Balls i danses versio definitiva

del Maresme Guia de recursos Biblioteques Municipals del Maresme

Edita: Biblioteques Municipals del Maresme Disseny gràfic: Lídia Carrasco - DORTOKA disseny Assessorament lingüístic: CNL Maresme

2

DL: B. 7291-2015 c dels autors

Les Biblioteques Municipals del Maresme presentem la guia de recursos d’enguany en què els balls i danses tradicionals prenen protagonisme. Els antropòlegs expliquen que la dansa és inherent a l’home. Es conserven pintures rupestres amb escenes de dansa. Els nens ja des de ben petits es mouen al ritme d’un so que els agrada. Per què es balla? Doncs segons els estudiosos per comunicar-se amb una divinitat, explicar un relat, posar en relació els membres d’un grup o seduir la persona desitjada. Segons Aureli Capmany, destacat folklorista català, la dansa és l’expressió i la manifestació més completa que l’home i la dona poden fer amb el propi cos, i més si al ball s’hi afegeix el cant.

Aquesta guia és fruit d’un treball de recerca, per al qual s’han consultat nombroses fonts documentals, així com experts en la matèria que ens han ajudat a recopilar i a recuperar aquella cultura tradicional que resta desconeguda al públic en general. Es tracta d’un recull inèdit de tota aquella informació sobre balls populars que trobareu a les biblioteques de la nostra comarca: des de balls genèrics a ocasions de ball; des dels balls socials en què participava tothom al ball restringit a un grup que el representa. La diversitat és quantiosa i és impossible d’encabir totes les manifestacions de cada municipi. Alguns municipis que no surten en aquesta guia no estan absents de danses tradicionals: de Dosrius coneixem la tradició de fer ball al voltant de l’arbre de maig; de Sant Iscle de Vallalta, el Ball de Bastons, també anomenat Ball de Gafets, i d’Argentona el clàssic Ball de Gitanes. La nostra intenció és que aquest recull sigui una eina útil tant a investigadors i historiadors, com a nens i joves que hagin de fer treballs sobre les tradicions del seu poble.

Esperem que aquestes pàgines us despertin el desig de conèixer les danses tradicionals de més a prop.

Volem agrair especialment a la Sra. Montserrat Garrich de l’Esbart Català de Dansaires i al Sr. Pompili Massa la seva inestimable col·laboració en la realització d’aquesta guia.

Biblioteques Municipals del Maresme, 2015 Biblioteca Cap de Zona

3

50 TORDERA

PALAFOLLS 30

22 MALGRAT DE MAR 44 SANTA SUSANNA 32 PINEDA DE MAR 18 CALELLA

ARENYS DE MUNT 10

40 SANT POL DE MAR CANET DE MAR 08 ARENYS DE MAR 16 CALDES D’ESTRAC 20

42

VILASSAR DE DALT 52 PREMIÀ DE DALT 34 46

06

28

4

CABRILS

36 PREMIÀ DE MAR

SANT VICENÇ DE MONTALT

SANT ANDREU DE LLAVANERES

26 MATARÓ

54 VILASSAR DE MAR

24 EL MASNOU

MONTGAT

12

14

TEIÀ

ALELLA TIANA 48

CABRERA DE MAR

38

06 BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA 08 BIBLIOTECA P. FIDEL FITA

k k k k k k k k k k k k kk k k k k k k k

kkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkk

Ajuntament d’Alella

Ajuntament d’Arenys de Mar

32 BIBLIOTECA M. SERRA I MORET 32 BIBLIOTECA DEL POBLENOU

34 BIBLIOTECA JAUME PERICH I ESCALA

12 BIBLIOTECA ILTURO

36 BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓ I LLOVERAS

Ajuntament de Cabrera de Mar

38 BIBLIOTECA SANT ANDREU DE LLAVANERES

16 BIBLIOTECA CAN MILANS

40 BIBLIOTECA CAN COROMINES

18 BIBLIOTECA CAN SALVADOR DE LA PLAÇA 20 BIBLIOTECA P. GUAL I PUJADAS

Ajuntament de Caldes d’Estrac

kkkkkkkkkkkkkkk

kkkkkkkkkkkkkkkk

Ajuntament de Calella

Ajuntament de Canet de Mar

42 BIBLIOTECA LA MUNTALA

kkkkk

kkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkk

Ajuntament de Malgrat

46 BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR

24 BIBLIOTECA JOAN COROMINES

kkkkkkkkkkkkkkkkkkkkk

Ajuntament del Masnou

48 BIBLIOTECA CAN BARATAU

Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres Ajuntament de Sant Pol de Mar

Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt

kkkkkkkkkkkkkkkk

22 BIBLIOTECA LA COOPERATIVA

Ajuntament de Premià de Mar

kkkkkk

k k k k kk k k k k k k k k k

kkkkkkkkkkkk

44 BIBLIOTECA SANTA SUSANNA

Ajuntament de Premià de Dalt

kkkkkkkkkk

14 BIBLIOTECA CABRILS k k k k k k k k k k k k k k k k k k k k k k k k k k k k k k k k Ajuntament de Cabrils kkkkkkkkkkkkkkkkkk

Ajuntament de Pineda de Mar

kkkkkkkkkkkkkkkkkkk

10 BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI k k k k k k k k k k k Ajuntament d’Arenys de Munt kkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkk

Ajuntament de Pineda de Mar

kkkkkkkkkkkkkk

Ajuntament de Santa Susanna

kkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkk

kkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkk

26 BIBLIOTECA POMPEU FABRA k k k k k k k k k k k k k k k k k k k k k k Ajuntament de Mataró

50 BIBLIOTECA DE TORDERA

kkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkk

26 BIBLIOTECA ANTONI COMAS

Ajuntament de Mataró

52 BIBLIOTECA CAN MANYER

kkkkkkkkkkkkkkkkkkk

Ajuntament de Montgat

54 BIBLIOTECA ERNEST LLUCH I MARTÍN

kkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkk

28 BIBLIOTECA TIRANT LO BLANC

kkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkk

30 BIBLIOTECA ENRIC MIRALLES

kkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkk

Ajuntament de Palafolls

k k k k k kk k k

Ajuntament de Teià

Ajuntament de Tiana

Ajuntament de Tordera

Ajuntament de Vilassar de Dalt Ajuntament de Vilassar de Mar 5

SERVEIS 6 6 6

Sala lectura

6 6 6 6 6

Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Audiollibres Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers Informació Informació local

6 6 6 6 6 6 6

Internet i + Préstec Préstec interbibliotecari Proposa una compra Renovació de documents Reserva de documents Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI Adreça: Hort de la Rectoria, s/n

08328 Alella Tel.: 935 559 055 Director/a: Rosa Casas Culla

HORARI Estiu

Hivern

Dilluns...................De 15.30 a 20.30 h.

Dimarts.................De 15.30 a 20.30 h.

Dimecres...............De 15.30 a 20.30 h.

Dijous....................De 15.30 a 20.30 h.

Divendres..............De 10.00 a 13.30 h. i de 15.30 a 20.30 h.

Dissabte................Tancat

Dilluns.................De 15.30 a 20.30 h.

Dimarts...............De 15.30 a 20.30 h.

Dimecres.............De 15.30 a 20.30 h.

Dijous..................De 15.30 a 20.30 h.

Divendres............De 10.00 a 13.30 h. i de 15.30 a 20.30 h.

Dissabte..............De 10.00 a 13.30 h.

Observacions de l’horari d’estiu: Del 1 de juliol al 13 de setembre 6

a/e: b.alella.fg@diba.cat Biblioteca Ferrer i Guàrdia @BibAlellaFiG www.flickr.com/photos/bibliotecaferreriguardia/sets issuu.com/balellafg

Anem de verema.

ALELLA

Ens plau presentar-vos el Ball de Verema dels nostres gegants, en Feliu, la Madrona i la Facunda. Si bé la Colla compleix enguany 35 anys, el nostre Ball de Verema el vàrem estrenar el setembre de 2009.

La música és del compositor i intèrpret Enric Montsant que va saber captar a la perfecció el tarannà dels nostres gegants i amb les seves encertades aportacions, la colla va crear una coreografia amb noves idees i sempre d’acord amb el significat i l’essència d’una música que els identifica.

Els gegants d’Alella simbolitzen els pagesos que des de temps immemorials i amb tenacitat han conreat les vinyes del Maresme. La verema és una cita obligada i molt important en la vida d’una vila com la nostra.

Alella ha tingut i té el vi com a eix central de la seva promoció econòmica i turística. Per això, en Feliu, la Madrona i la Facunda celebren la bona collita i ens ofereixen el seu particular Ball de Verema, un ball amb olor de raïm madur i celler que evoca l’esforç i el goig de la feina feta.

Musicalment el ball consta de tres parts ben diferenciades. L’entrada solemne que emmarca la presentació a plaça de les tres figures.

El ball d’en Feliu i la Madrona en què ell, a ritme de masurca, demana amb galanteria ballar amb la geganta que accepta ufanosa i complaguda.

Falag

’en Feli ueries d

u i la Ma

drona en

e

Verem l Ball de

a. Àrea d

e Comun

icació A

ju

d’Alella ntament

datada l’

an y 201

0.

I finalment, el toc accelerat de la caixa, i la irrupció de la gegantona Facunda, canvien el registre per portar el ball cap al ritme alegre i juganer de la corranda i la gran giravolta final. La Colla de Gegants d’Alella us convida a assistir a la propera Festa de la Verema i gaudir d’un ball que, a hores d’ara, ja forma part del nostre repertori i alhora d’una festa que, en el seu conjunt i ja fa quaranta anys, caracteritza el nostre poble.

La Colla de Gegants, capgrossos, grallers i timbalers d’Alella

Video ball

7

6 6 6

Video Biblioteca

Hora del conte Especial Castanyada

SERVEIS

6

6 6 6 6 6 6

Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Audiollibres Biblioplatges, Bibliopiscines i Bibliorius Biblioteques portes enllà Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers Informació Informació Local

6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

Internet i + Llibres en braille Préstec Préstec a domicili Préstec Interbibliotecar Proposa una compra Punt d’informació Europea Renovació Documents Reserva Documents Reserva d’ordinadors Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI HORARI Estiu

Hivern

Dilluns................ De 15.30 a 21 h.

Dimarts............... De 15.30 a 21 h.

Dimecres............ De 15.30 a 21 h.

Dijous................. De 15.30 a 21 h.

Divendres........... De 15.30 a 21 h.

Dissabtes............ De 10.00 a 14 h. (tancat juliol i agost)

Dilluns..............De 16.00 a 20.30 h.

Dimarts.............De 16.00 a 20.30 h.

Dimecres..........De 16.00 a 20.30 h.

Dijous...............De 10.00 a 13.00 i de 16.00 a 20.30 h.

Divendres.........De 10.00 a 13.00 i de 16.00 a 20.30 h.

Dissabtes..........De 10.00 a 14.00 h.

Observacions de l’horari d’estiu: Des de l’1 de juliol al 15 de setembre 8

Adreça: Bonaire, 2 08350 Arenys de Mar

a/e: b.arenysma.pff@diba.cat bibliom@renys

Tel.: 937 923 253 Director/a: Mercè Cussó Cervera

Bibliotecarenysdemar bibliotecarenysdemar.blogspot.com www.flickr.com/photos/bibliotecarenysdemar/sets

FONS ESPECIALS Salvador Espriu, Lluís Ferran de Pol, Fèlix Cucurull, Turisme

Antigament, en diades assenyalades i sobretot quan se celebraven les festes de les Enramades, durant la vuitada de Corpus, tenia lloc a Arenys de Mar un ball de plaça -o dansa- que segons sembla, en un principi, es feia tres cops al dia en diversos indrets de la vila. La degradació de la festa comportà la desaparició d’aquesta dansa a finals del segle XIX.

ARENYS DE MAR

El 1910, l’Esbart Català de Dansaires la incorporà en una actuació per les festes de Sant Zenon. Però no fou fins al 1948 quan l’incipient Esbart Maragall d’Arenys de Mar es proposà recuperar-la amb l’ajut del director i fundador de l’Esbart Verdaguer, Manuel Cubeles, tot inspirant-se en els reculls realitzats anteriorment per Aureli Capmany (1910), Xavier Miami (1916 i 1923), Pere Màrtir Puig i Estapé i en el record de la gent gran.

L’Esbart Maragall l’estrenà el 10 de juliol del 1949 a l’envelat de l’Ateneu Arenyenc, dintre de les festes de Sant Zenon, com ja s’havia fet el 1910.

A partir del 1950 es balla cada 16 d’agost, festivitat de Sant Roc, cap a les vuit del vespre, a la sortida d’ofici, al bell mig de la riera.

La música, fruit d’una ordenació de les melodies dels anteriors reculls, fou exquisidament instrumentada per Joaquim Serra.

Arxiu de

l’Esbart

Maragall

,1951

A la Dansa d’Arenys de Mar, les flors són símbol d’ofrena al poble en la persona de l’alcalde. L’ofrena és representada per la primera parella. La dansa evoca el galanteig dels homes vers la seva parella, a la qual acompanyen oferint-li flors. La coreografia presenta les noies agafades de les mans. És una dansa plàcida, en què es copsa el suau balanceig de les ones del mar en la figura del cargol, en contrapunt a les alegres i variades evolucions iniciades pel capdanser.

Pilar López i Arcos

Video ball

9

SERVEIS 6 6 6

Sala infantil

6 6 6 6

Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Audiollibres Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers Informació

6 6 6 6 6 6 6

Informació local Préstec Préstec interbibliotecari Proposa una compra Renovació de documents Reserva de documents Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI Adreça: Carrer Rial Bellsolell, 5

08358 Arenys de Munt Tel.: 937 938 448 Director/a: Rosa Pastrana Guilló HORARI

10

Estiu

Hivern

Dilluns...................De 15.30 a 20.30 h.

Dimarts.................De 15.30 a 20.30 h.

Dimecres...............De 15.30 a 20.30 h.

Dijous....................De 15.30 a 20.30 h.

Divendres..............De 15.30 a 20.30 h.

Dissabte................Tancat

Dilluns................ De 15.30 a 20.30 h.

Dimarts.............. De 15.30 a 20.30 h.

Dimecres............ De 15.30 a 20.30 h.

Dijous................. De 15.30 a 20.30 h.

Divendres........... De 15.30 a 20.30 h.

Dissabte............. De 10.00 a 13.00 h.

a/e: b.arenysmu.sm@diba.cat Biblioteca d’Arenys de Munt bibsantmarti.blogspot.com

Oberta a tothom. Es balla a la plaça de l’Església d’Arenys de Munt la vigília de Sant Joan al vespre, i l’11 de novembre, Festa Major de Sant Martí, a la sortida d’Ofici.

ARENYS DE MUNT

És un tipus de dansa dels anomenats balls de plaça que formaven part de celebracions molt assenyalades a les darreries del segle XIX. Els músics solien interpretar les mateixes tonades als pobles on anaven i a cada localitat, els balladors, a partir d’unes figures determinades, dansaven com els abellia. Amb el pas del temps varen anar quedant fixades unes figures per la traça dels intèrprets o per la vistositat de l’execució.

Ha quedat com a dansa viva, molt senzilla de ballar: les parelles fan el passeig en rodona per la plaça, fins que és plena. Després es giren cap a dins, s’agafen ben fort de mans, en una gran rotllana i en aquest moment, amb el canvi de tonada, els capdansers inicien el seguit de cargols que convertiran la plaça en un tramat viu de balladors en filera caminant, saltant o corrent, sempre al ritme que marca la música. La Dansa acaba quan tota la filera s’ha descargolat i els balladors tornen a quedar encarats en rotllana cap a dins.

La Dansa va adquirir solemnitat com a ball d’aparellament, fins a l’extrem, que, encara a la segona meitat del segle XX, el fet que una parella ballés la Dansa era quasi una evidència de prometatge. Era sempre la penúltima peça de la tarda de ball a plaça, i en sentir-ne les primeres notes, tothom vetllava perquè la Dansa no es trenqués.

Arxiu J.

Missé

Avui la Dansa ja ha perdut part del seu significat, però cal vetllar per tal que no perdi la seva dignitat, ja que es tracta d’un document etnocoreogràfic de reconeguda vàlua patrimonial.

Mercè Colomer

Video ball

11

Video Biblioteca

Servei d’autopréstec

SERVEIS 6 Activitats infantils i familiars 6 Activitats per a adults 6 Clubs de lectura 6 Consulta de bases de dades 6 Cursos i tallers 6 Grups de conversa en anglès 6 Informació 6 Internet i + 6 Préstec d’autoservei

6 6 6 6 6 6 6 6 6

Préstec interbibliotecari Proposa una compra Racó de mares i pares Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Tallers d’ALFIN Sales d’estudi Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI Adreça: Sant Joan, 8

08349 Cabrera de Mar

Tel.: 937 542 949 Director/a: Raquel Rodríguez Díaz

HORARI Estiu

Hivern

Dilluns....................De 15.30 a 20.30 h.

Dimarts..................De 15.30 a 20.30 h.

Dimecres................De 15.30 a 20.30 h.

Dijous.....................De 15.30 a 20.30 h.

Divendres...............De 15.30 a 20.30 h.

Dissabte.................Tancat

Dilluns..............De 16.00 a 20.30 h.

Dimarts.............De 16.00 a 20.30 h.

Dimecres..........De 16.00 a 20.30 h.

Dijous...............De 16.00 a 20.30 h.

Divendres.........De 10.00 a 13.00 i de 16.00 a 20.30 h.

Dissabte...........De 10.00 a 13.00 h.

Observacions de l’horari d’estiu: Des de l’1 de juliol al 31 d’agost 12

FONS ESPECIALS Arqueologia iberoromana

a/e: b.cabreram.i@diba.cat

Biblioteca Ilturo bibliotecailturo.blogspot.com

CABRERA DE MAR

Agrupac

ió Sarda

ultural nista i C

de Cabre

ra de Ma

r

El 28 de setembre de l’any 1975 un grup de veïns de Cabrera varen constituir l’Agrupació Sardanista per tal de promoure la sardana al poble. En els seus inicis organitzaven ballades de sardanes, sobretot durant l’estiu, i durant uns anys, varen fer cursets de sardanes per a la mainada del poble, els dissabtes, quan els nens sortien de catequesi. L’Agrupació sempre ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Cabrera per al desenvolupament de les seves activitats. A partir de l’any 2002, l’Agrupació rep un nou impuls i, a part de les ballades de sardanes, comença a organitzar altres activitats de caire cultural com l’Ou com balla a la Fira de Cabrera, la Festa de la Verema, el Concert de Sardanes, la Trobada de Colles Veteranes, cursos de sardanes per a adults i per als alumnes de l’escola parroquial Sant Feliu, i col·labora amb altres persones i entitats del poble en activitats tan diverses com la Calçotada Popular o els Tres Tombs. Tot això no hauria estat possible sense la participació desinteressada de desenes i desenes de veïns i veïnes que han aportat els seus coneixements, habilitats i temps per tal d’oferir totes aquestes activitats al conjunt del poble. Actualment, la junta directiva de l’Agrupació consta de 13 persones i 147 associats. Durant aquests quasi quaranta anys que l’Agrupació ha estat bategant i lluitant en l’àmbit sardanístic, mereixen una menció els compositors que van dedicar sardanes al poble de Cabrera, aquests varen ser Tomàs Gil i Membrado (Horta de Sant Joan, 1915 - Barcelona, 2014), i Sigfrid Galbany i Abril (Cabrils, 1936). El compositor Tomàs Gil, l’any 1982, va dedicar al poble una sardana titulada Cabrera de Mar. Per la seva banda, Sigfrid Galbany va dedicar un aplec de sardanes, una de les més representatives fou el Castell de Burriac, estrenada l’agost del 1992 amb motiu de la Festa Major de Cabrera en què se celebrava la reconstrucció del castell. Altres sardanes que va compondre varen ser Santa Elena d’Agell (1995), Cors Cabrerencs (1995), La Roca d’en Punsola (1999), La Creu de Montcabrer (2001), Els Sardanistes de Cabrera (2008) De Montcabrer a Burriac (2009) i Una senyera al cim de Burriac (2009). L’any 1992 va gravar el seu primer CD Sardanes amb el Castell de Burriac com a tema central.

Salvador Coll Presas President de l’Agrupació Sardanista i Cultural de Cabrera de Mar 13

SERVEIS 6 6

Video Biblioteca

Interior biblioteca

6 6 6 6 6 6

Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers Informació Internet i + Préstec d’autoservei

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI Adreça: Carrer Domènec Carles, 21

08348 Cabrils HORARI Estiu

Hivern

Dilluns..................... De 15.30 a 21.00 h.

Dimarts .................. De 15.30 a 21.00 h.

Dimecres................. De 15.30 a 21.00 h.

Dijous ..................... De 15.30 a 21.00 h.

Divendres ............... De 15.30 a 21.00 h.

Dissabte ................. Tancat

Dilluns .............. De 16.00 a 20.30 h.

Dimarts ............ De 16.00 a 20.30 h.

Dimecres........... De 16.00 a 20.30 h.

Dijous ............. De 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.30 h.

Divendres........ De 16.00 a 20.30 h.

Dissabte ......... De 10.00 a 14.00 h.

Observacions de l’horari d’estiu: Des de l’1 de juny al 30 de setembre 14

Tel.: 937 531 186 Director/a: Montserrat Abad Padrosa

6 6 6 6 6 6 6 6

Préstec interbibliotecari Proposa una compra Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Serveis a petits lectors Visites guiades Wi-Fi

a/e: b.cabrils@diba.cat Biblioteca de Cabrils @bibcabrils bibliotecadecabrils.blogspot.com.es

CABRILS

A finals del segle XIX arribaren a Cabrils els primers estiuejants de Barcelona i s’adoptà el ball de Llancers, ball de moda a ciutat, per fer més lluïda la Festa Major. El ball dels Llancers de Cabrils és un ball de llancers típic, ballat per quatre parelles en quadre, consta de cinc figures: calaixos, rengleres, molinets, visites i gran cadena o llancers. Ball d’origen irlandès, conegut a Anglaterra com a Country-Dance, i al continent com a contradansa, introduït a França cap al 1850 com a quadrilla anglesa o dels llancers, fou popular immediatament i no decaigué fins a la Primera Guerra Mundial, en què fou substituït pels ritmes nord-americans.

Amb el temps, les figures han rebut diversos noms: Les Tiroirs, també s’anomenà La Dorset, Les Lignes, La Lodoïska o La Victòria, Les Moulinets; La Native, Les Visites, L’Ecossais o Les Grâces. Aparegueren variants, i es podien distingir dos tipus de llancers, els acadèmics i els populars. Cada figura era anunciada pel capdanser en sonar els compassos d’introducció. La numeració de les parelles és d’1 a 4 seguint en el quadre el sentit contra horari.

Ball de ll

anc

8. a el 200 iutat Vell va web C e d i rr e l Ba la s lona, de és una foto de e Barce a d’Or d tat de l’esbart, ig p s E l’ ie r l’Esbart grafía és prop retat pe La foto ers interp

La primera referència d’aquest ball me la donà el meu pare, Jesús Coll als anys 1970. Posteriorment les germanes Ibran, Maria Villà, Rogeli Lloveres, (la seva tia en conservà la música), Josep M. Coste, Salvador Fontanills (fill d’en Ventura del Vi), m’han confirmat que el ball es deixà de ballar a la fi de la Primera Guerra Mundial. Hi hagué intents de recuperarlo a meitat dels anys 20 i principis dels 40. Els cabrilencs que ensenyaren i conservaren la dansa foren en Bonaventura Fontanills (Ventura del Vi) i en Bonaventura Amat (xocolater).

L’any 2008 el ball es tornà a ballar interpretat per l’esbart L’Espiga d’Or de Barcelona del barri de Ciutat Vella, sota la direcció de Llorenç Coll.

Llorenç Coll i Garcia

15

SERVEIS Façana de la biblioteca Can Milans

6 6 6 6 6 6 6 6 6

Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Bústia de retorn de documents Clubs de lectura Consulta de bases de dades Informació Internet i + Préstec Préstec a domicili

6 6 6 6 6 6 6 6

Préstec interbibliotecari Proposa una compra Racó de mares i pares Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Serveis a escoles Serveis a petits lectors

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI Adreça: Carrer de l’Esglèsia, 6

08393 Caldes d’Estrac

a/e: b.caldese.cm@diba.cat

Tel.: 937 913 025 Director/a: Tamara Alfaro Sánchez

bibliotecacanmilans.blogspot.com

HORARI Estiu

Hivern

Dilluns....................De 15.30 a 20.30 h.

Dimarts .................De 15.30 a 20.30 h.

Dimecres................De 15.30 a 20.30 h.

Dijous ....................De 15.30 a 20.30 h.

Divendres ..............De 15.30 a 20.30 h.

Dissabte ................Tancat

Dilluns ................ De 15.30 a 20.30 h.

Dimarts .............. De 15.30 a 20.30 h.

Dimecres ............ De 15.30 a 20.30 h.

Dijous ...............De 15.30 a 20.30 h.

Divendres..........De 15.30 a 20.30 h.

Dissabte ...........De 10.00 a 13.00 h.

Observacions de l’horari d’estiu: Des de l’1 de juny al 30 de setembre 16

FONS ESPECIALS Antoni Graupera

Biblioteca Pública Can Milans

CALDES D’ESTRAC

Antecedents El naixement dels gegants a Caldes d’Estrac es dóna gràcies a la iniciativa de l’Escola Pública Sagrada Família i amb el suport de l’Ajuntament l’any 1981. Jordi Torrus és l’encarregat de coordinar el taller de creació d’En Busquets i Na Fàtima, futurs gegants de la vila. Pel que fa a la Colla Gegantera és forma l’any 1987. Un any més tard, el 1988, Antoni Mujal construeix el gegantó El Nano. I finalment, l’any 1990, es crea el grup de grallers que acabarà de donar forma a la Colla de Gegants.

Els balls de gegants a Caldes d’Estrac. La vila compta amb dues peces musicals amb les corresponents coreografies, específicament creades per als gegants de Caldes d’Estrac, una a l’any 1991 i l’altra al 1994: Lliure albir per a Caldes d’Estrac. Aquesta peça, composta per Jordi Lluch i Arenas l’any 1991, suposa el primer ball de la colla amb coreografia pròpia creada entre alguns membres geganters. La música corre a càrrec dels grallers i percussionistes de la colla. S’estrena el 7 de setembre de 1991 durant la Festa Major i es repeteix el dia 11 del mateix mes. Malauradament, el ball no s’interpreta més.

El Nano de Caldes. L’autor de la música i la lletra d’aquesta peça és el senyor Jaume Baulenas, veí de la vila de Caldes. Afeccionat a la poesia, ofereix l’any 1994 la peça als geganters que tenen l’oportunitat de fer-ne un ball propi de gegants. Laura Moral és l’encarregada de fer els primers arranjaments a piano i finalment, Carles Reixach ho adapta a la gralla i a la percussió. La cançó de El Nano de Caldes és un vals lent que va prenent forma amb l’ajut d’Albert Abellan i altres membres de la colla fins a donar-li forma a la coreografia.

El ball s’interpretà per primera vegada en el marc de la Festa Major de Santa Llúcia, l’11 desembre de 1994 i des d’aleshores s’ha representat en ocasions puntuals. El Nano representa el pescador caldenc Joan Bautista Arnó i Mora, més conegut amb el sobrenom de El Nano i ret homenatge a l’activitat pesquera de la vila i a tots els homes de la mar.

5. Arxiu cia, 199 Santa Llú s d’Estrac . o n a N l iE alde Busquets i Grallers de C rs tima, En ts Na Fà olla de Gegante n a g e g Els c de la C fotogràfi

Video ball

Font: MORESO I MORA, Marta; AZUAGA I GARCIA, Joan Manel. A pas de gegant: història dels gegants a Caldes d’Estrac. Text: Biblioteca Can Milans i Colla de Geganters i Grallers de Caldes d’Estrac.

17

SERVEIS 6 6 6

Façana de la Biblioteca

6 6 6 6 6 6

Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Bústia de retorn de documents Consulta de bases de dades Cursos i tallers Clubs de lectura Informació Internet i + Préstec

6 6 6 6 6 6 6 6 6

Préstec interbibliotecari Proposa una compra Racó de mares i pares Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Serveis a les escoles Visites guiades Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI Adreça: Plaça de l’Ajuntament, 31

08370 Calella

a/e: b.calella.csp@diba.cat www.calella.cat

Tel.: 937 690 386 Director/a: M. Dolors Llavall Cases

www.facebook.com/bibliocalella

HORARI Estiu Dilluns......................De 16.00 a 20.30 h.

Dimarts ...................De 16.00 a 20.30 h.

Dimecres..................De 16.00 a 20.30 h.

Dijous ................... De 10.00 a 13.00 i de 16.00 a 20.30 h.

Divendres.............. De 10.00 a 13.00 i de 16.00 a 20.30 h.

Dissabte ..................De 10.00 a 13.30 18

Hivern Dilluns ................De 16.00 a 20.30 h.

Dimarts ..............De 16.00 a 20.30 h.

Dimecres ............De 16.00 a 20.30 h.

Dijous .............. De 10.00 a 13.00 i de 16.00 a 20.30 h.

Divendres......... De 10.00 a 13.00 i de 16.00 a 20.30 h.

Dissabte .......... De 10.00 a 13.30 h.

FONS ESPECIALS Turisme

bibliocalella.blogspot.com.es/

CALELLA

Les notícies més antigues sobre els balls de bastons calellencs que tenim documentades són de principis del segle XX. Aquesta expressió popular, però, es tracta d’una tradició que remunta a temps anteriors. Les colles de bastoners eren formades només per nois. Cada grup tenia un flabiolaire que era, a més, qui acostumava a ensenyar el ball. Normalment, en el seu uniforme, no hi faltaven les espardenyes de set vetes amb cascavells i una faixa.

En Joan Roig i Carbó1, més conegut com a Nan del Flabiol, fou qui va ensenyar a ballar bastons durant la primera meitat del segle XX. Les peces que es ballaven eren molt semblants a les d’altres formacions de bastoners de la comarca, com a Sant Iscle de Vallalta. Es té notícia que durant els anys vint el grup de bastoners, que portava per nom Associació Bastonil Calellense, va actuar a altres poblacions com Santa Coloma de Farners o Premià de Mar.

Dan

e l’Esc saires d

ola Dr. C

arles Sa

licrú, 19

96

Passada la guerra, el grup de bastoners continuà emparat sota el paraigua d’Acció Catòlica. Quan els nens sortien de l’escola hi anaven per jugar i fer els assaigs dels balls, la parròquia solia fer-se càrrec del vestuari. En Joan Rocafort recorda que, a Calella, les espardenyes amb vetes llargues les feien a Can Roig (carrer Església/Romaní) i que el més petit de la colla solia encarregar-se de passar la barretina, un cop acabat el ball, per recollir alguna “rubia” de propina. Als Pastorets, els bastoners feien de dimonis i ballaven una peça que anomenaven Els caçadors i la serp. A la mort del Nan del Flabiol, el flabiolaire Quirze Perich2 continuà fent ballar els nois bastoners, que acostumaven a sortir en les festes majors, fent cercavila tot precedint els gegants.

M. José Salinas 1 Joan Roig nascut a Tordera l’any 1872 o 1873. Abans de 1919 es traslladà a Calella a on va treballar a una fàbrica de capses de cartró. Els darrers anys els va passar a Arenys de Munt a on va morir el 23 d’abril de 1950.

Quirze Perich va néixer el 1896 a Can Badia de Sant Segimon a Sant Feliu de Buixalleu.

L’any 1923 es va traslladar a viure a Calella amb la seva dona i allà col·labora amb la formació La Llevantina. Passada la guerra marxa a viure a Mataró i allà mor l’any 1985.

2

Video ball

19

SERVEIS 6 6 6

6

Video Biblioteca

Façana de la Biblioteca

6

6 6 6 6 6 6 6

Acollida a persones nouvingudes Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Audiollibres Aules multimèdia Bústia de retorn de documents Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers Informació Informació local Internet i +

6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

Pregunta a la biblioteca Préstec Préstec interbibliotecari Proposa una compra Racó de mares i pares Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Sales d’estudi Serveis a escoles Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI

HORARI Estiu Dilluns.....................De 15.30 a 21.00 h.

Dimarts ..................De 15.30 a 21.00 h.

Dimecres.................De 15.30 a 21.00 h.

Dijous .....................De 15.30 a 21.00 h.

Divendres ...............De 15.30 a 21.00 h.

Dissabte .................Tancat

Hivern Dilluns ...............De 16.00 a 20.30 h.

Dimarts .............De 16.00 a 20.30 h.

Dimecres ...........De 16.00 a 20.30 h.

Dijous ..............De 10.00 a 13.00 i de 16.00 a 20.30 h.

Divendres.........De 10.00 a 13.00 i de 16.00 a 20.30 h Dissabte ..........De 10.00 a 13.30 h.

Observacions de l’horari d’estiu: Del 15 de juny al 13 de setembre 20

Adreça: Riera de Sant Domènec, 1A 08360 Canet de Mar

a/e: b.canet.pgp@diba.cat www.canetdemar.cat/biblioteca

Tel.: 937 956 037 Director/a: Irene Feliu Pou

FONS ESPECIALS UNED, Cultura japonesa, Modernisme

Biblioteca Municipal Canet de Mar issuu.com/bibliotecacanetdemar bibliocanetdemar

CANET DE MAR

Canet de Mar. Fa molts i molts anys (s. XVII) Matinada d’un dia qualsevol tot just entrada la primavera.

Nang – nang, nang – nang, nang – nang...

Tothom coneixia aquell so i sabia el que volia dir; era la campana de la Torre de Mar que el vigia tocava per avisar el poble de la presència de vaixells pirates a l’horitzó. Tothom sabia què havia de fer.

Les dones tindrien cura dels nens, malalts i avis i buscarien refugi dins les muralles de la petita fortificació del Castellet o a la Casa Forta dels Montaner, que la gent coneixia com el Castell de Santa Florentina. Els homes organitzarien la defensa del poble. Com cada vegada que es produïa un atac, uns quants pescadors i pagesos mal armats no van poder evitar que els pirates, ben armats i acostumats a lluitar, saquegessin el poble i s’emportessin captius, entre els que hi havia una nena, la Mercè, l’única filla dels senyors de la Murtra.

Envelat.

3 Foto de

e 1946 0 juny d

. Cedida

per Ma g

da Soler

Video ball

Malgrat els esforços, calgueren anys per aconseguir que els raptors de la nena, que s’havia convertit en una noia molt bella, s’avinguessin a negociar un rescat i li donessin la llibertat. El seu retorn fou molt celebrat. El senyor del Castell de Santa Florentina que organitzava una gran festa a la seva propietat, la hi va convidar per donar-li la benvinguda. Un altre convidat era Bennassat, adinerat mercader algerià. Des de l’arribada de la Mercè no havia deixat de manifestar el seu interès per ella. La presència de l’àrab no es va fer esperar. Era un home d’aspecte agraciat i ricament vestit. Entrà a la sala del Castell de Santa Florentina i es dirigí directament a la Mercè, va fer-li una lleu reverència amb el cap i, després de presentar-se, li oferí, il·lusionat, un obsequi que portava per a ella. Era una morratxa plena de perfum de flors exòtiques. La noia l’agafà amb les mans i sense dir ni una paraula la va llençar amb molta ràbia a terra fent-la miques. En Bennassat avergonyit, va fer mitja volta i, amb el cap baix i sense parlar amb ningú, va sortir del Castell de Santa Florentina. L’endemà mateix va marxar de Canet de Mar per no tornar-hi mai més. El menyspreu de la Mercè vers en Bennassat no passà desapercebut. Aquell fet va ser l’origen del Ball de les Morratxes de Canet de Mar que es ballava amb gran solemnitat en les festes del poble.

J.B.D. 21

SERVEIS 6 6

Interior biblioteca

6 6 6 6 6 6 6 6

Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers Informació Informació local Internet i + Préstec Préstec a domicili

6 6 6 6 6 6 6 6 6

Préstec interbibliotecari Proposa una compra Racó de mares i pares Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Sales d’estudi Visites guiades Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI HORARI Estiu

Hivern

Dilluns....................De 15.30 a 20.30 h.

Dimarts .................De 15.30 a 20.30 h.

Dimecres................De 15.30 a 20.30 h.

Dijous ....................De 10.00 a 13.00 i de 15.30 a 20.30 h.

Divendres ..............De 15.30 a 20.30 h.

Dissabte ................Tancat

Dilluns .................De 16.00 a 20.30 h.

Dimarts ...............De 10.00 a 13.00 i de 16.00 a 20.30 h.

Dimecres .............De 16.00 a 20.30 h.

Dijous ............... De 10.00 a 13.00 i de 16.00 a 20.30 h.

Divendres.......... De 16.00 a 20.30 h.

Dissabte ........... De 10.00 a 13.00 h.

Observacions de l’horari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre 22

Biblioteca La Cooperativa Adreça: Carrer Desclapers, 14-18

08380 Malgrat de Mar @bibliomalgrat Tel.: 937 619 032 issuu.com/bibliotecalacooperativa Director/a: Cinta Velilla Badia a/e: b.malgrat.lc@diba.cat www.ajmalgrat.cat/temes/biblioteca-la-cooperativa

MALGRAT DE MAR

Aquesta festa té el seu origen en el vot de poble que es va fer solemnement en prometença de celebrar religiosament i festiva la diada que el Cristianisme tenia dedicada a aquests dos sants, germans màrtirs romans, el dia 26 de juny de 1651, per tal que intercedissin davant Déu per deslliurar els nostres avantpassats de tan terrible pesta que afligia la nostra població. Els pabordes eren les persones de l’administració i organització de la festa i per tant els encarregats de recollir diners per pagar les despeses.

Aquests, suposem, que varen ser els promotors del Ball de Les Morratxes que se celebra, encara que evolucionat, a la plaça.

I aquesta dansa que, amb variants, ja se celebrava en altres poblacions veïnes, va néixer amb un esperit lúdic i social per solemnitzar la festa i afany recaptador i de lluïment, tant per les autoritats que presidien la festa com dels esplèndids nois que participaven en la dansa, com de les noies que rebien les morratxes, amb flors i cintes i plenes d’aigua perfumada, que llancen contra terra fent-se trossos. Això esdevenia un joc de competició: els nois, per qui era capaç de comprar més morratxes i les noies per qui en trencava més.

Però, com ja hem vist, la festa ha evolucionat. Els dansaires formen un esbart que ja es va constituir el 1954, si bé fins al 1955 no es va ballar la Dansa de les Morratxes amb un equip de nou parelles.

Esbart D

ansaire

Malgrate

lava. A nc Mar B

n y 2010

. Realitz

ada

per Quic

. Cedid o Gavara

a per Jo

aquim S

anjuan.

La música, ja mig oblidada, va ser reconstruïda pel compositor Agustí Cohí i Grau (El Vendrell 1921- Barcelona 2012) del record aportat per la malgratenca Cristina Garriga i Mogas (1879-1969). En els assaigs de la coreografia hi va intervenir la Pepita Olmos Campoy i el dansarí barcelonès Jaume Simon i Pujol, que en el quadre de record dels primers dansaires de Malgrat, figura com a director artístic.

I em plau també tenir un record per Paquita Pla Buscall (1912-2013), professora de Música, que ja en els primers anys de la postguerra, ensenyà ballets infantils a unes nenes, que, en fer-se grans invitaren uns nois per formar l’Esbart Dansaire Malgratenc Mar Blava.

Video ball

Joaquim Colomé i Alsina 23

SERVEIS 6 6

Video Biblioteca

Àrea d’adults

6 6 6 6 6 6 6 6

Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Bústia de retorn de documents Cessió d’espais Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers Informació Informació local Internet i +

6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

Pregunta a la biblioteca Préstec Préstec interbibliotecari Proposa una compra Racó de pares i mares Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Serveis a les escoles Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI HORARI Estiu Dilluns....................De 15.30 a 20.30 h.

Dimarts .................De 15.30 a 20.30 h.

Dimecres................De 15.30 a 20.30 h.

Dijous ....................De 15.30 a 20.30 h.

Divendres ..............De 09.30 a 13.00 i de 15.30 a 20.30 h.

Dissabte ................Tancat

Hivern Dilluns ................De 15.30 a 20.30 h.

Dimarts ..............De 09.30 a 13.00 i de 15.30 a 20.30 h.

Dimecres ............De 15.00 a 20.30 h.

Dijous .............. De 15.30 a 20.30 h.

Divendres......... De 09.30 a 13.00 i de 15.30 a 20.30 h.

Dissabte .......... De 09.30 a 13.00 h.

Observacions de l’horari d’estiu: juliol i agost 24

Adreça: Carrer Pujadas Truch, 1A

08320 El Masnou

a/e: b.masnou.jc@diba.cat www.elmasnou.net

Tel.: 935 571 888 Director/a: Anna Fincias Villa

www.facebook.com/BibliotecaJoanCoromines

bibliotecajoancoromines.blogspot.com issuu.com/biblioteca_joan_coromines

FONS ESPECIALS Nàutica, Turisme

www.youtube.com/user/BibJoanCoromines

L’anomenat Vals de les Pepones, tal com és conegut El Cantaire del Masnou, és un vals típic de la Festa Major de Sant Pere, que es ballava tradicionalment a l’envelat.

EL MASNOU

A la partitura, hi consta el nom de Joan Costa com a autor de la música, però no hi ha testimoni de qui va escriure’n la lletra. Montserrat Llagostera, directora de la Coral Xabec, va fer-ne l’arranjament de la tornada per a quatre veus mixtes. Tampoc no hi ha qui doni raó del títol popular de Vals de les Pepones. Podria ser que, com passava de vegades en aquests balls festius, es rifés una nina, una pepa, entre els balladors? N’és només una hipòtesi.

La tonada, com és normal en els valsos, segueix un compàs de 3/4, la negra com a unitat, sense indicació de tempo, podria dir senzillament temps de vals. La tonalitat és de mi menor en les estrofes i de Mi major en la tornada.

La lletra és aquesta:

Ball a l’e

nvelat d

el Casin

o. Auto

egut. 1 r descon

917 apro

ximadam

ent

1. No hi ha al Masnou, com el meu Pere, tan alegre cap pescador ni qui com com ell tonades boniques amb tal gust canti i afinació. Ell amb sa veu va enamorar-me un capvespre vora la mar… i de llavors ençà se n’alaba i a totes hores em sol cantar.

Tornada. Tot cantant, dolça estimada, jo la tasca vaig fent de bon grat. Tot cantant pesco en la barca i amb cançons també, a tu, t’he pescat.

2. Quan al Masnou van ser les festes de sant Pere, que és el Patró, el meu promès, tibat com un rave, va anar a cantar-me sota el balcó. Els seus companys a les guitarres afinaven al seu voltant, quan ell va dir: Si sols estéssim t’agradaria més el meu cant.

Tornada ...

Text d’Esteve Pujol i Pons

Video ball

25

SERVEIS 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

Video biblioteca

HORARI Hivern De dilluns a divendres: 9.30 a 14 i de 15.30 a 20.30 h.

Dissabtes: de 10.30 a 14 i de 15.30 a 19.30 h.

Estiu: de l’1 al 31 d’agost Dilluns, dimecres i divendres: de 16 a 21 h.

Dimarts i dijous: de 10 a 14 i de 16 a 21 h.

Dissabtes: Tancat 26

Video biblioteca

Hivern Dilluns, dimarts i dijous: de 15.30 a 20.30 h.

Dimecres i divendres: de 9.30 a 20.30 h.

Dissabtes: de 10 a 14 h.

Estiu: de l’1 al 31 d’agost Dilluns, dimarts, dijous i divendres: de 16 a 21 h.

Dimecres: de 10 a 14 i de 16 a 21 h.

Dissabtes: Tancat

Acollida de persones nouvingudes Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Audiollibres Aules multimèdia Bústia de retorn de documents Cessió d’espais Consulta de bases de dades Clubs de lectura Cursos i tallers Formació en tecnologies de la informació Informació Informació local Internet i + Llibres en Braille

6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

Préstec a domicili Pregunta a la biblioteca Préstec d’autoservei Préstec interbibliotecari Proposa una compra Racó de pares i mares Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Sales d’estudi Serveis a les escoles Serveis a petits lectors Telelupes, escàners i lupes de mà Visites guiades Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI Biblioteca Pompeu Fabra

Biblioteca Antoni Comas

Adreça: Plaça d’Occitània, s/n

08302 Mataró Tel.: 937 412 920 Director/a: Sílvia Sebastián Salvatierra a/e: b.mataro.pf@diba.cat culturamataro.cat/ca/lletres-i-biblioteques Biblioteques de Mataró

Adreça: Prat de la Riba, 110 (Antic escorxador) 08301 Mataró Tel.: 937 022 813 Director/a: Sílvia Barragán Sagredo a/e: b.mataro.ac@diba.cat

@bibliosmataro

Biblioteques de Mataró

MATARÓ

Els balls de Gitanes són balls d’exhibició. Les colles que els organitzen preparen un reguitzell de balls que tradicionalment ofereixen al públic el matí del diumenge de Carnestoltes. El seu origen és discutit i es manipulen diverses hipòtesis. Cal separar, però, la gènesi de l’espectacle i el nom que s’hi aplica.

Sembla acceptat que s’origina arran de les prohibicions d’organitzar ball social per Carnestoltes durant el segle XVIII. Els fadrins, delerosos de ballar, s’organitzaven en colles i, acompanyats de flabiols i sacs de gemecs, anaven allà on sabien que trobarien noies per fer ballaruca. Amb el temps els nois van començar a introduir-hi balls d’exhibició com els balls de bastons (a Vallgorguina encara avui del ball de bastons se n’hi diu ball de gitanes) i després peces del ball de plaça (A Sentmenat Gitanes i Ball de plaça són avui equivalents) i les noies van començar a afegir-s’hi durant el segle XIX, i de mica en mica van anar evolucionant a un gran espectacle a la plaça.

La denominació de Gitanes sembla respondre a un menyspreu fet a les noies que gosaven participar-hi, com si aquesta apel·lació volgués fer-les desdir.

El territori on té més acceptació i embranzida són els dos vallesos, que se suposa que n’és el bressol. Al Maresme hi van aparèixer després de la Guerra del Francès i respon a les migracions internes. A Mataró es té constància d’haver fet Ball de Gitanes al darrer terç del segle XIX, i si bé amb discontinuïtat, n’hi va haver fins a l’any 1917.

Marc Go

doy, 201

4

Video ball

El 2009 l’entitat Mestres de Gai Saber posa fil a l’agulla per recuperar aquest costum, presentant un nou ball adaptat als nous temps. Es presenta al públic per primera vegada durant la primavera de 2010. S’interpreta cada any el matí del dissabte de Carnaval a la plaça de Santa Anna. El Ball de Gitanes s’ha convertit en una cita obligada del Carnestoltes mataroní. S’inicia amb una cercavila pels carrers del centre. Al migdia la plaça bull amb els timbals, els flabiolaires, la cobla, els cavalls, els gegants, els diablots, la comparsa de les velles i, naturalment, la colla de balladors del Ball de Gitanes que delecta el públic enmig de la fredor de l’hivern.

Pompili Massa i Pujol 27

Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat

SERVEIS 6 6 6 6 6 6 6 6 6

Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers Informació Informació local Internet i + Préstec

6 6 6 6 6 6 6 6

Préstec a domicili Préstec interbibliotecari Proposa una compra Racó de mares i pares Renovació de documents Reserva de documents Sales d’estudi Visites guiades

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI Adreça: Ronda dels Països Catalans, s/n.

08390 Montgat

HORARI Estiu

Hivern

Dilluns.................... De 15.30 a 21.00 h.

Dimarts.................. De 15.30 a 21.00 h.

Dimecres................ De 15.30 a 21.00 h.

Dijous..................... De 15.30 a 21.00 h.

Divendres............... De 15.30 a 21.00 h.

Dissabte................. Tancat

Dilluns................. De 15.30 a 20.30 h.

Dimarts............... De 15.30 a 20.30 h.

Dimecres............. De 15.30 a 20.30 h.

Dijous.................. De 10.00 a 14.00 i de 15.30 a 20.30 h.

Divendres............ De 15.30 a 20.30 h.

Dissabte.............. De 10.00 a 14.00 h.

Observacions de l’horari d’estiu: Des de l’1 de juliol al l’11 de setembre, ambdós inclosos 28

Tel.: 934 690 098 Director/a: Patrícia Rodes Navarro e/a: b.montgat.tb@diba.cat

Biblioteca Tirant Lo Blanc @bmontgattb www.youtube.com/bmontgattb issuu.com/bibliotecatirantloblanc bibliotecamontgat.blogspot.com pinterest.com/bibliomontgat instagram.com/bibliomontgat

MONTGAT

Dins dels actes de celebració del Carnaval, probablement ja des d’inicis del segle passat segons el que apunten alguns testimonis, a Montgat tenia lloc una manifestació singular: el Ball de Geps.

El Ball de Geps, més que un ball de Carnaval per lluir una disfressa més o menys original o luxosa, consistia en un ball en què la característica principal era l’anonimat dels qui hi participaven activament. S’intentava que tant els altres participants com la resta dels qui hi assistien passivament no els poguessin identificar fins al final de la vetllada en què tothom es treia la “careta”. Per reeixir en aquest objectiu utilitzaven vestits, sia d’home o de dona, i sovint canviant els papers, generalment de mida més gran per permetre introduir coixins o altres peces de roba que desfiguressin la figura i ésser així menys identificables, fet que probablement fou el que donà origen al nom de Ball de Geps.

“Ball de

Geps”, a

ny

iu d’A 1961. Arx

belard C

himisan

as

El Ball de Geps se celebrà –amb el parèntesi de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura– fins a l’inici dels anys 90, malgrat les prohibicions del règim franquista, i sovint amb la presència de la Guardia Civil, que a l’entrada de la sala feia que els assistents s’identifiquessin.

La clausura de la sala del Centre Recreatiu i Cultural per part de l’autoritat municipal impedí la continuïtat d’aquesta manifestació tradicional del nostre poble, que s’intentà revitalitzar fa uns anys, cal dir-ho, sense gaire èxit potser per la manca de publicitat i pel desconeixement que es té del que és el Ball de Geps.

Abelard Chimisanas i Julià

29

6 6 6

Video Biblioteca

Fotografia d’Oscar Ferrer, cedida per la Diputació de Barcelona.

SERVEIS

6 6 6 6

Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Bústia de retorn de documents Consulta de bases de dades Cursos i tallers Informació Informació local

6 6 6 6 6 6 6

Internet i + Préstec Préstec interbibliotecari Proposa una compra Racó de mares i pares Renovació de documents Reserva de documents

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI Adreça: Parc de les Esplanes s/n.

08389 Palafolls Tel.: 937 657 908 Director/a: Josep Mª Simon Saballs HORARI Estiu

Hivern

Dilluns...................De 16.00 a 21.00 h.

Dimarts.................De 16.00 a 21.00 h.

Dimecres...............De 16.00 a 21.00 h.

Dijous....................De 10.00 a 14.00 h. i de 16.00 a 21.00 h.

Divendres..............De 16.00 a 21.00 h.

Dissabte................Tancat

Dilluns............... De 16.00 a 20.30 h.

Dimarts............. De 16.00 a 20.30 h.

Dimecres........... De 16.00 a 20.30 h.

Dijous................ De 10.00 a 14.00 h. i de 16.00 a 20.30 h.

Divendres.......... De 16.00 a 20.30 h.

Dissabte............ De 10.00 a 14.00 h.

Observacions de l’horari d’estiu: Del 24 de juny al 24 de setembre 30

FONS ESPECIALS Enric Miralles

a/e: b.palafolls.em@diba.cat www.palafolls.cat Biblioteca Enric Miralles

PALAFOLLS

El contrapàs és una dansa que ha format part del repertori habitual de les comarques de tota la Catalunya Vella, així com també de Sant Genís i tota la Selva Marítima. Com totes les danses el contrapàs ha anat evolucionant al llarg dels segles, fins a arribar a la forma que coneixem, que és la que es ballava a finals del segle XIX, en què ja era una dansa en decadència, i quedava reclosa només a les zones rurals, amb menys influències de les noves modes. Com a gènere, el contrapàs té elements que formen part del substrat tardomedieval i renaixentista. En el cas d’aquest, es ballava per Carnestoltes, com a dansa de gresca, a diferència d’altres de més solemnes.

Ja fa uns anys, concretament l’any 2007 que, cada estiu, l’entitat Vivelles, cultura i entorn de Sant Genís organitza un taller en què s’ensenya el contrapàs, sota la direcció d’en Carles Mas, músic i mestre de dansa. Ell ha dut a terme un treball de recerca sobre la tècnica coreogràfica d’aquest gènere i, a partir del testimoni de balladors de la tradició oral, com n’eren en Bertu Salichs i la Marina Gibert, i amb altres informacions i elements que Mas ja té estudiats i assimilats, l’ha pogut reconstruir.

Taller de

contrapà

s.

és de L’autoria

Xavier S

alicrú i S

iscart

L’objectiu d’aquests tallers és portar el contrapàs a plaça, com un ball més, defugint de tot espectacle, presentant-lo com una dansa viva i oberta a tothom.

Com a complement del taller, al mes d’agost es fa la Festa del Contrapàs, nit de ball, sempre amb alguna formació musical amb arrel popular i tradicional en què el contrapàs queda ben integrat, al costat de les polques, valsets i corrandes, entre d’altres.

Xavier Salicrú i Siscart

Video ball

31

Secció general

Àrea de Revistes i audiovisuals

SERVEIS 6 Acollida a persones nouvingudes 6 Activitats infantils i familiars 6 Activitats per adults 6 Audiollibres 6 Aules multimèdia 6 Bústia de retorn de documents 6 Cessió d’espais 6 Clubs de lectura 6 Consulta de bases de dades 6 Cursos i tallers 6 Informació 6 Informació local 6 Internet i + 6 Formació en tecnologies de la informació

6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

Pregunta a la biblioteca Préstec Préstec interbibliotecari Proposa una compra Punt d’informació europea Racó de pares i mares Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Serveis a les escoles Serveis a petits lectors Visites guiades Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI

HORARI Hivern

Hivern

De dilluns a divendres: de 15.30 a 20.30 h Dimarts, dijous, divendres i dissabtes: de 10 a 14 h.

De dilluns a divendres: de 15.30 a 20.30 h.

Dissabtes: de 10 a 13 h.

Estiu: de l’1 de juliol i el 31 d’agost

Estiu: de l’1 de juliol i el 31 d’agost

Dilluns, dimecres i divendres: de 15.30 a 20.30 h.

Dimarts i dijous: de 10 a 13.30 i de 15.30 a 20.30 h Dissabtes: Tancat

De dilluns a divendres: de 15.30 a 20.30 h.

Dissabtes: Tancat

Biblioteca M. Serra i Moret Adreça: Carrer del Progrés, 22 08397 Pineda de Mar Tel.: 937 623 796 Director/a: Juana de Haro Henche a/e: b.pineda.msm@diba.cat Manuel Serra Moret Biblioteca www.youtube.com/user BibliotecaPineda issuu.com/bpinedamsm @bibliospineda bibliospineda.wordpress.com www.spotify.com/bibliospineda

32

6

Biblioteca del Poblenou Adreça: Passeig d’Europa, 23-25 08397 Pineda de Mar Tel.: 937 662 016 Director/a: Teresa Tamayo Olivar a/e: b.pineda.p@diba.cat

PINEDA DE MAR

Pineda està d’enhorabona. Ha tingut la sort de conservar les danses que li són pròpies. Aquest fet ha estat possible gràcies a l’obra de la folklorista Sara Llorens (1881-1955), estretament lligada a la nostra vila, que va recollir les tradicions, els costums, les llegendes, les cançons i els balls del Maresme i, en especial, els de Pineda.

L’any 1989, en Pompili Massa, investigador de la nostra cultura popular, a petició de l’Ajuntament, va publicar el llibre “Dansar a Pineda”. Des de les hores hem anat recuperant-les. A l’estiu, cap al vespre, a la plaça de l’Ajuntament, autèntic escenari dels balls pinedencs, s’ensenya a ballar la Dansa a tothom que la vulgui aprendre i amb la finalitat de ballar-la el dia de la Festa Major. Cada any hi afegim un ball fins a completar els set dels quals tenim coneixença.

Actualment la Dansa, que és una evolució gradual del Ball d’Almorratxes, es balla a partir de la passejada i sense trencament d’aquestes. A Pineda s’introduí el costum de ser les dones les que triaven l’home amb el qual desitjaven ballar. Avui en dia les parelles, ja establertes, s’afegeixen a la passejada i volten la plaça. La Dansa de Pineda consta d’un passeig inicial, sis tirades que constitueixen el cos del ball i un passeig final.

Autor:

gut. Fo descone

nt: Monts

errat Ca

mps

Les tirades de ball es dansen amb punt pla de cara i esquena i, de vegades, una mica saltat els homes, punt de perdiu les dones i un punteig amb una mica d’aire. Tots els balls de Pineda, inclòs el Contrapàs, eren ballats per parelles.

Actualment es balla al so d’una cobla. Antigament ho feien amb una cobla de tres quartans: coixinera, flabiol, tamborí i cornamusa.

Tothom que vulgui gaudir dels balls i, en especial, de la Dansa de Pineda hi és convidat!

Agnés Rodié Espinet

33

SERVEIS 6 6

Video Biblioteca

Sala general

6 6 6 6 6 6 6

Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Aules multimèdia Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers Informació Informació local Internet i +

6 6 6 6 6 6 6 6 6

Préstec Préstec interbibliotecari Proposa una compra Racó de mares i pares Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Sala general Visites guiades

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI Adreça: Riera de Sant Pere, 88

08338 Premià de Dalt Tel.: 937 514 771 Director/a: Laura Villaret Izquierdo

HORARI Estiu

Hivern

Dilluns....................De 15.00 a 21.00 h.

Dimarts..................De 15.00 a 21.00 h.

Dimecres................De 15.00 a 21.00 h.

Dijous.....................De 15.00 a 21.00 h.

Divendres...............De 15.00 a 21.00 h.

Dissabte.................Tancat

Dilluns...............De 16.00 a 20.30 h.

Dimarts.............De 10.00 a 13.00 h. i

de 16.00 a 20.30 h.

Dimecres...........De 16.00 a 20.30 h.

Dijous................De 10.00 a 13.00 h. i

de 16.00 a 20.30 h.

Divendres..........De 16.00 a 20.30 h.

Dissabtes..........De 09.30 a 13.30 h.

Observacions de l’horari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre 34

FONS ESPECIALS Humor gràfic i còmic polític www.humoralart.com

a/e: b.premiad@diba.cat www.premiadedalt.cat Biblioteca Jaume Perich i Escala @Bibjaumeperich

PREMIÀ DE DALT

lte Carnesto olsada. de l’Esp t. a rg la L n e La l’Ajuntam a Plaça de Esbart Espolsad iu rx A : Foto

És un ball de gitanes creat pels joves de Premià de Dalt per celebrar el Carnestoltes i encarregat al músic Jep el Pastor. S’estrena el 1860 amb tres parts: entrada, ball rodó (contradansa) i voltada (pavana). El 1862 apareixen dues parts més: llarga (contradansa) i sortida. A la mateixa època apareixen dues colles: blancs o bonics i gitanos, diferenciades per la vestimenta segons la classe social. Cada colla amb una contradansa i una entrada pròpies. Assajaven a la plaça de l’Ajuntament cada diumenge, començant el dia de Sant Esteve fins al Dimecres de Cendra. Deduïm que el ball no era rígid, estava en evolució constant, ja que els reculls fets per A. Campmany, F. Blasco i J.M. Castells (1920-1928) en són proves evidents. Després de la Guerra Civil, l’Espolsada desapareix definitivament. El 1950 J.Comas i J.Vilar fan un intent de recuperació amb el músic S. Albert però ràpidament cau en l’oblit. El 1983 el grup Carnestoltes fa un nou intent de recuperació, mantenint-la fins al juliol de 1984. L’any 1994 l’Agrupament d’Esbarts Dansaires organitza un seminari al qual assisteix Anna Mir, i comença una nova recuperació del ball fins a l’actualitat. Es crea l’esbart l’Espolsada l’1 de juliol de 1995 coincidint amb la Festa Major. Actualment el ball s’ensenya a les escoles municipals de Premià de Dalt. El 22 de febrer de 1998 es balla a la plaça de l’Ajuntament després del Carnestoltes, recuperant així el lloc i la data històrics que li eren propis. L’Espolsada va estar convidada l’any 2004 per l’Esbart Català de Dansaires en el Mercèdansa com a dansa viva. Fa vint anys que, com a ambaixadors culturals, portem el nom del poble per diferents comarques catalanes, defensant la dansa amb gran entusiasme i valentia. Fins i tot, l’any 2008, participant al Festival Folklòric Internacional de Praga.

s 2011.

Anna Mir Directora de l’esbart l’Espolsada

olsada. de l’Esp ueres.

Ball rodó s 2011. Can Fig e lt to s e rn Ca Video ball

Apunt de l’autora Fundadora i directora de l’esbart l’Espolsada des de 1995. Professora de l’Aula Municipal de Dansa de Premià de Dalt des de fa 25 anys. L’any 2014 el Consell Municipal de Cultura li atorga el Premi Carmina en reconeixement a la seva trajectòria professional i per la seva implicació al capdavant de l’Esbart l’Espolsada, treballant en favor de la cultura popular i tradicional a Premià de Dalt.

35

SERVEIS 6 6 6

Façana de la Biblioteca

6 6 6 6 6 6

Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers Informació Internet i + Préstec Préstec interbibliotecari

6 6 6 6 6 6 6 6

Proposa una compra Punt d’informació europea (primera notícia) Racó de mares i pares Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI Adreça: Carretera de Vilassar de Dalt, 100 08330 Premià de Mar

Tel.: 937 510 145

a/e: b.premiam@diba.cat www.bibliotecapremiademar.org

HORARI

36

Estiu

Hivern

De Diluns a Divendres Obrim..................... De 15.30 a 20.30 h.

Dilluns..............

Dimarts............

Dimecres..........

Dijous...............

Divendres.........

Dissabtes.........

De 15.30 a 20.30 h.

De 10.00 a 13.30 h. i de 15.30 a 20.30 h.

De 15.30 a 20.30 h.

De 10.00 a 13.30 h. i de 15.30 a 20.30 h.

De 15.30 a 20.30 h.

De 10.00 a 13.30 h.

Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras @bibliotecabmr Youtube: Canal de la BMR Galeria de Biblioteca BMR

El Ball de la Disfressada de Premià de Mar forma part dels anomenats balls de gitanes que es ballaven i es ballen en diversos pobles del Vallès i en algun del Maresme. Des de l’any 2008 l’Associació De Bòlit l’ha recuperat, quan feia gairebé 100 anys que no es ballava.

PREMIÀ DE MAR

Segons queda recollit en el Diccionari de la Dansa de Joan Amades, a Premià de Mar, cap al 1910 s’havia ballat durant pocs anys una variant del Ball de l’Espolsada de Premià de Dalt (aquest sí, més conservat i documentat).

El de la Disfressada s’anomenava així justament per un dels aspectes que el diferencien dels altres balls de gitanes, que és que els seus balladors no anaven uniformats sinó disfressats, cadascun amb motius i temàtiques diferents. I per tant lliga molt amb les dates que es feia, que era per Carnaval. A més, se n’ha conservat una partitura pròpia, que s’ha complementat en la seva recuperació amb altres melodies comunes entre els balls de gitanes.

L’estructura i els punts del ball estan indocumentats, però l’estudiós Pompili Massa en va fer una recuperació basant-se en L’Espolsada i altres balls de gitanes i passos comuns de la dansa tradicional catalana. El que es balla en l’actualitat no és el què es ballava fa 100 anys, però en essència s’hi deu assemblar bastant.

Jota de

les dues

colles ju

ntes

Així doncs, el diumenge de Carnaval, a Premià de Mar, es balla a plaça un ball amb una quadrilla de disfressats (i també una de gitanos, afegida), que fan un passeig, una entrada, un ball rodó, una jota, una polca, i un passeig de sortida, i acaben amb un ball obert al públic assistent.

Pel que fa a la música, el so de cobla s’ha canviat per una formació folk, que versiona les melodies tradicionals amb una sonoritat més elèctrica i actual.

Eloi Botey

Video ball

37

SERVEIS 6

6

Video Biblioteca

Usuaris a la sala d’adults

6

6 6 6 6

Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Consulta de bases de dades Cursos i tallers Informació Informació local Internet i +

6 6 6 6 6 6

Préstec Préstec interbibliotecari Proposa una compra Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI Adreça: Carrer Closens, 65 08392 Sant Andreu de Llavaneres Tel.: 937 926 872 Director/a: Manel Aires Pedrerol HORARI Estiu

Hivern

Dilluns ..................De 15.30 a 21.00 h.

Dimarts.................. De 15.30 a 21.00 h.

Dimecres............... De 15.30 a 21.00 h.

Dijous.................... De 15.30 a 21.00 h.

Divendres.............. De 15.30 a 21.00 h.

Dissabtes............... Tancat

Dilluns............... De 16.00 a 20.30 h.

Dimarts............. De 16.00 a 20.30 h.

Dimecres........... De 16.00 a 20.30 h.

Dijous................ De 10.00 a 13.00 h. i

de 16.00 a 20.30 h.

Divendres.......... De 10.00 a 13.00 h. i

de 16.00 a 20.30 h.

Dissabtes.......... De 10.00 a 14.00 h.

Observacions de l’horari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre 38

a/e: b.st.andreulla@diba.cat www.santandreudellavaneres.cat

Biblioteca Municipal de St. Andreu de Llavaneres

bibliotecallavaneres.blogspot.com

SANT ANDREU DE LLAVANERES

No hi ha cap mena de dubte que els balls de gitanes són danses típiques que tradicionalment s’han ballat, i encara es ballen, a les comarques del Vallès; però a més a més hi ha algun poblet d’altres comarques que té el seu ball de gitanes.

A Llavaneres, les gitanes es ballen des de la meitat del segle XIX, i, pel que veus populars ens han explicat, unes famílies provinents de les comarques vallesanes es van establir al nostre poble i ens van aportar aquest ball.

El que sabem del cert, segons el diari personal de Joaquim Ros i Blahà, és que l’any 1886, les gitanes eren ja un ball tradicional, que es ballava a l’envelat per la Festa Major de la Minerva.

Els motius musicals es mantenen molt semblants als interpretats al Vallès, amb introducció d’una polca, que és pròpiament de Llavaneres.

Les Gitanes de Llavaneres consten de les següents parts: entrada, xotis, polca, vals-jota i sortida. El ritual seguit pels dansaires era la trobada a la Casa de la Vila, des d’on es dirigien a la sala de ball o envelat.

Les gitanes es van ballar amb continuïtat fins a l’any 1960, i després de quinze anys d’inactivitat es van iniciar de nou sota els auspicis de l’Associació Familiar El Casal, des del 1976 fins al 1982.

Text extret de: Bartrés i Sala, Gaspar. Les Gitanes. En Bartrés i Sala, Gaspar. Recull

aquim a per Jo oto cedid 1979”. F , ra re o M Francesc director b el seu m a s e n Gita “Ball de

i Planas.

Bertran

Video ball

39

SERVEIS 6 6 6

Façana de la Biblioteca

6 6 6 6 6 6 6

Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Bústia de retorn de documents Clubs de lectura Consulta de bases de dades Informació Informació local Internet i + Préstec Préstec interbibliotecari

6 6 6 6 6 6 6 6 6

Proposa una compra Racó de mares i pares Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Serveis a escoles Serveis a petits lectors Visites guiades Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI

HORARI Estiu

Hivern

Dilluns .................. De 16.00 a 21.00 h.

Dimarts.................. De 16.00 a 21.00 h.

Dimecres............... De 16.00 a 21.00 h.

Dijous.................... De 16.00 a 21.00 h.

Divendres.............. De 16.00 a 21.00 h.

Dissabtes............... Tancat

Dilluns............... De 15.30 a 20.30 h.

Dimarts............. De 15.30 a 20.30 h.

Dimecres........... De 15.30 a 20.30 h.

Dijous................ De 10.00 a 14.00 h. i

de 15.30 a 20.30 h.

Divendres.......... De 15.30 a 20.30 h.

Dissabtes.......... De 10.00 a 14.00 h.

Observacions de l’horari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre, ambdós inclosos 40

Adreça: Carrer Consolat de Mar, 9 08395 Sant Pol de Mar

Tel.: 937 604 544 Director/a: Àngels Gómez Lendínez

a/e: b.st.pol.cc@diba.cat www.santpol.cat/biblioteca www.santpol.cat/biblioteca

SANT POL DE MAR

La peculiaritat del Ball d’Almorratxes amb els Gegants de Sant Pol de Mar Diu la llegenda que un ric morisc anomenat Ben Hassat es va enamorar bojament d’una gentil fadrina, la Mercè de la Murtra, i no perdia ocasió de festejar-la, encara que aquesta sempre el rebutgés. Assabentat que a la Casa-Forta de Santa Florentina se celebrava una gran festa i que la donzella hi seria present, va anar-hi vestit amb les seves millors gales, oferint-li una almorratxa plena d´essències florals i sol·licitant-la en matrimoni.

La Mercè, com a mostra del seu rebuig, va llençar l´almorratxa contra el terra trencant-la en mil bocins, deixant a tots els presents esparverats. En Ben Hassat quedà avergonyit en veure aquest menyspreu i marxà de la festa, tornant a les seves possessions de l’Àfrica per no retornar mai més.

Aquet fet va tenir tant ressò que amb els anys es va recrear una dansa recordant-lo, dansa que ha estat escenificada i representada de diverses maneres i en diverses èpoques.

El ball de l’almorratxa té però una connotació peculiar en el cas del municipi de Sant Pol de Mar, gràcies als gegants del poble.

Elvira Bru

n. Co

ganters lla de ge

de Sant

7 Pol, 200

Els Gegants de Sant Pol, creats l’any 1985, es diuen com els protagonistes de la història, Ben Hassat i Mercè de la Murtra, i des de la seva creació tornen a ballar la dansa de l’almorratxa, recuperant la llegenda i adaptant als moviments geganters la música de la cobla i la dansa. El gegant Ben Hassat té una almorratxa a la seva mà. Un enginyós artefacte mecànic fa que el gegant estengui el braç cap a la geganta, que a la vegada li agafa el recipient de vidre amb destresa, gràcies a la perícia dels moviments dels geganters. La geganta llença l’almorratxa al terra, trencant-la en mil bocins. La dansa gegantera finalitza quan els infants del poble s’abraonen cap als cristalls per agafar-ne un bocí, seguint la llegenda que diu que ser propietari d’un petit bocí porta bona sort.

.

Video ball

El ball de l’almorratxa dels Gegants de Sant Pol és un dels més màgics i simbòlics del món geganter català, atorgant prestigi i rellevància a les trobades geganteres on els Gegants de Sant Pol el ballen.

41

SERVEIS 6 6

Video Biblioteca

Espai de música i cinema.

6

6 6 6 6 6

6 6 6

HORARI

6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

Llibres en braille Préstec Préstec a domicili Préstec interbibliotecari Proposa una compra Racó de mares i pares Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Serveis a petits lectors Telelupes, escànners i lupes de mà Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI

Estiu

Hivern

Dilluns.................... De 16.00 a 20.30 h.

Dimarts.................. De 10.00 a 13.30 h. i

de 16.00 a 20.30 h.

Dimecres................ De 16.00 a 20.30 h.

Dijous..................... De 10.00 a 13.30 h. i

de 16.00 a 20.30 h.

Divendres............... De 16.00 a 20.30 h.

Dissabtes............... Tancat

Dilluns............... De 16.00 a 20.30 h.

Dimarts............. De 10.00 a 13.30 h. i

de 16.00 a 20.30 h.

Dimecres........... De 16.00 a 20.30 h.

Dijous................ De 10.00 a 13.30 h. i

de 16.00 a 20.30 h.

Divendres.......... De 16.00 a 20.30 h.

Dissabtes.......... De 10.00 a 14.00 h.

Observacions de l’horari d’estiu: Des de l’1 al 31 d’agost 42

Acollida a persones nouvingudes Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Aula polivalent Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers Formació en tecnologies de la informació Informació Informació local Internet i +

Adreça: Riera del Gorg, s/n 08394 Sant Vicenç de Montalt Tel.: 937 912 372 Director/a: Antònia Caño Bermúdez a/e: b.st.vicensm@diba.cat www.svmontalt.cat

La Muntala @bibliolamuntala La Muntala Sant Vicenç de Montalt www.bibliolamuntala.blogspot.com

SANT VICENÇ DE MONTALT

Festa

e Sant major d

Vicenç.

El Ball P

là d

icenç d e Sant V

e Monta

lt a l’env

ela

r és An t. L’auto

El ball típic propi de les Carnestoltes, pel Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme, havia estat l’espolsar; punteig que va donar nom al tipus de ball qualificat d’espolsada, el qual, al Maresme, i sobretot al Vallès, des de la darreria del segle XVIII va prendre el qualificatiu de Ball de Gitanes.

toni Buc

h Esteba

n

D’aquestes danses, el Ball Pla de Sant Vicenç de Montalt (abans Sant Vicenç de Llavaneres, per aquest motiu va quedar com el Ball Pla de Llavaneres) n’és una mostra. Per parelles, aquesta dansa té moviments i figures, amb un fragment de melodia que ens fa suposar una antigor que inclús en diríem d’un origen anterior a les altres. Diferentment els dansaires s’hi mouen amb una parsimònia i una elegància que fa pensar en precedents remotíssims de significació precristiana. L’espolsar consisteix en un sotragueig ràpid del peu amb la punta encarada a terra i ben arran del sòl. Hi havia dues maneres d’espolsar: uns copejaven ràpidament i fortament la punta del peu i d’altres només la sotragaven sense arribar a tocar terra. Hom creu que els moviments ràpids de peus en les danses, sobretot com es copeja al sòl, tracten d’imitar el remenament de la terra en conrear-la i tenen la virtut de promoure la germinació de les llavors sembrades. Aquest tipus de punteig és propi de danses de caràcter agrari. La nota més característica és la volta completa de la plaça. Els millors contrapassistes, especialment les dones, per tal de lluir llur habilitat de puntejar, ballaven a peu de mitja i duien lligat al cap del filet de la puntera un cascavellet que sonava graciosament en moure el peu amb rapidesa. A Sant Vicenç de Montalt el Ball Pla es va recuperar el 20 de gener de l’any 1980, per la Festa Major d’hivern, amb una ballada per l’Esbart Català de Dansaires i la cobla la Principal de Llobregat, amb un envelat ple de gom a gom, que va fer gaudir a tots i recordar a alguns, d’aquesta preciosa dansa.

Aquests últims anys amb la recuperació de les Festes dels Bóbuls i les Margaridasses s’han fet unes quantres ballades del Ball Pla. Es té constància que alguns esbarts el tenen en el seu repertori i en el programa de ballades.

Video ball

Enric Pons i Maria Assumpta Comas 43

SERVEIS 6 6

Espai de lectura

6 6 6 6 6

Act. Infantils i Familiars Act. Adults Clubs de lectura Cursos i tallers Informació Informació local Préstec

6 6 6 6 6 6 6

Proposa una compra Renovació Documents Reserva Documents Serveis a entitats Serveis a escoles Serveis a petits lectors Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI Adreça: Plaça Catalunya s/núm. (baixos) 8398 Santa Susana Tel.: 937 678 441 Director/a: Núria Basart Bagot

HORARI

44

Estiu Matins: Dilluns...................... De 9.00 a 13.00 h.

Hivern Matins: Dilluns...................... De 9.00 a 13.00 h.

Tardes: De Dilluns a a divendres.............. De 16.00 a 20.00 h.

Tardes: De Dilluns a a divendres.............. De 16.00 a 19.30 h.

Dissabtes............... Tancat

Dissabtes............... Tancat

a/e: biblioteca@stasusanna.org bibliotecadesantasusanna

SANTA SUSANNA

Aquesta dansa es ballava durant l’època de Carnaval a Santa Susanna.

Els dansaires s’estenien en renglera i es movien sempre de costat i en sentit lateral. El capdanser portava el ball des d’un cap de la tira i, sense deixar de fer un moviment oscil·lant, feia un seguit de figures lliures. Al mateix temps, anava passant per sota de ponts fets amb els braços dels altres companys, brodant un entreteixit de dansaires. Quan el capdanser ja havia fet totes les passades que desitjava, llavors les havia de desfer passant de nou pels mateixos punts, però en sentit contrari.

Com la majoria de contrapassos, el contrapàs de Santa Susanna el solien ballar només homes, mai dones soles, i de vegades, homes i dones, però en aquest cas no calia que els dansaires estiguessin aparellats.

Aquest contrapàs encara es ballava per Carnaval pels carrers a Santa Susanna fa uns seixanta-cinc anys. Així podem recordar els dos últims capdansers en Joan Buch “l’avi Barretina” i en Joan Martí, “l’avi Xacó”. En aquella època es ballava el contrapàs al so d’una “coixinera” (instrument molt antic i difícil de trobar avui), i un flabiol que tocaven els cosins Perisó, en Pep i l’Anton Mollfulleda.

L’Esbart

balla el

C

a les fe ontrapàs

stes de

la Mercè

2007

El Contrapàs de Santa Susanna és l’únic ball genuí que es coneix al nostre poble. Recuperat per l’Esbart Dansaire de Santa Susanna a mitjans dels anys noranta, actualment se sol ballar tant interpretat per l’Esbart en les seves actuacions, com popularment per Carnestoltes i amb motiu d’altres festes populars. La seva recuperació va ajudar també a celebrar la Festa de Carnestoltes amb ballades populars del Contrapàs al carrer.

Durant l’última actuació de l’Esbart per la Festa Major de 2014, va servir de cloenda de la ballada tot fent-hi participar el públic assistent.

Esbart Dansaire de Santa Susanna Creat l’any 1952 per la Sabina Corcoy

Video ball

45

SERVEIS Diputació de Barcelona.

Fotografies: Ago2/Oscar Ferrer

6 6 6 6

6 6 6 6 6 6

6

Estiu

46

6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

Informació local Internet i + Préstec Préstec interbibliotecari Proposa una compra Racó de mares i pares Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Sales d’estudi Serveis a petits lectors Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI

HORARI Dilluns....................

Dimarts..................

Dimecres................

Dijous.....................

Divendres...............

Dissabtes...............

Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Aules multimèdia Biblioplatges, Bibliopiscines i Bibliorius Biblioteca portes enllà Bústia de retorn de documents Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers Formació en tecnologies de la informació Informació

Hivern De 16.00 a 20.30 h.

De 16.00 a 20.30 h.

De 10.00 a 14.00 h. i de 16.00 a 20.30 h.

De 16.00 a 20.30 h.

De 16.00 a 20.30 h.

Tancat

Dilluns....................

Dimarts..................

Dimecres................

Dijous.....................

Divendres...............

Dissabtes...............

De 16.00 a 20.30 h.

De 16.00 a 20.30 h.

De 10.00 a 14.00 h. i de 16.00 a 20.30 h.

De 16.00 a 20.30 h.

De 16.00 a 20.30 h.

De 10.00 a 14.00 h.

Adreça: Av. J. Roca Suárez-Llanos, 40 08329 Teià Tel.: 935 550 104 Director/a: Ivana Ares Seijo

a/e: b.teia@diba.cat www.teia.cat

BibliotecaCanLlaurador

@bteiacl vilataliano.blogspot.com

TEIÀ

Segons la documentació consultada, podem dir que el Ball dels Llancers ja es ballava a Dublín l’any 1817, tot i que deriva de les antigues contradanses angleses del segle XVII. En un llibre de 1820 el mestre de dansa Hart descriu la forma en què el ballava la bona societat a l’estiu de 1819.

El mestre de dansa de París el va introduir al ballet de la Cort de Prússia l’any 1856. Posteriorment, va arribar a Catalunya, es ballava als salons d’elit i va aconseguir formar part del programa dels balls de Carnaval de l’any 1860 al Liceu de Barcelona. Immediatament es va estendre a les capes més populars, de manera que la majoria dels pobles en van fer la seva pròpia versió.

Tenim documentació acreditativa que l’any 1891 el Ball dels Llancers ja figurava al programa de la Festa Major de Teià, tradició que va perdurar fins al 1952. L’any 1974 es va tornar a ballar amb molta il·lusió en un intent de recuperar-lo, però sense gaire èxit.

Ha estat molt més tard, després d’un intens treball de recerca i un esforç considerable per part de tots els participants, que Teià té la satisfacció d’haver-lo retrobat novament, i des de l’any 2010 torna a formar part de la programació dels actes de la nostra Festa Major.

a Festa M

jor

San M de Teià -

art

“Els Lla í, 2011:

ncers de

La Palm

a”

També ens han convidat a ballar-lo a Barcelona a l’espai MercèDansa de les Festes de La Mercè-2012 i a Sant Andreu de Llavaneres el dia de la Jornada de la Lluita contra el Càncer el mes de juliol de 2013.

Els nostres balladors estan molt orgullosos de donar a conèixer aquesta dansa, que sentim molt nostra, mitjançant les diferents representacions i molt més encara en veure la gran acollida que té.

Rosalia Raméntol i Duran

Video ball

47

SERVEIS 6 6 6

Sala infantil

6 6 6 6 6 6 6 6

Estiu

Hivern

Dilluns................... De 16.00 a 20.30 h.

Dimarts................. De 10.00 a 14.00 h. i

de 16.00 a 20.30 h.

Dimecres............... De 16.00 a 20.30 h.

Dijous.................... De 16.00 a 20.30 h.

Divendres.............. De 16.00 a 20.30 h.

Dilluns...............

Dimarts.............

Dimecres...........

Dijous................

Divendres..........

Dissabtes..........

De 16.00 a 20.30 h.

De 10.00 a 14.00 h. i de 16.00 a 20.30 h.

De 16.00 a 20.30 h.

De 16.00 a 20.30 h.

De 16.00 a 20.30 h.

De 10.00 a 14.00 h.

Observacions de l’horari d’estiu: Des de l’1 de juliol al 31 d’agost 48

6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

Proposa una compra Racó de mares i pares Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Serveis a entitats Serveis a escoles Serveis a petits lectors Visites guiades Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI

HORARI

Dissabtes.............. Tancat

Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers Informació Informació local Internet i + Nascuts per llegir Préstec Préstec interbibliotecari

Adreça: Carrer Lola Anglada, 10 08391 Tiana Tel.: 934 657 741 Director/a: Núria Fàbregas Muñoz

a/e: b.tiana.cb@diba.cat www.tiana.cat

Tiana CB

cbaratau.blogspot.com clubcanbaratau.blogspot.com @bibtiana

www.youtube.com/user/btianacb

TIANA

Amb el nom de Ball de Punts s’havia practicat un tipus de ball de gitanes en alguns pobles del sud del Maresme, del qual hi ha referències a Tiana.

El ball conegué la seva època de més popularitat cap al 1870. Després es va abandonar, i va ser restaurat posteriorment, el 1914, a Tiana per en Baldomer Giral, com a reclam per al seu cafè i sala de ball.

El mèrit en la interpretació d’aquesta dansa consistia en el trenat o creuat de peus, que equival a la paraula entrechat usada en la terminologia de l’escola de dansa. El ballador que en feia més era considerat el millor, el que feia que fos tingut per capdanser.

Atès que aquests punts eren la part més meritòria, i així ens ho fa creure el nom del ball, per aprendre a realitzar-los, els dansaires s’aguantaven d’una corda penjada al sostre a fi d’exercitar-se en el moviment dels peus.

Aquesta dansa s’acostumava a fer en una sala on entraven les vuit parelles, unes darrere les altres, al compàs de la música a temps viu de marxa.

Per fer el ball es col·locaven en fila formant dues rengleres: una d’homes i l’altra de dones.

L’any 1870, època en què aquest ball gaudia d’una gran popularitat, els homes duien vestit de vellut amb calça llarga, faixa de seda vermella i anaven calçats amb sabatilles de ballarí professional. Les dones anaven vestides a l’estil de la pagesia catalana.

Alguns passos de la coreografia.

Extret de: El Ball de punts de Tiana. Tiana: S.n., 2014

Quan Baldomer Giral el va restaurar l’any 1914, els dansaires anaven vestits a l’estil de les pintures de Goya: els homes duien calça i jaqueta curtes, de seda, mitja blanca, armilla florejada i ret al cap. Les dones també a l’estil de l’època del pintor, amb faldilles de seda de colors llisos i calçades amb sabates de saló del mateix color de la faldilla.

Josep M. Toffoli Carbonell

49

SERVEIS 6 6 6 6

6

Video Biblioteca

Façana posterior

6

6 6 6 6

6 6

Hivern Dilluns..............

Dimarts............

Dimecres..........

Dijous...............

Divendres.........

Dissabtes.........

De 16.00 a 20.30 h.

De 16.00 a 20.30 h De 10.00 a 20.30 h.

De 10.00 a 13.00 h. i de 16.00 a 20.30 h.

De 10.00 a 13.00 h. i de 16.00 a 20.30 h.

De 10.00 a 13.00 h.

Observacions de l’horari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre 50

6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

Internet i + Préstec Préstec interbibliotecari Proposa una compra Racó de mares i pares Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Sales d’estudi Serveis a entitats Serveis a escoles Visites guiades Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI

HORARI Estiu Dilluns.................... De 16.00 a 20.30 h.

Dimarts.................. De 16.00 a 20.30 h.

Dimecres................ De 10.00 a 20.30 h.

Dijous..................... De 10.00 a 13.00 h. i

de 16.00 a 20.30 h.

Divendres............... De 10.00 a 13.00 h. i

de 16.00 a 20.30 h.

Dissabtes............... Tancat

Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Aules multimèdia Audiollibres Bústia de retorn de documents Cessió d’espais Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers Formació en tecnologies de la informació Informació Informació local

Adreça: Carrer Joan Maragall, 6 08490 Tordera

Tel.: 937 642 560 Director/a: Sílvia Anfrons Balat

a/e: b.tordera@diba.cat www.tordera.cat Biblioteca de Tordera @btordera Biblioteca de Tordera issuu.com/bibliotecadetordera

TORDERA

Els gegants de Tordera representen persones destacades en la història, real o imaginada, del poble. Ella, la Roseta, va ser la carnissera més famosa de la vila a mitjans del segle XX. Ell és en Pere Porter, més conegut com en Pere Botero, nascut a Tordera a finals del segle XVI. En Bartomeu és un gegantó que vol representar la canalla i els jocs més emblemàtics de la primera meitat del segle XX. Segons la llegenda, en Pere Botero va ser acusat de no haver pagat un antic deute que ja havia tornat. Per demostrar la seva innocència, va decidir anar a buscar testimonis que l’ajudessin. Camí de Maçanet, va trobar-se amb el Dimoni, vestit de cavaller a dalt d’un cavall blanc, que el va convèncer per anar a l’infern a cercar el notari que havia amagat les escriptures de cancel·lació del deute. Un cop va sortir de l’infern, Pere Porter va arribar sa i estalvi a Tordera i va poder demostrar que era innocent i que el seu deute havia estat saldat. L’experiència única viscuda pel nostre gegant no podia quedar en l’oblit. Per homenatjar un personatge tan emblemàtic, es va voler plasmar la seva vivència al ball dels gegants.

tògrafs

fo Pasqual

El ball porta per nom De la terra a l’infern i en la seva coreografia hi intervenen els tres gegants: en Pere, la Roseta i en Bartomeu. La música consta de tres parts. La primera part feta només amb percussió a mode d’introducció, simbolitza la marxa en solitari d’en Pere Botero cap a l’infern. La part central és amb gralla i percussió i vol representar la tornada a Tordera i el retrobament amb la Roseta. Per aquest motiu, durant aquesta segona part la coreografia és un ball de parella entre els dos gegants. La part final, interpretada amb gralla i percussió, es fa en forma de corranda amb la participació dels tres gegants per celebrar la innocència d’en Pere Porter.

Gegants de Tordera

Video ball

51

SERVEIS 6 6

Sala General

6 6 6 6 6 6 6 6 6

HORARI De 16.00 a 20.30 h.

De 16.00 a 20.30 h.

De 9.30 a 13.30 h. i de 16.00 a 20.30 h.

De 16.00 a 20.30 h.

De 9.30 a 13.30 h.

Dissabtes............... Tancat

Dilluns............... De 16.00 a 20.30 h.

Dimarts............. De 16.00 a 20.30 h.

Dimecres........... De 9.30 a 13.30 h. i

de 16.00 a 20.30 h.

Dijous................ De 16.00 a 20.30 h.

Divendres.......... De 9.30 a 13.30 h. i

de 16.00 a 20.30 h.

Dissabtes.......... De 9.30 a 13.30 h.

Observacions de l’horari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre 52

6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

Préstec Préstec interbibliotecari Préstec a domicili Préstec d’autoservei Proposa una compra Racó de pares Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Visites guiades Wi-Fi

ON ÉS I COM ARRIBAR-HI Hivern

Estiu Dilluns....................

Dimarts..................

Dimecres................

Dijous.....................

Divendres...............

Acollida a persones nouvingudes Activitats infantils i familiars Activitats per a adults Butlletins electrònics Consulta de bases de dades Cursos i tallers Clubs de lectura Internet i + Informació local Informació Pregunta a la biblioteca

a/e: b.vilassard.cm@diba.cat.

Adreça: Plaça Miquel Martí Pol, 6 Vilassar de Dalt 08339

Biblioteca Can Manyer Tel.: 937 530 952 Director/a: Isabel Coma Villagrasa

VILASSAR DE DALT

L’any 2007, coincidint amb el 95è aniversari dels Gegants Vells de Vilassar de Dalt, en Lluís i la Maria, la Colla de Geganters va proposar realitzar un ball dins de l’església, en honor dels Sants Màrtirs. La proposta va ser molt ben acollida i d’aquesta manera es va començar a treballar per crear aquest nou ball. Els grallers van crear la música i els geganters van crear el ball. I així fou com després de mesos de feina, el 28 d’abril de 2007, es va estrenar el Ball dels Sants Màrtirs a l’església, plena de gom a gom.

El Ball consta de tres parts: Salutació: En aquest moment, iniciats per les gralles, els Gegants se saluden mútuament en senyal de cortesia, tot seguit saluden les autoritats civils i eclesiàstiques, i acaben amb una salutació a tota la població congregada a l’església.

Ball Ceremoniós: Els Gegants comencen a dansar amb una melodia cerimoniosa, en honor a totes les persones presents, donant relleu a la importància de l’acte que s’està celebrant, amb moviments dolços i voltes suaus.

Passada: Un canvi en la tonada fa que els Gegants es desplacin de davant de l’altar major, on hi ha les autoritats, a l’altar de les relíquies dels Sants Màrtirs. Així es dóna inici a la part més festiva del Ball.

“Ba

ants a ll de Geg

ssa

a de Vila

l’esglési

r de Dalt

e Vilassa

tament d

”. Ajun r de Dalt

Corranda: Arriba la part més alegre del Ball amb una música alegre que fa dansar els Gegants davant de l’altar dels Sants Màrtirs. Aquesta part simbolitza la festa que totes les vilassarenques i vilassarencs celebren en honor de les sagrades relíquies. El Ball acaba amb els Gegants plantats a cada banda de l’altar, on romandran fins al darrer dia de la Festa Major, l’1 de maig.

Cèsar Carmona Laso Colla de Geganters de Vilassar de Dalt

Video ball

53

Video Biblioteca

Façana biblioteca

HORARI Hivern

Estiu Dilluns....................

Dimarts..................

Dimecres................

Dijous.....................

Divendres...............

De 16.00 a 21.00 h.

De 16.00 a 21.00 h.

De 10.00 a 14.00 h. i de 16.00 a 21.00 h.

De 16.00 a 21.00 h.

De 10.00 a 14.00 h. i de 16.00 a 21.00 h.

Dissabtes............... Tancat

54

Dilluns............... De 16.00 a 21.00 h.

Dimarts............. De 10.00 a 14.00 h. i de 16.00 a 21.00 h.

Dimecres........... De 10.00 a 14.00 h. i de 16.00 a 21.00 h.

Dijous................ De 16.00 a 21.00 h.

Divendres.......... De 10.00 a 21.00 h.

Dissabtes.......... De 10.00 a 14.00 h.

SERVEIS 6 Activitats infantils i familiars 6 Activitats per a adults 6 Bústia de retorn de documents 6 Cessió d’espais 6 Clubs de lectura 6 Consulta de bases de dades 6 Cursos i tallers 6 Formació en tecnologies de la informació 6 Informació 6 Informació local 6 Internet i + ON ÉS I COM ARRIBAR-HI Adreça: Carrer Santa Eulàlia, 66-80 08340 Vilassar de Mar Tel.: 937 506 834 Director/a: Laia Ventura Riera a/e: b.vilassarm.elm@diba.cat

6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

Nascuts per llegir Préstec Préstec interbibliotecari Proposa una compra Racó de mares i pares Renovació de documents Reserva de documents Reserva d’ordinadors Serveis a petits lectors Visites guiades Wi-Fi

Biblioteca Ernest Lluch @Biblioteca_VdM issuu.com/biblioteca_vdm queemllegeixo.wordpress.com superlectorsvdm.wordpress.com pinterest.com/BibliotecaVdM

FONS ESPECIALS Ernest Lluch

BibliotecaVdM

VILASSAR DE MAR

Amb els anys les botadures havien anat acumulant rituals i cerimònies que es basaven en creences seculars. Quan es botava una embarcació durant el Carnestoltes, i això era força habitual, ja que els mestres d’aixa feien tot el possible per tenir-ne una d’enllestida, els homes que havien intervingut en la construcció i els que havien de formar part de la tripulació feien un ball rodó al so d’una cantarella estranya: l’anomenat Ball de la Barca.

S’agafaven de les mans al voltant de l’embarcació i evolucionaven ara en un sentit, ara en l’altre. Aquestes ballaruques havien estat molt comunes arreu de la costa. A Malgrat varen donar lloc al conegut Ball de Remitgers.

Tots aquests balls partien del repertori social habitual, d’entre els quals en destaca de manera notòria el contrapàs curt, ja que era un ball sovint interpretat per homes sols.

El que coneixem sobre el ball de la barca seguia aquest patró. Els homes s’agafaven en rengle al voltant de la barca sense acabar-la de tancar i efectuaven les dues parts del contrapàs curt comú de la Costa de Llevant. Una primera part molt similar a una sardana de curts i una segona que vindria a ser una farandola.

El ball actualment forma part del repertori dels nostres esbarts dansaires i la seva melodia ha estat emprada pel ball de Nans de Vilassar de Mar. Pompili Massa i Pujol

o AVAL (Ass

vitats de

sa d’Acti

ssane ciació Vila

Lleure)

Video ball

55

Llistat de balls i danses populars i tradicionals del Maresme documentats i recollits en col·laboració amb el Sr. Pompili Massa i el Centre de Documentació de l’Esbart Català de Dansaires.

56

ALELLA ......................................................................... Ball de la Verema (Gegants), Ball de Nans, Ball de Gegants.

ARENYS DE MAR ........................................................... Ball de Bastons, Ball de Cançons, Ball de Cercolets, Dansa d’Arenys de Mar, Ball de Nans, Ball de Gegants.

ARENYS DE MUNT ........................................................ Ball de Gitanes, Ball de Plaça, La Dansa d’Arenys de Munt.

ARGENTONA ................................................................ Ball del Ciri, Ball de Gitanes, Ball Blanc, Ball de Bastons, Ball de la Bolangera, Dansa d’Argentona, Contradansa, Ball del Contrapàs, Entrada de Ball, Farandola.

CABRERA .................................................................... Ball de la Bolangera, La Contradansa, Ball de l’Espolsada, Sardana.

CABRILS ....................................................................... Els Llancers.

CALDES D’ESTRAC ........................................................ Ball de Gegants, Ball de Gitanes.

CALELLA ....................................................................... Ball d’Almorratxes, Ballet (La Gallega), Ballet de Gegants, Ball de Bastons, Ball de la Bolangera, Contradansa, Dansa de Calella, Ball de l’Espolsada, Ball de la Llopa, Ball del Patatuf, Ball del Rotllet, Sardana curta, Entrada de Ball, Minuet de 4, Marissapulas.

CANET DE MAR ............................................................. Ball de les Morratxes, Ballet, Ball de Bastons (Las Modistillas, Els Geperuts, Els Caçadors, El Patufet), Ball de la Bolangera, Dansa de Canet, Ball del Rotllet, Ball de Gegants, Ball de Nans, El Santiestira-li.

MALGRAT ...................................................................... Ball de Gegants (Primer Ball, Valset dels Gegants, Quan en Bernat la rondava, Ernest, Horts i Mines), Ball d’Almorratxes, Dansa de Malgrat, Embrolla, Ball de Remitgers.

EL MASNOU .................................................................. Vals de les Pepones, Ball de Gegants.

57

MATARÓ ........................................................................ Ball del Drac, Ball de l’Àliga, Ball d’Almorratxes, Ball de Grossos, Ball de Petits, Ball de Quatre, Ball Pla, Ball de Bastons Bolangera, Ball de la Bruixa i el Pagès, Ball de les Bruixes, Ball de Cavallets (Marxa, La Font, Marieta Cistellera), Ball de Cercolets, Balsa, Contradansa, Ball del Contrapàs, Dansa de Mataró, Ball del Dragalió, Ball de l’Espolsada, Ball del Fandango, Farandola, Ball de Gitanes, Ball de Llancers, Minuet, Ball de la Momeroteta, Ball de Mossèn Biscuter, Ball de Nans nous, Ball de Nans, Ball de Noies (ocasió de ball), Ball dels Pagesos (ocasió de ball), Ball del Patatuf, Ball de Pedretes, Ball de Rams, Rigodons, Ball del Rotllet, Ball de Pescadors de l’aplec de l’ermita de Sant Simó, Ball de Serrallonga.

MONTGAT ...................................................................... Ball de Geps.

PALAFOLLS ................................................................... Ball del Gall, Ball de Gitanes, Ball del Rotllet, Ball de la Civada, Contrapàs, Dansa, La Patatuf.

PINEDA DE MAR ............................................................ Ball d’Almorratxes, Ball Pla, Ball de la Bolangera, Contrapàs dels Gegants, Ball del Contrapàs, Dansa de Pineda (Passeig de Dansa, Farandola), Ball del Rotllet, Ball de la Civada, Tió Fresco, Corranda, Ball de Bastons.

PREMIÀ DALT ................................................................ Ball de l’Espolsada, Ball de Gegants.

PREMIÀ DE MAR ........................................................... Ball de Gegants (Ball Solemne, Ball de l’Omar, Ball de la Mari Carmen), Ball de Nans (Els Ponts, El Corrandillo, El Desembarcament, La Revolta Premianenca, La Rendició dels Pirates), Ball de Bastons, Ball de la Disfressada, Ball del Gafarró, Ball de Mantons (ocasió de ball), Ball de Panderos.

ST. ANDREU LLAVANERES ............................................. Ball de Gitanes, Polca de Gitanes, Ball del Panellet (ocasió de ball).

SANT ISCLE DE VALLALTA ............................................. Ball de Bastons o Ball de Gafets, Ball Pla, Ball de Gitanes, Ball del Patatuf, Sardana curta.

SANT POL DE MAR ........................................................ Ball d’Almorratxes, Dansa de les Almorratxes (gegants).

ST. VICENÇ DE MONTALT ............................................... Dansa de Llavaneres, L’Espolsada, Farandola, Ball de Gitanes, Ball de Nans, Ball Pla, Bous.

58

STA. SUSANNA ............................................................. Ball d’Almorratxes, El Contrapàs, Contrapàs dels Gegants, Dansa, Ball del Patatuf.

TEIÀ ............................................................................. Ball de Llancers, Ball de Punts.

TIANA .......................................................................... Ball de Punts, Ball de Gegants.

TORDERA ..................................................................... Ball d’en Pere Botero i la Roseta carnissera, Ball de Gitanes, Sardana, Sardana llarga, Ball del Patatuf.

VILASSAR DE DALT ........................................................ Ball de l’Espolsada, Ball de Gegants (Ball d’en Lluís i la Maria, Segon Ball dels Gegants, Tercer Ball dels Gegants).

VILASSAR DE MAR ........................................................ Ball de Nans, Ball de Gegants, Ball Pla, Ball de la Barca, Ball de Bastons, Ball de la Carmanyola, Contradansa, Ball del Contrapàs, Ball del Drac Cremavila, Farandola, Ball del Pigat i la Lucía, Rotllet, Sardana, Ball de la Cacerola.

59

Bibliografia

60

1

ccccc

ALELLA. FERRER I GUÀRDIA

15

ccccc

PINEDA DE MAR. M. SERRA I MORET

2

ccccc

ARENYS DE MAR. P. FIDEL FITA

16

ccccc

PINEDA DE MAR. POBLENOU

3

ccccc

ARENYS DE MUNT. ANTÒNIA TORRENT I MARTORI

17

ccccc

PREMIÀ DE DALT. JAUME PERICH I ESCALA

4

ccccc

CABRERA DE MAR. ILTURO

18

ccccc

PREMIÀ DE MAR. MARTÍ ROSSELLÓ I LLOVERAS

5

ccccc

CABRILS

19

ccccc

SANT ANDREU DE LLAVANERES

6

ccccc

CALDES D’ESTRAC. CAN MILANS

21

ccccc

SANT POL. CAN COROMINES

7

ccccc

CALELLA. CAN SALVADOR DE LA PLAÇA

20

ccccc

SANT VICENÇ DE MONTALT. LA MUNTALA

8

ccccc

CANET DE MAR. P. GUAL I PUJADAS

22

ccccc

SANTA SUSANNA

9

ccccc

MALGRAT. LA COOPERATIVA

23

ccccc

TEIÀ. CAN LLAURADOR

10

ccccc

EL MASNOU. JOAN COROMINES

24

ccccc

TIANA. CAN BARATAU

11

ccccc

MATARÓ. POMPEU FABRA

25

ccccc

TORDERA

12

ccccc

MATARÓ. ANTONI COMAS

26

ccccc

VILASSAR DE DALT. CAN MANYER

13

ccccc

MONTGAT. TIRANT LO BLANC

27

ccccc

VILASSAR DE MAR. ERNEST LLUCH I MARTÍN

14

ccccc

PALAFOLLS. ENRIC MIRALLES

ABASOLO I HERNÁNDEZ, Carles d’. La Dansa d’Arenys de Munt. [Arenys de Munt: l’Ajuntament, 2004]. 32 p. |3

AMADES, Joan. El Ball de Serrallonga. Tarragona: El Mèdol, 1999. 274 p. ISBN: 8489936501. |2, 11, 21

Ball de plaça: dansa d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: [s.n.], 1989. 115 f. |2

AIATS, Jaume. En Quirze Perich, flabiolaire. Notes sobre la seva vida. Barcelona: Alta Fulla, 1987. 125 p. ISBN: 8486556368 . |7, 11, 12

Aplec de Sant Jaume i altres manifestacions sardanístiques a Pineda de Mar. Pineda de Mar: l’Ajuntament, 2003. [16 p.] |15, 16

El Ball de punts de Tiana. [Tiana]: [S.l.], 2014. 1 v. |24

AJUNTAMENT d’Arenys de Mar. Festes i tradicions [en línia]. Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar [Consulta: 3 gener 2015]. Disponible a: http://www. visitarenys.com/ca/festivals_and_traditions

ARENYS.ORG. 50è aniversari de la recuperació de la Dansa d’Arenys de Mar [en línia]. Arenys de Mar: Arenys.org. [Consulta: 3 gener 2015]. Disponible a: http://arenys.org/arribat/

BARÓN DE CARLOS. Tordera artística i monumental.

[S.l.]: Carlos Carlos i Ferrer, 1988. [162] p. |25

AJUNTAMENT d’Arenys de Mar. Sant Roc 2014: 65 anys de la Dansa d’Arenys [en línia]. Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar [Consulta: 3 gener 2015].

Disponible a: http://www.stasusanna.org/adreces-itelefons/esbart-dansaire-santa-susanna

ARÍS I JULIÀ, Vicenç. Una Colla sardanista de Mataró: l’Espiga d’Or. En 21a Sessió d’Estudis Mataronins.

Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 2004, p. 21-38. |11

AJUNTAMENT de Santa Susanna. Esbart dansaire de Santa Susanna [en línia]. Santa Susanna: l’Ajuntament, [3 gener 2015]. Disponible a: http://www.stasusanna.org/adreces-itelefons/esbart-dansaire-santa-susanna AJUNTAMENT de Tordera; Cercle d’Història de Tordera.

Tordera: festes, tradicions i societat [enregistrament vídeo]. Tordera: l’Ajuntament, 2010. |25 Alella, parada i fonda: el Cafè de Dalt, un tros d’història del poble. Alella, 1989, núm. 205, p. 91-93. |1 ALONSO, M. Rosa. Els Balls de Bastons. Barcelona: Alta Fulla, 1995. 107 p. ISBN: 8479000619. |2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 15, 16, 19, 25 AMADES, Joan. Costumari català: el curs de l’any.

Barcelona: Salvat [etc.], 1984, 5 v. |1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27

ARMISÉN, Toni. La Veu del passat: un estudi antropològic de la societat arenyenca a la primera meitat del segle XX. Arenys de Munt: [Ajuntament], 1998. 75 p. |2, 3 ASSOCIACIÓ Vilanessa d’Activitats de Lleure. Els Nans [en línia]. Vilassar de Mar: l’Associació, 2012. [Consulta 3 gener 2015]. Disponible a: http://www.aval.cat/ els-nans.html

El Ball dels Llancers. Teià 2010. [enregistrament vídeo].

Barcelona: Uatxut, 2010. |23

BARTRÉS I SALA, Gaspar. Les Gitanes. En BARTRÉS I SALA, Gaspar. Recull històric de Sant Andreu de Llavaneres. Barcelona: Ferran Manau, 1986. p. 166. |2, 3, 7, 10, 15, 19, 21, 25 BIEL, Mireia. Les gitanes ja ballen per Carnestoltes. El Tot Mataró i Maresme, 2011, núm. 1473, p.

BILBENY, Jordi. La Dansa d’Arenys o allò que l’esforç reviscolà. Arenys Vida Parroquial, 1980, núm. 395-396, p. 19-20. |2 BRUGUERA I PLANAS, Miquel. Mataró coral, musical i sardanista. Mataró: l’autor, 2014. |11, 12

BADAL, Enric. Concert històric de Festa Major de la coral Xabec. Gent del Masnou, 2012, núm. 300, p. 16. |10

Cabrera és espectacle [enregistrament vídeo]. Cabrera: Ajuntament de Cabrera, 2010. |4

El Baile de las Almorratxas o Morratxas una tradición vinculada a la Domus de Canet, hoy Castell de Santa Florentina [en línia]. Canet de Mar: Castell de Santa Florentina, 2014. [Consulta 3 gener 2015]. Disponible a: http://castelldesantaflorentina.es/izuchi-zamok/ sekrety-zamka/

Cabrera és espectacle [enregistrament vídeo]. Cabrera: Baraera, 2011. |4

BALAGUÉ I BERTRAN, Pilar; [et al.] El món sardanista a Tordera. Tordera: Associació La Nostra Dansa, 2001.

221 p. |25

Les Cançons de Mataró [enregistrament sonor]: 19322005. Mataró: Patronat Municipal de Cultura, 2005. |5, 11, 12, 26 CASANOVAS I VILÀ, Vicenç. Ball de Bastons. En Vilassar de Mar: documental i històric. Vilassar de Mar: Oikos Tau, 1978, p. 126. |2, 11, 27 61

CASANOVAS I VILÀ, Vicenç. Les Enramades. En Vilassar de Mar: documental i històric. Vilassar de Mar: Oikos Tau, 1978, p. 96-97. |2, 11, 27 CASANOVAS I VILÀ, Vicenç. Fantasia: espectáculo musical de la colonia veraniega. En Vilassar de Mar: documental i històric.

Vilassar de Mar: Oikos Tau, 1978, p. 252. |2, 11, 27 CASTAÑÉ I MORA, Gemma; Amat i Teixidó, Jordi. 75 anys de l’Aplec de la Sardana 1925-2002, Calella Aplec Pairal de Catalunya. Calella: Agrupació Sardanista de Calella, 2003. 171 p. |7 CAYRÓ I PUJOL, M. Àngels. L’antic Clavé: 1926-1988.

[Tordera]: l’Ajuntament, 2000. 141 p. |25 CENTRE D’ESTUDIS VILASSARENCS. Les Enramades: festa i tradició a Vilassar de Mar: i també... una mirada a la història de Vilassar de Mar [enregistrament vídeo].

[Vilassar de Mar]: Centre d’Estudis Vilassarencs, 2009. |2, 4, 11, 27 CHIMISANAS I JULIÀ, Abelard. El Ball de Geps: com celebraven els montgatins el carnaval?. Montgat: Informatiu municipal, 2009, núm. feb., p. 15. |13 COBLA LA PRINCIPAL DE LA BISBAL. Ball de Gitanes de Mataró [enregistrament sonor]. [Barcelona]: Audiovisuals de Sarrià, 2013. |11 CODINA, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls: apunts història S. XVI-XX. [S.l.]: Edicions del Roig, 2004.

363 p. |1, 2, 3, 9, 14, 25 COLLA DE GEGANTERS DE SANT POL. Diuen que varen sentir a dir... un conte de gegants. Sant Pol de Mar: Colla de Geganters, 2005. |20 62

Com era celebrada la festa de Sant Roc al segle XIX. Arenys de Mar: Patronat de Sant Roc, 1984. [12] p. |2 COMAS, Cugat. Mataró recupera el “Ball de Gitanes” 90 anys més tard. El Tot Mataró i Maresme, 2010, núm.

1432, [p. 21]. Disponible a: http://goo.gl/7jVTVR Contrapàs de Sant Genís de Palafolls. El Contrapàs de Pineda. Contrapunt, 1981, núm. 6, [p. 13]. |15 COROMINES, Joan. Morratxa. En Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: Caixa de Pensions “La Caixa”, 1980-2001. v. 5, p.

798-807. |1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 20, 21, 23, 24, 25, 27 COSTA I OLLER, Francesc. La Cançó de la terra.

Mataróescrit, 1991, núm. 57, p. 77-78. |11 Costums i tradicions del Maresme. Mataró: Grup d’Història Local, 1996, núm. 7, p.125. |6, 11 CUSACHS I CORREDOR, Manuel. Cent anys de sardanisme a Mataró (1907-2007). Les Santes festa major de Mataró. 2007, p. 3-12. |11 La Dormida: gegants i nans de la ciutat de Mataró [enregistrament sonor]. Mataró: Patronat Municipal de Cultura, 1999. |2, 11, 12 ¡Enradera que la plaça és nostra! [DVD]. Cabrera: Ajuntament de Cabrera. Regidoria de Festes, cop. 2008. |4 Les Enramades [DVD]. [Vilassar de Mar]: Centre d’Estudis Vilassarencs, 2009. |2, 4, 11, 27 Enric Torra i Pòrtulas: un músic per a una ciutat. Mataró: Centre Atlètic Laietània, 1997. |11, 12 Entitat folklòrica catalana de Mataró: 1980-1986.

[Mataró]: [s.n.], 1986. |11

ESBART MARAGALL. 50è Aniversari Dansa d’Arenys de Mar [enregistrament vídeo]. Arenys de Mar: Esbart Maragall, 1999. |2 ESBART MARAGALL. La Dansa d’Arenys de Mar [en línia]. Arenys de Mar: Esbart Maragall, [2011?].

[Consulta: 3 gener 2015]. Disponible a: http://esbartmaragall.jimdo.com/la-dansa-d-arenys/ ESPRIU I MALAGELADA, Agustí. Història, institucions, tradicions i llinatges. En Aproximació històrica al mite de Sinera. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2010, p.

151-283. |2, 3, 11 Estiu 2002 [recurs electrònic].[ Arenys de Mar: Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar, 2002]. |2 L’Estiu és viu [recurs electrònic]. [Arenys de Mar: Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar, 2001?]. |2 L’Envelat. En V Mostra cultural de Pineda de Mar: del 28 d’agost al 2 de setembre del 1986. Pineda de Mar: l’Ajuntament, 1986, [p. 50-52]. |15 F. F. C. Lo Cornamuser de Manola: produccions poèticas, escrites en català com enguany se parla per F. F. C. Barcelona: Imprenta Catalana d’Obradors, 1878. 32 p. |15 FERRER I COSTA, Joan. Sara Llorens, pionera del folklore a Catalunya. Pineda de Mar: l’Ajuntament, 2004. |15 GALVANY I PLANAS, Jordi. Els Meus records de Cabrils: una aportació a la seva història. Barcelona: [l’autor], 2006. 227 p. ISBN 8460997723. |5, 14 GEGANTS DE SANT POL. Ben Hassad i Mercè de la Murtra: Gegants de Sant Pol de Mar [recurs electrònic].

[Consulta: 9 de febrer de 2015 ]. Disponible a: http://webs.gegants.cat/maresme/03-les-nostrescolles/sant-pol-de-mar/

Els gegants de Tordera. En Gegants, nans i bestiari del Maresme: guia de recursos. [Mataró]: Biblioteques Municipals del Maresme, 2005, p. [40-41]. |1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 24, 25, 26, 27 GODALL, Carme. La Música del segle XX a Cabrera de Mar. Cabrera de Mar: Ajuntament de Cabrera de Mar, 2005. 12 p. |11 GÓMEZ I PRATS, Vicenç. L’Associació Vilassanesa d’Activitats de Lleure. Singladures: revista d’història i patrimoni cultural de Vilassar de Mar i el Maresme, 2011, núm. 29, p. 39-40. |27 Grallers de Mataró: vint anys cantant la canya [enregistrament sonor]. [Mataró]: La Col, 1999. |11 GUARDIOLA I PRIM, L. Les Enramades i la Festa Major.

En Sant Joan de Vilassar: història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. Vilassar de Mar: [s.n.], 1955, p. 457-471. |10, 27

JOVER, Isidre. Americana, de Madrid a Barcelona: danzas y pabanas: con espolsada [música manuscrita].

[1930?]. 8 p. |8

MASSA I PUJOL, Pompili. Dansar a Pineda. Pineda de Mar: l’Ajuntament; Barcelona: Alta Fulla, 1990. 97 p.

ISBN: 8479000023. |2, 7, 14, 15, 16, 20, 25

LLORENS DE SERRA, Sara. El Cançoner de Pineda: 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Horta, 1931. 359 p. |2, 6, 7, 8, 9, 11, 15, 16

MASSA I PUJOL, Pompili. Mataró balla gitanes. Mataró: Associació Cultural i d’Esbajo Mestres del Gai Saber, 2010. |11, 12

LLORENS DE SERRA, Sara. El Cançoner de Pineda: 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Alta Fulla, 1992. 359 p. ISBN 8479000260. |2, 7, 8, 9, 15, 16, 20, 25

Mataró, Ciutat Pubilla de la Sardana 2009: el pubillatge en imatges. Mataró: l’Ajuntament, 2014. |11

MALDÀ, Rafael d’Amat i de Cortada, Baró de. La Festa Major de Calella a l’any 1783. Calella: Ajuntament de Calella, 1983. 67 p. |7, 15

Memoria de las funciones religiosas y festejos públicos celebrados en esta Villa de Canet de Mar en el corriente mes de setiembre de 1857 con motivo de la inauguración del nuevo Santuario de su excelsa Patrona la Virgen de Misericordia. Mataró: [s.n.], 1857 (Imp. de José Abadal). 14 p. |8

El Maresme fa festa. [Mataró]: Biblioteques Municipals del Maresme, 2007. [56] p. |1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 26

Mataró versiona els Pastorets [enregistrament sonor].

Mataró: Els Pastorets de Mataró, 2007. |3, 11

MARTÍNEZ, Rut. Agulla d’Imant: un periple per la història de la Sardana a Calella. Calella: Agrupació Sardanista de Calella, 2000. 117 p. |2, 3, 6, 7, 8, 9, 15, 19, 24, 25

MERCADER, Assumpta; MASSÓ, Lídia. La rondalla del dimoniet de Sant Genís de Palafolls. Argentona: La Comarcal Edicions, 2008. |1, 2, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16, 18, 21, 24, 27

IBERN i REGÀS, Pere. El Ball d’en Serrallonga a Mataró.

Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1981, núm. 11, p. 53-57. |11

MAS I GARCIA, Carles. Aproximació a la tècnica coreogràfica del contrapàs. Barcelona: Institut del Teatre, 1988. 295 p. ISBN: 8485905636. |2, 3, 6, 7, 8, 9, 11, 15, 19, 24, 25

MERCADER, Assumpta; MASSÓ, Lídia. Sis de Vilassís a Vilassar de Mar. Vilassar de Mar: Ajuntament de Vilassar de Mar, 2008. 28 p. |27

Inspiracions pinedenques sardanes dedicades a Pineda de Mar [enregistrament sonor]. Barcelona: DIVUCSA, 1989. |15

MASSA I PUJOL, Pompili. El Ball de plaça a la costa de llevant. Tarragona: l’Agulla de Cultura Popular, 2007.

263 p. ISBN: 9788496294295. |5, 9, 11, 12, 21

MITJANS, Rafel; SOLER, Teresa. Músics de flabiol i bombo: els flabiolaires del rodal d’Arbúcies. Barcelona: Alta Fulla, 1993. 192 p. ISBN: 8479000414. |5, 7, 8, 11, 12, 25

Joan Pau Pujol: la música d’una època. [Mataró]: Patronat Municipal de Cultura de Mataró; Barcelona: Alta Fulla, 1994. 181 p. ISBN: 8479000538. |2, 4, 5, 11, 12

MASSA I PUJOL, Pompili. Lo Ball de les Gitanes en la Maresma. Tarragona: l’Agulla de Cultura Popular, 2007.

184 p. ISBN: 9788496294288. |3, 4, 5, 11, 21

MONTMANY I VIDAL, Lluís. La Festa de Sant Roc a Arenys de Mar. Arenys de Mar: Patronat de Sant Roc, 1983. [5] p. |2

Història de la dansa a Catalunya. Barcelona: La Caixa, 1987. 275 p. ISBN: 8485332172. |1, 10, 14, 15

63

MORESO I MORA, Marta; Azuaga i García, Joan Manel.

A pas de gegant: història dels gegants a Caldes d’Estrac. Premià de Mar: El Clavell, 1999. 142 p. ISBN: 8489841268. |2, 6, 7, 8, 11, 15, 19 La Música a Cabrera de Mar. [Cabrera de Mar]: Fundació Burriac, 1999. 27 p. |4 NOGUERA CLOFENT, Aniol. Balls i danses del Maresme.

Calella: [l’autor], 2000. 45 p. |7, 11 Les Nostres danses. En Àlbum Sara Llorens: articles de prosa, folklore i política, reedició dels opuscles. Petit aplec d’esemples morals i Monòlegs per a infants.

Pineda de Mar: l’Ajuntament, 2014. p. 279-280. |15 Les Nostres danses. En Àlbum Sara Llorens: Pineda de Mar: l’Ajuntament, 2004, p 279-280. ISBN: 846063583X. |15, 16 PARADEDA I ROBERT, Fèlix. Dança o Ball de les Morratxes. En La vila de Malgrat i sos contorns. Blanes: Roig, 1915, p. 103-105. |2, 7, 8, 9, 15 PÉREZ PLANET, Carme. La Dansa: ballem amb les músiques ètniques i populars. Barcelona: Viena, 1999.

102 p. ISBN: 8483300621. |1, 8, 11 Pineda de Mar: recull gràfic 1882-1975. Papiol: Efadós, 2013. 855 p. ISBN: 9788415232490. |15 PLA, Carme; Tuset; Ricard. La Dansa de Pineda.

Contrapunt, 1981, núm. 4, [p. 13]. |15 PONS I GURI, Josep M. La Dansa i la festa de Sant Roc a Arenys de Mar. Arenys de Mar: Patronat de Sant Roc, 1982. [4] p. |2 64

PONS I GURI, Josep M. La Festa de Sant Roc a Arenys de Mar. Arenys de Mar: Patronat de Sant Roc, 1981.

[7] p. |2 PUIG I GORDI, Lluís. Calendari de danses tradicionals catalanes. Tarragona [et al.]: El Mèdol: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, 1998. 133 p.

ISBN: 8489936463. |1, 10, 18, 24 PUIG I GORDI, Lluís. Crònica i calendari de dansa tradicional. Tarragona: El Mèdol, 1994. 156 p. ISBN: 8486542995. |2, 3, 6, 7, 16, 19, 25 PUJOL I PONS, E. Catalunya coral 2007. Gent del Masnou. 2007, núm. 248, p. 39. |10 PUJOL I PONS, E. Cròniques: coral Xabec. Gent del Masnou. 2008, núm. 255, p. 20-21. |10 PUJOL I PONS, E. Cròniques: la coral Xabec torna a cantar per la Festa Major. Gent del Masnou, 2009, núm.

267, p. 22. |10 PUJOL I PONS, E. Cròniques: la coral Xabec grava. Gent del Masnou. 2009, núm. 267, p. 22-23. |10 ¿Qui sou vós, que no us conec?: Mataró 1923: El Ball d’en Serrallonga de Baix a Mar. Mataró: Associació de Cultura Popular els Garrofers, 1991, 95 p. |11, 12 RAMÉNTOL I DURAN, Rosalia. Llancers: 2010-2013.

Teià: [Rosalia Raméntol i Duran, 2014]. 3v. |23 RAMOS, Joan Josep. Temps d’esbarjo: festes, música, teatre...En Alella recull d’imatges cent anys d’història.

Alella: Associació Cultural Revista Alella, 1991, p. 281286. |1

Recorts de Tiana. Barcelona: Centro Editorial Artístich de Miguel Seguí, 1901, 96 p. |24 Recull de cançons populars del folklore del Maresme: extret del cançoner de Pineda. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, 1984, 52 p. |15 Recuperem la dansa de Pineda [en línia]. Pineda de mar: Associació Cultural Mare Nostrum. [Consulta 3 de gener de 2015]. Disponible a: http://associaciomarenostrum.blogspot.com RODRIGUEZ SURINACH, Jaume. Historia y leyendas de San Pol de Mar. Sant Pol: [s.n.], 1977, 207 p. |2, 7, 8, 11, 15, 20 ROMA, Joan Just-Josep; Amades, Joan; Samper, Baltasar. Materials. Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1998. Vol. VIII. ISBN: 8484150178. |9 SALAS i OLIVERAS, Ramon. Els Balls a Mataró. En De quan jo era noi: de l’última dècada del segle XIX a la segona del XX. Mataró: l’autor, 1991, p. 111-113. |4, 11, 12 SALVADÓ I MASDEU, Maria Rosa. L’Esbart. [Arenys de Munt: l’Ajuntament, 2003?]. 32 p. |3 SÁNCHEZ I BARTOLOMÉ, Sandra. Cants i danses populars. En Recordant... l’Alella d’abans. Alella: l’Ajuntament, Regidoria de Cultura, Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 1999, p. 57-66. |1, 2, 7, 8, 9, 10, 11, 16, 24 Sant Joan i Sant Pau, festa votiva, o el Ball de les Morratxes o Almorratges. Som-hi!, 1999, jul./ag., p.18-19. |9

Sant Roc. Arenys Vida Parroquial, 1989, núm. 491, p.

226-228. |2 Les Santes amb lletra i música. Mataró: Associació Cultural i 15, 2010, 43 p. + 1 CD |11, 12 Santpol.cat: fires i festes [en línia]. Sant Pol de Mar: Ajuntament de Sant, [2014?]. [Consulta: 8 de febrer de 2015]. Disponible a: http://santpol.cat/turisme/fires-ifestes Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia Patrona del Maresme [en línia]. Canet de Mar: Editat per Albert Isern Marc, 2013. p. 27. [Consulta 3 gener 2015].

Disponible a: http://ow.ly/GD7zA SERRA I FONT, Marià. Lo Ball de las Morratxes.

La Renaixensa, 1892. p. 497-505. |8 SERRA I FONT, Marià. El Ball de les Morratxes: un article del Dr. Marià Serra i Font publicat l’any 1892 a “La Renaixensa” sobre l’origen del Ball Canetenc. El Sot de l’Aubó [en línia], 2003, núm. 4, p. 6-10. [Consulta: 10 octubre 2014]. Disponible a: http://www.raco.cat/index. php/SotAubo/article/view/208269/287407

SERRANO MÉNDEZ, Alexis. La sardana, la dansa típica catalana de signe d’amistat i germanor. En Vilassar de Mar: recull gràfic 1852-1965. Papiol: Efadós, 2007, p.

647-649. |27 SOLÉ I SABATÉ, Felip. Les Santes de Mataró. En Dies de llum i festa: patrimoni popular a Televisió de Catalunya.

Tarragona: El Mèdol, 2001, p. 69-79. ISBN 8495559129 |2, 7, 11, 12 SOLÉ I VERGÉ, M. Antònia. Costums i tradicions d’Arenys de Mar. En Veïnat de Mar: 8 itineraris pels 400 anys d’història d’Arenys de Mar: guia. Arenys de Mar: [Ajuntament d’Arenys de Mar], 2000, p. 159-166. |2 SSOM SANTA SUSANNA ORÍGENS I MEMÒRIA. 1/3/2014 Tornem a ballar el Contrapàs al carrer [en línia]. Santa Susanna: SSOM, 2014. [Consulta 3 gener 2015].

Disponible a: http://ssom-santasusanna.blogspot.com. es/2014/04/132014-tornem-ballar-el-contrapas-al.html SSOM SANTA SUSANNA ORÍGENS I MEMÒRIA. Història de l’Esbart Dansaire. Butlletí d’informació i divulgació, 2014, núm. 20, p. 2-3. |22

SERRA I FONT, Marià. Dietari del Dr. Marià Serra i Font: Canet de Mar 1880-1926. Canet de Mar: Ajuntament de Canet de Mar, 2006. 958 p. ISBN: 8461112210. |2, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 18, 19, 21, 25

SURIÑACH BAELL, Ramon. La Festa de Sant Roc: poesia de Ramon Surinyach premiada en el II Concurso Literario del Ateneo Arenyense celebrado en 10 de julio de 1886. Arenys de Mar: Archivo Histórico y Museo Fidel Fita, 1965. [8] p. |2

SERRANO MÉNDEZ, Alexis. La Festa de les Enramades, la principal celebració a cavall de Corpus i de la Festa Major. En Vilassar de Mar: recull gràfic 1852-1965.

Papiol: Efadós, 2007, p. 292-307. |27

TARRADAS FONTRODONA, Salvador. Història del Santuari i del seu entorn. Canet de Mar: [s.n.], 2005, p.33-37. |8 Tocs i músiques de la Festa Major de Mataró [enregistrament sonor]. Premià de Mar: Tram, 1990. |11

TOFFOLI, Josep M. Tiana. Ball de Punts. La Mallerenga, 2013, núm. 26, p.1-2. |24 TOLRÀ I FERRER, Jaume. Cabrils: el poble i els homes. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1983. 239 p. ISBN 8428105332. |2, 5, 14 TOMÀS, Joan; Albert, Esteve. Les cançons de Mataró.

Mataró: Patronat Municipal de Cultura: Els Garrofers ACP, 2004, 214 p. |11, 12 TORRENT I MARQUÈS, Antoni. Centenari de la rondalla la Santa Espina. Girona: Grup d’Informadors Sardanistes de Catalunya, 2008. 143 p. ISBN: 8461199383. |27 TORRENT I MARQUÈS, Antoni. El desconegut món de la sardana: història, present i futur. Vilassar de Mar: OikosTau, 1999. 96 p. ISBN: 842810963X. |11, 27 TUSET, R. ; BURJONS, J. IV Aplec de Sant Jaume.

Contrapunt, 1982, núm. 16, [p. 19-20]. |15 VALLS, Lluís Maria de. Oda a Arenys de Mar. Barcelona: [s.n.], 1917 (Tip. La Hormiga de Oro). 79 p. |2, 3, 4, 8 VENDRELL I FÁBREGAS, Salvador. Tordera ahir, recull de vells costums. [S.l: s.n.], 1990. 181 p. ISBN: 844047380X. |2, 7, 9, 15, 25 VILAR, Mercè. L’Espolsada. Premià de Dalt: l’Ajuntament, 2003. 103 p. |5, 7, 17 XIQUÉS I SOLER, Magí. Ball de les Morratxes.

Ressenya Històrica de Canet, Canet de Mar: Els 2 Pins, 1995, p. 53-54. |2, 4, 8

65

SANT JORDI 2015 Descarrega’t l’App de les Biblioteques Municipals del Maresme IPAD

IPHONE

TABLET

SMARTPHONE