NUEVO CANAL INTEROCEÁNICO Te propongo construir un nuevo canal sin esclusas ni excusas que comunique por fin tu mirada atlántica con mi natural pacífico.
ETERNIDAD Quien a sí encadenare una alegría malogrará la vida alada. Pero quien la alegría besare en su aleteo vive en el alba de la eternidad.
ESCOLA GRADUADA Era una sala quadrada i tenia cinc finestres, una muntanya pelada, que era violeta als capvespres. Darrera d'un mestret vell, Jesús estava enclavat, José Antonio ampliat, Franco amb un faixí vermell. (...)
3
DESEO Por el campo tranquilo de septiembre, del álamo amarillo alguna hoja, como una estrella rota, girando al suelo viene. Si así el alma inconsciente, Señor de las estrellas y las hojas, fuese, encendida sombra, de la vida a la muerte. SOLS VAIG BEURE UN GLOP DE VIDA... Sols vaig beure un glop de vida, et diré el que m'ha costat: tota la meva existència... Ell digué: "El preu de mercat." I tota ma pols pesaren, varen mirar cada tel per comptar el que jo valiaun sol rajolí de cel.
(...) És quan dormo que hi veig clar Foll d'una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d'una petxina, Só la font del comellar I el jaç de la salvatgina, -O la lluna que s'afina En morir carena enllà. Es quan dormo que hi veig clar Foll d'una dolça metzina. 4
ASESINATO ¿Cómo fue? —Una grieta en la mejilla. ¡Eso es todo! Una uña que aprieta el tallo. Un alfiler que bucea hasta encontrar las raicillas del grito. Y el mar deja de moverse. —¿Cómo, cómo fue? (...)
te fuiste y todavía te quería pero me merecía a alguien que estuviera dispuesto a quedarse
ESTA MANO VIVIENTE Esta mano viviente, ahora tibia y capaz De agarrar firmemente, si estuviera fría Y en el silencio helado de la tumba, De tal modo hechizaría tus días y congelaría tus sueños Que desearías tu propio corazón secar de sangre Para que en mis venas roja vida corriera otra vez, (...)
5
Per als vençuts l'amor és un pa amarg, arrabassat a contrallei dels sécs d'un país devastat, sembrat de sal per l'enemic sense rostre. I la sang, aliment per a l'incendi que esborri serramostres de collita, cremi rostolls, calcini llei i culpa.
Un hivern fascinant Les roselles van desapareixent, eliminades com les males herbes. Molt aviat ja no s’escamparan les roges pinzellades del vent als camps de blat. Qui podrà entendre un dia els quadres de Van Gogh? Visc encara en un món familiar, malgrat que subtils canvis ja m’alerten: no tornarà a ser el meu. No es tracta d’un infern: permet comprendre. L’oblit arriba, tranquil·litzador. I torna, sempre torna l’alegria.
EL TEMPS No més incerta de tan vehement la sorpresa amb què aculls la llum que esclata rera el mirall opac i els cortinatges angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova. És així com la vida expressa el seu misteri i en referma la bellesa. L'entreteixit del temps no mostra cap fissura, flueix sempre, ineluctable. Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.
6
Estasi en la foscor. Després, el blau insubstancial Esllavissar-se de cims i llunyanies. Lleona de Déu, Com ens despleguem en un, Pivot de talons i genolls! La fesa S’obre i passa, germana De l’arc bru Del coll que no puc abraçar. (...)
I EL SEU ESGUARD i el seu esguard damunt el meu esguard sóc presoner que la vull presonera: aquest matí que una flor m'ha posat li deia així baix baixet a l'orella: sota els teus ulls, és un bes el que em plau.
Amb faç de dona et va pintar natura, senyor i senyora del meu cor. I tens ànim de femenina contextura, però gens inestable als sentiments. D’ulls brillants i sincers, el teu mirar fa fulgurar l’objecte posseït. D’aspecte d’home, saps esclavitzar en ells l’esguard i en elles l’esperit. D’antuvi com a dona concebut, del teu encant s’enamorà natura; amb tal bellesa et dono per perdut, ja que tanta bellesa és desmesura. Per al goig de les dones construït, dóna’m l’amor, si a elles el delit. 7