N. del T

N. del T.

No era el primer cop que li deien que aquell llibre espantava les criatures, i ella, la bibliotecària, havia de fingir, ja que els pares l’hi tornaven amb un aire entre ressentit i confós, com si l’acusessin d’alguna falta indefinida. Però què podia haver-hi, de pertorbador, a les pàgines d’aquell llibret il·lustrat traduït de l’alemany? No hi havia cosa més innocent que les peripècies hilarants d’un eriçó adoptat per una família de conillets peluts, i els problemes de convivència i mobilitat que causaven les seves punxes. La bibliotecària havia inspeccionat amb lupa el text i les il·lustracions, buscant-hi un misteriós «home de l’escopeta» que, segons una de les mares, s’amagava entre els matolls i tenia cara de gargot mig esborrat amb una goma bruta. Però la bibliotecària no la trobava enlloc, aquella presència terrorífica.

I tampoc no hi trobava el nom del traductor. Una presència incerta, una absència estranya. Intrigada, va trucar a l’editorial. Li va respondre una noia:

–Va matar els seus dos fills. Sí. Després se’n va anar al bosc i es va suïcidar. Sí. Per això el vam fer desaparèixer. La bibliotecària va dir:

–Doncs encara hi és.

I va penjar.

Josep Sampere Martí Igualada (Barcelona)