del mes
Versòdrom
versos
setembre 2016
XXVIII
Sec, al costat de la verdor, ben buit, vora la plenitud, vell, ple de jovenesa, cansat, amb tota la vitalitat, trist, quan tot just esclata la rialla. sol, en el momento d’estar acompanyat, rabiós, enmig de la placidesa, allunyat de la millor companyia, ensorrat, quan tot es redreça, ben boig, enmig de tots els senys, ombrívol, quan hi ha el sol més radiant, avergonyit perquè tot és tan bell, ofuscat, quan més clara és la llum, obcecat, davant tota l’amplitud, Moro, quan la vida comença.
Eudald Puig. Poemes per a Clara Edicions 62 - Empúries, 1998