N'Alí gener 1998 (113)

e, LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT ANY

XII

n째.

113

Ap-t. 79

07150 ANDRATX

GENER

1998

.,

2

CRÓNICA DELS :NOSTRES DESEMBRE 1997 - GENER 1998 BAPTISMES María del Mar Pérez Prieto Anabel Enseñat Esteve Antoni Suau Higo Irina Martínez López Lidia Escribano López Isabel Martínez Rodríguez Francisco Martínez Rodríguez Ester Sosa Carrasco Marc Colomar Sastre

MATRIMONIS Rommel Casugo

amb

Nancy D. Averion

Gabriel Torres Pujol

amb amb

Cristina Estrella Ramos

Andrea Cianci

Francisca Ventura Jaume

DEFUNCIONS Paula Muntaner Bosch

76 anys

Jaume Riera Palmer

54 anys

Juan Carcelén Alcázar

42 anys

Benito Jofre Vicens

71 anys

Jaume Alemany Massot

74 anys

Rafel Capó Vallespir

70 anys

Margalida Bosch Calafell

88 anys

Concepción Casanova Calderón

76 anys

Dulcenombre Giménez Aval os

76 anys

Magdalena Enseñat Miquel

92 anys

Jeronia Valent Coves

93 anys

. '

u

NCALI

EDITORIAL

LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT Apt. c:le Correus 79 .07150 ANDRATX

REBAIXES ••• El gener és un mes

Editen: Coorc:linac:lora Parroquial c:le Joves c:I'Anc:lratx

els

que

manegen

els

"fils"

de

segons vol en

les

titelles

i

teresetes de la societat, o no ?

Podríem

presentar

estaria a to amb el Director: Joan ft:relló i 5ansó

de rebaixes,

les

"número"

temps. . .

també passen coses, de

un

i

i

rebaixes,

Pero al mes de gener

entre

"calmes de gener"

de

els

di es

solellats

les gelades del

matí

o el fred que compareix de tan en quan, les persones els grups, es mouen i promoven coses i activitats.

Rec:lacció:

Antrni Eh9ecyat i Ferrl.

Biel Eh9ecyat i Pu_iol . Gabriel Jofre Mir Rafel Oliver Gtamatico Mi.<pel '1\.Ir fuBía:t

Hi

ha

de Sant Antoni,

les

"festes

dels

animals",

bé malgrat dubtes que

hi

o

pogués

haver, i es preparen acti vi tats per aquest comengament d 1 any, i la vida continúa.

Gerent: Vlcens Flexas i Alemany

·N 1 ALÍ torna a sortir, passades

Fotos: Mlchel's

hagut

i

coques

que vindran. I

N 1 ALÍ

fent-se

menjades, torna a

i

res so de

fes tes

d 1 esdeveniments

sortir perque encara

hi és i voldria esser-hi per molts d 1 anys. lmprimelx: AP05TOL Y CIVILIZADOR PETRA

I

col·laboren, que

D.L. P.M. 295/1986

vol

fan que

donar sigui el

les gracies a escrivint, peti t

esforg

no sigui en va.

N 1 ALÍ

tots sigui que

els

que

hi

llegint,

i

suposa

sortir

-

4 - -

NOTfCIES·

NOTÍCIES

NOU MENJADOR El dissabte, 1 T de .gener, ·Festa de Sant Antoni,

fou

inaugurat i

bene'it

el Nou Menjador Social, que amb ajuda del Govern Balear i l'Ajuntament d'Andratx s' ha constru'it a la Tercera Edat.

Iocals,

S' Almudaina,

per donar una oportuni tat a

Assistiren a

la Consellera de

la

la Inauguració,

Presidencia

del

les

endemés de

Govern

Balear,

persones

les Rosa

i el Director General d'Acció Social, Miquel Ángel Martín i Soledad.

I molt de públic afamat .•.

de

Autori tats Es taras,

5

Apt. 74

07150 ANDRATX

L'ESPLAI GARRAFA A ANDRATX El club d'esplai Garrafa compte enguany amb un total de 90 nins i nines d' Andratx, port d'Andratx i S'Arracó, amb edats que comprenen de 6 fins a 17 anys.

Com cada, i ja van vuit un total de 16 monitors, una gran majaría d'e[ls titulats per l'escola de l'esplai de les illes vetllen per que les activitats de temps 1/iure arribin a bon fí. Activitats que vetllen per que els tres principis de /'esplai no manquin mai d'una manera o una altre a les activitas que desde l'esplai s'organitzen.

La present temporada comen~a el passat més d'octubre de 1997 i d'en'lre les activitats que cal destacar hi trobam una mini-colonia al port d'Aicudia amb un total de 60 participants, una excursió a ciutat amb visita a la pista d'aventures i al cinema, a més participarem cam cada any amb la representació d'un conte la nit de Nada/, seguida de laja tradicional xocolatada al Saló Parroquial seu de l'esplai.

Una de les festes noves que es celebreran ja dins l'any 98 fou la festa del patjes amb la visita deis tres missatgers de les majestats d'Orient i animació infantil, resultá ben concorreguda i hermosa Per aquest trimestre tenim un calendari d'activitas prou innovador i interessant, per de prompte dues excursions, una acampada, dues festes a /'esplai (Carnaval), una conferencia que versará sobre /'historia de l'esplai a Mallorca (coincidint

1

.

. . ,,.;,·· .....

6

amb la celebració deis 20 anys del G.D.E.M. (Grups D'esplai De Mallorca) amb un repás de l'esplai a Andratx.

A part d'aquestes activitats i com a novetat enguany l'esplai Garrafa d'Andratx sirá l'encarregat d'organitzar la XXI Mostra de la Can~o que es celebrará a Andratx els díes 21 i 22 de mar~ de 1998, tasca molt dificil i de prou envergadura tenguent en compte que reunirem a Andratx un total de 29 Clubs d'esplai de tota Mallorca amb un total d'uns 2.000 nins i nines.

Per altre banda el grup de joves segueix amb el projecte d'intercanvi amb joves de la comunitat Europea preparant l'acollida per el més de julio/ del grup de Finlandia que noltros visitarem el passat més de septembre, a més de preparar una altre sortida aquest cop cap a la costa Anglesa, encara per determinar.

Com podeu veure un bon nombre d'activitats per tots els gusts a l'esplai Garrafa D'Andratx.

Ens trobareu al costat de l'esglesia tots els dissabtes de les 15'30 a les 20'00h.

Miquel Angel Marroig Toledo.

7

..

\

PAGINA

PARROQUIAL

750 . ANIVERSARI ERECCIÓ DE LA PARROQUIA En el llibre de D. Juan Bta. Ensenyat i

Pujol

"HistO-

ria de Andraig" (1919) podem .llegir:

rey

''De lo cntedicho dedrina; <JE ta'rtn el

<XJID

~

debieren CCI'Eiderar :irrlispEn=;OOle la ereccién de piedra :ft.nbrenlal, alredeOOr de las cwles se l'J.bierm de levartarse

la3 JJq?pates

~

<XJID

la3 p.Eblas;

sólo a efectxE de poder curplir rus habibntes las deberes religiooas, sim tamién

m

g¡:nattía

<XJID

de paz m el ordm ci vil, sin la cw1 l'J.biem sioo difícil atraerse pd:lladares y par lo tann

alc:mzar d:mini.o de la isla <JE m pocas aiXE fue cx:opletn.

HedB la divisién de la3 distri:tn3 y repartimientn de las hereclérl!s, alcar.ía3 i

m

L?.::Q,

nhlles

ya m 1236 el pOOarde de 'l'arY-agcrn Ferrer de Smt M:trtí J1EO la3 limi1Es a did'Bs parro-

q.¡:i..cE, las <JE par

tn

mo

OOc:l.m:ntn pcntificio de Imcerri.o IV, de 14 de Abril del

1248, expedid:>

m Lién de Frmcia, :f\Jer'm p.JeSb::5 OOjo el arp:II'O y protarién de la Smta Sede, (J.Je(brl> así

a salvo de todo poder te•por:al •••

Del ¡:rimitivo talplo Rledcida, 111.\Y reclrida era la primitiva iglesia o nñs bim ~illa <JE estuvo dedicada a

la V:i:rgm M:ria (ID'rtra IXna Smta Jtri.a de Amm:ig, la titulal txrlE la3 <tx:uTeitos de la3 sigloo XIII y XIV, en:tEnlienb ser Smta M:ria la M3,yor o ftJestra Seiicra. de las Nieves. &1 situacién

era de N. a S., estn es <JE el pcrlal1Ílico <JE tenía, estaba hacia el N., sin terer ~ ~ rio, ni siq..rl.era fBTistia. El saretó:>Le vestía las <nDIBilx:s

~ para

celebrar, ln1ÍUl:Jla3

de er:cinB de tna mesa o arca <JE lmia cerca del altar tÍl:ico: Talpoco lmia ~illas latemles ••• "

La Parroquia Santa Maria d' Andratx comen<;a a tant 750 anys.

Una primera església peti ta.

Al

ser 1' any

segle XVI

fou

1248,

fa,

per

constru'lda una

segona, més gran, i entre els anys 1720 i 1770, l'actual.

Enguany Parroquia,

amb

volem

celebrar pero

diversos

actes,

el

750 ani versari

histories,

informatius

del i

comen<;ament festius,

de

la

segons

un

programa que s'esta preparant.

Afegim ara els noms dels primers

rectors

que

hi

hagué

a

la Parroquia,

o al manco, dels primers rectors dels quals el "Pare Juanillo" en troba noves: ¡

1282.- Era Rector el Rd. D. Pedro Cruellas o Cruellis. l.:H).-

Aquest

arw

era Rectar, D. Guillan Cardell, no se sap quins

arws

ho fou.

13m.- El Rd. D Juan de Villaoova, succeí a D. Guillan Cardell.

J.:R>.- Aquest

arw

ho era M:JssEn Berenguer Pachs; tarrpoc es sap quan ~ i acabi3..

1444.-1\bssen Juan Joroa. Coosta en el Llibre de Col:lacioos (1443-1448).

8

CARITAS PARROQUIAL Seguint en la seva tasca de repartir setmanalment aliments a necessi tades, ( actualm~nt són un~s sis) ,

les famílies

les setmanes de Nada! i . Cap d' Any,

féu un repartiment extraordinari escaient a les festes que celebravem.

Reali tza també,

amb col·laboració amb el Col·legi Ramon Llull

"Es Vinyet"la Campanya de recollida de juguetes. 29 nins

i

1 'Escola

d' Andratx

reberen

un paquet de juguetes dels Reis gracies a aquesta Campanya.

Mol tes persones feren arribar els seus donatius, a Caritas, en torn al dies de Nada!.

en metalic

El diumenge 21

i

en especie,

de desembre,

a la Parroquia la Col·lecta extraordinaria de Caritas, de la qual

es celebra

es fa arribar

una part a Caritas Diocesana. Va ser de 140.000 pessetes.

Pero CARITAS d' Andratx ha rebut una gran

ajuda,

frui t

de

la

subhasta

de mobles i objetes de casa, que 1 'Obra Social de 1 'Ajuntament ha organi tzat.

Els mobles

eren en part obsequi

de 1 'Hotel Club Camp de Mar,

i

al tres

de

deshauciaments. CARITAS ha rebut 239.750 pessetes.

CObLECTA PER OBRES La Parroquia reali tza durant els mesas de del Presbi teri

i

Altar nou.

juliol

i

agost la

Aquestes obres es pogueren dur a

reforma

terme gracies

als donatius i aportacions dels feels i a un prestec de l'Administració Diocesana, que s'ha d'anar amortitzant.

El diumenge,

di a 18 de gener,

es

féu

aquestes "obres". Va ser de 112.000 pessetes.

una

Col·lecta

extraordinaria

per

9

FESTES DE NADAL

Per Nadal es celebraren les Tradicional& Jlatines. pels nins de 1' Esplai,

Sem6 de la Calenda,

1' Angel. Hi assisti bastanta gent,

i

Un conte representat

Cant de la Sibil·la i

Anunci de

després mol ts compartirem la xocolotada

al Club d'Esplai.

ELS

REIS Els Reís,

de

juguetes que,

més o manco

elegants,

després de visitar el

arribaren

com

Betlem

la

a

cada

any,

Parroquia,

carregats repartiren

a la Plac;;a.

Lo endema dematí tornaren a visitar el Betlem de la Parroquia i visitaren algunes persones majors

i

alegraren

els

infants

per

les

després places

11

OFICIS A ANDRATX D. GASPAR. PUJOL MONER ( METGE ) P-

Can

vOOW

s 1 interessa

per

per Rafel Oliver Grammatico

la

carrera de medicina ?

R.- A sa meva no hi

tenia antecedents

de sa professió. Sa veri tat és que de totd' una no sabia ben bé que fer, no ho tenia rrolt clar.

De

tetes formes,

a

n' aquell

alguns · amics ·c anen9ll'61 a

i

jo,

entre

aixo

i

fer

sa

tefll:>s, carrera

una afició espontania

em vaig deciclir per · sa

que em va sorg:ir,

medicina.

P- Can foren els seus arzys d' estudiant?

R.-

Bé, vaig fer lo que es deia "amplia-

ció"

a

abans

de

s'Universitat tornar--hi,

de em

Barcelooa; ,. pero deciclir

vaig

per

a Saragossa sa seva carrera de Manescal.

sa de Saragossa, perque una partida de mallorquins hi anaven.

de febrer de 1928, jo tenia 22 arzys,

P- A on canenga a exercir la pro-

1' 1

M:ln pare va rrorir a i

fessió ?

sa

carrera la vaig Canen<Jéll' al 1929. De tot d' una me costa rrolt per sa recent rrort

rron pare,

i

per no

deixar rrolt de

de

tanps

R.- Acabada

a

Andratx arrb

sa carrera,

vaig

s' idea d' anar a

exercir sa meva professió.

tomar

Ciutat per

A la vila,

era

rra rrare sola a la vila, vaig fer sa carrera

1' arw 1935, tenia nanés devers mitja dotzena

per lliure. Durava 6 arzys, jo anava i venia

de famílies que me volien can a metge. Així

de Saragossa a

ses

Mallorca per estar arrb ma

coses,

pel mes

de

desembre

·de

1935,

rrare, i vaig aconseguir acabar els estudis

rrorí Baltasar M:ner, es metge titular d' Andratx

en 4 arzys. Estudiant ~, de forna

quasi bé tenia tot es poble per a ell. Me' n

lliure,

havies d'estudiar rrolt més que els estudiants

record,

oficials, per treure pi tjor nota que

ells,

Martí (Cas Pobil), a fer tertúlia. I assegut

s' estirraven

a n' es cafe, ara tm ara tm altre, s' acostaven

(els

catectratics

afavorien

i

a mi per abonar'-Se.

més aquests que no nosaltres.

UN gema meu, en Miquel,

que als horabaixes,

tarrbé estudia

I

anavem

així,

que vaig anar fent rrolts de

a

Can

me va passar clients,

de

12 cada dia

més, evidentment qL!é!Si tots provinents de<"'~regut iViCrler

del recent

rmtí fins a les 10 del vespre.

Ccntínuanent

rebia aVlSOS i me ..-.'; Ji:ivia de tornar a d 1a1gun rralalt. NEnys rml

P. Can va passar els priirers

anys

quP

"0

casa

hi va haver

rrolta rrortamat.

de metge a la vila ?

Can a metge, vaig tenir algun privilegi,

uns

Foren

difícils,

es tarps de sa guerra civil, can sa donació

es 'M:>viment" ho CXllplica encara més, fataven

de !:i> litres de benzina, quan estava CXllpleta-

rroltes coses i hi havia bastanta pobresa.

rnent racimada.

R.-

rrolt

anys

1

Ja dins 1 1 any 1936, vaig ¡xxler CXllprar un cotxe, un Fiat "Balilla". eren

ets

jovenets

d 1 en

Ets

"balilles"

M.lssolini,

"flechas" aquí imitaven els d en 1 1 entregaren

me

1

el

ets

Mussolini.

1

Aquest cotxe

i

dies

alguns 11

abans

que ese latas

'M:>viment

poder

aconseguir per medi des

El vaig

•

Col:legi

Una altra de ses coses que m1 han quedat

a sa merrñria era que abans de fer sa visita, es taTps de sa guerra, anava a ses farm3.cies a

veure

medicaments

quins

quedaven.

Sa

cosa anava bastant justeta, rrolts productes escassejaven. Es feien fórmules i específics.

de

l.'OOtges de Balears, que en va dur 4 d 1 iguals,

P- Quínes rmlalties hi havia llavors

i jo en vaig tenir un per ser metge.

que avui ja no es donen tant ?

Encara record

ets

viatges

que

feia R.-

de tan en tan cap a Ciutat, a en nanés me

Sa principal era sa tuberculosi.

T 1 escarrufava

perque

bastant,

creuava arrb un o dos cotxes en tot es camí, o cap, . qualque vegada.

Una vegada,

visitaries a

a

havia 15 o

n es rralalt

i que, finalrnent, es rroriria.

En canvi, durant rrolts d 1 anys

20 persones enrevoltant-lo.

veure . cap cas Tot escassejava.

1

A n aquell

que

Can

Codina de Palma, a s 1hora d 1 agafar es cotxe,

hi

sabies

uns 2 o 3 anys

1

de

no vaig

cancer de pulmó'

i

aixo

que ets hcmes funaven tant o més que ara. ets

taTps,

metges

féiem

rroltes més visites a fora que no a sa consulta.

Ets cancers de

llEl1la.

de

ses

dcnes sí eren

més corrents.

Sa meva la tenia a n es carrer de s Irrpremta.

1

1

Sa família havia venut sa possesSiÓ de Sa

P- Que hi portava

Fent, a en hi vaig néixer al 19C6.

durant les visites ?

A~ · ú

ido,

predaninantrnent.

feia

visites

Sarpre

que

dcmiciliaries

R.- Es fonendoscopi per a ses ffi<Plora-

exercir,

cicns, instrunental per a urgencies, injeccicns

vaig

ses hores de feina eren més nanbrcses fora

material quir{¡rgic per a fer sutures, etc.

que asa ccnsulta.

Una de ses

De tan en tan, coses

que record més,

va

ser una epid€mia de grip, un poc més envant.

Un dia, entre Andratx, Sa

voste a la rmleta

Cana i

vaig fer 76 visites a cases, de

duia

qualque

pes

aparell

més

parts

CXllplicats,

específic,

can

un fórceps per a ajudar a treure es bebé.

S Arra.CÓ, 1

les 8

del

P-

Quins

personatges

irrportants

13 va atendre o a:negué llavors ?

R.-

hagués

No creguis que hi

R.- Bé, massa

arrbimt a la vila. Es personatge més rellevant

rrolt

pero

no,

especial

si

és veri tat que algun rnalalts de tl.lberculosi es recuperava i es salvava.

que vaig a:néixer fou es metge Pere Ferrer.

Era rrolt amic de la fanília,

i

P-

vEnia rrolt

~

tarrbé en Pep Ensenyat, es canonge don Toni,

R.- Els

rrolt tacanyo per cert, nanés rnirava sa pesseta.

hi havia cap

En Flexas. • •

m

Cuba

i

m hi havia massa gent intx>rtant.

més

salut

greus patien els andri txols ?

perSa Font. Era un gran hare. Vaig a:néixer

Tothan partia cap a

problemes de

generals de ses Balears, rnalaltia end€mica.

no

A Andratx

paludisme can ocorria

hi va haver rnai

a Santa Pon<;a, J'vfuro i Sa Pobla, per exarple, per ses aigües arrbassades.

P- Can era

la

vida

d' un

metge

de poble, fa 40-50 anys ?

R.-

Es denatí

donar ets avisos, i

i sa sífilis. No hi havia medicació efectiva

prest,

ben

venien

sortia tot d' una

abans des "Seguro de Enfermedad") •

tot Andratx, Sa Cana i

ro hi havia es

A n' es hanes predaninava sa blenorr8gia

(

a

aixo

Jo tenia

Es Port,

a

i

es feien crC:niques.

quedaven

rroltes

d' ells.

Sa

dones !I'Ejoria

venien "tocats" de Cuba.

S'Arrq-

doctor Mallo.

Visitava es malalt denatí i

a:ntagiades

Així ,

horabaixa.

P- Can

ha

Medicina

a

anat

evolucionant

Andratx

durant

la tots

aquests anys ?

Tarrbé sortia durant sa ni t per ses urgencies.

A n' aquell terrps, lo pi tjor eren ses pulnonies,

eren bastant greus i si sa gent tEnia diners,

R.- Un avan<; :i.rrl)Ortant foren ses sulfami-

des i sa penicilina. Cabdals.

feien venir un rnetge de Palna.

Sa penicilina s' havia de

sul::rninistrar

a n' es malal t arrb una injecció cada 3 hores, P- Can estava llavors

la infras-

tructura sanitaria ?

R.-

TEnia

No

hi

s 1 obligaciÓ

setmmalment a

havia de

res

donar

sa "Jefatura

dia i

absolutament. ets

"partes"

Provincial

vem contra sa pigota cada any.

de

clíniques

A

Ciutat petites,

arrb peques habi tacions. No hi havia arrbulancies i

per una rronja,

conservar arrb gel.

i

s'havien de

A n' aquells

anys,

un tractament canplet de penicilina,

arrb

donava

rrolt rnEnys que no ara arrb una presa tota sola.

Sanidad": grips, Wberculosis, roses ... VaCLin&-

nanés hi havia algunes

nit,

Una altra cosa que va marcar s' evolució

medica fou es canen<;ament des

"Seguro

de

Enfermedad''. Ets obrers tenien així es metge

i ets medicanents rrolt més barats.

es traslladaven els tralalts urgents arrb Ets avan<;os anaven rrolt

taxis o cotxes de lloguer.

r8pids,

en medicanents can en instrunental.

P- A1gun cas de recuperació extraoi"din8ria ?

anava SEJll)re medie.

a

s' avantguarda

des

tant

Mallorca progrés

14 P- A quins

llocs heu

fet

feina

Andra.tx, uns

a

00

arzys.

i

estic

Vaig canengar pes gener de 1936 oficiaJment retirat des per

edat) •

Tenia

llparts

s 1 an:menaven

i quants d 1 arzys ?

R.- Sarpre

a tm part que sa canara necessitava ajuda,

de 1976

70

llavors

( jubilació

justs.

arzys

A partir de 1976, fins fa poc, he anat exercint

dist:Ossics11 •

Havies

de fer una aplicació de forceps, tm aparell (can unes

pinces

retenció de sa placenta, (raspat), etc. I

i

enormes

una

corvades),

tm

legrat

uterí

tot aixo, can he dit, sense

havei'-ho fet rrai. Cada vegada era una experiEncia nova i es feia rrolt carplicat quan sa

mica en IT'ica.

Així idO, uns 00 arzys c:arpleta a n 1 es meu poble,

de

dedicació

ha esta sa

que

<bna

CO'Tierl<;ava a

A n 1 aquella

epoca,

rajar sang sense ab.lrar. no era gens estrarw que

una cbna rrorís en tm part carq:üicat.

cosa més irrportant de sa meva professió.

Me 1n record que, una vegada, arrb s 1 apli-

Ptm

O-Unes

diferencies

metge d 1 abans i

tm

ha

hi

entre

R.- Bé ara, els medis sá1 rrolt superiors,

tant pels

diagnüstics

crnpels

tractaments,

perü llavors hi havia més vocació, lo irrpossible per tm rralalt.

es

Fins

arribar es "Seguro de Enfenredad",

feia

que va sa feina

des metge erens ses 24 hores des dia, durant 365 dies cada

arw'

d 1 Andratx amb tm metge estranger,

que

Anb

tm

"Seguro de Enfenredad",

arw.

P-

feines

Quines

vaig

tenir

era normal. que dema

tiva?

R.- És d 1una gran irrportancia,

rrolt a~ avui en dia.

eren

les

sa teoria,

Universi tat

medicina preventiva,

esta

És una base de

Pere

metge

bcn ccneixedor de

temes

Ferrer

n 1 era

higiemcs a

cosa que

a

sa

n 1 aquells

anys era rrolt innovador, sa gent se rentava

més

sense

P- I de la natural ?

R.- La desconec

R.- Sobretot ets parts. A sa facultat estudiaran nanés a

Es

i

a la rrnr •••

canplicades de dur a tenne ?

sa

pobre

P- Q.le q::¡ina de la Medicina preven-

tm

de

i

ja no el ccneixeria, el vaig trarx:¡ui.Hitzar.

Sa veri tat és que no se pot canparar,

sortir

Es

cq:¡ a s 1 esquena i dientr-li

sa Medicina.

tm mes de vacacioos per

ho

hane es pensava que es bebé no

ar'W·

es

arrb

queda tot d 1 una astorat,

arribés així ho donava per bo.

no

lo rrnteix ha passat arrb altres oficis. Després, arrb

sortir

digué, ccnformant--se, que si Déu volia que

Port

podia creure que jo no tenia vacacioos durant 1

quan ho veié,

intensa.

Me 1 n record una vegada, xerrant a n 1 es

S

bebé va

tm

no hi havia descans ni

vacacioos, i sa dedicació era rrolt

tot

cació de forceps,

es cap que pareixia una albergínia. Es · pare,

d ara ?

1

i

vaig

carpletament.

cree gens ni mica, sa veritat,

No

hi

perü no la

deject.

haveT'-ne

vist cap rrai. Així, a n 1 es 15 dies de

fer

feina ja a la vila, vaig tenir que assistir

P- Can valora els

serveis

actuals al nostre M.micipi ?

sani taris

15 R.- S han arrpliat rrolt.

1

Arrb

Centre Medie tot f\.mcima rrolt part de s 1 enorme interés

s ha 1

d 1 agrair. sa

es

millor.

nou

R.-

A

que tenia

s 1 Ajuntament,

de

coliaboració

fervent

de

sa Creu Roja.

des

aro

poble

en va

sa

Froarentalrnent,

relació

gran

rrolta gent. Estic rrolt ccntent

d 1 Andratx

perque

sarpre

tothan

tractar rrolt bé. Selpre m1ha encisat

sa vida a la vila, i rmi he tengut es desig de partir.

P-

~ts

de metges heu ccnegut P- Que

a la vila?

de ser hunans ?

R.- En Barbosa, en Colanar, i un catala

que vivia per can Bolei.

Es doctor Ferrer

es dedica més asa prevenció.

P-

~

sensació

És una cosa canpletaJrent imnoral.

R.-

No ho vull ni pensar

té

veste

de

o

P- Quin és el secret del seu bon

tenir un carrer arrb el seu nan,

estat de salut,

en vida ?

a

punt

de

fer

els 92 anys ?

R.- Sa veri tat

bastant inusual.

en pensau de la clonació

~

és que és m1 ho

una

cosa

concediren

vaig

R.- No ho sé. Sa

feina i

s 1 activitat

que he tengut sarpre asa meva vida.

dir que es feia a n 1 es mort. Fou un reconeixe-

ment de s 1 Ajuntament de 1 1 any

P- Que

quan

1988,

tarrbé vaig rebre sa Flor d 1 Ametller d 1 or.

R.-

irrportant,

Una gran vocació.

t ha 1

d agradar 1

una gran dedicació.

ELECTRICA COMERCIAL

ANDRATX MATE~IAL

ELECTRICO E ILUMINACION

.

Aixo molt.

és I

rrolt tarrbé,

saber dedicar-se com,pletament a n 1 es malalt,

professicrJal ?

¡

ser

un bon metge ?

N 1 estic rrolt agreJ:t.

P- Que anyorau del vcstre passat

s 1ha de tenir per a

.

.

Avda. Juan Carlos 1, 84 • Tel. 1 Fax 13 68 37 • ANDRATX !Mallorca!.

16

BcHtriJoo

tJ) -

AGINTI INMOIIUAIIO

TELE-CONTROL

REAL ESTATE ADMINISTRACIONES ALQUILERES COMPRA· VENTA PERITAJES SEGUROS TRASPASOS VALORACIONES ASESORAMIENTOS

. TELEFONOS, (971) n2211-72n19 n5627 EDIFICIO MI NACO FAX: n9027 Avda. A. Rouell6, 15-2.•- E 07002 · PALMA DE MAUORCA (ESPAfiiA) SucurRI Branch Office Avda . Francilca Capllonch, 10 Centro Comercial Dols · Local S Tel. (971) 235663 • Fax. 23 571~

07160 CAMP DE MAR

Gabriel Pujo/ Barce/ó

• ELECTRODOMESTICOS • REPARACION Y VENTA DE TELEVISORES

MALLORCA (ESPAfiiA)

.......

07150 ANDRAITX

Tel. 23 59 41

C!. Matías Flexas. 3

---~

U'IC)Ali8A. llljJ

lllNT A CAR

·e,

•·~,. ,

,_, 17

·

AIAIISCOS

T P\ai'O A lA

7

eA.U.~eA

416 • •

,A,AI YAIIAeAI

, ... u .... ,

rr&. UIDUITJ

_le.ulerio

..... .,

-

...

. . . . 17

............. • · .

o•

PI JlriVRA Y DBCOilACl ESTUCO V~Cl~O .; / IUüi, • ·

hl.

ll~t\1

11-.an

(llllerca)

. TODO PARA L.A CASA S.L

~.33

o115e - ANDRAir

Tel.:105303 Fu.:10!S053

,_

...... ...

17 PLUVIOMETRIA - CENTRE D'ANDRTAX

Pluges del mes de desembre de 1997

Di es

.. .. .. .. .. .. . .. .. ..

11m2

Pluges mes de desemb...

4 22,5 5 3,5 6 0,5 12 19,25 13 0,5 18 0,5 19 13 20 2 23 4 26 5 Total 70,75

25

¡

-------~---·----·-------~

!

20 ~-------=--------------~

N

.E-

15~------~--------------~ 10~------~----~--------~

5 ~------~-----·--~,_--~

oLI N ~

~

~ ~

•

~

• M1 m1

oN

N

N

m N

dia

Aquest mes de desembre ha estat relativament bo. Ha quedat en quart /loe dins els dotze mesos d'aquest any, ten in devant i per ordre de més quantitat d'aigua eaiguda, els mesos de novembre, octubre i juny.

Ja ho veureu en el resum que fem de les pluges caigudes duran aquest any 1997 que aeabem de passar.

Grafie de les pluges caigudes durant l'any 1997.

gen

feb

mar

abr

mai

49

5,5

23,5

24

8

jun

sep

oct

20,5 46,5 503,5 11m2

78

jul

ago

69,5 1 Total plogut l'any 1997:

nov des 107,3 70,75

Grafie de les pluges de l'any 1997

100 80 N

~

60 40 20

d

eQ) C)

.e ~

.....

1'0 E

il 1'0

·¡¡; E

e .2,

~ mes

o

Ol 1'0

c.

Q)

"'

oo

o> e:

"' Q) "'

Aquest any, eom veurem en el resum eomparatiu que ve tot seguit, ha plogut menys que l'any 1996.

Com veieu, el mes més ríe en p/uges és e/ més de novembre, amb un total de 107,25 litres, y el que menys aigua ens va donar va ésser el mes de julio/, amb només un litre.

18

ANY gen

feb

mar

abr

mai

jun

11m2

11m2

11m2

11m2

11m2

11m2

di a 1 1,5 1 " 2 " 3 8,5 " 4 " 5 " 6 22,5 " 7 7,5 " 8 0,5 " " " " " " " "

1997

jw 11m2

ago

sep

oct

nov

des

11m2

11m2

11m2

11m2

11m2

1 1,25 0,5 8,75 0,25

22,5 3,5 0,5

1 7,5 5,5 12,5 1

2

6 2,5

9

10 11 12 13 14 15 16 " 17 5,5 " 18 1 " 19 " 20 1 " 21 " 22 " 23 " 24 " 25 " 26 " 27 " 28 " 29 " 30 " 31 48 Total&

6 2,5 21 ,5 1,5

19,25 0,5

5,5 21 1,5 12,5

2 0,5

20,5 10,5

1,75

7 0,5

0,5 13 2

5 27 4

9,5 1 9

23,5

11 3,5 18 19,5 0,5

38,5

5,6

23,5

24

8

69,1

1

20,5

46,6

78

0,5 44,25 5,5 3

T 5

o T A L

1997 107,3 70,75 503,5

Aquest any, com veurem en el resum comparatiu que ve tot seguit, ha plogut menys que /'any 1996.

Com veieu, el mes més ríe en p/uges és e/ més de novembre, amb un total de 107,25 litres, y el que menys aigua ens va donar va ésser el mes de julio/, amb només un litre.

Son Any Nou 1998 a tots 1

R.I.C

COMPARANCES ENTRE LES PLUGES DE L'ANY 1996 i 1997 MES

gen

feb

mar

abr

mai

jun

jul

ago

sep

oct

nov

des

TOTALS

ANY 1996 1997 Diferéncies

35,5 49 -13,5

44,5 5,5 -39

15,5 23,5

36,5 24 -12,5

20,5 8 -12,6

55,5 69,5 14

o

63 20,5 -42,5

129,5 46,5 -83

92 78 -14

54 107,25 53,25

145,5 70,75 -74,75

692 503,6

•

1

1

-188,5

Comparances entre les pluges de 1996 i 1997

·------

160 TI

•

140

1

120 100

es

::a

- -- •

aotl 60

Pi

1-

1

11 1-

__ , - ...

jLIANY .1996 ,0 1997

40 20

o gen

feb

mar

abr

mai

jul

jun

ago

sep

oct

nov

des

mes

NOTA: Les diferéncies assenyalen Jo plogut de més, o de menys, l'any 1997 que'/1996.

R.I.C.

t-I

c.o

20 , ~~~--~~~~~-c~----------------------------------------s ANT AN T ON I 98

Sant Antoni es celebra també enguany, bon temps acompanya. El dissabte 17 i

i

resulta més

llul:t que mai.

el diumenge 18 de gener.

El

L' organi tzaren

el regidor, Lloreng Suau i el Grup de Protecció Civil.

Malta gent el dissabte a vespre per la torrada. I malta gent a les Bene1des amb carros ses, les tres que guanyaren els Premis Cabri olés,

carros

i

cavalls mol t

"motoristes" desentonaven. '·

.~'

'.l'el"cer Premi

elegants.

Tan

i

d' al tres mol t

sols

dues

ben fetes.

carros s es

i

els

en el 75i aniversari de la seva mort

VIDA Miquel Costa i Llobera (Pollen~a 1854 -Palma 1922) és, juntament amb Joan Alcover, el poeta que fou considerat durant molt temps maxim exponent de la poesía catalana a Mallorca. Les generacions posteriors es formaren dins el mestratge d'ambdós escriptors i conformaren alió que s'ha anomenat I'Escola Mallorquina.

De família benestant de terratinents pollencins- propietaris de Formentor, a més d'altres finques importantscursa el batxillerat a l'lnstitut de

Palma, on rep la influencia de Josep Lluís Pons i Gallarza. Comen~a la carrera de dret a Barcelona (1872 1875), pero una profunda crisi religiosa li fa interrompre els estudis.

Torna a Mallorca on porta el tipus de vida que correspon a la seva situació acomodada.

De vocació sacerdotal tardana, als 31 anys decideix anar a Roma per tal d'estudiar teología a la Universitat Gregoriana. És ordenat de prevere el 1888, als 34 anys, i torna a

Mallorca el 1890. Guanya una canongia pontifícia a la Seu de Mallorca el 1909 i és nomenat professor del Seminari Conciliar de Palma. Absorbit per les tasques própies del seu ministeri, dins els darrers anys decreix la seva dedicació a la literatura. Amb la mort del germa Martí (1918) i del pare (1919), s'accentua la seva esterilitat literaria.

Morí en el convent de les Tereses de Palma, d'un infart, mentre predicava el paneg ír i c de santa Teresa .

23

OBRA De gran precocitat literaria, als 21 anys ja havia escrit la seva composició més aplaudida, El pi de Formentor. Passa per diverses vacil.lacions lingüístiques que motivaren !'alternancia de la !lengua catalana amb la castellana. Fou nomenat Mestre en Gai Saber a Sant Martí de Canigó el 1902.

El pi de Formentor figura en el seu primer vol um publicat, Poesies (1885), al qual segu í De l'agre de la terra (1897) . Té també una incursió en el domini de la prosa amb Tradicions i fantasies (1903).

Amb Horacianes (1906), llibre que conté !'admirable oda Als joves, assoleix el punt maxim de la seva producció i fa una importantíssima aportació a la literatura catalana. El llibre, escandit en metres classics d'una rotun didat colpidora, mostra una clara voluntat de portar el món classic grec i llatí

a la poesia autóctona . Aquests versos es defineixen per una gran contenció i són la gran aportació mallorquina al moviment noucentista catala.

El 1907 publica una segona versió, ampliada, de Poesies i viatja per orient i Terra Santa. Fruit d'aquest viatge sera un nou llibre, Visions de la Palestina (1908), on malda per portar el versicle bíblic a la !lengua catalana . La resta de la seva producció en catala són obres pietoses i poemes de circumstancies. També és important, pero, la tasca teórica continguda en la conferencia de 1904 La forma poética , pronunciada a I'Ateneu Barcelonés.

Josep M. Llompart ha aplicat a la poesia de Costa tres substantius que la defineixen: bellesa, elegancia i reserva .

Publica també un volum de poesia castellana, Líricas i un llarg poema d'inspiració modernista, La deixa del geni grec.

Electus ut cedri.

l'art veritabte és sa, gallard i noble, tal com ApoiJo amb cítara i amb sageta potent. Té la bellesa, la joventut del'imíma, la claredat, l'ardida for~a, l'habil maneig de fibra harmónica, i l'arc terrible del bon dret que. mata la serp del fang maléfica.

Tal vos somriga l'idea1{ oh joves, unint el seny amb t'ímP.etu, i amb gran serenitat, ctue és fa divisa de la potencia miuuma.

Ah! Els forts vénen de forts. Al~au J'emblema de l'avior Ilegítima, que cada. poble sois ateny son astre seguint per la seva orbita.

Siau qui sou; mes no atiant veiJs odis de rac;,a, ni amb emfatiques . dedamactons lloant tot lo que és vostre, fins les mateixes úlceres ..• Siau qui sou; mes no us tanqueu, ombrívols, dins una llar histórica sens horitzons. Voiau sobre les terres enfora amunt, com l'aguila!

Ella ama el niu de les maternes roques~ pero amb gran vol arranca-s'hi i, travessant mtl horitzons1 domina espais de Hum esplenaida.

Per plane~, mars, abi~01es i muntanyes, amb vtsta P.Otenttsstma, tantost afina desitjada presa, impetuosa llan~a-s'hi de la regió del Uamp. Mes no trasmuda d'ess(mcia l'au indomita.

Ans bé, de tot lo que trescant aferra, ~ustant-ne fibres fntimes~ se n assimíla la potenda, i torna cap a son niu més aguila.

Mon cor estima un arbre: més vell que !'olivera més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses tulles !'eterna primavera i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer.

No guaita per ses tulles la flor enamorada; no va Ja fontanella ses ombres a besar; roes Déu ungi d'aromes sa testa consagrada 1Udona pertronq l'esquerpa serralada, per font la 1mmensa mar.

Quan tluny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta ger ses branques l'aucell que encativam; lo ~rit suolim escolta efe l'aquila marina, o del voltor que puja sent rata gegantína remoure son fullam.

Del Uim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla perles roques sa poderosa rel.

Té pluges i rosades, i vents, i llum ardenta, i, com un vell profeta, reP. vida i s'alimenta de les amors del <:el.

Arbre sublim!.Del geni n'és elila viva imatge; domina les altures 1 aguaita l'infinít; per elllaterra és dura., f!leS besa sgn ramatge lo cet que l'ena.m9ra, 1 te .et llamp 1 l'oratge per gUma • per deltt.

Oh si: gúe Quan a Uoure bramulen les ventades i sembla entre.l'escuma que tombi lo penY,al, llallors ell riu i canta més fort que les onaaes, i triumfador espolsa damunt les nuvolades sa cabeHera real.

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa, l:luré jo el teu record.

Uuitar constant i vencer, regnar sobre !'altura i alimentar-se i viure de cel 1 de llum pura ... , oh vida! noble sort!

Amunt, anima fortal Traspassa la boirada i arrela dins !'altura com 1arbre deis penyals.

Veuras caure a tes plantes la mar del món irada, i tes can~ons valentes 'niran per la ventada com l'au delsternporals. v.<:;,.···~·l*·'fl~~-.,~·.

·¡;:ú:'!c.• :i.;s

'f::'t;~;~n:.s .•,(-..•-

HiiUJI,It:'J;;t

~~:~

_._'!.,.,._,

·rrl •l1al

Consell de Mallorca Cultura i Patrimoni Historie

24

A G ARA

40 ANYS A L'ESCENARI per Rafe! Oliver Grammatico

'·) .

;» >~#

'

'

cultural que hagi

40 ANYS. SÍ, 40.

al

Ni més ni menys,

40

anys

Teatre,

de

cultura

nostre

anys

poble,

multitud i

40

40

anys

40

40 anys de

anys

donar a

ment el nom

del

de Mallorca,

en

al

d' enllestir

teatrals,

d'obres

festivals,

d' amor

fes tes

d'amistats,

da

que fa Poc

ha més

en

nostre

poble

definitiva,

vegades

arreu

40

anys

difícil de

succeeix

important,

compte

tengut

pobles

1 'Agrupaci6

AGARA ·

amb

i

poble,

1' eix

Andri txola

principal

pat

en

algún

de

esdeveniment

Aquell dia

llunya 17 de gener

de

Sant

social

encara

es

entusiastes, coses

cultura.

en

favor

la

d' AGARA ?

de

1958,

grup

de

comengaven

a

la

nostra

Sota la direcció de

Miquel

de

Jofre, dotze actrius i

actors pujaven

a

precari

1' escenari

Parroquial",

d'un deixat

aquí.

per a

Balears

ten en

aigua no en beuré".

1' orgull de comptar amb una insti tució

un

Antoni,

fins

arribar les

una

sovretot

1' evolució

el

Artística

cultura a la vila. ¿ Qui no ha partici-

fer

tenint

moment,

aquests 8 lustres, havent-se constitu1-

joves

efemérides tant

de

conéixer cultural-

fent poble.

Poques

durat,

i

fins

pel

representar 1 'obra:

avui,

hi

ha

"Saló capella,

"D' aquesta

A partir d' aquí passat

quasi

25 bé

tot

el

poble,

S

més de 300 funcions de i

de

com a

amb

el

viatges d Andratx

poble.

Hi ha hagut diferents e tapes,

algunes

joioses que

a

al tres,

amb la uni tat de tots

pero

els

de

fotografies

amb

la nostra cultura

important

extensa

juvenils

1

nom

mostra

ampliades de totes les epoques d 1 AGARA,

un

més

tant

i

d una 1

multitud

classe,

estendart de

local,

representat

teatrals,

tota

1 1 exterior

a

han

infantils

fes ti vals festes

1

sempre

integrants,

les

repart

obres de

representades

cada

hi havia també

pega. un

i

el

Així

mateix

amb

imatges

video

1

d obres escenificades, objectes relatius a

les

Mostres

de

d 1 un temps passat, eren

molt

a

Teatre,

factures

on

pessetes

les

importants,

retalls

de

premsa, cartells, etc.

fent pinya, fent poble.

Els propers mesos AGARA de

dur

a

terme

tants

clau

fou

a

1 1 hora

construcció

la

Municipal

Teatre que

també

Teulera,

sa

de

entrebancs

del

conegué

i,

sobretot la Mostra de Teatre d 1 Andratx és una de dui tes a

les terme

fi tes

més

rellevants

en qüestió de cultura

a la vila i a Mallorca.

Enguany, dels

40

1 organi tzació 1

Teatre,

de de

1 ani versari

1 1 Agrupació,

la

X

que servira per a

amb

Mostra

de

commemorar

1

tota la historia d AGARA: La de

primera

l 1 Aniversari

dissabte gener,

i

diumenge,

com sempre a

X Mostra

de

Teatre

una

Sarsuela.

de

Ciutat,

Després,

la

tabcara

1958:

la de

Mostra la

la

de

presentació

de S Arracó,

mateixa

fa

40

d una 1

els

1

AGARA,

"D'aquesta aigua

actors

oferira

actuaran

amb obra

no

i un reconeixement final i

Vila,

Orquestra

que

grups teatrals de Campos i i

abril

Sa Teulera,

amb la participació del Cor i del Principal de

i

en

a

la del

beuré",

les actrius

anys,

així

com

publicació

amb

la historia de l 1 Agrupació.

activitat es

la

reposició 1

coincideix

anys

tendra llbc,

de marg

dels els

féu 17 a

i

actes passats 18

de

Finalment, servira

de

un

sopar

cloenda

de

Germanor

d aquest 1

aniversari del nostre grup teatral.

S 1 Almudaina

gran

26 .

EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL A L'INSTITUT "BALTASAR PORCEL"

Amb la pa_rticipació dels quatre

la

cursos de primer d'ESO de l'Institut de

Secundaria

Porcel"

"Baltasar

de la vila, es du a terme un programa europeu

de

medi

baix

ambient,

direcció del professor

Joan

ques de reforestació a la dita Trapa:

la

Manera,

més

sembra

d'alzines, la

arids'

d'ullastre, Per

als

sembra

aglans

evitar

cabres

i,

1' acció

llocs

de

llavors garrofins.

i

negativa

salvatges,

de

les

s'enrevolta

la

que porta les tasques de coordinació

planteta sembrada d' una xarxa metal·lica

de tot el treball.

en forina de

Junt

amb

els

col·legis:

Secundary School de Helsinki dia)

i

College

Vesala (Finlan-

Mont-Sauvy

d' Orgon

(Franga), el nostre Insti tut reali tza acti vi tats dins el que es

denomina:

Programa Comenius de la Unió Europea, dedicada en la

seva

primera

alumnes Trapa

fan de

cia durant aquests anys a di u que és mol t adequada, que

no

feina Sant

la zona cremada a

a Elm,

la

els

nos tres

finca

La

reforestant

1' estiu del mateix

J oan

Trapa,

millor fer una sembra

a poc anar

La

a

poc

sembrant

i

amb

cura,

i

alla

aquí

de qualsevol manera.

Els alumnes del nostre Municipi, al hora

Des de 1 'any 1994,

verticalment.

Manera, amb la seva acunulda experien-

secció

als col·legis.

tub,

de

que

joves,

natura i

prenen de

la

l'oportunitat amb

la se va de

explicacions

consciencia importancia

de

preservació, conéixer acurades

La

des la

ten en Trapa,

de

Joan

Manera sobre el seu paisatge, iniguala-

1994.

ble, S' empren basicament dues

tecní-

monjos

i

la

seva

trapencs.

historia Així

amb

els

mateix,

els

27

nos tres

fills,

han

vegada a

la vall

acampat

de Sant Josep

( així

es coneixia abans de dir-se La Trapa), i

han

conegut

les mar jades, fetes

els

indrets,

seus

conducc;:ions d 1 aigua

les

pels monjas,

el

existent,

les

runes

edific i s,

els

camins

molí

de

dels i

sang antics

accessos,

part

A

qualque

a La Trapa, de

1 1 any

per a

activitats

renovar el proj ecte

passat,

el

nostre

ha presentat un al tre camp

d 1 actuació

Es

tracta

d 1 un

estudi

mol t

que

els

col·legis

professors d 1 Europa

dels que

distints prenen

hi

part, participin al projecte

i

puguin

segons

el

Joan

Manera,

a

conéixer

la importancia de 1 aigua a

Mallorca,

a

coordinador 1 1 alumnat

saber de

per

la seva escassesa.

d 1 actuació

per i

a

intercanviar

mediambiental a

unificar

informació

de

tot

el

que

faci

tema de 1 aigua, amb

tasques

que

a cada lloc. Així, francesas viatjaran

a

es

fan

i

andri t-

Finlandia

aquest

any passat amb els esmentats objectius; i

fine sos

Mallorca a

i

francesas

finals

d 1 abril

vendran

per a conéixer sobre el mateix tereny,

al

exposició fotogra-

Més

endavant,

es

té previst

fer un treball

que

es dira:

recicla

un

tema

i

de

ara", mol ta

importancia

també

"Mallorca

mol t pel

del nostre planeta.

a

d 1 enguany,

el camp d 1 actuació de 1 1 IES d 1 Andratx.

referencia

fica inclosa.

referent

cultural

i

les diferents

xols

cri teris

Es pretén

aconseguir un ampli dossier d 1 informació

1

reunir-se

ampli

sobre 1 1 aigua a Andratx. Aquest treball,

1

Aquest programa Comenius contampla

Institut

en el mateix projecte educatiu europeu.

serveix

la flora i la fauna, etc.

d 1 aquestes

Rafel Oliver Grammatico

actual futur

28

..BIBLICYI'EdA MUNICIPAL per Rafel Oliver Grammatico El passat mes de desembre de 1997, dia 11, vingué a la Biblioteca l'historiador Jaume Bover, a xerrar-nos sobre:

"

EL

BRODAT

MALLORQUÍ

"

Davant

una dotzena de persones, Jaume Bover explica les seves teories sobre el possible origen del nostre brodat, ni més ni manco que a la llunyana Persia.

El conferenciant, brodat a

Mallorca,

després d' una introducció general de

entra en detalls més

locals

i

la historia

pertanyents

a

les

del seves

característiques, formes, teixits, etc.

Així,

el

tot recordant

tema

tractat,

esdevenia

d'enorme

la gran quanti tat de dones

interés

que hi

feien

pel

nostre

feina a

la

poble, vi la,

a

n'aquest segle, amb forta exportació i tot.

Bover,

aporta també

colors i fromes

de

pogué

coses

demanar

dibuix.

dues mostres

de brodats mallorquins,

A la fi

la seva xerrada,

personalment

de al

conferenciant,

en diferents

el públic assistent

entaulant-se

així

una

petita conversa entre tots.

Per al tra part, escriptor,

el dijous

Bal tasar Porcel,

a

di a 8

de gener,

presentar

la

vingué a

seva

la sala el nostre

darrera novel·lla: "ULISSES

A ALTA MAR "

Davant de més de 55 persones del nostre Municipi, Porcel explica detalladament la trama de la seva obra, el seu significat dins la historia de

la Litera-

29 tura, amb els mi tes de Faust i

Ulisses,

i

les

característiques més rellevants

del llibre, com la part política amb missatges inclosos, l 1 amor, els viatges ...

Hi

estigueren presents alguns

1 1 alcaldesa Margal ida

~oner.

"concejals"

El públic,

de

nombrós,

la Cúria, participa

encapgalats a

les

per

acaballes

de 1 1 acte, en una tertúlia sobre 1 1 obra i la vida de Baltasar Porcel. Finalment, la gent pegué fer

firmar

per 1 1 escriptor exemplars de

la novel·la,

amb

un

agradable ambient d 1 amistat i companyonia.

Bal tasar Porcel guanya amb

aquesta novel·la:

"ULISSES

A

ALTA

MAR",

el

Premi Literari "Prudenci Bertrana".

En una pagina de

la Revista teniu

les Bases del

III

CONCURS

LITERARI

INFANTIL-JUVENIL "IMAGINA ESCRIVINT". Hi ha algunes novetats. ¡ ANIM I PARTICIPA-HI !

Recorda que el nou horari de la Biblioteca és: - De dilluns a divendres: de 16 a 20 hores - Dimarts, dijous i dissabtes: de 9 a 12 hores.

I el teléfon, per a qualsevol consulta que vulguis fer, és: 136066

f

1

'

30

AJUNTAMENT o•ANDRATX • BALEAR S

111 CONCURS LITERARI INFANTIL-JUVENIL

IMAGINA ESCRIVINT BASES DEL CONCURS: PARTICIPANTS: Residents al municipi d'Andratx fins els 18 anys inclosos.

TEMA 1LLENGUA: Els treballs es presentaran en catala o castella i el tema és lliure.

EXTENSIÓ: Els relats tindran un mínim d'un foli i un maxim de 3, escrits per una sola cara i a ma o a maquina.

PLAC DE PRESENTACIÓ: Fins el 31 de MARC de 1.998. Es presentaran a la bilbioteca municipal d'Andratx o a I'Ajuntament.

Es feran constar les següents dades: nom i cognoms, edat, direcció, teléfon, curs i col.legi.

CATEGORIES: Fins els 8 anys fets.

9, 10 i 11 anys fets.

2, 13 i 14 anys fets.

15 i 16 anys fets.

17 i 18 anys fets.

INFORMACIÓ: A la biblioteca municipal d'Andratx (teléfon 136066).

ENTREGA DE PREMIS: El dijous dia 23 d'abril (OlA DEL LLIBRE).

PREMIS: 3 premis pera cada categoria d'edat, consistents en lots de !libres, a més d'un llibre pera tots els participants. El valor deis llibres és de 200.000 pessetes.

¡IMAGINA ESCRIVINT! ¡TOTS ELS PARTICIPANTS TINDRAN UN LLIBRE DE REGAL! ¡ANIM 1ESCRIU EL TEU CONTEO RELAT!

3i

PAGINA ·LITERARIA

:";

per Rafel Oliver

.

:::

4

Gr~atico

L 1 autor d 1 aquesta secció escri ví un poema sobre la Festa de Sant Antoni al nostre poble. Passada ja la festa, trafec d 1 animals.

Després,

més venuts a Mallorca,

i

evoquem de nou el foc,

com sempre,

coneixerem quins

alguns barbarismes i

la

seva

nostre mallorquí, que tant estimam els que som d aquí, 1

les arrels,

i

que al tres dej ecten de mala manera,

cultura, una manera de viure ...

SANT ANTONI

Sent el caliu de la turba, visceral, tan profund com els cercles falmejants a on es deformen els rictus bacanals, envoltats de pols grisenca, es campant flestomies entre la riallada secular.

Abocam gestos de complicitat a una bulla que ens desborda, vomitant la fel encesa d 1 un foc que enlluerna la raó.

Escalfats dimonions ens apallissen, armats amb troncs i cua vivag, mentre cecs, sords i sols, fugim del temps emboirat.

La vi vificant col·lecti vi tat de 1 1 home el fa presoner en un cau eixordador, i l 1 esperona petaner, comuna pinya en un incendi de flames toves, emproat cap a una torbadora perplexitat.

II

Els animals són exposats al carrer, llastrats amb penjarois i goig; badoquen muts entre 1 1 embalum

la bulla i

són

forma

els

el

llibres

correcta

del

els qui tenim al manco ignorant una

par la,

una

32

de desigs bullangosos, i suen vaporosos fluxos d'esclavitud.

Un enfilall d'infants coronats de murtra llaneen pedrades dolces, monarquics, prínceps d'un regne aurífer, omplint, absenta, el vas immens de l'orgull amb ulls de vidre.

La paperassa d'ostentosa coloraina augmenta el general desgavell que exhibeixen els barbars disfressats, rera cavalls verds que renillen frenetics, ofegats en un bany d'or funest i greixós; infectes suplents de la natura.

LLIBRES EN CATALA MÉS VENUTS A MALLORCA

Balada d'en Guillem D'Efak

Tomeu Mestre

La gran novel·la sobre Barcelona

Sergi Pamies

Els jardins incendiats

Gabriel Janer Manila

Ocea

Alessandro Baricco

La casa del pare

Miquel Segura

Ulisses a alta mar

Baltasar Porcel

Forasters i mallorquina

Baltasar Montaner

Sis passejades pels hoscos de la ficció

Umberto Eco

El retorn

Fred Uhlman

Els bolets de les Balears

Constantino-Siquier

Dintre meu

Doris Lessing

L'Alguer: imatge i paraula

Corbera-Domenech

VOCABULARI DE BARBARISMES DEL CATALA DE MALLORCA

BARBARISME

FORMA CORRECTA

Colxon

Matalas

Colxoneta

Marfega, marfegó, matalasset

Comadrona

Comare

.

·~

33

..

Comilon

Golafre

Comilles

Cometes

Companyarisme

Companyonia

Companyero

Company

Comparecencia

Compareixenc;:a

Complacent

Complaent

Complejo-Complexe

Complex

Composar

Compondre Una forta abrac;:ada: Rafel Oliver grammatico

'' LL UN A

A ndo...\IJSSos

N € jo..-+i.v$

e¡ J'o_\~~) \{>~t(}n) foro~. _LJl0. eer.w<S e) \\oc on hobvk,~.

D~~u,ieyiA.i-s (_ cu\ivc~v-'~"t-J.

R'eLnáden~S

e

Afl~~<b~s T oss~s

~l ho. ~~€\~. ( Jel \Mo\\\)(1v: \~ \4~\()'t~. ( \1 ~IJQ 0a L ~\)Q no \

X e Hul:<eS

(

t"'o

1

1 .

\M\)f\~\l()s0~\).

o

G.VE5"-r' ONS

\)f LL[JJ,uA ~

b.

34i

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports CLUB D'ESCACS ANDRATX furant els dos clarTers meses de 1' arw

1997,

tingué

lloc

a

Pal!ra,

el

Carrpíooat

A Segooa categoría,

í

en Joan

Oliver,

més

categoríes:

sobretot en quan a

Preferent,

Primera,

Segrna

í

Tercera.

Club

aporta

hi

d' Escacs,

8 jugadors, dels quals destaca, per la seva gran acb..lacíó, Sergio

jugant a ptmts

les

Rodríguez.

í

possíbles, optant

arrodonit

al

darreres partídes.

líderat

un gran final

la vila,

í que esta tenint una progressíó

les partídes:

que fa

arrt> noltres,

poc tarps que juga als Escacs

en el seu joc í

en

de dir que en

Hem

Sergio és un jovenot de

6' 5

irrllortant

en la manera can af:rcnta

seríós,

tranquil,

de vegades

rrassa, perO per massa no es perd,

í

rrolt

cx:ncentrat.

al

en Sergio

lloc cÍIKl\le,

amb

Rodríguez

trofeu,

í

accnseguint

pujar a la categoría de Segona, a

que vé estem segurs

queda

1 1 arw

oo

A la rn8xima

jugadors:

resultats

Tercera,

jugaren tarrbé en Taneu Femández,

Bal.l<;8. í en Pep Toni Bonnín, es degué retirar de

havia

que,

hi

en Taneu

aquest darrer

la carpeticíó

a

les

dos

jugaren un boo

Taneus,

Fernandez

torneíg,

í

arrt>

í

Bal.l<;B.,

resultats

grnns praneses del nostre Club,

les

Alfooso

Nbreno

les·

seves

í

Angel

actuaren

possíbilítats,

per

havent

dos

Olíver.

baix de

aconsegui t

respectívament: 3 1 5 í 2 1 5 punts dels 8 possíbles

Així, Alfooso Nbreno pogué evitar el descens de

categoría,

perO no ho

pogué

fer Angerl

Olíver que es va veure arrossegat a la pffiUua . de

la categoría

pels

rrals

anb

resul tats,

rrolta rrala sort a les prirneres ·partídes del De

. canpíooat.

totes

malgrat el

és

fonres,

descens,

Angel

ben

sabut

és

Olíver

un gran jugador de nivell de Preferent, ho ooofirna arb el seu joc salid

í

can

agressíu

quan convé.

Per altra banda,

ja

el

Club té dos

~ps

ha

canen<;at

partícípants:

el

enguarw, un

a

Primera í un altre a Segona. De m:rnent s han 1

jugat tres jornades. Aquí els resultats: PRIMERA CATEOORIA:

ANDRA'IX 2 1 5

Marratxí A 2 1 5

Binissalem 3

ANDRA'IX

ANDRA'IX

Genova

4

2 1

SECINA CATEOORIA:

el relleu

generacíooal que tot equip ha de menester.

a

la taula

categoría tinguerem a

nonnals per la seva joventllt í poca e:xperíencía junt arrt> Sergio Rodróguez,

per

més

d 1 estar

prirneres jomades.

Són tarrbé,

fluixets,

Carrpíooat de Mallorca per equips í,

A la mateixa categoría,

Els

acb..lacíó

Joan Olíver,

Hem de dir que ambdós

que optara per pujar

a Primera.

una

classíficatOría.

que,

Finalment,

Prd1ens

dalt. Finalítzarten a la rneítat de

En Sergio,

aconseguí

Tercera categoría,

dels 8

carrpíooat,

arrt>

discreta,

la seva e:xperíencía,

El nostre

Jaúme

tiiJgueren

de Mallorca individual, en les seves diferents

bé

en

ANDRA'IX B 0 1 5 TrOpíc B 3 1 5 Carpos B

4

ANDRA'IX B O

· :esports - esports -esports- .esports-esports~sports~sports-e.sports .

ANDRATIC B A

2

Geda B 2- .

Prirrera

el

nostre

RESULTA'!S OO!VIDJAIS DEIS Jl..GAOORS DEL CilJB: ti tlllar,

equip

1

té 1 5 punts dels 3 jugats, amb . un canen<;ament una

mica

s aconseguí

fluixet:

1

1

1 6Jllél-t

el

primer dia centra un dels aspirants a 1 1 ascens·.

A la segona jornada es perdé a amb mala

fortuna

I gran victOria a

i

dues baixes a

Binissalem 1 1 equip.

la tercera jornada a

on

ncmés es perdé una de les cinc partides disputades. Així, 1 1 equip A T!EI1té les seves esperances de tomar a la m8xima categoria, si bé aquest m és un objectiu prirrordial.

A la segona categoria, ha canen<;at bé.

pero

ALFCNSO MJROO

2 punts de . 3 ¡)ossibles

RAFEL OLIVER

O punts de 2 possibles

ANGEL

2 punts de 3 possibles

OLIVER

PEDRO J. OLIVER 1 1 5 punts de 2 possibles XAVIER PRCHENS

1 punt de 2 possibles

BORRAs

O1 5 punts de 2 possibles

PEP

1 1 5 punts de 3 possibles

JOAN OLIVER SERGIO RODRÍGUEZ

2 punts de 3 possibles

'ICMElJ FERNANoEZ O1 5 punts de 3 possibles FERNANCO VEffiA O punts de 2 possibles

ANitNIO FERNANDEZ O punts de 1 possibles 1 1 equip

B

no

'ICMEU BAl.J;;A

O punts de 1 possibles

Nanés O1 5 dels 3 punts possibles

han jugat fins ara centra equips superiors.

Rafel Oliver Gr:a111atico

L 1 objectiu clar és evitar el descens a Tercera, alhora que els

joves

jugadors vagin agafant

experiencia i solidesa en el seu joc.

A la fotografia tenim d'esquerra a dreta: Tomeu Bauc;a, Sergio Rodríguez, Alfonso Moreno, Angel Oliver i Joan Oliver mrtic:ip:tntB al CaJpi.c:nlt :irrlividlal de M:illcrca ...

-

35

36

esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports NOTICIAS DEL CLUB DE BASQUET "ANDRAITX"

(Resultados de diciembre y enero) 1• Auton6aaica:

2i! Femenina:

Sub-22:

Junior Femenino:

Cadetes:

Mini A:

Mini B:

Patronato

62

Andraitx

78

Andraitx

74

J.Mariana

50

Esporlas

95

Andraitx

85

Andraitx

82

Sta.María

83

Llucmajor

107

Andraitx

84

Andraitx

69

Patronato

60

Inca

82

Andraitx

51

Andraitx

46

Perlas

59

c.Calvia

60

Andraitx

48

Andraitx

57

J.Mariana

61

Arta

39

Andraitx

46

Andraitx

96

Felanitx

75

Mallorca

70

Andraitx

61

Andraitx

99

La Salle

63

Son Servera

65

Andraitx

82

Andraitx

78

Na Tesa

83

Esporles

63

Andraitx

60

Andraitx

59

Campos

37

Perlas

87

Andraitx

9

Andraitx

104

Escolar

10

Felanitx

60

Andraitx

50

Andraitx

38

Sa Pobla

39

Sta. María

32

Andraitx

34

Muro

89

Andraitx

50

Andraitx

76

Mallorca

58

La Salle

60

Andraitx

50

Molinar

73

Andraitx

43

De La Cruz

23

Andraitx

52

Andraitx

62

Sta. María

S.José

34

Andraitx

44

Andraitx

88

Alcúdia

28

Andraitx

33

Mallorca

15

J.Mariana

38

Andraitx

31

Cide

54

Andraitx

42

Alcúdia

83

Andraitx

23

8

esports - esports -esportsesports-esports-esports-esports-esports . . . . . . .

'

.

-

Ca1e:Ilat io:

1ª Autrnánica: Se confimó el objetivo de permanecer el equipo en la 1ª Autrnániéa, ocu¡)ando la 2"' posicién de su grupo, lo que le da derecho a jugar la fase de ascenso

a

2ª Divisién, fase ·

que ha empe:z:ado ccn buen pie, COJ_1Siguiendo la primera victoria.

2ª Fanenina: Al fin consiguieren una victoria y fue en Arta. Ahora han de jugar la fase de descenso, que empezarán ccn más rroral -de8pués de esta victoria.

Sub--22: Después de un canienzo arrollador en la Liga, han perdido gas, en parte, debido a las lesiones de jugadores clave que han memada la potencialidad de este equipo. Sin embargo, justo han empe:z:ado y pueden reaccionar.

Junior Fanenino: Buen canienzo de Liga, destacando la victoria en la pista de uno de los líderes (Sta. María), lo que augura un ITEglÍfico porvenir en esta recién iniciada liga.

Cadetes: Siguen ocupando la parte media baja de la clasificacién, cosechando severas derrotas.

Mini A: Se han consolidado en la 2ª pla:z:a, después de la irrportante victoria en San José,

a la espera de recibir al líder irrbatido, San Ag)Jstín.

Mini B: Siguen en la parte media alta de la tabla, a pesar de haber perdido los últirros

tres partidos con los equipos líderes del

grup:_l.

C.B.A.

C.B.Arrlraitx

(1997-00)

37

esports- esports -esports- esports-esports-esports-esports-esoorts

38

FUTBOL: M..x::ho han

seoo del

e.D.

EL C.D. ANDRAITX MEJORA SU POSICION Y SU JUEGO

las

cari:>ia.<b

en

cc:sa3

el

Andraitx desde nuestra últirra

aparicién y,

sin

clase

ninguna

y

· pasada fuí

un

la tarporada cita.<b

mi

siarpre quien recibe es el entrenador, acuercb entre Directiva y entrenador,

parecer de su actuacién,

todo rrnnento que Cercos no

fue

dije en

era culpable de

y,

de

se ton,ó

el acue:n:b de rescindir el contrato, y

se dió

con la solucién más práctica.

en algunos rrnnentos en

que fuí oonsultacb por parte de la Directiva sobre

ello

se tonaba tm. giro total de tim5n y, por ello,

defensor a ultranza del

es más,

entrenador,

equipo oo era 1:xnito ni práctico;

vos y aficicra:bs. l'b se veía la solucién siro

cantaba ya desde hacía

bastante ti arpo. Es verdad que

ello el juego que ofrecía el

ello es

cesién de Fernando Cercos

era tm. hecho que se

por

minando la rroral, tanto de jugacbres caro directi-

de agradecer por parte del aficiooacb. la marcha o

y

dudas,

de

los cari:>ios han sicb para bien,

líneas,

A partir de entonces,

la

Directiva

se

puso en marcha en la busca de tm. entrenador que pudiera sacar al equipo del lugar peligrcso ~e

que ocupaba en la clasificación. Ya

salida,

la marcha del equipo y que había que apoyarle

Tanás Gibert era quien tenía más ptm.tos para

en todo.

hacerse con el puesto. las conversaciones fueron

T!X)tiVOS

La3

eran la debilidad de

la plantilla y que, quizás, no se había oogido

varias y, quizás,

el "trcnquillo" de

directivos no eran las condiciones

resultaría al

la carpeticién,

final,

en

donde

caro así

con

apuroo

se salvó la categoría.

lo que más

se vio a

tm. Fernando cercos

al que yo

conocía.

problerras

familiares

afectaran.

Tampoco

Se

la

luego que

supo

que

distinto

m.zy

tuvo

posiblemente

planificacién

le

de

la

pretarporada y canienzos de

la misma fueron

lo

para

los

econánicas,

sino las peticiones de orden interno que exigía.

Al final hubo acue:n:b y

Ya desde el inicio de la actual carpaña

asustaba a

al

frente

Tanás

Gibert se puso

de la plantilla con

la

esperanza

de coger la buena onda y salvar al equipo del descenso.

Tras tm. mes al frente del equipo, podElllE asegurar que el trabajo está dando sus sin que tampoco haya que

lanzar

frutos,

las

c:arpanas

al

a repicar, pero sí que se ha notado un gran

senanales para

carrbio, la ilusión ha retomado a los jugadores,

Agosto, SeptiEmbre y Octubre no son suficientes

su juego está más centracb y la conexión entre

pnra que el

líneas

suficientemente

fuertes

equipo a ritrro. Tres entrenas

poner

equipo coja la fama debida Y

es total.

La3

resultados

t.arrbién

entrar de lleno en la lucha de la CCJT{leticién.

más acordes a lo esperacb y,

si

También se notó,

se está en lugar peligrcso,

no dudo

y

mucho,

la baja de Teo

Castedo, a quien no quiso Cercos en el equipo y, por contra, se buscó a quien lo supliera.

son

bien todavía que de

seguir la actual senda, éste será prooto olvidado.

Pero,

oo sólo en el

aspecto

deportivo

El centro del campo ha sido la cuña que más

han cambiado las cosas. Tanás Gibert, que siarpre

ha afectad:> a

ha estacb en equipos ordenados y de categoría,

inicios;

la marcha del equipo en los

había una total

desconexién

entre

quiere

ilrplantar

los

misrocs

sistaras

dentro

esports - esports -esports-:- esports-esports-esports-esports-esports del club andri txol. varias

Por ello ya ha tenicb

cxnversaciones

con

la

Directiva

Y

39

tras el débil canienzo,

lugar intenredio y,

hoy se codean con los mejores y, salvo catástro-

tras éstas se han traícb materiales que son

fe,

indispensables para la estructl.Ira y

la buena

infantil es quien peor lo tiene y

lucha en

También ha ccnversado

los puestos bajos clasificatorios,

si

marcha de la entidad.

están a

salvo del descenso.

El equipo

bien

con los entrandores y delegados de los equipos

no tenem::s que olvidar que este equipo es

de :futbol base,

a

ruevo en casi toda su totalidad y ello se

algunas

trabajos de

que,

ideas y

los cuales ha inculcacb

de cllJl't)lirse,

orden

pueden ser a

interno

nota. Los alevines, después del primer puesto

larga

del año pasacb, se creía que éste sería más

la

11'14':' 'Jrovechosos, ya que es cosa harto ccnocida

difícil, pero, ahí

están,

en

que el club siarpre ha funcionado

clasificatorio,

puede

repetir

sobre una

y

año pasacb.

segmdo la

lugar gesta

base 111LW débil, y él misrro caro entidad tiene

del

que hacer las cosas mejores.

tercer puesto y t.arrbién pueden optar a mejorar.

un futuro poder alabar y

Esperaros

en

que

las

reafi.rnar

cosas en el C.D. Andraitx han canbiacb.

Los

Benjamines 8,

nuevos en

hora de reconocer que

que se está

realizando

dentro

dar

sus

categoría,

Y,

finalmente,

los pre-

el

trabajo

benjamines están dem::strando que sus aplicacio-

del

futbol

nes dentro de la Escuela de Futbol dan sus

base, en cuanto al tara deportivo y de juego, está arpezancb a

la

no lo están haciencb del todo mal y marchan en quinta posicién.

Es

Benjamines 7 están en

Los

frutos.

Nuestros

frutos,

y

t.arrbién están en los puestos de

delante.

equipos arpiezan a estar en lugares pri.rrates de las

respectivas

clasificaciones,

contrarios arpiezan a difíciles de batir.

verros Por ello,

caro hay

y

los

Finalmente, Andraitx ya

podem::s

ha

decir que

enemiga:;

D.

que dar

para la organizacién de las Jornadas o

errp:>ezado

los

el

C.

trabajos Diada

fe de estas mejoras, que sirven para alegrnr

del Futbol Base que, este año,

tendrá lugar

a la grnn familia andri txola y, de sobrananera,

los próxiiro:; días 9 y

abril.

a los que viven esta parcela y que asiduamente

los ccnsabicbs torneos para todos los equipos,

acuden a Sa Plana a ver todos

t.arrbién la gran paella que se

los partidos·

de

Habrá

celebra

el

Para todos estos han llegado los buenos ti arpes

día 9 y,

y la dicha ahora es rrayor.

'IDRNEO JUVENIL DE PA!3CUA, que esta año tendrá

El equipo juvenil está en cuarta posicién, y no ha dicho su últi.rra palabra en cuanto a un posible ascenso.

tos

cadetes están en

caro

colofén,

10

se disputará el IX

la novedad de contar con los C.D.Andraitx,

C.D.

equipos

San Francisco y

Real Madrid. Casi nada el torneo que

avecina.

JOFRE

del

el C.F. se nos

40

RECORDS D 'AHIR

Mys l$7' 1~ ••• <pn es feia ba.ll a "la Societat'' o les rxx:es eren

més smzilles