Poesia d’Anna Akhmàtova a les Biblioteques de Barcelona
• El Canto y la ceniza : antología poética. Barcelona : Círculo de Lectores, 2005
ANNA AKHMÀTOVA
• Poema sin héroe. Madrid : Cátedra, 1994 • Poesía completa. Barcelona : Edicions de 1984, 2009 • Rèquiem i altres poemes. Barcelona : Edicions 62, 1990
• Réquiem y otros escritos. Barcelona : Galaxia Gutenberg, 2000 • Soy vuestra voz. Antología. Madrid : Hiperión, 2005
Recursos en línia •
Anna Akhmàtova a “Visat. Revista digital de literatura i traduccions del PEN català” <http://www.visat.cat/literatura‐universal‐ catala/cat/autor/33/anna‐akhmatova.html> • Selecció de lectures d’Anna Akhmàtova <http://www.materialdelectura.unam.mx/ind ex.php?option=com_content&task=view&id= 80&Itemid=1> •
Perfil d’Anna Akhmàtova de l’Associació de Poetes Americans [anglès] <http://www.poets.org/poet.php/prmPID/1> •
Versòdrom
Autor
del Mes
Pàgina d’Anna Akhmàtova a la Northwestern University de Chicago [anglès] <http://max.mmlc.northwestern.edu/~mdenn er/Demo/poetpage/akhmatova.html>
Abril 2012
Anna Akhmàtova (Odessa, 11 de juliol de 1889 – Domodédovo, 5 de març de 1966), nascuda Anna Andréievna Gorenko al sí d’una família de la baixa noblesa tàrtara. S’inicia a l’escriptura als 11 anys, i davant del rebuig del seu pare es veu forçada a escriure amb pseudònim, agafant el segon cognom de la seva besàvia materna. El 1910 es casarà amb el també poeta Nikolai Gumiliov, amb qui viatjarà per Itàlia i França. Tindran un únic fill: en Lev. El 1911 el seu marit fundarà el moviment acmeista; moviment poètic què en oposició al simbolisme propugna una poesia d’imatges clares, ordenat, amb sentit pictòric i llenguatge modern i quotidià. Les grans figures d’aquest moviment seran Ósip Mandelshtam i la mateixa Anna Akhmàtova. En aquesta primera etapa la seva poesia s’inclina per una temàtica intimista, marcada per la ingenuïtat i el romanticisme, i tractada amb un llenguatge senzill i sobri. El 1912 publica el seu primer poemari: El Vespre; i dos anys després El Rosari, obtenint un gran èxit de crítica. Seguidament publicarà els reculls La Bandada blanca el 1917 i El Plantatge el 1921. Les convulsions que pateix Rússia en aquesta època colpiran el món d’Anna Akhmàtova. El 1917 té lloc la Revolució Soviètica i tot seguit s’inicia la Guerra Civil. En 1918 termina el seu matrimoni amb Nikolai Gumiliov, que poc després serà arrestat i executat per conspirador. El seu germà Andrei es suïcidarà, així com el poeta Aleksandr Blok o Maiakovski; Bàbel, Pilniak i Narbut entre d’altres seran assassinats, i companys com Arthur Lourié, Olga Sudeikina o Marina Tsvetàieva emigraren cap a Occident. Tot això es reflectirà a la seva obra amb la publicació d’Anno Domini MCMXXI (1922), on hi tindran cabuda composicions d’aire patriòtic i s’adopta un registre més tràgic. Anno Domini MCMXXI (1922) serà la darrera gran obra publicada per Anna Akhmàtova en gairebé quaranta anys, sent vedats els seus escrits.
L’arribada del stalinisme fa encara més dramàtica la situació de l’Anna Akhmàtova. Mal vista per la cúpula dirigent, intenten expulsar‐la del Sindicat d’Escriptors tractant la seva obra com burgesa i trivial, el que l’empeny a sobreviure fent traduccions i assaigs literaris. El seu tercer marit, Nikolai Punin fou detingut i deportat al gulag, on morí. El mateix li va passar al seu gran amic Mandelshtam el 1938. El seu fill Lev va ser detingut diverses vegades d’ençà 1935, sent deportat a l’Àsia Central d’on no tornaria fins el 1956. La situació del seu fill va inspirar la que es considera la seva obra més important: Rèquiem; un cicle de poemes escrits entre 1935 i 1948 que conformen una elegia a les víctimes de Stalin, i especialment al patiment de les dones que esperaven notícies dels seus fills i marits a les portes de la presó. Aquesta obra no va ser publicada a l’URSS fins l’any 1987. Paral∙lelament a Rèquiem, Akhmàtova va portar a terme des del 1940 fins el 1962 la composició de Poema sense heroi. Poema llarg i de vegades críptic, on l’autora fa una reflexió filosòfica sobre la malícia de la humanitat des d’un punt de vista femení. Amb la fi del stalinisme el treball d’Anna Akhmàtova va començar a ser reconegut tant dins com fora de l’URSS, essent nominada al Premi Nobel de Literatura el 1962, investida Doctora Honoris Causa per la Universitat d’Oxford i rebent el premi internacional de poesia Taormina. Akhmàtova publicarà el 1965 el seu darrer poemari: La Carrera del temps. Moria prop de Moscou el 5 de març de 1966. Vladimir Leònovitx sobre la poesia de l’Anna Akhmàtova «Akhmàtova és la poetessa del patiment, del patiment dominat. “La passió actua amb més força quan es veu dominada per una mà poderosa” Aquestes paraules de Beethoven poden aplicar‐se plenament a Akhmàtova. Una mà blanca i poderosa que dominava l’explosió.»