Les biblioteques de la Caixa a les Balears

Page 1

LES BIBLIOTEQUES DE LA CAIXA A LES BALEARS: 1929-1999 Exposició del 20 d’abril al 31 de maig de 2021

BIBLIOTECA RAMON LLULL


Material exposat: El material bibliogràfic i bibliotecari que s’exposa formen part del Fons de Reserva de “la Caixa” que es conserva a la Biblioteca Municipal Ramon Llull. Biblioteca Ramon Llull. Servei de biblioteques. Ajuntament de Palma Abril 2021 Fotografia de la coberta: Primera biblioteca de "la Caixa", a Palma de Mallorca. (ca. 1950) © Arxiu Històric de la Fundació Bancària "la Caixa"


SUMARI 1. Presentació. Rosa Planas………. 5 2. Material exposat …………..…….. 7 3. Textos explicatius……………… 33 4. Material bibliotecari…………. 41 5. Fonts utilitzades……………….. 45

Biblioteca de Manacor. Interior (24 de setembre de 1935). Durán © Arxiu Històric de la Fundació Bancària "la Caixa"


...


1.

PRESENTACIÓ. Rosa Planas

El record d’una biblioteca és sovint boirós, estrany, ple de suggeriments i coincidències. Un viatge que no necessita mapa ni guia, ni tan sols símbols que ens marquin un itinerari. La biblioteca és un país de l’ànima on podem deambular sense necessitat ni tan sols de presència física. Així ho vaig viure un temps, tot i fer estada durant molts d’anys a una de les més importants biblioteques que va tenir Palma, la biblioteca de “la Caixa” situada a l’edifici de l’entitat a les Avingudes, ben a prop de la Plaça d’Espanya. Atapeïda de llibres, amb un constant degoteig de novetats i amb el rigor en la selecció que caracteritzava una biblioteca moderna posada al servei d’un públic general, però alhora amb aquelles perles bibliogràfiques, heretades de la més antiga biblioteca, la situada al carrer de Colom des d’on es va fer el trasllat, era el lloc imprescindible per a tots els qui estudiaven, llegien o simplement es preparaven per arribar a fer quelcom important a les seves vides. La biblioteca era el punt de referència, la casa de paper que acollia els somnis en projecte i també, per què no dir-ho, les vides en declivi. La biblioteca fou i és un indret de civilització, de generosa contribució tant a l’individu com a la comunitat. Les biblioteques de “la Caixa” amb la seva xarxa de vint centres distribuïts per totes les Illes Balears foren un referent en una època grisa, la postguerra, sense gaires al·licients ni tampoc llocs on desenvolupar els desigs de progrés i millora personal i col·lectiva. La seva contribució a la societat no pot ser mesurada amb criteris materialistes, perquè ateny a la intel·ligència, l’esperit i la cultura, totes tres impossibles de mesurar ni d’avaluar amb estadístiques. El que sí sabem avui és que foren decisives per a l’alimentació científica i cultural de diverses generacions que havien quedat òrfenes de totes les condicions que fan possible la millora social i cultural.

Biblioteca de Maó. Interior (ca. 1930). © Arxiu Històric de la Fundació Bancària "la Caixa" 5


La gent, en general, agraïa a la institució el fet que implantés en el seu poble una biblioteca d’aquestes característiques: dinàmica, moderna, eficient i, sobretot, amb un servei de préstec que permetia la lectura en una època d’escassesa i privacions. Moltes persones no tenien on estudiar, ni com pagar els llibres, ni tan sols sabien si podrien sortir d’una silenciosa però angoixant necessitat. La història de les biblioteques de “la Caixa” és una història de superació, d’esforç comunitari per arribar a totes les capes de la societat sense demanar més que un simple carnet de paper, que acreditava el lector i li permetia d’entrar i gaudir dels privilegis que atorgava fer-se soci de la xarxa de Biblioteques de “la Caixa”. Avui, quan totes han estat traspassades als respectius municipis, en queda el record i el fons bibliogràfic cedit per a la seva reubicació en els diferent emplaçaments. Les bibliotecàries ja no hi són, unes altres han pres el relleu, i amb el mateix entusiasme continuen la seva tasca amb els mateixos desafiaments d’abans: arribar a construir un jardí de lectura, on els arbres són les obres mestres que s’hi custodien i on els fruits són els futurs lectors, artistes, escriptors, científics, generacions de persones que n’hauran fet ús i gaudi, que hauran conviscut amb el frec de la lletra escrita, la passió del descobriment fortuït, la tendresa de la poesia, la força de la història, el batec de la religió, la inquietant arribada als ports de la psicologia i de les ciències humanes... en definitiva a totes aquelles meravelles que són en els llibres i que, per molt que ho intentin, no poden ser substituïts per cap altre enginy de la tecnologia humana. El llibre és paper viu, magatzem d’experiència, on lluu la feina de tots els qui hi participen i el construeixen, i, en darrer extrem, són la passió de les bibliotecàries que els agombolen en els prestatges de les biblioteques. Així ho feren en el seu moment les biblioteques de la xarxa de “la Caixa”, així ho fan les seves continuadores i continuadors, prestant aquest servei essencial a la societat, malauradament encara no suficientment reconegut ni valorat. Per molts d’anys, la lletra, el llibre, la bibliotecària i la biblioteca!

Inauguració de la biblioteca de Muro. Interior (7 de març de 1933). Rul·lan © Arxiu Històric de la Fundació Bancària "la Caixa"

6


2. MATERIAL EXPOSAT LLIBRES, REVISTES I FULLETONS Rubió y Balaguer, Jorge. Libros y bibliotecas. Una cartilla para su ordenación. Fiesta del libro 1952. Barcelona, Gremio de Editores y Libreros, 1952

7


Morera y Llauradó, Emili. Geografia General de Catalunya. Provincia de Tarragona. Barcelona, Alberto Martin, [1913?-1918?]

8


Menorca, último remanso del Mediterraneo. Guía turística 1960. Maó, Ed. Menorca, 1960

9


Castelló, Juan. Ibiza y Formentera (Índice para el viajero). Palma, Imp. de Establecimientos Victoria, 1948

10


Guía gráfica de Mallorca. Palma, Galerías Costa, 1946

11


Cladera Palmer, Mateo. Mallorca paraíso de luz. [Palma], Tip. Juan Marqués Arbona, 1933

12


Capó Valls de Padrinas, Juan. Las cuevas del Drac. Palma, 1930

13


García Pastor, Jesús. Rutas escondidas de Mallorca. Palma, Imp. Politécnica, 1968

14


II Exposición de Artesanía Balear. Palma, 30 mayo al 13 junio 1943. Palma, Servicio Provincial de Prensa y Propaganda Sindical,1943

15


Martinell, Cèsar. Arquitectura i escultura barroques a Catalunya. III vol. Barroc Acadèmic (1731-1810). Barcelona, Alpha, 1963 (Monumenta Cataloniae XII)

16


Album de las Galerías de pinturas de los Museos de Florencia. Barcelona, Labor, 1926

17


Moyà Gilabert, Llorenç. Flos sanctorum. Palma, Atlante, 1956

18


Rosselló Porcel, Bartomeu. Nou poemes. Barcelona, Imp. Altés, 1933

19


Leopardi, Giacomo. Canti. Palma, Moll, 1949

20


Obres de Shakespeare. II. La tempetat, L’ Amansiment de la fera. Els dos cavallers de Verona. Barcelona, Barcino, 1930

Esquil. Tragèdies, volum I. Les suplicants. Els perses. Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1932

21


Biblioteconomía. Escuela de Bibliotecarias de la Diputación Provincial de Barcelona. Enero-junio 1958. Barcelona, Instituto Nicolás Antonio del Consejo Superior de Investigaciones científicas, 1958

22


Batista y Rocas, Joseph. Catalech de les obres lulianes d’Oxford. Barcelona, Imprenta de la Casa de la Caritat, 1916

23


Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Tom VII. Palma, Estampa de N. Amengual y Muntaner, 1912-1913

24


Calendari d’en Patufet, 1935. Barcelona, Rotativa d'En Patufet, 1935

25


Jóvenes. Revista juvenil, Enero-Diciembre 1968. Barcelona, Ed. Don Bosco, 1968

26


Bazar. Revista infantil. Madrid, Bazar, 1953

27


Colección de 1440 xilografías. Iconográficas, heráldicas, tipográficas, históricas & &. Palma, Imprenta y librería de Guasp, [1929]

28


Perspectiva escolar. Publicació de Rosa Sensat. Barcelona, Rosa Sensat, 1991 (Gener-febrer-març i abril 1991)

29


El Correu de la UNESCO. París, UNESCO, 1995 (maig 1995)

Latitud 39. Revista de literatura, llengua i arts. Palma, Latitud 39, 1981 (juliol-octubre 1982)

In-fàn-cia. Revista de l’Associació de mestres Rosa Sensat. Barcelona, Rosa Sensat, 1990. (setembre-octubre 1990)

30


LLUC. Revista mensual. Palma, Imp. SS. Cors, 1958 (Gener-desembre 1969)

31


Cort. Revista mallorquina. Palma, Cort, 1956

32


3. TEXTOS EXPLICATIUS COM NEIXEN LES BIBLIOTEQUES DE LA CAIXA DE PENSIONS A LES ILLES BALEARS La motivació: Considerant la gran influència que té la lectura per a l’educació tant de la joventut com de persones de qualsevol edat, la Caixa de Pensions emprengué de forma conjunta l’obertura de sucursals d’estalvi i de cases de cultura dotades amb biblioteques populars a partir de 1929. Es tractava de complementar l’acció bancària amb l’accés a la cultura com a mostra altruista. L’espai: Generalment les biblioteques se situaven al primer pis de l’edifici de les sucursals. La biblioteca de Palma se trobava al primer pis de l’edifici de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvi a la cantonada dels carrers de Colom i de la Previsió. La biblioteca constava de tres amples sales denominades de Ramon Llull, de Costa i Llobera i de Marià Aguiló ocupades en la part central per taules i cadires. La definició: Es consideraven biblioteques públiques gratuïtes que seguien el criteri de les biblioteques populars dels EUA, procurant que el lector trobàs un local còmode i totes les facilitats per a escollir els llibres del seu interès. Per a l’assistència no s’exigia ni targeta de presentació ni d’admissió; hi podien assistir persones de totes les classes socials, sense distinció de sexe ni d’edat.

33


Les normes: Sols s’hi demanava una conducta respectuosa cap a tothom; no romandre a la sala amb el capell posat; no fumar; guardar silenci o si fos necessari consultar alguna cosa amb un company o amb la bibliotecària fer-ho en veu fluixa a fi de no molestar les persones dedicades a l’estudi o a la lectura. També es demanava de no doblegar les fulles dels llibres a manera de punt de lectura i que no es tornassin a posar els llibres als prestatges per evitar que ho fessin malament i per facilitar l’estadística del moviment de llibres.

Biblioteca de Palma. Interior (sense data). Rul·lan © Arxiu Històric de la Fundació Bancària "la Caixa"

34


L’organització: Els llibres són catalogats i classificats segons la Classificació decimal de Brussel·les i posats als prestatges a l’abast del públic. Dues bibliotecàries són les encarregades de cuidar de l’ordre i la col·locació dels llibres, a la vegada que atenen les consultes del públic. Les biblioteques que es van creant formen part de l’Obra Cultural integrada dins l’Obra Social de la Caixa. A la vegada la Xarxa de Biblioteques de Catalunya i Balears depèn d’una Central de Biblioteques que les coordina. Un aspecte que aviat es va cuidar va ser el de la formació de les bibliotecàries, per això dia 4 de gener de 1931 es va crear l’Institut de Bibliotecàries de la Caixa a Barcelona.

Portada del Reglament d’ús de la biblioteca

Fitxa catal·logràfica 35


36


Vida Femenina Balear, núm. 51-52, 1934, p. 444

37


38


LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA CAIXA A LES ILLES BALEARS: 1929-1999. Població Alaior Alaró Andratx Artà Capdepera Ciutadella Eivissa Felanitx Inca Llucmajor Manacor Maó Es Mercadal Muro Palma Petra Sa Pobla Sineu Sóller Son Servera

Obertura 1931 1948 1946 1957 1945 1931 1930 1931 1929 1930 1930 1930 1955 1933 1931 1934 1953 1952 1929 1934

Tancament 1995 1994 1994 1994 1994 1995 1995 1994 1995 1998 1994 1998 1974 1988 1999 1983 1994 1993 1994 1993

Quadre elaborat a partir de l’estudi de Maria Immaculada Pastor Homs i Maria del Carme Fernàndez Bennàssar: Les biblioteques i cases de cultura de “la Caixa” a les Illes Balears (1929-1999, a Educació i Història. Revista d’història de l’educació. Núm. 9-10,2006-2007, p. 244-269. UIB.

39


Constitución del Instituto de Bibliotecarias. Barcelona, a Vida femenina Balear, num. 12, Pág.. 122

40


4. MATERIAL BIBLIOTECARI Fitxes catal·logràfiques

41


Material per al préstec

42


Guies de lectura

43


Guies de lectura

44


5. FONTS UTILITZADES: 1. Bibliogràfiques: • MIRET I SOLÉ, M. Teresa. Una aportació a la lectura pública del segle XX: les biblioteques de “la Caixa” (1923-1993). Barcelona: Pagès; Diputació de Barcelona, 2010. • MANRESA, Andreu; ROQUE, Joana M. “la Caixa”. Un segle d’història a les Balears (1904-2004). Barcelona: “la Caixa”, 2004. 2. Publicacions en sèrie: • PASTOR HOMS, Maria Immaculada; FERNÀNDEZ BENNÀSSAR, Maria del Carme. (2006-2007). Les biblioteques i cases de cultura de “la Caixa” a les Illes Balears (1929-1999). Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, 9-10, 244-269. 3. Hemerogràfiques: • (1930-1934). Vida Femenina Balear. Boletín del Instituto de la Mujer que Trabaja. Organismo de Acción social femenina de la Caja de Pensiones para la vejez y de Ahorros. • (1931). De Baleares. La Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros. Inauguración de la Casa de Palma. La Almudaina. 9 d’agost, pàg. 2 • (1931). La Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros. El sábado inauguró el nuevo edificio de su propiedad en la calle de Colón. Correo de Mallorca. 10 d’agost, pàg. 1 • (1931). Del momento. Bibliotecas Públicas. La Última Hora. 10 d’agost, pàg. 1 4. Fotogràfiques: •

Arxiu Històric de la Fundació Bancària "la Caixa

45


Biblioteca i sala d'exposicions de Palma. Interior (setembre de 1977). Casa Planas © Arxiu Històric de la Fundació Bancària "la Caixa"

Biblioteca de Eivissa. Interior dels nous locals a la Casa de Cultura i sala d'exposicions, inaugurats el 12 de desembre de 1970. Cine Foto "Raymar" © Arxiu Històric de la Fundació Bancària "la Caixa"

Biblioteca de Maó. Interior (Dècada dels 70). © Arxiu Històric de la Fundació Bancària "la Caixa"


...



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.