N'Alí abril 1999 (1)

e LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT

TlíEf

ENTREI/IfTEf IIMil•••

Inici de la pròxima noveLla de Baltasar Porcel

§(LJJ[MJ~~D 3 4 7 8 8 12 14

EDITORIAL NOTICIARI MUNICIPAL ESPAI PARROQUIAL CRÒNICA DELS NOSTRES Xl MOSTRA DE TEATRE ENTREVISTA AMB S. DE VILALLONGA XV FIRA AGRÍCOLA lli -JORNADES GASTRONÒMIQUES HISTÒRIA D'ANDRATX NOVELLA DE BALTASAR PORCEL ENTREVISTA AMB

M<~

DEL MAR BONET

GUILLEM PORCEL, PREMI DE CINEMA ESCOLA DE MÚSICA ESCOLA D'ADULTS BIBLIOTECA MUNICIPAL A.P.M.A. CARTES AL DIRECTOR CONVERSA AMB ... MATEU ALEMANY

18 21 22 . 23 24 27 28 28 30 31

I

CREACIÓ ENTREVISTA AMB LORENZO AVILÉS FET A CLASSE VIDA NATURAL C.D. ANDRATX

C.E. S 'ARRACÓ BÀSQUET ANDRATX CLUB ESCACS ANDRATX CUINA MENT ÀGIL MIRADA ENRERA

José Lorente García C/. Sa Font de la Vila, n2 9 07150 ANDRAITX (Mallorca) Tel. 971 235 893- Fax 971 136 011 Móvil630 021 721 http: / /empresas.mundivia .es/som E-Mail:som@mundivia.es

AGENDA ULL DE PEIX

35 36 38 44 45 48 50 52 54 56 58 58 60

.......zz o ...a A.

SUSCRIPCIÓN POR UN AÑO, 3.500 ptas .

Ruego remitan a mi domicilio abajo indicada los ejemplares de N 'ALÍ que se publicaran en los próximos 12 números.

e

\J

a:

e

:E

o e .....

\J

...a

:!

"' ...>

Nombre: - - - - - - - - Apellidos: - - - - - - - - - - - - - - - Calle: - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - NQ _ _ _ __ Población: - - - - - - - - - - C.P.: - - - - - - Tel.: - - - - - - Banco o Caja: Oficina: - - - - - Calle: - - - - - - - - - - - - - - NQ de Cta: - - - - - - - - - Firma,

a:

e .....

Enviadlo a la redacción de la revista a la C/. Llibertat, 20, 07150 Andratx o al Ap. Correos nQ79.

Fundació de N'Alí: 1986 1!! època: 1986- 1998 12 anys- 115 números LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT

2" època. Any I. N" I

Periodicitat mensual

EDITORIAL

nratge: 1.500 exemplars

EDITA:

ASSOCIACIÓ CULTURAL N'ALÍ

N'ALÍ torna. Aquest moro de La Palomera pareix que és

REDACCIÓ:

tot un caparrut i ja el tornam a tenir aquí. Després d'una primera 2

C/. Llibertat, 20 Apt. Correus n 79 07150 Andratx. Tel. 971 136 199

etapa de la revista que durà dotze anys, N'ALÍ ha descansat l'any tretzè, supersticiós ell, per a tornar a reviscolar ara de bell nou. Si,

Director:

torna aquest moro a enfonyar-se en les nostres coses d'una manera

RAFEL OLIVER GRAMMATICO

positiva, N'ALÍ vol xiuxiuejar-nos a l'orella tot el que vagi passant

Equip de redacció:

en el nostre municipi andritxol.

JOSE ALEMANY CASTELL CAT! CIRER VICH MIQUEL COVAS CALAFELL JUANA DOLS PONS JOAN ENSEÑAT RODRÍGUEZ JOAN FORTEZA BOSCH ANTONI ROCA PUJOL JAUME ROCA PUJOL

Com a nou Director de la publicació vull fer arribar a tothom la meva gratitud cap a dues persones que ens han ajudat molt per aconseguir tenir N'ALÍ altra vegada en marxa, són en Pep Toni Guardiola i en Vicens Flexas. També vull evocar la tasca important

Han col.laborat en aquest número:

MATEU ALEMANY XISCO BALLESTA JOSEP BONNÍN ONOFRE CARREÑO MARTÍ ENSENYAT TEM ENSENYAT MARGALIDA ESTEVA TOMEU ESTEVA ANDREA FELIPE MAGDALENA FERRER PEP TONI GUARDIOLA EMILIA GUIRADO PATRICIA HERMANN ANA JIMÉNEZ

que dugué a terme Santiago Cortès fundant la revista l'any 1986,

BIEL JOFRE TOLO LEAL JOAN MANERA DAVID MARQUÈS JOSEP M" MORENO ANGEL OLIVER ANA M" PORCEL BALTASAR PORCEL TOMEU ROSSELLÓ TERESA SALVANES MARGALIDA SASTRE ANTONI VICENÇ CATALINA VICENS

amb un grup nombrós de gent que feu durant els primers anys de vida de N'ALÍ una feina molt important per a la cultura d'Andratx.

I, sobretot, vull donar les gràcies a Joan Perelló que en fou el Director els darrers 8-9 anys, i amb el qual vaig col.laborar amb assiduïtat. Joan Perelló dugué la direcció de la revista amb abnegació constant, completant una primera època en la línia habitual de la publicació.

A partir d'aquest primer número d'aquesta segona època,

Fotografia:

REVISTA N'ALÍ

N'ALÍ continua caminant, amb objectius més ambiciosos, i amb la

Subscripció:

idea de que el camí que ens espera sigui transitat per tots nosaltres.

1500 pts. anuals (21 eu ros) 12 números

És primordial que N'ALÍ sigui un vertader reflexe de tot el que ens passa, en tot el municipi principalment, que ens hi aboquem tots

Publicitat i Subscripcions:

RAFEL OLIVER GRAMMATICO MANUEL FERNÀNDEZ MANERO

Tel. 971136 199 Tel. 619 920 157

plegats per aconseguir tenir una revista que arribi a tothom i que ens hi veiem tots representats.

Imprimeix:

Esper comptar amb la participació de tots vosaltres i que SAIRPA, S.L. Indústria Gnífica de Calvià Cf. Islas Baleares, 26. Tels. 971 69 76 76- 971 699 267 07180 Santa Ponça. Mallorca

N'ALÍ segueixi parlant-nos a cau d'orella de les nostres coses.

Enquadernació:

BINDERMAR, S.L. Manipulados Gremio Tejedores, 24. Tel. 971 431 036 07009 Pol. Son Castelló. Palma de Mallorca

ELS ARTICLES PUBLICATS EN AQUESTA REVISTA SOLS EXPRESSEN L'OPINIÓ DELS SEUS AUTORS. N'ALÍ NO ES RESPONSABILinA DEL SEU CONTINGUT.

N'ALÍ. .3

NOTICIARI

MUNICIPAL

Andrat}( AVIAT D'ADJUDICARÀ L'OBRA DE LA VARIANT SUD La variant sud d'Andratx és un dels projectes més antics que el Govern Balear té pendent d'ejecució. Aquesta variant significarà que el trànsit en_tre Palma i el Port d'Andratx i Sant Elm ja no entri a Andratx la qual cosa repercutirà en la seguretat vial i l'estalvi de temps. Aquest projecte es complementa amb la millora de la carretera de s'estret que comunica el Port amb s'Arracó i Sant Elm.

NOU QUARTER DE LA GUARDIA CIVIL A punt de començar les obres del nou quarter per a la Guardia Civil en uns terrenys de Son Mas. El cost aprox imat de les obres és de 185 milions de pessetes, de les quals el 90% està subvencionat pel Govern Central, i la resta correspon a l'Ajuntament d'Andratx. El Director Genera l de la Benemèrita Santiago López Valdivieso visità les instal.lacions del castell per signar l'acord amb la batlessa Margalida Moner.

PROGRAMA D'ATENCIÓ ALS DROGODEPENDENTS L'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament d'Andratx ha posat en marxa un extens programa d'atenció als drogodependents i alcohòlics. L'equip està format pel metge Armando Santiago, el psicòleg Joan M. Roca i l'assistenta social Montse Meneses.

El programa va dirigit a totes les persones afectades per les drogues i l'alcohol, i els objectius principals són evitar el consum de drogues conegudes, millorar la qualitat de vida dels veinats, normalitzar les relacions familiars i socials, i la rehabilitació i integració social dels afectats.

Per a contactar amb l'equip d'atenció es poden dirigir al centre de salut de Can Riera o bé a l'Ajuntament.

CAMPANYA DE RECICLATGE La campanya "Mallorca, recicla ara" continua amb la seva tasca de conscienciació ciutadana sobre la problemàtica ambiental dels residus, la recollida selectiva i el reciclatge. La darrera iniciativa ha estat la instal.lació de nous contenidors de recollida selectiva per als envasos lleugers (plàstics, llaunes i tetrabriks) com experiència pilot als pobles de la Mancomunitat de Tramuntana, Andratx i Calvià.

POLICIA LOCAL Els caporals de la Policia Local d'Andratx Joan Enseñat, Nicolas Ruiz i Gabriel Enseñat han participat en un curs de control de renous i un altre de policia judicial.

Aquests estudis permeten millorar la preparació dels agents per afrontar certs casos i aportar proves davant els magistrats. El Director General d'Interior del Govern Joan Pol i la batlessa Margalida Moner, entregaren els diplomes.

4. N'ALÍ

NOTICIARI

MUNICIPAL

PREMIS ANDRATX L'escriptor Miquel López Crespí fou guardonat amb el Premi Baltasar Porcel de prosa narrativa que convoca l'Ajuntament d'Andratx. La noveLla guanyadora té per títol: "Corfú". El premi està dotat amb 100.000 pessetes i la publicació de l'obra en la col.lecció creada pels premis. El Premi d'història fou declarat desert.

CONTROL DE CANS Des de que en 1994 s'aprovà l'ordenança sobre la tenècia de cans, tots els can s que passen per la canera o els que van als veterinaris, són censats i controlats mitjançant un xip informàtic que es por llegir a través d'un lector electrònic. Una tercera part de~s 1.664 can s censats ja porten aquest sistema d'informació sanitària dels animals.

Port d'AndratJt REGULACIÓ DEL TRÀNSIT L'Ajuntament d'Andratx ja compta amb autorització per a regular el trànsit rodat i l'aparcament en les vies urbanes de la zon a de serveis del Port. Es sign à un conveni amb el Conseller de Medi ambient del Govern Balear Miquel Ramis, per a solucionar una llacuna legal que hi havia en aquest tema de la circulació en la zona portuaria que gestiona la Comunitat Autònoma. La Policia Local podrà posar les denúncies, però serà el Govern qui les tramiti.

APARCAMENT DE ES SALUET L'objectiu de l'Ajuntament actual és tenir en propietat els terrenys de 7.208 metres quadrats de l'aparcament vora Es Saluet. El cost de la compra ascendeix a 80 milions de pessetes, i el consistori vol pagar un 10%, 8 milions, aquest 1999 per a tenir l'opció de compra.

Jaume Bosch, del PSOE, enten que són necessaris aquests aparcaments, però considera que el preu és molt elevat, tenint en compte que són uns terrenys afectats per la Llei d'Espai Naturals.

PROTESTA CONTRA LA CONSTRUCCIÓ Veinats dels camí des Prat d'Andratx han iniciat una campanya de protesta contra la construcció de grans xalets en sòl rústic en terrenys de tan sols 7.000 metres quadrats. Els ve inats denuncien que el consistori preten aplicar de forma indiscriminada una disposició transitòria de la Llei de Sòl Rústic. Un dels cartells exposats per la zon a diu: "Salvem Andratx"

N'ALÍ. 5

NOTICIARI

MUNICIPAL

S'Arracó Sant Elm ADJUDICADES LES OBRES DE L'ACCÉS A S' ARRACÓ El Consell de Govern ha aprovat adjudicar la millora de l'accés de S'Arracó a l'empresa Balear de Servicios y Obras, S.A. Aquesta obra que ascendeix a 210 milions de pessetes, permetrà descongestionar el trànsit a la travessia d'Andratx i proporcionarà un accés molt ràpita s'Arracó evitant els vehicles pesants per l'interior de la població.

CREU ROJA RETIRA DUES TONES DE FEMS L'assemblea local de la Creu Roja d'Andratx organitzà una neteja de Cala en Basset. Es retiraren dues tones de fems a la zona, participant-hi 20 voluntaris de la institució benèfica. Es preten des de la direcció de Creu Roja vigilar periòdicament aquests llocs per tal de tenir-ne un control i evitar l'estat d'abandó.

PINTORS A SANT ELM Jose Maria Pacheco i Manuel Boyero organitzaren una trobada de pintors a Sant Elm, amb l'objectiu de recaptar fons per ajudar a ASPANOB (Asociación de padres de niños oncológicos de · Baleares). Els pintors locals i algún de fora participaren en aquesta trobada, pintant els paisatges de la contrada, organitzant per a Pasqua l'exposició a on es pogueren adquirir les obres per ajudar a l'associació esmentada.

PANCARITAT A SANT ELM Organitzat per l'Ajuntament d'Andratx, amb l'ajud de les associac ions de la zona, tingué lloc el Pancaritat d'enguany, arreplegant la majoria de la gent del nostre municipi, com cada any. Hi hagué una concentració de bicicletes del club d'Andratx, les cercaviles amb la banda municipal de la vila, la missa solemne a Sa Torre, els balls de bot amb l'actuació d'AIRES D'ANDRATX i el torneig tradicional de petanca.

FESTA ALEMANYA A LES OBRES DEL GOLF Es feu la tradicional festa alemanya de la posada de la bandera en les obres del Golf de Camp de Mar, davant uns 300 convidats, la majoria accionistes alemanys de la forta empresa; xerraren el President del Consell d'Administració senyor Ebertz, i el Director del Royal Dorint Golf Hotel Bernard Meyer. Les obres acabaran a finals d'engany. La batlessa d'Andratx feu un discurs defensant la manera de viure dels mallorquins i conv idant als alemanys a respectar aquesta manera de ser nostra i a respectar també el medi ambient. A l'acte hi assistí també l'arquitecte Guillem Reynes, President del RCD Mallorca SAD, acompanyat de Pedra Otzoup qui també participa en el projecte.

6. N'ALÍ

Camp de Mar

L'ESPAI

PARROQUIAL

Mostra d'art espiritual 1999 66

Déu en la natura'' {bJ

L

a parròquia de Sta. Maria d'Andratx convoca la primera

•M """'v mostra d'art espiritual 1999.

Aquesta és oberta a totes les persones, sense límit d'edat, que se sentin disposades a comunicar la pròpia experiència de la presència de Déu.

Modalitat Ho podran fer a través de lacreació de qualsevol tipus d'expressió artística: pintura, poesia, escultura, música, teatre, fotografia, dibuix ...

Aquesta expressió anirà acompanyada d'un text, el qual establirà una relació entre el missatge del text i el que l'obra artística vol comunicar.

Aquest text té per objectiu servir de marc orientatiu per a la interpretació de l'obra. El text pot ser original, bíblic o d'altres autors.

Objectius Els objectius que pretén la present convocatòria són: - Identificar i fomentar l'expressió de la pròpia vivència espiritual, aquí i ara.

- Connectar la realitat d'avui amb altres realitats, sigui bíblica o d'altres autors.

Així, es donaran pistes per a la vivència positiva de la dimensió espiritual.

- Donar el lloc que pertoca a la dimensió espiritual, dins la nostra societat d'avui.

TEMA DEL

99

Déu en la natura* (*) explicació del tema: La natura es el medi on Déu es reve la: "mostrant les seves obres, s'hi mostra".

La persona, des de la seva dimensió esp iritual, hi reacciona: percep

Pep Toni Guardiola

la presència o l'absència de Déu. S'hi meravella, defrauda, s'enfada o senzillament passa ... El reconeix , l'ignora o ...

Quina és la teva vivència de la natura en referència a Déu?

Condicions de participació - S'hi podrà participar tant a nivell personal com en grup.

- El termini per a la presentació de sol·licituds de participació finalitza el31 de maig, i per a la presentació d'obres, el 17 de juny.

- Vexpressió d'art ha de ser de creació original.

- S'estableix una única categoria de premis: 100.000 PTA. per al primer 50.000 PTA. per al segon 25.000 PTA. per al tercer - Les obres premiades quedaran en poder de la parròquia de Sta. Maria d'Andratx, que les podrà publicar o reproduir.

- La decisió del jurat és inapeHable.

- Els premis poden ser declarats deserts.

- Queda implícita en la inscripció i participació en aquest concurs l'acceptació del contingut de les bases.

O bservacions - Vespai de la mostra se realitzarà dins el marc del temple de Sta. Maria d'Andratx, durant les festes de Sant Pere.

- Quan es tracti d'obres que no poden ser exposades de manera contínua (teatre, música ... ), la parròquia organitzarà la modalitat adient per tal que es pugui realitzar.

Inscripcions/informació Dimecres i divendres de 17h. a 20 h. a la parròquia d'Andratx .

Tel. 971-13 64 04.

N'ALÍ. 7

CRÒNICA DELS NOSTRES

Dia 27, Mariana lgnacio Galmes Trueba i Isabel Nadal Alemany

Oia 14, Antonia Maria Dols Pujol

Dia Oia Oia Oia Dia

13, 13, 14, 14, 18,

Manuel Berrocal Ruiz Guiem Ensenyat Pujol Pedro Riera Palmer Providencia Grammatico Sciacca Antonio Carretera Belmonte

Bar Central Avda. Mateo Bosch, 30 Puerto de Andraitx Tel. 971 67 36 92

SIASTIC GYM CLUB AFII1ADO A lA FED. ESPAÑOIA DE IIALTEROFlllA Y FISICOCULTURISMO MIQUELA PÉREZ (MONITORA AEROBIC). LLORENÇ SUAU (ENTRENADOR CULTURISMO)

• AEROBIC • • FITNESS • • BODY BUILDING • • MUAYTHAI • • SAUNA • KARATE • SOLARIUM • Avda. Uuis Alemany, 2 A • 07150 ANDRATX (Baleares)

Tel. 971 23 52 64 8. N'ALÍ

REPORTATGE

tlJJ Cati Cirer ]uana Dols Pons

Xl MOSTRA DE TEATRE D'ANDRATX

GRUP PICADÍS DE S'ARENAL

n any més es va presentar a Andratx la XI mostra de teatre amb l'actuació dels grups "Picadís" de S'Arenal, "Quart Creixent" de Ses Salines, "Nostra Terra" de Son Espanyolet, i la tradicional representació dels grups locals "Fila 6, Fila 7 ... " de S'Arracó y "Agara" d'Andratx.

La Mostra es va estrenar amb el grup "Picadís" que va representar "La festa Major de Son Tafarra" on es narra d'una manera entretinguda i a la vegada molt divertida, la història d'un poble que destaca per la seva immoralidad degut a la massiva prostitució i a les seves sales de joc

il.legals, encapçalat per un bade al qualla seva invalidesa no l'impedeix ésser el més viciós del poble. Els personatjes més destacats són el bade i un policia que es la mà dreta del bade, que li acaba de donar un toc molt humorístic a la comèdia amb les seves peculiars actuacions abaix amb el públic, el qual no va aturarse de riure ni un sol moment.

La segona comèdia va ésser interpretada pel grup "Quart Creixent" amb la seva obra "En vols d'embulls", títol ben encertat per aquesta representació en la que els múltiples embulls d'una família formen l'argument d'aquesta divertida comèdia. Cal destacar l'actuació d'un personatje anomenat "Na peluda" que augmenta l'humor de l'obra i treu somriures del públic que no va dubtar en aplaudir-la sovintment.

Q UART CREIXENT DE SES SALINES

N'ALÍ. 9

REPORTATGE La següent actuació va ésser la del grup "Nostra Terra" que va interpretar "L'amor tant es blanc com negre", obra mo lt còmica i picant, però no verda, ja que el montatge és una farsa per divertir al màxim a l'espectador.

En aquesta divertidíssima comèdia hi trobam diferents personatjes destacables que formen junts un quadre amorós i al mateix temps ple d'infidelitats que qualifiquen aquesta obra que representa els distints tons de l'amor.

I després va arribar l'actuació d'un dels nostres grups que és "Fila 6, Fila 7, .. " de s'Arracó amb una comèdia molt antiga i a la vegada molt entranyable, titulada "Sa Padrina", que malgrat sigui qualificada d'humorística amb els seus moments molt divertits, va aconseguir treure un parell de llàgrimes a molts d'espectadors. Cal destacar la molt aplaudida actuació de na Bàrbara Estela en el seu paper de padrina ja que la seva representació va omplir d'emoció aquesta meravellosa comèdia.

FILA

10. N'ALÍ

6,

FILA

7 ...

N OSTRA TERRA DE SON EsPANYOLET

FILA

6, FILA 7 ...

DE s'ARRACÓ

DE s 'ARRACÓ

REPORTATGE

FILA 6, FILA 7 ...

DE

s'A RRACÓ

La mostra va concloure amb l'actuació del grup local "Agara" que va interpretar l'obra "Cunyada ve de cunya" on es conte la rivalitat que existeix entre dues cunyades pel simple fet de convertir~se com a tals, ja que abans d'ocupar aquest paper, eren ben avingudes.

Les continues discusions entre les dues cunyades, i la figura del germà dominat per la germana i al mateix temps per la seva dona, varen donar la nota final divertida d'aquesta XI Mostra de Teatre. No hem d'oblidar, que a més a més, el personatje més des~ tacat d'aquesta darrera obra va ésser na Margalida Borràs en el seu paper de germana dominada~ ra.

L'assistència de públic fou nombrosa en totes les representa~ cio ns.

AGARA D'ANDRATX

AGARA D'ANDRATX

N'ALÍ. 11

L'ENCONTRE

ll:n

S

p liane Stella de Vilallonga nos , recibió un jueves por la mañana, .J} fue simpatica y atenta en el trato.

La entrevista tenía mcis preguntas pero únicamente conseguimos darle un cierto contenido a siete de ellas, el resto las contestó con vaguedades sin ser ni íntimas ni personales.

posibilidades que les damas y que no concretamos nosotros. El verdadera problema es el de la integración, poca gente quiere conocer una cultura que no es la suya. ¿Cual es, actualmente, su relación con Jose Luís de Vilallonga y con su hijo Fabricio?

Sigo siendo amiga de mi ex-marido, bueno,

Andratx conoce tu nombre pero, ¿qué hay detras de él?

• Nací en Argel donde permanecí hasta los once años, luego mi familia se instaló en Brasil durante tres años rruis. Mi vida hizo escala en Roma y en Montecarlo, aquí, hasta 1972 . He sido modelo y directora de Vogue • España donde vimos la necesidad de que en la revista aparecieran artículos nacionales y no sólo extranjeros traducidos a nuestro idioma. Tuve su dirección cinco años y he de decir que los fotógrafos importantes hoy en día, empezaron conmigo.

También participé en tres películas, seguramente me recordareis en " Patrimonio nacional " de Berlanga; y en la actualidad soy diseñadora de interiores en Madrid y París.

Siendo usted un personaje público debe agradecer la antigua discreción de la is la.

- Así es, Mallorca acepta a los famosos tal como son, respetando el status social.

¿Cuantos meses permanece entre nosotros?

- Durante once años visitaba Andratx en verano pera en los cuatro últimos tengo mi residencia aquí. ¿ Qué opina de la invasión germanica? ¿Acabaremos siendo un land aleman?

• Los considero unas personas muy senó-

llas, limpias y correctas. Aprovechan las

12. N'ALÍ

José Alemany

él vive en Ibiza y el mar nos separa, así que la relación tiene que ser buena a la fuerza (risas). Fabrice es un tema aparte, aún siendo mi hijo debo reconocer que en ocasiones se comporta como un niño mimada.

Debe conocer toda la isla, ¿cual es su rincón preferido?

- Sin duda alguna Andratx y su puerto.

Hablenos del bar La Habana.

-Hace cuatro años que lo regento y puedo afirmar que es un local frecuentado por los famosos; entre otros han estada Rociíto y su marido, ademas de Jos é Luis López V azquez.

Estoy intentando que no sea otro bar, igual que el resto de los que existen en el Puerto. Organizo exposiciones pictóricas y recitales de poesía, con la intención, siempre, de tener un ambiente viva.

"Intento regentar mi bar de forma diferent e"

on trueeioníl$

ndon

~.b.

C/ ~món de Mancada, 32, {oca{ 45 fJ'e{. Oficina: 9 71 69 58 38 ~a~

971 69 6012 Móvi{: 630 06 57 41

Santa Ponsa - Ma{{orca N'ALÍ. 13

REPORTATGE

E

ls passats dissabte i diumenge,

dies 27 i 28 de març de 1999, es

~ce lebrà

aprofitant

a Andratx la XV Fira,

en guany

instal.lacions del castell

les

n oves

de Son Mas

com a Ajuntament de la vila.

Amb l'organització del mateix Ajuntament d'Andratx, i la col.laboració del Consell Insular de Mallorca i la Conselleria d'Agricultura, Comerç i Indústria del Govern Balear, es dugué a terme la Fira per primer cop en dues jornades consecutives.

L'activitat estrella d'enguany fou les III Jornades Gastronòmiques, introd uides fa uns anys pel regidor Llorenç Suau, i que tant d'èxit va tenint any rere any. Amb la col.laboració de l'Associac ió

de

Comerc iants

Empresaris del Port d'Andratx, i de Frio Ferga, es realitzaren dues mostres de cuina, una el dissabte vespre i l'altra el diumenge a migdia.

14. N'ALÍ

REPORTATGE

El dissabte hi participaren els restaurants Club de Vela, Mar Blau, Sa Foganya i Brismar; els postres foren de Ca'n Paco i de Ca'n Nadal, i el pa del forn de s'Hostal. Els restaurants participants del diumenge foren el Miramar, Dragonera,

Vi lla

ltalia

La

Dorada/Rocamar; els postres de La Consigna i Germans Perpinyà, i el pa de Ca'n Vey. També participaren en les dues mostres Ca'n Nero amb els gelats, cafès Albertí, Coca Cola, Bonet Damm, bodegues Santa Catarina, Freixenet , snacks 007 i bodegues Túnel.

Aquestes

Jornades

Gastronòmiques foren tot un èxit de participació, tant el dissabte com el diumenge, arrodonides amb l'actuació el vespre del grup local "LUNA 70", que animà la festa fins a la matinada.

N'ALÍ. 15

REPORTATGE A questa XV Fira, amb el temps xarec amenaçant, arreplegà milers de visitants que pogueren gaudir de les d iferents activitats i mostres diverses. Es ve ié la III expos ició d'e ines antigues i d'animals i aus selectes en els jardins del castell. Hi hagué una desfilada de carros antics pel passe ig de Son Mas, i exposició de pintura a la sala de plens de l'Ajuntamen t, a càrrec dels alumnes de l'escola municipal d'adults, així com una mostra de bonsais, que tingué una gran acceptació entre el nombrós públic assistent, organitzada per l'afeccion at a aquest art mil.lenari A n toni Pérez.

El diumenge visitaren la Fira el Pres ident del Govern Balear Jaume Matas, acompanyat de Joan Verger, i tot el consistori local en ple. Es pogué veure el trad icional concurs de tallar soques ,

16. N'ALÍ

REPORTATGE un circuit de fútbol 3x3 pels al.lots, la mostra de cavalls, ovelles, cabres, canaris, animals i aus selectes, i una exhibició de cans de totes les races.

Na Marina d'Es Coll Baix oferí una exhibició de salt i doma, i el grup folklòric local "AIRES D'ANDRATX" animà el matí amb el ball de bot.

Finalment el temps respectà la festa, i la nostra gent i visitants pogueren gaudir d'aquestes dues jornades d'intensa activitat.

Avda. Mateu Bosch, 19 Tel. 971 67 16 04 Pto. Andratx (Mallorca)

FORN~

PASTISSERIA CAFE _ _ __ Carrer Constitució, 1 8 Tel. 971 23 63 86 Andratx (Mallorca) N'ALÍ. 17

HISTÒRIA D'ANDRATX

LJEsglésia dJAndratx protagonista dd desenvolupament urbà de la nostra vila a primera església de la vila d'Andratx, fou edificada immet~diatament després de la victòria del Rei Jaume I, dedicada a Santa Maria la Major o la Nostra Senyora de les Neus, en terrenys cedits pel Sr. Robert Serio!, primer propietari de Son Mas, que va donar lloc a la fundació del barri des Pou Amunt, edificat en el voltant del pou, tenint en compte que aquest lloc ja era un fet a finals del segle XVI. Barri que, posteriorment, fou ampliat amb la instal.lació del Pou Nou per facilitar, als veinats, el subministrament d'aigua, doncs en aquells anys no es feien cisternes.

L

ESGLÉSIA l PANTALEU AL FONS

De fet, les posteriors ampliacions del Pantaleu es desenvolupaven al voltant de l'actual carrer del General Bernat Riera, a partir de l'any 1769, malgrat que, també, en les mateixes

tbJ Martí Ensenyat dates, es preparà l'engrandiment de la Parròquia, tant des del punt de vista físic com del religiós, que va donar lloc a la construcció al citat carrer dels habitatges més importants de la vila que realitzaren els capellans de la Parròquia, per poder estar a prop de la seva església.

Els edificis construïts dins el carrer del General B.Riera, al voltant de l'any 1769 varen ésser els següents: La de Cas Secretari, edificada pel Sr. Rector D. Antoni Juan que va posar a la façana un rellotge de sol.

La de Can Mosenya, propietat de D.Macià Ensenyat, Prevere, edificada dins un carreró sense sortida.

L'hostal de la possessió, Rafal Blanc, propietat del Canonge D. N .

Alemany.

L'hostal de Son Moner, propietat de D. Jordi Moner, Prve.

La de l'Escrivà, propietat del Canonge D. Pere Ensenyat de Can Joan Pera.

La de Can Riera, construida pel Dr. Rafel Juan de Son Corsa.

La de Can Verd, propietat de D. Mateu Alemany, Prev. Can Tela.

La de Can Llorenç (a) Sabatera, propietat de D. Mateu Pieras, Prev. de Morella.

L'hostal de Son Lluís, propietat del Dr. Bernat Terrades.

El Pantaleu, molt prest, havia estat envoltat per una murada dins la que transcorrien dos carrers, el del senyor Jaume Coll, posteriorment Estrella, i el de la Mar, posteriorment Sant Pere, a més de la Plaça, posteriorment Miquel Moner.

Per altra banda, damunt el carrer del General B.Riera, es tenen moltes dades, gràcies al llibre publicat en 1789 pel mallorquí Jeroni Berard, dins el que es reprodueixen els plànols dels recintes urbans de la majoria dels pobles de Mallorca, entre ells, el d'Andratx, dins el que es pot veure i situar l'església, la rectoria, el carrer Major, la de la Mar,

18. N'ALÍ

HISTÒRIA D'ANDRATX la torre de defensa, el camí del Port, la Seu de la vila, a més de dir: " la vila d'Andratx, està situada a ponent de la Ciutat de Palma i a cinc llegues un quart i cinc destres distants per la carretera que és la mateixa de la de Calvià, que a partir d'aquest moment es divideix en dos camins, el de carretó que passa per Peguera, a prop de la mar, entre Andratx pel camí de Camp de Mar i de la possessió de Son Fortuny endemés de transcórrer per Andritxol, Son Esteve i Son Prim fins arribar a la vila. L'altre camí indicat és de ferradura, que passa per Capdellà de Calvià, punt del qual puja fins la possessió de So Na Sampola, amb risc per les persones degut als precipicis, tenint després una baixada superior a la pujada, per Can Trias i Son Jovera, fins arribar a prop de l'església d'Andratx que es el primer que es troba després del viatge".

També diu el senyor Berard, en relació a Andratx, que les terres són de color obscur i de qualitat tan bona que admet tota casta de plantes i arbres que es produeixen dins l'illa. Principalment abunden les mates de garballons que les gents mengen tendres endemés d'aprofitar les paumes (palmes) seques per fabricar eines per la casa, i amb elles fer comerç, encara que la principal feina es fa al voltant de les oliveres, per treure, del seu fruit, fins trenta mil cortans d'oli, a través de vint-i-dues bigues de tafona.

Així mateix, son abundosos els garrovers així com molt d'horts petits i vinyes conegudes com "aspres", podent treure d'elles, dos mil cinc-cents "quartins" de vi bo, sense tenir en compte els emparrats de les cases que abunden i serveixen pel gust i plaer dels seus habitants.

Berard, per altra banda, afegeix que les bones terres d'Andratx produeixen fins tres mil tres-centes deu quarteres de blat, mil cinc-centes setanta i dues d'ordi, dues-centes vuitanta de civada, vuitcents seixanta de llegums i cinc quintans de cànyom i de lli.

Endemés, el senyor Berard diu que, Andratx, compta amb vuit fonts

MOLÍ DE SA PLANETA

naturals, entre elles, les de Son Moner, Son Bosch i Son Ensenyat, endemés de sis molins d'aigua, i dins la part més seca del poble en direcció . a ponent, cinc molins de vent.

Que el bestiar de llana que manté Andratx ascendeix a 1.269 animals, 2.874 cabres i res de boví.

Que el veïnatge està compost per 1.665 homes, 1.641 dones, 776 nins i 9 capellans.

Per la meva part, puc afegir, que l'establir i urbanització de Son Mas, que encara avui continua, serví, en el seu moment, perquè diversos llogarets, entre ells, el Pantaleu, el Pou Amunt, Son Jofre, Son Curt, Son Maó, Son Corsa, el Lloc Palmer, la Coma Major o Calenta, que, de fet, estaven aïllats i poc comunicats, ja que no tenien camins per poder anar d'un lloc a l'altre, malgrat, la millo-

N'ALÍ. 19

HISTÒRIA D'ANDRATX ra indicada, no es va assolir fins el darrer

ri, a canviar-lo de lloc per evitar el con-

temps del segle XIX, gràcies als establits que es varen fer de la possessió de Son Mas, i en l'increment que es produïren

tagi de la pesta, acció , que el capellà i el metge varen dur a terme personalment,

de la població que es realitzà entre l'any 1850 a 1920, tenint en compte que a partir de la segona data, començà un greu retrocés econòmic i de població, que es va perllongar, més o manco, fins l'any 1960, tinent l'obligació de recordar que entre l'any 1790 i 1880 sols s'hav ia urbanitzat, a més del carrer del G .Riera, el carrer Nou, avui carrer de D.Pere Ferrer.

Per altra banda, entre els anys 1854 i 1859 els andritxols començaren la construcció del nou cementeri municipal, antigament situat, vora l'església parroquial, degut a la decisió del Rector D. Jaume Cabrer, Pv. que amb la col.laboració del metge D. Josep Riera i Massanes, que era veí del nostre poble, feia sols uns dos o tres anys, es veren obligats, sense tenir en compte l'oposició als veïns, degut a una greu epidèmia de "cólera morbo asiatico" i a les dolentes condicions sanitàries de l'antic cemente-

C ASTELL DE SON MAS

10. N'ALÍ

utilitzant terrenys de Son Mas, un poc desplaçats del poble, fet que es realitzà amb l'oposició de la prop ietàr ia, en aquells moments la Senyora Marquesa, viuda de la Torre, la que degut a l'esdeveniment relatat, deixà les cases de Son Mas per sempre, fins al punt que, més tard es va vendre la dita propietat, als germans Mulet Ferragut, que des d'aquell moment, no sols facilitaren l'ampliació del nou cementeri, sinó que, endemés, excepte per poder dur a terme la darrera ampliació, varen cedir gratuïtament els terrenys necessaris.

La primera ampliació es realitzà molt prest, durant l'any 1893; la segona durant l'any 1906; la tercera el 1914; la quarta l'any 1932; la cinquena l'any 1941; i la sisena, possiblement la més important, que es va realitzar entre els anys 1975 a 1980, sense contar l'existència d'altres estudis que prepara l'Ajuntament tenguent en compte que és propietari del trast.

L iteratura

~

< ~ ~

z

CUL T URAL PUBLIQUEM AMB RIGOROSA PRIMÍCIA L'INICI

me ex temporani, burleta, complex, devora el

P ORCEL, EL COR DEL SENGLAR, QUE APAREI-

qual va ig viure fasc inat en la meva infànc ia i

XERÀ DESPRÉS DE L'ESTIU A BARCELONA EN

que en la meva joventut tan av iat tenia pro-

CATALÀ I EN CASTELLÀ. EL LLIBRE PORTA

per, m'estimulava, com h av ia desaparegut i jo

COM

o

~ ~

~

EMBLEMA

NOVELLA

UNS

DE

VERSOS

DE

WALT

un d ia va ig arribar a creure, primer en yorat i després fatalista, que a la fi simplement hav ia passat per damunt meu, incidència de l'atzar, i h avia partit cap altres bandes, cap a altres persones. Quan pensem en solitud sovint ens enfortim, però també errem.

I és que els fets i la raó immediata WALT WHITMAN

que se' n dedueix no basten per entendre'ns, per entendre res, malgrat siguin elements

]

, si encertes a mirar el món o qualsevol

rotunds. El veritable sentit de l'existència és

món amb ulls nous, el cor torna a

instintiu, batega en les ànimes, és germinatiu

I

,,~-

començar a bategar, malgrat sigui un vell

magmàtic i no quadriculat, matematitzat.

cor de senglar hirsut. És així com també s'es-

Però no ho copsem, els dies ens arrosseguen

devenen els dies de l'amor. I com ressusciten

urgents i els fets ens endogalen pesants.

els morts.

Per això, ha estat una fonda conNo tots els morts, és clar, només

trapos ició de les cares aparencials dels fets el

alguns. I mai aquells que en vida passaren

que ha motivat que de bell nou, en efecte, em

com una ombra de la vida, pobres per sempre,

trobi jo agafat de la mà de l'oncle somrient de

sinó els que abans de morir es van clavar din-

l'oncle agoserat, de l'oncle sorprenent, com

tre d'algú i allí, suggestius, pugnen sobreexis-

quan de nen em portava enc isat per la mun-

tint en infiltrac ió perquè les revingudes pas-

tanya profund a de pedram solemne i arbrat,

sions ocultes dicten que el seu cicle, el seu

sensorial, de Les Cases Velles, per la mar

teixit planetari, no han periclitat.

oberta de Sa Dragonera que sembla la del

¿Qui sap quan les coses acaben ,

món acabat , i s'inventava cançons d'un

quan les coses comencen ?. L'aire vola invisi-

surrealisme rodolinesc, les cantava còmica-

ble mentre ens omple d'energia vital. Aquest

ment engolat i jo reia i saltava:

mateix llibre arrenca de la manera que ho fa

¡ Vol verivol,

i podria fer-ho diferent. Sense que en resultés

la lluna pel puj ol!

una història distinta, perquè tot va com l 'a i~

¡Vol verivol,

gua: corre en rierols per allí on pot, pe r aca-

la vida és un grinyo l!

bar enclotada. A la fi, sempre hi ha una

¡Vol verivol,

tomba .. . Llavors el problema no consisteix a

la bruixa de l'estol!

evitar l'inevitable, sinó a rescabalar de la tomba un o altre tros de vida.

Suposo qu e aques t fenomen o aquest núvol és el que més o menys m'ha nuat i implicat amb l'oncle Baltasar G uillem

b

no en comprenia el motiu: aquest regust àcid que deixa la consciència de l'oblit. .. I del qual

Cíclicament tomo al cap de llargues edats, Indestructible, errant, immortal, Vigorós, fàl.lic, amb les poderoses Vísceres prim itives, molt dolces.

~ ~

~

NOVA

WHITMAN:

~ ~

~

Torna pletòric en mi, doncs, l'ho-

BALTASAR

LA

DE

¡Vol verivol, qui vola és el mussol! ¡Vol verivol, escup-li el pinyol!

Em ve ara a la memòria una de les

de Les Cases Velles. Factors genètics de pro-

últimes vegades que va ig veure l'oncle i pre-

longac ió imperati va, somnis amagats i anhe-

cisament en una de les seves actituds distan -

losos, el lligave n per a mi insospitadament

ciades i iròniques. Però actitud de portes

amb mi i així, una vegada mort ell o esfumat

enfora, perquè darrera l'escenificació en ell hi

en les llunyanies, ha continu at alen ant

niava sempre una xarxa d' intencions ensems

emboscat dintre meu i cada cop més desim-

laberíntica i concreta, inflexible i tempte-

bolt i obsessiu, malgrat que jo n 'hagués negli-

jant. A leshores, però, no ho vaig poder ni

git el record, n 'hagués rebutj at l'influx perquè

saber endevinar.. . És ara quan començo a

sí o perquè no.

guaitar-hi entre bastidors.

Baltasar Porcel N'ALÍ. 11

CULTURAL

Música

PRESENTACIÓ DEL NOU DISC DE

maria ~el mar óJonet fÓJ ]uana Dols Pons

M

aria del Mar Bonet és nascuda a l'illa de Mallorca on ja -~, '/ •.~ des de petita va començar a aprendre cançons de les Balears. L'any 1971 aconsegueix un Disc d 'O r a Espanya al que seguiran molts més premis tant espanyols com estrangers .

Durant toda la seva carrera discogràfica ha col.laborat amb importants artistes com per exemple, el ballarí Nacho Duato, el guitarrista Feliu Gasull i el compositor i director de cinema turc Zülfü Omar Livaneli.

L'any 1997 Maria del Mar Bonet va celebrar 30 anys de dedicació a la mú sica.

Per aquest motiu va realitzar un e mbl e m àt i c concert al Palau San t Jord i de Barcelona en el qual acon seg ueix convocar més de 14.000 persones.

El seu darrer treball discogràfic té el nom de "Cavall de foc" i va sortir a la venda el passat mes de gen e r de 1999.

/J .

...

"Els discs són de cada vegada més meus i aquest el que més"

22. N~ALÍ

De quina manera ha evolucionat la teva forma de produir els discs en aquests 30 anys dedicats a la música?

- Amb el temps aprens moltes coses quan fas un disc. En els meus primers discs, la casa discogràfica i altres músics hi tenien més a dir que no ara. Però de cada vegada els discs són més meus, sé més el que vull , i jo crec que això anirà augmentant més en els pròxims discs.

Quin és el tipus de públic que més t'agrada?

- Un públic que t'escolta i t'estima, i que ve als concerts perquè li donis el màxim, i que de cada vegada et demana més.

Per què el teu nou disc es diu "Cavall de Foc"?

- Perquè és el cavall del Comte Arnau, que és una de les cançons que inclou el disc, i perquè no volia donar-li un nom massa discogràfic.

Les il.lustracions d'aquest nou treball, són també obra teva?

-Si, les he fet totes pensant en aquest disc, són molt musicals i van directament de la mà de les cançons. ]o pint d'una manera més realista, però pens que aquestes il.lustracions responen al moment anímic de l disc.

Quins són els teus projectes immediats?

- Hem d'actuar molt prest a Sarajevo i Montreal entre altres; a l'estiu anirem a Grècia i Sardenya.

CULTURAL

Cinema

Guillem Porcel Premi de Cinema

fÓJ

José Alemany

uillem Porcel Mir, un jove

Guillem Porcel sap que h a

realitzador d'escassísima expe-

donat una passa important aconseguint

riència però sobrat d'ambició

aquest resultat. Estudiant de segon curs

i projectes, ha portat cap a Andratx el

en una escola de cine, ha decidit no atu-

. _ _ ' YP

primer premi del festival de joves realit-

rar-se aquí. "Viatjaré a Cuba a realitzar

zadors de Granada,

un curs de guió i enquadre, aquesta illa

fallat

és el bressol d'un grup d'autors de reco-

el

27

de

negut prestigi a nivell internacional.

març.

N ascut en el

Estic en un núvol però sé quins són els

nostre municipi en

meus principals defectes, la manca de

1971 , sempre fou

ritme per exemple, així doncs m'he de

un gran afeccionat

seguir preparant perquè ara mateix em

al cine des de la

veig incapaç d'escometre projectes més

primera butaca, o

ambiciosos".

En Guillem té molt clar quins

la darrera si n o més

són els seus gustos i els ha esbossat en la

remei. Ara la pri-

seva primera creaciò; "el curt dura 7

mera línia ja està

minuts, es tracte d'un ullet piadós cap

ocupada.

a les persones que decideixen suïcidar-

"És el millor festi-

se. És obscura i així és també la meva

val de curtmetrat-

estètica, l'escena final té lloc en una

quedava

ges que es cele-

banyera rodejada de les parets negres

bren a Espanya,

de

categoria de joves

Portishead el protagonista decideix

realitzadors, for-

acabar amb la seva vida. L'escena està

mat Super-B. Es

rematada per un quadre que em fasci-

presentaren

na: "el grito" d'Edward Munch".

al

l'estudi,

amb

la

música

de

concurs 680 obres

Guionista, director i coproduc-

de les quals seleccionaren 40, i final-

tor, Porcel ens xerra del seu director

ment triaren la guanyadora, la meva.

favorit. "És en David Lynch, coneix

He de dir que no vaig concursar amb

perfectament el medi en el qual es mou,

excessiu entusiasme, havia revisat la

domina totes les regles del joc i després

meva realització moltíssimes vegades

se les bota, a quí resideix la seva gran-

degut a tasques de muntatge i sonorit-

desa".

zació; era lògic que la minusvalores, ja

Coneguem els seus nous projec-

no tenia la mirada espontània de l'es-

tes: "Pretenc rodar 3 escenes de la vida

pectador, però un cop vistes la resta de

de Ricard III com a treball de fi de

competidores vaig recuperar tota la

curs, però com ja he dit abans, el més

confiança en les meves possibilitats".

important és seguir preparant-me".

N'ALÍ. U

CULTURAL

Escola

de

Música

Crònica de[s Concerts de Març de 1999 tl:n

D

urant el mes de març del present curs 1.998/99, l'activitat concertística de l'Escola Municipal de Música d'Andratx s'ha vist incrementada notablement amb la celebració de dos concerts-audicions al Teatre Municipal de "Sa Teulera".

El primer d'aquests concerts s'oferí el dia 8 i comptava amb la participació d'una dotzena d'alumnes de piano que interpretaren variades peces de diferents compositors.

En general es varen notar molt els nervis dels joves intèrprets, però tenint en compte que molts d'ells tocaven per primera vegada davant del públic, resultaren comprensibles les errades, i així ho varen considerar tots els assistents, que varen aplaudir generosament als petits músics.

Entre els joves intérprets varen destacar per la seva veteranía na Yasmine Wolff, que va tocar la peça "San Nicolas", de Schumann, de manera impetuosa i àgil; n'Aida Frontera, amb una interpretació força segura i matisada d'una de les obres per a piano més conegudes d'en Mozart, la seva "Sonata en Do Major", i n'Almudena Sanchez, que amb l'estudi nQ 1 d'en Czerny, replet de pujades i baixades a gran velocitat per tot el teclat del piano, demostrà una vegada més que, quan els nirvis no la traïcionen, es capaç d'afrontar peces complexes amb facilitat.

Els més petits tingueren també una participació bastant regular; na Guillian Grizzel oferí una obra de l'autor rus Kabalevski demostrant una tranquilitat i un domini de la situació poc habituals. Molt bona acollida tingué la famosíssima cançó de "Titànic" que ens tocà na Georgina Camphell.

El segon concert del mes es va celebrar el dijous 18. A diferència de l'anterior no es va centrar exclusivament en un instrument; així se'ns va presentar una audició integrada pels alumnes de percussió, flautes travesseres, clarinets i saxofons. Exceptuant els de percussió, els altres instruments esmentats formen part de la coneguda com família d'instruments de vent fusta (perquè sonen bufant i originàriament eren fabricants

24. N'ALÍ

amb fusta). Actualment aquests instruments són de metall (les flautes, per exemple, poden ser inclús de plata o d'or) i això és el que la professora de flauta ens va explicar en la introducció del concert. En efecte, aquest concert va ser de tipus didàctic, és dir, amb unes curtes i resumides explicacions referents als diferents instruments duites a càrrec pels professors de cada instrument. El públic assistent, la majoria d'alumnes de l'Escola, escoltaren amb gran atenció i silenci, comportament poc habitual en els concerts a Andratx i que pareix que poc a poc es va millorant.

Començaren els alumnes de clarinet i saxofó: Rocío Fernandez, Adriana Villa, J uan Manuel Carrillo, Josep Pujol, Antonio Pareja i Juana Roa; pràcticament tots debutaven fent un concert amb l'intrument; els resultats foren força bons.

Posteriorment escoltàrem a les quatre flautistes: M" Antònia Massot, la més veterana, amb una interpretació concentrada i segura ens demostrà que cada vegada es troba més còmoda amb l'instrument. Margarita Ensenyat i Lorena Roman, que començaren a estudiar flauta el passat octubre, deixaren sorpresos als assistens per la bellesa del so i la facilitat en l'emissió. Per la seva part, na Belén Sanchez, la més petita de totes, va posar la nota divertida tocant el "cumpleaños feliz" amb una flauta que semblava més gran que ella.

Per acabar sortiren els percussionistes; el seu professor ens explicà que la família dels instruments de percussió inclou una gran quantitat d'instruments que es classifiquen en dos grans grups: els de so determinat (es dir, els que fan notes, com el xilofon) i els de so indeterminat (que només fan renou, ritmes, com la bateria o la caixa). Varen ser tres els alumnes: Tomeu Cuart i Toni Jofre a més de tocar individualment uns ritmes de caixa, varen interpretar junts amb el xilofon i la bateria el conegut "Himne de l'alegria"; el resultat va ser esplèndid.

Finalment, Esteban Roa va fer sonar el xilofon amb la qualitat a la que ens té acostumats, posant un digne punt i final al concert oferit.

Josep M<! Moreno

Escola

de

Música

CULTURAL

:Fina{ de{ segon trimestre de{ Curs 98/99 JbJ

S

i a la crònica dels concerts del mes de març havíem de comentar l'escassa assistència de públic, hem de dir que en el concert que tancava el segon trimestre de l'actual curs 1.998/99 la resposta del públic va ser esplèndida: el Teatre Municipal es va omplir de familiars i amics dels alumnes i, a pesar que el concert va ser llarg (aproximadament una hora i mitja) el seu comportament va ser en tot moment molt correcte. Des d'aquí ens alegram d'aquest fet per la importància que té pels que toquen que el públic mantengui en tot moment el silenci i el respecte necessaris.

Dit això, comentar que el concert, celebrat el dia 31 de març a les 18.30 h. s'estructurà en dues parts clarament diferenciades: la primera dedicada als alumnes de l'Escola amb intervencions individuals o formant duos; la segona dedicada als diferents grups o formacions vocals i instrumentals.

Dins la primera part intervengueren una petita representació de cada un dels instruments que s'ensenyen a l'Escola. Això comportà una gran varietat: piano, violí, xilòfon, guitarra, trompa, trompeta, flauta ... Un darrera l'altre sortiren els diferents alumnes de cada disciplina, tots ells en els seus nivells, però molt ben preparats. Va ser molt pose sitiu constatar que, a diferència d'anteriors concerts, els nervis estàren molt més controlats, cosa que possibilità que la qualitat del concert augmentàs considerablement.

La segona part va ser sens dubta la més interessant per la major part dels assistens. Per començar sortiren el grupet dels alumnes més petits de violí, preparats pel professor Sion Frau.

Interpretaren una peça que du per títol "Cuco". Aconseguir amb nins tan petits fer sonar conjuntament una cançó amb el violí és tot un repte per la qual cosa hem de felicitar la feina feta i desitjar que es continui en la mateixa línia.

El mateix podríem dir de la segona intervenció: el Cor de nins de Preliminar preparats per n'Alicia Moreno. Aquesta dotzena de nins d'entre quatre i sis anys feren tota una creació amb tres cançons populars ("La canción del do", "el meu capell" i "davant, darrera"). En conjunt o amb solites, i

Josep Ml! Moreno

amb totes les "improvisacions" típiques dels nins d'aquestes edats, resultà una intervenció molt divertida i gratificant pel públic.

Seguidament actuà el grup de violins d'alumnes més grans que amb acompanyament de piano tocaren un preciós fragment de l'òpera d'en Mozart "La Flauta Màgica" amb bona afinació i gust.

Després varen sentir al grup d'alumnes de clarinet i saxofó, preparats per en José Luis Flores. El "Largo" de la suite d'en Bach va sonar molt bonic amb la sonoritat dolça i vellutada d'aquests instruments.

Finalment, per tancar el concert, intervengué el Cor Infantil, integrat per una trentena de nins i nines d'entre vuit i tretze anys. Totes les cançons presentades, a excepció de la primera, eren d'estrena. La "cançó de bres per a una princessa negra", que obrí el concert, és una ja molt coneguda i preciosa cançó de bressol que el nostre cor infantil ja ha interpretat anys enrera. En aquesta ocasió intervengueren com solistes Mario Sanchez, Margarita Rodríguez i Cristina Van Roy. Se continuà després amb una cançó d'un autor català que conta la història d'una sargantana que d'una manera molt picaresca aconsegueix enganyar, i així menjar, unes formigues; es tracta d'una cançó molt variada, amb un acompanyament de piano molt inspirat, i amb un bon grapat d'efectes sonors. Seguidament es sentí el "Cunctissimus", una cançó religiosa molt antiga treta del Llibre vermell de Montserrat. Posteriorment, del compositor mallorquí Antoni Rodríguez, es va interpretar "la poma", que ens conta el que passa amb una "Princesa" amagada dins una poma que té per gran d¡;;sig el sortir qualque dia de la seva presó. Es una cançó de tema trist però musicalment molt divertida i rítmica. Finalment, i per tancar l'intervenció del Cor infantil, se cantà amb una versió coral la famosíssima banda sonora de l'exitosa "Titanic" que, com era d'esperar, va agradar molt al públic.

En general l'intervenció del cor infantil va ser molt correcta i va tancar de manera òptima un concert que va deixar un impressió molt grata a tots els assistents.

N'ALÍ. 15

CULTURAL

Escola

La Coral Municipal d'Andratx participa ala VIl Trobada de Corals de Mallorca

e

dins el món del cant coral. Aquesta peça

Municipal d'Andratx, ha par-

és una dansa del seu país que conta la

ticipat a la trobada de corals de

història d'un jove que anava cada vespre

Mallorca a l'auditòrium de Palma,

a cantar a la seva enamorada, per enci-

actuant conjuntament amb les corals de

sar-la i aconseguir que accedeixi a casar-

s'Arracó, Sant Josep Obrer i Coral de

se amb ell. L'al.lota es troba amb el dile-

Sóller i sota la batuta de n'Antoni Salvà.

ma de deixar la seva família per casar-se

~

cada

any,

la

La preparació de la coral fou a

amb el seu enamorat.

càrrec del nostre director Josep M.

És una obra molt alegre i amb

Moreno Valiente i els assajos conjunts es

un ritme molt marcat que acompanya la

feren a Sant Josep Obrer i a Sóller.

gent a ballar.

Després de cada assaig els amfitrions ens obsequiaren amb un refrigeri.

El concert constà de dues parts: a la primera, hi participaren cinc grups corals i a la segona, el cor pilot de la Federació de Corals.

El nostre grup cantà en tercer lloc interpretant les peces Renuncio al món i O voso galo comadre.

Renuncio al món d'Arthur Dorey és una peça de caire romàntic, la

Cada peça provocà en el públic una reacció diferent: a la primera, els aplaudiments foren emocionats i a la segona, entusiasmats.

A la segona part del concert, el cor pilot, format per cantaires dels diferents cors, interpretà les peces Missa brevis in f de Josef Haydn i Magníficat de G.B Pergolesi. Actuaren com a solistes Ester

Barceló

(soprano),

Francisca

qual comença amb una harmonia molt

Alomar (contralt), Rafel Domingo i

suau, i poc a poc arriba a un moment de

Joan Brunet (baix).

L'orquestra

molta tensió. La seva lletra expresa una

Simfònica

de

certa angoixa de la vida terrenal i la

Balears feu l'acompanyament. Aquesta

necessitat d'elevar-se a un món més pur i

segona part fou dirigida per Joan

trascendental. La perfecta combinació

Enseñat.

Entre el públic assistent ens

de la lletra i la música ens convida a entrar dins el seu món.

varen acompanyar i donar suport la

O voso galo comadre és una

batlessa d'Andratx Margalida Moner i la

cançó popular gallega harmonizada per

regidora de l'àrea de cultura Sebastiana

M.Groba perquè es pugui interpretar

Bauçà.

16. N'ALÍ

Música

Margalida Sastre Parpal Catalina M. Vicens Cerdà

Coral

om

de

CULTURAL

alD'ADULTS ESCOLA 'f

om anam els estrangers que viuen a Andratx? Aquesta és .__ _.-_, una pregunta de la qual puc omplir un periòdic, amb les seus repostes. Obviament depèn de la pregunta individual i del individu que contesta.

En general, crec que podem dir que estam satisfet, si no, podem dema-

r oy

es un martes cualquiera,

nar per què encara som aquí.

1

pero refrescante y luminoso

Recentment podem estar més

_L porque estamos en Marzo y se

que satisfets de viure en aquest poble

1

perquè la infrastructura ha millorat

acerca la primavera.

En la escuela he leido un texto

molt.

Hi ha una sistema d'aigua

de un muchacho joven del que se decía que era bueno y trabajador.

potable a moltes cases, han plantat

Yo estoy intentando escribir un

arbres en els carrers, han construït una

texto tambien y noto que me faltan

escola nova, les ceres són cubertes amb

palabras. A veces pienso en historias de

pedres, hi ha voreres on abans no hi

otras mujeres, sobre todo hoy, porque

havia res, i prest esperem una piscina

ayer se hablaba del dia internacional de

coberta.

la mujer trabajadora, y por la tele y por

Des de fa generacions hi ha el

la radio hablaban sobres los problemas

castell però primer des de la seva inau-

que tienen muchas mujeres.

guració podem dic que és de nosaltres.

La verdad es que yo creo que

La inauguració fou molt memorable

las mujeres nos esforzamos mucho en

amb les paelles tan grans, la música i

aprender y evolucionar, cada vez mas.

amb els focs artificials.

Por ejemplo en la escuela siempre

Quan venc de Palma i veig la

somos mujeres las que vamos a aprender

il.luminació del Castell de Son Mas, el

y todas tenemos interés.

meu cor bota. És un llum de la nit com

Yo pienso que nunca es tarde

el llum de la nit de la seva casa. Ens

para aprender y ademas así sales de casa

convida protegès, sobretot per un poble

y hablas con otras personas. Hay que

és un senyal de camí. Es una vista que

estar activos toda la vida.

m'enorgulleix de viure a Andratx.

Yo me acuerdo de aquellas

Un suggeriment serà produir

mujeres de hace muchos años que no

cartells i postals de Son Mas. Hi ha tan-

tenían tiempo para elias, no se cuida-

tes cartes postals de Mallorca però falta

ban de su persona ni apreciaban sus

una del nostre castell. És una llàstima

cualidades. Eran unas esclavas de la

que no podem mostrar la bellesa del

vida y se hacian viejas sin darse cuenta.

nostre poble a tothom.

Yo creo que en estos tiempos

Esper que prest poguem escriu-

las mujeres tenemos muchas oportuni-

re una carta postal amb la foto del cas-

dades para aprender, hay escuelas para

tell i l'escruiré per la terrassa del restau-

nosotras y estamos mejor que antes. Ya

rant que encara esperem que obre.

me gustaría que todas las mujeres de

Aquesta vista fins al port es espectacle.

todo el mundo pudiesen ir a la escuela

Aquesta es una cosa simple que pot

como nosotras.

millorar la qualitat de vida a Andratx.

Emi!ia Guirado

Patricia Hermann

N'ALÍ. 27

CULTURAL

Biblioteca Municipal d'Andratx

Biblioteca

Ju3n

tl:n

Ro nill ~

Rafel Oliver Grammatico

Darreres novetats arribades a la sala per a lectura i préstec: NEU D'AGOST EL LLAC I LA FLAMA LES BALEARS EN VENDA TOT JO ÉS UNA EXAGERACIÓ LA BOTICA DE LA ABUELA FELIPE li Y SU TIEMPO ENSAYO SOBRE LA CEGUERA TODOS LOS NOMBRES MEMORIAL DEL CONVENTO EL SEÑOR DE LOS ANILLOS LA CASA DE LOS ESPÍRITUS EL PLAN INFINITO HABLAN ELLOS LARED EL ORDEN ALFABÉTICO AMANTES Y ENEMIGOS CHAMÀN ELMÉDICO CAUSA JUSTA RABIA INSTINTO ANIMAL HISTORIAS DE AMOR Y VIAGRA EL HEREJE PURA VIDA ATLAS DE GEOGRAFÍA HUMANA EL LÀPIZ DEL CARPINTERO CANSADOS DE ESTAR MUERTOS EL PETIT PRÍNCEP DEU CONTES ECOLÒGICS MANOLITO GAFOTAS QUE HI HA ALGÚ ?

PRETÈRIT IMPERFECTE LA CASA DE LA PLATJA JOC DE BECS UN SACO DE HUESOS

NEUS CANYELLES JOSEP M" LLOMPART JOAN SEGUÍ BARTOMEU FIOL G . MENDIBIL MANUEL FERNÀNDEZ JOSE SARAMAGO JOSE SARAMAGO JOSE SARAMAGO J .R.R. TOLKIEN ISABEL ALLENDE ISABEL ALLENDE PEPA ROMA JUAN LUÍS CEBRIÀN JUAN JOSE MILLAS ROSA MONTERO NOAHGORDON NOAHGORDON JOHN CRISHAM STEPHEN KING ALFONSO ROJO FRANCISCO UMBRAL MIGUEL DELIBES JOSE M" MENDILUCE ALMUDENA GRANDES MANUEL RIVAS JUAN BONILLA ANTONIE DE SAINT-EXUPÈRY M. ANGEL LLADÓ ELVIRA LINDO JOSTEIN GAARDER TONI SOLER EMILI ROSALES VÍCTOR BATALLÉ STEPHEN KING

En el proper número de la revista hi haurà un reportatge sobre el concurs IMAGINA ESCRIVINT amb els guanyadors de totes les categories, els participants i la festa de l'entrega dels premis del dia del llibre.

28. N'ALÍ

1 José Maria Mendiluce Pura vida

CULTURAL

A.P.M.A. ES VINYET P'RIM:ERES JORNADES Dl'EDUCACI~Ó PER ALA SALUT DIRIGIT A PARES, MARES I EDUCADORS TOTS ELS DIJOUS DE 16 H. A 17 H. LLOC: COLLEGI PÚBLIC ES VINYET 15 Abril "Salut Buco·Dental" Infermera de pediatria: M. Borràs

Pediatra: I. Mora

29 Abril "Higiene i Cura dels infants" Infermera de pediatria: M. Borràs

22 Abril "Alimentació i Salut"

6 Maig

"Actuació davant la febre i ús de la medicació" Pediatra: I. Mora 13 Maig

"Relació Pares-Fills: Conflictes Familiars" Psicologa Organitza: Associació de Pares i

Mares "Es Vinyet" Centre de Salut d'Andratx

Andratx De la Constitució, 5 07150 Andratx Tel. 971 23 60 58 Fax 971 13 69 66

''ta e atxa ·,

Port d'Andratx Centre Com . Las Velas, local , 5 07157 Port d' Andratx Tel. 971 67 42 32 Fax 971 67 35 19

SWIFT: CAIXES BB 652

N'ALÍ. :Z9

CARTES

AL

DIRECTOR

SIGLO XXI: EVOLUCIÓN O DESTRUCCIÓN De nuevo el cielo se ilumina y no precisamente de bonitos castillos sina de misiles .

De nuevo el corazón de Europa esta en guerra.

Milosevic, C linton , Yeltsin, qué mas da . La historia se repite una y otra vez.

Monarquias, repúblicas, dictaduras, todos el mismo objetivo: el poder, y todas el mismo resultada : el infortunio de los pueblos . ¡BASTA YA SEÑORES GOBERNANTES !

No queremos levantar mas monumentos a los muertos, no queremos mas guerras inútiles, no queremos paner mas coronas de laurel , no queremos triunfos obtenidos gracias a los que sufren y a los que mueren, queremos vida, vida con toda lo que ella supone de felicidad para el hombre. ¿Acaso nuestra memoria es tan fragil como para olvidarnos de las matanzas ocurridas en este sigla? Y que decir tiene ¿de los millones de personas que salieron mutilados, tulli~ dos, enloquecidos e inadaptables a una vida normal?. Es to sin olvidar las des ~ trucciones masivas de poblaciones civiles; Hiroshima, Dresde, ]udios, Cingaros, Armenios, Vietnamitas, Camboyanos, etc. ¡Cifras, cifras terribles! ¡Secas, implacables! que no precisan interpre~ tación y comentaria alguno .¿Así queremos terminar este sigla? ¡No! no quere~ mos fanaticos que animados por jefes de estada sin escrúpulos sigan masacran~ do , ultrajando, odiando y matando por diferencias religiosas, étnicas o ideológi~ cas. Basta ya de descubrimientos y pues tas apunto de armas nucleares, quími~ cas y bacteriológicas. ¡queremos Paz!: Henry Milles escribió en 1945: " Un nuevo mundo esta naciendo, un tipa de hombre germina hoy en dia . La gran masa de la humanidad, destinada en nuestros dias a sufrir tal vez mas cruelmente que nunca acaba paralizada de miedo , se ha replegada en si misma, trastornada hasta el alma y no escucha, no ve, no siente ya nada dis~ tinto a las cotidianas urgencias del cuerpo. Asi mueren los mundos . En primer lugar, la forma es lo que muere. Pera muy pocos lo advierten con lucidez, jamas la forma habría muerto si no se hubiera matada ya el espíritu".

Hoy a las puertas del sigla XXI el hombre sigue igual sin ver, sin sentir, sin escuchar, al menos esas bestias repletas de odio que sienten placer empu~ ñando un arma. ¡Dios quiera que el cielo se ilumine con grandes castillos de colores, y que destelle una palabra: PAZ. Maria Teresa Salvanes Sison

Les cartes destinad~s a aquesta secció no sobrepassaran fes 30 línies, mecanografiades a doble espai.

Els escnts han de dur el nom de l'autor, /'adressa, telèfon, i el número del DNI.

30. N'ALÍ

CONVERSA

AMB

...

Mateu Alemany Font Conseller Delegat del RCD Mallorca SAD $JJ

"El sentiment mallorquínis ta segueix creixent"

Rafel Oliver Grammatico José Alemany

ateu Alemany nasqué a

seu espaiós despatx de les oficines de la

Palma un 28 de juliol de

plaça Barcelona de ciutat, un embull de

1963, té doncs 35 anys. És advocat de professió, amb un Master en assessoria fiscal i contable. S'incorporà en el Reial Mallorca el 1989 com a adjunt a la Gerència, i del 1990 al 1996 en fou Gerent de l'entitat. Del1996 al1998 fou Director General, i actualment n'és el Conseller Delegat. És andritxol de branca paterna, fadrí, i viu a Palma.

Mateu Alemany ens rebé en el

passadissos en vermell, amb fotografies emmarcades d'equips locals i jugadors.

M

Impecablement vestit, parlàrem durant quasi bé una hora, la taula plena d'objectes i papers, un cafè i un botellí d'aigua, xerrant i xerrant sobre el Mallorca. Més tard ens mostrà el camp, trepitjant la gespa, a on l'hi ferem un petit reportatge fotogràfic, rodejats de prop de 20.000 seients expectants.

N'ALÍ. 31

CONVERSA AMB

Mateu Alemany Font Què fa un advocat com tu ficat a un club de futbol?, com hi arribares?

-Vaig cursar els estudis de dret a Palma i en acabar vaig estar 2 anys a la PIMEM. Quan tenia 25 anys va aparèixer un anunci en el diari on es cercava un adjunt a la gerència del Mallorca ; d'això ja fa I O anys.

Quina és la teva funció en el Mallorca?

- Actualment som el Conseller Delegat de l'entitat, i form part del Consell D'administració integrat per 7 persones amb el President Guillem Reynés. El Consell d'administració delega en mi com a Conseller Delegat per a dur a terme la labor executiva, donant comptes de les meves gestions i amb potestat pròpia per a prendre decisions.

Q uin és el secret de l'evolució ràpida del club?

- Bé, la veritat és que el futbol ha fet un canvi important a partir de les transformacions dels clubs en Societats Anònimes Esportives (S .A.D). En el cas del Mallorca el progrés tant econòmic com esportiu ha estat continu . Els primers anys fins ell995, el President Dalmau aconseguí un important sanejament econòmic; després vingué el Grup Asensio que, amb una gran capacitat d'inversió televisiva, aconseguí augmentar les prestacions esportives amb grans inversions, tot potenciant la Secretaria Tècnica del club (el fitxatge de Cuper i jugadors).

Així doncs amb l'assoliment de bons resultats esportius s'ha pogut anar creant una sòlida infrastructura en temes organitzatius, socials i de públic.

El futbol és un món " loco", com s'assumeixen els bons i els mals resultats?

- És difícil, tots els dirigents, tècnics i futbolistes, saben que quan hi ha bons resultats ets un Déu , i quan són dolents tens a tots als afeccionats en contra. Vull dir amb tot això que no hi ha que tenir una mentalitat derrotista ni eufòrica; hem d'esser freds i entendre que la temporada és llarga, les pujades o baixades són lògiques. Entenc perfectament la passió de la gent, però els dirigents hem d'esser dirigents.

32. N'ALÍ

Quin sistema teniu per ar ribar a fer un fitxatge?, quin procés es segueix?

- És molt important la planificació tècnica en aquest tema . S'intenta arribar a un consens entre l'entrenador i la Secretaria Tècnica, coneguent les necessitats reals de l'equip i cercant els jugadors adients per a cada funció dins l'esquema de joc. És vital per als fitxatges la planificació tècnica, la Secretaria Tècnica té persones des tinades a la funció de la recerca de futurs jugadors del Mallorca. Per aconseguir un bon fitxatge és primordial el consens total entre les parts, tant en les condicions econòmiques com esportives.

Què opines de la gestió de Bartolomé Beltran ?, en un principi semblava abusar del marketing, però el nombre de socis es va disparar i l'equip pujà de categoria.

- Bartolomé Beltran va ser un bon president i un gran comunicador, però els resultats van col.laborar en il.lusionar la gent. El club no es limitava sols a un home, hi havia una feina de fons, una feina d'equip, i el president Beltran era qui la transmetia a la gent. Era el màxim dirigent i tenia la seva funció, mai va dir a l'entrenador com fer les alineacions malgrat el que deien els diaris.

"Amb l'assoliment de bons resultats esportius s'ha pogut anar creant una sòlida infrastructura"

CONVERSA

AMB

Mateu Alemany Font

Com és l'afeccionat tipus del Mallorca?

- Bé, realment l'afeccionat del Mallorca té els seus propis sistemes de vida.Com som els mallorquins? La veritat e 's que estam tranquils amb l'afecció , és una bona afecció, de vegades li costa un poquet moure's, però no la canviaríem per cap altra.

"El Mallorca ha estat el 90% de les jonuuks entre els 4 primers classificats a la Lliga"

La majoria del afeccionats també són del Barça o del Madrid.

- Fa 15 anys era així. Darrerament la gent no pareix animar massa aquests equips quan venen al Lluís Sitjar i marquen algún gol. El sentiment mallorquinista està creixent i no se'ls fa tant suport com a altres èpoques.

Quina és la planificació del club a curt termini?

- Volem assumir plenament la nostra línea de feina. Sobretot volem invertir en crear una vertadera pedrera en el club, amb jugadors molt joves i amb qualitat per a que es formin aquí. Per això és important la consolidació de la construcció de la ciutat esportiva. Seguirem sempre la línea de moderació i serietat de l'entitat, sense entrar mai en cap tipus de "shaw".

A l'equip titular hi sol haver només un jugador mallorquí.

- Sí, el nivell competitiu és molt fort. En tota Espanya passa el mateix, es fa molt difícil mantenir-se entre els grans només amb jugadors de la terra . Per això creiem que és interesant pel futur poder formar els jugadors joves aquí, comptant amb una bona planificació tècnica i bones ins tal.lacions , com l'inversió que s'està fent a Son Bibiloni.

Com es viu el Mallorca a la part forana?

- La part forana és una gran qüestió a abordar. En els 2 darrers anys s'han creat noves penyes i el cert és que empenyen fort. A Andratx hi ha una penya, i seguim fent feina per a que la gent dels pobles es vagi

incorporant al Mallorca. Intentam aconseguir preus més assequibles per tal de reunir més afeccionats a l'estadi.

Quina és la teva relació amb Andratx?

- Tota la família del meu pare és d'Andratx , hi tenc una casa allà i hi estiueig sovint en el Port. Fa anys jugava amb l'equip de futbol del poble i m'agrada recordar-ho. El que és evident és que es viu molt millor que a Palma. Mon pare, que ho sap, hi viu tot l'any.

Quina valoració fas del fet que 3 jugadors mallorquinistes estiguin a la selecció?

- És una ratificació de la gran plantilla que tenim. Tenim jugadors de gran qualitat, perquè a part dels 3 nacionals també tenim internacionals estrangers en el seu país.

Ets un home inquiet: advocat, directiu de futbol, no descuides el fer esport ••• - Crec que és el millor. El futbol col. lapsa, absorbeix molt de temps, no hi ha vacacions ... Dins les meves possibilitats m'agrada jugar a futbol i a paddel. Tot d'una que tenc un moment faig una fuita al Port d'Andratx , són els meus remeis contra tanta tensió profesional.

Som campions d'Europa en no encaixar gols!

- Sí, som l'equip menys golejat i això és un motiu d'orgull pel club. És un gran èxit de l'entrenador, que ens pot permetre enguany qualsevol tipus d'èxit, com per exemple jugar les semifinals de la Recopa d'Europa: seria una gran satisfacció, malgrat que guanyar-la ja seria més difícil havent- hi el Chelsea anglès i la Lazio.

Dels 25 partits jugats a la lliga només en 6 d'ells s'ha fet més d'un gol per part del Mallorca.

- Ofensivament no hi ha encert, tenim moltes ocasions i no les aprofitam, però estam classificats entre els primers, per tant l'estil de l'equip és bò, dóna rendiment. Tenim bons davanters , confiam en ells, i s'ha de pensar que fan una tasca defensiva molt important, fent pressió al contrari, i això cansa bastant, restant eficàcia en els darrers metres davant la porteria rival.

N'ALÍ. 33

CONVERSA

AMB

Mateu Alemany Font T'imagines

l'equip

a

la

lliga

de

Campions?

- Bé, a principi de temporada l'objectiu clar era el de la permanencia, i ningú pensava en aquestes cotes tan elevades, però hem de tenir en compte que fins el moment el Mallorca ha estat el 90% de les jornades entre els 4 primers classificats , que són els que dónen la possibilitat de jugar l'any que ve la lliga dels millors d'Europa. No renunciam a res la veritat, i tenim confiança per arribar a estar en qualsevol posició i aconseguir metes impesades fa poc temps.

A part dels títols, com veus l'objectiu social del Mallorca?

-]a tenim el primer títol oficial de la història del club que és la supercopa, però l'objectiu principal és a llarg plaç, i no és altra que consolidar l'equip a primera divisió amb una plantilla estable, i que el mallorquinisme arreli amb força a la societat, tant a Palma com a la part forana.

Com vius els partits? Viatges amb l'equip?

- A casa estic rera la llotja en tremenda tensió, ho pas molt malament i s' han de mantenir les formes . A fora camp també estic molt nerviós, es sofreix moltíssim. Pels viatges ens anem tumant entre els directius .

Malgrat els bons resultats de l'equip aquesta temporada hi ha hagut una davallada forta d'espectadors. Quins creus que són els motius?

- Objectivament això és cert, i és degut a la reducció legal del nombre d'espectadors de peu que s' ha fet a tots els estadis. Això ens ha suposat l'obligació de pujar els preus. El segon motiu important és la generalització del "pagament per visió". Hem de recuperar a la gent que veu el futbol a ca seva amb abonos i entrades més barates .

Si s'elimina el Varteks, com veus les possibilitats a la Recopa?

- Si superam aquesta eliminatòria els dos equips més forts seran: el Chelsea, que està

J4. N'ALÍ

a la part davantera de la lliga anglesa, i el Lazio líder de la italiana, aquesta lliga juntament amb l'espanyola és la millor del món. Però bé, si hem guanyat al Barça i Madrid no tendrem por a ningú, a més seria molt atractiu per a l'afeccionat de les illes veure enfrontar-se el seu equip contra un d'aques ts rivals. Si superam les semifinals vos vull veure a tots a la gran final de Birmingham .

CREACIÓ

tóJ Andrea Felipe Morales ELDOLORPERMANECE

TE VAS

Siento cada recuerdo

Me llenas.

Son tus besos los que me cubren de la tímida desnudez en la que me encuentro.

Son tus palabras las que me sacian, haciéndome creer que eres mío, que te tengo.

con intensidad destructiva; me invade el dolor, despiadado huésped, temido alla donde habita.

Como en un libro puedo leer, las paginas mas escondidas, sensaciones de una vida, ocultas en los rincones de este corazón latente, acurrucadas, pero no dormidas. ¿ Qué pasó con el amor?

Dónde estara esa eternidad prometida, paraíso de sueños, fe licidad, utopía ... ¿Quién me la robó ?

Tú me la obsequiaste, era mía.

TODO PARA LA CASA , S.L. MATERIALES PARA LA CONSTRUCCIÓN CERAMICAS ELEMENTOS DECORAT/VOS NUEVOS Y ANTIGUOS

CI. Galicia, 33 07150 ANDRAITX -MALLORCA TEL. 971 23 53 03 FAX 971 23 50 53

Me vacías .

Sales de mí por donde has entrada .

Te llevas todo, dej andome tan sólo tu ausencia clavada en el pecho.

En mis labios, [atentes, las huellas de tus besos.

Me abrasa la piel el rastro de tus dedos.

Te vas, llevandote contigo la vida que me dabas y el recuerdo de un sueño.

REALIZACION DE IMAGENES

foto industrial, foto estudio b/n & color, reportajes, video reportajes reproducciones, retoque por ordenador portafotos y marcos a medida telefo nía móvil pou, 35 - tel. 971 73 61 76- 07013 Palma son moner, 4 - tel.-fax 97123 58 43-07150 Andratx http://www.Mallorca Web.com/F otoSi món

C/. ISAAC PERAL, 52 PTO. DE ANDRATX - MALLORCA

67 13 38 971 67 1.J 39

"B' 9'1

N'ALÍ. 35

UN

DE NOLTROS

LORENZO AVILÉS , JIMENEZ

,

/ÓJ José Alemany

Triatlón de Camp de Mar

E.

Mientras que la distancia media son: 2 km nadando, 70 km en bicicleta y 15 km corriendo. Por tanta, estamos hablando de competir entre tres y cinca horas.

el triatlón de Sóller del año 97, quedé en quinto lugar. Al mes siguiente ya era campeón de Baleares en distancia media.

estatales?

s impresionante tu rapida evolución, a los pocos meses de iniciarte en esta disciplina

ocupabas los primeros puestos.

- Así es, un amigo me invitó a participar en

¿Te sientes apoyado por las institucion es?. Estamos en una comunidad donde sólo los deportes mayoritarios o los de élite acaparau las subvenciones

¿ Has recibido alguna oferta de clubes

- Actualmente estoy entrenando los domingos en el "Club de Tenis S'Arenal" sección ciclismo. Ofertas estatales no he recibido. Es un deporte minoritario y mal pagada. No perdería mi actual trabajo por desplazarme a la península.

de nuestros políticos.

- Es cierto, pera en mi caso estoy muy agradecido al Ayuntamiento de Andratx y en particular a Llorenç Suau (Concejal de Deportes) . En mi única participación en un campeonato de España, tuve todos los gas tos pagados. Ademas, en los dos últimos años se han organizado triatlones en el municipio .

Eres un deportista de los que cuidau la dieta, no trasnochas, no bebes alco-

El triatlón es uno de los deportes mas

caracter. ¿Es cierta?

duros que existe. ¿Qué os impulsa a seguir cuando llega el cansancio?

- En el duatlón de Manacor (son 7 kms corriendo, 25 kms en bicicleta y o tros 5 kms corriendo) logré el primer puesto, recogí el trofeo y les dije a mis compañeros que regresaran en coc he, yo lo haría en bicicleta , recorriendo así otros 150 kms.

No me sentía cansada.

- No lo sé, es difícil de de cir. Sera la mentalidad ganadora o una gran capacidad de sacrificio. La distancia olímpica consta de las siguientes pruebas: 1.500 m de natación, 40 kms en bicicleta y 10 km a pie.

36. N'ALÍ

hol ...

- Llevo un vida bastante sana pera sin abusar, quiero decir que como de toda y me guntan las fies tas como el que mas.

Un amigo común me contó una anécdota en la que queda reflejado tu

Lorenzo Avilés, 27 años, andritxol.

Sólo dos tempo~ radas practi~ cando triatlón, sumando ya 3 títulos de campeón de Baleares.

UN

DE NOLTROS

LORENZO AVILÉS JIMÉNEZ ¿ Quién es tu atleta preferida?

"Compito para ganar campeonatos, perola lucha es siempre contra mí mismo"

- Indurain. Como deportista , por su espíritu de sacrificio, condiciones físicas y por su mentalidad calculadora y fría. Como persona, por ser humilde y tener los pies en el suelo .

Te contaré una historia. En Pebrera de 1996 el grupo Banesto realizó un stage de pretemporada en Mallorca. El día que entrenaran cerca de A ndratx, me acerqué a ellos y Santi Blanca, gregario de Miguel , me dió permiso para seguirlos a cierta distancia. Al llegar a Son Ferrer, Indurain pinchó, circunstancia que apraveché para detenerme y hablar con él. Desde allí has ta Magalluf pedaleamos juntos . Se comportó conmiga como un amigo, conuíndome sus sensaciones , la gran ambición que tenía ese año ... La ilusión que tenía por estar junta a mi ídola hizo que siguiera su ritmo , y aunque era pretemporada, no era lenta. ¿Tu mayor alegría?

- Mi evolución. Yo compito para ganar campeonatos, pera la lucha es siempre contra mí mismo, por subir mi ni vel, no contra los rivales . ¿Tienes intención de participar en el lronman de lbiza?

- Es mi objetivo dentro de un tiempo razonable. Tengo la intención de participar haciendo un papel digno. Me da fuerzas para intentaria el saber que un rival del que he estada siempre cerca, consiguió un segundo puesto (son 3,8 kms nadando , 180 kms en bicicleta y 42 kms corriendo) .

Es una prueba que esuí al alcance de muy pocos. ¿Quieres añadir algo mas a esta entrevista?

- Animar a la gente para que haga deporte.

Los jóvenes de mi edad, pasan su tiempo libre metidos en los bares o yendo de marcha; al ver esta aún siento mcís rabia en las competiciones.

Triatlón de Sóller Su día nonnal es levantarse a la 5.30 h para ir a trabajar, a las 13.30 h acaba el primer turno. Coge la bicicleta para ir a entrenar, comiendo encima de ella.

A las 16.30 h vuelve a la carniceria, su jornada termina a las 21 h. Se pone el chandal y va a correr 10 kms.

Participa en quince triatlones cada año, no es un atleta metódico, pero es disciplinada a su manera, tiene un físico del que los médicos opinan que se aleja del nwdelo de ciclista pero es en esta prueba en la que basa sus triunfos.

Tiene sólo 34 pulsaciones por minuto y actualmente tiene unos registros que lo colocan entre los · ·dies primeros de España entrenando la mitad de tiempo que cualquiera de ellos.

Empezamos la entrevista a las 21.15 h (después de su rutina diaria de trabajo y entreno) y la dinws por concluída cerca de la medianoche. Es incansable en el trabajo, en el deporte y en su charla. Tuvimos que pararlo. ¿Algún rival podría hacerlo si entrenara sus mismas horas?

N'ALÍ. 37

FET

A

CLASSE

L---

Xisco Ballesta

elsmo lins@arrakis.es

empre he volgut saber en què estarien pensant els grans escriptors quan han produït les gran obres.

Qui ha maquinat les seves paraules tan ben col.locades?. Per imaginació puc

Persones que mouran el món, el nostre poble, d'aquí a uns anys.

Des d'ara esteu convidats a prendre part del nostre projecte: podeu vis itar-nos, ens podeu escriure, fins i tot obrir portes tots plegats. A partir d'ara

deduir que juguen amb una porta, amb pany i clau, que els hi dóna accés a un

sabreu més coses de nosaltres: dels nos-

món nou.

Amb aquesta mateixa porta

tres projectes, del nostre hort, de les nostres activitats i celebracions, dels nostres

lluitem

recursos i, sobre tot, de nosaltres mateixos. Fins aviat.

a

l'escola

de

s' Arracó.

Desgraciadament ara ja no ho podem fer; però, en qualsevol cas, si poguérem pujar a dalt dels molins vigilaríem cuitadament el món fantàstic i d'iLlusió que procurem manejar amb els nins i nines del poble. Per ventura, sempre podem pensar que els mestres i les mestres tan sols ensenyem; que treballem amb les matemàtiques, les llengües, les ciències.

Però més important (i més costós) és introduir a les criatures que cauen a les nostres mans al món de la iLlusió per aprendre, per viure, per relaccionar-se.

No volem veure savis, ni intel.lectuals. Volem viure amb gent que pugui i sàpiga transmetre ganes de viure, d'aprendre, de fer coses noves dia a dia.

indus1ria grrulta de calvià IMPRESIÓ}N EN OFFSET • DI.SEÑO GRAFICO • Pl.EG;ADOS EN GENERAl•) ENC.UADERNACIÓN DE UBROS,. CATALO.GOS~ REV.S.TAS, etc.

Pídanos presupuesto sin compromiso ({) 971 69 76 76- 699 267 .... ·.

CI. lslas Baleares, 26 • Po. lnd.Son Bugadellas • 07180 Santa Ponsa (Calvià - Mallorca) J8. N'ALÍ

FET A CLASSE

Solidaritat amb el tercer món

F

.

a uns anys el col.legi públic "Es Vinyet" va començar una carn= panya de solidaritat amb el Tercer Món, aprofitant diferents celebracions a l'escola. Per N adal es feia el sorteig d'una sen alla i s'organitzava una tòmbola de juguetes que es rifaven entre els mateixos nins i nines de l'escola.

cament de dues activitats: *Venda de Camisetes. Tots els nins del Centre participaren elaborant un dibuix relacionat amb el Tercer Món , l'amistat i la pau. D'entre tots se'n va triar un que s'ha imprés a les camisetes, les quals s'estan ven ent a les diferents festes que es celebren a l'escola (dia de Sant Antoni, Carnaval...) .

El cost de les camisetes ha estat subven cionat per l'A PMA "Es Vinyet", l'Escola d'Estiu i el C. P Es Vinyet.

* Venda

Pel dia de la Pau es va treballar el tema de la solidaritat a fi que els nostres alumnes tinguéssin consciència de la pen úria amb qu e viuen altres nins.

E n gua n y vàrem decid ir fer extensiva aques ta campan ya a tota la Comunitat Educativa: A lumnes, Pares Mares, i Professorat.

A mb aquest fi vàrem dissenyar un programa per du r a terme durant tot el curs, que consta bàsi-

de Coques. A mb el fi de res-

pondre a l'interès d'alguns pares per col.laborar i ésser solidaris emb el Tercer Món, es va pensar vendre coques elaborades per pares i mares, un pic a la setmana el temps del pati. A través d'una enquesta es va demanar la col.laboració voluntària als pares i mares. Un 50% d'ells ens varen respondre positivament.

D'aquesta man era cada dij ous es venen les coques el temps del pati.

Tot el que recaptem serà enviat a un organisme relacionat amb l'ajuda a aquest països tant necessitats de la nostra col.laboració.

N'ALÍ. 19

FET A CLASSE

fg vegetació

L

a vegetació d'un espai determinat està condicionada essencialment ~ ·per dos factors: el substrat en que es desenvolupen les arrels i l'altre la climatologia: pluj a, vent, calor... etc.

El substrat, és a dir el sòl, a Andratx està generalment poc desen volupat i procedeix de la descompos ició de la roca calcària, roca que aflora a molts d'indrets, especialment a les muntanyes, això fa que quan plou l'aigua es filtri ràpidament per les encletxes fins arribar a les capes freàtiques. Aquest fet va confondre els primers botànics que varen estudiar la nostra flora, ja que en els cims com S'Esclop, amb una pluviositat molt alta, la vegetació que hi viu correspon a zones més eixutes.

Els factors climatològics que més incideixen en la nostra vegetació són la forta calor dels mesos d'estiu i la baixa pluviositat.

A Andratx la pluvios itat és reduïda, segons l'estadística es situa entre els 400 l. a la zona del Port i els 600 a l'Avencgelica.

Tenint en compte aquests dos fets: la roca calcària que permet que l'aigua es filtri ràpidament i la baixa pluviositat ha fet que la nostra vegetació hagi desenvolupat una sèrie d'adaptac ions: 1.- Generalment, les plantes anuals, con la majoria de les gramínies, adopten la que poden considerar la més dràstica de totes, moren quan arriba l'estiu, si bé abans de morir-se deixen disseminades les seves llavors que sobreviuran a l'estiu i amb l'arribada de les primeres pluges de la tardor rebrotaran, omplint els nostres camps de petites puntetes verdes.

2.- Si la planta és perenne, és a dir que pot viure molts d'anys, pot perdre la part visible a l'estiu i seguir viva la part subterrània, com és el cas de la porrassa o la ceba marina.

3.- En general, les arrels són llargues , per aprofitar millor l'aigua quan plou, tothom coneix qualque malifeta dels pins o de les figueres.

4.- També les fulles sofreixen certes adaptacions ja que és per les fulles per on els vegetals transp iren i perden aigua, cal destacar-ne: - Les albades i les argelagues que arruen les fulles o les perden totalment a l'estiu i donen a la garriga un aspecte desolat color cafè amb llet.

- L'estepa llimonenca i la mata cobreixen les seves fulles d'una reïna per tapar els estomes que en volatitzar-se per efecte del calor omplen la nostra garriga d'una flaire molt agradable.

- Les nostres plantes autòctones han reduït la mida de les fulles com és el

cas de l'escanya-cabres o el cirerer de Betlem, en el cirerer no són fulles pròpiament dites sinó que són cladodis, estan girats cap amunt per evitar la insolació i, per tant, la transpiració.

Totes aq uestes adaptac ions abans esmentades ens expliquen també, el perquè a A ndratx no tenim boscos d'arbres de fulla caduca. És a la tardor i a l'hivern quan ha plogut el moment en què els arbres han d'aprofitar realitzar la fotosíntes i: " quin goig fa la garriga el mes de setembre després de la pluj a quan els pins recuperen la seva verdor fosca i lluenta".

Del treball: L'aigua potable a Andratx PROGRAMA COMENIUS

40. N'ALÍ

FE T A CLASSE

cDesfilada de Models

A ~

·><*

mb gran èxit de públic, es va realitzar dia 21 de març a l'lES

Baltasar Pocel una

desfilada de models per recaptar fons pels viatges d'estudi dels alumnes de l'lES. Els models que participaren a la

desfilada, alumnes de l'lES i alumnes del C.P. Es Vinyet, ho feren amb gran professionalitat i elegància sota la direcció artística de na Margalida Porcel i na Cecília Ferrer.

La roba va ésser cedida per les botigues d'Andratx: Picolo, Boutique Luisa, Ca Na Parral, Herboristeria Alfabeguera,

Confeccions

Simó

Marianisa del Port d'Andratx.

Per pentinar i maquillar els models varen col.laborar les perruqueres: Mercedes,

Brígida,

Maria

Soriano,

Elena, Marina i Nati.

N'ALÍ. 41

FET A

CLASSE

f:._Csport a les flles cfJalears

' E

1 segle que ara finalitza ha estat, sens dubte, el del gran llançar/ ment de l'esport a les nostres Illes, i més concretament, a la segona part d'aquest s'ha produ it el "boom" que ha catap ultat a l'esport a constituir un dels fenòmens socials més importants de la nostra vida quotidiana. És indubtable que per començar el nostre camí històric hem de fer, inicialment, referència al que és, indiscutiblement, l'esport rei per excel.leència:

EL FUTBOL Al referir-nos a aquesta especialitat esportiva, el nom que tot aficionat associa és el de R.C. D. Mallorca, però seria injust passar per dalt altres conjunts històrics de la nostra geografia. Així que deixarem el millor pel final.

L'Atlètic Balears és, històricament, el segon equip de la ciutat de Palma, i probablement de totes les Illes.

Malgrat que a l'actualitat el conjunt de la Via de C intura militi a la tercera divisió Balear (el qual equival a passar desapercebut en l'àmbit nacional) el seu passat és molt millor.

Tots els nostres padrins, i també qualque pare, recorda els temps en que la rivalitat amb el Mallorca era apassionant a tota la ciutat, ja que els dos militaven a la mateixa categoria (l'actual segona divisió A).

El Constància d'Inca també és un club laurejat no sols a nivell insular, ja que els bons aficionats mallorquins recorden la promoció d'ascens a primera enfront del Múrcia, que desgraciadament no va ser exitosa pels interessos inquers. A l'actualitat la seva situac ió és similar a la del Balears.

Altres equips mallorquins que mereixen una especial menció per la seva estada· a la segon a divisió B nacio-

42. N'ALÍ

C!~Jl.Ltf RMN)~

nal (això si, amb més pena que glòria debut entre altres coses a les dificultats econòmiques per sortir de l'Illa ... ) són: Sóller; Badia Cala Millor; Manacor i Santa Ponça.

Cal destacar que la majoria d'aquests conjunts han desaparegut (cas del Badia) o ni tan sols estan a la tercera divisió (a excepció del Manacor). El cas més recent és el de Sóller, que a causa dels seus deutes ha passat de la segona B a la Regional Preferent en només un any.

A Menorca destaquen el Sporting Mahonès, que a la dècada dels 80 va militar tres temporades a la categoria de bronze del fútbol estatal (2a B) .

El jugador més important era l'actualment mallorquinista, Vicens Engonga, que ha arribat recentment a ser internacional absolut amb la selecció espanyola.

També l'Alaior h a disfrutat dels seus dies de supremacia a Menorca, però d'això ja fa molt de temps.

A les Pitiüsses, i més concretament a Eivissa, destaca el conjunt amb aquest mate ix nom, que no fa tant es va mantenir dues temporades a la segona divisió B. Però tots aquests conjunts s'h an servit sempre de jugadors descartats pel gran conjunt de les Illes. El R.C.D. Mallorca, malgrat que a la primera meitat del segle compartia el títol honorífic de millor club de les Illes, és de llarg (sobretot al darrer quart de segle) l'emblema no sols del futbol, sinó de l'esport en general de les Balears.

Considerat se mpre com un equip ascensor, amb l'arribada a la presidència del doctor Bartomeu Beltran s'ha aconseguit estabilitzar entre els grans d'Espanya, arribant la temporada passada a la final de la Copa del Rei (cosa que només hav ia succeït un pic

UtJJ,

{6J

Tolo Leal Perelló

FET A CLASSE

(cosa que només hav ia succeït un pic més ) i a guanyar durant aquell inoblidable 1998 la Supercopa d'Espanya, l'únic trofeu a les vitrines d'un equip Balear.

Per les seves files han passat innombrables jugadors que, a bon segur, emocion arien als bons seguidors mallorquinistes, però en destacarem els intern ac ionals. Els espanyo ls: A lvaro Cervera, Higuera, i com no, el blaugrana Miquel À ngel N adal; així com els més recents de l'època da urada del club com són Dani, Marcelina, Valerón i el ja mencionat Engonga. De tots ells destacarem a l' únic mallorqu í que ha jugat dos mundials, el millor jugador de futbol de la història Balear el, el manacorí N adal.

Els estrangers: Ezaki Badou, Zoran Vulic, Dejan Stankov ic, Óscar Mena, Carlos Roa i un llarg etcètera que h a augmentat espectacularment als darrers anys.

ALTRES ESPORTS Històricament, a pesar de que potser no és el segon esport en quant a practicants i aficionats, el que ha donat millors resultats ha estat el ciclisme, que té l'orgull de comptar amb el millor corredor en pista espanyol de sempre, Guiem Timoner, campeó del món en vuit ocasions, i que en l'actualitat ha trobat el relleu generacional en la parella campiona del món en pista LlanerasA lzamora . Cal destacar també als nous professionals Colom i Tauler.

A l bàsket, un esport no molt trad icional fins els darrers anys, encara ens lamentam de la promoció d'ascens a la primera divisió (ACB ) que va perdre a princ ipis del 90 el desaparescut Prohaci davant un equip que ara és poderós a Espanya, el Caceres. Qui sap si ara seria a l'inrevés?. Les bones actuacions del Bàsket Inca i el Menorca actualment no gan oblidar l'oportunitat perduda. El millor jugador de sempre ha estat el madridista i internacional a principis dels vuitanta Rafael Rullan. Actualment destaquen els germans A lzamora (el menor dels quals juga amb el Barcelona) i l'eivissenc Paco Vazquez (campió de lliga amb el TDK) .

El tennis ha explotat definitivament amb el fen òmen Carles Moyà (campió de Roland Garrós al 98, tercer del món ... ), i se li augura un gran porve-

nir a les nostres Illes en un futur no molt llunyà.

El volei també ha fet història a les nostres Illes, però malauradament actualment no és així. El millor conjunt espanyol als vuitanta, i que va arribar a ser campió d'Europa, va ser el C lub volley Palma, per el que h an passat jugadors tan històr ics com els germans San ch ez Jover, o l'arxicon egut Rafa Pascual (a l'inici de la seva carrrera).

El fu tbol-sala sempre h a estat molt popular a les nostres terres. El malaurat conjunt del Buades Electricista va estar apunt de conquerir el títol nacional la dècada pasada.

L'atletisme, un esport on és tan difícil destacar, s'està rellançant bastant últimament, i el fruit són atletes amb renom com Mateu Canyelles o la nostra camp iona Junior de Pèrtiga Mar Sanchez.

En res um, el nostre esport passa per la seva època da urada (tot i que hi ha esports amb un passat millor) on totes les disciplines esportives són practicades i on ten im també mo lts campions a esports secundaris (judo, taekwondo, petanca ... ). Esperem que al Segle XXI millori encara més, encara que hem de ser conscien ts de la dificultat que això entranya, ja que no ens podem oblidar dels perjudicis històrics i geogràfics que sempre ens h an ~arcat, és a dir, som Illes, i com a tal la nostra sortida a la Península, on es realitzen la majoria de competicions d'alt nivell és dificultosa i costosa econòmicament. A ixí com, és més difícil també que els d ife rents caçatalents i institucions esportives es fixin en nosaltres en igualitat de condicions que els seus veïns peninsulars.

No obstant, ens hem de sentir orgullosos de l'excel.lent estat de salut del nostre esport (que va "in crescendo" cada dia) i cont inu ar t reba llant de valent per seguir recollint els fruits del treball ben fet i que l'esport balear ocupi d ins l'àmbit nacional el lloc que mere ix.

U n lloc destacat, (per això es necessita la inestimable col.laboració de les diferents institucions illenques ) perquè cada vegada que surti un esportista illenc d'èlit, ja no sorprengui a ningú.

N'ALÍ. 43

VIDA NATURAL

La prittunJera la sang1,.e allera mpezamos ya a salir del frío invierno, que este año ha sido bastante ~ ¡¡duro. Gripes, catarros, problemas del aparato respiratorio, toses, estornudos, han provada que nuestro sistema inmunológico (defensa del cuerpo frente a organismos internos y externos: Virus, bacterias, etc) se halle en estado precario y debilitada. Al mismo tiempo, nuestra flora intestinal ( 1) millones y millones de microorganismos que se dedican a la absorción de los nutrientes de los alimentos que ingerimos) también se halla en bajo estado. La situación es mas delicada si se ha seguida algún tipo de tratamiento a base de antibióticos.

La explosión de la Primavera, el cambio climatico, el despertar de las plantas, arboles y de nuestro cuerpo, ya que formamos parte de éste milagro que es la Naturaleza (aunque a veces nos olvidemos) nos puede sorprender en este estado debilitada. Cansancio, problemas de sueño, falta de energía para realizar nuestras tareas cotidianas (astenia primaveral) hasta llegar inclusa a la melancolía, tristeza y otros síntomas depresivos.

Ante este panorama, deberíamos vigilar atentamente nuestra dieta, añadiendo a ella alimentos altos en energía, al mismo tiempo que deberíamos suplementarnos para reponer tanto los minerales como las vitaminas necesarias para poder hacer frente a este cambio estacional.

Uno de los suplementos mas conocido para prevenir los síntomas antes mencionados, es la Jalea Real. ¿Qué es y que nos aporta la J aiea Real?

La J aiea Real es un producto natural, blanquecino, que fabrican las abejas obreras entre el quinto y decimocuarto día de su vida. Su composición basica es de proteínas, minerales y oligoelementos. Entre los minerales mas importantes cabe destacar el Calcio, Hierro, Potasio, Fósforo y Silicio, así como un compuesto de vitaminas que van desde la Vit. A hasta la D, incluyendo una gama de Vit. B hasta la B12, vitamina importantísima y que normalmente es carencial en dietas compuestas de poca carne.

E

44. N'ALÍ

Las funciones de la Jaiea Real son: aumentar la energía y la vitalidad, estimular la sique, la memoria, el crecimiento (por ello es tan importante para los niños) así como normalizar la excesiva excitación nerviosa.

La Jalea Real también aumenta las defensas de nuestro organismo e incrementa la resistencia a los esfuerzos y al frío.

Nos hallamos poco acostumbrados a la practica de la toma de suplementos nutricionales en forma preventiva, para hacer frente a los distintos cambios estacional es y normalmente se empieza la toma de los mismos cuando el organismo grita: i Socorro!, manifestandolo a través de cualquier disfunción o e~ e à El célebre refran " as venir que curar" lo tendríamos icar estrictamente en el tema ~ , situay de esta manera, no llegaría dones y estados de un organismo cansado y en ocasiones exhausta, que dificulta el volver a situarlo en su plena normalidad.

Esperando que esta información haya sido de utilidad para conocernos un poquito mejor. Les saluda. ( 1) El próximo artículo, si Dios quiere, tratara el tema de la Flora intestinal, su conservación, recuperación e importancia para el buen funcionamineto del organismo.

Herboristería Alfabeguera-Andratx

ALFABEGUER.A L'Herboristeria d'Andratx COMIDA NATURAL Y ECOLóGICA SUPLEMENTOS PARA LA NUTRICIÓN FLORES DE BACH COSMÉTICA: CREMAS, CHAMPÚS, ACEITES LIBROS DE AUTOAYUDA Y SUPERACIÓN MúSICA DE RELAJACIÓN - NEW AGE ROPA DE ALGOOÓN

Terapias: Masajes: Problemas de Espalda, Lumbago 'Y Cúítica Reiki: Terapia energética por imposición de marws Carrer de Sa Constitució, 4 (delante "La Caixa") 07150 ANDRATX (Mallorca) .

Tel. 971 23 60 22

ÀMBIT ESPORTIU

ibJ ]ofre nte todo y como cofundador

tancia, que antes no tuve en estas líneas

de esta revista, espero que esta

de agradecer a la anterior directiva lo

~. . nu eva etapa, tenga el éxito

bien que hizo su trabajo y a la cual toda-

que siempre tuvo y a mas se reafirme con

vía esta directiva no ha tenido la genti-

A ~-

las nuevas direcciones que se han hecho

leza de homenajear; lo dicho se han roto

cargo de esta "voz" andritxola.

moldes y con ello su estructura, llegando

No saliendo de los temas que

en la actual temporada a alinear a mas

siempre han sido mas de mi agrado, voy

de treinta y cinco jugadores, que ya son

a seguir colaborando haciendo un

muchos, pero manteniendo a raya a una

comentaria mensual de mi visión sobre

parte técnica que ha hecho agua por los

el C.D. Andraitx, que sera de un gusto,

cuatro costados y que en otras tempora-

el positivo, para unos, y de mal gusto, el

das y con muchos menos motivos ya

negativo, para otros, pero repito sera,

habría sido cambiada.

sera sólo mi punto de vista.

Y para ser la primera cita, no

De la parte econ ómica no puedo ser tan concreto, pero de lo que

escapa a nadie que el C.D. Andraitx

uno sa be y a no ser que la gestión del bar,

actual esta en una de sus cotas mas bajas

que uno no sabe, sea muy positiva, creo

de su larga historia, ya que tanto depor-

que el déficit final de temporada sera de

tivamente, como económicamente, que

órdago y sino al tiempo.

para los próximos días tras la asamblea

Y finalmente como sociedad

sabremos algo sobre sus números reales;

cultural, ahi si que hay que decir que esta

también como sociedad cultural esta

bajo mínimos, me consta que la comu-

tocando fondo.

nión padres-directiva no es de lo mas

Hablar de lo deportivo es hoy

boyante, las relaciones entre los socios y

muy clara, basta mirar la clasificación

la directiva también esta por los suelos y

del equipo, a punto de descender de

no digamos las relaciones directiva-con-

categoría y el estado actual de la planti-

sistorio en lo referente a ayudas y mante-

lla, rota, diezmada y sin capacidad de

nimiento del campo municipal de Sa Plana, pero de este último tema, quiero

reacción.

Mucho se nos dijo a inicios de

estar mas enterado, ya que las versiones

temporada de las buenas ideas que la

que a mi me han llegada difieren según

nueva directiva de Antonio Mir íba a

quien las dice y por ello quiero entrar

poner en marcha, enumerarlas todas se

mas a fondo y en próximos números dar

haría muy largo y creo que éstas son

la versión real, si bien a nadie escapa que

archiconocidas por los aficionados y

el recinto municipal, esta en pleno dete-

socios, pues ninguna de estas medidas

rioro y sin visos de que nadie dé el pri-

han dado fruto, mas aún han quebrado

mer paso, para que de una vez por todas

por completo las maneras y moldes de

se terminen las deficiencias que en todo

sus antecesores y aprovecho la circuns-

momento se notan en dicho recinto.

N'ALÍ. 45

ÀMBIT ESPORTIU

fl:n Onofre Carreño

dia, divertir-se.

Entrevista_amh l'entrena.dor '(J·_· os e, a·· .arc .

•· "''· ta,_ satmas Quants d'anys fa que entrenes?

- 1.- Disciplina; 2.- Fomentar la solidaritat i la cooperació dins del grup; 3 .- Tenir il.lusió per millorar; 4.- Aprendre dia a dia; 5.- Participar és el més important; 6.Guanyar és el més important i 7.- Divertirse.

-Aquesta és la primera temporada .

Quants de dies per setmana entrenau?

Quina és la característica que millor defineix aquest equip cadet?

-Tres dies per setmana.

A quina hora entrenau?

- Sobre les set.

-]o destacaria que, encara que la primera regional cadet és d'un nivell molt elevat, els jugadors, en general, han tingut una actitud molt positiva.

Quina durada té cada sessió d'entrenament?

- Una hora i mitja.

Són els jugadors complidors en els entrenaments?

- En general, sí que ho són .

Tots els jugadors de l'equip resideixen al Terme Municipal d'Andratx?

jUGADORS NASCUTS ENTRE 1/1/83 I 31/12/84 TEMPORADA 1998/1999 MILITA EN 1!! DIVISIÓ REGIONAL DE MALLORCA

Entrenador: José García Salinas Delegat: Angel Cano Gutiérrez

- Tots, excepte dos que viuen a Peguera.

Quins aspectes t'agrada treballar més durant els entrenaments?

- La disciplina , la situació sobre el camp i una bona preparació física .

Quines perspectives de futur tenen els jugadors d'aquest equip cadet?

- Han de millorar molt , especialment en qüestió d'hàbits.

Classifica, de més important a menys, els set aspectes següents: disciplina, fomentar la solidaritat i la cooperació dins el grup, participar és el més important, il.lusió per millorar, guanyar per damunt de tot, aprendre dia a

46. N'ALÍ

Jugadors: Mar io Bota García. (84) Jaime Del Villar Malonda. (84) Tomeu Enseñat Porcel. (83) Francisco J. Espinosa Rodríguez. ( 84) Roger Oriol Ferrer Alemany. (83) Ismael García Camacho. (84) José R. García Villanueva. (83) Bartolomé Leal Perelló. ( 84) Jaime Malonda Lozano. (83) Sergio Mancilla Alemany. (83) David Montosa Femandez. (83) Jorge Nieto Pereira. (84) Francisco J. Pérez Juarez. (83) Jorge L. Pérez Moreno. (83) Emilio Rovira Mayans. ( 84) Jesús A. Vichí Caballero. ( 84) Pedro Villanueva López. (83)

ÀMBIT ESPORTIU

tercer lloc de l'Atc. Madrid .

Entrevista amb en Mario Bota García, jugador de l'equip cadet

Classifica, de més important a menys, els set aspectes següents: disciplina, fomentar la solidaritat i la cooperació

Quina és la teva data de naixement?

- 11/2/84

dins del grup, participar és el més important, tenir il.lusió per millorar, guanyar per damunt de tot, aprendre

Quants d'anys fa que jugues a futbol de

dia a dia i divertir-se.

forma federada?

- Clar que sí.

- 1.- Disciplina; 2Q.- Fomentar la solidaritat i la cooperació dins del grup; 3.Participar és el més important;4 .- aprendre dia a dia; 5.- Divertir-se; 6.- Tenir iLlusió per millorar i 7.- Guanyar és el més important.

Què és el que més t'agrada dels entre-

Ens voldries comentar alguna anècdota

-Fa set anys.

T'agradaria arribar un dia a jugar amb l'equip sènior de l'Andratx?

naments?

de la teva experiència com a jugador?

- Els partidets i fer xuts a porteria.

- En certa ocasió vaig discutir amb un juga-

De quins equips de futbol ets aficionat?

dor contrari, ens vàrem insultar ; però minuts més tard, quan ens tranquil.lizàrem, ens demanàrem disculpes mútuament.

- 1Q de l'Andratx , després del Mallorca i en

N'ALÍ. 47

À M BIT

E SP ORT I U

LA PISSARRA

C.D. ANDRATX AMB LA DERROTA DAVANT EL C.D. SOLEDAT L'ANDRATX VA DIR PRÀCTICAMENT ADEU A LA 3~ DIVISIÓ {6 Tomeu Rosselló

3 a

DIVISIO 1----,

Biel López

Salinas

Jornada 33 . . 28 .. 03 . . 99 Andratx ~ Soledat Ferrioler - Ferreries Platges Calvià - Manacor U.E. Poblera- Binissalem Génova - Eivissa At. Ciutadella - Pollença Alaior - Campos Arenal - Vilafranca At. Balears - Sp. Mahonès

Tomàs

3- o 3~ 1

N

o T I

e

I E

s

Al ex

2~0

4~4

3- o 1-2 0-2 0~0

Classificació (33a jornada) 1. Constància 30 2. Manacor 31 3. U . E. Poblera 30 4. Ferrioler 30 5. A t. Balears 30 6. Vilafranca 29 7. Alaior 30 8. Campos 29 9. P. Calvià 30 10. S. Mahonès 31 11. Binissalem 31 12. Ciutadella 30 13. Eivissa 29 14. Génova 30 15. S.Eulàlia 29 16. Pollença 29 17. Soledat 29 30 18. Arenal 19. Andratx 30 20. Ferreries 31

1>

o. 4

23 3 4 61 19 4 8 59 16 7 7 43 16 6 8 68 14 10 6 63 14 9 6 56 14 8 8 42 14 7 8 58 11 11 8 30 11 8 12 39 10 9 12 38 11 6 13 41 10 7 12 47 9 10 11 47 7 8 14 32 8 4 17 24 7 6 16 27 6 6 18 34 4 8 18 20 4 5 22 27

3 a

REGIONAL , .,

....·

... ....·

.... -

.....

.. ..

"' ''

.

..... ......... ,

Arenal - Andratx .......... Ajornat

19 72 Actualment ocupa el 9é lloc amb 16 punts que 36 61 molt lluny dels primers classificats.

23 55 35 54 30 52 33 51 Juvenils Son Roca - Andratx 43 50 Andratx - Independiente 38 49 Cadets 30 44 Son Oliva - Andratx Infantil A 34 41 35 39 At. Andratx - Soledat Infantil B 43 39 50 37 Pl. Calvià - Andratx Alevins 59 37 Alevins F-7 Andratx - Valldemossa 43 29 28 43 Port Sóller - Andratx Benjamí A 54 27 63 24 At. Andratx - Solleric Benjamí B 73 20 70 7 Pre-benjamins S. Ponça- Andratx

FUTBOL

el situen

BASE 2

3

o o

2

1

3

6

o

3

o 9 5

1

4

o

2

2

Quan questa revista surti al carrer probablement ja s 'haurà celebrat I' Assemblea Ordinària de Socis al Teatre Municipal Sa Teulera per tancar els comptes de la nova cantina del Camp Municipal de Sa Plana, Corresponents a l'any 1.998. Ja us informarem al proper exemplar quan disposem de dades concretes.

Sabem de bona tinta que la Junta Directiva ja ha començat la planificació esportiva de la propera temporada. Vos mantindrem informats.

Els propers dies 2 i 3 d'abril es disputarà la Diada de Futbol Base i el X Torneig Internacional de futbol Juvenil amb la -participació dels equips del Fortuna 95 Düsserldorf, La Salle i Andratx.

48. N'ALÍ

ÀMBIT

ESPORTIU

Temporada 98-99 {6¡

U D

Mateu Alemany

urant nou anys el club esportiu

tots els al.lots amb edat de tretze i catorze

de s'Arracó ha funcionat sota la

anys que vulguin jugar, els rebrem amb

batuta de n'Antoni Nicolau.

molt de gust.

Fou una etapa molt brillant, puj ada fulgu-

Els petits nostres, estan fent una

rant de Tercera Regional a Preferent en

temporada sensacional, campions del seu

tres anys. El llistó l'havien posat molt alt.

grup, estan disputant ac tualment la lliga

Quan en Toni dimití, no era facil prendre

composta dels tres primers de cada grup,

una succesió tan bona. Necessitàvem un

per a proclamar el campió de Mallorca.

home jove amb molta audàcia i gosadia.

Volem remarca que el passat diu-

President nou amb idees noves, dinamisme

menge 22 de novembre 1998, la junta

i entusiasme son segurament les qualitats

directiva decidí en sintonia amb altres ins-

mas destacades del nostre "PRES!".

titucions que la recaptació voluntaria de

La temporada actual començada

l'encontre fos destinada als damnificats

el mes de setembre passat, ha estat sembra-

sud americans de l'huracà "MITCH",

da d'alts i baixos.

quantitat s'apropa a les 26.000 pts.

És un equip compost

la

d'homes joves tots de la nostre comarca,

També s'ha col.laborat en una

vull dir amb això que és molt representatí-

colecta feta a un partit amistós de l'equip

va.

cadet que s'enfrontà als juvenils de Salvar la categoria és el nostra

l'Andratx, a benefici de les obres de l'es-

objectiu principal i crec sincerament que

glésia del Sant Crist de s'Arracó i aquí, el

ho aconseguirem. El dotzè lloc que ocu-

benefici fou aprop de les 140.000 pts. Amb

pam actualment ens dona moltes esperan-

això volem dir que el club està prou inte-

ces.

grat i col.labora dins la vida quotidiana del Els cadets ocupen el sisè lloc de la

poble.

Enguany hem

L'escola de futbol també fou un

pujat de categoria, després de la magnífica

èxit, per la qual cosa la volem continuar

temporada passada, i costa molt, tenint en

amb tota aquella joventut del municipi

compte que els adversaris són millors i que

que vulgui participar a aquesta gran família

la nostra plantilla es poc nombrosa. Esteim

que és la vostra, el club esportiu de

més que satisfets de llur comportament.

s'Arracó.

classificació del seu grup.

Aprofit l'avinentesa per a fer una cridada a

Vos esperam

N'ALÍ. 49

ÀMBIT ESPORTIU

Temporada 98-99 b ~

s difícil, en aquest punt de la temporada, fer un balanç de com ha anat aquesta pels diferents equips del club. No és la nostra intenció fer un recull de resultats de partits atrassats que ja han sortit pels diaris al llarg de l'any.

El que farem en aquest número inicial d'aquesta nova etapa de N'Alí és un petit esboç de com són i com van els diferents equ ips del club.

El C lub de bàsquet té aquesta temporada un total de 13 equips. Això vol dir que hi ha un total aproximat de 156 jugadors. Hi hem d'afegir els entrenadors, delegats i jugadors de l'escola de bàsquet que dirigeix Juanjo Beltran.

El balanç de la temporada és bo en línies generals. Cal destacar tres equips que dominen les seves categories.

Aquests són: el mini A masculí, el mini femení i el 1~ autonòmica masculí. El mini femení va segon del seu grup, només ha perdut dos partits en tota la temporada i demostra una projecció excel.lent. Per la seva banda, el mini masculí és possiblement el millor equip de Mallorca de la seva edat, no ha perdut cap partit i s'enfrontarà al Sant Agustí

per aconseguir el títol de campió de Mallorca. És estrany que cap jugador d'aquest equip hagi estat seleccionat per anar a la selecció de Balears, però es dona la circumstància que el seleccionador és l'entrenador del Sant Agustí, la qual cosa ho explica tot. El tercer equip que volem destacar és l'equip de 1;¡ Autonòmica. Aquest any s'ha format un conjunt molt sòlid, amb bons jugadors per a totes les posicions, la qual cosa fa que el nivell de l'equip no baixi en les rotacions. Tot i perdre alguns partits teòricament fàcils, va en segona posició de Mallorca, amb opcions reals d'anar a Menorca a jugar la lliga d'ascens a segona divisió. Els pròxims partits són crucials per la sort d'aquest equip.

Des d'aquesta col.laboració volem donar suport a aquesta nova etapa de N'Alí que esperam sigui llarga i exitosa. Noltros ens veurem aquí cada número. Parlarem dels diferents equips, de les notícies relacionades amb el club i intentarem donar a conèixer més un club andritxol que aviat complirà 14 anys de vida.

Miquel Covas

El Club aviat complirà 14 anys

DISTRIBUIDOR a domicilio de GASOLEOS A-B-C Catalina Reus Ros Pedidos: Crta. Camp de Mar Pto. Andratx • Mallorca Tels. 971 67 16 58-971 67 15 09 Móvil: 608 53 64 24

50. N'ALÍ

ESTACIÓ DE SERVEI PORT D'ANDRATX Crta. Camp de Mar, s/n· Pto. Andratx· Tel. 971 67 16 58

ÀMBIT ESPO RTI U

Categoria Mini-bàsquet en el grup A $:n ]oan Enseñat jhoni@yahoo.com

l

'equip de mini-bàsquet de l'Andratx, que juga en el grup A, són els que ocu~pen la primera posició en solitari del seu grup, seguits del San Josep amb tres derrotes, i ells sense cap partit perdut, amb una diferència mínima de trenta punts per jornada.

Són deu al.lots andritxols d'entre onze i dotze anys, dirigits per Juanjo Beltràn, que es preocupa de que segueixin cada dia millorant; aquests deu jugadors són: Oscar Carreño (11 anys ), Sergio Martínez (1 2), Guillem Beltran (11), Raúl Sanchez ( 11). Ramón Alemany ( 11), Sebastià Morell (1 2), Xisco C reixell (12) , Toni García (11), Pep Pujol (11) i Biel Puj ol (1 2).

Entrenen els dilluns, dimecres i divendres, i és que tenen que entrenar molt per ésser els millors, i demostrar les seves aptituts els dissabtes pel matí en el pavelló del coLlegi públic d'Es Vinyet. Segons en Xisco "jugar els partits és lo que ens agrada més", i per això ho fan tan bé. Sobre els entrenaments diu en Sebastià "són molt divertits, el que més ens agrada són els exercicis de tir i de tres contra tres" , però no tot es dive rsiò, hi ha exercicis on tenen que treure les ganes d'entrenar i fer-ho; en G uillem comenta "l'exercici que no ens agrada ni una mica són els de defensa, sense

comptar les quatre voltes que feim a la pista d'atletisme" .

Són jugadors molt bons i ho demostra que a l'actual plantilla hi han hagut cinc preseleccionats per anar a la selecciò de Balears, hi han estat anant a les concentracions durant mesos. Els cinc jugadors que han estat a la selecciò són: en Biel, en Sebastià, en Raúl, en Xisco i en Guillem.

L'ave ntura no ha durat més perquè el seleccionador balear, un tal Joan Barceló, que precisament és l'entrenador del Sant Agustí, equip que lluita pel títol en un altre grup de la mateixa lliga, no els ha volgut, Déu sap perquè. Imaginam que és perquè sap que no guanyarà a l'Andratx, i vol desbaratar l'equip. "Esper que juguem la final contra Sant Agustí, així es demostrarà quins jugadors són els que tenen que anar a la selecció balear" diu en Juanjo.

Pel mes de maig segurament es faràn les finals de la copa de Mallorca, i Andratx pot ser sigui la sede de la final a quatre. Parlant amb en Raúl treim una conclusió "somos mejores que los que han seleccionado ..• nos vamos a corner al San Agustin" .

Una vegada guanyin el campionat de Mallorca, perquè tenen més que la esperança sina la possibilitat de guanyar-ho, aniràn a Menorca, a la festa del minibàsquet, i crida en Raúl per un costat "¡¡¡y después a la NBA!!!.

Tots, l'any que ve seràn de la categoria infantil, i així fins que un dia arribin al primer equip de l'Andratx, si no se'ls ha endut un equip de fora.

Fora la pista de bàsquet deixen d'ésser jugadors per ésser estud iants, quan els hi he demanat com anaven les notes tots han rigut molt, i no perquè les seves notes siguin de riure sina perquè tots van molt bé, no te nen aquests problemes. Estàn repartits entre els coLlegis del Vinyet i el Ramón Llull.

En el proper nombre de la revista vos parlaré d'un altre equip, serà el que millor ho faci durant aquestes setmanes.

N'ALÍ. 51

ÀMBIT ESPORTIU

fÓJ Angel Oliver

--·-~·- omenzó la temporada para el

laborales llegaba cincuenta minutos

ajedrez insular con el campeo-

tarde a cada partida. Esperamos mejor

nato individual celebrada en

suerte para nuestro gran jugador.

En Primera partía Angel Oliver

Felanitx. La organización de este evento fue a mi modo de ver insuficiente, debido a las siguientes razones: A) Problemas de iluminación, con luces que se apagan y no volvían a encenderse. B) Trato desi-

como favorita, si no a ganar el romea, sí por lo menos a conseguir el ascenso a Preferente. Quizas esa misma responsabilidad me atenazó en momentos claves

Angel O liver ~ Alfonso Moreno gual de las diferentes categorias: Se concedia el privilegio a los jugadores de Preferente de jugar en una sala aislados de todo ruido mientras que el resto de los jugadores (mas del90%) jugaba en única sala, haciéndose mas difícil la concentración (180 personas producen demasiado ruído). Tres jugadores del C lub Ajedrez Andratx participaran en el torneo: Alfonso Moreno en Preferente, Angel

del torneo. Mis ya conocidos apuros de tiempo fueron otra causa que me impidieron alcanzar los primeros puestos de la clasificación.

Por última Jaime Prohens, según mi opinión jugó por debajo de sus posibilidades reales, ya que en segunda el ni vel es bastante flojo. Conservó la categoría y esperemos que el año que viene le

Oliver en Primera y Jaime Prohens en

salgan mejor las cosas.

Terminada el

segunda. Los resultados de éstos, uno de ellos el que les escribe, fueron mas bien

individual dió comienzo el Campeonato por equipos de Mallorca donde el club

discretos. Alfonso Moreno consiguió mantener la categoría, aunque con mas

ajedrez Andratx participó con dos equipos: El Andratx en Primera y el Andratx "B" en Tercera.

problemas de los debidos, por motivos

52. N'ALÍ

Campeonato

ÀMBIT ESPORTIU

El equipo de tercera, h echo

tablero defendido por Alfonso Moro que

para que las jovenes promesas de la can-

no estuvo a la altura de las circunstan-

tera

cias, aunque nadie duda que el año pró-

jueguen,

cump lió

su

misión.

Destacando Pep Bomí.s, veterana que

ximo lo h ar:i mejor.

con su solidez supo defender con éxito el primer tablero, eso sí, acompañado por

TEMPORADA98/99

las dos "t" (Tomeu Fern:indez y Tomeu

Resultados del equipo de Primera:

Bauz:i) que cuajaron ambos una notable

C.A. Inca 0- Andratx 5

actuación (entre los dos consiguieron 8

Andratx 3,5 - Sa Dragonera 1,5

puntos sobre 11 partidas). También es

A. Palmesana 2 - Andratx 3

positiva la actuación de Roberto Lorente

Andratx 1 - Binissalem 4

que perdió muy pocas partidas.

J. Sureda 4 - Andratx 1

Por otro lado el equipo de Primera no consiguió subir a Preferente pero tuvo mas que serias opciones para ell o.

Es Fortí 1,5 - Andratx 3,5 Andratx 2,5 - Son Dameto 2,5 Andratx 5 - C.A. Inca O Sa Dragonera 2,5 - Andratx 2,5

Faitó quiz:is un pelin de suerte en algunas partidas.

Andratx 2 - A.Palmesana 3 Binissalem 2 - Andratx 3

Este año la fig ura del equipo ha

Andratx 2,5 - J .Sureda 2,5

sido Rafel Oliver, consiguiendo un 75%

Andratx 2 - Es Fortí 3

de los puntos, su mayor virtud fue el espí-

Son Dameto 4 - Andratx 1

ritu de lucha que demostró en sus partiResultados del equipo de Tercera:

das.

Otro jugador importante fue A. Oliver que aportó seguridad y buen

Lloseta "B" 0,5 - Andratx "B" 3,5 Andratx "B" 0,5 - C.F.A.M. 3,5

hacer en el ter-

C. Calvia 2 - Andratx "B" 2

cer tablero.

Andratx "B" 2 - Son O liva 2

Alfonso Moreno

cum-

plió en un difí-

Bigar 1 - Andratx "B" 3 Andratx "B" 1,5 - U .l.B Son Oliva 2,5 La Salle O - Andratx "B" 4

cil tablero.

Pedro O liver

Resultados individuaies del

jugó demasiado

Campeonato por equipos de Mallorca:

sólido pero para

Alfonso Moreno: 5,5 sobre 12 partidas.

hay

Alfonso Moro: 4 sobre 14 partidas.

que decir que

Angel O liver: 9,5 sobre 14 partidas

descargo jugó

algunas

partidas problemas salud.

con

Pedro Oliver: 7,5 sobre 12 partidas

de

Xavier Prohens: 2 sobre 5 partidas.

Javier

Prohens

Rafel Oliver: 9 sobre 12 partidas

j ugó

José Borr:is: 3,5 sobre 6 partidas Juan Oliver: 0,5 sobre 4 partidas

pocas partidas

Roberto Lorente: 2,5 sobre 5 partidas

para sacar con-

Tomeu Fern:indez: 5 sobre 7 partidas

clusiones. único

El lunar

importante fue el

segundo

Tomeu Bauz:i: 3 sobre 4 partidas Manuel López: 1 sobre 1 partida M" Cristina Vesga: O sobre 1 partida Jaime Prohens: 1 sobre 1 partida.

N'ALÍ. 53

CUINA

Les paraules de Mestre Tomeu Esteva

fÓJ Mestre Tomeu Esteva

L

os alimentos pueden producir-

buena fermentación y la cocción adecua-

nos enfermedades ya que ellos

da.

también "pueden enfermarse".

Otro elemento indispensable

Todas las materias tienen un sabor parti-

para una buena mesa es la carne, ésta en

cular - salado, amargo, dilce, acido ... - y

ningún caso debera de ser de animales

cada uno de ellos, en la medida que pasa

demasiado jóvenes pues no reunira la

el tiempo, tienen facetas diferentes.

concentración suficiente de materias ali-

Olores y sabores son los guias de nuestros

menticias; por el contrario, las cames

sentidos, pero, por supremacía, el olfato

demasiado viejas presentaran durezas y

es el juez de nuestros alimentos.

excesos de nervios que tampoco son

Uno de los elementos que apor-

recomendables. Todo animal que se críe

ta mayores beneficios a nuestro cuerpo,

con una alimentación de hierbas aroma-

es el pan. Se debe de cuidar que este pan

ticas del bosque o marinas, cerca del mar,

nuestro de cada día sea de harinas selec-

nos ofrecera una came mas sabrosa y

cionadas y de buena calidad. Un factor

nutritiva.

primordial para obtener esta alidad es la

Los cambios climaticos nos

- El saber comprar es tan importante como saber cocinar.

- En toda minuta no debe de faltar un plato de legumbres.

- La rutina es el peor enemigo del cocinero.

- La fru ta a se posible, no de be de faltar en ninguna comida.

54. N'ALÍ

Les paraules de Mestre Tomeu Esteva - CU IN A

• Para que la leche merengada quede espumosa hay que adicionarle claras de huevo a punto de nieve.

• Es conveniente hechar un buen chorro de limón a las alcachofas, cuando éstas estan cocidas, para que no ennegrezcan.

• Para que no lloren los ojos cuando se pelan cebollas, téngalas, previamente sumergidas en vinagre durante cinca minutos.

Cullna_rlos obligan a dividir en

Durante el verano es absoluta-

estaciones nuestro régimen alimenticio.

mente aconsejable centrar la dieta en

En el invierno el descenso de la tempe-

verduras y frutas, pues es una forma de

ratura obliga a nuestro cuerpo a trabajar

mantenerse frescos y de evitar las diges-

mas para mantener nuestra temperatura

tiones pesadas.

ambiente (37QC), así pues, para mante-

La leche es por excelencia el

ner nuestra caldera bien encendida el

alimento completo y el mas natural del

cuerpo nos pide ingerir una mayor canti-

mundo entero.

daci de alimentos, o, por lo menos, que

Los huevos pasados por agua

estos sean ricos en calorías, albúminas,

son tolerados por casi todas las personas,

grasas y féculas.

y es ésta la manera en que conservan

En el verano sucede lo contra-

todas sus cualidades nutritivas.

rio, la temperatura sube y el cuerpo nos

Todos los alimentos deben

exige una dieta fresca: ensaladas, platos

tener las sustancias capaces de reponer

fríos, frutas ...

las pérdidas que sufrimos, y de dar a los

Los alimentos que proceden del

órganos que se encargan de las funciones

reino animal tienen distintos valores ali-

de nuestro cuerpo, toda la energía que

menticios que los del reino vegetal, por

ellos requieran. Nada hay mas saludable

ello una dieta, para ser equilibrada,

que conservar en los alimentos las pro-

requiere de alimentos de ambas clases.

piedades naturales que ellos poseen.

Las cames saladas son total-

Después de una buena comida

mente incovenientes para quienes tie-

es absolutamente necesario corner fruta,

nen el estómago delicado: sí podran dis-

es indispensable para nuestro cuerpo,

frutarlas quienes tienen un estómago

facilita la digestión y puede acompañar-

sano y fuerte.

se de una crema helada.

N'ALÍ. 55

MENT ÀGIL

Sopa de LLetres A R H

s

R T

v s

D G M L

A

J N L

G

u o

R

w

R A D N E

s

y

s o

N J o F R E D B p s E v I B

u

B D A

J

x

s

M D H Q F N L u s R

H

Conèixes Andratx?

K

v

s A e s

e

H Q B E s s E

L A T N T

s u I o s o

A Ñ R A Q T D I z A E M s y w G x L A p s F M R R

o

N

z e

L

u s

A s G K T E D N B G A L p N s G s u s s A D w L

A

e J A u v s

L

I

e

E T E p A N R

E

s

A N

w o

J

I

I

ç s

H L R

F

B E R I N A M

s

E

s A o A s v x z L A s L

lO Alqueries Antigues d'Andratx

A on es troba?

- - - - - - - - - Solucions en el pròxim número - - - - - - - - -

Escacs

Jeroglífic

Blanques juguen i guanyen

Lloc per a collir esclatassangs

56. N'ALÍ

MENT ÀGIL

Test Andritxol 1. Quin era el tercer nom del pare Joanillo

(Joan Baptista Ensenyat)? a) Bernat e) Miquel

b) Bonaventura

6. Com es deia abans el carrer de Pedro Ferrer? a) Carrer Nou b) Carrer Gran e) Carrer Gros d) Carrer Llarg

/

d) Basili

2. Com es deia també la torre de So Na Gaiana? a) Can Rafel Valent b) Can Rafel Blanc e) Can Rafel des Vent dl Ca na Rafela

7. Què és l'orxella? a) un plat gros e) una possessió

b) una au

d) una planta

8. Quin any es construí el teatre Argentino?

3. A qui pertany la torre de Sant Elm? a) CIM b) Govern Balear e Ajuntam. d'Andratx d) Fund. Illes Balears 4. Quin any es va cremar l'arxiu d'Andratx? a) 1668

b) 1686

e) 1886

d) 1868

5. Què vol dir en àrab LAYN? a) pont e font

a) 1914

b) 1922

e) 1908

dl 1912

9. Com es diu la torre de defensa situada a sa Mola? a) Sant Carles b) Torre rodona e) Torre grossa d) Sa Vella 10. Quin any guanyà Gabriel Tomàs el ciutat de Palma de novel.la?

b) possessió

a) 1970

b) 1968

dl camí

e) 1975

dl 1969

N'ALÍ. 57

MIRADA ENRERA

Escola graduada Andratx, 1939

Equip Suavos, 1955/56

e .

' I

Avda. Mateo Bosch, 22- 07 157 Port d'Andratx Mallorca SPAIN Tel. 971 67 16 17 -Fax 971 67 34 11 E-Mail: miramar©bitel.es

58. N'ALÍ

Excursió a Camp de Mar, 1945

Fundada hace mas de 75 años, el restaurante Miramar no es sólo uno de los restaurantes con mas tradición, sina que conserva el toque personal de sus fundadores: esta regida por la misma familia , ahora en su tercera generación y el jefe de cocina ostenta el carga desde hace 25 años. Por ella, el restaurante Miramar , con la expediencia adquirida, se ha convertida en un centro de gran solera y exquisitas especialidades, como el pescada frito, el arroz negro , los pimientos rellenos de gambas o el pudding de reinetas con natillas.

Un restaurante en el que el pescada y los mariscos son la especialidad .

AGENDA Del dia 24 al 30 d'abril

Del dia 1 al 4 de maig

Del dia 5 al 7 de maig

Del dia 8 al 14 de maig

Del dia 15 allS de maig

Del dia 19 al 21 de maig

Del dia 22 al 28 de maig

Farmàcia Mandilego Plaça d'Espanya 6, Andratx Tel: 971 136 052

e

Farmàcia Bennassar Plaça del Pou 6, Andratx Tel: 971 235 361

"C

-

,e ::::;,

Farmàcia Gonzalez Avda. Mateu Bosch 16, Port d'Andratx Tel: 971 672 019

CJ) (J)

Farmàcia Mandilego Plaça d'Espanya 6, Andratx Tel: 971 136 052

"C en

Farmàcia Bennassar Plaça del Pou 6, Andratx Tel: 971 235 361

(J) (.)

Farmàcia Gonzalez Avda. Mateu Bosch 16, Port d'Andratx Tel: 971 672 019

,e

E

-

Farmàcia Mandilego Plaça d'Espanya 6, Andratx Tel: 971 136 052

e

LI-

Els toms del cap de setmana comencen el divendres a les 2 I '00 h.

b

Antoni Roca

Properes emissions de TV Andratx Divendres dia 7 de maig a les 21.00 h.

Repetició del programa: Dissabte dia 8 de maig a les 14.00 h.

Divendres dia 21 de maig a les 21.00 h.

Repetició del programa: Dissabte dia 22 de maig a les 14.00 h.

CENTRE DE SALUT DE CAN RIERA D'ANDRATX:

e

Cal concertar cita prèvia als telèfons: 971 136 763 / 971 136 781

(.)

CENTRE SANITARI DEL PORT D'ANDRATX:

"C

Consulta a partir de les 9 h, concertant cita prèvia al telèfon 971 671 357, tots els dies laborables excepte el dijous. Atès pel Dr Domínguez .

#(J)

S'ARRACÓ: Consulta a partir de les 12.30 h, concertant cita prèvia al telèfon 971 674 420, tots els dies laborables excepte el dijous. Atès pel Dr Domínguez.

E

CENTRE SANITARI DE

(.)

e

-

(J)

El Dr Domínguez té consulta cada dia a partir de les 13.15 h. I el dijous a partir de 14.30 h, concertant cita prèvia al centre de salut de Can Riera d'Andratx.

N'ALÍ. 59

ULL DE PEIX

Fotos: Tem Ensenyat

60. N'ALÍ

ULL DE

PEIX

N'ALÍ. 61

~

COL.LABORA AMB N'ALI COLABORA CON N'ALI ~

62. N'ALÍ