Record Versòdrom
del Mes octubre 2014
Lou Reed
El 27 d’octubre de l’any passat ens deixava una de les veus més personals i influents de la música del darrer terç de segle. Alguns dels obituaris s’hi referien com a “poeta del punk” o “de Nova York”, i és prou coneguda la seva aspiració a dotar d’estatut literari la seva música. Però les relacions de Reed amb la poesia van ser molt més estretes del que hom acostuma a imaginar, especialment pel que fa a la seva relació amb el moviment conegut com a “New American Poetry”. La New American Poetry deu seu nom a una antologia publicada el 1960, quan Reed comptava divuit anys. L’antologia aplegava textos dels anys 50 de poetes beats, dels coneguts com a Black Mountain Poets, i també de l’Escola de Nova York. Tot i ser més jove, les inquietuds artístiques de Lou Reed tenen molt a veure amb l’entorn cultural i els interessos formals i temàtics d’aquest grup. Refusant les distincions entre literatura, art i música rock, Reed va plantejar-se la Velvet Underground com un experiment que afrontava les temàtiques i els reptes formals que trobava tan emocionants en la poesia, l’escriptura beat, o el pop art de Warhol. Els camins del jove Reed es creuaven constantment amb els de la New American Poetry: trobaven inspiració en les drogues, el jazz, la cultura afroamericana, l’experimentació sexual, i la inconoclàstia. A finals dels anys 50, Reed estava fascinat per poetes com Burroughs o Ginsberg, així com pels músics de free-jazz que veia al Five Spot Café, on podia coincidir amb poetes com Frank O’Hara o Amiri Baraka. A la Universitat de Siracusa, Reed va crear la seva pròpia revista literària, la Lonely Woman Quarterly (per un tema d’Ornette Coleman, que va debutar a Nova York