Miss Somriure

Miss Somriure

La Mireia es va instal·lar a l’apartament d’enfront i als dos dies va trucar a la nostra porta per sol·licitar-nos una granera. Com era tan atractiva i el seu somriure ens feia sentir-nos millors persones, era impossible negar-li res. Amb el temps ens va demanar un trepant, després una estufa, un ventilador, la televisió. Quan ens vàrem donar compte gairebé tots els nostres objectes vivien al seu apartament. Però no ens importava, la seva felicitat era la nostra. Ahir va trucar a la porta plorant. La convidarem a passar, es va calmar, i somrient, va llançar la proposta de si en Joan podria anar a viure amb ella durant una setmana. Per descomptat, li vàrem dir que sí.

Nicolás Jarque Alegre Albuixech (València)