Monografic teatre nº19

Dinovè monogràfic al voltant del món del teatre i les arts escèniques en general (dansa, espectacles…), aquest cop dedicat als ASSASSINATS DE TEATRE. A través dels monogràfics us suggerirem llibres o altres tipus de documents que trobareu a la secció del fons especial de la biblioteca, que compta amb un fons i un espai integrats per documents en diferents suports (llibre, CD, CD-ROM, DVD) sobre aquests temes.

En aquesta ocasió us presentem una selecció d’històries de teatre que parlen de policies i crims, assassinats i delictes, investigacions, enigmes i misteris, històries que ens donen una descripció de la societat o de la psicologia dels individus, fent ressaltar elements com la corrupció, la violència o el sexe.

Christie, Agatha. La ratonera.

La ratonera és possiblement l'obra més famosa d’Agatha Christie, per ser l'obra de teatre més representada de tots els temps; porta en cartell des de l’any 1952 a Londres, amb més de 23.000 representacions. L'obra és també coneguda pel seu inesperat final. Quan arriba es demana als assistents a l'obra que no sigui revelat. Agatha Christie va cedir els drets de l'obra al seu nét Mathew Prichard com a regal d'aniversari, creant el primer milionari de la família.

La història consta de vuit personatges que queden atrapats a la casa d'hostes de Monkswell Manor, a causa de la neu, i que es veuen involucrats en un recent crim esdevingut a Londres, ja sigui com a sospitosos o víctimes.

Es crea una trama de misteri i suspens entre els personatges, que desconfien els uns dels altres. Com indica la cançó, queda un ratolí per eliminar, per la qual cosa Trotter convenç a tots d'un pla per esbrinar qui és l'assassí i quina és la seva propera víctima.

Dagoll Dagom. Poe. Dagoll Dagom és una companyia teatral amb una sòlida trajectòria artística i escènica. L’espectacle Poe, amb text de Joan Lluís Bozzo, és un muntatge que gira a l’entorn de la narrativa fantàstica del gran escriptor nord-americà Edgar Allan Poe, autor d’una de les obres literàries més sòlides, originals i fascinants de la literatura universal i figura central de la narrativa fantàstica del segle XIX. Poe parteix de la famosa narració La caiguda de la casa Usher per explicar-nos una història emocionant d’amor i de terror, amb una gran sensibilitat poètica.

Us oferim el llibre i el CD integral de l’espectacle de 2002 escrit per Joan Lluís Bozzo i musicat per Oscar Roig amb l’Orquestra Simfònica de Praga, sota la direcció de Marius Clemence.

2

Mendizábal, Rafael. Crímenes horrendos.

Rafael Mendizábal mai ha estat tan brutal com en aquestes breus peces.

Són textos horribles i procuren horror, repulsió, rebuig davant la perspectiva d'un món regit per la luxúria, la cobdícia, la manipulació i l'engany. Ningú aquí viu l'experiència de l'amor, la veritat, la bondat o la bellesa. La mesquinesa i l'odi apareixen com les opcions. L'excés procura aquí una riallada amarga (...). Pot ser que l’horrorós sigui més autèntic, més real, que la mateixa realitat. Potser ho pensem, sí, però riem per oblidar immediatament el que hem pensat. És el que té l'humor brutal de Rafael Mendizábal. El present volum inclou les peces curtes: La estudiosa, Crimen perfecto, Demasiadas mujeres, La necrófila, Coincidencias, Cambio de opinión, Los clanes, Linda Navidad, Si no quiere para mí, La pobre viejecita, Operación Tutankamon, La cotorra, La monja alférez, El hueso de jamón, La curiosa, Feliz Navidad, Treinta centímetros, El sepulturero, El niño prodigio, La hija, Un crimen justificado, El pitillito, Ojos que no ven (entredós).

Priestley, J.B. La visita del inspector.

Un ric industrial anglès està celebrant a casa seva la petició de mà de la seva filla. El nuvi és l'hereu d'una important i aristocràtica família.

Inesperadament, truquen a la porta a altes hores de la nit: el majordom entra al saló de la casa on es troba reunida la família i anuncia que ha arribat un inspector per fer-los unes preguntes...

L'obra desenvolupa llavors una trama que progressa com un mecanisme de rellotgeria, en la qual l’hàbil maneig del suspens no aconsegueix sufocar un missatge de profund calat moral: tots formem part del mateix cos social i som responsables del que els succeeix als altres.

Priestley va escriure aquesta obra el 1945 i va aconseguir posar-la en escena simultàniament amb gran èxit en vuit capitals (Nova York, París, Moscou, etc.). Aquesta trama segueix conservant intacte el seu interès i captiva l'espectador allà on es representa.

García May, Ignacio. El teatro policiaco español.

Les obres que componen aquest volum representen tres moments diferents de la dramatúrgia policíaca al nostre país: 1929, 1940 i 1957.

A més d'oferir un recorregut per dècades molt diferents entre si, han estat triades pel que tenen de paradigmàtiques. La primera, Han matado a Don Juan, de Federico Oliver, és una història còmica amb l'al·licient d'incloure l'obligat crim comès en una habitació tancada, però a més en el pintoresc marc d'una representació teatral.

La segona, !Jonathan!: el monstruo invisible, d'Eduardo Moreno Monzón y Baerlam, representa el costat més misteriós del gènere, vorejant gairebé el fantàstic, encara que finalment quedin explicats tots els enigmes. L'acció té lloc a Londres, on un assassí invisible aprofita aquesta qualitat per cometre tot tipus de presses davant els mateixos nassos de les autoritats. La tercera, Carlota de Miguel Mihura, comença sent una paròdia dels tòpics de la novel·la policíaca anglesa i acaba convertida en una autèntica obra policíaca per si mateixa.

3

Shakespeare, William. Macbeth. És una tragèdia de l’etapa de maduresa de William Shakespeare. Va ser escrita després d’El rei Lear i abans de Coriolà, entre els anys 1505 i 1506. A Macbeth es cometen una sèrie d’assassinats, guiats per l’ambició desinhibida dels protagonistes: Macbeth i la seva esposa.

Tot i que ha estat molt sovint considerada com un estudi sobre l’ambició humana, personificada en ells dos, una lectura que faci atenció a la presència de les bruixes i a les interaccions que aquestes tenen amb el protagonista, així com altres trets dels seus caràcters i de les seves accions, ens indica que l’obra és una immersió dintre un dels problemes essencials de la naturalesa humana: el problema del mal. Però Macbeth no és un personatge pervers tallat sobre el mateix patró de Iago, per exemple. El que el diferencia de tots els personatges malvats creats per Shakespeare és el fet que Macbeth no perd mai la consciència moral. La seva perversitat en cap moment no li esborra el coneixement del bé i del mal. La tensió entre el seu caràcter, els seus actes i la seva consciència dóna a l’obra una intensitat totalment nova a les tragèdies de William Shakespeare. No en va ha estat i continua sent una de les més representades.

El agente secreto. Director: Alfred Hitchcock. Realitzada l'any 1936. Per a tots els públics.

Edgar Brodie, un famós escriptor de novel·les d'intriga, és donat per mort intencionadament davant l'opinió pública, amb l'objectiu de viatjar a Suïssa en qualitat d'agent secret per descobrir i liquidar un espia enemic. Comptarà amb l'ajuda d'un assassí professional, d'Elsa Carrington, que es farà passar per la seva esposa i els encants de la qual no trigarà a descobrir i de Robert, un nord-americà aparentment innocent. La missió es complicarà, quan per error, maten un turista alemany, completament inofensiu.

Macbeth. Director: Orson Welles. Realitzada l’any1948. No recomanada per a menors de 13 anys.

Anglaterra, Edat Mitjana. Macbeth és un noble cavaller escocès. Un dia, després d'una batalla en la qual es guanya el favor del monarca, troba tres bruixes que li profetitzen que algun dia arribarà a ser rei. Després del compliment d'altres dues profecies formulades per les bruixes, inevitablement Macbeth es pregunta com podrà complir-se la tercera, ja que el rei Duncan encara aquesta viu i, a més, té dos fills que poden heretar el tron. En realitat, quan Macbeth escolta la profecia, la idea de l'assassinat de Duncan no deixa de rondar per la seva ment, encara que al principi la va rebutjar. No obstant això, la seva dona, l'ambició i voluntat de poder de la qual és més forta que la seva, aconseguirà incitar-lo a cometre el crim.

4

Macbeth. Director: Geoffrey Wright. Realitzada el 2006. No recomanada per a menors de 18 anys.

Una versió del clàssic ambientada en els nostres temps. Després d'un enfrontament amb una banda rival, tres estranyes i misterioses dones convencen a Macbeth, fidel sequaç del cap mafiós Duncan, que un dia serà poderós. La seva ambició es desperta, avivada per la seva bella dona que és drogoaddicta i sofreix una depressió per la mort del seu bebè. Lady Macbeth pensa un pla per matar Duncan i deixar Macbeth al capdavant de la banda. Macbeth és poc favorable al pla, però la seva obsessió per Lady Macbeth el portarà a executar el pla, que portarà més atrocitats i venjances.

Memories of murder. Director: Joon-ho recomanada per a menors de 18 anys.

Bong. Realitzada

el 2003. No

Província de Gyunggi, Corea del Sud, 1986: apareix el cos d'una jove brutalment violada i assassinada. Dos mesos després es van produir una sèrie de violacions i assassinats en circumstàncies similars. I en un país que mai abans ha conegut semblants atrocitats comença a prendre cos la idea d'un assassí en sèrie. S'organitza un destacament especial per a la zona, encapçalat pel detectiu de policia procedent de Seül, Seo TaeYoon, que ha sol·licitat ser assignat al cas. No obstant això, la resolució dels assassinats sembla cada cop més llunyana, sumint els detectius en un estat de creixent desesperació.

Quai des orfèvres. Director: Henri-Georges Clouzot. Realitzada el 1947. No recomanada per a menors de 7 anys.

Jenny Lamour, bella cantant de music-hall amb ambicioses aspiracions a estrella, desperta habitualment la gelosia del seu marit coquetejant amb diversos admiradors. Un dia tot això canvia dràsticament.

Henri-Georges Clouzot va mostrar la seva valentia en el gènere amb aquest indubtable clàssic del cinema negre francès. Guanyadora del Lleó d'Or del Festival de Venècia en 1947.

5

Sweeney Todd: el barbero diabólico de Fleet street: un thriller musical . Director: Harold Prince. Realitzada el 1982. No recomanada per a menors de 13 anys.

Basada en un famós musical de Broadway, narra la història de Benjamin Barker, també conegut com a Sweeney Todd, un home empresonat quinze anys injustament a l'altra banda del món, que escapa i torna a Londres amb la promesa de venjar-se, al costat de la Sra. Nellie Lovett, la seva obsessiva i devota còmplice.

Adoptant la disfressa de Sweeney Todd, Barker torna a la seva antiga barberia damunt del local d'empanades de carn de la Sra. Lovett, i fixa les seves mires en el jutge Turpin que, amb l'ajuda del seu vil sequaç Beadle Bamford, el van enviar ben lluny amb una acusació falsa per així poder robar-li la seva esposa, Lucy, i la seva filla bebè.

La Sra. Lovett li explica a Todd que la seva dona es va suïcidar amb verí després que el jutge Turpin s'aprofités d'ella. Però quan un barber rival, el flamant italià Pirelli, amenaça amb descobrir la veritable identitat de Sweeney Todd, aquest el mata tallant-li la gola. En no saber què fer amb el cos, la Sra. Lovett veu aquesta circumstància com una potencial solució per al seu afeblit negoci i suggereix usar la carn humana per al farciment de les seves empanades de carn...

La trampa de la muerte. Director: Sidney Lumet. Realitzada el 1981. No recomanada per a menors de 13 anys.

Sidney Bruhl és un reeixit autor d'obres teatrals d'intriga que durant un temps va estar considerat el Neil Simon dels escriptors de misteri de Broadway. Per desgràcia, després de quatre fracassos consecutius, a Bruhl se li fa molt difícil viure a l'altura de la seva reputació; però llavors descobreix el manuscrit d'un brillant drama de suspens signat per Clifford Anderson, un autor desconegut. Bruhl, desesperat per atorgar-se un triomf en els escenaris, convida Clifford a casa seva i li diu que està interessat en col·laborar amb ell a l'obra. En realitat, el que Bruhl pretén és assassinar Clifford i robar-li la seva creació; però el que no sap és que Clifford li té reservades algunes sorpreses.

6