del Mes
Versòdrom
Record
juliol 2014
Joan Vinyoli
100 anys Aquest tres de juliol es compleixen cent anys del naixement de Joan Vinyoli i Pladevall. Nascut a Barcelona el 1914, la mort del pare l’obligà a deixar la ciutat. Tornaria el 1922, per estudiar primer als Jesuïtes de Casp, i després al Colegio de la Inmaculada, on s'impartien els estudis de Comerç. A partir de 1923 i fins després de la guerra, els Vinyoli passen els estius a Santa Coloma de Farners, en un pis facilitat per la família Fornés, que més tard introduïrà el poeta a l'editorial Labor. És precisament a Santa Coloma on Vinyoli guanya el seu primer premi literari, el 1927. El 1933 descobreix per atzar un fragment de Rilke que influïrà profundament en la seva poètica: Els versos no són, com alguns creuen, sentiments (els sentiments sempre es tenen bastant aviat) sinó l’experiència. Aviat es posaria a traduir Rilke i coneixeria Carles Riba, que el convidaria a les tertúlies que es feien a casa seva. El 1937 publica el primer llibre, Primer desenllaç. Passada la guerra es relaciona intensament amb Carles Riba, Joan Teixidor, Marià Manent i Isabel Abelló. L’any 1945 es casa amb Teresa Sastre i un any després neix el primer fill, Joan. El segon, Albert, neix el 1947. Comencen anys d’intensa activitat literària: publica De vida i somni; forma part d'una tertúlia literària, obté guardons en els Jocs Florals de Santa Coloma de Farners i Cassà de la Selva, i la Flor Natural en els de Girona; publica Les hores retrobades... L’any 1952, neix el tercer fill, Raimon, i el 1954 comença a estiuejar a Begur, el lloc més "important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital". El 1956 publica El Callat, i el 1963, Realitats. Comença aleshores un període de
silenci editorial, tot i que durant aquests anys manté una relació molt intensa amb Gabriel Ferrater. Els 70 són anys d'intensa activitat: publica Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973), Ara que és tard (1975), Vent d'aram (1976), Llibre d'amic (1977), i El griu (1978). És també en aquesta època que inicia la seva relació epistolar amb Martí i Pol i que comença a patir greus problemes de salut (l’any 1972 té un infart i el 1978 una trombosi cerebral). El 1979 publica A hores petites i Cants d'Abelone. L’any 1982 li és concedida la Creu de Sant Jordi i, el 1984, l'Ajuntament de Barcelona li atorga la Medalla d'Or al Mèrit Artístic. Mesos abans de la seva mort, el 30 de novembre de 1984, publica Domini màgic, Passeig d'aniversari, i el volum de traduccions Versions de Rilke. De manera pòstuma, apareixen les Noves versions de Rilke (1985) i Barcelona/ Roda de Ter. Correspondència (1987) que recull la relació epistolar del poeta amb Miquel Martí i Pol. És per això que hem organitzat una petita exposició dedicada a la seva obra, i hem pensat que una bona manera de fer palesa i entenedora la seva vigència és acompanyant-la: dels llibres de poetes que Vinyoli considarava els seus mestres –Rilke, Riba, Hölderlin–, i també dels llibres de poetes que a la darrera Setmana de Poesia de Barcelona van homenatjar-lo al Museu Marès recitant poemes propis i reivindicant la seva influència: Vicent Alonso, Manuel Forcano, Feliu Formosa, Jordi Llavina, Susanna Rafart i Lluís Solà.