Soc legió

Soc legió

Avui estava convençut que havia matat en P., però ha resultat ser un altre doble seu. Ja n’he perdut el compte, dels que he assassinat per error. El més terrible és que de dos en fem un. Quan cau un doble d’en P., i reneix l’esperança, però llavors ve el desmentit, i en P. reapareix com un immortal, i les il·lusions s’eclipsen, la seva victòria, en el fons, és obra meva. En P. deu la seva immortalitat als meus errors. Quan en mato un doble, el seu poder es duplica: cada rèplica suprimida se suma al pedestal de cadàvers que sustenta la seva ascensió. És inevitable: per matar en P., caldrà recórrer al pla B. Fet. Quan em miro al mirall, ara, veig la seva cara abjecta. La cirurgia plàstica m’ha transformat en un doble més i m’ha permès accedir al seu planter de suplantadors. L’atzar, per fi, ha senyalat el dia. Ens hem quedat sols. Cara a cara. Així que ha constatat que no era un doble, sinó EL DOBLE que anuncia la teva mort imminent, en P. m’ha mirat amb un somriure que la meva cara ha reflectit. Quan l’he matat, encara somreia. El més terrible és que ningú no s’ha cregut la mort d’en P. Ni jo mateix. Per això encara somric, triomfal, cada cop que em miro al mirall.

Josep Sampere Martí Igualada (Barcelona)