Desconegut de primer grau

Desconegut de primer grau

El silenci estava tenyit de vermell. Mirés on mirés hi havia sang. Una de les seves mans estava esclafada entre el volant i el seu cos. L’altra, li penjava mòrbida. No li veia la cara. De sobte sonà com una alarma i em vaig donar un cop amb el marc de la finestra. No podia tocar l’ocupant del vehicle fins que arribessin els del SEM però la curiositat m’enfosquia l’enteniment. Una de les portes estava encallada. Em vaig ajupir i vaig passar-li un braç per sota les cames fins a palpar el dessota del seient. Un mòbil. La suor freda provocà que em rellisqués i caigués a terra. Al recollir-lo vaig veure un nom il·luminat a la pantalla. Eva Font. Vibrava d’incomoditat posseït per una força que em conduïa a la irresponsabilitat. Vaig prémer el botó de respondre i llavors vaig sentir la seva veu: “M’has penjat? És important, t’has oblidat l’aliança al meu pis. Hi ets?” Tremolós vaig deixar anar l’aparell que caigué a terra per segona vegada i s’esberlà. Quan vaig haver aconseguit treure’m l’aliança del dit, la vaig llençar amb geni per sobre del capó del cotxe. Torbat, vaig ullar al sense cara per últim cop i vaig recular el camí fet, sense respostes.

Estel Caballé Costa Torroella de Montgrí (Girona)