Palindròmia

Palindròmia

La gent de Palindròmia sabem quan morirem. En arribar a la meitat de les nostres vides tot el que ens ha succeït fins a aquest instant es torna a repetir. El mateix passa al llarg del dia. Si surts a passejar vint minuts després d’aixecar-te, ho tornaràs a fer vint minuts abans de ficar-te al llit. Això sí, ningú és atropellat dues vegades en qüestió d’hores. Les coses importants ocorren exactament a la meitat del dia. I, encara que tot es repeteix, res és igual. Si el teu pare mor quan tens cinc anys, perdràs a algú que és com un pare per a tu cinc anys abans de morir-te. És una cosa simple i complexa alhora. També a nivell geogràfic. La meitat de la ciutat és idèntica a l’altra meitat. De nord a sud i d’est a oest. Tenim dos poliesportius i dues biblioteques. Fins i tot els nostres cossos també són simètrics. Si tens una piga a la galta esquerra també la tindràs a la dreta. És la mateixa ciutat la que s’autoregula. Si algú mor, una altra persona naixerà a l’instant perquè el nombre d’habitants continuï sent capicua. Per això ens passem la meitat de les nostres vides preparant-nos. Perquè la gent de Palindròmia sabem quan morirem.

Francesc Barberá Pascual Benissa (Alacant)