e, LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT ANY
XII
n째.
113
Ap-t. 79
07150 ANDRATX
GENER
1998
.,
2
CRÓNICA DELS :NOSTRES DESEMBRE 1997 - GENER 1998 BAPTISMES María del Mar Pérez Prieto Anabel Enseñat Esteve Antoni Suau Higo Irina Martínez López Lidia Escribano López Isabel Martínez Rodríguez Francisco Martínez Rodríguez Ester Sosa Carrasco Marc Colomar Sastre
MATRIMONIS Rommel Casugo
amb
Nancy D. Averion
Gabriel Torres Pujol
amb amb
Cristina Estrella Ramos
Andrea Cianci
Francisca Ventura Jaume
DEFUNCIONS Paula Muntaner Bosch
76 anys
Jaume Riera Palmer
54 anys
Juan Carcelén Alcázar
42 anys
Benito Jofre Vicens
71 anys
Jaume Alemany Massot
74 anys
Rafel Capó Vallespir
70 anys
Margalida Bosch Calafell
88 anys
Concepción Casanova Calderón
76 anys
Dulcenombre Giménez Aval os
76 anys
Magdalena Enseñat Miquel
92 anys
Jeronia Valent Coves
93 anys
. '
u
NCALI
EDITORIAL
LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT Apt. c:le Correus 79 .07150 ANDRATX
REBAIXES ••• El gener és un mes
Editen: Coorc:linac:lora Parroquial c:le Joves c:I'Anc:lratx
els
que
manegen
els
"fils"
de
segons vol en
les
titelles
i
teresetes de la societat, o no ? Podríem
presentar
estaria a to amb el Director: Joan ft:relló i 5ansó
de rebaixes,
les
"número"
temps. . .
també passen coses, de
un
i
i
rebaixes,
Pero al mes de gener
entre
"calmes de gener"
de
els
di es
solellats
les gelades del
matí
o el fred que compareix de tan en quan, les persones els grups, es mouen i promoven coses i activitats. Rec:lacció:
Antrni Eh9ecyat i Ferrl. Biel Eh9ecyat i Pu_iol . Gabriel Jofre Mir Rafel Oliver Gtamatico Mi.<pel '1\.Ir fuBía:t
Hi
ha
de Sant Antoni,
les
"festes
dels
animals",
bé malgrat dubtes que
hi
o
pogués
haver, i es preparen acti vi tats per aquest comengament d 1 any, i la vida continúa.
Gerent: Vlcens Flexas i Alemany
·N 1 ALÍ torna a sortir, passades
Fotos: Mlchel's
hagut
i
coques
que vindran. I
N 1 ALÍ
fent-se
menjades, torna a
i
res so de
fes tes
d 1 esdeveniments
sortir perque encara
hi és i voldria esser-hi per molts d 1 anys. lmprimelx: AP05TOL Y CIVILIZADOR PETRA
I
col·laboren, que
D.L. P.M. 295/1986
vol
fan que
donar sigui el
les gracies a escrivint, peti t
esforg
no sigui en va.
N 1 ALÍ
tots sigui que
els
que
hi
llegint,
i
suposa
sortir
-
4 - -
NOTfCIES·
NOTÍCIES
NOU MENJADOR El dissabte, 1 T de .gener, ·Festa de Sant Antoni,
fou
inaugurat i
bene'it
el Nou Menjador Social, que amb ajuda del Govern Balear i l'Ajuntament d'Andratx s' ha constru'it a la Tercera Edat. Iocals,
S' Almudaina,
per donar una oportuni tat a
Assistiren a
la Consellera de
la
la Inauguració,
Presidencia
del
les
endemés de
Govern
Balear,
persones
les Rosa
i el Director General d'Acció Social, Miquel Ángel Martín i Soledad. I molt de públic afamat .•.
de
Autori tats Es taras,
5
Apt. 74
07150 ANDRATX
L'ESPLAI GARRAFA A ANDRATX El club d'esplai Garrafa compte enguany amb un total de 90 nins i nines d' Andratx, port d'Andratx i S'Arracó, amb edats que comprenen de 6 fins a 17 anys.
Com cada, i ja van vuit un total de 16 monitors, una gran majaría d'e[ls titulats per l'escola de l'esplai de les illes vetllen per que les activitats de temps 1/iure arribin a bon fí. Activitats que vetllen per que els tres principis de /'esplai no manquin mai d'una manera o una altre a les activitas que desde l'esplai s'organitzen. La present temporada comen~a el passat més d'octubre de 1997 i d'en'lre les activitats que cal destacar hi trobam una mini-colonia al port d'Aicudia amb un total de 60 participants, una excursió a ciutat amb visita a la pista d'aventures i al cinema, a més participarem cam cada any amb la representació d'un conte la nit de Nada/, seguida de laja tradicional xocolatada al Saló Parroquial seu de l'esplai. Una de les festes noves que es celebreran ja dins l'any 98 fou la festa del patjes amb la visita deis tres missatgers de les majestats d'Orient i animació infantil, resultá ben concorreguda i hermosa Per aquest trimestre tenim un calendari d'activitas prou innovador i interessant, per de prompte dues excursions, una acampada, dues festes a /'esplai (Carnaval), una conferencia que versará sobre /'historia de l'esplai a Mallorca (coincidint
1
.
. . ,,.;,·· .....
6
amb la celebració deis 20 anys del G.D.E.M. (Grups D'esplai De Mallorca) amb un repás de l'esplai a Andratx. A part d'aquestes activitats i com a novetat enguany l'esplai Garrafa d'Andratx sirá l'encarregat d'organitzar la XXI Mostra de la Can~o que es celebrará a Andratx els díes 21 i 22 de mar~ de 1998, tasca molt dificil i de prou envergadura tenguent en compte que reunirem a Andratx un total de 29 Clubs d'esplai de tota Mallorca amb un total d'uns 2.000 nins i nines. Per altre banda el grup de joves segueix amb el projecte d'intercanvi amb joves de la comunitat Europea preparant l'acollida per el més de julio/ del grup de Finlandia que noltros visitarem el passat més de septembre, a més de preparar una altre sortida aquest cop cap a la costa Anglesa, encara per determinar. Com podeu veure un bon nombre d'activitats per tots els gusts a l'esplai Garrafa D'Andratx.
Ens trobareu al costat de l'esglesia tots els dissabtes de les 15'30 a les 20'00h. Miquel Angel Marroig Toledo.
7
..
\
PAGINA
PARROQUIAL
750 . ANIVERSARI ERECCIÓ DE LA PARROQUIA En el llibre de D. Juan Bta. Ensenyat i
Pujol
"HistO-
ria de Andraig" (1919) podem .llegir:
rey
''De lo cntedicho dedrina; <JE ta'rtn el
<XJID
~
debieren CCI'Eiderar :irrlispEn=;OOle la ereccién de piedra :ft.nbrenlal, alredeOOr de las cwles se l'J.bierm de levartarse
la3 JJq?pates
~
<XJID
la3 p.Eblas;
sólo a efectxE de poder curplir rus habibntes las deberes religiooas, sim tamién
m
g¡:nattía
<XJID
de paz m el ordm ci vil, sin la cw1 l'J.biem sioo difícil atraerse pd:lladares y par lo tann
alc:mzar d:mini.o de la isla <JE m pocas aiXE fue cx:opletn. HedB la divisién de la3 distri:tn3 y repartimientn de las hereclérl!s, alcar.ía3 i
m
L?.::Q,
nhlles
ya m 1236 el pOOarde de 'l'arY-agcrn Ferrer de Smt M:trtí J1EO la3 limi1Es a did'Bs parro-
q.¡:i..cE, las <JE par
tn
mo
OOc:l.m:ntn pcntificio de Imcerri.o IV, de 14 de Abril del
1248, expedid:>
m Lién de Frmcia, :f\Jer'm p.JeSb::5 OOjo el arp:II'O y protarién de la Smta Sede, (J.Je(brl> así
a salvo de todo poder te•por:al •••
Del ¡:rimitivo talplo Rledcida, 111.\Y reclrida era la primitiva iglesia o nñs bim ~illa <JE estuvo dedicada a
la V:i:rgm M:ria (ID'rtra IXna Smta Jtri.a de Amm:ig, la titulal txrlE la3 <tx:uTeitos de la3 sigloo XIII y XIV, en:tEnlienb ser Smta M:ria la M3,yor o ftJestra Seiicra. de las Nieves. &1 situacién
era de N. a S., estn es <JE el pcrlal1Ílico <JE tenía, estaba hacia el N., sin terer ~ ~ rio, ni siq..rl.era fBTistia. El saretó:>Le vestía las <nDIBilx:s
~ para
celebrar, ln1ÍUl:Jla3
de er:cinB de tna mesa o arca <JE lmia cerca del altar tÍl:ico: Talpoco lmia ~illas latemles ••• "
La Parroquia Santa Maria d' Andratx comen<;a a tant 750 anys.
Una primera església peti ta.
Al
ser 1' any
segle XVI
fou
1248,
fa,
per
constru'lda una
segona, més gran, i entre els anys 1720 i 1770, l'actual. Enguany Parroquia,
amb
volem
celebrar pero
diversos
actes,
el
750 ani versari
histories,
informatius
del i
comen<;ament festius,
de
la
segons
un
programa que s'esta preparant. Afegim ara els noms dels primers
rectors
que
hi
hagué
a
la Parroquia,
o al manco, dels primers rectors dels quals el "Pare Juanillo" en troba noves: ¡
1282.- Era Rector el Rd. D. Pedro Cruellas o Cruellis. l.:H).-
Aquest
arw
era Rectar, D. Guillan Cardell, no se sap quins
arws
ho fou.
13m.- El Rd. D Juan de Villaoova, succeí a D. Guillan Cardell.
J.:R>.- Aquest
arw
ho era M:JssEn Berenguer Pachs; tarrpoc es sap quan ~ i acabi3..
1444.-1\bssen Juan Joroa. Coosta en el Llibre de Col:lacioos (1443-1448).
8
CARITAS PARROQUIAL Seguint en la seva tasca de repartir setmanalment aliments a necessi tades, ( actualm~nt són un~s sis) ,
les famílies
les setmanes de Nada! i . Cap d' Any,
féu un repartiment extraordinari escaient a les festes que celebravem. Reali tza també,
amb col·laboració amb el Col·legi Ramon Llull
"Es Vinyet"la Campanya de recollida de juguetes. 29 nins
i
1 'Escola
d' Andratx
reberen
un paquet de juguetes dels Reis gracies a aquesta Campanya. Mol tes persones feren arribar els seus donatius, a Caritas, en torn al dies de Nada!.
en metalic
El diumenge 21
i
en especie,
de desembre,
a la Parroquia la Col·lecta extraordinaria de Caritas, de la qual
es celebra
es fa arribar
una part a Caritas Diocesana. Va ser de 140.000 pessetes. Pero CARITAS d' Andratx ha rebut una gran
ajuda,
frui t
de
la
subhasta
de mobles i objetes de casa, que 1 'Obra Social de 1 'Ajuntament ha organi tzat. Els mobles
eren en part obsequi
de 1 'Hotel Club Camp de Mar,
i
al tres
de
deshauciaments. CARITAS ha rebut 239.750 pessetes.
CObLECTA PER OBRES La Parroquia reali tza durant els mesas de del Presbi teri
i
Altar nou.
juliol
i
agost la
Aquestes obres es pogueren dur a
reforma
terme gracies
als donatius i aportacions dels feels i a un prestec de l'Administració Diocesana, que s'ha d'anar amortitzant. El diumenge,
di a 18 de gener,
es
féu
aquestes "obres". Va ser de 112.000 pessetes.
una
Col·lecta
extraordinaria
per
9
FESTES DE NADAL
Per Nadal es celebraren les Tradicional& Jlatines. pels nins de 1' Esplai,
Sem6 de la Calenda,
1' Angel. Hi assisti bastanta gent,
i
Un conte representat
Cant de la Sibil·la i
Anunci de
després mol ts compartirem la xocolotada
al Club d'Esplai.
ELS
REIS Els Reís,
de
juguetes que,
més o manco
elegants,
després de visitar el
arribaren
com
Betlem
la
a
cada
any,
Parroquia,
carregats repartiren
a la Plac;;a. Lo endema dematí tornaren a visitar el Betlem de la Parroquia i visitaren algunes persones majors
i
alegraren
els
infants
per
les
després places
11
OFICIS A ANDRATX D. GASPAR. PUJOL MONER ( METGE ) P-
Can
vOOW
s 1 interessa
per
per Rafel Oliver Grammatico
la
carrera de medicina ? R.- A sa meva no hi
tenia antecedents
de sa professió. Sa veri tat és que de totd' una no sabia ben bé que fer, no ho tenia rrolt clar.
De
tetes formes,
a
n' aquell
alguns · amics ·c anen9ll'61 a
i
jo,
entre
aixo
i
fer
sa
tefll:>s, carrera
una afició espontania
em vaig deciclir per · sa
que em va sorg:ir,
medicina.
P- Can foren els seus arzys d' estudiant? R.-
Bé, vaig fer lo que es deia "amplia-
ció"
a
abans
de
s'Universitat tornar--hi,
de em
Barcelooa; ,. pero deciclir
vaig
per
a Saragossa sa seva carrera de Manescal.
sa de Saragossa, perque una partida de mallorquins hi anaven.
de febrer de 1928, jo tenia 22 arzys,
P- A on canenga a exercir la pro-
1' 1
M:ln pare va rrorir a i
fessió ?
sa
carrera la vaig Canen<Jéll' al 1929. De tot d' una me costa rrolt per sa recent rrort
rron pare,
i
per no
deixar rrolt de
de
tanps
R.- Acabada
a
Andratx arrb
sa carrera,
vaig
s' idea d' anar a
exercir sa meva professió.
tomar
Ciutat per
A la vila,
era
rra rrare sola a la vila, vaig fer sa carrera
1' arw 1935, tenia nanés devers mitja dotzena
per lliure. Durava 6 arzys, jo anava i venia
de famílies que me volien can a metge. Així
de Saragossa a
ses
Mallorca per estar arrb ma
coses,
pel mes
de
desembre
·de
1935,
rrare, i vaig aconseguir acabar els estudis
rrorí Baltasar M:ner, es metge titular d' Andratx
en 4 arzys. Estudiant ~, de forna
quasi bé tenia tot es poble per a ell. Me' n
lliure,
havies d'estudiar rrolt més que els estudiants
record,
oficials, per treure pi tjor nota que
ells,
Martí (Cas Pobil), a fer tertúlia. I assegut
s' estirraven
a n' es cafe, ara tm ara tm altre, s' acostaven
(els
catectratics
afavorien
i
a mi per abonar'-Se.
més aquests que no nosaltres. UN gema meu, en Miquel,
que als horabaixes,
tarrbé estudia
I
anavem
així,
que vaig anar fent rrolts de
a
Can
me va passar clients,
de
12 cada dia
més, evidentment qL!é!Si tots provinents de<"'~regut iViCrler
del recent
rmtí fins a les 10 del vespre.
Ccntínuanent
rebia aVlSOS i me ..-.'; Ji:ivia de tornar a d 1a1gun rralalt. NEnys rml
P. Can va passar els priirers
anys
quP
"0
casa
hi va haver
rrolta rrortamat.
de metge a la vila ? Can a metge, vaig tenir algun privilegi,
uns
Foren
difícils,
es tarps de sa guerra civil, can sa donació
es 'M:>viment" ho CXllplica encara més, fataven
de !:i> litres de benzina, quan estava CXllpleta-
rroltes coses i hi havia bastanta pobresa.
rnent racimada.
R.-
rrolt
anys
1
Ja dins 1 1 any 1936, vaig ¡xxler CXllprar un cotxe, un Fiat "Balilla". eren
ets
jovenets
d 1 en
Ets
"balilles"
M.lssolini,
"flechas" aquí imitaven els d en 1 1 entregaren
me
1
el
ets
Mussolini.
1
Aquest cotxe
i
dies
alguns 11
abans
que ese latas
'M:>viment
poder
aconseguir per medi des
El vaig
•
Col:legi
Una altra de ses coses que m1 han quedat
a sa merrñria era que abans de fer sa visita, es taTps de sa guerra, anava a ses farm3.cies a
veure
medicaments
quins
quedaven.
Sa
cosa anava bastant justeta, rrolts productes escassejaven. Es feien fórmules i específics.
de
l.'OOtges de Balears, que en va dur 4 d 1 iguals,
P- Quínes rmlalties hi havia llavors
i jo en vaig tenir un per ser metge.
que avui ja no es donen tant ?
Encara record
ets
viatges
que
feia R.-
de tan en tan cap a Ciutat, a en nanés me
Sa principal era sa tuberculosi.
T 1 escarrufava
perque
bastant,
creuava arrb un o dos cotxes en tot es camí, o cap, . qualque vegada.
Una vegada,
visitaries a
a
havia 15 o
n es rralalt
i que, finalrnent, es rroriria. En canvi, durant rrolts d 1 anys
20 persones enrevoltant-lo.
veure . cap cas Tot escassejava. 1
A n aquell
que
Can
Codina de Palma, a s 1hora d 1 agafar es cotxe,
hi
sabies
uns 2 o 3 anys
1
de
no vaig
cancer de pulmó'
i
aixo
que ets hcmes funaven tant o més que ara. ets
taTps,
metges
féiem
rroltes més visites a fora que no a sa consulta.
Ets cancers de
llEl1la.
de
ses
dcnes sí eren
més corrents.
Sa meva la tenia a n es carrer de s Irrpremta. 1
1
Sa família havia venut sa possesSiÓ de Sa
P- Que hi portava
Fent, a en hi vaig néixer al 19C6.
durant les visites ?
A~ · ú
ido,
predaninantrnent.
feia
visites
Sarpre
que
dcmiciliaries
R.- Es fonendoscopi per a ses ffi<Plora-
exercir,
cicns, instrunental per a urgencies, injeccicns
vaig
ses hores de feina eren més nanbrcses fora
material quir{¡rgic per a fer sutures, etc.
que asa ccnsulta. Una de ses
De tan en tan, coses
que record més,
va
ser una epid€mia de grip, un poc més envant. Un dia, entre Andratx, Sa
voste a la rmleta
Cana i
vaig fer 76 visites a cases, de
duia
qualque
pes
aparell
més
parts
CXllplicats,
específic,
can
un fórceps per a ajudar a treure es bebé.
S Arra.CÓ, 1
les 8
del
P-
Quins
personatges
irrportants
13 va atendre o a:negué llavors ? R.-
hagués
No creguis que hi
R.- Bé, massa
arrbimt a la vila. Es personatge més rellevant
rrolt
pero
no,
especial
si
és veri tat que algun rnalalts de tl.lberculosi es recuperava i es salvava.
que vaig a:néixer fou es metge Pere Ferrer. Era rrolt amic de la fanília,
i
P-
vEnia rrolt
~
tarrbé en Pep Ensenyat, es canonge don Toni,
R.- Els
rrolt tacanyo per cert, nanés rnirava sa pesseta.
hi havia cap
En Flexas. • •
m
Cuba
i
m hi havia massa gent intx>rtant.
més
salut
greus patien els andri txols ?
perSa Font. Era un gran hare. Vaig a:néixer
Tothan partia cap a
problemes de
generals de ses Balears, rnalaltia end€mica.
no
A Andratx
paludisme can ocorria
hi va haver rnai
a Santa Pon<;a, J'vfuro i Sa Pobla, per exarple, per ses aigües arrbassades.
P- Can era
la
vida
d' un
metge
de poble, fa 40-50 anys ? R.-
Es denatí
donar ets avisos, i
i sa sífilis. No hi havia medicació efectiva
prest,
ben
venien
sortia tot d' una
abans des "Seguro de Enfermedad") •
tot Andratx, Sa Cana i
ro hi havia es
A n' es hanes predaninava sa blenorr8gia
(
a
aixo
Jo tenia
Es Port,
a
i
es feien crC:niques.
quedaven
rroltes
d' ells.
Sa
dones !I'Ejoria
venien "tocats" de Cuba.
S'Arrq-
doctor Mallo.
Visitava es malalt denatí i
a:ntagiades
Així ,
horabaixa.
P- Can
ha
Medicina
a
anat
evolucionant
Andratx
durant
la tots
aquests anys ?
Tarrbé sortia durant sa ni t per ses urgencies. A n' aquell terrps, lo pi tjor eren ses pulnonies,
eren bastant greus i si sa gent tEnia diners,
R.- Un avan<; :i.rrl)Ortant foren ses sulfami-
des i sa penicilina. Cabdals.
feien venir un rnetge de Palna.
Sa penicilina s' havia de
sul::rninistrar
a n' es malal t arrb una injecció cada 3 hores, P- Can estava llavors
la infras-
tructura sanitaria ? R.-
TEnia
No
hi
s 1 obligaciÓ
setmmalment a
havia de
res
donar
sa "Jefatura
dia i
absolutament. ets
"partes"
Provincial
vem contra sa pigota cada any.
de
clíniques
A
Ciutat petites,
arrb peques habi tacions. No hi havia arrbulancies i
per una rronja,
conservar arrb gel.
i
s'havien de
A n' aquells
anys,
un tractament canplet de penicilina,
arrb
donava
rrolt rnEnys que no ara arrb una presa tota sola.
Sanidad": grips, Wberculosis, roses ... VaCLin&-
nanés hi havia algunes
nit,
Una altra cosa que va marcar s' evolució
medica fou es canen<;ament des
"Seguro
de
Enfermedad''. Ets obrers tenien així es metge
i ets medicanents rrolt més barats.
es traslladaven els tralalts urgents arrb Ets avan<;os anaven rrolt
taxis o cotxes de lloguer.
r8pids,
en medicanents can en instrunental. P- A1gun cas de recuperació extraoi"din8ria ?
anava SEJll)re medie.
a
s' avantguarda
des
tant
Mallorca progrés
14 P- A quins
llocs heu
fet
feina
Andra.tx, uns
a
00
arzys.
i
estic
Vaig canengar pes gener de 1936 oficiaJment retirat des per
edat) •
Tenia
llparts
s 1 an:menaven
i quants d 1 arzys ? R.- Sarpre
a tm part que sa canara necessitava ajuda,
de 1976
70
llavors
( jubilació
justs.
arzys
A partir de 1976, fins fa poc, he anat exercint
dist:Ossics11 •
Havies
de fer una aplicació de forceps, tm aparell (can unes
pinces
retenció de sa placenta, (raspat), etc. I
i
enormes
una
corvades),
tm
legrat
uterí
tot aixo, can he dit, sense
havei'-ho fet rrai. Cada vegada era una experiEncia nova i es feia rrolt carplicat quan sa
mica en IT'ica.
Així idO, uns 00 arzys c:arpleta a n 1 es meu poble,
de
dedicació
ha esta sa
que
<bna
CO'Tierl<;ava a
A n 1 aquella
epoca,
rajar sang sense ab.lrar. no era gens estrarw que
una cbna rrorís en tm part carq:üicat.
cosa més irrportant de sa meva professió.
Me 1n record que, una vegada, arrb s 1 apli-
Ptm
O-Unes
diferencies
metge d 1 abans i
tm
ha
hi
entre
R.- Bé ara, els medis sá1 rrolt superiors,
tant pels
diagnüstics
crnpels
tractaments,
perü llavors hi havia més vocació, lo irrpossible per tm rralalt.
es
Fins
arribar es "Seguro de Enfenredad",
feia
que va sa feina
des metge erens ses 24 hores des dia, durant 365 dies cada
arw'
d 1 Andratx amb tm metge estranger,
que
Anb
tm
"Seguro de Enfenredad",
arw.
P-
feines
Quines
vaig
tenir
era normal. que dema
tiva? R.- És d 1una gran irrportancia,
rrolt a~ avui en dia.
eren
les
sa teoria,
Universi tat
medicina preventiva,
esta
És una base de
Pere
metge
bcn ccneixedor de
temes
Ferrer
n 1 era
higiemcs a
cosa que
a
sa
n 1 aquells
anys era rrolt innovador, sa gent se rentava
més
sense
P- I de la natural ? R.- La desconec
R.- Sobretot ets parts. A sa facultat estudiaran nanés a
Es
i
a la rrnr •••
canplicades de dur a tenne ?
sa
pobre
P- Q.le q::¡ina de la Medicina preven-
tm
de
i
ja no el ccneixeria, el vaig trarx:¡ui.Hitzar.
Sa veri tat és que no se pot canparar,
sortir
Es
cq:¡ a s 1 esquena i dientr-li
sa Medicina.
tm mes de vacacioos per
ho
hane es pensava que es bebé no
ar'W·
es
arrb
queda tot d 1 una astorat,
arribés així ho donava per bo.
no
lo rrnteix ha passat arrb altres oficis. Després, arrb
sortir
digué, ccnformant--se, que si Déu volia que
Port
podia creure que jo no tenia vacacioos durant 1
quan ho veié,
intensa.
Me 1 n record una vegada, xerrant a n 1 es
S
bebé va
tm
no hi havia descans ni
vacacioos, i sa dedicació era rrolt
tot
cació de forceps,
es cap que pareixia una albergínia. Es · pare,
d ara ? 1
i
vaig
carpletament.
cree gens ni mica, sa veritat,
No
hi
perü no la
deject.
haveT'-ne
vist cap rrai. Així, a n 1 es 15 dies de
fer
feina ja a la vila, vaig tenir que assistir
P- Can valora els
serveis
actuals al nostre M.micipi ?
sani taris
15 R.- S han arrpliat rrolt. 1
Arrb
Centre Medie tot f\.mcima rrolt part de s 1 enorme interés
s ha 1
d 1 agrair. sa
es
millor.
nou
R.-
A
que tenia
s 1 Ajuntament,
de
coliaboració
fervent
de
sa Creu Roja.
des
aro
poble
en va
sa
Froarentalrnent,
relació
gran
rrolta gent. Estic rrolt ccntent
d 1 Andratx
perque
sarpre
tothan
tractar rrolt bé. Selpre m1ha encisat
sa vida a la vila, i rmi he tengut es desig de partir.
P-
~ts
de metges heu ccnegut P- Que
a la vila?
de ser hunans ?
R.- En Barbosa, en Colanar, i un catala
que vivia per can Bolei.
Es doctor Ferrer
es dedica més asa prevenció.
P-
~
sensació
És una cosa canpletaJrent imnoral.
R.-
No ho vull ni pensar
té
veste
de
o
P- Quin és el secret del seu bon
tenir un carrer arrb el seu nan,
estat de salut,
en vida ?
a
punt
de
fer
els 92 anys ?
R.- Sa veri tat
bastant inusual.
en pensau de la clonació
~
és que és m1 ho
una
cosa
concediren
vaig
R.- No ho sé. Sa
feina i
s 1 activitat
que he tengut sarpre asa meva vida.
dir que es feia a n 1 es mort. Fou un reconeixe-
ment de s 1 Ajuntament de 1 1 any
P- Que
quan
1988,
tarrbé vaig rebre sa Flor d 1 Ametller d 1 or. R.-
irrportant,
Una gran vocació.
t ha 1
d agradar 1
una gran dedicació.
ELECTRICA COMERCIAL
ANDRATX MATE~IAL
ELECTRICO E ILUMINACION
.
Aixo molt.
és I
rrolt tarrbé,
saber dedicar-se com,pletament a n 1 es malalt,
professicrJal ?
¡
ser
un bon metge ?
N 1 estic rrolt agreJ:t.
P- Que anyorau del vcstre passat
s 1ha de tenir per a
.
.
Avda. Juan Carlos 1, 84 • Tel. 1 Fax 13 68 37 • ANDRATX !Mallorca!.
16
BcHtriJoo
tJ) -
AGINTI INMOIIUAIIO
TELE-CONTROL
REAL ESTATE ADMINISTRACIONES ALQUILERES COMPRA· VENTA PERITAJES SEGUROS TRASPASOS VALORACIONES ASESORAMIENTOS
. TELEFONOS, (971) n2211-72n19 n5627 EDIFICIO MI NACO FAX: n9027 Avda. A. Rouell6, 15-2.•- E 07002 · PALMA DE MAUORCA (ESPAfiiA) SucurRI Branch Office Avda . Francilca Capllonch, 10 Centro Comercial Dols · Local S Tel. (971) 235663 • Fax. 23 571~
07160 CAMP DE MAR
Gabriel Pujo/ Barce/ó
• ELECTRODOMESTICOS • REPARACION Y VENTA DE TELEVISORES
MALLORCA (ESPAfiiA)
.......
07150 ANDRAITX
Tel. 23 59 41
C!. Matías Flexas. 3
---~
U'IC)Ali8A. llljJ
lllNT A CAR
·e,
•·~,. ,
,_, 17
·
AIAIISCOS
T P\ai'O A lA
7
eA.U.~eA
416 • •
,A,AI YAIIAeAI
, ... u .... ,
rr&. UIDUITJ
_le.ulerio
..... .,
-
...
. . . . 17
............. • · .
o•
PI JlriVRA Y DBCOilACl ESTUCO V~Cl~O .; / IUüi, • ·
hl.
ll~t\1
11-.an
(llllerca)
. TODO PARA L.A CASA S.L
~.33
o115e - ANDRAir
Tel.:105303 Fu.:10!S053
,_
...... ...
17 PLUVIOMETRIA - CENTRE D'ANDRTAX
Pluges del mes de desembre de 1997
Di es
.. .. .. .. .. .. . .. .. ..
11m2
Pluges mes de desemb...
4 22,5 5 3,5 6 0,5 12 19,25 13 0,5 18 0,5 19 13 20 2 23 4 26 5 Total 70,75
25
¡
-------~---·----·-------~
!
20 ~-------=--------------~
N
.E-
15~------~--------------~ 10~------~----~--------~
5 ~------~-----·--~,_--~
oLI N ~
~
~ ~
•
~
• M1 m1
oN
N
N
m N
dia
Aquest mes de desembre ha estat relativament bo. Ha quedat en quart /loe dins els dotze mesos d'aquest any, ten in devant i per ordre de més quantitat d'aigua eaiguda, els mesos de novembre, octubre i juny. Ja ho veureu en el resum que fem de les pluges caigudes duran aquest any 1997 que aeabem de passar. Grafie de les pluges caigudes durant l'any 1997.
gen
feb
mar
abr
mai
49
5,5
23,5
24
8
jun
sep
oct
20,5 46,5 503,5 11m2
78
jul
ago
69,5 1 Total plogut l'any 1997:
nov des 107,3 70,75
Grafie de les pluges de l'any 1997
100 80 N
~
60 40 20
d
eQ) C)
.e ~
..... 1'0 E
il 1'0
·¡¡; E
e .2,
~ mes
o
Ol 1'0
c. Q)
"'
oo
o> e:
"' Q) "'
Aquest any, eom veurem en el resum eomparatiu que ve tot seguit, ha plogut menys que l'any 1996. Com veieu, el mes més ríe en p/uges és e/ més de novembre, amb un total de 107,25 litres, y el que menys aigua ens va donar va ésser el mes de julio/, amb només un litre.
18
ANY gen
feb
mar
abr
mai
jun
11m2
11m2
11m2
11m2
11m2
11m2
di a 1 1,5 1 " 2 " 3 8,5 " 4 " 5 " 6 22,5 " 7 7,5 " 8 0,5 " " " " " " " "
1997
jw 11m2
ago
sep
oct
nov
des
11m2
11m2
11m2
11m2
11m2
1 1,25 0,5 8,75 0,25
22,5 3,5 0,5
1 7,5 5,5 12,5 1
2
6 2,5
9
10 11 12 13 14 15 16 " 17 5,5 " 18 1 " 19 " 20 1 " 21 " 22 " 23 " 24 " 25 " 26 " 27 " 28 " 29 " 30 " 31 48 Total&
6 2,5 21 ,5 1,5
19,25 0,5
5,5 21 1,5 12,5
2 0,5
20,5 10,5
1,75
7 0,5
0,5 13 2
5 27 4
9,5 1 9
23,5
11 3,5 18 19,5 0,5
38,5
5,6
23,5
24
8
69,1
1
20,5
46,6
78
0,5 44,25 5,5 3
T 5
o T A L
1997 107,3 70,75 503,5
Aquest any, com veurem en el resum comparatiu que ve tot seguit, ha plogut menys que /'any 1996. Com veieu, el mes més ríe en p/uges és e/ més de novembre, amb un total de 107,25 litres, y el que menys aigua ens va donar va ésser el mes de julio/, amb només un litre. Son Any Nou 1998 a tots 1
R.I.C
COMPARANCES ENTRE LES PLUGES DE L'ANY 1996 i 1997 MES
gen
feb
mar
abr
mai
jun
jul
ago
sep
oct
nov
des
TOTALS
ANY 1996 1997 Diferéncies
35,5 49 -13,5
44,5 5,5 -39
15,5 23,5
36,5 24 -12,5
20,5 8 -12,6
55,5 69,5 14
o
63 20,5 -42,5
129,5 46,5 -83
92 78 -14
54 107,25 53,25
145,5 70,75 -74,75
692 503,6
•
1
1
-188,5
Comparances entre les pluges de 1996 i 1997
·------
160 TI
•
140
1
120 100
es
::a
- -- •
aotl 60
Pi
1-
1
11 1-
__ , - ...
jLIANY .1996 ,0 1997
40 20
o gen
feb
mar
abr
mai
jul
jun
ago
sep
oct
nov
des
mes
NOTA: Les diferéncies assenyalen Jo plogut de més, o de menys, l'any 1997 que'/1996.
R.I.C.
t-I
c.o
20 , ~~~--~~~~~-c~----------------------------------------s ANT AN T ON I 98
Sant Antoni es celebra també enguany, bon temps acompanya. El dissabte 17 i
i
resulta més
llul:t que mai.
el diumenge 18 de gener.
El
L' organi tzaren
el regidor, Lloreng Suau i el Grup de Protecció Civil. Malta gent el dissabte a vespre per la torrada. I malta gent a les Bene1des amb carros ses, les tres que guanyaren els Premis Cabri olés,
carros
i
cavalls mol t
"motoristes" desentonaven. '·
.~'
'.l'el"cer Premi
elegants.
Tan
i
d' al tres mol t
sols
dues
ben fetes.
carros s es
i
els
en el 75i aniversari de la seva mort
VIDA Miquel Costa i Llobera (Pollen~a 1854 -Palma 1922) és, juntament amb Joan Alcover, el poeta que fou considerat durant molt temps maxim exponent de la poesía catalana a Mallorca. Les generacions posteriors es formaren dins el mestratge d'ambdós escriptors i conformaren alió que s'ha anomenat I'Escola Mallorquina. De família benestant de terratinents pollencins- propietaris de Formentor, a més d'altres finques importantscursa el batxillerat a l'lnstitut de
Palma, on rep la influencia de Josep Lluís Pons i Gallarza. Comen~a la carrera de dret a Barcelona (1872 1875), pero una profunda crisi religiosa li fa interrompre els estudis. Torna a Mallorca on porta el tipus de vida que correspon a la seva situació acomodada. De vocació sacerdotal tardana, als 31 anys decideix anar a Roma per tal d'estudiar teología a la Universitat Gregoriana. És ordenat de prevere el 1888, als 34 anys, i torna a
Mallorca el 1890. Guanya una canongia pontifícia a la Seu de Mallorca el 1909 i és nomenat professor del Seminari Conciliar de Palma. Absorbit per les tasques própies del seu ministeri, dins els darrers anys decreix la seva dedicació a la literatura. Amb la mort del germa Martí (1918) i del pare (1919), s'accentua la seva esterilitat literaria. Morí en el convent de les Tereses de Palma, d'un infart, mentre predicava el paneg ír i c de santa Teresa .
23
OBRA De gran precocitat literaria, als 21 anys ja havia escrit la seva composició més aplaudida, El pi de Formentor. Passa per diverses vacil.lacions lingüístiques que motivaren !'alternancia de la !lengua catalana amb la castellana. Fou nomenat Mestre en Gai Saber a Sant Martí de Canigó el 1902. El pi de Formentor figura en el seu primer vol um publicat, Poesies (1885), al qual segu í De l'agre de la terra (1897) . Té també una incursió en el domini de la prosa amb Tradicions i fantasies (1903).
Amb Horacianes (1906), llibre que conté !'admirable oda Als joves, assoleix el punt maxim de la seva producció i fa una importantíssima aportació a la literatura catalana. El llibre, escandit en metres classics d'una rotun didat colpidora, mostra una clara voluntat de portar el món classic grec i llatí
a la poesia autóctona . Aquests versos es defineixen per una gran contenció i són la gran aportació mallorquina al moviment noucentista catala. El 1907 publica una segona versió, ampliada, de Poesies i viatja per orient i Terra Santa. Fruit d'aquest viatge sera un nou llibre, Visions de la Palestina (1908), on malda per portar el versicle bíblic a la !lengua catalana . La resta de la seva producció en catala són obres pietoses i poemes de circumstancies. També és important, pero, la tasca teórica continguda en la conferencia de 1904 La forma poética , pronunciada a I'Ateneu Barcelonés. Josep M. Llompart ha aplicat a la poesia de Costa tres substantius que la defineixen: bellesa, elegancia i reserva . Publica també un volum de poesia castellana, Líricas i un llarg poema d'inspiració modernista, La deixa del geni grec.
Electus ut cedri.
l'art veritabte és sa, gallard i noble, tal com ApoiJo amb cítara i amb sageta potent. Té la bellesa, la joventut del'imíma, la claredat, l'ardida for~a, l'habil maneig de fibra harmónica, i l'arc terrible del bon dret que. mata la serp del fang maléfica. Tal vos somriga l'idea1{ oh joves, unint el seny amb t'ímP.etu, i amb gran serenitat, ctue és fa divisa de la potencia miuuma. Ah! Els forts vénen de forts. Al~au J'emblema de l'avior Ilegítima, que cada. poble sois ateny son astre seguint per la seva orbita. Siau qui sou; mes no atiant veiJs odis de rac;,a, ni amb emfatiques . dedamactons lloant tot lo que és vostre, fins les mateixes úlceres ..• Siau qui sou; mes no us tanqueu, ombrívols, dins una llar histórica sens horitzons. Voiau sobre les terres enfora amunt, com l'aguila! Ella ama el niu de les maternes roques~ pero amb gran vol arranca-s'hi i, travessant mtl horitzons1 domina espais de Hum esplenaida. Per plane~, mars, abi~01es i muntanyes, amb vtsta P.Otenttsstma, tantost afina desitjada presa, impetuosa llan~a-s'hi de la regió del Uamp. Mes no trasmuda d'ess(mcia l'au indomita. Ans bé, de tot lo que trescant aferra, ~ustant-ne fibres fntimes~ se n assimíla la potenda, i torna cap a son niu més aguila.
Mon cor estima un arbre: més vell que !'olivera més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses tulles !'eterna primavera i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer. No guaita per ses tulles la flor enamorada; no va Ja fontanella ses ombres a besar; roes Déu ungi d'aromes sa testa consagrada 1Udona pertronq l'esquerpa serralada, per font la 1mmensa mar. Quan tluny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta ger ses branques l'aucell que encativam; lo ~rit suolim escolta efe l'aquila marina, o del voltor que puja sent rata gegantína remoure son fullam. Del Uim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla perles roques sa poderosa rel. Té pluges i rosades, i vents, i llum ardenta, i, com un vell profeta, reP. vida i s'alimenta de les amors del <:el. Arbre sublim!.Del geni n'és elila viva imatge; domina les altures 1 aguaita l'infinít; per elllaterra és dura., f!leS besa sgn ramatge lo cet que l'ena.m9ra, 1 te .et llamp 1 l'oratge per gUma • per deltt. Oh si: gúe Quan a Uoure bramulen les ventades i sembla entre.l'escuma que tombi lo penY,al, llallors ell riu i canta més fort que les onaaes, i triumfador espolsa damunt les nuvolades sa cabeHera real. Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa, l:luré jo el teu record. Uuitar constant i vencer, regnar sobre !'altura i alimentar-se i viure de cel 1 de llum pura ... , oh vida! noble sort! Amunt, anima fortal Traspassa la boirada i arrela dins !'altura com 1arbre deis penyals. Veuras caure a tes plantes la mar del món irada, i tes can~ons valentes 'niran per la ventada com l'au delsternporals. v.<:;,.···~·l*·'fl~~-.,~·.
·¡;:ú:'!c.• :i.;s
'f::'t;~;~n:.s .•,(-..•-
HiiUJI,It:'J;;t
~~:~
_._'!.,.,._,
·rrl •l1al
Consell de Mallorca Cultura i Patrimoni Historie
24
A G ARA
40 ANYS A L'ESCENARI per Rafe! Oliver Grammatico
'·) .
;» >~#
'
'
cultural que hagi
40 ANYS. SÍ, 40.
al
Ni més ni menys,
40
anys
Teatre,
de
cultura
nostre
anys
poble,
multitud i
40
40
anys
40
40 anys de
anys
donar a
ment el nom
del
de Mallorca,
en
al
d' enllestir
teatrals,
d'obres
festivals,
d' amor
fes tes
d'amistats,
da
que fa Poc
ha més
en
nostre
poble
definitiva,
vegades
arreu
40
anys
difícil de
succeeix
important,
compte
tengut
pobles
1 'Agrupaci6
AGARA ·
amb
i
poble,
1' eix
Andri txola
principal
pat
en
algún
de
esdeveniment
Aquell dia
llunya 17 de gener
de
Sant
social
encara
es
entusiastes, coses
cultura.
en
favor
la
d' AGARA ?
de
1958,
grup
de
comengaven
a
la
nostra
Sota la direcció de
Miquel
de
Jofre, dotze actrius i
actors pujaven
a
precari
1' escenari
Parroquial",
d'un deixat
aquí.
per a
Balears
ten en
aigua no en beuré".
1' orgull de comptar amb una insti tució
un
Antoni,
fins
arribar les
una
sovretot
1' evolució
el
Artística
cultura a la vila. ¿ Qui no ha partici-
fer
tenint
moment,
aquests 8 lustres, havent-se constitu1-
joves
efemérides tant
de
conéixer cultural-
fent poble.
Poques
durat,
i
fins
pel
representar 1 'obra:
avui,
hi
ha
"Saló capella,
"D' aquesta
A partir d' aquí passat
quasi
25 bé
tot
el
poble,
S
més de 300 funcions de i
de
com a
amb
el
viatges d Andratx
poble.
Hi ha hagut diferents e tapes,
algunes
joioses que
a
al tres,
amb la uni tat de tots
pero
els
de
fotografies
amb
la nostra cultura
important
extensa
juvenils
1
nom
mostra
ampliades de totes les epoques d 1 AGARA,
un
més
tant
i
d una 1
multitud
classe,
estendart de
local,
representat
teatrals,
tota
1 1 exterior
a
han
infantils
fes ti vals festes
1
sempre
integrants,
les
repart
obres de
representades
cada
hi havia també
pega. un
i
el
Així
mateix
amb
imatges
video
1
d obres escenificades, objectes relatius a
les
Mostres
de
d 1 un temps passat, eren
molt
a
Teatre,
factures
on
pessetes
les
importants,
retalls
de
premsa, cartells, etc.
fent pinya, fent poble. Els propers mesos AGARA de
dur
a
terme
tants
clau
fou
a
1 1 hora
construcció
la
Municipal
Teatre que
també
Teulera,
sa
de
entrebancs
del
conegué
i,
sobretot la Mostra de Teatre d 1 Andratx és una de dui tes a
les terme
fi tes
més
rellevants
en qüestió de cultura
a la vila i a Mallorca. Enguany, dels
40
1 organi tzació 1
Teatre,
de de
1 ani versari
1 1 Agrupació,
la
X
que servira per a
amb
Mostra
de
commemorar
1
tota la historia d AGARA: La de
primera
l 1 Aniversari
dissabte gener,
i
diumenge,
com sempre a
X Mostra
de
Teatre
una
Sarsuela.
de
Ciutat,
Després,
la
tabcara
1958:
la de
Mostra la
la
de
presentació
de S Arracó,
mateixa
fa
40
d una 1
els
1
AGARA,
"D'aquesta aigua
actors
oferira
actuaran
amb obra
no
i un reconeixement final i
Vila,
Orquestra
que
grups teatrals de Campos i i
abril
Sa Teulera,
amb la participació del Cor i del Principal de
i
en
a
la del
beuré",
les actrius
anys,
així
com
publicació
amb
la historia de l 1 Agrupació.
activitat es
la
reposició 1
coincideix
anys
tendra llbc,
de marg
dels els
féu 17 a
i
actes passats 18
de
Finalment, servira
de
un
sopar
cloenda
de
Germanor
d aquest 1
aniversari del nostre grup teatral. S 1 Almudaina
gran
26 .
EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL A L'INSTITUT "BALTASAR PORCEL"
Amb la pa_rticipació dels quatre
la
cursos de primer d'ESO de l'Institut de
Secundaria
Porcel"
"Baltasar
de la vila, es du a terme un programa europeu
de
medi
baix
ambient,
direcció del professor
Joan
ques de reforestació a la dita Trapa:
la
Manera,
més
sembra
d'alzines, la
arids'
d'ullastre, Per
als
sembra
aglans
evitar
cabres
i,
1' acció
llocs
de
llavors garrofins.
i
negativa
salvatges,
de
les
s'enrevolta
la
que porta les tasques de coordinació
planteta sembrada d' una xarxa metal·lica
de tot el treball.
en forina de
Junt
amb
els
col·legis:
Secundary School de Helsinki dia)
i
College
Vesala (Finlan-
Mont-Sauvy
d' Orgon
(Franga), el nostre Insti tut reali tza acti vi tats dins el que es
denomina:
Programa Comenius de la Unió Europea, dedicada en la
seva
primera
alumnes Trapa
fan de
cia durant aquests anys a di u que és mol t adequada, que
no
feina Sant
la zona cremada a
a Elm,
la
els
nos tres
finca
La
reforestant
1' estiu del mateix
J oan
Trapa,
millor fer una sembra
a poc anar
La
a
poc
sembrant
i
amb
cura,
i
alla
aquí
de qualsevol manera. Els alumnes del nostre Municipi, al hora
Des de 1 'any 1994,
verticalment.
Manera, amb la seva acunulda experien-
secció
als col·legis.
tub,
de
que
joves,
natura i
prenen de
la
l'oportunitat amb
la se va de
explicacions
consciencia importancia
de
preservació, conéixer acurades
La
des la
ten en Trapa,
de
Joan
Manera sobre el seu paisatge, iniguala-
1994.
ble, S' empren basicament dues
tecní-
monjos
i
la
seva
trapencs.
historia Així
amb
els
mateix,
els
27
nos tres
fills,
han
vegada a
la vall
acampat
de Sant Josep
( així
es coneixia abans de dir-se La Trapa), i
han
conegut
les mar jades, fetes
els
indrets,
seus
conducc;:ions d 1 aigua
les
pels monjas,
el
existent,
les
runes
edific i s,
els
camins
molí
de
dels i
sang antics
accessos,
part
A
qualque
a La Trapa, de
1 1 any
per a
activitats
renovar el proj ecte
passat,
el
nostre
ha presentat un al tre camp
d 1 actuació
Es
tracta
d 1 un
estudi
mol t
que
els
col·legis
professors d 1 Europa
dels que
distints prenen
hi
part, participin al projecte
i
puguin
segons
el
Joan
Manera,
a
conéixer
la importancia de 1 aigua a
Mallorca,
a
coordinador 1 1 alumnat
saber de
per
la seva escassesa.
d 1 actuació
per i
a
intercanviar
mediambiental a
unificar
informació
de
tot
el
que
faci
tema de 1 aigua, amb
tasques
que
a cada lloc. Així, francesas viatjaran
a
es
fan
i
andri t-
Finlandia
aquest
any passat amb els esmentats objectius; i
fine sos
Mallorca a
i
francesas
finals
d 1 abril
vendran
per a conéixer sobre el mateix tereny,
al
exposició fotogra-
Més
endavant,
es
té previst
fer un treball
que
es dira:
recicla
un
tema
i
de
ara", mol ta
importancia
també
"Mallorca
mol t pel
del nostre planeta.
a
d 1 enguany,
el camp d 1 actuació de 1 1 IES d 1 Andratx.
referencia
fica inclosa.
referent
cultural
i
les diferents
xols
cri teris
Es pretén
aconseguir un ampli dossier d 1 informació
1
reunir-se
ampli
sobre 1 1 aigua a Andratx. Aquest treball,
1
Aquest programa Comenius contampla
Institut
en el mateix projecte educatiu europeu.
serveix
la flora i la fauna, etc.
d 1 aquestes
Rafel Oliver Grammatico
actual futur
28
..BIBLICYI'EdA MUNICIPAL per Rafel Oliver Grammatico El passat mes de desembre de 1997, dia 11, vingué a la Biblioteca l'historiador Jaume Bover, a xerrar-nos sobre:
"
EL
BRODAT
MALLORQUÍ
"
Davant
una dotzena de persones, Jaume Bover explica les seves teories sobre el possible origen del nostre brodat, ni més ni manco que a la llunyana Persia. El conferenciant, brodat a
Mallorca,
després d' una introducció general de
entra en detalls més
locals
i
la historia
pertanyents
a
les
del seves
característiques, formes, teixits, etc. Així,
el
tot recordant
tema
tractat,
esdevenia
d'enorme
la gran quanti tat de dones
interés
que hi
feien
pel
nostre
feina a
la
poble, vi la,
a
n'aquest segle, amb forta exportació i tot. Bover,
aporta també
colors i fromes
de
pogué
coses
demanar
dibuix.
dues mostres
de brodats mallorquins,
A la fi
la seva xerrada,
personalment
de al
conferenciant,
en diferents
el públic assistent
entaulant-se
així
una
petita conversa entre tots.
Per al tra part, escriptor,
el dijous
Bal tasar Porcel,
a
di a 8
de gener,
presentar
la
vingué a
seva
la sala el nostre
darrera novel·lla: "ULISSES
A ALTA MAR "
Davant de més de 55 persones del nostre Municipi, Porcel explica detalladament la trama de la seva obra, el seu significat dins la historia de
la Litera-
29 tura, amb els mi tes de Faust i
Ulisses,
i
les
característiques més rellevants
del llibre, com la part política amb missatges inclosos, l 1 amor, els viatges ... Hi
estigueren presents alguns
1 1 alcaldesa Margal ida
~oner.
"concejals"
El públic,
de
nombrós,
la Cúria, participa
encapgalats a
les
per
acaballes
de 1 1 acte, en una tertúlia sobre 1 1 obra i la vida de Baltasar Porcel. Finalment, la gent pegué fer
firmar
per 1 1 escriptor exemplars de
la novel·la,
amb
un
agradable ambient d 1 amistat i companyonia. Bal tasar Porcel guanya amb
aquesta novel·la:
"ULISSES
A
ALTA
MAR",
el
Premi Literari "Prudenci Bertrana".
En una pagina de
la Revista teniu
les Bases del
III
CONCURS
LITERARI
INFANTIL-JUVENIL "IMAGINA ESCRIVINT". Hi ha algunes novetats. ¡ ANIM I PARTICIPA-HI !
Recorda que el nou horari de la Biblioteca és: - De dilluns a divendres: de 16 a 20 hores - Dimarts, dijous i dissabtes: de 9 a 12 hores. I el teléfon, per a qualsevol consulta que vulguis fer, és: 136066
f
1
'
30
AJUNTAMENT o•ANDRATX • BALEAR S
111 CONCURS LITERARI INFANTIL-JUVENIL
IMAGINA ESCRIVINT BASES DEL CONCURS: PARTICIPANTS: Residents al municipi d'Andratx fins els 18 anys inclosos. TEMA 1LLENGUA: Els treballs es presentaran en catala o castella i el tema és lliure. EXTENSIÓ: Els relats tindran un mínim d'un foli i un maxim de 3, escrits per una sola cara i a ma o a maquina. PLAC DE PRESENTACIÓ: Fins el 31 de MARC de 1.998. Es presentaran a la bilbioteca municipal d'Andratx o a I'Ajuntament. Es feran constar les següents dades: nom i cognoms, edat, direcció, teléfon, curs i col.legi. CATEGORIES: Fins els 8 anys fets. 9, 10 i 11 anys fets. 2, 13 i 14 anys fets. 15 i 16 anys fets. 17 i 18 anys fets. INFORMACIÓ: A la biblioteca municipal d'Andratx (teléfon 136066). ENTREGA DE PREMIS: El dijous dia 23 d'abril (OlA DEL LLIBRE). PREMIS: 3 premis pera cada categoria d'edat, consistents en lots de !libres, a més d'un llibre pera tots els participants. El valor deis llibres és de 200.000 pessetes.
¡IMAGINA ESCRIVINT! ¡TOTS ELS PARTICIPANTS TINDRAN UN LLIBRE DE REGAL! ¡ANIM 1ESCRIU EL TEU CONTEO RELAT!
3i
PAGINA ·LITERARIA
:";
per Rafel Oliver
.
:::
4
Gr~atico
L 1 autor d 1 aquesta secció escri ví un poema sobre la Festa de Sant Antoni al nostre poble. Passada ja la festa, trafec d 1 animals.
Després,
més venuts a Mallorca,
i
evoquem de nou el foc,
com sempre,
coneixerem quins
alguns barbarismes i
la
seva
nostre mallorquí, que tant estimam els que som d aquí, 1
les arrels,
i
que al tres dej ecten de mala manera,
cultura, una manera de viure ...
SANT ANTONI
Sent el caliu de la turba, visceral, tan profund com els cercles falmejants a on es deformen els rictus bacanals, envoltats de pols grisenca, es campant flestomies entre la riallada secular. Abocam gestos de complicitat a una bulla que ens desborda, vomitant la fel encesa d 1 un foc que enlluerna la raó. Escalfats dimonions ens apallissen, armats amb troncs i cua vivag, mentre cecs, sords i sols, fugim del temps emboirat. La vi vificant col·lecti vi tat de 1 1 home el fa presoner en un cau eixordador, i l 1 esperona petaner, comuna pinya en un incendi de flames toves, emproat cap a una torbadora perplexitat.
II
Els animals són exposats al carrer, llastrats amb penjarois i goig; badoquen muts entre 1 1 embalum
la bulla i
són
forma
els
el
llibres
correcta
del
els qui tenim al manco ignorant una
par la,
una
32
de desigs bullangosos, i suen vaporosos fluxos d'esclavitud. Un enfilall d'infants coronats de murtra llaneen pedrades dolces, monarquics, prínceps d'un regne aurífer, omplint, absenta, el vas immens de l'orgull amb ulls de vidre. La paperassa d'ostentosa coloraina augmenta el general desgavell que exhibeixen els barbars disfressats, rera cavalls verds que renillen frenetics, ofegats en un bany d'or funest i greixós; infectes suplents de la natura.
LLIBRES EN CATALA MÉS VENUTS A MALLORCA
Balada d'en Guillem D'Efak
Tomeu Mestre
La gran novel·la sobre Barcelona
Sergi Pamies
Els jardins incendiats
Gabriel Janer Manila
Ocea
Alessandro Baricco
La casa del pare
Miquel Segura
Ulisses a alta mar
Baltasar Porcel
Forasters i mallorquina
Baltasar Montaner
Sis passejades pels hoscos de la ficció
Umberto Eco
El retorn
Fred Uhlman
Els bolets de les Balears
Constantino-Siquier
Dintre meu
Doris Lessing
L'Alguer: imatge i paraula
Corbera-Domenech
VOCABULARI DE BARBARISMES DEL CATALA DE MALLORCA
BARBARISME
FORMA CORRECTA
Colxon
Matalas
Colxoneta
Marfega, marfegó, matalasset
Comadrona
Comare
.
·~
33
..
Comilon
Golafre
Comilles
Cometes
Companyarisme
Companyonia
Companyero
Company
Comparecencia
Compareixenc;:a
Complacent
Complaent
Complejo-Complexe
Complex
Composar
Compondre Una forta abrac;:ada: Rafel Oliver grammatico
'' LL UN A
A ndo...\IJSSos
N € jo..-+i.v$
e¡ J'o_\~~) \{>~t(}n) foro~. _LJl0. eer.w<S e) \\oc on hobvk,~.
D~~u,ieyiA.i-s (_ cu\ivc~v-'~"t-J.
R'eLnáden~S
e
Afl~~<b~s T oss~s
~l ho. ~~€\~. ( Jel \Mo\\\)(1v: \~ \4~\()'t~. ( \1 ~IJQ 0a L ~\)Q no \
X e Hul:<eS
(
t"'o
1
1 .
\M\)f\~\l()s0~\).
o
G.VE5"-r' ONS
\)f LL[JJ,uA ~
b.
34i
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports CLUB D'ESCACS ANDRATX furant els dos clarTers meses de 1' arw
1997,
tingué
lloc
a
Pal!ra,
el
Carrpíooat
A Segooa categoría,
í
en Joan
Oliver,
més
categoríes:
sobretot en quan a
Preferent,
Primera,
Segrna
í
Tercera.
Club
aporta
hi
d' Escacs,
8 jugadors, dels quals destaca, per la seva gran acb..lacíó, Sergio
jugant a ptmts
les
Rodríguez.
í
possíbles, optant
arrodonit
al
darreres partídes.
líderat
un gran final
la vila,
í que esta tenint una progressíó
les partídes:
que fa
arrt> noltres,
poc tarps que juga als Escacs
en el seu joc í
en
de dir que en
Hem
Sergio és un jovenot de
6' 5
irrllortant
en la manera can af:rcnta
seríós,
tranquil,
de vegades
rrassa, perO per massa no es perd,
í
rrolt
cx:ncentrat.
al
en Sergio
lloc cÍIKl\le,
amb
Rodríguez
trofeu,
í
accnseguint
pujar a la categoría de Segona, a
que vé estem segurs
queda
1 1 arw
oo
A la rn8xima
jugadors:
resultats
Tercera,
jugaren tarrbé en Taneu Femández,
Bal.l<;8. í en Pep Toni Bonnín, es degué retirar de
havia
que,
hi
en Taneu
aquest darrer
la carpeticíó
a
les
dos
jugaren un boo
Taneus,
Fernandez
torneíg,
í
arrt>
í
Bal.l<;B.,
resultats
grnns praneses del nostre Club,
les
Alfooso
Nbreno
les·
seves
í
Angel
actuaren
possíbilítats,
per
havent
dos
Olíver.
baix de
aconsegui t
respectívament: 3 1 5 í 2 1 5 punts dels 8 possíbles
Així, Alfooso Nbreno pogué evitar el descens de
categoría,
perO no ho
pogué
fer Angerl
Olíver que es va veure arrossegat a la pffiUua . de
la categoría
pels
rrals
anb
resul tats,
rrolta rrala sort a les prirneres ·partídes del De
. canpíooat.
totes
malgrat el
és
fonres,
descens,
Angel
ben
sabut
és
Olíver
un gran jugador de nivell de Preferent, ho ooofirna arb el seu joc salid
í
can
agressíu
quan convé.
Per altra banda,
ja
el
Club té dos
~ps
ha
canen<;at
partícípants:
el
enguarw, un
a
Primera í un altre a Segona. De m:rnent s han 1
jugat tres jornades. Aquí els resultats: PRIMERA CATEOORIA:
ANDRA'IX 2 1 5
Marratxí A 2 1 5
Binissalem 3
ANDRA'IX
ANDRA'IX
Genova
4
2 1
SECINA CATEOORIA:
el relleu
generacíooal que tot equip ha de menester.
a
la taula
categoría tinguerem a
nonnals per la seva joventllt í poca e:xperíencía junt arrt> Sergio Rodróguez,
per
més
d 1 estar
prirneres jomades.
Són tarrbé,
fluixets,
Carrpíooat de Mallorca per equips í,
A la mateixa categoría,
Els
acb..lacíó
Joan Olíver,
Hem de dir que ambdós
que optara per pujar
a Primera.
una
classíficatOría.
que,
Finalment,
Prd1ens
dalt. Finalítzarten a la rneítat de
En Sergio,
aconseguí
Tercera categoría,
dels 8
carrpíooat,
arrt>
discreta,
la seva e:xperíencía,
El nostre
Jaúme
tiiJgueren
de Mallorca individual, en les seves diferents
bé
en
ANDRA'IX B 0 1 5 TrOpíc B 3 1 5 Carpos B
4
ANDRA'IX B O
· :esports - esports -esports- .esports-esports~sports~sports-e.sports . ANDRATIC B A
2
Geda B 2- .
Prirrera
el
nostre
RESULTA'!S OO!VIDJAIS DEIS Jl..GAOORS DEL CilJB: ti tlllar,
equip
1
té 1 5 punts dels 3 jugats, amb . un canen<;ament una
mica
s aconseguí
fluixet:
1
1
1 6Jllél-t
el
primer dia centra un dels aspirants a 1 1 ascens·. A la segona jornada es perdé a amb mala
fortuna
I gran victOria a
i
dues baixes a
Binissalem 1 1 equip.
la tercera jornada a
on
ncmés es perdé una de les cinc partides disputades. Així, 1 1 equip A T!EI1té les seves esperances de tomar a la m8xima categoria, si bé aquest m és un objectiu prirrordial. A la segona categoria, ha canen<;at bé.
pero
ALFCNSO MJROO
2 punts de . 3 ¡)ossibles
RAFEL OLIVER
O punts de 2 possibles
ANGEL
2 punts de 3 possibles
OLIVER
PEDRO J. OLIVER 1 1 5 punts de 2 possibles XAVIER PRCHENS
1 punt de 2 possibles
BORRAs
O1 5 punts de 2 possibles
PEP
1 1 5 punts de 3 possibles
JOAN OLIVER SERGIO RODRÍGUEZ
2 punts de 3 possibles
'ICMElJ FERNANoEZ O1 5 punts de 3 possibles FERNANCO VEffiA O punts de 2 possibles
ANitNIO FERNANDEZ O punts de 1 possibles 1 1 equip
B
no
'ICMEU BAl.J;;A
O punts de 1 possibles
Nanés O1 5 dels 3 punts possibles
han jugat fins ara centra equips superiors. Rafel Oliver Gr:a111atico
L 1 objectiu clar és evitar el descens a Tercera, alhora que els
joves
jugadors vagin agafant
experiencia i solidesa en el seu joc.
A la fotografia tenim d'esquerra a dreta: Tomeu Bauc;a, Sergio Rodríguez, Alfonso Moreno, Angel Oliver i Joan Oliver mrtic:ip:tntB al CaJpi.c:nlt :irrlividlal de M:illcrca ...
-
35
36
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports NOTICIAS DEL CLUB DE BASQUET "ANDRAITX"
(Resultados de diciembre y enero) 1• Auton6aaica:
2i! Femenina:
Sub-22:
Junior Femenino:
Cadetes:
Mini A:
Mini B:
Patronato
62
Andraitx
78
Andraitx
74
J.Mariana
50
Esporlas
95
Andraitx
85
Andraitx
82
Sta.María
83
Llucmajor
107
Andraitx
84
Andraitx
69
Patronato
60
Inca
82
Andraitx
51
Andraitx
46
Perlas
59
c.Calvia
60
Andraitx
48
Andraitx
57
J.Mariana
61
Arta
39
Andraitx
46
Andraitx
96
Felanitx
75
Mallorca
70
Andraitx
61
Andraitx
99
La Salle
63
Son Servera
65
Andraitx
82
Andraitx
78
Na Tesa
83
Esporles
63
Andraitx
60
Andraitx
59
Campos
37
Perlas
87
Andraitx
9
Andraitx
104
Escolar
10
Felanitx
60
Andraitx
50
Andraitx
38
Sa Pobla
39
Sta. María
32
Andraitx
34
Muro
89
Andraitx
50
Andraitx
76
Mallorca
58
La Salle
60
Andraitx
50
Molinar
73
Andraitx
43
De La Cruz
23
Andraitx
52
Andraitx
62
Sta. María
S.José
34
Andraitx
44
Andraitx
88
Alcúdia
28
Andraitx
33
Mallorca
15
J.Mariana
38
Andraitx
31
Cide
54
Andraitx
42
Alcúdia
83
Andraitx
23
8
esports - esports -esportsesports-esports-esports-esports-esports . . . . . . .
'
.
-
Ca1e:Ilat io:
1ª Autrnánica: Se confimó el objetivo de permanecer el equipo en la 1ª Autrnániéa, ocu¡)ando la 2"' posicién de su grupo, lo que le da derecho a jugar la fase de ascenso
a
2ª Divisién, fase ·
que ha empe:z:ado ccn buen pie, COJ_1Siguiendo la primera victoria. 2ª Fanenina: Al fin consiguieren una victoria y fue en Arta. Ahora han de jugar la fase de descenso, que empezarán ccn más rroral -de8pués de esta victoria. Sub--22: Después de un canienzo arrollador en la Liga, han perdido gas, en parte, debido a las lesiones de jugadores clave que han memada la potencialidad de este equipo. Sin embargo, justo han empe:z:ado y pueden reaccionar. Junior Fanenino: Buen canienzo de Liga, destacando la victoria en la pista de uno de los líderes (Sta. María), lo que augura un ITEglÍfico porvenir en esta recién iniciada liga. Cadetes: Siguen ocupando la parte media baja de la clasificacién, cosechando severas derrotas. Mini A: Se han consolidado en la 2ª pla:z:a, después de la irrportante victoria en San José,
a la espera de recibir al líder irrbatido, San Ag)Jstín. Mini B: Siguen en la parte media alta de la tabla, a pesar de haber perdido los últirros
tres partidos con los equipos líderes del
grup:_l.
C.B.A.
C.B.Arrlraitx
(1997-00)
37
esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esoorts
38
FUTBOL: M..x::ho han
seoo del
e.D.
EL C.D. ANDRAITX MEJORA SU POSICION Y SU JUEGO
las
cari:>ia.<b
en
cc:sa3
el
Andraitx desde nuestra últirra
aparicién y,
sin
clase
ninguna
y
· pasada fuí
un
la tarporada cita.<b
mi
siarpre quien recibe es el entrenador, acuercb entre Directiva y entrenador,
parecer de su actuacién,
todo rrnnento que Cercos no
fue
dije en
era culpable de
y,
de
se ton,ó
el acue:n:b de rescindir el contrato, y
se dió
con la solucién más práctica.
en algunos rrnnentos en
que fuí oonsultacb por parte de la Directiva sobre
ello
se tonaba tm. giro total de tim5n y, por ello,
defensor a ultranza del
es más,
entrenador,
equipo oo era 1:xnito ni práctico;
vos y aficicra:bs. l'b se veía la solucién siro
cantaba ya desde hacía
bastante ti arpo. Es verdad que
ello el juego que ofrecía el
ello es
cesién de Fernando Cercos
era tm. hecho que se
por
minando la rroral, tanto de jugacbres caro directi-
de agradecer por parte del aficiooacb. la marcha o
y
dudas,
de
los cari:>ios han sicb para bien,
líneas,
A partir de entonces,
la
Directiva
se
puso en marcha en la busca de tm. entrenador que pudiera sacar al equipo del lugar peligrcso ~e
que ocupaba en la clasificación. Ya
salida,
la marcha del equipo y que había que apoyarle
Tanás Gibert era quien tenía más ptm.tos para
en todo.
hacerse con el puesto. las conversaciones fueron
T!X)tiVOS
La3
eran la debilidad de
la plantilla y que, quizás, no se había oogido
varias y, quizás,
el "trcnquillo" de
directivos no eran las condiciones
resultaría al
la carpeticién,
final,
en
donde
caro así
con
apuroo
se salvó la categoría.
lo que más
se vio a
tm. Fernando cercos
al que yo
conocía.
problerras
familiares
afectaran.
Tampoco
Se
la
luego que
supo
que
distinto
m.zy
tuvo
posiblemente
planificacién
le
de
la
pretarporada y canienzos de
la misma fueron
lo
para
los
econánicas,
sino las peticiones de orden interno que exigía. Al final hubo acue:n:b y
Ya desde el inicio de la actual carpaña
asustaba a
al
frente
Tanás
Gibert se puso
de la plantilla con
la
esperanza
de coger la buena onda y salvar al equipo del descenso. Tras tm. mes al frente del equipo, podElllE asegurar que el trabajo está dando sus sin que tampoco haya que
lanzar
frutos,
las
c:arpanas
al
a repicar, pero sí que se ha notado un gran
senanales para
carrbio, la ilusión ha retomado a los jugadores,
Agosto, SeptiEmbre y Octubre no son suficientes
su juego está más centracb y la conexión entre
pnra que el
líneas
suficientemente
fuertes
equipo a ritrro. Tres entrenas
poner
equipo coja la fama debida Y
es total.
La3
resultados
t.arrbién
entrar de lleno en la lucha de la CCJT{leticién.
más acordes a lo esperacb y,
si
También se notó,
se está en lugar peligrcso,
no dudo
y
mucho,
la baja de Teo
Castedo, a quien no quiso Cercos en el equipo y, por contra, se buscó a quien lo supliera.
son
bien todavía que de
seguir la actual senda, éste será prooto olvidado.
Pero,
oo sólo en el
aspecto
deportivo
El centro del campo ha sido la cuña que más
han cambiado las cosas. Tanás Gibert, que siarpre
ha afectad:> a
ha estacb en equipos ordenados y de categoría,
inicios;
la marcha del equipo en los
había una total
desconexién
entre
quiere
ilrplantar
los
misrocs
sistaras
dentro
esports - esports -esports-:- esports-esports-esports-esports-esports del club andri txol. varias
Por ello ya ha tenicb
cxnversaciones
con
la
Directiva
Y
39
tras el débil canienzo,
lugar intenredio y,
hoy se codean con los mejores y, salvo catástro-
tras éstas se han traícb materiales que son
fe,
indispensables para la estructl.Ira y
la buena
infantil es quien peor lo tiene y
lucha en
También ha ccnversado
los puestos bajos clasificatorios,
si
marcha de la entidad.
están a
salvo del descenso.
El equipo
bien
con los entrandores y delegados de los equipos
no tenem::s que olvidar que este equipo es
de :futbol base,
a
ruevo en casi toda su totalidad y ello se
algunas
trabajos de
que,
ideas y
los cuales ha inculcacb
de cllJl't)lirse,
orden
pueden ser a
interno
nota. Los alevines, después del primer puesto
larga
del año pasacb, se creía que éste sería más
la
11'14':' 'Jrovechosos, ya que es cosa harto ccnocida
difícil, pero, ahí
están,
en
que el club siarpre ha funcionado
clasificatorio,
puede
repetir
sobre una
y
año pasacb.
segmdo la
lugar gesta
base 111LW débil, y él misrro caro entidad tiene
del
que hacer las cosas mejores.
tercer puesto y t.arrbién pueden optar a mejorar.
un futuro poder alabar y
Esperaros
en
que
las
reafi.rnar
cosas en el C.D. Andraitx han canbiacb.
Los
Benjamines 8,
nuevos en
hora de reconocer que
que se está
realizando
dentro
dar
sus
categoría,
Y,
finalmente,
los pre-
el
trabajo
benjamines están dem::strando que sus aplicacio-
del
futbol
nes dentro de la Escuela de Futbol dan sus
base, en cuanto al tara deportivo y de juego, está arpezancb a
la
no lo están haciencb del todo mal y marchan en quinta posicién.
Es
Benjamines 7 están en
Los
frutos.
Nuestros
frutos,
y
t.arrbién están en los puestos de
delante.
equipos arpiezan a estar en lugares pri.rrates de las
respectivas
clasificaciones,
contrarios arpiezan a difíciles de batir.
verros Por ello,
caro hay
y
los
Finalmente, Andraitx ya
podem::s
ha
decir que
enemiga:;
D.
que dar
para la organizacién de las Jornadas o
errp:>ezado
los
el
C.
trabajos Diada
fe de estas mejoras, que sirven para alegrnr
del Futbol Base que, este año,
tendrá lugar
a la grnn familia andri txola y, de sobrananera,
los próxiiro:; días 9 y
abril.
a los que viven esta parcela y que asiduamente
los ccnsabicbs torneos para todos los equipos,
acuden a Sa Plana a ver todos
t.arrbién la gran paella que se
los partidos·
de
Habrá
celebra
el
Para todos estos han llegado los buenos ti arpes
día 9 y,
y la dicha ahora es rrayor.
'IDRNEO JUVENIL DE PA!3CUA, que esta año tendrá
El equipo juvenil está en cuarta posicién, y no ha dicho su últi.rra palabra en cuanto a un posible ascenso.
tos
cadetes están en
caro
colofén,
10
se disputará el IX
la novedad de contar con los C.D.Andraitx,
C.D.
equipos
San Francisco y
Real Madrid. Casi nada el torneo que
avecina.
JOFRE
del
el C.F. se nos
40
RECORDS D 'AHIR
Mys l$7' 1~ ••• <pn es feia ba.ll a "la Societat'' o les rxx:es eren
més smzilles