Pariatge febrer 1980 (2)

..

i'

\

1

1 '

SUMAR!; t- PORTA~

7- A LA tJORT DE LLCH:Nr; Vli.IAlGG\

Z- EDITORIAL

8-RELAClONS

l- DESERTOR ,路NOU LUBRE DE JOAN P.MCESC MAROi 4- EL

.,''

,

METGE PELEGRl

(U)

路 9-路A

ENTRE A\AR) lANDMlX AL SfGLE XIV

~DEL MAR BONET

tO-LES ESCOLES

5- R>EMA

11-DARRERA

6- CRISIS ENERGET lCA '?'?'?

12 ..(t)f~"''AD\

~GitiA

- 2 -

PARIATGE

FEBRER/80

r-----------------------------~---------------------------------------------, -

PORTADA Carreu de mallerca al segle XVIII Idea: Miquel Parets

P A R I A T G E

===================

Ng 2

Dip~sit

EDITORIAL

Febrer 79 legal Pm 583/79

Edita.GRUP CULTURAL BALENGUERA

Capa da redacci,.Anteni mir i Salv~ Jaume Besch i Baver Sebasti~ Mener i Parata maria Garcia i Suau Cel.laberadera.Jean Franceec march Baltasar Percal Gabrial Tem~s Ramen Reasell' Al'!'lteni Miralles Gillem Sim' Pere-Anteni Iluatraders.Sebasti~ ' Mener

Miqual Parets

ELS ARTICLES PUBLICATS EN AQUESTA REVISTA EXPRESSEN UNICAMENT L'OPINIO DELS SEUS AUTORS Imprimeix.lmpresrapit de mallerca Tel. 21 08 22 Ciutat de mallarca Tirada: 200 exemplars.

Preu 1 SO pts.

En al primer cambie que se preducia dentre del Gebierne-UCD despuls de las pasadas eleccienas, dimitia el ministre de Cultura, Clavera Arevale par preblsmas autenemistaa.

Ricarde de la Cierva ea ne11brade Ministre de Cultura, asis tiende de entrada al funeral del erudita mallerquin LlerenQ Villalenga, cenvenciende de pase al intelectual andritxel, Baltasar Percal, para que aceptaae f~L mar parta ·da la lista de aaeaeres cultural•• da su ministerie.

El ceneeje , aaeser, que se hize pdblice en les dl timos diaa es digne de cierta respete, ya que las peraenas que le fer•an di· rectamente en centacte cen el ambiente cultural del memente.

Ricarde Ita la Cierva ha querida demestrar can el nueva cenaej e aseaer, que para el ministeria de Cultura, hacen falta hembrea entendidas an la materia, y na paliticea cuya dnice desee sea el figurar y neliagan naGia en favar de la Cultura, viene ecurrien~e desde haca muchas anea.

Can medidas cama las que ha tamada el M! nistre de Cultura, aplicadas en al Cenaell, delegaci'n de Cultura y Ayuntamiente, p~eda que en mallerca censiguiea•••• un nivel cu!·~ tural digna.

Ne querramas jamas que la cul turaJde nu•.! tra pueble sea mavida par cualquiera de las apcianes p'liticas, pera ebsarevamas cuales san las que majar la ~ementaa y la pramueven.

,ata•

e•••

- 3 -

\\DESERTOR''========================== NOU. LLIBRE DE J.F. MARCH

Di]ous set de febrer va esser presentat al public de Ciutat el ~ darrer !libre de Joan Francesc march, Desertor. Obra que promet esser molt pol~mica degut a la tem•tica que aborda. La presentaciá es feu mitjan~ant una taula rodana sobre el problema de la viol~ncia.

En aquesta obra, tal com explica !'autor, es preten fer veure l'absurditat de les guerrea i agressions, la ne c essitat de fugir de tata viol~ncia per impedir noves ~uerres, sobre tat, un conflicte nuclear de conseq~~iea imprevisibles. · "En el meu llibre -- diu Joan Francesc march -- na es critica cap estat concret ni cap ex~rcit determinat, sino les estructures de la sacietat actual en canjunt i la mentalitat dels estadistas de les grana pot~ncies que poden provocar el ci~es si mantenen els seus ideals de domoni".

"L'actual cencepte d'Estat -- afegeix -- ja no 's v~lid, nm ser veix. Aixó s'ha .vist ben clar des de la primera guerra mundial: Un estat amb unes fronteres, un ex~rcit i un gevern que considera els de fe ra estrangers o enemics. Aquesta realitat ha convertit multes de vegades les cordilleres i rius que separen els diferente paisos en campa de batalla horribles".

"Basta donar una volta per Europa i trabarem cementiris i m4s cementiris, amb milers de morts en guerrea sense sentit. Ja el papa Benet XV va dir despr's de la primera canflagració mundial que si volien •~­ pedir que ni hagu's una altra de pitjor, tot els Estats per acord mutu, havien de suprimir els ex~rcits i el servei militar obligatari, establ~:-. int un tribunal que sancien~s als quino complissin l'acard".

"Encara som enfora -- segueix parlant l'autor de Desertor-- da qua els hemes es canvencin de l'errar que representa seguir pel cam! actual.

Quan es plantejen aquestes teoriea sempre hi ha reacciona desconfiadas, es pensa que 's subversi,, es t' por de rompre les estructures i sertir d'elles. El ser hum~ es mou melt m's per interesas i passions qua na · per l•gica i raó, i davant el perill de perdre determinadas coses pasa el crit en el cel".

"Perb si. no feim un gran canvi, tendrem un futur molt negre.

Abana la humanitat no havia avan~at de la manera que ha ha fet ara, mai tengu' passibilitat de destruir e1 nastre planeta. Ara s!. Per aixi !'actitud de l'home actual 's tan important. Cada dia s'inventen armas naves, es renaven els ex~rcits, utilitzant una riquesa, una t'cnica i una intel.lig~ncia que s'haurien de posar al sevei d'altres interesas, com la fraternitat entre els hemes".

Varem preguntar a Joan Francesc March si opinava que tats els joves en edat militar s'haurien de fer objetora de conci~ncia. Va respandre que 's una cosa que depén de les canviccions de cadascú. "Ja em can formarla que els joves que llegissin Desertor adquirissin un sentit cr!tic madur davant el fet de prendre unes armes i vestir uniforme de soldat". ·Desitjam fortament que el nou llibre de l'ecónom d'Andratx pugui despertar anhels de pau i concordia entre malta gent, sobre tot els jo ves.

Grup Cultural Balenguera

-4-

El

Metg-ª Pelegrí

Sovint m'he preguhtat qui de~iH ser i com de via se r aquel! Miquel Pelegr!, l'eacrit del qua! -que copiat a maquinu omple vint folis ben complers- em var proporcionar ja fa anys el me u amic l'erudit Josep Sureda i Blanes, despr¿s d'haver-lo exhumat de la Reial Academia de medí~ cina de Palma de Mallo~ca. He indag a t en arxius, en ~e rso~es. Arxius dis tints, c~muls d'humitat, pols, res. Pe rsonas d'edat, a les quals en I~ seva infantesa, transcorr eguda a principis de !'actual centúria, havien arribat els darrers ecos que la tradició oral conservaba dels fets dels dssers encarnats, d'un segle, ~egle i mig, endarrera. ,., .

Com un rastre fantasmagóric, una suscinta imatge de Don Miquel Pele gr! encara batega la ex nngde espais dels records ••• Ell mateix, e~ la se va "Descripció Topografica de la vil a d'Andratx", il.lustrada amb un "Di scurs médico-Fisic", es qualifica, i pot ser amb un deix d'amarguesa, com d'una edat gaire bé decrépita. D'aquí que, probablement, consideri el terreny d'Andratx "escabr6s i d'unes muntan~.es i uns paratges que amb di ficultat po~en ser visitats", no atrevint-se a cercar les plantes medici nals que s'hi puguin fer i la relació de les quals l'Acad~mia li solici tava. Pero afirma que tampoc no coneix "subjectes practics i exercitats en aquesta tan important facultat". Don Miquel es devia trabar molt sol potser més enlla de ~ualsevol esperan~a, inmers en . una vellesa que es e consumía en un ambient salvatge, desolat. Perque la casa on vivia, segons .que sembla ni t a n solament es tfovaba entre les altres del poble, sinó allunyada en un tur6 d'agudes roques grises, Es Campets, entre l'es quer pa planta del margRlió, el garrover fose i rep os~t , la pineda profurn da, a la eñnica ombra de la muntanya, el Puig de Morella. · mc lts cops hA c ~ntemn l a t Es Camn r ts. Es traba r ro p del camp de futbol d'Andratx, Sss Plan es , dominat la plana d~ametllerars. Encara hi queden unes quantes cases, negroses, aband onades, apinyades. Amb d'altres atlots, perno paga r ! 'e ntr Ada al recinte es portiu, fins i tot m'enfilava als penyalars des d 'on vigilavR la manif estaci ó futbolística. No 'resta res, allí, del per it metge de l B il.lustració. Ningú, tampoc, no viu en aquel! lloc • .

Causa es tupor, de v egades , pensar en aquest buit que espera llí, davant nostre ••••• Don Miquel devia tenir una mula, o m¿s probablement un ase, per fer les visites a la seva escampada clientela, perqué de les quatre mil i escaig de pers r nes que vivien a leshores al poble, menys de la meitat habitaven al s eu nu cli urba. I die un senzill ase perqu~, a més de trabar-se sense cap auxiliar, el metge pelegri mancava· també de !libres . "1 n disp e nsa b 1 es 11 , pe r ex e mp le de 11 b o tan i es " : no 1 i de vi en sobrar , · no , e 1 s doblers a don miquel ••• Ni tam poc n 'h i devia donar la r rofessió, de la qual pa rla considerant-la com ''les me ves opressives oc upacions".

En el curs del se u trPball, don Mi que l es deixa veure com un hipocr~­ tic fervent, observador de . l'home i d e la naturalesa. Simptocm~ticament, anom ena "l'a~t o r de la Naturnlesa que (tot) ho sap, ho pot dir", sense deixar que una sola v eg_ada faci acte de p r e c~ncia cap concepte religiós.

Cal vencer la malaltia nmb remeis fruit de la raó i 8 e la practica, i no apel.lant l'incogrioscible quefe r sob ren a tural. Supos que aixó aumentaría la meva soledat ja ~ ue el po rtaría a xocar amb l'aleshor~s rector del " rob le, don J a ume Antoni Obrador i Sole r.

Don Joan Baptista Ensenyat i Pujo!, !'autor de'la "Hist~ria de la 9ar oni a " descriu així l ' osmentat rector: "En l a seva part e xterna, es

-5-

EL METGE

PELEGRI

vei a una mic a v a nitós, ja que vestia sot a na i bala ndram de seda. D'un car~cter un poc viol e nt, teni 2 tendencia a d om inar i avantposai-se a tates les altres a utoritats''• Finalment, el 98 es traslladat de parrb quia i, per des pit, es va em po rtar tots els llibr e s de fans de l'admi· . nistl%"aci6 :'arr t·H¡ui.:11, negant-s e a lliurar-l os ni tan solament al senyor Bisbe". (continuara) Baltasar Porcel

CEL 1 TERRA __.__ .....

<POEMA~ •••• I a~ribar' aa dia dafinitiu

an que cal i tarra a'ajuntin• ofagada, i a'aeceltar' una vau qua dir'a radi•iu · ea voatra 'nima da tata aa pacata.

Cal i terra junte par sempr•• cap aa fi1 cap a a'axploaid d'una voluntad supra••• eantint-aa aa caaoa, cap all,, cap aqu!, fruit .da a'unid da vida caleatial i paaaatgara.

IOh, cel i tarra, co•panya inaaparablaa com duaa Miradas da prafund aantimantJ da cada ullada voatra aorgiran inimaginables aatala d'alagria i ••ora da cor ardantt Arribar•, lja ho cracl, •nimaa dorMidas, hipocri-humana qua vaga• aensa daat!J i s'aecoltar• una vau un eens fi da diaa, qua dir'a cal i tarra junte par aampra lcap aa f11.

ANTONI IIIRALLES

•••••••••••••••

GRUP CULTURAL BALENGUERA D'ANDRATX FEU -VOS SOCJS LLETGIU -PARIATGE

- 6 -

CRISIS

ENERGETICA ???

Hoy en dia la sociedad se enfrenta coA multitud de problemas, uno de los m~s acuciantes es al de la ~ner~ia, el fantasma del raciona miento y la restricci6n ronda nuestras cabezas.

De todas formas, tenemos tiempo suficiente para tratar de poner a punto otros sistemas de energia. Siguiendo con · el petróleo deberiamaa tener en cuenta la opinián ·de la Encuesta Delphi, realizada por una se rie de expertos reunidos en la cenferencia mundial de la energia, quia nes afirman que todavia quedan por producir unes 300 000 millones de toneladas de petréleo teniendo en cuenta que la praducci6n mundial t.tal ea del arden de uno~ 3.000 Millones de toneladas, tenemos tadlvl~ -para rata. Si esto no fuese cierto, todavia podriamas echar mane a una serie de productos como g,s, aceites pesados, arenas asfalticaa, etc. que si bien su comercializaci6n no habia sido rentable hasta ahora, te nienda en cuenta el encarecimiente del petr,lee, si lo pedria ser dentro de unas anos 1 cuyas reservas equivalen a las del petr,leo convencional.

De las etraa energias las que parecen merecer · la mayor confianza en les sistemas gubernativas es la energia nuclear, sin embargo ·es extremadamente peligrosa y par si fuera poco su baratura ea muy diacuti.. ble, las subidas del uranio natural (combustible nuclear) eatan dejande en ridiculo las subidas del petráleo. · En les principies de la d~cada pasada un kilo de uranio valia unos 330 dálarea; en el 77, 950 dálarea. las centrales nucleares de tipo medie · (1.000 megav,tios) en el ano ~3 costaban 24.000 ~!llanea de pesetas, en el 78 rondaban les 111.000~ las reservas eepaNalás estimadas en 43 • 000 toneladas, tan sola cubren un 20 de la deManda del Plan Ener g'tice Naci•nal, además el tiempo de duraci6n de una Central Nuclear .. se estima alrededor de 20 a 30 aftas, y ha,. que deamantelarlaa, le qua viene a suponer otra gaste enárme, alrededor de un 40% de cesta de pro duccián, m's las gastas de mantenimiento y vigilancia _de estea cemente riaa altamente radioactivas& cada vez san necesarias nueves aiatemas de seguridad, (dad~ la peligrosidad), y que conlleva a una subida ad! c!onal ya que si un kilevát!e/hera cuesta 913 dálarea, el 60% se le comen dichas med!~as de seguridad, estos dates que padr!an parecer de un ecelógista loco e esquizefrenica, sen en realidad efrecidea por la cemisi6n de enerO!• •~'mica de lea E.E.u.u. ¿Perqu~? cabria preguntarse esta loca carrera hacia la nuclear!zac!6n,que apare~e en P.E.N. puás parque la censtruccián de centrales nucle~res pr~d~ce grandes benefic! ea a "ciertas bolsillas" sin escrtSpules, que elv'idan. "pasan". de e tras formas de energia que na sea nuclear, a la cual nas la presentan cama tSnica viable para un futuro práxime; En mallorquin decimos ••• " Hi ha un pensament a fer"

e

"Pare Anteni"

-7-

A la mort de Llorenc Villalonga Se n'ha anat pera sempre un mestre i un amic, el novel.lista L~•ren9 Villalonga. Per alguns aquest nom ele ser~ indiferent, per altres en tendr~n un coneixament molt petits el que van veure d'all fa una anys per televisid, i ~qu! s'haura a6abat la cosa ••• Perqu~ la veritat sigui dita: af nestre poble es poden c~mptar amb ele dita de lama lee persones que l'hagin pogut llegir. 1 no deixa do ser llastimds, perqu~ la seva obra enllestida és rnolt abundant:-· n·i Dvel.la teatre i narraci• ••• Per desgracia per~ a Andratx s•n malta ela de~­ nivells que trátfa'n amb la resta dele pobles de Mallorca de la noatra categeria, sempre que Andratx tengui categoría. Sí ja he a~s jugam a 111 Diviai,, i am~nl Aleahores que •~ donaren el premi "Ciutat de Palma" vaig tanir la aert de tractar peraonalment amb don Lloren~, a la seva aenyorial casa del carrer Eatudi General, al barri vall de la Sau, a· Ciutat. O~apr•s vangueren altres encaritreeJ un d'alla a Biniaaala•, al seu -poble, a la magnifica casa an ea deacriu al mite de Baarn, on vaig peder coAtamplar a la claaia al lledonar de la fameaa narracid. Sampre em demanava per en Baltasar Percal. La aenzillaaa de ia aova peraonalitat m'impresaiona; xerrava da baixet, cordialment.

D'una manera culta, refinada. Era una d'aquestes parsmnea en s'hi transpua tot d'una que no han fat mai mal a ningd.

Aprafitant aquest article{i aquest ha estat un dele principal• motius qua m'han impulaat a escriure-la) voldria acona~llar a l~a generacione jovea- la generaci' que fa Pariatge, per exomplet parqu' de lea velles ea pot esperar p•ques casas -que ea prenguin int•r•• per a llegirs ~Bearn"; "Mart de dama", L'h~reva da donya Obdulia", •El misantrop", nevel~les que sén les que a mi m~s m'agraden, per~ de fet poden escollir d'una llista molt m•s intensa ••• i descabriran al mdn fascinant de la Mallorca vuitcentiata, una saciatat decadant mallorquina, a la qual Villalonga va part~nyer, · i a la que deapréa va descriure admirablement i amb humor, ~asa que li valgué m4e d'un~ enamiatat.

Mallorca ha perdut a un dele seua millors prasiates. S'ha dit, i amb justicia, que despr~s de Ramón llull venia ell.

Que Déu l'hagi ac•lllt amb amar, peral descans de segles i segles.

Gabriel Toma.e

"

"\.1

- 8 -

RELACIONS ENTRE SEGLE XIV,

ALARO I

ANDRATX

AL

Al'edat mitja les viles de !'interior de l'illa de mallorca tenien l'gbligació de socórrer a les viles de la costa tan en temps de guerra com en temps de pau. En aquest darrer cas aportant el homes necessaris pera les escoltes i guaites. A les viles d'Alaró i Binissa lem les pertocava la vigilancia i defensa de la costa andrixola.

A mitjan segle era capita d'Alar6 Arcís montalegre. L'any 135$ es trobava a la ciutat de Caller de l'illa de Sardenya, en servei reian com a conestable de 40 servents; pero com que caigu~ en malaltia torna passar a mallorca en la nau de Guillem Reig. La malaltia no devia esser mol t greu, perque poc desprth En montalegre exposava que "!!!! E.!.t capi !! 2!1! homens &! Alaró !n !!! marines &! Andraig ab singuanta homens &! Alaró", a causa d'unes galeres genoveses, i per pagar ele salaria ee corria per Alaró una talla o impost contra la forma acostumada, ~s a dir, que els jurats volien fer pagar cada casa a parts iguala, tant el majar com el menor.

Tamb' l'any 1365 l'alarmner Arnau Llin's pratestava centra el batle bisbal del lloc d'Almadr,, alqueria d'Alaró, perqu~ li •xigia una taxa reclamada pel batle de Robines-avui Binissalem- per pagar el salari de les escoltes d'Andratx,(l) {1)-Arxiu del Regne de mallorca. Lletres c•mu U!!= 15 f. 67v, 16f. 54, 29 f. 45v.

HUMORPeRo

L.'t-4oM• vtviA TRisT ; AMoi'NAT~

GoM Si

t,i

FA~ TéS Al.60tJ.A GoSA ...

OR. NOT TO 'SE···

•

- 9 -

A M9 del MAR BONET Ja han passat sis horas i encara estic impressionat, samble incredible que una dona i un heme - "maria del mar Bonet i Lautara Roses"- es guanyassin d'aquesta mena, molts de cents d'assistents, frets en principi, i

despr~s

aplaudint drets, rabiosament; per un m•-

ment, s'esperit de mallorquinisme de-debar va imperar, perb tranquila, els moments magics han passat i tot torna a esser quasi cam abana.

Oia 18 de gener maria del mar Bonet va cantar, o millar dit, va meravellar amb sa seva preciosa veu a tot s'Auditorium de Ciutat, per cert, campletament

pl~;

hi havia preus populars _¿Na podria ser sempre

aix.!7. (per favor).

Can9ons populars mallorquines, !letras de na maria . del mar, poemas d'en Costa i Llobera, V. A. Eatelles i altres temas han estat per a tots noltros un plaer sa i necessari de dins un m6n materialista , consumista i no gaire intel.ligent. ¿ No es alenar1,escoltar frases cmm aquestaa •••

-Volias una dona i trabares una persona -ma-mare sempre plora i jo ja no se plorar -Es fa llarg esperar que el mon s'enfonsi per tornar-la edificar.

I tantea altres que sempre desprenen un sentiment, una

sanaaci~,

una

festa, un esfor9 ben arrelat en es cor popular; no podria mancar la bandera mallorquina, no

~s

que jo sigui partidari d{una adoraci6 d'es

simbol, pero es innegable que encara avui sa nostra bandera es un crit de progressisme i llibertat; aix.! quan s'agitava i es cantava LA BALEN GUERA, sa vertadera llibertat semblava

m~s

aprop.

Com sempre maria del mar Banet va cantar . molt serisament, sa música fou de gran qualitat, sa gent tant sola va interrumpir aplaudint estrofas amb certa significaci6 "especial", com ses referencias a "Dragonera petita, que una hornea trosetjaven"

~

1

"Sa poca llum que fa

es jove que nos comanda". Estic per pensar que s'esperit de sa"Nova Can ~6"na ll

esta tan mort com diuen • . ·.

In~

penseu que ses lletres de na marirdel mar han tarnat re-

volucionarles, no, encara que ella personalment sempre ha actuat cam progressista i mallorquina, ses sevas

can~ons

no son de brega, perm ai-

xá sí, tan bellas i penetrante que nos obligan a desitjar una vida llar i a treballar per aconseguir-la.

Guillem Slm'

mi~

-'

LAS ESCUELAS Continuanda con la seccidn las escuelas, astuvimo hablando con el director del Colegio Nacional Mixto de Andratx, Sebasti'n Gar!, con el fin de conocer les problemas de diche centr•.

- ¿ A que se debi6 su petici'n de traslado a este centro, y su posdomo director ?

terio~ ~lecci4n

mi petici6n de traslado, fue debido a motivos familiares. La eles~ ci'n de Director, segun lo mandado en una orden ministerial fue democraticamente, en vataci'n secreta entre las profesores de la c•marca.

- Existen problemas para el funcionamienta del comedor. ¿ Cree que su - funcionamiento puede beneficiar a loa alumnos?

Desde el primer momento en que se ponga en funcionaMiento el comedor habr' beneficio por parte del colegio, a asa por parte de los alumnos, de sus padres y de los propios profesores.

- El centro cuenta con unas instalaciones deportivas excelentes, ¿ A que se debo que se premocione poco el deporte ?

La infraestructura de las instalaciones es excelente, pero faltan los elementos de trabajo, como pueden ser pelotaa,r•odes, etc. Ahora gracias al dinero que se consigue del aparcamiento instalado los dias de futbol hemos podido comprar unas portarlas, pero como el centro aun no esta aficialmente inagurado, todos loa gastos corren a cuenta da los padres y otras personas que colaboran.

-

¿ Cree que el actual horario es mejor que el anterior ?

El horario lo !•pusieron las condiciones ( no funcionaba el

co~edor

v los transportes de los ninos de la comarea eraA caros ), pero ai

miramos hacia el futuro este horario deja muchas horas libros al alu•no para que se divierta con funciones extraeacolares~ ¿ Cree que seria pasible la instalaci'n de un instituto de B.U.P. en Andratx ?

Es una obra que esta en manos de loa padres y del Ayuntamiento. En lo que respecta a las profesores ayudariamoa todo lo que fuera neceaa. ri. Representarla una majara eatraordinaria para la comarca. ¿ Existen problemas entre les padrea y los profesores de este ~entro

?

En general la mayoria de les padres de alumnos son respoaaa~les y entienden que el profesar siempre trabaja en bien del alumno por lo que les problemas son pocos.

- ¿ Es cerdial la relacion entre la Aaociaci'n de Padrea y les pre-

fesores ?

Cree que falta mas informaci'n para que la relacienes vayan mejor y no haya malentendidas, aunque es desee de las des partes que el be-

neficiada sea el alumno. La aseciacion cumple un trabajo dentro del centro que hace falta.

Deseamos que los preblemas en que se encuentra el Colegio Nacional Miato se solucianen pronta, ya que en ello se beneficiaria la comarca de Andratx.

- 11 -

AJEDREZ ~

A partir del sabade, 1 de marze, en el sal'n de sesiones del Celegie Nacienal Mixta de Andratx se jugar' durante eche semanas (Sabades), el Campeenata Individual de mallerca-Grupe A, en las categerias de Primera, Segunda y Juveniles, erganizade par la Penya d'~~ caes Balenguera y el c. A. Andratx cenjuntamente.

EXCURSION!SMO Las dias 15 y 16 de Marz• se celebrara una acampada en el mirader de la Trapa erganizada par el Grup Cultural Balenguera, tedas las personas interesadas en participar pedr4n pasar a infermarse par el leca! social les Viernes a partir de la 9 de la nacha

Qua n ... ?

- Quan deixar~ Andratx d'esser el llec de mallarca mes afectat per els incendia ferestals ?

- Quan ser~ que ela inculs deixaran de creure que ela intelectual• sen "CAPS DE tABA" ?

- Quan es que a Andratx ea famentaran altres esparta que na aiguin es futbel i derivats ?

Quan se dixar~ de discriminar ela barria de sea atarea d'Andratx BA! .sa questil de serveia publica que tant neceasiten ?

. Xafarder

Han apárecide durante este mes des libras, cuyas auterea aen celaberadorea de PARIATGE, "Desertar" de J. r. March, y en ve~aienes catalana y caat~ llana, "Las manzanas de ere" de Baltasar Percal.

En este mea de marze ee haran publicae laa bases -·~ ~ II Cencur•• de Redacci'n "Baltaaar Porcel•, en 11 pedrin participar lea alu.nea de lea celegiea andritxalea y Palmesanas, can tema• que afecten al puebla de Andratx.

S&S&S&S&S&

S&S&S&S&S&:f

Definitivamente , se van a acabar las abras de "Sa Pla~a" y na habri el desnivel que era metive de na peces camentaries burlenea. &S &S &S &S &S Seguimes sin comprender el perqu' el pueble de Andratx, ae muestra indiferente delante de un preblema que le afecta tanta coma es la Urbanizacidn de Sa Dragenera. Es incemprensible que les celequies ergan! zades par el G.O.B. can intenci'n de infer•ar, se vean faltas de asistencia.

Este afta en lee carnavalea, ~·•­ tace Palma can el resurgiMienta de "Sa Rua" valviende a la benita y tradicianal fiesta de antane. Al centrarle en Andratx de lea carnav vales sale se vieren lea disfraces, ya que les guateques erganizadea salo sustituyeren a las diacetecae.

IDE$ERT<DR

• '

JOAN FRANCESC MARCH

lOAN FRANCESC MARCH neix a Santa Margalida, Mallorca, el 1927. Fa els primers estudis a Ciutat de Mallorca . .

L'any 1945 va a 13arcelona a cursar la carrera de Dret. Més tard ingressa a la Congregació deis Sagrats Cors, fent els estudis sacerdotals a Lluc i a Roma.

Un bon grapat d'anys ha desenvolupat les seves activitats a Italia, Cuba i Argentina, fins l'any 1974 que va tornar a la nostra Roqueta. Immediatament assumeix els problemes socials, histories, lingüistics, culturals i polítics del seu poble mallorquí, amb una gosadia inhabitual en aquestes contrades.

L'any 1976 publica L'Hereu de la Corona., novel.la tradulda a l'alemany per Klaus D. Erfurth; el 1977 Confessions d'en Gori Soler; el 1978 Els Triomfadors; el 1979 promou i dirigeix el primer volum .de Lecturas Mallorquines.

Amb les obre.> publicades, altres inedites i les conferencies que ha donat pér molts pobles de Mallorca, en JOAN FRANCESC MARCH "és un predicador apassionat d'un conjunt de veritats ·que s'identifiquen amb les senyes d'indentitat del poble mallorquí, expoliat, oprimit, colonitzat". Aquesta ha estat fins ara la seva meta essencial d'escriptor.

DESERTOR, amb l'estil sempre pie d'interés i emoció d'en JOAN FRANCESC MARCH, aborda el problema actualíssim de la violencia i el perill d'una guerra nuclear: "Mentre nosaltres dormim; quan, al mati, sortim ... per viure les petites coses quotidianes, una ma inconscient, a les ordres de programadors perversos, fa córrer lentament, peró sense aturall, la maneta d'una palanca q).le, quan arribi al punt zero, pot fer esclatar el nostre estimat planeta".

,

~CAIXA DESTALVIS ~DE lES BALEARS

"SA NOSTAA'

CAJA DE PENSIONES

''la Caixa''

l

•

.