Butlletí de la Biblioteca Mercè Rodoreda
Gener 2012
D’Actualitat
El Dia Escolar de la No‐violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), fou fundat l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d'Educació No‐violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.
Cicle temàtic. Filosofia ara: ideologia, utopia i acció. Cos i utopía: rellegint Foucault. Begonya Sáez. Dijous 12 de gener, 19h. Sala d’actes Activitat gratuïta
Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers coincidint amb l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no‐violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: "Amor universal, No‐violència i Pau. L'Amor universal és millor que l'egoisme, la No‐violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra".
De pensament, paraula i obra. Recital d’Andrés Sánchez Robayna. Dijous 26 de gener, 20h Sala d’actes Activitat gratuïta
Les escoles de tot el món celebren el DENIP amb diferents actes. Els objectius del Dia Escolar de la No‐violència i la Pau són:
Aperitius musicals La petita orquestra. Ai i l’As Dissabte 28 de gener, 12h Edat: 1 a 4 anys Sala infantil Activitat de pagament: 3,50€
En portada Destaquem De Pensament, Paraula i Obra + Poesia Fem memòria Notícies Espai menut Agenda
68
DIA ESCOLAR DE LA NO‐VIOLÈNCIA I LA PAU, 30 de gener.
Destaquem
SUMARI
Núm.
PÀG.
1 1 2 4 6 7 8 10
Ens trobaràs a: C/Camèlies, 76-80 – 08024 – BARCELONA – Tel. 93/43531-70 – b.barcelona.mr@diba.cat HORARI: Dilluns, dimarts, dimecres i dissabte de 10 a 14h i de 16 a 20.30h. Dijous i divendres de 10 a 20.30h. SALA D’ESTUDI: De dilluns a divendres de 21 a 1h. b.barcelona.mr.estudi@diba.cat Web: www.bcn.cat/bibmercerodoreda
• Sensibilitzar que la pau és molt més que l'absència de guerres i baralles. • Conèixer i familiaritzar‐se amb els conceptes d'amor universal, de no‐ violència i de pau positiva, així com amb els procediments de reivindicació no‐violenta dels drets humans. •Conèixer persones i/o grups que lluiten per la pau i la justícia al món. • Saber resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, és a dir, expressant les opinions de forma tranquil∙la, clara i ordenada. • Compartir una estona amb tots els alumnes i mestres amb la finalitat de celebrar la diada de la no‐violència i la pau. Si voleu saber‐ne més sobre aquest tema podeu consultar la bibliografia que tenim a la biblioteca (tema: No violència) Capitini, Aldo. El Mètode de la no violència. Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau; Lleida: Pagès, cop. 2010 Signatura 327 Cap Rolland, Romain Mahatma Gandhi. Traducció d'Octavi Renart Barcelona : Institut Català Internacional per la Pau : Angle, 2010 Signatura 92(Gan) Rol Sobre Dia Escolar de la No‐violència i la Pau i Llorenç Vidal i Vidal a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_Escolar_de_la_No‐ viol%C3%A8ncia_i_la_Pau http://ca.wikipedia.org/wiki/Lloren%C3%A7_Vidal_Vidal
1
Butlletí de la Biblioteca Mercè Rodoreda
D’Actualitat
Gener 2012 núm. 68
De pensament, PARAULA i obra
Al novembre Recital de Maram al‐Masri
El 3 de novembre vam comptar a la biblioteca amb una convidada molt especial dins el cicle de poesia “De pensament, paraula i obra”: Maram al‐Masri. Els poemes de Maram al‐Masri (Latakia, Síria, 1962), més encara llegits per ella mateixa, han convulsionat el panorama íntim i social de l’actual poesia escrita per dones. Al 1982 es trasllada a Paris després d’estudiar literatura anglesa a Damasc. En castellà podem trobar dos dels seus llibres: Cereza roja sobre losas blancas (Premi Adonis del Foro Cultural Libanés a la millor creació àrab en 1998) i Te miro, els dos publicats a la editorial Lancelot, de Múrcia. Aquest darrer llibre acaba de ser publicat en català, Et miro, a Pagès editors. També s’ha publicat en castellà el seu darrer poemari Señales del cuerpo. Participa assíduament en festivals internacionals a França, Regne Unit, Suècia, Itàlia, Argentina, Síria, Egipte, Marroc… Maram fusiona la tradició poètica eròtica i amorosa àrab a les experiències de la modernitat. L’acte a la Biblioteca va ser presentat per Eduard Sanahuja, poeta i membre de l’Aula de Poesia de Barcelona. Maram ens delectà amb una lectura dels seus poemes en àrab; un plaer sentir l’exquisida veu de la nostra convidada recitant els seus propis versos plens de sonora sensualitat. La poesia de Maram al‐Masri pot semblar senzilla, però els seus versos són capaços de penetrar en el delicat i subtilíssim teixit de la tradició. En ella conflueix la tradició poètica de la poesia àrab d'arrels preislàmiques, lligada al tema de l'amor, la sensualitat i l'erotisme; i la tradició lírica occidental. La poesia de Maram al‐Masri és una lírica de la quotidianitat que s’endinsa en el món dels sentiments, la complexitat dels quals expressa en poemes breus i precisos. Dards carregats d'intensitat que despullen un món interior propi i, a la vegada, universal amb autoretrats intimistes sobre l’amor, el desig, l’erotisme...Afirma que no té influències literàries i que escriu des de la seva pròpia experiència, buscant la senzillesa, explorant els seus sentiments, fugint dels grans temes i fixant‐se en allò quotidià per a explicar la seva personal visió del món. A banda de la seva obra publicada, Maram ens parlà del poemari sobre el qual treballa en l’actualitat: una obra sobre el maltractament a les dones. I és que la nostra autora reivindica decidida la llibertat, personal i col∙lectiva, amb coratge i valentia. Per finalitzar, Maram elogià el coratge del poble de Síria, al qual se sent profundament lligada, davant les conflictives circumstàncies polítiques i socials actuals. A la Biblioteca Guinardó‐Mercè Rodoreda podeu gaudir dels poemaris de Maram al‐Masri. El trobareu a la secció de poesia àrab sota la signatura P 852 al‐M.
2
Butlletí de la Biblioteca Mercè Rodoreda
D’Actualitat
Gener 2012 núm. 68
De pensament, PARAULA i obra
Al desembre Recita de Lluís Calvo
Tot continuant amb les sessions de poesia que organitza la Biblioteca Guinardó‐Mercè Rodoreda, el Districte d’Horta‐ Guinardó i l’Aula de Poesia de Barcelona dins el cicle poesia “De pensament, paraula i obra”, el passat 15 de desembre vam comptar amb la companyia del poeta Lluís Calvo (Saragossa, 1963). Lluís Calvo és poeta, escriptor i assagista català. Dedicat al camp de la gestió cultural, és també col∙laborador habitual de diversos mitjans de comunicació i de revistes culturals, com ara l’Avui, El País, Diari de Barcelona, Descobrir Catalunya, Caràcters, Reduccions, Rels, etc. D’entre els seus molts premis assenyalem els tres darrers: la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (2002) per El buit i la medusa, el Rosa Leveroni (2007) per Cent mil déus en un cau fosc i el Vicenç Andrés Estellés (2009) per Col∙lisions. La seva obra en el terreny de la ciberpoesia es pot consultar al web Epímone i Daltabaix poètic! L’acte va ser conduït per Jordi Virallonga de l’Aula de Poesia de Barcelona, qui ens presentà l’obra d’un autor on poesia i vida s’empaiten mútuament. Lluís Calvo només concep la poesia des de la recerca, i al llarg dels seus disset poemaris confirma i demostra la seva particular manera de treballar: recerca constant de noves vies d’experimentació, el treball del llenguatge, l’autoconeixement, etc. La poesia de Calvo oscil∙la entre l’experimentació, l’avantguarda i la renovació de la tradició simbolista i realista. En els últims anys la seva veu ha guanyat una posició central en la poesia catalana i els últims llibres han gaudit d’un reconeixement unànime de la crítica i una atenció creixent per part de les generacions més joves. Lluís Clavo ha estat definit com un dels referents de l’avantguarda poètica actual, destacant l’ambició de la seva poesia, així com el caràcter de gran sàtira i l’èpica d’alguns poemes. De la seva poètica es remarca la brillantor, el seu registre extens i la capacitat de combinar recursos i veus poètiques, assenyalant que es tracta d’una escriptura que aspira a convertir‐se en clàssica. El nostre convidat ens recità poemes de tots els llibres, també del poemari escrit a quatre mans juntament amb Jordi Valls Última oda a Barcelona. També ens presentà poemes del seu darrer poemari Estiula. Segons Calvo el poeta ha de buscar el que no existeix. Estiula (petit llogaret del Ripollès) és la natura i la particular forma de veure i de viure, concebre i interpretar el territori, humanitzant i singularitzant cada un dels elements que el formen, tot sense caure en una romàntica reducció sacralitzadora del paisatge, convertint‐se, aquest, no només en poema sinó també en instrument de reflexió sobre el poema que protagonitza. La poesia de Lluís Calvo pateix el benefici de la impossibilitat de l’etiquetatge. A cavall del realisme i del simbolisme, però sense renunciar a l’experimentació, converteix aquest ampli espectre creatiu en un fidel mirall o rèplica de la canviabilitat del món a partir del qual aquest discurs es representa. Si voleu apropar‐vos a l’obra d’aquest singular poeta, la biblioteca disposa dels seus poemaris. Els trobareu a la secció de poesia catalana sota la signatura P 833 Cal.
3
Butlletí de la Biblioteca Mercè Rodoreda
D’Actualitat
Gener 2012 núm. 68
De pensament, PARAULA i obra
Propera sessió: Recital d’Andrés Sánchez Robayna Recital d’Andrés Sánchez Robayna Presentat per Jordi Virallonga Sala d’actes, dijous 26 de gener de 2012, 20 h. Andrés Sánchez Robayna (Las Palmas, 1952). Va cursar estudis de Filologia a la Universitat de Barcelona. Actualment és catedràtic de Literatura Espanyola a la Universidat de La Laguna. Va fundar i dirigir la revista Syntaxis (Tenerife, 1983‐1993), considerada una de les expressions més altes del pensament crític entorn la literatura i les arts plàstiques de la recent història cultural espanyola. Tanmateix és un dels antòlegs juntament amb José Ángel Valente, Blanca Varela i Eduardo Milán de Las ínsulas extrañas, antologia dels últims 50 anys de poesia del segle XX a Espanya i Amèrica Llatina. Ha rebut el Premi Nacional de Traducció (1982) per la seva versió de la poesia completa de Salvador Espriu i el Nacional de la Crítica pel seu llibre de poemes La roca (1984). La seva obra poètica, iniciada el 1970 i traduïda a diverses llengües, ha estat recollida en el volum En el cuerpo del mundo (2004). El seu llibre de poesia més recent és La sombra y la apariencia (Tusquets, 2010).
+ Poesia Exposició de Hem allargat l’exposició de “Poesia i Música”, fins al 15 de gener. Us recordem que trobareu una selecció de cd’s de música relacionats amb poesia, d’autors catalans, espanyols i estrangers, juntament amb poemaris dels diferents poetes musicats. Així com, la guia de lectura que hem preparat amb la selecció de cd’s de poesia i música.
Premis poesia PREMIS LITERARIS DE CERDANYOLA DEL VALLÈS 2012 XVII PREMI DE POESIA MIQUEL MARTÍ I POL Premi convocat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Divendres Culturals de Cerdanyola. Termini de lliurament d’originals: 28 de febrer de 2012 Més informació a http://www.cerdanyola.info III PREMI DE POESIA DE LA VINYA I EL VI MEMORIAL JOSEP MARIA TETAS i VENDRELL Premi convocat per l’Acadèmia de Tastavins Penedès Termini de lliurament d’originals: 31 de març de 2012
4
Butlletí de la Biblioteca Mercè Rodoreda
D’Actualitat
Gener 2012 núm. 68
+ Poesia
Agenda NICANOR PARRA PREMI CERVANTES 2011 El veterà poeta xilè, Nicanor Parra (San Fabián de Alico, 1914) ha guanyat el Premi Cervantes d’enguany, considerat el més important de les lletres hispanes, i concedit pel Ministerio de Cultura. Creador de l’anomenada antipoesia, una poesia que va revolucionar el llenguatge dels versos. Junt amb Pablo Neruda, Vicente Huidobro o Gonzalo Rojas, està considerat un dels poetes xilens més importants. El poeta José María Micó, membre del jurat del Cervantes, ha dit que s’ha valorat en Parra la seva llarga trajectòria, que sigui un poeta actiu, de gran independència creativa i també l’ha qualificat de “gran mestre sense escola”. La seva trajectòria poètica va començar al 1937 publicant Cancionero sin nombre, amb forces influències del popularisme de Federico García Lorca. L’any 1954 va aparèixer Poemas y antipoemas on va irrompre al panorama literari de la poesia llatinoamericana el model antipoètic. Parra crea un nou estil poètic dotant als seus versos de simplicitat i apropant‐se al llenguatge quotidià, en paraules del propi poeta: “Estoy en contra de la forma afectada del lenguaje tradicional poético”. Amb anterioritat al Cervantes, Nicanor Parra ha estat reconegut amb altres importants premis com el Nacional de Literatura de Xile l’any 1969, el Juan Rulfo l’any 1991 i el Reina Sofía de Poesía Iberoamericana l’any 2001. Parra també és un artista que ha exposat la seva obra visual a Xile, Espanya i als Estats Units. Aquest any s’ha publicat el segon volum de les seves obres completes Obras completas & algo + (Galaxia Gutenberg).
ANA MARÍA MOIX GUANYA EL II PREMI JOSÉ LUIS GIMÉNEZ‐FRONTÍN L'escriptora Ana María Moix (Barcelona, 1947) va recollir el passat 29 de novembre el II Premi José Luis Giménez‐Frontín que l'ACEC (Associació Col∙legial d’Escriptors de Catalunya) li ha atorgat pel seu paper en la contribució a l'apropament entre cultures. Moix va estudiar Filologia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Ha publicat poesia, novel∙la, narracions i assaig. Pilar Brea lliura el guardó a Ana María Moix. Foto: © Carme Esteve
També cal ressaltar la seva tasca com a editora a Bruguera des del any 2006.
També ha publicat crítica literària i articles d’opinió en diversos diaris nacionals (El País, La Vanguardia o El Periódico de Catalunya), i ha traduït llibres de Marguerite Duras, Guy de Maupassant, Samuel Beckett i Mercè Rodoreda entre d’altres autors. Entre la poesia, de línia avantguardista, que ha publicat trobem: No time for flowers i Call me Stone, reunits al volum titulat A Imagen y semejanza (1983) i Baladas del dulce Jim (2010). També està present la seva veu poètica a l'antologia Nueve novísimos poetas españoles. A més, ha publicat diferents llibres de literatura per a nens i adolescents, i una versió del Cantar de mío Cid per a joves. Entre els premis que ha guanyat destaquem el Premi Ciutat de Barcelona (1985 i 1995). L’any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’últim llibre d’Ana María Moix és Manifiesto personal (Ediciones B).
5
Butlletí de la Biblioteca Mercè Rodoreda
D’Actualitat
Gener 2012 núm. 68
Fem memòria
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 – Pineda de Mar, 2 de gener de 1997)
Aquest any es compleixen quinze anys de la mort del lingüista català més important del segle XX, juntament amb Pompeu Fabra. La immensitat de la seva obra ha tingut —i encara té— el reconeixement internacional que el situa com un dels filòlegs romanistes més importants de la història. Tanmateix, la divulgació i el reconeixement cap a la seva obra i la seva transcendència no ha acabat d’arrelar clarament en el públic en general. Va néixer el 21 de març de 1905 a la ciutat de Barcelona, fill del polític catalanista Pere Coromines i de la pedagoga Celestina Vigneaux; va estudiar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, i va completar estudis en diverses ciutats europees. El 1930 va començar a treballar a l’Institut d’Estudis Catalans i el 1931 va publicar la tesi doctoral Vocabulario aranés. El mateix any va començar a preparar l’Onomasticon Cataloniae, la seva obra més extensa. L’inici de la Guerra Civil —1936— el va agafar a Madrid fent oposicions a una càtedra de filologia provençal. Després de la guerra va exiliar‐se a diversos països, fins que va aconseguir una càtedra a la Universitat de Chicago, el 1948. Entre el 1980 i el 1991 va preparar el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana —DECat— el trobareu a: 433(03) Cor; i el 1994 va acabar l’Onomasticon Cataloniae, —433.6(03) Cor. Va passar els últims anys de la seva vida a Pineda de Mar, on va morir el 2 de gener de 1997. Com a amant de les llengües romàniques en general i de la llengua catalana en particular, sempre va mantenir una actitud de compromís envers la cultura catalana: va rebutjar una càtedra a Madrid i diversos premis del govern espanyol a causa del tractament que rebia la llengua catalana a Espanya.
S’ha escrit tant sobre ell i la seva obra que es fa difícil fins i tot d’esmentar els aspectes més importants en un sol full. Nosaltres, aquí, volem destacar un de sol: la seva passió per transmetre l’estimació vers les paraules i acostar a la gent les «històries amagades» que contenen els mots. Una consulta al DECat —o a qualsevol dels seus diccionaris— és com llegir un llibre amb petites narracions, us recomanem la pràctica d’obrir a l’atzar qualsevol volum del DECat —conegut popularment com «el poema de la llengua»— i anar saltant per les diverses definicions, us trobareu una prosa atractiva, que sap —com van dir escriptors tan prestigiosos com Joan Sales i Lluís Bonada— «dir el més difícil de la manera més fàcil [...] una prosa tan natural i correcta que per a mi és un model [...] els vostres articles són veritables “essais” en el sentit que donava a aquest mot Montaigne». I és que la prosa que desgranen els seus volums té molt a veure amb Josep Pla, Marcel Proust i Montaigne. Des de l’àmbit acadèmic més estricte, com va explicar Joan Solà, va ser criticat per escampar «pel seu diccionari matèria no estrictament científica», acusació davant la qual l’insigne lingüista contestava: «grumeig…, grumeig»; si consultem al diccionari del nostre autor aquest mot, trobem: «Grumejar [...] ‘atraure el peix escampant esquer per l’aigua [...]; grumeig ‘la mena d’esquer usat per a això, i l’operació de grumejar’». Ens queda clara la voluntat de l’autor d’acostar al públic en general la seva estimació per la llengua i la cultura. En una època on autors com Màrius Serra i Ramon Solsona tenen molt d’èxit mediàtic ens ha semblat molt oportú acostar‐vos aquest referent no tan llunyà que és sense dubte la font dels autors d’avui dia.
Per saber‐ne més: ‐Lletra: <http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan‐coromines> ‐AELC: <http://www.escriptors.cat/autors/coromines/>. ‐Fundació Pere Coromines: <http://www.fundaciocoromines.cat/>. ‐Josep Maria Espinàs entrevistant a Joan Coromines: <http://www.llibrevell.cat/wp/josep‐maria‐espinas‐entrevistant‐ a‐joan‐coromines‐2/>. ‐«Joan Coromines i l’etimologia romànica», a: Revista d’Estudis Catalans núm. 20, 2007: <http://latina.phil2.uni‐ freiburg.de/pusch/zfk/cat/2007.htm>. Les citacions que hem inclòs en aquest text estan extretes d’aquest dossier.
6
Butlletí de la Biblioteca Mercè Rodoreda
D’Actualitat
Gener 2012 núm. 68
Notícies Informació Local del districte d’Horta‐Guinardó a la web de la biblioteca A les webs de les biblioteques del districte d’Horta‐Guinardó trobareu una selecció d’adreces i webs de les entitats que pertanyen als diferents barris, en el nostre cas al Baix Guinardó, Guinardó i Can Baró. Consulteu l’apartat Informació Local que trobareu al menú d’inici de la nostra web! www.bcn.cat/bibmercerodoreda
Saps quin nivell de coneixement informàtic tens? En processadors de textos, en full de càlcul, en presentació de continguts... Si estàs pensant en apuntar‐te en algunes de les sessions formatives que trobaràs a la programació de l’Aula digital d’aquest primer trimestre, et recomanem que facis primer un test d’autoevaluació per esbrinar si els teus coneixements són adequats per fer la sessió que t’interessa. Per tal de fer el test només has d’entrar a l’adreça www.tecniber.net/auladigital i triar el tema.
Manuals per obtenir el certificat ACTIC Ja es troben a la biblioteca els manuals on trobareu el temari oficial per obtenir el certificat ACTIC. Què és l’ACTIC? Doncs unes proves d’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC) emès per la Generalitat de Catalunya, que permet a qualsevol persona de més de 16 anys demostrar les seves competències en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) mitjançant una prova que es fa per ordinador i que podeu realitzar a la biblioteca prèvia inscripció. Hi ha tres nivells: Nivell 1 – Certificat Bàsic. Domini elemental en l’ús de les TIC. Usuari bàsic d’aquestes tecnologies que es pot considerar inclòs en la societat digital Nivell 2 – Certificat Mig. Domini efectiu en el ‘ús de les TIC en relació amb els àmbits generals d’aplicació. Usuari que gaudeix d’autonomia i capacitat crítica envers l’ús d’aquestes tecnologies Nivell 3 – Certificat Avançat. Domini ampli en l’ús de les TIC. Usuari amb capacitat per aprofitar al màxim les prestacions de les TIC, de construir usos alternatius i de donar suport a altres persones. Si esteu interessats en aquests manuals podeu consultar la seva disponibilitat al catàleg de la biblioteca. Més informació sobre les proves a: www.gencat.cat/actic
7
Butlletí de la Biblioteca Mercè Rodoreda
D’Actualitat
Gener 2012 núm. 68
Espai Menut VA DE DETECTIUS… Aquest mes de gener farem la primera trobada del Club de Lectura Atrapallibres, que té per protagonista una noia de deu anys, molt eixerida i una mica sapastra, la Wilma, i el seu gos entremeliat. Si us agraden les històries de misteri, us recomanem aquest llibre ple d’humor!!!
I*** Ken Kennedy, Emma.
La Wilma Tenderfoot i el cas dels cors congelats. Madrid : Macmillan Infantil i Juvenil, 2010.
“Com que era una noia desperta i decidida, la Wilma, intrigada per la voluminosa maleta, no havia pogut resistir la temptació d’obrir-la i fer-hi una ullada. -Això no és tafanejar- va explicar a en Pickle, que seia i se la mirava- això és investigar, que és completament diferent”.
Reseguim les pistes…
18
Butlletí de la Biblioteca Mercè Rodoreda
D’Actualitat
Gener 2012 núm. 68
Espai Menut
…i tindrem una aventura de detectius i misteri fins el final. …I d’aquí a poc, trobaràs un nou cas de la Wilma a la biblioteca
ACTIVITATS DESTACADES AL MES DE FEBRER:
I*** Ken Kennedy, Emma La Wilma Tenderfoot i el cas del verí pudent. Madrid : Macmillan Infantil i Juvenil, 2010.
INSPECTOR SITO. Vols participar del nou cas de l’inspector Sito a la Biblioteca? Data: 8 de FEBRER a les 18 h. Activitat gratuïta Edats recomanades: 8‐9 anys Cal inscripció prèvia!
Ets el nou ajudant de l’inspector Sito i el sergent Mai Tinc-Po. L’inspector Sito, del Departament de casos estranys t’envia al lloc dels fets per tal d’investigar i fer les primeres preguntes sobre el cas. La seva darrera investigació de l’inspector és: I** Itu. Iturbe, Antonio. Misteri al mundial de futbol. Barcelona : Edebé, 2010.
9
Butlletí de la Biblioteca Mercè Rodoreda
D’Actualitat
Gener 2012 núm. 68
Agenda de gener Ja teniu disponible la programació dels cursos que es realitzaran aquest primer trimestre del 2012.
Cursos disponibles al mes de gener: Àlbums fotogrà lbums fotogràfics a Internet. Dimecres 18 de gener, 10.30 ‐ Dimecres 18 de gener, 10.30 ‐ 13.30h Internet. Dimecres 25 i divendres 27 de gener. 17 ‐ Dimecres 25 i divendres 27 de gener. 17 ‐ 20h A partir del 15 de gener es troba oberta la preinscripció als cursos del mes de febrer. Abans d'inscriure't en un curs, et recomanem que facis un test de nivell a: http://www.tecniber.net/auladigital
Activitats adults Cicle temàtic. Filosofia ara: ideologia, utopia i acció. Cos i utopía: rellegint Foucault. Begonya Sáez. Dijous 12 de gener, 19h. Sala d’actes Activitat gratuïta De pensament, paraula i obra. Recital de Andrés Sánchez Robayna Dijous 26 de gener, 20h. Sala d’actes Activitat gratuïta Avanç de febrer: Cicle temàtic. Els museus des de dins. Com fem una exposició. Neus Moyano, cap de Conservació del CCCB. Dijous 2 de febrer, 19h. Sala d’actes Activitat gratuïta
Activitats infantils Aperitius musicals La petita orquestra. Ai i l’As Dissabte 28 de gener, 12h Edat: 1 a 4 anys Sala infantil Activitat de pagament: 3,50€
Llibres a escena A special monster: Sophie Heydel Interpretació en anglès de dos contes de Julia Donaldson: The gruffalo i Room on the broom Hi col∙labora: Mcmillan Infantil i Juvenil Dimarts 31 de gener, 18h. Edat: + 3 anys Sala infantil Activitat gratuïta
10