Continuem amb aquest vuitè número una sèrie de monogràfics que us anirem oferint periòdicament sobre diferents temàtiques sempre al voltant del món del teatre i les arts escèniques en general (dansa, circ…), atès que aquesta és l’especialització de la biblioteca, que compta amb un fons i un espai integrats per documents en diferents formats (llibre, CD, CD-ROM, DVD) sobre aquests temes. A través dels monogràfics us suggerirem llibres o altres tipus de documents que trobareu a la secció del fons especial de la biblioteca.
Alberola, Carles. Almenys no és Nadal Comèdia agredolça que reflexiona sobre la gent gran i el tracte que els dóna la societat. Alberola s'endinsa en el món de la tercera edat a partir del procés vital de dues dones que des de fa nou anys comparteixen habitació en una residència geriàtrica. Cap de les dues acostuma a rebre visites, i tant l'una com l'altra són víctimes de l'oblit i l'abandonament a què els sotmet la societat d'avui. Aquest volum inclou, a més, les obres T’estimaré infinit de Gemma Rodríguez, i El club de les palles d’Albert Espinosa.
T 833 Alb
Belbel, Sergi. Mòbil
T 833 Bel
No fa gaire temps, un mòbil era un aparell semblant a un sabatot amb plataforma i amb una llarga i gruixuda antena, i les poquíssimes persones que en tenien, generalment executius de multinacionals, eren objecte d’admiració, burla i enveja mal païda. Des de fa poc temps, el mòbil és un aparell cada vegada més petit i lleuger, sense antena visible, i ara són poquíssimes, i raríssimes, les persones que no en tenen. Per acabar-ho d’adobar, poquíssimes són també les persones que en tenen i que podrien prescindir-ne. A Mòbil, quatre personatges volen tallar els fils que els uneixen al pitjor de les seves vides. Però en un món tecnològicament avançat, els fils ja no són visibles. ¿Com es talla un cable que no es veu, i que ni tan sols sabem si existeix?
Cabré. Toni. Navegants És una comèdia de dos personatges que, per atzar, es coneixen a Internet. Dos personatges, Ell i Ella, que inventen un joc, una realitat que no és la seva, una realitat virtual, i hi queden atrapats. Potser no era un joc tan innocent com es pensaven, o potser és que són més perversos del que ells mateixos estan disposats a acceptar... O potser ambdues coses alhora. El conflicte és servit i, com diu Ell en una rèplica de l’obra, Allò que la tecnologia uneix, que l’home no ho separi. Una comèdia àcida, oberta i desconcertant; una comèdia cínica.
T 833 Cab
2
Beckket, Samuel. Tot esperant Godot Quan el 1953 es va estrenar a París Tot esperant Godot, gairebé ningú sabia qui era Samuel Beckett, només aquells que el coneixien com l’ex secretari d’un altre irlandès, James Joyce. Por aquelles dates, Beckett tenia escrita gran part de la seva obra literària ; però, per a molts, va passar a ser només l’autor de Tot esperant Godot. Es diu que, des de aquella primera posada en escena - realitzada per Roger Blin, que va causar estupefacció i va obtenir tant èxit- fins als nostres dies, no hi ha hagut any en que, en algun lloc, no s’hagi representat Tot esperando Godot.
T 831 Bec
El propi autor va comentar després de rebre el Premi Nobel de Literatura el 1969, que Tot esperant Godot era una obra «horriblement còmica». Sí, còmica com la anguniosa situació límit de dos éssers, la vida i solidaritat dels qual es forgen en l’absurda i vana espera d’aquell qui sap què (o qui) al que anomenen Godot.
Ionesco, Eugène. La cantante calva A partir d’afirmacions trivials i inconnexes, que desperten una immediata hilaritat (precisament per què ens són properes i quotidianes), es posa en evidència els perversos fils que conformen les relacions humanes, en les que, tot sovint, res és el que sembla. Aquest volum inclou a més, les obres La lección i El maestro, i conforma el recull de les obres més importants d’aquest autor francès nascut a Romania. Hi destaquen la dificultat de comunicació, el poc valor de les paraules i la manca de sentit en moltes de les accions i converses que es tenen avui en dia.
T 831 Ion
Stoppard, Tom. Arcàdia
T 841 Sto
Considerada la peça més ambiciosa i més ben aconseguida de Tom Stoppard. Situada a Sidley Park, a la mansió que els Coverly tenen al camp, l’obra oscil·la com un pèndol entre diversos pols: l¹ordre i el caos, la raó i la intuïció, el romanticisme i el neoclassicisme, la matemàtica i la poesia, l’atzar i la causalitat. També són dos els temps de l’obra, corresponents a dues generacions diferents: a començaments del segle XIX, un paisatgista vol renovar els jardins de la mansió, habitada per Septimus Hodge, amic del poeta Lord Byron i professor de la jove i sorprenent Thomasina Coverly, filla dels propietaris de la casa; el segon segment temporal d¹Arcàdia transcorre al tombant del segle XX, quan a Sidley Park hi trobem els rebesnéts dels Coverly, i també Bernard Nightingale, un professor universitari que està fent una investigació sobre Lord Byron. Tot plegat constitueix una comèdia complexa, plena de teories i de trames secundàries que el lector ha de resseguir com un detectiu, i que acaben atrapant-lo en un engranatge d¹una complexitat i un atractiu extraordinaris.
3
Aristòfanes. Lisístrata La comèdia ens situa enmig de la guerra del Peloponnès, on lluiten espartans i atenencs. Lisístrata, una dona atenenca decideix reunir a unes quantes dones de cada bàndol, espartà i atenenc, per exposar una idea per acabar amb la guerra. Lisístrata proposa començar una vaga sexual, per tal que els homes quedin incapacitats per lluitar.
T 881 Ari
El primer que fan les dones, és envair l'Acròpolis per tal que els homes no puguin fer res amb els diners, i s’instal·len allà. Durant un temps els homes fan l'impossible per intentar fer l'acte sexual amb les seves dones, però finalment es donen per vençuts, i els espartans decideixen fer venir els seus ambaixadors per tal d'establir la pau entre les dues ciutats. Un cop reunits, l'ambaixada espartana i atenenca fan cridar a Lisístrata i a les dones perquè vegin que no hi haurà més guerra entre ells. Lisístrata demostra que no és necessària la violència per acabar amb la guerra.
Menandre. L’esquilada T 881 Men
Menandre és dels representants més importants de la coneguda com a Comèdia Nova, que es caracteritza per una temàtica centrada en la vida privada de la gent i per l’aparició de prototips típics de l’època (el soldat orgullós, el vell rondinaire, l’esclau entremaliat,…). L’obra juga amb un seguit d’equívocs: dos germans bessons que, abandonats pel seu pare, estan a punt de casar-se; un militar desesperat per què es pensa que la seva xicota l’ha enganyat; etc. Tot un embolic que ens recorda a les sèries televisives actuals, i que ens fa patents que els temes de les comèdies són molt antics. És interessant explicar que els manuscrits que donen informació d’aquesta obra no transmeten el text complet (manquen els principis i els finals dels cinc actes) però no impedeix entendre el sentit de l’obra.
Plaute. La comèdia de l’olla Aquest volum, a més de l’obra de Plaute La comèdia de l’olla, inclou l’obra de Molière, El metge a garrotades. Dos autors cabdals de dues èpoques diferents, però units per afinitats formals i temàtiques. Plaute ens aporta una una comèdia que prolonga la tradició grega de la comèdia nova. Pel que fa la temàtica, tracta un dels temes més recorreguts pels autors en la història de la literatura: l’avarícia.
T 822 Pla
A La comèdia de l’olla, Plaute, presenta una síntesi entre la comèdia grega nova i elements indígenes, manllevats de la farsa itàlica. Per la seva banda, Molière, amb El metge a garrotades, ofereix una comèdia que potser més aviat mereix el qualificatiu de farsa.
4
Cubana, La. Cegada de amor El públic arriba al teatre i es troba amb la projecció d'una pel·lícula de la mítica i incombustible nena prodigi: Estrellita Verdiales (una nena que encara fa pel·lícules de nena després de 50 anys).
DVD 792 Cub
Per un seguit de raons, aquest dia, el públic està una mica esvalotat al pati de butaques. Al cap d'una estona, el conflicte argumental dins la pantalla es barreja amb el conflicte que hi ha entre el públic. Els actors surten de la pantalla i es barregen entre el públic. Al mateix temps, el públic entra dins la pantalla i es barreja entre els actors de la pel·lícula. A partir d'aquest moment l'espectacle es converteix en una bogeria on els problemes es confonen creant un altre espectacle que, gràcies al públic, arriba fins el final. En sortir al carrer, aquest no sap si li han explicat una historia des de dins de la pantalla o des de l'escenari.
Tricicle. Sit La cadira és un objecte indispensable en el recorregut vital de l’ésser humà. Des de el seu descobriment en una època prehistòrica, ha acompanyat a l’home en la majoria de les activitats que realitza. Espectadora de privilegi en equitatius tractats de pau, agradables xerrades, espectacles divertits, dures sentencies, llargues esperes i apassionats romanços. Tricicle també ha tingut la cadira com a coprotagonista en moltes situacions, gags i sketxos dels seus anterirors espectacles com Slastic, Exit o Entretrés. Aquí és triada com a punt de partida, protagonista principal i eix principal d’aquest espectacle.
DVD 792 Tri Veber, Francis. La cena de los idiotas Per Perre Brochant i els seus amics el dimecres és el dia dels idiotes. La premissa és simple: cadascun ha de portar un idiota. El que aconsegueixi portar al sopar l’idiota més espectacular de tots és el guanyador. Brochant està pletòric... Ha trobat una autèntica joia. El campió mundial dels idiotes! François Pignon, un comptable que treballa en el Ministeri de Finances, un home devot de les seves construccions fetes de llumins. Però Brochant no sap que Pignon és un autèntic desastre, un mestre en l’art de provocar catàstrofes.
DVD Cen
Basada en l’obra de teatre que porta el mateix títol i escrita pel mateix director de la pel·lícula.
5