Viatge d’hivern

Viatge d’hivern

Ha pres la maleta i se n’ha anat. No tornarà, diu. D’en Pere, tres anys sense saber-ne res. El camí, polsegós, li deixa pedretes dins les espardenyes. Les betes s’afluixen cada pocs metres, ja no les fan com abans. En un farcell penjat a l’esquena, una única muda; dins la senalla, un pa gran, secallones i formatges. La fruita, la prendrà dels horts; l’aigua, de les fonts i l’esperança, del sol. Aquest hivern, però, no llueix gaire. Tot és boira i aigua freda, absència. Malgrat tot, camina, sempre endavant; pujant i baixant muntanyes travessa rius i rieres; els pobles, malalts i cianòtics, escampen la por per les xemeneies i el dol s’esmuny pel runam. Se senten els xiscles dels aligots de les banderes de les esglésies i dels ajuntaments.

No sap si darrere la muntanya de pics de neu el sol francès cremarà més, tampoc no sap si podrà arribar-hi. Quan en baixa troba els voltors entretinguts vora la carena. Entre gralls eixordadors els últims cadàvers sense ulls la saluden. “Per sort, ja han passat per aquí”, pensa.

En Lluc, absent, llegeix el diari de l’àvia i el balancí gemega de records en el tombar de cada full, en la llàgrima eixuta de cada pàgina...

Celestí Casòliva i Morales Castelldefels (Barcelona)

Guanyador mensual abril

80

CONVOCATÒRIA DE MAIG

82