f?J5$§ltf$Y~lf ANDRATX
.
~/
~{J .
,,
"SANT ANTONI :. ·1 980 . •
~ lll
\o~~~rt
eSsE"! .·
;UN ALTRE /4NY 1 . M 1EAin:R~A\\I
- 2 -
PARIATGE
GENER 180
PORTADA Ses festes de Sant Antoni una vegada m~s a Andratx. Autor: Sebasti~ IYioner PARIATGE
------------------------- ---- -----
Ng 1
Diposit legal
Gener ae· Pm 5:8 '3/79
Edita.-
Sumari:
·GRUP CULTURAL BALENGUERA
PAG .• . 1
Caps de redacci6.Antoni ffiir i ' Salv~ Jaume Bosh i Bover Se~asti~ moner i Parets Colabo:badors.e-al tasar Porcel G:rab.iLel Tomé{s Ramon Rossell6 An-toni IYliralbs Ramon Pons Bernat Sim6 Antoni IYlir J aume Bosch Ilustradora"-
Portada
23
Edl torial
4
El metge Pelegr!
(1). B. Paree!.
6
. Poema: Cap es Vent. A. IYliralles.
7
Nosaltres i el cicle cultural de "La Caixa". G. Tomé{s.
8
moros a la costa andritxola.
10
Las tscuelas. Asociaci6n de Padres de Aiumno~.
11
Excursionisme~
12
Programa Cultural Quan ••• ? Xaf ar der
B. Simó.
Francesca Bel man Sebasti~ IYioner
ELS ARTICLES PUBLICATS EN ACUESTA RE VIST A EXPRESSE N UNICA ~ ENT L'OPIN I O ~ ~ L S SEU S AUT ORS I mpri meix .. I mpre s r ar it de ~2l l o r c~ Tel. 21 08 2 2 Ciut~t de Ma!l orc a Tira da: 200 ExP~pla r s . Pr eu : SO pts •
.
--
FE DE ERA TAS : Sin contar las faltas de ortografía, que se cometierón en el NQ O por no dominar eff. su totalidad la Lengua Catalana, cometimos otro s errores de apreciació~: Pag. 1 Autor: Francesca 8elman; debe decir Dis e ny: Fr~ncesca Belman. Pa g . 12 Quan ? en el nombre de Gral. Bernardo Riera, ya que este fue un insigne m~ rl ico Mi l it a r andritxol; y en el de Jase Antonio Primo de Rivera, ya que el nombre de dicha c a lle es Miguel Primo de Rivera. Rogamos nos perdonen estos errores, que po co a poco intentaremos solventavQ
- 3 -
EDITORIAL En el primer mes del año, los andritxoles nos encontramos con los Reyes y San Antonio, dos fiestas populares y tradicionales que vinimos celebrando desde hace años y que este año tampoco podian faltar. La primera de ellas, la de Reyes, corri6 a cargo de nuestro Grupo Cultural, que a pesar de notarse la inexperiencia de la organizaci&n, cumpli6 con el objetivo que tenia marcado. U~ hecho, que debemos calificrar de desagradable, se produjo a la hota de entregar los regalos en el Sal6n Parroquial, que gentilm~nte habla cedido la Agrupaci6n Artistica andritxola con este fin, al querer algunas personas de dicha agr,Y. paci6n que se retir as e una bandera mallorquina que se habia colocadoen el escenario, argumentando que dicha bandera en un acto como los reyes le daba una imagen pol!ti ca. E1 hecho no fi'SSO .. a mas, ya que la bandera fue retirada y el Grup Cultural Balenguera, crey6 que aquel no era el momento mas adecuado para discutir y crear polemices, sigui6 con el pr! grama establecido. Ahora, ya mas serenos los ánimos, debemos recordar a AGARA, que la bandera mallorquina no ser~ nunca una manera de hacer p61itica ya que representa · a tod(llJs los mallorquines, ·seamos de izquierdas o de derechas y nosotros, por poco mallorquines que seamos, nos sentiremos representados en ella. Pudimos . ver en aquel acto q~e muchos que sentian mal]orquines de dicho no lo eran de hecho y no querian que el pueblo lo fuese. La fiesta de San Antonio, fue organizada un año mas por Miquel Vich, cumpli6 otra vez con el objetivo marcado de distraer y divertir al pueblo de Andratx y demostr6 de clara manera ~ue unas fiestas que antaño eran religiosas pasan a populéres, dejando a un lado la religi6n. No debe extrañarnos pues, l a actitud del ec6nomo de la Villa de no querer bendecir a las carrozas.
GRUP-CULTU RAL- BALENGUERA D'ANDRATX FEU-VOS - SOCIS U.ETGIU- PARIATGE
.
EL METGE
- 4
PELEGRI
( 1)
m'agrada la pri mave ra, i e specialment la pri mavera que es desplega en les estretes i t anmate ix Iluminases valls andritxoles. Llavors, tot reverdeix. Les pinedes, intensn ment c of":l u na mar, i els carnps de faves, de blat, de civada, deJs mult i c olors i dirn inuts
p~sol s ,
adquireixen una
qualitat esponjosa, velJutada. Cada Any brilla al sol, tebi. ~rimavera
Penso, ara, en la
del 1790. Oevia ser particularment ene¡
gica, farcida de verdors tendres, clars, que devian destacar entre els bran~ucs,
fullatges de les v e lles
m~s
foscos: el dia de Nada! del 1788
havia caigut una intensa nevad8 que havia capolat, immisericordesament gr~~ida,
els arbres. En el paisatge blanc i mort se sentía un continu i
gemegós esqueixar de branques ••• L'arbre seriosament mutilat o podat, sol tardar dos anys a exposar la seva rebcrllada. Imagino que el metge P~legrí,
en el miracle
c~lid
i floral de -la primavera del 1790, devia
e~
ta:n alegre. Potser ni tan solament va prestar massa atenció als esdeveniments que, al pas balandrejant dels dies, de les nits,anaven configurant la vi da de ma llorca. En miquel Pelegrí era el doctor en medicina de la vila d'Andratx, centre de l'abrupte territori de l'oest insular. Dbn Miquel aquel! any va escriure molt. Mentrestant, a Palma, la capital, al temple de la Seu, s'ha celebrat . una pomposa
cerim~mia
per
~itj~
de la qual el senyor bisbe rendeix fideli-
tat, pleit i homenat ge aSa Majestat el Rei, que ha Caries IV, el que
tin~ra
una fi tan ominosa .
pengen un home, conde mnat per haver
com~s
Despr~s
~s
des de l'any passat
al poble de manacor
tres viol acions
.~L'una,
en la
person a d'una religi osa mínimA, que estava vetllant un agonitzant --,
r~
bat unes cabres, i es se r reu de dues penes de desterr a ment incomplides. I !a Sociedad Económica va c e lebrar una sessió per premi ar
d~
"Real
Orden" en Joan Nicolau, per 1 'invFmt d 'e s tam ¡-J ar escuts en banderas, con cedint-li una pensió vitalicia de sis r e als diaris i una medalla d'or des trament gravada, a mb el lema:'' Premio al celo y a la invención "· Alhora fou marta una dona a mb tat a trardoria, al carrer de l'Escorxador, de Ciu tat, f c nt-li onze ferides a l pit i vintiset a la gorja. Potser per aixó, l'Audi~ncia
va dcretar un bandnl
llum pels sarrers, a cates
p~ r
parti~
5rn pose n~
que els particul a rs portessin
de les set del capv e s pre, amb pene de sis pe-
a les persones de dist5 nció que nn l a duguessin, de dues a les
•,
de posició mitj a n a i d 'una par a l s pchres . I, ja el novembre, li arriba al tinent Gener a l
~o n
Ant on i 83rcel6, l'aguerr it capita Antoni, una Réi•
5. ~ -
-
Ordre perque embarqui al seu vaixell i passi per Algecires, amb motiu de la guerra que s'hi fa contra els marroquins ••• Tamb~
aquel! any la Reial Societat d'Amics del Pais, historiada i cien-
tífica, entestada a deduir les idees de la realitat, per tal de reformar aquesta il.lustrant-la, va cursar als
me~ges
rurals l'encarrec
se~
gUent: que redactessin una memoria medico-topografica de llurs raspee tius termes municipals i que les hi trametessin. Era aquesta una condi
ci6 indispensable establert a pe! govern del difunt Carles III pogu~s
tamb~
perqu~
fundar-se a l'illa una Academia Medico- Practica.
Va obtenir dotze respostes. Una , la de don Miquel Pelegr!. Que potser va resultar, a
m~s,
la millar. Almenys, a
par~r
del censor
, el doctor Rafael Evinent, dins un dels coautors d'un altre estudi singular lliurat a la premsa a
. t:rav~s,
d'Amics del Pais, titulat" Breu
tamb~,
int~oducci6
de la Reial Societat
de la manera i els mitjans
de soc6rrer els morts Aparents, que s'anomenen Asphitics "• Segons ll'autoritat Evinent, la lucubraci6 del metge Pelegr! era un obra" ben acabada i capag de servir de model a les altres que .ha de treballaa L Academia "•
(continuara). Baltasar Porcel.
, VA ÉSSe~ CRE:AT 1.1HoME 1 i foREtJ POIS;t.TS A ~A SellA :t>i~Pos.ició U~A se~ie be ~oi(¡S M,ATeRi.AC..S PER~oe GAU'J)ÍS I)E ToT i AM& SALUT. ~~=======_
.......
J'A ~oMÍS EM F~~T~
ea.. Sis-CENTS
PeRA eSTAR iNTe6AAT
bel ToT 'DiAlS LA SodeTAT n~ co~SOM.
·
- 6 -
~POEMA
f
es vent
Ja t'ho vaig dir, no tenia perqu~ dirt'ho pero ho vaig fer: a un matl increrble · cada cap de vent ere un abisme de tristor, un tornar a viure aquell moment sensible. Era tristor coberta de platonica alegria, provocada per un ros.ari de pureses infinitas, gota a gota, mat! increible _de melangia, de ~araules m~giques i t!mides poesies. Cap es vent, sentint sa gloriosa mirada des desti, cap es vent~ · amb sa for~a que d6na lo increible, cap es vent, s!, cap es vent anava: sensible moment que tornava a viure. Ah!, pero cada paraula era un vers que anava i venia, que brollava d'un tremolar, i es vent s'en reia de mi per valer agafar de s'univers sa pura imatge, s'ess~ncia i es color. Ah!, pero cada oada cop de ventera un abisme de tristor, un pre s s a gi d 'un · passat marcat perlo increible; ja t'ho v::lig dir, !no tenia perqu~ dirt'ho!, a un mat! de m~gia i malenconia.
ANTONI MIRALLES i ENSENYAT ------ ----------------------------. ······--------- ··- ·-·· ---- -~
..
······
-·-··--...... .
-
-· -· --·-·--......
------····-· - ·--·-...
.-
-.
------- · ------:::.::·
-' -
e;,.... NOSALTRES @)~
l
EL
CICLE
CULTURAL
DE
"LA CAIXAII
~"
C0\~)
Durant el llarg de 1 'any proppassat - gaireb~ cada · setmana "la CAIXA" ens ha brindat a tr a v~s del seu programa de "Dinamitza"!'_ ci6 Cultural" un compacte cicl e de d.iiverses confer~ncies de temes molt interessants,i entre ell s ,alguns d!'una actualitat rabiosa. A cárrec d'homes prou coneguts en el m6n mallorquí de la intel.lectualitat i la ciéncia. Tot plegat ha constituft -- i sembla que el cicle tendrá continuitat durant l'any en curs --un fet que ha sobreeixit per .la seva excepci6 en el llast que pesa fortament . sobre el poble andritxol en questi6 de cultura. Hem fet, literalment, amb un any el que ho van fer tot plegat d'important durant aqueste · funets darrers quararrta anys. Graci~s, dones, a "la caixa", per aquestes vetllades, baldament hagin caigut com pedres dins la mar. Deiem aix6 darrer, perqué ha estat llastim6s que la nostra gent hi hagi pres tan poc interés. A penes hi ha ~agut concurréncia;almanco ~ al nivell que l'esfor9 es mereixia. Ni en aquellas conferéncies que ens tocava de ben a prop el p~blic s'hi va valer molestar.Com podiem ser: l'economia mallorquina, el turisme, la pagesia, la Oragenera ••• , i un llarg etc~tera. De tates formes h~ ha que dir que un grupet d'andritxols, així mateix, hi han estat cada vespre bsm constans,cosa que no volem oblidar, i que es mereixen els nostres el.logis m~s complaents, i sobretot, han animat a "la caixa" a 'continuar el camí cultural imposat des d'un principi. Per6 ¿ i els altr~s andritxols? ¿ Par qué no hi han anat? Si ho hav!ém d 'analitzai.T punt per punt no acaliaríerm mai. El mal ·ve d'enrera, i la malaltia que el poble porta ficada al cos em quan~ a indiferencia cultural és de les que descoratgen als m~s optimistas. Un cop més ha · quedat vist que en; sobren advocats de café , ~ ~ tertulies futbolístigues, polítics de taranná esgueixat , intel.lectuals desgavellats, i un cms social andri txol on 1 'unica cosa que l'interessa és l'empollament dels mediocres programes de la televisi6. ¿ A on anam amb aquestes armes? No ens extranyi dones que no es faci possible el renaixement d'un SETMANARI , la creci6 d'un centre cuitural, incl~s, la d'un s6lid grup de teatre modern, i de tantes coses bones que somiam, i que firrs avui, nom~s aquest nou grup de " LA BALENGUERA " sembla donar senyals de vida, · envers un ANDRATX millar. Almanco envers un ANDRATX amb una mica de seny cultural. Aquest grup, i " la caixa " es clar. GABRIEL
TOM~S
- 8 -
MOROS
A LA COSTA ANDRIXOLA AL SEGLE
XVI
([
Si durant el segle XV ja es ~rodurren algunes invasions de moros i piratea, aquest problema encare s 'accentu~ m~s al llarg del s 'e gle X\1.1: perqu~ cont!nuament feian acte de pres~ncia a la rrostra illa els pirates, corsaris i turcs que havien infestat el lftediterranü.o Les guardes i talaies de la costa (i a finals de segle les torres de defensa) vigilaven constantemenb per poder avisar i tocar alarma si descobrien naus sospitoses a Fi que la gent, sobre tot els habitadora de les alqueries de les mari~s, es poguessin refugiar a temps. Aix! i to~ molts queien captius dels moros i pel seu posterior rescat havien de pagar quantioses sumes. Els guardes i talaiers es cornunicaven uns als altres mitjan~ant ss~ ~ nyals de fum si era de dia, i amb senyals de foc o alimares si era de nit; tamb~ es feia ús dels corns. Final'ment, els talaiers passaven av!s al batle de la vila i aquest ha cornunicave al lloctinent general. Les not!cies que donam avui sd~ { alg~ns d'aquests avisos que es traben a l'Arxiu del Regne de Mallorca i formen part del lligall AH 5656. 1568, abril.- La
gu~rdia ordin~ria
del port de Sant Telm diu que la gu~rdia de la Dragonera no fa menci6 de res, perb ell' veu com d 'alli SU!, ten fustes de moros. 1568, agost.- El batle d'Andratx informa al lloctinent general corn "esta ni t sdn arribadas molt hora tarda an aqueat port denou galeras· en qu~ lo excel.lent!ssim sen~i!Jrdon Joan O 'Austria, v~nen de les costes de Val~ncia". 1568, setembre.~
Les gu~rdes de la Dragonera han posat viafora per fustes d'enemics. Altre av!s dient com ha arribat a Cala Lladr6 una fragata de moros. 1568, octubre.- La gu~rda ordin~ria del port de Sant Telm ha descobert una fragata de moros de circa deu ü~rcs-- que eixia de cala En Basset "que ~s en la terra ferma y se ffs posada en cala Ledr6 de la Dfla-gonera• ·. 1569, maig.- El batle d'Andratx avisa el lloctinent general com circa quatre hore~ passat el sol la gu~rda ordin~ria del port ha denunciat com dues barques car~egades de formatge, anant a Valbncia, els ha sortit 'una fragata de moros que estava amagada detrás la Dragonera, a un lloc on la talaia no la podia descobrir. Ha presa una de les dues barquea amb quatre homes, l'altra se's salvada en el present port (d'Andratx) i la fragata dels moros se n'ha tornada a la Dragonera. · 1569, novembre.- La gu~rda de l'Arracó ha descobert una fragata de moros. 1579, agost.- La guarda de l'Arracó ha descobert dues galiotes de moros que han errtrat a cala Lledró. Altre vaixell carregat de llenyam ha pogut escapar a l'encal9 dels moros. 1579, abril.- El batle d'Andratx avisa coma posta de sol han ·arribades dues fragatas de moros a la Dragonera i s'han posadas a cala LLedrÓo 1579, maig.- El batle diu que la guarda del port de Sant Telm ha denunciat que els moros han presa terra~ El batle ha sortit amb els cavalla i la gent i despr~s s'han proveit les fortaleses, i arribant al coll de l'Arracó s'han topat ambles altres guardes i gent. Són 8 veixells de moros que despr~s han anat a cala Lledr6 de la Oragonera i abans eran a cala Llebeig.
•
- 9 -
1579, 4 agost.- El ba tle d'Andratx avisa el lloctinent general aom "lo dia present a les dos hores a passar de sol som avisat per la g~r dia ordin~ria de la Rec6 dient com ha descobertes dos gallotes de mo~ ros an Fonent fora la Dragonera la qual fan la via de di~a illa ixen ., de les mars de tramontana · y aporten dos vexells de remole". 1579, agost.- La guarda de l ' Arrac6 avisa com del cap de la mola · ha~ eixides dues fr a gatas i han entrat a cala Lladr6 i creu s6~ de deu d onze bancs. 1579, 9 octu br e .- El batle d'Andratx d6na av!s com la nit pDDP papassada, sortint de la Dragoner a una de les dues guardes, quan fou en terra ferma l'han envestit tres homes i li han pres la barca, no sap si s6n !ladres o captius. Suplida que amb teta urg~nmia es faci altra barca per poder portar menjar a la Dragonera perqu~ sols queda provisi6 per tres o quatre dles. 1579, 12 octubre.- El batle d'Andratx informa comen el seu port, diumenge a la nit, arrib~ el patr6 ·mall amb la seva barca "am~ temps que no's pot dir ni creure pogu~s ell arribar eb aquest port de tant mal temps". Cercava un esquif~ nau . que no han trobat ni en terra ni en l'illa (Dragonera). 1592, julio!.- Bernat Feixes, lloctinent del batle d'Andratx, avisa com la guarda del port Andritxol ~ue ás en la possessi6 del senyor Andreu Fortuny, ha descobert dues gallotes de moros deva~. els farallons prop de - terra; no sap si s6n vaiaalls que hi havia a malgrat; 1592, juliol.- La guarda de la torre de mn. Anrlreu Fortuny avisa com devant la punta del farell6 del port Andritxol hi ha q~atre fustes. 1598, julio!.- La guarda de la Popi de la torre de la Dragonera ha descobert quatre veixells de rems, grossos. 1598, agost.- La talaia de l'Arrac6 d6oa av!s ca~ ha eiait una galiota grossa de moros detrás la Oragonera i desprás un bergant!. 1604, maig.~ El batle d'Andratx d6na · av!s com les guardes del port i les de Sant Telm han vist com les guardes de la Dragonera han fet fum i posat viafora. Han descobert set veiaells que venien de la part d'Eivissa. 1604, maig.- ·La guarda de la torre de la Rabassada que ds junt el port de Sant Telm, diu que una naveta o fullaca, sortint d'aquest port, trobant-se davant l'Evang~lica, más amunt de la Dragonera, a posta de sol, li han sortit dues gallotes de moros de la banda de mar de ponent. 1
Ramon Rossell6 ·
\ 1 1
(\
\)
10
LAS ESCUELAS En una nueva secci6n de esta r ~ · ·i~ ta intentar~mos ponerles al dia de l e situacidn escnl a r en Andratx. Empezamos hoy, con la asociaci6n de Padres de Alumnos d e l Colegio Naci onal Mixto de Andratx. A tal efecto, estuvimos hablando con Antonio Orell y Catalina Pieras, Presiderr.t e y Vicepresidente, rAsp e ctivamente de esta asociación. -
¿ Cuales son los principales problemas de la Asociaci6n de Padre~
d.e Alumnos? - Creemos que el principal problema de la Asociación r~side en que los r a dres, no so interesan por los problemas generales de la escuela, y no asisten a las reuniones. Existen problemas graves, tales como: el comedor, los transportes, ·los trAbajos manuales que son muy c a ros, y muchos otros más~ - ¿ Que medidas se han tomado p~ra resolver estos problemas ? - Bueno, nosotros formamos . la junta directiva desde hace un mes, y · nos encontramos que el primer trabajo que debiamos hacer era conocer a fondo los problemas de la escuela, para luego intentar resolverlos. - Ahora que Y8 conocen los problemas, ¿ ven soluciones a corto plazo ? A corto plazo solo se podrán solucionar los problemas más elementales. Hasta que nc mentalizgmos a los padres de que existen unos problemas y ~ ue todos juntos los podamos solucionar, no conseguiremos nada. - ¿ Que campañ a tienen preparada para llevar a los padres a las reuniones ? Intentaremos llevar·los a las reuniones ·como buenamente podamos, ya que cuando iniciamos las reuniones, la participación de los padres era inf erior a un lO% y con dicho porcentaje no se puede conseguir nada. - Se comenta, que los· padres no asisten a las reuniones, porque la junta directiva promete unas cosas que despuds no cumple. - Creemos que este caso, no se puede aplicar a nosotros, ya que tan solo hemos prometido trabajar por bien de la escuela y el pueblo de Andratx, con un programa que comenzara pasadas las fiestas. - ¿ Que edades resultan más problematicas, la primera etapa o la segL1nda? -Creemos que las edades que resultan más problematicas de cara a la Asociacidn son las que vun de los treinta a los cincuenta años, o sea los padres. - Creeis que es problematico el 8Q curso de E.G.B. - El verdadero problema del BQ curso reside en que la mayoria de alumnos de dicho curso terminan la edad escolar. Si existiese en Andratx el bachiller ( BUP ) o la escuela profesional ( FP ) el problema estaria resuelto. Por nuestr a parte creemos que la intención de estas ~ personas trabajan por el bien de nuestro pueblo, y se merecen el apoye que hasta ahora les ha faltado por parte de los padres de Alumnos. Entrevista realizada por Ramon Pons
- 11 -
Excursionisme LA TRAPA
(11)
Arrivant a.- la5 Vall da Sant Joeep, ja veim La Trapa amb las sevas edificacions (humilts i ruinases); tenim an es fons · l'illa de Sa Dragonera i en el centre la casa cabdal i anexos, a la destra un molí fariner de biétia. En la esplanada en front de la fa~ana hi ha un Boabad (Adansonia Digitata) arbre molt estrany a les terres de clima cal id'. Taml:i4, ens trobarsm amb una esglesia on encare podem veura la ar~ancada dels ares que ornavan la volta de mitjan canon i els capitells. Otil mol! fariner podem veure el mur que sosten la ~eplaceta del Boabat, que es de un acabat modal {obra de picapadrer) • . A la vorera del espadat hi es la eira · de batte del convent. O'~ prop d'aquesta i damunt l'espada~ · hi ha una vista maravellosa da Cala En Basseti:. A una de les e&planades con's .truides miSs amunt de les casas 883 traba una vena d'aigua convertida en font. S'hi arriva a ella par una llarga mina. Sortint de La Trapa enfilam el cami que ena puja cansadament al Co~l de ses Animas, (hi ha un tirany que ens du a Sant Telm per la falda occidental de'es puig de La Trapa), de on comen~am a bai•arcap a la Vall de la Palomera. Es pot veure la part occidental der pu~~.da ses -Celles ( 422 m. ) i 1 'espadat d 'es puig; d 'en F'arineta. La baixada se f~ per un camí que nos dona vista damu~ Sant Teim· i de la geografia que destria del port d'Andratx. Arriba11, devora una barraca de muntanya, al cramí de carro que enrs dura a la Vall de la Palomera. Abaix pode~ veure,a sa nostra destra,ea puig d'en Trobat i a ~'esquerra el puig d~en farineta. E1 camí passa perla font de s'hort,de sa font des mores,! enla~a ambla carretera d~ s'Arrac6 a Sant Telm, al Coll de la Palome~a. BERNAT SimO
1er OPEN ~ D'ESCACS Sant Antoni SISTEmA SUIS A 6 RONDES DISSABTES: dies 19 i 26 de Gener i 2, 9, 16 i 23 de Febrer Hora: A les 5h. 30m. de s'horabaixa loc a l: G~up Cultural Balenguera Pla9a Esalesi a s/n .O.NDRATX Trofeus pels cinc" rrimers clasificats Subscripci6: 5C pts. Or9 ani tza: GRUP
C U LTU R~L
BALE NGU ERA D'AN DRATX
.• PROGRAMA
CULTURAL
Continuara durant aquest any que em comen9at el - cicl~ de conferendias ' de Dinatmitzatci6 Cultural de "La Caixa", que esperam que tengui mes a~is ,... tencia que fins are. Se programa un curset de mallorqu!, organitzat per el Grup Cultur.al Balenguera, tenguent com a profesor a Joan Francesc march. · Campionat de mallorca individual d'escacs (ajedrez), posiblement a Andratx.
O.uan ....? Quan comen9aran a construir sa nova oficina de Correus a An toni maura ?
n'~s
Carrer
Quan es que s'ajuntament es dedicara afer net: fonts, jardins, c!avegueras, Es 'Pare, i tantea coaes que varen costar mols de "duros" ? QUan promocionarem mes s 'espor't desde ses escales ? Quan conseguirem que ,j a • Am::I.Xatx tengui un centre de B.U.P., o almeyns un. de FoxmaG,i,.Ó .Profesi8.Q.al '?? Quan es pares de familia es preocuparan seus fills ?
m~s
per l'ensenyan9a dels
POTSER mAI
xa·tarder Hem sabut que el nostre amic, Baltasa~ Porcel, es el guionista • d'un programa televisiu anomenat "El m6n en Catal~" que s'emiteix a RTVE de Barcelona. & $ & S
&$
&· S & S
Ers dies que plou, per poder passar per es cami de Ce's Vidals, diuen que es necessari empl ea r salvavidas per no negarse. &$& Z & S &$& $
Amb aquells cartells que ha col.locat s'ajuntament els dies de mercat a ses entr adas d'aquest, de "cuidado con lo s ca rteristas", amb un pareil d'idiomas, aviat li diran "el mercado negro". &$& S\
& ~&~&t
Per lo aue pe reix hi ha gent que no sap que es no m des Camp de futbol d'Andratx es Sa Pl a na, i mai S'a Plana, com dura ne s c a rtellse & ~
& t
&T
&~·.
&:
Fa molt de temps ~ue se parle de sa carretera nova de Sant Telm, encare que no creiem que aqueste carretera se construiesqui aviat, ja ~ue es m. o. P. diu que no t~ gens de ·dotblers. :,,
&$ &$&$&S &S
Els negocis dels Sanes a Andratx deven de anar b~, ja que segons lo que se diu, dues entitats bancarias (Sane de Bilbao i Banca march) ha·n comprat edificis al nostre poble, per construir noves oficinas. & $ & S· &$&$&S
Segons ses noticies que tenim, sa pujada de sa bencina a Andratx s'ha notat molt, i are els consumidora n'estovien malta m~s. &t & :
&$ &$ & _$
Pareix imposible que es peixos de sa font de s'Abeurador, en sa brutor que hi ha encpre estiguin vius.
&!
&~ !
&$ & S &S
•