MONOGRÀFIC DE TEATRE
B I B L I O T E C A
N. 5
Continuem amb aquest cinquè número una sèrie de monogràfics que us anirem oferint periòdicament sobre diferents temàtiques sempre al voltant del món del teatre i les arts escèniques en general (dansa, circ…), donat que aquesta és la especialització de la biblioteca, que compta amb un fons i un espai integrats per documents en diferents formats (llibre, CD, CD-ROM, DVD) sobre aquests temes. A través dels monogràfics us suggerirem llibres o altre tipus de documents que trobareu a la secció del fons especial de la biblioteca.
J O S E P J A N É S
La música: un personatge més
MONOGRÀFIC DE TEATRE frontissa i mixturar-se.
COMEDIANTS Calduch Jr., Ramon Llibre de les bèsties La companyia teatral Els Comediants va adaptar per al teatre El Llibre de les Bèsties de Ramon Llull, que va estrenar l’any 1995. La música va ser un element important, un treball realitzat especialment per a aquesta adaptació. Els Comediants van recollir informació musical de l’època i van treballar tres temes importants: la música en directe (bàsicament percussió), la música dels exemples, molt il·lustrativa i tot el que són mescles d’ambients amb el text i la percussió en directe. Totes aquestes parts defineixen els submons dins l’obra. D’aquesta música, difícilment separable de l’espectacle en directe, en tenim una adaptació testimonial en suport fonogràfic.
Calduch Jr., Ramon L’arbre de la memòria L’arbre de la memòria és un espectacle musical en el qual un arbre de grans dimensions es troba al mig d’una població i és escenari d’activitats que criden l’atenció dels ciutadans i objecte en contínua transformació. Quasi tota la música ha estat especialment composada per a aquest espectacle i compta amb multitud d’instruments, tant percussió com guitarra i baix elèctrics, violí, violoncel, gralla, fiscorn, clarinet, saxo, etc.
Saki Guillem Bi Es tracta de la versió resumida o suite de la música de l’espectacle Bi dels Comediants, creada per encàrrec de Joan Font, director-fundador del grup, el setembre del 2000. Tot i que, per adaptar-se al format CD, el tractament del present treball té diferències cronològiques i formals respecte de la versió teatral, ha intentat mantenir l’esperit de l’espectacle: dues cultures que se saben antagòniques però que, a través dels punts
del
respecte
N. 5 Bidireccional,
poden
Gani Mirzo 1001 noches
En Joan Font, director dels Comediants, es va inspirar en un fet real per a la realització de l’obra que gira entorn el conegut llibre de les 1001 nits: la Biblioteca Nacional d’Irak va ser incendiada durant la invasió del 2003, provocant una pèrdua considerable del patrimoni cultural mundial. La música que acompanyà aquest espectacle és inspirada en l’Orient, amb els següents instruments: llaüt oriental, percussió, guitarra flamenca i violonxel.
DAGOLL DAGOM Dagoll Dagom Flor de nit Un dels espectacles més importants de Dagoll Dagom, amb text de Manuel Vázquez Montalbán i música d’Albert Guinovart foses en un CD amb llibret que inclou la lletra. “FLOR DE NIT no és un espectacle nostàlgic basat en escenes convencionals de cabaret i en cançons del passat. FLOR DE NIT és una proposta dramàtica que utilitza elements significatius d´allò que fou la ciutat i la seva alegria nocturna, però recreant absolutament la música i la lletra d´aquesta transferència. La música recull, en qualitat d´homenatge, el que va ser l´eclecticisme d´un temps situat entre l´avantguarda i el populisme. Però tant la música com la lletra passen pel filtre del gust receptor contemporani. És a dir, FLOR DE NIT no és un musical arqueològic. FLOR DE NIT és un musical que converteix la rememoració del passat en metàfora del present: tant en la forma com en el fons. Una constant, jo crec, en la meva obra. “ MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN
Dagoll Dagom Historietes
BIBLIOTECA JOSEP JANÉS
Una selecció dels millors temes dels musicals Antaviana, Nit de Sant Joan, Glups!!, Mikado, Mar i cel i Flor de Nit. Molts dels temes mantenen la música i les veus originals. D’altres temes van ser enregistrats de nou per millorar encara més la seva qualitat.
MONOGRÀFIC DE TEATRE
N. 5
LA FURA DELS BAUS Dagoll Dagom Antaviana
Fura XXX Antaviana és la paraula màgica que s'inventa un nen d'un conte de Pere Calders per fugir de l'avorriment dels deures escolars.
El ressò que va tenir Antaviana, espectacle màgic i quotidià alhora, fou possible, en gran mesura, perquè per primera vegada al país una companyia de teatre independent havia abandonat els temes polítics i s'endinsava en el món de la poesia i de la tendresa. El crític i historiador teatral Xavier Fàbregas va definir la nit de l'estrena com "la nit en que a Catalunya el teatre va fer un gir copernicà". Amb Antaviana s'inicia la col·laboració entre Dagoll Dagom i els escenògrafs Isidre Prunés i Montse Amenós, col·laboració que serà fonamental en la trajectòria i evolució de la companyia. En el cas d'Antaviana es pot assegurar que mai no hauria estat "aquell espectacle" sense "aquella caixa màgica" de cels i miralls. Les músiques galàctiques de Jaume Sisa que omplien Antaviana iniciaren el recorregut cap al món del teatre musical.
LA CUBANA Vives, Joan Mamá, quiero ser famoso
“Les paraules clau per a definir la banda sonora de XXX que proposa una visió crítica i sarcàstica sobre el món de la pornografia, són: miscel·lània o en llenguatge purament pornogràfic, gangbang. La primera perquè ens trobem davant un projecte on, amb la col·laboració del segell discogràfic Subterfuge, hi participen quinze artistes compositors de tendències diferents, cadascun amb la seva visió personal sobre el sexe; la segona perquè redefineix la idea des d’un punt de vista provocatiu, pel que fa a l’ús d’estils contraposats i moltes vegades enfrontats, però que un cop mixturats o col·locats l’un amb l’altre, obren un nou camí per a escoltar el sexe. Si l’escena i el text de l’espectacle XXX són capaces de remoure la consciència del públic proposant el crim com un alliberament alternatiu i no censurable, la banda sonora promou els mateixos esquemes de provocació, internant-se en l’abstracte i l’escabrós món dels ideogrames musicals…” Miki Espuma.
Fura OBS “OBS. El so i la seva textura a l’espai. Humana obsessió és la necessitat d’oir, d’auscultar les coses que cauen, que cruixeixen. El vent gira per damunt els caps, afecta i produeix estats d’ànim. La gent embogeix o es mata o destripa casa seva a causa del so del vent. Aquest és el nostre viatge, aquest és el viatge d’OBS.” Miki Espuma.
CIRQUE DU SOLEIL
Mamá, vull ser famós és un espectacle ple de rialles, de música, de ploma i de color. És en realitat una revista, una revista musical a l’antiga, que amb l’excusa d’un format de gala televisiva, fa desfilar per la seva pasarel·la “el bo i el millor”, l’estat del “famoseig” d’aquest país. Amb cançons ben divertides com “la xurrera d’Espanya”, “Catequesis Rock” i “Yo quiero ser tertuliana”.
Els espectacles del Cirque du Soleil són molt més que acrobàcies i molt més que concerts musicals. Són un regal per als sentits. Les bandes sonores són dissenyades especialment per a cadascun dels espectacles i la música és en viu, acompanyant els artistes en les seves mil·limètriques coreografies.
Quidam
Dralion Saltimbanco
BIBLIOTECA JOSEP JANÉS
MONOGRÀFIC DE TEATRE MÚSICA D’ESCENA Mendelssohn-Bartholdy, Felix A Midsummer Night’s Dream
Amb només 17 anys, entre 1825 i 1826, un joveníssim Mendelssohn va composar l’obertura per al Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare, l’op. 21. Seria justament 17 anys més tard quan, ja consagrat, el rei de Prússia li encarregaria la composició de la música per a algunes obres dramàtiques, entre les quals es trobava Somni d’una nit d’estiu. Mendelssohn va reprendre el seu projecte d’adolescència i va composar una sèrie de nombres (op. 61) que , afegits a l’obertura, tenen una primera audició amb el monarca el 14 d’octubre de 1843 i 4 dies més tard per al públic en general. Tot i que l’obra es va realitzar en dues vegades tan allunyades en el temps, sorprèn la unitat entre l’obertura i la resta. Va ser capaç de representar la complexitat d’una de les comèdies més originals, particulars i romàntiques del dramaturg anglès: el contrast entre imaginació i realitat que, a través de quatre nivells dramàtics ben diferenciats, es converteix en el tema principal de l’obra.
Berio, Luciano Laborintus 2 Premi Itàlia 1966. Composat en ocasió del 700 aniversari del naixement de Dante, basant-se en la seva Divina Comèdia, en forma de teatre musical i amb la col·laboració del poeta Edoardo Sanguinetti.
N. 5
matrimoni Martínez Sierra (amb el que havia col·laborat abans, per exemple el 1915 amb l’Amor Brujo), prefereixen montar-la tal i com l’havien ideat, com a farsa pantomímica, en el Teatre Eslava de Madrid. Amb el títol El corregidor y la molinera puja a escena el 7 d’abril de 1917 amb una petita orquestra formada per 17 músics. Posteriorment es negocia la conversió de la pantomima en ballet i s’estrena amb el nou títol El sombrero de tres picos a Londres, el 22 de juliol de 1919, amb vestuari dissenyat per Picasso.
Falla, Manuel de El gran teatro del mundo Falla va escriure la música per a la representació a Granada de l’auto sacramental de Calderón de la Barca, El gran teatro del mundo (1927). Falla no la va considerar una obra original i per aquest motiu no la va publicar. Però compta amb innombrables belleses i connecta amb els seus treballs per a la gran cantata inacabada Atlàntida. Consta de vuit episodis, alguns molt breus, tot i que hi ha alguns que es repeteixen diverses vegades, ja que Falla posa música només quan el dramaturg Calderón així ho demana en la seva obra.
Fauré, Gabriel Pelléas et Mélisande Pelléas et Mélisande és una suite orquestral concebuda com a acompanyament del drama homònim de Maurice Maeterlink, tal i com es va estrenar a Londres el 21 de juny de 1898. És anterior en quatre anys a la famosa òpera del mateix nom composada per Debussy. Està formada per quatre parts: Preludi, La filadora, Siciliana i La mort de Mélisande. En el segon moviment el gir de la filadora (imitat per les cordes) descriu el personatge de Mélisande. La tercera part és lenta i acostuma a omitir-se, mentre que el moviment final és una elegia, la intensitat emocional de la qual creix en el temps.
Falla, Manuel de El corregidor y la molinera
Maderna, Bruno Don Perlimplin
Música per a una pantomima basada en la novel·la El sombrero de tres picos de Alarcón. La pantomima es va finalitzar el desembre de 1916 en versió de cant i piano però li faltava l’orquestració. Tot i que Diaghilev intenta portar-la a escena immediatament, Falla i el
BIBLIOTECA JOSEP JANÉS
Música per a l’obra de teatre de Federico García Lorca Amor de Don Perlimplin con Belisa en su jardín a càrrec d’un compositor que va defensar les tendències més avançades de la música d’orquestra al segle XX. L’obra Don Perlimplin data de 1962.
MONOGRÀFIC DE TEATRE Charpentier, Marc Antoine Hommage pastoral au Roi Soleil La història de Charpentier amb el teatre comença quan aquest té només 30 anys, el 1673, en demanar-li Molière que composi la música de les seves comédies-ballets. Treballen junts en la seva primera obra, El malalt imaginari, representada el 10 de febrer de 1674 al Palais Royal. Deu anys després Charpentier reprèn el pròleg de l’obra i l’adapta al conjunt mantingut per la seva gran protectora, Mademoiselle de Guisa, i el titula La Couronne de fleurs. El compositor mateix encarna el paper de Forestan (haute-contre). A La Couronne de fleurs el compositor ha conservat del pròleg de El malalt imaginari, la tonalitat en re major i els dos personatges principals, la deessa Flora i el déu Pan. Els pastors i pastores, més nombrosos, han canviat de nom i les intrigues amoroses han desaparegut. Tot i així, el text de Molière es reprèn a la darrera part de l’obra i, fins i tot, la música a l’ària de Pan. A més de músic, Charpentier va iniciar a començament de la dècada de 1680 la seva carrera com a autor teatral, que consolidà amb unes 90 comèdies de gran èxit.
MUSICALS Guinovart, Albert Gaudí, el musical de Barcelona Un musical que es va realitzar a Barcelona per conmemorar el 150 anniversari del naixement de l’arquitecte Gaudí. Les cançons del llibret ens mostren un Gaudí enfrontat al món per defensar el seu art fins l’aparició del comte Güell. Albert Guinovart ha creat una gran partitura en la qual destaca la música coral, combinant àries i cors amb gran perícia.
Lloyd Webber, Andrew Highlights from Cats Un musical basat en un llibre de poemes infantil del poeta anglès TS Eliot, Old Possum’s book of practical Cats, que es va estrenar el 1981 a Londres i el 82 a Broadway. Andrew Lloyd Webber va ensenyar per primer cop l’adaptació musical als seus amics davant un piano i després al Festival de Sydmonton el 1980. Valerie Eliot, la vídua d’Eliot, va assistir al concert i va portar amb ella diversos fragments inèdits de versos que havia escrit el seu marit;
N. 5
un d’aquests era “Grizabella the Glamour Cat”. El show va ser tot un fenomen. El tema Memory hi va contribuir: fins avui ha estat gravat per més de 180 artistes, des d’Elaine Paige fins a Barbra Streisand, Johnny Matis, Barry Manilow i Judy Collins, fins i tot se n’han fet versions tecno-dance, com la de Natalie Grant. Va guanya el Grammy al millor àlbum i la versió de Broadway va vendre més de 2 milions de còpies. L’any 83 va guanyar l’obra va guayar 7 premis Tony a Nova York, un d’ells al millor musical.
El Musical Més Petit2 Molt soroll x Shakespeare Aquest espectacle, a mig camí entre l'òpera-rock i el musical, situa a 'un tal' William Shakespeare en l'època actual, als disset anys d'edat, en un institut qualsevol, on veurem com viu les situacions més conegudes de les seves obres (Romeu i Julieta, Molt soroll per no res, Hamlet, El somni d'una nit d'estiu...) transformades en conflictes propis de la seva generació. Ell i els seus companys Júlia, Marlowe i Bea decideixen muntar un grup de rock. Les escenes més importants de l'obra literària de William Shakespeare són presentades a través de les diferents escenes de text, de les cançons i les coreografies com una cosa actual, que tothom pot sentir i entendre. Tant la música (interpretada en directe per una banda de rock), com les lletres o com els diàlegs han estat escrits expressament per a l'espectacle, convertint MOLT SOROLL X SHAKESPEARE en un nou musical.
Hair: the American Tribal Love/Rock Musical La banda sonora d’una obra de teatre musical estrenada a Broadway el 1967 sobre la cultura hippie dels anys 60 als Estats Units. Aquest musical ha deixat algunes de les cançons més conegudes en tot el món fins el dia d’avui, com ho són Aquarius o Let the Sunshine in, tot i que moltes vegades es desconeix el musical al qual pertanyen. Es va adaptar al cinema l’any 1979. La banda sonora, tant de l’obra teatral com de la pel·lícula, ha estat editada en diversos formats des del dia de les respectives estrenes.
BIBLIOTECA JOSEP JANÉS