N'Alí maig 1999 (2)

LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT

ilEPOilTIIT6Ef

ENTilEUifTEf IlMB•••

~ r1 t

<.::::)

r1

i<.::::)

L

L-1.

p

i

a

r1

e

z

'' L

"LL

p

i '' ,

a

t 1 e

ta

EDITORIAL

3

NOTICIARI MUNICIPAL

4

CRÒNICA DELS NOSTRES

8

PRESENTACIÓ DE N'AlÍ

10

ENTREVISTA AMB PEDRO DTZOUP

14

PU-JADA A S'ERMITA

17

CONCURS IMAGINA ESCRIVINT

20

PLUVIOMETRIA

22

ESCOLA DE MÚSICA

24

ESCOLA D'ADULTS

27

BIBLIOTECA MUNICIPAL

28

CREACIÓ

29

TROBADA DE DONANTS DE SANG

30

VIDA NATURAL

32

CONVERSA AMB ...

33

MARIA DE LA PAU .JANER BIBLIOGRAFIA D'ANDRATX

37

CREU RD-JA

38

PROTECCIÓ CIVIL

39

ENTREVISTA AMB ... ANTONIO LUPIAÑEZ 40

José Lorente García C/. Sa Font de la Vila, n2 9 07150 ANDRAITX (Mallorca) Tel. 971 235 893- Fax 971 136 011 Móvil630 021 721 http: I I empresas.mundivia .esl som E-Mail:som@mundivia.es

FET A CLASSE

42

CLUB D'ESPLAI GARRAFA

49

C.D. ANDRATX

50

BÀSQUET ANDRATX

54

MIRADA ENRERA

57

ESCACS

58

CUINA

60

MENT ÀGIL

62

ULL DE PEIX

64 66

AGENDA

ü

NC ALI

Fundació de N'Alí: 1986 1!! època: 1986- 1998 12 anys- 115 números

LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT

2" èpoco. Any I. N" 2

Periodicitat mensuol

D.L.: PM-295·1986

Tiratge: 1.500 exemplars

EDITORIAL

EDITA:

ASSOCIACIÓ CULTURAL N'ALÍ

Després d'haver presentat en societat el primer

REDACCIÓ:

número de N'ALÍ en el teatre de Sa Teulera, consider

C/. Llibertat, 20 Apt. Correus nQ79 07150 Andratx. Tel. 971 136 199

que ara vé el més difícil d'aquesta ingent tasca de dur a terme cada mes la revista: la continuïtat.

Dlredor:

Entre tots hem aconseguit tenir una publica-

RAFEL OLIVER GRAMMATICO

ció, un mitjà de comunicació local digne, amb unes

Equip de redacció:

característiques apropiades per al nostre municipi, però

JOSE ALEMANY CASTELL CAT! CIRER VICH MIQUEL COVAS CALAFELL JUANA DOLS PONS JOAN ENSEÑAT RODRÍGUEZ JOAN FORTEZA BOSCH ANTONI ROCA PUJOL JAUME ROCA PUJOL

ara acabem de començar, i aquesta realitat que hem viscut l'hem de viure dia a dia, setmana a setmana i mes a mes, amb la publicació d'un número darrera l'altre.

Amb això vull dir que és molt important la feina que facem entre tots els veinats del nostre municipi, no tan

Han col.laborat en aquest número:

sols l'equip de redacció ; els col.laboradors puntuals de

MARGARITA ALEMANY GUILLEM BARCELÓ JOSEP BONNIN JAUME BOVER ONOFRE CARREÑO XISCO CREIXELL MERCEDES EGEA TEM ENSENYAT MARGALIDA ESTEVA TOMEU ESTEVA MAGDALENA FERRER RAFELA GARCIA PEP TONI GUARDIOLA

RAMÓN IGLESIAS ANAJIMÉNEZ BIELJOFRE JOAN MANERA MIQUEL A. MARROIG JOSEP W MORENO ANGEL OLIVER MARIA RODRIGUEZ TOMEU ROSSELLÓ ANTONI VICENÇ MARIA MANUELA VON OPPENHEIM CREU ROJA D'ANDRATX PROTECCIÓ CIVIL D'ANDRATX

cada secció, de cada agrupació, club o associació, també és necessària la seva tasca per a que N'ALÍ continuï amb força i no perdi empenta amb el temps.

Per a que tots puguem gaudir de les coses que aquest moro ens pugui xiuxiuejar a cau d'orella, és així mateix indispensable l'ajuda de tots els andritxols, col.laborant amb la revista en forma de subscripció per

Fotografia:

al manteniment de la mateixa. N 'ALÍ ens ha d'arribar a

REVISTA N'ALÍ

tots, fent-nos conèixer el que fem cada dia al municipi,

Subscripció:

el que ens passa, el que diem i sentim, el que estimem;

3.500 pts. anuals (21 euros) 12 números

gaudint tots plegats de la vivència de tenir un mitjà de

Publicitat I Subscripcions:

comunicació escrit que ens faci sentir més andritxols,

RAFEL OLIVER GRAMMATICO MANUEL FERNANDEZ MANERO

Tel. 971136 199 Tel. 606 953 167

Imprimeix:

SAIRPA, S.L. Indústria Gnífica de Calvià C/. Islas Baleares, 26. Tels. 971 69 76 76 · 97 1 699 267 07180 Santa Ponça. Mallorca

que ens uneixi i que ens ajudi a comprendre'ns una mica més cada dia.

Per tot això, estimats veinats, N'ALÍ desitj a comptar amb tots vosaltres per al desenvolupament de la cultura al municipi.

Enquadernació:

BINDERMAR, S.L. Manipulados Gremio Tejedores, 24. Tel. 971 431 036 07009 Pol. Son Castelló. Palma de Mallorca

ELS ARTICLES PUBLICATS EN AQUESTA REVISTA SOLS EXPRESSEN L'OPINIÓ , DELS SEUS AUTORS. N'ALi NO ES RESPONSABILITZA DEL SEU CONTINGUT.

N'ALÍ. 3

NOTICIARI

MUNICIPAL

AndratX' POLIESPORTIU A SON XINA Les obres del futur poliesportiu cobert de Son Xina han représ amb força, després d'una temporada d' hivern en què hi ha hagut pocs treballadors.

Finalment pareix que es podrà inaugurar per a l'Universiada del mes de juliol, encara que no estirà acabat en tot el seu conjunt.

AMPLIACIÓ DE LA DEPURADORA Es va inaugurar l'ampliació i remodelac ió de la depuradora d'Andratx, amb la presèn c ia del Conse ller de Medi Ambient Miquel Ramis i les autoritats municipals. En les obres s'han invertit 176 milions de pessetes. Les obres realitzades han consistit en la remodelació total de la planta ex istent, i a la vegada, equipar-la amb sistemes de depuració de més rendimen t.

L'empresa IBASAN reutilitza per a regar un camp de golf l'aigua un cop tractada.

SUBVENCIONS PER A LA VIVENDA L'Ajuntament d'Andratx entregà 9,5 milions de pessetes a 13 veinats per a l'adquisició de la seva primera vivenda. Dotze d'ells han rebut la quantitat de 75 0.000 pessetes, i 500.000 pessetes el tretzè. És el primer cop que l'Ajuntament entrega aquestes ajudes als menor de 30 anys que volen comprar el seu primer immoble.

NORMES SUBSIDIÀRIES L'assoc iació ecologista GOB ha presentat una serie d'al.legacions a les NN SS d'Andratx, tot considerant que preveuen unes possibilitats desorbitades de creixement.

Segons els ecologistes aquestes Normes actuals estableixen una capacitat de població al terme de 44.450 habitants.

ASSESSOR DE LA POLICIA LOCAL L'Ajuntament d'Andratx h a contractat els serveis d'un assessor en matèria de seguretat, que en la pràctica ha de dirigir les actuac ions de la Policia Local. Els partits de l'opos ició, PSOE i ALA han declarat que finalment s'ha pogut veure el fracàs de la gestió de la badia en quant al seguiment de la Policia d'Andratx. Margalida Moner indicà que el nou empleat assessorarà l'equip de govern sobre la dotació humana i material òptima de la Policia Local, i quins canvis s'han de fer dins el cos.

1.000 ESCOLARS CONTRA LA DROGA Tingué lloc al castell de Son Mas el XV concurs de cartells contra la droga , organitzat pel CIM i en el qual participaren 51 escoles de tota l'illa. A més del concurs els escolars assistents pogueren participar en multitud d'activitats llidico-socials a les terrasses i jardins de les rodalies de l'Ajuntament. El coLlegi Ramon Llull de la vila obtingué un dels premis atorgats.

4. N'ALÍ

NOTICIARI

MUNICIPAL

L'ORQUESTRA SIMFÒNICA A ANDRATX Aprofitant l'any internac ional de la Gent Gran, s'organitzà un concert extraordinari de l'Orquestra Simfònica de Balears, a l'església d'Andratx, i sota la direcció de Luis Remartínez.

L'ANTIC RECTOR JOAN PERELLÓ, A LA VILA El dissabte dia 8 de maig es feu una missa oficiada pel rector Joan Perelló, que ho fo u durant 9 anys, a benefici de les missions de Burundi a on ell hi fa la seva tasca humanitària i religiosa. Al final de l'ofici hi hagué coca per als ass istents i la gent pogué departir una miqueta amb Joan Perelló.

f.

t

1

~

CONCURSOS DE PINTURA I CERÀMICA Com cada any l'Ajuntament organitza aquests dos certàmens per a les festes de Sant Pere. Podeu trobar les basses a la Cúria o a la biblioteca municipal d'Andratx. Els premis ascendeixen a 805.000 pessetes.

TRUC AL CLUB DE VELA Els jugadors de truc del Club de vela Joana Maria Alemany i Mateu Alemany obtingueren el tercer lloc en la final del XI Gran torneig de Truc organitzat per Ultima Hora.

SARDINADA A LA LLONJA L'Associació de Comerciants del Port d'Andratx, amb la col.laboració de l'ajuntament d'Andratx i mestresses de cura organitza una sard inada a la llonj a, amb la participació d'un grup d'animació infantil, Aires d'Andratxi Luna 70. Els actes començaran' a les 19,00 hores del dissabte dia 15 de maig al Port.

N'ALÍ. 5

NOTICIARI

MUNICIPAL

RESTAURACIÓ A L'ESGLÉSIA Amb motiu de l 80è aniversari de la bendició de la imatge de la Mare de Déu del Carme, s'està restaurant el retaule de l'Altar Major de l'església .del Port d'Andratx.

Sota la direcció d'Antònia Reig, un grup de restauradores d'art sacre fa n feina des de fa més d'un mes, netejant i adobant les diferents parts del retaule.

Sant Elm REHABILITACIÓ DE LES CASES DE LA TRAPA El C IM invertirà un total de 189 milions de pessetes en la rehabilitació de les cases de La Trapa, gràcies a un conveni firmat per aquesta entitat i el GOB. L'objectiu és convertir La trapa en una Escola de N atura. En el conveni acordat el GOB ha ced it la finca per un espai de 23 anys, per la qual cosa el lloc quedarà inclòs en la xarxa de refugis de la Ruta de Pedra en Sec.

DOS RACONERS CAMPIONS DE TRUC Modest Soteras i Jaume Soteras, del bar Ca'n G uiem Nou de S'Arracó, foren els guanyadors del XI Gran Torneig de Truc, disputat en tot Mallorca.

L'esmentat bar rebé també un premi espec ial consitent en una taula de joc.

BEQUES D'INVESTIGACIÓ SOBRE LA DRAGONERA La Comissió de Med i Ambient del C IM ha convocat les beques d'investigació sobre La Dragonera, comptant amb la col.laboració del Govern Balear. Es convoquen dues beques per al 1999 de 250.000 pessetes cadascuna d'elles.

L'objectiu és fomentar la recerca sobre els valors natura ls de La Dragonera.

6. N'ALÍ

NOTICIARI

MUNICIPAL

Camp de Mar r-----------------~--~

120 MILIONS PER A LA DEPURADORA IBASAN Amplià i remodelà l'estació d'aigües residuals de Camp de Mar. Les obres realitzades han consistit en la remodelació total de la planta existent, i al mateix temps, equipar-la amb sistemes de depuració de més rendiment.

L'aigua un cop tractada és reutilitzada per a regar, i l'excés, conduit al mar per un emissari submarí.

GOLF DE BINIORELLA S'aprovà un conveni de col.laboració entre l'administració municipal i l'empresa promotora del camp de golf de Camp de Mar, mitjançant el qual la zona d'entrenament del complexe esportiu estarà situada en uns terrenys municipals durant un periode de 10 anys. El conveni inclou la cessió al municipi de zones verdes i la donació de 55 milions de pessetes.

IDAD EN PESCADO FRESCO Y PAELLAS

C/ . Jaime I, 46 Tel. 971 239 044 Móvil 608 732 535 SAN TELMO (Mallorca)

N'ALÍ. 7

CRÒNICA

DELS

NOSTRES

0®®[]0~

10 abril, Benito Martínez Moreno i Margarita Umbert Ramón 17 abril, Joan Francisco Mas Horrach i Catalina Alemany Bonet 1 maig, J uan Carlos Garcia Sanchez i Cristina Rodríguez Juan illlnTI'[]a00~

3 abril, Sebastià Bennasar Ferrer 25 abril, Zaira Cozar Morales Pere Miquel Coll Amengual ~(!)~[]illlnl!0~

16 14 14 5 20 21 22 11 23 26 29

abril, Manuel Bejar Cruz abril, Maria Moragues Balaguer abril, Bartolomé Nicolau Grimalt abril, Francisca Garcia Molina abril, Francisco Diaz Sanchez abril, Antonia Enseñat Enseñat abril, Jerónima Moya Pujol abril, Raimunda Planas Sureda abril, Rosa Pujol Alemany abril, Juan José Cozar Alfaro abril, Gaspar Moragues Vives

Bar .Central Avda. Mateo Bosch, 30 Puerto de Andraitx Tel. 971 67 36 92

SIASTIC GYM CLUB AFIIlADO A lA FED. ESPAÑOIA DE IIALTEROFIIlA Y FISICOCULTURISMO MIQUELA PÉREZ (MONITORA AEROB IC) • LLORENÇ SUAU (ENTRENADOR CULTURISMO)

• AEROBIC • • FITNESS • • BODY BUILDING • • MUAYTHAI • • SAUNA • KARATE • SOLARIUM • Avda. Uuis Alemany, 2 A • 07150 ANDRATX (Baleares)

Tel. 971 23 52 64 8. N'ALÍ

on~trueeion~

- ·don

~.ls.

C/1\flmón de Moncada, 32, {oca{ 45 erer. Oficina: 971 69 58 38 :fa~·

971 69 60 12 Móvif: 630 06 57 41

Santa Ponsa - 9vfa{{orca N'ALÍ. 9

REPORTATGE

~0(BWÜ&fi!)

cfu fuJ

~~&\'] (fu ffflffi]

l passat dissabte dia 24 d'abril

E

de 1999 es presentà en societat

~

~ la revista N 'ALÍ en la seva

segona època. S'organitzà un acte cultural en el teatre de "Sa Teulera"

d'Andratx, amb l'assistència de més de 300 persones.

L'acte de presentació de la nova publicació comptà amb la presència de dues persones molt importants en la història de N'ALÍ: G abriel Ensenyat, un dels fund adors l'any 1986, i Joan Perelló, Director de la revista els darrers 9 anys.

També estaven convidats Santiago

no poguent finalment assistir per motius

Cortès, Baltasar Porcel i Jaume Bover;

laborals.

10. N'ALÍ

REPORTATGE

Juana Dols fou l'encarregada de presentar

els

Gabriel

seves vivències com a Director de N'ALÍ

Ensenyat encetà el seu discurs amb un

durant 9 anys, agraïnt la tasca de

repàs per la història del personatge Alí

col.laboració de les persones que l'ajuda-

de la Palomera, continuant amb una

ren. Finalment el nou Director Rafel

explicació de la vida de la publicació

Oliver es dirigí al públic per a donar a

durant

conèixer la nova feina que vol fer N 'ALÍ

els

convidats.

Seguidament Joan Perelló parlà de les

seus

primers

anys.

N'ALÍ. 11

REPORTATGE en el nostre municipi, i que no és altra que fer arribar a tothom el que passa a la nostra terra, el que fei m els andritxols de tot el municipi. A les acaballes del seu discurs, Rafe l O liver feu

un

repàs pel contingut del primer número d'aquesta segon a època, to t exp licant les diverses i nombroses seccions de la nova N 'ALÍ, i donant també a conèixer els detalls tècnics de la publicació.

berenar en el pati de l'escola de música.

Un cop acabada la presentac ió,

La redacció de N 'ALÍ agrae ix

tingué lloc un concert del Cor Infantil i

des d'aquí el recolzament del públic que

la Coral Municipal d'Andratx, sota la

ass istí a l'acte cultural de presentació

direcció de Josep Maria Moreno; delec-

d'aquesta nova etapa de la revista, així

tant al públic assistent amb 11 peces en

com als dos convidats Gabriel Ensenyat i

total.

Joan

Perelló,

a

l'Ajuntament

Acabat l'acte cultural, la con-

d'Andratx per la seva col.laboració així

currència pogué adquirir el primer

com també a l'escola de música i al seu

número de la revista mentres es feia un

Director Josep Maria Moreno.

11. N'ALÍ

/

/

COL. LABORA AMB N'ALI • COLABORA CON N'ALI

PERFUMERIA • CABINA ESTETICA

TODO PARA LA CASA , S.L.

((a~a

QEnseñat

MATERIALES PARA LA CONSTRUCCIÓN CERAMICAS ELEMENTOS DECORATIVOS NUEVOS Y ANTIGUOS

Pl. España, 1 • Tel. 971 136 106 ANDRAITX (Mallorca)

CASA

C/. Galícia, 33 07150 ANDRAITX -MALLORCA TEL. 971 23 53 03 FAX 971 23 50 53

Cj. ISAAC PERAL, 52 PTO. DE ANDRATX - MALLORCA

"B' 971 67 13 38

971 67 13 39 N'ALÍ. 1l

L'ENCONTRE

pEDRO o TzoLJP'

AROUIUCTO b

edro Otzoup nos recibe en su ¿)casa de la Mola en el Port ~ d'Andratx, enrevesado y habil habitat de piedras y plantas, abundando la naturaleza en los espacios abier· tos a la luz del Mediternineo. Griposo y ojerizo, el arquitecta nos acomoda en un acogedor salón con amplio ventanal, Cala Llamp, Marmassem, el Port, Andratx y sus montañas, y la persis· tente presencia de mil y un chalets: cementerios al sol.

P

La conversación resulta fluida e interesante, acompañados de la simpatía de su mujer, Nicole Blanchery, adornando el encuentro con sus detalladas inter· venciones.

Otzoup conversó animado, contestando nuestras inquietudes con serenidad e interés.

¿ Quién es Pedro Otzoup?

• Pedra O tzoup es un señor muy viejo que ha vivido de toda, desde la época de los hippies has ta la época actual que se encuentra dominada principalmente por la televisión , el coc he y el supermercado.

Lo que antes se despreciaba, como el dinero, ahora va por encima de toda. Yo nací en Rusia, en San Petersburgo, pera al poca tiempo me fui y no he vuelto rru:ís, pera a pesar de toda, todavía hay gente que me llama "Pedrito el ruso", pera la verdad es que yo no me cosidero ruso, no me gustan los rusos, y no he adquirida ninguna clase de cultura rusa. ¿Cuantos años lleva viviendo en el Port d'Andratx?

• Son ya muchos años, mi primera visita a

la isla fué en 1943, conocimos Sant Elm , en ese momento tuve clara donde es taba mi hogar. Diez años mas tarde conseguí reunir el dinero suficiente para alquilar una casa y ahora puedo afirmar que soy un privilegiado: viva en un país increíble realizando el trabajo que siempre me gus tó. ¿ Cómo era el Port d'Andratx cuando Ud. Llegó?

- C uando yo llegué sólo había 3 ó 4 extranj eros. Recuerdo que en la plaza del pueblo había un edificio de pescadores.

Toda era muy bonito, pera la gente no supo apreciar lo que tenía.

14. N'ALÍ

José Alemany Juana Dols Pons

"Otzoup ha diseñado las casas de Clau dia Schiffer y Michael Schumacher"

L'ENCONTRE Siendo usted un arquitecto de reconocido prestigio parece no hacer ostentación de ello, su oficina en el Port d'Andratx pasa practicamente desapercibida.

Cuentenos sus inicios profesionales.

- Estudié en Alemania, concretamente en la universidad de Berlín, nuestra estilo era parecido al realizado por Ricardo Bofill; eramos un movimiento a contracorriente del Bauhaus , poseedor de unas formas que rechazabamos aunque reconocimos la influencia que tuvo en su época. ¿Se acuerda de su primer proyecto?

"He enseñado

a amar la libertad de expresión"

- Empecé haciendo prayectos para decorados de películas y teatras. La primera casa que hice fue una mía en Palmanova. A la gente le gustó bastante, y así empecé a hacer casas. La vida me ha llevada a es to. Yo le he enseñado a la gente a amar la libertad de expresión. Cuando yo llegué, la gente estaba metida en un corsé.

Mucha gente famosa acude a Pedro Otzoup para que les diseñe su nuevo hogar ¿a qué es debido?

- Bueno, a Michael Schumacher me une una vieja amistad. Respecto a Claudia Schiffer, le diseñé su primera casa, supongo que le gustó ya que volvió a contactar conmiga para la construcción de su última vivienda, en Camp de Mar. Destaquenos algunos trabajos suyos.

- En general, siempre quedo satisfecho de todas las casas que hago cuando mis clientes también estan satisfechos. Antes de hacer una casa, primera estudio a la gente que va a vivir en ella, su manera de ser, sus gustos y preferencias. Después hago la casa de manera que esas personas crean que la suya es la mejor.

- Nunca he apreciada la ostentación en ninguna de sus manifestaciones, me limito a preparar mi trabajo y remataria en colaboración con gente de Palma, nada mas.

Relacionada con ella esta mi acerbado odio contra el Bauhaus, un estilo que quiere olvidar o dejar a un lado el Humanismo: lo que realmente somos . El Bauhaus es un arte bella estéticamente pera muy frío, yo siempre he estada a favor del ser humana aún con sus imperfecciones; tenemos que sentirnos y tocamos mas, samos personas. ¿Cómo entiende Ud. La arquitectura?

- Para mí, la arquitectura es crear una vivienda o un conjunto de elias, para que los humanos puedan coexistir, y por tanta siempre hay que pensar sobre toda en la persanas, a la hora de hacer una casa, porque elias son lo m!ÍS importante. ¿Cual ha sido el personaje que mas le ha sorprendido?

- El actor de cine Peter Ustinov, era brillante e inteligente, sabía seducir a los dem!ÍS, en es e sentida era parecido a Felipe Gonzalez.

Adelantenos algo de su proyecto en el Golf de Camp de Mar.

- Yo sólo colaboro en el hotel del Golf de Camp de Mar, pera quién lo hace es Guillermo Reynés. Yo quería hacer un tipa de Residencia campestre en vez de este hotel, pera no les gustó mi idea. ¿Piensa usted que el desarrollo urbanística de nuestro municipio se ha hecho con un criterio acertado?

- Los ayuntamientos no lo tienen fó.cil, hay

urbanizaciones antiguas y criterios establecidos contra los cuales se hayan maniatados .

El Puerto estó. fatal: camiones, muchísima gen te. . . he llegada a la conclusión de que son tan nocivos los hooligans del Arenal como la gen te millonaria, te crean unos prablemas casi imposibles de resolver. Su alto poder adquisitiva hace que quieran mandar y decidir, en definitiva, su impacto puede ser mayor.

N'ALÍ. 15

L'ENCONTRE ¿Qué opinión le merecen las DOT?

primera reunión con ellos para saber cómo

- Me parece bastante acerwdo, pera es muy

piensan y así puedo hacer un diseño ade-

difícil de organizar. La demanda es muy

cuado a cada necesidad.

fuerte ya que Mallorca es la número 1 en Europa , y sobre toda el Port d'Andratx, por

¿Qué piensa del auge de la ecología?

lo tanta podemos decir que el Port

- El uso que se le da a la palabra ecología es

d'Andratx es ellugar mas soliciwdo de toda

falso. La ecología es el movimiento étnico de

Europa, y no es de extrañar debido a su

la naturaleza, no es estable sina que se

inmensa belleza.

mueve mucho. La ecología es lo que hace la naturaleza. El hombre es el única que no se

¿Cómo vé el futuro inmediato de la

adapta a la naturaleza, y ese es el problema .

"Yo estudio

isla?

El hombre sera absorbida por la ecología de

- N o estoy de acuerdo con las predicciones

la tierra.

a la gente para hacer una casa que vaya con ellos"

catas tróficas , hay seis o siete superurbanizaciones pera el interior sigue virgen; de Andratx a Formentor hay dos o tres playas

Algo que quiero destacar

desiertas, con esta quiere decir que aún no

es la remodelación del

hemos convertida la is la en otro Alicante.

castillo de Son Mas en el

O tro punto importante es la repulsa hacia el

nuevo Ayuntamiento de

aleman. Entiendo que sera una situación pasajera; el porqué es sencillo: la gente es

Andratx; esta mucho mas

muy cómoda, son poca s los que de verdad

armonizado con el entorno

quieren integrarse, lo mismo ocurrió con las

que el de Calvià, por ejem-

emigraciones de españoles a Alemania, for-

plo. El nuevo Ayuntamiento

maban guettos totalmente aislados de los

acoge al visitante de una

nativos del país. En mi caso, yo me siento mallorquín , amar Mallorca no és solo hablar su idioma , la cultura representa alga mas.

forma mas positiva y personalizada, te encuentras bien allí, ya que la distribución es mas humana.

¿Qué relación tiene Ud. con la gente del Port d'Andratx?

- Conozco a casi todas las personas que viven aquí. Tengo muchos amigos obreros, sobre toda peninsulares pera también mallorquines . La verdad es que no tengo ningún rechazo por nadie. ¿Tiene algún trabajo especial aún por realizar?

- Para mi cada casa es especial. Sólo acepto construcciones y personas que me gustan respetando siempre el entorno (como la edificación de Es Murter) ; procuro tener una

16. N'ALÍ

REPORTATGE

Pujada Cati Cirer Antoni Roca

P

¡ er començar el mes de Maria, el

J dia dos de maig, que va ésser el __ primer diumenge, es va fer una celebració a s'ermita de Son Orlandis.

A les deu del matí hi va haver la concentració dels participants a la plaça de l'església, van ésser a prop d'un

centenar de persones amb la idea de pujar-hi a peu. El rector va explicar que durant la pujada hi haur ia quatre controls, en cada un d'ells es donaria a cada participant una cinta de diferent color i un paper amb un text per reflexio-

nar mentre es feia el camí. Els encarregats de repartir-ho van ésser els catequistes d'aquest any. Alguns dels nins i nines que han de combregar enguany, disfressats de periodistes amb capell i corbata de paper de diari, van fer una enquesta als participants durant la pujada.

Acompanyats per la policia local, ·la davallada de l'església cap a la carretera del Port es va fer més ordenada i segura, donat que per travessar dita carretera es van encarregar de tallar el trànsit al moment de passar la gent.

Un dels controls es va situar davant l'escola pública de "Es Vinyet" i l'altre en les escales al començament de la pujada a s'Ermita. En aquest lloc s'hi va afegir molta de gent que va deixar el cotxe aparcat davant de la depuradora.

·-

N'ALÍ. 17

REPORTATGE La pujada al puig la va fer cada un al seu ritme i cap a les onze, gairebé tothom era a dalt. La celebració començà a les onze i mitja, durant la qual els nins i les nines que han fet la catequesi per combregar aquest any van representar diferents parts de la missa. A més el cor parroquial va interpretar diverses cançons.

Després d'acabar la missa, van començar els jocs, organitzats pels pares i catequistes, en què participaren tots els arlots i atlotes que van voler. Es van organitzar en vu it grups de set o vuit components. Es van preparar deu jocs diferents, com per exemple: carreres de sacs, petanca, rebentar globus, córrer travats, entre d'altres. A més, com van pujar tres o quatre cavallers, els nins i nines van tenir la possibilitat de muntar-hi.

Mentre es feien els jocs, en Jaume Redó i els seus ajudants van començar a preparar paella per fer uns 300 plats, repartides en dues de diferent mida.

Hem de destacar que tots el beneficis d'aquest acte es destinaran al bastiment d'un nou batiport del portal latera l, de l'església.

Quan s'acabaren els jocs, una de les paelles ja estava a punt de treure del foc i a continuació va ésser repartida primer entre els més joves, que ja tenien molta gana després de tots el jocs. A continuació tots els altres, posats en cua,

18. N'ALÍ

esperaven per recollir el seu plat de paella que podrien menj ar en el lloc escollit per cada un, qui en va voler més d'aquella paella tan saborosa va poder repetir.

A continuació es va posar a disposició de la gent els postres que consistiren en diferents tipus d'ensaïmades fetes en deu forns andritxols, tothom en va menjar fins que en va voler.

Després d'una bona menj ada, començà una divertida ballada popular.

Els components de l'agr up ació A i r e s d'Andratx, dirigits per D. Pedro Porcel van tocar diferents balls

REPORTATGE

populars per a tots. La gent no es decidia a començar, però aviat una parella va sortir a botar, llavors uns altres es van animar, fins i tot el rector, en Pep Toni, es decidir a sortir i amb ell molts d'altres començaren un curs accelerat de ball de bot . Tothom va quedar molt content.

Acabada la ballada popular, el rector va dir que en cinc minuts, començaria la celebració del mes de Maria i que es passaria el rosari. Començà la pregària, explicant el significat i els objectius del rosari, a continuació es va fer una processó amb la imatge deNta Sra. del Roser pels diferents misteris que envolten s'Ermita. Com a cloenda d'aquest acte el rector va proposar la creació d'un grup d'amics de s'Ermita, per qualsevol activitat relacionada amb ella.

Seguidament es va convidar a tothom a trobar-se cada diumenge de maig, a les quatre de l'horabaixa a davant les escoles de "es Vinyet" per pujar a peu i així a les cinc es pugui passar el rosari a s'Ermita. Amb aquesta convidada es van acabar els actes i cada un va davallar al seu ritme cap a cases, després d'un d ia diferen.t i molt entretingut a s'Ermita.

Des d'aquí valem a animar a tots a pujar-hi !

N'ALÍ. 19

REPORTATGE

"I#!t1g111t1 f. s erlv/11t" Participants premiats en les diferents categories: 8ANYS C lara Sainz Gimeno " El pastor, la cabreta i el dofí" Tomeu C uart "El dragón regadera" Gabriela Alemany Pujol "la niña guapa"

9- lO ANYS Patricia García Esparcia "Las mechas de colores" Julie Cayrouse "La llegenda de les ma mis" Violeta Moner Buj osa "La natura"

11 - 12 ANYS Sabina Nicolau Manin "El bosc misteriós i fantàstic" Alvaro Saiz Montoro "El misteri del castell" Biel Pujol A lemany "La palmera"

10. N'ALÍ

REPORTATGE 13- 14 ANYS Katia Gonzalez "Lloviendo sobre mojado" José Martínez Bonet "El pescador y yo" J uan Simó Arraez "L'enginy extraterrestre"

15- 16 ANYS Magdalena Davalo Pujol

"El peso de la maldición" Xesca Manera Ferrer

" Respirar llibertat" Estefanía Fernandez Salvanes

"Complicitat"

17- 18 ANYS Desert

Avda. Mateu Bosch, 19 Tel. 971 67 16 04 Pto. Andratx (Mallorca)

FORN . PASTISSERIA CAFE

Carrer Constitució, 1 8 Tel. 971 23 63 86 Andratx (Mallorca) N'ALÍ. 11

AIGUA CAIGUDA

Pluviometria Andratx -Vila on dia a tots!. En primer lloc,

COMPARANCES ENTRE LES PLUGES

d'es d'aquí i sense saber si li arri-

CAIGUDES L'ANY

B

_ =::!} barà ja que una llarga distància

lbJ

1997 I EL 1998 A

ANDRATX.

ens separa, vull saludar al meu bon amic Perelló

Joan

Sansó,

ex

Rector

1997

1998

Diferències

d'Andratx. Ell va fer que jo col.laborés,

Gener

49

65 ,75

16,75

n omés com aficion at, en la rev ista

Febrer

5,5

37,5

32

N'Alí, escrivint i comentant la quantitat

Març

23 ,5

4,25

- 19,25

de pluj a que durant tot l'any cau dins la

Abril

24

28,25

4,25

vila d'Andratx.

Maig

8

23,25

15,25

Juny

69 ,5

0,25

Juliol

1

o

-69,25 -1

Agost

20,5

10

- 10,5

Setembre

46,5

2,25

-44,25

Octubre

78

61

- 17

Novembre

107,25

97,75

- 9,5

Andratx plou tan poc que passes dies i

Desembre

70,75

67

-3,75

dies mirant el pluviòmetre i el trobes

TOTAL

503,5

397,25

-106,25

Ja sé que potser algú, per no dir molts, pensaran que és fàcil: mirar el pluviòmetre, apuntar la quantitat d'aigua caiguda i escriure-ho. Però no és tan senzill. Mireu, només perquè aquestes persones es facin càrrec els hi faré veure una gran

dificu ltat.

Pa reu

a tenció:

A

més sec que una fulla dos mesos més tard de caure de l'arbre . Fins aquí molt bé però, què hi posem a la pàgina de la revista dedicada a les pluges?. Aquí h i ha un problema si ha plogut poc. I el mes de

Comparances pluges 1997 i 1998

juliol que no cau ni una gota, què?. Ni la imaginac ió més preclara hi troba bona solució.

Bé, anem per feina. Farem un resum de les pluges caigudes l'any passat i veurem també les comparances entre les quantitats d'a igua caiguda l'an y 1997 i el 1998 i, també farem una exposició completa de la pluviometria dels mesos de gener, febrer, març i abril d'enguany.

12. N'ALÍ

m e s o s

RIC

AIGUA CAIGUDA

Mes de màxima pluviometria:

Novembre 1997 i 1998 Mes de mínima pluviometria: Juliol 1997 i 1998 L'any 1998 va ploure 106,25 litres menys que l'any 1997.

PLUGES CAIGUDES EL PRIMER TERÇ DE 1999 MES DE GENER 5,25 1 Oia 1 Com podeu veure, el passat mes Oia 9 Oia 10 Oia 18 Oia 19 Oia 20 Oia 23 Oia30

TOTAL

0,50 l 1,50 l 55,00 l 5,00 l 62,25 l 10,50 l 1,00 l 141,00 1

de gener va fer una aigua bona i en quantitat, però tot està tant sec que va fer curt.

1,50 l 17,00 l 2,00 l 1,50 l 0,50 l 22,50 1

El febrer ja va afluixà i molt.

Només donant un cop d'ull en tenim tota l'informació.

1,00 l 1,50 l 5,50 l 8,001

Aquest mes de març no li cal pas cap comentari.

24,00 l 3,50 l 1,00 l 1,00 l 2,00 l 0,50 l (Fang!!)

32,00 1

Poca pluja. Però com diuen que per l'abril cada gota val per mil ... multipliqueu. Val?

MES DE FEBRER Oia Oia Oia Oia Oia

2 10 12 13 16

TOTAL MES DE MARÇ Oia 13 Oia 14 Oia 26

TOTAL MES D'ABRIL Oia Oia Oia Oia Oia Oia

9 15 16 17 23 28

TOTAL

&

DISTRIBUIDOR a domicilio de GASOLEOS A-B-C Catalina Reus Ros Pedidos: Crta. Camp de Mar Pto. Andratx · Mallorca Tels. 971 67 16 58· 971 67 15 09 Móvil: 608 53 64 24

ESTACIÓ DE SERVEI PORT D'ANDRATX Crta. Camp de Mar, s/n - Pto. Andratx - Tel. 971 67 16 58

N'ALÍ. 23

CULTURAL

Escola

de

Concert cfe Primavera a s '.9Lrracó tlJJ

A ,

mb el títol de "Concert de Primavera" es va presentar e l

Saxofons i el cor de nins que estudien Preliminar de solfe ig. Tots varen agradar

passat diumenge 18 d'abril una

molt, però obv iament foren els més petits els que triomfaren per la seva sim-

actuació de l'Escola de Música i dels Cors infantil i Munic ipal d'Andratx a l'esglés ia parroquial de s'Arracó. El dia es va aixecar ventós i fred, però la música es va encarregar d'escalfar l'ambient ràpidament entre el nombrós públic assistent.

patía i entusiasme. * La tercera part es dedicà a les dues formacions corals d'Andratx. Per començar, el Cor infantil que, continuant en la seva línea ascendent, oferí

El programa constà de tres parts ben diferenciades:

una interpretació molt sòlida del repertori presentat, destacant les cançons de "La Sargantana" i "Titànic".

*A la primera, un reduït nombre d'alumnes de l'Escola de Música interpretaren

d'Andratx, que presentà les noves peces

I finalment, la Coral Municipal

assombrà pel seu domini i bon so amb la Trompa. Mario Sanchez controlà molt

preparades les darreres setmanes. Així sentírem el "Renuncio al món", romàntic i tendre, contrastat amb el "Ochi

bé la seva "Sonata" de Scarlatti. David García i Marcos Cózar donàren énfas i i

manza mia", superficial i desenfadat, i "l'Aleluia, haec dies", probablement l'o-

caràcter al seu Blues. Molta pulcritud en el Beethoven de n'Aina Pujol. El trio de

bra més complexa preparada mai per la Cora l. Es tracta d'una obra sacra escrita

flautes de na Marga lid a Ensenyat,

en estil contrapuntísitc, es a dir, basat en

peces variades. El jove Joan Cuart

11

Lorena Roman i M Antònia Massot feren un "cant anglés" amb un so francament formós. Del compositor mallorquí Capllonch, Javier Sotos interpretà al piano la seva "Nit estival" . Després vicente Fernandez i David García, un duo brasileny de guitarres, i finalment la maquíssima " Romança sense paraules" d'un dels compositors del Romanticisme més afamats: Félix Mendelsohn, en les mans de l'expressiva Juana Roa. Considerant que es tractava d'alumnes d'una Escola de Música, fou una primera part d'una destacada qüalitat musical. * La segona part es dedicà a la interpretac ió de variades composicions a càrrec de grups instrumentals i vocals de l'Escola. Així sortí l'Orquestra de Violins petitons i grans, e l grup de C larinets i

14. N'ALÍ

el diàleg entre les veus, amb preguntes i respostes musicals constants, i amb la participació de solistes del mateix Cor. Aquests foren na Cata lina Horrach, M 11 José Andon egui , Ca talina Vicens i Marilén Bujosa. El seu so, bastant expressiu i empastat; el de la Coral, a

Música

Josep M!! Moreno

Escola

de

CUL T URA L

Música

vegades robust i generós i a moments insegur i feble.

El "Tollite Hostias" de l'Oratori de camille Saint Saens, tan adequat a les característiques vocals de la Coral, sonà amb el seu característic esplendor i brillantor, ideals per tancar un concert exitós entre el públic i que va animar per unes hores l'immutable tranquil.litat d'un matí dominical a s'Arracó.

2\.fpresentacions de [a (( 1'7 r " (~a Montería" 4-Jarzue~ra urant els darrers dies d'abril ,¡ s'han iniciat els assaigs músico-~-l teatrals dels que és sens dubte un del espectacles més ambiciosos aquest any al nostre municipi: la posada en escena de la Sarsuela "La Montería".

Ambientada a l'Anglaterra de fa un segle, aquesta Sarsuela, que narra l'història d'amor entre un noble i una llogarrenca, es representarà els díes 27 i 28 de juny al Castell de Son Mas durant les festes de Sant Pere, i contarà amb la participació d'un nombrós grup de solis-

¿Cf%/1RESTAURANT

Port d'Andratx Almirall Riera Alemany, 20 Tel. 971 67 18 55

tes i actors, la Coral Municipal i l'Orquestra Lírica.

El promotor de l'espectacle es l'Ajuntament, que ja demostrà l'any passat el seu recolzament a aquests tipus de manifestacions artístiques amb el "Ai Quaquin, q'has vengut de prim".

Com a Director Artístic i organitzador de l'espectacle vull destacar l'enorme complexitat que implica fer un montatge d'aquestes característiques, tot un repte pel nostre poble.

ELECTRICA COMERCIAL

ANDRATX MATERIAL ELECTRICO E ILUMINACIÓN Avda. Juan Carlos I, 84 • TeL/Fax 97 1 13 68 37 ANDRATX (Mallorca)

N'ALÍ. 25

CULTURAL

Escola

de

Música

f ls t6J

C

Aida Frontera

OMENÇAM AQUÍ UNA SECCIÓ

hagut de passar a la d'adults. M'agrada

QUE EN CADA NÚMERO DE LA

molt perquè, a més d'educar la veu i

NOSTRA

REVISTA

ANIRÀ

aprendre a cantar, m'ho pas molt bé. Els

RECOÏNT ELS SENTIMENTS,

IMPRES·

assaigs són divertits, però el millor, sense

SIONS, CRÍTIQUES I COMENTARIS DELS

cap dubte són els concerts, especialment

JOVES ESTUDIANTS DE MÚSICA.

aquells en que hem d'anar a cantar a altres pobles o fins i tot fora de l'illa, potser per la iLlusió i per la bulla a l'hora

Soc n'Aida, una alumna de

d'organitzar-ho. L'any passat vàrem anar

catorze anys de l'Escola de Música des de

a Port Aventura i aquest estiu està pre-

fa cinc anys. El meu començament aquí

vist fer un concert a Eivissa.

va coincidir amb la nova etapa de l'esco-

A la coral sempre hi ha qualque

la, quan en Josep Maria Moreno hi va

projecte nou, per exemple, ara hem

entrar, transformant sobtadament uns

començat a assajar una sarsuela (una

pocs alumnes interessats en estudiar

espècie d'obra de teatre musical) que

piano i solfeig, en una espècie de "famí-

estrenarem pel juny.

lia" unida per un interés comú, la músi-

Baix el meu punt de vista, la

ca. Des d'ençà, s'han anat afegint profes-

música és una bona activitat per fer al

sors de diferents instruments afavorint

temps lliure, ja que no lleva molt de

així la creació de la Banda de Música.

temps i és tan educativa com divertida.

Però per a mi, el més important

La bona relació entre els alumnes, pro-

d'aquesta escola es la coral. Amb nou

fessors i altra gent que la forma és, pro-

anys vaig entrar a formar part de la

bablement la causa del bon ambient i el

infantil fins que he canviat la veu i he

companyerisme que hi ha.

Restaurante

AVENIDA ESPECIALIDADES:

PAELLA Y PESCADOS Avda. Jaime I, 6 Tel. 971 239 272 Sant Elm (Mallorca)

26. N'ALÍ

CULTURAL

al ESCOLA VO'ADULTS

el Graduado Escolar y esto es una gran alegría para mí, porque de pequeña no pude asistir a la escuela y ahora que tengo la posibilidad de aprender, como no quiero perderla me estoy esforzando todo lo que puedo.

Gracias a todos los Ayuntamientos de toda España que han puesto escuelas para los adultos.

>-'~

¡ stamos a cuatro de marzo y el día seis de este mismo mes hara trein"~ta y tres años que vine a la isla.

Vine para hechar la temporada de verano y después regresar a mi Tierra. Pero el tiempo fue pasando y ya no volví, bueno, a veces de vacaciones.

El motivo por el cual me he quedado aquí ha sido porque las cosas me han ido muy bien: aquí me he casado, y he montado mi casa. Tengo tres hijos que han nacido aquí por lo tanto ya no sé si soy de aquí o de alla.

Aquí vivo muy bien con mi familia y tengo muchas amistades y me gusta mucho participar en todas las actividades del pueblo.

También voy a la escuela de adultos y ademas de aprender me lo paso muy bien porque a veces en la escuela hacemos fiestas y lo pasamos muy divertida.

Cuando organizamos alguna fiesta todos colaboramos haciendo cosas como, coca o tartas, y también mantecados como los que hacía mi madre.

También cuando llegan las fiestas del patrón del pueblo la escuela de adult~s hace una comedia y todos participamos con lo que sabemos.

El año que viene me voy a sacar

Mercedes Egea Valero

o no soy n.inguna escritora sólo soy una muJer que va a la escuela para no perder lo poco que había aprendido de pequeña. De pequeña las cosas no eran como ahora, los niños casi no podían ni jugar y mas estando en un pueblo porque en cada casa había muchos animales y siempre había trabajo por hacer.

Las cosas han cambiado mucho y los niños viven muy bien, no les falta de nada pero veo que muchos se quejan de sus padres y de sus maestros.

Yo me pregunto ¿Por qué los niños de ahora nunca est~n satisfechos con tanto como tienen?.

Yo como ya soy mayor quiero echar un grito a estos niños que vayan a la escuela contentos y que miren de aprender mucho y que aprovechen el tiempo porque yo para no saber nada he perdido muchas cosas en la vida.

Deseo que me escucheis lo dice una mujer que ha tenido su experiencia.

Escuchad a vuestros padres que es para bien vuestro. Id a la escuela.

Y r

Margarita Alemany

•

N'ALÍ. 27

CU LT U R A L

B i b l ioteca DAVID TRUEBA

Biblioteca Municipal d'Andratx

Cuatro amigos

b

Rafel Oliver Grammatico

Darreres novetats arribades a la sala per a lectura i préstec: ARKANSAS

DAVID LEAVITT

LAS ARTES DE LA MAR LA GUÍA DEL EURO

ESCUELA DE FINANZAS

ELS PETS: CANÇONS

ELS PETS

LOS ALIMENT OS BIOACTIVOS

KATHI DITTRICH

EN LA PENUMBRA ESCRIBO

MATEOSERRA

LES LLEGENDES DEL CHE

MIQUEL FERRÀ

LA MIRADA DEL TAFUR

FERRAN TORRENT

DESCOBRIM TRAMUNTANA 2

VALLCANERAS

EL MUNDO MAS O MENOS

JEAN ROUAURD

L'AMOR TÉ QUATRE LLETRES

NIALL WILLIAMS

EL SOPAR D'EN LARRY

CAROL SHIELDS

AL MIG DEL CAMÍ

ANTON I DALMASES

DICCIONARI DE LA RIMA

SUSANNA RAFART

CUATRO AMIGOS

DAVID TRUEBA

OCÉANOMAR

ALESSANDRO BARICCO

AMPLIACIÓN DEL CAMPO DE BATALLA

MICHEL HOUELLEBECQ

EL SABOR DE UN HOMBRE

SLAVENKA DRAKULIC

DG

RAMON SOLSONA

NO DIGAS NOCHE

AMOSOZ

UN JARDÍN EN BADALPUR

KENIZÉ MOURD

AGUA

EDUARDO BERTI

EL TEATRO DE LOS LIRIOS

LULUWANG

GUÍADEL CAMINO DE SANTIAGO A PlE

JOSE M. SOMAVILLA

VIDEOS EL CAP DE LA POR

GRÀCIES PER LA PROPINA

EL DIA DE LA BESTIA

EN PINGU ESPORTISTA

L.A.CONFIDENCIAL L'INNOCENT

L'ILLA NEGRA

28. N'ALÍ

CULTURAL

Creació

b

Xisco Creixell Ginard

b

ES RECTOR DE SA PARRÒQUIA D'ANDRATX Es seu nom és en Pep Toni es rector de sa parròquia d'Andratx ,que és nostre poble, és senzill, actiu i noble aquest jove eclesiàstic es seu cor no es fet de plàstic perquè té bons sentiments en es Sant Pa des Sacraments no tan sol ell reparteix també en es que no té res i no es pot alimentar daria es seu propi pa a qualsevol indigent així ho afirma sa gent i no es sol equivocar si he de sentenciar i vos he de ser fidel és un sant baixat del cel si el desplaçaven d'Andratx no hi enviaríem es saig per fer desistir el Sr. Bisbe tan gran seria sa xispa que far ia encendre es foc es rumor no seria poc molta gent protestaria . en s'impacte què això tendria algú es podria enfadar essent mal d'atenuar una cosa si és ben certa per elementals i gent experta en què no agradi al dimoni Andratx volem en Pep Toni.

Andratx De la Constitució, 5 07150 Andratx Tel. 971 23 60 58 Fax 971 13 69 66

''ta e atxa ·,

Guiem Barceló JA TORNAM A ÉSSER AQUÍ Jesús enclavat mos digué jo ressuscitaré i tornaré qualque dia perquè en sa vostra companyia sempre m'hi he trobat bé.

Es n'Alí surt pes carrer perquè Andratx ho volia.

Es una altra companyia qui pensa fer-ho bé A Andratx l'hem de menester de tant en tant, jo diria i de lo més guapo seria que tot seguís molt bé.

No conec sa direcció però tothom la ha alabat, són amics que s'han ajuntat, i si un és bo, s'altre és millor.

Ho fan per afició ja que ningú els ha obligat però sempre han pensat que Andratx té devoció.

Som devot i cristià en bona hora ho pugui dir.

Ara ja surt es n'Alí el procurarem conservar que ell mos explicarà tot el que passa per aquí som Andritxol , mallorquí i no escric en català que tengui molts d'anys de vida i jo que pugui glossar per poder demostrar que a Andratx encara hi ha molt d'aigua beneïda.

Port d'Andratx Centre Com. Las Velas , local, 5 07157 Port d' And ratx Tel. 971 67 42 32 Fax 971 67 35 19

SWIFT: CAIX ES 88 652

N'ALÍ. 29

REPOR T AT GE

E

1 passat diumenge dia 9 de maig tingué lloc a Andratx la trobada ~ de donants de sang de tota la comarca de ponent. Amb la presència del President del G overn Balear Jaume Matas , el Conseller de Sanitat Francesc Fio!, el President de Creu Roja Víctor Gistau, i les autoritats dels diferents pobles, encapçalades per Marga lida Moner, tingué lloc el primer acte de les celebracions, consistent en la descoberta d'un monument dedicat als donants de sang, i la seva posterior benedicció a càrrec del rector de la vila Pep Toni Guardiola. Jaume Matas pronuncià un breu discurs als més de 300 assistents.

Un cop acabat aquest primer acte a l'avinguda de Son Mas, i al compàs de la Banda Municipal de Música d'Andratx, la comitiva es dirigí cap a l'esglés ia parroquial on es feu una missa multitudinària, l'església completament plena de gent.

Hi eren presents donants de sang dels següents pobles: Andratx, Port d'Andratx, Banyalbufar, Calvià, Capdellà, Estellencs, Peguera, Portals N ous, Santa Ponça, S'Arracó, Palma N ova i Son Ferrer.

L'agrupació Aires d'Andratx realitzà el ball de l'oferta a la mateixa esglés ia, oferint brodats, ormejos de

JO. N'ALÍ

pesca i objectes fets amb palma.

Amb la presència de les autoritats abans esmentades , el President Jaume Matas donà insígnies als don ants de més de 10, 25 i 50 donacions; els del nostre mumctpt foren: d'Andr a t x: Gabrie l Suñer Riga, Maria Joan a Massot En se n yat, Francisco Carretera Rodrigo, Miguel Planells Riera, Antoni Castell Salvà, Mar ia Petra Castillo Gallega, Sebastià Calafell Simó, Catalina Palmer Palmer, Francisca Morey García, María Pilar Iglesias Valldeneu, Matilde Omiste Torres, Jorge Roca Jafre, Sebastiana Morey García, Francisco Delicada

REPORTATGE

Moreno, Agustín García Gonzalez, Bartolomé Massot Salva i Dolores Estévez Rodríguez.

Del Port d'Andratx: Ju a na

María Mayans Jaume, Ju an Carlos Sobron Scott, Sheila Anne Bower, Maria Alemany Barceló i Jaume Palmer Porcel.

De S'Arracó: Josefa Rosa Vich Ginard, Leonor Nicolau Bauza, Joan Tomas Riera, Maria Soriano C uenca.

De Sant Elm: Sebastiana Bauza Alemany i Manuel Solano Bustamante.

A continuació la Conselleria de Sanitat entregà uns records a la Banda Municipal de Música, a Aires d'Andratx, i a l'Ajuntament d'Andratx.

Els parlaments de Victor Gistau, Margalida Moner i Jaume Matas tancaren l'acte central de la Trobada d'enguany. La festa acabi! amb un berenar als jardins del castell de Son Mas , amb Luna 70.

L'alcaldesa Margalida Moner entregà al President de C reu Roja d'Andratx Lorenzo Gutiérrez 50 camisetes per als voluntaris locals.

N'ALÍ. :11

VIDA NATURAL

~..01110s

lo que absot--be1110s

E

n el artícu lo acerca de la Primavera, mencionabamos que . . ~nuestra fiara intestinal esta formada por millones y millones de microorganismos que se encargan de absorber los nutrientes que aportamos a nuestro organismo a través de la dieta. ¿Qué ocurre si estos millones de microorganismos han muerto, desaparecido y se hallan en precario?.

La respuesta es que los limentos permanecen mas tiempo del necesario en nuestro organismo, obstruyen el sistema digestiva, fermentandose y descomponiéndose alla; los síntomas mas evidentes suelen ser: Digestiones lentas y pesadas, gases intestinales, así como irritaciones de los intestinos, concretamente del colón y otro sinfín de anomalías que repercuten en el desequilibrio de todo el organismo, al producirse la falta de minerales y vitaminas al no haberse absorb ida los nu trien tes ( alimentos).

Estas anomalías pueden llevar a problematicas mas graves como anemias, cansancio habitual inclusive se pueden presentar cuadros depresivos.

Hipócrates decía: "Dejad que los

alimentos se conviertan en vuestra medicina y la medicina en vuestros alimentos".

La utilización en la dieta de alimentos excesivamente refinados: Harinas refinadas, azúcares refinados, alimentos sin fibra, inclusa los distintos alimentos con conservantes, provocan las dificultades de absorción de los verdaderos nutrientes debido a que se los han extraído, esta situación se agudiza si no aportamos alimentos crudos a nuestra dieta: lechuga, tomates, legumbres y fru ta.

Analicemos como ejemplo cual es el proceso digestiva de comerse un cuenco de arroz integral o un cuenco de arroz blanca (alimento refinada).

El arroz integral favorece la absorción de los nutrientes, provocando, la cascara, el movimiento peristaltico del cólon, limpiandose así las paredes del mismo y empujando el arroz a través de los intestinos, dando como resultada el que los mismos queden limpios sin posibilidad de formación de bacterias "malas" que son las que pueden provocar toda clase de desarreglos del sistema digestiva.

En el caso del arroz blanca, lo único que quedara, después de la cocción, seran unos pocos nutrientes y una gran cantidad de pegajoso almidón, provocando que permanezca mas tiempo del

31. N'ALÍ

necesario en el estómago, llegando al colón en forma de un puré pegajoso que no conseguira poner en marcha el movimiento peristaltico de los intestinos.

Como consecuencia dejara sucio el sistema digestiva y a punto para la aparición de bacterias "ma las", provocando los problemas antes mencionados, y entre ellos el estreñimiento. El mismo proceso se repite con los alimentos precocinados, enlatados y harinas refinadas.

Seria necesario tomar conciencia de la importancia de lo que comemos y absorbemos, podemos empezar a modificar la dieta poco a poco - la dieta equilibrada es: 65% de carbohidratos , 20% de

grasas insaturadas y 15% de proteína- y mientras lo vamos haciendo empezar a hacer un !impieza del aparato digestiva (Zumo de Aloe Vera o capsulas para la limpieza del aparato digestiva y en especial el colón) y una reposición de la fiara intestinal: Yoghurts, Kéfir, o capsulas naturales con los microorganismos necesarios : Lactobacilus , acidófiluss, etc.

En el próximo artículo y para variar un poco respecto a los temas nutricionales, trataremos de un caso frecuente y que a veces pasa desapercibido.

El título sera "La responsabilidad del diagnóstico", como afecta el diagnóstico que los profesionales de la salud comunican al paciente en la curación o no curación de la enfermedad.

En espera de que hayamos aportada una información interesante, nos despedimos hasta la próxima revista.

Herboristería Alfabeguera-Andratx

ALFABEGUER. A L'Herboristeria d'Andratx COM!DA NATURAL Y ECOLÓOICA SUPLEMENTOS PARA LA NUTRICIÓN FLORES DE BACH COSMÉTICA: CREMAS, CHAMPÚS, ACEITES LIBROS DE AUTOAYUDA Y SUPERACIÓN MúSICA DE RELAJACIÓN - NEW AGE R OPA DE ALGODÓN

Terapias: Masajes: Problemas de Espalda, Lumbago y Cúítica Reiki: Terapia energética por imposición de manos Carrer de Sa Constitució, 4 (delante "La Caixa") 07150 ANDRATX (Mallorca)

Tel. 971 23 60 22

CONVERSA

e a a

AMB

aner

Premi Ramón Llull de Novel.la 1999 $:n Maria de la Pau Janer va néixer a Palma de Mallorca. Doctora en Filologia Catalana i professora titular de la UIB. Du a terme activitats a la televisió, ràdio i col. labora habitualment a la premsa.

Ha escrit les noveLles EIS ULLS D'AHIR, L'HORA DEIS ECLIPSIS (premi Andròmina 1989), MÀRMARA (premi Sant Joan de novel.la

Rafel Oliver Grammatico

1993), NATURA D'ANGUILA (premi Carlemany 1995 i premi Prudenci Bertrana de votació popular al millor llibre de 1995) i ORIENT, OCCIDENT. DUES HISTÒRIES D'AMOR (finalista del premi Sant Jordi 1997). Amb la seva darrera novel.la LOLA obtingué el premi Ramón UuU de novel.la 1999.

ncorporada en el seient, mirada penetrant, atenta, Maria de la Pau Janer va contestant amb un entusiasme controlat l'enfilaU de qüestions diverses sobre la seva vida: la literatura •.. i altres coses .

Em rep en el despatx del seu espòs, Joan Oliver Araujo, reduit però curiós; la mirada clara, els cabells ban· yats, i un notori punt de dolcesa en el rostre, els gestos; mediterrània.

Xerrem i xerrem entre les grui· xudes parets d'un vell molí reformat, petit "bunker", aillat de la turbamulta dels blocs de vivendes d'una barriada de ciutat. "Sa bomba vella", el seu refugi, escolta les dolces paraules de l'escriptora, perdent-se el petri murmuri en el vast jardí de la finca.

I

Quin és el teu primer rec rd relacionat amb la literatura? ·En realitat no hi ha un sol record, n'hi ha molts, possiblement però el primer de tots sigui una imatge d'un llum encès a la nit mentres jo dormia al llit , el llum que feia servir el meu pare per escriure; aquest seria el meu primer record literari, però ni ha d'altres.

N'ALÍ. 33

CONVERSA

AMB

Maria de la Pau ] aner Quant de temps dediques a llegir durant una setmana?

- Normalment llegesc dues novel.les cada setmana. Tenc un programa de ràdio "Exlibris" pel qual he de llegir constantment; ho faig pels vespres i també en els aeroports, em relaxa molt llegir els caps de setmana, i ho faig ràpidament. Tenc una lectura molt fluïda que m'ajuda a llegir molt.

Què és el que realment pretens quan escrius?

- Quan escric el que pretenc és explicar històries , històries que a mi em commoguin primer i que m'interessin, jo crec que si a mi no em commouen ni interessen tampoc poden fer-ho amb els lectors. N 'hi ha moltes d'històries en el món, aleshores es tracta de contar una història ben explicada, creant un món i uns personatges que no existien i que de cop i volta existeixen i arriben a ser molt importants dins la teva vida encara que siguin de ficció; i anar creant un estil propi .

Què necessites (espai, temps, material) per escriure?

- Sobretot necessit tranquilitat i disciplina .

Ara estic en plena època de promoció de la darrera obra, i no puc escriure. Ne ces sit la sensació de disposar de temps i sobretot obligar-me, és a dir m'he de crear una disciplina, escriure cada dia tant de temps o una pàgina. Al principi de la novel.la em costa molt, m'ho pas molt bé escrivint però a la vegada també malament. A mesura que el llibre avança arriba un moment que ja no em fa falta la disciplina perquè estic tant ficada en la novel.la que hi penses en tot moment.

Per escriure sempre empr l' ordinador, em va molt bé perquè em dóna una fluïdesa especial. Les correccions les faig en paper i com corregesc molt imprimesc molt.

Quin racó de Mallorca és el teu preferit?

- Molts, molts , a mi m'encanta Mallorca ,

per exemple toda la Serra de Tramuntana , els paisatges de Deià i Valldemossa, tota la zona nord de Pollença ...

Com veu Pau Janer el futur de Mallorca?

34. N'ALÍ

- Em preocupa sobretot aquesta sensacw d'invasió per part dels alemanys, que bé sempre ha estat així, Mallorca sempre ha estat un lloc de pas , sempre ens hem mesclat amb molta gent diversa, el que passa és que mai havia passat el que està passant ara, que vengui gent en principi sense cap intenció d'integrar-se. Una periodista alemanya deia fa poc que Alemanya limita amb Mallorca per l'aeroport, això és així. Ara, a mi no em fa res el mestissatge, em pareix bé, el que no m'agrada és aquesta manera de viure dels alemanys, formant guettos, em preocupa la superioritat que senten els alemanys, més alts i més rossos, i la seva ocupació , coses que van molt amb el seu caracter, nosaltres no hi estem acostumats.

Contan's la teva tasca a la ràdio i televisió

- Bé la veritat és que ja fa anys que faig coses puntuals a la televisió, a TV3; vaig començar fa molts anys, quan estudiava la carrera, a la televisió d'aquí fent un magazine diari amb en Toni Morlà , d'això fa uns dotze anys, i a partir d'aquí el cuquet de la televisió em va entrar, em feren una entrevista a TV3 i els hi vaig agradar com ho feia, i sempre he anat fent coses, ara no he fet mai grans programes . Ara, faig col.laboracions cada setmana a Bon dia Catalunya i després dirigesc i present un programa de ràdio, un programa de literatura que es fa cada diumenge a les onze de la nit i que es diu Ex-libris.

uPer escriure necessit tranquilitat i disciplina"

CONVERSA AMB

Maria de la Pau Janer natges. A "Lola", la meva darrera noveLla , he creat molts personatges , bastants , i m'ha costat molt , és un procés complicat.

Què és el que més t'agrada llegir?

- ]o som molt eclèctica i desordenada en la lectura, em va per temporades, descobrint autors i obres diverses. Tot el que es fa en català ho llegesc tot , novel.la; poesia també però no tant. També llegesc moltes traduccions, Bohumil Hrabal, Paul Auster .. .

"Llegesc tot el que

es fa en català, novel.la"

Com t'organitzes el temps per a fer tantes coses?

- Bé ara he tingut un mes i mig molt fort, en plena promoció que ha fet Planeta de la novel.la que ha guanyat el premi, i és una cosa especial, fas molts viatges i xerres en molts mitjans de comunicació. En condicions normals vaig un pic per setmana a Barcelona, faig dos dies a la setmana classes a la Universitat, i la resta del temps escric; duc una vida bastant ordenada.

Com veus la teva evolució literària?

-De tot d'una escrivia per a infants i estava influenciada per aquesta literatura, però he intentat deixar el món de les meves dues primeres obres: "Els ulls d'ahir" i "l'Hora dels eclipsis". D'una altra banda intent escriure més fluït, sense tants adjectius, creant una veu pròpia i una obra de cada vegada més complexa, tant en estructura com en persa-

Què fa Pau Janer fora de la feina?

- M'agrada molt el cinema i el teatre , i sobretot viatjar, m'agrada veure paisos diferents, desconect molt i quan tom venc plena d'idees noves i surten articles i coses per a noveLles. M'agrada també fer una mica d'esport, no molt, mai he estat una gran esportista, faig gimnàsia de manteniment per estat bé físicament. Disfrut també caminant , fer passejades vora la mar, pel passeig marítim. Estar amb la famrtia, fer dinars i sopars junts.

Com veus a Balears l'ús de la llengua catalana?

- Ho veig més clar als pobles , a ciutat ho veig un poquet tocadet d'ala, i ho veig molt més sa però a Mallorca que no a Barcelona , em referesc a la manera de parlar; nosaltres tenim un català molt ric i a vegades no ens donam compte . Aquí empram la paraula

"tanmateix" i a Barcelona si dius wxo pareix que xerres un altre idioma. De totes maneres és un tema molt complex, a vegades ho veig bé i d'altres em sent derrotista .

Quines són les teves preferències culinàries?

-M'agrada molt menjar, m'encanta el peix, el marisc, la carn també; m'agrada massa la xocolata però m'he de controlar perquè sina seria addicta.

N'ALÍ. 35

CONVERSA

AMB

Maria de la Pau ]aner Què és per a tu la literatura? com l'entens?

-És la part fonamental de la meva vida, per tant jo visc la literatura intensament, la visc com a lectora, la visc com a estudiosa, la visc també com a comunicadora-i sobretot com a creadora. Clar, quan passa això no pots dir quin tant per cent de literatura forma la teva vida, perquè és moltíssim.

Viure la literatura és viure les coses normals de cada dia de forma diferent i especial, amb passió, no t'hi dediques com altres feines de 8 a 3 sina que t'hi veus implicat continuament.

Què en penses del conflicte dels Balcans?

- Ho veig terrible, un conflicte duríssim, pareix mentida que encara no haguem après a solucionar problemes d'una altra forma que no sigui la violència, però crec que no hi havia una altra manera de solucionar-ho, no ho sé exactament; jo hagués intentat una altra solució, perquè evidentment no hi ha bons i dolents, jo no crec que tots els serbis siguin dolents i facin costat Milosevic, no ho sé, és bastant complicat. Hitler existí perquè Alemanya ho volgué. És trist pensar en l'èxode dels- Kosovars, els hi estan robant el passat, la terra i els paisatges, les seves coses, els divideixen, tot plegat resulta terrible i que passi encara avui dia.

Quin tipus de música t'agrada?

- M'agrada la música clàssica, però la veri-

tat és que no mi entenc massa de música, no he estudiat mai música i no se tocar cap instrument, no sé cantar i procur no fer-ho mai . Escrivint no puc escoltar música, tan sols ho faig per a relaxar-me.

Tens animals a casa? quins t'agraden?

- No. No som gaire animalera, m'agrada

que els animals estiguin en el seu entorn, en el camp, però sincerament estic en contra de que estiguin dins un pis a ciutat, un ca o un moix.

Explican's la teva darrera obra "Lola"

- És la història del retorn d'una dona a

36. N'ALÍ

Mallorca, després de 20 anys d'haver estat fora, i es troba amb moltes transformacions a la casa, convertida en un hotel d' agroturisme, aleshores ella es retroba amb la gent del passat i també amb gent -ríova, creantse històries secundàries que es junten amb la principal.

Cap a on van les teves directrius professionals?

- La meva idea és

enfocar la meva feina cap a la literatura feta per a adults, deixant de banda la literatura infantil, la poesia etc. Concretament la novel.la, conrear la noveLla per a adults. En quant a la ràdio i televisió, doncs continuar com ara, i esperar esdeveniments, perquè en aquest món d'aquests mitjans de comunicació mai saps què pot passar.

Quin petit plaer terrenal et pot encisar?

- Molts, m'agrada molt viure les coses petites de la vida, m'encanta sopar i beure un poc de vi, m'encanta el vi, l'alcohol en general no, no bec combinats ni coses d'aquestes, però el vi m'encanta, un vi bo .

Disfrut també moltíssim passejant sola per Palma, comprant; ara, ho he de fer sola.

Com veus el tema del premi Nobel per a un autor català?

- Ho veig una bona cosa que s'hagi plantejat aquesta possibilitat, caigui quan caigui seria molt important pel català perquè voldria dir que se'ns reconeix com a entitat cultural important . En principi els que pareix que tenen més punts són Pere Gimferrer i Baltasar Porcel, però no sé ben bé com funciona el tema.

"Caigui quan caigui seria molt important un premi Nobel català"

BIBLIOGRAFIA

D'ANDRATX

l':l parlar dels "francesos" de S'i\rracó

MONTOYA ABAT, BRAULI CORBERA

ls professors de la U niversitat de les Illes Balears Brauli Montoya i ~.-~,~&'J a ume Corbe ra realitzaren una enquesta lingüística a S'Arracó l'estiu de 1998 fruit de la qual és aquest estudi, que inclou a més de l' informació estrictament lingüística força dades de tipus sociolingüístic.

Com sia que per raons de vida els emigrants racon ers retornats van desapareixent res ulta interesant comprovar de forma científica el seu impacte en la parla local. L'estudi de dit impacte es podria completar en el camp de la gastronomia, per exemple.

Com sia que consideram el lèxic afrancesat de S'Arracó com a part del patrimoni, reproduïm tot seguit el que els autors han recollit per al seu cone ixement i difusió.

E

LÈXIC Mot arj ampoix banana berr/berra beta- rave blusa blusa bocal

brusa bullo ta bureu bureu buró de tabac burrier cacaó carro ta carta postal

menuts, moneda menuda. plàtan mantega remolatxa brusa bata de fer feina, despatxar, etc. pot de vidre amb boc ampla i tapadora hermètica, per a fer-hi conserves. bata bossa d'aigua calenta per a escalfar el llit. oficina escriptori estanc fe ms, de ixalles cacau pastanaga postal (tarj a )

centims

monedetes d'or que es penj aven a les braceroles. olla grossa coco ta concombre cogombre permís durant la feina congé telefon ada cop de fil cogombre cornixó dàtil data impedir em pe ixar environs rodalies filet bossa de malla fresa maduixa frisar arrisar fuagràs fo ie gras garçó cambrer gurgetes carabassó cuixot dolç jambó mala maleta malerós desgrac iat àv ia- av i memé / pepé misamplís cabells rissats mon Déu!

Déu meu! mostassa mutarda fems de la casa ordures pantofles pantufles paté foie gras peix e melicotó picura inj ecció plaçar (doblers) col.locar doblers a interès polites ia cortes ía portamonedes bossa o carrereta per portar diners posta (sa ) correus pro menada passejada recolta collita retreta paga dels jubilats sac bossa servilleta cartera so neta timbre tanta tia totó oncle tur passejada vacances vacacions valisa maleta vatura cotxe xossons pantofles

Pou, }AUME

L'efecte retorn del antics emigrants mallorquins a França sobre el parlar de s'Arracó. En Randa, 41 (1998) 145-162.

(!:n ] aume

Bover

N'ALÍ. 37

SERVEIS SOCIALS

.,

que de los 1.020 servtctos realizados, a Asamblea Local de Creu Roja cerca del 75 % son demandas canalizadas d'Andratx, realizó 1.020 servicios a través de la asistente social, Montse a domicilio los primeros c uatro Meneses y cubiertas posteriormente por meses del año. el vo lu ntariado de la lnstitución La lnstitución Humanitaria, en Humanitaria. Inclusa se esta realizando su programa de Atención Basica a el estudio de como poder ofrecer el serDom icilio, cubrió mas de un millar de vicio las 24 horas del día. intervenciones a domicilio en el municiPor otra parte, Creu Roja pio de Andratx, los cuales consisten en d'Andratx, cambiara próx imamente de auxiliar a personas mayores y/o con proinsta lac ion es, pasando a la calle blemas de salud así como movilidad perCatalunya en el antiguo edificio de la sonal por naturaleza.

Policía Local, junta al Cos de Bombers y La atención del equipo de Protecció C ivil. voluntarios y objetores de C reu Roja, El pasado día 9 de abril, en un consiste en acudir a domicilios en horas acta pública en el Castell de Son Mas, la programadas para realizar cambios postuBatlessa de Andratx, Margarida Moner, rales de los pacientes, ya sean levantarlos junta al Primer Vice-Pres idente de la y acostarlos de la cama, compra de mediC reu Roja Balear, Victor Gistau y el cación y alimentos así como imprev istos Presidente Local, hizo entrega de 50 que puedan surgir a lo largo del d ía sea camisetas subvenc ion adas por el una ca ída casual o acompañar al usuario Ajuntament a la lnstituc ión al Centro de Salud.

Humanitaria en las cuales se incluye el El programa esta permanente escudo de la localidad y los logotipos de 12 horas, de 9 de la mañ ana a 21 horas la Asamblea Local. todos los días de la semana.

El actual Presidente Local de la lnstituc ión , h a indicada que se han mantenido conPASTELERIA versaciones con el Ayuntamiento a nivel técnicos de la lnstitución y el Oepartamento de Servicios Sociales, llegando al acuerdo inicial que el consistorio (LUNES CERRADO) realizara un compromiso a través de un convenia con la Cre u Roja d'Andratx C/ . Juan Carlos I, 7 • Tel. 971 136 120 para garantizar los servicios ANDRAITX (Mallorca) que ofrece al municipio ya

L

•

CA'N NADAL

I

38. N'ALÍ

PRO T ECC I Ò C I V I L

YA NO SE PUEDE HACER FUEGO

Y

a ha comenzado la campaña de prohibición de quemas y fuegos ...... controlados. Dicha campaña se puso en marcha el día 1 de Mayo y sigue hasta el día 15 de Octubre, ambos inclusive.

Según el BOCAIB numero 48 del 18-04-1996 en el decreto 41/1996 de 28 de Marzo sobre prevención de incendios forestales, solo se podran hacer quemas en terrenos agrícolas que estén situados a menos de 500 metros de zona forestal, con autorización de la con-

C'AN TONETA CAFE tú punto de encuentro estd en su interior.

Avda. J oan Carles I, 2 A ANDRATX (Ma ll orca)

sejería de agricultura y pesca. En cuanto a fuegos solo se podran hacer en las instalaciones debidamente preparadas para fuegos de campamento (areas recreativas) . A continuación incluimos un listado y localización de las distintas areas recreativas de las Baleares.

FES-TE VOLUNTARI t)ho demana el cor

BAR-RESTAURANT PISTA DE TENIS

-,

Te 1 s .

Avda. S ' A lmud a i na , 1 6 971 67 15 50 - 971 67 17 00 • Fax 971 67 43 07157 PUERTO DE ANDRATX • MALLORCA

18

N'ALÍ. 39

UN

DE NOLTROS

Antonio Lupiañez ulupi", atleta península con un nivel bastante inferior al mío que estaban adecuadamente respalda-

tl:n José Alemany

dos por sus municipios. Yo necesitaba cualquier trabajo en el Ayuntamiento y dedicar mis tardes a entrenar y ahora mismo el currículum del que hablamos sería muy diferente. Siempre he estada condicionada por mi profesión de camarera. ¿Hubo alguna dejadez por tu parte?

A

ntonio Lupiañez Arraez, oacido en Granada en 1960, es , ~ , ~andritxol desde los 3 años.

Campeón de Baleares de atletismo en media y larga distancia en innumerables ocasiones, tantas que ni se acuerda, ha sido un diamante en bruto que no se pulió en toda su carrera deportiva, únicamente nos dejó los brillantes destellos del que sin lugar a dudas hubiera sido un corredor de categoría mundial. Poseedor de unas cualidades inmensas, nuestro "Lupi" se quedó muy lejos de su verdadero límite. ¿Cuales han sido tus mayores éxitos deporti vos?

- Durante años he sida el mejor atleta balear en las distancias de 3000, 5000 y 10000 m. En mi especialidad preferida, el cros, he sida campeón en doce ocasiones . A nivel nacional, mis mejores resultados fueron un cuarto pues to en los 10000 m. y séptimo en cros.

Ahora que estas a punto de cumplir los cuarenta años y puedes revisar fríamente toda tu trayectoria ¿te has sentido realmente apoyado por las instituciones?

- En contadísimas ocasiones y con subven-

ciones ridículas.

Hace años el Ayuntamiento de Andratx me dió 3 ayudas de 30.000 ptas., habiendo corredores de la

40. N'ALÍ

-Es posible, pera repito que mi vida deportiva se vió siempre condicionada por la hostelería.

Te estamos haciendo la entrevista en pasado porque era hace once o doce años cuando tu potencial tenía que haber explotado, pero a tu edad aún sigues ganando importantes carreras ¿cual es tu secreto?

- He tenido siempre una gran facilidad para alcanzar un buen estada de forma aún estando meses en el dique seca. Es un don.

En la temporada 87-88 fiché por un club de Madrid: El Whisky DYC Atletas Unión, cerramos el contrato por media millón de pesetas al año. A los 8 meses de haber firmada tuve una importante lesión de rodilla que me obligó a estar un buen tiempo fuera de la alta competición .

Mi equipo no tuvo paciencia conmigo habiendo demostrada mi valía la temporada anterior; En el mundial de cros quedé el72 del mundo entre mas de 300 participantes y en la maratón por relevos ocupé la decimocuarta plaza de la general siendo el primer español clasificado. fue una lastima esa experiencia.

El entrenador nacional me comentaba que tenía unas facultades innatas pera este club no me ofreció la posibilidad de concretarlas en grandes triunfos y al finalizar el primer contrato tuve que regresar a Mallorca.

uEl entrenador nacional comentaba que tenía unas facultades innatas pero no me ofreció la posibilidad de concretarles en grandes triunfos"

.

UN

DE NOLTROS

Era el momento de haberte situada entre los mejores del mundo pero la mala suerte te cortó las alas.

- Tuve que seguir con la rutina ya acostumbrada, sólo tener vacaciones una vez al año y entrenar muchas menos horas que los demtis. ¿Estas resentido?

"Quiero ganar el campeonato del mundo en mi categoría"

- Mira , toda lo que he hecho ha sida por mi mismo, nunca conté con un manager que me facilitara las casas y la verdad, no valga para ira pedir nada, sen:í orgullo o simplemente vergüenza. Ademtis pienso que si alguién destaca por encima del resto se le debe apoyar sin necesidad de ir a pedir limosna .

Al acabar tu carrera ¿tienes la intención de entrenar a los mas jóvenes?

- Cuando ella suceda me gustaría tener un club para chavales de categoría escolar. Yo he sida entrenador en Palma y Calvià pera preferiría preparar a nuestra gente.

Hace pocas semanas has ganado el Cpto. de Baleares de media maratón en categoría absoluta y dentro de poco subiras a la categoría de veteranos ¿cuales son tus objetivos?

- Quiero ganar los campeonatos de España, de Europa y del mundo de maratón en mi nueva categoría. No estoy exagerando, algunos expertos han estudiada mis tiempos y opinan que con una adecuada preparación física me situaría entre los tres primeros del mundial de Australia. Como te he dicho antes, no voy a suplicar la ayuda de nadie, viajaré subvencionada o por mis propios medios. Si lo hago solo y consigo un buen resultada , que ningún política busque una foto conmigo. Esta es mi principal meta, aunque tambien aspiro a ganar los nacionales de 5000 , 10000 y de cros; llevo meses creando una sólida base.

En la competición has luchado contra superclases ¿quien era el mas grande?

- Siempre tuve debilidad por ]ase Luís

Gonzalez, de la nueva hamada de jóvenes valores, mi preferida es Fabian Roncero , JJUede conseguir cualquier cosa. En el extranjero, Gebreselassie , es un fuera de serie, si se lo propone dominara el atletismo desde los 1500 m. hasta la rnaratón.

Para ir acabando con la entrevista ¿que mas te gustaría decir?

- Me he dada cuenta que en Andratx hay mucha gente que le gusta carrer. Algunos padres se me acercan pidiéndome que entrene a sus hijos y lo haría encantada , pera es necesario organizar un equipo, estructurar una base escolar, hacer un seguimiento en los colegios ... tengo clara que no voy a preparar a nadie individualmente. Un fallo grandísimo que no se ha corregida es la pista de atletismo. Fabricada con cemento , el material propicio para provocar una lesión.

Elevando un palma el bordi/lo y si echaran unos camiones de tierra, nuestros hijos se divertirían sin ningún peligro . Tengo quejas de la organización de competiciones en Andratx, los recorridos son diseñados por personas sin experiencia, no piden los consejos de alguien como yo. Tras veinte años de estar en este mundo, tengo unos conocimientos que ellos no tienen.

N'ALÍ. 41

FET

A

CLASSE

r ola soy Puchi - Puchi, el amigo de vuestros hijos!!. Con e llos __ juego, me divierto y nos lo pasamos muy bien.

Durante estos días primaverales nuestras señoritas nos estan enseñando a conocer las flores. }unto con nuestro amigo Puchi - Puchi hemos plantado unas flores muy bonitas, de diferente color y tamaño, incluso algunas desprenden un agradable olor. Ahora vamos a tener mucho trabajo, pues las tenemos que regar cada día y cuidarlas con mucho amor para que crezcan muy bonitas.

Porque si no las cuidamos bien, las plantas también se mueren.

Hola, Hola! somos los pequeñitos de la guardería, pero como ya veis nos estamos haciendo muy mayores porque aprendemos a hacer pis y caquita en los orinales.

41. N'ALÍ

F E T A C L ASS E

ft

~

IMPRESIÓN! EN OFFSET ,, DIS,EÑO GR:AFICO, • PLEGADOS EN GENERAL • ENCUADERNACI!ÓN DE UBROS, CATAL,OGOS, REVISTAS, etc.

Pídanos presupuesto sin compromiso ({)

971 69 76 76- 699 267

CI. lslas Baleares, 26 • Po. lnd.Son Bugadellas • 07180 Santa Ponsa (Calvià- Mallorca) N'ALÍ. 43

FET

A

CLASSE

o/)~($~ o/}(§~r8~

~~é§~

~~~ er l'Unió Europea i en paraules de Edith Cresson membre de la comissió: L'educació constitue ix un factor decisiu per garantir la realització personal, facilitar la incorporac ió a la vida activa i promoure el sentit de participació en la soc ietat.

El tractat d'Amsterdam atribueix a l'Unió Europea la responsabilitat de: "promoure al més elevat possible els coneixements del ciutadans mitjançant un ampli accés a l'educació i a la continua formació.

Per aquesta raó l'educació constitueix, més que mai, un element crucia l per a la construcció d'una Europa unida, competitiva i oberta al mon.

I, per ajudar a aconseguir-ho el Consell de Ministres de l'Unió Europea va aprovar l'any 1995 el programa Sóc rates.

En el marc del programa Sócrates es define ix el Programa Comenius, essent els principals objectius: • Promoure la cooperac ió entre centres escolars.

• Fomentar els contactes entre els alumnes de diferents països i promoure la dimensió europea de l'educació.

• Facilitar la mobilitat dels professors.

• Afavorir una millora en el coneixement de les cultures i llengües dels països europeus.

L'lES Baltasar Porcel, des del curs 96-9 7, desenvolupa un Projecte Educaciu Europeu en el marc del Programa Comenius Acció 1 junt amb els centres: * Vesala Secondary School de Hèlsinki (Finlàndia). * Collège Mont Sauvy d'Orgon

P

44. N'ALÍ

(França ) Aquest curs, com ja vàrem fer el curs 96-97, fe im un intercanvi entre els alumnes de l'lES Baltasar Porcel i els del Collège Mont Sauvy.

Aquest intercanvi, en el que els alumnes s'allotgen al domicili del seu "corresponsal" te dues fases: 1. -Del 24 d'abril al 1 de maig en que els alumnes de Collège Mont Sauvy han vengut a Andratx.

2.- Del 15 de maig al 22 de maig en que els alumnes del lES Baltasar Porcel aniran a Orgon (França).

Les activitats a desenvolupar a l'intervanvi estan encaminades a promoure la dimensió europea de l'educació i conè ixer la realitat cultural del país visitat.

El programa d'activitats desenvolupat pels alumnes francesos durant la seva estada a Andratx h a estat el següent: • 24 d'abril : recepció a l'aeroport de Son Sant Joan .

• 25 d'abril: excursió a la Trapa, per con èixer els valors culturals, paisajístic i naturals d'aquest indret d'Andratx.

• 26 d'abril: visita al Parc N atural de Sa Dragonera.

• 27 d'abril: visita a la Cartoixa de Valldemossa, Sa Ca lobra i Port de Sóller.

• 28 d'abril: participació a la vida acadèmica de l'lES Baltasar Porcel i recepció oficial a l'Ajuntament.

• 29 d'ab ril: sortida a Manacor: VIS itant les coves del Drac, la fàbr ica de perles ...

Joan Manera

FET

A

CLASSE

• 30 d'abril: visita al Port de Palma: molls comercials, far de Porto Pi ...

Recorregut pel centre de Palma: la Seu, Parlament, Cort... El vespre festa a una discoteca del Po rt d'Andratx.

• 1 de maig: participació a les activitats organitzades per les famílies.

Tom ada cap a França.

Totes aquestes act ivita ts, que diríem de ca ire oficial, han tingut un complement molt especial: les activitats o rganitzades espo ntàniament pels alumnes: partits de futbol a S'Arracó, excursions en bicicleta, sky-nàutic i sobre tot les xerrades l'horabaixa en el parc de Sa Teu lera.

~

Miquel Forteza

,30 del dia 26 de març de 1999: comença una de les experiències extrasensoria ls ' més impres ionants de la història de la humanitat. 29 expedicionaris del Ponent " 9 mallorquí gosaren descobrir les meravelles de Madrid i els seus voltants, un món fascinant i totalment diferent al paradís illenc en què residien.

5 dies contemplaren els seus ulls les terres mesetàries, regne de la planura, de l'agricultura cerealística i de la ramaderia, continent de mítiques ciutats: la totpoderosa Madrid, la imperial Toledo o la romana i romànica Segòvia. Palaus, monestirs i museus es rendiren a la seva presència: Aranjuez, El Escorial, El Prado, el Museu de Ciències N aturals, el Palau Reial d'Orient ... Grans personatges els van retre honors, entre ells la senatorial presidenta Esperanza A guirre.

Després de beure de les fonts de la cultura i de gairebé rebentar amb àpats d'un exòtic país americà, aquests viatges van reprendre la tasca de descobrir nous ho ritzons (encara que alguns preferissin tildar això de bauxa ). Així, navegaren a rem per explorar fins el darrer racó d'un estany que els nadius anomenaven "del Retiro", desafiaren els més consolidats conceptes físics llençant-se a tomba oberta per les atraccions de tecnologia ultramodema i visqueren la dualitat dia-nit de manera intensa i gairebé sense interrupció. Emparats per la foscor, educaren la seva veu a base d'assajos de bel can to que captivaren el cor dels madrilenys . Peces com Aquí no hay playa o Libre esdev ingueren, gràcies a la seva impecable interpretació, joies de la música contemporània, encara que alguns en vejosos declaressin que cantaven com si estiguessin a un Karaoke.

Comprendeu que, despré de tan èpica experiència, tots ells fossin rebuts com herois a l'aeroport de Son Sant Joan per un estol de pares, germans i resta de fami liars.

Bé, siguem sincers, aq uesta rebuda tan apoteòs ica es va produir, més que pels seus mèrits en favor de l'evolució de la ciència i e l coneixement, perquè en el fons els enyoraven. I és que aquesta exped ició corresponia al viatge d'estudis dels quarts d'E.S.O. del nostre institut.

Tot va anar tan bé i alguns van dormir tan poc que s'han detectat certs casos de deliri imaginatiu . O no?.

8

N'ALÍ. 45

FET A CLASSE

Setmana Cultural 99 el JVostre entorn

A

mb el fi de conèixer millor el nostre entorn i treballar d'una , • _ forma més lúdica el Co l.legi Públic Es Vinyet es va engrescar en una setmana cultural.

El tema escollit va ésser El Nostre Entorn i dintre d'ell en espec ial "La Mar".

Es va celebrar durant els dies 27, 28, i 29 d'Abril.

A cada Cicle s'organitzaren tallers, excursions, etc.

A Educació Infantil es realitzaren els següents tallers: • Contes, Animals Marins, Plastilina: Peixos, Fer el Capell d'un vaixell, Construir una canya de pescar, Impressió de peixos damunt aigua.

També en aquest Cicle varen fer uns tallers de berenars, on cada dia menjaven productes típics de mallorca.

Al Primer Cicle, els tallers foren els següents: • Construir un Aquari, Mòbils d'animals marins, Contes, Fang, Alimentació marina.

En aquest Cicle també veren un video relacionat amb el món marí.

Al Segon Cicle feren una excursió per conèixer el nostre Port, on tots els alumnes d'aquest Cicle visitaren el C lub de Vela, la Piscifactoria i la Llonja on pogueren observar una barca de pescar i els seus corresponents estris.

Els tallers que es treballaren a aquest Cicle foren els següents: • Construcc ió del Port d'Andratx amb Plastilina, Escriure un conte, Construcció de vaixells, Mural marí, Jocs Populars.

Cal dir que aquest Cicle va concloure la seva Setmana Cultural amb una conferència a càrrec de l'Oficial de Marina Mercant Sr. Antoni Cuart, que ens xerrà de la seva feina dins d'un vaixell de càrrega.

El Tercer Cicle va començar la seva Setmana Cultural amb una excursió a S'Arracó on els nostres alumnes varen conèixer una de les artesanies més treballades antigament al nostre poble: LA CORDA

46. N'ALÍ

L'Associació de la Tercera Edat de S'Arracó ens va fer una demostració de com es feia Corda. Els nostres alumnes varen poder practicar i es varen sentir molt satisfets.

Seguidament vàrem VISitar l'observatori metereològic de S'Arracó a càrrecc del Sr.Joan Llàcer Matascans, on ens explicaren el seu funcionament.

En darrer lloc visitarem l'Escola de S'Arracó.

Els tallers realitzats foren els següents: • Construcció d'un televisor, Pintura damunt vidre, Taller de Música, lmpresió damunt camisetes, Mural Fons marí, Jocs Tradicionals, Cuina mallorquina, Gincama Cultural Finalment el dijous horabaixa es va fer la CLOENDA amb una festa on els nins varen participar a jocs i s'obrí el Centre als pares per poder visitar la nostra exposició. També venguérem coques per continuar amb la campanya de solidaritat amb el Tercer Món que aquest Centre està duent a terme durant tot el Curs.

FET A CLASSE

Campionat Cscolar de Mallorca de Gimnàstica 1\{tmica ! ls dies 17 i 18 d'abril, en el va Poliesportiu de Llucmajor, ~ tenir lloc el Campionat Escolar de Gimnàstica Rítmica. Hi participaren els dos equips de gimnàstica que hi ha al municipi d'Andratx: el C lub APIMA del C. P. Es Vinyet i l'equip del Col·legi Ramon Llull.

La classificació de dia 17 de les gimnastes andritxoles va ésser:

E

CATEGORIA INICIACIÓ 3. Miqueli Ensenyat (C.P. Es Vinyet) 4. M" Antònia Moya Bover (C. Ramon Llull) 5. Sonia Jiménez (C. P. Es Vinyet) 11 . Magdalena Aine (C. Ramon Llu!)

6. Marina Collada ( C. Ramon Llull)

CATEGORIA INICIACIÓ (NIVELL SUPERIO R) 1. Estefania Garij o (C. Ramon Llull )

CATEGORIA PROMESES 2. Malen Castell (C. Ramon Llull ) 3. Melania Ballesteros (C. Ramon Llull )

MODALITAT INDIVIDUAL CORDA 1. Margalida Manera (C.P. Es Vinyet) 4. Paola Mateu (C.P. Es Vinyet)

CATEGORIA INICIACIÓ

MODALITAT INDIVIDUAL MANS LLIURES

(NIVELL MITJA)

2. Paola Mateu 5.

(C. P. Es Vinyet) Margalida Manera (C.P. Es Vinyet)

MODALITAT CONJUNTS CENTRES ESCOLARS 3. C. P. Es Vinyet

CONJUNT CIÓ

INICIA-

4. C. Ramon Llull

CATEGORIA JAMÍ

BEN-

5. Isabel C reixell (C.P. Es Vinyet ) 6. N eus Moreno (C. P. Es Vinyet )

N'ALÍ. 47

FET A CLASSE

" E\ vaixe\\ navegador" María Manuela von Oppenheirn Fdez .

.%~n

c/e Y~Nh/ ~\\\~ll~~,¡t

HELADOS

CA'N NERO ANDRAITX -MAllORCA 1OOo/o NATURALES ESPECIALIDAD EN ALMENDRA CI. Archiduque, 27 • Andraitx (Mallorca) Tel. 971 136 029

6

Talleres Pérez Barceló, S.L. AGENTE OFICIAL

PEUGEOT ~

VENTA Y REPARAC!ÓN DE CICLOMOTOR ES MOTOCICLETAS Y MAQUINARIA AGRICOLA

CI. Llibertat, 38 Tel. 971 13 63 70 07150 Andraitx

48. N'ALÍ

Sucursal: CI. Alejandro Cardunets, 2 Tel. 971 67 31 16 07157 Puerto de Andraitx

DERBI APRILIA YAMAHA ITALJET

SUZUKI HO NDA PIAGGIO PEUGEOT

TRACTORES MOTOCULTORES MOTOSIERRAS DESBROZADORAS

MENENDEZ PELAYO, 1 I 07150 ANDRAITX TEL. - FAX: 971 23 60 46

TEMPS

LLIURE

CUJ.D D'.(iPLll I G.JI.A.A.IIUI fbJ Miquel Àngel Marroig

E

n primer lloc agrair a la revista N'ALÍ l'oportunitat que a partir , , de la seva re-edició brinda a totes les entitats i persones del nostre municipi a expressarse en les seves pàgines.

Oit això vos volem informar de les activitats que es duran a terme d'aquí a la clausura d'aquest curs 1998/1999.

Com a activitats relevants tenim el proper diumenge 16 de maig la Oiada de l'esplai que enguany es celebra a Porreres, poble que acollirà prop de 4.000 nins de tots els esplais de Mallorca i uns 500 monitors. Allà visitarem els set mons de n' Albercocum, un personatge que ens introduirà dins la diversitat, la tolerància i l'amistat mitj ançant els seus amics i amigues.

Pel dia 22 de maig l'esp la i organitza una excursió en bicicleta al Port d'Andratx pels més joves i activitats al saló parroquial pels més petits.

El mateix dissabte dia 22 de maig organitza juntament amb altres entitats com són: L'Ajuntament d'Andratx (Acció Social), Mestresses de Casa i acció social d'Andratx, Parròquia Santa María

d'Andratx, agrupació Aires d'Andratx i altres que es vulgin afegir, un Sopar a benefici dels Refugiats de KósovoEls actes començaràn amb una celebració eucarística al Col.legi Ramón Llull (Festivitat de Santa Rita) a les 19'00.

I a continuació un Sopar al col.leg i Públic Es Vinyet a les 21 ,00. Es comptarà amb la presència de D. Gaspar Rellàn, President del Comité UNICEF a Balears (entitat on aniràn destinats tots els beneficis del dia), el mateix ens explicarà una mica l'actua l situació a la guerra dels Balcans i l'activitat humanitària que allà es desenvolupa. Acabarà el sopar amb ball obert.

I ja de cara a l'estiu l'esplai Garrafa organitza una Colònia d'estiu als Pirineus Catalans.

Els dies 30/31 de juliol, 1/2/3/4 d'agost 30 nins i joves d'entre 9 i 15 anys podràn participar d'activitats d'aventura: Rappel, tirolina, escalada, tir amb arc, curses d'orientac ió, surf.. . així com excursions a Andorra, Barcelona i pobles veins.

Aquesta colonia està oberta a tots els nins i nines sense que sigui condició pertanyer a l'esplai, pregam us poseu en contacte amb els monitors per a més informació.

I ja ens manca organitzar les festes que de bon segur i haurà sorpreses.

N'ALÍ. 49

ÀMBIT ESPORTIU

E.ntrevista amb l'entrenado·r 4 ' Julià )ofre Mandilego tt Quants d'anys fa que entrenes?

-Fa cinc anys .

Amb quina periodicitat setmanal entrenau?

- Entrenam tres vegades per setmana .

A quina hora comencen habitualment els entrenaments?

- Generalment a les 20:30 hores.

Quina durada tenen les sessions preparatòries?

- Normalment una hora i mitja.

Tots els jugadors de l'equip resideixen al Terme Municipal d'Andratx?

- N'hi ha un que viu a Peguera i dos que viuen entre Andratx i Palma.

Quines característiques ha de tenir un entrenador per treballar amb joves d'aquesta edat?

- Paciència en primer lloc; i la disciplina també és molt important.

Quines perspectives de futur tenen els jugadors d'aquest equip juvenil de la temporada 1.998/1999?

- Pens que hi ha quatre jugadors que poden arribar a un nivell de segona divisió i tots els altres poden jugar perfectament amb el primer equip de l'Andratx , ja sigui a tercera divisió o a regional preferent.

Classifica per ordre d'importancia, des del teu punt de vista d'entrenador, els següents aspectes: aprendre dia a dia, disciplina, divertir-se, interès per millorar, fomentar la solidaritat i la cooperació dins del grup, guanyar per damunt de totes les coses, participar és el més important.

-Des del meu punt de vista: 1.-Disciplina, 2.- Fomentar la solidaritat i la cooperació dins del grup; 3.- Divertir-se; 4 .- Aprendre dia a dia; 5.- Tenir interès

50. N'ALÍ

per millorar; 6.- Participar és el més important; 7.- Guanyar per damunt de tot.

fÓJ Onofre Carreño

Quina és la teva filosofia del futbol?

- Crec que el més important és jugar la pilota i per aconseguir-ho és fonamental treballar la capacitat de desmarcar-se, el joc de recolçaments i la creació d'espais.

Voldries comentar alguna anècdota?

- Durant el partit que vàrem jugar a Esporles, i per evitar problemes, vaig fer que un jugador deixàs el camp i, per tant, ens quedàrem amb 1Ojugadors. Davant aquesta situació, l'àrbitre, que sap que un jugador només pot abandonar el camp per sanció, per substitució o per lesió, em preguntava reiteradament que si s'havia retirat per lesió .

Evidentment l'àrbitre esperava una resposta afirmativa, però jo no vaig ser conscient del que realment volia fins que m'ho va demanar quatre o cinc vegades. Evidentment va ser una situació ben curiosa.

jUGADORS NASCUTS ENTRE 1/1/80 I 31/12/82 TEMPORADA 1998/1999 PARTICIPA EN LA 2!! DIVISIÓ REGIONAL (Abans d'acabar la competició ja ha aconseguit ascendir a 1~Divisió)

Entrenador: Julià Jofre Mandilego Delegat: Tomàs Porcel Alemany Jugadors: Jaume Alemany Malonda (Nascut l'any 1981) Francisco Castillo Castro (l'any 82) Jordi Cuevas García (l'any 81) Miguel Enseñat Matamalas (l'any 80) Jaime Ferrer Alemany (l'any 80) Jesús Garijo Berrocal (l'any 81) Salvador Gutiérrez Tendera (l'any 80) Fernando Leal Perelló (l'any 80) Gabriel López Alemany(l'any 80) Angel López Mateu (l'any 81) Pedra Carlos Lóp~~ Reolid (l'any 82) Juan Martín Castillo (l'any 82) Gabriel Martínez Jiménez (l'any 81) Nicolas Medina Jiménez (l'any 82) Juan José Olivares Romero (l'any 80) Josep Alexandre Pascual Esteva (l'any 82) Joan Carles Pascual Esteva (l'any 82) Ramón Sanchez Riera (l'any 82)

ÀMBIT

Entrevista amb en Fernando Lea! Perelló, jugador

Quina edat tens?

- 18 anys.

A on vius?

-A Andratx.

Quants d'anys fa que jugues a futbol com a federat?

- 10 anys .

T'agradaria arribar a jugar amb el primer equip del C.D Andratx?

- Clar que sí; de fet és el meu objectiu des de que vaig començar a jugar ara fa 10 anys.

Què és el que més t'agrada dels entrenaments?

- Les activitats en grup ja que això em permet tenir més contacte amb els companys i, d'aques ta manera , mentre fas feina , també et diverteixes.

Quina penses que ha estat la clau per pujar a primera divisió regional?

- El bon ambient que ha hagut entre tots els

ESPORTIU

membres de l'equip . Es a dir, l'existència d'un grup unit i amb ganes de fer coses importants.

Classifica per ordre d'importància, des del teu punt de vista de jugador, els següents aspectes: disciplina, fomentar la solidaritat i la cooperació dins del grup, participar és el més important, aprendre dia a dia, divertir-se, tenir interès per millorar i guanyar per damunt de totes les coses.

1.- Fomentar la solidaritat i la cooperació dins de l grup 2.- Divertir-se 3 .- Tenir interès per millorar 4 .- Aprendre dia a dia 5. - Participar és el més important 6.- Disciplina 7.- Guanyar per damunt de totes les coses Voldríes comentar alguna anècdota?

- ]o destacaria, una altra vegada , el bon ambient que hi ha a l'equip , com es demostrà durant el viatge que vàrem fer a Barcelona ara fa tres setmanes. I dic que hi ha un bon ambient perquè el darrer dia decidirem sortir tots junts per la ciutat i, fins i tot, aconseguirem que persones que no pertanyien al nostre grup , es divertissin al nostre ritme.

N'ALÍ. 51

ÀMBIT

ESPORTIU

L'EQUIP JUVENIL DEL C.D. ANDRATX ES PROCLAMA CAMPIÓ DEL GRUP BDE LA 2~ REGIONAL I ACONSEGUEIX l ASCENS

LA PISSARRA

tóJ Tomeu Rosselló 3~

RESULTATS PRODUÏTS DES DE LA DARRERA PUBLICACIÓ DE N'ALí

1~

Divisió

Regional

1 -abr.

Pollença - Andratx

1

1

21 -mar.

S'Arracó- S'Horta

o

2

4- abr.

Andratx - Campos

1

2

28- mar.

P. Pollença - S' Arracó

3

1

11 -abr.

Vilafranca - Andratx

4

o

11 -abr.

S' Arracó - escolar

2

1

18 -abr.

Andratx - Arenal

3

3

18 - abr.

Algaida - S' Arracó

1

3

25 -abr.

Alaior - Andratx

3

o

25- abr.

S' Arracó - Porto Cristo

2

1

2- maig

Andratx - At. Ciutadella

o

1

2- maig

La Victòria- S' Arracó

1

1

9- maig

Andratx descansa

-

-

9- maig

S' Arracó- Murense

o

1

Classificació (31 a jornada)

Classificació (39a jornada) 1. Constància 2. Ferrioler 3. U. E. Poblera 4. Manacor 5. At. Balears 6. Vilafranca 7. P. Calvià 8. Alaior 9. Campos 10. Ciutadella 11. S. Maonès 12. Binissalem 13. Gènova 14. S. Eulàlia 15. Eivissa 16. Arenal 17. Pollença 18. Soledat 19. Andratx 20. Ferreries

35 25 35 21 36 20 35 21 35 18 35 16 35 15 35 16 35 15 35 14 35 13 37 12 36 11 35 12 35 10 35 8 35 8 35 7 36 4 36 4

4 6 8 4 11 11 12 8 9 7 9 11 13 9 9 7 5 8 10 5

6 8 7 11 6 8 8 11 11 14 13 14 12 14 16 20 22 20 22 27

68 81 52 64 79 66 42 54 64 47 48 46 57 42 55 43 28 33 25 28

Porciúncula - Andratx Juvenils Independent - Andratx Cadets Andratx - Solleric Infantil A Infantil B At. Manacor - At. Andratx Son Cladera - Andratx Alevins Descansen Alevins F-7 Benjamí A Andratx - Valldemossa Benjamí B Peguera - Andratx Andratx - Sta. Ponça P.Benjamí 5:Z. N'ALÍ

23 39 26 48 32 40 34 52 48 47 38 43 69 47 63 74 57 70 87 85

79 69 68 67 65 59 57 56 54 49 48 47 46 45 39 31 29 29 22 17

2

3

12 2

o

-

5 2 4 -

7

1

7 4

1

1

2

4

1. Murer 2. S'Horta 3. Escolar 4. Llosetí 5. A t. Balears 6. Algaida 7. Artà 8. Collera 9. Cala Milllor 10. Porto Cristo 11. S. Eugènia 12. S' Arracó 13. P.Pollença 14. Porreres 15. Xilvar 16. La Victòria 17. U.E Poblera 18. Pla na Tesa

31 21 6 31 20 8 31 19 6 31 17 9 31 13 7 31 13 6 31 12 9 31 11 9 31 11 8 31 12 5 31 11 7 31 10 6 31 10 3 31 6 13 31 9 4 31 8 6 31 4 15 31 6 5

Futbol Cadets Infantil F-7

4 3 6 5 11 12 10 11 12 14 13 15 18 12 18 17 12 20

63 61 73 57 58 51 46 49 60 59 43 49 44 19 48 37 25 47

22 22 42 29 46 50 45 41 54 59 56 85 65 30 65 66 46 73

69 68 63 60 46 45 45 42 41 41 40 36 33 31 31 30 27 23

2 1

5 4

Base

S' Arracó- La Vileta Peguera - S' Arracó

L'equip Cadet del C.D. S' Arracó ha acabat Sè a la 2" Regional després d' haver aconseguit l'ascens la passada temporada.

L'equip Infantil ha fet campió del Grup Final Mallorca.

Aquest estiu el C.D. S ' Arracó tornarà a organitzar l'escola futbol.

DARRERA HORA Una vegada consumat el descens, Raul Cobos (que enguany ha entrenat l'equip de 3" Regional) és qui més possibilitats té de ser el nou entrenador del C.D. Andratx.

ÀMBIT

c~~111/Ufrt~ e~ de<tPt!4t<t~ #r Ú'f

p~efefr~t~ y lff ~it~ ·t'f pUJtrt~ de~~~~t~ b ]ofre

ESPORTIU

Resumiendo que el porvenir se me antoja no sólo negra, sino iré mas lejos, no hay porvenir, con una directiva que sus fracasos han sido continues y no se puede anteponer desconocimiento, ya que Antonio Mir sabía donde se metía, lo que resultó que tiró por el camino de enmedio sin escuchar o al hacerlo lo hizo con oidos sordos; hoy la soc iedad esta deportivamente sin ningún apoyo y lo mas triste esta por venir y sera el resúmen final de los números sobre el cua! preveo un déficit de millones.

N o quiera cargar sólo las culpas sobre los directives, ya que el Consistorio no ha estado tampoco en su sitio, muchas promesas realizadas sobre el recinto municipal y logros h asta hoy muy pocos, todavía sin que se hayan especificada las obligaciones de unos y otros sobre la manera de llevar el mantenimiento y funcionamiento del campo municipal y lo mas triste la poca ayuda moral y metalica que al club han dado, quizas por aquella de que este año la "Foto" iba a ser entremezclada y no interesaba que esta se hiciera, buscando otros ambitos, como puede ser la restauración de los molinos de Sa Planeta y la de las capillas de nuestra Parroquia, que va a efectuar Dorint y por si alguien no lo supiera esta compañía, bajo otro nombre es la que esponsorizó la temporada pasada a través de la Urbanización Camp de Mar al primer equipo y que este año misteriosamente no h an contada con medios monetarios para revalidar dicha ayuda, Sres. que esto huele maL Quería hablar hoy también del proyecto de futura del C D Andraitx, pero por falta de espacio tendré que dejarlo para el próximo número, si bien no puedo alejar de mi mente unas palabras de Antonio Mir, sobre un entrenador que no servia "ni para cadetes" ¿qu ién sería este?.

igue su marcha hacia lo mas abscuro de su porvenir nuestra primera entidad deportiva y hago tal afirmación con los motivos y resultades que se van dando ultimamente y de estos desligo totalmente los resultades deportivos.

La tan esperada asamblea de socios que tuvo lugar a inicios del mes de abril, no sólo confirmó, sino que quedó demostrada tanto por uno como por el otra bando que el CD Andraitx esta en manos de los políticos, me he considerado siempre apolítica y mi único partida ha sido el C D Andraitx, pera tras ver como una directiva que es totalmente del color de las izquierdas y un Ayuntamiento primer valedor del tema. cultural, que esta regido en mayoría por la derecha, entre todos y siempre por h acer valer sus principies políticos han colocado a la entidad del C D andraitx en sus límites mas bajos y con ello h an logrado que me sintiera totalmente entristecido por su ambigua proceder.

Lo presenciada en la Asamblea de mención fue un dialogo entre directives y concejal de deportes, sin que ninguna de las preguntas efecOFICIAL SERVICIO tuadas o por el contrario contestacion es dadas, se salieran del tema política, intenté que se me aclarara algunas situaciones y casos que se h abían dado, pero siempre al final me topaba TALLER: EXPOSICIÓN: con algún tema política C/. Escultor Onofre Alemany, 4-6 C/. Galicia, esquina Sa Taulera, s/n que en n ada me aclaraba lo TeL 97 1 23 51 85 I Fax 97 1 13 60 39 TeL 971 13 70 18 que había solicitado.

071 50 ANDRAITX 07 150 ANDRAlTX

S

AUREAN MOTOR, S.L.

$SUZUKI

RENAULT

N'ALÍ. 53

ÀMBIT ESPORTIU

~ ~~1- Í fjui/1~ ~V41~; d~- '~Pell~- -¡li~

11

d-el

~~ili~ b

E

n Guillem Covas i en Jaume Cruells són els entrenadors del, o~possib lement, millor equip de la història del C lub de bàsquet Andratx.

Aquestes dues "velles glòries" han aconseguit que l'equip de 1<! Autonòmica estigui a punt d'anar a disputar la fase d'ascens a Segona Divisió que es disputarà a Menorca a finals de Maig.

El que ens interessa avui és donar a conèixer la llarga trajectòria baloncestística d'aquests entrenadors que en el seu moment varen esser grans jugadors.

En Jaume Cruells va néixer a Barcelona , i als 16 anys va començar a jugar a bàsquet amb l'Espanyol, equip amb el qual va quedar Campió d'Espanya de 2<! Divisió i va disputar la lliga de 1969-70 a la Primera Divisió de Bàsquet.

L'any 1972 va esser pre-seleccionat per Antonio Díaz Miguel per la selecció que va disputar el Campionat d'Europa de Barcelona. Amb motiu del servei militar va venir a Mallorca i va començar a jugar amb el CIDE. Es va establir a Mallorca i va jugar pel CIDE, pe l Patronat i una curta temporada pel La Salle, fins l'any 1981, que va abandonar la pràctica activa del bàsquet, encara que fins l'any passat va disputar la Lliga Mallorquina d'Empreses, quedant campió en diverses ocasions.

Jaume, quin es el moment de la teva carrera que més recordes?

- La temporada 19 71-7 2, l'any de la pre-

selecció espanyola, quan vaig quedar màxim anotador de la Lliga de Segona divisió .

També record l'ascens a Segona amb el CIDE, quan varem quedar Campions d'Espanya de Tercera Divisió.

54. N'ALÍ

Miquel Covas

Quina va esser l'estadística més destacada de la teva carrera?

- Aquesta temporada de 1971-7 2 , en la qual vaig fer 25 punts de mitjana per partit.

Quina diferència més gran trobes entre el bàsquet d'èlit d'avui en dia i, per exemple la lliga de Primera Divisió que vares disputar?

- Abans els jugadors cuidaven menys la preparació física, però pens que eren més tècnics. Avui les coses són a l'inrevés .

Contra quin jugador més famós t'has enfrontat?

- Molts . A lguns no els coneixeran els joves aficionats. Ara me 'n record d'en

Brabender, Emiliana, Buscató, Luyk (l'actual entrenador del Madrid), "Chichi" Creus, Aito García Reneses i molts d'altres. Ah, i vaig esser company d'equip d'en Manola Flores i del pare dels germans ]ofresa.

Aquesta és la formació del Kollflex Patronat.

En G.Covas té el n QB i en ]. Cruells el15.

ÀMBIT Com definiries en Guillem Covas com a jugador?

a Andratx.

- Era un jugador molt disciplinat, bon jugador d'equip, molt tècnic i record que tenia una bona potència de bot.

Explica'ns com era en Jaume Cruells dins la pista.

Per últim, quin és el teu pronòstic per l'equip de P Autonòmica d'enguany?

- Quedarem campions de Balears de I g Autonòmica sense discussió.

En G. Covas fent un "mate" a la pista de Sant Ferràn a Palma

ESPORTIU

En Guillem Covas va néixer a Andratx i va començar a jugar a Bàsquet a La Salle de Palma, però ben aviat, en edat juvenil, el Patronat, aleshores el club més important de Mallorca, el va fit xar.

A les categoríes inferiors va destacar com un gran anotador, i va dominar les lligues que va disputar. Això va ser reconegut amb l'elecció de millor deportista de Balears de l'any 1974.Va jugar onze anys a Segona Divisió al Patronat, on va coincidir amb en Jaume C ruells. Sempre es va sentir molt a gust a Mallorca, i va arribar a desestimar una invitació per anar a fer unes proves pel Reial Madrid.

Es va retirar l'any 1983, amb 27 anys, però dos anys després, amb una sèrie d'amics, va fun dar el C lub de Bàsquet Andratx. Va tornar jugar i es va convertir en el màxim anotador de l'equip, el qual, en tres an ys consec utius va ascendir per situ ar- se a Primera Autònomica, categoria que mai no ha abandonat.

A ctualment, ja definiti va ment retirat, presideix el club i entrena el primer equip.

- Destacava sobre tot en la faceta anotadora . Tenia un tir infal.lible de tres-quatre metres i es col.locava molt bé al rebot ofensiu. Però també record que, a vegades, era una mica "vago" en defensa.

Quin ha estat el teu adversari més conegut?

- Ara mateix record a dos que varen jugar al Barcelona:n' Ansa i en Quim Costa .

També em vaig enfrontar al germà major d' en Chichi Creus.

Com és, segon tu, i quines possibilitats té l'equip de Primera Autonòmica d'enguany?

- Es tracta d'un equip molt compensat , que no nota la diferència titulars-reserves en els canvis . T é totes les possibilitats i l' avantatge que els rivals Menorquins i Eivissencs no ens coneixen .

Esperem que el pronòstic d'aquests dos grans jugadors i entrenadors es cumplesqui i que al proper número ten gueu una crònica de la fase d'ascens de Menorca. Al moment que surtin aquestes línies ja sabrem si estam classificats o no. Els pròx ims partits són crucials.

Guillem, quin moment de la teva trajectòria destacaries com més especial?

- Record l'elecció com a millor

jugador de Balears de l'any 75 , també record haver debutat amb l'equip de Segona Divisió en edat júnior i un altre moment important va ser quan vaig formar l'equip masculí del club de bàsquet d'Andratx l'any 1985.

En] . Cruells , n Q 9, fent un tap a en Can tallops a l'antiga pista del Patronat.

Quina ha estat la millor estadística teva que recordes?

- Sens dubte, els 29 punts de

mitjana per partit al primer any

N'ALÍ. 55

ÀMBIT

ESPORTIU

~j- l'ltim-'U1fUd~ i~~t111ú0~ rimer us xerrarè de l'equip mini femení ja que aquestes al.lotes són les segones classificades en la seva lliga. A falta d'uns partits per acabar es queden definitivament a la segona pos ició, no poden puj ar ni baixar de posoció.

Està compost íntegrament per nines i són, mirant la foto d'esquerra a dreta i d'alt a baix: com a delegada Vanesa C., Tania M., Vero G., l'entrenador Llorenç Vanrell, Fany G ., C ristina V., Sara B.; Malena C., Xisca C., Isabel C., Sofia J., Patrícia G., N oemí S., i Anabel M.

P

Disputaràn el campionat de Mallorca a Palma els dies 20 i 21 d'aquest mes. Cal recalcar que ha h agut tres al.lotes seleccionades per la selecció Balear ( na Vero, na Tania i na Fani ).

Ara us present a un equip de menuts com són el benj amin-A, els més petits que juguen a bàsquet, els més joves, sense comptar amb els de l'escola de bàsquet, i amb el mateix ordre d'abans són : G uillermo M., Joan B., delegada Vanesa C. , entrenador Llorenç, Dario

K., Antonio B.; Simó P. , Miguel Angel C., Bernardo S., Llu ís B., Tomeu V., Toni A. , Jorge N.

Vaig fer unes preguntes a en Llorenç per saber què pensa, com entrenador, d'uns temes: Què és el que més t'agrada de ser entrenador? -Poder ensenyar lo que jo sé d'aquest esport i sobre tot l'educació, l'esportivitat i el respecte als altres equips.

Entrenar a nins petits o grans ? -Grans, els nins petits necess iten més dedicació i paciència.

Nins o nines? - Nines, crec que les nines posen més atenció a l'hora d'entrenar i aprendre a jugar a bàsquet.

Xerrant d'a ltres temes ens conta - "voldria destacar la gran campanya realitzada aquesta temporada per tots els equips que representen el bàsquet de la nostra vila ... destacar la gran labor de tots els entrenadors i monitors d'aquest club i desitj ar que la temporada vinent sigui igual o millor que la d'en guany"-.

fÓJ ] oan Enseñat jhonil O@yahoo.com

El passat divendres dia 7 es varen disputar les finals de la categoria pre-mini a les instalacions esportives del Vinyet, a Andratx, on els nostres al.lotets varen fer uns grans partits. Ja us contaré més coses.

CLASSIFICATS PER A LA FASE D'ASCENS A LA 2~ DNISIÓ !!!

AJUNTAMENT D'ANDRATX L'equip sub-22 d'Andratx no va acabar un partit a Llucmajor el passat mes, ja que l'àrbitre Miró va amenaçar a l'entrenador andritxol, en Juanjo Beltran, i a tot els jugadors que estaven a la pista amb la retirada de les fitxes i una sanció si continuaven unes accions antiesportives inexistens, l'entrenador local va obrar bé ja que l'àrbitre ja no controlava les seves accions.

56. N'ALÍ

MIRADA ENRERA

Devastació a Cuba, principis de segle XX

9tmad'er'iae? fJJaJ/¿ia

I!JlOS. Perpiña SUCURSALES:

PASTELERIA TONI

PAST. Y PANAD . MIGUEL

PASTELERIA TONI

Plaza España, 16 Tel. 971 13 64 25

C/. Francia , 71 Tel. 971 67 41 25

Jaime I, 22 Tel. 971 23 92 34

ANDRATX

S'ARRACÓ

PLAYA SAN TELMO

e

/

.

Avda. Mateo Bosch, 22 · 07157 Port d'Andratx Mallorca SPAIN Tel. 971671617 ·Fax 97167 34 11 E-Mail: miramar@bitel.es

Fundada hace mas de 75 años, el restaurante Miramar no es sólo uno de los restaurantes con mas tradición, sina que conserva el toque personal de sus fundadores : estd regida por la misma familia, ahora en su tercera generación y el jefe de cocina ostenta el carga desde hac e 35 años. Por ello , el restaurante Miramar, con la experiencia adquirida, se ha convertida en un centro de gran solera y exquisitas especialidades, como el pescada frito, el arroz negra, los pimientos rellenos de gambas o el pudding de reinetas con natillas .

Un restaurante en el que el pescada y los mariscos son la especialidad.

N'ALÍ. 57

ÀMB I T

ESPORTIU

lln Angel Oliver

Q ?

ueridos lectores, en nuestra sección de ajedrez vamos a analizar dos partidas. La primera sení la que disputó el genio de la combinación y el sacrificio: Adolfo Anderssen nacido en Breslau el 6 de Julio de 1818. Estudió Filosofía y

MateÍnatfcas, y h asta el día 13 de marzo de 1879, época que falleció, ocupó el cargo de profesor en el lnstituto de su ciudad natal.

Triunfó en el primer torneo de maestros celebrado en Londres en 18Sl. A este

éx ito, siguieron otros, especialmente el de Londres en 1862, y el de Baden Baden en 1870.

Aconsejo al que quiera aprender a combinar que se fije en las partidas que mes tras mes vamos a ir analizando, puesto que no h ay que creer que el juego de la combinación sea sólo producto del talento y que no se pueda aprender.

1.- GAMBITO DE REY BLANCAS: Rosanes

NEGRAS: Anderssen

1. e4

eS dS

2.f4 3.exd5 4.AbS S.dxc6 6.Cc3 7. De2

e4 c6 Cxc6 Cf6

Aquí era mej or jugar d3 en vez de querer ganar un segundo peón.

Las negras por el contrario no lo defienden sino que siguen con su desarrollo.

7 ... , AeS 0-0 8Cxe4 9.Axc6 10.d3

bxc6 TeS

11. Ad2 Las blancas quieren asegurar al rey enrocandose largo pero las negras d isponen de columnas ab iertas para el ataque.

11., 12.dxe4 13.eS 14.0-0-0 1S. c3 16.b3 (Ver diagrama)

58. N'ALÍ

Cxe4 AfS Db6 Ad S Tab8

Anderssen

ÀMBIT

TedS!

16 ... ,

12.eS

ESPORTIU

Ab7

Jugada típica de Anderssen,

13. Tel

Dd7

principio de una brillante

14. Cc2

Tf7

combinación, la cua! su

1S. Dd2

c4 ?!

contrincante no ve aún.

Jugada dudosa puesto que el blanca ahora cerrara el centro y podra dirigir su

17. Cf3 Dxb3!!

ataque contra el rey negra.

T xb3

1S.axb3

19. Ael Ae3! y mate a la siguiente

16. d4!

bS

17. Ce3

aS

1S.g4

b4

La segunda partida que vamos a ver, sení.

19. Ah4

bxc3

la protagonizada por un servidor en el

20. bxc 3

TeS

Campeonato de Mallorca por equipos

21. Df2

defendiendo al Andratx:

La Dama blanca inicia una peregrinación hacia el monarca negra.

BLANC AS: A. Oliver

J. Sa las - Defensa Siciliana

1. e4

eS

21..., 22. Af6

NEGRAS:

AeS Db 7

2.d3

Cc6

Quizas hubiera sido mej or

3.g3

g6

RhS seguida de Cg S.

4. Ag2

Ag7

23. Te2

Da7

s. f4

d6

24. h4

a4

6. Cf3

TbS

2S. hS

h6 AfS

7- 0-0

e6

26. Dh4

s. c3

Ce7

27. gS

CfS

9.Ae3

0-0

2S. CxfS

exfS

10. Af2

b6

29.gxh6

Cd4 {Impotencia)

El juego blanca aparenta bondad pero

30. h 7 +

Rinden

tiene una gran dosis de veneno, el negra

En vista de que si Rxh 7 31 hxg + Rg6 32.

empieza, a quedarse sin plan, ya que pre- ·

DgS+ Rh7 33. DhS + Ah6 34. CgS +

para bS con TbS y después juega b6.

RgS 3S. Dxh6 Cxe2 + 36 Rh2 Dgl + 37

11. Ca3

Txgl seguida de Dg7 ++MATE.

dS

Domingo exquisito Menú Especial ABIERTO TODO

EL

AÑO

Avda. Jaime I, 5 • Tel. 971 23 90 86 • Fax 971 23 90 13 07159 Sant Elm (Mallorca) N'ALÍ. 59

CUINA

Les paraules de Mestre T om eu Esteva

/bJ Mestre Tomeu Esteva

E

s bien sabido que hoy mas que nunca, la cocina se va simplifi- y cando día a día, en primer lugar por falta de personal cualificado dentro de las cocinas. La especialización de coc ina no se improvisa como aquellos manuales de hace 40 años en que se anunc iaba ¿quiere Vd. aprender inglés en 10 días?. Sabemos perfectamente que en 10 días nadie sabra inglés , como tampoca en 10 meses haremos un cocinero.

Pero a falta de estos conoc imien tos no nos toca mas remedio que echar mano de todos los recursos y procurar que el resto de personal que esta laborando en este laboratorio que es la cocina, procure compensar las anomalías dando la mejor imagen y un toque profesional en la buena condimentación de los encargos a realizar.

N o debe de descuidar la armoniosa presentación de los platos .

Eliminar decoraciones de mal gusto con materias no comestibles. En lo que se da en llamar Nueva Cocina, no ab usar de natas y sa lsas similares agridulces, algunas repitiéndolas en platos sucesivos.

El buen profes ional sabe de la importanc ia del saber ser y estar en su lugar de trabajo y que cosas llamaran la atención del cliente y las que le desacreditaran, por lo cual la mayor gloria de una cocina organizada es el disponer de buenos fondos para rematar los trabajos y q ue salgan con tarj etas de garantía al comedor.

Pero vamos a entrar en la cuestión pues una cosa nos llama la aten c ión .

En algunos (bas ta ntes )

60. N'ALÍ

Restaurantes, especialmente en las afueras, y es, ni mas ni menos, que las "Especialidades de la Casa" y platos del día.

H ace 40 años, y quiza menos, muchas casas de restauración se hic ieron famosas por este reclamo, sus especialidades eran ya costumbre generalizada de años y años.

Las gem es frecuen taban tal o cual establecimiento pues sabían de antemano que encontrarían su plato preferida un día de la seman a.

Muchas cosas cuidaban este detalle y la clientela les era fieles a la h ora de elegir a dó nde vamos a corner.

Es primordia l el uso de materias primas de calidad y, sobre rodo, una sociedad en cuanto a servir platos cuyas recetas sean genuinamente pu ras. N adie acepta gato por liebre.

Los catalanes fueron grandes maestros en esta for ma de anunciar sobrerodo en las casas llamadas de "sissos" en la que los camareros anunciaban los platos con nombres alegóricos.

Estas casas de "sisos i q uartos" eran las fondas mas características y típicas del siglo pasado. El nombre le viene del precio de las raciones que era de cua tro a se is cuartos, según su categoría.

Ellos crearan el argot espec ial y prop io de llamar a los platos con nombres con mucha imaginación. Po r ejemplo: Un pe u de Ministre: pies de cerclo; una noia del

~ Q>~

~

@) ~

- El orden y la limpieza facilitan el trabajo.

- No siempre lo mas caro es lo mejor.

@) ~ ~

©

~ @)

~ - Economizar: El

~

despilfarro es una

©

falta de lealtad a

~

la empresa.

~

~

Q>~

- Poco platos y bien hechos.

~

~ ~

~

~

~

Les paraules de Mestre Tomeu Est"eva - CU IN A

• Los huevos mollets deben cocerse solamente cinca minutos .

• La caza mayor debe dejarse por lo menos durante 24 horas en adobo o maceración con vino y hierbas arorruíticas.

• La salsa Bechamel pueden enriquecerse con yemas de huevo o quesa rallada, aunque des pues toma otro nombre.

Cu.linar·io·s pa is; una botifarra a la brasa: un àn ec mut: un trozo de bacalao: un alcalde: un pimiento rojo cocido que se aliñaba el cliente: metralla: un plato de garbanzos: una de seques o once mil verges; judías blancas rehogadas; arròs amb sabatetes: arroz con mej illones; y un largo etc.

Todas estas curios idades que son historia, es una larga recopilación del Ayuntamien to de Barcelona como conmemoración de la V Mostra de · C uina Barcelonina.

En las grandes ciudades y en todas las regiones españolas encontramos este reclamo en muchos establecimientos, saboreando platos regionales llamados genuinamente "Especialidades de la C asa" que sólo en esta casa se pueden deleitar o satisfacer a los mas exigentes paladares.

N uestra coc in a n acion al, y muchos platos de nuestra región, son del agrado del gran público y en toda la geografía española h ay platos de rango internacional, empezando por el litoral catalan y dando la vuelta costa a costa hasta lrún y de norte a sur sin menospreciar las prov incias insulares.

Don Luis Antonio de la Vega, en "Su viaje por la cocina española" nos dio una guía maravillosa de lo que es España y su gastronomía.

Lo mismo Dion isio Pérez en su "G uía del Buen Corner Español" y n o h ablemos ya de Don A lvaro Junqueiro o el erudito escritor gastronómico Don Manuel Martínez López. C reo que estos renombrados ilustres y muchos mas que pueden figurar en la memoria, son prueba elocuente del ser o no ser de nuestra gastronomía.

La despensa n acion al tien e todos los elementos y materias que pueda menester una cocina completa, extensas costas , dilatadas reg iones montañosas, abundantes ríos, excelentes frutas, caza y pesca abundante, toda la región del norte tiene gan ados de carnes exquisitas, y una huerta de las regiones mediterraneas de las mejores del mundo.

A esta plenitud corresponde lógicamente el esplendor de la cocina de todas las regiones del país.

Pero la cocina no es privilegio de unos, sino que es de todos y en cada región encontramos dónde degustar nuevos platos, nuevos sabores.

Hoy en las grandes capitales hay gustos para todos, la cocina esta representada como una pequeña sociedad de nacion es de la gastronomía. Los restaurantes mas exóticos de países lejanos, juntos con los de regiones meridion ales , todos ofrecen sus especialidades y el buen conocedor de la buena gastronomía pronto conoce sin gran esfuerzo los lugares en que mej ores especialidades puede degustar para satisfacer sus preferencias gastronómicas.

En la mayoría de Restaurantes o casas de comidas, no h ace muchos años se podía degustar cada día de la semana uno o varios platos que eran deseados por sus clientes.

En la fonda el T unel, en C an Maganet, El Suizo , El Peru, C as Mahones, Es Replà y muchos mas, la gente acudía a corner tal o cual plato un día determinada de la semana. lncluso el Ritz de Barcelona, el Palace de Madrid, como también el Castellana Hilton, todos los h oteles tenían sus especialidades gastronómicas, especialidades n acion ales en su mayoría.

Pero los tiempos cambian y como dijo un célebre escritor francés en cierta ocasión "C ada época modifica el fogón".

Esperamos que para bien .

N'ALÍ. 61

MENT ÀGIL

1. Sopa de LLetres N T R G p

s

E

D A

e

p

v

I

x

A R H

B

v

v

s

A L R

u

M E R A R

e s z A

T J N p E G E o p s F M E s I H L R s I D A e u T L o G wA e u F

B A M

s o o B v x L A s

F

R T

s o

w

D B

D G M L

H Q A R E T R E s s E A J N L

K

ç s

s

2. Conèixes Andratx?

u

s

M u B y J x

w

E H

p

u s

E

A

o s o

T

I

A Q T D R y e o N R E

u

N

z

I

u

A

s

E

s

G N T A

L L A N

s o s u

o

e e

Q M

J

R L

B L

A

s

N

T

I

B u v s E T A E R L E p A A s R o e

A on es troba?

1OMalnoms andritxols

Solucions en el pròxim número - - - - - - - - - - - -

4. Jeroglific

3. Escacs

BB R Un puig nostre !Solucions NQ1:

Sopa de Lletres:

Negres juguen i guanyen

A R H S R T I(S O N J o F R IE. V D GM L W D B p s E V I B DA e H Q B J N' L i{; y J X K V E S S E U H 5'~ '{> H Q ~ ~-~- A T N RO F 1>j, L U i{; ~ re;, ' 5' ,1" S U I Ñ l ~ A I-Q i''ll} (l_, z A È' o s o s y WG x- r~ A '-l' S F I ~ R R KN, e I ' 1), s l' l i{! L R S E U A S G '\( T E I ò- N~ G A L s p 'N/ s G S u s I s- A D W L e J A I F S AO ¿ u v S ET W E RS Bs v x z E'1' A N L L

rz

5. On és N'Alí?

62. N'ALÍ

Conèixes Andratx?

Darnuntelportalde l'església de S'Arracó.

Escacs: 1.Dxb7 Dxb7 2Tc7+ Dxc7 3. dxc7

Jeroglífic: CAMPAS (CAMP AS)

Test Andritxol: 1-b, 2-a, 3-d, 4-d, 5-c, 6-a 7-d, 8-d, 9-a, 10-a

MENT ÀGIL

6. Test Andritxol 1. Qui era "es frare des pa"?

a) el pare Pasqual e) Frai Aleandro

b) el pare Joanillo dl Gabriel Mir

2. A on es troba "sa penya des corb"? a) puig de Son Orlandis b) Garrafa d) Sa Mola e) Sa Dragonera

6. Completa el títol de l'obra de Baltasar Porcel: "La lluna i ... " a) els calàpets b) el sol e) etilant dl el Cala Llamp 7. Quina altària té el puig des Faro Vell, a la Dragonera? a) 340m. e) 533 m.

b) 353m. d) 530 m.

3. Qui era conegut com "es gerrer"?

a) Antoni Roca e) Blai Roca

b) Mateu Roca d) Jaume Roca

4. Quin any arribaren els trapencs a la vall de Sant

Josep? a) 1820

b) 1910

e) 1809

d) 1810

8. A on situaries "es clot d'en pastor"?

a) Son Esteve e) Son Mas

b) Son Xina dl Son Toni petit

9. Quin andritxol va fer feina per en Rockefeller?

a) Pere Nofre e) Nadal Orfe

b) Bernat Jofre d) Pere Jofre

10. A quina ciutat viu el nostre historiador Jaume

5. Què és un badaluc? a) obertura e) peix

Bover? b) eina d) insult

a) Rabat e) Casablanca

b) Tànger dl Alger

E:G LLE:TGÓ DE:G

CAMPANAR D'ANDRAT.X

hii---~~;;...,;;~~..,;,:;~-.,;.:;;;..,;;;.._llllllid

N'ALÍ. 61

ULL DE PEIX

Fotos: Tem Ensenya

64. N'ALÍ

ULL DE PEIX

N'ALÍ. 65

AGENDA Del dia 15 al 18 de maig

Farmàcia Bennassar Plaça del Pou 6, Andratx Tel: 971 235 361

Del dia 19 al 21 de maig

Farmàcia Gonzalez Avda. Mateu Bosch 16, Port d'Andratx Tel: 971 672 019

Del dia 22 al 28 de maig

Farmàcia Mandilego Plaça d'Espanya 6, Andratx Tel: 971 136 052

Del dia 29 d'abril a l'I de juny

Farmàcia Mandilego Plaça d'Espanya 6, Andratx Tel: 971 136 052

Del dia 2 al 4 de juny

Farmàcia Gonzalez Avda. Mateu Bosch 16, Port d'Andratx Tel: 971 672 019

Del dia 5 al 11 de juny

Farmàcia Mandilego Plaça d'Espanya 6, Andratx Tel: 971 136 052

Del dia 12 al 15 de juny

Farmàcia Bennassar Plaça del Pou 6, Andratx Tel: 971 235 361

Del dia 16 al 18 de juny

Farmàcia Gonzalez Avda. Mateu Bosch 16, Port d'Andratx Tel: 971 672 019

Del dia 19 al 25 de juny

Farmàcia Mandilego Plaça d'Espanya 6, Andratx Tel: 971 136 052

Del dia 26 al 29 de juny

(1,)

-e

E

L&...

Farmàcia Bennassar Plaça del Pou 6, Andratx Tel: 971 235 361

b

Els toms del cap de setmana comencen el divendres a les 21'00 h.

Properes emissions de TV Andratx Divendres dia 4 de juny a les 21.00 h.

Repetició del programa: Dissabte dia 5 de juny a les 14.00 h.

Divendres dia 18 de juny a les 21.00 h.

Repetició del programa: Dissabte dia 19 de juny a les 14.00 h.

CENTRE DE SALUT DE CAN RIERA D'ANDRATX:

Cal concertar cita prèvia als telèfons: 971 136 763 /971 136 781 CENTRE SANITARI DEL PORT D'ANDRATX:

Consulta a partir de les 9 h, concertant cita prèvia al telèfon 971 671 357, tots els dies laborables excepte el dijous. Atès pel Dr Domínguez .

CENTRE SANITARI DE

S' ARRACÓ:

Consulta a partir de les 12.30 h, concertant cita prèvia al telèfon 971 674 420, tots els dies laborables excepte el dijous. Atès pel Dr Domínguez.

(.)

e:

-

(1,)

El Dr Domínguez té consulta cada dia a partir de les 13.15 h. I el dijous a partir de 14.30 h, concertant cita prèvia al centre de salut de Can Riera d'Andratx.

66. N'ALÍ

<C

Antoni Roca