PRESENTACIÓ

Desè Concurs de Microrelats, una edició per celebrar l’empenta, la força i la qualitat d’aquest concurs a la nostra ciutat. Per celebrar que ja farà una dècada que Barberà del Vallès està en el pensament, en la ploma o a l’ordinador de persones amb gran talent, que donen a aquesta trobada la força de la gran literatura, en aquest cas microliteratura.

Deu edicions plenes de bons moments, moments que queden escrits i que podem repetir sempre que ens vingui de gust. I és amb aquest gust, amb el gust per l’escriptura, que ens han fet la nostra vida més agradable, més emocionant, més sàvia.

Seria poca cosa dir que aquest concurs es consolida. Perquè ho fa, i tant que ho fa, però ho fa creixent, no els textos que són micros per definició, sinó creixent en participació i en pluralitat. Cada cop hi participen més persones d’arreu del món i això és una gran satisfacció de la feina ben feta; de l’aposta que la ciutat va fer per enfortir el gènere i de l’acceptació del món literari. Un orgull de ciutat.

No puc deixar d’agrair el treball de l’equip de la Biblioteca Esteve Paluzie, als i les membres dels jurats que han fet una feina excepcional i difícil per la qualitat de totes les obres presentades, a la Diputació de Barcelona i a les llibreries pel seu suport constant.

Gaudim d’aquestes joies, escrites des d’indrets molt diferents, amb temàtiques diverses, amb riquesa cultural, amb pluralitat. Us ocuparà poc temps, però us asseguro que no serà un temps perdut, serà un temps breu que us obrirà tot un món i que us emplenarà el cor de sensibilitat.

Moltes gràcies per tots aquests anys, i coratge per escriure’n molts més a les pàgines en blanc del futur.

Xavier Garcés Trillo

Alcalde de Barberà del Vallès

14

Elogi de la llibertat

El gos no tenia ni nom ni casa. No tenia poble ni país. Ni telèfon, ni mòbil, ni televisor, ni cotxe, ni bandera. El gos no tenia pedigrí, ni raça, ni classe social, ni estudis. Vivia la llibertat dels pobres. Sense calefacció, ni manta de llana, ni coixí de fil, ni menjar de llauna. És a dir, aquell gos era un perill públic.

Josep-Ramon Bach i Núñez (1946-2020) (El ventríloc tartamut, Témenos Edicions, 2015)

In memoriam

16

CONVOCATÒRIA D’OCTUBRE

18