Actuació de la xina a l'àfrica by Biblioteca SAV

Anàlisi de l’actuació xinesa a l’Àfrica: El cas de la República Democràtica del Congo

Marc Grau Moragues Tutora Erica Dotor 16/12/2013 Escola Taller Ginebró

Aquest treball ha estat possible gràcies a Manel Lladó, qui em va mostrar la complexitat africana. A Montserrat Martí, que gràcies als projectes del FISC avui hi ha nenes, nens, homes i dones que viuen en millors condicions . A Jordi Fexas, pel seu ampli coneixement de la intervenció xinesa a l’Àfrica. A Guillem Frutos, a través d’ell vaig aconseguir contactar amb el FISC i IGMAN-Acció Solidaria. A tots aquells periodistes que han seguit lluitant per trobar la veritat i narrar la situació de l’Àfrica. A l’Erica, tutora i persona indispensable pel treball i la realització d’aquest. Finalment, al suport incondicional dels meus pares i familiars que m’han motivat i recolzat en tot moment.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Índex 0.

Introducció ............................................................................................................ 5

El Congo: de colònia a Estat ................................................................................... 8

Context actual de la RDC ...................................................................................... 26

El viatge cap a la modernització de la Xina ........................................................... 30

Paradoxes d’una nova potencia colonial .............................................................. 33 4.1

Com contribueix el sistema xinès als països subdesenvolupats ..................... 33

4.2

La Xina, una nova potència colonial .............................................................. 34

El desenvolupament del continent Africà ............................................................. 36

Les noves relacions Sud-Sud................................................................................. 39

El rerefons politico-econòmic de la cooperació .................................................... 41

7.1

Tipus d’inversions ......................................................................................... 41

7.2

Divisió històrica............................................................................................. 42

7.3

Canvis i influències al territori ....................................................................... 43

Xina a l’Àfrica: el cas de la RDC ............................................................................. 44 8.1

Introducció a la història moderna africana i cooperació Sud-Sud. ................. 44

8.2

Actuació en el territori .................................................................................. 45

8.3

Perfils econòmics dels països africans ........................................................... 46

8.4

Estat de l’economia africana ......................................................................... 47

8.5

Mineria i polítiques d’actuació ...................................................................... 48

8.6

Anàlisi d’inversions ....................................................................................... 49

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

8.7

Visió de la societat ........................................................................................ 49

8.8

Estimacions del comerç en el futur ............................................................... 50

Conclusions .......................................................................................................... 51

10.

Bibliografia ....................................................................................................... 54

11.

Annexos ........................................................................................................... 54

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

0. Introducció Després que el llibre La silenciosa conquista china arribés a les meves mans em vaig començar a preguntar què hi podia fer un país com la Xina a l’Àfrica. Després de llegir els primers capítols, el vaig deixa. Malgrat tot, un dia vaig tenir l’oportunitat de veure el document titulat Comprar, tirar, comprar el qual narra l’actual ús de l’obsolescència programada i els seus derivats com és l’enviament de ferralla electrònica a l’Àfrica. Llavors, vaig pensar que el meu Treball de Recerca es podia basar en el perquè de la situació global del continent. Però necessitava delimitar l’objectiu. Per això, em vaig reunir amb en Manel Lladó, professor de la meva escola i un gran coneixedor del continent, i va ser allà on definitivament vaig decidir indagar en l’actuació xinesa al llarg de l’Àfrica i en concret de la República Democràtica del Congo. La cooperació Sud-Sud és un fenomen mundial molt important en els fluxos econòmics internacionals. Les poblacions de països com la Xina i el Congo han entrat en un contacte i un lligam que es retroalimenta. La població xinesa necessita matèries primeres a baix cost i les poblacions dels països pobres manquen d’infraestructures. Si més no, això és el que en podem extreure d’una primera lectura de l’informe publicat pel Banc Mundial anomenat Construint ponts: el creixent paper de la Xina com a finançador de infraestructures per Àfrica. Però, realment és un comerç just i que respecta la dignitat de les societats rurals? O és un abús de la gran potència asiàtica als països pobres? El que està clar és que en aquest cas, els dos governs s’han entès prou bé per establir un intercanvi tan gran de capital. Considero que l’acció asiàtica en la República Democràtica del Congo necessita un anàlisi profund de tot allò que passa en el seu país. Alhora, és un tema que crec que hauria d’estar més present en les nostres mitjans de comunicació ja que el futur de molts productes tecnològics depèn de l’evolució de l’extracció Coltan, un mineral bàsic per a la tecnologia mòbil del qual, el 80% de les reserves mundials resideixen a la RDC. Però realment la població hi surt guanyant? És una dictadura dels mercats asiàtics respecte l’ Àfrica? Què en diuen els mitjans, i les organitzacions civils? Tot això és el que m’agradaria aclarir al llarg d’aquest treball. Em centraré en la República

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Democràtica del Congo, un exemple bastant significatiu d’aquesta cooperació entre continents. Tant el govern xinès com el congolès no ofereixen gaire informació. Les fonts d’informació principals han estat els diferents llibres i articles de periodistes que han estat analitzant aquest fenomen i els dossier de diferents diaris que també ho han fet. Alhora, s’han realitzat un total de X correus electrònics a diferents organitzacions per concretar entrevistes i finalment, s’han pogut dur a terme dues de gran valor informatiu pel treball. En primer lloc, es va poder entrevistar a la Fundació Internacional de Solidaritat Companyia de María(FISC) a càrrec de Montserrat Martí la qual em va dur a una concepció més humana de la societat i del que passava al país africà. En segon lloc, IGMAN-Acció Solidaria, em va aportar una realitat exemplificada i un context econòmic de l’actuació xinesa en territori congolès i africà. A partir de tot aquest compendi d’informació, vaig realitzar una bateria de preguntes per transmetre a les diferents organitzacions. Al llarg del treball vaig anotar els diferents dubtes que sorgien en l’anàlisi de les dades i estudis dels quals en vaig extreure informació. El fet d’obtenir la informació de mitjans de comunicació i d’organitzacions fa que algunes dades siguin relativament recents. Per això, s’ha dut a terme la contrastació entre les diferents fonts per arribar a un redactat final el més fidel possible a la realitat i rigorós amb la font. Per altra banda, vaig cercar l’opinió dels governs, de les organitzacions com les ONG i de la població. Després vaig dur a terme una agrupació de les diferents opinions i les vaig contrastar totes tres amb les dades trobades al llarg de la realització del treball per arribar a unes conclusions el més objectives possible. Al llarg del treball em vaig trobar amb dos principals obstacles. El primer va ser la manca de informació i dades actualitzades i de rigor per part de fonts oficials. A pesar d’això, he pogut incloure una quantitat de referències important al llarg del text gràcies al treball periodístic i de les ONG. En segon lloc, l’obstacle més gran potser ha sigut la manca de respostes positives en la sol·licitud d’entrevista a gran part de les organitzacions que he contactat. Arran de Guillem Frutos, representant de la Federació

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament vaig aconseguir nous contactes dels quals en vaig extreure les dues entrevistes ja esmentades. El treball es pot dividir en tres grans blocs. El primer és la història moderna d’ambdós països. Gràcies a això, he pogut arribar a una concepció més real i entenedora tant de la RDC com de la Xina. El segon bloc és l’econòmic, on analitzo l’intercanvi i les inversions dutes a terme pel gegant asiàtic. Per últim, en l’apartat de Xina a l’Àfrica: El cas de la RDC ha esdevingut el centre del treball. A partir de les entrevistes i tot el bagatge informatiu s’ha redactat un anàlisi ampli de la cooperació Sud-Sud entre els dos països esmentats. El principal objectiu de la recerca és esbrinar si aquest intercanvi de matèries i infraestructures és just i realment afavoreix als dos països. D’altra banda, també s’ha intentat aportar llum a la manca de informació objectiva i realista que tenim d’aquests acords. Per això, l’opinió de la població i organitzacions ha sigut clau per contrastar les fonts. També he tingut com a propòsit, esbrinar per què la RDC és una zona tant i tant conflictiva i les intencions del govern xinès i congolès. Una altra fita és la de concretar qui hi guanya i qui pot guanyar en tot aquest entramat economico-polític. L’anàlisi dut a terme s’ha enfocat tant a curt com a llarg termini. En conseqüència, s’ha volgut arribar a unes conclusions que pretenen dibuixar el possible escenari congo-xinès del futur.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

1. El Congo: de colònia a Estat L’actual República Democràtica del Congo, va néixer com a país l’any 1885 quan va esdevenir una colònia privada del rei Leopold II de Bèlgica. El rei va fundar l’ Associació Internacional Africana amb suposats finals filantròpics. Va enviar una expedició comandada pel reconegut explorador Stanley i d’aquesta manera, poder començar a apropiar-se de les mines i regions més riques del territori. Va ser a la conferencia de Berlín, l’any 1918, quan el rei va fer reconèixer el Congo com Estat africà. Ell en va esdevenir propietari i el país es va veure submergit en una brutal dictadura. En arribar al país, va declarar diferents decrets entre els qual hi podem trobar normes que reduïen els congolesos a esclaus o que el territori era propietat de Leopold II i que aquest podia afavorir interessos d’empreses privades. Es va carregar l’economia tradicional de la regió, basada en l’intercanvi, i va imposar forts aranzels als indígenes obligant-los a entregar-li qualsevol possessió de marfil, important font d’ingressos del magnat. En conseqüència, es van produir grups de resistència i d’enfrontament al govern però van ser fortament reprimits. De fet, el rei Leopold II, obligava als seus soldats a portar-li les mans tallades de les seves víctimes i d’aquesta manera assegurarse que les bales invertides no s’havien malgastat. Després d’anys de tortura i abús, la comunitat internacional va reaccionar. L’any 1895 el missioner Henry Grattan va ser alertat de les atrocitats que es produïen al Congo i va decidir obrir una investigació. El rei va prometre que canviaria la situació, però tot es va mantenir igual.

El monarca belga Leopold II

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

L’any 1903, la Cambra dels Comuns del Regne Unit va decidir investigar a fons la situació del país africà i va elaborar l’informe conegut amb el nom de Informe Casement i aquest va crear un gran rebombori entre l’opinió pública. Va ser un dels primers moviments per la defensa dels drets humans. A partir d’aquí, el govern britànic va decidir enviar còpies del document a tots els països que formaven part de la Conferència de Berlín. Malgrat això, Leopold II va seguir en el poder fins l’any 1908 que va ser quan el govern belga va decidir posar punt i final a la brutal dictadura i annexar el Congo a l’ Estat. Gràcies a la pressió internacional i al temor que sentia el rei al veure que s’aproximava una nova conferència i que potser perdria el control del Congo, va optar per cedir i entregar el Congo a Bèlgica. Aquesta acció es arribar a conèixer amb el nom de Donació Real. Conseqüentment, el rei es va erigir com a un multimilionari i la població del Congo va disminuir aproximadament en uns 10 milions de persones. Això s’atribueix a les accions brutals que va dur a terme el govern de Leopold II. Un cop el Congo va passar a mans del l’ Estat belga. La regió es va convertir en una colònia model. Després de la violència del monarca, van ser els nens els que van quedar més desemparats. Per això, l’ Estat va decidir cridar a la Santa Seu que el país fos evangelitzat per missioners belgues. Així, els orfes van ser comprats pels missioners i llavors eren batejats, es casaven i el país ja tenia una nova generació potent, capaç de treballar per la metròpoli i coincident amb les idees d’educació europees. La població va experimentar diverses millores entre les que trobem: la millora de les condicions de vida, l’accés a l’educació i també a la medicina. Aquests canvis van estar acompanyats de la construcció d’un nou país i alhora de un fort govern de repressió. El territori estava governat per funcionaris blancs i els indígenes no tenien cap tipus de poder. Tota l’organització requeia en dues institucions: les dues cambres belgues i el Consell Colonial, amb clars intencions catòliques. L’ Administració va fallar en la seva actuació en diferents punts. En primer lloc, no va saber gestionar de manera eficient els importants canvis que es van produir en una societat urbana emergent. En segon lloc, amb l’excusa de mantenir la tradició europea, els colons van ser còmplices de la segregació racial. Per últim, l’ Administració es va basar en un règim de terror, compost per la policia i l’exèrcit, i a causa d’això, centenars de ciutadans van ser assassinats.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

L’agricultura era l’única manera de treure profit del sòl. Estava molt poc desenvolupada i mancava de mà d’obra ja que molts pagesos havien emigrat a les poques ciutats en busca de feina a les mines o fàbriques o a formar part de la Força Pública, exèrcit i cos de la policia nacional.

Colons belgues al costat de congolessos

Per altra banda, la indústria seguia avançant. Gràcies al finançament de l’ Estat es va poder dur a terme grans vies pel ferrocarril. Un altre aspecte a destacar fou l’extracció de diamants que va pujar el Congo fins a la primera posició en el rang de països extractors d’aquests mineral. Un altre mineral rellevant va ser el coure. L’extracció del mineral va patir crisis però que gràcies a la perspicàcia dels empresaris, van ser superades. El coure va esdevenir el centre de l’economia del país, per davant del cautxú, que va passar del 87% a l’1% de les exportacions fins a exhaurir-lo. L’ urani també va formar part de l’economia de la regió. Va ser descobert per casualitat i es va vendre als EUA i també a l’ Alemanya nazi(1942-1944).

Presa de les mines del Congo per part de la metròpoli

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Tot aquest teixit industrial basat en la mineria estava comandat per tres o quatre holdings. Això va donar confiança als inversos estrangers. El desenvolupament de l’activitat econòmica del Congo belga va estar marcada per dos grans creixements. El primer es va donar a finals de l’ any XIX. Al llarg de la Primera Guerra Mundial l’economia es va frenar i a la dècada dels 20, el país va tornar a experimentar una fort creixement que després va portar a una davallada arran de la crisi dels anys 30. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial el país va començar a accelerar la seva economia a base de crèdits amb Bèlgica i això va provocar un endeutament molt gran, cosa que va deixar les arques públiques buides. El Congo va finançar la colonització belga a través del comerç mineral i alhora era un recolzament per a la metròpoli. En l’àmbit monetari, es van produir autèntics escàndols. Bèlgica va decidir establir una nova moneda al Congo, el franc congolès, que equivalia a un franc belga, de manera que des de Europa podien devaluar la moneda de la colònia i així poder arreglar qualsevol problema que tingués l’ Estat colonial. El sistema sanitari que va implementar l’ Estat belga va ser una de les causes del sobrenom de “colònia modèlica”. Una de les malalties que més afectaven al país era la malaltia de la son. Gràcies a la creació d’un servei sanitari i a l’empenta que aquest va rebre tant pública com privadament, als anys 20 les millores ja eren palpables i poc abans de la independència, la meitat de dones congoleses parien envoltades de metges. La colònia es va beneficiar de l’escolarització. Aquesta va ser majoritàriament elaborada per l’església evangèlica i en un segon pla pel protestantisme. L’ Estat tenia el monopoli de l’educació. La gran majoria de centres eren de l’ Església i una petita part eren confessionals, dirigits pels protestants. Els nens del Congo rebien una educació bàsica. Estudiaven primària i després d’això es donava importància al fet d’estudiar alguna ensenyança tècnica o professional. El fet de no tenir secundària es pot explicar a partir de dues raons. El primer argument que tenien era que defensaven que els congolesos tenien una intel·ligència inferior als blancs i que per tant era inútil educar-los més anys. L’altre raó era que l’ Església creia que educar-los era una manera d’eliminar la seva arrogància i el seu estat salvatge i que per tant la secundària no els era de profit. Malgrat tot, l’escolarització del Congo va contribuir a l’alfabetització

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

d’una gran part de la població. En comparació amb altres països subsaharians, l’avenç en l’alfabetització del país va ser molt alta.

Missioners belgues transportats per nens congolesos

La població va experimentar una modernització de consciència que va fer que la gestió colònia no fos l’única coneguda i que en conseqüència, es possés en dubte. En efecte, els congolesos van experimentar tres importants obertures al món. La primera va ser l’estància d’alguns ciutadans a Brussel·les, la metròpoli, i això va comportar el coneixement de nous corrents de pensament. El segon fet fou la vivència de situacions extremes arran de la Primera Guerra Mundial que van treure mèrits a la colònia. La Força Pública, enviada a lluitar a Camerun i a Ruanda-Urundi, va veure com les tropes belgues eren aixafades per l’exèrcit anglès i això va fer que l’home blanc quedés retratat. L’últim fet va ser que finalitzada de la Segona Guerra Mundial el país va tenir l’oportunitat de conèixer noves cultures i estats. Tot això unit a les pèrdues de la guerra, la segregació racial i als abusos colonials, va propiciar l’esclat de nuclis de revolta i vagues realitzades per camperols però alhora, pels funcionaris europeus. Enmig d’aquest clima van néixer diferents profetes i moviments relacionats amb la religió. Un dels més rellevants va ser el moviment Kitawala, derivat dels Testimonis de Jehovà. Predicava que els negres dominarien els blancs i prendrien totes les possessions. Si bé es va fer molt famós i va obtindre molts seguidors, va ser prohibida ja que el govern necessitava controlar la població. Un altre moviment religiós molt important fou el kimbuinguisme. Aquest es basava en la Bíblia i tenia com a representant terrenal de Déu a Kimbangu. La nova religió va arribar a tal punt d’èxit que la gent deixava de treballar per seguir la doctrina. En veure el poder de masses

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

que tenia als seus peus, el profeta Kimbangu va decidir començar campanyes polítiques defensant el “despertar de la nació” tot dient: “Els blancs es convertiran en negres i aquests en blancs.” Va ser condemnat a pena de mort però, el rei Albert I va canviar la condemna per cadena perpètua.

Imatge del profeta Kimbangu

Després de totes aquestes noves tendències, la colonització es va començar a desestabilitzar just al fi de la Segona Guerra Mundial l’ any 1945. El Congo havia realitzats importants esforços al llarg de la guerra tant militar com econòmicament. L’ Estat volia avançar i desenvolupar-se, tot potenciant l’agricultura i la mineria, la millora d’infraestructures de transport o l’augment d’importància del Banc del Congo Belga respecte del Banc Central de Bèlgica. Ja en la metròpoli, s’estaven produint friccions entre els partidaris de la industrialització i els defensors del moviment indigenista. Pel que fa a la religió, també es van produir enfrontaments entre catòlics, que creien que els missioners eren essencials en aquelles terres, i els anticlericals, que defensaven la laïcitat de l’educació. Sorprenentment, la coalició de govern liberal-socialista va sortir victoriosa de les eleccions a Bèlgica. Això va marcar un punt i a part en les polítiques de defensa a l’ església i el govern va autoritzar les escoles públiques laiques. Arran d’aquest acte, el poble congolès va experimentar noves corrents polítiques. L’educació va entrar en una guerra política just en l’apogeu de l’ anticolonialisme a l’ ONU. Per això, Bèlgica volia donar una bona imatge de l’ Església i la seva acció a la colònia. El benestar va millorar degut a la creació de centres socials per a mares, la promoció del

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

esport i la millora de les ciutats. A pesar del avenços, encara hi havia sistemes de repressió. Això va retardar l’avenç social i la primera elit tardaria en arribar. Un cop es van deixar enrere els cuiners, catequistes i guerrers, es va donar pas als infermers, empresaris, funcionaris... Se’ls va donar el nom de evolucionats per diferenciar-los del indígenes no qualificats. Van rebre diferents privilegis a través dels Matriculats, reconeixement que els permetia entrar en llocs que només estaven autoritzats blancs o escolaritzar els seus fills en centres interracials. El desig de formar part de Bèlgica i deixar de ser una colònia es va estendre. I va ser el viatge del monarca Balduí a la colònia que va marcar un gran canvi. Va ser rebut per grans masses de nadius tot nomenant-lo

bwana kitoko, que significa cavaller agradable. El viatge tenia dos

objectius. El primer era establir una relació belga-congolesa i el segon era fer les paus amb els missioners i posar fi a la guerra escolar1. El viatge va demostrar la impossibilitat d’una relació entre les dues regions i la dificultat de fixar unes bones relacions entre les esglésies i el propi govern. En altres paraules, a l’acabar el viatge, el Congo va deixar una consciència i una manera de viure enrere. El govern local es va pronunciar i va decidir posar fi al gran poder que tenia l’ Església en les decisions de l’ Administració. El 1956 es va publicar Pla de trenta anys, un rellevant escrit que explicava com s’hauria d’independitzar el Congo i aquest text, trencador amb el passat, es va aplicar finalment al Congo. Entre els anys 1956 i 1970, els Congo va començar el seu camí cap a la independència. La població va deixar d’estar estancada en els 10 milions i van començar a avançar al llarg dels anys 50 gràcies als avenços en sanitat i la millora de les condicions de vida. Quant a la distribució de persones, l’ Estat va impulsar la creació d’una classe mitjana que aportés estabilitat a l’economia que sovint patia alts i baixos. Com a conseqüència d’aquesta nova classe, el govern va enregistrar un total de 7000 artesans a la ciutat de Leopoldville. Arran de l’escolarització, el país disposava de joves qualificats i això va contribuir a l’augment dels “evolucionats”2. També es van crear escoles superiors i universitats que gràcies a la “guerra escolar” es va aconseguir la construcció de dos centres superiors. La veritable elit va sorgir de la metròpoli, lloc on molts joves congolesos havien anat a estudiar graus com dret o ciències polítiques, carreres que en 1 2

Guerra escolar: Enfrontament entre els partidaris de l’educació laica i la evangèlica. Evolucionats: Elit que havia sorgit de l’escolarització de la colònia i tenien qualificacions acadèmiques

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

la colònia no es podien realitzar. Però el futur del país no només es basava en l’estudi de graus socials, l’art també va esdevindre un punt molt important després d’anys de decadència.

Rei Balduí de Bèlgica

Enmig del Pla de trenta anys, el qual tenia com a objectiu l’emancipació del país, els evolucionats van començar la redacció d’un manifest únic. Per un costat teníem les elits, sobretot els sacerdots negres, que denunciaven la segregació racial. Aquesta pressió va ser molt notable a la província de Leopoldville. Per altra banda trobem la guerra escolar. Els partits en contra del clergat van començar la creació de grups i associacions laiques per així fer-se notar. Els catòlics ho van veure com una amenaça i un avenç del comunisme i van decidir actuar. L’ Església va crear sindicats i nuclis cristians entre els indígenes. Els clergues van rebre nocions mínimes de Dret i Ciències Socials i es va iniciar un cercle cultural conegut amb el nom de Consciència Africana. L’any 1956 es va publicar el manifest homònim i contenia dos missatges rellevants. D’una banda, l’escrit defensava la igualtat de races i demanava l’annexió del Congo com a regió i no com a colònia a Bèlgica. De l’altra, feien una crida a la unitat i creació d’un moviment nacional popular. El govern belga no va fer cap declaració al respecte i es va encarregar de perseguir als autèntics autors. Les idees independentistes es van veure impulsades per un contra-manifest que va publicar la influent Aliança dels Bakongo. En el redactat, renunciaven a la unitat malgrat defensaven l’ africanització dels càrrecs polítics i l’eliminació de la discriminació racial. El contra-manifest rebutjava totalment el Pla de Trenta Anys alhora que defensava el multi-partidisme. Al

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

cap d’un temps, l’any 1958 es va publicar un últim manifest a càrrec del Partit del Poble el qual va

definir el que seria la declaració governamental publicada

posteriorment l’any 1959. En alguns documents ja es podia començar a llegir que la socialdemocràcia era l’únic camí cap al desenvolupament del país. Al veure les reaccions dels congolesos, l’ Estat va haver d’impulsar petites reformes que tenien reservades per a la introducció de sistemes democràtics. L’any 1945 es va crear la figura política de Cap de la ciutat el qual era designat per nomenament. Després dels manifests, l’ Estat es va veure obligat a que les institucions urbanes fossin elegides a les urnes, o com ells ho anomenaven, mitjançant les consultes. Hi havia un sufragi universal reservat pels homes majors de 25 anys que no fossin ni excombatents, polítics, dements o convictes. La reforma es va provar en tres ciutats. El fet de no haver partits polítics, es votava a grups tribals. Això no va fer res més que accentuar les discrepàncies entre grups ètnics i crear multitud de tensions. El període entre 1958 i 1959 va ser clau en l’acceleració del procés sobiranista. L’Exposició Universal de Brussel·les, la visita del general De Gaulle a Brazzaville i la primera Conferència dels Pobles Africans hi van contribuir. Al voltant de 700 persones van assistir a la Exposició i això va fer que el país tingués l’oportunitat de conèixer nous Estats i establir vincles amb altres nacions africanes. Allà, van ser testimonis dels triomfs de les classes obreres i van veure com alguns blancs malvivien en els carrers. El govern congolès va ser acusat d’establir vincles amb organitzacions comunistes. Patrice Lumumba, l’encarregat de posar en marxa el projecte exposat per la Consciència Africana, calia crear el nou Moviment Nacional Congolès, el MNC. Finalment es va realitzar i va comptar amb varis fundadors del manifest. Bèlgica no es va quedar de braços creuats i va decidir crear un comissió d’estudi del conflicte a la colònia.

Cartell propagandístic de la Expo

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

L’any 1958 la comissió va anunciar que a principis de l’any següent es faria una important decisió sobre el Congo però res va passar. Després que Lumumba tornés d’ Accra, lloc on es va celebrar la Conferència de Pobles Africans, es va organitzar una reunió del partit MNC. Imitant l’actuació, el partit Abako també va decidir organitzar una reunió però li va ser denegada. La població no va ser partícep de la notícia i va assaltar el lloc de trobament. La policia va actuar i va disparar a l’aire. Els manifestants van respondre amb pedregades i cotxes cremats. La policia va començar a disparar indiscriminadament. La població es va dirigir cap els barris comercials grecs i portuguesos i els van saquejar. Més tard, van buidar esglésies, escoles de missioners, magatzems de les empreses i totes aquelles infraestructures relacionades amb els colons. L’exèrcit va haver d’ intervenir i, aturar la insurrecció va ocupar 6 dies. En total van morir uns 100 congolesos i només van haver europeus ferits, cap mort. A la metròpoli, el govern belga es va reunir per prendre una decisió que es va allargar dies i dies, i el rei, cansat de l’espera, va decidir pronunciar-se. Va declarar: “La nostra intenció avui es conduir sense esperes però sense precipitacions, al poble congolès cap a la independència en la prosperitat i la pau. La revolta no va ser en va i sense ella, segurament mai s’hagués produït un pronunciament tant i tant decisiu.” A conseqüència d’aquesta declaració, la paraula independència va passar a un primer pla. La declaració governamental afirmava que es celebrarien eleccions per sufragi universal per designar els càrrecs de consellers de comunes i els membres del consell de les comarques rurals. La majoria de partits va néixer de les ja existents associacions locals. Hi va haver una forta lluita política. El partit que més la va patir va ser el MNC. Al retorn de Lumumba no va ser ben vist pels seus companys que el titllaven d’oportunista. La tensió va anar creixent fins que Lumumba va decidir dissoldre el partit i aquest es va partir en dos: el MNC/L dirigit per Lumumba i el MNC/K comandat per Kalonji. A pesar dels enfrontaments, els dos van mantenir lligams. Es dividien en radicals i moderats. Els primers defensaven una independència ràpida i immediata i els altres una independència acord amb la metròpoli. Es va definir una Mesa Política i una altra Econòmica per anar tancant temes amb Bèlgica. La metròpoli va decidir que les empreses que operaven a la colònia podien seguir beneficiant-se de la llei belga i així tenir el dret d’explotar el territori. Les

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

eleccions a la Cambra de Representants van arribar i amb elles una gran quantitat de partits. Finalment va guanyar el partit de Lumumba i el Partit Nacionalista del Progrés, dirigit per la colònia, només va obtindre 15 diputats dels 137 possibles. La Cambra i el Senat van decidir col·locar a Kasavubu a la presidència. El Congo havia passat d’una política totalment centralista a una federalista i moltes zones amenaçaven amb independitzar-se. El país estava en mans de dues Cambres i la figura més important semblava ser la de president. Per això, Lumumba va sospesar intentar arribar a la presidència. El Congo ja era un país independent i s’havia de celebrar. El president Kasavubu va decidir invitar el rei Balduí, acció que va molestar a Lumumba. En el discurs del primer ministre, es va denunciar els abusos de la metròpoli al país i els capitalistes el van veure com un diable comunista. Per alguns, també era vist com un partidari del colonialisme europeu.

Mapa del Congo l'any 1960

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Just després de la marxa de l’últim governador belga, el Congo va entrar en crisi. Trobem l’origen de la desestabilitat en la Força Pública. L’exèrcit es queixava de la manca de drets, la mala alimentació que rebien i la falta d’ africanització dels alts càrrecs en l’exèrcit. La Força Pública temia la intervenció de l’exèrcit belga i per això va fer insurreccions. Els funcionaris belgues van cridar als seus compatriotes i aquests van respondre amb un intent de desarmament de les tropes congoleses. Tot aquest conflicte va acabar amb la fuga d’uns 38.000 funcionaris belgues i la ONU va obligar a les tropes belgues a retirar-se. El ressò que va provocar la crisi va culminar amb la intervenció dels cascos blaus. Les forces de l’antiga metròpoli van aconseguir l’annexió de la zona de Katanga(veure annex 1) l’any 1960, al sud del país. Kasai del Sud també es va voler afegir a la iniciativa i el Govern estava desbordat. Lumumba, per mantenir la unitat del país va decidir atacar, amb els pocs medis dels que disposava, la regió de Katanga. L’atac va ser un fracàs que va acabar amb el nom de genocidi luba. El Congo estava dividit en dos principals zones, una era la de Leopoldville i la segona la de Stanleyville, al igual que el món. Kasavubu va anunciar a la radio nacional que calia eliminar a Lumumba ja que era un comunista i per tant, un perill pel procés sobiranista. Els EE.UU necessitava col·locar un dictador al país per així beneficiar-se de les mines i de la inestabilitat política. Lumumba va fugir cap a Elisabethville. No trobaven al dissident i el coronel Mobutu va anul·lar la força política de Kasavubu i el seu govern mitjançant un cop d’ Estat. Finalment, Lumumba va ser assassinat. El govern va decidir amagar-ho i va començar a matar presos polítics. Malgrat tot, la mort de Lumumba no va quedar en va. L’ ONU va decidir actuar davant de la pressió internacional i va optar per restablir el govern i defensar la unitat del país. Les zones independents ja no tenien cap excusa per protegir-se del suposat comunisme de Lumumba. El país mancava d’un líder i d’una estructura política estable i durant cinc anys, es van succeir un total de 4 presidents: Joseph Ileó, Cyrille Adoula, Moise Tshome i Evarist Kimba.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Al Novembre de l’any 1965, tot estava preparat pel cop d’ Estat. Els alts càrrecs de l’exèrcit estaven reunits en la celebració de la reconquista de Stanleyville i d’aquesta manera es van evitar les fuges. Al matí es va produir el cop d’ Estat i a la tarda, les Cambres van aprovar el nou govern. Mobutu, el nou dictador, va impulsar un govern i economia amb mà de ferro. L’any 1966, després d’un nou intent de cop d’Estat, Mobutu va penjar als quatre suposats culpables davant del poble. Va reduir el nombre de províncies aconseguint així la centralització del poder. Bèlgica i els EUA van fer grans préstecs al Congo i l’economia es va enfortir. L’ Estat va expropiar totes les mines i es va crear una nova relació belga-congolessa i es va crear una nova moneda, el Zaire, alineada amb el dòlar. Les revoltes no van cessar i en front, hi havia dos principals caps que mai van arribar a compenetrar-se, un reclamava la república i l’altre seguia amb la idea de la creació d’un Consell Nacional d’ Alliberació. La unió entre Albert Kalonji i Mobutu Sese Seko mai es va fer realitat malgrat els esforços dels països veïns. Che Guevara també va enviar armament i una trentena de soldats per ajudar a la població però l’operació va ser un fracàs a causa de la mala organització i el seguit de derrotes que es van succeir.

Mobutu Sese Seko, a l'esquerra, i el dictador Idi Amin

La dictadura de Mobutu va ser un canvi radical en el país. El dictador va decidir canviar el nom del Congo per Zaire al igual que alguns noms de les principals ciutats. Leopoldville va passar a anomenar-se Kinshasa, Elisabethville es va canviar per

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Lumumbashi i un grapat de ciutats més també es van africanitzar. Mobutu també va obligar a la població a tenir noms africans. La vida del país es va veure modificada a causa de les noves festes imitant el calendari de la Xina i Corea del Nord. La dictadura de Mobutu que compren els anys 1965 i 1997 es pot dividir en dos grans parts. El primer període(1966-1991) va estar marcat per tres etapes diferents. A l’inici de la dictadura hi va haver un creixement econòmic gràcies a la nova moneda, a la pujada de preu del coure i finalment per l’acumulació d’ajuda internacional. Després d’aquest anys, l’economia es va estancar quan el govern va voler començar a edificar grans obres. I el tercer període va ser el que va donar inici a una llarga crisi econòmica. El segon període(1991-1997) la crisi va ser causada per la fuga de capital estranger ja que tots els països que havien ajudat al Congo van decidir posar punt i final a les seves ajudes i van trencar qualsevol lligam amb Mobutu. L’economia congolesa es va basar en les injeccions del FMI, el qual va elaborar un pla quinquennal que va fracassar a causa de les restriccions socials i la falta d’implicació de la població. La resistència també va ser una conseqüència de la dictadura. Els grups que la van protagonitzar van ser els estudiants i els cristians. En un primer lloc, les revoltes eren reprimides violentament i més tard van esdevindre una quotidianitat del règim. Les protestes van incrementar després d’una manifestació estudiantil l’any 1969 en la qual van morir diversos joves. Un cop realitzades aquestes manifestacions en contra del Govern, es van multiplicar els moviments contraris a Mubutu. Un dels més importants va ser el Moviment Nacional de Alliberació del Congo, el MNLC. Però un dels grups que va destacar per la seva acció violenta fou el Front d’ Alliberació Nacional del Congo. Estava compost per excombatents que van refusar formar part del la dictadura de Mobutu i bona part dels miners. El FNCL va ocupar la ciutat de Kolwesi i va matar al voltant d’una cinquantena d’ europeus, pretext que va utilitzar Occident per intervenir el Congo. L’any 1984 el FNCL va conquerir Likasi, Lumumbashi i Kolwesi, totes elles ciutats mineres. L’any següent, les ciutats van tornar en mans de l’ Estat.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

La dictadura de Mobutu trontollava per dos factors clau. El primer d’ells era la profunda crisi que submergia en la misèria a la seva població. L’altre punt era la falta d’un Estat democràtic. En aquest context, els congolesos tenien dues opcions. O bé reformar el règim de Mobutu o bé enderrocar-lo. Després que Mubutu posés fi al monopartidisme l’any 1990, la història del Congo va estar marcada pel intent de democratització del país i l’alliberació del pensament autoritarista. Per tant, podem dividir el període de transició en 5 grans etapes. La primera fracció de temps va de 1977 fins el 1990. Va estar marcada per la Guerra dels 80 dies que va aconseguir que es crees una nova figura política, el Comissari d’ Estat i també es van organitzar eleccions. La segona etapa comprèn els anys 1990 fins el 1997, des de la implantació del multipartidisme fins a la caiguda de Mobutu. Es va crear un govern de transició que tenia com a objectiu, la creació d’òrgans de govern solvents però va ser un fracàs a causa de la Guerra de Alliberació de Laurent-Désire Kabila. Mobutu es va veure acorralat per les revolucions interiors. Després de veure la caiguda del Mur de Berlín i com el seu país amic, Romania, estava en un profund canvi va decidir moderar la seva política. La democràcia avançava amb pas de gegant cap al Congo. El dictador va restablir el multi-partidisme, va suprimir totes les restriccions en la vestimenta3 i va revisar la Constitució. Per contra, el seu partit va començar una lluita interna. Per una banda, trobem els membres del Partit Popular de la Revolució que es van radicalitzar intentant recuperant els seus privilegis anteriors. D’altra banda, alguns polítics van decidir aplicar les noves reformes en la seva mínima expressió. L’opinió pública va reclamar el multi-partidisme integral però Mubutu no es rendia. Finalment, va decidir retirar alguns dels punts que havia reformat. Posteriorment, la comunitat internacional el va incloure a la “llista negra” i se li va prohibir la compra d’armes.

Mobutu havia prohibit alguns tipus de túniques a les dones i el l’americana i havia obligat a tots els homes a vestir seguint els models del dictador.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

El genocidi de Ruanda no va fer res més que agreujar la situació. Milers de refugiats hutus es van establir en territori congolès, en concret a la regió de Goma. Mubutu els va donar els seu suport i Kabila, davant de la passivitat i la mala gestió del govern va decidir comandar el moviment que enderrocaria la dictadura. L’exèrcit popular anava conquerint ciutats. El moment en que va arribar a la ciutat de Kisangani, localització d’armament i carburants, va ser revelador ja que només quedava la capital. El 17 de maig de 1997 l’ Aliança va entrar a la capital Kinhasa i des de Lumumbashi, Kabila es proclamava president de la República del Congo. Mobutu ja havia abandonat el país i s’havia refugiat al Marroc, país on posteriorment, el 7 de setembre de 1997 moriria. La dictadura havia acabat. La tercera transició abarca els anys 1997 fins el 2000. Mobutu ja no hi era i calia emprendre una nova etapa. El nou president Kabila, va aconseguir frenar el malbaratament de capital i reduir la hiperinflació que regnava en el territori. Els compromisos presidencials aviat van quedar enrere a causa d’una nova guerra. El Govern també tenia els seus opositors. Entre els que rebutjaven la nova administració trobem exgenerals de Mobutu o els decepcionats amb Kabila. La guerra no tenia els seus orígens en l’ascens de l’oposició ans el contrari, el president volia alliberar el país dels seus contraris. Kabila va demanar a totes les tropes ruandeses que abandonessin el territori congolès amb immediatesa i el govern de Ruanda s’ho va prendre com una provocació. Els hutus i tutsis, tots ells reclamaven la possessió de l’ Estat i l’apropiació del poder polític. Països com Angola, Zimbaue o Namíbia van intervenir en el conflicte bèl·lic per motivacions econòmiques. En concret, el control de els recursos minerals. Fins i tot, el president de Zimbaue, Robert Mugabe i el congolès Kabila, havien firmat acords que prioritzaven a empreses relacionades amb Mugabe al control de jaciments. La guerra mancava de fronts i bàndols clars. La majoria de combatents formaven part de milícies populars desorganitzades que van dur a cap violacions massives i intents d’exterminació ètnica. Una de les grans motivacions de tots els bàndols fou el control de la riquesa mineral del Congo, en concret del coltan, un important mineral en la indústria tecnològica i

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

espacial. La guerra es va caracteritzar per l’ús indiscriminat de nens soldats. Es calcula que l’exèrcit del Congo tenia al voltant d’uns 10.000 nens a les seves files.

Mapa que ens mostra els diferents bàndols de la Segona Guerra del Congo

L’any 1999 les tropes ruandeses i ugandeses van signar el Tractat de pau de Lusaka que va estabilitzar la situació. Però la pau va estar a punt de trencar-se quan el president Kabila va ser assassinat per un dels seus guardaespatlles. L’endemà, el seu fill Joseph Kabila era declarat president. Finalment, els tractats de pau van triomfar. Els més importants van ser: 1. Acord de Sun City(Abril de 2002): Defensava un govern democràtic a la RDC i el multi-partidisme 2. Acord de Pretòria(Juny de 2002): Va establir la pau entre el Congo i Ruanda decretant la retirada dels 20.000 soldats ruandesos. 3. Acord de Luanda(Setembre de 2002): Fou el que va regular la pau entre RDC i Uganda.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

El quart període (2001-2003) va correspondre a l’arribada del poder de Joseph Kabila i l’ Acta Global i Inclusiva sobre la Transició. El descendent de Laurent-Désire va haver de prendre un seguit de decisions sobre la reforma política de la República Democràtica del Congo. Finalment es va arribar a un consens general. Per acabar, l’última etapa va del 2003 fins l’actualitat. Està impregnada de canvis, sobretot en la creació de noves institucions polítiques. Per fi va haver eleccions presidencials i legislatives. Seria la primera vegada que un president era elegit democràticament. Malgrat aquests avenços, la RDC segueix sent un país descontrolat i ple de interessos per la seva riquesa mineral i això complica l’establiment d’un govern fort. La gran majoria de zones amb diamants, tantalita o altres minerals estan encara ara controlades per milícies que esclavitzen als seus treballadors. La falta d’educació i la gran corrupció són els grans problemes als que s’enfronta el país, un estat que mai ha pogut tenir pau.

Joseph Kabila, actual president de la RDC

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

2. Context actual de la RDC Aquest apartat ha estat realitzat a partir de la informació recollida i de l’entrevista amb Montserrat Martí, representant de la FISC, el dia 4/12/2013. Gràcies a la seva experiència en el territori i tots els projectes realitzats en el país es va poder redactar amb un major rigor la situació actual de la RDC. Des del 1994, la República Democràtica del Congo ha viscut en un entorn de guerra constant. La lluita entre Hutus i Tutsis4 no ha cessat i, manipulats per les grans potències com EE.UU i la Xina, amb motivacions econòmiques i polítiques, la RDC ha seguit en bel·ligerància. Des de el Congo Belga fins a la República, un dels interessos més presents han estat diamants, or i tantalita. El sector de la mineria a al RDC és bàsic pel seu desenvolupament econòmic. Alguns congolesos expliquen com ells veien que els estrangers desmuntaven les muntanyes. Més tard, van descobrir que d’allà n’obtenien el coltan. Això, demostra l’alt grau de desconeixement en que està gran part de la societat congolesa. L’acció estrangera s’emporta tots els beneficis i la població autòctona no rep gairebé res a canvi. Anys enrere, la majoria de treballadors a les mines no sabien per què o per a qui podien estar extraient tot aquell material, ara ja saben que és per a les gran empreses estrangeres.

Mapa de la RDC que mostra els diferents jaciments de minerals 4

Conflicte entre Hutus i Tutsis: Conegut també com el Genocidi de Rwuanda va ser el intent d’extermini de la minoria Tutsi per part del govern i majoria Hutu l’any 1994. Van morir entre 500.000 i 1.000.000 de persones.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

El control de les mines i territoris ha derivat en un conflicte armat. Les multinacionals que controlen la zona com la CIMCO (Congo International Mining Corporation) provinent d’ orient o la francesa Misa Mining han estat denunciades pels múltiples abusos que han dut a terme amb els treballadors. La manca de proteccions o les fortes repressions són alguns dels actes denunciats per Amnistia Internacional5. Enmig de tot aquesta situació trobem la cooperació internacional. La població la rep en general amb gran esperança. Cal destacar l’acció de la Xarxa d’ Entitats per la República Democràtica del Congo6 i d’altres associacions com el FICS a nivell nacional. La construcció de centres educatius tant per adults com infants ha aportat un nivell bàsic de coneixement a alguns poblats els quals els ha dotat de recursos per afrontar el dia a dia. Alhora, aquest centres aporten la alimentació als nens. El dinar de cada dia és l’únic plat que probablement poden rebre. Per tant, la construcció d’aquest edificis no és un simple fet educatiu, al darrere hi trobem tot un impuls social. Però els projectes socials es troben normalment amb alguns entrebancs i conflictes. La Fundació Internacional de Solidaritat Fundació Maria (FISC) va elaborar un projecte per a la construcció d’una escola a Mobokoli. El cost inicial del projecte va acabar sent molt més elevat a causa dels robatoris dels camions de ciment. La fundació va haver de refinançar el projecte i finalment es va acabar amb la construcció del local.

Imatge de la construcció de l’escola Mobokoli 5

Amnistia Internacional. La industria minera china contribuye a la comisión de abusos en la República Democrática del Congo[en línia]. < http://www.amnesty.org/es/for-media/press-releases/mineriachina-y-abusos-ddhh-rep-dem-congo-2013-06-19>. 6

Xarxa d’ Entitats per la República Democràtica del Congo: associació formada per diverses entitats. Va néixer l’any 2009 amb l’objectiu d’unir els esforços pel desenvolupament i informar a la societat de la situació de la RDC. En formen part: Escola de Cultura de Pau, Farmacèutics Mundi, Justícia i Pau, La Bretxa, Lliga dels Drets dels Pobles, Solidaritat Castelldefels-Kasando i VSF-Justicia Alimentaria Global.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

El paper de les dones en la societat congolesa és fonamental. Elles són qui porten els nens al metge de la regió, qui treballen al camp, qui cuinen i cultiven, elles són l’estructura bàsica de la família. Malgrat tot, la falta de comunicació entre els pobles alenteix l’intercanvi d’idees i l’avenç de la societat. Encara es treballa amb mitjans molt rudimentaris i gairebé no hi ha carreteres ni camins accessibles. Trobem un clar exemple de la importància d’aquest pocs camins en l’acció de l’empresa COMILU, quan acompanyats de la policia nacional van destrossar un camí a prop del poble de Luisha al Sud-Est del país. Això va comportar que els pagesos de la zona no poguessin accedir als seus camps i haguessin de caminar molt més temps per anar a buscar aigua i aliments. L’agricultura en el país segueix sent de subsistència. El principal cultiu de la regió és la mandioca, un tubercle d’alt valor en alimentació. Els camps són en majoria minifundis i organitzats per tribus o poblats. La majoria d’homes passen el dia a la cabana bevent la cervesa que ells mateixos produeixen. Mentrestant, les dones llauren i cultiven el camp amb el nadó lligat a l’esquena. Per això, la formació de gèneres7 és molt important. Al mateix temps, la dieta que reben manca de proteïnes i altres nutrients. En conseqüència, algunes organitzacions alimentàries exporten a la zona nous conreus com la pastanaga o espècies de blat de moro alterat genèticament.

Imatge d’una agricultora cultivant les parcel·les de conreus facilitades per la FISC

Pel desenvolupament de la RDC trobem múltiples factors rellevants. En primer lloc, l’educació integral de la societat pot ajudar a donar una paraula i un vot a les persones 7

Formació de gèneres: Educació per la igualtat i respecte entre els dones i homes.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

i mostra’ls-hi els drets que com a essers tenen. Cada vegada les dones prenen més consciència del rol que tenen en la societat però els homes alhora han de tirar el país endavant. En segon lloc, la població ha de ser capaç de decidir si vol o no l’acció econòmica estrangera. Països com França, Bèlgica, EE.UU. o la Xina mantenen encara subordinat al poder local. En tercer lloc, s’ha d’establir un període de pau. Les guerres no han cessat, des de hutus i tutsis fins a musulmans i cristians, els conflictes no han parat. Crema d’esglésies i poblats són alguns dels reflexos de l’actuació dels grups armats. Els refugiats han de marxar cap a la selva i començar de zero sense res ni ningú. Per últim, hi ha unes diferències socials rellevants. Al llarg del país trobem les grans empreses i part del govern que s’emporten gairebé tots els beneficis de l’explotació cap a l’estranger i d’altra banda, hi ha els pagesos i miners que no perceben gairebé cap ajuda ni retribució. Això, esdevé un abisme socio-econòmic.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

3. El viatge cap a la modernització de la Xina El país que avui coneixem com a Xina és considerat unes de les civilitzacions més antigues. L’ Imperi Celeste va acabar a començaments del segle XX amb una revolució sense precedents. Fins l’any 1911, la Xina era governada pel monarca Pu Yi però una revolució antiimperialista va posar punt i final al regne. El gran creixement de població, l’augment dels impostos i la corrupció de l’ Administració van ser els instigadors del moviment. La revolta va estar inspirada pel doctor Sun Yazen. Aquest va fundar el partit del Guomindang, que significa Partit del Poble. Malgrat els esforços, el país estava dividit i les diferents regions estaven controlades pels senyors de la guerra. Chiang Kai-Shek va arribar al poder l’any 1927. La seva presidència va estar marcada per un fort autoritarisme i una manca d’avenç social. El Partit Comunista Xinès va néixer l’any 1921 a Xangai, set anys abans de l’entrada al poder del dictador, i va ser un fort opositor. En conseqüència, Kai-Shek en va ordenar la persecució i el partit va passar a la clandestinitat el mateix any que el dictador arribava al poder. Mao Zedong va anar escalant posicions fins que va arribar al cim del partit. L’organització política va buscar el recolzament de la pagesia, un grup molt nombrós en la Xina d’aquell moment. L’any 1934, el PCX8 va haver de refugiar-se cap al nord i centre del país a causa d’una forta pressió. Al voltant d’unes 100.000 persones van recórrer un total de 10.000 quilòmetres. Això, va ser el que es coneix com la Llarga Marxa.

Els dos dirigents del Goumindang: Sun Yazen reposant a la cadira i al seu costat, el futur dicatdor Chiang Kai-Shek

Partit Comunista Xinès.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Després de llargs enfrontaments entre les dues forces polítiques, l’any 1937 el país fou envaït per les forces japoneses. El Guomindang i el PCX van decidir aliar-se per expulsar als japonesos. Finalment, amb la fi de la Segona Guerra Mundial, el Japó va decidir retirar-se i la Xina va entrar en una guerra civil. L’any 1947, els revolucionaris tenien sota control el nord del país i les principals àrees agràries. Així, van decidir començar una forta ofensiva contra els nacionalistes comandats per Chiang Kai-Shek. Finalment, els comunistes van arribar a la capital, Pequín, i van declarar la República Popular de la Xina l’any 1949. El Guomindang i el seu cap van haver de refugiar-se a l’illa de Formosa. Allà van crear un nou país, Taiwan, que encara avui existeix gràcies a la protecció i suport dels EUA. La nova Xina, liderada per Mao, va patir la reforma i canvi més gran que mai havia vist en la seva historia. Les grans extensions de terra privades es van eliminar i les costums lligades a la religió i la família també es van reformar. El Partit Comunista va dirigir el país en solitari i va oprimir qualsevol oposició. Malgrat tot, es va intentar seguir un model de diàleg per evitar els autoritarismes ens les qual s’havien vist immersos les nacions comunistes occidentals. Es va fer una nova Constitució l’any 1954 i, al cap de poc temps, el Tibet va ser envaït per la nova potència.

Imatge propagandística de la Revolució Cultural. A la imatge central, podem observar la presència del Llibre Roig

La República Popular de la Xina va ser reconeguda per la majoria de països d’ Occident i va optar pel model soviètic. Va implementar una col·lectivització que va ser un fracàs. Això va desencadenar en un descontentament popular. Després de la mort d’ Stalin, Mao va decidir continuar amb el procés comunista del país. L’any 1958, es van trencar

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

les relacions entre l’ URSS i la Xina. Després d’aquesta ruptura, Mao va començar el moviment que es coneix amb el nom de Gran Salt Endavant que es basava en la supremacia de la pagesia organitzant el que es coneixen com comunes9. En total se’n van crear 24.000. El lema era “la Xina no és rica en capitals, però és rica en homes”. La nova mesura també va ser un fracàs estrepitós que va causar el descontentament entre els dirigent del Partit Comunista. Seguidament, Mao va decidir començar el que es coneixerà com la Revolució Cultural. Aquesta va ser una forta campanya per desprestigiar alguns dirigents de la cúpula del partit que eren pro-capitalistes. Es diu que aquest moviment va ser un intent de radicalització de la revolució. Gràcies al suport dels joves mitjançant la Guàrdia Roja, es va aconseguir apartar del partit a polítics com Deng Xiaoping, futur president de la república. Just després de la mort de Mao, Xiaoping va entrar al poder. La Xina es va convertir en una potència gràcies a les aproximacions al capitalisme i a un enfortiment de l’economia. El país es va obrir a l’exterior i juntament amb la visita del president nordamericà Richard Nixon, les relacions amb Occident van millorar. Gràcies a la gran població i a la nova direcció econòmica, la Xina s’ha convertit en una de les potències mundials més rellevants.

Mapa actual de la República Popular de la Xina 9

Comunes populars: Eren cèl·lules governamentals, que tenien com objectiu compartir els aliments, diners i poder polític entre les petites regions agrícoles.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

4. Paradoxes d’una nova potencia colonial El gegant asiàtic creix a un ritme econòmic molt elevat. Concretament, el seu índex de creixement real10 està al voltant del 10%. El país ja s’ha fet un lloc en l’economia mundial i ja és una potència. Però, com pot tot això ajudar i contribuir als països subdesenvolupats com és el cas del República Democràtica de Congo?

4.1

Com contribueix el sistema xinès als països subdesenvolupats

La Xina manté dèficit comercial ja que compra més del que ven. Per tant, s’ha convertit en un dels principals compradors de matèries primeres als països en vies de desenvolupament per després ser transformades per la seva indústria. De fet, un 45% de les importacions del país del sol naixent provenen de països com poden ser Perú o Uganda. La inversió és tan notable que fins i tot els índexs de preus mundials de productes com poden ser el cautxú, cotó, alumini o coure han anat a l’alça a causa de l’augment de la demanda després d’anys en caiguda de preus. Alhora, la Xina també ha contribuït a les economies que l’envolten, al sud de l’Àsia, com és el cas de Taiwan o Indonèsia La base del l’èxit comercial internacional del país asiàtic és la seva política de mercat obert. Un dels objectiu xinesos és eliminar els aranzels i aconseguir un lliure mercat mundial. Xile ja ha firmat acords amb el país i Mèxic i Brasil han començat ja a enviar comercials a negociar a l’ Àsia. Un mercat que l’interessa en especial a la Xina és l’agrícola per així poder motivar tota la seva població rural, molt important en l’actualitat ja que representa gairebé la meitat del conjunt de la societat, al voltant d’uns 650 milions de persones11. La Xina és un dels principals clients dels països subdesenvolupats i això fa que el país pugui comprar grans quantitats a baixos preus, especular i controlar els preus ja que sense ell, països com el Congo no dispondrien de les carreteres o hospitals que la Xina els ha construït. És per això que el drac asiàtic té privilegis i és rebut per part del govern amb tots els honors a Centreàfrica. Algunes organitzacions com el Banc

10 11

Creixement real: Resultat de la divisió del PIB entre la inflació. Font: Banc Mundial.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Mundial, indiquen que es pot convertir en un dels socis estratègics més importants per Àfrica en el s.XXI.

4.2

La Xina, una nova potència colonial

Al llarg de la Guerra Freda (1945-1989), la Xina es va veure com un aliat en la lluita contra el colonialisme europeu i el capitalisme americà a l’ Àfrica. Actualment, el país asiàtic és un dels principals inversors en el continent negre arribant a aportar un 30% del total de capital estranger al continent. Malgrat tot, la intervenció xinesa a l’Àfrica no és sempre ben vista. Un exemple el trobem en l’any 2006, quan va haver un atemptat a Nigèria contra una refineria asiàtica amb un cotxe bomba. Un any més tard van morir 9 treballadors xinesos i 7 van ser segrestats. La mina xinesa de Chambishi, situada a Zàmbia, ja acumula un total de 46 morts a causa d’accidents miners. La intervenció per part del gegant asiàtic no acostuma a ser ben rebuda pel conjunt de la societat. Molts d’ells creuen que les empreses xineses l’únic que fan és ofegar la població obligant-la a treballs infrahumans i mal remunerats. A Marawe, una presa situada a Sudan, tots els treballadors xinesos estan protegits per un total de 600 homes de la seguretat local. El que està fent la Xina és exportar el seu model de desenvolupament a l’Àfrica; a vegades oblidant els drets humans i el medi ambient. El govern asiàtic pacta amb qualsevol país ja sigui una dictadura o democràcia. Això es tradueix en l’agreujament dels conflictes bèl·lics de la zona. Per altra banda, el país de l’Orient també ha contribuït a donar recursos a la població africana. Ha construït infraestructures gegantines a països com el Congo, regió on cap país estranger s’havia atrevit a entrar. Tot aquests moviments no han estat ben vistos per Occident i Amèrica que el qualifiquen d’abusiu. Segons Rob Davies, viceministre de Comerç i Indústria de Sud-àfrica, la Unió europea està preocupada per la competència de Xina en l’accés als recursos i mercats a l’Àfrica12.Però molts dels govern que han criticat aquest moviment comercial xinès, tenen clars interessos polítics en desacreditar el govern asiàtic.

Mannak, Miriam. Africa: EU expresses concern over China’s influence on continent.[Fora de línia]

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

El govern asiàtic ja ha anomenat un enviat especial a l’ Àfrica i ha invertit un total de 10 milions en ajuda humanitària. A pesar d’això, segueixen havent disturbis i conflictes a les zones ocupades per les empreses xineses.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

5. El desenvolupament del continent Africà Àfrica és ja el nou camí de les empreses dels països emergents. Entre ells figuren Xina, Índia, Japó i fins i tot Brasil. La població africana representa al voltant del 15% de la població mundial i augmenta a un nivell del 2,3% anual. Fins i tot, es calcula que l’ Àfrica podria doblar el seu nombre d’habitants cap a l’any 2045. Malgrat aquesta xifra, les famílies africanes tendeixen ja a reduir el nombre de fills. Alhora, els moviments migratoris són clau per entendre el conjunt de la situació. L’edat mitjana del continent és de 20 anys i el 40% de la població viu en zones urbanes i es creu que cap l’any 2025 ja representaran la meitat del total. El subsòl del territori conté el 75% de les reserves mundials de recursos encara ocults. En el si del continent hi trobem el 90% de les reserves mundials de cobalt, utilitzat en la industria aèria i de pintures, el 33% d’urani emprat per la seva alta radioactivitat i el 80% de Coltan, mineral essencial en la producció de telèfons mòbils. L’any 2010, la inversió estrangera en mineria va doblar la destinada a ajuda humanitària. Al mateix moment, el Banc Mundial calculava que l’any 2012 el fons dels inversors estrangers arribarien als 30.000 milions de dòlars. Malgrat encara ser recordat com el continent més pobre del món, l’ Àfrica és la regió mundial que ha crescut més ràpidament en l’última dècada.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Per una banda, l’any 2011 Àfrica va créixer un 5,5%. Aquest desenvolupament es deu a una major demanda interior, augment del consum, més inversió forània i recolzament a les activitats industrials, afegida a una creixent exportació de recursos naturals. Gràcies a aquest canvis en l’economia africana, cada vegada hi ha una classe mitjana més definida estimada en un total de 300 milions de persones en el conjunt del continent. D’altra banda, els països africans estan interessats en el retorn de tots aquells treballadors qualificats que van emigrar cap a la Unió Europea. Disposar d’una generació que pugui impulsar cada país cap a un futur pròsper és el que busquen la major part dels governs. De fet, ja són 20.000 portuguesos els que viuen a Moçambic(veure annex 1). El comerç intercontinental només representa un 13%. Entre els països hi ha una gran quantitat d’obstacles com són fronteres, aranzels, prohibicions i infinitat de traves per aconseguir un mercat de lliure circulació. Encara perdura el disseny de transport colonial el qual connectava les mines amb els principals ports de la zona. Això, també complica el comerç. Un exemple molt clarificador és la divisió dels dos Congos separats pel riu. Encara no tenen un pont que uneixi les dues capitals. El resultat és que la República del Congo sols rep un 1,12% de les exportacions del seu país veí, la RDC. A pesar dels canvis, Àfrica segueix sent un continent amb grans conflictes politicoeconòmics. És necessari una estructura democràtica prou sòlida com per poder plantar cara a les directrius estrangeres i al poder asiàtic, el qual està començant a introduir-se en el continent. En el terreny econòmic, es precisen més reformes educatives i un impuls de la formació professional i empresarial. Ademés, la salut segueix sent un conflicte de gran rellevància. La SIDA segueix matant a milions d’ africans, l’any 2005 un total de 2 milions13 van morir a causa d’aquesta malaltia, i la malnutrició comença a ser un problema bastant greu. El continent té un total de 60% de terres agrícoles no explotades. Això, condueix a l’ interès estranger per a l’adquisició d’aquests territoris. Com a conseqüència, trobem que països com Xina, els Emirats Àrabs o l’ Índia compren terrenys agrícoles per 13

UNAIDS, 2006 Report on the global AIDS epidemic

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

assegurar l’alimentació de la seva població mentre gran part de les locals moren de fam. Entre la llista de països que han signat contractes per l’adquisició de terres hi trobem Etiòpia, Sudan, Madagascar o la República Democràtica del Congo. En total, el continent ja ha perdut un total del 4,8% de les seves terres verges. Les economies de la zona són encara massa dependents de la inversió estrangera. L’informe de l’any 2011 de les Nacions Unides pel Desenvolupament apostava per una política de recolzament a la indústria africana i per estar preparades per a succeir l’ Àsia en el paper de fàbrica del món. Els xinesos ja comencen a controlar gran part de l’economia local i les empreses ja produeixen al continent africà.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

6. Les noves relacions Sud-Sud Les relacions entre la Xina i l’hemisferi Sud es remunten a la Conferència de Bandung on es va promocionar la independència de molts països africans. Va ser allà on van començar tots els acords que actualment té el gegant asiàtic amb els països de Amèrica Llatina i l’Àfrica. L’any 1978 el president xinès Deng Xiaoping va iniciar un període de reformes i d’obertura al món. Des de llavors, la Xina i els seus col·legues africans han intercanviat matèries primeres, productes manufacturats, tecnologia... Aquesta bona connexió entre el país i el continent africà es deu a cinc principals factors. El primer són les semblances que trobem entre les seves experiències històriques com per exemple, els recents processos d’independència d’ambdues regions. Per això, els dos coincideixen en molts punts de vista i en conseqüència, aquesta relació comercial té una solidesa política molt important. El segon factor és que les economies dels països encaixen perfectament gràcies a la globalització. La Xina compra matèries primeres a l’ Àfrica i el país aporta infraestructures al continent. El gegant asiàtic necessita ajuda externa per mantenir un nivell de creixement tant elevat i llavors, necessita fonts estrangeres. El tercer punt és el multiculturalisme. La Xina vol aprendre de cultures ben solidificades com són les africanes. Així, el país pot intercanviar idees i concepcions del món sobre política i economia. En quart lloc, trobem el desig de “formar una sola Xina”. El país asiàtic encara no ha resolt les seves relacions amb Taiwan, país on resideixen tots els antics opositors de la revolució comunista. És per això, que la majoria de països de l’Àfrica recolzen la Xina i refusen les relacions oficials amb Taiwan. Per últim, la Xina necessita fer-se conèixer al món. En conseqüència, vol demostrar a l’ Amèrica Llatina i a l’Àfrica que ella aposta per un desenvolupament pacífic i de millora del benestar.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

El país asiàtic considera les dues regions, tant l’Àfrica com l’Amèrica Llatina, claus per a la pau mundial i pel desenvolupament del gegant oriental. Així, la Xina té acords amb els dos continents que ocupen temes com el comerç, passant pel desenvolupament científic o tecnològic, fins arribar a la lluita contra la pobresa. L’any 1950 el comerç entre la Xina i l’Àfrica representava un total de 12,14 milions de dòlars. Cinquanta anys mes tard, a l’any 2000 ja suposava un total de 12.600 milions d’euros fins als 183.000 de l’any 2010. El Fòrum de Cooperació Xina-Àfrica, nascut l’any 2000, ha estat considerat com un dels millors exemples de cooperació entre les dues regions. A través d’aquest organisme el país asiàtic ha impulsat un munt de projectes com ha estat la construcció d’una planta de construcció d’automòbils amb una inversió de 150, finançats pel banc China Tongjian14.

Imatge de la primera reunió del Fòrum de Cooperació Xina-Àfrica celebrada a Beijing

China Tong Jian: Soceitat de crèdit xinesa amb projeccions a gran escala. Ha signat múltiples inversions amb països africans i en vies de desenvolupament. Entre aquests trobem Moçambic, Papua Nova Guinea o Sudan amb interessos en mineria, infraestructures, ponts i carreteres, xarxes de trànsit urbanes i la construcció d’estacions hidroelèctriques.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

7. El rerefons politico-econòmic de la cooperació L’ intercanvi de béns i persones entre la Xina i la RDC apunta a tenir fortes motivacions polítiques i econòmiques que fan d’aquest vincle un fet rellevant.

7.1

Tipus d’inversions

En primer lloc, el gegant xinès s’ha convertit en el client principal de l’ Àfrica. En tan sols una dècada, la inversió anual ha superat els 150.000 milions de dollars. Un clar exemple de la influència i presència de la Xina a la regió és el finançament de la construcció de la seu de la Unió Africana l’any 2012 a Addis-Abeba construïda per l’empresa China State Construction Engineering Corporation (CSCEC), una edificació que va suposar un cost total de 200 milions de dollars. La crisi financera dels EUA i de la zona Euro va ser l’impuls i el fet que va determinar a l’acció moltes empreses públiques i privades de l’ Àsia per invertir al continent. A finals de l’any 2010, operaven aproximadament un total de 2.000 empreses a la zona. Però no només s’envia inversió sinó que també es destinen obres i treballadors tècnics cap a l’ Àfrica. Segons la Associació d’ Amistat dels Pobles Xinesos i Africans, la xifra representa un total de 700.000 persones qualificades la majoria en mineria o agricultura. Un exemple molt clar d’aquest moviment demogràfic va ser el repatriament de 20.000 treballadors xinesos que residien a Líbia cap a l’ Àfrica. La magnitud d’aquesta cooperació és tan rellevant que l’any 2009 Xina ja va desbancar als EUA com a principal client del continent. Un any més tard, el comerç Àfrica-Xina suposava un total de 127.000 milions de dollars, un creixement del 40% respecte l’any anterior. Alhora, el comerç Àfrica-Estats Units representava una inversió de 113.000 milions de dollars.

Gràfic de les importacions i exportacions dutes a terme per la Xina a la RDC.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

7.2

Divisió històrica

Malgrat tot, la història d’aquesta cooperació la podem dividir en dues etapes molt diferenciades. La primera comença amb la Conferència de Bandung15 on la Xina busca el recolzament cap aquells moviments anticapitalistes. Més tard, va ajudar a aquells països que van aconseguir l’ independència com el Congo. Però un dels motius de més pes fou la recerca de països a favor de la representació xinesa en el Consell de Seguretat16 de l’ ONU, fou ocupat fins l’any 1971 per la Xina nacionalista. En aquells temps els asiàtics ja van finançar infraestructures com la línia ferroviària TanzàniaZàmbia que comunicava les mines de coure amb el port de Dar-es-Salaam. Però no va ser fins als anys vuitanta quan aquesta entesa va agafar un fort caràcter econòmic i les ideologies polítiques van començar a quedar en un segon pla. Actualment, aquest acord segueix ben vigent. La Xina de l’antiga Llarga Marxa encara manté acords diplomàtics amb 50 dels 54 països africans. Gràcies això, el país pot assegurar-se majories de recolzament en temes controvertits com són la independència del Tibet o les relacions amb Taiwan. El país asiàtic es va establir políticament en el continent sobretot, a partir de l’any 2000 després del primera reunió Sino-Africana. Un exemple fou l’èxit de la quarta reunió Xina-Àfrica la qual va combregar a gairebé tots els caps d’estat dels països africans. El país ofereix beques a aquells joves estudiants que volen ampliar els seus coneixements en institucions com l’ Institut Confunci17. Xina no demana transparència ni l’existència d’un sistema polític just, simplement concedeix crèdits a llarg plaç als països i això és un atractiu que no ofereix la política exterior dels Estats Units, Europa o el Banc Mundial. Al mateix moment, el país juga amb un altre punt a favor, l’històric. La Xina no va tenir cap colònia a l’ Àfrica. Tampoc té bases militars però si que posseeix magatzems de material naval al llarg de la costa africana. Té contractes de venda d’armes amb països com Zimbabwe o Sudan on tenen un règim autoritari. Va recolzar el boicotejament de les sancions internacionals a quest països i va negociar amb el president del Sudan, 15

Conferència de Bandung: Fou una reunió entre països asiàtics com la Xina o l’Índia amb estats africans. L’objectiu de la cimera va ser l’impuls de la cooperació entre els dos continents 16 Consell de Seguretat: És l’òrgan amb més poder de tota l’ ONU i té coma objectiu garantir la pau i l’estabilitat mundial. En formen part França, Regne Unit, els Estats Units, Rússia i Xina. 17 Institut Confunci: Organització sense ànim de lucre que té com a objectiu ensenyar la cultura i el dioma xinès al món. Atorga beques i ajudes a estudiants estrangers que desitgin cursar un grau a la Xina

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Omar al-Bashir mentres tenia una ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional arran del genocidi de Dafur.

7.3

Canvis i influències al territori

El principal interès xinès en la regió és l’econòmic. Defensa un model d’infraestructures públiques que ajuda al desenvolupament de la regió. D’altra banda, aquestes construccions moltes vegades no respecten el medi ambient i són adjudicades il·legalment i per treballadors amb els pitjors estàndards com són els projectes hidroelèctrics de les cascades del Ingaa la RDC o les del naixement del riu Nil a Uganda(veure annex 1) anomenades Bujagali inundant part del riu molt apreciades pels habitants de la regió. El país no dóna préstecs sense a canvi rebre una bona oferta en matèries primeres. De fet, el 30% del petroli xinès prové de la RDC i per impulsar aquest mercat ha construït refineries i ports al país. Però només la Xina envia treballadors sinó que ademés aquests normalment s’instal·len a la regió i s’apoderen de molts dels anteriors comerços locals. La compra del yuan pels governs locals també és un fet a afegir de la influència exterior xinesa. Els canvis i modificacions que ha dut a terme el govern asiàtic posa en entredit la històrica hegemonia europea a la regió. El minsitre d’exterior, Hu Jintao, ja ha establert acords comercials per tota la regió. En canvi, Barack Obama, actual president dels EUA, encara lluita en contra del terrorisme i la corrupció a l’Àfrica, temes que incomoden als governs del continent. Xina comença a avançar a un ritme creixent i amb les dades actuals, es calcula que d’aquí a una dècada pràcticament tota la regió africana estarà controlada pel gegant asiàtic.

Rebuda del president xinès JI Xinping a Tanzàizania a càrrec del cap d’Estat Jakaya Kikwete

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

8. Xina a l’Àfrica: el cas de la RDC El següent apartat es va dur a terme arran de l’entrevista realitzada a IGMAN-Acció Solidaria, per part d’en Jordi el dia 10/12/2013 a Barcelona, i a partir de la informació i dades extretes de la recerca realitzada.

8.1

Introducció a la història moderna africana i cooperació SudSud.

L’Àfrica va entrar a l’escena mundial quan Europa va començar el procés colonial al llarg del s. XIX. Després de la Conferència de Berlín l’any 1884 les potencies colonials com Bèlgica, Portugal, França o Gran Bretanya van dividir el territori en funció dels seus interessos. No va ser fins a finals de la Segona Guerra Mundial que els estats africans van assolir la seva independència. Llavors, múltiples dictadors van entrar al poder dels nous Estats. Al mateix moment, la Guerra Freda va desestabilitzar la zona imposant l’hegemonia capitalista o bé comunista. A partir dels anys 90, el món es va tornar a interessar per l’Àfrica. Un cop van cessar moltes de les guerres en el territori i després de la introducció de sistemes democràtics a molts països, el continent va entrar en un període de certa estabilitat. Arran de la globalització, es va desenvolupar un trànsit marítim major o l’extracció d’hidrocarburs al continent en països com el Sudan o Angola. En aquell període, Sud-Àfrica va actuar com a economia d’escala del continent i tendia a exportar aquest al món. Les relacions Sud-Sud entre la Xina i el continent africà van donar un gir l’any 2000 amb la celebració de la primera reunió Sino-Africana celebrada a Beijing congregant ministres d’ambdós països. Aquest, fou l’impuls més rellevant de la intervenció asiàtica en el continent africà. Això, va començar a crear un nou paradigma comercial que els habituals clients de la RDC i dels altres països africans no esperaven.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

8.2

Actuació en el territori

Quan la Xina va arribar a l’Àfrica, va oferir la construcció d’infraestructures de tipus educatiu, viàri, i fins i tot esportiu com va ser la construcció de l’Estadi dels Màrtirs18. El procediment per acordar intercanvis acostuma a ser molt igual. Els asiàtics negocien un crèdit amb els governs territorials a un interès molt baix i a llarg termini, al voltant dels 50 anys. Aquests, financen els projectes, construeixen els edificis i aporten una quantitat de mà d’obra important. En canvi, països com el Canadà o França, acostumen a finançar els projectes però tarden molts més anys a realitzar-los. El país asiàtic arriba, construeix i a canvi, acostuma a quedar-se amb concessions mineres o el permís per realitzar prospeccions d’hidrocarburs. La Xina arriba d’una manera pacífica. Entren al país i aporten tot allò que necessiten per dur a terme els seus projectes. El gegant asiàtic no va a estabilitzar el país o a fer cooperació com alguns països Europeus promouen. Ells tenen com a objectius trobar un soci fiable, estratègic pel futur, recursos tant energètics com miners i vots a les Nacions Unides. L’Àfrica té un total de 54 països que poden ser molt útils per apartar Taiwan d’acords internacionals o simplement per recolzar els interessos xinesos al món. Per a molt cleptòcrates africans com Jose Eduardo Dos Santos19, actual president d’ Angola des de 1979, la Xina és el client perfecte. Intervé ràpid, és eficaç, no qüestiona les actuacions del govern i permet als africans retornar el deute a llarg termini. La Xina porta els anomenats mingongs, treballadors emigrants qualificats i no qualificats que actuen al territori. Podem trobar enginyers i empresaris xinesos dirigint la construcció de la seu d’ Unió Africana a la RDC i alhora, veure picapedrers xinesos realitzant-ne la construcció. La major part de testimonis apunten que alguns d’aquest treballadors asiàtics són convictes de baixes penes que l’ Estat aprofita per a la construcció amb mà d’obra barata i a canvi, els redueix les penes. En un article del diari El Mundo un empresari portuguès afirmava: "Els porten de presons i després,

Estadi dels Màrtirs: Va ser inaugurat l’any 1994 i construït per empresaris xinesos durant l’etapa del Zaire. Actualment, s’hi celebren congressos nacionals i és conegut com “La catedral del futbol d’Àfrica” 19 José Eduardo Dos Santos: Actual President, Cap de Govern i Comandant en Cap de les Forces Armades d’Angola. Criticat per la distribució de mines; la oposició del govern, la UNITA, controla els diamants i el partit governamental, el MPLA, controla el petroli al costat dels xinesos. Dos Santos Ha estat considerat un cleptòcrata a l’última llista publicada per Transparency International.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

quan han acabat les construccions no els tornen al país, es queden aquí”20. Una altra part d’aquest jornalers, són homes que han quedat d’alguna manera fora del mercat matrimonial i se’ls ofereix aquesta sortida laboral per obtenir un salari. Arran de l’infanticidi femení21 xinès amb la política de fill únic, el nombre d’homes és major al de dones. Per això, alguns homes decideixen emigrar cap a l’estranger. Trobem posicions que defensen que l’ infanticidi va tenir unes conseqüències notables en generacions futures. L’article “Más de 100 millones de mujeres desaparecidas”22 publicat l’any 1990 pel Nobel d’Economia Amartya Sen on exposa el desequilibri demogràfic entre homes i dones com a conseqüència dels prejudicis antifeministes en les societats patriarcals n’és un exemple. D’altra banda, alguns sociòlegs resten rellevància als derivats socioeconòmics que aquest fet hagi pogut derivar. Les dades oficials de la RDC afirmen que hi ha un total de 750.000 xinesos residint al país. Tanmateix, algunes organitzacions com IGMAN apunten al milió de persones.

8.3

Perfils econòmics dels països africans

Els asiàtics no tenen sempre els mateixos objectius en tots els països africans. Les inversions que el país realitza al territori estranger es poden dividir en tres blocs o tendències econòmiques. En primer lloc, trobem aquells territoris dels quals se n’obté hidrocarburs i/o mineria. La Xina

té

una

important

dependència

energètica amb l’estranger com podem veure en el següent gràfic que mostra la producció i consum de petroli al país. Amb la importació de cru aconsegueix una diversificació comprant el combustible a

Brandoli, Javier. “África se rebela contra China”.[en línia] < http://www.elmundo.es/elmundo/2013/08/23/internacional/1377273909.html> 21 Infanticidi femení xinès: Arran de la política de fill únic, es creu que un nombre considerable de famílies han dut a terme avorts selectius en funció del sexe del nadó. La preferència d’un fetus masculí a la Xina es creu que també hi ha contribuït. 22 SEN, Amartya. “More than 100 million women are missing” [en línia]. <http://www.nybooks.com/articles/archives/1990/dec/20/more-than-100-million-women-aremissing/>

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

països com Angola, Nigèria o Sudan. En aquest mateix bloc també hi trobem aquells països els quals tenen una riquesa mineral important. Destaquen Sud-Àfrica, la RDC, República Centre-Africana, Camerún. En concret, de la RDC se’n extreu diamants, or, tantalita, cobalt, coure i coltan. En segon lloc, la Xina inverteix en alguns països amb l’objectiu d’obrir un nou mercat econòmic i zona de producció. En aquesta línia de comerç, hi trobem aquells territoris amb grans extensions de terres verges. La Xina ja ha començat l’adquisició de terres verges al Congo. Aquestes terres acostumen a ser de l’Estat o de propietat difusa. El gegant asiàtic pot tenir un possible conflicte d’abastiment alimentari per tant, es queda amb aquestes terres per conrear-hi arròs, soja i per desenvolupar ramaderia ja que tenen un dèficit de producció de carn. El principal venedor de béns de consum a l’Àfrica són els xinesos. Aquests exporten i vénen en el territori des de recipients de plàstic per cuinar fins a motocicletes. Pel que fa a telecomunicacions, les quotes de mercat de Congo China Telecom van ser d’un 15% fins l’any 2010. Els xinesos instal·laven torres de telecomunicacions i oferien mòbils pel preu de 8 dòlars. Si una persona decideix anar a Shabunda, situat al sud-est del país, necessita entre 3 i 4 dies d’helicòpter per travessar tota la selva i camins ocupats per milícies locals. Actualment, ja es pot contactar amb aquesta ciutat i per tant, des d’un mòbil es pot establir una conversa i intercanviar informació. En tercer lloc, el país busca zones de deslocalització industrial. La Xina veu l’Àfrica com una possible via i zona de mà d’obra. L’exportació de treballadors asiàtics a la zona ha creat conseqüències com l’important control xinès del transport metropolità congolès. L’apropiació dels “matatos”, els taxis locals, han ofert una nova ocupació entre aquells treballadors enviats a la RDC. Malgrat no ser intencionat, la població xinesa que ha començat a conèixer el territori, obre noves vies de desenvolupament.

8.4

Estat de l’economia africana

El conjunt d’inversions dutes a terme per l’activitat estrangera han contribuït al creixement econòmic de molts del països africans. Entre ells trobem Botswana que va tenir un desenvolupament econòmic del 4,6% en el període 2006-2007, conegut amb el nom de “Miracle africà”. A la RDC, la variació del PIB del 2012 respecte l’any anterior

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

és d’un 7,1%. Es calcula que 7 de les 10 economies que creixeran a un ritme més ràpid en el període 2010-201523 provenen del continent africà. En concret, són Etiòpia, Moçambic, Tanzània, la RDC, Ghana i finalment Nigèria. Malgrat tot, la integració regional del comerç és gairebé inexistent. Encara perduren gran quantitat d’aranzels. Exportar un automòbil des de Seul, capital de Corea del Sud, fins a Lagos, el port més important de Nigèria, té un cost al voltant d’uns 1000 dollars. En canvi, un cop arriba a Lagos, transportar-lo fins a Addis Ababa, la capital d’Etiòpia, té un preu entre 3000 i 4000 dollars. La manca d’infraestructures econòmiques i articulacions polítiques dificulta el comerç entre nacions. El comerç interafricà podria aportar creixement i desenvolupar les economies locals.

8.5

Mineria i polítiques d’actuació

El sector de la mineria a la RDC és d’important rellevància. Els minerals amb uns índexs d’explotació més elevats en aquest país són els diamants, or, coure, coltan i zinc. A la zona de Kasai, al centre del país, és conegut pel nom d’ “escàndol geològic”. Posseeix una quantitat molt alta de diamants, cobalt i zinc. Al territori del Kibu, situat a l’Est del país, se’n extreu tantalita i or. També trobem altres minerals com el ferro. Hanlong, un potent holding xinès amb interessos en la mineria i altres industries com les telecomunicacions, va adquirir la major mina de ferro de l’Àfrica situada entre la frontera de Camerun amb la RDC. Es va pagar un total 1.180 milions de dollars per la

Exportacions de la RDC durant el 2004 Altres

Cobalt

Petroli cru

Diamants

Coure

3% 17% 14%

46% 20%

Font:Fons Monetari Internacional

Font: Ernst & Young

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

compra de l’empresa australiana Sundance, antiga propietària, i així van esdevenir nous terrtinents. Això, pot derivar en un control xinès del preu del ferro a escala mundial. El mateix govern xinès, incentiva a les empreses tant estatals com privades a quedar-se amb la propietat de recursos per satisfer les necessitats actuals i futures del país. La Xina també n’extreu petroli. L’any 2001 es va signar un acord amb la República Democràtica del Congo de 280 milions de dollars per a l’extracció d’aquest hidrocarbur. Tot aquests recursos extrets per xinesos, són exportats cap a l’Àsia on l’Estat xinès, controla gran part del flux miner.

8.6

Anàlisi d’inversions

Les activitats econòmiques i inversions xineses a l’Àfrica són finançades tant per part de bancs privats com estatals, entre els quals trobem a ICBC que actualment està finançant la construcció de la immensa presa Gibe III a Etiòpia, creant gran controvèrsia mediambiental. La construcció està signada per l’empresa, també xinesa, Songfang Electric Machinery Corp que destinarà l’equip i maquinària necessària per realitzar la construcció de la presa.

Reproducció digital del projecte Gibe III, la possible futura presa d’ Etiòpia

8.7

Visió de la societat

La major part de al societat congolesa veu als xinesos com un país més que aprofita els recursos del país per exportar-los. Els congolesos valoren les infraestructures que

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

construeixen però els treballadors autòctons normalment desaproven l’actuació asiàtica en el territori. Denuncien violacions massives a les dones africans en països com Zàmbia, Uganda o Moçambic24. Malgrat tot, la Xina acostuma a portar els seus propis obrers al territori i en comparació amb l’actuació d’altres països com el Canadà o França, la Xina utilitza un elevat nombre de treballadors del seu país. La opacitat en tot aquest entramat segueix sent elevada. En la zona de Katanga(veure annex 1), al sud-est del país, es calcula que hi ha 237 empreses mineres25 actuant i només 6 publiquen les estadístiques de producció i paguen les taxes i impostos de l’Estat. A la mateixa zona, s’ha estimat que hi treballen al voltant de 200.000 miners dels quals un 40% són nens menors de 15 anys26.

8.8

Estimacions del comerç en el futur

Les previsions de futur apunten que la Xina residirà a l’Àfrica per un llarg període de temps. El rendiment econòmic que n’obtenen els govern locals de l’actuació xinesa és positiu, ràpid i la Xina no s’interposa en l’actuació del govern envers la societat. En canvi, els europeus i americans tendeixen a allargar els pactes i a imposar condicions pel desenvolupament democràtic o de cooperació amb la societat. Actualment, la Xina es podria considerar com la fàbrica del món. Per això, s’especula que serà ella qui decidirà el futur econòmic i la possible deslocalització de la industria al continent africà. En conseqüència, s’apunta a una possible teoria que defensa que l’Àfrica serà el següent continent a explotar i aprofitar la seva mà d’obra pel primer món.

Brandoli, Javier. “África se rebela contra China”.[en línia] < http://www.elmundo.es/elmundo/2013/08/23/internacional/1377273909.html> 25 Digital Congo. Six entreprises minières seulement sur 237 publient leurs statistiques d’exploitation.[en línia]< http://www.digitalcongo.net/article/44910> 26

The forum of civil society in the DRC: report of 12 mining contracts, p.131

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

9. Conclusions Al llarg del treball, s’ha intentat donar resposta a les preguntes introductòries. Desprès de molt temps de recerca i contrastació, s’ha arribat a unes conclusions que tenen com a propòsit indicar les possibles tendències futures de l’actuació xinesa a l’Àfrica i a la RDC, sense oblidar, l’anàlisi de l’actualitat del conjunt del continent. Primer de tot, voldria destacar la complexitat que té un país com és la República Democràtica del Congo. Allà, podríem afirmar que l’ Estat és gairebé inexistent. Les economies estrangeres com són la Xina o el Canadà, entre moltes altres, marquen canvis en el rumb de la població. Moltes vegades condicionen el futur de les generacions autòctones. Segons la ONU, el creixement sostenible és el que “permet cobrir les necessitats humanes del present sense comprometre la possibilitat que les generacions humanes futures puguin també cobrir les seves pròpies necessitats.” En efecte, a l’Àfrica i en concret a la RDC no s’està apostat per un creixement d’aquestes característiques. Els projectes de construccions de grans preses deixen en entredit les valoracions positives que fan els xinesos en la seva actuació en el territori. Centenars de congolesos s’han vist afectats per l’activitat del gegant xinès i s’han vist obligats a traslladar-se a noves regions. Alhora, el paper de les Nacions Unides a Centreàfrica és molt relatiu. Malgrat es publiquin multitud d’informes, ambdós organitzacions entrevistades han afirmat que la ONU no és efectiva. En segon lloc, la població de l’Àfrica viu gran quantitat de problemes interns com són les guerres ètniques, la debilitat de molts dels seus governs o l’acció de grups armats. A tot això, s’ha de sumar els abusos que s’han dut a terme per part de les empreses estrangeres a la població. Com s’ha pogut demostrar, violacions, assassinats, repressió, apropiació de terres o explotació de les zones mineres són algunes de les conseqüències que a tot aquest context cal sumar. A continuació, caldria analitzar què ha construït la Xina al continent i la RDC. Ha aportat gran quantitat d’infraestructures públiques com són carreteres, preses, escoles, hospitals o fins i tot estadis de futbol. Els xinesos ofereixen uns crèdits a llarg termini i a un interès molt baix. Això i la passivitat davant les dictadures, incentiva

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

alguns governs africans a signar els acords. A canvi, el continent ha adjudicat grans concessions mineres, la regió del Kibu(veure annex 1) o Katanga en són un exemple, i el dret de realitzar prospeccions d’hidrocarburs en països com Angola. La Xina a curt termini assumeix uns riscos econòmics i desemborsa grans quantitats de diners. Però, a llarg termini és possible que obtingui grans beneficis, fins i tot arribant a multiplicar les inversions inicials. Les previsions de futur són incertes. A pesar d’això, és molt probable que la Xina es quedi en el si del continent per molts anys. Actualment, ja porten uns any allà, i potser ja no són els salvadors dels governs africans. Cada vegada, la societat rebutja més i més la intervenció xinesa. Arriben i s’ho emporten tot, afirmen alguns congolesos. Per això, és important que els països siguin forts i independents. En cas de que la RDC fos un país ben estructurat, amb un govern fort i unes infraestructures eficients, probablement seria uns dels països més rics del món. Ells no són pobres, el primer món els ha tret gran part del seu potencial. Un exemple són les apropiacions de mineria per part de les colònies europees al finals del s.XIX. Per arribar a aquest Estat, potser avui inconcebible, probablement es precisaria d’una educació. Aquesta és gran part de la qüestió. Si la societat tingués accés a escoles i universitats, el país disposaria d’una elit per arrancar de nou. Ara bé, la realitat és molt més complexa. És difícil de saber amb concreció que és el que passa dia a dia la RDC o en molts dels països africans. La corrupció és present en gran part del territori i cap de les unitats que operen en el país (govern, exèrcit, empreses mineres...) no tenen la disposició d’oferir a la ciutadania el dret d’esdevenir un Estat complert. La horografia mateixa o la dispersió demogràfica del territori són al mateix moment, causes d’aquesta manca de connexió i cohesió nacional. Els diferents pobles no acostumen a estar comunicats i el intercanvi d’idees i d’opinions és una tasca difícil. Alhora, la manipulació per part dels grups ètnics com són les Hutus i Tutsis fan complexa la realitat del país. Moltes vegades, aquestes associacions tergiversen els successos, menteixen a la població. La quantitat de religions de la RDC també obstaculitza la bona integració social.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Vivim en un món interconectat, on el que avui pot passar a Angola, demà pot afectar a Alemanya. La globalització sembla que només és una manera més de controlar el món, d’establir lligams molt forts entre nacions per dirigir relativament l’economia. Però no podem oblidar que no tot ho podem reduir a una causa, n’hi ha moltes. Llavors, què hi podem fer nosaltres per contribuir al desenvolupament mundial de les nacions? Doncs la meva resposta desprès d’haver vist el treball és: moltes coses. Som persones amb gran poder. Tenim un ordinador per comunicar al món la nostra realitat, tenim institucions per representar les nostres ideologies, i tenim una veu per transmetre els nostres pensaments. A partir d’aquí, podem començar a arreglar petites coses, escriure un petit post a internet anunciant una nova inversió xinesa a l’Àfrica o fins a viatjar el país i oferir ajuda. Potser no aconseguirem grans canvis, potser no realitzarem tots els nostres propòsits, però haurem lluitat per alguna cosa, haurem actuat. “Sóc amo del meu destí, sóc el capità de la meva ànima” Nelson Mandela (1918-2013)

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

10.

Bibliografia

1.1

Llibres

1. Bregolat, Eugenio. La segunda revolucion china. Barcelona: Destino, 2007

2. Cardenal, Pablo. La silenciosa conquista china. Barcelona:Crítica, 2011

3. Ceinos, Pedro. Història breu de la Xina. Barcelona:Silex. 2006

4. Chen, Jian. La Xina de Mao i la Guerra Freda. Barcelona:Paidós. 2005

5. Frobath, Peter. El riu Congo: descobriment, exploració i explotació del riu més dramàtic de la terra. Barcelona:Turner. 2002

6. Giné Daví, Jaume. Ásia marca el rumbo. Barcelona:Deria 2012

7. Huband, Mark. Àfrica després de la guerra freda: La promesa trencada d’un continent. Barcelona: Paidós. 2004.

8. Jin, Bo. Xina, País per descobrir: introducció a la història, la societat i la cultura de Xina. Barcelona:Popular. 2008

9. Kapuscinski, Ryszard. Ébano. Trad. D’Agata Orzeszek i Roberto Mansberger Barcelona:Anagrama, 2008

10. N. Lutwak, Edward ...[et al.]. China: Poder i fragilidad. Barcelona: La Vanguardia, 2011

11. Ndaywel è Nziem, I., Història del Congo. Barcelona:Catarata. 2011

12. Ríos, Xulio. China:¿superpotencia del siglo XXI?. Barcelona: Icaria, 1997

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

1.2

Documents inclosos en publicacions periòdiques

1. Boadella, Iris. “Responsabilitats, conseqüències i alternatives a l’explotació il·legítima de Coltan congolès” dins ONGC, núm.52, pàg.29-31. 2. Gill, Bates; Huang, Chin-Hao; “Las relaciones de China con África: implicaciones para Europa”, dins Dossier La Vanguardia, núm. 26, 2008, p.50-55. 3. López-Vidal, Lluc. “Power Transition periods and the rise of China” dins Catalan International View, núm. 15, 2013, pàg.56-59 4. Shixue, Jiang. “La nueva época de la coperación Sur-Sur. Las relaciones con África y América Latina”, dins Dossier La Vanguardia, núm. 40, 2011, p.91-97.

1.3

Produccions informàtiques i textos electrònics

1. Afroamericanas. Congo Belga: Historia de un genocidio. [en línia] <http://alejandrofrigerio.blogspot.com.es/2009/01/congo-belga-historia-de-ungenocidio.html>[consulta 26/5/2013] 2. Amnistía Internacional. La industria minera china contribuye a la comisión de abusos en la República Democrática del Congo. [en línia] <http://www.amnesty.org/es/for-media/press-releases/mineria-china-y-abusos-ddhhrep-dem-congo-2013-06-19[consulta> [6/8/2013] 3. Amnistía Internacional. República Democrática del Congo: las exportaciones ilegales de armas fomentan los homicidios, las violaciones en masa y la tortura. [en línia] <https://www.amnesty.org/es/library/asset/AFR62/008/2005/es/9a5b70dd-d4d111dd-8a23-d58a49c0d652/afr620082005es.html>[consulta 10/12/2013] 4. Clarín. La aventura del Che en el Congo. [en línia]

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

<http://edant.clarin.com/suplementos/zona/1999/06/20/i-01301e.htm> [consulta 25/5/2013] 5. Clío. Historia de la dictadura de Mobutu Sese Seko en el Congo. [en línia] <http://misosoafrica.wordpress.com/2011/11/11/ruanda-el-genocidio-que-la-onu-noimpidio/>[consulta 28/5/2013] 6. Diari El Mundo. África se revela contra China. [en línia] <www.elmundo.es/elmundo/2013/08/23/internacional/1377273909.html>[consulta 12/12/2013] 7. Diari El país. La crisis seca la ayuda humanitaria. [en línia] <http://blogs.elpais.com/aguas-internacionales/2012/07/la-crisis-seca-la.html>[consulta 27/9/2013] 8. Diari El País. China tiene que reinventarse en África. [en línia] <http://blogs.elpais.com/conquista-china/2013/04/china-tiene-que-reinventarse-en%C3%A1frica.html>[consulta 15/6/2013] 9. Diagonal Global. El Congo y la gran despensa minera[en línia] <https://www.diagonalperiodico.net/global/congo-y-la-gran-despensa-mineraafrica.html> 10. Food and Agriculture Organitzation fo the United Nations. ¿Seguira sienda la mandioca el alimento básico en el Congo? [en línia] <http://www.fao.org/docrep/u3550t/u3550t0d.htm>[consulta 15/8/2013] 11. Fundación Internacional de Solidaridad Compañía de María. Memoria FISC 2011 [en línia] <http://www.fiscongd.org/secciones/publicaciones/galerias.php?idioma=es&id_proye cto=34&id_galeria=17>[consulta 13/9/2013] 12. História del Mundo Contemporáneo. La colonia belga del Congo.[en línia]

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

<http://www.carpetashistoria.fahce.unlp.edu.ar/carpeta-1/fuentes/elimperialismo/fuente-5-la-colonia-belga-del-congo> [consulta 25/5/2013] 13. La informacion. La empresa china Hanlong controlará la mayor mina de hierro de África. [en línia] <http://noticias.lainformacion.com/economia-negocios-y-finanzas/mineria/laempresa-china-hanlong-controlara-la-mayor-mina-de-hierro-deafrica_e9SpBBYUE0p86oR2mVGYx/>[consulta 11/12/2013] 14. La opinión de Lanzarote. Las mujeres desparecidas. [en línia] <http://www.laopiniondelanzarote.com/cuadernos/pdfs/numero09/lamujeresdesapar ecidas.pdf> 15. Nova Africa. La segunda guerra del Congo, rol de los principales actores regionales. [en línia] <http://www.novaafrica.net/documentos/archivo_NA26/06NA26.Farres79-96.pdf> [consulta 28/5/2013] 16. OECD Watch. Chinese private and public investments in the mining sector in Katanga. [en línia] <http://oecdwatch.org/publications-en/Publication_3527> [consulta 11/12/2013] 17. Oficina Econòmica y Comercial de España en Johannesburgo. Informe Económico y Comercial de Botswana. [en línia] <http://www.comercio.es/tmpDocsCanalPais/4DF3B174BCE9C9D1D66D205DF5D3C4D D.pdf>[consulta 12/12/2013] 18. Oozebap. China, una potencia neocolonial en África. [en línia] <http://www.oozebap.org/text/china-africa.htm>[consulta 17/6/2013] 19. PSUC. La guerra en el Congo: la guerra por el Coltan. [en línia] <http://publicacions.psuc.org/dossiers/eluquecongo.pdf>[consulta 2/6/2013]

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

20. Schumpeter’s creative destruction. China: política energética, geopolítica y perspectivas futuras. [en línia] <http://thecreativedestruction.wordpress.com/2012/03/02/china-politica-energeticageopolitica-y-perspectivas-futuras/>[consulta 10/12/2013] 21. Suite 101. El Che Guevara y su experiencia en el Congo. [fora de línia] <http://suite101.net/article/el-che-guevara-y-su-experiencia-en-el-congoa28868#axzz2OxEGINVs> [consulta 25/5/2013] 22. The World Bank. Congo, República Democrática del Congo. [en línia] <http://datos.bancomundial.org/pais/CD#cp_fin>[consulta 11/9/2013] 23. United Nations. Economic development in Africa report 2010. [en línia] <http://unctad.org/en/Docs/aldcafrica2010_en.pdf>[consulta 11/12/2013] 24. University of Harvard. China’s true intention in Congo. [en línia] <http://hir.harvard.edu/china-s-true-intentions-in-congo>[consulta 15/6/2013] 25. University of Yale. Free State Congo. [en línia] <http://www.yale.edu/gsp/colonial/belgian_congo>[consulta: 26/5/2013] 26. Voice of America. Congo-China mines deal hits rough patch. [en línia] <http://www.voanews.com/content/congo-china-mines-deal-hits-roughpatch/1662105.html>[consulta 12/6/2013] 27. World Publicy. Can China’s “Deal of the Century” save Congo. [en línia] <http://www.worldpolicy.org/blog/2012/07/19/can-china%E2%80%99s%E2%80%98deal-century%E2%80%99-save-congo> [consulta 3/10/2013] 28. Yale Universia. ¿Conseguirán los enormes proyectos hidroeléctricos llevar electricidad al pueblo africano? [en línia]

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

<http://e360yale.universia.net/conseguiran-los-enormes-proyectos-hidroelectricosllevar-electricidad-al-pueblo-africano/>[consulta 10/12/2013] 29. Central Intelligence Agency. The wold Factbook. [en línia] <https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/cg.html>[consulta 14/12/2013]

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

11.

Annexos

Annex 1: Cartografia africana i de la RDC

Mapa de les divisions polítiques de la RDC

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Mapa polític d’Àfrica

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Annex 2: Peticions d’entrevistes De: Marc Grau Període 16/10/2013Per

congo@dretsdelspobles.org;

achcatalunya@achesp.org;

ong@poblesgermans.org;catalunya@eacnur.org;

info@anue.org;

catalunya@farmamundi.org;

catalunya@fiscongd.org;info@fundaciomontblanc.org;igman@igman.cat;zooebap@oo zebap.org;departament.cpis@upf.edu;info@africadigna.org, cambra@cambrabcn.org, casaasia@casaasia.es,correo@africafundacion.org;escolapau@uab.cat, justiciaipau@j usticiaipau.org,info@dretsdelspobles.org; africa.centro@manosunidas.org Distingits senyors,

Sóc en Marc Grau, un estudiant de Segon de Batxillerat del institut Taller Ginebró de Cardedeu, Barcelona; que està elaborant el Treball de Recerca, el qual es centra en la cooperació Sud-Sud; més concretament en l'estudi de les relacions comercials entre la República Democràtic del Congo i la Xina

Em dirigeixo a vostès, ja que com ONG, podrien aportar-me una nova dimensió al treball mitjançant una entrevista. Es per tant, que els sol·licito una persona de contacte per poder parlar i realitzar una entrevista.

Els agraeixo aquesta oportunitat en avançat i podrien adreçar-se a mi mitjançant aquest correu.

Salutacions cordials,

Marc Grau

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

De: Proyectos-Africa Centro. Manos Unidas 16/10/2013 Querido Marc,

Hemos recibido tu correo y te agradecemos el interés que muestras por los países que tanto necesitan de nuestro apoyo. Nunca hemos hecho un estudio político-económico de las relaciones de la RDC (hay otras organizaciones dedicadas a ello y te enviamos una dirección) por lo que nuestra información será siempre pobre para un trabajo riguroso, pero podemos contarte lo que hemos visto de forma inmediata en nuestros viajes. China está volcada en sus relaciones con la RDC porque es evidente que se pueden obtener muchos beneficios de sus minas y sus selvas. A cambio de concesiones mineras construye lo que el Gobierno pide, por regla general carreteras que no suelen tener un firme muy firme, según hemos constatado, y también algunos hospitales o grandes infraestructuras.También han inundado el mercado de productos asequibles: ropa, cacharros de plástico y bicicletas poco duraderas. Te podemos contar como anécdota que unas pilas que compramos para nuestra linterna, duraron exactamente 3 días y allí nos acostamos muy pronto porque hay que aprovechar la luz del sol que sale a las 6. Pero como todo esto es poco serio para un trabajo académico, te remito a los estudios y publicaciones de la Fundación Surque puedes encontrar en su página web, www africafundacion. Acabamos de ver, en nuestro Dpto. De Documentación, un artículo de 2013, titulado “Algunas noticias sobre ayuda del Banco Mundial a Congo y relaciones con China”, y deben tener alguno más. También puedes dirigirte al Director General de la Fundación,director@africafundacion.or si necesitas más información.

Suerte con tu trabajo y un cordial saludo

Amelia Osma Coord. África Centro

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

De: Escola Cultura Pau [escolapau@uab.cat] 23/10/2013No va haver cap futur resposta Marc: Et poso en contacte amb Josep María Royo, que és el nostre analista de la RD Congo. Ja et dirà alguna cosa. Cordialment Vicenç Fisas Director de l'Escola de Cultura de Pau

De: Justicia i pau [justiciaipau@justiciaipau.org] 24/10/2012

Hola Marc

Sobre aquest tema que ens demanes tan concret, de les relacions comercials entre la República Democràtic del Congo i la Xina, nosaltres no et podem ajudar, no tractem sobre relacions comercials entre països.

Ho sento. Potser podries parlar amb la Cambra de Comerç

Salutacions

Lali Oliver

De: Casa Asia [casaasia@casaasia.es] 4/11/2013 Benvolgut Marc,

Gràcies pel seu interés en Casa Àsia

En relació a la seva consulta, informem que Casa Àsia s’ha traslladat d’ubicació i no és possible l’accés a les noves instal·lacions. Casa Àsia Casa Àsia es va crear amb la voluntat d’enfortir el coneixement i el diàleg sobre Àsia a Espanya, amb l’anàlisi i la

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

discussió de temes cívics, polítics, socials, culturals, econòmics i ambientals. No som una ONG sinó funcionem com un centre cultural en el que es fan cursos, conferències i altres activitats relacionades amb Àsia. També tenim una Mediateca, únic centre de documentació multimèdia que està especialitzat en la regió Àsia-Pacífic d’Espanya, en el que es poden trobar gran quantitat de llibres, DVD i CD’s sobre Àsia. Com ja hem comentat, actualment estem tancats al públic, no obstant això, a continuació indiquem alguns llibres que pot trobar a les biblioteques de la Diputació de Barcelona i que poden ser del seu interés:

China en África : ¿ayuda o arrasa?

China en África : Pekín a la conquista del continente africano

La Globalización de las inversiones en África

També recomanem es posi en contacte amb Casa África

Cordialment,

De: Info [info@africadigna.org] 08/11/2013 Hola Marc,

Me parece muy interesante tu trabajo pero lamentablemente nuestra fundación no trabaja en la Republica Democrática del Congo por lo que no podemos ayudarte con la investigación. Muchas suerte con ella.

Un saludo y buen fin de semana.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

www.africadigna.org

De: Cambra de Comerç 4/11/2013 Benvolgut Marc,

Actualment no podem atendre consultes d’estudiants, ja que el nostre assessorament te un cost.

T’aconsello que a traves de la nostra web, consultis les fitxes país.

Cordialment,

M. Carmen Llisá Departament Internacional Cambra de Comerç de Barcelona

De: Guillem Frutos-FCONG 27/11/2013 Bona tarda marc,

et faig arribar un llistat amb les ONG federades amb projectes al Congo. Per altra banda, aquest és l'enllaç de la xarxa d'entitats pel Congohttp://entitatscongo.blogspot.com.es/ si necessites alguna cosa fes-m'ho saber.

moltes gràcies

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Guillem Frutos Javierre Federació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament

De: ACH Cataluña [achcat@accioncontraelhambre.org]28/11/2013 Hola Marc,

En aquest vincle trobaràs la información sobre el treball que els nostres companys d’Acció contra la Fam – França desenvolupen a la RDC: http://www.actioncontrelafaim.org/fr/content/republique-democratique-du-congo

Concretament respecte al tema que vols tractar, et recomano que busquis informació a la web, o directament a la biblioteca del CIDOB: Centre d’Informació i Documentació de Barcelona. Tenen un bon equip d’investigadors, i em sóna que les relaciones ÀfricaXina són una de les temàtiques que estudien.

Enhorabona per l’interès, i bona sort en la recerca. Natàlia Anguera

Natalia Anguera Delegada en Catalunya / Delegada a Catalunya

De: info ANUE [info@anue.org] 28/11/2013 Hola Marc,

Creemos que para tu trabajo será más importante que te pongas en contacto o vayas al CIDOB que se encuentra en la calle Elisabets 12 de Barcelona. Tel. 93 302 64 92, email: cidob@cidob.org, www.cidob.org. , pues podrás obtener más información sobre cooperación que nosotros no realizamos Es un centro de documentación muy importante sobre relaciones internacionales. Espero que la información sea de utilidad. Cordialmente,

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Xavier Guerrero Adjunt direcció ANUE

De: Mans Unides Barcelona [bcn@mansunides.org]28/11/2013 Hola Marc,

En esta delegación local de Mans Unides no hay nadie que pueda informarte sobre este tema concreto.

Lamentamos no poder serte de utilidad

De: CATALUNYA [catalunya@fiscongd.e.telefonica.net]28/11/2013 HOla Marc, Soc Montserrat Martí, delegada de FISC a Catalunya. Del Congo si que et puc comentar algunes coses, no de la Xina perquè no hi tenim cap relació. M’hauries de dir quin dia i hora podries venir a Barcelona perquè m’ho pugui convinar. Els dilluns a la tarda no puc perquè tinc sempre reunió, altres dies sabent-ho m’ho puc conbinar. Espero la teva resposta. Cordialment. Montserrat Martí Oliveras Delegada FISC a Catalunya

De: FM - Catalunya [catalunya@farmamundi.org]28/11/2013 Benvolgut Marc,

el treball sembla molt interessant.

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Farmamundi treballa en la RDC des de fa anys, en projectes d'atenció sanitària i psicològica a dones i nenes que han patit agressions sexual.

Del tema concret que parles no tenim experiència directa. Et passo de totes maneres la ponència inaugural de la Jornada "Models de cooperació a l'Àfrica en temps de crisi: qüestió de salut", a càrrec d'Artur Colom, Doctor en Economia, professor del Departament d'Economia Aplicada de la UAB i membre del Grup d'Estudi de les Societats Africanes (GESA-UB).

Els temes principals són la història de la cooperació no a la RDC, sinó a l'Àfrica en general, cooperació sud-sud i el paper de la Xina.

En el web www.dretalasalutalafrica.org trobaràs també material que penso et pot ser també d'interès.

Si acabes fent-los servir, t'agraïria ens ho féssis saber.

Espero que et sigui d'ajut i que et vagi molt B el treball.

Cordialment, Cecilia Garcia Coordinadora Farmacèutics Mundi

De: IGMAN [igman@igman.cat]28/11/2013 Benvolgut Marc,

Si en alguna cosa et podem ajudar, estem a la teva disposició.

Pots contactar-nos per quedar i concretar allò que necessitis.

Codi de camp canviat

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Annex 3: Preguntes orientatives realitzades a les entrevistes 1. La cooperació a. Què hi fa la Xina en un país com la RDC? b. Quins són les seves perspectives de futur en el seu contracte de més d’ 1 bilió de dollars en la mineria congolesa? 2. Perspectiva de Congo de l’intercanvi a. Què hi guanya el govern? b. I les milícies de les zones? c. Quina visió es dona a la població congolesa des de els govern locals sobre l’ocupació xinesa? 3. Influència xinesa a la zona a. Perquè encara hi ha tantes guerrilles instal·lades en les mines si el govern xinès ja ha enviat oficials de l’exèrcit a cobrir les seves zones d’explotació? b. Hi ha algun tipus de corrupció en tot aquest entramat? c. És la Xina prou transparent el tot l’entramat econòmic? d. Fins a quin punt controlen els xinesos les decisions governamentals del país africà? 4. Empreses i col·laboradors en la cooperació a. Si es vol desenvolupar el país perquè sotmeten la seva població inclosos nens, a treballar en mines en condicions deplorables? b. Quines són les principals empreses interessades en l’extracció de Coltan? c. Quin és el perfil del treballador congolès en una fàbrica xinesa? d. És la Xina un obstacle per el desenvolupament de la RDC? e. Quins són els principals abusos que ha realitzat l’estat xinès a la població? 5. Intervenció estrangera a. Que fa els EUA per intentar controlar la regió? I la ONU? b. Quins altres països estan interessats en rebre inversió xinesa? En quin sector? c. Hi ha previsions de recolzar aquest intercanvi o es preveuen inversions per parts d’altres països? d. Fins a quin punt influeix?

Anàlisi de l’actuació xinesa a la República Democràtica del Congo

Annex 4: Arxius de les entrevistes al FISC i IGMAN-Acció Solidaria