DE DONANTS DE SANCi DE MALLORCA

DE BALEA R S

Capdélla

Peguera Este llenes Va tenir lloc el diumenge, 26 d' Octubre, amb una Miss a d' Acció de Gracies a la Parroquia, locals.

amb assist?mcia del Conseller de Sani tat

i

les

Autori tats

Hi hagué Ball de !'oferta i ofrenes dels pobles.

Durant 1' acte for<en entregades les insígnies als

donants

de

sang,

de

25 i 10 donacions.

Després de la missa es tingué un refresc a les Escoles des Vinyet, de l'Ajuntament.

Aquests són els donants d'Andratx que reberen insígnia: 25 Donacions: Blas de Méndez Ramos Jordi Roca Jofre Dolores Estévez Rodríguez 10 Donacions:

María Rodríguez Vera

Miguel Angeles

José María Carreño Carcelén

Juana Simó Pujol

Enrique C. Rodríguez Viñas

Juan Forteza Mas

J.uan Villa Moreno

Ana María Montero Ocaña

Milagros Gracía Pedrosa

José Ariza Martínez

Juan Antonio Prados Estévez

Alfonso Oniste Torrero

Antonio Castell Salva

Angeles Pulido

obsequi

24

路.

111111

. TOCO PARA l.A CASA S.L

~.33

011 5C - ANORAer

Tel.:10~03

Fu.:10 50 53

25

~Pr:·•et~m. '·i·l,··s..

'

~

-

t

!lo

~

..

~

'

And·ratx 97 Baltasar Porcel - Prosa Narrativa les obres, inedites, en catala o castella, d'una extensió de 15 a 35 folis , mecanografiades a doble espai i per una cara.

El jura! prendra en consideració la novel. la curta fins o 75 folis.

Es presentaran 5 exemplars, abans del 2 de desembre de 1997.

El premi estora dotal amb la cantitat de 100.000 pesetes.

Es podra declarar el premi desert. l'Ajuntament editara l' obra guanyadora.

Condicions Generals

Joan Bta. Ensenyat - ~istoria -

.

les obres inedites, tendran una extensió mínima de 25 fol is i una maxima indefinida, en catala o castella, mecanografiades a doble espai i per una cara.

Es presentaran 5 exemplars, abans del 2 de desembre de 1997.

Els treballs hauran de tenir una connexió ambles !erres de l'antic Pariatge, en tots els seus aspectes antics o moderns.

El premi estora dotal ambla cantitat de 100.000 pesetes.

Es podra declarar el premi desert. l'Ajuntament editara l'obra guanyadora.

El JURAT de tots els premis estora compost per: D. Baltasar Porcel, PRESIDENT D. Baltasar Cuart, Dº Margalida Puja!, D. Gabriel Tomas, Dº María Calafell, i pel regidor de Cultura de I'Ajuntament d'Andratx, sense veu ni vol, que també designare'¡ un secretari sense vol.

1. les obres seron presentodes o 'Aj unto ment d'Androtx (Tel. 13 60 01) 'Unitat de Culturo", 07150, Androtx, 'Aallorca , en hores hábils d'oficino . 'ombé es poden enviar per Correu :ertificat. :n el sobre s'escriurá el nom del premi m el qua! concursen. Els orgonitzadors ornarán els original s no premiats en :as que els outors ho deixin veure amb :laredat.

2. les obres duran el nom i l ' adr~a de 'autor, i el número de telefon si és JOssible. ;¡ es volgués presentar !'obra amb JSeudánim , es podrá adjuntar la plica :orresponent. l. La presentació de les obres xessuposa l'acceptació de tates les Jases. 'era qüestions que no hagin estat xevistes es resaldrá segans el criteri Jel jurat.

t. El veredicte será inopel.lable i es Jo nará a conéixer, a partir del mes de ebrer de 1998 en els mitjans de :omunicació i ols guanyodors .

26

EN FRANSISIKO (En Francesc)

Ido,

aquest

tan grassó,

és

ninet

que

veis,

en Fransisiko,

(així '

és

com els barundi

cesc"). vida

Té només

i

la

l. 996...

una de

peus

una

haver

cantat

a

terra,

"padrina"

ell,

i

uns

que

la seva salut i

té

tocar

"padrí"

i per

desfan

que

oncles

"'' .

galls

deixa

es

, ••

Htl U

no

canvi,

un

i

,

de

i

ni

en el

HlJO~JO.

canviaren

d'ell

no

~ ; ....

ltlt•t>J>tr1

seva

mort

ara,

I

que

"mare"

la

l t\6

"Fran-

d'octubre

3

Podría

gallines.

i

historia

el

n'haguessin ni

un any,

seva

completament

saben dir

cuiden

per

la seva bona alimen-

tació.

En

Francesc

és

i tants de nins,

per

la

Grans Llacs,

Regió

Burundi,

a

guerres

represl?üies

i

causa de

enfrontaments de

soldats

han

altra

i

de

belles

sang i

Els orfes. . •

i

deixalles

dels

han

Zaire,

més

llui tes,

que,

entre tutsis,

gent

armada,

i

cadavers

verdes

regions

estat o

i

també

les

mataven

els

pares,

mares

quan

fugien,

després . quedaven els nins,

d'un

a

tres

anys,

i

tristes

"guerra".

recollits

manco

fam:Üies

per

propers,

acollidores,

Molts parents

al tres,

per

al tres,

a

cases d'acollida caritativa, altres ..• , han mort.

A

hi

la

ha

han

els

i

la

les

Missió

els

de

Nyabikere,

missioners

preparat

dues

més

petits

cuiden

i

proporciona Entre

les

la

cases

on

dues

n' hi

els

hi

vestits.

i

ha

acullen

Unes al·lotes

Parroquia

aliments

on

mallorquins,

nins que quedaren orfes.

de l'Africa negra.

Primer

de

una de

revenges

racials,

sembrat

aquestes

les

hu tus

hutus,

quedaren

africana

Tanzl?mia. . .

tutsis

tants

que aquests

l. 996. • .

Ruanda,

i

de

milers,

anys: l. 994, l. 995, orfes

un

uns

40,

de

dos fins a dotze anys.

grandets

que podien córrer cercant auxili ...

Ido,

en

Fransisiko

acaba va

27

de

néixer

quan

mataren

Son pare havia mort que tengués dos que

degueren

sa

mare.

ja abans.

Sembla

germanets es ser

més

grans

recolli ts

alguna família. A ell ningú el Acabava

de

néixer,

volia. tenia

sanqueta al llombrígol quan el trabaren

Sa

mare

havia

del nord, amb dos dins

on

vingut havien

la panxa,

i

regió

el i

mari t,

un

mateix

1 1 endema,

llet per a

plorava. la

mort

el

Al minyonet ningú el té

de

infants del bra<;:

havia parit o

quí

i ...

al tre

di a

la

que

mataren.

volia recollir ... donar-li

de

mamar

a un nin tan petitó ... !

Pero, 1 1 eima

de

Gatonde.

Alla

i de

i

treballen

enfermera,

mallorquina,

religiosa

unes

Emilienne,

bona

mol t

de

la

natural Caritat.

El curaren,

el rentaren i

li donaren

el

El

tenia

biberó.

parent,

ni

ninet

a

prop

no ni

enfora,

cap tots

eren morts ..

I

pensaren i

lo, Era el di a festa i

de

4

decidiren

per aixo

li

adoptar-

d 1 octubre de

Sant

Francesc

l. 996,

d 1 Assís,

posaren per nom

Fran-

quan

estava

cesc.

Di es salvat,

després, el

batejaren.

ja

N 1 Emilienne

és la mare. Na Margal ida és la padrina· de

baptisme.

I

per

en Mauro Ambrossini,

Ara

padrí un

jove

que treballa en la promoció

1 1 acollí i talia agrícola

ha

vaques,

passat

Francisquet

ha

grassó,

que

de

més

ja

cabre s,

un

crescut els

la seva edat.

Viu

i

que

tot.

Comen<;: a

donar

En

esta

a

enfermeres a

any.

infants

les

negrets

la

el

molt

casa

per

menen les

de

primeres

passes i a dir qualque mot que encara no

té

sentit.

els

animals,

que

tenen

i els

amb

Li

altres

jugar

amb

sobretot

amb

un

menet

corral

de

la

casa,

cerca

també

al

els

agrada

cussons, nins.

i

Quan

el

duen

sent cantar es posa a

a

picar

les mans al ritme de la can<;:ó.

Dispensari

Mari e

na Margalida, Sineu,

al

hi

na

enfermeres: burundesa

fins

tengueren

ha

pares i conills.

Missa i

algunes persones

de dur-lo

una granja on hi

per

encara

estava cremadet i ferit,

i ramadera en aquells indrets, dirigint

El li

dia

feren una

4

d 1 octubre

tarta

amb

del seu primer aniversari.

JP

de una

1.997 candela

28

OFICIS A ANDRATX JOAN FORTEZA MAS ("FONTANER")

per Rafel Oliver Grammatico

P- Quants

d 1 anys

fa que

fas

aquesta

feina?

En

R.- 47.

que

tenc

faig aquesta feina;

ja era

fa 47 anys

sarpre

aro

peces i eines relacionades Es meu pare

i

47

he

tengut

sa professió.

"fmtaner",

a

Ciutat,

i ses meves juguetes eren grifos, flotadors, etc.

P- Fmtaner o llantemer ?

R.- Bé, "llantemer" s 1 origen

ara

fou

de

tm

s 1 ha de dir fmtaner, ofici

1 1 acb..lal

vé de sa paraula

11

antic

fmtaner.

11

llaJ..ma

,

n 1 és

que

•

Llahtemer Wbs

ets primers

eren d 1tma llaJ..ma que venia en planxes envoltatm

des i saldades. M:>n pare, que ho era,

feia

de llaJ..ma: pales, tapadores d 1 olles, coladors,

etc. Sa feina

ana

evolucimant arb es

dia hi ha gent que

de rraterials. Avui

pensa que dir fmtaner "castellanada", di.I'-li

i

canvi

és incórrer en

no és així.

llantemer a

tm

Pareix

frntaner

arw

i mig, quasi no vaig tocar es "cetme"'

tenia tma caixa d 1 eines i vaig

estar

fent

practiques,

tma

que

és

acb..lal

P- CCm foren els teus inicis ?

arrb 14 anys,

fins

a

s 1 escola;

feina amb ell

que vaig entrar a

servei militar als 19 anys.

eets

Acabat es servei militar, vaig entrar

a tma arpresa a Peñarroya,

encara

Palrra,

d 1 tm

ara

m1 ajuda

tal Francisco de

tan

en

quan en qualetma cosa, perO ja esta-retirat.

de

s 1 esclat ITESSiu des

turisrre, i féian feina fins i tot ets diunenges

R.- De ben petit ja feia coses amb

fer

mentre

altres feien gu8.rdies.

Era es tarps

després vaig canengar a

bufador i així

es

lo encertat, i no ho és. Ara es diu frntan~.

rocn pare, quan tenia vacacions

tm

Alla,

Hi havia 17 oficials i 11 peoos, i es tenia

que fer

tm

hotel

de 350 habitacions

en 6

mesos. Era tma locura.

n 1 es durant

P- Que és més important sa teoría o

sa

29 practica?

R.-

R.- fulta. Llavors era rnés artesanal, de

Haro,

manera

oficial ,

per

ets tlibs eren de plan. Avui dia són de PVC.

a títols, etc. és molt iirp::>rtant sa teoria,

Ses canals les

que et permet poder fer s' ofici amb garanties.

ja les tenim !lestes.

Ara, s'experiencia de molts d'anys

substituit es

també hi fa molt.

a ses rrans, te dóna

S

tlibs

amb

Es lo que

fcntaner.

Encara

me' n . record,

devers

l' any

ferro,

ara

Es tub de coure ha i

es de

propile

ha

fet el mateix amb es de coure.

eirra necessaria per a ser un bon

1

havíem de fer noltros,

havia malta rnés

Ha estona hi

degut a s ' esclat des

turisme.

tata per acabar ses

feines,

feina,

Tothan anava i

treballavem

1985, que vaig tenir que fer un curs d' instal'-

tots es dies de sa setmana. Tampoc es feien

lador de huta i

pressuposts a

i

S

1

ternos,

que dur8. 2 mesas

Són ooses necessaries

ex.8men posterior.

ses

glossari de nars d' eines eq::>rau?

aigua freda,

R.- Un altre teq::>s s'arpraven materials diferents d'ara,

can

es

etc. i algunes eines que can: sa filera tlib de ferro; per posar-los

per a

ara,

devers ets anys

a part de sa calenta,

amb

seixanta.

I

moltes

pcsam

Ets materials i ses eines han canviat molt,

n'es

fumer

que

pes bé de sa part tecnica i sa laboriosi tat

des treballacbr.

a P-

tanbé s' arquet per a

pl8stic.

~es

R.- Tot lo referent als cruculs mesures

Tenim una clau anglesa que

es

diu

i

quanti tat de quilocalories,

quilocalories per

desmuntar

ses

ets ferros

antigues;

vivenda;

o calcular

a es

cada

per a dcnar aigua a una casa,

tipus de clau anglesa;

per s'aigua d'un

per

a fer baques des tllbs més grosses; un secador

Jl'l8. de 1500 W per encalentir ets tllbs

etc.

hi

ha d' haver,

depüsit,

etc.

d 'una

pe<;a

diametre

sa dulla o "bec de lloro" que és un altre s'abocardacbr,

de

Per exeq::>le, calcular per a ses calefaccions

Stylson per estrényer ets tllbs i d' instal:lacions

dificultats tecniques principals

té aquest ofici ?

Avui dia s' eq::>ra

també per fer lo mateix amb ets tlibs de

de

nanés

barzys

ja no s'utilitzen

en marxa feies un

vells

ets

instal:lacions de calefacció. És molt distint.

es

fer rosques a

tallar ets tlibs de ferro.

feiem

ferro,

plan,

o bufadors de benzina,

sa casa on estaves,

ara

és una altra cosa, has de fer un paper per

Llavors ~

nornaletes;

no res.

per a tenir ets permisos corresponents.

P-

feines

de

tlibs

sa pressió

sa gravetat que

Calcular

també

ses

mides d' ets tlibs de s' aigua pes desgu8s.

de plastic i poder dcnar'--lis fama; martells, claus angleses nornals i fixes, destornillacbrs berbiquis, etc.

P- CCm es fa es tracte amb es client?

R.- Bé, es

client pot contactar per

rnediació des rnestre d' obres que un tengui P-

~

evolució

de llavors enc;;8. ?

r.a

tengut s 'ofici des

o bé directament a n' es fontaner. Ha estona es feia de paraula;

avui

en dia,

tot es

30 fa per escri t: amb

-~

pressupc:sts,

factures,

etc . ,

firmes des client i es professional.

que és un hlb

perque

surtí s 1 aire, ses abelles

hi feren un niu fet de fang, just a sa boca.

Bé, idO vaig estar més d 1 un día per a trabar P- Quines són ses feines que més es dernanen?

R.-

Ses

instaliacions

de

calefacció

es derranen bastant, ses cases ho van incorpo-

També

rant.

treballam

rrolt

pooant

es problana, no hi

havia manera.

Una vgada

trobat es niu, anb un destornillador va ser

nanés un minut fer neta s 1 entrada des hlb.

cuines

En

altra

una

ocasió,

cridaren

ens

i banys nous, bugadaries, aire acondicionat;

de s 1 hotel Vikingo. Es rrotor no pujava aigua

i feines a piscines i regatges.

a

n 1 es depüsit de

de pas P- O-rines són ses més enred::lses ?

R.-

S 1 adninistració,

sa

i

me 1 n

canviar tot es burocr8.cia,

tot lo que fa referencia a factures, hisenda,

perque

venia.

Amb

sistEma de

~

sí i

qualitat en

Cap

s 1ha de

aquest

1

amb ganes,

fer

pero

especial,

t ha d agradar rrolt

que

1

ofici,

illusió,

afany

de superació, i rrolta paciencia per a resoldre

tothan tenia

ses

n 1 hi

ha d 1 haver,

de

feina per res ,

de baixar

quan has

un rrotor dins un pou arb ets

d uns

una botella

de vidre a

no hi hagué cap avería

De tan en tan et passa qualque pardalad

grossa.

d 1 aquestes. passar

un anell

alararw,

amb

un fet

curiós.

s 1 estrella

Jo duc

de

David.

que fa rrolts d 1 anys que és per aquí,

seus

tubs

de

de collocar una caldera 150 quilos;

inclús

casa

seva no hi

quedar astorat.

R.- Per segons quines feines és bastant

fUndíció

s 1 aljub per agafar

i qu8n vaig per entrar a sa casa em díu que

P- Sa fon;a física deu esser irrportant?

de

quan

has de desfer peces velles, anb perns rovellats

Més

entres ets endavant

cridar i quan vaig anai'-hi.

jo,

jueus. ens

em

Quines

coses

estranyes

o

curioses

t han passat fent de fcntaner ?

passa

e·

R.- Varíes.

amb . un depüsi t

Una vegada, d aigua, 1

perO, a s 1 anell encara el duc.

P- Ses classes de bricolage a sa televisió

són un carpetencia ?

R.- Sa veri tat és que no.

A rroltes

a

sa

feina

"garrota",

perque

hem d 1 anar a adOOar lo que 1 1 arro ha espanyat fent "de manítas", can es díu.

fent

lo

mateix. En fi, no deixa de ser un fet curiós,

1

L

Vaig

tornaren

cases normalment hi sortim beneficiats

P-

així

d 1 aspiració. Va ser tot un día

a

1

eines,

Bé idó, una vegada vaig anar a casa d 1un

perO jo no en conec cap.

ferro, o quan has

seves

dins es hlb

sarpre

P- Hi ha dcnes fcntaneres ?

irrportant; per exerple,

aixo,

amb

havia

Un pie va

que sí,

rrotor,

veure que hi

ets problemes.

R.- Sup:)s

xupar es

sa clau, i d 1 aquesta manera tan sobtada vaig

ha de terrir un boo fcntaner ?

R.-

varan

es mestre

no trob8.vem es problana i,

que em vaig tirar dins P-

Jo obria sa clau

em va caure sa clau dins s 1 aljub, i per aquell tarps

cobros, etc.

dalt.

DEL PORT D' ANDRATX

Volem donar des d 1 aquí, malgrat es ser un poc tard, si bé la nostra revista ha descansat durant

tres

al grup VORAMAR TEATRE

me sos

muntatge,

1 1 absencia

del

del Port d 1 Andratx pel seu i

Certamen teatral de Consell,

direcció i

per

a

enguany el

director, nou

exi t

1' enhorabona

aconsegui t

al

on obtingueren un nou premi en quan a

segon,

a més

del premi

a

la

la millor actriu,

pel paper estelar de na Maria Magdalena Pons.

El grup del Port esta dones anys

d 1 enhorabona i

consecutius ha aconseguit estar a

dalt,

a

no és per menys.

un certamen teatral,

no és producte d una casualitat, sinó d una feina constant 1

1

bona preparació i manera a

execució

magistral.

una difusió cultural mol t

fronteres del nostre Municipi,

VORAMAR

important,

dóna a

TEATR

i

com és

i

aixo

d una bona feina, 1

contribueix

alhora que,

conéixer el nom

a nucli creador de bons esdeveniments cul turals,

Durant dos

d 1 aquesta

transpassant

les

del nostre poble,

com

ara una bona actuació

al món de l 1 escenari.

"Arsenic i randes de ganxet" ha estat tot un exit, i hú han pogut demostrar

tant al Teatre Principal de Ciutat, com al Teatre Municipal.

Joan Porcel, el Director, du entre mans un enorme proposi t artística envers els seus companys

i

ell mateix;

d 1 engrescaci ó

es cuiden els detalls

quasi

32

a la perfecció i res no queda a l'oblit.

Andratx , que

un poble de gran t r a dic i ó

fera AGARA aviat,

i

orgullós de la tasca que tan important i enlla,

aquestes fan

basica per al

fora poble

i

teat ra l,

empentes de VORAMAR,

ambdós

grups,

tates

el s

aquestes

la societat, bones

un

anys poble

Rafel Oliver Grammatico

TELE-CONTROL Gabriel Pujo/ Barceló

• ELECTRODOMESTICOS • REPARACION Y VENTA DE TELEVISORES

07150 ANDRAIIX

com anant més

curolles

Enhorabona a tots i endavant

Tel. 23 59 41

ser

40

la cultura al poble,

que es fan per aquí.

Cl . Matías Flexas, 3

propers

ha de

consolidant

desenvolupament de

demostrant

a mb

artístiques

' 33

Un grup de 1 'Esplai,

érem

22,

anarem

al mes

un viatge d'intercanvi, un viatge molt interessant.

de

septembre

a

Finlandia,

Aquí teniu el "diari"

del que fou aquest viatge:

DIJOUS, 18 DE SETEMBRE El rostre grup arriba a les 23 hores a 1 'aeroport de Tarrpere després de 5 hores de viatge.

Alla ens esperaven el grup de Finlandia i ens reberen ant:> els brru;os oberts. Amb autocar ana8rem tot segui t a Kariniani, lloc en passarían la majar part de la rostra estancia. Ens oferiren tm petit snack i féran una petita festa. El grup de Fi.nl8ndia estava tm poc cohibi t; noltros, pel

rostre caracter mediterrani, éran més oberts. Finalment

anarem

a dormir esperant el

na.t

dia a

Fi.nl8ndia.

DIVENDRES, 19 DE SETEMBRE El danatí, beren8ran a les 10 i ens explicaren el prograrra d' activi tats arrb els

canvis

que s'havien donat.

Dinaran a les 13 hores, i a cc:ntinuació féran

tmS

jocs per a conéixei"-rllS millar. A les

15'30 una petita bocinada, i després el grup espanyol havían de preparar el sopar, tm

rrallorquí. Quan el menjar estigué a ptmt,

CCJTlel1<;éli'e

sqJar

típic

els toms per anar a la "sauna".

El sopar fou dels gust de tothan i tinguéran la festa de benvinguda, tot millar ja que a 1' arribada, els dos grups ja s' integraren.

DISSABTE, 20 DE SETEMBRE

l3ererl8rem també a les 10, i ens dividíran en grups de 4 ó 5 per 1' excursió que havían de fer, repartint menjar i beure per a cada grup. Després de dinar amb autobús' després carn:in8ran 2 quilánetres fins a

anarem els grups

Karsa, en

fins a Korkeakangas

féran n:wel· Després

anarem

al

llac Vallo, i caminaran 5 quilánetres dins el base fins a Rapola. Per a no perdre-nos havían de seguir els rastres que hi havia als arbres i bardisses.

Arribats a Rapola rrn.mtaran les tendes en les quals havían de cbrmir durant la nit. Soparan de salmó fumat que noltros rmteixos havían preparat, cantaran can<;ons en angles, fines,

cast~,

i rrallorquí. "Bc:na ni t" i a cbrmir a les tendes; havían de rmntenir una estufa encesa duranL. tata la nit per no tenir fred.

DIUMENGE, 21 DE SETEMBRE Ens llevaran enredats de fred. Una de les tendes no havia fet el seu torn de rmntenir

1 'esWfa encesa i aquesta s 'havia apagat.

Després de desmmtar el carrpament féren el camí de retom. A les 12 agafavem 1' autobús.

L' horabaixa fou per a descansar i prendre una "sauna".

DILLUNS, 22 DE SETEMBRE Ens llevaran un poc més prest, a les 9, algún encara a les 10, i an8.rem a Valkeakoski,

on visit8.rem el Valkeakosken rrusiikkiopisto, una esrola de núsica. Ens rrostraren les instal:lacions i instrunents. D:in8.ran a un dels llocs més diverti ts, el karaoke bar Treffi, on estiguérem fins

an8.rem

a

sopar d'un kebab grill (el kebab és rrolt popular entre els joves de Valkeakoski). Després

de

ben tard, cantant sense parar, fent fotos i gravant en

''video''.

Devers

les 18 hores

sopar, un partit de futl:Jol contre l'equip d'un altre club: el Nbikka. El resultat fou: Akne 3 Nbikka 4.

De retoma Kariniani, una "sauna", relaxant al cent per cent, i a dormir.

DIMARTS, 23 DE SETEMBRE

Berenar a les 9, ( així ho posava 1 'horari) ,

pero

els rrallorquins dormíren fins a les 10.

Un altre dia de visites. Avui tocava el Valkeakosken Seudun Arrrnattioppilaitos, una esrola vocacional

on rrolt del grup de Fi.nl8ndia esllidien ( tallers de pintl.Ira, mec8.nica, electronica ••. ) . D:in8.ran a la nateixa esrola i després tingueran tal{ls lliure per a visitar Valkeakoski.

Sq:J8.ran al restaurant M.Jsta...Kissa, a les 17 hores, i després ens dividíran en dos grups.

Uns anaren a una classe de jazz-dance al Valkeakoski-opisto, i els altres al poliesportiu Valkakoski Haka a una classe d'aerobic. Mentre noltros suavan, els filandescs ens filnaven.

De retom una "sauna", i encara n'hi hagué que bállaren fins a mitjanit.

DIMECRES, 24 DE SETEMBRE Ens llevaran a les 9 ..• , perd5 a les 10. Tomaran a la Rapola, oo havían acaq::at, a veure

una exp:>sició de "cCmics". Ens féren rroltes fotos, en una habitació de jocs. Dinaren al nateix centre cultural, que es diu Voipaala. Visitarem pels environs un poblat de l'Edat del Ferro, hi ha tarDes de 1 'epoca.

Sq:J8.ran al nigl1t café Nurtsi, i a les 22' 3) retomaran a Kariniani, a prendre la "sauna".

DIJOUS, 25 DE SETEMBRE Avui no sortíren al natí. Després de berenar véren "videos" de

les

diferent activi tats

de Valkeakoski, festivals, obres de teatre, etc.

Després de dinar (a les 12) , an8.ren fins al balneari Eden de Nokia. Un lloc paradisiac: scnmes, piscines d'hidrarassatge, una piscina amb ones i un tobogan. Després

de

tanta aigua,

35

an8rem a Tampere. Veiéran

tm partí t

de hockey darrn.mt gel, 1 1 equip de l a ciutat, el Tappara va

perdre.

De retoma Kariniemi, ens esperava tma festa de caniat. Era la darrera nit a Kariniemi.

DIVENDRES, 26 DE SETEMBRE Berenarem frugalment a les 10, i decidírem qui va arrb qui, és a dir, ens havíem de reparti r anb els finlandesas per anar a les seves cases i sopar arb les seves famílies.

Visitarem el centre de la ciutat, i després cada tm partí amb tma família diferent.

DISSABTE, 27 DE SETEMBRE Va

ser

un

dia

especial,

ja que

cadascú

s 1 ho

passa

de la farnília amb qui estava. A 1 1 horabaixa ens tornarem

diferent, reunir

tots

en

funció

i

jugarem

un partit amistós de floorball, com si fos hockey darnunt parket. Els mallorquin s guanyarem per 7 a 5.

An8ren a sopar al restaurant Rosso. Assistírem a

tm coocert,

i després, tots an8rem al

Treffi, a cantar i a hallar fins a 1 1 hora de partir cap a 1 1 aerqx>rt

DIUMENGE, 28 DE SETEMBRE A les 6 1 45, agafavem 1 1 avió a 1 1 aeroport de Pirl<kala. Abans hi havia hagut els comiats, plors i llagrimes. • • i fins al proxim any que els finlarrlesos vendran a Mallorca.

A les 7 1 2IJ, érem Helsinki, curta espera, i després cap a Barcelona. I a 1 1 aerqx>rt de Barcelona tinguérem que estar sí mlts estooa per després agafar 1 1 avió que ens dugué a Mallorca.

13a1s records d 1 aquesta estada en aquest país,

tan lh..1rw de Mallorca, que es diu Flnllntia.

MAMl'

36

1.- Pera

fbritzartals.-

expressal'-Se.

pero més rurt

El nate:ix,

dificil 1r<hlr-ne a la Pla;a d'Ardra:t:x. la <pinta.

2.- Ara és més

plural.

3.- Vol dir ¡xilissS,

''bart:m'i.sre". Pot ser de fred, de calcr o de lanar. 4.J\Etif'ica el botó.

i

pero esta

escr:it m

Q.m'deria de gnnbl.assc.s. Trih1 d'Israel

es perd tnt el

5.- Ik:na de la Biblia. Griicies a ell m

Gemc del revés. la prinera. tbtícia. Es carta a les llles afartl.najes.

q..Je

s'escr:iu.

6.-

7.- rbta del revés.

És m altre bartlarl..sre, seri can a deixebles de Sént TarBs. 8.- Ptnt cardinal. Tractm de l'crln:inis~ió

9.- Pot ser el de l'esta1peta. lb riu rrolt llarg i féiiÍls. Cent.

o dels OOblers.

~ n'hi sense tres. És de bisell afligim.

12.-

~lta

pero

n'hi falta ma.

3.- Tén

11.- Pcbloció de Girrna. Si el carpcnem

ller:wa cnnt i bells venint. Est. PrEplm.

'I'crm:-rn'hi sense tres.

Verticals.- 1.- lb ferim si foos:in del Ban_;a.

a nó:tges.

estra':\Ya

q..Je

n'hi falta ma.

• 'l'cnel.aOO.. Parmt

fi de núsica a'Itigp. Els COI'l'elbs hi SI.Epiren per an.nt. 'lmtal.

ro ''m:rta". Jbtcicula provirrial. lha altm. <Xriti.rertal.

10.-

2.- Valorar. tbn d'IDID q..Je

p.Jja.

4.- Instzunent

5.- bri.a del Tsar.

6.- Ciutat de la Grecia a'Itigp.

7.- lha infl.ació

9.- ~ és el

8.- rbta per an..nt. 1\qJest m 1Dca, ¡:x:rtEer ajuli a JBI"ir nóllar.

nEl.ic del nin, sin5 més aviat el nin sense nEl.ic.

lb ha de d:rBr el director de la Cbral.

Per an..nt pót ser de la bEDBa o de la ¡xx•teria.

10.- lha ter"Ceta ¡m-t d'm JJEtge

"m cartel.lB.. En acpest nmeit...

Per a:DcD... o per dal..laE.

fu:fava m V8'ltet així.

11.- 'ftnel.ada.

Ca!pió. Si terB

~

Ll~

ja ho

&p:;:

900.

~ialista

Clu>qriar.

12.-

IIBlja't •••

SÓN

1

PARAULES CREUADES (Solució en pagines posteriors)

ENDEVINALLES a.-

Quina és la comunitat que sens

r~gla

expressa viu

i que dóna utilitat amb son treball exclusiu ?

b.-

Tot plegat no die mai res pero si bé em divideixen, em compreneni em coneixen faig

savi

a

aquell

que no ho és.

37

e I Ó

E D I

N O V A

D' A N D R A T X - L L U

e

A

P E U

(27, 28, 29 Novembre 1997)

El

GRUP D' ANDRATX A LLUC

caminada cap al tretze, des de

A PEU

Monestir d' Es corea,

l' any 1983,

en que

torna a

reali tzar

la

seva

aquesta vegada suposant

tradicional

l' edició

comenga aquesta curolla de

número

caminar durant

tres dies consecutius des de la vila fins a Lluc.

El maxim organi tzador del grup, en J oan Forteza, per diferents onze

les

circunstancies

persones

que hi

(mal

temps

anaren,

i

ens

explica que

enfermetats) ,

només

enguany,

pogueren

pero que s' ho passaren d' al lo més

bé,

ser ni

tan sols es banyaren, tingueren bon temps fins a la fi.

El passat dijous, 27 de novembre, partiren de d'Andratx fis lloc

de

la primera aturada,

amb

un

total

de

25

camí trabaren quasi bé dos quilas d' esclatasangs, carretera.

El

segon di a

anaren des

quilómetres

els veien des

de Banyalbufar fins

al

a

Banyalbufar,

caminats; de

Port

pel

la mateixa de

Sóller,

pel camí de Sa Muleta, 35 quilómetres més a afegir a les carnes mig estopetjades, i

a

dormir ben blanets a

n' es

mateix Port solleric.

I

la darrera

des de Sóller fins a Lluc, passant pel temible barranc de Biniaraix i sionant paratge

del

Gorg Blau,

darrers

35 quilómetres,

per a

jornada, l'impres-

completar

els

95 del total de l'excursió.

La marxa, fou,

com sempre,

conversa, pass a rera pass a,

o

una manera de

a

quan millar va fer sa xerradeta. bons

paisatges

i

tranquil·li tat,

les El

fer poble,

entaulades demés,

per a

mol ts

companyarisme,

entre ami es, andri txols germans cap a Lluc, a veure

empel tant una bona

dinar

i

quilómetres, alguna

sopar, mol t

riallada

la Mare

que

és

aire pur, col·lecti va

de Déu que

espera

sempre joiosa.

Esperem que sempre hi

hagi

salut per

poder

fer

i anim als organitzadors per a contribuir a fer poble.

Rafel Oliver Grammatico

aquest

gran

passeig ,

.

38

BIBLIOTEQUES DE MALLORCA - Centre CoordinadorBIBLIOTECA MUNICIPAL D'ANDRATX ANDRATX

C/ Constitució, número 5 (07150) TELÉFON:

136066

ENCARREGAT:

RAFEL OLIVER GRAMMATICO

1.062

NOMBRE DE LECTORS ACTUALS: FONS BIBLIOGRAFIC:

11.200 VOLUMS

DIFERENT TÍTOLS DE REVISTES I PREMSA: NOMBRE DE VÍDEOS:

53

78 UNITATS

ACTIVITATS QUE REALITZA LA BIBLIOTECA I SERVEIS: - Lectura a la sala

.

.

- Préstec de !libres, revistes i vídeos - Informació bibliografica i de cultura en general - Accés a altres fonts d'informaci6 - Orientació per a consulta d'obres - Col·leci6 local -

Club-d~ .

lectors .

- Conferencies de temes dive"rsos - Concurs·IMAGINA ESCRIVINT (Infantil•i Juvenil) - Dia del Llibre - Presentaci6 de !libres - Lectures a la sala, amb públic

39

BIBLIOI'ECA MUNICIPAL----- De la conferencia sobre el BRODAT MALLORQUÍ, en parlarem al proper número, Aquest mes de desembre,

a carrec

de

Jaume

per haverse produ"it just quan ha sort i t la Biblioteca,

junt

amb

1' Escola

Bover aquest

Muicipal

de

Música, ha organi tzat un concert pedagogic d' instruments de llengüeta doble, a carrec de Double Reed Quartet.

Sera el dilluns,

és per tot tipus de públic.

15 de desembre,

de les 18 hores,

i

de "Sa Teulera".

Ha estat patrocinat per la Fundació "La Caixa",

a partir

Es fera al Teatre Municipal amb 1' ajud

de l'Ajuntament de la Vila.

Passam ara a donar a conéixer una llista de les novetats

arribades

la Biblioteca aquests darrers dies: LLIBRES: DIARIO DE GUERRA

LORENZO VILLALONGA

EL RE TORN

FRED UHLMAN

AHORCARON A MI POBRE BILLY

ROBERT GRAVES

EMBOSCADA A FORT BRAGG

TOM WOLFE

CARAMELLS DE L'AUBA

ANTONIA ORDINAS

LA TEMPESTAD

JUAN MANUEL DE PRADA

CAFÉ NOSTALGIA

ZOÉ VALDÉS

LA INFANTA BAILA

MANUEL HIDALGO

FORTUNIO BONANOVA. UN HOME DE LLEGENDA

C.AGUILÓ/J.A. MENDIOLA

DESCOBRIM TRAMONTANA (I)

LLUÍS VALLCANERAS

365 JOCS CREATIUS

S. ELLISON/J. GRAY

BALL PAGES

GRUP FOLKLORIC SANT JOSEP DE SA TALAIA

PARAULES I COSES DE FORA VILA

MIQUEL SEGURA

FIESTAS POPULARES E INSÓLITAS

JUAN G. ATIENZA

EL LABERINTO DE PALESTINA

DAVID SOLAR

ENCICLOPEDIA DE GEOGRAFIA UNIVERSAL (10 TOMS) VARIOS AUTORS VIDEOS: CARRIE TWISTER SOPA DE GANSO

LA RED EL CARTERO (Pablo Neruda) HISTORIAS DEL KRONEN

a

40

LA LEYENDA DE LOS GRANDES CLUBS EUROPEOS DE FUTBOL

DINOSAURIOS

MUSEO DEL PRADO

SPACE JAM. BUGS BONNY

VIAJE HACIA OTROS PLANETAS (ASIMOV)

SPACE JAM. EL PATO LUCAS

AVENTURES D'EN MASSAGRAN (2 Títols)

TOM Y JERRY

ASTEmix A AMERICA

SONGOKU

(3 Títols)

AVENTURES DE SONIC EL ERIZO (2 Títols)

Recordau que el teléfon de la Biblioteca és el 136066, per a qualsevol consulta que vulgueu fer .

Rafel Oliver Grammatico

ASESORiA

-

. . . . . . . . . . . . . .... , .... • · .

PIRTURA Y DBCORACIOR ESTUCO V~Cl~O lllllfl (llllerca)

\./ htau . • · hl. ll!tU

oL

•

•

•

ELECTRICA COMERCIAL

ANDRATX MATE¡;<!IAL ELECTRICO E ILUMINACION

Avda. Juan Carlos 1, 84 • Tel. 1 Fax 13 68 37 • ANDRATX !Mallorca!

FISCAL

41

PAGINA LITERARIA per Rafel Oliver Grammati co Un poema de tema ecologic comenga avui aquesta secció, cri ts més,

un d' esperanga i

un al tre clamant justícia:

la

segui t

de

reinserció

dos dels

presoners, i el racisme. Coneguem quins són els llibres més venuts a Mallorca en catala, i algunes paraules que de1m quasi sempre erroniament.

Pensau que el fet de llegir és un dels pocs plaers que ens

queden

tots, com a fet realment íntim: tu iel món que s'obri a la teva imaginació.

No te'l perdis.

DEVASTACIÓ Una colla de pins falaguers dibuixen ombres llargues, atape1des de desconfiances, i pors als éssers de cama curta que s'acosten als boscos endiosats de lúxuria materialista.

Del genocidi, els innocents complices d'avida ullada de pestes grogues, capolen troncs amb

mossegad~s

L'arbre cau, feixuc;

d'acer.

nedant

en rius calents de resines fofes, solcant móns de papers bruts.

Les arrels grapegen, furioses, l'aire sec de la segada, cercant els feixos d'arbres que no han dit adéu pero sí han deixat, plorosos, degotissos ecos de mortandat.

Trescant per les ermes terres, enraonam la desfeta, imaginant una miraculosa llavor: la vida.

a

.42

ENTRE REIXES

Evoc un món amb sol i estrelles tancant els ulls plens de rovell; exhaust, passeig per garrigues i valls cavalcant alegries, entusiasmat de natura.

Vull mastegar aquests ferros odiosos amb les dents acerades d'enuig, i empeltar un nou tirany d'esperanga als pansits camins de negrura, aon pertorben mascares la por, esborronant desigs de cordura.

Un roi pudent em colpeja, fent mil miques el dolg somni, martellejant com una onada tossuda que afalaga lliure, la vida.

EL COLOR DELS OSSOS

Dels racistes vull sellar per sempre els ulls i capficar-los en una magmatica turba de plural pigmentació, mesclant les pells en una voragine de tactes cecs, a on la mort dels colors triomfi i es senti el solidari clam de les generacions.

Més enlla, les cruels ninetes especulen ••• Només baix terra, ossos nus, fugim de l'engany tribal en la comunió de les animes.

Rafel Oliver Grammatico

43

LLIBRES EN CATALA MÉS VENUTS A MALLORCA

Llibre de les solituds

Miquel Martí Pol

Seda

Alessandro Baricco

Terra d'oblit

Antoni Dé!.lmau

Fortunio Bonanova, un home de llegenda

C. Aguiló-J.A. Mendiola

Llengua estandard i variació lingüística

Gabriel Bibilioni

Diccionari del catala popular i d'argot

Joaquim Pomares

Els bolets de les Balears

Diversos autors

Els primers cristians

Jesús Mestre

Mallorca en el segle XII

Pau Cateura

El cap perdut de Damasceno Monteiro

Antoni Tabucchi

L'olor dels corretjans del comte Rossi

Francesc Aguiló

VOCABULARI DE BARBARISMES DEL CATALA DE MALLORCA

BARBARISME

FORMA CORRECTA

Coetaneo

Coetani

Cola

Coa

Colilla

Llosca

Collir

Agafar

Colmena

Buc d'abelles

Colmillo

Clau

Colmo

Súmmum, maxim

Columpiar

Engronsar

Columpio

Engronsadora

Colxa

Cobertor, cobrellit

Rafel Oliver Grammatico

**

VA DE GLOSES

**

Es diumenges a vespre, a les nou de la nit, no hi ha res més alegre que un ball ben divertit.

En so cantar, en so ballar un jove no sent enyoranga.

Després d'aixo ve lo més bo: un tassonet de vi de pansa.

de

So m una sogra endemoniada ses que dormen i bequen

tan

tenc una fill que n'es festejada per un betzol que es vol riure de mi.

Sols per a ballar un valset i beure un bon vinet

S'altre dia, mentre jo becava,

haureu d'anar a Can Nero

d'amagat d'ells els ulls vaig algar

a Sa Rota * '

i el vaig veure que graponejava

alla ballareu i cantareu

i em vaig aixecar.

a les totes.

I agafant sa granera, Perque si no hi anau un bon gust vos privau ••• Sempre ha estat un bos gustet es ballar un valset.

pes Born de Sagrera, ja li som pegat darrera i el vaig agafar.

N'hi vaig pegar una, corrent pel Born de la Pruna, i així com no feia Lluna em va poder escapar.

* Sa Rota: finca a prop de S'Alqueria d'Andratx

fi,

**

VA DE GLOSES

**

Catla:lt:s per n' .Antinia Palmer P<rcel

Ma mare en pastar fa coques, en fa una per tothom, sa darrera no té nom i és sa més bona de tates.

Diuen que un viudo treu més Es temps de calvells, calvells, i es temps de roses, cull roses, es temps de nius, caga aucells,

perque té casa parada.

Mu-mare jo el vull fadrí i no som interessada.

i es temps de tords, para lloses.

Mare de Sant Salvador, Rosa, rosa fina, color de pampol rosat, tu tens un enamorat

Vos qui estau en

penya forta,

no comporteu que a Mallorca la governi un traidor.

que és com una clavellina.

Vos que duis el Bon Jesús Un clavell dins un pinar,

i no teniu por de caure,

en remull dins una olleta,

i jo que perd sa paraula

és per una joveneta,

i no la cobraré pus.

quan comenga a festejar.

Vos que et canti una cango No prenguis pler de mon dol,

que han duita nova d'Eivissa:

perque és Déu qui el m'ha enviat;

una post llenegadissa

quan es meu sigui esquingat,

amb un lleneguedissó.

tal volta es teu sera nou.

Bona es s'aigo en tenir set, i es menjar en tenir talent, s'ombra en fer es sol calent i s'endredor en tenir fred.

45

SOLUCIONS: Paraules encreuades

ENDEVINALLES: a.-

Les abelles

b.-

El calendari

\\ LLUNA ~

\

€.~0..~(5

PLENA

ed\Ot\e~\).~~ e

11

.

N owbt~sos o 0.. .• <; Set \Q O ·Lc;ol.w\~r,é' ( \\"~~ísiic~.

R Les l esrcu\b.óÓJ.

W..'\SSEX

~o\1) .

R (\o_~(k(().~\HC) e\o--. vo\er- ~o\o.., t\1)..\\(){l~.

T 01.. (r.o \.;, "'(X. ~v·, ~~\S~ pe(' e"\\()~ . t>..f'IC

X o..\ á s Co..

t

ow.~("€) .

esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports NOTICIAS DEL CLUB BALONCESTO

"ANDRAITX"

Resultados del mes de Octubre y Noviembre:

Autonómica:

2ª Femenina:

Andraitx

93

Ramón Llull

63

Sa Pobla

78

Andraitx

87

Andraitx

80

Patronato

74

J. Mariana

77

Andraitx

87

Andraitx

81

Esporlas

92

Sta. María

71

Andraitx

72

Andraitx

86

Llucmajor

80

R. Llull

65

Andraitx

67

Andraitx

94

Sa Pobla

74

Andraitx

44

Bons Aires

73

Jovent

81

Andraitx

31

Andraitx

53

Inca

62

Perlas

69

Andraitx

50

Andraitx

53

Cal vü3.

82

J.Mariana

60

Andraitx

37

Andraitx

50

S.Salvador

58

Bons Aires

77

Andraitx

43

Andraitx

59

Jovent

74

Andraitx

89

La Salle

70

.Coemsa

87

Andraitx

76

Andraitx

63

Na Tessa

74

Esporlas

55

Andraitx

57

Andraitx

86

Ramón •Llull

46

Son Oliva

68

Andraitx

65

Andraitx

75

Escolar

18

. Rte. Plaza

41

Andraitx

34

Andraitx

22

Sa Pobla

37

69

Andraitx

18

Andraitx

34 ·

G. Galmés

49

Cala d'Or

41

Andraitx

37

Andraitx

23

llucmajor

33

Andrai t x

50

' .

Sub - 22:

'-·

Junior Femenino:

· Sta. María

Sta. ,Euge nia

2

.. .

47

48

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-espprts Cadetes Masculino:

Mini "A":

Mini "B":

Pollenc;a

66

Andraitx

21

Andrai tx -

59

Molinar

81

Llucmajor

93

Andraitx

45

Andraitx

81

De la Cruz

62

Andraitx

52

Perlas

74

S. Agustín

66

Andraitx

26

Andraitx

70

Hispania

20

Sa Pobla

39

Andraitx

50

Andraitx

70

Inca "B"

9

Inca "C"

3

Andraitx

64

Andraitx

64

Na Tessa

9

Andraitx

30

La Salle

34

Son Oliva

54

Andraitx

50

Andraitx

51

Llucmajor

12

Pollenc;a

45

Andraitx

49

Andraitx

61

S. José "B"

18

Inca "A"

50

Andraitx

39

COMENTARIO: 1ª Autcn:mica: En su mejor canienzo desde que milita en esta categ::>ría, el equipo disfruta de una envidiable 2ª pc:gicién, igua1a:b a puntos ccn el líder. CXm::> se clasifican cuatro equipc:g para la segurxb fase de ascenso, este objetivo parece ·estar ccoseguido, a falta todavía de cinco j~.

Solanente han perdido

tm

partido

y van

irrbatidos fuera de Arrlraitx.

2ª Femenina: Categ::>ría derresiad:> grnnde para ruestras chicas que lucl1an cada partido, pero

han de rerrlirse ante la evidente superioridad técnica y en altura de. sus ccntrarias. Lo ÍIJl)OI"t:ante

es que m desfallecen y siguen cx:n sabor

~.

a pesar de ocupar la últirra pc:gicién, sin ccnx:er el

ci.llce de la victoria.

Sub - 22: Nueva categoría en el Club • .&len eq.rl.po, entrenacb par Jaime Cruells, pero que

debe luchar cada partido, sin pensar que ya lo tienen ganad::> de antaram, sierrlo tm equipo tm

tanto irregular. Pero, cuard:> se ooiente en su juego, y si le respetan loo lesirnes, p..lede dar ll1..ldx> más de sí en la Liga. Actl.lalmente

Junior Faoon.i.ro:

J~

jt.~efP

el Torneo Insular de r.Bllarca.·

el Toreneo Delegacién de r.tillarca, que debe servir de preparacién

para la Liga que se- celebrará a cx:n~ién. Un equipo que ha progresaOO Jn.lCtx:>, pero que le

falta aJerte en CUEnto a resu1taros. l8l toOO lo q..¡e tienen y m se les puede exigir más· Deben

------=e:..=s:.¡::p.=o.:....:rt=s_--::e:..=s:.t:::p~o~rt~s---e::::.:s~p~o~rt..!.!s~-....!e:=.!:s~p~o~rt~s~-e~s~p~o!!.rt~s~-e~s~p~o~rt.!!s~-e~s~po~rt~s~-e~s~p~o.!..!rt:2s___.49

contirruar aprendiendo, pues srn el futuro del equipo Senior.

Cadetes Masculin:::ls:

A un equipo que cuenta con la mitad de sus jugadores debutantes en

Baloncesto, no se les puede exigir nÉs. Han de seguir entrenando con ganas caro lo hacen ahora, sin desroralizarse.

Mini "A":

Ya enpiezan a dar sus frutos los trabajos de los rroni tores que han tenido este

equipo, pues, achlalmente, ocupa la 2ª posición, y oon posibilidades de rrantenerla para poder luchar por el Campecnato de M3.llorca, pero esto ya será nÉs adelante. Ahora, lo j_¡q:x)rtante son los entrenes semanales e ir jugando partido a partido, e intentar conseguir la victoria,

que

será fruto de este trabjao en los entrenes ••

Mini "B":

Sorprendentemente ocupan posiciones de privilegio en la clasificación. Son debutan-

tes en ccmpetición unificada y conforrran un bloque harogéneo, con un gran futuro. Vale para ellos lo dicho a los Minis "A".

Para acabar, destacar que, junto a estos 7 equipos mencionados, el Club carq:>leta su participación en las diferentes Ligas de Mallorca con los siguientes equipos: Infantil Masculino, Infantil Femenino, Alevines Femeninos, Benjamín Masculino, Benjanín Femenino e participan en carpeticiones escolares.

C.B.A.

1ª .1\utaóni.ca

Todos ellos

En total, 13 equipos que llevan el narbre de Andraitx

por todas las canchas de Baloncesto de Mallorca.

C.B. Andrn:itx:

Iniciacién.

50

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports FUTBOL: EL C.D.ANDRAITX SE HA METIDO EN EL POZO DE LA CLASIFICACION Debicb

a

que

esta Revista ha estado

al.gun.oo meses sin salir a

la luz

del

día,

hasta hoy no podanos de nuevo seguir el a

día de nuestro

equipo,

tras tm tercio de

que,

ya

C.D .Andraitx,

el

y, ciertamente, el J'1'01'le11to no es

campeooato,

principios

del

de

la carpetición,

el

cuancb,

la

marcha

equipo hacía augurar tma plaza en los

intermedios de la clasificación ..

Será que

difícil

rnt.zy"

llevacb a

han

sólo unos pocos meses, han

sicb

cbs.

los

rrotivos

desequilibrios pero

en

otros,

Nieto,

El porvenir no es

todavía

José

Manuel

!lblina tanbién han sufricb lesiooes

se salvó la categoría. tocbs

los

Pollensa,

que muchas

el

alguna otra baja por

expulsión,

ya

que

explicado uno

de

los rrotivos

el

recapacite .

decir de

sentimiento del

veces

éste

La

del

Victoria

Plana en el paréntesis navideño. sin duda alguna, e

ilusión

segunda vuelta que

no

sabe

daningo

cerrará

será de

Sa

Dos buenos

darían

para

a

mucha

afrentar órdago

y

tma para

la cual no habrá respiro alguno.

en Del fútbol base sólo cabe decir parabienes,

ocho particbs el equipo ha acabad:> incalpleto, tenaros

final

terreno de juego,

desplazamiento

el Rto.

tranquilidad

ello afíadiJoos

al

lo que ocurre en los vestuarios.

y

de miel, y López "Dubi" se ha icb tma terrporada

rosa,

se reintegren

también,

rroento de vista sobre el

Tras

ltma

de

los aficionacbs no está atravesancb su mejor

no

largas,

escaseen

tm poco Fernando Cercos, últ:imarnente convale-

resultados,

Si a

Catmcb

jugacbres y,

al equipo. Bauzá lleva rrás de u mes de

laborales.

color

pero, peor estaba el año pasacb y

y sólo hasta el J'1'01'le11to José M:lnuel ha vuelto

por trabajos

de

aficionacb,

que

que

por cx:npleto.

pero, repito que éste es

lesiones

fuelle

de ahí

el juego y los pases bien dirigicbs

las

que han asolado al equipo, ya que hay jugacbres,

ha debutacb;

área contraria;

principalmente

Primeramente,

caro por ejarplo Cristóbal

no tiene

ciente de tma operación, ya que a

resunir

estos

llegar al

para

halagüeño,

rnt.zy"

equipo se halla en zona de descenso, a

día

iniciar la jugada y, luego,

sobre

désde loo Juveniles hasta el últillO equipo

los que se puede especular ante esa irregular

carpetitivo andan en los

marcha.

la clasificación y ello debe dar fe del buen

El otro,

y

al

que hasta ahora no se

le ha encontracb remedio, de unos

jugadores en el centro

que canalizaran el

juego.

la falta

ha sicb

del

carJilO

La marcha de

hacer dentro de esta especialidad

no se basta para estos lllE!1esteres.

el

Vaya mi más sincera felicitación Navidma

solo

De ahí

toda la gran familia

en el pase del balón. Una defensa ll'l.\Y expeditiva pero que los balooes salen sin control hacia que

tienen que

bajar

para

futbolística del

C.D. Andraitx y que el año 1998 ClJll)la tocbs loo objetivos deseados.

delanteros

es,

Teo

que el equipo juegue roto y con nula ventaja

unos

que

de

del futuro para nuestro fútbol.

para y

al tos

al fin y a la pootre, lo que marca el barenn

no ha sicb cubierta en ningún rocrnento, quedando solo en la ancha zona Del Río,

lugares

JOFRE

51

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports CARTA DEL C.D.ANDRAITX A LA ALCALDESA, SRA. MARGARITA MONER Fn estos rranentos tan propios de escribir cartas a l os Reyes Magos , me he decidido yo , caro

uno de los socios más viejos del Club, y con el beneplácito tanto de la Directiva, jugadores y masa social Club, y dedicarles estos párrafos y que deben tanarse caro lo que cada uno pediría a~-

Todo ello, y bien entendido, trasladado a las deficiencias que viene padeciendo nuestro

vetusto carrpo "Municipal" de Deportes de Sa Pla1a.

Fn nanbre de la Junta Directiva local le pediría un poco más de atención a los carpraniscs

que en su día se hicieren llÚtl.lanente y que hoy, que tuvieren que trbajar los directivos para que

mtzy'

pocos se han cumplido. Sabré Ud. lo JTUcho

los socios diéramos el brazo a torcer en cuanto

a la rrunicipaliza.ción del canpo, objetivo único para poder realizar en el misrro las obras de mejora, pues bien, hoy éstas, si exceptuarros lo realizado en l os vestuari os , nada más se ha hecho y sen TTUchas, y voy a intentar enumerarlas , porque en l a Asambl ea del Club se nanbraron: cubrimiento

de la grada, canalización y riego por el interior del terreno de juego, cambio de la estrucWra. eléctrica en las torretas que dan luz al campo para poder jugar partidos noc"b..rrnos en los meses

más calurosos y, cáro no, la tan debatida "cantina" o local social en el centro de las tribunas actualmente existentes.

Estas son, a grandes rasgos, lo principal y lo que pide con urgencia nuestra instalación deportiva. Ya me dirá con que alegría va a tener que afrontar la Directiva la próxirra Asamblea del Club y con que resultados más pobres deberán refrendar sus acuerdos rrútuos.

Fn narbre de los jugadores deberros decir que están carpletanente desasistidos en unas instala-

ciones pobre, con entrenas en horas intalpestivas debido a tener que aprovechar el carpo con la escasa luz de que disponerros. El terreno de juego está I'TI..W duro y a pesar del interés de los directivos. Ahl no verros rrano alguna que tenga interés en arreglar nada y recordarros palabras del

~ejal

de deportes, D. Lorenzo Suau, en la cuales nos · dijo que no nos dejaría de lado en ningún rranento y a fuer de ser sinceros no lo haoos visto ningún día en Sa Plana, ni tarrpoco en día alguno de partido. Ya verá Vd. en rranos de quien estamos.

De parte de la masa social, voy a hablar de las rradres y padres que acarpañan a sus hijos en edades de cinco hasta doce años, que tienen que aguardar estoicamente en las gradas,

hasta

que los entrenas finalicen, aguantando viento, frío y lluvia, pero que se enorgullecen de

que

sus hijos hagan provechoso su tiarpo de recreo y jueguen a lo que a ellos les gusta, y entre todos estos creo que está un familiar

Stzy'O.

Desearíarros que una noche se pasara Vd. por allí y sabría

lo que se padece en una de estas noches de frío siberiano.

Espero que esta carta no caiga en saco roto. Le desearros unas felices Navidades y que en el 98, a pesar de que el tena fundamental del MÜnicipio sea el Castillo de Son Mas, se acuerde de nosotros. Hacerlo en el 99 sería.rrostrar en demasía el plt.mero.

Gabriel Jofre Mir Socio

nº 2 del C. D. Amrai1x

52

RECORD S D 'AHIR

Pels éi\YS 1900 lb ~ de la ParrCxpia. lila festa fanili.ar tn

IIIÍl'\YÓ o ma IIIicyma