Poesia de H.D. (Hilda Doolittle) a les Biblioteques de Barcelona
Helena en Egipto. Tarragona: Igitur, 2007 Tributo a Freud. Barcelona : El Cobre, 2003
H.D. (Hilda Doolittle)
Recursos en línia
Versòdrom
Autor
del Mes
Breu guia sobre l’Imagisme – Associació de Poetes Americans [en anglès] <http://www.poets.org/viewmedia.php/prmMID /5658> The H.D. Home Page (Pàgina web dedicada a H.D.) [en anglès] <http://www.imagists.org/hd/> H.D. a Modern American Poetry – University of Illinois [en anglès] <http://www.english.illinois.edu/maps/poets/g_l /hd/hd.htm> Antologies imagistes ()1914‐1917) en línia – Brown University Library [en anglès] ‐ Pound, Ezra (ed.). Des Imagistes. Londres : The Poetry Bookshop, 1914 <http://dl.lib.brown.edu/repository2/repoman. php?verb=render&id=1331577143116944> ‐ H.D. (ed.). Some Imagist Poets. Boston : Houghton Mifflin Co., 1915 <http://dl.lib.brown.edu/repository2/repoman. php?verb=render&id=1331577839452267> ‐ Lowell, Amy (ed.). Some Imagist Poets. Boston: Houghton Mifflin Co., 1916 <http://dl.lib.brown.edu/repository2/repoman. php?verb=render&id=1331579062941973> ‐ Lowell, Amy (ed.). Some Imagist Poets. Boston: Houghton Mifflin Co., 1917 <http://dl.lib.brown.edu/repository2/repoman. php?verb=render&id=1331580386222669>
Juliol 2012
Hilda Doolittle (Bethelem, EUA, 10 de setembre de 1886 – Zuric, Suïssa, 27 de setembre de 1961) va néixer a Pensilvània, al sí d’una extensa família pertanyent a la comunitat de l’Església Morava. El seu pare era astrònom i professor a la universitat, mentre que la seva mare tenia fortes creences religioses i gran interès per les arts i la música. Al 1902,a l’institut farà amistat amb Ezra Pound, el qual tindrà una gran influència en la seva vida i obra. El 1905, Pound li lliurarà un feix de poemes d’amor amb el títol de Hilda’s Book. Aquest poemari serà publicat dins les memòries que Doolittle escriurà sobre la seva relació amb Pound, End to Torment: a Memoir of Ezra Pound (1944). Per altra banda, a la universitat on estudiarà literatura grega clàssica, farà amistat amb William Carlos Williams i Marianne Moore. Durant el 1911, Hilda Doolittle tindrà una relació amb Frances Gregg, una estudiant d’art, amb la qual marxarà a Anglaterra per visitar a Ezra Pound, però ja no tornarà als EUA. Pound, que hi vivia des de feia anys a Londres, la convenç per quedar‐s’hi i la introdueix en el cercle dels poetes modernistes britànics. Pound queda enlluernat per la qualitat i senzillesa de la poesia de Doolittle, a la que donarà el nom de ploma de “H.D. Imagiste” el 1912. Pound publicarà els poemes de H.D. a la revista Poetry sota el títol de Imagists. Serà aquest el punt de partida de l’Imagisme com a moviment literari. L’Imagisme volia portar a terme una reforma total de la poesia sentimental Victoriana, influenciats pel vers lliure, els tanka i haikus japonesos, el psicoanàlisi, el simbolisme francès i l’avant‐garde; es basava en tres simples principis: tractament directe del tema, economia del llenguatge fent servir un llenguatge senzill, i prioritzar la musicalitat de la frase davant l’encorsetament de la mètrica. La relació de H.D. amb l’imagisme continuà fins l’edició de la darrera antologia anual que entre 1912 i 1915 publicà el grup; i farà servir aquest estil fins el 1930. La seva poesia es caracteritzava per la proximitat als models lírics de Safo, la senzillesa, i l’ús de l’analogia, el símil i el simbolisme. Feia servir el vers lliure, breu i precís. Crea una visió animista del sagrat, i on la natura és símbol de la espiritualitat i mitjà per explorar el subconscient.
La Guerra Mundial serà molt traumàtica per H.D. Trencarà amb el que era el seu marit des del 1913, el també imagista Richard Aldington; tindrà un avortament i un germà morirà al front. En 1919 naixerà la seva única filla, Frances Perdita. Per altra banda, també publicarà el seu primer poemari, Sea Garden (1916) i serà editora de la revista Egoist. Cap el final de la guerra, entaula una relació, ja definitiva, amb l’escriptora Bryher amb la qual s’instal∙larà a Suïssa. Durant la dècada de 1920, escriu un cicle de novel∙les: Magna Græca (1921‐28) on discuteix el rol de la dona a la cultura literària patriarcal; Madrigal de tall autobiogràfic (composada per HERmione, Bid me to Live, Paint it Today i Asphodel); i Borderline (1933), sobre els estats psíquics extrems i el seu aflorament a la realitat, la qual rodarà en cinema. El 1933, viatja a Viena per ser tractada per Sigmund Freud, degut a la paranoia derivada de la possibilitat d’una nova guerra. El 1953 publicaria un diari d’aquesta experiència a Tribut a Freud. La IIª Guerra Mundial la passarà a Londres, al costat de Bryher. De l’experiència dels bombardejos escriu Trilogy (1944‐1946). Poema en tres parts que representa un canvi d’estil cap una poesia més flexible i desprovista de qualsevol tret avantguardista. Després de la IIª Guerra Mundial, s’obre una època molt prolífica per a H.D i on porta a terme la revisió del tema del gènere i del llenguatge mitològic, amb retrats de dones fortes i amb l’exploració de matèries com ara la sexualitat femenina. Helena a Egipte (1961) és una deconstrucció feminista i antibel∙licista de l’èpica clàssica. També a Hermetic Definition que inclou els poemes Sagesse –colofó a Trilogy on descriu l’horror davant la bomba atòmica–, i Winter Love, on reinterpreta la Penèlope d’Homer. El 1960, viatja als EUA en ser la primera dona premiada amb la medalla de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres, però a la tornada cap a Zuric, morirà d’un atac de cor. Alicia Ostriker sobre la poesia de H.D. « H.D. al final de la seva carrera esdevingué no només ser la més talentosa poetessa del nostre segle, sinó també una de les més originals en llengua anglesa ». Ostriker, Alicia. “Learn to read H.D.” a American Poetry Review. 1983. nº 12, march/april. pp. 29‐38