Pariatge desembre 1979 (0) by Biblioteca Municipal d'Andratx

- 1 -

PARIATGE

DESEMBRE 1 79

PORTAD A molí farinero Record de sa pagesia mallorquina. Autor: Francesca Belman

P A R I A T G E

-------------------

Sumari :

NQ O Desembre 79 Diposit legal Pm 583/79 Edita.GRUP CULTURAL BALENGUERA

PAG. 1

Sumari.

Salutaci6: LA BALENGUERA FILA, FILA. J oan , Francesc iffiarhh veu -¡afx;{ él nilixament del nostre Grup Cultural.

Poema: EN SILENCI, fruit d'un moment d'inspiraci6 d'Antoni miralles.

LA BARONIA DEL PARIATGE. En Baltasar ·Porcel ens d6na a con~ixer al !libre A~ran de mar, lo que va esser la Baronia del Pariatge.

En Jaume Bosch publica BASES PER UNA POLITICA CULTURAL, article que va aprovar l'OCB el dia 21.2.79, dedicat fona~entalment, a política munncipal siguent interessant per a Andrªtx.

Foc d'estella ens informa al seu article LA CURIA de l'actualitat municipal al nostre terma d'Andratx.

Els historiadora Jaume Bover i Ramon Rossell6 ens donen a con~ixer un interessant document que tracta sobre: LA DELINQUENCIA A ANDRATX ALS SEGLES XIV i XV, pertanyants a 1 'Arxiu del Regne de Mallorca.

• 10

Bernat Sim6 ens informa de l'activitat que desenvolupa . el Grup Cultural en EXCURSIONISMA.

L'actualitat dels ESCACS mallorquina redactada per Antoni Miro

Programa cultural ••• Quan o •• ? Xafarder.

Caps de redacci6.Antoni Mir i Salv~ moner i Parets Jaume Bosch i Bover Sebasti~

Col.laborador!.Joan Francesc march Baltasar Porcel Gabrel Tomás J aume Bover Ramon Rossell6 An toni Miralles Ramon Pons Bernat Sim6 Antoni mir J aume Bosch Il.lustradors.Francesca Belman Sebastia moner ELS ARTICLES PUBLICATS EN AQUESTA REVISTA EXPRESSEN UNICAMENT L'OPINIO DELS SEUS AU TORS Imprimeix.Impresrapit de ~a llorca Tel. 21 08 22 Ciutat de Mallorca Tirada: 200 exemplars.

- 2 -

SALUTACIO J. F MARCH

Aquest any de 1.97g ~s estat molt important pera la vila d'ANDRATX, pel fet que un es tal de j oves decidí ts i plens d 'ideal s 'han reuni t par fundar una agrupaci6 denominada: GRUP CULTURAL BALENGUERA. Ells valen despertar les inquietuds socials, cul turals, esportives dels andritxols, sobre tot dels joves. Els joves que són el futur del poble i element predominant dins ANDRATX. S!, ANDRATX ds un poble de joves, puix la mitat dels andritxols no ha complert !3ls vint anys, i cada anyada neixen uns cinquanta andritxolets nous, que en poc temps corren i boten pels nostres carrers. El f"Bt de tenir tanta joventut significa una cosa molt important, perqu~ denota una invasió de sang novella que va transformant lentament el paisatge hum~. Es tracte d'una for9a enorme, incontenible, que imprimir~ noves rutes a la nostra poblaci6. El canvi que imprimir~ aquest jovent pot beneficiar i tamb~ deteriorar, la nostra conviváncia. Peró siguem optimistas considerant t5ni.cament ~.lBs posibilitats de b~ que poden reportar. Els joves,just pel fet d'eser-ho, ja tenen dins les mans el tresor m~s gran del m6n que els obliga a una actitud de responsebili tat, perqu~ to:t aquell que ha rebut un do n'ha de respondre. El j ove poseeix principalment dues coses, que ha d 'administrar mol t bd, i segons l't5s que en faci d'elles es realitzará plenament o no en la seva vida, far~ digne dins la societat o ser~ ±nfeel ~ les esperances que la humanitat t~ xifrades en cada persona. La joventut cont~ FORCES INmENSES que s'han de desenvolupar, i, endem~s se li obren per endevant moltes de TERRES IGNORADES per trescar, com els continents que descobr! en Colom. El jove necessita ensolcar la seva .energía, les pasions, els instins; donar una direcció a tantes de possibilitats latens que ha de descobrir ·amb una refllexi6 constant i les ha de pos a r per obra mitjant;tant una volun~at ferme i perseverant. La joventut no ha estat feta per el plaer, ni per l'avorriment, sinó pera l'heroisme, pera somniar i realitzar coses grands. Entre els v a lors millors dels jove~ actuals se'n poden destocar dos: la festa i la fraternitat. La festa desepareix en una societat ben organit zarle , se nse espontaneitat. Pero 1 '8nhel de felici t a t que hi ha dins cada cor humá pren forma concreta de festa en la joventut, quan ella pot desplega:Jr tots els seus valors ~ D'altre part el jove s sentan la fraternitat, amb el desig d'un món més just, cosa que duen molt endins i per le qual són sensebilissims. El s~u inconformisme i rebel.li a atequ en la hipocresía, la menti~a, i les tradicions inutils o explotadores. Pe r t o t a i x o qu e he m d i t , e 1 GRUP ell L TU RAL 8 AL E~J GUER-~ v o 1 a g 1 u ti n a r a toti-s els joves andritxols, aclarir qu~ pensen, qu~ desitgen, quins són els problemas que els roegen, quina pot esser la seva aport a ció en b~ d'ANDRATX. Aquesta revista, que ata inicia les p rim~r as passes, crida a tots els joves andritxols, i tamb~ al s altres andri txols, a treb a llar per a la unitat i progr~s del nostre estimat poble. VI S e A A~JO R AT X

==== = =======

- 3 -

Poema

''EN

SILENCÍ /

De vegades pens que sa soledat est~ sola, de vegades - no sempre - camin cap ella; De veg ad es t~, de vegades jo, som soledats amb companya cap a una soledat más bella, cap a una soledat m~s sentida. De vegades pens que sa soledat i quan m~s em trob amb sa gent, m~s m'assalta, m~s em fer ••• ••• i se m'ofereix tata.

est~

sola,

ets sa meva soledat acompanyant. De vagadas t~, de vegades jo, soledat infatigables, ens contam coses estranyes, parlant-nos de amant a amat. De vegades pens que sa soledat esta sola, cansada d'esser soledat · odiosa: da· v'egades vers, .: a·e vagadas prosa, m'assalta, -em fer ••• se m'ofereix tata ••• Antoni miralles i Ensenyat

HUMOR &L. SABeR ~o oc.vPA

LLOC..

LA BARONIA DEL PARIATGE 8 ALTASAR

FORCEL

A la mort de Jaume I, el Conqueridor, el desgavell en la colonització i el govern illencs fou voluminós, almeyns fins a l'organització del regne propi. Andratx visqu~ aquesta situació d 'una manera agreujada, tan't tant pel seu arllament geografic -a trente quilometres de Ciutat, i llavors sense cap camí- i del poder feudal. Jaume II de Mallorca fou un bon administrador, alhora que s 'expansionava pel ffiedi terrani la fort;a comercial i política catalana: aix!, el regne de Mallorques s'an~ centrant i entr~ en una ~poca de bon funcionament, que dur~ fins passada la meitat de la cent~ria següent. La pressió reial sobre els terrenys del bisbat era l?:lgica, tant m~s tenint en compte que aquest es trobava situat a Ba!.r celona, seu de la monarquia catalana ~n gaireb~ perpetu plet amb el tren mallorqu!o La qüestió fou resalta en temps 9e San¡; I de Mallorca, el suces~or de J~ume II, i el 1.323 el Rei i el Bisbe, anomenat Pon¡;, firmaren la concbrdia del PARIATGE: quedaren a parts iguals com a senyors del territori de la Baronia, tant en la qüestio de nomenar les autoritat$ i en la d ''e•bu.t xacar-s:e tata mena d 'impostas i de contribucions, com en les jurisdiccions civil i crirmnal •. Hi havia, pero, uns Úl tims casos que quedaven de la compet~ncia · del Hei, com el recurs contra la condemna de mort. Tamb~ pera e~X queda v e la Vall de la Palomera, des del coll d'aquest nom fins a Punta Galinda i a Cala En Basset, a excepció de l'ilia de la Dragonera, que continuava a máns del.bisbat. Cada parroquia del PARIATGE era governada per un batlle, c~rrec primer anual i despr~s bianual, rromenat alternativament per el Rei i pel Bis be. Presidia el Eonsell, escol'lia els seus lioctinemts o saigs, era la primera autoritat locai en la jurisdicció civil i criminal. Amb el PARIATGE coment;a a funcionar el Consell, organ administratiu i, dir!em, representarrt del poble, nomenat pel r~gim de FraAquesa, de Sac i de ~ Sort, etc.Amb el mateix procediment que el Rei i el Bisbe elegien el Batlle, ha feian amb un jutge, par?:! aquest era comú a tot el PARIATGE, i al qual havia d'acudir el batlle amb els expediens que li pertenyien. Si la traca s'embolicava m~s, passava a mans de les c~ries reials i e~ piscopals. Una nova autoritat, creada per Jaume III de Mallorca, s'hi mese!~ el 1.336: la del mostassa, un oficial d'ordre p~blic, obres p~bliques, ramaderia, comer¡;, etc., pero independents d'ell. Al PARIATGE entra en la rotació Rei-Bisbe, amb les mateixes caractér!stiques a qu~ estava subjacte el carrec de batlle. La Nova Planta de Felip de Barbó l'elimin~. · I el PARIATGE continua, · fins que les Corts de Cadis aboliren els senyorius el 1.811; hi proclama llibertats un extraordinari personatge mallorqu!: el bisbe Nadal. Andratx, dones, va marxar durant sis segles amb el que en podr!em dir un r~gim autonom, a m~s d'estar arlradament a ponent de Mallorca: dos fet s decisius, i essent el poble, en la pr~c tica, la capital del PARIATGE. Un docum~nt de Felip II, del lo569, reconeix el que era impl!citament aceptat: " ••• en la villa de Andraig por ser la cabez~ de la Baroniae••" · Aquesta exist~ncia marginal dins l'illa i l'encongida situació local fins al s. XVIII feren que la vila pes~s poc en el govern i en els assum~tes de Mallorcao Al "Gran e General Consell", per exemple, no tingu~ sinó una representació i

tingu~

sin6 una representació i en anys alterns, quarn moltes altres poblacions la tenien anual i de dos membres. A la vegada, va crear caracter!stiques propies -individualisme, abraonament, etc.- molt acusades. Els esc~ndols, bregues i plets que l'autonomia del PARIATGE va ocasionar foren constants i envitricollats: entre el poder reial i !'episcopal, ambdós contra la Inquisició, el Consell i el batlle del poble enfront dels jutges i oficials del PARIATGE i dels virreis, dins la mateixa poblaci6 els partits que es decantaven per une de les dues autoritªtats, i tot el que volgueu. Amb un fet-clau capital: els andritxols no volien pagar; exactament, no volien pagar ni censals ni impostas, res; ni obeir cap casta qe manaments. Aprofitant la Guerra de Successió, tragueren a puntadas de peu el portador de lletres que compareixia a practicar exacoions i emba~ gaments per ordre del Tribunal del PARIATGE, cridant: "Visea lo Emperador i vage-se'n el portador!" I mentre proclamaven Carlas III s'afany~ven a calar foca l'arxiu municipal. Arxiu que tornaren . a encendre, amb veritable entusiasme, per la Gloriosa del 68. Els papers de les lleis i de les autoritats, com millar estan ~s cremats. · Arran de Mar "Reis, Bisbes i lleis"

Al Bisbe, li pertoca el lot occidental de l'illa, agafant com a partió el curs de la Riera, que va de Puigpunyent a Palma: el territori palmesa que avui se~n diu Sant2 Creu, Santa Caterina, El Terreno, etc., i les viles actuals de Puigpunyent, Calvi~, Galilea, Banyalbufar, Esteller..-cs i ANDRATX; a m~s, ft1arratx! i el Pla de Sant Jordi, alqueries a Binissalem, una vuitena part de s'Albufera de Sn Pobla i altres possessions menors. Quedá constitufda la Baronia del PARIATGE, sota el senyoriu feudal del Bisbe, Berenguer de Palou, representat a mallorca per uns procuradors, que nomanaven Batlle a cada parroquia.

- 6 -

BASES

PER

UNA R)LITICA CULTURAL

El dia 21.2.79 l'OCB, va aprovar l'article "Bases per una Política cultural", que siguent interessant per a ANDRATX el v~lem publidaro BASE PRI~RA.- Entenem per cultura el conjunt de realitzatcions pract! ques; valors, signes, formes i representacions que motiven la conducta h~ mana social i individual, i la modificeci6 i reproducció d'aquelles realitzacions practiques, valors, signes, formes, i representacions que un poble ha creat al llarg de la seva historia. _BASE SEGO•A.- La cultura de IYlallorca és part integrant de la cultura dels Paises Catalans. Ha prava la unitat de la llengua i manifestacions de índole cultural, que s'han mantingut a través dels segles malgrat - l'acci6 castellanitzadora de certs sectors de la classe deminant, en ocasions ali~ nas al nostre poble. Ho preven també, els testimonia més lúcids dels intel.lectuals del nostre pa!s al llarg de la historia. BASE TERCERA.- El sentit de la cultura que aquí consideram esta en contradicci6 amb qualsevol tipus de diri~ism~ o imposici6 oficial. En aques~ punt, qu3lsevol intentd.~organ·i .tztc'ié5 .d'una política cultural - ha d'esser protégonitzade p~r organismes propis de la nostra naci6 amb la participaci6 de les organitzacions culturals del nostre pa!s, donant el protagoni~ me que li pertoca a les classes populars. BASE QUARTA.- La cultura mallorquina, -no pertany a cap sector social ni cap partit pol!tic en excl~siva, sin6 ben al centrar!, és un patrimoni de tot el poble mallorqu! • . Aix!. han de .revisar-se analisis simplistas que desenfocan l'ess~ncia de la nostra realitat nacional, fent-la apar~ixer opre ssora respecta als sectors d'immigraci6, s~nse atendre als factors de ti-pus pol!tic i ideologic que· fónamenta.n aquesta rltuacic5. BASE CINQUENA.- El fet que molts sectors inmigrats encara no haguin tin gut accés al nostre patrimoni cultural és, entre d'altres la conseqO~n~ia d'una política repressiva i auto~tarfa, tendent a anul.lar la nostra realitat com a poble i que pretén la instrumentaiitzaci6 de la poblacic5 inmigrada com a element disgregador de la nostra identitat nacional. Els responsables d'aquesta situaci6 s6n alhora una estructura de poder de tipus centralista i la complicitat d'un sector pel nostre país, que ha renunciat els interesaos col.lectius de Mallorca. Perqu~ mallorca, deu la seva hist~ ria a la diversitat d'homes i dones que han trobat en ella la seva patria. BASE SISENA.- La llibertat és un dret irrenunciable de l'home • . Una polí ca cultural coherent ha d/anar orienteda a desenvolupar la personalitat d; l~individu i alhora possibilitar la seva realitzaci6 individual i col.l~c tiva, la qual cosa representa el desenvolupament d'una conviv.ncia nacional, que, avui és endormiscada pel procés d'alienaci6 nacional que el . nostre poble ha sofert aquests dar~ers segles. BASE SETENA.- La nostra tradici6 ha estat oberta i permeable als ca~ : ·. rrents del pensament i de.l progrés. Aquesta actitud ha de amntenir-se si V.Q. lem que la nostra cultura sigui present al m~n internacional. BASE VDITENA.- Si el poble mallorqu! ha de continuar essent un poble co herent amb la seva histotia passada i el seu present, hp de plantejar-se l'aplicaci6 d'una política cultural que fomenti !'interés dels mallorquins pel conaixament de la seva societat. Un~ política cultural en aquest sentit haura d'esser radical i atrevida, en els seus plantejaments, puix com sigui que la cultura és allo més profunt arrelat dins l'esser del poble, es, al mateix temps, una característica principal de l'esser coma naci6. BASE NOVENA.- Una política cultural mallorquina no pot prestar-se al joc o 1_..'::

- 7: -

de la disglóssia en considerar IYlallorca'' com urra illa "bilingUe"o Si aixo f6ra aix!, entrer!em en contradic~i6 amb les caracter!stiques definidores de la nostra societat, i, com sigui que !'idioma castell~ gaudeix de tots els favors de l'Administraci&, i, com sigui - que dos. cents anys de dominaci6 lingüistica, han creat una in~rcia social a sobrevalorar el castell~ sobre la !lengua catalana, la institucionalitzacid de la disglossia convertitia a Mallorca en una terra on la !lengua autoctona sofriria un proc~s de continua degradaci6 i desprestigi social. Una política cultural mallorquina, ha de tenir com a objectiu principal l'extensi6 de l'ds del catal~ a tots els nivells de la vida pdblica i privada. BASE OESENA.- La necessitat d'un ensenyament ~n catal~ i am& continguts culturals propia de la nostra nacid, ~s exig~ncia pr~via a qualsevol plantejament de política cultural. Ans al centrar! una política cultural avan~ada i congruents en les nostres arrels m~s profundas es veurien ineficaces si no hi .ha una ferma voluntat de recuperacid cultural, que nom~s es mani~estar¡ en el moment en qu~ l'ensenyaR~a da[ catall 1 en catal~ sigui obligatori a tots els nivelis educatius da IYlallorca. Tot 1 c~~siderant que aquesta mesure a d'anar acompanyada d'un per!ode de reciclatge del parsonal docent, l'aplicacid d'aquesta mida ~s irrenunciable. · BASE OIZENA.- Una política cultural mallorquina no pot oblidar el pa~: ~ trimani cultural legat pels nostres avantpassats a trav~s de la proteccid dels arxius, museus, patrimoni artistic ••• , i del patrimoni natural, medi determinat de la nostra vida social que ha de preservar-se en les millors condiacions possibles per esplai i goig de nosaltres 1 els nostres descenden-ts. BASE DOTZENA.- D±ns rl'una política cultural mallorquina no podem restar al marge els mitjans de comunicacid. Per excel.lencia la premsa, la r~dio i la televisi6, organs que acompleixen un paper important!ssim en la difu~id de l'informaci6, contribuint poderosament a la formacid d'una consci~ncia d'expectatives culturals. Així, una política cultural no pot deixar de pronunciar-se respecta a la necessitat d'uns mitjans de comunicacid en !lengua catalana i controlats desde Mallorca com a instrumenta essencials per a la represa i normalitzacid cultural del nostre país.

.~--- ~ .::...;_ ~-..~

"Anam cap una ensemyan~a del mallorquí i en mallorquí, per normalitzar la nostre !lengua i la nostre cultura"

-a

eúria."

''La

El dia 3 d#abril d#aquest

an~

's va elegir democraticament,

desp~s

de molts d#anys de dictadura, un ajuntament votat per el poble i sortigueren ele

gits com a regidora de la Curia: Per

U.c.D.-

Nafre Alemany, Guillem ~onet, Beltasar Pujol, Gabriel Pujol,

naro Blazquez, Gutllem Bestard, i Josep BorrAs. Per el P.s.o.E.- Matias

Tom~s,

Antoni Aguilera, Gabriel Simó i Diego Sanchez

Per el P.C.I.B.- Joan Alvarez. Per el P.S.M. -

Alfons Grech.

El primer Ple 's va fer votació per anomenar el batlle, sortiguent elegit, com era d'esperar, Nafre Alemany Coll, i al mateix temps va anomenar com a tinents de batlla en Bal tasar Pujol, Qail.lem Bonet, Antoni AI[Uilera i G"enaro Blazquez, componente, al meteix temps de la comissi6 permanent. Entre els acorta adoptats pel actual consistori cal destacars

1)- Presentació del PlA d'obras .l979-Ba compost par els sigdente projectee1 a)-

Reposició dels pavimenta i serveis en als carrera, de Sant Bertomeu

·NDrd, Retiro, Colón, Almudaina . 1 escales • .

b)-

S'acorda el projecte de dotació d'aefalc en els carrera

~any t

Sant Pera i en els camins rurals de a'Estret i d'es Matadero.

u}- Projecte d:)r 2}~

d~1l.luminaci6

de varie carrera del nostre poble.

Projecte de reposició de paviment i aerveis al cerrar del aarme.

Proposició de comprar els terrenya contigua· en es torrent d'ee Saluet per

asser emprats par la construcció de fossas sépticas

& a esaer poasible, d'una

depuradora..

3}- Adqutsició dels edificis de Ca'n Riera i CB'l pare Antoni, par la construcció d'una residencia pels vells i un ambulatori metge, respectivament, mitjant l'ajuda de la"Fundació Joan Flexas" i una entitat bancaria interessada.

4)-

vtsuqua el Ministeri de Educació i Ciencia no vol saber rás del tranaport

aecolar, l'ajuAtament subvencionarA aquest transport, amb l'idea definitiva de comprar un autobus par aquest servei escolar. 5 )- Oavant de la naces si tat da la Curia pren~i, una detenninada· postura en lo

referant a l'urbanizatció de la Dragonera i .dels dos ports esportius a Sant Telm, 6s va fer una exposició a l'ajuntament, ambla maqueta del projecta fent-se , aeguidament un Ple extraordinari per decidir; no es va aclarir rás i es va demanar.informe a l'advocat d'estat.

FOC O'ESTII!J.A

UNA NOTA SOBRE ANDRATX ~dratx

par ser el nucli

urb~

AL SEGLE

DELINQUENCIA

- i·-

-XV.

presenta als segles XIV i XV un alt index de criminalitat més

po~lat

de les terres del Pariatge, i par ser la por-

ta maritima de Mallorca, afavorit, ademés, pel seu

ben~vol r~gim

judicial.

Els territoris del bisbe de Barcelona, estaven subjectes a un dret civil diferent del de la resta de l*illa. El dret episcopal ere més humA que el dret del rei. Un delicte, fos el que fos, fins i tot un crim, mai as podia castigar amb la pena de mort. Existia per a tots els casos la compansacid o sia una multa pecuniaria. Evidant.ent, par als esclaus no regia aquesta lleis podian ser assotats, mutilats o condemnats a mort. Aquest

r~gim

benigna teni.a aliJinas desaventatpa,. La condicf6 e&i-

tratagica del port de la Palomera- avu1 Sant Talm- jUntament amb. la debilitat penal, convertiren les terrea andrixoles en un lloc ideal par a bandolera , fugitiue de la justicia, desterrats i desertora, etc. Per11olts d'anys els andtixola ea resentiren da les visites de tal gent. Entre als cri11s ocorraswta a Andratx al aecrla XV fiiJ.Ira el de Antont. Uunaa que succef al

1~6•

11ort: v~olenta.ent par 1 *andrixol Pera Trobat, pro

babl&Ment habitant de la Palomera, index conagut per la balioositat de la gent seva. Els batles ·de Mallorca reberen ardes severas de cercar i capturar dit Trobat. Amb zel exessiu el batle de Campanet per canvi o deecuit ampresonl il.lfci ta•ent Bilnet Trobat, germl de Pare, 1 li retingu6 les armes, rabea 1 tot el paramant que portava. Oostl molt de tampa i esforyos aclarir l* ..bull, per6 a la fi al batle campaneter escoltA les claMOre 1 queixas llastimosea de l*inocent 1 per la 1ntervenc16 directa del governador, accedí a tornar al que no era sau a Benat Trobat 1 a declarar, amb cridea a toe de trompeta als llaca acustumats de la vila, que aquell res tenia a veure en tal assasinat 1 par tant n'estava ben net de tota culpa.

1.-Arxiu del Regne de Mallorca.Lletres comunes, 86 fol S?v. Rossell6-Bbver Historia d*Andratx. Segle xv· Ciutat de Mallorca 19?9.

EXCURSIONISME~

-:m-

Ena end1nslllt en ea Canlp•s, ea pu1g d'ea Callpla 1 es ptd.g d"'es Vbltor .

l490;..481'. •.}, s'al~an a sa nostra esquerra, aturant el vent del 110rd.: A ea no!.

.tra

deatn queda s'Evangel1ca 1 es Rat:j'olf. El caJd ea evinent, enmarcat par

marjadaa qua titre tampa es diN!l.an s•brar: Mr.t.at ens trobam ellbJ une. muntanya cost111181"11 que no no~ .._,.nu'l fina ban pasaatt el 111rador d'as Fab1olel!"', aixd

es padre nua. . de t:erre . que empara _l:ea plantee e .lea enclexea.. ~ ea cen~f,. ee noa

o,ere1x un pano!WIItl campletiadal, danunt ea

RatijCDH, )8a coabe. d"'Eatalllenca i

Bllnplillluf'~.

Dastacent. uAe 1mpresdonanrtt:

wzlsta de et.-&clop (92'1 m:.); SIJI)L11 p.:t cem! qua contometja a Jdttj,a el;ede aa cara .:!inter:IXJr de

rnurrtenya quec:t.n11. a la na•t• esqum.w una :lnlm!Ulcn"llllil.e wa-

ta de sea Ratea de a 'Mere., ae.a Planea, F\d.CIJ d 'en adde- 1 l'orrentt de· sea lblee& anibarrrtt a una edift'e ed6 da _pednl q• a 'd;a damwdt unes nter.fecl8a.. __ MOr • •

can! q. . ftna . . .

A k ~

moa,

.._.:; Aquaatt •

·.; Al

"~de

C&iti'J.'• . . moa pos-.

caminar par un

dreta da a 'edi ftcec:lid· da padre ha hila. un ~.. qua bllixludt~ c:t.MJnt. ell. trondal de aae lilllleaa,.

un Glld que mor' par .

]lea.

......-cat per unas ...-ata

exti1JIII!1Gl• da la tarrw~ '

ncc::1ict ..-el-out:, .... dWra all Clip Flltiorer. Ea equaeit ~

ctlift.cul tat per ala excundion:la--.

q~aB

d•aepa_

tiJwly ~ .....

ap..._. .ele....aaua ulla da ...,. vista m-

rev.ell.D- aabre al espade1t 1 coat;a nard da lílalloi'CII:

D•uu..t al Clip¡ Febi.iol_., ali cemf ea d•doblep,. i el de la d•t:ra

...

.,. manera . al ldnllbr, .u'bntfc. b.:l.lal aoka lia-mar: Podan •'•treva_.. EiiWil-en al horit:m· f . 11ee

epi"'p

n•nlia

DIIIU2nan (de la que parlaran mu anwerrt)~

Sota ella moeimaa peus padal olllsel!'Var una be:li)fAda auaw del

tierre~

cap • la

mar. • • aanpn ban llf,.llll!'dlld en la sava part: el.'ta, p.er mura wrticala.· lta~ III8J!I'tt d

c.f. qua ena a portat daade sea Buea, i

rada~

ea parl: occidental '

dall Puim; de sea l!ll!lses ena 1111nanara par emitg d'W11 pinar cap a la lhpa.

( primera par1t: )

aerne'tt Sim6

- 11 -

E sea es Aquest any es va decidir que es Grup Culturalr havia de tenir un equip d'escacs federat, par lo qu~ es va crear sa Penya d'escacs Balenguera d'Andratx, amb jugadors que provenien del c. A. Andratx: Mir, Miralles, Pons, Moner Parets i Bosch, i d'altres que s'iniciaven dins els escacs federats: G. Sim6, B. Sim6 i Pieras. Per esser el primer any s'equip a anat b~, contant que no ha tengut _cap inconparecenc1a i que a sa j~rnada 11 ha conseguft 4'5 punts, que se haguesin pogut incrementar si es resultat hagu~s estat m~s positiu enfront al Club de Hielo i Lluis Vives, on es podía empatar i gonY.~r respectivament, i es va perdre i empatar, per falta d'experiencia dels jugadorso Per altre part, el c. A. Andratx amb un equip A a preferent i un B ~ segona categoría, no est~ funcionant malt b~, jaque s'equip de Preferent . est~ lluitant perno devallar de categoriai malgrat els fitxajes nous: L. Gil, P. moranta, R. Nel~on, Albert!, etc., procedents de TRUI; i s'equip B, de segona categoría, va darrer classificat, ~mb tant sols mig punt i es presirlent ·del Andratx va demanar a sa Federaci6 per retirar de sa competici6 aquest equip, degut a que se trobava sense jugadora i els que tenia no podien acudir ·a n'es matx dels dissapte~. Aquest mes · de de s embre ha sortit elegit coma president de sa Federaci6 Balear Josep Liuis Riera (Polerio SF) al retirar sa seva candidatura Sergi Pons (Mao) despr~s de haber estat aquest darrer, m~s de setze anys president. Aquesta ellecci6 d'un president mallorquí, pot beneficiar als equips de Málloroar ja que fins ara a Ciutat, nomls teniem una delegaci6 amb un vocal elegit per es president i alia ningd si aclaria. Per un altre part els dos equips andritxols, valen demanar a sa Federaci6 poder organitzar els campionats de . Mallorca individuals de 11 i 2ª categoría, ja que actualment hi ha molts de jugadora andritxols que pert~neixen a aquestas dues categórias. El passat ,mes cle Octubre va sortir una nova revista d'escacs a Ciutat anomenada PAPERS D'ESCACS editada per ~a Penya d'escacs Artut Pomar. TI com a director a Andreu Artigues i com a Sub-director a 5a[vadorP.: l ' :Ripoll,. - . :· í : · Blanques: P. Company (Lluis Vives) Negres: B. Sim6 (La Balenguera) 1- P4R P4AD 2- C3AO C3AD 3- P3CR P4R 4- A2C eso 5- P30 C3AR CR2R P30 7- ex e PADxC 8- C2R ese 9- P3AD 03C? 10- p X p p X p 11- O4T -1- A20 12- 0 X P 0 X 0 1~~-c x o A2R

P4A P3TR C2R P40 PSR! PAxP AX P R2A A4R Rx T R30 25- A xC 26- A3R

1415161718192021222324-

T1AD A3A C3TR T7A p X p

A2R ASC C4A TxC -.t? ex P ex T AX P R2R

27282930313233343536373839-

Rtat. Rtat.

1 O

PSD! A20 TlAD A4T A X P P4T P3T · ·r1AD T X T Ax T P4C AlO ASA +~1R P60 PST PSC P6T P6C A3T R40 AX P A6A+ RlA P7D -1- ?? RINDEN???

- 12 -

PROGRAMA

DESE!i1BRE DEL 79 dia 4 "COM ENTENDRE !i1ILLOR ELS NOSTRES FILLS" per N'Enric Roca dia 6 Jutipiris a carrec d'en Pere fi1artinez Pavia En preparaciÓ: GOOSPELL ( cine forum ) a n'es Saló Parroquial Organitza: "La Caixa"

CULTURAL

GENER DEL 80

diá 5

"Cavalcada de reis" Organitza: Grup Cultural Balen guera dia 13 o 20 desfile de carro9as commemorant Sant Antoni TEATRE: A on anam'? En preparaci6 A.G.A~R.A.

Quan ... ? -

Quan tendrem els noms dels carrers en mallorqu! ?

Quan de temps haurem d'agonta~ noms de carrers, tals com: Jose Antonio Primo de Rivera, Gral. Franco, Bernardo Riera, Hnos. Barbar~ (s'Arrac6) i parescuts?

Quan tendrem sa col.locaeio "por· personal del Aycntamiento, de las chapas con los nuevos numeras" (paraules textuals) que ens varen prometre a un edicte de s'alcald!a per Joliol de 1.975 ?

Quan hi haura contenedors de fens, parque els moixos i cans no escampin sa brutor per enm!g cada vagada ?

NO HO SABEm

XafarderPer. lo

temptativas de que torni sortir es "SET!i1ANARI", : m~s clar es diari d'Andratx, lo que, fins are nom~s hi han trobat pr2 blemas que esperam se solucionin i es setmanari torni sortir. Existeixe~

&$ &S &$ &S &S Ja pareix que falte bén poc, perque sa companyia d'autobuses d 'Andratx ,possi sa parada a dins s~rbanitzaci6 de Son mas.

&$ &$ &~ &t &$ · S'oficina de correus se va quedar sense setvei de telegrafos i quan es poble reclama, de Ciutat fan creura c,ue en tenim. Aix6 de s'estat va com va.

que pareix, es necessari que hi hagui un parell de accidents, per col.locar ses senyals a n 'es cantons OJT:: hi ha perill, com ha pasat are a un cantó prop de Sa Pla9ao

&$ &$ &$ &$ &$ Ningu sap encare lo que va pasar en ses obres d'es cementeri municipal, creiem ·que ja es hora d'informar asa gent.

&$ &$ &$ &$ &$ · Fins ara, "La Caixa" s'ha esfor9at per crear un ambient cultural a n'es poble, i ene~ ra hi ha ~ent que la critica ;Jer aixo.

•

GRUP CULTU·RAL BALENGUERA D'ANDRATX .•

FEU -VOS SOC 1S

CAJA DE PENSIONES

''la Caixa'' •