MONS

MONS

M’he passat molt de temps buscant el pi on vaig fer l’amor per primera vegada. Ho recordo tot perfectament: la nit tèbia de maig, la manta groga, les seves calces blaves. Però no recordava on vam anar exactament. Fins avui. I ara m’he assegut sota aquest pi enorme a recordar. Érem maldestres però va ser bonic. Tot i ser molt diferents, jo l’estimava. Ella vivia al seu món, li deien friqui, tenia aficions estranyes. Se’n va anar a estudiar i vam perdre el contacte. I no n’he sabut mai més res. Ningú no em va saber dir on parava. Es va fer fonedissa.

Ostres, què passa?

Aquest pi no m’ha acabat d’agradar mai. I ara en sé el perquè. S’assembla molt al pi on vaig fer l’amor per primer cop. Quina mala experiència. No m’ho vaig passar gens bé. No l’he tornat a veure mai més. Millor. Vivíem en mons diferents. Ell era tan poca cosa, en tots els sentits. Arrencaré el pi del test i el llençaré. I ho faré ara mateix. No el vull tornar a veure.

Adeu a la meva única experiència amb bonsais d’exterior. Em penso que fins i tot té algun animaló maligne. Ecs!

Jordi Bonet Coll La Bisbal d’Empordà (Girona)