Fotògrafes

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

• •

ABBOTT, Berenice ÁLVAREZ BRAVO, Lola ARBUS, Diane ATKINS, Anna BERNHARD, Ruth CALLE, Sophie CAMERON, Julia Margaret COLITA COLLINS, Hannah CUNNINGHAM, Imogen FREUND, Gisèle GARCÍA RODERO, Cristina GARDUÑO, Flor GOLDIN, Nan HENRY, Florence HÖCH, Hannah ITURBIDE, Graciela LANGE, Dorothea LEIBOVITZ, Annie LEVITT, Helen MAAR, Dora MARK, Mary Ellen McCARTNEY, Linda MILLER, Lee MODEL, Lisette MODOTTI, Tina NESHAT, Shirin OUKA LEELE RIEFENSTAHL, Leni SHERMAN, Cindy TARO, Gerda Bibliografía Bibliografía general

(Springfield, Ohio, 1898 — Monson, Mèxic, 1991)

Fotògrafa nord-americana.

Estudià dibuix i escultura a Nova York. A París, col·laborà amb Man Ray (1923-25) i s’introduí plenament en l’activitat fotogràfica gràcies al fotògraf Eugène Atget. Influïda per l’obra d’aquest, de tornada als EUA (1929), es dedicà preferentment a captar imatges de Nova York, i completà, el 1939, el seu gran treball Changing New York.

Bibliografia: Abbott, Berenice Berenice Abbott / introduction par Hank O'Neal.

Paris : Centre National de la Photographie, c1995.

FOT 77Abbott ABB

Berenice Abbot

(Lagos de Moreno, Jalisco, 1903-1973) “Busco la esencia de los seres y de las cosas, su espíritu, su realidad. El interés, la experiencia propia, el compromiso ético y estético forman el tercer ojo del fotógrafo. Hay quien lo enfoca hacia el paisaje; yo me siento atraída por los seres humanos.”

Es casa molt jove, l’any 1925, amb Manuel Álvarez Bravo, que es converteix en el seu mestre fotògraf, però que també l’eclipsa, ja que no li agrada que ella faci les seves pròpies fotografies; se’n separa el 1934. Lluita amb gran perseverança per a trencar els rols establerts per a les dones al Mèxic d’aquells anys i aconsegueix emprendre una carrera independent, que va durar 50 anys.

Desenvolupa una extensa obra fotogràfica: fa fotografia comercial, retrats, i documenta la reforma agrària mexicana; arriba a compondre una visió del seu país durant la primera meitat del segle XX. També experimenta des de 1935 amb el fotomuntatge i altres tècniques com el fotomural i el fotograma.

A la seva obra es nota la predilecció pels retrats, les escenes de gent a la ciutat o al camp, els nus i els paisatges. Les seves imatges estan delicadament esquitxades d’ironia i de jocs visuals.

Va ser una de les figures clau en el renaixement artístic postrevolucionari mexicà.

Bibliografia: Álvarez Bravo, Manuel La Otra cara del tiempo : Fotografías de Manuel y Lola Álvarez Bravo = The other face of time : Photographs by Manuel and Lola Álvarez Bravo / Comisariado Manuela Alonso Laza; Guillermo Fricke Labastida.

Santander : Ayuntamietno; Centro de Documentación de la Imagen, 2011.

Sig: FOT 7.071 (064) ALV Alvarez Bravo, Lola Lola Alvarez Bravo : the Frida Kahlo photographs introduction and interview, Salomón Grimberg.

Dallas : Society of Friends of the Mexican Culture , 1991.

Sig: FOT 77Alvarez Bravo ALV Web: http://fotografica.mx/fotografos/lola-alvarez-bravo/

Lola Ă lvarez Bravo

(Nova York 1923-1971) "Els monstres, els freaks, els fenòmens de circ, tenen una qualitat de llegenda. Són com el personatge d'un conte de fades que ens atura per a exigir-nos la resposta a un enigma. La majoria de la gent viu amb la por de passar per una experiència traumàtica. Ells ja han passat la prova de la seva vida. Són aristòcrates." (Diane Arbus) Comença com a fotògrafa de revistes de moda amb el seu marit, de qui pren el llinatge, però és després d’assistir a classes de fotografia amb Lisette Model i de divorciar-se quan troba la seva pròpia mirada. Influïda per la pel·lícula Freaks, comença a fotografiar la “bellesa monstruosa”.

Per a això, recorre els pitjors barris de Nova York amb la intenció de trobar-hi els seus personatges: nans, prostitutes, malalts mentals... Els convenç perquè posin per a ella mirant directament la càmera, sense preocupar-se per la composició, utilitzant el flaix diürn –és la primera a fer-ho– per a aconseguir més impacte. Fotografia en blanc i negre. Vol aconseguir “temor i vergonya” en l’espectador.

Va viure amb la intensitat amb què fotografiava: als 48 anys se suïcidà víctima de constants daltabaixos emocionals.

Bibliografia: Arbus, Diane Diane Arbus : Revelations / Photographs and text by Diane Arbus.

New York : Random House, 2003.

Sig:FOT 77Arbus ARB Bosworth, Patricia Diane Arbus : una biografía / Patricia Bosworth ;traducción de Beatriz LópezBuisán.

Barcelona : Circe, 1999.

Sig:929Arbus BOS Bosworh, Patricia Diane Arbus / Patricia Bosworth ; Traducción de Beatriz López-Buisán.

Barcelona : Random House Mondadori, 2006.

Sig:929 Arbus BOS Arbus, Diane Diane Arbus / [Texte Diane Arbus; traduction française Pati Hill et Alain de la Falaise] PParis : Nathan, 1990.

Sig:FOT 77Arbus ARB Arbus, Diane, 1923-1971 Diane Arbus / [coordinació general: Roger Biosca ; selecció de fotografies i textos: Alain Dupuy] Barcelona : Fundació Caixa de Pensions, 1986.

Sig:FOT 77Arbus ARB

Diane Arbus

(Tonbridge 1799-1871) Considerada la primera dona fotògrafa de la història, fou una botànica anglesa que va desenvolupar el seu interès per la fotografia com a mitjà per a plasmar-hi les distintes espècies de plantes.

Va utilitzar la cianotípia, tècnica que utilitza materials fotosensibles per a fer reproduccions en color blau cian, en les seves obres de compilació botànica, com el British Algae: Cyanotipe Impressions. La fotografia era per a ella una eina per a la il·lustració científica.

Bibliografia: Flores = Flowers / Editor Rosa Olivares; textos Rosa Olivares, Ori Gersht...[et al.]

Madrid : Olivares y Asociados, 2008.

Sig: FOT 77.04 FLO

Anna Atkins

RUTH BERNHARD (Berlín 1905 - San Francisco 2006) Fotògrafa nord-americana coneguda sobretot per les seves fotografies de nus femenins.

Va néixer a Berlín el 1905. Després d’estudiar durant dos anys a l’Acadèmia d’Art de Berlín, el 1927 es va traslladar a Nova York seguint son pare (dissenyador, creador de la tipografia Bernhard), i amb la seva ajuda va començar la seva carrera com a fotògrafa.

En els anys 30 va començar a fotografiar nus femenins, alhora que feia amistat amb Berenice Abbot i s’introduïa en el seu cercle de subcultura lèsbica, però va ser una trobada casual amb el fotògraf Edward Weston el que va marcar la seva carrera i li revelà tot el seu potencial creatiu i artístic. Per a treballar-hi es va traslladar a la costa oest, on es va relacionar amb el Grup f/64 (Ansel Adams, Immogen Cunnigham, el mateix Weston...), defensors d’una fotografia “pura”, caracteritzada per la claredat i la precisió en els detalls.

Bibliografia: Bernhard, Ruth The Eternal body : a collection of fifty nudes / Ruth Bernhard; [biographer essay, Margaretta K. Mitchell].

San Francisco : Chronicle Books, 1994.

Sig: FOT 7.071 BER Ete

Ruth Bernhard

(París, 9 de octubre de 1953)

És una fotògrafa, escriptora, directora i artista conceptual que utilitza gran diversitat de mitjans de registre: llibres, fotografies, vídeos, pel·lícules o performances. Les seves obres s’han exposat al llarg de trenta anys a museus i galeries del món.

La seva obra reflexiona sobre el paper de l’atzar en el terreny de la creació artística. Les seves experiències personals es converteixen en material directe i en focus de reflexió dels seus projectes: el divorci, una carta de comiat, la mort de sa mare, la seva fantasia sexual, les seves imperfeccions físiques…

Utilitza les fotografies per a contar històries on hi ha molt de ritualització de la vida quotidiana, de la seva i de la dels altres. S’exposa a si mateixa com si fos una altra persona que no té res a veure amb ella. Ficció i realitat, mirar i ser mirat, públic i privat, els desitjos i la impossibilitat de realitzar-los són alguns dels llocs des d’on aquesta artista ens parla.

Bibliografia: Calle, Sophie Sophie Calle : Souvenirs de Berlin-Est / [text Sophie Calle]; Commissariat PaulHervé Parsy, Michèle Lavallée.

[Strasbourg] : Actes Sud, 1999. sSig: FOT 7.071(064)CAL Cartògrafs i aventurers : narradors d'històries : exposició organitzada i produïda per la Fundació "la Caixa" : 16 desembre de 1998 - 14 de febrer de 1999, Centre Cultural de la Fundació "la Caixa" / María Bleda, José Mª Rosa, SophieCalle... [et al.]

Barcelona : Fundació "la Caixa", DL 1998.

Sig: FOT 77 CAR Calle, Sophie Sophie Calle : relatos : exposición organizada y producida por la Fundación "la Caixa" : [13 de diciembre de 1996 - 26 de enero de 1997, Sala de Exposiciones de la Fundación "la Caixa" : 14 de febrero - 27 de abril de 1997, Centre de la Fundación "la Caixa"] / [comisario exposición: Manel Clot ; coordinación catálogo: Lourdes Peracaula] Barcelona : Fundación "la Caixa", DL1996.

Sig: 77(083)Calle CAL Web: http://www.arndtfineart.com/website/artist_937 https://www.facebook.com/callesophie/

Sophie Calle

(Calcuta 1815 - Kalutara, Sri Lanka, 1879) Fotògrafa anglesa. Viu, durant la seva maduresa, a Anglaterra, a l’illa de Wight, lloc de residència de nombrosos artistes i intel·lectualsde l’època. L’originalitat estètica de la seva obra, la situa entre els grans en la història de la fotografia. En el seu temps se l’acusava de ser descurada amb la tècnica, ja que donava més importància a l’efecte estètic, utilitzant temes religiosos i al·legòrics,

Bibliografia: Cameron, Julia Margaret, 1815-1879.

Julia Margaret Cameron : 1815-1879 : An exhibition arranged by the John Hansard Gallery, The University, Southampton, toured by the British Council / Mike Weaver.

Southampton : John Hansard Gallery. The University, 1984.

Sig: FOT 77Cameron WEA Alrededor de 10 = About 10 / Editor Rosa Olivares; textos = essays Hugh Cunningham, Anne Higonnet.

Madrid : Olivares y Asociados, [2010] Sig: FOT 77.04 ALR Pictorialismo = Pictorialism / Editor Rosa Olivares; textos Rosa Olivares, Ulrich Pohlmann...[et al.]

Madrid : Olivares y Asociados, 2008.

Sig: FOT 77.04 PIC Frauen sehen Frauen : eine Bildgeschichte der Frauen-Photographie : von Julia Margaret Cameron bis Inez van Lamsweerde / 159 Photographien herausgegeben von Lothar Schirmer ; mit einem Essay von Elisabeth Bronfen.

München : Schirmer/Mosel, c2001.

Sig: FOT 77.04 BRO Fra

Julia Margaret Camenron

(Barcelona 1940 -) Isabel Steva Hernández, de pseudònim Colita, en els seus primers treballs retrata principalment ballarins i cantants del flamenc. Vinculada a moviments culturals catalans de l'època, és considerada la fotògrafa de la Gauche Divine barcelonina. També retratà els cantants de la Nova Cançó.

En els darrers anys del franquisme i els primers de la Transició, assoleix la seva maduresa creativa, aborda tot tipus de gèneres i treballa per a la premsa progressista i feminista. Documenta les mobilitzacions ciutadanes, els actes electorals... El 2014 va rebre el Premi Nacional de Fotografia, al qual va renunciar en desacord amb la política cultural del govern espanyol.

Bibliografia: Colita Colita : ¡Yo no soy un espejo! / por Laura Terré.

Madrid : La Fábrica , 2010.

Sig: FOT 77Colita TER Gauche divine / fotografías Colita, Oriol Maspons, Xavier Miserachs ; textos Rosa Regàs, Oliva María Rubio.

[Barcelona] : Ministerio de Educación y Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Bienes Culturales. Subdirección General de Promoción de las Bellas Artes : Lunwerg, DL2000.

Sig: FOT 77Colita COL Miserachs, Xavier.

Memòries de Barcelona : fotografies / Xavier Miserachs i Colita ; textos: Oriol Bohigas... [et al.]

Barcelona : Lupita Books, Dl 2008.

Sig: FOT 7.071 MIS Mem Colita.

Flamencs : Cañizares : Duquende : Ginesa Ortega : Mayte Martín : Miguel Poveda : 20 de juny - 14 setembre, 1997 : Palau de la Virreina / Fotografies realitzades per a l'exposició Colita; Guió i textos Isabel Coderque.

Barcelona : Institut de Cultura de Barcelona, 1997.

Sig: FOT 7.071(064)COL Web: http://www.colitafotografia.com/

Colita

(Londres 1956) Estudia a Londres i a Nova York, on entra en contacte amb l’escultura, les instal·lacions i els ambients creats per artistes minimalistes i conceptuals, cosa que la du a desenvolupar un concepte escultòric de l’espai. Des del principi s’interessa pels elements espacials i temporals expressats a l’arquitectura, tractant les complexes relaciones físiques i psíquiques que l’individu estableix amb el seu entorn com a mètode per a reconstruir la nostra visió íntima de la realitat.

La seva obra tracta de les experiències col·lectives de la memòria, la història i la vida quotidiana en el món modern. La major part del seu treball és una línia entre la cultura i el món. És coneguda per les seves instal·lacions fotogràfiques, però també ha dirigit pel·lícules sobre els gitanos a Espanya i en un poble de la Rússia rural. Com a exemple de la seva feina podem citar la sèrie de fotografia The Fragile Feast: Routes to Ferran Adrià, on rastreja les rutes d’uns trenta productes des del seu lloc d’origen fins a la taula.

Ha realitzat moltes exposicions internacionals, i el seu treball es troba en nombroses col·leccions públiques i privades: Tate Modern, Centre Georges Pompidou, MACBA, Reina Sofía, Dallas Museum of Art, MNHA Luxemburg i Nova York.

Bibliografia: Collins, Hannah.

Hannah Collins : a worldwide case of homesickness : travelling in Eastern Europe makin photographs for a long series of large scale works from 1994 to 1996, here are some colour snaps made as I trabelled and texts wich record sonme of the things I saw and thought about the time / Photographs and text by Hannah Collins.

Dublin : Irish Museum of Modern Art, 1996.

Hannah Collins

(Portland, Oregon, 1883 – San Francisco 1976) Química de formació, va ser una de les pioneres de la fotografia als Estats Units. En els seus principis, se suma al pictorialisme imperant a l’època però, ben aviat, és cofundadora del grup f/64, que postula la nitidesa i la precisió en l’enfocament de les imatges i s’oposa precisament al pictorialisme. Els seus temes predilectes són els botànics, els nus (és una precursora del nu masculí) i el paisatge urbà i industrial, encara que també són coneguts els retrats que va fer per a la revista Vanity Fair. Era una especialista en revelatge i va saber adaptar-se a les noves tècniques. Firmava amb els caràcters xinesos: IM-O-GEN, que volen dir “idees sense fi”.

Bibliografia: Cunningham, Imogen Imogen Cunningham : 1883-1976 / essay by Richard Lorenz ; a personal portrait

by Edward Weston ; edited by Manfred Heiting.

Köln : Taschen, c2001.

Sig: FOT 77Cunnigham LOR Cunningham, Imogen Imogen Cunningham : Fronteres : Fotografies 1906-1976 : Exposició organitzada per The Imogen Cunningham Trust, Berkeley, California : Palau de la Virreina : març-abril 1988 / Text de Richard Lorenz.

Barcelona : Ajuntament, 1988.

Sig: FOT 77Cunningham CUN https://www.imogencunningham.com/

Imogen Cunningham

(Berlín 1908 - París 2000) Fotògrafa francesa nascuda a Berlín. El més representatiu de la seva obra és el fotoperiodisme de compromís polític i els retrats de molts dels artistes i intel·lectuals més representatius del segle XX. La seva vida va estar marcada per l’exili.

Es va donar a conèixer el 1932 fotografiant les manifestacions del Primer de Maig contra el nazisme. Per això, amb la pujada dels feixistes a Alemanya, ha de fugir a França on comença els seus retrats de personatges de la cultura. És també, als anys 30, quan viatja a Eivissa i deixa documents del caràcter més tradicional de l’illa. Començada la Guerra Mundial, perseguida pels alemanys, es trasllada a l’Argentina. En acabar la guerra, viatja als Estats Units, on treballa per a l’agència Magnum. D’aquesta col·laboració són famoses les fotografies que va fer d’Evita Perón – ”l’angel dels pobres”, que posa amb les seves joies i vestits més elegants. Viatja també a Mèxic.

De tornada als Estats Units, li toca fugir una vegada més, ja que estava inclosa a la “llista negra” de la “caça de bruixes” del senador McCarthy. De nou a França, segueix la seva carrera com a fotògrafa, i també com a teòrica de la fotografia. Fa la fotografia oficial del president Mitterrand.

La fotografia de Gisèle Freund està lligada a la seva vida. Una vida de compromís polític, de lluita per la dignitat de la dona i pels drets humans. Una vida de fugida cap a endavant.

Bibliografia: Freund, Gisèle Catalogue de l'oeuvre photographique Gisèle Freund / Commissaire général Alain Sayag.

Paris : Centre Pompidou, 1991.

Sig: FOT 77Freund FRE Freund, Gisele Gisèle Freund : photographer / text by Gisèle Freund ; foreword by Christian Caujolle; translated from the French by John Shepley.

New York : Abrams, 1985.

Sig: FOT 77Freund FRE Freund, Gisèle El món i la meva càmera / Gisèle Freund ; [Direcció Lydia Oliva] Barcelona : Diputació; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2002.

Sig: FOT 77Freund FRE Freund, Gisèle La fotografía como documento social / Gisèle Freund.

Barcelona : Gustavo Gili, 2001.

Sig: FOT 77 FRE

Gisèle Freund

(Puertollano, Ciudad Real, 1949 -) Llicenciada en Belles Arts, ha compaginat la docència amb la pràctica de la fotografia. És la primera dona espanyola a entrar a l’agència Magnum.

Fa fotografia sobretot en blanc i negre. Practica el reportatge de festes i costums des d’un punt de vista original, amb les persones com a centre d’interès. Manifestacions religioses i folklòriques són els seus temes preferits. Hi vol plasmar dualitats: entre l’espiritualitat i la carnalitat, la religiositat i el paganisme, la vida i la mort, el plaer i el dolor... S’inspira en la quotidianitat, però en una quotidianitat que s’acaba, ancorada en el passat.

Bibliografia: García Rodero, Cristina.

España oculta / Cristina García Rodero ; presentación Julio Caro Baroja.

PBarcelona ; Madrid : Lunwerg, DL1989.

Sig: FOT 77García Rodero GAR García Rodero, Cristina.

España oculta : Col.lecció d'Art Contemporani Fundació "la Caixa" / Cristina García Rodero ; Comissària Lola Garrido.

Barcelona : Fundació "la Caixa", 2010.

Sig: FOT 7.071 GAR García Rodero, Cristina.

Europa : el sur : 12-18 de Febrero, 1992, Recinto Ferial de IFEMA, Parque Ferial Juan Carlos I, Madrid / Cristina García Rodero ; editor fotográfico Christian Caujolle ; traducción al castellano Josep Torrell ; traducción al inglés Valerie Collins.

Madrid : Consorcio para la Organización de Madrid Capital Europea de la Cultura 1992 : ARCO, Feria Internacional de Arte Contemporáneo, DL1991.

Sig: FOT 77García Rodero GAR Esto es una fiesta : Cristina García Rodero...[et al.] / Director-Editor Rosa Olivares.

PUBLICACIÓ Madrid : Olivares & Asociados, 2002.

Sig: FOT 77.04 EST Web:

http://www.magnumphotos.com/C.aspx?

VP3=CMS3&VF=MAGO31_10_VForm&ERID=24KL53Z0AE

Cristina GarcĂ­a Rodero

(Mèxic DF 1957 - ) Va néixer a Ciutat de Mèxic, però va passar la seva infància al camp, a una granja a pocs quilòmetres de la capital, on va forjar-se la seva sensibilitat i el seu amor per la natura.

Estudià Arts Visuals a Antigua Academia de San Carlos (UNAM), i s’interessà especialment per la fotografia de la mà de Kati Horna, fotògrafa hongaresa que havia fugit del nacionalsocialisme. Va abandonar els estudis, però, per a treballar com a assistent del prestigiós fotògraf mexicà Manuel Álvarez Bravo, amb qui es va formar definitivament en l’ofici.

A principis dels 80 començà a treballar a la Secretaria d’Educació Pública. Va viatjar a remotes àrees rurals cercant temes apropiats per als llibres de text, entrant en contacte amb el paisatge i la vida dels indígenes del seu propi país. Aquesta experiència li va permetre trobar el seu propi estil: Flor Garduño fotografia en blanc i negre, preferentment la natura i personatges indígenes, des d’un gran respecte pels subjectes retratats, però sovint amb una pinzellada de màgia i irrealitat. Magia del juego eterno, Bestiarium i Testigos del tiempo són mostres de les seves exposicions i els corresponents llibres més coneguts.

De les seves imatges, s’ha dit que són un regal per als ulls i una representació del “realisme màgic” en fotografia.

Bibliografia: Garduño, Flor Flor / Flor Garduño ;introducción de Verónica Volkow.

Barcelona : Lunwerg,2002.

Sig: FOT 7.071 GAR Flo Web: http://florgarduno.com/

Flor GarduĂąo

(NAN GOLDIN (Washington 1953 - ) És una artista renovadora de la fotografia documental i narradora de l’escena contracultural de Nova York dels anys 70 i dels 80.

Amb una Leica clàssica o amb una M7 com a instrument de treball, radiografia escenes privades del seu entorn quotidià, sempre sense control de la il·luminació i sense utilitzar objectius llargs; tot plegat genera una intensitat i una proximitat màximes en les seves instantànies. Colors saturats i punyents, i llums artificials són els senyals d’identitat del seu hiperrealisme commovedor que a vegades fa mal; d’altres, erotitza i, d’altres, entristeix, sense pudor, obscenitat ni morbositat gratuïts.

A la seva obra no existeix una intenció de mostrar-nos les fotografies com a document; amb els seus amics al centre, ens presenta altres històries paral·leles com el món de les drag-queen, els clubs nocturns, les dones al bany o davant miralls; la gent mirant per la finestra, els llits buits, i també temes més crítics com la lluita pels drets humans, la sida o la comunitat gai; fins i tot, la seva pròpia estada a l’hospital.

Bibliografia: Goldin, Nan Nan Goldin : [Photos 1971-1998] / Herausgegeben Werner Funk.

Hamburg : Stern Gruner + Jahr, [2002?]

Sig: FOT 77Goldin GOL

Nan Goldin

(Nova York 1893 - Compiègne, França, 1982) Fotògrafa d’avantguarda entre les darreries dels anys 20 i els 40. Experimenta noves relacions amb l’espai i els volums, influenciada pel constructivisme, el cubisme i el surrealisme. Té relació amb la Bauhaus (és la seva amiga Lucia Moholy-Nagy, la qual la convenç per a dedicar-se a la fotografia). Henri treballa el procés de percepció, jugant amb la perspectiva, la profunditat de camp i els efectes òptics; utilitzant miralls, collages, fotomuntatges i la doble exposició.

Aconsellada per Dalí, comença a viatjar a Eivissa durant els anys 30 i no deixarà de fer-ho. Ens ha llegat memorables imatges de la dona i de l’arquitectura eivissenca, encara que, després de la II Guerra Mundial es dedicàs sobretot a la pintura.

Bibliografia: Imatge i turisme / [Coordinadors Maria-Josep Mulet, Miquel Seguí Aznar; Textos de Catalia Aguiló Ribas...et al.]

Palma : Institut d'Estudis Baleàrics, 2009.

Henri, Florence.

Florence Henri : Artist-photographer of the avant-garde / Diana C. du Pont.

San Francisco : San Francisco Museum of Modern Art, 1990.

Sig: FOT 7.071(064)HEN Web: http://bauhaus-online.de/en/atlas/personen/florence-henri http://www.jeudepaume.org/?page=article&idArt=2207 http://www.florencehenri.org/Florence_Henri/Home.html

Florence Henri

(Gotha 1889 – Berlín 1978) Artista plàstica i fotògrafa, reconeguda sobretot pels fotomuntatges, dels quals és pionera.

Participa en la formació del moviment dadà a Berlín, alhora que manté una tortuosa relació amb Raoul Haussmann, però després es deixa amarar d’altres corrents, de manera que se l’ha considerada com un caleidoscopi de les preocupacions estètiques del segle XX. La seva temàtica més destacada és la que vol presentar la “dona nova”, que denuncia una societat masclista i misògina, com també l’androgínia i l’amor lèsbic (ella mateixa va mantenir una relació amb l’escriptora Til Brugman). Els fotomuntatges mesclen fragments de fotografies, redissenyant la imatge del cos de la dona, en una mescla de cultures: europea, africana i asiàtica, en una sàtira en què no falta l’humor.

Bibliografia: Höch, Hannah Hannah Höch : Collages : Peintures : Aquarelles : Gouaches : Dessins : A.R.C. 2. Musée d'Art Moderne de la ville de Paris : 30 janvier - 7 mars 1976 : Nationalgalerie Berlin. Staatliche Museen PreuBischer Kulturbesitz : 24. märz - 9. mai 1976/ [Comissaris] : Suzanne Pagé; Peter Krieger, Barbara Dieterich.

Berlin : Nationalgalerie Berlin. Staatliche Museen, 1976.

Sig: PIN 7.071(064)HÖCH

Hannah Hรถch

(Mèxic 1942 - ) “Lo que a mí me interesa lograr con la fotografía es evidenciar la dignidad del ser humano en cualquier circunstancia”.

El 1969 ingressa a la Universitat Autònoma de Mèxic per a fer-se directora de cinema, però aviat s’interessa per la fotografia practicada per Manuel Álvarez Bravo, professor de la mateixa universitat, i durant un any i mig es converteix en la seva assistent, fins que decideix seguir pel seu compte. És una fotògrafa sense pressa; pot estar 8 o 10 anys a completar una de les seves sèries. Es reinventa en cada projecte. Destaca per la simplicitat de la seva composició, que domina, i la riquesa de les seves proposicions. Connecta amb la gent fins a un punt d’intimitat sorprenent; sigui compartint peixos a la brasa amb els indis seris o convivint amb les dones juchiteques, les seves fotografies es fan des de dins, amb confiança i complicitat.

Un viatge a l’Índia va potenciar la seva forma de mirar, i ella mateixa explica que es pot descobrir un lloc a través dels seus paisatges, les seves ombres, els objectes, i no necessàriament a través dels retrats. Li agrada trobar quines són les creences dels pobles i el seu simbolisme en els detalls.

Bibliografia: Iturbide, Graciela Graciela Iturbide / [Texto Marta Dahó, Carlos Martín] Madrid : Fundación Mapfre , 2009.

Sig: FOT 77Iturbide ITU Iturbide, Graciela Graciela Iturbide : del 16 de junio al 6 de septiembre de 2009 / Comisariado Marta Dahó Masdemont.

Madrid : Fundación Mapfre, 2009.

Sig: FOT 77Iturbide ITU Iturbide, Graciela Graciela Iturbide : sala de Exposiciones de Telefónica : diciembre 1993 / Comisario Lola Davo; Textos Manuel García.

Madrid : Fundación Arte y Teconología, 1993.

Sig: FOT 77Iturbide ITU Iturbide, Graciela India : México : Vientos paralelos : Graciela Iturbide : Raghu Rai : Sebastiâo Salgado / Jean-Claude Carrière, prólogo; Natalia Gil Torner, idea original.

Madrid : Turner, 2002.

Sig: FOT 77Iturbide ITU Iturbide, Graciela Images of the spirit / Photographs by Graciela Iturbide ; preface by Roberto Tejada ; epilogue by Alfredo López Austin.

New York : Aperture Foundation, 1996.

Sig: FOT 77Iturbide ITU

Graciela Iturbide

(New Jersey 1895 - San Francisco 1965) És un referent fonamental del fotoperiodisme documental. Al començament té un estudi on fa principalment retrats però, impactada per la crisi social del Crack del 29, comença la seva etapa com a cronista documental dels anys de la Gran Depressió. El seu estil i la seva profunditat es reflecteixen en la seva fotografia més icònica, Migrant Mother, realitzada l’any 1936. La dona de la foto tenia 32 anys i subsistia, tant ella com els seus fills, a base de vegetals freds i dels ocells que caçaven els nins.

Més endavant, juntament amb Walker Evans, comença a treballar per a l’Administració Roosevelt en un programa d’ajuts a agricultors arruïnats i intenta que el país es torni més solidari.

Bibliografia: Lange, Dorothea Dorothea Lange : American photographs / Therese Thau Heyman, Sandra S. Phillips, John Szarkowski.

San Francisco : San Francisco Museum of Modern Art Chronicle Books, 1994.

Sig:FOT 77Lange HEY Lange, Dorothea Dorothea Langes Ireland : photographs from the collection of the Oakland Museum of California / text by Gerry Mullins; essay by Daniel Dixon.

London : Aurum, 1996.

Sig:FOT 77Lange LAN Voices & images of California Art: Enter the worlds of eight important artists who have lived and worked in California : Nathan Oliver...[et al.] [recurs electrònic] San Francisco : San Francisco Museum of Modern Art, 1997.

Sig: GEO 7(73)VOI Web: http://www.moma.org/collection/artists/3373 http://www.analisisfotografia.uji.es/root2/pdf/Dorothea%20Lange%20%281936% 29.pdf

Dorothea Lange

(Waterbury 1949 -) “I wish that all of nature's magnificence, the emotion of the land, the living energy of place could be photographed.” (del seu Facebook) Fotògrafa nord-americana. Ha treballat per a les revistes Rolling Stone, Vanity Fair i Vogue. Ha estat la primera dona que ha exposat a la Galeria Nacional de Retrats de Washington DC, i és considerada la fotògrafa més ben pagada del món. És coneguda sobretot per les seves fotografies d’actors i personalitats famoses, encara que ha practicat també la fotografia documental i de paisatge. La seva tècnica es caracteritza per la utilització de colors primaris impactants i els posats provocatius dels personatges.

Va mantenir una relació de molts anys amb Susan Sontag, fins a la mort de l’escriptora.

Bibliografia: Leibovitz, Annie.

Annie Leibovitz : Photographien : 1970-1990 / [text Ingrid Sishy] Müchen : Schirmer-Mosel, 1991.

Sig: FOT 77Leibovitz LEI McCartney, Linda.

Linda McCartney : Life in photographs / Texts by Paul McCartney, Linda McCartney, Annie Leibovitz...[et al.]

Köln : Taschen , 2011.

Sig:FOT 7.071 McC Leibovitz, Annie.

Women / Photographien Annie Leibovitz ; Essay von Susan Sontag.

München : Schirmer/Mosel, 1999.

Sig:FOT 77Leibovitz LEI Leibovitz, Annie.

Vida de una fotógrafa : 1990-2005 / Annie Leibovitz; Traducción Carme Geronès.

[Barcelona] : Lunwerg, 2009.

Sig: FOT 7.071 LEI Web: http://annieleibovitz.tumblr.com/ https://www.facebook.com/annieleibovitz/

Annie Leibovitz

(Nova York 1913 - 2009) És una de les grans fotògrafes de Nova York. Estudia amb Walker Evans i Cartier-Bresson. Passeja pels barris novaiorquesos i capta instantànies que recullen l'ambient, la vida al carrer i la gent dels barris més pobres de Nova York que tant la fascinen. Aquestes estampes urbanes en blanc i negre i plenes de lirisme són les que han convertit Levitt en una artista única, fora dels convencionalismes de la seva època. Hi retrata sobretot nins pertanyents a les classes més baixes de la societat, però no hi ha tristesa, ni crítica social, sinó innocència; ens mostra nins feliços que juguen; ens ensenya la cara amable d'aquests barris.

El 1941 viatja a Mèxic, on també plasma imatges de nins jugant als carrers.

Té contacte amb el cinema i amb el documental durant els anys 50, influenciada per Luis Buñuel.

Al començament dels anys setanta, fotografia de nou la vida als barris treballadors de Nova York, però aquesta vegada en color.

Bibliografia:

Levitt, Helen Helen Levitt : 1 diciembre 1994 - 8 enero 1995 : Palacio de los Conde de Gabia / comisarios Yolanda Romero Gómez, Marvin Hoshino.

Granada : Diputación Provincial, 1994.

Levitt, Helen Helen Levitt / Sandra S. Phillips, Maria Morris Hambourg.

San Francisco : San Francisco Museum of Modern Art,1991

Helen Levitt

(Tours 1907 - París 1997) Pintora i fotògrafa francesa; compromesa militant del moviment d’esquerres. Comença la seva carrera com a fotògrafa ja dins el moviment de la “Nova fotografia” imperant a l’època. Practica la “fotografia de carrer” i de moda, però és més coneguda per la fotografia surrealista, sota la influència del cercle de surrealistes de París, que freqüenta. Es relaciona també amb CartierBresson, Brassaï i Man Ray. Després de conèixer Picasso n’esdevé la musa i amant, en una relació tempestuosa que durarà set anys. És ella qui fotografia el procés de pintura del Gernika, alhora que fa de model per al pintor en quadres on Dora sol aparèixer com una dona turmentada, com a símbol dels temps convulsos que es viuen (Guerra Civil espanyola, imminent Guerra Mundial) o, simplement, com a expressió de la creença de Picasso que “les dones són màquines de patir”.

Quan el pintor l’abandona, patirà una crisi nerviosa que només superarà amb l’ajuda de Lacan.

De llavors ençà, viurà reclosa, dedicada a la pintura, la fotografia i l’experiència religiosa.

Bibliografia: Maar, Dora.

Dora Maar : La fotografía, Picasso y los surrealistas / Comisaria general = Comissària general Victoria Combalía.

L'Hospitalet de Llobregat : Centre Cultural Tecla Sala, 2002.

Sig: FOT 77Maar MAA Maar, Dora.

Dora Maar : fotógrafa : Centre Cultural Bancaixa : eneromarzo, 1995 / Comisaria de la exposición Victoria Combalía.

València : Bancaixa. Obra Social (València), 1995.

Sig:FOT 77Maar MAA Lord, James.

Picasso y Dora : Una memoria personal / James Lord; Traducción Isabel Ferrer Marrades.

Barcelona : Alba, 2006.

Sig:929Picasso LOR Caws, Mary Ann. Dora Maar con y sin Picasso : Una biografía / Mary Ann Caws; Presentación de Josep Palau i Fabre; Prólogo de VictoriaCombalía.

Barcelona : Destino, 2000.

Dora Maar

(Filadèlfia 1940 - Nova York 2015) El 1983, mentre feia un reportatge per a la revista Life, va trobar Tiny, una nina de 13 anys que feia de prostituta als carrers de Seattle. La va continuar fotografiant durant 30 anys.

“No hi ha res més extraordinari que la realitat”, deia aquesta fotògrafa humanista que no donà l’esquena a temes difícils com la prostitució o les malalties mentals, sempre des de l’empatia amb la gent fotografiada, sense posar distància amb els personatges fotografiats.

La seva és una fotografia analògica (preferia la Leika), quasi sempre en blanc i negre. Així va fotografiar el Nova York contracultural dels anys 70; va col·laborar amb la indústria del cinema en pel·lícules com Apocalypse Now, moltes de les de Tim Burton, i les del seu marit, Martin Bell; va treballar per a revistes com Life, Rolling Stone i The New Yorker, i va publicar 17 fotollibres. Va rebre nombrosos guardons i distincions i va exposar en múltiples museus i galeries. Sempre va intentar ajudar els fotògrafs novells.

Bibliografia: Mark, Mary Ellen.

Mary Ellen Mark : Exposure : the iconic photographs / Introduction by Weston Naef.

London : Phaidon, 2005.

Mark, Mary Ellen.

Mary Ellen Mark : American odyssey : 1963-1999 / Poem by Maya Angelou.

New York : Aperture, 1999.

Mary Ellen Mark

(Nova York 1941 - Tucson, Arizona, 1998) De naixement Linda Eastman, es va graduar en Història de l’Art per la Universitat de Nova York.

El 1966, quan treballava com a recepcionista de la revista Town and Country, va aconseguir un passi de premsa per a una promoció dels Rolling Stones a bord d’un iot al riu Hudson.

L’espontaneïtat de les seves fotografies la va catapultar com a fotògrafa de les principals icones musicals de l’època: Jimi Hendrix, Eric Clapton, The Rolling Stones, Aretha Franklin, Neil Young…

Es considerava a si mateixa un membre de la banda que tenia com a instrument una càmera.

Contractada per a documentar els Swinging Sixties, va viatjar a Londres, on va conèixer Paul McCartney i va fotografiar The Beatles en el llançament de l’album Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band. Pocs mesos després, es va casar amb Paul. Després del seu matrimoni, les seves fotografies varen esdevenir més intimistes i experimentals, més centrades en la vida familiar i la natura.

Linda McCartney també va destacar com a activista pels drets dels animals i la defensa del vegetarianisme, sector en el qual va fer negoci com a empresària. Va formar part del grup musical Wings, creat pel seu marit després de la separació de The Beatles. Va morir el 1998 a causa d’un càncer de mama.

Bibliografia: McCartney, Linda Linda McCartney : Life in photographs / Texts by McCartney, Linda McCartney, Annie Leibovitz...[et al.]

Köln : Taschen , 2011.

Sig: FOT 7.071 McC McCartney, Linda Sixties : Portraits of an era / Linda McCartney; Foreword by David Bailey, Introduction by Paul McCartney.

London : Pyramid , 1992.

Sig: FOT 7.071 McC Web: http://www.lindamccartney.com/ https://www.instagram.com/lindamccartney/

Linda McCartney

(Nova York 1907 - East Sussex 1977) Té una infància més que difícil i una bellesa colpidora. Son pare era afeccionat a la fotografia, i ella i sa mare despullades eren el tema favorit del seu pare. El 1927 està a punt de ser atropellada per un cotxe i és salvada casualment per l’editor de la revista Vogue, el qual la fa sortir ràpidament a la portada de la revista i aviat es converteix en model dels grans fotògrafs del moment.

Dos anys després es trasllada a París i contacta amb Man Ray, del qual es converteix en musa, amant, model surrealista i aprenenta, fins que esdevé una de les grans fotògrafes del segle XX. Es relaciona amb els surrealistes i amb Picasso; es casa amb un milionari egipci i viu a Egipte; torna a Nova York, té molts d’amants, és reportera de guerra, torna a París i es casa amb Roland Penrose...Té moltes vides.

Com a corresponsal de guerra fa grans cròniques fotogràfiques de la Segona Guerra Mundial. A Dachau veu els cadàvers al costat de la via del tren, els guardes que segueixen custodiant el camp i les dones torturades que intenten sobreviure. També retrata els cossos dels nazis que s’han suïcidat. De tornada de Dachau, el mateix dia en què Adolf Hitler es mata al seu búnquer, ella es neteja el fang a la banyera de l’apartament del dictador.

Bibliografia: Lambron, Marc Lee Miller : el ojo del silencio / Marc Lambron ; traducción de Juan Abeleira.

Barcelona : Circe, 2001.

Sig: 929 Miller, Lee Livingston, Jane Lee Miller, photographer / Jane Livingston.

New York, : Thames and Hudson, 1989.

Sig: FOT 77Miller LIV Penrose, Antony The lives of Lee Miller / Antony Penrose.

London : Thames and Hudson, 1988.

Sig: FOT 77Miller PEN Web: http://www.leemiller.co.uk/ http://nsuartmuseum.org/exhibition/the-indestructible-lee-miller/

Lee Miller

(Viena 1901 - Nova York 1983) Fotògrafa i professora de fotografia, reconeguda sobretot per la seva fotografia de carrer. Nascuda a Viena, de família jueva, va haver de desplaçar-se a França per a evitar problemes amb els nazis, i després va emigrar als Estats Units, on va obtenir la nacionalitat. Va exposar i va vendre obra al MOMA. Estudià música a Viena amb Arnold Schönberg, i no va ser fins després de conèixer el seu marit, Evsa Model, que va decidir dedicar-se a les arts visuals. Les seves primeres fotos representen personatges marginals de París, però comença a fer-se un nom amb la seva sèrie La Promenade des Anglais de Niça, on retrata la burgesia indolent que s’evadeix a la Costa Blava de la complicada situació internacional.

Emigrada als Estats Units, els seus temes predilectes són hotels, bars i locals nocturns de Nova York. Fotografia també els personatges de la ciutat des de perspectives inusuals: reflexos des dels mostradors; des de baix, retratant cames i moviment. Prefereix els grassos. S’introdueix en el món del jazz, i també fa retrat. Les seves fotografies es publiquen a revistes com Paris Match i Harper’s Bazaar. A partir dels anys 40, atesa una davallada en la demanda de fotografies, es dedica a l’ensenyament. Entre els seus alumnes hi ha la Diane Arbus.

Bibliografia: Diez exposiciones de Fotografía : Lisette Model...[et al.] : Sala de exposiciones del Canal de Isabel II, Madrid : abril 1988 - abril 1991 / Lola Garrido Armendáriz, proyecto y coordinación.

Madrid : Dirección General de Patrimonio Cultural. Comunidad de Madrid, 1991.

Sig: FOT(COL)77(064)DIE Model, Lisette Lisette Model / Ann Thomas.

Ottawa : National Gallery of Canada, 1990.

Sig: FOT 77Model MOD Model, Lisette Lisette Model : retrospectiva 1937-1970 : Sala de Exposiciones del Canal : Abril 1988/ [text Allan Cohen... [et al.]

Madrid : Comunidad de Madrid, 1988.

Sig: FOT 77Model MOD Model, Lisette Lisette Model : retrospectiva 1937-1970 : Sala Parpalló : desembre 1987/ [text Allan Cohen... [et al.]

València : Sala Parpalló; IVEI, 1987.

Sig: FOT 77Model MOD Web: http://www.gallery.ca/cybermuse/showcases/model/index_e.jsp

Lisette Model

(Itàlia 1896 - Mèxic 1942) Fotògrafa i revolucionària, dedica la seva vida als pobres, als refugiats, als oblidats, als més desafavorits. La seva sensibilitat li permet retratar, des de la visió d’una “estrangera”, la realitat de Mèxic, descobrint-lo i descobrint-se al mateix temps. La seva extraordinària vida ha eclipsat freqüentment la seva fotografia.

Prové d’una família pobra i emigra sola als 16 anys cap als Estats Units. Treballa de model, d’actriu de cinema mut, musa de pintors, entre el quals figura el pare de la fotografia pura, Edward Weston, que li ensenya l’ofici i amb qui es trasllada a Mèxic, on ella documenta les condicions d’extrema pobresa del poble i més endavant es dedica a fotografiar l’obra de la Revolució.

L’acusen de participar en un atemptat contra el president i l’expulsen del país. Passa un temps a Alemanya, es trasllada a Rússia i, finalment, a Espanya durant la Guerra Civil. L’any 39 torna a Mèxic amb un nom fals i, el 1942, als 47 anys mor sola en un taxi d’un atac de cor.

Les seves primeres fotografies mostren clarament la influència de Weston i després ja passa a la temàtica social, i les seves imatges representen la vida quotidiana de les dones, els camperols i les manifestacions. La seva obra és el testimoni d’una època; a vegades és clarament propagandística, al servei de la seva ideologia política, però ens parla de la vida a Mèxic durant els anys 20.

Bibliografia: Hooks, Margaret Tina Modotti / with an essay by Margaret Hooks.

New York : Aperture, 1999.

Sig: FOT 7.071 MOD Caronia, Maria Tina Modotti : photographe et révolutionnaire / Textes par Maria Caronia, Vittorio Vidali.

Paris : des femmes, 1981.

Sig: FOT 77Modotti CAR

Tina Modotti

(Iran 1957 - ) Es cria en un ambient progressista; son pare es preocupa que tots els seus fills, homes i dones per igual, rebin la millor educació.

La seva obra està unida a la seva vida personal i, en concret, al fet que als disset anys es trasllada als Estats Units per a estudiar-hi art i, essent fora del seu país, es produeix la Revolució Islàmica iraniana.

El 1990, ja casada, torna a l’Iran i hi constata una gran diferència entre la cultura iraniana que va experimentar durant la infantesa i l’adolescència i la que es troba en tornar-hi. Fruit d’aquest viatge i de les experiències i els sentiments que aquesta visita li provoquen, sorgeix una de les seves sèries fotogràfiques més representatives, Women of Allah (1994), on es representen dones; normalment és ella mateixa vestida amb el xador, i la pell que queda al descobert és utilitzada per l’artista com si fos una tela amb grafies perses. Aquestes inscripcions són textos d’escriptores iranianes, on es tracten temes como el desig, el sexe o la vergonya. Els retrats recorden atàviques cerimònies religioses i, al mateix temps, sovint hi apareixen armes. Un joc d’oposats per a mostrar el context dual en el qual està immersa la dona al món islàmic.

A la segona meitat dels anys 90 comença la seva producció audiovisual, que li serveix per a consagrar-se com un dels referents de l’art femení contemporani. Ha rebut importants premis i també el Lleó de Plata com a millor directora de cinema al Festival de Venècia pel seu primer llargmetratge.

Bibliografia: Neshat, Shirin Shirin Neshat : La última palabra = The last word / Comisario Octavio Zaya.

León : MUSAC Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León,2005.

Milano : Charta, 2005.

Sig: FOT 77Neshat NES Neshat, Shirin Shirin Neshat / Mostra e catalogo a cura di Giorgio Verzotti.

Milano : Charta, 2002.

Sig: FOT 77Neshat NES

Shirin Neshat

(Madrid 1957) Bárbara Allende Gil de Biedma s’interessa per la pintura des de nina, però decideix formar-se en fotografia. El 1978 es desplaça a Barcelona, i decideix utilitzar una tècnica de principis de segle consistent a acolorir amb aquarel·la de colors forts les seves fotografies en blanc i negre per a dotar-les dels colors vibrants que ja caracteritzaran la seva obra per a sempre.

La seva consolidació artística es produeix a la dècada dels 80 amb la Movida Madrileña.

La seva obra s’ha exposat a ciutats com París, Londres, Tòquio, Sao Paulo, Tel Aviv, Xangai, Beijing, Roma, Buenos Aires, Colònia o Nova York. El 2005 se li concedeix el Premi Nacional de Fotografia.

Les fotografies d’Ouka Leele són considerades “icones del seu temps”. Entén la fotografia com a “poesia visual, una forma de parlar sense utilitzar paraules”.

Bibliografia: Extebarria, Lucía Ouka Leele / Lucía Etxeberria, Carlos Villasante.

Barcelona : Lunwerg, 2009.

Sig: FOT 7.071 OUK Ouka Leele Ouka Leele inédita : Centro Atlántico de Arte Moderno : 30 de junio a 13 de septiembre de 2009 / Comisario Rafael Gordon.

Las Palma de Gran Canaria : Centro Atlántico de Arte Moderno; TF Editores, 2009.

Sig: FOT 7.071 OUK Ouka Leele Ouka Leele : antenas y raíces / por Rafael Gordon.

Madrid : La Fábrica, DL2008.

Sig: FOT 7.071 OUK Ouka Leele Ouka Lele : Llamita de luz / Comisario y coordinación Zaragoza : Pelayo Mutua de Seguros, 1996.

Sig: FOT 7.071 OUK Ouka Leele Ouka Lele : [26 junio - 12 julio 1990] / [texto Ouka Lele] [s.l.] : [s.n.], 1990.

Sig: FOT 7.071 OUK Ouka Leele Naturalez viva, naturalez muerta / Ouka Lele.

Madrid : Arnao, 1986.

Sig: FOT 7.071 OUK

Ricardo.

Ouka Leele

(Berlín 1902 - Pöcking 2003) Va començar la seva carrera artística com a ballarina de ballet, però una lesió provocà que se’n retiràs. Va fer-se actriu, però no en va tenir prou: aprengué a manejar la càmera, a dirigir i a produir. Hitler va quedar fascinat per la seva personalitat i la seva feina i la convertí en la principal propagandista del règim. Els seus documentals sobre el partit nazi (El triomf de la voluntat) i els seus reportatges sobre les Olimpíades (Olympia) varen ser molt reconeguts artísticament, però l’assenyalaren com a més que una col·laboradora del partit nazi, encara que, acabada la guerra, va aconseguir evitar la presó.

Amb més de 70 anys va renéixer de les seves cendres amb una sèrie de reportatges sobre els nubes, a l’Àfrica. En realitat, aquests semblen els aris de l’Àfrica. Es diria que fotografia el negatiu dels atletes alemanys del 36.

Als 80 anys aprèn submarinisme i comença a filmar i fotografiar paisatges subaquàtics. I als 97 anys torna a viatjar al Sudan, en plena guerra civil, per a donar suport als seus amics nubes. Mor als 101 anys.

Bibliografia: Riefenstahl, Leni Five lives = Fünf Leben = Cinq vies / Leni Riefenstahl ; edited by Angelika Taschen.

Köln : Taschen, c2000.

Sig: FOT 7.071 RIE

Leni Riefenstahl

(New Jersey, 1954 -) Fotògrafa i cineasta nord-americana. Utilitza la seva pròpia imatge com a eina de treball. És al mateix temps fotògrafa, model, maquilladora, dissenyadora i encarregada de vestuari. Les seves obres denuncien els estereotips sobre la dona: des de la mestressa de casa fins a la model de Play Boy; fins i tot, d’altres temps, ja que també s’ha retratat com a personatge de pintura d’època.

Les seves primeres obres imiten el format de les pel·lícules en blanc i negre i evolucionen al color i la fotografia digital, com també de la provocació a l’esperpent i la monstruositat, amb la utilització de pròtesis (pits siliconats i vulves de plàstic). És considerada una representant del feminisme en fotografia.

Bibliografia: Sherman, Cindy.

Cindy Sherman : Retrospective / Essays by Amanda Cruz, Elizabeth A.T. Smith, Amelia Jones.

New York : Thames and Hudson, 1997.

Sig: FOT 77Sherman SHE Sarmento, Juliâo.

Juliâo Sarmento and Cindy Sherman / [Curated by Michael Tarantino] Dublin : Irish Museum of Modern Art, 1994.

Sig: FOT 77Sarmento SAR Sherman, Cindy Untitled Films Stills : Cindy Sherman / Avec un texte d'Arthur C. Danto.

Paris : Schirmer-Mosel, 1990.

Sig: FOT 77Sherman SHE Web: http://www.cindysherman.com/ www.tate.org.uk/art/artists/cindy-sherman-1938

Cindy Sherman

GERDA TARO (Stuttgart, 1910—El Escorial, 1937) És una pionera del fotoperiodisme de guerra i, malgrat el seu origen burgès, simpatitzant des de molt jove del moviment obrer. Fuig dels nazis cap a París, i hi coneix el fotògraf André Friedman.

Aviat són parella i André li ensenya els seus coneixements de fotografia. No tenen feina i se’ls acut inventar-se un personatge anomenat Robert Capa, que suposadament és un reputat fotògraf arribat dels Estats Units. Els va bé, i així comencen a vendre les seves fotografies.

Gerda Taro viatja a Espanya juntament amb la seva parella per a documentar-hi la Guerra Civil.

Retrata, a Barcelona, els milicians als carrers, els nins jugant entre les barricades i les dones fent instrucció per a la guerra a la platja; a Aragó, el treball dels camperols; la fugida de civils prop de Còrdova; la vida a les trinxeres; les víctimes de guerra en un hospital de València; els orfes d’una llar d’infants a Madrid; l’activitat dels dinamiters en la defensa de Madrid. Fotografia cada vegada de més a prop per a captar millors imatges i, finalment, en els combats de l’ofensiva de Brunete, troba la mort aixafada per un tanc.

En el seu treball es nota l’expressió d’un esperit de militància, implicant-se en alguna cosa que sent com a pròpia.

Bibliografia: Taro, Gerda Gerda Taro / Editat per Irme Schaber, Richard Whelan i Kirsten Lubben.

Barcelona : Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2009.

Sig: FOT 77Taro TAR

Gerda Taro

BIBLIOGRAFIA

HELENA ALMEIDA

Almeida, Helena .Helena Almeida : tela rosa para vestir / Comisariado Isabel Carlos.

Madrid : Fundación Telefónica, 2008.

Almeida, Helena Helena Almeida : Frisos : Fundaçao Calouste Gulbenkian Centro de Arte Moderna : Lisboa, 12 a 29 de março de 1987 / [textos José Sommer Ribeiro, Ernesto de Souza, Helena Almeida] LETICIA BATTAGLIA

Battaglia, Letizia Passion, justice, freedom : photographs of Sicily / Letizia Battaglia ; texts by Alexander Stille ... [et al.]

BLEDA Y ROSA

Bleda, María Bleda y Rosa: Memoriales/ Comisario = Curator Sérgio Mah. Madrid: Fundación Telefónica; La Fábrica, 2010.

Bleda, María Bleda y Rosa / Comisario: Alberto Martín.

Salamanca : Centro de Fotografía de la Universidad de Salamanca, 2009.

Cartògrafs i aventurers : narradors d'històries : exposició organitzada i produïda per la Fundació "la Caixa" : 16 de desembre de 1998 - 14 de febrer de 1999, Centre Cultural de la Fundació "la BENEDETTA BONICHI

Bonichi, Benedetta Benedetta Bonichi : to see in the dark : Universidade de Sâo Paulo : MAC USP / Curadoria Elza Ajzemberg, Helouise Costa.

Sâo Paulo : Museu de Arte Contemporânea, Universidade de Sâo Paulo, 2003.

MARIJA BRAUT

Braut, Marija El silenci de la guerra : La remor de la pau / Textos Tuga Tarle, Stanko Spoljaric.

Palma : Fundació Balears21, 2002.

MONTSE CARREÑO

Carreño, Montse El jardí de les despulles / Montse Carreño ; [texte Alicia Vela Cisneros] [Palma (Mallorca)] : Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, DL2003.

NAIA DEL CASTILLO

Castillo, Naia del Naia del Castillo: Trampas y seducción : Alcalá 31. Sala de Exposiciones de la Conserjería de Cultura y Deportes : del 12 de mayo al 15 de agosto de 2004 / Comisaria Victoria Combalia.

Madrid : Comunidad de Madrid, 2004.

Castillo, Naia del Naia del Castillo / textos Javier González de Durana, Victoria Combalía.

Vitoria-Gasteiz : Artium, 2003.

TACITA DEAN

Dean, Tacita De mar en mar : The sea works of Tacita Dean / Edición a cargo de Vicente Todolí.

Santander : Fundación Botín , 2013.

Dean, Tacita Tacita Dean : 11.03.2006-14.05.2006 / Redaktor Yvenes.

Oslo : Nasjonalmuseet for kunst, arkitektur og design, 2006.

Dean, Tacita Tacita Dean/ Comisario Roland Groenenboom.

Barcelona : Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Actar, 2000.

RINEKE DIJKSTRA

Dijkstra, Rineke Rineke Dijkstra : A retrospective.

San Francisco; New York : San Francisco Museum of Modern Art; Solomon R. Guggenheim MuMARTINE FRANCK

Franck, Martine Martine Franck / Textos Alessandra Mauro.

Barcelona : Salvat , 2011.

CARMELA GARCÍA

García, Carmela Constelación : Carmela García / Comisario Alberto Martín.

León : MUSAC. Museo de Arte Contemporaneo de Castilla y León; Turner, 2008.

JULIA GARCÍA

García, Julia Julia García : El hombre pulmón : Art Palma Project : setembre - octubre 2006 / Text Gómezdelacuesta.

Palma : Galeria Ferran Cano, 2006.

RENATE GRAF

Graf, Renate Renate Graf : journal 1992-2012 / [Textos Renate Graf] Paris : Rgard, 2012.

EULÀLIA GRAU

Grau, Eulàlia Eulàlia Grau : Mai no he pintat àngela daurats / Comissària Teresa Grandas.

Barcelona : Museu d'Art Contemporani de Barcelona, 2012.

ANA HERNANDO

Hernando, Ana Ana Hernando : desplantes / Textos Soledad Ascencio Cortés, Lenka María Wolf.

Málaga : Diputación Provincial, 2000.

MIYAKO ISHIUCHI

Ishiuchi, Miyako Miyako Ishiuchi : Time textured in Monochrome / Edited by Rei Masuda, Mika Kuraya, Tohru Matsumoto.

Tokyo : The National Museum of Modern Art, 1999.

AINO KANNISTO

Kannisto, Aino Aino Kannisto : Staged Photographs : 51 Salón Internacional de Fotografía : Centro Cultural Cajastur, Palacio Revillagigedo. Gijón : 10.8 - 17.10.2004 / Catálogo Breidenbach, Uwe Scrhamm.

Oviedo : Cajastur, 2004.

Bochum : Galerie m Bochum, 2004.

ARIANE LÓPEZ HUICI

Lopez-Huici, Ariane Ariane Lopez-Huici : 23-11-2004 - 30-1-2005 : IVAM Institut Valencià d'Art Modern / Comisario Joan Ramon Escrivà.

València : IVAM Institut Valencià d'Art Modern, 2004.

MARI MAHR

Mahr, Mari Mari Mahr : isolated incidents / Mahr, Mari; [text John Stathatos] London : The Photographer's Gallery, 1989.

ANNA MALAGRIDA

Malagrida, Anna Anna Malagrida : Fotografías e instalaciones : 1999-2006 / Textos Marta Gili, Mònica Regàs.

Barcelona : Actar, 2006.

Espai Quatre 07 : Miguel Lorente...[et al.] : Casal Solleric / comissària Neus Cortès ; textos Fernando Castro-Flórez, Neus Cortès, Carlos Jiménez, Carlos Jover...[et al.]

Palma : Ajuntament, 2008.

FRANCESCA MARTÍ

Martí, Francesca Francesca Martí : What are you looking at : Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca : Espai cúbic : del 25 de gener al 17 març de 2002.

Palma : Ajuntament, 2002.

Martí, Francesca Francesca Martí : Amb ella... / [text Maria Lluïsa Borràs] Palma : Galeria Altair, 2000.

CRISTINA MARTÍN LARA

Martín Lara, Cristina Cristina Martín Lara : Onirogramas: relatos de sueños / [Textps Jorge Luis Marzo] Málaga : Diputación Provincial, 2000.

MIEREYA MASÓ

Masó, Mireya Mireya Masó : YKS : 22 abril - 1 junio, 2003 / Comisaria Helena Juncosa.

Málaga : Ayuntamiento, 2003.

Dona-Arbre : Monique Bastiaans...[et al.] / Coordinació artística Magdala Perpinyà Gombau.

Girona : Espais Fundació d'Art Contemporani, 2005.

MARGARET MICHAELIS

Michaelis, Margaret Margaret Michaelis : Fotografía, vanguardia y política en la Barcelona de la República : IVAM Centre Julio González : 15 octubre 1998 - 3 enero 1999 / Comisarios Jordana Mendelson y Juan José Lahuerta.

València : IVAM Institut Valencià d'Art Modern, 1998.

SARA MOON

Moon, Sarah Sarah Moon / préambule par Sarah Moon; Postface par Robert Delpire.

ISABEL MUÑOZ

Caujolle, Christian Isabel Muñoz : La trampa del baile / Christian Caujolle.

Madrid : La Fábrica editorial, DL2007.

Muñoz, Isabel Isabel Muñoz : Tango.

Paris : Ainsa; Jupey, 1999.

ROSA MUÑOZ

Muñoz, Rosa Rosa Muñoz : Fotografías / [textos Fernando Castro Flórez... et al.]

Cádiz : Ayuntamiento; Fundación Municipal de Cultura , 2006.

MOLLY NESBIT

Atget, Eugène Atgets seven albums / Molly Nesbit.

New Haven : Yale University Press, 1992.

Atget, Eugène Eugène Atget : Intérieurs parisiens : un album du musée Carnavalet / Molly Nesbit, Françoise Reynaud.

Paris : Carré; Paris-Musées, 1992.

PILAR PEQUEÑO

Pequeño, Pilar Pilar Pequeño / Andrés Ibáñez, María Ángeles Sánchez.

Madrid : Lunwerg, 2010.

Revenga, Luis Pilar Pequeño : un viaje inconcluso / Luis Revenga.

Madrid : La Fábrica editorial, DL2007.

BETTINA RHEIMS

Rheims, Bettina Modern lovers / Bettina Rheims.

Paris : Paris audiovisuel, 1990.

Sig: FOT 7.071 RHE Rheims, Bettina Femmes fatales / Bettina Rheims.

Hamburg : Stern Gruner + Jahr, 1990.

Sig: FOT 7.071 RHE URSULA SCHULZ-DONRNBURG

Schulz-Dornburg, Ursula Ursula Schulz-Dornburg : a través de los territorios = across the territories : 1980-2001 : Institut Valencià d'Art Modern : 18 - VII - 15 - IX - 2002 / Comisario = Curator Matthias Bärmann.

València : Institut Valencià d'Art Modern, 2002.

MARTA SENTÍS

Gubern, Romàn Marta Sentís : La mirada global / por Román Gubern.

Madrid : La Fábrica, 2002.

KATHARINA SIEVERDING

Sieverding, Katharina Katharina Sieverding, 1967-1997 : Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen Dusseldorf, 20 1297-01 0398, : Stedelijk Museum of Modern Art Amsterdam 16 0598-12 Koln : Oktagon, 1997.

PEGGY SIROTA

Sirota, Peggy Peggy Sirota : surprise / Herausgeber Thomas Osterkorn, Andreas Petzold.

Hamburg : Stern Gruner + Jahr, 2003.

SANDY SKOGLUND

Skoglund, Sandy Sandy Skoglund : Sala Catalunya de la Fundació "La Caixa" : 28 d'Abril al 31 de Maig de 1992.

Barcelona : Fundació "la Caixa", DL1992.

MONTSERRAT SOTO

Soto, Montserrat Paisaje secreto : Montserrat Soto : del 16 de unio al 12 de septiembre de 2004 : Fundación Telefónica / Coordinación de la Exposición Elena González de la Fuente, Alicia Carabias.

Madrid : Fundación Telefónica, 2004.

JO SPENCE

Spence, Jo Jo Spence : Más allá de la imagen perfecta : Fotografía, subjetividad, antagonismo / Comisarios Jorge Ribalta, Terry Dennet.

Barcelona : Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Actar,2005.

2005.

CHRISTINE SPENGLER

Spengler, Christine De la guerre et du rêve : Espace Photographique de Paris : 27 mars - 28 avril 1991 / Christine Spengler; [text Henry Chapier] Paris : Paris Audiovisuel, 1991.

Spengler, Christine Los años de guerra : 1970-2002 / Christine Spengler.

Madrid : La Fábrica, 2003.

ALICE SPRINGS

Springs, Alice Portraits / Alice Springs ; With a text by Klaus Honnef.

Munchen : Schirmer/Mosel, 1991.

LAURA TORRADO

Torrado, Laura Laura Torrado : Las ficciones que nos habitan / por Alicia Murría.

Madrid : La Fábrica, 2005.

MIRIAM VEGA

Vega, Miriam El Cuerpo expuesto / Miriam Vega ; comisariado por Araceli Corbo.

León : Instituto Leonés de Cultura : Diputación de León, 2015.

MAYTE VIETA

Vieta, Mayte Mayte Vieta : sin fin : del 15 de enero al 3 de abril de 2004 : Fundació Vila Casas / Coordinación del catálogo y de la exposición Glòria Bosch y Natàlia Chocarro.

Barcelona : Fundació Vila Casas, 2003.

Vieta, Mayte Mayte Vieta : Cycle : Del 8 de maig al 20 de juliol de 2014 / Curadora Glòria Bosch.

Barcelona : Fundació Vila Casas, 2014.

CARRIE MAE WEEMS

Weems, Carrie Mae Estudios sociales / Carrie Mae Weems ; comisaria Elvira Dyangani Ose. Sevilla : Junta de ndalucía. Consejería de Cultura , 2010.

BIBLIOGRAFIA GENERAL Censurados = censored / Editor Rosa Olivares.

Madrid : Olivares y Asociados, 2002.

Sig:FOT 77.04 CEN Autorretratos : Self-Portraits : Esther Ferrer...[et al.] / Editor Rosa Olivares.

Madrid : Olivares y Asociados, 2003.

Sig: FOT 77.04 AUT Alrededor de 10 = About 10 / Editor Rosa Olivares; textos = essays Hugh Cunningham, Anne Higonnet.

Madrid : Olivares y Asociados, [2010] Sig:FOT 77.04 ALR Lahs-Gonzales, Olivia Defining eye : women photographers of the 20th century : selections from the Helen Kornblum collection / Olivia Lahs-Gonzales, Lucy Lippard ; with an introduction by Martha A. Sandweiss.

St. Louis : Saint Louis Art Museum, 1997.

Sig: FOT 77”19” LAH Women photographers / edited by Constance Sullivan ; essay by Eugenia Parry Janis.

New York : Abrams, 1990.

Sig: FOT 77 WOM Una arqueologia del cuerpo = An archeology of the body / text: Maureen P. Sherlock, Charmaine Picard y Sarah Potter.

Madrid : Arte y proyectos editoriales, [1993] Sig: FOT 77.04 ARQ

Biblioteca Ramon Llull Institut Balear, sn 07012 Palma Tel. 971225500 ext 3653 bibramonllull@palma.es